Nou-apte-3

ou
Nivell superior
Models autocorrectius
per a l'obtencio del certificat
de la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valencia
objectius/continguts (
OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA PROVA1
La competencia lingüística que s'haurá d'acreditar per a l'obtenció del certificat de grau superior de
coneixements de valencia es la següent:
Domini oral i escrit del valencia. Coneixement de nivell superior de lingüística. Domini de ¡'estructura
fonética, morfosintáctica i léxica del valencia.
La prova s'estructura en quatre árees, que avalúen les habilitáis i els continguts següents:
Valor de cada área amb relació al total de la prova
ÁREA 1
Comprensió i léxic
ÁREA 2
Expressió escrita
ÁREA 3
Domini práctic del sistema lingüístic
ÁREA 4
Expressió oral
20%
30%
25%
25%
La puntuació mínima exigida per a obtindre el certificat es d'un 70% de la prova.
CONTINGUTS I ESTRUCTURES
1. Área de comprensió i léxic
Habilitats
Aplicar el coneixement del léxic general de la Mengua, analitzar-lo i ser capag d'usar-lo correctament
en qualsevol tipus de text.
Comprendre textos oráis i textos escrits en varietat estándard o en qualsevol varietat dialectal: varietat
geográfica, varietat social, varietat histórica i varietat funcional en qualsevol registre d'ús.
a) Fer servir correctament els procediments de generació de nous elements léxics:
- La derivació i la composició.
- La combinació de radicáis grecollatins o recomposició.
- La parasíntesi o composició derivada.
- L'habilitació o canvi de categoría gramatical.
b) Distingir entre localismes i paraules d'ús general: la varietat estándard i les diferents modalitats
dialectals geográfiques.
c) Conéixer el procés de formació histórica del léxic:
- Els elements básics (els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semicultismes, dobléis,
pseudoderivats, arcaismes, neologismes); l'onomástica (topónims i antropónims), i els elements
conformadors de la llengua (substrat, adstrat i superstrat).
- Llengües en contacte i interferencia lingüística: manlleus o présteos (cales i altres processos
d'adaptació); barbarismes i depuració léxica peí criteri de coherencia interna; purisme i vulgarisme.
d) Relacionar els diversos ámbits de la cultura i del léxic i aprofundir la variació lexical segons el registre,
l'adequació i el dialecte: léxic general i léxic específic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys.
e) Establir idóniament les principáis relacions lexicosemántiques:
- El sentit figurat (comparacions, metáfores, metonímies, eufemismes). L'homonímia i la paronimia.
- La monosémia i la polisemia.
- La sinonimia i l'antonímia (sinónims parcials i sinónims absoluts; els geosinónims o sinónims
geográfics; els falsos sinónims).
f) Disposar d'uns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexicográfics: els diccionaris i els vocabularis.
g) Escriure les idees principáis d'un text de manera ordenada, clara, concisa i correcta.
Extret del quadern Certificat de grau superior, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia. Generalitat
Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Secretaria Autonómica de Cultura i Política lingüística. Valencia. 2006.
1 objectius/continguts
2. Área d'expressió escrita
Habilitáis
a) Escriure textos de carácter formal en la varietat estándard.
tí) Redactar textos tenint en compte els següents aspectes:
- Adequació: exposar la informació essencial i indispensable del text d'una manera correcta i usant
la varietat, el registre ¡ el to adequats.
- Coherencia: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de manera lógica i convenientment agrupades en parágrafs.
- Cohesió: usar els nexes necessaris, el léxic i els signes de puntuació adequats al text.
- Correcció gramatical: usar correctament l'ortografia, la morfosintaxi i el léxic propis d'un nlvell
formal.
- Variació: fer ús deis lligams entre les frases i de les solucions sintáctiques amb varietat i precisió
léxica.
c) Transcriure textos dictats, ortográficament correctes.
3. Área del domini práctic del sistema lingüístic
Habilitáis
a) Aplicar les regles generáis i particulars, les excepcions de l'ortografia, la pronunciació i l'entonació
en textos formáis i comprendre el funcionament del sistema fonológic de la llengua.
b) Aplicar les regles generáis i particulars, les excepcions de la morfología i la sintaxi, analitzar l'estructura morfológica i sintáctica deis diversos tipus d'oraclons i de ('estructura del text.
c) Conélxer el léxic general de la Mengua, analitzar-lo i ser capag d'usar-lo correctament en qualsevol
tipus de text.
d) Nivell fonétic i ortografíe:
i) Identificar i realitzar adequadament les principáis alteracions fonétiques produídes peí contacte
entre dos sons de paraules consecutives; es a dir, els principáis fenómens de fonética sintáctica: elisio, sinalefa, assimilació, geminació, emmudiment, sensibilització...
u) Conéixer els trets fonétics i prosódics propis del discurs (accents principáis i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuació...) i dominar l'ús deis signes ortografíes i deis
principáis signes de puntuació: guionet, apóstrof, coma, punt i coma, punt, dos punts, punts
suspensius, interrogant, exclamació, guió, paréntesi, cometes...
ni) Aplicar les regles generáis i particulars i les excepcions de l'ortografia de les vocals i les consonants, incidint en els casos en qué pot existir una vacil-lació d'ús, una interferencia d'altres
Mengües o la possibilitat de formes dobles.
e) Nivell morfosintáctic;
i) Conéixer les formes gramaticals i dominar-ne l'ús, especialment en els casos següents:
L'article.
L'article personal.
L'article lo.
L'ús de l'article en una enumeració o successió d'elements i davant deis dies de la setmana,
deis infinitius i de la conjunció que.
Les estructures i els modismes que expressen els valors abstractiu i intensiu de l'anomenat
article neutre.
Presencia i abséncia de l'article: interferencia d'altres Mengües.
L'article de títols, de noms d'entitats, de topónims...
El nom o substantiu.
Formació del femení de professions, carrees, titulacions i oficis; ús del sufix -essa.
Paraules d'una sola terminació, de genere ambigú, de doble genere i interferencia d'altres Mengües.
objectius/continguts f
Formació del plural de paraules compostes, estrangerismes, noms invariables, singulars i plurals
lexicalitzats...
L'adjectiu qualificatiu.
Remarques a la formació del femení i del plural deis adjectius.
Concordanga deis adjectius posposats o anteposats a substantius de genere diferent.
Els demostratius.
Ús de les formes reforgades i de les simples.
Els neutres i els adverbials.
Els possessius.
Formes tóniques i formes átones.
Ambigüitat deis possessius i interferencia d'altres Mengües: ús abusiu deis possessius.
Els possessius en els tractaments.
Els quantificadors (numeráis, indefinits i quantitatius): remarques sintáctiques generáis i interferéncies d'ús.
El relatiu.
El relatiu possessiu, el relatiu neutre i el fals relatiu.
Les formes que duen article i els cales lingüístics.
La combinació de relatius i preposicions, les construccions emfátiques i els pleonasmes.
Els pronoms personáis.
Els pronoms personáis forts.
Els pronoms personáis febles: formes plenes, reduídes, reforgades i elidides; discrepáncies sobre la norma.
Remarques sintáctiques deis pronoms febles: combinacions bináries i ternáries.
El verb.
Classes de verbs (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals, copulatius, defectius, pronominals...).
Irregularitats i interferéncies sintáctiques i morfológiques d'altres Ñengues.
Les perífrasis verbals: formes i sintaxi.
La concordanga i els usos deis temps verbals.
L'adverbi: vacil-lacions i interferéncies d'ús.
Els enlla<x>s: les preposicions i les conjuncions.
Contactes preposicionals i vacil-lacions prepositives.
Canvi i caiguda de preposicions.
Construccions sintáctiques anómales i interferéncies d'ús.
u) Identificar i analitzar les funcions sintáctiques: subjecte, complement nominal, objecte directe, objecte
indirecte, objecte preposicional o complement de régim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu
i circumstancial.
m) Identificar i classificar els tipus d'oracions compostes: de coordinació i de subordinado.
iv) Organitzar clarament qualsevol text.
El discurs reportat: estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure.
La sintaxi del parágraf i del text. L'estructuració deis components de la frase.
4. Área d'expressió oral
Habilitats
Llegir en veu alta textos de carácter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estándard, i
en qualsevol registre lingüístic procurant donar-li la pronuncia correcta i l'entonació adequada al text.
a) Usar la varietat estándard per descriure, explicar, argumentar, donar instruccions, queixar-se. en
situacions formáis d'ámbit privat o d'ámbit públic, tenint en compte:
I
connnguts
- La coherencia: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció
corresponent, ordenar les idees de manera lógica i usar varietats de recursos lingüístics.
- La correcció: entesa com el domini deis elements lingüístics.
b] Ser capag de donar opinions sobre un tema d'interés general, en llenguatge formal, en la varietat
estándard i corréete fonéticament, morfosintáctica i léxica, adequat al nivel).
L'examinand haurá de llegir un text en veu alta —semblant al que h¡ ha tot seguit— i fará una intervenció oral.
Racionalitzar els horaris
La Fundado Independent va empreñare ja
fa tres anys una activitat que té com a objectiu
la racionalització, la normalització deis horaris
en relació amb els deis altres paísos europeus.
Un tema no gens fácil i complex al qual s'ha
d'afegir la inercia i els HÁBITS creáis des de fa
molts anys, encara que no tants. Només cal
recordar que fins al voltant de 1920 els nostres
horaris i hábits de treball i de menjars, eren
similars ais deis altres paísos europeus.
Cal aconseguir uns horaris mes racionáis
que ens permeten una millor qualitat de vida,
unes relacions familiars mes intenses i un
enfortiment de la societat civil. Al nostre parer,
la dona es la gran perjudicada pels horaris
actuáis. La creixent incorporado de la dona
al mercal laboral implica que, amb els horaris
vigents, li siga molt difícil i problemática la
conciliació de la vida personal i familiar amb
els horaris escolars i comerciáis, sense oblidar
la doble cárrega de faena: la de dins i/ora de
casa. Per aixó, es urgent aplicar normatives que
permeten solucionar esta situado i portar a cap,
albora, campanyes per a la coresponsabilitat de
les parelles en les TASQUES domestiques.
Un altre punt essencial per a la
racionalització deis horaris es troba en la mala
aplicado del concepte de productivitat. No es
tracta de passar-se mes temps al lloc de treball,
sino d'aconseguir mes rendiment.
A partir de la lectura s'avalua si 1'examinand sap:
Llegir sense vacil-lacions.
Entonar el text segons el significat i els signes de puntuado.
Llegir amb el ritme i la velocitat adequats.
Reproduir amb fidelitat el text i amb la pronuncia adequada.
A partir de la intervenció oral s'avaluen els aspectes següents:
a) Coherencia:
Centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció corresponent, es a
dir, argumentar.
Ordenar les idees de manera lógica.
Utilitzar varietat de recursos lingüístics (lligams entre frases, riquesa i precisió léxica).
b) Correcció: entesa com el domini deis elements lingüístics (fonétics, morfosintáctics i léxics).
La intervenció oral será una intervenció formal i tindrá una durada máxima de cinc minuts. Podrá
consistir en:
- El comentan o resum de la lectura.
- L'exposició argumentada sobre un tema proposat per l'examinador.
- Un comentan o opinió sobre un tema triat per 1'examinand d'entre uns quants de proposats per l'examinador.
prova!
PROVA0
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La malnutrició en la tercera edat
La poblado valenciana ¡nclosa en l'anomenada tercera edat augmenta progressivament com a conseqüéncia de la millora en l'esperanga de vida. En el nostre país, l'esperanga de vida en náixer es de 75 anys
per ais hómens i de 80 per a les dones. Segons el cens de 1991, el percentatge de persones majors
de 65 anys era del 13%, i es considera que l'any 2023 superará el 16%. En els paísos desenrotllats,
les persones majors son el segment amb mes prevalenga de malnutrició, a la qual contribuíxen causes
de diferents tipus. Per a avaluar-ne l'estat nutricional i identificar subgrups en risc cal detectar aquells
factors de risc associats amb la malnutrició que poden ser de fácil identificació en la comunitat. Entre
estos factors de risc h¡ ha tres grups: els causáis per canvis fisiológics, aquells que son ambientáis o
socioeconómics i altres causats per canvis en la salut. Entre els canvis fisiológics podem destacar la
pérdua de peces dentáis, les prótesis dentáis inadequades i l'atrófia mandibular, que poden repercutir
en la masticació correcta i conduir a una alimentació selectiva. També la disminució de la sensibilitat
deis sentits del gust i de l'olfacte poden convertir-se en una manca d'interés peí menjar i, fins i tot, en
anoréxia. De la mateixa manera, la disminució de la sensació de set pot afectar la hidratado correcta
de la persona. Finalment, les alteracions de la funció secretora digestiva (salival, gástrica i pancreátic i
la reduccíó de la superficie d'absorció poden conduir a alteracions en l'absorció d'alguns nutrients: principis immediats, ferro, vitamina B12 i calci. A mes d'estos canvis, cal tindre'n en compte d'altres com
ara la disminució del metabolisme basal, i la distribució diferent de la massa corporal, amb augment de
la massa grassa i pérdua de la massa muscular i óssia, que justifiquen que les necessitats nutricionals
d'este grup d'edat tinguen unes característiques própies. Entre els canvis socioeconómics i ambientáis
cal considerar, en primer lloc, la limitació de recursos económics, ja que, arran de la jubilado, els recursos económics minven i este fet pot repercutir en ralimentació. En segon lloc, la pérdua del cónjuge, en
alguns casos, i la independencia i eixida deis filis i filies de casa, en altres casos, condicionen la vida
de moltes persones i donen lloc a situacions de soledat. Generalment, la persona major que viu a soles
tria aliments de preparado fácil, cuina poc i menja malament. En tercer lloc, Tingres en institucions (residencies, asils i hospitals), on les pautes d'alimentació son homogénies i els gustos personáis no se
solen tindre en compte, alteren els patrons alimentaris de tota una vida i poden produir inapetencia.
Rnalment, cal considerar que raíllament social i la soledat poden conduir a problemes de proveíment
d'aliments, a mes de restriccions en les eixides, amb la consegüent disminució del temps d'exposició al
sol i a Taire lliure. Per últim, cal tindre en compte els canvis relacionáis amb la salut física i psíquica,
que lambe consliluíxen imporlanls faclors de risc nulricional. Així, un 20% de la població major de 65
anys presenta hipertensió i hipercolesterolémia. També certs problemes osleomusculars crónics poden
cursar amb invalidesa física, la qual cosa pot limitar la consecució i preparació deis alimenls. D'una
altra banda, poden manifeslar-se alguns trastorns menlals, com ara confusió, irritabilital, depressió o,
en casos extrems, demencia. En esles condicions, les persones poden oblidar-se de menjar, mostrar-se
incapaces de distingir enlre desdejuni, diñar i sopar, o be realilzar algunes menges exlravagants o monólones, que comprometen qualilalivamenl i quantitativament la ingesta de nutrients. També cal tindre
en comple que el consum de fármacs en estes edats es superior al d'allres. Un 82% de les persones
majors de 65 anys de la noslra comunilal pren almenys un fármac, i al vollanl del 60% en pren dos o
mes. En alguns casos Irobem el consum d'un fármac duranl un llarg període de temps, en altres es
produíx un consum coincident de molles subsláncies aclives alhora, cosa que pol conduir a verdaders
compromisos nutricionals per efecle de la inleracció fármac-nulrient.
U
prova
1.
El risc de malnutrició en les persones majors...
G a) es produíx per causes fisiológiques i socials.
G
G
tí) té una explicació multifactorial.
c) afecta els pa'ísos amb menys recursos.
2.
Els
G
G
G
canvis fisiológics que fomenten la malnutrició afecten...
a) el maxil-lar, l'olfacte, el páncrees i els ossos.
b] les dents, el gust, la pérdua de líquids i la pérdua de massa muscular.
c) la boca, els sentits, la hidratado i la digestió.
3.
Quina opció es verdadera sobre la cuina de les persones majors?
G a) A les persones majors, els agrada molt cuinar.
G tí) Les persones majors preferixen les pautes d'alimentació homogénies.
G c) H¡ ha persones majors que viuen a soles i elegixen un estil de cuina senzill.
4.
L'ús de D'una altra banda (en negreta en el text)...
G a) expressa que a continuació apareixen uns factors de risc que están en contradicció amb
els anteriors.
G b) expressa que seguidament apareixen uns factors de risc que pertanyen a un subgrup d¡ferent.
G c) expressa que els factors de risc que s'esmenten corresponen a subjectes diferents deis
anteriors.
5.
L'ús de la primera persona del plural...
G a) es referix a l'emissor i també inclou el receptor com a mostra d'implicació en les opinions
de l'emissor.
G b) es referix a les persones concretes que han escrit el text.
G c) es referix, d'una manera genérica, al grup de persones que ha participat en la investigado
sobre este tema.
Conteste V (vertader) o F (fals)
6.
La disminució de la sensibilitat del gust i de l'olfacte justifica, en part, la malnutrició en la gent major.
7.
L'ingrés en residencies, asils o hospitals contraresta la mala alimentació.
8.
Els trastorns mentáis en la tercera edat comprometen, quant a la qualrtat i a
la quantitat, la ingesta d'aliments.
9.
Quin trtol alternatiu s'ajusta millor al text?
G a) Alimentació adequada en la tercera edat.
G b) Factors de risc associats amb la malnutrició senil.
~~ c¡ Hábits saludables en la tercera edat.
V
F
proval
10.
Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
G a) L'esperanga de vida es cada vegada mes alta, pero, a canvi, la tercera edat va arrossegant
un llarg procés de malnutrició causat per canvis fisiológics (peces dentáis en mal estat,
disminució de la sensibilitat del gust i de l'olfacte...), per canvis socioeconómics i ambientáis (limitació de recursos económics, ingrés en institucions...) o per altres canvis relacionáis amb la salut física o psíquica (demencia, consum de fármacs...).
G tí) L'esperanga de vida es cada vegada mes alta a causa deis bons costums nutricionals de
la tercera edat. Cada vegada mes, els nostres majors, amb totes les seues facultáis físiques i psíquiques, s'alimenten mes i millor, amb la qual cosa es considera que l'any 2023
el percentatge de persones majors de 65 anys superará el 16% de la població.
G c) L'esperanga de vida es cada vegada mes baixa en la població valenciana. La tercera edat
s'alimenta poc i malament per causa de canvis fisiológics (alteracions de la funció secretora
digestiva), socioeconómics i ambientáis (minva de recursos económics i aíllament social) o
d'aquells relacionáis amb la salut física o psíquica (invalidesa o trastorns mentáis).
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
i
11.
pruija
D a) pluja
G b) picor intensa
G c) oblit
12.
narius
G a) nadius
G b) badius
G c) nasals
13.
a la bestreta
G a) suficientment
G b) anticipadament
G c) precipitadament
14.
volva
G a) classe de bolet
G b) ramat
G c) pellorfa diminuta
15.
pigall
G a) una certa classe de cabaret
G b) xic que acompanya una persona cega
G c) másele de diverses especies d'ocells
16.
a la dula
G a) amb engany
G b) sense control o vigilancia de ningú
G c) d'amagat
17.
corbató
G a) corbata menuda
G b) revolt de la carretera
G c) cria de corb
18.
rufa
G a) befa
G £>) arruga
G c) beguda exótica
19.
mussitar
G a) criticar algú
G b) expressar una pena
G c) parlar molt baix
20.
frumentaci
G a) mot que fa referencia a la fermentació
G b) paraula que fa referencia al blat
G c) mot que fa referencia a la frustració
21.
anar-se'n en orri
O a) fracassar
Q b) malgastar
QH c) munyir
Quina de les opcions seguents es correcta?
22.
Una de
n a)
G b)
G c)
les tres paraules seguents figura en el diccionari:
burro
penatxo
palco
23.
La
G
G
G
24.
El colom
_ a) parrupa
G b) refila
G c) renilla
paraula que está ben escrita es:
a) disquette
b) disquet
c) disket
prova^P
25.
Els
D
G
G
habitants de Xátiva son
3) setabenses
b) xativins
c) pixavins
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
26.
Al
D
G
G
meu
a)
b)
c)
ful, quan es banya, II agrada
xiuxiuar
xiuxiuejar
xipollejar
27.
Li agradava
G a) txuplar
G b) xarrupar
G c) gallejar
28.
Aixó perjudicará el meu soci i,
G a) de gairell
G b) de retop
G c) a dolí
29.
Els
G
G
G
el sac per térra.
Madres
a) rosegaren
b) arrosegaren
c) arrossegaren
30.
Tot
G
G
G
es va
tal
a) complir // ¡
b) acomplir // 0
c) cumplimentar // 0
31.
El negoci no era gens
G a) rendista
G b) rentable
G c) rendible
32. Sap
gossos.
G a) adiestrar
G b) domar
G c) ensinistrar
i, per tant, ens esguita.
directament de la botella.
_, a mi mateix.
com estava previst.
prova
Morfología i sintaxi
33.
No
n
G
D
34.
Actúa
G a) aval I
n b) sota
Q c) baix
l'influx d'aquelles idees.
35.
Tenia interés
D a) en
n b) amb
D c) a
veure l'exposició.
36.
quant al primer punt de l'orde del dia.
G a) 0
D b) En
D c) Per
37.
Trenca
D a)
D b)
D c)
38.
Demá he d'anar a fer-me
G a) un análisi // desdejuni
G ¿>) una análisis // dejuni
G c) una análisi // dejú
39.
Han vingut els mestres i
G a) llur
G b) llurs
G c) nos
40.
No
G
G
G
41.
El vestit se l'ha fet
G a) per
G b) a
G c) d'
16
se n'anirá a casa
a) fins que
b) fins qué
c) fins a que
no acabe la faena.
el pacte
per a
pa
per
sempre.
en
alumnes.
té
diners per a comprar-se el pis.
a) prou
b) basta nt
c) bastants
encárrec.
prova!
42.
Nevará
G a)
D b)
D c)
a partir
d'
0
de
43.
En
G a) els //
G b) els //
G c) els //
800 m.
antípodes d'Europa han trobat els fóssils d'uns animáis
extintes
extints
extintos
44. No
tan fort, que foradareu el paper.
G a) escrigueu
G b) escriviu
G c) escrigau
45.
Li agradaría que nosaltres
G a) veiem
G b) vegérem
G c) vérem
46.
Afanya't. Si no
G a) vingueres
G b) véns
G c) vens
47.
El
G
G
G
48.
Si els venedors augmenten els preus, es probable que el govern
G a) els els
G b) els en
G c) els no
49.
Envieu
G a)
G b)
G c)
50.
Vam arribar
G a) ens
G b) s'hi
G c) ens
51.
Eli
G
G
G
fet es va produir
a) a mitjan de
b) a mitjan
c) a mitjans
com ha quedat sa casa.
prompte, s'emportará el moble.
segle xx.
el paquet a les proveidores. Envieu
-les-el
'Is-el
-los-el
al teatre i
en posárem
posárem
hi posárem
controle.
huí mateix.
al davant.
sempre oferix vi i pastes ais convidats;
a) els ho
b) els n'
c) els les
oferix de la millor qualitat.
prova
52.
Ella
D
O
n
53.
Li
D
Q
D
54.
ha fet.
s'ha fet roja.
a) Se n'
b) S'hi
c) Se'n
l'alé.
a) put
b) pudix
c) pud
El pacte et convé. No
D a) l'hi
G b) l¡ h¡
D c) hi
pegues mes voltes.
Quina de les opcions seguents es correcta?
55.
Ocupaven árees
i espais
G a) limítrofes // limítrofes
n b) limítrofes // limítrofs
n c) limítrofs // limítrofs
56.
La millor
era molt
a) advocada // cortesa
b) advocada // cortés
c) advocat // cortesa
57.
Vine
a)
b)
c)
mes prompte millor.
com
quan
quant
58.
aroma que teñen els llegums!
a) Quina
b)
Quin
D
D c) Que
59.
Els
D
D
G
franciscans son
a) un orde religiós
b) una orde religiosa
c) una ordre religiosa
60. La meua amiga
n a) té cada cosa
n b) te cada cosa
^J c) té unes coses
1S
!
61. Per ella, sentia
G
G
G
amor que odi.
a) mes be
tí) tan aína
c) mes prompte
62.
Parlava
.
G a) el máxinn de ciar
G b) lo mes ciar possible
G c) al máxim de ciar
63.
No es
parlar-me així.
D a) ningú per a
D b) qui per a
D c) qui per
64.
D a)
D
D c)
65.
, no hi aniré.
Com que no hi ha testa
Com no n'hi ha testa
Degut a qué no hi ha testa
Si vols complicacions,
G
G
G
a) en tindrás
b) hi tindrás
c) les tindrás
66.
Els
G
G
G
escolans van
a) brandar
b) blandir
c) balandar
les campanes.
67.
Quan l'han
a) detingut
b) detengut
c) detés
II han torQut el bra?.
68.
El tema no
concernía.
D
D
G
69. Ja
G
G
G
70.
a) el
b) li
c) i'hi
les creílles?
a) han cuit
b) s'han cuit
c) s'han cogut.
Son les circumstáncies contra
G
G
G
a) les que
b) qui
c) les quals
va lluitar.
prova
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
71.
El
es neteja molt be amb
G a) topazi // magnesia
D b) topazi // magnéssia
G c) topasi // magnesia
72.
Necessitem un
D a) trípode
D b) trípod
D c) trípode
73.
La
D a)
D b)
D c)
74.
El
perqué volem fer un¡
es l'estat d'inactivitat
letargía // per la qual
letargía // peí qual
letargía // peí que
passen determináis animáis.
D a)
D b)
D c)
es la
oart del gram.
céntigram // centésima
centígram // centéssima
céntigram // centésima
75.
Encara
G a)
G b)
G c)
recordé que
un ungüent
féieu // antiinflamatori
feieu // antiinflamatori
feíeu // antiínflamatorí
76.
Raig
.
G a) infrarroig
G b) infra-roig
G c) infraroig
77.
El
G
G
G
es el conjunt de plomes que cobrixen el eos d' _
a) plumatge // una au
b) plomatge // una au
c) plumatge // un au
78.
Els
G
G
G
nassos
deis
a) postissos // pallasos
b) postissos // pallassos
c) postisos // pallassos
79.
L'
G
G
G
del seu carácter l'ha condemnat a la
a) aspredat // solitut
b) aspretat // solitut
c) aspredat // solitud
del circ eren morí grans.
prova
80.
El vostre veí era un sant
G a) baró
D b) varó
G c) varón
81.
L'embarcació va
G a) salpar
G £>) sarpar
G c) zalpar
82.
G
G
G
83.
: en dret civil, acceptació tácita o expressa d'una herencia.
a) Addició
b) Adicció
c) Adició
El
es un establiment d'un lloc fronterer per a sotmetre a quarantena els malalts.
n a) llatzaret
G b) lletzaret
G c) llatzeret
84.
G
G
G
: fetus parit prematurament.
a) avort
b) abortó
c) avortó
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
G
G
G
, no podíem ajudar-lo.
a) Malhauradament
b) Malauradament
c) Malahuradament
86.
Amb la
del peu dret va entropessar amb la
G a) bota // bota
G b) bota // bota
G c) bota // bota
87.
Cal
contra la injusticia.
G a) rebelar-se
G b) rebel-lar-se
G c) revel-lar-se
88.
Li han diagnostica! una
G a) arritmia
G b) arítmia
G c) aritm'ia
.
de vi.
y prova
89.
Eduard
n a)
n b)
D c)
es molt calmos, no es posa nervios per res, es molt
flemátic
flegmátic
flecmátic
90.
Ella
D a) feu
D b) féu
D c) fiu
mitja volta i caigué redona.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
El pati del col-legi, que feia escola només per a párvuls, a l'estiu el convertien en un cinema a Taire
lliure. Hi pro ectaven pe ícules cómiques, de l'oest i d'aventures, totes les quals estaven moralment
autoritzades per la censura eclesiástica, ates que el pati pertanyia a la parr quia. Com que pa aven
la mateixa pel-lícula tota la se mana, el primer dia de projecció ronda em pels voltants, un terreny
erm des que li havien arrancat els taron ers, ara esdevingut térra campa on proliferava el erret que
se'ns ficava, punxonós, entre les sand lies i s'enganxa a ais calcetins, a qui en portava, com si f ren
sangoneres. En una punta del camp hi havia un pal de la llum: un tronc e egrit i alt. Hi grimpávem per
torns, al punt que fosquejava, tot just quan havien finalitzat les noticies del No-Do i s'en etaven els
tráilers; co távem fins a cinquanta en cada tanda. Després que s'havia iniciat la pel-lícula, andarejavem
desficio os per I'entrada; a etjávem el porter pro ant de moure la seua commi eració i que ens hi
deixara pa ar de franc.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
D a) Ha canviat l'educació deis jóvens durant els últims anys?
O b) Viure al camp o viure a la ciutat: avantatges i desavantatges.
prova^P
Solucions comentades
I. b); 2. c); 3. c); 4. b); 5. c); 6. V; 7. F; 8. V; 9. b); 10. a)
II. pru'ija
b) picor intensa. Era tanta la pruija que tenia que el
dermatoleg em va receptar una crema. A mes de 'picor intensa', el diccionari aporta el valor figurat de
'ganes vehements de fer una cosa'.
12. narius
b) badius. El substantiu narius es el plural de nariu,
'forat del ñas', que es exactament el mateix significat
que diu en 1'entrada badiu; aprofiteu l'ocasió per a
aprendre que un sinónim de narius o badius es el
mot oronell. II D'altra banda, el mot nasal, es un
adjectiu que significa exactament 'relatiu o pertanyent al ñas o a Faparell olfactori. Arteria nasal.
Nervi nasal. // Fmalment, el substantiu nadius es el
plural de nadiu, que el diccionari descriu com a 'fill,
natural, d'una nació, d'una regió o d'un poblé determina!' (nadiu d'ltália), encara que com a adjectiu
indica que 'es diu del lloc de naixen9a' (e/ poblé
nadiu) o 'relatiu o pertanyent al lloc de naixenfa'.
13. a la bestreta
b) anticipadament. Si el mot bestreta significa 'diners
bestrets o anticipáis', es compren que la locució "a
la bestreta" signifique 'anticipadament'. Només treballa a la bestreta.
14. volva
c) pellorfa diminuta. Del mot volva, el diccionari en
diu: 'partícula menuda i lleu d'un eos que Taire
s'emporta facilment, que está en suspensió en Taire,
en un líquid'. Tindre una volva en l'ull.
