\(1427\) PROGRAMA HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL – 1r Curs

(1427) PROGRAMA HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL – 1r Curs
2002-2003
Jaume Cardell Perelló
Jordi Amengual i Quetgles
L’assignatura troncal HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL (1427), que s’imparteix en el
primer curs de la llicenciatura d’Història, consta de 12 crèdits distribuïts en 8 crèdits teòrics i 4
crèdits pràctics. Durant el curs s’impartiran les classes teòriques en què es desenvoluparà la major
part del temari. Els crèdits pràctics es desenvoluparan mitjançant pràctiques a l’aula i pràctiques
especials (visita de jaciments arqueològics, museus, etc.).
Treball que haurà de realitzar l’alumne/a.
Juntament amb la matèria explicada a classe i que abraçarà la major part del programa, els
alumnes hauran de preparar alguns temes i hauran de llegir obligatòriament tres llibres que
substituiran les lliçons corresponents del temari. Tota aquesta matèria serà objecte d’examen.
Tutories.
Les consultes i suggeriments dels alumnes s’atendran en les hores de tutoria prèviament
establertes.
Exàmens.
1.- Es realitzarà un primer parcial (febrer) que eliminarà matèria per a aquells alumnes que
l’aprovin.
2.- El juny es realitzarà un segon examen.
- Un segon parcial per als alumnes que varen superar el primer examen. S’hauran
d’aprovar tots dos parcials; en cas que es suspengui aquest segon parcial quedarà
pendent tota l’assignatura.
- Un examen general de tota la matèria per als alumnes que no varen superar o que
no es varen presentar al primer parcial.
Els exàmens constaran de preguntes sobre la matèria explicada a classe, sobre els temes
preparats pels alumnes i sobre els llibres de lectura obligatòria; també constaran d’una prova
pràctica.
Qualificació.
Per obtenir la qualificació final es valorarà, a més dels exàmens, el treball desenvolupat per
l’alumne/a al llarg de tot el curs.
1
(1427) TEMARI HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL – 1r Curs 2002-2003
Jaume Cardell Perelló
Jordi Amengual i Quetgles
INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL
O
R
I
E
N
T
.
I.-
MESOPOTÀMIA: SUMER I AKKAD.- Introducció. El naixement de la vida urbana.
Sumer. Akkad. Els guteus. Les ciutats sumèries. La III dinastia d’Ur. La civilització.
II.-
L’ÈPOCA PALEOBABILÒNICA.- Introducció. Isin i Larsa. Els Estats mesopotàmics.
Assíria. La I dinastia de Babilònia. Hammurabi i els seus successors. La civilització. Els
hurrites. Elam.
III.-
MESOPOTÀMIA DURANT LA SEGONA MEITAT DEL II MIL·LENNI.- Babilònia sota
els kassites. L’Elam. El declivi assiri i l’apogeu de Mitanni. El renaixement polític d’Assíria.
La civilització.
IV.-
EGIPTE: EL REGNE ANTIC I EL PRIMER PERÍODE INTERMEDI.- Introducció. La
unificació d’Egipte. Les dinasties tinites. El Regne Antic. La civilització. La fi del Regne
Antic i el Primer Període Intermedi.
V.-
EL REGNE MITJÀ I EL SEGON PERÍODE INTERMEDI.- La restauració del poder. El
Regne Mitjà. La civilització egípcia. El Segon Període Intermedi i els hikses: esdeveniments
i significat.
VI.-
EGIPTE DURANT L’IMPERI NOU.- La dinastia XVIII fins a Amenofis IV. L’època d’ ElAmarna i la fi de la dinastia. Els Ramèsides: dinasties XIX – XX. La fi de l’Imperi. La
civilització.
VII.- L’ANATÒLIA HITITA.- Introducció. Prehitites i hitites. El Regne Antic. Hitites i mitannis.
L’Imperi hitita. Relacions amb Egipte. La fi de l’Imperi. La civilització.
VIII.- SÍRIA I PALESTINA.- Panorama general. El domini estranger. Els orígens d’Israel. Els
patriarques. La tradició de l’èxode. Els assentaments a Canaan. L’època dels Jutges.
IX.-
ASSÍRIA I BABILÒNIA DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL I MIL·LENNI. –
L’expansió aramea. L’ascens d’Assíria. L’Imperi assiri. Urartu. La fi d’Assíria. L’Imperi
neobabilònic. La civilització.
