BLOC 1. La informació econòmica i financera a l'empresa

BLOC 1: LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA A L’EMPRESA
BLOC 1: LA INFORMACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA A L’EMPRESA
1
1. La comptabilitat
1.1. Concepte
1.2. Objectius
3
3
3
2. El patrimoni empresarial
2.1. Concepte
2.2. Masses patrimonials
3
3
3
3. La partida doble i la normativa contable
3.1. Partida doble
Funcionament dels comptes:
4
4
4
4. El cicle contable
4.1. Concepte
4.2. Fases
4
4
5
5. Anàlisi d’estats financers
5.1. Concepte
5.2. Objectius
5.3. Confecció dels comptes anuals
5.3.1. Classificació del Balanç de Situació en masses patrimonials
5.3.2. Estructura del compte de Pèrdues i Guanys
5
5
5
6
6
6
6. Concepte, càlcul i interpretació de Fons de Maniobra
6.1. Fons de maniobra positiu
6.2. Fons de maniobra negatiu
7
8
8
7. El cicle d’explotació: càlcul e interpretació del període mtjà de maduració
7.1. Període mitjà de maduració economic (PME)
7.2. Període mitjà de maduració financer (PMF)
7.3. període mitjà de maduració d’una empresa comercial
7.4. període mitjà de maduració d’una empresa industrial
9
9
10
10
10
8. Anàlisi financer i econòmic
10
9. Anàlisi financera, calcul e interpretació
9.1. Ratios
9.2. Disponibilitat
9.3. Tresoreria
9.4. Liquiditat
9.4.1. Excés de liquiditat
9.4.2. Deficit de liquiditat
9.5. Solvencia o garantia
9.5.1. L'excés de solvència
9.5.2. Dèficit de solvència
10
11
11
11
11
11
11
12
12
12
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
9.6. Endeutament
9.7. Estructura del deute
Economia de la Empresa
12
12
10. Anàlisi econòmica: càlcul i interpretació
10.1. Rendibilitat economica
10.2. Rendibilitat financera
10.3. Rendibilitat de les vendes
12
12
12
13
11. Verificació comptable: l’Auditoria
11.1. Concepte
11.2. Tipologia
13
13
13
2
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
1. La comptabilitat
1.1. Concepte
Ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera estàtica com
dinàmica. Proporciona informació a l’empresa i mitjançant aquesta informació la direcció de
l’empresa podrà prendre decisions.
1.2. Objectius
L’objectiu principal es proporcionar informació econòmica a diferents nivells:
- A la direcció perquè tingui informació suficient per prendre decisions i planificar el
futur de la empresa.
- A propietaries o accionistes per comprobar els seus interessos.
- Als treballadors i treballadores ja que dependrà del seu treball.
- Als creditors d’una empresa perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou
garanties per a la seguretat dels seus crèdits.
2. El patrimoni empresarial
2.1. Concepte
És el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en
relació amb la finalitat a que es destinen.
Els béns és tot allò que pot ser apreciat per les persones.
Els drets són les quantitats de diner pendents de cobrament a les empreses.
Les obligacions són tot el conjunt de deutes exigibles que té l’empresa.
ACTIU
Inversions
PASSIU I PATRIMONI NET
Fonts de finançament
Patrimoni net*
Obligacions
Béns
Drets
*PN = Actiu - Passiu
2.2. Masses patrimonials
ACTIU
PATRIMONI NET I PASSIU
Actiu no corrent
Patrimoni Net
Immobilitzat intangible
Recursos de l’empresa que es destinen a
l’autofinançament més aquells que són
aliens però que no cal tornar-lo com
subvencions, donacions…
Immobilitzat material: L’empresa els utilitza
per a la seva activitat.
No exigible (aportacions dels socis…).
Inversions financeres a llarg termini:
(obligacions, bons, deute públic,
Passiu no corrent
3
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
accions…).
