EL VERB català

EL VERB
ASPECTES VERBALS
✔ El verb és el NUCLI del SINTAGMA VERBAL, és a dir, del PREDICAT.
✔ Per si sol pot formar una oració, però generalment, va acompanyat d’un subjecte i de diversos complements.
✔ Concorda en nombre (singular o plural) amb el subjecte (NUCLI del SINTAGMA NOMINAL)
(El nen plora/ Els nens ploren).
✔ El verb és una categoria gramatical VARIABLE, quan flexionem un verb amb els morfemes verbals diem que el conjuguem. Amb
els verbs conjugats tenim totes les formes necessàries per a comunicar-nos.
✔ El conjunt de temps verbals forma LA CONJUGACIÓ VERBAL.
✔ Les persones verbals són JO (1º), TU (2º), ELL (3ª), del singular i NOSALTRES (1º), VOSALTRES (2º) i ELLS (3º) del plural.
✔ Existeixen el que s’anomenen FORMES NO PERSONALS DEL VERB: INFINITIU (cantar), GERUNDI (cantant) I PARTICIPI
(cantat que es caracteritzen per no tenir morfemes de persona i nombre, s’utilitzen en les formes compostes i perifràstiques dels
verb.
✔ Els verbs s’agrupen en unitats superiors que s’anomenen CONJUGACIONS.
✔ El català té tres conjugacions:
1ª -AR
2ª -RE/ER
3ª -IR
CANTAR
PERDRE/TÉMER
DORMIR/SERVIR
EL VERB ÉS UNA CATEGORIA GRAMATICAL VARIABLE FORMADA PER:
L’ARREL O LEXEMA
LA DESINÈNCIA
Es tracta de la part del verb que no varia i que aporta el significat lèxic (del
diccionari)
La desinència verbal és la part del verb que varia i ens aporta informació
gramatical a través dels seus MORFEMES:
Per identificat l’arrel o lexema cal separar les terminacions d’infinitiu (-ar, -re/er,
ir)
MODE, ASPECTE, VEU, TEMPS, PERSONA I NOMBRE.
✔ Des del punt de vista MORFOLÒGIC (forma) els verbs els verbs poden
ser REGULARS O IRREGULARS.
✔ Els verbs que segueixen els models (cantar, perdre/témer i dormir) són
els regulars i els que no són els irregulars.
✔ La majoria de verbs de la 2ª conjugació són irregulars: anar, prendre,
✔ Des del punt de vista SEMÀNTIC (del significat) podem classificar els
verbs en
1-VERBS COPULATIUS (ser, estar i semblar)
Són verbs que fan de còpula (d’unió) i es consideren buits de significat.
2-VERBS PREDICATIUS (els altres verbs)
etc. Els de la 1ª són regulars i amb els de la 3ª cal anar en compte amb
els que segueixen el model de dormir (purs) o els que segueixen el
model de servir (incoatius)
✔ Des del punt de vista SINTÀCTIC classifiquem els verbs en:
1-VERBS IMPERSONALS
Són aquells verbs que no tenen subjecte, és a dir, designa una situació sense atribuir-la a cap persona determinada. Són verbs que es conjuguen en la tercera
persona del singular.
Hi ha diversos tipus de verbs impersonals:
1.
2.
3.
4.
Els verbs que es refereixen a fenòmens meteorològics, com ara "nevar", "tronar" o "ploure" (Ahir nevava, Ha plogut a bots i a barrals).
El verb "fer" referit a fenòmens del temps (Fa calor en aquesta ciutat, Feia un fred que pelava).
El verb "haver-hi" (Hi ha molta gent, Hi havia una festa al poble, Hi ha una poma verda a sobre de la taula).
Construccions amb la partícula ''ésser'', "es", "hom", etc., quan es pretén intencionadament ocultar el subjecte (Es creu en la seva solvència, Hom opina
que ho va fer).