X.-
SÍRIA I PALESTINA DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL I MIL·LENNI.- Israel: la
monarquia. Els regnes d’Israel i Judà. Els principats neohitites. Els arameus. Els fenicis. La
colonització fenícia.
XI.-
EGIPTE: EL TERCER PERÍODE INTERMEDI I L’ÈPOCA SAÏTA.- El Tercer Període
Intermedi. L’Època Saïta. La presència grega a Egipte. Els perses i les darreres dinasties. La
civilització.
XII.- L’IMPERI PERSA.- Introducció. Els iranis. El Regne Mede. La dinastia persa Aquemènida.
L’Imperi Aquemènida: organització. Significat de l’expansió persa.
2
G R È C I A
.
XIII.- EL MÓN EGEU DURANT EL SEGON MIL·LENNI.- Introducció. La civilització egea. Les
Cíclades. Xipre. Creta. La civilització micènica. La fi del món micènic.
XIV.- L’EDAT OBSCURA.- Problemàtica general. Els poemes homèrics. La colonització d’Àsia
Menor. L’organització de les comunitats gregues. L’evolució del món grec.
XV.- L’ÈPOCA ARCAICA: COLONITZACIÓ I TIRANIES.- L’Època Arcaica: les poleis gregues.
Causes, desenvolupament i conseqüències de la colonització. Els legisladors. Les tiranies.
XVI.- ESPARTA.- Introducció. La formació de l’Estat espartà. Licurg i la Rhetra. Les institucions
polítiques. L’organització econòmica i social. Els problemes interns. La política exterior.
XVII.- L’ATENES ARCAICA.- Introducció. La formació de l’Estat atenès. L’Atenes aristocràtica. Ciló.
Dracó. Les reformes de Soló. La tirania. Les reformes de Clístenes. El món grec a finals del s. VI
aC.
XVIII.- LES GUERRES MÈDIQUES.- Àsia Menor i l’Imperi persa. La sublevació jònia. La Primera
Guerra Mèdica. La situació d’Atenes i Esparta. La Segona Guerra Mèdica.
XIX.- EL PERÍODE DE LA PENTECONTECIA.- Introducció. La Lliga de Delos. Trajectòria política
d’Atenes. Efialtes. El govern de Pèricles. L’Imperi atenès i la democràcia.
XX.- LA GUERRA DEL PELOPONÈS.- Les causes de la guerra. Les fases. Les conseqüències.
Aspectes generals del s. V. Els grecs d’Occident.
XXI.- EL MÓN GREC DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL S. IV aC.- La situació a Grècia. Els
grecs d’Occident. La crisi de la polis: trets socioeconòmics i polítics. Corrents de pensament.
XXII.- GRÈCIA I FILIP II DE MACEDÒNIA.- Macedònia fins a mitjan s. IV aC. El regnat de Filip II:
les reformes. Filip i el món grec. Queronea. L’hegemonia de Macedònia.
XXIII.- ALEXANDRE EL GRAN I ELS SEUS SUCCESSORS.- Els inicis del regnat d’Alexandre. La
conquesta d’Orient. L’Imperi d’Alexandre el Gran. La desintegració de l’Imperi. La formació
dels regnes hel·lenístics.
XXIV.- ELS ESTATS HEL·LENÍSTICS.- El regne de Macedònia. Grècia. L’Egipte Làgida. Els
Selèucides i els regnes d’Àsia. La intervenció romana.
XXV.- L’ORGANITZACIÓ DEL MÓN HEL·LENÍSTIC.- Plantejaments generals. Monarquies, ciutats
i lligues. L’evolució econòmica. Els aspectes socials. La religió i la cultura. L’hel·lenització
d’Orient.
3
R O M A
.
XXVI.- LA ITÀLIA PRIMITIVA I LA ROMA MONÀRQUICA.- Introducció. La Itàlia primitiva.
Els etruscs. Els orígens de Roma i la seva problemàtica. La Roma monàrquica: aspectes
organitzatius.
XXVII.- LA REPÚBLICA ROMANA FINS AL SEGLE III aC.- La instauració de la República. Les
lluites entre el patriciat i la plebs. La conquesta d’Itàlia. L’organització al començament del s. III
aC.
XXVIII.- L’EXPANSIÓ ROMANA PER LA MEDITERRÀNIA.- Introducció. Roma i Cartago. La
Primera Guerra Púnica. L’expansió romana en el món mediterrani fins al 133 aC.
