RUIZ GÓMEZ, Vicenç. “Homines de Terracia”.

CEHI- Universitat de Barcelona (juny 2013)
RUIZ GÓMEZ, Vicenç. “Homines de Terracia”. Cultura escrita
i hegemonía feudal (Terrassa, ca. 950-1150). Pròleg Pere PUIG
USTRELL. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011.
Col·lecció Arxius i Societat. Quaderns de divulgació histórica,
6. 303 pàgs. [17 x 24].
El treball consisteix en una revisió de la tesi de l’autor realitzada
amb material de l’Arxiu Històric de Terrassa. Inclou més de 500
documents, sobretot de caire jurídic i adduheix a altres fonts, com
les arqueològiques. Vicenç Ruiz considera que són escriptures de
transaccions o compravendes, i per tant un producte de l’exercici del poder de
l’estament dominant, perquè la majoria dels hisendats són rendistes i el que vol és
advinar quines conseqüències tenen les seves decisions sobre els treballadors de la terra.
Al tractar sobre aspectes polítics i econòmics es refereix a la jurisdicció dels veguers, la
patrimonialització i administració hereditària de càrrecs i béns, les aliances entre
magnats i la manera com tingué lloc l’arbitratge judicial a escala local, que portà a un
exercici coercitiu del poder contra la pagesia. Destaca que no són petits aloers lliures
(concepte difós per Pierre Bonnassie), sinó senyors potentats.
Els aspectes que tracta són els següents: els detentors del poder castral, l’alou,
les franqueses i la petita comunitat pagesa, la moneda i mitjans de pagament,
l’agricultura feudal i el seu desenvolupament. Inclou un apartat de fonts editades,
bibliografía y apèndixs. Es a dir analitza la situació feudal a Terrassa i com amb les
rendes es controlaven els procesos de treball pagesos, creant-se una desigualtat social,
així com una nova lògica de la producció.
Considera que els comtes no defensaven, ni protegien la pagesia, sinó que
buscaven l’obtenció de rendes per afavorir el seu patrimoni. Paralelament hi havia els
aloers que no cultivaven la terra. Els comptes s’aliaren amb els poderosos per l’obtenció
de béns francs i es donava una voluntat de controlar el treball pagès augmentant-ne la
productivitat. Es més, hi havia una jerarquía feudal i una planificació de l’explotació en
masos, parròquies, sagreres, etc.
L’apartat de preus i productes presenta moltes irregularitats i imprecissions
condicionades per les característiques de les fonts documentals, i que eren degudes a
causes com els pactes i a tota la problemàtica generada sobre els preus, el pagaments,
els excedents (si és que n’hi havia), les unitats de mesura. Finalment, es refereix a les
parceles, la seva transmissió per herència, la producció de cereals (substitució de l’ordi
pel sègol i forment) i vinyes, el domini senyorial dels molins, o l’absència d’iniciativa
pagesa en el procès de producció.
Existeix un acte judicial contra el castlà Deusde de Tamarit (mitjan s. XII) que
es va portar a terme per iniciativa d’un grup de pagesos per causa d’abusos, la qual el
comte va admetre amb l’objectiu de controlar el castlà, subdit seu.
IHE
(Secretaria de la revista)
CEHI- Universitat de Barcelona (juny 2013)
Traducción de la reseña anterior:
El trabajo consiste en una revisión de la tesis del autor, realizada a través de material
procedente del Arxiu Històric de Terrassa. Incluye más de 500 documentos, sobretodo
de carácter jurídico, y menciona otras fuentes como las arqueológicas. Vicenç Ruiz
considera que son escrituras de transacciones o compraventas, y que por tanto son una
consecuencia del ejercicio del poder por parte del estamento dominante, porque la
mayoría de los hacendados eran rentistas que querían adivinar las repercusiones que
podrían tener sus decisiones sobre los trabajadores de la tierra. Al tratar sobre aspectos
políticos y económicos se refiere a la jurisdicción de los vicarios, la patrimonialización
y administración hereditaria de los cargos y bienes, las alianzas entre magnates y el
modo como tuvo lugar el arbitraje judicial a escala local, que trajo a un ejercicio
coercitivo del poder contra los campesinos. Destaca que no tenían pequeños alodios
(concepto difundido por Pierre Bonnassie), sino que eran señores potentados.
Los aspectos que trata son los siguientes: sobre los detentores del poder castral,
el alodio, las franquicias y la pequeña comunidad payesa, la moneda y los medios de
pago, la agricultura feudal y su desarrollo. Incluye un apartado de fuentes editadas,
bibliografía y apéndices. Es decir, analiza la situación feudal en Terrassa y el modo
como a través de las rentas se controlaba el proceso de trabajo de los payeses, creándose
una desigualdad social, así como una nueva lógica de la producción.
Considera que los condes no defendían, ni protegían a los payeses, sino que
buscaban la obtención de rentas para favorecer su patrimonio. Paralelamente se
encontraban las personas que tenían alodios, pero que no cultivaban la tierra. Los
condes se aliaron con los poderosos para la obtención de bienes francos y se daba una
voluntad de controlar el trabajo de los campesinos aumentando su productividad.
Asimismo, había una jerarquía feudal y una planificación de la explotación de los
mansos, parroquias, etc.
El apartado de precios y productos presenta muchas irregularidades e
imprecisiones, condicionadas por las características de las fuentes documentales, y que
eran debidas a causas como los pactos y a toda la problemática generada en torno a los
precios, los pagos, los excedentes (si los había), las unidades de medida. Finalmente, se
refiere a las parcelas, su transmisión por herencia, la producción de cereales (sustitución
de la modalidad de trigo) y viñas, el dominio señorial de los molinos, o la ausencia de
iniciativas campesinas en el proceso de producción.
Existe una acta judicial contra el castlán Deusde de Tamarit (de mediados del s.
XII) redactada a propuesta de un grupo de payeses a causa de los abusos que el citado
cometió, y que trajo consigo la admisión de tales abusos por el poder condal con el
objetivo de controlar el castlán, un súbdito suyo.
IHE
(Secretaria de la revista)