el aula de recursos

CEIP LUIS VIVES - ELCHE
EL AULA DE RECURSOS
EL
AULA
DE
MOTIVADORAS
RECURSOS
PARA
Y
TRABAJAR
ACTIVIDADES
EL
ÁREA
DE
CONOCIMIENTO DEL MEDIO.
1.- INTRODUCCIÓN
¿QUÉ ES EL AULA DE RECURSOS?
La búsqueda de una respuesta educativa para los alumnos de altas
capacidades nos llevó a la creación de un aula de recursos. La valoración es
muy positiva de este sistema de trabajo como respuesta educativa adaptada
no sólo a los alumnos de altas capacidades sino a todos los alumnos en
general.
En el horario dedicado a Conocimiento del Medio, cada una de las
tutorías de 3º, 4º y 5º curso se han dividido en cinco grupos, al hacer los
grupos hemos intentado que sean lo más heterogéneos posible en cuanto a
potencial cognitivo, habilidades de comunicación y preparación para las
diversas tareas.
En el aula de recursos serán recibidos por el profesional especialista.
Cada uno de los grupos trabajará en el aula de recursos la unidad
correspondiente a la quincena, el resto de alumnos trabajarán la misma
unidad en su aula.
El aula de recursos y pequeñas investigaciones se define como un
espacio educativo que tiene como objetivo que los alumnos sean capaces de
desarrollar, de forma autónoma e independiente, los contenidos de la
unidad didáctica de referencia. Al mismo tiempo, también se trabajarán
técnicas de estudio: el subrayado de textos, el esquema, mapas
conceptuales y el resumen.
2.- OBJETIVOS
El aula de recursos tiene como objetivo el desarrollo en los alumnos
y alumnas de las siguientes capacidades:
• Utilizar una amplia gama de recursos documentales.
• Aprender a localizar y utilizar la información en formatos y
soportes variados.
• Responder con autonomía a cualquier demanda informativa.
• Realizar búsquedas de información en mi primera Encarta y en
Internet.
• Conocer las características de las fuentes de información no
bibliográficas.
• Colaborar en la planificación y realización de actividades en
grupo adoptando un comportamiento responsable, constructivo
y solidario.
• Experimentar el valor del trabajo en equipo.
• Desarrollar y llevar a cabo pequeños proyectos de investigación.
• Conocer y poner en práctica algunas técnicas de estudio.
• Desarrollar criterios para contrastar y valorar críticamente la
información obtenida.
3.- CONTENIDOS:
Los contenidos se desarrollarán estructurados en experiencias y
situaciones que atiendan a las motivaciones, intereses y necesidades de los
niños y niñas. El tratamiento de los contenidos se hace desde un
tratamiento cíclico es decir, muchos de los contenidos de trabajarán a lo
largo de los distintos ciclos y niveles de la Educación Primaria, pero
aumentando el nivel de profundidad y complejidad.
Algunos contenidos que trabajamos son:
- Las funciones vitales: nutrición, relación y reproducción.
- Aparatos del cuerpo humano: características, órganos y funciones.Higiene
- Los seres vivos: principales características
- Estructura de los seres vivos: células, tejidos, órganos.
- Clasificación de los seres vivos: Los reinos.
- La materia y sus propiedades. Tipos de materiales: naturales, artificiales.
- El aire y el agua: cambios de estado.
- El Sistema Solar. El planeta Tierra y sus movimientos. El Universo
- La representación del espacio: mapas y planos.
- El clima: tipos de climas y su repercusión en el paisaje.
- El suelo: minerales y rocas.
- Los ecosistemas: La conservación del entorno. El reciclje
- Máquinas y aparatos. La palanca, la polea y la rueda: usos y aplicaciones
- Los sectores de producción y la actividad económica.
- Organización social, política y territorial de España.
- Las comunidades y ciudades autónomas españolas.