15. pigall
b) Xic que acompanya una persona cega. També hi ha
Tentrada gos pigall (o gos guia) 'gos ensinistrat per
acompanyar un cec'.
16. a la dula
b) sense control o vigilancia de ningú. Els xiquets estos sempre están a la dula: fan el que valen.
17. corbató
c) cria de corb. Has vist quin corbató? Només fa dos
dies que va eixir de l'ou. Noteu que el mot corbató
es un diminutiu de corb i, per tant, el valor es el de
'pollet de corb'. Cal que tingueu present que sufix en
-ó (o -oi) té en la nostra llegua un valor clarament
diminutiu: castelló (castell petit), carrero (carrer estret), finestró (finestra menuda), Joanoí, diminutiu de
Joan, etc.
18. rufa
b) arruga. Quan contrau els llavis se Ufa una rufa a la
gaita. Heus ací el valor exacte del mot rufa', 'bossa,
arruga, que forma alguna cosa en contraureY. Com a
sinónims tenim els mots arruga, bufa, contracció.
19. mussitar
c) parlar molt baix. Va mussitar unes paraules de disculpa gairebé inaudibles.
20. frumentaci.
b) paraula que fa referencia al blat. El conreu frumentaci es adequat per ais terrenys de seca. Es convenient recordar que en llatí, elforment —es a dir,
el blat— es deia fruméntum, nom del qual deriven el
mot forment i, com a cultisme, Tadjectiu frumentaci.
21. anar-se'n en orri.
a) fracassar. Aquell negoci se'n va anar en orri: quin
desastre! També hi ha Topció anar-se'n en orris.
Com a sinónimes tenim les locucions anar a mal
borras, bailar de capoll...
22. La paraula que figura en el diccionari es:
a) burro. El mot burro es un castellanismo que, com a
sinónim á'ase, está recollit en els nostres diccionaris.
Convé tindre present, pero, que el mot burro es també el nom d'un peix. El mot castellá *penacho, en
bon valencia es plomall, plomell o plomissall. El castellanisme *palco en valencia es llotja.
23. La paraula que está ben escrita es:
b) disquet. El mot disquet, diminutiu normal del mot
disc, es la manera de designar el 'disc magnétic petit,
de fácil ús i transport que, introduft en un ordinador,
permet enregistrar i reproduir informado'.
24. El colom parrupa.
a) parrupa. A mes del verb parrupar, també hi ha el
sinónim parrupejar.
25. Els habitants de Xátiva son xativins.
b) xativins. El gentilici setabense es la forma amb qué
la llengua de Cervantes es refereix ais habitants de
Tantiga Saetabis, actualment Xátiva. Recordeu que
en valencia no hi ha cap gentilici que acabe en
*-ense; en canvi, en -/ n'acaben moltíssims. El mot
pixaví, que 's'aplica a una persona molt presumida',
de vegades es usat, a manera de burla, per a designar
els habitáis d'algunes ciutals, com ara Xátiva, Gandía, Valencia, etc.
26. Al meu fill, quan es banya, li agrada xipollejar i, per
tant, ens esguita.
c) xipollejar. El verb xipollejar, sinónim del mes habitual xapotejar, significa, efectivament, 'agitar-se, al9ant xicotetes ones i esguitant, la superficie d'una
massa d'aigua'. Noteu, d'altra banda, que xiuxiuejar
vol dir 'parlar en veu molt baixa, com quan es parla
a Torella d'algú', i que xiuxiuar n'és un sinónim.
27. Li agradava xarrupar directament de la botella.
b) xarrupar. Recordeu que xarrupar, o el sinónim xarrupejar, volen dir 'beure paladejant, xuplant'. // Observeu que el mot *txuplar es inexistent; una alna
cosa seria si es tractara del verb xuplar o xuclar.
D'altra banda, hi ha una manera de beure: a galla (o
a raig), que significa 'fer caure a la boca el liqñd
sense tocar amb els llavis el recipient. com un pono.
F prava
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
una botija, etc.', mot pero, que no té res a veure amb
el verb galle]ar, que significa 'fer el gall, comportarse arrogantmenf o be 'al9ar la veu en to d'amena9a,
bravatejant'.
Aixó perjudicará el meu soci i, de retop, a mi mateix.
b) de retop. Observeu que la locució de retop, sinónima
de de retruc, vol dir 'indirectament, per casualitat'. //
La locució de gairell vol dir de gaidó, es a dir, 'de
costal, obliquament'. // D'altra banda, la locució a
dolí (o a dolls o a bell dolí), vol dir 'en abundancia'.
En la festa hi havia menjar i beguda a dolls.
Els Madres arrossegaren el sac per térra.
c) arrossegaren. El verb arrossegar, efectivament, significa 'moure, despla9ar, (alguna persona o alguna
cosa) estirant-la sense al9ar-la de térra'. Si arrossegues
així les cadires, farás malbé el parquet. // El verb
rosegar significa 'emportar-se xicotetes parts (d'una
cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc, mossegant-la repetidament amb les denls incisives'. Rosegar una crosta de pa. Les rafes han rosegat fots els
papers que hi havia en el calaix. El gos rosegava un
os. // Finalment, el mot *anvsegar no existeix.
Tot es va acomplir tal 0 com estava previst.
b) acomplir. Recordeu que, acomplir, significa 'produirse un fet, ocórrer', lot i que també pot significar
'executar, dur a terme'. Acomplir l'encorree. Acomplir una missió. II Noteu que la construcció *farf-t
com no es noslra; la nostra es tal com, simplement.
El negoci no era gens rendible.
c) rendible. El mol rendible vol dir 'que té rendibilital'.
// Adoneu-vos, en canvi, que el mot rentable vol dir
'que es pot rentar', es a dir, 'que es pot llavar'. //
D'altra banda, el mot rendista significa 'persona que
rep una renda'.
Sap ensinistrar gossos.
c) ensinistrar. Observeu que el mot ensinistrar significa
'comunicar (a algú) destresa en algún art, treball,
etc.' i s'utilitza sobretot amb el valor administrar
gossos. El verb domar, d'altra banda, vol dir 'amansir, fer dócil (una bestia fera o salvatge)'. Domar un
tigre, un íleo. Domar un cavall salvatge, i, figuradamenl, 'fer dócil (la persona esquerpa), llevar-li la
rebel-lia'. Domar una criatura rebeca. // El mol
*adiestrar, finalmenl, es castellá.
No se n'anirá a casa fins que no acabe la faena.
a) fins que. Observeu que la preposició composla fins a
perd la segona part davanl de que. Aquesl maleix
fenomen s'esdevé lambe amb la preposició composla
des de; des que es va casar que no l'he vist.
Actúa sota l'influx d'aquelles idees.
b) sota. A causa de la interferencia del castellá, sovint
hom confon el mol sota, sinónim de davall amb baix.
(mot que básicament significa el contrari de alt). Refugiar-se sota un porxe. L 'un era dalt; l 'altre, sota.
No volem viure sota esta tiranía. Investiga sota la
direcció del professor.
35. Tenia interés a veure l'exposició.
C, $ a. Hi ha una serie de verbs i locucions el complement
deis quals es introdui't mitjancant les preposicions a,
en, de o amb. Es tracta de verbs com ara acostumarse a, adaptar-se a, tindre interés en, complaure's en,
queixar-se de, penedir-se de, amenazar amb, estar
d'acord amb, etc. Ara be: si l'element introdu'ít per la
preposició es un infinitiu (com es el cas de veure), les
preposicions en i amb es transformen en a i de, respectivament: tenia interés en l'exposició, pero tenia
interés a/de veure l'exposició. Per a una explicació
mes completa del fenomen, reviseu el que es diu en
la prova 2, pregunta 35.
36. 0 Quant al primer punt de l'orde del dia...
a) 0. Les estructures castellanes *en quant o *per quant
no son nostres i han de ser evitades. Com a possibles
solucions, a mes de quant a, hi ha també peí que fa,
tocant a, etc.
37. Trenca el pacte per sempre.
c) per. Observeu les construccions següents, en qué
també pren part la preposició simple per (i no la
composta per a, com fa el castellá): estudiar per
mestre (i no *per a mestre); fer una cosa per forca
(i no *a la forca); un treball per encorree (i no
*d'eneárrec)...
38. Demá he d'anar a fer-me una análisi en deja.
/#)£una análisi, dejú. Recordeu que totes les paraules
que acaben en -isi, el singular, el fan així: análisi,
Apocalipsi, apoteosi, crisi, dosi, éxtasi, metamorfosi,
oasi, parálisi, quasi, tesi, tuberculosi... En qualsevol
cas, convé tindre present que totes les paraules acabades en -MÍ, poden presentar-se també en plural, i
ací sí que s'escauen les formes análisis, apoteosis,
crisis, dosis... D'altra banda, observeu que el mot
análisi es femení. Recordeu mes paraules que també
son femenines en valencia: una andana, una apoteosi, una aroma, la calor, la cel-lofana, la climax, la
claror, la crep... II Recordeu que el mot desdejuni vol
dir 'aliment lleuger que se sol prendre al matí en
al?ar-se', i dejuni significa 'acció de dejunar, o be
'privado'. M'han recomanat dejuni d'alcohol.
39. Han vingut els mestres i Uurs alumnes.
b) llurs. El possessiu ¡lur i llurs requereixen uns quants
posseídors; ara be. mentre que llar fa referencia al
singular: Huís, Arma i llar professor (el professor de
tots dos, ja que son companys de classe), llurs, per
contra, fa referencia al plural: Lluís, Anna i llurs professors (ates que teñen professors diferents); dit d'una
altra manera: Uur significa 'el seu (d'ells)' i llurs,
'els seus (d'eUsC40. No té prom dñers fer » CMqmr-se el pis.
a) PTM. Noten «pe prom vol dir 'en quantitat suficient,
tan oooi of~. £t fram aael-Hgent per a comprendreko La fama •» erem proa madures. // El mot bas¡am. fima taada. ñgnifica 'en quantitat o en ñoñi
Té Cexió de nom: bastants. Tenia bastant
prova^P
dificulta! a expressar-se. Disposem de bastants mitjans per a I 'obra. Observeu, a mes a mes, que sovint
s'usa la preposició de per a unir-se al nom al qual es
refereix. Hem posat bastant de fariña.
41. El vestit se l'ha fet per encárrec.
a) per. A mes de les locucions que s'han dit en la pregunta 27, recordeu mes usos de la preposició per:
anar peí camí de fer-se ric (i no *estar en cami
de...)', fer una cosa per forca (i no *a la forcea), es
molí alt per l'edat que té. (i no *per a l'edat...).
42. Nevará a partir de 800 m.
c) de. Recordeu que la locució prepositiva a partir de
es usada algunes vegades amb el mateix valor que
des de o d'encá de: A partir d"ara jo me n'encarregaré personalment.Adoneu-vos, d'altra banda, que
confegir esta frase amb d' seria impossible, ates que
una pretesa construcció d'800 metres es impronunciable, tant si hi diem huit —ates que en este cas la u
no es una vocal (ja que forma part d'un diftong)—,
com si pronuncien! vuit (perqué la v es una consonan t).
43. En els antípodes d'Europa han trobat els fóssils d'uns
animáis extints.
b) els, extints. Observeu que el mot antípoda, referit a
les persones, pot ser tant masculí (un antípoda alt)
com femení (una antípoda alta)', pero es exclusivament masculí quan fa referencia a 'cadascun deis dos
punts de la superficie terrestre situáis en els extrems
d'un mateix diámetre del geoide' i es masculí plural
quan ens referim a la 'part de la Terra situada en
l'altre extrem del mateix diámetre'. Nova Zelanda es
traba en els antípodes de Valencia. II El plural masculí d'extint es extints.
44. No escrigueu tan fort, que foradareu el paper.
a) escrigueu. Noteu que es tracta d'una frase en qué
s'expressa una prohibició, i el temps que hi cal usar
éS el PRESEN! DE SUBJUNTIU (i HO 1'lMPERATIu) les
48.
49.
50.
51.
52.
for-
mes del qual son escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen; la forma escriviu pertany
a PIMPERATIU i la forma escrigau no pertany a l'estándard.
45. Li agradaría que nosaltres vérem com ha quedat sa
casa.
c) vérem. Atenció perqué les formes de PIMPERFET DE
SUBJUNTIU son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren
(unes preteses formes *vegera/*veguem, *vegei\isl*vegueres, etc., son invencions analógiques no normatives).
46. Afanya't. Si no véns prompte, s'emportará el moble.
b) véns. Com que estem parlant en el camp de la realitat, cal usar-hi PRESENT D'INDICATIU del verb vindre;
atenció amb l'accent diacrític, que ens permet distingir-lo de l'homófon véns, del verb vendré.
47. El fet es va produir a mujan segle xx.
b) a mitjan. Observeu que la locució a mitjan es la que
ens indica 'cap a la meitat d'un espai de temps, una
cosa o una acció'. Vindran a mitjan setmana. A mit-
53.
54.
jan camí. A mitjan fer. Les expressions *a mitjan de
i *a mitjans no son nostres.
Si els venedors augmenten els preus, es probable que
el govern els els controle.
a) els, els. Ais venedors = els I els preus = els; observeu que es l'únic cas en qué es repetix una forma de
pronom, si be el primer els representa l'objecte indirecte (ais venedors), i el segons els, l'objecte directe
(els preus).
Envieu el paquet a les proveídores. Envieu-/os-e/ huí
mateix.
c) los-el. A les proveídores = els I el paquet = el. No
oblideu que el pronom feble de l'objecte indirecte plural es sempre els, al marge del genere; observeu que,
en la llengua castellana passa exactament el mateix, ja
que en tots dos casos, el pronom es les: a los niños, les
he comprado...', a las niñas, les he comprado...; adoneu-vos també que si hem usat el grup -els-el i no
'ls-el ha estat perqué el verb acaba en u diftongada i
no en vocal. Observeu ara un cas en qué el verb acaba
en auténtica vocal: ais xiquets, el llibre, dona'ls-el.
Vam arribar al teatre i ens hi posarem al davant.
c) ens hi posarem. Nosaltres = ens /al davant = hi. La
presencia, en frases com esta, del feble hi es prácticament redundan!, ates que no hi fa cap falta, ja que
está explícit el circumstancial de lloc que es pretén
substituir: al davant.
Eli sempre oferix vi i pastes ais convidats; els n'oferix
de la millor qualitat.
b) els n'. Ais convidants = els I vi i pastes = n'; noteu
que es tracta de l'ús partitiu del pronom feble en.
Ella s'ha fet roja. S'hi ha fet.
b) s'hi. Una de les funcions mes habituáis que fa el
pronom adverbial hi es la de pronominalitzar el complements circumstancials de manera, com ocorre en
este cas, es a dir, que la frase 5 'hi ha fet vol dir el
mateix que s 'ha fet roja.
Li put l'alé.
a) put. Recordeu que malgrat que el verb pudir s'escriu
amb -d- intervocálica, esta es transforma en -/ quan
está en posició final després de vocal tónica; es el
mateix que ocorre amb els mots poder i pot, i moltes
altres paraules del tipus neboda, pero nebot; pecador,
pero pecat; sembrador, pero sembrat; etc.; observeu
que es un fet paral-lel al que ocorre amb la p i la b,
en mots com ara lloba, pero, llop; cabré, pero, cap;
rebre, pero rep..., o amb la g i la c: amiga, pero
amic, groga, pero groe...; l'opció *pmüx es del tot
incorrecta, ates que el verb pudir s'ajusta al model
pur (no incoatiu) de la tercera conjugació.
El pacte et convé. No hi pegues mes voltes.
c) hi. Observeu que el pronom hi substitueix exclusivament al mot pacte. Perqué hi poguérem usar les combinacions de pronoms l'hi o U hi caldria que tambe
haguérem de substituir una persona; pero en eae os
només hem de substituir un sol element: d paae.
nova
55. Ocupa ven árees limítrofes i espais limítrofs.
b) limítrofes, limítrofs. L'adjectiu limitrof etí la nostra
llengua es de dues terminacions: limitrofi limítrofa
(amb els plurals respectius). Un fet idéntic a este
s'esdevé, entre altres, amb els adjectius següents:
agrest, autodidacte, blau, bord, calent, comú, cortés,
covard, dale, estrateg, ferm, inert...
56. La millor advocada era molt cortesa.
a) advocada, cortesa. El mot advocat té un femení absolutament regular: advocada. II També l'adjectiu
cortés, com hem vist en la pregunta anterior, té dues
terminacions: cortés i cortesa; ací en teniu mes casos: fort, gris, imparell, lluent, magrebí, marroquí,
parell, pediatre, pobre, psiquiatre, reu, roí, trist, valent...
57. Vine com mes prompte millor.
a) com. Observeu que esta es la nostra estructura genuína. Aprofitem l'ocasió per a recordar unes altres construccions caracteristiques amb el mot com. Com mes
serem, mes riurem (i no *quants mes siguem...). Com
mes va, mes gran es fa el teufill (i no *quant mes...).
Compra-me 'n uns quants, com mes grans, millor (i no
*quant mes...). Com mes va, pitjor (i no *de mal en
pitjor). Com mes en té, mes en vol (i no *quant mes...).
Com mes gran, mes animal (i no *quant mes...). Com
mes parla, mes erra (i no *quant
58. Quina aroma que teñen els llegums!
a) quina. Recordeu que les exclamacions s'expressen
amb l'adjectiu quin davant de substantiu: quina calor!, quin fred!, quines dones, estes! etc., pero anteposem que si es tracta d'un adjectiu: que gran!, que
bonic!, que preciases!, etc. A mes a mes, no oblideu
que el mot aroma es femení; ací teniu unes altres
paraules que també son femenines, i que hauran de
dur davant quina o quines, en cas d'estar en un context exclamatiu: apoteosi, calor, cel-lofana, climax,
claror, crep, dent, disfressa, empara, encesa, escalopa, escaparata, esperma, esplendor, estrena...
59. Els franciscans son un orde religiós.
a) un orde religiós. Sol haver-hi molta confusió entre
els mots orare i orde. Segons que es desprén del
diccionari del SALT, es tracta dos mots intercanviables en tots els casos, excepte quan es tracta 'd'una
agrupado religiosa': en este cas, només podem usar
orde; així, per tant, podem usar posar en orde/ordre
els ¡libres de I'estantería; lluitar sense orde/ordre;
seguir I 'orde/ordre alfabétic; atendré s a I 'orde/ordre cronologic; llegir I 'orde/ordre del día; rebre un
orde/ordre airéete; correspondre a I'orde/ordre públic, pertányer a un orde/ordre arquitectónic... Un
altre aspecte que cal considerar en esta paraula fa
referencia al genere: com a mot femení significa
exclusivament 'manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autontat competen!": ¡es noves ordes/ordres son molt serenes;
I 'exércil estova a les ordes/ordres del coronel Ea te
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
resta de casos, son mots masculins, com ara un orde
religiós, un orde menor, un orde majar, un orde militar...
La meua amiga té unes coses!
c) té unes coses! Recordeu que en la nostra llengua,
l'indefmit cada no té valor intensificador, tal com
ocorre en castellá. Deia unes mentides que..., (i no
*cada mentida que...).
Per ella, sentía mes prompte amor que odi.
c) mes prompte. La locució mes prompte es sinónima
de mes aína, i com esta, vol dir 'mes que, amb preferencia a (una altra cosa expressada o suposada com
a possible)'. Dius que plourá? Mes ama estará ras.
Parlava al máxim de ciar.
c) al máxim de ciar. Atenció a l'existéncia de la locució adverbial al máxim, que significa 'en la proporció
mes gran possible'.
No es ñinga per a parlar-me així.
a) ningú per a. La utilització del mot qui en este context
es absolutament espuri, es a dir, bastard, no genuí.
Com que no hi ha festa, no hi aniré.
a) com que no hi ha festa. Noteu que en la nostra llengua l'adverbi com no funciona mai de conjunció causal tal com ocorre en castellá. Llavors cal usar-hi el
conjunt com que. Com que no tenia temps, me 'n vaig
anar (i no *com no tenia temps...). Observeu, a mes
a mes, les incorreccions que presenten les altres opcions proposades: b) Com no n'hi ha festa: al marge
del grup com que, que ja hem ¡ndicat, quin element
exactament substitueix el pronom ni c) Degut a qué
no hi ha festa. Adoneu-vos que el grup *degut a no
es corréete per a indicar la causa, el motiu, etc. Les
possibles solucions son, entre d'altres, per, a causa
de, per culpa de, per rao de, per gracia de, etc.
Si vols complicacions, en tindrás.
a) en tindrás. Observeu que el mot complicacions no
porta cap determinant davant; per tant, l'únic pronom
que s'hi pot usar es en, amb un ús clarament partitiu.
L'opció c) les tindrás, seria correcta si la frase de
l'exercici fóra: Si vols les/estes complicacions, les
tindrás.
Els escolans van brandar les campanes.
a) brandar. Recordeu que, una de les cinc accepcions
que té el verb brandar es 'fer tocar (una campana)'.
Els escolans branden les campanes. * Blandir i *ba=
laudar son verbs inexistents.
Quan I'han detixgmt i kaM tor^vt el brac.
a) detingat. Noten que d voto deñndre es un derivar de
tindre. i si d (Wlifipi dd veib model es tingut, el del
vab detimke sen ikimgut observeu que el mateix
la IOB de votos deriváis de tindre: carmantindre, menystinsastindre, tindre i viltindre,
efe pMÉc^B ácfc qnfc son, respectivament, cartinmantingut, menystingut,
mgft, tingut i viltingiit.
prova^P
68. El tema no el concernía.
a) el. Observen que el verb concernir es transitiu i, per
tant, ha de dur un objecte directe: el.
69. Ja han cuit les creílles?
a) han cuit. Noteu que el verb coure, amb el valor 'sofrir una transformado, una substancia sotmesa a l'acció del foc o de la calor' es intransitiu. L 'arras ja ha
cuit.
70. Son les circumstáncies contra les quals va lluitar.
c) les quals. Recordeu que després d'una preposició,
com es el cas de contra, només podem usar el relatiu
compost (el qual i flexió) o be el relatiu tónic (qué);
així dones, son les circumstáncies contra qué va lluitar seria una frase igualment correcta.
71. El topazi es neteja molt be amb magnesia.
a) topazi, magnesia. Topazi, nazi i írapezi son mots
que acaben en -zi, amb esse sonora representada per
una z. II Recordeu mes paraules que, com magnesia,
teñen esse sonora, representada per una s: amnesia,
analgesia, anestesia, eugenesia, geodesia, hiperestesia, polinesia, radioestésia, sinestésia...
72. Necessitem un trípode perqué volem fer una fotografía
especial.
a) trípode. El nostre mot es trípode; els altres no son
normatius.
73. La letargía es l'estat d'inactivitat peí qual passen determináis animáis.
b) letargía, per la qual. Tot i que letárgic i letárgica
son mot esdrúixols, el substantiu corresponent, letargía es pía. Observeu que l'antecedent del relatiu el
qual es el masculí estat.
74. El centigram es la centésima part del gram.
c) centigram, centésima. Observeu que també son agudes les paraules següents: centigram, decagram, decigram, hectogram, mil-ligram, quilogram... II Recordeu mes paraules que també duen, com centésima,
esse sonora: centésim, cervesa, cosac, cosir, desembre, desidia, diapasó, disenteria, divisor, eclesiástic,
enésim, entusiasme, episodi, esófag...
75. Encara recordé que féieu un ungflent antiinflamatori.
a) féieu, antiinflamatori. Com ja deveu saber, les formes de PIMPERFET D'INDICATIU del verb fer son feia,
feies, feia, féiem, féieu, feien. II El mot de sis síllabes antiinflamatori es completament normal.
76. Raig infraroig.
c) infraroig. Recordeu que quan una paraula comenfa
per r (o per s) i se li anteposa un prefix acabat en
vocal, malgrat que la r inicial de la paraula es troba
ara en posició intervocálica, no es duplica i continua
pronunciant-se vibrant múltiple; ací teniu mes exemples de mots comencat per r inicial: a-: arítmia; anti-:
antirepublicá; auto-: autoretrat; bi-: birectangle; co-:
coreferent; contra-: contrarestar; extra-: exíraradi;
foto-: fotoresisténcia; greco-: grecoromá; infra-: infraroig; mono-: monorail; multi-: multiracial; neo-: neorealista; poli-: poliritmia...
77. El plomatge es el conjunt de plomes que cobrixen el
eos d'una au.
b) plomatge, au. Com que no es cap cultisme, el mot
plomatge, com ploma, s'escriu amb o. II El mot au
es femení i, en bon valencia, demana davant un determinan! igualment femení: una; recordeu-ne mes
casos semblants: una acné, una ágape, una allau,
una amargor, una análisi, una áncora, una andana,
una apoteosi, una aroma, una calor, una dent, una
disfressa, una embrolla, una empara...
78. Els nassos postissos deis pallassos del circ eren molt
grans.
b) nassos, postissos. Atenció, perqué a l'hora de fer el
plural (i el femení) molts mots que acaben en -s,
com ara ñas i postís, la dupliquen perqué esta es sorda; ací en teniu alguns altres mots paral-lels: confés:
confessos; exprés: expressos; gos: gossos; gros:
grossos; gras: grassos; malaltús: malaltussos; massís: massissos; obsés: obsessos; os: ossos; profés:
professos; revés: revessos; ros: rossos; rus: russos;
suís: sui'ssa...
79. L'aspredat del seu carácter l'ha condemnat a la solitud,
c) aspredat, solitud. Recordeu mes paraules que, com
aspredat, acaben en -dat: bondat, brutedat, castedat,
claredat, cristiandat, curtedat, edat, falsedat, feredat,
flaquedat, fluixedat, velledat... // No oblideu com
s'escriuen els substantius femenins, com ara solitud,
formáis amb els sufixos cuites -etud, -itud: actitud,
altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud,
magnitud, plenitud, quietud...
80. El vostre veí era un sant hará.
a) baró. Com ja deveu saber, a mes del valor 'senyor
d'una baronía', el mot baró té també el 'd'home arribat a l'edat viril'; recordeu la dita clássica: vist un
bastó i pareixerá un baró.
81. L'embarcació va salpar.
d) salpar. Peí que fa l'ús de la grafía /, que compareix
en el mot salpar, recordeu també les paraules següents, ates que poden ser causa d'errors o dubtes:
adalil, Alger, bitácola, fiasco, folre, goleta, humillar,
melmelada, milió, mortaldat, poltre, solear, verger...
82. Adido: en dret civil, acceptació tácita o expressa d'una
herencia.
c) adició. La paraula adido es un mot específic d'un üs
restringidíssim. Observeu el que en diu el diccionari:
ADICIÓ (dret): 'Acceptació, tácita o expressa, d'una
herencia o d'un Ilegal'; per contra, observeu ara d
valor la paraula addició: 'acció d'afegir'; el mot, en
canvi, *adicció no existeix.
83. El llatzeret es un establiment d'un lloc fronterer per a
sotmetre a quarantena els malalts.
c) llatzeret. En concret, peí que fa a la ciutat de '
cia, el mot llatzeret, per corrupció. ha donat i
un barri de la cuilal: Natzaret
'prova
84. Avortó: fetus parit prematurament.
c) avortó. Heus ací una altra paraula de vocabulari específic d'un ús restringidíssim. // Per contra, el mot
*avort no es normatiu, sino que ho es avortament;
*abortó es un pura invenció.
85. Malauradamení, no podíem ajudar-lo.
b) malauradament. L'anterior es Túnica forma d'escriure correctament la paraula; noteu que no porta
cap h intercalada. A part de malaurat recordeu també les paraules següents, cap de les quals s'escriu
amb h pero les castellanos corresponents de les
quals sí que en duen: abillament, Aín, arpa, avui
(pero huí), benaurat, Bol, braman, cacau, cacauet,
coet, coeter, exuberant, malaurat, Maó, orfandat,
orfe, orxata, os, Osea, ostatge, ou, Rin, saurí, Taüll,
truá...
86. Amb la bota del peu dret va entropessar amb la bota
de vi.
b) bota, bota. Per tal de recordar que la paraula bota,
tipus de calcer, no du accent, recordeu que una bota
(contráriament al que ocorre amb una sabata) no
porta cordons, es a dir, no porta accent. // Per contra,
el mot bota, quan significa 'recipient destinat a contindre líquids (generalment begudes alcohóliques),
mes llarg que ampie, de secció transversal circular o
oval i mes gran al ventre que a les testes' sí que en
porta un de diacrític.
87. Cal rebel-lar-se contra la injusticia.
b) rebel-lar-se. Recordeu mes verbs de la primera conjugado, com rebel-lar, que també s'escriuen amb /•/:
acaramel-lar, anul-lar, apel-lar, cavil-lar, cristal-litzar,
destil-lar, flagel-lar, instal-lar, instil-lar, interpellar,
metal-litzar, palliar, parcel-lar, recol-lectar, sol-licitar,
taral-lejar, titil-lar, vacil-lar...
88. Li han diagnostica! una arítmia.
b) arítmia. Ací teniu una altra paraula mes amb les característiques que hem vist en l'exercici 66; recordemne mes exemples: micro-: microruptor, mono-: monorail, multi-: multir-acial, neo-: neorealista, orto-:
ortorómbic, poli-: polirítmia, post-: postromántic, pre-:
preromá, pseudo-: pseudorábia, quimio-: quimioreceptor, radio-: radioreceptor, semi: -semiregular, sobre-:
sobrereserva, supra-: suprarenal, tele-: telereunió, termo-: termoregulació, tri-: triradiat, vice-: vicerector...
89. Eduard es molt calmos, no es posa nervios per res, es
molt flegmátic.
b) flegmátic. El mot flegmátic s'escriu amb g interior.
Recordeu també els mots següents: apotegma, augment, magma, sigma...
90. Ella/e'tt mitja volta i caigué redona.
b) féu. Observeu que el motféu (amb accent) pertany al
PASSAT SIMPLE, i per tant es intercanviable amb vafer,
mentre que feu pertany al PRESENT D'INDICATIU; Taccent diacrític es el que ens permet de distingir-los.