XXIX.- L’ORGANITZACIÓ EN L’ÈPOCA DE LA CONQUESTA.- La vida política. Repercussions
socioeconòmiques del procés de conquesta. Roma i Itàlia. Les províncies. La cultura romana i
l’hel·lenisme.
XXX.- LA CRISI DE LA REPÚBLICA.- Els factors de la crisi. Àsia. Els Grac. Les revoltes d’esclaus.
Mari. La guerra dels aliats. La guerra civil. La dictadura de Sul·la.
XXXI.- L’AGONIA DE LA REPÚBLICA.- Lèpid i Sertori. La guerra d’Espàrtac. Cras i Pompeu.
Catilina. El primer triumvirat. La conquesta: Pompeu a Orient i Cèsar a la Gàl·lia.
XXXII.- DE LA DICTADURA AL PRINCIPAT.- La guerra civil entre Cèsar i Pompeu. La dictadura de
Cèsar. El segon triumvirat. Actium. August i la instauració de l’Imperi. L’obra d’August.
XXXIII.- L’IMPERI ROMÀ: SEGLES I i II dC.- La dinastia Júlia-Clàudia: principals esdeveniments.
La crisi: 68 – 69 dC. La dinastia Flàvia. Els Antonins: principals esdeveniments.
XXXIV.- L’IMPERI ROMÀ: SEGLES I i II dC.- L’evolució del règim imperial. L’organització
econòmica. La societat. La vida urbana. Els aspectes religiosos i culturals.
XXXV.- L’IMPERI ROMÀ DURANT EL SEGLE III dC.- La vida política. Els problemes interns i
les amenaces externes. La situació de les províncies. Aspectes generals del s. III dC.
XXXVI.- DIOCLECIÀ I CONSTANTÍ.- Dioclecià i la Tetrarquia. Les reformes. Constantí: política
religiosa. Les seves reformes. La fundació de Constantinoble.
XXXVII.- TRAJECTÒRIA I FI DE L’IMPERI D’OCCIDENT.- De Constantí a Teodosi I. La divisió de
l’Imperi. Els bàrbars. La fi de l’Imperi romà d’Occident.
XXXVIII.- L’ORGANITZACIÓ EN ÈPOCA TARDO-ROMANA.- La nova situació econòmica i
social. La vida urbana i la vida rural. La monarquia. L’Estat i la vida religiosa. La cultura.
4
BIBLIOGRAFIA
MANUALS
-
.
Historia Universal Siglo XXI, vols. 2-9, Madrid 1970-72.
Manual de Historia Universal, vols. 2-4, Nájera, Madrid 1983-87.
Historia Universal. Vol. I: Edad Antigua, Vicens-Vives, Barcelona:
Tom I, Grecia y Oriente Próximo (R. López Melero i altres), 1992.
Tom II, Roma (J. Mangas), 1997.
Manual de Historia Universal, 2: Historia Antigua, Historia 16, Madrid 1992 (J. Alvar i altres).
Historia del Mundo Antiguo, Alianza, Madrid 1998 (G. Bravo).
TEXTS, DICCIONARIS I ATLES
-
.
J.M. Serrano Delgado, Textos para la Historia Antigua de Egipto, Madrid 1993.
J.Mangas, Textos para la Historia Antigua de Grecia, Cátedra, Madrid 1978.
F. Marco – N. Santos, Textos para la Historia del Próximo Oriente Antiguo II, Universitat d’Oviedo
1980.
J.B. Pritchrd, La sabiduría del Antiguo Oriente, Garriga, Barcelona 1966.
N. Santos, Textos para la Historia Antigua de Roma, Cátedra, Madrid 1980.
A. Domínguez i altres, Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1. Grecia, Alianza, Madrid
1999.
L. García i altres, Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2. Roma, Alianza, Madrid 1999.
P. Fernández Uriel – A. Mª Vázquez Hoys, Diccionario del Mundo Antiguo, Alianza, Madrid 1994.
F. Beltrán – F. Marco, Atlas de Historia Antigua, Libros Pórtico. Saragossa 21996 revisada.
ORIENT
-
.
V. I. Avdiev, Historia económica y social del Antiguo Oriente, 2 vols., Akal, Madrid 1986.
J.M. Blázquez i altres, Historia de Oriente Antiguo, Cátedra, Madrid 1992.
V.G. Childe, Nacimiento de las civilizaciones orientales, Península, Barcelona 1976.