Cal no confondre les oracions impersonals o amb verb impersonal amb les oracions amb subjecte el·líptic. Així, mentre que les primeres no tenen subjecte, les segones en
tenen, malgrat que no el manifesten explícitament, sinó que se sobreentén.
2-VERBS PERSONALS: Són els verbs que tenen subjecte.
MORFEMES VERBALS (es troben dins la desinència verbal)
1-ASPECTE: L’aspecte ens indica si l’acció que expressa el verb 2-MODE: el mode representa l’actitud de l’emissor. Hi ha 3
és ACABADA o INACABADA.
modes:
L’ASPECTE PERFECTIU expressa accions que ja s’han acabat
en el moment en què les enunciem (les formes compostes i el
passat simple)
INDICATIU expressa fets reals.
L’ASPECTE IMPERFECTIU expressa accions que encara no
s’han acabat quan les pronunciem (formes simples)
IMPERATIU expressa ordres.
3-PERSONA I NOMBRE:
4-VEU: Indica si el subjecte realitza l’acció verbal o la pateix.
SUBJUNTIU expressa dubte o desig.
La persona indica qui protagonitza l’acció ( 1 a, 2º o 3º) i el nombre
indica si és del singular o del plural.
5-TEMPS: indica el temps en què es realitza l’acció. Es distingeix entre passat, present, futur i condicional.
El present expressa accions que es realitzen en el moment que les anunciem.
El passat expressa accions que ja han tingut lloc en el moment que les enunciem.
El futur expressa accions que tindran lloc més endavant.
El condicional expressa accions posteriors respecte a un moment de referència del passat ( em va dir que arribaria tard) i també
indica situacions dels present o del futur irreals o difícils de realitzar a causa d’una condició (si aprovés, podria anar de vacances).
Els temps poden ser:
FORMES SIMPLES: verbs formats per una sola paraula.
FORMES COMPOSTES: formades amb l’auxiliar haver més el participi del verb que es conjuga.
FORMES PERIFRÀSTIQUES: formades amb el verb anar més l’infinitiu del verb que es conjuga.
NORMES PER A ENTREGAR UN TEXT ESCRIT
 AMB L’ORDINADOR
COMPROVEU!!!
FET?
Full en blanc Din-A4
Lletra Arial o Times New Roman
Mida: 12
Interlineat: 1,5
Marges justificats
Títol centrat
Revisió i millora del text (ortografia,
puntuació, connectors i redactat...)
Nom de l’autor al final a la dreta.
 A MÀ
COMPROVEU!!!
Full en blanc Din-A4
Bona cal·ligrafia
Mida de lletra llegible
Deixar marges
Interlineat 1,5 (pauta si convé)
Títol centrat
Revisió i millora del text (ortografia,
puntuació, connectors i redactat...)
FET?
EXPRESSIÓ ESCRITA. NORMES BÀSIQUES
El text ha de tenir tota la informació que es demana. El vocabulari ha de
ser l’adequat.
El text ha d’estar ben organitzat. L’explicació de les idees ha de ser clara i
ordenada. No ha de repetir ni incloure informació irrellevant.
Les frases han d’estar ben construïdes i tenir sentit complet.
La puntuació ha de ser correcta.
L’escrit ha de tenir un mínim de claredat, marges i separació entre línies.
La lletra ha de ser clara.
La resposta a les preguntes ha d'estar ben redactada i recollir la pregunta.
Quina és l’estructura de l’àtom? L’estructura de l’àtom és... és quan, que,
doncs que
ORTOGRAFIA
MAJÚSCULES al començament de frase, noms propis i després de punt.
PLURAL FEMENINS –ES.
ES / ÉS “Es (pronom) + verb conjugat. Ella es pentinava.
”És” (verb) La nostra obligació és vigilar.
