Ja tenim web!! - CCOO de Catalunya

núm. 155 novembre-desembre 2001
Ja tenim web!!
www.conc.es/vallesoriental
editorial
Empleo
Empresas de servicios públicos
Ja tenim web!!
La vergüenza
de las subrogaciones
Mercè Garcés
El moviment obrer sempre ha vist clara la
importància de l’alfabetització i l’educació
de les persones com a dret i per poder incidir en la societat.
José Morillas
La informació és la base de la reflexió , del
En estos últimos años, estamos asistiendo a todo tipo de especulación
relacionada con la subrogación de las empresas de servicios públicos.
Anteriormente pequeñas empresas de carácter familiar eran las que normalmente accedían a estas subastas públicas ofrecidas por los ayuntamientos.
debat i de la comunicació. Quan no sabem
el que passa al nostre voltant, no escoltem,
no llegim, no rebem la informació, és
impossible poder actuar de manera col·lectiva per canviar la societat, al menys l’entorn immediat.
Actualmente son grandes empresas, incluso multinacionales, las que se
están quedando con todos estos servicios (limpieza de colegios, limpieza
La revolució tecnològica permet crear xarxes ràpides d’informació i comunicació i
viaria, recogida de basuras, recuperación y selección de productos, etc.)
CCOO no volem restar al marge.
Todos estos servicios son pagados con dinero público. Pero estas empre-
Per això tenim un web nou a la comarca
sas se presentan a las subastas reventando los precios a la baja, a costa
www.conc.es/vallesoriental on hi ha infor-
del salario y de los derechos de los trabajadores y trabajadoras o no
mació sindical i social que ens interessa.
subrogan a éstos a la plantilla (están obligados a subrogar por ley).
Hi podeu trobar des de convocatòries d’ac-
Estas responsabilidades tienen que ser asumidas de una vez por los orga-
tes de la Unió, horaris d’assessorament,
nismos públicos, la empresa entrante no puede especular con los dere-
cursos, convenis, estat de les negociacions
chos de los trabajadores por que al final todo va en perjuicio del servicio.
en les empreses, la revista Informació
Los sindicatos han de estar informados
Obrera, documents sindicals, comunicats
de premsa, noticies que han aparegut en els
Para ello, desde CCOO proponemos,
mitjans de comunicació, enllaços d’interès,
que las ofertas de subrogación que
connexió directa amb els rams, etc.
se realizan tengan un carácter públi-
Mitjançant el web, podem fer consultes
co de información y participación de
d’assessorament sindical i deixar la nostra
los sindicatos, garantizándose la
opinió en el llibre de visites.
transparencia de estas subastas y
Esperem que:
los derechos de los trabajadores, no
◗ sigui un bon servei a l’afiliació
permitiendo que estas empresas
◗ faciliti la tasca dels delegats i delegades
puedan maniobrar, chantajear y des-
dels centres de treball
pedir después de quedarse con el
◗ impulsi la comunicació i el
trabajo asignado.
seguir entre tots i totes enfortint el sindicat.
De esta forma los responsables polí-
Benvinguts i benvingudes al WEB!!.
ticos no estarán en la mira de la
duda, evitándose los conflictos labo-
debat per
La administración pública ha de garantizar los
puestos de trabajo en caso de subrogación
Granollers con el personal de limpieza de los colegios y guarderias públicas, al no reconocer la empresa entrante (CLECE-URBASER) la subrogación de tres compañeras, entre ellas la delegada de Comisiones Obreras.
Después de dos días de huelga las compañeras han sido readmitidas con
todos sus derechos anteriores.
Desde CCOO denunciamos estas situaciones de falta de responsabilidad y
capacidad del Ayuntamiento que crea conflictos a la ciudadanía, cuando
es la propia ciudadanía que paga estos servicios con sus impuestos.
2
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
informació
rales como el que hemos vivido en
DIRECTORA
Mercè Garcés
COORDINACIÓ
S.Comunicació CONC
CONSELL DE REDACCIÓ
Marc Pelàez, Silvia Curado, Juanjo Fernández,
José Morillas, F. Moya
SECRETARIA DE REDACCIÓ
Dolors Galán
CORRECCIÓ
S Lingüístic CONC
REDACCIÓ
Pius XII, 5-6 08400 Granollers
e-mail: [email protected]
IMPRIMEIX
L. ROSÉS
!
