Butlletí d`informació de Santa Coloma

Anuncio
Ley del aborto
Contra la libertad de la mujer
El pasado 20 de diciembre del 2013
se aprobó el «Anteproyecto Ley
Orgánica de protección de la vida
del concebido y de los derechos de
la mujer embarazada», por ese
orden. Una ley con la que el ministro
de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón,
se ha quitado la careta mostrándose
como el reaccionario que es.
Esta ley sólo permite el aborto
dentro de dos supuestos, la
violación y que la vida de la madre
corra peligro tanto física como
psíquicamente. Si somos violadas
tendremos que haber denunciado
dicho delito los 15 días posteriores
al hecho y que dicha denuncia se
haya cursado a trámite, no vaya a
ser que nos inventemo s una
violación y si por el contrario nuestra
vida o psique corre peligro lo deben
decir dos expertos distintos que no
formen parte del centro donde
queremos practicar el aborto y
determinar que el perjuicio psíquico
es de por vida.
Es decir, que para poder abortar o
debemos ser violadas o enfermas
mentales. Eso sí, tenemos que dar
gracias porque ninguna mujer será
enjuiciada por abortar. Sí que lo
serán los médicos que practiquen
dicho aborto ya que nosotras somos
víctimas de una mala información y,
se supone, que de un ma l
asesoramiento por parte de los
méd icos q ue nos deber ían
convencer de no abortar. Encima
tontitas…
Todo esto resulta delirante en una
sociedad supuestamente libre y
democrática, deja a las mujeres
como personas tuteladas por el
Estado ya que no tenemos derecho
a decidir qué hacer con nuestra
vida, somos meros medios de
procreación.
La sociedad española, mujeres y
hombres debemos exigir una Ley
de Aborto en la que se garantice que
la decisión que tome la mujer emba-
razada se lleve a cabo con todas
las garantías legales y médicas.
Toda mujer, ya sea mayor o menor
de edad, debe poder decidir llevar
un embarazo a cabo y criar a su
hijo o darlo en adopción; también
debe poder elegir abortar de forma
gratuita y segura. El Estado debe
proporcionar las herramientas
legales, económicas y médicas para
que toda mujer pueda decidir sobre
su vida y su maternidad según sus
creencias y moralidad. Nadie, y
menos el Estado, puede imponernos
unas creencias y una moralidad
determinada, y menos cuando ésta
es una perpetuación del patriarcado
que durante siglos ha sometido y
somete a la mujer.
Raquel Cuesta
Comisión Política de EUiA
Responsable de Dones EUiA
Información Ayuntamiento
Querella argentina
Contra els crims del franquisme
El 14 d'abril de 2010 es va interposar una querella davant
un jutjat penal de l'Argentina pels delictes de genocidi i/
o crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la
dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936, data
del cop militar feixista, i el 15 de juny de 1977, data de
la celebració de les primeres eleccions democràtiques.
Aquesta querella va ser presentada per familiars de
víctimes i associacions socials i de drets humans
argentines i espanyoles i s’hi han sumat ja centenars
de querellants i denunciants particulars, molts d’ells
represaliats en l'última etapa de la dictadura.
La querella es fonamenta jurídicament en el principi de
justícia universal, pel qual els tribunals de justícia de
qualsevol país poden actuar quan s'han comès crims
que ofenen la comunitat internacional.
En aplicació d'aquest principi, a partir de l'any 1996,
els tribunals espanyols van actuar, respecte dels crims
contra la humanitat comesos per les dictadures argentina
i xilena, i van dictar centenars d'ordres internacionals
de detenció que van contribuir decisivament a posar fi a
la impunitat a l'Argentina i Xile. Lleis de punt final i
obediència deguda van ser anul•lades i hi ha centenars
de condemnats i processats per la comissió de crims
de la mateixa classe que els perpetrats per la dictadura
a l'Estat espanyol.
El Tribunal Suprem de l’Estat espanyol pretén que la llei
d'Amnistia eximeixi a la jurisdicció espanyola d'investigar
els crims de la dictadura.
Passa per alt que aquesta llei va ser dictada abans que
es promulgués la Constitució, i que en conseqüència,
s'ha d'interpretar de manera que no s’oposi al dret a la
justícia i la protecció dels drets fonamentals dels éssers
humans que la Constitució proclama i, per tant, al judici
dels responsables de crims contra la humanitat.