Dictat
El pati del col-legi, que feia escola només per a párvuls, a l'estiu el convertien en un cinema a Taire lliure. Hi projectaven pellícules cómiques, de Toest i d'aventures, totes les quals estaven moralment autoritzades per la censura eclesiástica, ates que el
pati pertanyia a la parroquia. Com que passaven la mateixa pel-lícula tota la setmana, el primer dia de projecció rondávem pels
voltants, un terreny erm des que li havien arrancat els tarongers, ara esdevingut térra campa on proliferava el serret que se'ns
ficava, punxonós, entre les sandálies i s'enganxava ais calcetins, a qui en portava, com si foren sangoneres. En una punta del
camp hi havia un pal de la llum: un tronc ennegrit i alt. Hi grimpávem per torns, al punt que fosquejava, tot just quan havien
finalitzat les noticies del No-Do i s'encetaven els tráilers; comptávem fins a cinquanta en cada tanda. Després que s'havia inicial la pel-lícula, andarejávem desficiosos per Tentrada; assetjávem el porter provant de moure la seua commiseració i que ens
hi deixara passar de franc.
prova<
Área d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentan.
Domótica
La domótica es l'automatització del funcionament deis habitatges. D'esta manera, l'usuari pot gestionar
de manera energéticament eficient, segura i confortable els diferents aparells i instal-lacions domestiques
que conformen les llars. En un primer moment, Túnica manera de construir una instal-lació domótica era
a través d'una xarxa centralitzada de sensors (elements que recullen dades com ara la temperatura ambient o si h¡ ha fuites d'aigua i actuadors (parts del sistema que servixen per a modificar el comportament de certs equips o instal-lacions). Normalment, eren sistemes propietaris molt poc flexibles. En
estes condicions, la introducció de noves prestacions era molt difícil i costosa. Pero, des de fa uns
quants anys, es possible construir sensors i actuadors amb prou intel-ligéncia per a implementar una
xarxa de control distribuít. Ara la domótica ha guanyat en facilitat d'ús i en flexibilitat, i se n'ha redurt el
cost. Esta automatització se centra en tres grups o árees: benestar, seguretat i comunicacions. Peí que
fa al primer —el confort—, podem esmentar aplicacions com ara el control de llums, persianes o cortines
per a ajustar la il-luminació a les necessitats deis habitants de la casa. La climatització automática o el
reg del jardí també entren dins de la mateixa filosofía de foment del benestar. A mes, estes instal-lacions
busquen una gestió óptima de l'energia mitjangant sistemes d'estaivi energétic, I'arquitectura bioclimática
o l'ús de fonts d'energia renovable (solar, eólica, geotérmica, etc.). Un altre ámbit que vol garantir la
domótica es la seguretat. Controla la temperatura, el gas o el fum per a detectar possibles perills. En
esta mateixa línia, oferix una vigilancia deis accessos a la casa amb l'objectiu de detectar presencies no
desitjades. Hi ha instal-lacions domótiques que fins i tot poden identificar les persones que hi ha a les
diferents parts de la casa (son capaces de detectar el moviment, la calor corporal o altres característiques individuáis). Finalment, en Tarea de les comunicacions es destaca la distribució d'áudio i vídeo per
tot Thabitatge, Taccés a Internet, el control remot per teléfon o a través de la xarxa, el control local
mitjangant la veu, el comandament a distancia o les pantalles táctils. En este aspecte, les anomenades
passarel-les residenciáis juguen un paper important. Estes passarel-les son les encarregades d'adaptar
els protocols i els fluxos de dades de les xarxes externes (Internet) a les xarxes internes de control de
la casa. La contrapartida mes important es el cost addicional que comporta Taplicació d'instal-lacions
domótiques en una casa. A mes, hi ha la por de quedar-se sense calefacció o sense llum en cas d'una
caiguda del sistema. De fet, en una data tan llunyana com el 1957, els punts febles d'una primerenca
casa automática ja van ser satiritzats en la pel-lícula de Jacques Tati Mon Onde.
PROVA0
Área de comprensió
Luja el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La Batalla d'Almansa
Amb este nom es coneix l'acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V d'Espanya, comandades
peí duc de Berwick, i les forces de l'arxiduc d'Áustria, comandades peí marqués das Minas i per lord
Galway, el 1707, durant la guerra de Successió a la corona d'Espanya. Considerada per Frederic II de
Prússia com la mes científica del s xvín, fou la topada entre dos exércits d'uns 25.000 hómens cada un:
castellans i franceses peí bándol filipista, amb una nombrosa cavalleria (mes d'un terg deis efectius), ¡
portugueses (la majoria), británics i holandeses peí bándol aliat, amb cavalleria mes escassa. L'exércit
del duc de Berwick, que esperava el duc d'Orleans, cap suprem deis exércits borbónics a la Península
Ibérica, es trobava al cap d'Almansa, prop del port que separa la Manxa del territori valencia, on fou
atacat a primera hora de la vesprada del dia 25 d'abril de 1707 per l'exércit aliat. Les forces aliades,
de cavall i de peu conjuntament, escometeren peí centre i obtingueren un cert éxit inicial, pero Berwick,
que havia disposat la seua cavalleria a les ales, desplega una maniobra envoltant. Els estralls que produí
la cavalleria filipista ais dos flanes aliats durant la Iluita durissima, que dura tota la vesprada, obligaren
tes tropes de l'arxiduc, encara forga enteres, a replegar-se vers Alacant, protegides per la fosca. Berwick
féu avangar els seus genets durant la nit i ataca réndeme les tropes de l'arxiduc per la rereguarda,
convertint llavors la seua victoria del dia abans en un desastre aliat (5.000 morts, 12.000 presoners,
pérdua gravíssima de material). La batalla d'Almansa, malgrat que cap forga regular valenciana no h¡
intervingué —les autoritats carolines havent rebutjat el 8 de desembre de 1706 l'acord deis representants de Catalunya, del Regne de Valencia i d'Aragó de finangar un exércit regular de 12.000 hómens—,
decidí la sort militar i ¡mmediata del Regne de Valencia. El duc de Berwick explota eficagment el resultat
de la contesa; per Requena (3 de maig) i Bunyol (4 de maig) arriba a Valencia, que es rendía el 8 de
maig, i prosseguí la marxa vers el N fins que fou aturat prop de Tortosa (23 de maig), mentre que un
eos de 12.000 hómens comandáis peí general francés D'Asfeld atacava Xátiva, retuda el 6 de juny, incendiada i completament arrasada. Només Morella, al N, i el triangle Alcoi-Dénia-Alacant, al S, resistiren
momentániament. Les conseqüéncies polítiques del daltabaix d'Almansa foren decisives per a tots els
territoris que conformaven la corona aragonesa: el consell d'Aragó, órgan de govern deis regnes catalanoaragonesos, amb representació equivalent de Catalunya (amb Mallorca i Sardenya), del Regne de Valencia i d'Aragó, fou abolit per la pragmática del 29 de juny de 1707. Pero foren mes greus encara per
al Regne de Valencia: l'estructura política per la qual s'havia regit com a país autónom durant cinc segles
era anul-lada per la mateixa pragmática; les Neis de Castella passaven a reg¡r-h¡ "sense la menor diferencia en res" i l'anomenada "provincia valenciana" esdevenia una dependencia mes del consell de
Castella. I, encara, Almansa dugué al Regne de Valencia repercussions d'ordre social: els puntáis de la
nova organització —els seus beneficiaris, dones— foren les autoritats militars i l'aristocrácia botiflera,
mentre que els camperols, que s'havien defensat a ultranga, juntament amb la resta del país, sofriren
una nova frustració amb la reimposició del régim senyorial.
1.
La
G
G
G
Batalla d'Almansa fou...
a) l'enfrontament brutal entre els exércits de Felip V i l'Arxiduc d'Áustria.
b) la topada entre les tropes del duc d'Orleans ¡ el duc de Berwich.
c) l'encontre cruel entre les forces aliades de británics i escoceses contra els holandesas i
portugueses.
prova
2.
Esta batalla tingué lloc...
G a) al cap d'Almansa, just al costat del port que comunica les terres valencianes amb l'altiplá.
D b) en una ampia plana que h¡ ha ais voltants d'Almansa.
G c) en les ultimes serralades de la cadena Ibérica.
3.
El triomf de la batalla es degué...
G a) a la covardia deis adversaris.
G b) al fet que la lluita continua durant la nit.
G c) al paper que h¡ va tindre la nombrosa cavalleria.
4.
Quin valor té, en el present text, la paraula daltabaix en l'expressió "el daltabaix d'Almansa"?
G a) de dalt d'una cosa fins a baix, a térra.
G b) esdeveniment calamites que capgira totalment l'orde de les coses, que produíx la ruina
d'una fortuna, d'un assumpte, d'un establiment.
G c) gran escándol, avalot, baralles.
5.
Qué significa exactament el fragment següent, que s'ha extret del text: "les autor/tais carolines
havent rebutjat el 8 de desembre de 1706 I'acoró deis representante de Catalunya, del Regne de
Valencia i d'Aragó de financar un exércit regular de 12.000 homens".
G a) Que les autoritats de Felip van rebutjar en camp de batalla un exercit finangat per Catalunya,
Aragó i el Regne de Valencia i compost per 12.000 homes.
G b) que les autoritats austriacistes havien rebutjat la idea de dotar un exércit format per 12.000
homens.
G c) que Aragó, Catalunya i el Regne de Valencia no van poder dotar un exércit compost per
12.000 homens.
Conteste V (vertader) o F (fals)
V
6.
La Batalla d'Almansa decidí la sort militar i política del Regne de Valencia.
I
7.
El duc francés de Berwich incendia i arrasa la ciutat de Xátiva.
I
8.
Els valencians que van prendre part directament en la Batalla d'Almansa foren
moltíssims: uns 5.000 valencians van ser morts i al voltant de 12.000 valencians, empresonats.
i
9.
10.
F
i
I
I
I
i
I
I
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text?
G a) La desteta d'Almansa.
G b) La Batalla d'Almansa o l'éxit d'una estrategia.
G c) Una batalla que marca un devenir historie.
Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
G a) A la Batalla d'Almansa s'enfrontaren les trapes de Felip VI d'Espanya i les del Duc d'Áustria. La superioritat de la infantería decidí la victoria del reí espanyol i hi va haver una
duríssima repressió per part de l'exércit guanyador. Les conseqúéncies que s'hi esdevingueren foren decisives per a la Corona d'Aragó: concretament el Regne de Valencia passá
a convertir-se en una "provincia" mes de Castella, i va ser govemada amb Neis castellanos,
cosa que implica un important augment de poder per ais antics habitants del Regne de
Valencia.
prova
G
G
b) A la Batalla d'Almansa s'enfrontaren les tropes de Felip IV d'Espanya ¡ les de l'Arxiduc
d'Áustria. La superioritat de la infantería decidí la victoria del rei espanyol, de manera
que després de la batalla hi va haver una duríssima repressió per part de l'exércit
guanyador. Les conseqüéncies que s'hi esdevingueren van ser decisives per al Regne
de Valencia, ja que, a partir de llavors va formar part d'una nació mes gran i mes poderosa.
c) A la Batalla d'Almansa s'enfrontaren les tropes de Felip V d'Espanya i les de l'Arxiduc
d'Áustria. La superioritat de la cavalleria decidí la victoria del rei espanyol i hi va haver una
duríssima repressió per part de l'exércit guanyador. Les conseqüéncies que s'hi esdevingueren foren decisives per a la Corona d'Aragó; concretament, el Regne de Valencia passá
a convertir-se en una "provincia", i a ser governada amb Neis castellanos, cosa que comporta un important pas enrere en els drets deis ciutadans.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11.
cadell
G a) de cabell blanc
G b) embull
G c) cria del gos
12. troca
G a) madeixa
G b) tipus de campana
G c) aixada ampia
13.
a la descosida
G a) molt rápidament
G b) sense contenció
G c) amb males maneres
14.
dida
G a) varietat de rajóla
G b) mare de llet
G c) plomada
15.
escalóla
G a) carcassa
G b) vidriola, guardiola
G c) planta gramínia utilitzada com a menjar per a les aus de gábia
rova
16.
a la grega
G a) en moviment i amb desordre
G b) amb gran alegría
G c) sense torga, sense ánim
17.
escull
G a) roca arran d'aigua
G b) corba
G c) estant per a posar-h¡ les escudelles o plats
18.
carena
G a) befa
G b) arruga
G c) en una muntanya o una serralada, línia divisoria de dos vessants
19. sotsobrar
G a) I loe pie de sotsobres
G b) tombar-se, una embarcació, sobre un costat fent mitja volta
G c) construir, edificar
20. cuita
G a) dona que ha perdut el seny
G b) pressa
G c) nina
21.
a rinxo
G a)
G b)
G c)
de
a la vora de
a manera de
a desgana
Quina de les opcions següents es correcta?
22.
Una de
G a)
G b)
G c)
23.
L'expressló que está ben escrita es:
G a) compact disc
G b) compact disk
G c) compact disck
24. La
G
G
G
les tres paraules següents figura en el diccionari:
timar
tibi
prole
granota _
a) croa
b) rauca
c) crua
25.
Els
G
G
G
i els de Castalia es diuen
habitants de la Vila Joiosa son
a) vilajoiosos // castellons
tí) vilers // castalluts
c) joiosos // castallans
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
la seua ira.
26.
Les vostres paraules han
G a) apaivagat
G tí) parat
G c) enardit
27.
Aquell espectacle ens va
G a) compulsar
G b) negar
G c) compungir
28.
Penja el quadre be, que está
G a) de gaidó
G b) de futrís
G c) de grapes
29.
Pareix
G a)
G b)
G c)
30.
Els
G
G
G
31. Ja
G
G
Q
moltíssim, de tan trist com era.
_, i fa lleig.
molt decidit, pero de seguida
s'arrossega
s'arropa
s'arronsa
preus ara son molt mes
a) accessibles
b) assolibles
c) assequibles
podeu _
a) baixar
b) abaixar
c) acotar
els bracos.
,i sempre está
32. Té molt mal _
Q a) geni // de futris
O b) génit // de filis
O c) genit // de fus
33. Volia saber
_
quina hora ixen trens
D a) fins // per
Q b) fins a // per a
G c) fins a // per
Alacant.
f
' prova
34.
Ja tinc
G
G
G
35.
37.
38.
tot el món.
D
G
b) a
c) per
Ma
n
G
G
mare, de ben joveneta ja treballava per a
a) altri
b) altres
c) atres
La
, enfervorida, cridava:
a) xurma // a baix
b) xusma // abaix
c) xusma // davall
Hem estudiat els autors _
G a) migevals // llur
G b) mitgevals // llurs
G c) medievals // llurs
40.
A la reunió vam anar
vaig anar.
G a) gaire be // gaire be
G b) gairebé // gairebé
G c) gairebé // gaire be
41.
plouria tot seguit.
c) una // de qué
39.
36
senyal evident
Aquella trágica noticia va afectar
G a) 0
G
G
G
42.
per a moblar-me la casa.
Aquelles ventades eren
G a) un // que
H ti) una // de que
G
36.
diners, pero no
a) prou // bastant
b) bastants // bastant
c) bastants // prou
la dictadura!
obres.
tots, pero com que jo no em trobava
G
G
prompte com hi va arribar, va posar
a) Tant // de
b) Tant // en
G
c) Tan // en
El bolet que has dut, no es bo
G a) de // venenos
G b) per a // verinós
G c) de // metzinós
_, aviat me'n
relleu les seues opinions.
menjar, em sewÉto ^BB
43.
t'agafe, sabrás el que
bo.
D a) Com // es
D b) Si // es
D c) Si // es
44.
No
tan fort, que el xiquet s'está
D a) xilleu // dormint
D b) escridasseu // dormint
D o) crideu // adormint
45.
La
G
G
G
veritat es que nosaltres
a) pareguem // ¡mmóvils
b) pareguem // inmovils
c) pareixem // immóbils
46.
Dones, ella que
ningú.
G
a) veu // sino
G
b) véu // si no
G
c) veu // sino
uns espantalls, ací
que no l'havien elegida, va dir que
anava ella, no ni aniria
!
47.
A I'
d'antics alumnes, _
G a) assemblea // a tot estirar
G b) assamblea // com a molt
G c) assemblea // com a molt
48.
Encara
n a)
D b)
G c)
tens els llibres de Remei? Vés ara mateix a sa casa i torna
se'ls
li'ls
li-los
49.
Envieu
G a)
G b)
G c)
el paquet a les proveídores. Envieu
-les-el
'Is-el
-los-el
50.
Ja
G
G
G
donat l'enhorabona a les teues veínes? —No, ara
li les
els la
es la
51.
Si les alumnes volen saber les notes, no
G a) els // se-les
G b) les // los-les
G c) els // se'ls
has
a)
b)
c)
com dos país.
_, hi vam anar una vintena de persones.
huí mateix.
donaré.
faces esperar i digues
rova
52.
53.
Va
G
G
G
dir que el plom es convertiría en or, pero no
a) se'n
b) s'hi
c) s'en
No m'agradaria que enguany ens
va convertir.
una altra plaga de
G a) invaira // termites
G b) envaíra // térmits
G c) invadirá // térmits
54.
la sopa i si et sembla que II falta sal, posa_
D
D
D
un pessiguet.
Prova // li'n
b) Emprova // li
c) Tasta // -n'hi
a)
Quina de les opcions seguents es correcta?
55.
Era una senyora encantadora, molt
com n'he vist poques.
Q a) cortesa // tranquil-la
n b) cortés // tranquila
Q c) cortés // tranquil-la
56.
No sé com sou: només penseu
mes i mes.
G a) en // a // -ne
G b) en // en // -h¡
G c) 0 // en // ne'n
57.
Si veus melons, compra.
els diners; sempre esteu pensant
dos,
guanyar
mes grans, millor.
G a) 'm // quan
G b) -me'n // com
G c) -me'ls // quant
58.
En
G
G
G
el (libre es presenten
a) les // com
b) els // com a
c) les // com a
59. A .
D a)
D b)
D c)
60.
D
D
38
a)
b)
c)
confíe
septiembre // de qué
septembre // de que
setembre // que
avantatges del naturisme
aprovaré l'examen.
, van trobar una solució a curt, a
Per últim // mig // plag
Finalment // mitjá // termini
Per últim // mitja // términi
i»
filosofía de vida.
61.
El nostre amic
, tal vegada
dilluns.
G a) Ignasi // arribará
G b) Ignaci // arribe
G c) Ignásio // haja arribat
62.
Vicent,
es
, no
els colors
i roig.
G a) com // daltónic // distinguix // vert
G b) com que // daltónic // distingix // verd
G c) com que // daltoniá // distingix // verd
63.
vaig tindre ciar que el delegat no era
G
G
G
a) Aleshores // ningú per a
b) A les hores // qui per a
c) Alesores // qui per
G
G
G
tot era fose, nosaltres no
a) Com que // ens hi
b) Com // ens
c) Com // ens hi
64.
65.
Diuen els
fer-me callar.
véiem.
hi ha.
que, de bruixes, haver
G a) galecs // -les // les
G b) gallegos // les // -les
G c) gallees // -ne // n'
66.
Diuen les noticies que ais Pirineus es va precipitar
i va fer
un tren de
G a) una allau // descarrilar // mercaderies
G b) un alud // desencarrilar // mercancies
G c) un alut // descarrilar // mercaderies
67.
Ja heu
amb tota l'atenció que calia
del comunicat?
G a) imprimit // les tulles
D b) imprimit // els fulls
D c) imprés // els fulls
68.
Van haver d'abandonar
perqué els van donar una ordre de
G a) la vivenda // deshauci
G b) l'habitatge // desnonament
G c) la vivienda // deshauciament
69.
Gairebé
mes.
G a) 0 // vull
G b) em // vull
G c) em // vullc
vaig deixar la pell en l'antic treball; i per tant ara ja no
trebaHar
prova
70.
Aquella era una qüestió
G
3) de la que
G
b) de la qual
G
c) de la qué
no volia saber res.
Normativa ortográfica
Quina de les opcions seguents es correcta?
71.
les
ajudará
3) abaratir / matéries primeres // el
b) abaratar / matéries primes // al
c) abaratar / matéries primeres // al
El fet d'
G
G
G
comer?.
72.
Aquells grups formaven unes
en les societats de les ciutats
com era el cas de
i, mes encara, de la ciutat de
G a) élites // alemanes // Munich // Zúrich
G b) élits // alemanes // Múnic // Zúric
G c) elits // alemanyes // Munic // Zuric
73.
Un
G
G
G
bon
es
per a fer una bona foto.
s) enquadre // precís
b) enquadrament // imprescindible
c) encuadre // imprescindible
G
G
G
té un gran
per a prendre part en la carrera.
3) L'esportista // handicap
b) El desportista // handicap
c) L'esportista // handicap
74.
75.
Es
G
G
G
76.
G
G
G
77.
tracta d'un sistema de _
s) cabletjat // novetós
b) cablejat // novedós
c) cablatge // nou
va ser un pirata famós.
s) Barbarroja
b) Barba-roja
c) Barbaroja
La
G a)
G b)
G c)
78.
Les _
G
3)
D b)
c)
40
molt
deis jutges va
el desenvolupament del
decisió // pertorbar // campionat
decissió // perturbar // campeonat
dicisió // perturbar // campionat
d'aquell grup d'_
eren,
actituts // extrangeres // extranyes
actituds // extrangers // estranyes
actituds // estrangers // estrames
del moment,
que s'ha fet II han eixit
79.
Després de la
, en l'análisi _
G a) pneumonía // clínica // poques
G b) penumonia // clínica // pocs
G c) neumonía // clínic // pocs
80.
avancava molt lentament en la
D a) convoi // curva
D b) convoi // corba
D c) comboi // corba
El
té un
D a) mesquida // zócal
D b) mesquita // sócol
G c) mezquita // zocal
81. La
fet de taulellets.
82.
abans d'entrar al
es va posar la
D a) cirurgiá // máscara // quirófan
D b) ciruja // mascarilla // quirófano
D c) cirurgiá // mascarilla // quirófan
83.
que patixen els mercats internacionals sembla
D a) inflacció // inversemblant
D b) inflacció // inversemblant
D c) inflado // inversemblant
84.
Definitivament, esta
G a) pesa // acoplar
G b) pega // acoblar
G c) pessa // acoplar
El
La
no es pot
al mecanisme.
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
El jardí
G a)
G b)
G c)
está
exhuberant
exuberant
hexuberant
86.
Ja tenim
malta
G a) molta // mólta // molgues
G b) mólta // molta // moles
G c) mólta // mólta // moles
87.
L'actriu descansa en el seu
G a) camarí
G b) camerí
G c) camerino
no en
más.
rova
88.
La distinció de les grafies es d'origen
n a) pre-romá
O b) prerromá
Q c) preromá
89. Era un
de coll negre precios.
D a) signe
b) cigne
c) sisne
90. Quan el
_ atónit
Q a) net // ve u
D b) nét // véu
Q c) net // vi u
que tot estava igual, agafá les seues coses i se n'aná.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
Dos o tres dies abans del termini que m'havia fixat per abandonar la ciutat, va comen
ar la temporada de les plu
es. Est vem a primers de juny i aquells aiguats —em deien— durarien fins ben entrada la tardor. Els matins eren clars, purí
ims, sense un nú
oí, blaus, nets. Cap al migdia sor
ien
unes ma
es de vapors blanques, retundes, d'unes turg
nc'ies i d'uns arredoniments marmoris. A
primeres hores de la vesprada, aquells nú
oís purí
ims, dibuixats contra un blau de pedrer de gall,
rabio
ament concrets, comengaven a poc a poc a esllanguir-se, a convertir-se en una gri
or sense
forma, esfilagarsada i negrejant. Després, de so
te, amb una violencia salvatge, entre rellamps i trons,
venia el ruixat. L'aigua cau desigual, a remolins, com si algú buidara sobre el nostre cap poals, co
is,
bots i barráis. Després, a poc a poc la tempestat amaina, la plu
a es torna uniforme, suau. Aleshores
naixen aquelles vesprades liquides del tr
pie, melan
¡oses, mu
¡cals, que inviten a pa ejar davall
de l'aigua, llargament, sense rumb, a l'a zar.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínirn de 300 paradles).
Q
Q
a) El procés de canvi climátic al món.
b) Les rebaixes: l'eclosió de la febre consumista?
Solucions comentades
21.
I. a); 2. a); 3. c); 4. b); 5. c); 6. V; 7. F; 8. F; 9. c); 10. a)?
II. cadell
*
c) cria del gos. Has vist quin cadell mes precios ha
tingut la gossa Tuli?
Encara que el mot cadell fa referencia ais gossos, per
extensió, també es pot referir a les cries d'altres animáis
mamífers, com ara, óssos, llops, lleons, etc.
12. troca
a) madeixa. Té troques de ¡lañes de colors diversos.
Atenció a 1'existencia de la locució embaucar la troca, que vol dir 'complicar un assumpte'.
13. a la descosida
b) sense contenció. Anit no vam fer res mes que parlar,
beure i riure a la descosida. Com a locució sinónima
tenim sense aturador.
14. dida
b) mare de llet. Vol molt la seua dida, perqué sap que
el va alletar. Atenció a l'existéncia de la locució engegar a dida, que vol dir 'desfer-se d'algú de mala
manera'. Si no m'ateneu, vos engegaré a dida, i en
paúl
15. escalóla
c) planta gramínia utilitzada com a menjar per a les
aus de gábia. Has posat escalóla al cañan? El mot
escalóla, també pot significar 'pasta feta d'algeps i
aiguacuit, usada en escultura per a fer motles o en
construcció'.
16. a la grega
a) en moviment i amb desordre. Alió era un desastre,
tot eslava a la grega. Com a locucions sinónimes,
recordeu en doina, en renou.
17. escull
a) roca arran d'aigua. Si no tenim cura, els esculls
d'esta zona poden fer malbé la carena de la barca.
Figuradament, el mot escull també pot significar
'obstacle gran, perillos'.
18. carena
c) en una muntanya o una serralada, línia divisoria
de dos vessants. Finalment, després de tanta ascensió, vam arribar a la carena de la muntanya. Recordeu que el/mot carena també significa la 'part submergida d'un vaixell'.
19. sotsobrar
b) tombar-se, una embarcado, sobre un costat fent
mitja volta. La tempesta era tan forta que va fer
sotsobrar el veler. Com a relativament sinónim tenim
el verb naufragar.
20. cuita
b) pressa. Van arribar al castell amb una gran cuita.
Recordeu l'existéncia de la locució a cuita-corrents,
que vol dir 'de pressa i corrents'; pareu esment, d'altra banda, en l'existéncia del verb acuitar, que signi-
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
fica 'donar pressa (a algú), fer que s'afanye a fer
alguna cosa'. No suporte que m'acuites quan extíc
fent una faena delicada.
a rinxo de
a) a la vora de. A rinxo del camí hi ha un hostal. Com a
locucions sinónimes recordeu a la vora de (o vora de,
o vorera de), a frec de (o frec a frec de), a tocar
de, tocant a...
La paraula que figura en el diccionari es:
c) prole. Sempre viatja amb tota la prole, i aixó que té
sis filis! II El castellanismo *tmrar es pot substituir
per estafar, engalipar, ensarronar... // El nostre adjectiu es tebi, no *tibi.
El grup que está ben escrit es:
a) compact disc. La música d'este campad disc es molt
bona. Naturalment, també es pot dir disc compacte.
La granota rauca.
b) rauca. Noteu que les nostres granóles fan rauc, rauc,
rauc..., (i no *cro, fro, ), i per tant, el verb corresponent es raucar.
Els habitants de la Vila Joiosa son vilers i els de Castalia es diuen castelluts.
b) vilers, castelluts.
Les vostres páranles han apaivagat la seua ira.
a) apaivagat. Recordeu que el verb apaivagar significa
'fer desaparéixer o calmar un estat d'agitació, de violencia (en algú o en alguna cosa)'; com a sinónims,
recordeu apagar, calmar, sufocar, desenfuriar, desenutjar...
Aquell espectacle ens va compungir moltíssim, de tan
trist com era.
c) compungir. Recordeu els substantius relacionáis
compunció i compungiment, que signifiquen 'dolor
punyent, fort'.
Penja el quadre be, que está de gaidó, i fa lleig.
a) de gaidó. Com a locució sinónima tenim de gairell,
a esgaiada, al biaix (o de biaix), al gairó (o de gairó), de caníell, de cantó, d'esbiaixada, d'esquitllentes, d'esquitllébit, de tort, obliquament, de costat, en
diagonal...
Pareix molt decidit, pero de seguida s'arronsa.
c) arronsa. El verb arronsar, usat pronominalment, arronsar-se, básicament significa 'acovardir-se'. Recordeu l'existéncia de la locució arronsar-se-li el melic
(a algú), que vol dir 'acovardir-se davant d'un perill,
d'una faena, etc.'.
Els preus ara son molt mes assequibles.
c) assequibles. El mot Assequible, efectivament, vol dir
'que es pot obtindre o aconseguir'. El mot *asolibk
no existix, pero sí que tenim el mot assolible, que
significa 'que es pot assolir, que es pot aconseguir".
Ja podeu abaixar els bracos.
b) abaixar. Mentre que en la major part d'accepcJons
del verb baixar hi ha implícitament el coacepte de
'moure les carnes en direcció de dalt a baáx'. o d
verb abaixar (que vol dir 'fer baixar'}. i
prova
no es present. Per tant, podrem dir: baixar del tercer
pis al primer, baixar de I 'autobús, baixar els escalons de dos en dos, baixar una muntanya, baixar les
figues seques del terral. Noteu, pero, que el verb baixar també significa 'pervindre a un nivell mes baix,
a un grau inferior d'intensitat: la temperatura ha baixat; la marea baixar-á d'ací a una hora; i en l'ámbit
informátic 'copiar programes, fitxers, etc., d'un ordinador remot a un de local, generalment a través d'Internet'. En canvi, del verb abaixar podem dir: abaixá
el cap per vergonya; ja podeu abaixar els bracos;
s 'abaixá els comáis deis pantalons, abaixar la vista,
abaixar la mirada, i també s 'abaixá per arreplegar
els papers de térra, etc. En tots els exemples que
hem vist, la idea de 'moviment de les carnes' no hi
intervé. Peí que fa ais usos figuráis del verb abaixar,
en tenim exemples diversos, com ara: acó U abaixará la febra; abaixaran les laxes; abaixá la veu; han
abaixat el mur que rodeja el pati; el cap I 'ha abaixat
davanl de tots els companys; no m 'agrada gens que
t'abaixes tant.
32. Té molí mal geni, i sempre está de futrís.
a) geni, de futrís. Atenció, perqué de vegades es fan
unes pronuncies falses en mots com ara *génit, *ttr=
metrU, *adefesit, etc., del tot rebutjables. // Recordeu
que la locució de futrís significa 'de mal humor';
com a sinónimes tenim de mala llet, de mala ¡luna;
per contra, la locució de filis significa 'de bon humor'.