Acción sindical
Asamblea de delegados y delegadas
on el lema “Afiliación, organización, mobilización
C
para la negociación”, los delegados y delegadas
de CCOO llenamos la sala de actos del IES Antoni
Cumella de Granollers para participar en la asamblea
en la que intervinieron José Cachinero, secretario
general de la Unión Comarcal y Joan Coscubiela,
secretario general de CCOO de Catalunya
CRECIMIENTO AFILIATIVO Y ORGA-
trabajadoras de la limpieza viaria y
abriendo agujeros a la desregulacion
NIZATIVO
recogida de basuras de Granollers.
de los salarios y otras condiciones de
Cachinero hizo balance del trabajo
ECONOMIA Y NEGOCIACIÓN
trabajo, mientras que CCOO plantea-
realizado desde la Unión Comarcal a
COLECTIVA
mos reforzar la negociación colectiva
partir del VII Congreso. Intenso trabajo
Joan Coscubiela centró su interven-
y sectorial.
que ha comportado un fuerte creci-
ción en tres temas; habló de la situa-
MARCO CATALÁN DE RELACIONES
miento afiliativo, a finales de año
ción económica general y de como la
SOCIOLABORALES
habremos alcanzado el objetivo de las
ralentización del crecimiento económi-
Y por último dijo que uno de los retos
10.000 personas afiliadas que tenía-
co a nivel mundial se está expresando
sindicales de CCOO Catalunya para
mos previsto para todo el mandato, y
de forma muy diversa en función de
los próximos meses es reforzar el
un fuerte crecimiento organizativo,
las empresas, de los sectores y de los
marco catalán de relaciones sociola-
seguimos siendo la primera fuerza sin-
países, pero no podemos hablar de
borales. Así, proponemos a la UGT la
dical en la comarca y ampliamos la
crisis económica ni en Catalunya ni en
creación de mesas tripartitas para
diferencia con respeto a UGT.
el Estado español, pues las previsio-
encarar conjuntamente la reestructura-
Explicó que CCOO somos una referen-
nes de crecimiento no lo justifican;
ción de algunos sectores productivos
cia obligada como agente socioeconó-
explicó que el proceso de negociacio-
y la negociación de un Acuerdo inter-
mico participando activamente, entre
nes de la reforma de la negociación
professional con la patronal catalana
otros, en los pactos territoriales de los
colectiva está resultando muy comple-
para acordar entre otras cosas, un
mercados de trabajo de Mollet,
jo y ha estado a punto de ruptura en
salario mínimo garantizado en
Granollers y Sant Celoni y en el pro-
varias ocasiones, ya que los objetivos
Catalunya que ronde las 130.000ptes;
yecto Europeo EQUAL. Y también
del gobierno y de la CEOE son indivi-
también proponemos un convenio
somos una referencia en los centros
dualizar y reducir la capacidad de obli-
para las personas sin convenio, un
de trabajo y en la mobilización. La
gación de los convenios sectoriales,
acuerdo marco para la regulación de
generalización de la privatización de
servicios públicos con la excusa de la
eficacia nos ha llevado a importantes
intervenciones sindicales, como la
lucha de las trabajadoras de la limpieza de las escuelas públicas de
Granollers, con las trabajadoras de la
limpieza del IES Gallecs de Mollet, con
las trabajadoras del comedor del IES
de la Roca y con los trabajadores y
!
los ciberderechos de las empresas y la
Proponemos a la UGT
la creación de mesas
tripartitas para encarar la
reestructuración de algunos
sectores productivos y la
negociación de un Acuerdo
interprofessional con la
patronal catalana
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
concertación con el gobierno catalán
de políticas sociales que favorezcan
nuevos derechos a la ciudadanía y a la
vez una mayor eficiencia de la economía catalana, todo ello en el terreno de
la educación básica y profesional, de
las prestaciones de dependencia y de
programas reales de lucha contra la
exclusión social.
