I.E.S. SEDAVÍ Seminari de Ciències Naturals OBJECTIUS MÌNIMS 1er CICLE E.S.O. 1º curs. Tema 1: L’Univers i el sistema solar Conèixer el nostre sistema solar, els distints astres que el formen i les seues característiques físiques. Identificar els planetes que componen el sistema solar, estudiar-ne algunes de les característiques més significatives i saber com es classifiquen. Tema 2: El planeta Terra Descriure característiques i parts de la Terra i localitzar-les a l’espai. Identificar els materials més importants que formen l’atmosfera, la hidrosfera i la litosfera terrestres. Descriure els moviments de la Terra i analitzar-ne les conseqüències. Analitzar els moviments del sistema Terra - Lluna - Sol i comprendre’n les conseqüències. Tema 3: l’atmosfera terrestre Enumerar les capes de l’atmosfera i esmentar-ne les característiques principals i l’extensió. Explicar la importància de l’atmosfera terrestre per a la vida al nostre planeta, pel seu paper protector. Diferenciar alguns dels fenòmens meteorològics més habituals i explicar com i per què es produeixen. Desenvolupar destreses de lectura i interpretació de mapes meteorològics. Fomentar una actitud favorable a la conservació de la nostra atmosfera, a partir del coneixement d’alguns dels grans problemes que l’afecten. Tema 4:la hidrosfera terrestres Definir l’aigua. reconèixer les característiques que diferencien les aigües dolces de les aigües salades. Conèixer els fets que permeten qualificar l’aigua com un component bàsic i imprescindible dels éssers vius. Conèixer com es distribueix l’aigua a la Comunitat Valenciana. Conèixer la dinàmica de la hidrosfera. Descriure el cicle de l’aigua i analitzar a què es deu. Descriure les principals característiques de l’aigua dels oceans i de les aigües continentals. Analitzar l’impacte del moviment de les aigües sobre el relleu, tant en les àrees continentals com en les costaneres, i distingir les tres fases de la modificació del relleu per l’aigua: erosió, transport i sedimentació. Desenvolupar una actitud favorable a l’ús racional de l’aigua com a recurs natural Tema 5: Els minerals Descriure l’estructura i la composició de l’escorça terrestre. Descriure les propietats dels minerals Desenvolupar una actitud favorable a la conservació del paisatge, entès com a recurs. Reconèixer els impactes ambientals Tema 6: Les roques Descriure els processos de formació de les roques i distingir-ne els tipus segons el seu origen. Reconèixer la diversitat litològica d’Espanya i els principals tipus de roques de la Comunitat Valenciana. Reconèixer la importància de les roques com a materials útils per a les persones, en el passat i en el present. Tema 7: Els èssers vius Comprendre que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i que funcionen com un sistema, cosa que els caracteritza i els defineix com a éssers vius. Classificar els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules, en unicel·lulars i pluricel·lulars. Enumerar les funcions vitals i esmentar alguns dels processos que aquestes comprenen. Descriure les característiques de les cèl·lules i la realització de les funcions vitals en l’àmbit cel·lular. Enumerar els nivells d’organització de la matèria viva i comprendre com s’integren en l’organisme. Tema 8:Els animals vertebrats Descriure les característiques que permeten agrupar els animals en un regne i identificar les que els separen en dos grans grups: vertebrats i invertebrats. Conèixer la biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Enumerar les característiques que permeten separar els vertebrats en cinc grups i esmentar-ne les diferències quant a la realització de les funcions vitals. Realitzar observacions sistemàtiques, anotar-ne les dades i obtenir-ne les conclusions pertinents. Tema 9: Els animals invertebrats Definir correctament invertebrat. Elaborar un esquema amb els principals grups d’invertebrats. Escriure una breu definició de cada grup, que resumisca la característica o característiques principals, que el diferencien de la resta d’invertebrats. Descriure els porífers i els celenterats i explicar per què es consideren animals senzills. Elaborar una llista dels grups d’insectes més importants, incloent-hi les característiques diferenciadores. Tema 10:Les plantes i els fongs Reconèixer les característiques comunes