BUTLLETÍ 20 emtimó exmi^aA S^admetm áíiL·c^it^cUmó Portantveu de les Federacions Local dlgualada i Comarcal d'Anoia Igualada, 22 de maig del 1937 Any I ^L«0 Wg. y I I I IS tenim—com els altres —ganes de governar. N i ens p/au dominar els pobles per coacció militar o ministerial. Voldríem si, col·laborar desinteressadament, amigablement, en l'obra d'ordenació de la vida revolucionària del país. Així és, de senzilla, la nostra tessitura. I no obstant, se'ns rebutja i denigra. Gom si no fóssim la primera avançada del 19 de juliol; com si el millor de la nostra joventut, com si la flor dels nostres homes no bagués quedat extesa en l'escenari de la lluita antifeixista. Comprenem Valegria insana i boja dels enemics de la Revolució. La C . N . T . ha caigut—es diuen—. Ja no prendrà part en el governament del país. El dret a la propietat, el privilegi personal, podran ja mantenir-se amb una certa seguretat per quant els anarquistes no participen en la confecció de les disposicions legals... Maïauradament, després de deu mesos de Revolució i de fervents esperances hem de palesar com l'esperit de l'antiga Patronal s'imposa per tot, mercès a l'apoi escandalós que reben d'un sector que sols ha sigut revolucionari en teoria. Núm. 21 N o creiem, però, en la possibilitat d'una reacció marcadament burgesa ni en la pèrdua de les conquestes efectuades suara pel proletariat. El què es vol aguantar ja no té aguant possible. La societat capitalista cau podrida i es desfà amb una fetor característica que demana insistentment una fossa profunda i unes pietoses palades de terra i d'oblid. És endebades que els conservadors resisteixin i que provoquin estats de passió que puguin desembocar en Üuites miserables entre germans. Podran els revolucionaris negats tractar d'enterbolir les conquestes del poble, podran 5\nglaterra, França i "Rjissia tenir la seves raons com a potències més o menys autocratiques, en voíguer disminuir o neutralitzar els efectes saludables de la Gran Revolució espanyola; que el poble, aquest poble tan viril i tan nostre, tan racialment llibertari, no pararà en el seu daler de fer obra positiva i cercarà, de la situació, un màxim de llibertat tant en política com en economia. Tothom sap que la C N T i els anarquistes no deliren per a presidir governs. Aspiren a l'aconseguiment d'una societat equitativa, i maldaran per ella des del terreny que sigui. Vonto del qui ignora que en el carrer radica tota la nostra força i tota la nostra potència. flíiiAltÍ E L Q U E E L S M O R O S V E N E N A CERCAR A E S P A N Y A El m o m e n t o es tan grave que n o a d m i t e vacilaciones de los v e r d a d e r o s revolucionarios. H a y que m a r c h a r por la línea de nuestras d e d u c c i o n e s y hacerlo con firmeza, s e r e n i d a d y a c t i v i d a d . D e s p l a z a n d o las p a l a b r a s para que los h e c h o s se c o n v i e r t a n en nuestros más firmes defensores. No q u e r e m o s ser dogmáticos y m e n o s a ú n , i n t é r p r e tes de férreos que n i e g u e n el avance ecléctico de los p u e b l o s . Más la experiencia no niega el c o n c e p t o q u e p r o p u g n a m o s c o n s t a n t e m e n t e de a t a c a r con certeza el f u n d a m e n t o de la esclavitud de los pueblos. L a l u c h a actual o b e d e c e al d e t e r m i n i s m o de la i n c o m p a t i b i l i d a d e n t r e a u t o r i d a d y l i b e r t a d . Una expresión de tal a u t o r i t a r i s m o que ataca las n o r m a s e c o n ó m i c a s , sociales y políticas que los pueblos q u i e r e n realizar p a r a crear u n a convivencia, u n a estructura y u n a civilización n u e v a s . E s t a n en b a n c a r r o t a los viejos tópicos q u e forjaron la opresión d é l a H u m a n i d a d , se q u i e b r a n las frases vacuas de los exégetas del Estado y se afirma en el sentim i e n t o radical del p u e b l o ibérico la n e c e s i d a d de elim i n a r en todos los aspectos los factores q u e , caso d e supervivir, destrozarán b r u s c a m e n t e las esperanzas q u e alentaron a los r e v o l u c i o n a r i o s que el i 9 de Julio, afirm a r o n el fracaso de la d e m o c r a c i a burguesa y la n e c e sidad de m a r c h a r hacia n u e v a s realiza-ciones, garantía del fracaso de la i n t e r v e n c i ó n del Capitalismo por Sus instituciones. No h e m o s valorizado suficienlonieníe el m o v i m i e n t o revolucionario. La contrarrevolución ha p r e t e n d i d o destrozar los reductos más fuertes de los trabajadores de ia c i u d a d y el c a m p o . Como consecuencia de ello, NI.