33. Volia saber flns a quina hora ixen trens per a Alacant.
b) fins a, per a. Per tal de saber en estos casos quan
hem d'us&Tfins o fins a, cal teñir present quina seria la frase sense la preposició fins. Compareu els
exemples: arribarem 0 dilluns que ve, \r tant:
no arribarem fins 0 dilluns que ve; t 'esperaré 0
demá de mati, i per tant, no t'esperaré fins 0 demá
de mati; arribaran 0 esta vesprada, i per tant, no
arribaran fins 0 esta vesprada; arribaran a la vesprada, i per tant, no arribaran fins a la vesprada;
a quina hora ix l'últim tren?, i per tant, fins a quina hora ixen trens?; vaig arribar a la vora del riu,
i per tant, no vaig arribar fins a la vora del riu;
arribarem a Roma, i per tant, no arribarem fins a
Roma.
34. Ja tinc bastants diners, pero no prou per a moblar-me
la casa.
c) bastants, prou. En esta mateixa frase ja deu quedar
clara la diferencia entre bastant i prou; el mot baslanl, que quan s'usa com a adjectiu té flexió de nombre, significa 'en una quantitat o en un nombre regular': disposem de bastants mitjans per a I'obra: en
canvi, l'adverbi prou, que naturalment es invariabíe.
significa 'en quantitat suficient tant com cal": es prou
intel-ligent per a comprendre-ho: ¡es pomes no eren
prou madures.
44
35. Aquelles ventades eren un senyal evident que plouria
tot seguit.
a) un, que. Recordeu que el mot senyal es masculí, igual
que ho son els mots següents: un orare, el pebre, el
ranear, un regle, el solitari (el cuc), el somrís, el sotsobre, els térmiís, el titella, el torticoli... // Com ja
deveu saber, hi ha una serie de verbs o locucions verbals que porten un complement, anomenat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va introdui't per una preposició. Es tracta de verbs i
locucions com ara: "acostumar-se a": ens hem acostumat a tot; "pensar en": només penseu en la mona de
pasqua; "saber de": el meu nebot Joan sap molí d'informática; "ser senyal de": acó es senyal d'alegria;
"amenapar amb": ens va amenacar amb l'expulsió;
ara be, quan el CRV está representa! per un infinitiu, els
complements que son introduíts per les preposicions
en i amb, canvien per a o de: només penseu en la
mona de pasqua, pero només penseu a/de menjar-vos
la mona de pasqua (i no ...*en menjar-vos...); ens va
amenazar amb l'expulsió, pero ens va amenacar
a/d'expulsar-nos (i no ...*amb expulsar-nos...); es
complau en el convit, pero es complau a/de convidarlos (i no ...*en convidar-los...); finalment, si el CRV
es una oració introduída per la conjunció que, la preposició desapareix. Observeu les tres possibilitats:
confie en el resultat de I'examen, pero confie a/de superar I 'examen i, finalment, confie 0 que aprovaré
I 'examen (i no *de que apmvaré...).
A la página següent teniu en un quadre el resum deis
processos de canvi i caiguda de preposicions.
36. Aquella trágica noticia va afectar 0 tot el món.
a) 0. Observeu que el verb afectar es transitiu, i, per
tant, du un complement directe, que —com el nom
indica— ha d'anar direclamenl unit al verb, sense
cap preposició.
37. Ma mare, de ben joveneta ja treballava per a altri.
a) altri. Recordeu l'existéncia del mot altri, que significa 'una altra persona, els altres'; convé recordar
que, actualment, el pronom altri s'usa exclusivament
en construccions preposicionals i en contextos molt
concrets: ja no treballa per a altri; mals d'altri, rialles son.
38. La xurma, enfervorida, cridara: a baix la dictadura!
a) xurma. a batí. Si be d mot xurma també es pot dir
xusma. hem triat la primera perqué Túnica resposta
possible es la o. ja que la segona opció ha de ser
necessárianKfli a bou: rccordeu que nosaltres no teflini 1 9^NWul
jflBQBL
39. Hem oorifat A aaMn meáicrals i Ilurs obres.
c i MeAmfc. Bn L'ámca forma normativa es medie* l"is de les formes llur ('el seu'
i &n l'efc seus', [d'ells/elles]), básicaen textos que tinguen un
devat son formes paral-leles a las
Preposició
Verb
Davant
Sintagma nominal
Oració d'infinitiu
Cláusula amb i/"i
a
Hem acceda
M'he acostumat
atot.
al barrí.
a dir-li-ho.
a viure-hi.
0 que vinguen.
0 que hi hoja soroll.
en
Nomespenseu
Té interés
en les vacances.
en la música.
a/defer vacances.
a/d'escoltar música.
0 que necesstteu vacances.
0 que anem al concert.
de
Sap
Es queixa
deíotunpoc.
de la faena.
de resaldré equacions.
de matinar.
0que l'equació es irresoluble.
0 que ho facen els qjudanís.
L'amenafá
Está d' acora
amb 1 'expulsió
amb el leu amic
a/d'expulsar-lo.
a/de parlar amb el teu amic.
0 que 1 'expulsaría.
0 que parlen els dos.
amb
Les frases del quadre s'han de llegir d'esta manera:
— Hem accedit a tot. Hem accedit a dir-li-ho. Hem accedit 0 que vinguen.
— L'amenafá amb l'expulsió. L'amenafá a/d'expulsar-lo. L'amenafá 0 que ¡'expulsaría.
— De vegades, pero, la supressió de la preposició davant la conjunció que resulta molt forcada; en este cas es recomana d'introduir entre la
preposició i la conjunció que un substantiu de valor general com ara el fet, la idea, de manera que la frase resulte mes normal: / 'error es
deu al fet que no has sabut buscar la saludó (millor que es deu que...).
40.
41.
42.
43.
44.
del francés leur i de l'italiá loro i corresponents al
possessiu anglés their. els assistents van manifestar
llur entusiasme.
A la reunió vam anar gairebé tots, pero com que jo no
em trobava gaire be, aviat me'n vaig anar.
c) gairebé, gaire be. Observeu la diferencia que hi ha
entre gairebé, que significa 'quasi' i l'aplec formal
per gaire + l'adverbi be, conjunt de dues paraules
que s'escriuen separadament: des d'aquell lloc no
véiem l'espectacle gaire be.
Tan prompte com hi va arribar, va posar en relleu les
seues opinions.
c) tant, en. Recordeu que l'adverbi tañí pren la forma
tan davant d'un adjectiu, un adverbi —com es este
cas— o una locució adverbial. // L'ús de les preposicions es característica de cada llengua; observeu mes
casos en qué nosaltres usem en, com en la frase actual, posar en relleu, mentre el castellá n'usa d'altres:
tindre el compte en descobert (i no *al descobert)',
passar en net uns apunts (i no *tt-net); náixer en
bona estrella (i no *amb bona estrella)...
El bolet que has dut, no es bo per a menjar, em sembla que es verinós.
b) per a, verinós. Observeu l'ús de la preposició composta per a en esta locució, mitjansant la qual s'expressa essencialment la finalitat, l'objecte o la destinado. // A mes del mot verinós, també hi podriera
haver usat el sinónim metzinós.
Si t'agafe, sabrás el que es bo.
b) si, es. Observeu que, en la riostra llengua, l'adverbi
com no té mai un valor condicional, cosa que sí que
ocorre en castellá; nosaltres hem d'usar sempre la
conjunció condicional per antonomasia: si. II Recordeu que la forma es, del verb ser, porta accent diacrític.
No criden tan fort, que el xiquet s'está adormint.
c) crideu, adormint. El verb *xillar es un castellanis-
me. // Noteu que el verb adormir, usat pronominalment, adormir-se, significa 'comencar a dormir'.
45. La veritat es que nosaltres pareixem uns espantalls, ací
immbbils com dos país.
c) pareixem, immóbils. Recordeu que les formes del
PRESENT D'INDICATIU del verb paréixer son paree, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen; la forma
pareguem pertany al PRESENT DE SUBJUNTIU. // Com ja
deveu saber, móbil s'escriu amb b (i no amb v); recordeu-ne uns altres casos semblants: gavardina, govern, gravar, javelina, llavi, núvol, pavelló, prova,
raval, rave, savi, trovar...; d'altra banda, observeu
que el mot immóbil está format peí prefix in + móbil;
ara be, este prefix esdevé im- davant de paraula comencada per m: immadur, immediat, immóbil, immoral; una cosa semblant ocorre amb este mateix prefix
(in) que, unit a un mot cornejal per /, esdevé / (in
+ legal = il-legal; in + lógic = il-lógic; in + licit =
il-lícit...) i, unit a mot comensal per r, s'assimila a r
(in + real = irreal; in + regular = irregular; in +
responsable = irresponsable...).
46. Dones, ella que véu que no l'havien elegida, va dir que
si no anava ella, no hi aniria ningú.
b) véu, si no. Observeu l'accent diacrític de la forma véu, del PASSAT SIMPLE, i per tant, substituible per
va veure, fet que ens permet distingir-lo de la forma
véu, del PRESENT D'INDICATIU o del substantiu véu. II
Adoneu-vos que ací cal usar l'aplec del condicional
si mes l'adverbi de negació no; observeu que la frase podría ser perfectament gramatical, pero amb valor contrari, si hi elidim l'adverbi negatiu: si anava
ella.
47. A Vassemblea d'antics alumnes, a tot estirar, hi \*m
anar una vintena de persones.
a) assemblea, a tot estirar. Recordeu mes parauks que,
com assemblea, s'escriuen amb e, mentre que d i
tellá usa unes altres vocals: arqueóleg. auto
prova
48.
49.
50.
51.
52.
53.
46
batedor, helar, bescuit, besnét, cánem, casella, caseta, capella, Castella, Colerina, cometes, compte,
Constantinoble... // L'expressió *com a inolt, cale literal de la castellana corresponent, no es nostra; a
mes de a tot estirar també podríem haver usat peí
cap alt o com a máxim.
Encara tens els Ilibres de Remei? Vés ara mateix a sa
casa i torna-//V.v.
b) -li'ls. A Remei = // / els Ilibres = els; ara be, a l'hora de combinar els dos pronoms, el segon pren la
forma reduída ('ls), ja que ha d'anar darrere d'un
altre pronom que acaba en vocal: li.
Envieu el paquet a les prove'ídores. Envieu-fos-e/ hui
mateix.
c) -los-es. A les prove'ídores = los I el paquet = el; adoneu-vos que la forma del pronom en funció d'objecte indirecte es sempre idéntic, sense tindre'n en
compte el genere: // per al singular i els (o les formes
alteraatives los, 'ls ) per al plural; observeu que, en
la llengua castellana passa exactament el mateix ja
que en tots dos casos, els pronoms son idéntics: le,
per al singular (al niño le daré... /ala niña le daré...)
i les, per al plural (a los niños, les he comprado... /
a las niñas, les he comprado...).
Ja has donat l'enhorabona a les teues vei'nes? —No,
ara els la donaré.
b) els la. A les vei'nes = els I l'enhorabona = la; noteu
que la frase seria exactament la mateixa si es tractava del ve'íns.
Si les alumnes volen saber les notes, no les faces esperar i digues-/os-fes.
b) les, -los-les. Observeu que en el primer pronom feble, com que es tracta d'un objecte directe, sí que
fem distinció peí que fa al genere (les en este cas).
// A les alumnes = los I les notes = les; en este cas,
com que el grup les alumnes representa 1'objecte indirecte, usem la forma los (justament la mateixa forma que hauríem usat si en lloc de les alumnes, es
fera referencia ais alumnes).
Va dir que el plom es convertiría en or, pero no s'hi
va convertir.
b) s'hi. Observeu que el primer pronom, se (que pren la
forma elidida, s') representa la forma pronominal del
verb, que esdevé transformar-se; el pronom adverbial
ni, de la seua banda, substituíx el sintagma preposicional en or; noteu que es tracta d'una preposició distinta de de, rao per la qual hem usat el pronom hi.
No m'agradaria que enguany ens envaira una altra
plaga de térmlts.
b) envaira, térmits. Recordeu que el nostre verb es envair (i no * invadir); adoneu-vos que la diéresi de la
'i ens evidencia que la paraula té quatre síl-labes: enva-í-ra. // Observeu que el mot térmit es una paraula
plana, igual que ho son les paraules següents: termóstat, tetraplegia, textil, torcer, torticoli, transcórrer, tulipa..., i, a mes a mes, noteu que pertany al
54.
55.
56.
57.
genere masculí, mentre que la castellana corresponent es femenina; ací en teniu mes exemples de la
mateixa característica: un afront, els avantatges, els
bacteris, el cap, un carrer, un cataplasma, el cim, el
compte, el contrallum, el corrent, el costum, el desavantatge, el deute, el dubte, un escafandre...
Tosía la sopa i si et sembla que li falta sal, posa-n'hi
un pessiguet.
c) tasta, -n'hi. Recordeu que l'acció de 'prendre una
xicoteta quantitat (d'un menjar o una beguda), posarse'n un poc en la boca per a apreciar-ne el gust' es
diu tostar, verb paral-lel a l'anglés to taste; en valencia, provar, básicament, significa 'intentar'. // (De)
sal = en I a la sopa = hi; observeu que es tracta del
valor partitiu del pronom en: no cal tota la sal del
món, sino només un pessiguet; i, peí que fa al pronom hi, adoneu-vos que es el substituí d'un sintagma
preposicional inicial amb la preposició a (a la sopa);
si a l'hora de combinar els dos pronoms hem optal
per la forma elidida («') ha eslal perqué va unil al
pronom hi, que comenfa per vocal (precedil de h).
Era una senyora encantadora, molt cortesa i tranquilla com n'he vist poques.
a) cortesa, tranquilóla. Recordeu que l'adjecliu cortés
le qualre formes: cortés, cortesa, cortesas, corteses;
es el maleix que ocorre amb allres adjeclius, com
ara: blau, bord, destre, dolf, estrateg, ferm, fort, gris,
inert..., que leñen quatre formes mentre que el castellá en le dos. // Unes poques paraules acabades en -/,
en fer deriváis, la geminen; es el cas de tranquil i
tranquilla (i tranquillament...); recordeu lambe els
casos següenls: bacil, pero bacil-Ufarme...; Camil,
pero Camil-la...; dril, pero Ciril-la...; codicil, pero
codicil-lar...; gal, pero gál-lic...; imbécil, pero imbecillitat...; Maquiavel, pero maquiavél-lic...; mil, pero
mil-lésima...; Marcel, pero Marcel-la...; nul, pero
anul-lar, nul-litat...; protocol, pero protocol-lari...;
pupil, pero pupil-la...
No sé com sou: només penseu en els diners; sempre
esteu pensant a guanyar-ne mes i mes.
a) en, a, -ne. Observeu que es tracta del mateix verb,
pensar, que té dos complements de régim verbal.
Com que el primer complement es un sintagma nominal, els diners, está ¡ntrodun per la preposició en;
el segon complement, en canví. es un infinitiu, guanyar diners, i, per tant. harem d'introduir-lo amb les
preposicions a o de, mcksñunKnL Recordeu el que
s'ha explica! en esa •aña prava, pregunta 35. //
Peí que fa al \mvaom aütuliúi -fie (guanyar-ne), noteu que es mea dd «alar paninu.
Si ven Meten. «•pn-Mrfe ¿M, com mes grans, mi• / (de) melons = en, i com
a* a la dreta com siga pos'*; noteu que es tracta del
i: no tots els melons del
prova
58.
59.
60.
61.
món, sino només dos. // Observen l'ús genuí del
grup com mes..., que denota el progrés en una acció;
la utilització del conjunt *quant mes..., no es nostre
i cal prescindir-ne.
En el llibre es presenten els avantatges del naturisme
com a filosofía de vida.
b) els, com a. Recordeu mes paraules que, com avantatge, son masculines en valencia, mentre que en
castellá son femenines: els afores, un afront, els bacteris, un cataplasma, el cim, el compte, el corrent, el
costum, el deute, el dubte, un escafandre, un espínete,
un estratagema, els llegums, el lleixiu, el pebre, el
rancor, un regle, el senyal, el somrís... II Observeu el
valor de 'en qualitat de, en concepte de' que té la
locució adverbial com a.
A setembre confie que aprovaré l'examen.
c) setembre, que. Recordeu que, quan un complement
de régim verbal está representa! per una oració introduída peí mot que, cau qualsevol preposició.
Finalment, van trobar una solució a curt, a mitjá i a
llarg termini.
b) finalment, mitjá, termini. La construcció *per últim
es un castellanisme; a mes de finalment, també hauríem pogut usar a I'últim, per acabar, en darrer lloc...
II Recordeu que el mot mitjá, entre altres, té el valor
de 'que es igualment lluny deis dos extrems en situado, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dos altres
parts o coses determinades dins d'una successió'. //
En valencia no tenim el mot *pü$; el 'terme o temps
assenyalat per a alguna cosa' es diu termini.
El nostre amic Ignasi, tal vegada arribará dilluns.
a) Ignasi, arribará. Observeu com s'escriu Ignasi. II
Recordeu que, per a expressar hipótesis o dublés, nosaltres ens valem del MODE INDICATIU, i no del SUBJUNTIU (com fa el castellá): potser nevará esta nit (i no
62. Vicent, com que es daltoniá, no distingix els colors verá
i roig.
c) com que, daltoniá, distingix, verd. Observeu que la
locució conjuntiva com que significa 'sent així que';
l'adverbi com (sense el mot que) no té, en valencia,
este valor. // Qui pateix daltonisme es un daltoniá; el
mot *daltónic es un castellanisme. // A mes del verb
disfingir, poseu també atenció a l'escriptura —i la
pronuncia— de les paraules burgés, extingir i venjanca. II Peí que fa a l'ús de les grafies darrere de consonant, en posició final de paraula, escriurem d o t
d'acord amb el que duguen les paraules de la mateixa familia: absurda, i per tant, absurd; esguardar, i
per tant, esguard, fredor, i per tant, fred, nórdic, i per
tant, nord, sudista, i per tant, sud, verdura, i per tant,
verd...
63. Aleshores vaig tindre ciar que el delegat no era ningú
per a fer-me callar.
a) aleshores, ningú per a fer-me. Cal observar les diferencies entre l'adverbi de temps aleshores, sinónim
64.
65.
66.
67.
del grup 'en aquell moment' i la coincidencia de la
preposició a + l'article + el substantiu hores: aleshores tots eren molt joves; a les hores que dius no
m 'abellix anar a passejar. II Atenció a l'ús espuri,
no genuí, d'expressions com ara *El delegat no es
qtti..., en lloc del genuí el delgat no es ningú per a...
Com que tot era fose, nosaltres no ens ni véiem.
a) com que, ens hi. Observeu que en la nostra llengua
la paraula com no funciona de conjunció causal (tal
com ocorre en castellá); llavors cal usar-hi el conjunt
com que: com que no tenia temps, me 'n vaig anar (i
no *com no tenia temps...). II Nosaltres = ens / allí,
en aquell indret fose = hi; observeu que hem usat la
forma reforfada del pronom de primera persona del
plural: ens.
Diuen els gallees que, de bruixes, haver-ne, «'hi ha.
c) gallees, -ne, n'. Els habitants de Galicia son els gallees i les gallegues. II Observeu que en tots dos casos hem usat el pronom adverbial en amb valor partitiu; ara be, en el primer cas, com que va darrere
d'un verb acabat en consona!, ens hem valgut de la
forma -ne, pero en el segon, com que s'ha d'unir
amb el verb haver impersonal (haver-hí) hem usat la
forma n'; noteu que es tracta del verb haver impersonal i, per tant, no pot anar en plural, com molt
sovint se sol fer (*n 'hi han).
Diuen les noticies que ais Pirineus es va precipitar una
allau i va fer descarrilar un tren de mercaderies.
a) una allau, descarrilar, mercaderies. Ja deveu saber
que una allau (mot femení) es una 'massa de neu o
de gel que es desprén de la muntanya i es precipita
amb violencia'. Els va sorprendre una allau de neu.
Recordeu mes paraules que son també femenines i
que, malgrat comen9ar amb a- han de dur el determinan! una (cosa que no ocorre en castellá): una acné,
una ágape, unes alicates, una amargor, una análisi, una áncora, una andana, una apoteosi, una aroma, una au... II Descarrilar, efectivament es el verb
que significa 'eixir, les rodes d'un vehicle, deis rails
de la via per on circula', mentre que desencarrilar,
sinónim de desencaminar vol dir 'induir (algú) a
obrar erradament. Un mal assessorament I'ha desencaminat en les negociacions. II El producte del treball
huma, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercal' es diu mercadería; el
mot ^mercancía es caslellá.
Ja heu imprés amb tota l'atenció que calia elsfuUs del
comunicat?
c) imprés, els fulls. Recordeu que el participi del verb
imprimir es imprés (o imprés), impresa, impresos.
impreses; la forma *imprímit no es normativa Recordeu que un full (de paper) també es pot dir un
foli; el mot fulla, en canvi, fa referencia, be a Torgan laminar de creixemenl limitat que aparen btenimenl en la lija o en les branques', o be a la 't
prima de metal 1 d'una ferramenta taltant".
47
f
prova
68. Van haver d'abandonar l'habitatge perqué els van donar una ordre de desnonament.
b) l'habitatge, desnonament. A mes del mot vivenda,
recentment incorporal a alguns diccionaris, no hem
d'oblidar que el nostre mot genuí es habitatge. II Els
mots *desahuci o *deshauciament son castellanismos; el nostre mot corresponent es desdonament o
desnonament.
69. Gairebé 0 vaig deixar la pell en l'antic treball; i per
tant ara ja no vull treballar mes.
a) 0, vull .Noteu que la nostra locució deixar-hi la pell
(o la vida), que significa 'morir en una empresa', no
s'usa pronominalment; no es, per tant, *deixar-se la
petí, i en esta frase, *em vaig deixar la pell. II La
forma clássica de la primera persona del PRESENT
D'INDICATIU del verb valer es vull (i esta es l'opció
que recull el programa SALT de la Generalitat Valenciana); l'Académia Valenciana de la Llengua, pero,
ha acceptat també la forma vullc.
70. Aquella era una qüestió de la qual no volia saber res.
b) de la qual. Atenció, perqué constitu'íx un error molt
habitual que convé evitar, l'ús —paraHel al castellá—, deis grups compostos de PREPOSICIÓ + ARTICLE
+ QUE (al que, a la que, ais que, a les que; del que,
de la que, deis que, de les que; en el que, en les que,
en els que, en les que, etc.). Estes construccions son
valides únicament si equivalen a aquell que, aquella
que, aquells que, aquelles que: Vine amb el tren de
les sis o amb el que ix a les set. Es una orado semblant a la que hem vist abans, etc. Observeu que en
estos casos que acabem de veure hi ha un substantiu
sobreentés: ...o amb [el tren] que ix...', a la [orado]
que... En els altres casos, hem d'usar PREPOSICIÓ +
QUÉ/QUI, be PREPOSICIÓ + RELATiu coMPOST, o be l'adverbial on: La doctora amb qué [o amb la qual, o
amb qui] parlaves, acaba d'eixir (i no ...*amb la que
parlaves...). L'amic en qui [o en el qual, o en qué]
confiava, m'ha tra'it. Acabe de llegir la novel-la de
qué [o de la qual] em vas parlar tant. No he trobat
cap enciclopedia en qué [o en la qual, o on] ho explique be. Esta es la senda per on [o per la qual, o
per qué] solíem anar a la platja. La frase proposada,
dones, a mes di"Aquella era una qüestió de la qual no
volia saber res, també podría ser Aquella era una
qüestió de qué no volia saber res.
71. El fet d'abaratir les matéries primeres ajudara el comerc.
a) abaratír, matéries primeres, el. Observeu que el nostre verb es abaraíir, i no *abaratar, observeu els verbs
següents, en qué hom pot cometre un error semblant:
aclarir (i no *aelarar); acovardir (i no *acovardar);
agrir (i no *agivjar); amansir (i no *amansar); atemorir (i no *temoritzar); collidir (i no *colisionar); engrandir (i no * agrandar)', engrossir o engruixir (i no
*engrossar); expandir (i no *expansionar); extorquir (i
no * extorsionar)... II El nostre sintagma es matéries
48
11.
73.
74.
75.
76.
77.
primeres (millor que primeres matéries), pero l'expressió *matéríes primes es un castellanismo. // Recordeu
que els objectes directes gairebé mai porten cap preposició, sino que van units al verb directament.
Aquells grups formaven unes elits en les societats de
les ciutats alemanyes del moment, com era el cas de
Munic i, mes encara, de la ciutat de Zuric.
c) elits, Munic, Zuric. El mot elit es agut, com també
ho son els mots següents: esperit, fabril, febril, filantrop, flúor, fútbol, handbol, handicap, hectogram, heroi, hoquei, humit, iber, imbécil (o imbécil), interval...
II Recordeu que la nació centreeuropea es Alemanya,
i que Alemany, a mes del gentilici corresponent, també es un cognom molt nostre.
Un bon enquadrament es imprescindible per a fer una
bona foto.
b) enquadrament, imprescindible. Observeu que es
diu enquadrament; els mots *enquadre o * encuadre
son castellanismos. // Observeu que el mot precís no
s'escau en esta frase, ates que precís vol dir, només,
'exactament o estrictament determinat o definit, no
equívoc o vague'. No té idees precises. Arribar a
I 'hora precisa. Estos aparells son molt precisos.
L'esportista té un gran handicap per a prendre part en
la carrera.
a) l'esportista, handicap. Com que el mot depon, significa 'recreado, comunament a l'aire lliure', es
compren que el mot *deportista no existisca en valencia. // Recordeu mes paraules que, com handicap
son també agudes: aldehid, alfil, amit, ampit, cautxú,
centigram, ciclop, comité, criquet, decagram, decigram, dextrogir, esperit, fabril, febril, filantrop, flúor,
fútbol, handbol...
Es tracta d'un sistema de cablatge molt nou.
c) cabaltge, nou. A mes de cablatge també en podem
dir cablejat. // Els mots *novetós o *novedós no son
valencians; també hi hauríem pogut usar l'adjectiu
innovador.
Barba-roja va ser un pirata famós.
b) Barba-roja. Observeu que, com que es tracta d'un
nom compost de SUBSTANTIU + ADJECTIU i el primer
acaba en vocal i el segon comenca amb r, hem de
posar-hi un guionet; ací en tenim mes casos: Comaruga; Mont-roig; Sant-romá: Fila-real; Malva-rosa;
Riba-roja...
La decisió deis jutges va perturbar el desenvolupament
del campionat.
a) decisió, perturbar, campionat Recordeu mes paraules que, com perturbar, s'escriuen amb o (i no amb
u, com les castellanas corresponents): plantufa, ploma, podrir, polir, polonés, palpa, polsar, polsera, polvoritzar, porga, porpra, recobrir, regidoría, retal, rigorós, rabí, roí, romanen!. Romanía... // Observeu
mes paraules com campionat, que presenta una i on
les castellanas corresponents presenten altres vocals:
cerimónia, ciment. contemporani, contenir, córnia,
78.
79.
80.
81.
82.
cosinus, cuir, declivi, desimbolt, diabetis, eclipsi, ensibornar, ermini, galio, humitat, indicible, infatuarse, infermer, jaspi, Unía, Magrib, mantenir, minestra,
minvar...
Les actituds d'aquell grup d'estrangers eren, efectivament, molt estranyes.
c) actituds, estrangers, estranyes. Recordeu que s'escriuen amb -d les paraules femenines acabades en
-etud i -itud: actitud, altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... II
Tant estranger com estrany s'escriuen amb s (i no
amb x); ací en teniu mes exemples: esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, es tendré...
Després de la pneumonía, en l'análisi clínica que s'ha
fet li han eixit paques hematíes.
a) pneumonía, clínica, poques. Observen que el mot
pneumonía está formal amb el prefix provinent de la
paraula gregapneéma, pneúmatos, que significa 'aire',
'vent', 'buf, 'esperit', es una paraula esdrúixola, com
també ho son les següents: dioptría, eczema, isóbara,
metástasi, olimpiada, pátxuli, quádriceps, rubéola,
termómetre, tríade, valúa... II Tant la paraula análisi
com hematía, son mots femenins, i els adjectius que
les acompanyen han d'estar concordáis.
El comboi avancava molt lentament en la corba.
c) comboi, corba. Recordeu mes paraules que, com
comboi i corba, s'escriuen amb b mentre que les castellanes corresponents ho fan amb v: buit, cabdell,
calb, debanar, desimbolt, embenat, móbil, oblidar,
oblit, rebentar, rebolcar, riba, Ribera, saba, trabador,
trabar, Xábia...
La mezquita té un sócol fet de taulellets.
b) mesquita, sócol. Observeu els mots següents perqué,
com mesquita i sócol, s'escriuen amb s mentre que
les castellanos corresponents ho fan amb z: mesclar,
mesquí, monsó, monsónic, pañis, pinsá, quars, resar,
ris, ronsal, sabata, safanória, safir, safra, saga, salpar, somarra, sarabanda, Saragossa, sargir, sarro,
sarsuela, saurí, sentinella, simbomba, soc...
El cirurgiá es va posar la máscara abans d'entrar al
quirofan.
a) cirurgiá, máscara, quirofan. Recordeu els mots cirurgiá i cirurgiá II El mot *masearilla es un castellanisme flagrant; observeu, pero, que el diminutiu de
máscara, es a dir, moscareta, en la nostra llengua fa
referencia exclusivament a la 'capa de productos cosmélics que s'aplica sobre la cara durant un lemps
determinal, generalment amb fins eslélics'; per contra, entre allres valors, una máscara o mosquera es
una 'careta per a amagar, protegir o medicar la cara
o per a administrar narcótics'.
83. La inflado que patixen els mercáis int
bla inversemblant.
c) inflado, inversemblant. Observeu com s'escrmea
els mots inflado i inflacionista. II Preneu nota també
del mot inversemblant (i no * inverosímil).
84. Definitivament, esta peca no es pot acoblar al mecanBme.
b) peca, acoblar. Recordeu mes paraules que, com
peca, presenten c, on les castellanos corresponents
escriuen z: Acores, alear, amenacar, avancar, brac.,
cabeca, cafar, comencar, enllocar, estruc, llac, marc,
Mofambic, Nica, pinca, rafa, trocar, unca, varica,
Venecuela... II Recordeu que el nostre verb es acoblar (i no *acoplar); observeu, per tant, com son les
altres paraules de la mateixa familia: cabla, acoblament, acoblador, etc.