- Introducción a la cronología histórica. Las grandes civilizaciones y sus
aportaciones al progreso de la humanidad. Rasgos diferenciales de las
sociedades a través del tiempo.
4.- METODOLOGÍA:
4.1. TRABAJO COOPERATIVO:
- Se recomienda potenciar la interdependencia positiva de manera
que al organizar las experiencias de aprendizaje se consiga que
los alumnos comprendan que se necesitan unos a otros para
conseguir los objetivos propuestos, facilitando la colaboración y
el apoyo mutuo entre el alumnado.
- Plantear el trabajo a realizar por el equipo y entregar un guión
detallado con las diversar partes de la tarea.
- Comprobar que dentro del equipo se da un reparto equilibrado de
las responsabilidades y tareas a asumir por cada uno de sus
compañeros
-
En los primeros momentos, entrenar paciente y sistemáticamente
las distintas destrezas que posibilitan el trabajo en equipo.
- Por lo que respecta a los alumnos con altas capacidades, el trabajo
en pequeño grupo puede resultar idóneo para que estos alumnos
aprendan a aceptar y a trabajar con alumnos de capacidades
diversas de cara a contar con experiencias a la hora de
relacionarse con los demás, de reconocer las habilidades de los
otros, ayudarles y quizás dirigirles. Esto promueve el desarrollo
de lazos sociales, emocionales e intelectuales.
4.2. TRABAJO INDIVIDUAL:
- En una primera fase, el proceso habrá de estar mediado y dirigido
pero, progresivamente, intentaremos que los alumnos adquieran
autonomía e independencia a la hora de consultar diversas fuentes
documentales y manejar con soltura los diferentes recursos a su
alcance.
- Explicitar y facilitar el acceso a las diversas fuentes documentales
a consultar para el desarrollo del trabajo.
- Potenciar los logros individuales para que cada alumno pueda
desarrollar sus habilidades personales en función de su potencial
y su ritmo de aprendizaje.
- Para que los alumnos y alumnas de altas capacidades puedan
aprender de acuerdo con su estilo independiente y creativo,
necesitan desarrollar habilidades referidas a la investigación, al
método científico y al estilo de presentación de cualquier trabajo.
En esta línea, el esquema metodológico descrito con anterioridad,
responde, en buena medida, a las necesidades que plantean estos
estudiantes.
4.3. FASES DEL PROYECTO DE INVESTIGACIÓN:
Para hablar de trabajo por proyectos, tenemos que citar el
constructivismo, ya que el conocimiento se construye como un proceso de
interacción entre la información procedente del medio y la que el sujeto ya
posee, y a partir de las cuales, se inician nuevos conocimientos. Aquí es
fundamental hablar, del conocimiento construido por uno mismo.
Por tanto podemos hablar de unos fundamentos pedagógicos, en los que se
sustenta el trabajo por proyectos:
•
•
La enseñanza por descubrimiento (Jerome Brunner).
El aprendizaje significativo. (Ausubel)
•
•
•
La globalidad.
El desarrollo individual hacia las operaciones lógicas y formales
(Piaget).
El constructivismo en el lenguaje. (Vigotsky).
Las fases de un proyecto de investigación son las siguientes:
1.- ACTIVIDAD MOTIVADORA: Presentamos la actividad inicial y
motivadora que servirá para despertar el interés de los alumnos sobre el
tema a trabajar durante la quincena. (VER FICHAS)
2.- CONOCIMIENTOS PREVIOS: ¿QUÉ SABEMOS SOBRE EL
TEMA? Averiguamos a través de preguntas los conocimientos que poseen
los alumnos sobre el tema.
3.- ¿QÚE QUEREMOS SABER?: Realizamos un mapa conceptual de los
contenidos que queremos saber sobre el tema.
4.- BÚSQUEDA DE INFORMACIÓN: Buscamos información en Mi
primera Encarta y en Internet sobre el tema.
5.- SELECCIÓN DE LA INFORMACIÓN : Seleccionamos y analizamos
de forma crítica la información recogida.