-iyo, el mes simbólico ({IIE n)arca una fecha gloriosa en la crónica del p r o l e t a r i a d o , ha tenido u n a c o n m e m o ración trágica en nuestro p a í s . Y no o b s t a n t e , c o n v i e n e ^ no vacilar, c r e y e n d o que nuestros objetivos h a n p e r d i d a ^ posiciones. No es así. Para nosotros el c o m u n i s m o libertario n o es u n a s idea (]ue debe rea'izaivsií en un d e r t e r m i n a d o plazo fijo.-^ Se h a c e obra a n á r q u i c a desvalorizando consecuentc-|< m e n t e al E s t a d o , m o s t r a n d o el «rol» histórico de éste¿^ a f r a \ é s de la evolución de la H u m a n i d a d y afirmando i frente a él, el d e r e c h o a la libre e x p e r i m e n t a c i ó n social^ de los pueblos; an;u'quismo es jalonar n u e s t r o caminoju con la o b t e n c i ó n por presión directa de rei vindicaciones^^ q u e , para los trabajadores signifique una d e m o s t r a c i ó n o iedad^ irrefutaiile de su c a p a c i d a d para organizar la sociedadc agní-_^ sin clases. Y a n a r q u í a es evitar que la p r o m e s a ma^ fica que e n t r a ñ a la subversión actual de E s p a ñ aJ ,, n o ^ c o r o n a d a p o r la esterilidad... butlletí CNT-FAI Y son las J. J. L. L. quiénes t i e n e n que a u m e n t a r inc e s a n t e m e n t e sus esfuerzos haciéndolos influir en los Sindicatos, e t c . , para evitar que estos se d e s v i r t u e n de la finalidad de la organización confederal y de los p r i n cipios éticos que i n f o r m a n los núcleos proletarios. H a y q u e h a c e r del m o v i m i e n t o a n a r q u i s t a u n a fuerza capaz de n o defraudar la e m a n c i p a c i ó n del proletariado. Y esta misión consiste en mostrar los defectos i n h e r e n t e s a los regímenes basados en la opresión política y m e n tal del h o m b r e . T e n e m o s que l u c h a r a c t i v í s i m a m e n t e por legar a las gereraciones futuras no u n fárrago de palabras sino la eclosión práctica de nuestras inquietudes llevadas t r i u n f a l m e n t e al hecho del pi'acticismo. El socialismo libertario n o fracasará si las J u v e n t u d e s Libertarias oponen cerebro y acción a los adversarios de nuestro m o v i m i e n t o . H a y que a t e n d e r a la formación revolucionaria cerebral, e t c . , del i n d i v i d u o . E n t r e la convulsión del presente m o m e n t o se perdió el objetivo individual y t e n e m o s el peligro de crear en nuestros organismos no u n a m u l t i t u d febrilmente consciente sino u n a fuerza ciega incapaz de r e s p o n d e r a la e n o r m e responsabilidad de esta h o r a . Por deber h a y que crear un cerebro en cada h o m b r e q u e r e s p o n d a al deber contraído a n t e el M u n d o . Rechacemos la demagogia y a m e m o s los h o m b r e s prácticos pero no o p o r t u n i s t a s . Forjémonos c o n t i n u a m e n t e para t e n e r fuerza moral al polemizar con otros núcleos. N u e s t r a capacidad de militantes no d e p e n d e solamente de la v o l u n t a d y sí, de los h e c h o s d e s p r e n d i dos de la realidad que nos enseñan d o n d e está la verdadera libertad. En esta hora en q u e la libertad lucha contra la autoridad manifestada en el Estado totalitario p r o c l a m e mos que las palabras h a n fracasado y q u e , s o l a m e n t e con v o l u n t a d y firmeza crearemos sobre realidades la edificación de u n n u e v o régimen digno del sacrificio de nuestros h o m b r e s . J. SANTANA CALERO m • • N o son m o m e n t o s d e discusiones vanas; ni son horas d e dflaciones. T o d o indica q u e ha llegado la ocasión d e actuar e n é r g i c a m e n t e contra t o d o s aquellos e l e m e n tos q u e t i e n d e n a destrozar la alianza antifascista. La C. N . T., fiel a sus postulados y a su historial, seguirá siendo carne del p u e b l o , q u e es tanto c o m o decir q u e n o permitirá q u e se atropellen las conquistas adquiridas a precio d e sangre, ni t a m p o c o consentirá q u e vuelvan a brotar n u e v o s ríos d e sangre para p a s t o del fascismo y d e la reacción. La u n i ó n antifascista n o se r o m p e r á p o r la C. N . T . ni p o r la U. G. T.; esto lo t e n e m o s p o r d e s c o n t a d o , p o r q u e s a b e m o s p e r f e c t a m e n t e b i e n q u e los trabajadores d e la U. G. T . están igualmente poseídos, c o m o los d e la G. N . T., d e llevar a d e l a n t e la Revolución y d e terminar la guerra con el aplastamiento total del fascismo internacional. O b r e r o s conscientes: en estos m o m e n t o s álgidos, y c u a n d o m u c h o s h e r m a n o s n u e s t r o s están escribiendo páginas d e la Historia con su sangre, y otros están diseñ a n d o en la retaguardia lo q u e ha d e ser el b o c e t o d e la sociedad futura, más q u e n u n c a necesitamos serenidad y disciplina; más q u e n u n c a h a c e falta acción revolucionaria y fervientes adhesiones a la causa antifascista. Sólo así lograremos la unión d e t o d o s los p r o d u c t o r e s y la liberación d e España d e t o d o s sus enemigos. Boletín de Información C. N. T.