85. El jardí está exuberaní.
b) exuberant. Recordeu també les paraules següents,
que tampoc no duen h: arpa, braman, benaurat, cacauet, coet, malaurat, oratge, arfe, orxata, os, ou,
Rin, truá, Vic...
86. Ja tenim molía malta molía, no en malgües mes.
a) molla, mólta, molgues. A mes de malta, també es
pot dir malí. II Observeu l'accent diacrílic de malta,
participi del verb moldre.
87. L'actriu descansa en el seu camerino.
c) camerino. Observeu que es Iracta d'un mot pres direclament de 1'Italia.
88. La distinció de les grafies es d'origen preromá.
c) preromá. En esta paraula, com totes les que están
compostes per un prefix acabat en vocal mes un mot
comencat per r, encara que la r es manté simple (a
causa de l'escriplura de la paraula autónoma), cal
pronunciar-la com a vibrant múltiple; ací en leniu
mes exemples: a-: arítmia; aulo-: autoretrat; bi-: birectangle; contra-: contrarestar, extra-: extraradi;
greco-: grecoromá; infra-: infraroig; mono-: monorail; mulli-: multiracial; neo-: neorealista; post-:
postromántic; pseudo-: pseudorábia, radio-: radioreceptor, semi: -semiregular...
89. Era un cigne de coll negre precios.
b) cigne. Noteu que el mot signe, tot i que es homófon
de l'anterior, té un significa! diferent, ales que, entre
altres valors té el de 'simbol'.
90. Quan el nét atónit véu que tot estava igual, agafá les
seues coses i se n'aná.
b) nét, véu. Observeu els accents diacrílics deis mols
nét ('fill del fill o de la filia') i véu, sinónim de va
veure, veié. Per lal de recordar nét o nét (contrari de
brul) penseu quina es mes neta: justamenl la que no
porta accent.
prova
Dictat
Dos o tres dies abans del termini que m'havia fixat per abandonar la ciutat, va comentar la temporada de les pluges. Estávem
a primers de juny i aquells aiguats —em deien— durarien fins ben entrada la tardor. Els matins eren clars, puríssims, sense un
núvol, blaus, nets. Cap al migdia sorgien unes masses de vapors Manques, retundes, d'unes turgéncies i d'uns arredoniments
marmoris. A primeres hores de la vesprada, aquells núvols puríssims, dibuixats contra un blau de pedrer de gall, rabiosament
concrets, comenfaven a poc a poc a esllanguir-se, a convertir-se en una grisor sense forma, esfilagarsada i negrejant. Després,
de sobte, amb una violencia salvatge, entre rellamps i trons, venia el ruixat. L'aigua cau desigual, a remolins, com si algú buidara sobre el nostre cap poals, cossis, bots i barráis. Després, a poc a poc la tempestat amaina, la pluja es torna uniforme, suau.
Aleshores naixen aquelles vesprades liquides del trópic, melangioses, musicals, que inviten a passejar davall de l'aigua, llargament, sense rumb, a l'atzar.
50
Área d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentari.
Vida real o ficció?
Els programes de telerealitat son un genere televisiu en el qual participen persones que viuen histories
reals. Es parla de diversos tipus de realitat: un correspondria a l'observador passiu, en qué la camera
grava diverses persones que conten el que els passa peí cap davant de les preguntes d'un presentador;
un altre seria la camera amagada que observa persones que ignoren que son filmades, i que sol utilitzarse en programes cómics; el tercer es el concurs de telerealitat, en el qual un grup de persones, en un
ambient concret competix per un premi mentre les cámeres les vigilen de manera continua.
Este tipus de programes té l'origen en la coneguda camera indiscreta deis anys 50 del segle passat, i,
mes tard es va usar en programes amb una camera que seguia persones en la vida diaria. Pero la gran
transformado tingué lloc a partir del final deis anys 90, quan es va difondre un concurs en qué un grup
de persones es tancava en una casa i havien d'intentar no ser elimináis pels companys o peí públic.
Actualment, este format presenta algunes variants. Tenim, per exemple, la de supervivencia en llocs poc
corrents per a un ciutadá mitjá o la d'académia artística per a cantants o per a models.
prova^P
PROVA
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Ética
Algú ha escrit que, si fonamentávem els nostres judiéis moráis en les afirmacions científiques, no n'obtindríem una ciencia perversa, sino, molt pitjor, una ética perversa. I així deu ser. Mes enllá de la fressada qüestió de la «neutralitat» de la recerca, hi ha el fet que tota «afirmado» científica es, per definido,
una hipótesi provisional que noves recerques poden esmenar o refutar. Les revisables propostes de la
ciencia pretenen explicar fenómens, no judicar-los; ens poden ajudar a entendre el món, pero no poden
ser la norma de les nostres tries polítiques o moráis. Quan han intentat ser-ho, els resultáis han estat
execrables.
Les nocions de justicia o de dignitat son una aposta humana, no una dada natural, i es per aixó que hi
podem creure. Si convenim que tots els sers humans teñen dret a un tráete just i digne, no afirmem cap
hipótesi mes o menys vel-leítosa, establim un valor, prenem una decisió que ens compromet amb la
nostra consciéncia, no amb l'avang del saber, i no correspon a este de discutir-la. En el molt improbable
cas que un bióleg ens demostrara que certs sers humans no poden atényer nocions com les de justicia
o dignitat per motius genétics, no per aixó estos sers humans tindrien menys dret a un tráete just i digne, de la mateixa manera que, si un antropóleg ens afirmava que les creences de cert poblé justifiquen
el sacrifici huma, no per aixó hem de justificar-lo nosaltres. Mes aína, si ens trobávem davant d'un acte
així, hauríem d'intentar dissuadir este poblé de cometre'l amb els millors arguments possibles, no per
falta de respecte a les seues creences, sino per fidelitat a les conviccions própies: la del respecte a la
vida humana, en primer lloc, i, en segon, la de la comunicabilitat universal d'este valor, per damunt de
creences i cultures. Si l'adquirim (i som lliures de fer-ho o no), hem de saber que el compromís étic no
es d'aquells que exigixen la reciprocitat.
1.
Obtindríem una ética perversa...
O a) si els judiéis étics equivalgueren a les afirmacions de la ciencia.
n b) si férem afirmacions científiques fonamentades en la nostra moral.
Q c) si basárem els valors étics en les teories científiques.
2.
Tota "afirmado" científica es...
O a) una ¡dea provisional.
n b) una asseveració inamovible.
n c) una hipótesi engrescadora.
3.
Les propostes de la ciencia pretenen...
n a) judicar els diferents fenómens.
Q b) ser la norma de les nostres tries moráis.
Q c) donar explicació deis fenómens.
4.
L'autor
Q a)
n b)
O c)
del text es mostra com una persona...
refractaria respecte a les "afirmacions" de la ciencia.
prudent respecte a les afirmacions de la ciencia.
segura de totes les "afirmacions" de la ciencia.
irova
5.
En quina de les següents afirmacions, extretes del text, s'inclou una valoració mes personal per
part de l'autor?
G a) Tota "afirmado" científica es, per definició, una hipótesi provisional.
G b) Els resultáis han estat execrables.
Q c) Les nocions de justicia o de dignitat son una aposta humana.
6.
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al text?
G a) La inapel-lable veritat de la ciencia.
G b) Els judiéis de valor científics.
G c) El perill de basar l'ética en les afirmacions científiques.
7.
Segons l'autor, si un poblé justifica el sacrifici huma, l'hauríem d'intentar...
G a) dissuadir per fidelitat a les nostres conviccions de respecte a la vida humana i de comunicabilitat universal d'este valor.
G b) disculpar i respectar les seues própíes creences.
G c) dissuadir que, si el cometen, ho facen amb els millors arguments possibles.
Conteste V (vertader) o F (fals)
8.
Dir que els sers humans teñen dret a un tráete just i digne es una hipótesi
capritxosa.
9.
Está plenament demostrat que hi ha certs sers humans que, per motius genétics, no poden entendre nocions com les de justicia o dignitat.
10.
La fidelitat a les conviccions própies justifica el fet d'argumentar les nostres
idees a algú que pensa de manera diferent.
V_
cu
F
cu
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen tes paraules o expressions següents?
11.
qué significa la paraula curta?
G a) pressa
G b) decisió
Q c) defecte
12.
Qué vol dir la paraula clenxa?
G a) part alta del cap, closca del cap
G b) línia que deixa al descobert la pell del cap, que es ta
cap a costats oposats
G c) bufada de vent
54
L
amb la pinta
prova
13.
Qué significa l'expressió presa del (latí grosso modo?
G
G
G
14.
Qué vol dir la paraula segó?
G
G
G
15.
a) criticar algú
b) furtar, robar
c) parlar molt baix
Qué vol dir la paraula boixet?
G
G
G
21.
a) un rem mes llarg que els altres d'un mateix bot, usat peí proer
b) una llitera per a transportar ferits
c) una unitat monetaria medieval
Quin signiflcat té el verb pispar?
G
G
G
20.
a) cada una de les parts d'una válvula
b) carbó mineral, semblant a la hulla o a l'antracita
c) mal físic que s'adquirix amb el temps o que es patix a conseqüéncia d'una malaltia
Qué es un ba/ard?
G
G
G
19.
a) es diu per a assegurar la veritat o la certesa d'una afirmado.
b) a poc a poc, amb circumspecció i cautela.
c) sorprendre's molt.
Qué significa el mot alifac?
G
G
G
18.
a) clevill
b) arrel mestra d'un arbre
c) tros de fusta o de metall cilíndric cónic que es clava en un forat fet en un objecte
Quin signiflcat té l'expressió "posar els peus p/ans"?
G
G
G
17.
a) músic solista principal d'un grup d'instruments en una orquestra o banda.
b) aliatge que conté un 35% de sodi i un 65% de plom.
c) conjunt de pells deis cereals, especialment del blat, que se separa deis grans en la mólta.
Qué significa el mot bada//?
G
G
G
16.
a) aproximadament
b) completament pie
c) massís
a) palet tornejat de fusta de boix utilitzat per a fer puntes de coixí
b) pega de ferro de fosa o d'acer que, en els molls, es utilitzada per a l'amarratge deis vaixells
c) límit, fita
Qué significa l'expressió "fer mans i mánigues"?
G
G
G
a) molestar, emprenyar
b) esforcar-se molt, fer tot el possible
c) impedir d'obrar a algú
prova
22.
Quina de les tres paraules seguents figura en els nostres diccionaris?
G a) abroncar
G b) hidrogen
G c) decimonónic
23.
La
G
G
G
24.
El
paraula que está ben escrita es:
a) formatejar
b) formatar
c) formatetjar
renilla.
bou
G
G b) cava 1 1
G c) corder
25.
Un
G
G
G
fantasma, una ánima en pena també es pot dir
a) bubota
b) bufa
c) budo
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
26.
G
G
G
guanyen molt si quan les prepares hi afegixes
a) Els berberetxos // una dent
b) Les cloísses // un gra
c) Els mexillons // una dent
amb
27.
No s'ha de netejar mai
G a) els grifos // salfuman
G b) els grifons // salfumant
G c) les aixetes // salfumant
28.
Fes-me
G a)
G b)
G c)
29.
Si no poses un bon
G a) cep // l'anzuel
G b) enceball // l'am
G c) esquer // l'ham
en
30.
Per
G
G
G
el
56
cas, t'ho dic
de veres
deveres
de deveres
favor, ajuda'm a
a] doblar // toldo
b) doblegar // tendal
c) doblar // tendal
_, els peixos no picaran.
que no puc
d'all.
prova^P
31. Estávem tots tranquils, i de
G
G
G
a) repent // irumpir
b) repent // irrompre
c) sobte // irrompre
32.
Ara
G
G
G
les
a)
b)
c)
33.
quin día de
G a) fins // setembre
G b) fins a // setembre
D c) fins // septembre
34.
La
G
G
G
xiques ja
borden //
broden //
borden //
va
aquell animal en la sala.
els
no
de la
del
del
No sé
dot abans de casar-se.
teñen vacances.
meua germana té
que
a) cada cosa // donen rissa
b) unes coses // fan riure
c) cada cosa // fa riure
ciencia certa.
fer-li cas, perqué ella, aixó ho sap
35.
G a) Tenim que // a
G b) Hem de // de
G c) Hem de // a
36.
es,
37.
G
G
G
molt, la millor alumna del curs.
a) Aranxa // de
b) Arantxa // amb
c) Arancha // en
38.
Nosaltres agafem ('autopista que va
G a) des de // fins a
G b) de // fins a
G c) des de // a
39.
No m'ha fet
_
G a) gens // qué
G
G
40.
pressa i no puc esperar-me.
a mi primer? Es que tinc
Podries
G a) peinar-me // alguna
G b) pentinar-me // un poc de
G c) pentinar-me // alguna
de gracia, aixó de
b) cap // que
c) res // qué
Son pare es
pero sa mare es d'_
G a) polac // Ucrania
G b) polaco // Ucrania
G c) polonés // Ucráína
Montecarlo
m'has parlat.
Pisa.
rova
41. Ara, _
aviat com pare de ploure, eixirem
D a) tant // de
D ^ tan // de
D c) tan // a
42.
Encara
D a)
D b)
D c)
43. Jo
tinc
coses
diverses // que
algunes // a
varíes // que
passeig.
fer.
D a)
D b)
D c)
. no li hauria deixat
de tu // gens
que tu // res
de tu // res
44.
No
G
G
G
que us
de tantes viandes per
proviscau // la nit bona
provisqüeu // la bona nit.
prove'íu // la nit de Nadal
45.
El nostre pare no vol que nosaltres
cómics, i encara menys, que
G a) veiem // llijam // ixquem
G b) vegem // llegim // isquem
G c) vegam // lliggam // eixim
46.
No m'agrada que la xiqueta
nar.
G a) tusga // pediatra
G b) tussa // pediatra
G c) tussa // pediatre
47.
Es
G
G
G
prou ríe
per a fer les despeses que
a) com // vullga // liquidesa
b) 0 // vulga // liquiditat
c) com // vullga // liquides
48.
Es
G
G
G
un
ja decidit; no
a) assumpte // li
b) assumte // li
c) assumpte // ni
49.
La xiqueta, ja no va al mateix col-legi que anava abans? No,
sat.
G a) la
G b) la'n
G c) la en
58
cal
a)
b)
c)
certs programes de televisió, ni que
després de les 11 de la nit.
tant; l'hauré de dur a un
que em van recoma-
i, damunt, tindre
pegues mes voltes.
l'any pas-
1
50.
Porta a les xiquetes les nines, pero porta.
ara; no veus que ploren?
n a) -les-les
D b) -los-els
G c) 'Is-les
51.
Paciencia, el que es diu tindre
tinc moltíssima,
massa i tot.
G a) -la // en // pot ser
G b) 'n // en // potser
G c) -la // ne // potser
52.
Ho vaig mirar
G
G
G
53.
una enciclopedia
no n'estava segur.
a) en // perqué
b) en // dones
c) a // dones
Us he dit que
un informe
en l'expedient.
i que
G a) feu // unánime // ¡ncloueu
G b) feu // unánim // inclogau
G c) feu // unánime // inclogueu
54.
De cometes,
de tres classes: les baixes o (latines, les altes o angleses i les anomenades cometes simples o
G
G
G
55.
a) en hi ha // sencilles
b) n'hi ha // senzilles
c) n'hi han // senzilles
Tan auténticament
es la germana com
es el germá.
G a) autodidacta // autodidacte
G b) autodidacta // autodidacta
G c) autodidacte // autodidacte
56.
El set es un nombre
pero el nou també es una xifra
G a) imparell // imparell
G b) imparell // imparella
G c) imparella // imparella
57.
Van pensar que ja ho decidirien
G
G
G
58.
del mes de
a) a principis // decembre
b) a principis // desembre
c) al principi // desembre
Les peticions d'
rides.
d'exámens s'acceptaran
G a) exemció // sempre i quan
G b) exempció // sempre i quan
G c) exempció // sempre que
s'ajusten a les condicions reque-
i prova
La
59.
de bresquilles es,
mermelada
// amb
D a)
D b) melmelada // amb
D c) melmelada // de
60.
No solc tindre
molt, la que mes m'agrada.
_de por
ningú.
D a) res // a
D b) res // de
D c) gens // de
61.
Ho
D
D
G
va fer
II havien
a) tal com // suggerit
b) tal i com // sugerit
c) tal i com // suggerit
62.
Els
G
G
G
metges ja fa anys que
els beneficis i
a) venen estudiant // les // siesta
b) venen estudiant // les // sesta
c) estudien // els // sesta
G
G
G
sabut les conseqüéncia, no m'hauria atrevit a
a) D'haver-ne // 0
b) Si n'haguera // fer
c) Si haguera // 0
63.
avantatges de la
cremat, sino que també feia
64.
No només felá gust
socarrim.
G a) a // un // a
G b) de // una // de
G c) a // una // a
65.
El marit va negar les acusacions a les periodistes, pero I'esposa no
G a) els les
G b) les les
G c) les en
66.
Encara
cap.
G a)
G b)
G c)
67.
60
que hi havia gerres de totes
i colors, de totes_
maneres // formes
formes // maneres
formes // formes
Procura que el malalt s'
G a) engulga // píldores
G b) engulga // píndoles
G c) engula // píndoles
les
_; si no, no es
tot el que em vaig atrevir.
penetrant olor
va negar.
vam comprar
68.
L'autor va abominar
la ideología que
havia defensat.
D a) 0 // tant
D b) de // tan
G c) de // tant
69.
El campanar acaba
una cúpula, damunt de la qual hi ha
G a) en // una veleta
G b) amb // una vel-leta
G c) amb // un penell
70.
La policía va descobrir un
demanaven els diners
G
G
G
vell amb
van escriure la carta en
a) ordinador // el que // en la que
b) ordinador // el qual // en la qual
c) ordenador // el que // en la que
Normativa ortográfica
Complete la frase amb les opcions correctes
71.
G
G
G
72.
quan el traslladaven a I'hospital.
el pres
Tot i que el portaven
a) emmanillat // va fugir
b) esposat // es va fugar
c) esposat // va fugir
Tot al voltant del cap hi havia una
molt
G a) auréola // resplendent
G b) aureola // resplandent
G c) aureola // resplendent
73.
El que al principi era un vulgar
una
va acabar
G a) costipat // siguent // neumonía
G b) constipat // seguent // neumonía
G c) constipat // sent // pneumonía
74.
La crema que li va receptar el metge era
cara.
per a l'_
que tenia
la
G a) la idónea // eccema // en
G b) l'idónia // eczema // en
G c) la idónia // eczema // a
75.
Ella, que llavors
a correr.
G a) véu // reüll // féu
G b) veu // reüll // feu
G c) véu // reüll // feu
que la miraven de
no
altra cosa que escapar
prova
76.
Han obtingut 23
es a dir,
el partit de l'oposició.
G a) escanys // els mateixos
G tí) escons // tants com
G c) escons // els mateixos
77.
La
de la remolatxa s'usa com a
per ais ramats.
D a) pulpa // pienso
D b) pulpa // pinso
D c) polpa // pinso
78.
dots de
d'aquella
eren molt grans.
G a) Les // persuado // ventríloca
G b) Els // persuasió // ventríloqua
G c) Els // persuació // ventrílocua
79.
Es una
sense
no pot viure.
G a) medicina // la que
G b) medecina // la qual
G c) metzina // la quina
80.
pujar al
gran sort va tindre! Es va
.
un
de quatre fulles quan intentava
G a) Quina // trabar // trévol // Vesuvi
G b) Qué // trabar // trébol // Vesubi
G c) Que // trovar // trévol // Besuvi
81.
gust de veure com el
_, rápidament,
les aigües de la mar.
G a) Donava // baixell // surcava
G b) Donava // vaixell // solcava
G c) Feia // vaixell // solcava
82.
: rondaller.
G
G
G
83.
El verb el signiflcat del qual es 'violar (un pacte, una llei, una regla, etc.)' s'anomena:
G
G
G
84.
a) Darder
b) Dardaire
c) Dardell
a) inflingir
b) infringir
c) infrigir
_: tou de la cama, format pels músculs solí i bessons.
G a) Panzell
D b) Panxell
D c) Pantoc
62
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
Un polígon de sis costats es un
G
G
G
86.
a) hexágon
b) exágon
c) exágon
haver-te encomanat a no a un
mateixos habitants de Cantiga Grecia.
fas com els
sino a nou o
G a) Déus // déu // deu
G b) Déus // deu // déu
G c) Déus // déu // deu
87. Té una afecció a la
G
G
G
88. La
G
G
G
89.
nostra iaia, abans de gitar-se es pren unes
a) dragees antireumátiques
b) gragees antirreumátiques
c) grajees antireumátiques
Hauré d'anar
G
G
G
90.
espinal.
a) médul-la
b) medul-la
c) médula
Les
, perqué m'ha eixit un
3) al dentista // fiemo // encia
b) al desntista // flegmó // jeniva
c) a cal dentista // flegmó // geniva
en
G a) mores // almíbar
G b) mores // almívar
G c) mores // almíbar
son boníssimes!
en la
superior.
prova
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
Sentía com si els o
os se li estigueren gla
ant, tan freda era la nit, i, no obstant, hi havia encara
una cosa mes freda en el seu interior; era com una barra de
el que li trave
ava l'esp
rit.
La r
bia, aquella f
ría ¡mpotent i
ega, l'havia deixada arrere feia molts quilómetres, mentres
s'estava esgotant, i ara només l'espentava una for
a salva e i ob
ecada. La mateixa, pero amortida pels anys, que l'havia portat per altres camins, fugint d'uns horrors demencials, que havia intentat
oblidar durant tota la nit.
Va tocar a la porta de la primera ca
a del poblé en qué va v
re llum, i una d
na gro
a amb
mocador al cap i amb una mirada crista
ina, li va obrir. Després del primer instant de sorpre
a el
va fer pa
ar, i ais cinc minuts li servia un got de llet cálenla i dos grans llesques de pa.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
n a) La piratería informática.
n b) La violencia en els centres escolars.
64
provaí
Solucions comentades
I. c); 2. a); 3. c); 4. b); 5. b); 6. c); 7. a); 8. F; 9. F; 10. V
II. cuita
a) pressa. Va arribar al castell amb una gran cuita.
Com a sinónims tenim els mots diligencia, prestesa,
vivesa, empenta, ansia, precipitado...
12. clenxa
h) línia que deixa al descobert la pell del cap, que es
fa en separar els cabells amb la pinta cap a costats oposats. Quan es pentinen defalleres, les xiques
es fan un clenxa ben recta. També es pot dir ratlla.
13. grosso modo
a) aproximadament. El to de la discussió te 'I pots
imaginar 'grosso modo'. Encara que es tracta d'un
llatinisme que ha estat incorporal a la llengua, se sol
escriure be en cursiva, be entre dues comes.
14. segó
c) conjunt de pells deis cereals, especialment del blat,
que se separa deis grans en la mólta. He fet un
beuratge de segó per alimentar els poros.
15. badall
a) clevill. Els badalls eren tan grans que hi passaven
autentiques ratxes de vent. També es pot dir clavill i
clivell. El mot badall, d'altra banda, també significa
entrepá.
16. posar els peus plans
b) a poc a poc, amb circumspecció i cautela. Si volem
assegurar-nos, cal posar els peus plans, i no precipitar-nos.
17. alifac
c) mal físic que s'adquirix amb el temps o que es
patix a conseqfiéncia d'una malaltia. Quan s 'arriba
a una certa edat tot son problemes i alifacs. També
es pot dir xacra.
18. baiard
b) llitera per a transportar ferits. Els infermers van
traure l'esportista en un baiard. També es pot dir
llitotxa, civera, llitera (pero no *cainilla).
19. pispar
6) furtar, robar. Atenció amb la cartera, no siga que te
la pispen. Noteu 1'existencia del substantiu pispa,
que vol dir 'lladregot'.
20. boixet
a) palet tornejat de fusta de boix utilitzat per a fer
puntes de coixí. Abatís les dones feien labors de
puntes amb fils i boixets.
21. Fer mans i mánigues.
b) esforcar-se molt, fer tot el possible. Van fer mans i
mánegues perqué ens trobárem a gust.
22. La paraula que figura en els nostres diccionaris es hidrogen.
b) hidrogen. Observeu que hidrogen es una paraula plana acabada en -en, i per tant, no ha de dur accent. //
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
En lloc del verb *abroncar, en la nostra llengua hem
d'usar esbroncar. // En lloc de *decimonónic hem de
dir hiutcentista/vuitcentista o be, del segle denou/dénou/dinou.
La paraula que está ben escrita es formatar.
b) formatar. Recordeu que aquest verb significa 'adaptar (un suport) a un formal determina! perqué el sistema hi puga llegir i escriure dades'. Haurem de
formatar el disc. Els mots *formatejarl*formatetjar
no son valencians, i tampoc ho es * telefone]ar, sino
que cal dir telefonar; d'altra banda, convé que observeu que 'cridar per teléfon' només vol dir 'fer crits
per teléfon'.
El cava// renilla.
b) el cavall. En canvi el bou mugix, i el corder, hela.
Un fantasma, una ánima en pena, també es pot dir
bubota.
a) bubota. Esta xica va peí món com si fora una bubota, com una ánima en pena.
Les cloísses guanyen molt si quan les prepares hi afegixes un gra d'all.
b) les cloísses, un gra. Observeu que, en general, els
valencians anomenem tant les cloísses com altres
moHuscs lamel-libranquis amb el nom genéric de
petxines.
No ha de netejar mai les aixetes amb salfumant.
c) les aixetes, salfumant. Recordeu que una 'válvula
d'accionament manual que s'adapta a Porifici d'un
recipient o a l'extrem d'una conducció per a regular
l'eixida d'un fluid' es diu aixeía; per contra, un grifó
(i no *gnfo) es un 'animal mitológic de cap i ales
d'au rapac i eos de íleo'.
Fes-me cas, t'ho dic de veres.
a) de veres. L'adjectiu ver, vera significa 'vertader'.
L'expressió de veres vol dir 'de veritat' i també hi
podríem dir de ver o de bon de veres. En canvi, l'adverbi deveres, significa 'de pressa'.
Si no poses un bon esquer en l'ham, els peixos no
picaran.
c) esquer, l'ham. Recordeu que el mot esquer vol dir
'menjar, sovint enverinat, que s'utilitza per a atraure
peixos, aus, etc.'. // Noteu que la paraula ham du h,
mentre que la corresponent castellana, 'anzuelo' no
en du; recordeu també uns altres casos semblants:
haca, harmonía, harpía, hendecasíl-lab, heptámetre,
herba, hexágon, hissar, hivern, hológraf, hartóla,
hoste, huit, huns...
Per favor, ajuda'm a doblegar el tendal, que no puc
fer-ho sol.
b) doblegar, tendal. Observeu que doblegar significa
'fer que una part (d'un objecte) s'aplique sobre l'altra part o hi forme angle, sense trencar-se el puní.
l'angle, de convergencia'; doblar, en canvi. vol dir
'fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble. Doblar una quantitat, un son, una paga. // Un
efectivament, es una 'tela que. mantingiida .
prova
31.
32.
33.
34.
35.
L
66
certa distancia de térra, servix per a fer ombra i protegir de la pluja. Hem comprat un tendal per a la
finestra; el mot *toldo es un castellanisme.
Estávem tots tranquila, i de sobte va irrompre aquell
animal en la sala.
c) de sobte, irrompre. El mot *repent es un castellanisme. // Atenció amb el verb irrompre (i també amb els
verbs corrompre, interrompre, prorrompre i rompre)
perqué, a causa del castellá, se solen substituir per
uns inexistents verbs *irrompir, *eorromptr, *mter=
rumpir, *pmnvmpir i *romptr; una atenció especial
cal posar en els participis: irromput, corromput, interromput, prorromput, etc.
Ara les xiques ja no broden els llencols del dot abans
de casar-se.
b) broden, del. Recordeu que, en valencia, bordar significa 'lladrar amena9adorament', mentre que brodar
significa 'fer ornaments de fil amb passades d'agulla,
generalment damunt teixit i a vegades damunt paper'. // Noteu que el mot dot es masculí, igual que
els següents: un cataplasma, el cim, el component, el
compte, el contrallum, el corrent, el costum, el desavantatge, el deute, el dubte, un escafandre, un escaire, un espinac, un estratagema, els es trucos...
No sé fins quin día de setembre teñen vacances.
a) fins, setembre. Per tal de saber quan hem d'usar^ww
0 fins a, cal teñir present quina seria la frase sense la
preposició fins. Compareu els exemples: arribarem 0
dilluns que ve, i per tant, no arribarem fins 0 dilluns
que ve; t'esperaré 0 demá de matí, i per tant, no
t'esperaré fins 0 demá de matí; no sé quin día teñen
vacances, i per tant, no sé fins 0 quin día teñen vacances; arribaran a la vesprada, i per tant, no arribaran fins a la vesprada; a quina hora ix l'últim tren?,
1 per tant, fins a quina hora ixen trens?; vaig arribar
a la vora del ñu, i per tant, no vaig arribar fins a la
vora del riu; arribarem a Roma, i per tant, no arribarem fins a Roma, etc. // Recordeu que el nostre mes
es diu setembre, (i no *septembre ni septiembre).
La mena germana té unes coses que fan riure.
b) unes coses, riure. Noteu que l'indefinit cada, en la
nostra llengua, no té valor intensificador: deia unes
mentides que..., (i no *cada mentida que...). II En valencia el mot riure tant pot ser un verb, amb valors
idéntics ais del castellá, com un substantiu masculí: té
un riure molí escándalos', el mot *rissa es inexistent.
Hem de fer-li cas, perqué ella, aixó ho sap de ciencia
certa.
b) hem de, de. Ja sabeu que l'obligació s'expressa amb
la perífrasi haver de', *tindre (o teñir) qtte es un castellanisme. // Com ja deveu saber, l'ús de les preposicions varia molt d'una llengua a una altra; recordeu
mes expressions en qué nosaltres usem la preposició
de: preñare una cosa de broma (i no *a broma);
radio de piles (i no *a piles); soroll de buit (i no *a
tmti); tela de quadres, deflors..., (i no *a quadres, a
flors...); teñir por de les represálies (i no *a-fes...);
traure profit de..., (i no *traure pmfit a...); vehicle de
motor (i no *a motor)', vestit de ratlles (i no *trrat*
tías), etc.
