deles roques i minerais i en crea un de particular com ja féu a Gijón

d e l e s roques i minerais i en crea un de particular com ja féu a Gijón, per
espiai de la seva agitada vida de n e g o c i s , el qual laboratori posa a disposició deis estudiosos, orientáis especialment a estudis d'alta óptica i a la
micrografia petrográfica. Eu aquest période intensifica les investigacions
g é o l o g i q u e s i s'especialítza en els estudis de petrografia quantitativa,
i s'atreti la c o l ' l a b o r a c i ó dé l ' i n t é N i g e n t enginyer D . E. RUBIO, fili de
l'antic director de l'Institut. .
.
... „ .
.
1
En els den inesos q u e j a inolt dë.lîcat de salut regenta la direcció marca l'orientació al Mapa tectònic d'Espanya a l'escala 1:100.000, i com din
KINDELAN dona gran iinpuls ais Laboratoris.en particular al de Geofísica, ja
que el d'òptica havia lograt posar-lo a l'altura d'un deis primers del món.
;
En el darrer C o n g r è s G e o l o g i e Internacional a M a d r i d , organitzà
í'institüt' G e o l o g i e urta expòsició deis aparelis mes importants del Laboratori que crea, a fi d'fionorar la memoria del savi.
. '
!
'Oòhèn idea de í'il'iiistració d'OuuErÀ els freballs segiients que entre
niolts altres redacta: Microscopios
mineralógicos
y petrográficos,
publi-
cat en la " R e v i s t a de la R . Academia de Ciencias de M a d r i d " en 1917; i el
monument: Microscopia,
Teoría
y manejo
del microscopio,en
dos. v.olums,
i 1196 planes i molt il lustrât, publicat per la! "Junta para Ampliación de
E s t u d i o s " ,en 1922, i la. mes completa en el sen g è n e r e i ainb un p r ò l e g de
RAMÓN I CAJAL; i tainbé el seu diseurs d'entrada a la " R . Academia, de
Ciencias de M a d r i d " en 1923: Resumen'de¡ahistoria
su aplicación
'J
,'
;
•
• *. ; ¡ . Í ' .,.**
del
microscopio
y
naturales.
. . .
.
•
.••i
a las ciencias
*
-t • ' : - ' : :
" •
'
' < "
V
-4' -
;
:
:;'!i.;.: ¡ * i
Gran admirador i fidei seguidor de la petrografia americana, crea
a Madrid escola de petrografia quantitativa: Eli adopta anib entusiasm e els mètòdes universáls
de FEDOROW, els mètodes del refractòmetre
de mitjá bola, el mètode dé WÙLFFING de d e t e r m i n a d o directa dé l'angle
deis eixos, etc. Modifica com s'ha dit els aparelis de FEDOROW i, FUESS,
ideant una platina
universal.
Els nous mètodes universáls de determinado deis feldespats i llurs macles també foren abordats per tan
i n t e l l i g e n t enginyer.
¡
L
;
- "Els treballs darrers doiien idea d e i a n o v a orientació que fixa a les
s e v e s investigacions; molts d'ells son véritables tractats d é tècnica petrográfica, de,gran carácter didàctiç. A remarcar els estudis segiients: Resaltado
práctico del estudio petrográfico
de la Serranía de Ronda,
publicat per, l'Itistijtuí d'Enginyers Civils en 1911; Estudio geológico
y petro-