A. Cotterell (ed.), Historia de las civilizaciones antiguas. Egipto, Oriente Próximo, Crítica,
Barcelona 1984.
B. Hrouda, El Antiguo Oriente. La cuna de la civilización, Barcelona 1991.
A. Kuhrt, El Oriente Próximo en la Antigüedad, I c.3000-330 aC, Crítica, Barcelona 2000.
P. Lévêque (ed.), Las primeras civilizaciones, I: de los despotismos orientales a la ciudad griega,
Akal, Madrid 1991.
M. Liverani, El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona 1995.
S. Moscati (ed.), El alba de la civilización. Sociedad, economía y pensamiento en el Próximo
Oriente Antiguo, Cristiandad, Madrid 1987.
Mª L. Sánchez León (ed.), Religions de l’Antic Orient, UIB-Sa Nostra, Ciutat de Mallorca 2000.
5
PRÒXIM ORIENT ASIÀTIC
-
J. Alvar, Las claves de los Imperios del Próximo Oriente, 3500 – 500 a.C., Barcelona 1993.
M.E. Aubet, Tiro y las colonias fenicias de Occidente, Crítica, Barcelona 1994.
K. Bittel, Los Hititas, Aguilar, Madrid 1977.
J. Brigth, La historia de Israel, Desclée, Bilbao 1966.
A Champdor, Babilonia, Orbis, Barcelona 1985.
M.A. Dandamaev – V.G. Lukonin, Cultura y economía del Irán antiguo, Ausa, Sabadell 1991.
L. Delaporte, Los hititas, Uteha, Mèxic 1957.
R. Frye, La herencia de Persia, Guadarrama, Madrid 1963.
P. Garelli, El Próximo Oriente Asiático. Desde los orígenes a las invasiones de los Pueblos del Mar,
Labor, Barcelona 1970.
P. Garelli – V. Nikiprowetzky, El Próximo Oriente Asiático. Los imperios mesopotámicos. Israel,
Labor, Barcelona 1977.
R. Ghirshman, Persia. Protoiranios, Medos y Aqueménidas, Aguilar, Madrid 1966.
C. González- Wagner, El Próximo Oriente Antiguo, 2 vols., Síntesis, Madrid 1993, 1996.
D. Harden, Los fenicios, Aymá, Barcelona 1967.
J. Klima, Sociedad y cultura en la Antigua Mesopotamia, Akal, Madrid 1980.
F. Lara Peinado, La civilización sumeria, Historia 16, Madrid 1989.
J. – C. Margueron, Los mesopotámicos, Cátedra, Madrid 1996.
J. Oates, Babilonia. Auge y declive, Martínez Roca, Barcelona 1989.
H.H. Osten, El mundo de los persas, Madrid 1965.
A. Parrot, Sumer, Aguilar, Madrid 1960 / Assur, Aguilar, Madrid 1970.
J.N. Postgate, La Mesopotamia arcaica, Akal, Madrid 1999.
Ch. L. Redman, Los orígenes de la civilización, Crítica, Barcelona 1990.
G. Roux, Mesopotamia. Historia política, económica y cultural, Akal, Madrid 1987.
H. Schmökel, El país de los sumerios, Eudeba, Buenos Aires 1965.
R. de Vaux, Historia antigua de Israel, 2 vols., Cristiandad, Madrid 1975.
EGIPTE
-
S. Donadoni (ed.), El hombre egipcio, Alianza, Madrid 1991.
E. Drioton – J. Vandier, Historia del Egipto Antiguo, Eudeba, Buenos Aires 1961.
A. Gardiner, El Egipto de los faraones, Laertes, Barcelona 1994.
N. Grimal, Historia del Antiguo Egipto, Akal, Madrid 1996.
G. Husson – D. Valbelle, Instituciones de Egipto, Cátedra, Madrid 1998.
B. J. Kemp, El Antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Crítica, Barcelona 1992.
P. Montet, El Egipto eterno, Guadarrama, Madrid 1963.
- - - La vida cotidiana en Egipto en tiempos de los Ramsés, Madrid 1993.