36. Podries pentinar-me a mi primer? Es que tinc un poc
de pressa i no puc esperar-me.
b) pentinar-me, un poc de. A mes de pentinar-se, el
diccionari del SALT ha acceptat l'expressió 'fer-se
el monyo' amb el mateix valor. // Observeu que el
mot algún, alguna no té, en la nostra llengua, el valor indefinit que pot tindre en castellá.
37. Aranxa es, de molt, la millor alumna del curs.
a) Aranxa, de. Recordeu que enmig de paraula, el dfgraf
-tx- va exclusivament entre vocals: catxalot, clótxina,
cotxe, despatxar, fitxa...; en canvi, per a representar
el mateix so pero en posició no intervocálica, usem
la -x-: anxova, clenxa, ganxo, arxiduc, carxofa, bolxevic, elxá... II Observeu mes expressions en qué
nosaltres no fem ús de la preposició amb mentre que
el castellá sí que en fa: va náixer en bona estrella
(i no ...*amb bona estrella)', ara ja no vivim en tanta
estretor (i no ...*amb tanta estator); a exclusió d'alguns alumnes, la resta ha aprovat (i no ...*amb exCÍUSIO...)...
38. Nosaltres agafem ('autopista que va des de Montecarlo fins a Pisa.
a) des de, fins a. Observeu que la locució prepositiva
des de expressa relacions circumstancials de temps i
de lloc que denoten punt de partida i que habitualment está en correlació amb^«*, fins a, fins en o fins
que: des de gener fins a marc; des d'ací fins allá...
39. No m'ha fet gens de gracia, aixó de qué m'has parlat.
a) gens, qué. Adoneu-vos que cap acompanya sempre
elements comptables, per tant, no son acceptables
cales del castellá com ara *no em va fer cap por,
*aixó no té cap interés, etc., sino que hi hem d'usar
gens de: no em va fer gens de por; no té gens d'interés, etc. // Com ja deveu saber, després de preposició cal usar el pronom relatiu tónic qué.
40. Son pare es polonés, pero sa mare es & Heroína.
c) polonés, Ucraína. Els gentílicis de Polonia son polonés i polonesa', recordeu que el mot polonesa, a
mes a mes, es el nom de la dansa popular de Polonia.
// Observeu que, en la nostn (lengua, el nom de la
nació la capital de la qual es Kíef es Ucraína, nom
paral-lel al d'altres Ikngues. con ata l'anglés Ukraine o el francés l'UkraatC41. Ara, tan aviat con pare éte pinwe. cUiícaí a passeig.
c) tan), a. Com ja doe» sabcc. fadvcttii umt, anteposat
a un adverbi (com es d •« «•«*) es reduíx a tan.
//' La nostra IOCKÜ es «ñBr m paaeig (i no ...*tfe
possftgf. reonritv ••• ••nv BEBDÓOS en qué tampoc usen la pKfumaé Jk. JMMT ex relleu (i no *de
•fimm
prova^P
42. Encara tinc algunes coses a fer.
b) algunes, a. Observeu que el mot varí, varia, es un adjectiu qualificatiu ('variat') i no un indefinit ('uns
quants', 'alguns', 'un cert nombre de'...): En este calaix hi ha coses varíes (es a dir, variades). II Recordeu
que la preposició a s'utilitza davant d'infinitius que
funcionen com a complements d'un substantiu o del
pronom res: Tinc molí a dir-vos (i no *que dir-vos). Hi
ha maltes qüestions a tractor en la reunió de la nit (i
no *que tractor). No tinc res a fer, (i no * que fer)...
43. Jo que tu, no li hauria deixat res.
b) que tu, res. Observeu la diferencia que hi ha entre
la nostra locució (jo que tu...) i la castellana corresponent (yo de ti...). II Adoneu-vos que res, en frases
negatives com esta, significa 'cap cosa'.
44. No cal que us proveíu de tantes viandes per a la nit
de Nadal.
c) provei'u, la nit de Nadal. Noteu que les formes del
PRESENT DE suBJUNTiu del verb proveir son proveisca,
prove'isques, proveisca, proveím, proveíu, prove'isquen. II Recordeu que nosaltres celebrem la nit de
Nadal (i no la *nit bono) i la nit de cap d'any (i no
la *nit vello).
45. El nostre pare no vol que nosaltres vegem certs programes de televisió, ni que llegim cómics, i encara
menys, que isquem després de les 11 de la nit.
b) vegem, llegim, isquem. Observeu be com son els
PRESENTS DE suBJUNTiu deis verbs veure (veja, veges,
veja, vegem, vegeu, vegeri), eixir (isca, isques, isca,
isquem, isqueu, isquen). Peí que fa al verb llegir cal
tindre present que pot seguir el model no incoatiu,
les formes del qual son Hija, lliges, Hija, llegim, llegiu, lligen, o be el model incoatiu, amb les formes
següents: llegisca, llegisques, llegisca, llegisquen, si
be els valencians solem usar les primeres.
46. No m'agrada que la xiqueta tussa tant; l'hauré de
dur a un pediatre que em van recomanar.
c) tussa, pediatre. Recordeu que el present de subjuntiu
de tossir es tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen;
les formes tusca, tusques, etc., es poden usar en registres poc formáis, pero les formes *-tttsga, *tusgues, etc.,
no pertanyen a l'estándard. // Observeu que el mot
pediatre es de genere masculí, mentre que pediatra
n'és el femení corresponent.
47. Es prou ric 0 per a fer les despeses que vulgo i, damunt, tindre liquiditat.
b) 0, vulga, liquiditat. Observeu que la construcció
*com per a..., no es nostra; nosaltres hi hem de prescindir del com. II En una prova com esta hem de
triar les formes vulga, vulgues...; les formes vullga,
vullgues..., s'adscriuen a nivells de llengua mes vulgars. // Recordeu que la 'qualitat de líquid' es la liquiditat', el mot *liquidesa es castellá.
48. Es un assumpte ja decidit; no hi pegues mes voltes.
c) assumpte, hi. Observeu mes paraules que, com assumpte, duen el grup consonántic -mpt-: atemptat,
49.
50.
51.
52.
comptabilitat, compte, exempt, impromptu, peremptori, presumpte, prompte, promptitud, redemptor, símptoma... // Adoneu-vos que encara que popularment
solem usar el pronom //, no es gramaticalment corréete, ates que // s'adscriu a persones o elements personificáis; en canvi, el pronom hi substituíx el sintagma a I'assumpte.
La xiqueta, ja no va al mateix col-legi que anava
abans? No, la'n van traure l'any passat.
b) la'n. La xiqueta = la I del col-legi = en; i fent la
combinació de pronoms, el resultat es la 'n (recordeu
que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible).
Porta a les xiquetes les nines, pero porta 'ls-les ara; no
veus que ploren?
c) 'ls-les. A les xiquetes = 'ls / les nines = les; recordeu
que l'objecte indirecte es idéntic, sense distinció de
generes: // per al singular i tos (i la forma 'ls darrere
de verb acabat en vocal) per al plural.
Paciencia, el que es diu tindre'/t, en tinc moltíssima,
potser massa i tot.
b) 'n, en, potser. (De) paciencia = en; observeu que es
tracta d'uns usos partitius del pronom en; si en el
primer cas hem triat la forma 'n, ha estat perqué va
unit a un verb acabat en vocal, mentre que en la
segona part hem usat la forma reforcada (en). II Observeu que ens cal distingir l'adverbi potser, que denota la possibilitat d'alló que es diu (potser vindrá
demá), del conjunt formal per dos verbs: pot ser; en
este darrer cas podríem haver utilitzat qualsevol altre
temps del verb poder: aquella jove hauria pogut ser
/podrá ser, etc.
Ho vaig mirar en una enciclopedia perqué no n'estava
segur.
a) en, perqué. Recordeu que davant deis mots un/una/
uns/unes es la preposició en la que cal usar (i no a)
II Un ús erroni en qué s'incorre molt sovint, sobrelot
en la llengua escrita, consisteix en la utilització de la
conjunció dones amb valor de causa. Aquest ús incorrecte naix del fet que en castellá la conjunció corresponent, pues, pot tindre, segons els contextos, sia
valor consecutiu sia valor causal. Compareu: "no he
ido a trabajar pues me encontraba mar (causal);
"dices que no quieres arroz, pues aquí tienes dos tazas" (consecutiu). Com que gairebé tothom sap que
la utilització de pues constitueix un barbarisme flagran!, hom procedeix a substituir qualsevol pues castellá peí corresponent dones, sense teñir en comple si
es tracta d'un dones concessiu (i ací la utilització es
adequada) o si es tracta d'un pues causal (i lógicamenl, l'ús es erroni). Pero la solució a este problema
es ben senzilla: ates que en valencia la conjunció
causal per antonomasia es perqué, no hem de fer mes
que una petila comprovació mental abans de dir o
d'escriure un dones dubtós. Si s'observa que e> el
context la paraula perqué va be. esta es la i
prova
53.
54.
55.
56.
57.
58.
que hem d'usar i no dones: no vaig poder anar de
viatge perqué no tenia prou dies de vacances (i no
* dones no tenia...). Anem, perqué sembla que vol
ploure (i no *doncs sembla...).
Us he dit que feu un informe unánime i que Vinclogueu en l'expedient.
c) feu, unánime, inclogueu. La forma feu pot ser be
del PRESENT D'INDICATIU, be de Yimperatiu; per contra,
la forma feu pertany al PASSAT SIMPLE, i es, per tant,
sinónim de vau fer. II L'adjectiu es unánime (i no
*unánim) II La forma del PRESENT DE SUBJUNTKJ que
s'hi escau es inclogueu; la forma *inclogau es un
vulgarisme, mentre que incloeu pertany al PRESENT
D'INDICATIU.
De cometes, n'hi ha de tres classes: les baixes o llatines, les altes o angleses i les anomenades cometes simples o semilles.
b) n'hi ha, senzilles. Observeu que el pronom en, que
pren la forma elidida n' (ates que va davant del verb
haver-hí) substituíx el sintagma de cometes; i si hi
hem usat la forma hi ha (i no *hi han), es justament
perqué es tracta del verb impersonal haver-hi, que,
com el nom mateix informa, no té plural. // Ací teniu
mes paraules com senzill, que s'escriuen amb z i no
amb c com les castellanes corresponents: bronze, catorze, donzella, dotze, onze, pinzell, quinze, salze,
topazi, trapezi, tretze, ximpanzé, zebra, zebú, zéfir,
zenit, zero, zinc...
Tan auténticament autodidacta es la germana com autodidacte es el germá.
a) autodidacta, autodidacte. Observeu que l'adjectiu
autodidacta no es mes que el femení corresponent al
masculí autodidacte.
El set es un nombre imparell pero el nou també es una
xifra imparella.
b) imparell, imparella. Observeu que l'adjectiu imparell presenta el femení imparella. Observeu els adjectius següents perqué en valencia teñen quatre formes,
pero en castellá només tres (ates que teñen idéntica
la forma del singular deis dos generes): limítrof, lluent, magrebí, marroquí, pediatre, pobre, psiquiatre,
reu, roí, trist...
Van pensar que ja ho decidirien al principi del mes de
desembre.
c) al principi, desembre. La forma *a principis no es
nostra; a mes de al principi també hauríem pogut
usar a la primeria de, al comencament de... II No es
desembre Túnica paraula que s'escriu amb s on les
castellanes corresponents usen c; ací en teniu mes
exemples: desena, gasela, gaseta, hisenda, Ignasi,
pretensiós, sanefa, sarbatana, Sardenya, sedas, sentinella, sequía...
Les peticions d'exempció d'exámens s'acceptaran
sempre que s'ajusten a les condicions requerides.
c) exempció, senpre que. Recordeu mes paraules que,
com exempció s'escriuen amb el grup -mpc-: assump-
ció, consumpció, presumpció, redempció... U Recordeu que la nostra locució conjuntiva es sempre que',
la forma *sempre i quan es castellana.
59. La mi'lmelada de bresquilles es, de molt, la que mes
m' agrada.
c) melmelada, de. La forma *mennelada es castellana //
Prou sovint, a causa de la influencia castellana, ens
valem de la preposició amb quan es una altra la que
s'hi escau; ser de molt (i no *ser amb molt) n'és una;
ací en teniu unes altres: a carree de (i no *amb carree a); náixer en bona estrella (i no ...*amb bona
60. No solc tindre gens de por de ningú.
c) gens, de. Recordeu que l'adverbi gens [seguit de la
preposició de] indica una quantitat o intensitat mínima,
no existent realment, sino imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició.
No té gens de paciencia. Si fa gens de vent, estos papers volaran. El mot res, en canvi, es un pronom que
significa 'alguna cosa' [en oracions condicionáis i interrogatives]: si veus res que t 'agrade, ho compres, o
be 'cap cosa' [en frases negatives]: no volia res. II
Recordeu mes locucions en qué nosaltres usem la preposició de mentre que el castellá usa la preposició a:
llanxa de vapor (i no *a vapor); olla de pressió (i no
*a pressió); olor de..., (i no *olor a...); preñare una
cosa de broma (i no *a bmma); radio de piles (i no
*a piles); saber de ciencia certa (i no *a ciencia cer•ta); ser de molt, el/la millor, mes gran, etc. (i no *ttmb
molt..); soroll de buit (i no *a buit); tela de quadres,
de flors..., (i no *a quadres, a flors...); traure profit
de..., (i no * traure pmfit a...); vehicle de motor (i no
*a motor); vestit de ratlles (i no *a ratlles)...
61. Ho va fer tal com li havien suggerít.
a) tal com, suggerit. La locució *tal i com no es nostra; sí que ho es, tal com. II Aprofiteu l'ocasió per a
recordar mes paraules que, com suggerir, s'escriuen
amb -gg-: autosuggestió, sangglacar-se, suggeriment,
suggestió, suggestionar, ziggurat...
62. Els metges ja fa anys que estudien els beneficis i els
avantatges de la sexta.
c) estudien, els, sesta. Observeu que la construcció
VINDRE + GERUNDI es correcta només quan el gerundi
indica la manera de vindre: venen cantant; pero es
incorrecta com a perífrasi verbal en qué el pes semántic el té el gerundi. Llavors s'ha de substituir peí
temps verbal simple: estudien (i no *venen estuditmt). II Observeu que el mot avantatge es masculi
(mentre que el castellá conesponent es femení); ací
en teniu mes exemples: eis afores, un afront, els
allargadors. els ¿uñera, ei baKnt, el cap, un correr,
un cataplasma, ei dm. el oampoaent, el compte, el
contrallum. el Limnm. ei cosan, el dente, el dot,
el dublé, mi esafmmm, tm escaire... II En la nostra
llenen ^cm éc ft matf t» fogatada); la forma *si*
prova^P
63. Si n'haguera sabut les conseqfléncia, no m'hauria
atrevit a fer tot el que em vaig atrevir.
b) Si n'haguera, fer. Recordeu que les oracions condicionáis es formen exclusivament amb la conjunció si
II La construcció *atrevir-se amb no es valenciana;
en la nostra llengua cal usar atrevir-se a fer (alguna
cosa): no m 'he atrevit mai a fer el camí de Sant Jaume.
64. No només feia gust de cremat, sino que també feia
una penetran! olor de socarrim.
b) de, una, de. Observeu l'ús de la preposició de en
estos contextos; recordeu-ne uns altres casos: de
poc (i no ...*per poc); diferent del que..., (i no
...*al que...); embarcado de vela (i no *a vela)', en
comparado del que (i no *al que...}; entorn d'una
qüestió (i no "entom a...); escapar del control (i
no...*a/ control); fer cas deis consells (i no...*ah_
consells); llama de vapor (i no *a vapor); olla de
pressió (i no *a pressió)... II En la nostra llengua,
el mot olor es femení com també ho son els mots
I'arenga, la percala, les postres, una potinga,
la psicoanálisi, la regaléssia, una reguera, la remor, la resplendor, la resta, la sabaía, la serena, la
sida, la síncope...
65. El marit va negar les acusacions a les periodistes, pero
l'esposa no els les va negar.
a) els les. A les periodistes = els I les acusacions = les;
recordeu que l'objecte indirecte es sempre al mateix:
//' per al singular, i los per al plural, al marge del
genere.
66. Encara que hi havia gerres de totes formes i colors,
de totes muñeres, no en vam comprar cap.
b) formes, maneres. Recordeu que l'estructura de totes
formes es correcta sempre que el mot formes tinga el
sentit real, ates que forma significa 'aparenca externa
d'una cosa'; de totes maneres (o de tota manera), en
canvi, es una locució adverbial que significa 'siga
com siga'.
67. Procura que el malalt s'engula les píndoles; si no, no
es curará.
c) engula, píndoles. Recordeu que en registres formáis,
com un examen, les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU
son engula, engules, etc.; les formes engalga, engulgues, etc., s'adscriurien a registres poc formáis. //
Recordeu que un 'medicament elaborat en forma de
boleta a vegades recoberta d'una capa de color' es
diu píndola; també es pot dir catxet o pastilla.
68. L'autor va abominar 0 la ideología que tant havia defensat.
a) 0, tant. Observeu que el verb abominar es transitiu
i, per tant, el complement que porte ha de ser directe, sense cap preposició; no es correcta, per tant, la
seqüencia
•¡logia... II Noteu que
ací l'adverbi tant es presenta complet (i no amb la
forma redu'ída tan) ates que no va anteposat a un
adjectiu, a un adverbi o a una locució adverbial.
69. El campanar acaba amb una cúpula, damunt de la
qual hi ha un penell.
c) amb, penell. Observeu que acabar amb significa, exclusivament, 'finalitzar amb': l'acte va acabar amb la
interpretado de l'himne; l'edifid acaba amb un terrat; pero no ho es quan s'usa en comptes de posar fi
a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.: Es hora de posar fi a tantes baralles (i no ...*d'acabar amb tantes...
II Un penell es una 'peca lleugera de metall, en forma
de sageta, de gall, etc., que pot girar a 1'entorn d'un
eix vertical empesa peí vent i servix per a assenyalar
la direcció d'este', també es por dir banderola, gallet,
girell, bandereta ofletxa; *veleta no es valencia.
70. La policía va descobrir un ordinador vell amb el qual
van escriure la carta en la qual demanaven els diners.
b) ordinador, el qual, la qual. Recordeu que un 'calculador digital amb emmagatzemament de dades' es
un ordinador; el mot ordenador, d'altra banda, vol
dir, simplement 'que ordena': hem de trabar un criteri ordenador. II Observeu que hi hem usat dos pronoms compostos: el qual i la qual ates de van darrere d'una preposició; també es possible formar estes
oracions amb preposició + qué: ...amb qué van escriure..., i ...en qué demanaven..., pero no *amb el
qu<¿..., ni ¿/i ía que...
71. Tot i que el portaven emmanillat, el pres vafugir quan
el traslladaven a l'hospital.
a) emmanillat, fugir. Recordeu que esposat es el participi del verb esposar, es a dir, casar; per contra, lugar (algú) amb manilles es emmanillar. II En valencia
no tenim el verb "fugar, sino fugir.
72. Tot al voltant del cap hi havia una auréola molt resplendent.
a) auréola, resplendent. Recordeu mes paraules com
auréola, que en la nostra llengua son planes pero en
castellá no ho son: augur, auriga, bantu, biosfera,
bronquial, conclave, conéixer, correr, cotiledón, cromosfera, decalitre, decilitre, dentifrid, dinamo, electrólit, estratosfera, etiop, exegesi, exosmosi, fagócit,
folíol... II Observeu les paraules que hi ha tot seguit,
perqué, igual que ocorre amb resplendent, presenten
una e on les castellanes corresponents teñen altres
vocals: rétol, revenja, rombe, santedat, segle, seguretat, següení, sergent, setí, sucre, tálem, távec,
tebi, teler, tempteig, temptejar, terrina, tirela, torpede, tráfec, treball, trescar, tríade, vernís, vescomte,
volenterós, Xúquer...
73. El que al principi era un vulgar constipat va acabar
sent una pneumonía.
c) constipat, pneumonía. Observeu com es la paraula
constipat II El gerundi del verb ser es sent, pero també hi ha la forma essent. II Recordeu que comencen
per pn- totes les paraules que provenen del moc grec
pneúmon, 'pulmó': pneumogástric. pneumaioiógíc.
pneumococ, pneumóleg...
prova
74. La crema que li va receptar el metge era la idonia per
a reczema que tenia a la cara.
c) la idonia, éCzema, a. Si hem usat el pronom la (i no
/*) ha estat perqué en el mot idonia es donen tres
fets: primer, es paraula femenina; segon, comenca per
/ (o per u), i tercer, es una ; (o u) átona; si falla
qualsevol deis tres fets, hi haurem d'usar /'. // Observeu que el mot eczema es esdrúixol, igual que ocorre
amb les paraules següents: ánode, auréola, cátode,
diode, dioptría, eléctrode, metástasi, mil-límetre,
olimpíada, pátxuli, péntode, pneumonía, Cuadríceps,
rubéola, termómetre, valúa... II Recordeu que per a
assenyalar una part del eos ens valem de la preposició a: al cap, a la cara, al genoll, a la pell, etc.
75. Ella, que llavors véu que la miraven de reüll, no féu
altra cosa que escapar a correr.
a) véu, reüll, féu. Observeu els accents diacrítics del
mots véu (PASSAT SIMPLE, i per tant substituible peí PASSAT PERIFRASTIC va veuré) i féu (PASSAT SIMPLE, substituible per va fer); estos accents permeten la distinció
entre mots homófons: d'una banda, tenim el mot véu
(PRESENT D'INDICATIU) i véu (so de la laringe); de 1'altra, la distinció entiefeu (PRESENT D'INDICATIU del verb
fer) i féu (territori feudal). // Noteu que la diéresi ens
marca que el mot reüll té dues síl-labes; recordeu mes
paraules que també duen diéresi: pro'ísme, pru'ija, rabiüt, raim, Raúl, sa'ím, saüc, Saül, saüquer, suicidi,
Suíssa, taíit, traído, transeünt, Ucraína...
76. Han obtingut 23 escons, es a dir, tants com el partit
de l'oposició.
b) escons, tants, com. Observeu que el singular d'escons tant pot ser escó com escon. II Recordeu que
l'expressió els mateixos/les mateixes es incorrecta
amb valor quantitatiu, es a dir, quan significa tants
com/tantes com.
77. La palpa de la remolatxa s'usa com a pinso per ais
ramats.
c) polpa. pinso. Recordeu mes paraules que, com palpa, s'escriuen amb o (i no amb u): polsar, polsera,
polvoritzar, porga, porpra, recobrir, regidoría, retal,
rigorós, rabí, roí, romanen!, Romanía, rossinyol,
rostir, segons, soco!... II Recordeu que el mot pinso
significa 'porció de gra, palla, alfals o altre aliment
sec que es dona al bestiar'.
78. Els dots de persuasió d'aquella ventríloqua eren molt
grans.
b) els, persuasió, ventríloqua. Recordeu que el mot dot
es masculí, com també ho son les paraules següents:
els afores, un afront, els avantatges, els bacteris, un
cataplasma, el cim, el component, el compte, el contrallum, el corrent, el costum, el deute... IIA mes del
mot persuasió recordeu també la pronuncia i la grafía
deis mots següents: abrasió, díssuasió, evasió, invasió, ocasió... II Observeu que el femení ventríloc es
ventríloqua; en este mateix sentit, recordeu també els
mots inic: iniqua i oblic: obliqua.
70
79. Es una medecina sense la qual no pot viure.
b) medecina, la qual. Convé tindre molt ciar la diferencia que hi ha entre els mots medecina (medicament),
medicina (ciencia médica) i metzina (veri) // Observeu que després de la preposició sense ens cal usar
el relatiu compost el qual, la qual, etc.
80. Quina gran sort va tindre! Es va trobar un trévol de
quatre fulles quan intentava pujar al Vesuvi.
a) quina, trobar, trévol, Vesuvi. Recordeu que les admiracions les construím amb quin, quina, etc., davant
d'un substantiu, pero ens valem de que, davant d'un
adjectiu (que gran!, que bonid). II Ja sabeu que el
verb trobar s'escriu amb b, igual que el mot trabador ('poeta que trobava els mots que rimen'); recordeu també les paraules següents, que en valencia
s'escriuen igualment amb b: base, bena, berbena,
berruga, higa, Biscaia, bolear, buidar, buit, calb,
comboi, corba, desimbolt, móbil, oblit, rebentar, rebolcar, riba, Ribera, soba, trobar, Xábia... II En canvi trévol i Vesuvi s'escriuen amb v, mentre que els
mots castellans corresponents ho fan amb b; ací en
teniu mes exemples: rivet, rovelló, savi, Savoia, sivella, taverna, tovera, trovar, traveta, vaixell, Vaquéira,
vedella, vermell, vernís...
81. Feia gust de veure com el vaixell, rápidament, solcava
les aigües de la mar.
c) feia, vaixell, solcava. Atenció, perqué moltes construccions que en castellá es fan amb el verb dar (dar
miedo, dar calor, dar gusto, dar pena, dar alegría,
etc.), en la nostra llengua es munten amb el verb fer
(fer por, fer calor, fer gust, fer pena, fer alegría, etc.)
// Vaixell s'escriu amb v, mentre que el mot castellá
corresponent (bajel) ho fa amb b; recordeu-ne mes
casos: acovardir, advocat, almadrava, alcova, aljava,
almívar, Anvers, arravatament, arravatar, avet, avi,
avorrir, avortament, canvi, caravel-la, cavalcada, cavalcar, cavall, cavallí, cavalló, cervell, civada, Córdova... II A mes del mot solear recordeu també els
següents perqué son diferents respecte del castellá peí
que fa a l'ús de la /: adalil, Alger, bitácola, fiasco,
folre, goleta, humillar, melmelada, milió, mortaldat,
poltre, salpar, verger...
82. Dardaire: rondaller.
b) dardaire. Observeu també el valor de darder. 'menestral que fabricava i venia dards' i el de dardell:
'dard menut'.
83. El verb el significa! del qul es *vMar (un pacte, una
llei, una regla, etc.)' s'*mmmem»z infringir.
b) infringir. Ha infríngit el i
í pefe músculs soli
84. Panxell es el toa de b i
i bessons.
: ptmtorrilla.
b) panxetL Evite» d
85. Un poligM de <
que, com hexágon
a) beiagm.
corresponents no
duen *
ktapia, hendecasíl-
prova^P
lab, heptámetre, herba, hexágon, hissar, hivern, hológraf, hartóla, hoste, huit, huns...
86. Deus haver-te encomanat no a un déu, sino a nou o
deu; fas com els mateíxos habitants de l'antiga Grecia.
c) deus, déu, deu. Observeu l'accent del mot déu (ser
suprem) que permet distingir-lo de deu (nou mes u)
i deu (del verb deure). Nota mnemotécnica; quan
penseu en un déu (o en un Déu) imagineu-vos que
l'accent es un d'aquells rajos amb qué se solen representar les divinitats.
87. Té una afecció a la medul-la espinal.
b) medul-la. Recordeu mes paraules que, com medul-la,
son planes: megálit, metamorfosi, mil-lilitre, mimesi,
míssil, monólit, nucléol, odéon, omóplat, osmosi, paraplegia, prensil, quadriga, quilolitre, reóstat, reptil,
reuma, saxofón, térmit, termóstat, textil, torcer, torticoli, tulipa, unisón, vacúol, vencer, veríigen, víking...
88. La nostra iaia, abans de gitar-se es pren unes dragees
antireumátiques.
a) dragees antireumátiques. Observeu que els castellans, a mes de grajea teñen també l'opció dragea,
els franceses usen dragée i els alemanys Dragee. II
Adoneu-vos que antireumática es una paraula composta del prefix anti- + reumática; si no hi dupli-
quem la r (tot i estar en posició intervocálica), es
perqué la paraula simple, naturalment, comenca amb
r (reumática); ací en teniu mes exemples: a-: arítmia; anti-\ auto-', autoretrat; contra-;
contrarestar; extra-: extraradi; foto-', fotoresisténcia;
greco-', grecoromá...
89. Hauré d'anar a cal dentista, perqué m'ha eixit unflegmó en la geniva superior.
c) a cal dentista, flegmó. Observeu que construccions
com ara cal metge, cal notari, cal practicant, etc.,
son les nostres formes genuines de referir-nos a la
consulta o a la casa d'estos professionals. // A mes
del mot flegmó recordeu també els mots apotegma,
augment, flegma, sintagma, paradigma...
90. Les mores en almívar son boníssimes!
b) mores, almívar. Recordeu que l'accent del mot mora
(fruits de la morera) ens permet distingir-lo de la paraula mora (dona árab); regla mnemotécnica: quan
penseu en la fruita mora imagineu que l'accent es el
peduncle que la penja de la morera. // Recordeu mes
paraules que, com almívar, s'escriuen amb v (i no
amb b com les castellanes corresponents): alcova,
arravatament, arrova, aval!, avarca, avet, avi, avorrir, avortament, bava, bevedor, canvi, cavalcar, cavall, cervell, civada, cavar...
Dictat
Sentia com si els ossos se li estigueren glacant, tan freda era la nit, i, no obstant, hi havia encara una cosa mes freda en el seu
interior; era com una barra de gel que li travessava l'esperit.
La rabia, aquella furia impotent i cega, l'havia deixada arrere feia molts quilómetres, mentres s'estava esgotant, i ara només
l'espentava una forca salvatge i obcecada. La mateixa, pero amortida pels anys, que l'havia portal per altres camins, fugint d'uns
horrors demencials, que havia intentat oblidar durant tota la nit.
Va tocar a la porta de la primera casa del poblé en qué va vore llum, i una dona grossa amb mocador al cap i amb una mirada
cristal-una, li va obrir. Després del primer instant de sorpresa el va fer passar, i ais cinc minuts li servia un got de llet cálenla
i dos grans llesques de pa.
prova
Área d'expressió i interacció oral
Lectura i conversa
Energies alternatives
A partir de la segona mitat del segle xx, la humanitat va comengar a prendre consciéncia deis problemes
ambientáis, económics i de sostenibilitat que provocava basar el consum energétic mundial en l'explotació de combustibles fóssils. La realitat es que el progrés industrial i tecnológic va fomentar l'explotació
creixent d'estos combustibles, sobretot deis hidrocarburs, fet que provoca l'esgotament prematur deis
jaciments i l'increment de la combustió ambiental.