SÓN Són (verb). Elles són les seves amigues.
-IA ( I tònica final de mot). Sense accent! tenia / tenía
AIXÒ, ALLÒ, PERÒ, PERQUÈ, PER QUÈ Sempre s'accentuen!
VA CANTAR Va cantà La setmana passada van arribar d'hora.
ACABAR, ARRIBAR, TREBALLAR, TROBAR, ABANS S’escriuen amb B.
CANVIAR, AVORRIR, HAVER S’escriuen amb V.
CANTAVA, CANTAVES... Tots els acabaments en -ava... de l’imperfet
d’indicatiu s’escriuen amb V. Cantàvem i ballàvem.
CANTANT, LLEGINT... El gerundis s’escriuen amb –T. Van arribar cantant.
QUAN / QUANT Quan indica temps. Quant indica quantitat.
Quan vindràs? Quant en vols?
TAN / TANT Tan s’utilitza davant d’adjectius o adverbis. Tant s’utilitza en
tots els altres casos. És tan bonic que me’l compraré! M’agrada tant!
ME’N, ME’LS, AGAFA’L L’apòstrof, tan a la dreta com sigui possible.
Me’n vaig m’en. Me’ls vaig comprar mels
A / HA “A” preposició. Vaig a casa. / “Ha” Verb Haver. Ha arribat el
primer.
EM / HEM “Em” pronom feble. (a mi) Em van cridar des del carrer.
Hem + participi. (nosaltres) Hem arribat els primers.
DES DE Sempre va separat. Des de la teva arribada tot és diferent.
HAVER DE / TENIR QUE He d'arribar d'hora / Tinc que arribar d'hora.
ADONAR-SE DE / DONAR-SE COMPTE DE QUE S’ha adonat que es va
equivocar / S’ha donat compte de que es va equivocar.
EL / LO El que m’agrada és això / Lo que m’agrada és això.
ORTOGRAFIA. NORMES BÀSIQUES
MAJÚSCULES al començament de frase, noms propis i després de
punt.
PLURAL FEMENINS –ES.
ES / ÉS “Es (pronom) + verb conjugat. Ella es pentinava.
”És” (verb) La nostra obligació és vigilar.
SÓN Són (verb). Elles són les seves amigues.
-IA (I tònica final de mot). Sense accent! tenia / tenía
AIXÒ, ALLÒ, PERÒ, PERQUÈ, PER QUÈ.
Sempre s'accentuen!
VA CANTAR Va cantà La setmana passada van arribar d'hora.
ACABAR, ARRIBAR, TREBALLAR, TROBAR, ABANS S’escriuen
amb B.
CANVIAR, AVORRIR, HAVER S’escriuen amb V.
CANTAVA, CANTAVES... Tots els acabaments en -ava... de
l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb V. Cantàvem i ballàvem.
CANTANT, LLEGINT... El gerundis s’escriuen amb –T. Van arribar
cantant.
QUAN / QUANT Quan indica temps. Quant indica quantitat.
Quan vindràs? Quant en vols?
TAN / TANT Tan s’utilitza davant d’adjectius o adverbis. Tant
s’utilitza en tots els altres casos. És tan bonic que me’l compraré!
M’agrada tant!
ME’N, ME’LS, AGAFA’L L’apòstrof, tan a la dreta com sigui
possible.
Me’n vaig m’en. Me’ls vaig comprar mels
A / HA “A” preposició. Vaig a casa. / “Ha” Verb Haver. Ha arribat el
primer.
EM / HEM “Em” pronom feble. (a mi) Em van cridar des del carrer.
Hem + participi. (nosaltres) Hem arribat els primers.
DES DE Sempre va separat. Des de la teva arribada tot és diferent.
HAVER DE / TENIR QUE
He d'arribar d'hora / Tinc que arribar d'hora.
ADONAR-SE DE / DONAR-SE COMPTE DE QUE S’ha adonat
que es va equivocar / S’ha donat compte de que es va equivocar.
EL / LO El que m’agrada és això / Lo que m’agrada és això.
L’ACCENTUACIÓ
DIFERÈNCIA ENTRE PERÍFRASIS VERBAL I LOCUCIÓ VERBAL
1-LOCUCIÓ VERBAL
És un GRUP DE PARAULES entre les quals hi ha un verb i funciona
semànticament i sintàcticament com una de sola.
Les locucions verbals són estructures fixes:









donar la gana
donar la llauna
donar peixet
donar per sentat
donar un cop de cap
anar de bòlit
Costar un ull de la cara
Estar tocat del bolet
Anar-se’n en orris
2-PERÍFRASIS VERBAL
És la COMBINACIÓ DE DOS VERBS que funcionen semànticament i
sintàcticament com un del sol
Estan formades per un verb auxiliar infinitiu, gerundi o participi) i un verb
en forma personal.
https://aprendrellengua.files.wordpress.com/2010/12/exercicis-de-perc3adfrasisverbals_correccic3b3.pdf
file:///C:/Users/Usuari/Downloads/PR%C3%80CTICA%20DE%20LES%20PER%C3%8DFRASIS.pdf
RELACIONS DE LES PARAULES SEGONS EL SEU SIGNIFICAT,
és a dir LES RELACIONS SEMÀNTIQUES
La Semàntica és la disciplina lingüística que estudia el significat de les paraules. La llengua
està formada per un sistema de signes (paraules/mots) en què cadascun es defineix per les
relacions que té amb la resta, i aquestes relacions poden ser de:
MONOSÈMIA


És la propietat que tenen algunes paraules que posseeixen un sol significat.
Ex: bolígraf, extintor, mirall...
POLISÈMIA

És la propietat de les paraules que tenen diferents significats. Les diverses accepcions (significats) d’una paraula
polisèmica apareixen en el diccionari en una mateixa entrada.
Ex: fulla, rata, banc, cap...

HOMONÍMIA



SINONÍMIA
ANTONÍMIA
Homònimes homògrafes: s’escriuen i pronuncien igual:
Ex: set/-set, cara-cara, riu-riu, deu-deu, moc-moc..

És la relació semàntica que s’estableix entre dues paraules que tenen el mateix significat. Hi ha diferents tipus
de sinònims:


Totals o absoluts: serien les paraules que són intercanviables en tots els contextos; oftalmòleg i oculista.
Parcials o relatius: paraules que no són intercanviables en tots els contextos: tenir-posseir, llis-pla, suaulleuger...

RECORDA que per tal que dues paraules siguin sinònimes o antònimes han de pertànyer a la mateixa categoria
gramatical!! per exemple: divertir-se i alegre, no poden considerar-se sinònims perquè un és un verb i l’altre
un adjectiu.

És la relació semàntica que s’estableix entre dues paraules que tenen significats oposats. Hi ha diverses classes
d’antònims:

Graduals: l’oposició del seu significat és gradual, entre aquests termes hi ha paraules que indiquen graus
entremitjos: bo-dolent, vell-jove, fred-calor...
Complementaris: entre els dos termes oposats no hi ha gradació: viu-mort, dins-fora, lícit-il·lícit...
Recíprocs: El significat d’un terme implica el de l’altre: comprar-vendre, pare-fill,


PARONÍMIA
Es produeix entre dues paraules que s’escriuen o sonen igual, però tenen un significat diferent (diferents
entrades en el diccionari) i pertanyen a categories lingüístiques diferents . Les paraules homònimes poden
ser de dos tipus:
Homònimes homòfones: es pronuncien igual però s’escriuen diferent:
Ex. Buit-vuit, teló-taló, cigne-signe, fals-falç, veuràs-beuràs, botaré-votaré...