a totes les espècies que formen el regne de les plantes. Descriure les característiques generals dels grups més importants de plantes. Comprendre com s’alimenten les plantes, el paper de la llum del Sol en el procés, les diferències entre alimentació i respiració, les variacions dia-nit i la importància d’aquesta forma d’alimentació per a l’ecosistema. Descriure els passos en la reproducció d’una angiosperma i explicar els papers que porten a cap durant el procés les flors, els fruits i les llavors. Tema 11: els essers vius mes senzills conèixer el regne dels protoctists conèixer el regne dels moneres conèixer els virus Reconèixer malalties provocades per microorganismes Tema 12 : La Matèria i les seues propietats Saber què és matèria: tot allò que ocupa un lloc a l’espai i que es pot pesar. Identificar les propietats generals de la matèria: dimensions, massa, densitat i temperatura. Conèixer les característiques principals de la matèria. Mesurar amb precisió científica masses i volums i calcular densitats. Tema 13: la matèria i la seua diversitat Distingir els tres estats possibles de la matèria i les propietats específiques de cada un d’aquests estats. Conèixer les característiques principals dels residus i el reciclatge Tema 14: la composició de la matèria Descobrir que la matèria està formada per àtoms, i que un àtom és la quantitat més menuda d’un element que en conserva les propietats. Conèixer les partícules subatòmiques: protons, neutrons i electrons. Aprendre que els àtoms poden agrupar-se entre si i formar molècules. Enunciar els principals postulats de la teoria atòmica de Dalton i aclarir els fets observables en la materia que aquesta teoria permet explicar. Difecencia entre canvi físic i canvi químic. 2º curs. Tema 1: Moviment y canvi Comprendre la necessitat d’un sistema de referència per a descriure qualsevol moviment. Distingir entre la trajectòria d’un moviment i l’espai recorregut. Aprendre a resoldre problemes numèrics senzills (en què apareixen un o dos mòbils) sobre velocitat, distància i temps usant expressions matemàtiques senzilles. Conéixer que la velocitat d’un mòbil depén de l’espai que aquest recorre i del temps que posa a fer el moviment. Conéixer les implicacions que té una velocitat excessiva en la circulació de vehicles. Identificar els efectes que pot produir una força en un cos. Assimilar l’existència de la força de fregament en la major part de les situacions pràctiques en què es desplaça un objecte. Diferencia entre massa i pes. Tema 2: La llum i el so Conéixer les fonts de llum i com es propaga aquesta. Estudiar alguns fenòmens lluminosos utilitzant fonts de llum i objectes opacs, transparents o translúcids. Conéixer com es produeix el so. Saber que el so pot reflectir-se i produir diferents fenòmens, com l’eco o la reverberació. Diferenciar les diverses propietats del so. Conéixer com sentim el so les persones. Descriure l’anatomia dels òrgans dels sentits, especialment l’ull i l’orella, i alguns detalls del seu funcionament. Conéixer algunes de les conseqüències de les deficiències en els òrgans dels sentits. Tema 3 : La Calor i la temperatura Diferenciar calor i temperatura. Conéixer les distintes formes de propagació de la calor que hi ha en la naturalesa. Descriure els diferents efectes que la calor produeix als cossos. Interpretar canvis d’estat produïts gràcies a l’intercanvi de calor entre dues substàncies. Aprendre a valorar la utilitat de les taules i de les gràfiques en el treball que desenvolupa quotidianament un científic. Apreciar la importància de l’estalvi d’energia en la societat actual. Tema 4: L’energia i la materia Conéixer el concepte de sistema material i la seua importància a l’hora d’estudiar els diferents fenòmens que passen en les diverses branques de la ciència. Identificar el nostre planeta com un sistema material exposat a nombroses accions artificials que atempten contra el seu desenvolupament normal. Saber quins són els principals efectes que causen les forces en els sistemes materials; a saber, les deformacions i els canvis de posició en els objectes. Saber quins són els principals efectes que produeix la calor en els sistemes materials: els canvis d’estat, les variacions de temperatura, els canvis químics i la dilatació. Conéixer l’impacte causat per l’activitat humana en el