Actualment s'abusa de la utilització de l'energia fóssil, no renovable, per damunt de l'energia renovable,
i aixó es traduíx en l'explotació irracional de recursos esgotables com ara el petroli, el gas o el carbó
mineral. A mes, esta energía provoca l'emissió de gasos contaminants i residuals i, en definitiva, influíx
en el desajust de l'ecosistema global. Es per aixó que apareix la necessitat de buscar energies alternatives, entre les quals hi ha 1'eólica, produída peí moviment del vent i captada per mitjá d'aerogeneradors;
la solar, que utilitza les radiacions solars; la maremotriu, procedent de les merees; la que s'extrau de
determináis vegetáis, els biocombustibles; la que aprofita els residus orgánics, es dir, la biomassa; o
l'energia hidroeléctrica, procedents de salts d'aigua.
72
PROVA0
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Lectors
Hi ha tantes maneres de ser lector com de ser persona. Jo em vull referir ais lectors creatius, siguen
professionals o no, i que han adquirit i no han perdut la capacitat d'aprofundir i, sobretot, d'alegrar-se
en la literatura. No em referisc ais qui lligen només per obligado; les circumstáncies els han portat a
una realitat molt dura: llegir se'ls convertix no en un acte d'amor cap a l'obra d'art sino en una simple
faena.
Quan parle del lector que m'agrada, em referisc al lector que té un sentit trágic de la lectura: no es que
m'agrade dramatitzar, pero sé que no estic sol en esta qüestió. El lector, siga quin siga el seu nivell de
formado, si es posa a pensar, sempre arriba a una conclusió desconcertant: es tanta l'obra escrita que
l'interessa directament; es tanta, que sap que mai, ni en cent existéncies, podrá abastar totes les lectures. Allá que pot arribar a pair una vida dedicada a la lectura, els milers de llibres llegits, les desenes
de llibres rellegits, no son res en comparado deis molts altres que no haurá ni tingut a les mans. Ens
podem enganyar dient-nos que podem prescindir deis llibres que son variacions sobre un tema. En literatura aixó sembla una mentida com una casa. O es que havent llegit VAntfgona de Sófocles ja no té
sentit llegir les de Cocteau o d'Anouilh o la d'Espriu? No es una simple añada a les fonts, cenyir-se
voluntáriament a la de Sófocles. Es perdre's les altres visions. Quan hom arriba a esta dicotomía, que
llegir un llibre es perdre's vint lectures mes, ja som al cap del carrer del drama del qual volia parlar.
No ho podem llegir tot perqué no ho podem abastar tot. Pero encara pot saber mes greu, quan hom ha
fet exercicis d'acceptació de la limitado humana, ser conscient que hi ha molts llibres que voldríem
llegir pero ais quals hem hagut de renunciar d'antuvi perqué no hi ha, ni en perspectiva, la possibilitat
que l'obra siga traduída a una llengua que pugues llegir amb solvencia. Aixó encara desespera mes. Els
lectors constants, aquells que sempre van amb un llibre damunt, son els mes perjudicáis, perqué els
seus interessos mes ambiciosos els fan somiar mes sovint la lectura d'obres que están fora del seu
abast. Este mal, que jo sápia, no té remei. La insatisfacció es el destí trágic del lector, que ha d'aprendre a no pensar en tot aixó que estic dient i a centrar-se en el profit de les lectures que sí que emprén.
Quan parle del lector que m'agrada, em referisc també a aquell que, savi o no, entes en literatura o no,
intuíx que l'obra d'art exigix un tipus o altre d'atenció i diria que de respecte i fins i tot de submissió,
perqué sap, com diu C. S. Lewis, que tothom — llevat deis pesats— explica en una conversa no alió que
es normal, sino el que es excepcional; i que l'escriptor, el novel-lista, per poc senderi que tinga, explica
també coses excepcionals, ineludibles. Tot alió que es pot donar per entes, s'ho menja l'el-lipsi.
Llegir es com mirar un quadre, com escoltar un quartet de corda. Nosaltres ens coHoquem davant d'un
quadre, a amerar-nos-en, perqué este faga alguna cosa en nosaltres, ja que el primer que demana qualsevol obra d'art es rendició. L'art no es utilitari, es gratuít. El lector no usa la lectura, la rep. Pero es
que, a mes de gratuít, l'art es l'únic ámbit de l'activitat humana en qué acceptem la subjugació tiránica
que suposa la rendició que acabem d'anunciar. Sent el Quintet de Schubert i em quede paralitzat.
Schubert va morir fa vora cent huitanta anys pero encara m'engrapa l'ánima quan vol. En un altre ámbit
que no fóra l'estétic, em pense que no toleraríem este poder de submissió.
'pcova
Conteste V (vertader) o F (fals)
1.
L'autor es referix ais lectors amb capacitat d'endinsar-se i trobar plaer en la
literatura, i no ais qui ho teñen com a deure.
2.
El lector amb un sentit trágic de la lectura es qui llig drames grecs, com l'Antígona de Sófocles, pero no pot llegir totes les versions posteriors que s'han
fet sobre este tipus de literatura.
i
I
I
I
En la literatura, l'el-lipsi es el mitjá peí qual s'expressen en el text les coses
excepcionals.
I
I
I
I
3.
4.
El sentit trágic de la lectura es el que porta el lector a...
G a) cenyir-se voluntáriament a llegir només VAntfgona de Sófocles ¡ prescindir de les altres
versions del tema.
G b) la conclusió que pot enganyar-se pensant que, d'alguns llibres, en pot prescindir.
G c) sentir desassossec peí fet de no poder llegir tots els llibres que l'interessen.
5.
El destí trágic del lector...
G a) consistix a fer exercicis d'acceptació de la limitació humana.
G b) consistix en el fet que el lector, si pensa en la impossibilitat d'abastar totes les lectures,
se sentirá irremeiablement insatisfet.
G c) provoca la desesperació i la insatisfacció només deis lectors constants, ja que els altres
lectors aprenen a no pensar-hi i a centrar-se en el profit de les obres que es decidixen a
llegir.
6.
Segons C. S. Lewis...
G a) les persones pesades, quan conversen, no expliquen coses extraordináries o singulars.
G b) tothom sense excepció introduíx en la conversa temes i punts de vista que poden resultar
origináis i poc normáis.
G c) les converses de les persones pesades están farcides de qüestions excepcionals.
7.
Acceptem la subjugació tiránica de l'art perqué...
G a) ens fa que ens rendim davant de la seua utilitat.
G b) ens corprén quan ens ni acostem.
G c) en un ámbit que no fóra l'estétic, no suportaríem esta submissió.
8.
Qué significa l'expressió "ser al cap del carrer" ("Quan hom arriba a esta dicotomia, que llegir un
llibre es perdre's vint lectures mes, ja som al cap del carrer del drama del qual volia parlar")?
G a) Fer eixir a la llum una discussió.
G b) Iniciar una discussió.
G c) Concloure una discussió.
9.
Amb l'ús de la primera persona gramatical (el jo i el nosaltres)...
G a) es pretén subjectivitzar el text.
G b) l'autor vol que vegem que es un bon lector.
G c) se'ns demostra que es tracta d'un text literari.
74
prova
10.
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text?
G a) Sobre el sentit trágic de la lectura.
G b) Les actituds deis bons lectors davant de la lectura.
G c) Classificació deis diversos tipus de lectors.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11. estamordir
G a) somniar
G b) perdre els sentits a causa d'un colp violent, un bac, etc.
G c) matar
12.
ret
G a) malla col-locada horitzontalment davall deis aparells gimnástics quan els exercicis acrobátics poden ser perillosos, per a amortir la possible caiguda de l'acróbata.
G b) botxí.
G c) bossa de malla que es posa al cap per retindre els cabells. Observeu que es tracta d'un
mot masculí: el ret nou.
13.
pigricia
G a) lloc tancat que presenta les instal-lacions necessáries per a patinar.
G b) peresa.
G c) pega de metall que servix per a tancar portes i finestres.
14.
tauró
G a) terme genéric que s'aplica ais selacis, especialment ais de grandária mitjana o gran. El mot
*tiburó es castellanismo.
G b) tipus de bou de cárrega.
G c) substancia que, en ser introduída en l'organisme animal, pot produir un efecte morbos o
causar la mort.
15.
ambre
G a) resina fóssil de diverses confieres, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricado d'objectes d'ornamentació.
G b) fam extraordinaria.
G c) segons els grecs antics, aliment deis déus, deis herois i deis cavalls divins que els atorgava la immortalitat.
16.
de
G
G
G
baldraga
a) de manera imprevista.
b) pagant altri.
c) de biaix, de gairell.
F prova
17. cisell
G
G
a) castic imposat a qui falla o comet un determinat error en certs jocs.
b) ferramenta consistent en una barra d'acer acabada per un extrem en un taN. i per l'altre en
un cap, que es percudix per a tallar o desbastar una pega de metall, un btoc de pedra, etc.
H c) Persona sense esperit, poc espavilada.
18.
sadoll
G a) greix animal.
G b) fil de seda que s'usa per a pescar.
G c) satisfet plenament en la gana de menjar o en el desig d'alguna cosa.
19. restoll
G
G
G
20.
a) conjunt de les tiges de blat, ségol, ordi, etc., que romanen arrelades a la térra després de
la sega.
b) estalvi, no damnificat.
c) bota de secció transversal circular o ovalada.
tany
G a) coca redona feta de fariña, creílla, ous, ol¡ i sucre, i que es menja principalment per les
festes de Pasqua.
G b) bota de grans dimensions, d'una capacitat de mes de 500 I, tona.
G c) brot que ix a la soca d'un arbre.
21. Qué significa l'expressió (latina quid pro quo?
G
G
G
a) atendré el punt especial d'una qüestió.
b) l'estat actual de les coses, la situado en qué ens trobem.
c) Expressió que significa Terror que consistix a prendre una cosa per altra'. Tot va ser un
quid pro quo que, finalment, ja s'ha aclarit.
22. Qué significa l'expressió fugir d'estudl?
G
G
G
a) defugir una qüestió, un assumpte, que es considerava poc convenient.
b) fer fotja, es a dir, 'deixar d'assistir a classe'.
c) dedicar-se a treballar, no seguir estudiant quan encara es té l'edat.
23. Quina de les paraules seguents no figura en els nostres diccionaris?
G a) prole
G b) mole
G c) sístole
24.
La
G
G
G
25.
Els noven?ans han
paraula que está ben escrita es:
a) exhaurir
b) exahurir
c) hexauir
G a) alquilat // amoblat
G b) rentat // moblat
G c) llogat // moblat
76
un pis
provaCr
26.
Qué vol dir el mot sojorrt?
G a) lloc on algú s'está o román un cert temps.
G b) de bon matí, a una hora no avangada del dia.
G c) cansament.
27.
El policia ens va
una multa de
G a) posar // tráfic
G b) compondré // tráfec
G c) composar // tránsit
28.
Qué significa la locuelo de forro?
G
G
G
29.
a) de comparsa
b) sense pagar
c) de baixa o mala qualitat
Grans ramats de
pasturaven per les planes
G a) bisons // nord-americanes
G b) bissonts // nort-americanes
G c) bisonts // nordamericanes
30.
net l'article, val la pena que
Abans de passar
un
G a) en // faces // esborrany
G b) a // faces // borrador
G c) en // fages // esborrador
31.
Com que la informado estava molt
G
G
G
32.
33.
, t'hauré de dir que va ser un acte fet amb premeditado i
a) formes // alevosía
b) maneres // traídoria
c) manera // alevosía
No m'agrada gens
G
G
G
34.
a) confosa // una aclarado
b) confusa // un aclariment
c) confusa // una aclarado
De totes
G
G
G
en la vida deis
a) inmiscuir-me // demés
b) ¡mm¡scu¡r-me // altres
c) ¡mm¡sc¡r-me // altres
Era un
G
G
G
_, vaig haver de demanar
que, segons
a) orangutá // una //materia gris
b) orangutá // un //materia grisa
c) orangután // una // substancia grisa
análisis que li feren sembla que tenia molta
'prova
35.
Per
G
G
G
a treballar val mes que et calces uns
a) socs // una granota
b) sócs // un mono
c) suecs // un mico
36.
El president ens va saludar els alumnes
G a) d'un a un
D b) u a u
G c) un a un
37.
No
G
G
G
38.
Per molta capacitat calorífica que tinga, no cree que pugues
s'han enganyat en fer el
a) el conté // timat
b) el compte // estafat
c) el comte // timat
i que et poses
_; es que ens han
en dos-cents euros.
este fil de plom amb un
D a) fundir // soplete
G b) fondre // bufador
G c) fondre // soplet
39.
L'exercici consistix
G a) en tatxar
G b) a ratllar
G c) en ratllar
40.
no li va
be el sooar. a mitian nit ho va
G a) Com // sentar // arrojar
G b) Com que // sentar // vomitar
G c) Com que // assentar // perbocar
41.
L'exercici de dibuix
consistía
fer un
altre que ja hi havia dibuixat en
d'examen.
G a) linial // en // exágon // amb // la fulla
G b) lineal // a // hexágon // d' // el full
G c) linial // a // hexágon // a // la fulla
42.
Un
peí
G
G
G
ocell
va posar sobre una pedra que estava molt inestable i va caure
marge fins al riu.
a) 0 // redolant
b) es // rodant
c) es // redolant
43.
La
G
G
G
seua
aportació ha
a) abundant // sigut // si no
b) quantiosa // segut // quan no
c) quantiosa // sigut //si no
78
les opcions que no siguen corn
decisiva,
simétric
un
provat
44.
Ens van posar un examen _
G a) pur i dur // sintaxis
G b) ras i curt // sintaxi
G c) pur i dur // sintaxi
45.
La
G
G
G
46.
Han de
G a) cumplir //
G b) complir //
G c) acomplir //
47.
No
G
G
G
48.
El professor de
ens va dir que, després de botar el
de
.
G a) gimnasia // potre // cara per a munt
G b) gimnástica // poltre // sobines
D c) gimnástica // poltre // cara per amunt
49.
Encara
G a)
G b)
G c)
50.
Atenció: próxima parada
G a) Enguera // del
G b) Enguera // de
G c) Enguera // del
51.
No sé si a
li agrada la
G a) Adel-la // mortadela // Bolonia
G b) Adela // mortadela // Bolonia
G c) Adela // mortadel-la // Bolonya
52.
Jo trobe ridicula tota aquesta polémica. Tu, no
G a) la hi
G b) la
G c) la'n
de
jove
dula un
vestit de
a) damisela // senzill // franela
b) damisela // sencill // franel-la
c) damisel-la // senzill // franel-la
el que han promés,
del contrari // hauran
si no // haurá
de lo contrari // hauran
hi
sancions.
m'agrada pujar a
perqué em
a) la muntanya russa // dona mareig
b) la muntanya rusa // dona mareig
c) les muntanyes russes // marege
catalogar.
de cinc-cents documents
ens queden
de l'ordre de // per a
prop de // per
de I'odre de // per
_, final
ens havíem de gitar
trajéete.
_, especialment esta varietat de
trobes?
prova
54.
a carree de cadascú.
G
G
G
del viatge
a) Les despeses // son
b) Les despeses // corren
c) Els gastos // van
Els
G
G
G
partits d'esquerra no van saber
a) coaligar-se // si
b) coalitzar-se // si
o) coalitzar-se // ells.
G
G
G
soné la campaneta no has de fer mes que
a) Per a que // tirar del
b) Perqué // estirar el
c) Per a qué // tirar del
53.
55.
56.
Si el
no es un nombre
G a) subtrahend // señar // erroni
G b) sustraend // impar // herroni
G c) substrahend // impar // erroni
57.
El
G
G
G
58.
Si tens un moment,
G a) passa't // a aixó de
G b) passa't /al voltant de
G c) passa // cap a
59.
No esperava que Gloria
en un tema tan crucial!
G a) poguera // contradiguera
G b) poguera // contradirá
G c) puguera // contradirá
60.
G
G
G
61.
80
fum
a)
b)
c)
entre
cordó.
_, el resultat será
i els residus químics expulsáis per les fabriques
pol-lucionen // atmóstera
pol-lu'íxen // atmosfera
polucionen // atmosfera
per casa
migdia
negar la realitat ni que es
tu perdies el temps, ell es va traure la
a) Mentre que // carrera // enginyer
b) Mentre // cursa // ¡ngenyier
c) Mentre // carrera // enginyer
Si no pots
el teu enemic, unix_
G a) amb // té a ell
G b) amb // t'hi
G c) vencer // -te-li
amb les seues opinions
d'
62.
Has dut novel-les a les teues germanes? —No, pero
matí.
G a) els les // peí
D b) els n' // al
D c) les n' // de
63.
—Vaig prendre tant de sol que esta anit m'ha
G
G
G
he de dur demá
l'espatla molt; i a tu, també et
a) cuit // coia
b) cogut // coía
c) cogut // cola
64.
que
els consells que vos donen els que saben mes que vosaltres!
D a) cal // retingueu
n b) es precís // retingau
G c) cal // reteniu
65.
Des d'ací no
gens be l'escenari; si el
G a) vec // veguera
G b) veig // veguera
G c) veig // vera
66.
Quin deis substantius següents pertany a un genere diferent deis altres dos?
G a) llegum
G b) acné
G c) senyal
67.
Si t'acostes mes t'ho diré a
G a) l'oída // vullc // senta
G b) l'orella // vull // senta
G c) l'oída // vull // senca
68.
No
G
G
G
69.
G
G
G
70.
no
et preocupes per les despeses, que
a) son // a carree meu
b) corren // al meu carree
c) van // al meu carree
apassionen els
a) L¡ // deports // sobre tot
b) L' // esports // sobretot
c) L¡ // esports // sobretot
amb energía,
apelat
//
al fallo
G a)
D b) apel-lat // el fallo
D c) apel-lat // contra el veredicte
Hem _
podría opinar.
que ho
_, com ja saps,
pero,
del jutge.
el fútbol.
.
ningú.
prova
71. Aviat _
trauran, del carree.
G a) le'n
lo'n
D c) Ven
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
72.
Passats uns anys se li van
G a) revel-lar // seqüel-les
G b) revelar // seqüeles
G c) revelar // secüeles
73.
de l'accident.
.seguida que comencé el segon
G
G
G
74.
certes
hi haurá un examen sobre nombres
a) En // quatrimestre // quebráis
b) De // quadrimestre // fraccionaris
c) De // quadrimestre // crebats
UEFA no pertany a
Em sembla que estás equivocat:
OTAN.
G a) la // la
D b) I' // I'
D c) la // I'
75.
Em
(lástima el
tant.
D a) donava // méu // méu
D b) feia // méu // méu
D c) donava // méu // méu
76.
Acaba de tocar
D a) la // I'
D b) V // la
D c) ]' // r
77.
Per
G
G
D
78.
El saló estava
amb unes
G a) habillat // guirnaldes // tulipans
G b) abillat // garlandes // tulipes
G c} abillat // garlandes // tulipans
82
gat, no feia mes que un
una, i en tot el matí, entre
a estar mes fi, li agrada
a) afeitar // repel
b) afaitar // repél
c) afaitar // repel
llastimós de tant en
una i l'altra no han fet res.
-se a
floráis: amb roses,
_, etc.
79.
Tot
G
G
G
80.
La
G
G
G
i que havia estat molt
a) cavil-lós // exhalació
b) cabil-lós // exalació
c) cavilós // hexalació
_, finalment la prova va passar com una
classe estava
per un gran mapa
a) pressidida // terraqui.
tí) presidida // terráqueo
c) presidida // terraqui
81. En l'excursió
valí
_vam albergar en un hostal de muntanya
G a) peí // ens
D b) per la // 0
G c) per la // ens
82.
El membres de
G a) escorta
G b) escolta
G c) escolta
es van
I'
// col-locar // dosser
// colocar // dossel
// col-locar // dosel
ais dos costats del
83.
L'un prefería
del pollastre; l'altre, en
G 3) la petxuga // can vi
G tí) el pit // canvi
G c) la petxuga // cambi
84.
Era
G
G
G
prou atrevit _
a) com per a
b) per a
c) per
85.
Van
G
G
G
per a
la famosa
erigir un
a) monolit // cel-lebrar // cursa // quádrigues
b) monólit // celebrar // carrera // quádrigues
c) monólit // celebrar // cursa // quádrigues
86.
Ens
G
G
G
vam menjar mitja dotzena de
a) xulles // allioli
b) txulles // all-i-oli
c) xulles // all i oli
87.
i romangueu amb els bracos
Xiquets:
G a) calleu-vos // creuats
G b) calleu // creuats
G c) calleu // plegats
88.
Molt sovint está borratxo com una
G a) sopa
G b) cuba
G c) sep
_, la cuixa.
fer-ho ell sol.
de
romanes.
amb
83
prova
89.
Va
n
n
Q
haver de
a les mes altes
a) recorrer // institucions
b) recurrir // instáncies
c) recorrer // instáncies
90.
No
G
[]
Q
podem fer altra cosa que _
a) revelar-nos
b) rebel-lar-nos
c) revel-lar-nos
de l'estat.
contra la injusticia.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
Si calguera indicar esquemáticament sobre qu
recolza la traject
ria hist
rica de D nia, r pidament podr em respondre en tres fites principáis: els or gens remots i incerts, I'
poca musulmana i el moment dol
de la pan
a. La reputaci
definitiva deis or gens d'esta ciutat
s
preci
ament la disputa interminable a qu
han donat lloc. Per , a hores d'ara, els historiadors
descarten —no d'una manera categ
rica tampoc— la hip te
i d'identificar D nia amb Hemeroskopeion,
s a dir, que f
ra al principi una col
nia grega. Preferixen creure que l'or
gen
s
ib
ric. Siga com siga, la seua primera documentado pertany al domini roma. El seg n per ode
remarcable de la hist
ria d'este poblé
s el musulmá, quan f
u capital d'un regne de taifa sobirá.
A partir de I'
poca musulmana entra lentament, per
inexorablement, en un proc s de decad ncia
que finalitzará quan
s arra
ada per les tropes de Felip V.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
a)
b)
Els clubs de fans com a fenomen social.
El cinema espanyol.
provaCr
Solucions comentades
21.
I. V; 2. F; 3. F, 4. c); 5. b); 6. a); 7. c); 8. c); 9. a); 10. a)
II. estamordir
b) perdre els sentits a causa d'un colp violent, un
bac, etc. Va caure un bac i es va estamordir. Com a
verbs gairebé sinónims tenim estomordir, atordir, baldar...
12. ret
c) bossa de malla que es posa al cap per retinare els
eabells. Observeu que es tracta d'un mot masculí: el
ret nou. La iaia es posa un ret per a dormir.
13. pigricia
b) peresa. Trau-te la pigricia de damunt i posa 't a treballar! Com a sinónims també tenim: gandulería,
galvana, droperia, manara, gossera, accídia, nyerra,
galloferia...
14. tauró
á) terme genéric que s'aplica ais selacis de la serie
deis pleurotremats, especialment ais de grandária
mitjana o gran. Tauró va ser el nom d'una pel-lícula
molí famosa. El mot *ttimró es castellá.
15. ambre
a) resina fóssil de diverses coníferes, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricado
d'objectes d'ornamentació. He regalat a la meua
amiga un collar d'ambre. Eviteu el castellanisme
ámbar.
16. de baldraga
b) pagant altri. Si es de baldraga, tu t'hi apuntes sempre. Com a sinónims tenim unes altres locucions i
mots com ara: de gorra, a la bóbilis-bóbilis (o de
bóbilis-bóbilis), d'arrós, de bufa, de forro, de franc,
debades, gratuitament, sense treballs ni despeses,
sense pagar...
17. cisell
b) ferramenta consisten! en una barra d'acer acabada
per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap,
que es percudix per a tallar o desbastar una peca
de metall, un bloc de pedra, etc. L 'escultor donava
forma al bloc de marbre amb un cisell i un martell.
18. sadoll
c) satisfet plenament en la gana de menjar o en el
desig d'alguna cosa. L'ápat va ser extraordinari:
tots hi quedárem sadolls. Com a sinónims tenim fart,
satisfet, pie, saciat, tip...
19. restoll
a) conjunt de les tiges de blat, ségol, ordi, etc., que
romanen arrelades a la térra després de la sega.
Si acabada la sega es crema el restoll, actúa com un
magnífic adob. També es pot dir rostoll.
20. tany
c) brot que ix a la soca d'un arbre. Amb les pluges
d'abril han eixit alguns tanys a l'avet. Entre els si-
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
nónim, recordem brot, brotó, brullo, grifó, verdanc,
grill, rebrot...
Qué significa l'expressió llatina quid pro quol
c) Expressió que significa 'l'error que consistix a
prendre una cosa per altra'. Tot va ser un quid pro
quo que, finalment, ja s 'ha aclarit.
Qué significa l'expressió fugir d'estudf!
d) defugir una qttestió, un assumpte, que es considerava poc convenient. Com que no li interessava la
qüestió no feia mes que intentar fugir d'estudi.
La paraula que no figura en els nostres diccionaris es:
b) mole, perqué amb el valor de 'cosa massissa i voluminosa' la nostra paraula es mola; un deis nostres
diccionari en diu: 'cosa massissa i de gros volum.
L 'immens castell del poblé, aquella mola imposant'.
La paraula que está ben escrita es:
a) exhaurir. Algún día el petroli s 'exhaurirá. Com a
sinónims tenim acabar, esgotar, extingir, gastar...
Els novencans han llogat un pis moblat.
c) llogat, moblat. Segons els contextos, com a sinónims
de Hogar tenim contractar, arrendar, ajomalar, noliejar. II A mes de moblat, recordeu també les paraules
següents, que tampoc no teñen una a- inicial: cuirassat, damasquinat, duana, estruc, greuge, irat, metralladora, metrallar, minorar, moradenc, moradís, murallat...
Qué vol dir el mot sojornl
a) Hoc on algú s'está o román un cert temps. Durant
el seu sojorn a Roma, Sorolla va pintar molí. Entre
els sinónims recordeu estada, estaría, estatge, atur,
parada, estado...
El policía ens va composar una multa de tránsit.
c) composar, tránsit. Atenció, perqué només en oracions similars a esta podrás usar el verb composar, ates
que significa 'imposar arbitráriament (a algú) una
contribució, una multa, etc.'; no es per tant sinónim
de compondre\I Es important que recordeu que el
mot tránsit significa, básicament 'circulado, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies publiques', i que tráfic, per contra, a mes de 'comeré,
activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies
entre pa'isos', gairebé sempre s'associa al comer? illegal: tráfic de Manques, tráfic d'esclaus, tráfic d'influéncies, etc.
La locució de forro significa:
b) sense pagar. Amb el carnet que tenia, Antoni, viatjava de forro. Com a locucions i mots sinónims tenim
a la bóbilis-bóbilis (o de bóbilis-bóbilis), d'arrós, de
baldraga, de bufa, de forro, de franc, debades, gratu'itament, sense treballs ni despeses, sense pagar.
Grans ramats de bisons pasturaven per les planes
nord-americanes.
a) bisons, nord-americanes. Recordeu que les paraules
compostes en qué figura un signe cardinal han de dar
guionet: nord-est, sud-oest, nord-americá. sud-tjrico.
sud-eslau...
prova
30. Abans de passar en net l'article, val la pena que faces
un esborrany.
a) en, faces, esorrany. Recordeu mes locucions en qué
usem la preposició en, com en net: tindre el compte
en descobert (i no *al descobert); viure en l'estretor
(i no
sita estretor); náixer en bona estrella (i
T &iitr
-rcftu/7.-A
no
4
ctii* )...
31 Com que la informació estava molt confusa, vaig haver de demanar un aclariment.
b) confusa, aclariment. Recordeu que confús, confusa es
un adjectiu que vol dir 'poc ciar', mentre que confós,
confosa es el participi del verb confondre: perdone,
m 'he confós de pregunta. II La paraula *aclaració no
es nostra; sí que ho es, en canvi, aclariment.
32. De totes muñeres, t'hauré de dir que va ser un acte fet
amb premeditado i traídoria.
b) maneres, traídoria. Com ja deveu saber, el mot forma fa referencia, básicament, a I'aparen9a externa de
les coses. // Recordeu que la nostra locució es premeditado i traídoria; el mot *alevosia es castellá.
33. No m'agrada gens immiscir-me en la vida deis altres.
c) immiscir-me, altres. El nostre verb es immiscir-se i
no el castellanisme *inmicuii--se. II Recordeu que el
mot valencia demés es un adverbi que significa 'encara, a mes d'aixó': es una botiga molt cara, i demés
cobren el transpon.
34. Era un orangután que, segons una análisis que li feren
sembla que tenia molta substancia grisa.
c) orangután, una, substancia. A mes d'orangutan,
recordeu també com s'escriu el mot tobogán. II El
substantiu análisi es femení i, per tant, ha de dur el
determinant una; recordeu mes paraules que també
son femenines (pero en castellá no ho son): una fallada, la florera, la frescor, les hematíes, les icones,
una imperdible, les incisives, la génesi, la letargía, la
marató, la marjal, la merenga... II En valencia, a la
'substancia nerviosa, de color gris formada per les
cél-lules nervioses i situada en la part periférica del
cervell i en la interior de la medul-la' se la denomina
substancia grisa, ates que en la nostra llengua, l'adjectiu gris té femení diferencial.
35. Per a treballar val mes que et calces uns socs i que et
poses una granóla.
a) socs, granota. Noteu que el mot soc no porta accent
diacrític. // Com deveu saber, un 'vestit de faena
d'una sola pe9a amb eos, camals i, generalment, mánegues' es diu granota (només el diccionari del SALT
ha introdu'ít el mot mono amb este mateix sentit).
36. El presiden! ens va saludar d'un a un.
a) d'un a un. A mes d'un a un també podem usar d'un
en un, o un per un, pero no *un a un, perqué no es
genuí en la nostra llengua.
37. No s'han enganyat en fer el compte; es que ens han
estafat en dos-cents euros.
b) compte, estafat. Molt sovint es confonen els mots
conté (narrado), comte (títol nobiliari) i compte (ope-
86
38.
39.
40.
41.
rado aritmética); per a recordar Pescriptura d'esta
darrera paraula, podeu recordar el mot computadora,
máquina que també fa comptes i que també té el
grup medial -mpt-. IIA mes d'estafar també hi podríem haver usat engalipar, ensarronar, enganyar...
Per molta capacitat calorífica que tinga, no cree que
pugues fondre este fil de plom amb un bufador.
b) fondre, bufador. Com ja deveu saber, el nostre verb
es fondre (atenció al participi: fos). II En la nostra
llengua, Tinstrument que consistix en un tub de metall o vidre i que servix per a bufar sobre una flama
dirigint-la sobre l'objecte que es vol fondre, oxidar,
reduir, etc.' es un bufador; el mot *strptete es castellá, i *sopiet, un castellanisme.