HIPERÒNIMS

HIPÒNIMS

CAMPS
SEMÀNTICS


La paronímia és un fenomen que es dona entre dues paraules que es pronuncien de manera molt semblant i
poden provocar-nos un “lapsus” a l’hora de dir-les:
Ex: cavallet-cavaller, actitud-aptitud, caneló-canaló, medicina-medicina, efecte-afecte...
Els hiperònims són paraules generals que n’engloben d’altres més específiques. Les específiques s’anomenen
hipònims i les generals hiperònims.
Ex: mamífer (hiperònim) i gos (hipònim) moble (hiperònim) i taula (hipònim)
Un camp semàntic està format per un conjunt de paraules de la mateixa categoria gramatical i que
comparteixen un contingut semàntic comú.
Ex: cadira, sofà, butaca, tamboret... comparteixen el mateix “contingut semàntic” (significat): objectes que
serveixen per seure.
Però cadascun dels termes del camp semàntic es diferencia dels altres per les seves característiques particulars
o trets semàntics que s’anomenen SEMES.
No s’ha de confondre CAMP SEMÀNTIC amb FAMÍLIA LÈXICA, que és el conjunt de paraules que deriva d’una
mateixa arrel: fruita, fruiter, fruiteria...
EXERCICIS
http://marta-aprovam.blogspot.com/2014/10/sinonims-antonims-motspolisemics.html
https://www.auladecatala.com/polisemia-i-homonimia/
EXERCICIS REFRANYS I DITES
6 ÚLTIMES DEL MES D’OCTUBRE, 12 DEL MESOS DE NOVEMBRE I 12 DE DESEMBRE
(2n examen)
OCTUBRE (Els 6 restants)
7. No diguis oliada que no sigui passada a l’octubrada
No s’ha de cantar victòria
abans de temps
8- La lluna d’octubre set llunes cobreix i, si plou, en cobreix nou Es creu que la lluna
d'octubre regeix sobre les set següents quant a la temperatura.
9- Si trona a darreries d’octubre, any de neu Tronades a darrers d'octubre, portarà neu
10- Per l’octubre, el porc sota el roure A menjar aglans per engreixar-lo.
11- Quan l’octubre és a la fi, de Tots Sants és el matí El darrer dia d'octubre és la vigília
de Tots Sants.
12- Octubre finit, raïm recollit Si no s'ha fet pel setembre i l'octubre, dona'l per perdut.
NOVEMBRE
1. Pel novembre, qui no ha sembrat no sembra Les coses, fora de temps, solen anar
malament
2. Novembre humit, et faràs ric Si plou aquest mes, de ben segur que la collita sortirà bé.
3. Pel novembre i pel gener, gran temperi hi sol haver. És mes de tempestes
4. El novembre i els difunts, marxen tots junts Fa referència a Tots Sants
5. Malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura Un temps ideal per a forts
constipats
6. Novembre acabat, hivern començat
Comença l´hivern
7. El novembre, vi per vendre El vi ha adquirit cos; ja no és most.
8. De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà Comença el fred
9. Novembre mes de castanyes, nous, olives i patates Referència als fruits de temporada
10. Darrere del novembre nuvolós ve el gener polsós
Amb referència als fenòmens
atmosfèrics del mes de desembre
11. Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat Temps de collir i menjar els naps
12. Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat No convé tenir res a fora, per por de les
pluges.
1
DESEMBRE
1. Qui el desembre acabarà, l’any nou veurà Fa referència al fet de ser l’últim mes de l’any
2. El sol de desembre és com l’amor del gendre Fa un Sol fluixet. És bo per a la salut
3. El fred pel desembre es fica a dins sempre Fa referència al fred intens d’aquest mes
4. Pel desembre set caus a la llebre Hi ha més caçadors que caça.
5. El desembre pren i no dona Referit als sembrats, el desembre no fa més que rebre pluja,
però el fruit no surt fins més endavant.
6. Pel desembre val més un pa dur que tendre Amb el pa dur es fan sopes calentes..
7. Per l’Advent, posa’t al sol i guarda’t del vent El vent hivernal no és gens recomanable,
en canvi, el sol suau, sí.