Impliquen una obligació a llarg termini i
s’anomena exigible a llarg termini.
Inversions immobiliàries
Actiu no corrent
Passiu corrent
Existències
Deutes de l’empresa que s’han de tornar
abans de l’any. S’anomena exigible a curt
termini.
Realitzable: Crèdits i drets de cobrament de
l’empresa.
Disponible
3. La partida doble i la normativa contable
3.1. Partida doble
Quan es produeix un fet comptable, operació que altera el patrimoni net, hi ha una
intervenció mínima de dos comptes. I per comptabilitzar-los s’utilitza la partida doble. En un
assentament del llibre Diari, la suma dels comptes del deure sempre és igual a la suma dels
comptes de l’haver.
Funcionament dels comptes:
ANOTAR AL DEURE
o carregar
ANOTAR A L’HAVER
o abonar
Increment d’actiu
Disminució d’actiu
Disminució de passiu o PN
Increment de passiu o PN
Despesa
Ingrés
Al llibre Major els comptes d’actiu i les despeses tende saldo deutor (D>H) i els comptes de
passiu, PN i els ingressos tenen saldo creditor (H<D).
4. El cicle contable
4.1. Concepte
Quan ha passat un exercici comptable, que sol ser d’un any, l’empresa fa un resum de totes
les seves activitats i obté el resultat de l’exercici. A continuació redacta l’estat en què es
troben les seves inversions i les fonts de finançament.
Aquest procés es repeteix l'exercici rere exercici, s'anomena cicle contable i es fa, d’una
banda perquè l’empresa ha de complir les seves obligacions fiscals, és a dir, pagar l’impost
corresponent al benefici actual si n’hi ha, i de l’altra, ha d’informar els socis o accionistes de
la gestió que s’ha fet, per poder prendre decisions per millorar les possibles desviacions que
s’hagin pogut produir.
4
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
4.2. Fases
1. Es parteix d’un balanç de situació inicial que ens informarà dels béns i drets que
posseeix l’empresa i de com els ha finançat.
2. A continuació es fa l’anomenat assentament d’obertura que consisteix a escriure tots
els elements d’Actiu en el deure de llibre diari i tots els elements de Passiu i
Patrimoni Net en l’haver.
3. Assentaments de gestió de l’any al llibre diari: assentaments de les operacions que
es van realitzant dia a dia.
4. Traspàs al llibre major dels assentaments, en el qual estan representats tots el
comptes.
5. Balanç de comprovació, la intenció del qual es comprovar que les anotacions
efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’hagin passat
correctament.
6. Correccions de final d’exercici en el llibre diaria.
7. Operacions de tancament (regularització, assentaments de tancaments…).
5. Anàlisi d’estats financers
5.1. Concepte
El pla general comptable es el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització
comptable (normes de funcionament comunes a tots els usuaris de la comptabilitat). El nou
pla té 5 parts:
1. Marc conceptual (obligatori): Hi trobem els principis i regles generals que ens ha de
permetre confeccionar e interpretar la informació comptable. Els principis comptables
son:
- Empresa en funcionament: Els estats financers es preparen prenent com a
base que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible.
- Data del fet o meritació: Implica el registre comptable de les transaccions i
altres esdeveniments empresarials, atenen quan succeeixen i no quan es
paguen o es cobren.
- Uniformitat: Estableix obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat
per l’empresa.
- Prudencia: Indica l'obligació de comptabilitzar els beneficis fins el tancament
de l'exercici, mentre que els riscos de pèrdua s’han de comptabilitzar tan
aviat com sigui possible.
2. Normes registre i valoració PIMES (obligatori)
3. Comptes anuals (obligatori)
4. Quadre de comptes (voluntari)
5. Definicions i relacions comptables (voluntari)
5.2. Objectius
L’objectiu principal es que la informació econòmica i financera de l’empresa sigui fiable i
comparable.