6.- SUBRAYADO DE TEXTOS Y REALIZACIÓN DE ESQUEMASY
RESÚMENES: Practicamos el subrayado de textos, los esquemas y
resúmenes como técnica de estudio.
7.- EVALUACIÓN.
4.4. TÉCNICAS DE ESTUDIO:
El aprendizaje es una actividad cuyo protagonista es el sujeto que
aprende. Por ello, para garantizar el aprendizaje, el alumno debe adoptar
una actitud activa y debe asumir su protagonismo. Toda técnica de estudio,
toda estrategia para la optimización del aprendizaje, parte de este
presupuesto.
Las técnicas de estudio son un conjunto de herramientas
fundamentalmente lógicas que ayudan a mejorar el rendimiento y facilitan
el proceso de memorización y estudio.
Por ello, dedicaremos también gran parte de nuestra tarea a trabajar
con los alumnos aquellas actividades específicas que pueden ser utilizadas
de forma mecánica y que se aprenden mediante la práctica, como la lectura
comprensiva, hacer esquemas, subrayar con diferentes colores, hacer
resúmenes, etc, es decir organizar toda la información de un modo
coherente y lógico; para que el aprendizaje sea realmente significativo y
conecte con los conocimientos e ideas previas de los alumnos y alumnas.
Al inicio de cada unidad didáctica realizamos un mapa conceptual
del tema, un esquema en el que aparecen relacionados todos los contenidos
y conceptos importantes que se trabajarán en la unidad.
A continuación presentamos las fichas que se entregarán a los
alumnos para conozcan en qué consisten las técnicas de estudio que vamos
a trabajar: el subrayado, el esquema y el resumen.
4.5. HABILIDADES COGNITIVAS:
Algunas habilidades que los alumnos y alumnas van a trabajar en el aula de
recursos son:
• ÍNDICES ELECTRÓNICOS:
- La opción “Buscar” en Mi Primera Encarta.
- Cómo definir las búsquedas.
- Verificación de la información seleccionada.
• RECUPERACIÓN DE LA INFORMACIÓN:
- Cómo imprimir la información seleccionada.
- Cómo adjuntar documentos gráficos.
• UTILIZACIÓN DE DICCIONARIOS INFORMATIZADOS:
- Realización de la primera actividad con el DRAE anexo a
Encarta.
- Ejecución de la misma actividad con diccionarios impresos.
- Contraste temporal de ambas actividades.
- Ventajas y desventajas de cada una de las modalidades.
• UTILIZACIÓN DE WEB QUEST:
- Actividad orientada a la investigación.
- Selección de enlaces para la búsqueda de información relevante.
- Conocimiento de los elementos básicos de una Webquest.
• MANEJODE LAS ENCICLOPEDIAS IMPRESAS:
- Localización de la información.
- Acceso a la misma.
• INTERNET:
- Red de redes.
- Buscadores.
• APRENDIZAJE COOPERATIVO:
- Resolución de problemas a nivel grupal.
5. ACTIVIDADES MOTIVADORAS:
Partiendo de los conocimientos previos de los alumnos/as, se
diseñarán al inicio de cada unidad didáctica actividades motivadoras con la
finalidad de conseguir aprendizajes significativos. El objetivo es despertar
el interés y la motivación de los alumnos hacia el tema que vamos a
trabajar durante la quincena.
La organización de actividades debe tener en cuenta el carácter de
globalidad, partiendo de realidades significativas y de las experiencias
sensoriales de los alumnos y las alumnas como primer objeto de
conocimiento.
El entorno será utilizado siempre como recurso, lo conocido por el
niño será siempre el primer eslabón del conocimiento que pretendemos
construir.
Además de las actividades iniciales y motivadoras, también
trabajaremos en cada unidad didáctica actividades relacionadas con:
- Estrategias didácticas de búsqueda y recogida de información: Mi
primera Encarta, Internet, libros y enciclopedias.