-F. A. I. CARN La hora ha llegado Siempre, d e s d e los primeros instantes d e la revuelta fascista, h e m o s v e n i d o p r e d i c a n d o la necesidad d e una unión, d e una fusión d e la gran familia p r o d u c t o r a . Siempre, d e s d e e n t o n c e s , h e m o s creído q u e sin esta concordia la victoria antifascista n u n c a podría p r o d u cirse. La prueba más convincente nos la dan nuestros enemigos al opinar e x a c t a m e n t e c o m o nosotros. Ellos n o ignoran q u e si los antifascistas estuviésemos unidos en una sola organización, en una sola idea, la guerra p r o n t o terminaría con el más espantoso desastre d e su parte. Sabiendo esto, siempre han p r o c u r a d o y casi nos atrevemos a decir q u e lo h a n conseguido, dividir la masa proletaria en diferentes partidos d e ¡deas diametralmente o p u e s t a s para que, d e esta manera, nunca pudieran llegar a un firme a c u e r d o , o mejor, a u n a verdadera fusión. E l e m e n t o s por ellos p a g a d o s s e h a n c u i d a d o d e excitar los ánimos d e n t r o d e t o d o s los sectores y los c o m p a ñ e ros fácilmente impresionables se han visto arrastrados p o r estas ocultas maniobras y c a d a vez h a n a u m e n t a d o más los rencores y el odio q u e los obreros d e las diferentes tendencias se llevan e n t r e si. C o n preferencia se ha llevado esta campaña d e destrucción, cerca d e las organizaciones g e n u i n a m e n t e proletarias. A q u í es d o n d e ABIERTA ileri le iiii, siial H o y más q u e ayer, los acontecimientos q u e se d e s a rrollan en el seno d e la política española, requieren alianza estrechísima e n t r e los trabajadores d e la C. N . T . y d e la U. G. T . F r e n t e a las maniobras d e los q u e tienen interés en volver las cosas al "statu q u o " d e antes del 19 d e julio, se impone u n a acción serena e inteligente d e t o d o s los p r o d u c t o r e s . Ya n o es problema para nadie q u e tenga comprensión y s e n t i d o c o m ú n d e q u e el triunfo d e la Revolución española, así c o m o el fin d e la guerra contra el fascismo, radican en la máxima unión d e todos a q u e llos q u e a n t e p o n e n el interés col'lectivo al interés individual. La situación p o r q u e atraviesa E s p a ñ a — n o lo n e g a m o s — e s tal vez la más difícil q u e t e n d r á q u e sortear el proletariado español. En estos m o m e n t o s están en juego la revolución y la guerra p r e p a r a d o por los q u e tienen m a r c a d o interés e n q u e la Revolución se e s t a n q u e en la aguas putrefactas d e la política y la guerra termine en un v e r g o n z o s o abrazo d e Vergara. Si la h o r a es difícil, los proletariados conscientes d e b e n reaccionar en el sentido orgánico d e las a g r u p a ciones sindicales, p r e s t a n d o t o d o su a p o y o y su calor, a las directrices generales q u e señalen a m b a s organizaciones. N o s o t r o s , anarcosindicalistas y anaquistas, disp u e s t o s a luchar hasta derramar la última gota d e sangre por las libertades q u e anhela conquistar el p u e b l o , e n estos m o m e n t o s h a r e m o s todas aquellas concesiones ideológicas q u e sea m e n e s t e r hacer, para q u e la R e v o lución y la guerra sigan el c u r s o normal q u e reclaman los acontecimientos e i m p o n e n las circunstancias. N o cejaremos ni r e t r o c e d e r e m o s . C o n la cabeza erguida y la llama d e la razón en alto, estimamos q u e d e b e m o s seguir adelante por el camino c o m p r e n d i d o por el p u e b l o español en su actuación gloriosa del 19 d e julio. Íudí ÁhXÁo El compañero Tudó... Si, ya se. Recuerdo grato de un jovencita . interesante, de atrayente y agradable trato, que ya en su niñez sabía estimular a aquellos espíritus iluminados de la época heroica de nuestro grato Ateneo Porvenir. Era niño Tudó, y YA sentía. Amigo afectuoso, hermano cordial; eso era. Por algo nos desgarra las entrañas el dolor de haberlo perdido. En las horas cálidas y febricitantes de la lucha espinosa, como en los momentos de placidez y calma chicha, nuestro hombrecito aparecía sereno, dispuesto y advertido del peligro a afrontar o del corazón y de la consciència a atraer. Menos hablador que hombre de hechos, ¡cuantas veces Iq habrías visto, compañero, con la emoción plasmada en el simpático perfil de su rostro y con los ojos arrobados y abrillantados por el