5
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
5.3. Confecció dels comptes anuals
Són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, financera i
els resultats de l’empresa.
COMPTES ANUALS
INFORMACIÓ QUE SUBMINISTRA
1. Balanç de situació
Situació financera de l’empresa al
tancament d’un exercici econòmic.
2. Compte de pèrdua i guanys
Rendiment de l’empresa durant un exercici
fruit de la seva activitat.
3. Estat de fluxos d’efectiu, no
obligatori per PIMES.
Canvis en la posició monetària d’un exercici
a un altre.
4. Estat de canvis en el PN
Canvis en la composició del patrimoni Net
d’un exercici a un altre.
5. Memòria
Informació quantitativa i qualitativa rellevant
per a la presa de decisions.
5.3.1. Classificació del Balanç de Situació en masses patrimonials
El balanç reflecteix tots els béns, drets i obligacions que l’empresa té en una data
determinada, la del dia en què es formalitza el balanç. Normalment es fa el dia 31 de
desembre.
És un element d’informació que totes les empreses tenen en comú i pot servir per fer el
anàlisis comparatives entre diferents empreses del mateix sector de l’activitat econòmica.
Així les empreses poden comparar balanços anteriors i treure’n conclusions de l’evolució;
d’aquesta manera, poden predir d’alguna manera el seu futur.
El balanç ha de presentar les dades que conté d’una manera equilibrada, l’equació
fonamental de la comptabilitat:
Total d’actiu = patrimoni net + total de passiu
5.3.2. Estructura del compte de Pèrdues i Guanys
El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que té com a objectiu calcular el
resultat (benefici o pèrdua) que una empresa ha obtingut durant un exercici econòmic, a
més d’explicitar la composició o naturalesa del resultat i les operacions que s’han hagut de
fer per arribar a aquest resultat. Informa sobre els orígens dels ingressos i les despeses.
És un compte anual que tota empresa té l’obligació de fer i proporcionar una informació
important sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses.
+
INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
6
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
a. Import net de la xifra de negocis (Vendes - Devolucions)
b. Variació de les existències de productes acabats i en curs
c. Altres ingressos d’explotació
-
DESPESES D’EXPLOTACIÓ
a. Proveïments (Compres - Devolucions) - (+/- Variació comercials i matèries
primeres).
b. Despeses de personal.
c. Amortització de l’immobilitzat.
d. Altres despeses d’explotació
= RESULTAT ABANS D’INTERESSOS I IMPOSTOS (BAII) = RESULTAT
D’EXPLOTACIÓ
+
Ingressos financers (interessos)
-
Despeses financeres (interessos)
= RESULTAT FINANCER
= RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (BAI) = BAII + RESULTAT FINANCER
-
Impost beneficis
= BENEFICI NET (BN)
6. Concepte, càlcul i interpretació de Fons de Maniobra
El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per poder-se
finançar durant el període comprès entre el moment en què es paga als proveïdors i el
moment en què es cobra dels clients. Com més curt sigui aquest període més petit serà el
fons de maniobra necessari.
El fons de maniobra que es defineix com la part de l’actiu corrent que és finançada amb fons
del patrimoni net i passiu no corrent (recursos permanents).
FM = AC – PC
FM = (PN + PnC) – AnC
El fons de maniobra té un doble sentit:
-
És l’Actiu Corrent necessari per mantenir el ritme de l’activitat de l’empresa.
És la quantitat de recursos permanents que l’empresa ha de destinar perquè la seva
activitat assoleix l’estabilitat de funcionament.
El fons de maniobra és el conjunt de recursos que l’empresa necessita per
finançar-se durant el període de maduració financer (temps que va des que
l’empresa paga a proveïdors fins que cobra de clients). Per això com més curt sigui
el període de maduració, menor serà el fons de maniobra necessari.
