Ley del aborto Contra la libertad de la mujer El pasado 20 de diciembre del 2013 se aprobó el «Anteproyecto Ley Orgánica de protección de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada», por ese orden. Una ley con la que el ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, se ha quitado la careta mostrándose como el reaccionario que es. Esta ley sólo permite el aborto dentro de dos supuestos, la violación y que la vida de la madre corra peligro tanto física como psíquicamente. Si somos violadas tendremos que haber denunciado dicho delito los 15 días posteriores al hecho y que dicha denuncia se haya cursado a trámite, no vaya a ser que nos inventemo s una violación y si por el contrario nuestra vida o psique corre peligro lo deben decir dos expertos distintos que no formen parte del centro donde queremos practicar el aborto y determinar que el perjuicio psíquico es de por vida. Es decir, que para poder abortar o debemos ser violadas o enfermas mentales. Eso sí, tenemos que dar gracias porque ninguna mujer será enjuiciada por abortar. Sí que lo serán los médicos que practiquen dicho aborto ya que nosotras somos víctimas de una mala información y, se supone, que de un ma l asesoramiento por parte de los méd icos q ue nos deber ían convencer de no abortar. Encima tontitas… Todo esto resulta delirante en una sociedad supuestamente libre y democrática, deja a las mujeres como personas tuteladas por el Estado ya que no tenemos derecho a decidir qué hacer con nuestra vida, somos meros medios de procreación. La sociedad española, mujeres y hombres debemos exigir una Ley de Aborto en la que se garantice que la decisión que tome la mujer emba- razada se lleve a cabo con todas las garantías legales y médicas. Toda mujer, ya sea mayor o menor de edad, debe poder decidir llevar un embarazo a cabo y criar a su hijo o darlo en adopción; también debe poder elegir abortar de forma gratuita y segura. El Estado debe proporcionar las herramientas legales, económicas y médicas para que toda mujer pueda decidir sobre su vida y su maternidad según sus creencias y moralidad. Nadie, y menos el Estado, puede imponernos unas creencias y una moralidad determinada, y menos cuando ésta es una perpetuación del patriarcado que durante siglos ha sometido y somete a la mujer. Raquel Cuesta Comisión Política de EUiA Responsable de Dones EUiA Información Ayuntamiento Querella argentina Contra els crims del franquisme El 14 d'abril de 2010 es va interposar una querella davant un jutjat penal de l'Argentina pels delictes de genocidi i/ o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936, data del cop militar feixista, i el 15 de juny de 1977, data de la celebració de les primeres eleccions democràtiques. Aquesta querella va ser presentada per familiars de víctimes i associacions socials i de drets humans argentines i espanyoles i s’hi han sumat ja centenars de querellants i denunciants particulars, molts d’ells represaliats en l'última etapa de la dictadura. La querella es fonamenta jurídicament en el principi de justícia universal, pel qual els tribunals de justícia de qualsevol país poden actuar quan s'han comès crims que ofenen la comunitat internacional. En aplicació d'aquest principi, a partir de l'any 1996, els tribunals espanyols van actuar, respecte dels crims contra la humanitat comesos per les dictadures argentina i xilena, i van dictar centenars d'ordres internacionals de detenció que van contribuir decisivament a posar fi a la impunitat a l'Argentina i Xile. Lleis de punt final i obediència deguda van ser anul•lades i hi ha centenars de condemnats i processats per la comissió de crims de la mateixa classe que els perpetrats per la dictadura a l'Estat espanyol. El Tribunal Suprem de l’Estat espanyol pretén que la llei d'Amnistia eximeixi a la jurisdicció espanyola d'investigar els crims de la dictadura. Passa per alt que aquesta llei va ser dictada abans que es promulgués la Constitució, i que en conseqüència, s'ha d'interpretar de manera que no s’oposi al dret a la justícia i la protecció dels drets fonamentals dels éssers humans que la Constitució proclama i, per tant, al judici dels responsables de crims contra la humanitat. Tanmateix, no considera que abans que es promulgués aquesta llei de punt final, l'Estat espanyol s'havia compromès internacionalment a perseguir, segons els principis generals del dret internacional, a tots aquells que cometessin fets delictius, encara