- Organización de la información: actividades de comparación,
clasificación y análisis. Subrayado y Esquema de la información
más relevante.
- Aplicación de la información: murales, exposiciones, trabajos…
A continuación se presentan, a modo de ejemplo, una serie de
actividades motivadoras para trabajar los distintos contenidos con los
alumnos de 3º, 4º y 5º de Primaria.
UNITAT: L’ AIRE I L’ AIGUA
ACTIVITAT: ELS CANVIS D’ESTAT DE L’AIGUA
OBJECTIUS:
• Identificar els canvis d’ estat de l’ aigua.
• Conèixer les característiques de l’aigua.
MATERIALS:
• Conca, botella i got amb aigua.
• Gel.
• Encenedor Bunsen i proveta.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes van observar la transformació d’ aigua líquida a estat
sòlid introduint-la al congelador i també com es desfeia el gel. Per altra
banda, van calfar aigua líquida fins a convertir-se en vapor.
Van vore també que l’ aigua pren la forma de qualsevol recipient.
Van experimentar les característiques de l’ aigua a través dels
sentits.
ALTRES ACTIVITATS:
Experiment amb una vetla tapada fins apagar-se.
Unflar un globus.
CURS
3er
CONTINGUTS:
• Els estats de l’aigua: sòlid, líquid, gasós.
• Els procesos de canvi: solidificació, evaporació, condensació.
• Valoració positiva d’ un bon aprofitament de l’ aigua.
UNITAT: ELS ÉSSERS VIUS
ACTIVITAT: OBSERVEM EL CREIXEMENT D’ UN ÉSSER VIU
OBJECTIUS:
• Conèixer els canvis que es produixen durant l’ evolució d’ un
ésser viu.
• Identificar les característiques dels éssers vius.
MATERIALS:
• Pot de cristall.
• Cotó.
• Aigua.
• Llentilles.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes han d’ introduir el cotó húmit dins del pot. Després,
hauran de posar la llentilla dins del cotó. Es coloca prop d’ una finestra
i a esperar.
ALTRES ACTIVITATS:
Murals classificatoris.
Observar amb el microscopi parts d’ una planta.
Experimentar els canvis d’ una planta privant-la del sol.
CURS
3er
CONTINGUTS:
• Reconeximent de les fases del creiximent d’ una planta
(llentilles).
• Cuidats d’ un ésser viu: plantar, regar, abonar.
• Responsabilitat: cuidem la nostra planta.
UNITAT: L’ UNIVERS
ACTIVITAT: CÓM GIRA LA TERRA?
OBJECTIUS:
• Comprendre els moviments del nostre planeta.
• Experimentar amb el propi cos els diferents moviments.
CURS
3er
CONTINGUTS:
• Moviments de rotació i traslació: dia, nit, estacions.
• Interiorització dels esmentats moviments.
• Interés per conèixer els fenòmens que ens envolten.
MATERIALS:
• Aparell que reproduix els moviments del Sol, Terra i Lluna (teluri).
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes observen el moviment de l’ aparell i el relacionen amb
els moviments reals de la Terra. Després, ells mateixos experimenten la
rotación i traslació, reproduint-les amb el seu cos.
ALTRES ACTIVITATS:
Fer una bola de plastilina amb tres capes (escorça, mantell i nucli) que represente l’ esfera terrestre.
UNITAT: LES ROQUES I EL SÒL
ACTIVITAT: ROQUES, MINERALS I PROPIETATS.
OBJECTIUS:
• Observar i classificar diferents minerals atentent als següents
criteris: duresa, color, estructura de cristalització i propietats
específiques.
MATERIALS:
• Col.lecció de difertents minerals i roques.
• Lupa i microscopi.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes observen una exposició al detall de diversos minerals i
roques. A continuació se fa una clasificació dels mateixos atenent a
diferents criteris: duresa, color, forma. dels cristals…etc.