7
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
6.1. Fons de maniobra positiu
Un fons de maniobra positiu dóna un marge operatiu a l’empresa, ja que sap que amb el
seu actiu corrent pot liquidar la totalitat del seu exigible a curt termini (passiu corrent) i que
encara disposa d’aquest marge.
Perquè hi hagi un equilibri patrimonial en la relació entre l’actiu i el patrimoni net i passiu
s’ha de complir:
Els recursos financers permanents i a llarg termini (patrimoni net i passiu no corrent) s’han
d’emprar per a les inversions a llarg termini (actiu no corrent).
Els recursos financers a curt termini/exigible a c.t (passiu corrent) han de finançar una part
de les inversions a curt termini.
6.2. Fons de maniobra negatiu
El fons de maniobra ha de ser suficient per assegurar el funcionament a curt termini i
garantir l’estabilitat de l’estructura financera.
Un fons de maniobra negatiu significa que una part de les inversions a llarg termini (actiu no
corrent) serien finançades amb exigible a curt termini (passiu corrent), cosa que podria
provocar que l’empresa tingui problemes per pagar els deutes i estigués a prop de la
suspensió de pagaments.
Hi ha empreses que funcionen amb un fons de maniobra negatiu o molt petit. Com per
exemple un hipermercat. La situació de l’empresa serà normal, sempre que el termini de
pagament (proveïdors i creditors) sigui superior al termini de cobrament (clients i deutors).
FONTS DE MANIOBRA POSITIU
FONS DE MANIOBRA NEGATIU
FM = AC – PC > 0
FM = (PN + PnC) – AnC > 0
FM = AC – PC > 0
FM = (PN + PnC) – AnC > 0
Patrimoni Net i
Passiu
Actiu
AnC = 890
PN i PnC = 1400
AnC = 890
FM = 510
AC = 910
Patrimoni Net i
Passiu
Actiu
PN i PnC = 1400
FM = 510
PC = 400
AC = 910
8
PC = 400
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Situació
financera
1
Estabilitat
financera total
2
Estabilitat
financera
normal
Causes
Excés de
Finançament propi:
l’empresa es finança
només amb recursos
propis.
AC > PC = FM Positiu
Economia de la Empresa
Conseqüències
Solucions
Total seguretat, però
no es pot beneficiar
de l’efecte positiu de
l’endeutament.
Endeutar-se
moderadament per
utilitzar capitals aliens
i, d’aquesta manera,
augmentar la
rendibilitat.
És la situació ideal
per a l’empresa.
Vigilar tan sols que el
fons de maniobra sigui
el necessari per a
l’activitat.
3
Suspensió de
pagaments
AC < PC = FM
Negatiu
No pot pagar els seus
deutes a curt termini.
Ampliar el termini de
pagament als seus
proveïdors, planificar
millor la seva
tresoreria i renegociar
els deutes amb els
creditors.
4
Desequilibri
financer a llarg
termini
Patrimoni net és 0
L’actiu és igual al
passiu
Descapitalització i
solvència exigua
Renegociar els deutes
amb els creditors i
augmentar el capital
Fallida
FM negatiu:
Acumulació de
pèrdues
El passiu (exigible
total) és superior a
l’actiu total.
Descapitalització i
pèrdua total de la
solvència
Solució molt difícil,
aumentar el capital i
definir l’activitat.
L’empresa desapareix.
5
7. El cicle d’explotació: càlcul e interpretació del període mtjà de
maduració
És el temps que generalment triga l’empresa a recuperat els diners que ha invertit en el
procés productiu, per tant el nombre de dies en que l’actiu corrent fa una volta completa.
7.1. Període mitjà de maduració economic (PME)
És el temps que dura tot el cicle d’explotació des que es produeix l’entrada de les matèries
primeres al magatzem fins que es cobra la venda de productes acabats.
9
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
7.2. Període mitjà de maduració financer (PMF)
És el temps en que generalment l’empresa triga a recuperar els diners que ha invertit en la
compra de materials per a la producció. Temps que passa des que paga a proveïdors fins
que cobra de clients.