límpido y humano cristal de la pasión! Y es éste el idealistu que se ha ido; es a éste a quien parece que el vendaval de la lucha se ha llevado. Quizás no esté muerto. Quizás algun día ilumine nuestra faz ensombrecida con la alegría de su presencia. ¡Quien sabe! En tanto, cuiden los hados sombríos de alimentar esa esperanza tan mía, mientras se aproxima el momento sublime y único de darle—como él—el beso enrojecido y postrero a la madre Naturaleza. Es este un niño gigante dormido, una hermosa obra de la Naturaleza maltrecha y acallada. Pertenecía a la promoción de los ignorados, la de los que sienten y se cultivan en secreto; la de los seres humanamente egoistas que se alimentan de las mieles de su propio espíritu. Nosotros, los hombres públicos, los divulgados y desmerecidos, hemos recibido sorprendidos las leccionessorpresa de estos nuevos camaradas que en la hora grave se han despojado del velo de una prentendida indiferencia^ para mostrar al aire unas convicciones, un corazón ar-â diente como una ascua, y un pecho a prueba de balazos:^ Bella y breve la vida de Corona, de «Coroneta»,^ como emocionada mente le llaman nuestras muchachas.^ Me imagino una brillante y deslumbrante estrella que se"^ extingue devorada por su propio esplendor. Porque se^ fué a la muerte sonriente, con el rostro aniñado, aunque i lleno de entusiasmo y energía... c Fué en Cervera que se puso un carnet en el bolsillo las ideas nuestras en su noble y espléndida cabeza. Ya^ en el frente, es de los animosos, de los delanteros, de los que atienden al amigo que cae, de los que se sobreponen a •o los cobardes al grito de «¡Adelante, que Durruti nos mira!-. ra -IHasta caer a su vez. Y para siempre... _ 1^ Beso, «Coroneta:>, tu recuerdo y la tierra que cari-^ ñosamente te cobija. ¡Querido amigo! butlletí CNT-FAI el trabajo s u b t e r r á n e o h a a d q u i r i d o su máxima intensidad. P o r q u e "ellos" saben q u e p r e c i s a m e n t e a q u í es d o n d e d e b e salir la victoria d e la revolución. P o r e s t o h a n dirigido sobre e s t e magnífico blanco s u s m a y o r e s activid a d e s . El resultado d e su obra ha sido e s t u p e n d o . N o es d e extrañar. Son gentes d u c h a s e n la materia. L o s políticos q u e lograron q u e ia Reptiblica los tomara por republicanos, bien p u e d e n permitirse el lujo d e mezclarse ahora c o n los antifascistas sin ser r e c o n o c i d o s . Y si alguien los d e s c u b r e y p o n e d e manifiesto sus intenciones, no les cuesta m u c h o e n c o n t r a r algun p o b r e diablo q u e posea carnet d e cualquier sindical (según los casos) y q u e se e n c a r g u e d e hacer callar al i m p o r t u n o . Y lo más c h o c a n t e del caso es q u e estos personajes c r e e n q u e obran bajo sus propias convicciones c u a n d o n o son más q u e m u ñ e c o s al servicio d e una nación extranjera: Inglaterra. Esta nación juega con las demás e u r o p e a s y todas han d e o b e d e c e r lo q u e ella se p r o p r o p o n e . D e aquí los trágicos sucesos d e la otra semana. D e aquí la crisis del G o b i e r n o d e la República. D e aquí la imprevista e inicua solución. La contrarrevolución está en camino. La R e v o l u c i ó n ha sufrido un golpe d e m u e r t e . Sólo falta rematarla y d e ello se e n cargará el n u e v o gobierno a c a b a n d o la guerra d e n t r o d e p o c o tiempo con una fórmula q u e proporcionará Inglaterra "para acabar c o n ia matanza y para q u e n o haya vencidos ni v e n c e d o r e s " . Este será el final d e una terrible lucha e n q u e miles d e h e r m a n o s han d a d o sus vidas para q u e , con su sacrificio, pudieran las nuevas g e n e r a c i o n e s gozar d e una era d e paz y d e tranquilidad q u e ellos n o habían conocido. Sublime, p e r o inútil g e s t o . D e s p u é s d e tantos meses d e lucha, d e tantos asesinatos d e o b r e r o s d o n d e impera el terror franquista, d e tantos b o m b a r d e o s d e c i u d a d e s indefensas, d e tanta hambre, ¿el noble d e s e o d e libertad del p u e b l o español ha d e q u e d a r r e d u c i d o a la nada? ¡Nol N o p o d e m o s ni d e b e m o s consentir esta injusticia. N u e s t r o s h e r m a n o s caídos cual n u e v o s Cristos d e r e d e n ción, nos lo exigen. La hora ha llegado. La unión se impone. ¡A trabajar para conseguirla! Si q u e r e m o s ganar la guerra, si q u e r e m o s q u e la Revolución no sea mixtificada, sólo conseguiremos n u e s t r o s d e s e o s si a u n a mos nuestras fuerzas dispersas en una sola. D e b e m o s exigir ia unión, ía fusión. Si n o lo conseguimos, h e m o s p e r d i d o la partida. ¡Alerta camaradas! ARIEL La