3
Entrevista
“La millora de les condicions de treball dels
empleats públics, afavoreix l’atenció al ciutadà”
Daniel Guixé i Font, i
Salvador Lara i Navarro, són
el secretari general i el
secretari d’Organització, respectivament, de la Federació
Sindical de l’Administració
Pública del Vallès Oriental i
s’han repartit al 50% la
Secretaria d’Acció Sindical.
De fet, sou representants dels dos
ajuntaments més grans de la
comarca. Això ha estat una coin-
per crear i estendre les seccions sindicals, i per ser capaços de donar-les
suport, perquè el treball sindical més
efectiu és el que es porta a terme des
del propi centre de treball.
Quins són els reptes que considereu més importants?
Dani: Cal potenciar la qualitat de l’afiliació. Això vol dir crear xarxes, interrelacionar els afiliats dels diferents
Daniel, impressor a
l’Ajuntament de
Granollers
cidència?
centres. Tots ens podem aportar allò
que en un moment determinat ens
falta. Cal crear quadres sindicals, gent
formada capaç d’afrontar qualsevol
tipus de negociació.
Dani: No ha estat determinant, però sí
Cal no oblidar però, que som treballa-
que el pes afiliatiu a les nostres sec-
dors públics. La nostra tasca està molt
cions sindicals possibilita una acumu-
condicionada a la qualitat dels serveis
lació d’hores que permet dedicar
que rebem també com a ciutadans.
temps i recursos personals a les tas-
Partim d’una creença profunda que la
ques sindicals.
millora de les condicions de treball
dels empleats públics, afavoreix, sense
Salva: Tenint en compte que la nostra
cap mena de dubte, l’atenció que el
federació no té persones alliberades
ciutadà rep de l’administració. Ens cal
amb sou, sinó que tots els allibera-
però, convèncer els nostres polítics,
ments es fan a partir de l’acumulació
que la inversió en condicions de tre-
d’hores de les seccions sindicals, està
ball no és una despesa supèrflua, sinó
clar que els dos ajuntaments més
garantia de qualitat.
grans són els que tenen més possibilitats de tenir més hores sindicals. Ens
hem trobat amb la negativa de
l’Alcaldessa de Mollet a aplicar una
Salvador, cap
d’Ensenyament a
l’Ajuntament de Mollet
Salva: No defraudar els companys i
companyes que ens van escollir, saber
estar sempre a prop dels delegats i
clàusula del conveni que possibiliti a
delegades, i consolidar-nos com a
l’Ajuntament posar unes hores per tal
referent de la majoria dels companys i
d’alleugerir l’esforç que ha de fer la
fet una molt bona feina en la represen-
companyes de l’administració pública
secció sindical, i això complica bastant
tació del treballadors del sector públic
a la comarca.
la situació.
via eleccions sindicals, que ara cal
I els objectius que us plantegeu?
consolidar, i si podem, reforçar.
Salva: Com he dit abans, en primer
Dani: Gràcies a la tasca feta pel com-
Salva: En tot cas cal fer un esforç per
lloc cal potenciar les seccions sindi-
pany Boi, responsable fins ara, tenim
consolidar el sindicat i projectar-lo cap
cals i augmentar l’afiliació.
presència de CCOO quasi arreu. S’ha
el futur. I això passa fonamentalment
També hem de treballar a fons tot el
Com us heu trobat el sindicat?
4
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
!
que fa referència a la prevenció de ris-
Canvis en l’executiva
comarcal
cos i a la seguretat en els centres de
treball. Molts ajuntaments no tenen
Servei de Prevenció ni protocols d’uti-
Marc Pelaez
lització per a determinats productes,
els treballadors i treballadors no reben
Un dels punts a discutir i aprovar a la passa-
la formació necessària per a la preven-
da reunió de la Comissió Executiva Comarcal
ció de riscos, etc.
de CCOO del Vallès Oriental celebrada el
I tot aquest treball ha d’anar lligat amb
10 d’octubre, era la substitució i l’ampliació
els resultats electorals ja que l’any
d’algunes persones membres d’aquest orga-
proper és el gruix de les eleccions sin-
nisme.