7.3. període mitjà de maduració d’una empresa comercial
Les empreses que es dediquen a la compravenda d’un determinat producte no tenen procés
productiu per tant només tenen aprovisionament, cobrament i pagament.
PME = PMa + PMc
PME = PMF +PMp
PMa (Període mitjà d’aprovisionament): Temps des que comprem les comercials i entren
a magatzem fins que surten.
Pmc (Període mitjà de cobrament): Temps des de que les comercials surten de magatzem
fins que es cobren.
PMp (Període mitjà de pagament): Nombre de dies en què normalment es triga a pagar
les factures als proveïdors.
PMf (Període mitjà de fabricació): Nombre de dies en què normalment es triga a fabricar
els productes.
7.4. període mitjà de maduració d’una empresa industrial
PME=PMa + PMf + PMv + PMc
PME=PMF +PMp
PMa (Període mitjà d’aprovisionament): Nombre de dies en què generalment les matèries
primeres són al magatzem a l’espera de ser utilitzades.
PMf (Període mitjà de fabricació): Nombre de dies en què normalment es triga a fabricar
els productes.
PMv (Període mitjà de venta): Nombre de dies en què generalment es triga a vendre els
productes un cop fabricats.
PMc (Període mitjà de cobrament): Nombre de dies en què generalment es triga a cobrar
les factures dels clients.
PMp (Període mitjà de pagament): Nombre de dies en què normalment es triga a pagar
les factures als proveïdors.
8. Anàlisi financer i econòmic
9. Anàlisi financera, calcul e interpretació
Ràtio
Càlcul
Significat
10
Valor òptim
orientatiu
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
Realitzable + Disponible
Tresoreria
Liquiditat immediata
(0,8-1,2)
Passiu Corrent
Actiu Corrent
Liquiditat
Solvència a curt termini
(1,5-1,8)
Passiu Corrent
Actiu Total
Garantía
Solvència a llarg termini
(1,7-2)
Capacitat de cobrir deutes
amb els saldos més líquids
(caixa i bancs)
(0,3-0,4)
Grau de dependència
respecte del finançament
aliè (endeutament)
(0,2-0,8)
Percentatge del passiu
corrent
(0,2-0,5)
Passiu
Disponible
Disponibilitat
Passiu Corrent
Passiu
Endeutament
Patrimoni Net i Passiu
Estructura del
deute
Passiu Corrent
Passiu
9.1. Ratios
9.2. Disponibilitat
9.3. Tresoreria
9.4. Liquiditat
La liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma
immediata sense pèrdua significativa del seu valor. Es diu que un valor és líquid o té
liquiditat quan és fàcil convertir-lo en efectiu.
9.4.1. Excés de liquiditat
És possible que tingui actius líquids (disponible o realizable) que proporcionen una
rendibilitat nul·la o baixa. L’empresa hauria de dur a terme inversions que li proporcionin una
rendibilitat més alta.
9.4.2. Deficit de liquiditat
Si la ràtio de tresoreria és baixa però la liquiditat és superior a 1, cal aconsellar que apliqui
una política de venda d’existències i el seu cobrament a curt termini (promocions, baixades
de preu...).
Si la ràtio de liquiditat és més petita que 1, però l’empresa no té problemes de solvència:
- Renegociar el deute a curt termini per convertir-lo en exigible a llarg termini.
- Vendre actius improductius de l’empresa i cobrar-los en efectiu o a curt termini.
- Demanar un préstec a llarg termini per liquidar els deutes.
11
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
9.5. Solvencia o garantia
Esto consiste en identificar la capacidad de pago de la empresa a nivel total. A diferencia de
los indicadores de liquidez, que pretenden medir dicha capacidad en corto plazo, la
solvencia se considera en periodos mayores de doce meses.
9.5.1. L'excés de solvència
Es corre el risc de mantenir actius improductius o amb baixa rendibilitat.