contrarrevolución en marcha E l n o g o b i e r n o p u e d e q u e s e r e i p r e s i d e d e N e g r i n la victoria Contra la opinión d e la mayoría d e los trabajadores, se ha resuelto la crisis provocada p o r el minísculo Partitido Comunista, con la aquiescencia d e los dirigentes del P a r t i d o Socialista. La solución amañada en las g u a ridas d e la democracia internacional, es una provocación solemne a los obreros q u e con dignidad están adheridos a las sindicales C. N . T. y U . G. T. N o se ba c o n t a d o con los p r o d u c t o r e s para n a d a . S e ha o b r a d o c o m o s e obraba antes del. 19 d e Julio. G u a n d o la mayoría d e los sectores se había manifestado para q u e el camarada L a r g o Caballero continuara en su lugar, se ha r e s p o n d i d o en tal mala forma, q u e el d e s c o n t e n t o e n t r e las masas d e la C. N . T. y d e la U . G. T. es general. Han triunfado los p e q u e ñ o - b u r g u e s e s por encima d e los intereses q u e la clase trabajadora se había g a n a d o en la lucha contra el fascismo. Los partidos políticos q u e el 19 d e Julio nadie sabía d ó n d e estaban, han r e s u c i t a d o para asestar el golpe d e m u e r t e a la Revolución. Si n o conociéramos a la política española nos p a r e cería imposible lo q u e se está llevando a c a b o . P e r o d e los políticos resucitados p o d e m o s esperarlo t o d o . ¿A quién representa e s t e Gobierno? n o s p r e g u n t a m o s ; ¡A los obreros no! ¿A la G. N . T. o a la U . G. T.? tamp o c o . N o p u e d e , pues, r e p r e s e n t a r más q u e a los intereses d e unos partidos q u e a u n q u e se llamen más o m e n o s obreros, son la salvaguarda d e la burguesía, grand e o p e q u e ñ a , q u e bien organizada, quiere ahogar la Revolución. S e n o s tilda a c a d a m o m e n t o , a los auténticos o b r e ros, d e provocadores, y vamos a ver ahora quienes son los p r o v o c a d o r e s v e r d a d e r o s . ¿ Q u é confianza p u e d e merecer e s t e gobierno a los q u e luchan e n los frentes d e batalla? N i n g u n a , ya q u e t a m p o c o se ven r e p r e s e n t a d o s e n él mismo. ¡Y a eso le llaman algunos g o b i e r n o d e la victoria! N o se concibe q u e e n los graves m o m e n t o s q u e atravesamos, se prescinda d e las g r a n d e s masas g e n u i n a m e n t e obreras y revolucionarias, para la formación d e u n G o b i e r n o , y n o solo eso, sino q u e la cartera d e Justicia se ha p a s a d o a u n católico. H a llegado el m o m e n t o d e tomar enérgicas resoluciones. Si el G o b i e r n o actual n o tiene confianza a los Sindicatos, t a m p o c o los Sindicatos p u e d e n prestarle a él la confianza. Los q u e n o estamos r e p r e s e n t a d o s en el G o b i e r n o , n o p o d e m o s acatar ninguna d e sus disposiciones. La clase obrera es mayor d e e d a d para c o n d u cir a b u e n término sus iniciativas. L o ha d e m o s t r a d o en estos diez meses d e lucha a m u e r t e contra el fascismo. N o c r e e m o s q u e esto termine aquí, ni q u e la clase trabajadora n o reaccione a n t e esta provocación, y e s p e r a mos también q u e los c o m p a ñ e r o s del frente dirán su última palabra. D e n o rectificar su c o n d u c t a estos partidos dirigidos p o r elementos exóticos, d e n o hacer un n u e v o G o b i e r n o con la representación d e la C. N . T. y d e la U . G. T. y d e n o terminar con las provocaciones constantes, p r e v e mos q u e aquí p u e d e pasar una catástrofe sin p r e c e d e n t e s en la historia d e la H u m a n i d a d . ¡Por la Victoria d e la G u e r r a y la Revolución, es necesario un G o b i e r n o r e p r e s e n t a d o p o r t o d a s las organizaciones y partidos antifascistas! Sólo así p o d r á ser el G o b i e r n o d e la Victoria. J. C. R. D E C E P C El Q u a n a n à v e m a l'escola, u n a de les t a n t e s aficions de la quitxalla era el col·leccionar croms d e la xocolata, (crec q u e avui encara s'estila). N ' h i h a v i e n d e diversitat de m e n e s , però els que ens cridaven més l'atenció eren els de guerra. Quin a c o n t e i x e m e n t a r r i b a r a p o sseir u n a col·lecció sencera de la guerra Eussa-Japonesa, de la dels Balkans o de la ítalo-Turca (Trípoli). Tots t e n í e m les nostres simpaties per u n dels bel·ligerants i i n v a r i a b l e m e n t ens d e c a n t à v e m a favor del dèbil 0 agredit. E n la consciència infantívola, pesi a la i n g e n u ï t a t i n n o c e n t , s'albira quasi bé s e m p r e u n petit Quixot. P e r aquelles èpoques corrien en profusió c r o m s d'altres guerres en q u è , u n dels bel·ligerants era E s p a n y a . Recordem els croms de la guerra de C u b a , Filipines i Marroc ( a q u e s t s darrers no s'acabaven mai), però intercal·lats a m b ells, en sortiren uns altres d'«Ali-Babá o los 40 L a d r o n e s » . Els croms d'Ali-Babà o els 40 lladres, v a r e n fer u n a e n t r a d a de cavall sicilià en el m e r c a t cromístic escolar i tingueren u n èxit fantàstic. H a n passat els anys i mes d'una vegada h e p e n s a t si seria p u r a coincidència o u n a demostració d e fina ironia per part de l'autor o expeditor de dits c r o m s . P e r q u è ¿qué són les guerres, sinó un ROBATORI, a més d'ésser el crim més m o n s t r u ó s d ' h u m a n i s m e ? Les víctimes n o c o m p t e n ; es va de cara al BOTI. El BOTI en forma de r o b a t o r i , saqueig i violació (la violació t a m b é és BOTI), és el p a de cada dia en totes les guerres, a m é n del què i m posa el v e n c e d o r al vençut, a base d'anexions territorials, i n d e m n i t z a c i o n s , concessions, explotacions, tractats o n e rosos, e t c . Reflexionem per un m o m e n t q u e , E s p a n y a , és u n dels països que h a sostingut més guerres a través de la seva Història i que en la relació cronològica d'elles, ha sigut envaïda i i n v a s o r a ; avassallada i avassalladora; agredida 1 agressora. 0 sigui que r e p e t i d a m e n t h a sofert r o b a t o r i , saqueig i violació, però ella, t a m b é ha robat, saquejat i violat, sense m a n d r a ni c o n t e m p l a c i o n s , a m b totes llurs tràgiques realitats i conseqüències. Si poguéssim repassar l'arbre genealògic d e molts espanyols, forçosament trobaríem a la sang de llurs desc e n d e n t s , senyals convincents per a fer-nos càrrec a m b tot el s e n t i m e n t , dels discutits i r é p u g n a n t s casos de llançarse sobre el B O T I ; i no p r e c i s a m e n t en el front de lluita, a m b virilitat i v a l e n t i a , sinó en la r e r a g u a r d a , i a m b covardia. Féia molt d e t e m p s q u e les a v a n ç a d e t e s restaven immòbils. Els milicians d e la C o l u m n a D u r r u t i d u r a n t tres mesos n o havien intentat cap avanç. Es c o DOLLET mentava encara d e tard en tard, els incidents d e la darrera avançada, q u e havia sigut quelcom accidentada, tai com a c o s t u m e n é s s e r - h o les coses d e la guerra. La inactivitat en els fronts és s e m p r e molestosa pel Si la unió de la classe treballadora hagués milícia. N o hi ha res q u e enforteixi més la seva fermesa, sigut un íet, ara no hauríem de lamentar el greus q u e la constant activitat; la lluita contínua i ininterrom- incidents ocorreguts a la capital catalana. p u d a contra l'enemic. Era en ple d e s e m b r e , cap al tard. Féia molta fosca i t a m b é molt fred. Estàvem llegint la premsa i la correspondència tot just arribada, q u a n d e sobte entra en la nostra cabana el delegat del g r u p . A la claror d e l'improvitzat llum d'oli, p o g u é r e m c o n s t a t a r l'alegria q u e es reflexava en aquell rostre s e m p r e afable. La petita ;burgesia es posa c a d a dia enfront n o s t r e Ens comunicà l'ordre d e p r e p a r a r - n o s per l'atac q u e procurant torbar el d e s e n r o d l a m e n t d e la revolució q u e havia d e c o m e n ç a r a la matinada, abans d e d e s p u n t a r el els treballadors espanyols estem p o r t a n t a c a p . dia. S'ha parlat molt d e respectar a q u e s t a petita burgesia q u e en realitat és la mateixa q u e abans i q u e n o era pas M e n t r e ens p r e p a r à v e m , h o m podia constatar l'alec o n e g u d a per petita. Més que "petita burgesia" podria gria q u e la nova havia dibuixat en el rostre d e tots. Ara p r e p a r à v e m els estris d e la nostra indumentària, a n o m e n a r - s e " F r o n t antirrevolucionari". D i c això, p e r q u è ens està d e m o s t r a n t en cada m o m e n t el seu e g o ''^ així c o m el fusell i la dotació completa, entre b r o m e s i frases xabacanes i alegres. N ' h i havia q u e cantaven. isme a la seva poca simpatia per als treballadors i per a c Contra el q u è s'ha dit moltes v e g a d e s , l'ordre fou treball; ella vol conservar els privilegis q u e e n c a r a j gaudeix i n o p o t c o m p r e n d r e q u e avui ja ningú no<u acatada sense discussió i a m b una alegria inussitada. es pot c r e u r e amb més drets q u e un treballador, q u e alns Passàvem les h o r e s d e nit; n o érem encara a la mitja ^ q u a n v i n g u é la c o n t r a o r d r e d e n o avançar. F o u tant fi és l'únic q u e té guanyat el d r e t a la vida. H i h a h o m e s q u e pel sol fet d e q u è són c o n e g u t s com^^ gran la desil·lusió, q u e n o m é s se sentien renecs i a