nostre planeta a escala global i local. Derfinir el concepte d’energia i identificar-ne les propietats principals. Tema 5: L’energia que ens arriba del sol Comprendre que el Sol és la font d’energia externa de la Terra i que aquesta energia és la responsable de molts fenòmens observables a la superfície terrestre. Explicar com es produeix l’energia al Sol. Relacionar l’energia solar amb l’actuació dels agents geològics externs (vent, aigua…). Explicar la importància de l’atmosfera terrestre per a la vida, la seua funció de filtre de les radiacions i l’aparició de l’anomenat «efecte hivernacle». Fomentar entre els alumnes i les alumnes hàbits destinats a l’estalvi d’energia. Tema 6: La superficie terrestre canvia Identificar els canvis més importants que es produeixen en el relleu terrestre i classificar-los en funció de l’origen de l’energia que els produeix i la velocitat a què tenen lloc les transformacions. Explicar en què consisteixen l’erosió, el transport i la sedimentació, i posar-ne diferents exemples. Conéixer els principals sòls de la Comunitat Valenciana i la seua importància per a les activitats humanes. Comprendre com es produeix l’acció del vent sobre el paisatge i justificar per què aquesta acció sols es percep en determinades zones del planeta. Descriure algunes formacions geològiques associades amb els processos eòlics. Tema 7: L’aigua, el gel i el relleu Identificar en el paisatge algunes de les formacions més importants relacionades amb l’acció geològica de l’aigua, en qualsevol de les seues formes. Explicar quines són les parts (cursos) d’un riu i quins processos (erosió, transport i sedimentació) predominen en cada una de les parts. Comprendre com es forma una vall i quines diferències hi ha en la seua secció entre el curs alt i el curs baix del riu. Explicar com modela el mar el paisatge de la costa, quines són les formes del relleu característiques de les costes altes i baixes, per quins processos es produeixen i com evolucionen al llarg del temps. Distingir les principals formacions sedimentàries de la costa. Explicar com es formen els fòssils i justificar la importància d’aquests com a testimonis privilegiats de la vida en el passat de la Terra. Tema 8: L’interior de la Terra Conéixer les evidències observables en la superfície de la Terra de l’existència d’energia interna i de la dinàmica de les capes de l’interior del planeta. Explicar en què consisteix la deriva continental i per què hui la teoria de Wegener ja no es considera completament correcta. Comprendre com està organitzada la litosfera en plaques que es desplacen, freguen, subdueixen i xoquen. Associar l’energia interna de la Terra amb la formació de les roques ígnies i metamòrfiques. Comprendre com evoluciona la ciència, mitjançant l’aparició de teories que demostren o desbanquen les anteriors. Tema 9: El manteniment de la vida Explicar, d’una forma resumida, per a què utilitzen els éssers vius l’energia i com l’obtenen. Enumerar les principals biomolècules o principis immediats i assenyalar aquelles que tinguen per funció proporcionar o emmagatzemar energia. Explicar com obtenen energia les cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes i com la consumeixen en la realització de les funcions vitals. Elaborar esquemes senzills per a explicar els processos de la respiració cel·lular i la fotosíntesi. Fer un esquema per a explicar el procés de la divisió cel·lular. Tema 10: La reproducció Definir la funció de reproducció i els principals processos que comprén. Identificar les dues formes bàsiques de reproducció, asexual i sexual, i comprendre la diferència entre aquestes independentment del grup d’éssers vius de què es tracte. Identificar, en els animals i les plantes, els òrgans relacionats amb la reproducció. Explicar com es produeix la reproducció en les plantes, distingint entre reproducció sexual i asexual, i posant exemples de cada una. Explicar com es produeix la reproducció en els animals, distingint entre reproducció sexual i asexual, i posant exemples de cada una. Tema 11: La coordinació i la relació Definir la funció de relació i identificar els principals processos que comprén, així com la seua participació en la fisiologia dels organismes. Identificar, en els animals, els òrgans relacionats amb la relació i la coordinació funcional. Explicar