ALTRES ACTIVITATS:
Exposició de fòssils.
CURS
3er
CONTINGUTS:
• Identificació de roques i minerals més usuals i característics.
• Propietats dels minerals i de les roques.
• Valoració de la importància que tenen les roques i els minerals
en la vida de les persones: construcció, obtenció de metalls,
fabricació d´estris, art…etc.
UNITAT: ELS SENTITS
ACTIVIDAD: TALLER DELS SENTITS
OBJECTIUS:
• Utilitzar els sentits per a reconèixer diferents objectes de
l´entorn.
• Definir les característiques dels esmentats objectes.
CURS
3er
CONTINGUTS:
• Els cinc sentits: vista, tacte, olfacte, gust i oïda.
• Reconeixement d’ objectes.
• Participació activa al taller.
MATERIALS :
• Mocador.
• Sucre / Sal / Llima / Vinagre.
• Paper d’ escat / Peluix.
• Colonia.
• Casete amb sons de l’entorn.
DESCRIPCIÓ:
L’ activitat consisteix en tapar els ulls als alumns/es i oferir els diferents
objectes. Ells tractaràn d’ endevinar de quin objecte es tracta mitjançant els
diferents sentits.
ALTRES ACTIVITATS:
Puzzle, franelograma.
Il·lusió “Pardal dins d’ una gàbia”.
Prova de l’ ull vague.
UNITAT: ELS ANIMALS INVERTEBRATS
ACTIVITAT: TERRARI
OBJECTIUS:
• Conèixer les característiques d’ alguns animals invertebrats.
• Observar el seu comportament mitjançant un terrari.
MATERIALS:
• Caixa de plàstic.
• Terra, fulles, llavors.
• Formigues, cucs, caragols.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes han d’ elaborar el seu propi terrari amb els materials
disponibles. Después hauràn de mantindre’l en bones condicions.
Aniran observant les característiques i la vida de diferents animals
invertebrats.
ALTRES ACTIVITATS:
Mural classificatori.
Observar bits.
Observar altres invertebrats: papallones, cucs de seda, abelles.
CURS
4rt
CONTINGUTS:
• Característiques del invertebrats.
• Construcció d’ un Ferrari.
• Responsabilitat: cuidem els animals del terrari.
UNITAT: L ‘ APARELL REPRODUCTOR
ACTIVITAT: LA REPRODUCCIÓ
OBJECTIUS:
• Identificar les parts principals de l’ aparella reproductor
masculí i femení de l’ ésser humà.
• Observar i diferenciar les fases de l’ embaràs.
MATERIALS:
• Llibre “Embaràs i naiximent” amb explicacions i fotografies.
• Ecografies reals.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes van rebre una breu explicació del tema amb làmines.
Després van observar i identificar les fases de l’ embaràs en les
fotografies i ecografies.
ALTRES ACTIVITATS:
Vídeo d’ ecografies reals.
Visita d’ una dona embarassada.
Vídeo del desenvolupament humà.
CURS
4rt
CONTINGUTS:
• Les parts de l’ aparell reproductor masculí i femení.
• Les fases de l’ embaràs.
• Interés per conèixer el propi desenvolupament.
UNITAT: ELS MATERIALS
ACTIVITAT: CONSTRUCCIÓ D´UN COLLAGE
OBJECTIUS:
• Indentificar diferents materials materials de l´entorn.
• Constuir un collage amb materials de reciclatge.
MATERIALS :
Fusta, teles, botons, caixes, plastics, papers, cordes, llana…
Cola, catolina, tissores, rotuladors…
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes anomenaran els materials aportats i diran una propietat del
mateix.A continuació desidiran els materials que volen utilitzar per a
confesionar el collage.
ALTRES ACTIVITATS:
Presentar diferents objectes i dir de que material està fet.
Fer un llistat de materials i dir que objectes es poden fer amb ells.
CURS
4rt
CONTINGUTS
• Materials naturals i artificials.