J. Padró, Historia del Egipto faraónico, Alianza, Madrid 1996.
A. Pérez Largacha, El nacimiento del Estado en Egipto, Universidad de Alcalá de Henares 1993.
J. Pirenne, Historia de la civilización del Egipto Antiguo, 3 vols., Éxito, Barcelona 1963.
F. Presedo, Las claves del Antiguo Egipto, 300 – 30 a.C., Barcelona, 1993.
E. Strouhal, La vida en el Antiguo Egipto, Barcelona 1994.
B. G. Trigger – B. J. Kemp i altres, Historia del Egipto Antiguo, Crítica, Barcelona 1997.
J. A. Wilson, La cultura egipcia, F.C.E., Mèxic 1953.
6
G R È C I A
-
.
M. Austin – P. Vidal Naquet, Economía y sociedad en la Antigua Grecia, Paidós, Barcelona 1986.
H. Bengtson, Historia de Grecia, Gredos, Madrid 1990.
R. Bianchi-Bandinelli (dir.), Historia y civilización de los griegos, 10 vols., Icaria, Barcelona 198084.
J. M. Blázquez i altres, Historia de Grecia Antigua, Cátedra, Madrid 1989.
M. C. Bowra, La Atenas de Pericles, Alianza, Madrid 1974.
J. Chadwick, El mundo micénico, Alianza, Madrid 1998.
J. K. Davies, La democracia y la Grécia clásica, Taurus, Madrid 1981.
O. Dickinson, La Edad del Bronce Egea, Akal, Madrid 2000.
A. J. Domínguez Monedero, La polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII – VI, Síntesis,
Madrid 1991.
P. Faure, La vida cotidiana en la Grecia minoica, Argos Vergara, Barcelona 1984.
P. Fernández Uriel, Historia Antigua Universal-II. El mundo griego (hasta el s.IV a.C.) tom I,
UNED, Madrid 1996.
M. I. Finley, El món d’Ulisses, Empúries, Barcelona 1985.
- - - La Grecia primitiva: Edad del Bronce y Era Arcaica, Crítica, Barcelona 1983.
- - - La Grecia Antigua: economía y sociedad, Crítica, Barcelona 1984.
W. G. Forrest, Los orígenes de la democracia griega, Akal, Madrid 1988.
L. Gernet, Antropología de la Grecia Antigua, Taurus, Madrid 1981.
F. J. Gómez Espelosín, Introducción a la Grecia Antigua, Alianza, Madrid 1998.
- - - El descubrimiento del mundo. Geografía y viajeros en la Antigua Grecia, Akal, Madrid 2000.
F. Gschnitzer, Historia social de Grecia, desde el período micénico hasta el final de la época
clásica, Akal, Madrid 1987.
N. G. L. Hammond, Alejandro Magno: rey, general y estadista, Alianza, Madrid 1992.
Mª J. Hidalgo de la Vega i altres, Historia de la Grecia Antigua, Universidad de Salamanca 1998.
P. Lévêque, La aventura griega, Labor, Barcelona 1968.
R. López Melero, Filipo, Alejandro y el mundo helenístico, Arco Libros, Madrid 1997.
A. Lozano Velilla, El mundo helenístico, Síntesis, Madrid 1992.
L. M. Maciá Aparicio, El Estado ateniense como modelo clásico de la democrácia, Madrid 1993.
M. Marazzi, La sociedad micénica, Akal, Madrid 1982.
C. Mossé, Historia de una democracia: Atenas, Akal, Madrid 1981.
O. Murray, Grecia arcaica, Taurus, Madrid 1983.
P. Oliva, Esparta y sus problemas sociales, Akal, Madrid 1983.
D. Plácido Suárez, Las claves del mundo griego, 2700 – 323 a.C., Barcelona 1993.
- - - La sociedad ateniense. La evolución social en atenas durante la guerra del Peloponeso, Crítica,
Barcelona 1997.
C. Preaux, El mundo helenístico, Labor, Barcelona 1984.
D. Ridgway, El alba de la Magna Grecia. Pitecusa y las primeras colonias griegas de occidente,
Crítica, Barcelona 1997.
F. Ruzé – M. C. Amouretti, El mundo griego antiguo, Akal, Madrid 1987.
A. Mª Vázquez Hoys, Introducción a la Historia Antigua- II, El mundo griego (desde el s. IV a.C.),
tom II, UNED, Madrid 1993.
J. P. Vernant, Mito y sociedad en la Grecia Antigua, Siglo XXI, Madrid 1982.
- - - (ed.), El hombre griego, Alianza, Madrid 1993.
F. W. Walbank, El mundo helenístico, Taurus, Madrid 1985.
E. Will, El mundo griego y el Oriente, I – II, Akal, Madrid 1997.
7
M Ó N
-
R O M À
.