com es produeix la relació i la coordinació en les plantes, assenyalant-ne les principals diferències amb els animals. Explicar com es produeix la relació i la coordinació en els animals, distingint entre els diferents òrgans que hi intervenen (receptors, transmissors, processadors d’informació, efectors). Reconéixer la necessitat que existisquen òrgans i funcions destinats a coordinar totes les activitats del cos. Tema 12: La nutrició Explicar la relació que hi ha entre l’energia i les funcions dels éssers vius. Comprendre que els éssers vius necessiten obtindre energia per a aplicar-la en la realització de les funcions vitals. Identificar les funcions vitals que consumeixen energia. Valorar la importància de la nutrició com la funció encarregada d’aconseguir la matèria i l’energia necessàries per al manteniment de la vida. Classificar els éssers vius per la forma de nutrició (autòtrofs i heteròtrofs). Aplicar els coneixements adquirits sobre l’energia a la pròpia dieta, valorant la necessitat de consumir cada dia els aliments necessaris per a realitzar les nostres activitats. Tema 13: La biosfera i l’energia Delimitar els espais de la vida a la Terra, definint els conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistemes. Enumerar les tres raons principals que possibiliten la vida al nostre planeta. Localitzar les set regions biogeogràfiques del planeta. Conéixer els principals biomes de la península Ibèrica i els ecosistemes de la Comunitat Valenciana. Conéixer la vegetació i la fauna representativa de la Comunitat Valenciana i les seues adaptacions a l’entorn en què es troben. Tema 14: El flux de l’energia en els ecosistemes Definir el concepte científic d’ecosistema i els seus components principals. Enumerar les formes d’energia que tenen interés en l’estudi de la dinàmica dels ecosistemes. Definir el concepte de biomassa i de producció d’un ecosistema. Comprendre les relacions tròfiques en un ecosistema, comentant alguns exemples de cadenes tròfiques i integrant-los en la xarxa tròfica. Interpretar diverses piràmides ecològiques. Adoptar una actitud positiva davant la conservació de la naturalesa. I.E.S Sedaví Dpto.de BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA BIOLOGÍA Y GEOLOGIA 1º Bachillerato OBJETIVOS MÍNIMOS 1º BACHILLERATO 1. Comprender la teoría del big bang sobre el origen del universo y la posible evolución de éste. 2. Identificar las distintas etapas de la evolución de una estrella y relacionarlas con los distintos tipos de estrellas. 3. Conocer las características de las galaxias y sus componentes. 4. Relacionar la actividad volcánica y sísmica que ocurre en la superficie de la Tierra con las corrientes de convección que se producen en el manto terrestre. 5. Comprender, a partir de los datos obtenidos por el método sísmico, la estructura de la Tierra. 6. Relacionar la actividad que tiene lugar en los límites de las placas litosféricas con el desplazamiento que experimentan los continentes. 7. Diferenciar los procesos geológicos externos e identificar los agentes que los producen. 8. Comprender las etapas de formación del suelo y su composición. 9. Relacionar las etapas de compresión entre placas con los fenómenos orogénicos que han originado las principales unidades de relieve que se distinguen en nuestro territorio. 10. Comprender la relación entre las características químicas del agua y su importancia para los seres vivos y para los procesos que ocurren en la naturaleza. 11. Identificar las características de los diferentes tipos de compuestos de carbono, así como sus propiedades y actividad. 12. Comprender los principios de la teoría celular y relacionarlos con la morfología y funciones de las células. 13. Conocer la estructura de las células procariotas y eucariotas y, de manera sencilla, los procesos que tienen lugar en ellas. 14. Conocer las características generales de la organización pluricelular. 15. Identificar las características generales de los diferentes tejidos vegetales y animales y relacionarlos con su función. 16. Comprender los conceptos de género y especie. 17. Comprender las relaciones debidas a la alimentación que se establecen entre los seres vivos, así como los ciclos de la materia y el flujo de energía que ocurren en los ecosistemas. 