• Utilització de materials reciclats en la construcció d´un
collage.
• Disposicióenvers l´estalvi,la reutilització i el reciclatge de
materials.
UNITAT: LA REPRESENTACIÓ DE L´ESPAI
ACTIVITAT: MAPES I PLÀNOLS.
OBJECTIUS:
• Conèixer el concepte de plànol.
• Valorar la utilitat dels plànols i mapes en la vida cuotidiana.
MATERIALS:
• Plànols antics d´Elx.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes observen i aprenen a interpretar diferents plànols de la
nostra localitat en diverses dates.
ALTRES ACTIVITATS:
Búsqueda al Google Earth.
CURS
4rt
CONTINGUTS:
• Els plànols
• Interpretació de plànols senzills.
• Gust per la localització de llocs i zones conegudes en plànols i
mapes.
UNITAT: LA TERRA ,EL NOSTRE PLANETA
ACTIVITAT: MOVIMENTS DE LA TERRA
OBJECTIUS:
• Conèixer el moviment de translació i rotació.
• Relacionar els moviments anteriors als conceptes: de dia-nit i
de les estacions.
MATERIALS :
Teluro .
DESCRIPCIÓ:
La mestra mostra als alumnes el teluro.Els pregunta per a qué seveix.
A partir de estes idees previes la mestra posa en funcionament l´aparell
i explica la seua funció.I amomena els moviments.
ALTRES ACTIVITATS:
Bola del món amb llinterna.
Visualització del video terratremols i volcans.
Bruixola i els punts cardinals.
CURS
4rt
CONTINGUTS:
• El moviment de translació: any i any de traspàs.
• Conseqüencies del moviment de rotació .
• Curiositat per coneixer l´univers.
UNITAT: ELS APARELLS DEL COS HUMÀ
CURS
ACTIVITAT: APARELL CIRCULATORI
5é
OBJECTIUS:
CONTINGUTS:
• Identificar les parts de l’ aparell circulatori i el seu
• Òrgans i funcions: cor, arteries, venes, capilars.
funcionament.
• Les parts del cor.
• Conèixer les funcions dels òrgans integrants de l’ aparrell
• Interés per conèixer el propi cos i valorar la importancia de
circulatori humà.
mantindre’l sà.
MATERIALS:
• Fotografies i dibuixos de l’ aparell circulatori.
• Cor de vedell.
• Vídeo “Érase una vez el cuerpo humano”
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes han de observar les imatges del cos humà, l’ aparell
circulatori i els òrgans implicats, tant en imatges com al vídeo. Després,
la professora explicarà les parts i funcions del cor mitjançant un cor de
vedell (adquirit a la caniceria).
ALTRES ACTIVITATS:
Es realitzen activitats similars amb la resta dels apareéis del cos: respiratori, excretor, reproductor.
Mural amb els aparells i els seus components.
UNITAT: ELS ÈSSERS VIUS: ELS REGNES
CURS
ACTIVITAT: CLASSIFICACIÓ DELS ELS REGNES.
5é
OBJECTIUS:
CONTINGUTS:
• Classificar els èssers vius atenent a diversos regnes: moneres,
• Els cinc regnes d´èssers vius.
protoctists, fongs, plantes i animals, atentent al tipus de èssers,
• Identificació
a partir de làmines i fotografies de
cél.lules, pertenència, nutrició i habitat.
característiques d´èssers vius que permeten classificarlos en
diferents nivells i per grups dins d´un mateix regne.
• Valoració de la presencia d´èsser vius, de quasi tots els grups
en qualsevol habitat del planeta.
MATERIALS:
• Làmines i fotografies.
• Internet.
DESCRIPCIÓ:
Els alumnes busquen informació sobre els diversos regnes i omplin
la fitxa de treball proposta pel tutor.
ALTRES ACTIVITATS:
Observació microscòpica de fongs i bactèries.
Realitzación d´un mapa conceptual.