8. Si vols all coent, sembra’l per l’Advent Es refereix al temps de sembra de l’all abans de
Nadal
9. Pels voltants de Nadal, és l’hivern natural Per Nadal és temps propi de fred
10. Per Nadal, cada ovella al seu corral Per Nadal tothom procura estar amb la família
11. Nadal en dilluns, festes a munts N'hi ha tres per Nadal, dues per Cap d'Any i dues més
pels Reis.
12. Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal Fruit de mal pair.
ACTIVITATS:
1. Copia dos refranys de cada mes, els que trobis més senzills i anota’n el seu significat a
sota
2. Explica amb altres paraules el significat de 5 refranys de cada un dels tres mesos.
1: Pel desembre set caus a la llebre Aquest mes és temps de cacera
3. Completa els refranys amb els mots que hi falten:
Finit, coent, El roure, enllà, dona, a la fi, porc, vent, nuvolós, dur, l’Advent, vendre, sembra’l,
castanyes, tendre, el matí, polsós, recollit, novembre, manta, patates, pren,
o Per l’octubre, el ___________ sota _____________ A menjar aglans per engreixarlo.
2
o Quan l’octubre és _______________, de Tots Sants és ________ El darrer dia
d'octubre és la vigília de Tots Sants.
o Octubre ________, raïm _______________ Si no s'ha fet pel setembre i l'octubre,
dona'l per perdut
o El _____________, vi per ______________ El vi ha adquirit cos; ja no és most.
o De novembre _____________ agafa ____________ i no la deixis de la mà
Comença el fred
o Novembre mes de __________, nous, olives i __________
Referència als fruits
de temporada
o Darrere del novembre ____________ ve el gener _______________ Amb
referència als fenòmens atmosfèrics del mes de desembre
o El desembre __________ i no ____________ Referit als sembrats, el desembre no
fa més que rebre pluja, però el fruit no surt fins més endavant.
o Pel desembre val més un pa _____ que ________ Amb el pa dur es fan sopes
calentes..
o Per ________, posa’t al sol i guarda’t del _________ El vent hivernal no és gens
recomanable, en canvi, el sol suau, sí.
o Si vols all _________, _____________ per l’Advent Es refereix al temps de sembra
de l’all abans de Nadal
4. A partir dels següents significats, escriviu al costat el refrany adequat.
1. Fa referència al fet de ser l’últim mes de l’any
2. Fa un Sol fluixet. És bo per a la salut
3. Fa referència al fred intens d’aquest mes
4. Hi ha més caçadors que caça.
5. Referit als sembrats, el desembre no fa més que rebre pluja, però el fruit no surt fins més
endavant.
6. Les coses, fora de temps, solen anar malament
7. Si plou aquest mes, de ben segur que la collita sortirà bé.
8. És mes de tempestes
3
9. Fa referència a Tots Sants
10. Un temps ideal per a forts constipats
5. Inventa un joc tipus test amb tres significats a escollir i en el qual apareguin els
següents refranys: (llibreta)
1. Pel novembre es cull el nap que pel juliol s'ha sembrat
2. Novembre finat, tot guardat a casa o enterrat
3. Qui el desembre acabarà, l’any nou veurà
4. El sol de desembre és com l’amor del gendre
5. El fred pel desembre es fica a dins sempre
6. Quan l’octubre és a la fi, de Tots Sants és el matí
7. Octubre finit, raïm recollit
8. Pel novembre, qui no ha sembrat no sembra
5. Realitza un treball d’investigació i cerca un refrany del mes de novembre i un del
mes de desembre que no estiguin a la llista.
6.
Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit les activitats sobre els refranys.
Amb quines dificultats t’has trobat i per què?
7. Fes una redacció A MÀ d’una pàgina on hi surti un refrany de cada un dels mesos
que estem treballant. Tema lliure
OPCIONAL PER APUJAR NOTA:
Cerca a Internet una fotografia per a 7 o 8 d’aquests refranys i explica en una
línia el seu significat. Si m’ho envieu en format LAPBOOK o bé VÍDEO
(Inshop, Cap Cut... tindreu una AE EXTRA)
4