18. Comprender el proceso de captación y transformación de nutrientes en los vegetales y en los animales. Interpretar las principales reacciones del metabolismo en vegetales y animales Comprender la necesidad de los aparatos y sistemas respiratorio y circulatorio en los seres vivos y en especial del hombre, para el desarrollo de sus funciones vitales, identificando sus partes principales y su función. Adquirir h´ñabitos salugables en relación con las enfermedades respiratorias y circulatorias. Comprender el funcionamiento de la neurona como componente de los receptores sensitivos. Interpretar esquemas del sistema nervioso de los animales, distinguiendo su morfología, en especial el del ser humano. Entender la importancia del aparato locomotor( esqueleto y musculatura) de los mamíferos (adaptaciones) y especiamlente el del ser humano. Entender el concepto de hormona y su diferente respuesta en los reinos animal y vegetal. Comprender la actividad de las hormonas como reguladoras del funcionamiento de los organismos (funciones de crecimiento) Comprender el conjunto de procesos que integran el comportamiento, tanto en las especies animales como en la humana. Analizar la problemática de las dogas y la drogadicción, adquiriendo los hábitos necesarios para evitar su consumo. Conocer los principales mecanismos de reproducción, en los diferentes grupos de seres vivos, interpretando correctamente sulos diferentes biológicos. Mostrar interés por el conocimiento de las nuevas técnicas de reproducción que se aplican a las plantas y a los animales. Conocer la anatomía y fisiología de los aparatos reproductores masculino y femenino. Comprender la sexualidad como un aspecto inherente a la condición humana. Tomas connsciencia de la problemática del SIDA, asi como la importancia de adquirir los hábitos necesarios para su prevención. Aplicar los conocimientos adquiridos en cursos anteriores sobre las leyes de la herencia a la resolución de problemas sencillos que se intentarán resolver aplicando el método científico. Mostrar interés por el conocimiento de las técnicas modernas de manipulación genética, asi como su repercusión en la sociedad actual (medicina, cultivos...) Comprender el fundamento de las deferentes teorías que intentan explicar el hecho de la evolución. Reconocer los principios básicos del darwinismo y la influencia de los conocimientos de la genética moderna en las teorías neodarwinistas. Conocer y aplicar a algún caso concreto los mecanismos de especiación alopátrida y simpátrida. Comprender y escribir las fases más significativas del proceso de hominización. Reconocer la provisionalidad de las explicaciones científicas y las modificaciones que pueden experimentar las teorías, a medida que se producen nuevos avances en la ciencia. CIENCIAS DE LA TIERRA Y DEL MEDIO AMBIENTE OBJETIVOS GENERALES El desarrollo de esta materia ha de contribuir a que los alumnos adquieran las siguientes capacidades: Comprender el funcionamiento de los sistemas terrestres así como las interacciones existentes entre ellos, pudiendo explicar las repercusiones mundiales de algunos hechos aparentemente locales. Analizar las causas que dan lugar a riesgos naturales y conocer alguna medida para prevenirlos o corregirlos. Conocer la existencia de límites para la explotación de algunos recursos, valorando la necesidad de adaptar el uso a las posibilidades de renovación. Evaluar la rentabilidad global de la explotación de los recursos naturales, incluyendo sus posibles utilidades y los impactos provocados. Investigar los problemas ambientales, utilizando métodos científicos, sociológicos e históricos, recogiendo datos de diversas fuentes, analizándolos y elaborando conclusiones, proponiendo alternativas y realizando un informe final. Utilizar técnicas variadas para abordar problemas ambientales de tipo químico, biológico, geológico y estadístico. Tomar conciencia de que la naturaleza tiene sus límites y de que para asegurar la supervivencia no hay que dominarla, sino aprovecharla respetando sus leyes. Mostrar actitudes para proteger el medio ambiente escolar, familiar y local, criticando razonadamente las medidas que sean inadecuadas y apoyando las propuestas que ayuden a mejorarlo. CRITERIOS DE EVALUACIÓN Interpretar y diseñar modelos ambientales del tipo “caja negra” indicando las características que los definen, valorando su