UNITAT: LA HISTÒRIA, PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA
CURS
ACTIVITAT: La llínea del temps
5é
OBJECTIUS:
CONTINGUTS:
• Conèixer les diferents etapes en que es divideix la història
• Reconeixement de les característiques principals de
fins a l’ edat antiga.
cadascuna de les etapes de la prehistòria fins a l’edat antita:
vestimenta,
obres d’art, activitat econòmica principal.
• Reconèixer les característiques fonamentals de cadascuna
d’aquestes etapes.
• La prehistòria i els seus periòdes: paleolític i neolític.
• Edat antiga : íbers, celtes i romans.
• Interés per conèixer els aspects més importants de la nostra
història.
MATERIALS:
• Paper continu, pegament, tissores, rotuladors.
• Imàgens de la prehistòria: íbers, celtes i romans.
DESCRIPCIÓ
Els alumnes confeccionaràn en grup una línea del temps on
relacionaràn cada etapa històrica amb la vestimenta, obres d’art i
activitat aconòmica pròpies del moment mitjançant imatges i
informació que prèviament hagen buscat a internet.
ALTRES ACTIVITATS:
Visita al museu L’Alcúdia d’Elx.
UNITAT: NUTRICIÓ I SALUT
CURS
ACTIVITAT: Piràmide d´aliments
5é
OBJECTIUS:
CONTINGUTS:
• Coneixer els aliments més saludables per a la nostra salut.
• Característiques dels aliments segons als grups que perteneixen:
sucres, grasses i proteines.
• Clasificar els aliments segons els nutrients: sucres, grasses
i proteines.
• Construcció de la piràmide d´aliments .
• Grups d´aliments.
• El menú diari.
MATERIALS:
• Cartolines, pegament, retoladors.
• Revistes de publicitat de hipermercats.
• Paper xarol
DESCRIPCIÓ
Els alumnes faran un mural : la pirámide dels aliments. Primer
faran un dibuix en una cartolina A3 on faran els peldanys de la
pirámide cadascú d´un color amb paper xarol. Una vegada fet,
retallaran els tipus d´aliments de les revistes de hipermercats i les
clasificarán dintre de la pirámide.
ALTRES ACTIVITATS:
Video
Clasificación alimentos saludables
Menú diario
UNITAT: GEOGRAFÍA FÍSICA DE LA COMUNITAT
CURS
5é
VALENCIANA: HIDROGRAFÍA Y COSTAS
ACTIVITAT: ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA
CONTINGUTS
OBJECTIUS
- Les costes.
• Coneixer la geografía costera a la nostra comunitat.
- Els rius.
• Aprendre el nom dels rius de la Comunitat Valenciana.
- Actitut positiva pel coneixement de la geografia.
• Ubicar els rius en un map correctament.
MATERIALS
Joc “Conecta”, elaborat perls alumnes amb l’ajuda del professor. Per a fer aquest joc fa falta:
- Una pila.
- Dos cables.
- Una caixa de cartó.
- Un map dels rius.
- Una bombella.
DESCRIPCIÓ
- Els alumnes haurán de conectar, a través d’un cable, el
nom amb el riu corresponent, de manera que si es correcte s’encendrá
una llum.
ALTRES ACTIVITATS:
- Treballar amb el programa informatic CLICK la ubicació i el nom dels rius.
EJEMPLO DE DESARROLLO DE UNIDAD
DIDÁCTICA
EN EL AULA DE RECURSOS
UNIDAD: LOS ANIMALES
BÚSQUEDA D’INFORMACIÓ:
ELS ANIMALS
Explica les diferències entre éssers vius i
èssers inerts. Escriu exemples.
Explica les funcions vitals dels èssers vius.
BÚSQUEDA D’INFORMACIÓ:
Cóm s’alimenten els
animals?
1.- Què són animals carnívors?
Exemples
2.- Què són animals herbívors?
Exemples
3.- Què són animals omnívors?