dicals
Els funcionaris teniu fama de ser
vallès oriental
La proposta aprovada per unanimitat anava
en dues direccions: substituir, per raons per-
uns privilegiats. Què me’n dieu?
sonals, la companya Maria Lluïsa González
Dani: Això no és veritat. Igual que en
Ruiz (del comitè d’empresa de l’Ajuntament
tots els col·lectius hi ha persones que
de Mollet del Vallès) pel seu company de
s’aprofiten de la situació.
feina Salvador Lara Navarro, responsable
d’Organització del sindicat comarcal de la
Els treballadors públics tenim el tracte
FSAP. Alhora també s’aprovava que el com-
directe amb els ciutadans amb qües-
pany Bartolomé Gómez Valenzuela de l’em-
tions i decisions que no les hem pres
presa Catelsa (Fiteqa) substituís a Jordi
nosaltres. I els ciutadans volem (i això
Esmandia Barenys, que ha canviat la comar-
és bo) que aquelles persones que ens
ca d’afiliació.
atenen ens solucionin els problemes
Per altra banda, i com a conseqüència de les
immediatament.
reflexions generalitzades, s’ampliava aquesta
Quan a les condicions de treball, no és
Comissió Executiva en dues persones més i
veritat que tenim la feina de per vida.
en base a la seva qualitat de secretaris gene-
En aquests moments els funcionaris
rals de sindicats comarcals constituïts. Ells
poden ser acomiadats mitjançant
són en Juan Doncel Escamilla, del sindicat de
plans d’ocupació, i cal recordar que hi
la Construcció i Fusta i en Daniel Guixé i Font
ha molts companys i companyes que
del sindicat de l’Administració Pública.
són personal laboral. Ara mateix estem
Aprofitem també per recordar que ja en el
al voltant d’un 30% d’ocupació precà-
seu moment, la Ivonne del Pozo i l’Ovidi
ria. Els sous estan per sota del mercat
Huertas substituïren els companys Emilio
en molts casos i som el col·lectiu que
Martín i Ildefonso Navarro, respectivament.
per decisió del govern hem d’aguantar
Així doncs, de l’Executiva escollida en el 7è
any rera any, les desviacions de l’IPC,
Congrés de la Unió de la qual en formàvem
perquè no es desequilibrin els pressu-
part 31 companys i companyes, a més del
postos.
secretari general de la comarca, ara passa a
És coneguda la congelació sala-
ser un òrgan de 34 persones.
rial als funcionaris l’any 97. Com
Per últim comentar que la composició d’
està el tema del recurs guanyat
aquesta Comissió Executiva inicialment era
per CCOO?
de 23 homes i 9 dones (72%/28%) i actual-
Salva: El Tribunal Suprem va admetre
ment som 25 homes i 9 dones
el recurs que va presentar el Govern
(73’5%/26’5%), reflectint diferents percentat-
de l’Estat, i fins que no es defineixi
ges que representa l’afiliació comarcal: de
sobre això està tot aturat, però nosal-
9.718 persones afiliades, 6.928 (71%) són
tres mantenim el tema viu, molt viu.
homes i 2.790 (29%) són dones.
!
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
5
serveis
El racó
de l’assessor
El contracte que tenia amb l’empresa se m’ha acabat i l’import total de la quitança em sembla ridícul.
L’haig de firmar? J.P.H. (Llinars del Vallès)
Em poden deixar de pagar una part del meu salari
que és en diner negre? MªA.G.P. (la Llagosta)
Els pagaments en diner negre (que per cert són un frau) no
La quitança no és res més que la liquidació econòmica final
els controla ningú. El millor seria que tot allò que percebem
de qualsevol relació laboral. Tant si hi ha baixa voluntària,
en concepte de salari estigui reflectit per complet a la nòmi-
com si hi ha acomiadament, finalització de contracte o tan-
na i tributant on correspongui. De totes maneres, per poder
cament d’empresa ha d’existir una quitança, on es liquida la
demostrar en un moment donat les percepcions econòmi-
proporció dels drets que ens corresponen i no tenen venci-
ques que es rebin fraudulentament, aniria bé que mensual-
ment mensual, dit d’una altra manera: les pagues extraor-
ment (o cada cop que es cobrin) s’ingressessin al compte
dinàries i les vacances (generalment).