eficiencia y deduciendo las diferencias existentes entre éstos y la realidad. Identificar las relaciones causales simples y los bucles de realimentación que relacionan entre sí a las variables de un modelo concreto relacionado con alguno de los principales problemas ambientales, como el crecimiento de la población, la regulación del clima planetario o la evolución de las relaciones humanidad-naturaleza, siendo capaces de interpretarlos y deducir una serie de consecuencias encadenadas derivadas de cualquier cambio en alguno de los parámetros . Investigar las fuentes de energía utilizadas por la humanidad a lo largo de su historia, evaluando su rentabilidad pasada y presente y una tendencia futura. Diferenciar desde la óptica sistémica, entre un modelo de desarrollo que propicie la explotación incontrolada y otro de desarrollo sostenible. Proponer una serie de medidas encaminadas a paliar los problemas derivados de los cambios ambientales o de la explotación incontrolada de los recursos . BIOLOGÍA 2º BACHILLERATO OBJETIVOS GENERALES 1.-Comprender los principales conceptos de la Biología y su articulación en leyes, teorías y modelos, valorando el papel que éstos desempeñan en su desarrollo. 2.-Resolver problemas que se les planteen en la vida cotidiana, seleccionando y aplicando los conocimientos biológicos relevantes. 3.-Utilizar con autonomía las estrategias características de la investigación científica (plantear problemas, formular y contrastar hipótesis, planificar diseños experimentales y realizar experiencias, interpretar y comunicar resultados, y utilizar fuentes de información) y los procedimientos propios de la Biología, para realizar pequeñas investigaciones y, en general, explorar situaciones y fenómenos desconocidos para ellos. 4.-Comprender la naturaleza de la Biología y sus limitaciones, así como sus complejas interacciones con la tecnología y la sociedad, valorando la necesidad de trabajar para lograr una mejora de las condiciones de vida actuales. 5.-Valorar la información procedente de diferentes fuentes, para formarse una opinión propia que les permita expresarse críticamente sobre problemas actuales relacionados con la Biología. 6-.Comprender que el desarrollo de la Biología supone un proceso cambiante y dinámico, mostrando una actitud flexible y abierta frente a opiniones diversas. CRITERIOS DE EVALUACIÓN 1.Interpretar la estructura interna de una célula eucariota animal y una vegetal, y de una célula procariota, tanto al microscopio óptico como al electrónico, pudiendo identificar y representar sus orgánulos y describir la función que desempeñan. 2. Relacionar las macromoléculas con su función biológica en la célula, reconociendo sus unidades constituyentes. 3.Enumerar las razones por las cuales el agua y las sales minerales son fundamentales en los procesos celulares, indicando algunos ejemplos de las repercusiones de su ausencia. 4.Representar esquemáticamente y analizar el ciclo celular y las modalidades de división del núcleo y el citoplasma, relacionando la meiosis con la variabilidad genética de las especies. 5.Explicar el significado biológico de la respiración celular, indicando las diferencias entre la vía aerobia y la anaerobia respecto de la rentabilidad energética, los productos finales originados y el interés industrial de estos últimos. 6.Diferenciar en la fotosíntesis la fase lumínica de la oscura, identificando las estructuras celulares en las que se lleva a cabo, los sustratos necesarios, los productos finales y el balance energético obtenido, valorando su importancia en el mantenimiento de la vida. 7.Diferenciar entre los mecanismos de síntesis y los de degradación de las biomoléculas y conocer los de síntesis de las proteínas, comunes a organismos autótrofos y heterótrofos, localizando las estructuras celulares en los que se desarrollan y reconociendo la necesidad de enzimas específicos. 8.Explicar el papel del ADN como portador de la información genética y la naturaleza del código genético, relacionando las mutaciones con alteraciones en la información y estudiando su repercusión en la variabilidad de los seres vivos y en la salud de las personas. 