militants d'esquerra, ja c r e u e n q u e ningú p o t senyalar -(0 frasses d e censura contra tot i contra tots. c Havia passat l'alegria; es volia saber el p e r q u è los com a explotadors del treballador ni com a reacció d e la contra o r d r e , i s'iniciaren algunes converses en v e u naris; jo crec q u e és reaccionari tot aquell q u e vulguin conservar les costums antigues d e l'Espanya monàrquica^ alta, q u e foren tallades p e r les paraules persuasives del o D E la República DEL 14 d'abril q u e va fer p o s s i b l e c o m p a n y c a p del g r u p . nilitarista i p r o v o c a - ^ A m b recança entràrem a les c a b a n e s a dormir, a m b .;I;^ÎÇAINEÏÎT.,de tota aquesta xurma mili ics, radicals, cedistes;^ una d'aquelles d e c e p c i o n s q u e deixen u n aspre recordj' ; d o r a ; .aquea,fà\ barreja d e monàrquics, >ÉTE.,-ETC., 'queçíqts aplegats formen el front feixista q u ^ ^ La petita burgesia J. C . ímk: butlletí CNT-FAI el dia 19 d e juliol s'aixecà e n armes contra el p o b l e q u e precisament havia d e defensar. Els h o m e s d ' e s q u e r r a q u e pensin u n xic a m b tot això, convindran a m b nosaltres en q u è n o p o t r e t o r nar el règim anterior al 19 d e juliol. Els q u e n o pensin així, n o són tals republicans, sinó q u e darrera el n o m d'esquerristes a m a g u e n u n esperit n o d e b u r g è s sinó d'aspirants a A M O . I aquests són els contrarrevolucionaris; els q u e n o volen c o m p r e n d r e q u e la revolució ha d e seguir el seu camí, encara q u e sigui l e n t a m e n t i q u e , el qui s'hi oposa, n o mira p e r la m a r x a progressiva d e la nova Espanya. El qui digui q u e primer s'ha d e guanyar la guerra, q u e posi tot el seu esforç en la guerra; p e r ò q u e deixi q u e les organitzacions obreres treballin p e r la revolució, en el taller i en els fronts d e combat; q u e els c o m b a t e n t s e s p e r e n trobar p r e p a r a d a p e r a ells una nova vida i aquesta únicament J a revolució els la pot donar. Els petits burgesos, pel sol fet d'ésser antifeixistes, (de molts, p o t d u b t a r - s e d e q u è h o siguin] haurien d e c o m p r e n d r e q u e la revolució nostra n o és c a p injustícia; i per la nostra part h a v e m d e palesar a q u e s t a justícia igual per a tots; l'home o petit b u r g è s q u e hagi militat en els nostres rengles (o q u e encara hi sigui), és el primer q u e ha d'acomplir a m b el seu d e u r e ; si així no h o fa, n o saltres n o havem d e tenir-lo p e r company; d e v e m dir-li clarament q u e la seva companyia és indigna del fi q u e nosaltres perseguim. Q u a n u n p e d t b u r g è s ens digui q u e simpatitza a m b la nostra obra, h a v e m d e respondre-li q u e el seu taller o fàbrica és el primer q u e s'ha d e coliectivitzar: del contrari, ens demostra la seva hipocresia. Si miréssim a tots els petits burgesos, hi veuríeu a molts ex-sindicalistes q u e quan militaven en la nostra organització (en la qual molts havien ostentat càrrecs d e juntes) deien q u e als burgesos n o els havíem d e tenir c a p consideració. D o n c s b é ; n o saltres encara n o h o fem tant fort: n o els d e m a n e m sinó q u e es col·lectivitzin c a d a s c u n en el seu ram, prenent exemple d'altres b u r g e s o s que, n o essent c o n siderats com a "petits b u r g e s o s " , els han donat una lliçó d e c o m p r e n s i ó del m o m e n t revolucionari q u e vivim. Q u e parii sinó, per e x e m p l e el R a m d e la fusta. CN.T. - U.G.T. Momentos graves C u a n d o h a g o este artículo, es c u a n d o m e entero de la solución de la crisis del G o b i e r n o de Valencia. Leo en la "Soli" lo s i g u i e n t e : . «La contrarrevolución h a logrado desplazar a la C.N.TJ y a la U . G . T . del Gobierno de España» : «Se h a constituido u n Gobierno contrarrevolucionario». A n t e estos títulos, mi corazón de obreros e i n d i g n a y se rebela contra la i n c o m p r e n s i ó n de las masas proletarias. Y digo i n c o m p r e n s i ó n , h e r m a n o s trabajadores, p o r q u e tengo motivos sobrados p a r a creérmelo así. Porque, yo m e p r e g u n t o , ¿como es posible desplazar a la masa trabajadora de la dirección de sus intereses? ¿Como se p u e d e a p a r t a r a la U . G . T . y a la C.N.T. del Gobierno de E s p a ñ a , r e p r e s e n t a n d o a toda la masa proletaria del país? H e r m a n o s p r o d u c t o r e s , la razón es triste, pero es así y n o d e b e m o s ocultarla : la desunión rein a n t e . ¿No nos da vergüenza de q u e p o r esta causa los políticos nos i m p o n g a n su pensar, que es la continuación del yugo esclavizador?. ¿No nos avergonzamos de que a pesar