Escola cínica 1. Context històric Els cínics es troben dins el període hel·lenístic (IV-III a. C). Després de la guerra del Peloponès es va iniciar l’ensorrament del món grec, on ja no hi havia llibertat d’expressió, i no es podia anar a l’Àgora a debatre, el qual va portar el declivi de la vida pública. A partir d’ara, els filòsofs debatien i qüestionaven els fets des d’altres perspectives a les que s’havia fet anteriorment. El nom de “cínics” té dos orígens: el primer és “cinosarges”, el gimnàs on va ser fundada l’escola cínica. I el segon origen, ve de kynikós, que significa “gos” i té a veure amb el comportament d’Antístenes i de Diògenes de Sinope, ja que la seva forma de vida s’assemblava a la dels gossos per la seva defensa radical de la llibertat, el seu desvergonyiment i els seus continus atacs a les tradicions i formes de vida socials. 2. Pensament Es va desenvolupar a l’antiga Grècia al segle IV a.C, on els seus seguidors proclamaven l’alliberament de qualsevol obediència a les institucions, convencions o lleis. El seu objectiu va ser generar recursos necessaris per no sol·licitar ajuda externa, per tant, que cada individu visqués en total llibertat sense dependre ni deure res a ningú. Els cínics creien que l’únic que podem fer per millorar els humans, era accentuar el gest irònic fins a paròdia amb l’esperança (petita) de que algú es pari a reflexionar sobre el sentit d’un gest que a la majoria els hi semblaria simplement excèntric. La seva proposta social va consistir en “transvalorar”, és a dir, en proposar que l’home s’alliberi de les repressions que no provenen de la natura, sinó de la cultura. Per això, un exemple els que proposaven, era que els fills no sentissin cap mena de reconeixement pels seus pares. Consideraven que lo social formava part del problema i no de la solució. Bàsicament, defensaven la vida independent i asocial. 3. Relació conceptes llibertat, responsabilitat i felicitat La llibertat era la gran obsessió dels cínics. Ells van ser els grans filòsofs de la llibertat. Deien que la felicitat passava per la llibertat i que els éssers humans tenim tot el que necessitem per a poder ser feliços; si no ho som és per causa de la nostra estupidesa. Perquè ens enceguem amb les coses i els béns materials dels quals ells reneguen: diuen que aquests només generen necessitats i que ens lleven la llibertat. Els cínics defensaven que la felicitat passava per la llibertat i que els éssers humans tenim tot el que necessitem per a poder ser feliços. Els cínics promovien la responsabilitat individual com un component crucial de la seva filosofia. Aquesta responsabilitat no es refereix a les normes socials, sinó a una responsabilitat ètica i personal de viure d'acord amb la virtut. La doctrina cínica ensenya que cada individu ha de fer-se responsable del seu propi caràcter i accions, mantenint-se fidel als seus principis i no cedint a les influències externes o les pressions socials. Això s'alinea amb el seu rebuig a la hipocresia i la seva insistència en la coherència entre pensament i acció. Per aconseguir la felicitat s’havia de viure segons la natura. L’home será més feliç quan menys necessitats materials tingui. La vida senzilla i d’acord amb la naturalesa és el que pot retornar als homes la serenitat d’ànim. Així els cínics defensen la pobresa i la vid allunyada de la civilització. Creuen que l’ànima humana és miserable i la felicitat és un estat que els homes ens hem inventat per tal de no acceptar que totes les ànimes humanes són iguals i miserables. En resum, els cínics veien la llibertat com l'emancipació de les necessitats i convencions socials, la responsabilitat com un compromís amb la virtut personal i la coherència ètica, i la felicitat com un estat de satisfacció i tranquil·litat aconseguit a través de la vida simple i en harmonia amb la naturalesa. 4. Influències i màxims representants El cinisme va tenir una gran influència sobre els primers cristians i especialment sobre la tradició de Pau que degué ser entès pels seus contemporanis com una mena de predicador cínic. La semblança entre cínics i primers cristians és molt instructiva, sense que necessàriament es pugui parlar de dependència, sinó més aviat d’analogia. Tots dos grups són populistes i menyspreen l’alta cultura. Tots dos troben ressò entre el poble senzill i menyspreu des del poder. Tots dos prediquen un estil de vida desarrelada i el defensen no només amb paraules, sinó amb actes carregats de simbolisme. Tots dos tenen una especial predilecció per l’estètica de la pobresa i se situen, en definitiva, a extramurs del sistema. Però també van influir molt en els estoics. Sobretot pel que fa al cultiu de la impertorbabilitat: aquest no commoure't, no inquietar-te ni preocupar-te per qüestions supèrflues, ni pels béns materials ni per allò que no pots canviar. Tot això ja estava en els cínics. Aquesta filosofia es trobava a l’escola dels cínics, fundada per Antístenes d’Atenes, del qual un deixeble seu, va ser Diògenes de Sínope. ANTÍSTENES D’ATENES 445-365 a. C. Atenes. Va ser el prototip del savi auster i solitari. Va ser un dels filòsofs més rellevants de la seva època. Va estudiar retòrica i era deixeble de Sòcrates. Considera que la felicitat nomes es pot aconseguir a través de la virtut. Predicava una tornada a la natura com revulsiu a la domesticació social i cultural que s’imposava a les ciutats. DIÒGENES DE SÍNOPE 413-324 a. C Va néixer a Sínope (Àsia menor) i va ser el cínic més característic. Va ser una llegenda de provocació i la seva imatge era d’aspecte descuidat, burleta i sarcàstic. Vivia en una bóta, menjava carn crua i estava a favor del canibalisme. Es diu que a l’estiu es cobria de sorra, i a l’hivern, de neu, i vivia al carrer dins d’un tonell. Anava mal vestit i descalç, i tot i així, a Atenes va ser respectat. Va tenir una sèrie de circumstàncies les quals la gent no acceptava i que eren molt revolucionaries. Per exemple: va humiliar a Plató quan va demanar la definició de home i es va cagar a l’escenari d’un teatre. Creia que tothom pot ser feliç ja que la felicitat no es compra, és a dir, creia que per ser feliç no es necessita res material. “Un home ha de viure a prop dels seus superiors com a prop del foc: ni tan aprop que es cremi ni tan lluny que es congeli”.