que aquesta persecució no sigui prevista en el dret intern. Es tracta de crims imprescriptibles que, segons consolidada legislació i jurisprudència nacional i internacional, han de ser investigats i castigats independentment del lloc o la data en què es van cometre. No només es pretén tornar a fer desaparèixer els desapareguts, sinó també ocultar els culpables de la seva desaparició. Es vol impedir que es coneguin els seus noms, les seves responsabilitats, els seus crims. S'argüeix fal•laçment que molts estan morts, com si els morts i els seus familiars no necessitessin justícia, i s'omet intencionadament que hi ha centenars de víctimes i repressors vius i que aquests últims poden i han de ser jutjats i sancionats penalment. L'actuació de tribunals estrangers és una eina poderosa per combatre la falta de justícia al propi país. Constitueix una denúncia internacional contra la impunitat; promou investigacions judicials que són negades en el territori en què es va cometre el crim; possibilita que els responsables siguin cridats a prestar declaració i es pugui arribar a dictar ordres internacionals de detenció i fins i tot de presó. La jutgessa argentina María Servini de Cubría, encarregada de la investigació, va donar ja passos importants per fer avançar el procediment. Recentment, ha cursat ordres d'extradició contra quatre torturadors, dos d'aquests ja morts, i altres dos, com el conegut Billy el niño, encara vius i gaudint de la impunitat que fins ara els ha garantit l'Estat. Malgrat els entrebancs de l'Estat espanyol, la querella argentina constitueix una sòlida baula en la llarga lluita per aconseguir veritat, justícia i reparació. Part fonamental del seu èxit és la seva difusió, promoció i recolzament per un ampli moviment social. Tots podem participar d'aquesta iniciativa de justícia universal. Per a més informació: Xarxa catalana i balear de suport a la Querella Argentina contral els crims del franquisme. http://xarxaquerellarcontrafranquismo.blogspot.com.es/ https://www.facebook.com/querella.franquismo [email protected] Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo. http://www.ceaqua.org/ https://twitter.com/Ce_AQUA @Ce_AQUA Felipe Moreno Responsable de la Xarxa Catalana i Balear de suport al procediment argentí No a los cortes de suministros básicos Recientemente la Generalitat de Catalunya decretó una Ley de Urgencia para evitar los cortes de suministros básicos a familias sin recursos económicos después de la presión recibida por parte de muchos sectores sociales y haber sido reclamada hasta 3 veces por el Grupo parlamentario ICV–EUiA. El decreto, a pesar de eso, es a todas luces insuficiente. Solo paraliza los cortes de Noviembre a Marzo, así como los pagos, lo que viene a significar que una vez acabada la tregua, las familias tienen que volver a pagar lo que deben y es posible que les vuelvan a cortar la luz y el agua. ICV-EUiA había propuesto algo más radical y que iba a la raíz del problema, algo que ya se está aplicando en nuestro Ayuntamiento pagando recibos de luz y agua con recursos propios: Que sea la Generalitat la que pague a las familias que no pueden hacer frente a esos servicios básicos las cuotas hasta que esas familias puedan hacerlo por sí mismas. Esta es tan sólo una solución paliativa, ya que está claro que el problema de fondo se encuentra en los altos precios de los suministros básicos como el agua y la luz que, hasta hace unos 15 años, eran totalmente públicos y tenían un precio mucho menor. En el caso de la electricidad, desde su privatización por parte del PP a finales de los 90 ha subido más del 80% debido a un sistema de subastas eléctricas que encarece su precio a costa de los trabajadores, consiguiendo un beneficio salvaje para las 5 grandes operadores de electricidad que operan en nuestro país. El Sistema de déficit tarifario es sin duda una estafa y una demostración de que los servicios básicos tienen que estar siempre en manos del Estado para evitar que las empresas privadas se lucren con ellos. Por eso desde EUiA lo tenemos claro: la única solución es una nacionalización de los servicios básicos de la electricidad, el agua y del gas, para imponer unos precios populares y no controlados por oligopolios privados mafiosos que únicamente buscan hacer negocio a costa de las necesidades básicas de la población. Daniel Torrejón Comisión Política EUiA Responsable de Redes Sociales Ley Mordaza Un intento de desactivar la protesta