Tanmateix, no considera que abans que es promulgués
aquesta llei de punt final, l'Estat espanyol s'havia
compromès internacionalment a perseguir, segons els
principis generals del dret internacional, a tots aquells
que cometessin fets delictius, encara que aquesta
persecució no sigui prevista en el dret intern. Es tracta
de crims imprescriptibles que, segons consolidada
legislació i jurisprudència nacional i internacional, han
de ser investigats i castigats independentment del lloc
o la data en què es van cometre.
No només es pretén tornar a fer desaparèixer els
desapareguts, sinó també ocultar els culpables de la
seva desaparició. Es vol impedir que es coneguin els
seus noms, les seves responsabilitats, els seus crims.
S'argüeix fal•laçment que molts estan morts, com si els
morts i els seus familiars no necessitessin justícia, i
s'omet intencionadament que hi ha centenars de víctimes
i repressors vius i que aquests últims poden i han de
ser jutjats i sancionats penalment.
L'actuació de tribunals estrangers és una eina poderosa
per combatre la falta de justícia al propi país. Constitueix
una denúncia internacional contra la impunitat; promou
investigacions judicials que són negades en el territori
en què es va cometre el crim; possibilita que els
responsables siguin cridats a prestar declaració i es
pugui arribar a dictar ordres internacionals de detenció i
fins i tot de presó.
La jutgessa argentina María Servini de Cubría,
encarregada de la investigació, va donar ja passos
importants per fer avançar el procediment. Recentment,
ha cursat ordres d'extradició contra quatre torturadors,
dos d'aquests ja morts, i altres dos, com el conegut
Billy el niño, encara vius i gaudint de la impunitat que
fins ara els ha garantit l'Estat.
Malgrat els entrebancs de l'Estat espanyol, la querella
argentina constitueix una sòlida baula en la llarga lluita
per aconseguir veritat, justícia i reparació. Part fonamental
del seu èxit és la seva difusió, promoció i recolzament
per un ampli moviment social. Tots podem participar
d'aquesta iniciativa de justícia universal.
Per a més informació:
Xarxa catalana i balear de suport a la Querella Argentina
contral els crims del franquisme.
http://xarxaquerellarcontrafranquismo.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/querella.franquismo
[email protected]
Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina
contra crímenes del franquismo.
http://www.ceaqua.org/
https://twitter.com/Ce_AQUA
@Ce_AQUA
Felipe Moreno
Responsable de la Xarxa Catalana i Balear
de suport al procediment argentí
No a los cortes de
suministros básicos
Recientemente la Generalitat
de Catalunya decretó una Ley
de Urgencia para evitar los
cortes de suministros básicos
a familias sin recursos
económicos después de la
presión recibida por parte de
muchos sectores sociales y
haber sido reclamada hasta 3
veces por el Grupo
parlamentario ICV–EUiA.
El decreto, a pesar de eso,
es a todas luces insuficiente. Solo paraliza los cortes
de Noviembre a Marzo, así como los pagos, lo que
viene a significar que una vez acabada la tregua, las
familias tienen que volver a pagar lo que deben y es
posible que les vuelvan a cortar la luz y el agua.
ICV-EUiA había propuesto algo más radical y que iba a
la raíz del problema, algo que ya se está aplicando en
nuestro Ayuntamiento pagando recibos de luz y agua
con recursos propios: Que sea la Generalitat la que
pague a las familias que no pueden hacer frente a esos
servicios básicos las cuotas hasta que esas familias
puedan hacerlo por sí mismas.
Esta es tan sólo una solución paliativa, ya que está
claro que el problema de fondo se encuentra en los
altos precios de los suministros básicos como el agua
y la luz que, hasta hace unos 15 años, eran totalmente
públicos y tenían un precio mucho menor. En el caso
de la electricidad, desde su privatización por parte del
PP a finales de los 90 ha subido más del 80% debido a
un sistema de subastas eléctricas que encarece su
precio a costa de los trabajadores, consiguiendo un
beneficio salvaje para las 5 grandes operadores de
electricidad que operan en nuestro país.
El Sistema de déficit tarifario es sin duda una estafa y
una demostración de que los servicios básicos tienen
que estar siempre en manos del Estado para evitar que
las empresas privadas se lucren con ellos.
Por eso desde EUiA lo tenemos claro: la única solución
es una nacionalización de los servicios básicos de la
electricidad, el agua y del gas, para imponer unos
precios populares y no controlados por oligopolios
privados mafiosos que únicamente buscan hacer
negocio a costa de las necesidades básicas de la
población.
Daniel Torrejón
Comisión Política EUiA
Responsable de Redes Sociales
Ley Mordaza
Un intento de desactivar la protesta
Descargar