corrent de cadascú per justificar-ne la periodicitat i el seu
Per tant, en la quitança cal reclamar la proporció de les
caràcter de concepte salarial.
vacances i imports de pagues que proporcionalment ens
correspon. A més, des del nostre sindicat, aprofitem per
revisar totes les últimes nòmines ja que un cop signada la
quitança (i per tant la relació laboral), s’acaben també les
possibilitats de reclamació. Aconsellem doncs no firmar-lo
si no hi estem totalment d’acord.
CARTELLERA DEL TEATRE DE PONENT
El Teatre de Ponent és a C/ Ponent de Granollers
Espectacle: Larra, el pobrecito hablador
CALENDARI D’ACTUACIONS DESEMBRE 2001
Companyia: Knuk Teatre
DIA SETMANA
DIA
divendres
7
21’30h
Actors: Daniel P., Alberto Lozano i Paqui Iglesias
14
21’30h
Argument
21
21’30h
L’espectacle parteix de la dramatització de quatre arti-
28
21’30h
Autor: Mariano José de Larra
Director: Frederic Roda
cles periodístics de Mariano José de Larra (Quiero ser
dissabte
HORA
8
21’30h
cómico, Vuelva usted mañana, Casarse pronto y mal y El
15
21’30h
castellano viejo) i de tres poemes de Manuel Breton de
22
21’30h
29
21’3h
9
19h
16
19h
23
19h
30
19h
los Herreros.
Dos autors costumistes de principis del XIX,-enfrontats
diumenge
“literàriament” en vida i units ara en un mateix espectacle-, aconsegueixen amb els seus textos reflectir els
hàbits i costums de la societat del XXI. Larra és un clar
antecedent de l’humor basat en la paraula (Gila,
Rubianes, etc.)
6
Preu: 1.400 ptes (15% de descompte per l’afiliació a CCOO)
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
!
Inmigración
Taula d´acollida de les persones immigrades de Granollers
Una herramienta necesaria hacia la interculturalidad
Juanjo Fernández
l pasado día 25 de Octubre, después
de varios meses de elaboración se
constituyó la Taula d´acollida de les persones immigrades de Granollers
E
Esta mesa nace a partir de los conflic-
injusta que alimenta
tos que se vivieron en el barrio de Tres
las desigualdades.
Torres, a raíz de la posible apertura de
En ese momento, el
un local destinado a la enseñanza de
Ayuntamiento de
árabe para los niños/as y jóvenes
Granollers se com-
inmigrantes y para lugar de rezo, lo
prometió a poner en
que fue utilizado por algún vecino para
marcha un Plan de
impulsar una campaña en contra de
acogida y una mesa con participación
Hemos defendido en todos los foros
una supuesta mezquita con actitudes
de todo el tejido social de Granollers.
en los que hemos participado, la nece-
que llegaron al racismo y la xenofobia
ORGANISMO INFORMATIVO
sidad de implicar tanto a todo el aba-
y que finalizó con la negativa del pro-
Tal como recogen los estatutos apro-
nico político como a todo el movimien-
pietario a alquilarles el local a los pro-
bados por el pleno del Ayuntamiento
to asociativo en políticas orientadas a
motores de la iniciativa.
de Granollers, esta mesa es “un orga-
combatir de forma pedagógica la
Ante esta campaña que provocó una
nismo informativo y consultivo de ase-
incomprensión hacia la inmigración y
fractura social en el barrio, nos movili-
soramiento del Ayuntamiento en mate-
la falta de memoria histórica que
zamos la mayor parte de organizacio-
ria de inmigración e interculturalidad,
padece una parte de nuestra pobla-
nes sociales, sindicatos, partidos de
que se crea con la finalidad de integrar
ción, alimentada por la voluntad de las
izquierdas, etc. que denunciamos la
la participación de los ciudadanos y
patronales de utilizar nuestra división
falta de políticas reales de acogida a
sus asociaciones en la gestión munici-
para presionar a la baja los salarios y
la inmigración y de prevención de con-
pal en estos ámbitos y nace con la
derechos de los trabajadores y traba-
flictos por parte de las distintas admi-
voluntad de representar los diferentes
jadoras.