9.5.2. Dèficit de solvència
Sortir d’aquesta situació és difícil, ja que és complicat trobar inversos que estiguin disposats
a arriscar els seus recursos. L’empresa ha d’aconseguir finançament propi o subvencions ja
que està molt endeutada. Es pot renegociar el deute a llarg termini i convertir per exemple
deute en recursos propis per mitjà de l’oferta als creditors de titularitzar els seus saldos.
9.6. Endeutament
9.7. Estructura del deute
10. Anàlisi econòmica: càlcul i interpretació
10.1. Rendibilitat economica
És el rendiment de l’actiu, és a dir, de les inversions totals de l’empresa. Interessa
especialment al gestor. És el rendiment obtingut per l’empresa de cada unitat monetària
invertida en la seva activitat, és a dir, la taxa amb la qual són remunerats els actius de
l’empresa. Si aquesta relació es fa més gran significa que l’empresa obté més rendiments
de les inversions.
10.2. Rendibilitat financera
És la relació entre el benefici et i els recursos propis. Mostra el benefici generat per
l’empresa en relació al capital aportat pels socis. Interessa als inversors. Presenta 3
elements. El marge, és a dir, el percentatge de benefici net sobre cada unitat monetària de
vendes. La rotació de l’actiu respecte les vendes. I el palanquejament, que es defineix com
la relació entre les inversions (actiu) i els recursos propis de l’empresa.
Per millorar la rendibilitat financera s’actua sobre aquests 3 components:
1. Incrementant el marge: pujant els preus de venda o reduint els costos.
2. Incrementant la rotació: reduint l’actiu o incrementant les vendes.
3. Incrementant el palanquejament: el fet d’augmentar la relació entre l’actiu i els
recursos propis implica augmentar l’endeutament de l’empresa.
El palanquejament pot tenir un efecte positiu sobre la rendibilitat financer de l’empresa.
Incrementant els recursos aliens (endeutament) pot augmentat la rendibilitat financera
sempre que el cost del capital que es demana en préstec és inferior al rendiment de les
inversions (rendibilitat econòmica).
12
BLOC 1. La informació econòmica i financera a l’empresa
Economia de la Empresa
10.3. Rendibilitat de les vendes
Hi ha 2 components, el marge o rendibilitat de les vendes i la rotació.
El marge o rendibilitat de les vendes, indica els beneficis per unitat venuda. (Nosaltres
utilitzarem la fórmula de la rendibilitat de les vendes o marge que fem servir pel càlcul de la
rendibilitat econòmica, no en el de la financera).
La rotació indica la rotació de l’actiu respecte a les vendes.
Això ens permet veure com pot augmentar o millorar la rendibilitat econòmica:
- Incrementant el marge s’augmenta el preu de venda a costos constants o bé
disminuint els costos unitaris a preus constants.
- Incrementant la rotació: s’augmenten les vendes en una proporció més gran que
l’actiu o bé es redueixen les inversions.
11. Verificació comptable: l’Auditoria
11.1. Concepte
L’Auditoria consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents
comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. A més té com a objectiu
elaborar un informe sobre la fiabilitat de la informació economicofinancera analitzada.
11.2. Tipologia
Les auditories es poden classificar:
Segons la procedència i la professionalitat:
Auditoria externa: Consisteix en la revisió dels comptes anuals feta per professionals
independents a l’empresa, aplicant unes normes acceptades legalment.
Auditoria interna: És la realitzada pel personal de l’empresa i consisteix a verificar
l’existència, el compliment i l’eficàcia dels controls interns de l’organització.
Segons la finalitat i el contingut:
Auditoria operativa: Tracta de revisar els procediments portats a terme per l'organització
de l’empresa amb finalitat d’analitzar-ne l'eficàcia i l'eficiència.
Ecoauditoria: Consisteix a controlar l’impacte ambiental de les empreses.
13