Exemples
BÚSQUEDA D’INFORMACIÓ:
Cóm es reproduixen els
animals?
1.- QUÈ SÓN ANIMALS OVÍPARS?
EXEMPLES.
2.- QUÈS SÓN ANIMALS VIVÍPARS?
EXEMPLES
UNITAT 4: ELS ANIMALS
COM SÓN ELS ANIMALS?
Tots els animals són éssers vius que realitzen una sèrie
d'activitats que els permeten viure i adaptar-se al medi.
Estes activitats s'anomenen funcions vitals i són les
següents:
• Nutrició: els animals s'alimenten per aconseguir
l'energia suficient per a realitzar totes les seues activitats
( créixer, moure's i viure)
• Relació: els animals es relacionen entre si, amb altres
animals i amb el lloc on viuen.
• Reproducció: els animals poden originar nous èssers
vius semblants a ells.
UNITAT 4: ELS ANIMALS
CÓM S’ALIMENTEN ELS ANIMALS?
Els animals es divideixen en tres grups, segons la forma
d’alimentar-se:
1.- ANIMALS CARNÍVORS:són els animals que només mengen
animals, com el lleó, l’àguila o el tauró.
2.- ANIMALS HERBÍVORS: són els animals que només mengen
vegetals com la vaca, el conill o l´hipopòtam.
3.- ANIMALS OMNÍVORS: són els animals que s’alimenten
d’altres animals i de vegetals, com l’ós o el porc.
UNITAT 4: ELS ANIMALS
CÓM ES DESPLACEN ELS ANIMALS?
Els animals, segons el medi en el que viuen, poden ser:
1.- ANIMALS TERRESTRES: molts animals es desplacen per
terra, com els ossos, els cavalls, els cangurs o la serp.
2.- ANIMALS AQUÀTICS: són els animals que viuen a l’aigua,
com els peixos i les granotes.
3.- ANIMALS AERIS: són els animals que passen la major part
del temps en l’aire.
UNITAT 4: ELS ANIMALS
CÓM ES REPRODUIXEN ELS ANIMALS?
1.- ANIMALS VIVÍPARS: són els animals que naixen del ventre
de la mare, com el gat o la girafa. Quasi tots els animals vivípars
són mamífers, les cries s’alimente de la llet materna durant un
temps.
2.- ANIMALS OVÍPARS: Són els animals que naixen d’ous.,
com les aus, els peixos, els reptils i els insectes.
CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS
Els animals es classifiquen en animals vertebrats i animals
invertebrats.
1.- ANIMALS VERTEBRATS: tenen ossos i columna
vertebral. El seu cos està format per cap, tronc i
extremitats.
Els animals vertebrats es clasifiquen en cinc grups:
MAMÍFERS
AUS
PEIXOS
REPTILS
AMFIBIS
2.- ANIMALS INVERTEBRATS: no tenen columna
vertebral , són ovípars, perque es reproduixen per mitjà
d’ous,
Principals grups d’invertebrats:
1.- ANÈL.LIDS
2.- MOL.LUSCOS
3.-ARTRÒPODES.Els
clasifiquen en:
artròpodes
• Insectes
• Aràcnids
• Crustacis
es
GRUP:
GRUP:
ANÈL.LIDS
ARTRÒPODES
M
EXEMPLES:
EXEMPLES:
Aranyes.
Cuc de terra
Insectes.
Sangonera
COS:
Tenen el cos dividit en segments o anells.
E
Cranc.
Milpeus o cenpeus.
COS:
Tenen el cos recobert d’una espècie de
closca i potes articulades.
T
TIGRE
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
PEIX
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
CENPEUS
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
ARANYA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
CRANC
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
CARAGOL
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
ABELLA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
GRANOTA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
CUC DE TERRA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
ÀGUILA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat
IGUANA
•
Grup:
•
Vertebrat
•
Desplaçament:
•
Cos:
•
Reproducció:
•
Alimentació:
Invertebrat