9.Analizar algunas aplicaciones y limitaciones de la manipulación genética en vegetales, animales y en el ser humano, así como sus implicaciones éticas, valorando el interés de la investigación del genoma humano en la prevención de enfermedades hereditarias y entendiendo que el trabajo científico está, como cualquier actividad, sometido a presiones sociales y económicas. 10.Determinar las características que definen a los microorganismos, destacando el papel de algunos de ellos en los ciclos biogeoquímicos, en las industrias alimentarias, en la industria farmacéutica y en la mejora del medio ambiente y analizando el poder patógeno que pueden tener en los seres vivos. 11.Analizar los mecanismos de defensa que desarrollan los seres vivos ante la presencia de un antígeno, deduciendo a partir de estos conocimientos cómo se puede incidir para reforzar o estimular las defensas naturales. 12.Diseñar y realizar investigaciones sobre algunos aspectos de la biología, contemplando algunas características esenciales del trabajo científico: planteamiento preciso del problema, formulación de hipótesis contrastables, diseño y realización de experiencias y análisis y comunicación de resultados. 13.Analizar el carácter abierto de la Biología a través del estudio de algunas interpretaciones, hipótesis y predicciones científicas sobre conceptos básicos de esta ciencia, valorando los cambios producidos a lo largo del tiempo y la influencia del contexto histórico. CRITERIOS DE CALIFICACIÓN DEL DEPARTAMENTO DE BIOLOGÍA Y GEOLOGÍA 9.1-Criterios de calificación Criterios de calificación Tras la correspondiente reunión de los miembros del Departamento y realizado el oportuno debate, hemos adoptado los siguientes criterios a la hora de calificar el trabajo de nuestros alumnos: Primer Ciclo (1º y 2º ESO): Consideramos fundamental el trabajo de clase y la adquisición de hábitos de trabajo, ya que estos últimos se verán reflejados en el resto de etapas de formación. Por ese motivo consideramos de el trabajo diario debe pesar un 30% sobre la nota final. También pensamos que cada grupo presenta su propia idiosincrasia, por lo que no debemos dar unos valores absolutos. Ello nos lleva a considerar que la nota final se compondrá de un 60% de conceptuales, un 30 de procedimentales y un 10% de actitudinales. Segundo ciclo (3º y 4º de ESO): En este 2º ciclo consideramos que hemos de ir preparando a los alumnos para la posibilidad de seguir estudios posteriores. Por ello modificamos los criterios de calificación del primer ciclo dando más énfasis a los conocimientos y valorándolos en un 70% Conceptuales, 20% Procedimentales y 10% en Actitudinales. Debido a la idiosincrasia particular de algunos grupos y siguiendo criterios pedagógicos y educativos por parte de los profesores/as dichos porcentajes se podrán modificar para adecuarlos a las características particulares que se puede encontrar aplicando los siguientes porcentajes :50- 60% de conceptuales, un 40- 30 de procedimentales y un 20-10 % de actitudinales. Debatido el tema de las competencias lingüísticas en el departamento, se acuerda para primer y segundo ciclo valorar con un sistema numérico dichas habilidades , se valorara en un 10% la expresión, redacción y ortografía de forma conjunta .Valorando en un 90% los conocimientos. Bachillerato: Concedemos mucha importancia al doble hecho de que estamos ya ante una enseñanza postobligatoria y a que en la mayor parte de los casos, nuestros alumnos van a acceder a estudios de grado superior. Ello hace que consideremos la necesidad de una progresiva adaptación ESO-Bachillerato y a la mejor preparación para el inicio de los estudios universitarios o similares. Distinguimos, por lo tanto, dos niveles diferentes: 1º Bachillerato: Conservando algo de los criterios expuestos para 4º ESO (evaluación continua) vamos paulatinamente introduciendo los criterios de prueba parcial con eliminación de materia. Adquiridos ya los principales hábitos de trabajo en etapas anteriores, incidimos aquí en los conceptuales (90 %) ,los procedimentales (10%) 2º Bachillerato: Como antesala de la Universidad intentamos conseguir que el alumnado adquiera los valores críticos y de autorresponsabilidad, unidos a los de adquisición de concepto (conceptuales) y metodología de trabajo (procedimentales). La evaluación del nivel de aplicación del método científico y la participación en debates estarán entre los principales criterios a la hora de evaluar el trabajo de nuestros alumnos.