G. Alföldy, Historia social de Roma, Alianza, Madrid 1987.
J. M. Blázquez, Nacimiento del cristianismo, Síntesis, Madrid 1990.
M. Bloch i altres, La transición del esclavismo al feudalismo, Akal, Madrid 1975.
G. Bravo, Poder político y desarrollo social en la Roma Antigua, Taurus, Madrid 1989.
- - - (coord.), La caída del Imperio Romano y la génesis de Europa, Ed. Complutense, Madrid 2001.
P. Brawn, El mundo de la Antigüedad tardía. De Marco Aurelio a Mahoma, Taurus, Madrid 1989.
A.Cameron, El Bajo Imperio Romano (284-430 dC), Síntesis, Madrid 2001.
T. J. Cornell, Los orígenes de Roma, c. 1000 – 264 aC, Crítica, Barcelona 1999.
F. Cumont, Las religiones orientales y el paganismo romano, Akal, Madrid 1987.
M. Christol – D. Nony, De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid 1987.
P. Fernández Uriel, Roma-II. El Imperio Romano, UNED, Madrid 1994.
- - - Historia de Roma, vol. II, UNED, Madrid 2001.
P. Garnsey – R. Saler, El Imperio Romano, Crítica, Barcelona 1990.
A. Giardina (ed.), El hombre romano, Alianza, Madrid 1993.
F. M. Heichelheim, Historia social y económica de Roma, Rialp, Madrid 1982.
J. Heurgon, Roma y el Mediterráneo occidental hasta las Guerras Púnicas, Labor, Barcelona 1980.
S. Lancel, Cartago, Crítica, Barcelona 1994.
J. Le Gall – M. Le Glay, El Imperio Romano, I, Akal, Madrid 1995.
M. Le Glay, Grandeza y decadencia de la República Romana, Cátedra, Madrid 2001.
J. Mangas, Historia Universal. Edad Antigua. Roma, vol. I, tom B, Vicens Vives, Barcelona 1999.
F. de Martino, Historia económica de la Roma Antigua, Akal, Madrid 1985.
N. A. Maschin, El principado de Augusto, Akal, Madrid 1978.
S. Mazzarino, El fin del mundo antiguo, UTEHA, Mèxic 1961.
S. Montero i altres, El Imperio Romano, Visor, Madrid 1991.
L. Musset, Las invasiones, Labor, Barcelona 1967.
C. Nicolet, Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 164–27 aJC, Labor, Barcelona 1982-84.
G. Ostrogorsky, Historia del Estado bizantino, Akal, Madrid 1984.
P. Petit, La paz romana, Labor, Barcelona, 1969.
D. Plácido Suárez i altres, La formación de los Estados en el Mediterráneo occidental, Síntesis,
Madrid 1991.
A. Prieto, El fin del Imperio Romano, Síntesis, Madrid 1991.
R. Rémondon, La crisis del Imperio Romano. De M. Aurelio a Anastasio, Labor, Barcelona 1979.
J. M. Roldan, La República Romana, Cátedra, Madrid 1982.
- - - Historia de Roma, Universidad de Salamanca, 1995.
- - - i altres, El Imperio Romano (ss. I – III), Cátedra, Madrid 1989.
M. Rostovtzeff, Historia social y económica del Imperio Romano, 2 vols., Espasa-Calpe, Madrid
1962.
Mª L. Sánchez León, Revueltas de esclavos en la crisis de la República, Akal, Madrid 1991.
- - - El Alto Imperio Romano (14 – 235), Síntesis, Madrid 1998.
M. Sartre, El Oriente Romano, Akal, Madrid 1994.
M. Simon – A. Benoit, El judaísmo y el cristianismo antiguo, Labor, Barcelona 1972.
M. Sordi, Los cristianos y el Imperio Romano, Encuentro, Madrid 1988.
E. M. Staerman – M. K. Trofimova, La esclavitud en la Italia imperial, Akal, Madrid 1979.
R. Syme, La revolución romana, Taurus, Madrid 1989.
M. Torelli, Historia de los etruscos, Crítica, Barcelona 1996.
A.Mª Vázquez Hoys, Historia de Roma, vol. I, UNED, Madrid 2001.
F. W. Walbank, La pavorosa revolución. La decadencia del Imperio Romano de Occidente, Alianza,
Madrid 1978.
8