de h a b e r m u e r t o tantos h e r m a n o s nuestros en defensa de nuestras libertades, éstas nos sean escamoteadas de m a n e r a indigna p o r personas que especulan con las situaciones delicadas? C o m p a ñ e r o s , t r a b a j a d o r e s : ¿es q u e a pesar de ser los más y los más fuertes, v a m o s a dejarnos cohibir por un p e q u e ñ o grupo de farsantes cuyo lema es vivir a costa de la sangre de la clase explotada?. Trabajadores, somos indignos de ostentar este h o n r o roso n o m b r e p o r q u e p e r m i t i m o s que a pesar de nuestra fuerza y de nuestra razón, se especule con nuestro fruto, con n u e s t r o trabajo. Este no h a de ser fuente de especulación, sinó de vida y de bienestar, y de esto debemos c u i d a r n o s nosotros. Si somos explotados y n o tenemos libertad es p o r q u e q u e r e m o s . ¿Es que h e m o s de persistir de la misma forma toda la eternidad? ¡No! Pues a a c t u a r , c o m p a ñ e r o s ; dejémonos de diferencias de organización q u e todos somos trabajadores explotados. Dignifiquemos el trabajo y h a g a m o s la alianza obrera y la Revolución J. E. ^ Social j u n t o s . EÜDALDO SALA Siempre h a y q u i é n después de p a s a d a la t o r m e n t a quiere a p u n t a r s e victorias. Es m u c h o de l a m e n t a r q u e en el período que atravesamos, d o n d e la u n i d a d proletaria se i m p o n e cada vez más, d o n d e h e r m a n o s de diferentes partidos políticos y organizaciones sindicales antifascistas luchan en los frentes para a c a b a r con el fascismo, nosotros los de la retaguardia nos odiemos a m u e r t e y nos l a n c e m o s en luchas fratricidas como ocurrió u l t i m a m e n t e e n Barcelona. Pero es m u c h o más l a m e n t a b l e c u a n d o por p a r t e de ciertos elementos que d e s c a r a d a m e n t e favorecen al fascismo, p r o v o q u e n y deseen la desmoralización de dos organizaciones tan fuertemente revolucionarias como son la C.N.T. y la F.A.L. Si estas dos fuerzas revolucionarias se lanzaron a la calle ú l t i m a m e n t e , fué p o r q u e estaban y a h a r t a s de t a n t a s provocaciones c o m o q u e era objeto singularmente por elementos que el 19 de Julio del 1936 no se les e n c o n t r a b a en p a r t e alguna. Anticiparon estos graves sucesos el asalto a la Telefónica por m a n d a to, d e Rodríguez Salas y Artemio Aiguadé. En esta lucha a m u e r t e cayeron nuestros mejores c a m a r a d a s t a n t o de la C.N.T. como de la U . G . T . Ahora que la n o r m a l i d a d se estabiliza, q u e los nervios y la sangre alterada de los c o m b a t i e n t e s vuelve a seguir su cauce de s i e m p r e , salen periódicos que de m a n e r a agresiva acusan de perturbadores a organismos obreros que por su historial revolucionario no p o d e m o s p e r m i t i r que se les insulte ni se cargue sobre ellos el peso de u n a calumnia infame. Por la buena u n i d a d de todos los trabajadores es necesario que cese esta a c t i t u d provocativa de ciertos elementos, actitud suicida que podría tener fatales resultados; y también que la prensa d e m o r e sus iras para no excitar los ánimos aún no a d o r m e c i d o s . Es preciso que recobren la libertad todos los presos, todos los trabajadores que defienden la causa proletaria y que no se repite el caso de que c o m p a ñ e r o s nuestros sean m a l t r a t a d o s y algunas de las veces e l i m i n a d o s . Los m o m e n t o s graves e n q u e nos e n c o n t r a m o s exijen m u c h a cordiaHdad entre todos los trabajadores y n o dejarse ofuscar p o r gentes q u e al servicio del fascio b u s can choques mortales entre las masas obreras. Es preciso la u n i d a d , u n a fuerte u n i d a d entre las masas trabajadoras para llegar al final de lo que tanto anhelamos. MARÍA CLARAMUNT Vida Sindical El Sindicat Unie del Ram de la Pell, h a fet u n d o n a d u de dues mil pessetes a favor de les col·lectivitzacions de camperols. OTIGIARI L'Agrupació «Dones Liiuros>, convoca a les seves afiliades a la reunió que tindrà lloc avui dissable, dia 22, a dos quarts de deu de la nit, per tal dc tractar assunip.-i^ assui le tractar tes de gran interès. LA JUNTii^ — n El passat dissabte tingué lloc la reobertura de lai^ B iblioteca de l'ATENEU LLIBERTARI. Per celebra?< dignament: tan imporfatit. a c t e , s'efectuà al saló del ma-(s t e i x , u n a Vetllada fraternal a base d'una sessió de cinemg^ I i d ' u n recital d e poesies. El c o m p a n y Gené i ia nena^ m a d r i l e n y a Mercè Portales foren aplaudidíssims, espeiía cialrnent la n e n a Portales en F e n i o c i o n a n t poesia; «Ma-^ drid, Madrid, mi M a d r i d » . ra -I- -3 BAS IMP.