nistraciones.
colectivos de inmigrantes, las institu-
En este sentido, tal como manifesta-
Todas las organizaciones coincidimos
ciones y colectivos diversos que tra-
mos ante el alcalde y el concejal que
en la necesidad de llevar a cabo, para-
bajan en este ámbito y por la intercul-
va a ejercer la presidencia de esta
lelamente a las acciones de acogida,
turalidad…”.
mesa, nosotros participaremos activa-
acciones para generar un estado de
EL COMPROMISO DE CCOO
mente en la Taula d´Acollida de les
opinión solidario hacia las personas
Las CCOO siempre hemos estado y
Persones Immigrades siempre que se
que se ven obligadas a dejar sus pue-
seguiremos estando comprometidas
mantenga el objetivo de trabajar
blos, sus familias, todo, motivados por
con todos los problemas sociales, en
desde el consenso y el respeto a las
la miseria que genera en la mayor
el que actualmente cobra un primer
aportaciones de las entidades que
parte del planeta, una globalización
plano el fenómeno de la inmigración.
participamos.
CCOO está comprometida con los problemas sociales,
como el de la inmigración
Ram alimentació
LU biscuits, història d’un conveni
J.Monroy/J.Crespo
Durant aquest any, en els convenis
VAGA A LA TARDOR
d’alimentació hem tingut l’ocasió de
Des de la comarca, voldríem fer una
veure, d’una manera clara i nítida, per
especial menció al procés de negocia-
on anaven els trets de la patronal en
ció del conveni provincial del sector
diferents aspectes que es posaven
de les galetes ja que després de dife-
sobre la taula de negociació.
rents intents frustrats de negociació,
És conegut per totes les persones que
es va convocar una vaga intermitent a
formem part del sindicat de CCOO i
l’ octubre i novembre.
que hem tingut l’ocasió d’estar pre-
Cal dir que les assemblees varen ser
sents en cada negociació, les dificul-
un èxit tant de participació com de
tats que ens posa la patronal per
millorar les nostres condicions laborals
i que s’haurien de resoldre en la
negociació col·lectiva.
Les dificultats que ens hem trobat han
estat:
1.- La mentalitat de l’empresa per
mantenir els preus de mercat a costa
del salari dels treballadors i treballadores, sense voler admetre la clàusula de
Un augment del salari
del 3’7 % amb clàusula
de revisió i millorant
aspectes socials, a
l’empresa LU BISCUITS,
és una mostra de la
bona acció sindical
presa de decisions, les quals es varen
prendre amb total consens.
Una data representativa és l’assemblea que es va convocar a LU BISCUITS Granollers on l’assistència de la
plantilla va ser d’un 100%.
Hem de felicitar els nostres delegats
d’aquest centre per la bona feina
durant tot el procés de negociació. El
seu treball, concretat amb una signa-
revisió salarial.
2.- La batalla de la patronal passa per
plantejament de la patronal, deixarien
tura del conveni on quedava reflectit
una flexibilitat, una organització del
fora de continguts els delegats i
un augment del salari del 3’7 % amb
treball, una polivalència, uns objectius
delegades, els comitès i sindicats
clàusula de revisió i millorant aspectes
sense diàleg amb la representació dels
forçant un retrocés en l’acció sindical i
socials, és una mostra de la bona
treballadors i de les treballadores.
que, el que havíem aconseguit fins
acció sindical, sense triomfalisme.
Aquests conceptes que, com d’altres,
ara, es difuminés com el fum en un dia
Això ens fa pensar que el futur es fa
afecten l’organització en el treball i el
ventós.
caminant.
La sort
ja està aquí
Participa i juga,
la trobaràs
al nostre local.
8
Vallès oriental novembre-desembre de 2001
!