L'exercici consistix a rutilar les opcions que no siguen
correctes.
b) a ratllar. Recordeu que davant d'un infinitiu, normalment usem les preposicions a o de Per a una explicado mes completa del fenomen, reviseu el que es
diu en la prova 2, pregunta 35. D'altra banda, el verb
*tatxar, amb el significa! de 'ratllar, fer passar una
ratlla o barra o unes quantes sobre un escrit per tal
d'inutilitzar-lo', no es genuí en valencia, encara que
el diccionari del SALT sí que el recull; nosaltres en
diem ratllar, passar ratlla, guixar, esborrar...
Com que no li va assentar be el sopar, a mitjan nit ho
va perbocar.
c) com que, assentar, perbocar. Com ja deveu saber,
en valencia el mot com no té, com en castellá, valor
causal, sino que hi cal afegir el mot que. II Entre
altres valors, el verb assentar (be o malament) alguna cosa significa 'fer o no fer profit al eos alguna
cosa'. // A mes de perbocar, també hi podríem haver
dit vomitar, gitar, buidar, traure les tripes, canviar la
pesseta...
L'exercici de dibuix lineal consistía a fer un hexagon
simétric d'un altre que ja hi havia dibuixat en el full
d'examen.
b) lineal, a, hexagon, d', el full. Encara que tenim el
mot Unía (que té una evolució patrimonial) noteu els
mots següents, tots d'evolució culta: alinear, alineado, alineament, lineal, linealització, linealitzar, linealment, linear... II Ací estem davant d'un altre complement de régim verbal constituí! per un infinitiu, i
les úniques preposicions que el poden introduir son
a o de. Per a una explicado mes completa del fenomen, reviseu el que es diu en la prova 2, pregunta
35. // Recordeu que radjecthi simétric regix les preposicions de o amb (pero no *a). ' En valencia hexagon sempre du fr. en canvi. en castellá també se
n'accepta la variant sease k. Ací ten i u unes altres
paraules que duen k ea valencia pero en castellá o no
en duen o podea ao darm- kendecasíl-lab, herbó.
hissar. hiwrn. koiogra¿ kanola. hoste, huit. huns...
li El mot Ada. CCBB anca, es referix a Torean laminar de ocñcaMat Baattt qne apareix lateralment
prova
42.
43.
44.
45.
46.
en la tija o en les branques' o be a una 'lámina prima
de metall d'una ferramenta tallant'.
Un ocell 0 va posar sobre una pedra que estava molt
inestable i va caure redolant peí marge fins al riu.
á) 0, rodolant. Entre els verbs que no son pronominals
en alguns usos concrets, hi tenim el verb posar ('parar-se sobre alguna cosa') —> Has vist com ¡'águila
ha posat sobre el garrofer? Recordeu-ne mes casos:
parlar ('no teñir tractes amb algú') —> Encara que
son germans, no parlen; preñare ('menjar o beure')
—> No sé mai qué preñare a mitjan matí; quedar
(coix, sord, cec...) —> Va quedar cec d'una pujada de
tensió ocular; saber (algú alguna cosa) —» Ja sé tota
la taula de multiplicar... II No se us deu haver escapat que el verb redolor (o rodolar) vol dir 'caure
avall per un pía inclinat, moure's al llarg d'una superficie donant voltes sobre si mateix'. El pot va
caure redolant per la costera. Fer redolor un tronc
d'arbre.
La seua abundant aportació ha sigut decisiva, si no
imprescindible.
a) abundant, sigut, si no. Com ja deveu saber, nosaltres no tenim l'adjectiu *quantiós. II A mes de la
forma sigut, siguda, siguts, sigudes, el participi del
verb ser, en textos molt cuites, també pot adoptar la
forma estat, estada, estáis, estades (forma que coincidix amb el participi del verb estar). II Recordeu
que l'expressió *quan no es incorrecta si s'utilitza en
lloc de si no; en la resta d'usos, es correctíssima.
Ens van posar un examen ras i curt de sintaxi.
b) ras i curt, sintaxi. La locució *pur i dur no pertany
a la nostra llengua; a mes de ras i curt també podem
dir rigorós, absolut, a ultranza, a seques, exclusivament, només... II El mot sintaxis es el plural de sintaxi: les llengües balcániques teñen unes sintaxis
molí complicades.
La jove damisel-la duia un senzill vestit de franel-Ia.
c) damiseMa, senzill, franel-la. Tant damisel-la com
franel-la s'escriuen amb /•/; recordem-ne mes casos
també acabáis en -el-la: aquarel-la, bagatel-la,
cagarel-la, caravel-la, carretel-la, cel-la, columel-la,
legionel-la, mortadel-la, novel-la, ombrel-la, parcel-la,
passarel-la, pastorel-la, salmonel-la, tarantel-la,
umbel-la, varicel-la... // Recordeu mes paraules que,
com senzill, s'escriuen amb z (i no amb c com les
castellanes corresponents): onze, pinzell, quinze,
salze, senzill, topazi, trapezi, tretze, ximpanzé, zebra,
zebú, zefir, zel, zenit, zero, zinc...
Han de complir el que han promés, si no hi haurá sancions.
b) complir, si no, haurá. Com ja deveu saber, el verb
complir, referint-se a una promesa, un desig, un manament, etc., vol dir 'executar completament (la cosa
promesa, desitjada, manada, etc.)'. Han complit el
que ens prometeren. Sempre complixen les seues
obligacions. II No cal dir que *del contrari es un
47.
48.
49.
50.
51.
castellanisme flagrant. // Recordeu que el verb haverhi es impersonal i, per tant, no té formes de plural:
hi ha, hi havia, hi haurá...
No m'agrada pujar a les muntanyes russes perqué em
marege.
c) les muntanyes russes, marege. La nostra atracció de
fira es diu en plural. // Atenció perqué el verb donar
no té, en la nostra llengua, tants usos com en la castellana; recordem-ne alguns de no genuíns: *donar a
llum —> infantar, parir, tindre un xiquet...; *ekmar
asco —* ferfastic, fer repugnancia, fer oís...; *donar
envenja —»fer enveja; *donar gust —* fer feliq, agradar, satisfer, ser plaent...; amb tot, tenim alguns usos
de donar ben nostres; recordem-ne una locució ben
oportuna: donar garses per perdius (i no *...gat per
ttebré) o be, fer passar gal per liebre.
El professor de gimnástica ens va dir que, després de
botar el poltre ens havíem de gitar de sobines.
b) gimnástica, poltre, sobines. El mot poltre, com ja
deveu saber, a mes d'altres valors, té també el d"aparell de gimnástica per a fer exercicis de salt'. // Recordeu que la locució de sobines significa
específicament 'ajagut boca amunt'.
Encara ens queden prop de cinc-cents documents per
catalogar.
b) prop de, per. L'expressió *de l'ordre de no es nostra; a mes de prop de també hi podem usar aproximadament, al voltant... II Observeu que la preposició
simple per, en este cas indica que l'acció está pendent de ser realitzada.
Atenció: próxima parada Enguera, final del trajéete.
a) Enguera, del. Observeu com cal pronunciar, en valencia, la població de la Canal de Navarrés; els pobles de
la rodalia solen anomenar-lo «Éngra», que es un fenomen semblant a pronunciar «alcria», per alquería, o
«fredat», perferedai; recordeu mes topónims que també son en la nostra llengua esdrúixols: Barcino, Bássora, Etiopia, Helsinki, Himálaia, Itaca, Kátmandu,
Ladoga, Mégara, Míkonos, Ótranto, Sahara, Tárraco,
Toquio, Umbría... II Hi ha algunes locucions en qué
nosaltres usem l'article pero el castellá no; a mes de
final del trajéete, ací en teniu unes altres: a la destra
i a la sinistra, a la disposició de, a la meitat de, al
migdia, al puní del caramel, amb el risc de, amb tots
els péls i senyals, alfar el cap, anar peí bon cami,
dibuixos a la tinta xinesa, al llapis, a I 'aquarel-la...
No sé si a Adela li agrada la mortadel-la, especialment
esta varietat de Bolonya.
c) Adela, mortadel-la, Bolonya. En la pregunta 25 hem
fet una relació de paraules que acaben en -el-la (com
mortadel-la); observeu ara paraules que acaben en
-ela (com Adela): Ángela, biela, candela, clientela.
esquela, gas ela, pamela, vela... II Recordeu mes »pónims com Bolonya, amb -ny-: Alemanya. Arana.
Avinyó, Bunyol, Cerdanya, la Corunya. Kenra. Emganyika... (pero Peníscola\).
prova
52. Jo trobe ridicula tota aquesta polémica. Tu, no la hi
trobes?
d) la hi. La polémica = la I ridicula = hi; observeu que
el pronom hi fa la fundó de circumstancial de manera.
53. Les despeses del viatge son a carree de cadascú.
á) les despeses, a. A mes de son també hi podríem haver usat van, pero no *corren.
54. Els partits d'esquerra no van saber coalitzar-se entre
ells.
c) coalitzar-se, ells. El nostre verb es coalitzar-se; la
forma *coaligar-se es castellana. // Observeu que
la combinació entre ells té valor recíproc; per contra,
entre si te valor reflexiu. Estes famílies es relacionen entre ellesper la filiado [valor recíproc]. Pensava entre si en el Nadal passat [valor reflexiu].
55. Perqué soné la campaneta no has de fer mes que estirar el cordó.
b) perqué, estirar. En valencia la conjunció final per
antonomasia es perqué; una falta molt comuna, pero,
consistix a usar en estes oracions, seguint el model
castellá, el conjunt *per a que, en lloc de la conjunció perqué, ja que esta es, al mateix temps, propia de
les clausules causáis; cal teñir en compte que les causáis duen el verb en indicatiu: t 'han donat la prima
perqué corres molt be, mentre que les clausules fináis
el duen en subjuntiu: t'han donat la prima perqué
córregues molt be. II No es correcta en la nostra llengua el grup * tirar de, sino que cal usar, simplement,
el verb estirar.
56. Si el subtrahend no es un nombre señar, el resultat
será erroni.
a) subtrahend, señar, erroni. Observeu be com s'escriu el mot subtrahend; recordeu mes paraules que
també duen -h- intercalada: adherir, anhel, anihilar,
aprehendre, conhort, eheml, exhaurir, exhaust, exhortar, filharmonia, menhir, nihilisme, sahariá, subhasta,
tothom, tothora, vehement... IIA mes de señar també
podem-hi usar imparell (pero no *mtpetr).
57. El fum i els residus químics expulsats per les fabriques pol-lutxen 1''atmosfera.
b) polu'íxen, atmosfera. El nostre verb es pol-luir. II El
mot atmosfera es pía, com ho son la serie de substantius paraHels de qué forma part: ionosfera, litosfera, exosfera, estratosfera..., i com plans son els
mots corresponents en francés, anglés, italiá, portugués...
58. Si tens un moment, passa per casa cap a migdia
c) passa, cap a. Recordeu que el verb passar no es
mai pronominal, com tampoc ho son fumar, marxar, caure, olorar, baixar... II A mes de cap a també hi podríem haver usat al voltant de; en canvi,
la utilització del demostratiu neutre aixó per a indicar una referencia temporal aproximativa, tal
com fa la llengua castellana, no es genuína, i cal
prescindir-ne.
59. No esperava que Gloria poguera negar la realitat ni
que es contradiguera amb les seues opinions en un
tema tan crucial!
a) poguera, contradiguera. Observeu que contradir es
un verb compost de dir, i si I'IMPERFET DE SUBJUNTIU
d'este es diguera, el de contradir, naturalment, ha de
ser contradiguera.
60. Mentre que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera d'enginyer.
a) mentre que, carrera, enginyer. Noteu que l'expressió adversativa mentre que es usada per a contrapesar
dos accions, tal com s'observa en esta frase. [Recordeu que l'adverbi mentre també pot adoptar la forma
mentres]. II Encara que el mot carrera té prácticament tots els valor de cursa, este darrer mot se sol
reservar per a l'ámbit esportiu. // Observeu que la
paraula en-giny-er está formada a partir del mot giny,
el qual, al seu torn ha general el mot enginy, que
significa 'esperit d'invenció, habilitat per a salvar dificultáis, per a resoldre problemes', i a esta última
paraula no ha calgut altra cosa que afegir-hi el sufix
-er, que trobem en moltes professions: fuster, obrer,
cárter, carreter...
61. Si no pots vencer el teu enemic, unvt-te-li.
c) vencer, -te-li. Recordeu que la construcció poder
amb es incorrecta com a locució verbal (pero es perfectament normativa amb altres valors); s'ha de substituir per PODER + INFINITIU o d'altres expressions,
segons el sentit que tinga. // Tu = te I a ell = //'; i fent
la unió amb el verb i la combinació deis dos pronoms, unix-íe-//.
62. Has dut novel-les a les teues germanes? —No, pero els
«'he de dur tierna al matí.
b) els n', al. A les teues germanes = els I (de) novel-les
= en; i com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta
com siga possible i el verb comenfa per he, la forma
combinació es la indicada; recordeu que l'objecte indirecte (a les teues germanes) es idéntic si es masculí o femení; noteu que el pronom en té valor partitiu.
63. —Vaig prendre tant de sol que esta anit m'ha cogut
l'espatla molt; i a tu, també et coia?
b) cogut, coía. Com ja deveu saber, quan el verb coure
significa 'produir co'issor' fa el participi cogut (i no
cuit). II La forma coia es Túnica que ens permet llegir esta paraula com a trisíHaba: co-li-a; per contra,
*coia hauria de ser llegida co-ia (com boia, jola,
noia, etc.), mentre que amb *coía estaríem fent una
falta d'ortografia: accentuar una paraula plana acabada en a.
64. Cal que retingueu eb maulli qae vos donen els que
saben mes que vosakres!
a) cal, retingve*- A mes de cal hi podríem haver usat
es convenieitt. es itecesstri pero no es precls, ja
que l'adjecou precrs voi dir 'de precisió': este relio/ge es precif com poa. mentre que el verb precisar
65.
66.
67.
68.
69.
vol dir 'determinar amb precisió': hem de precisar el
día i I'hora de cada reunió. II Observeu que la forma
retingueu pertany al PRESENT DE SUBJUNTIU, mentre
que retenía pertany al d'iNDiCATiu; retingau, d'altra
banda, es una forma obsoleta.
Des d'ací no veig gens be l'escenari; si el vera podría
opinar.
c) veig, vera. La forma normativa es veig; *vec es un
vulgarisme. // Atenció, perqué les formes normatives
de I'IMPERFET DE SUBJUNTIU son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren.
b) acné. El substantiu acné es femení, mentre que llegum i senyal son masculins. Tenia una acné molí
forta i persisten!. Estos llegums son molí tenares. He
posat un senyal per no confondre la roba.
Si t'acostes mes t'ho diré a l'orella; no vull que ho
senía ningú.
b) orella, vull, senta. Convé no confondre els conceptes oída i orella. U oída es el sentit amb qué es perceben els sons: L'órgan de I'oída. Es una substantiu
femení que té un ús bastant restringit: Tota la meua
familia té I'oída fina. Aquell jove té molía oída per
a la música. Per contra, Vorella no sois es la part
externa de l'órgan de Voida, sino també l'aparell
auditiu complet: l'orella interna; l'orella mitjana,
l'orella externa. Podem parlar, per tant, de mal
d'orella, de tapar-se les orelles; de no sentirhi d'una orella, d'escoltar amb totes les orelles, de
tindre l'orella dura, fina, etc. Observeu que entre els
mots oída (el sentit) i orella (l'órgan) hi ha una relacio semblant a la que trobem entre vista (el sentit)
i ull (l'órgan); entre olfacte (el sentit) i ñas (l'órgan), entre gust (el sentit) i llengua (l'órgan), etc. //
La forma vull es la regular, la clássica i la que presenta un major grau de convergencia amb els altres
parlars de la llengua; per aixó mateix, es la que s'ha
usat majoritáriament en els registres formáis —com
ara un examen—, i la que convé preservar en estos
registres i en l'estándard. El model velaritzat (vullc),
amb tot, pot ser útil en aquells casos en qué es pretenga reproduir un llenguatge mes directe i espontani. // La forma normativa es senta', l'opció *senca es
vulgar.
No et preocupes per les despeses, que son, com ja
saps, a carree meu.
a) son, carree meu. A mes de son també hi podríem
haver utilitzat van, pero no *coiren. II Observeu que
construccions com *al meu carree, *al meu favor,
*al meu parer, etc., son cales castellans que hem de
substituir per les genu'ines a carree meu, a favor
meu, a parer meu, etc.
Z/apassionen els esports pero, sobretot, el fútbol.
b) 1', esports, sobretot. Observeu que el verb apassionar es transitiu i regix complement directe. // Cal no
confondre els mots depon —que significa 'recreado,
comunament a Taire lliure'— i esport, mot que vol
dir 'exercici corporal practicat, especialment a PaHt
lliure, per afició, competició o exhibició'. // Recordeu que l'adverbi sobretot vol dir 'per damunt de tot,
principalment', mentre que en el conjunt sobre fot hi
trobem l'adjectiu tot que es pot flexionar: valen opinar sobre tot sense tindre'n ni idea; la culpa cauro
sobre tots; sobre tota esta qüestions ja s 'ha parlat
massa; sobre totes estes normes, se'n destaca una.
70. Hem apel-lat, amb energía, contra el veredicte del jut-
71.
11.
73.
74.
75.
76.
gec) apel-lat, contra el veredicte. Recordeu mes verbs
semblants a apel-lar: anul-lar, cancel-lar, cavil-lar,
circumval-lar, destil-lar, flagel-lar, oscil-lar... II Quan
el verb apel-lar significa 'interposar una apel-lació'
demana la preposició contra.
Aviat l'en trauran, del carree.
c) l'en. A ell = el I del carree = en; i, a l'hora de fer la
combinació de pronoms, el resultat es l'en; recordeu
que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible, i en este cas, la forma *{e-hi no es possible,
perqué no tenim cap pronom *e{.
Passats uns anys se 11 van revelar certes sequetes de
l'accident.
b) revelar, sequetes. Adoneu-vos que no tenim ni cap
verb *revel lar, (pero sí revelar) ni cap substantiu
*seqüel la (pero sí seqüela).
De seguida que comencé el segon quadrimestre hi haurá un examen sobre nombres fraccionaris.
b) de, quadrimestre, fraccionaris. Observeu que tots
els substantius que fan referencia al nombre quatre
duen el componen! quadr-: quadre, quadrangle, quadribarrada, quádriceps, quadricromia, quadrícula...;
el mot *quatrimestre seria un absurd en el sistema. //
En la nostra llengua no tenim el verb *quebrar ni,
lógicament, cap derivat; sí que tenim el verb crebar
(i el derivat crebat), pero significa 'rebentar, esclatar';
per contra, el grup nombre fraccionan fa referencia al
'nombre expressat per una fracció ordinaria'.
Em sembla que estás equivocat: la UEFA no pertany
a /'OTAN.
c) la, 1'. Recordeu que la forma de l'article femení conserva la forma plena (la) davant de paraula comencada per i/u (o hi/hu) alones, o quan i/u teñen valor
consonántic. Les regles d'apostrofació s'apliquen de
la mateixa manera al léxic general que a les sigles
que es lligen com si foren paraules.
Em feia llástima el meu gat, no feia mes que un meu
dolores de tant en tant.
b) feia, meu, meu. Ací tenim un altre cas d'ús del verb
fer (i no donar seguint el model castellá). // L'accent
diacrític del mot meu ens avisa que es tracta de
l'onomatopeia del maulit d'un gat.
Acaba de tocar la una, i en tot el matí, entre /'una i
l'altra no han fet res.
a) la, P. Malgrat el que hem dit en la pregunta 74 sobre
l'article femení, cal que recordeu que es mamé la
prova
77.
78.
79.
80.
81.
90
forma plena (la): 1. Davant de les paraules la una
(referida a 'hora del dia'), la ira, la host... 2. Quan
la paraula que hi seguix comenta amb el prefix aamb valor negatiu si pot crear confusió: la anormal,
la asexualitat, la asimetría... 3. Davant del nom de
les lletres: la efe, la hac, la o, etc.
Per a estar mes fl, li agrada afaitar-se a repél.
b) afaitar, repél. Recordeu mes paraules que, com afaitar, s'escriuen amb a: ambaixada, andana, Anglaterra,
arravatar, assassí, otorgar, avaluar, avantatge, ovaría,
barbaresc, barnús, bullida, comanador, davall, davantal... II L'accent del mot repél prové de la paraula peí,
que el du com a diacrític; observeu mes paraules que
el mantenen també a causa del mot primitiu que el du:
béns, botes, besnét, dones, adéu, déus, marededéu, entresól, neta, bésnet, rodamón (pero: rodamons) óssa,
revéns, revenen, ressól, subsól...
El saló estava ahillat amb unes garlandes floráis: amb
roses, margarides, tulipes, etc.
b) abillat, garlandes, tulipes. Com ja deveu saber, el
verb abillar significa 'adornar'. // Recordeu mes paraules que, com garlando, s'escriuen amb a, on el
castellá usa unes altres vocals: maragda, merenga,
pesia, picaporta, plañida, posa, potinga, racó, ramat, rancúnia, recomanar, reguera, resta, sanefa,
sarbatana, Sardenya, sarro... II Una tulipa es diu
així; a mes a mes, amb este mateix nom s'anomena
el 'pámpol de vidre acampanat amb una forma semblant a la d'una tulipa que duen certs tipus de
llum'.
Tot i que havia estat molt cavil-lós, finalment la prova
va passar com una exhalado.
a) caviMós, exhalació. A mes de cavil-lós, recordeu
també l'existéncia deis mots ampul-lós, cerebel-lós,
fibril-lós, medul-lós, procel-lós i tal-lós, paral-lels al
primer. // Ací teniu mes paraules que, com exhalado,
comencen per exh-: exhaurir, exhaust, exhibir, exhortar, exhumar...
La classe estava presidida per un gran mapa terraqüi.
c) presidida, terraqüi. A mes de la paraula terraqüi
recordeu també el nom de les paraules següents, perqué solen ser causa d'error: antiguitat, enquesta, enquestar, reliquiari.
En l'excursió per la valí 0 vam albergar en un hostal
de muntanya
b) per la, 0. Atenció amb el genere del m.ot valí, ates
que en femení (la valí) significa 'depressió allargada
de la superficie terrestre recorreguda, en general, per
les aigües d'un corrent fluvial' (recordeu en este valor alguns topónims valencians que en fan referencia,
com ara la Valí d'Uixó, la Valí de Gallinera, la Valí
d'Albaida...), pero en masculí (el valí) vol dir 'exeavacío, rasa': han fet un valí al llarg del correr per
colgar-hi el cable de fibra óptica', o be 'excavado
profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificado per a dificultar el pas de l'enemic des de fora
82.
83.
84.
85.
86.
al mur, fossat': al voltant de les Torres de Serrans de
Valencia encara s 'hi pot veure el valí que les circumda. II Recordeu que el verb albergar no es mai pronominal, el mateix que els socorre a altres verbs,
com ara: callar, caure, mamar, saber...
El membres de Vescorta es van col-locar ais dos costats
del dosser.
a) escorta, col-locar, dosser. No son escorta i dosser
les úniques paraules que fem amb r pero que les castellanes corresponents fan amb /: recordeu-ne uns
altres casos: áncora, aram, arrosser, borsa, brandir,
brusa, cafetar, carabassa, corser, furrier, guardó,
palmerar, paper, perruca, Petrer, pregaría, prisar,
quarter, quintar, quirat, sabré, taranná, temprar, timoner, tortora, xamfrá... II Recordem mes paraules
que també comencen per col-l-: col-laborar, col-lapse,
col-lateral, col-lecció, col-lecta, col-lega, col-legi, collegiata, col-lidir, col-loqui, col-loquial...
L'un prefería el pit del pollastre; l'altre, en canvi, la
cuixa.
b) pit, canvi. El mot *petxuga, com ja sabeu, no es
valencia en cap sentit. // Ací teniu mes paraules que,
com canvi, en valencia s'escriuen amb v (i en castellá amb b): caravel-la, cascavell, cavall, cavalló, cervell, civada, Córdova, covard, endívia, envernissar,
envestir, Esteve, esvelt, fava, gavardina, gavarra, gavatx, gleva, govern, gravar, l'Havana, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, preveré, prova...
Era prou atrevit per a fer-ho ell sol.
b) per a. Recordeu que l'adverbi com no té en valencia
valor consecutiu (cosa que sí que pot ocórrer en castellá).
Van erigir un mondlií per a celebrar la famosa carrera
de quadrigues romanes.
b) monólit, celebrar, quadrigues. Ací teniu mes paraules planes (com monólit i quadriga): míssil, nucléol,
odéon, omóplat, osmosi, paraplegia, reptil, reuma,
somalí, térmit, tetraplegia, textil, torcer, torticoli, tulipa, vacúol, vertigen, víking, zulú... II Atenció amb
les paraules següents, perqué sovint son escrites, erróniament, amb -/•/-: aleatori, aliatge, áloe, calidoscopi, cólera, colesterol, colitis, elaborar, eliminar,
elisio, elocució, equilibri, muer, milió, profilaxi, ravioli, revelar, selecció, seqüela, saludó... II A mes de
carrera també hi podriera haver usat cursa.
Ens vam menjar mitja dotzena de xulles amb allíoli.
a) xulles, allioli. Son molt peques les paraules que comencen per tx-: ací en teniu les mes habituáis:
1. Alguns topónims estrangers i els gentilicis corresponents: Txad, txathá: Txéqiaa, txec... 2. Alguns cognoms transcrits adaptáis: Txaikovsky, Txékhov...
3. Algún altre oom d'ongen estranger txeca (local de
la policía), txapeia (baña basca...). // Recordeu que,
actualment. Tañe os de la i amb doble guionet (-/-)
es limita ais umm i ih canfinals del vint-i-u al vint-i-
prova
87. Xiquets: callea i romangueu amb els bracos plegáis.
c) calleu, plegats. Recordeu mes verbs que, com callar,
no s'utilitzen en valencia pronominalment: anar a
pie, aprendre, baixar, catire, conéixer, coure, deixar
la pell, demanar, encreuar, fumar, marxar, olorar, saber, saltar, temer, vindre... II Ja deveu saber que nosaltres pleguem (no creuerri) els brafos.
88. Molt sovint está borratxo com una sopa.
a) sopa. Per similitud amb el mot sopa que significa
'tros de pa xopat de caldo o d'altre líquid', quan el
líquid en qüestió es l'alcohol també en diem borratxo com una sopa (o fet una sopa), encara que com
una sopa (o fet una sopa) també s'usa amb el valor
de 'molt banyat': m'ha arreplegat un ruixat i esíic
fet una sopa; convé recordar que quan algú está molt
borratxo també en diem com un cep (pero no *sep);
finalment, el mot *euba no es valencia.
89. Va haver de recorrer a les mes altes institucions de
l'estat.
a) recorrer, institucions. Atenció amb els verb deriváis
de correr, com ara concórrer, decórrer, escórrer, incórrer, acorrer, recorrer, socorrer, transcórrer, etc.,
perqué sovint, a causa deis corresponents castellans
es creen uns falsos *concuirir, *escun-ir..., absolutament rebutjables. // La nostra locució es altes institucions, ja que el mot instancia no té, en valencia,
cap valor que s'hi adeqüe.
90. No podem fer altra cosa que rebel-lar-nos contra la
injusticia.
b) rebeMar-nos. Com ja sabeu, rebel-lar-se es 'refusar
l'obediéncia a una autoritat constituida'. Revelar, en
canvi, vol dir 'fer conéixer (alió que es tenia amagat)'. Revelar un secret, un misten, un complot.
Dictat
Si calguera indicar esquemáticament sobre qué recolza la trajectória histórica de Dénia, rápidament podríem respondre en tres
fites principáis: els orígens remots i incerts, l'época musulmana i el moment dolc. de la pansa. La reputació definitiva deis
orígens d'esta ciutat es precisament la disputa interminable a qué han donat lloc. Pero, a hores d'ara, els historiadors descarten
—no d'una manera categórica tampoc— la hipótesi d'identificar Dénia amb Hemeroskopeion, es a dir, que fóra al principi una
colonia grega. Preferixen creure que l'origen es ibéric. Siga com siga, la seua primera documentació pertany al domini roma.
El segon període remarcable de la historia d'este poblé es el musulmá, quan fou capital d'un regne de taifa sobirá. A partir de
l'época musulmana entra lentament, pero inexorablement, en un procés de decadencia que finalitzará quan es arrasada per les
tropes de Felip V.
prova
rea d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
Les Useres
Al municipi de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, i com a mostra d'un costum secular conservat
grades al fervor popular, l'últim divendres del mes d'abril se celebra una singular processó penitencial,
des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, en qué participen tretze hómens del
poblé —el guia i dotze pelegrins mes—, tres cantors que entonen antigües melodies tradicionals, el
capellá, un representant de l'Ajuntament, uns quants clavaris i dénou muntures. Esta tradició, que complix una vella prometenga, está molt arrelada a la comarca i seguix un procediment meticulós i calculat,
que perviu, possiblement sense canvis, des del segle xiv, i que té establits de manera seqüencial, precisa i ordenada cada un deis descansos, celebracions, menjars i actes.
Pareix que els pelegrins pregaven per l'aigua, per la collita i contra la pesta, encara que alguns veíns
del poblé creuen que es tractava d'una cerimónia en qué se celebrava l'entrada en l'edat adulta deis
filis deis progenitors del poblé.
En el pelegrinatge es recorre un trajéete sinuós que travessa els termes municipals de Llucena (Sant
Miquel de les Torrecelles), Xodos i Vistabella (Sant Joan de Penyagolosa).
A mes del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d'antany.
Per este motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i es possible trobar al llarg del
recorregut diversos jaciments arqueológics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons. Tot aixó representa un important patrimoni arqueológic, arquitectónic, cultural i etnológic. Quant a l'aspecte natural i lúdic,
el camí discorre a través d'un paisatge formal per llomes escarpades disposades paral-lelament a la
costa.
Des de qualsevol deis punts de vista amb qué es vulga analitzar este ritual, s'ha de dir que la seua
importancia augmenta contínuament.
92
prova^P
PROVA0
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La Cartoixa d'Ara Christi
Cartoixa situada en l'antiga carretera de Valencia a Barcelona, en el terme del Puig. Va ser construida
a fináis del segle xvi sota la direcció de l'arquitecte cartoixá fra Antonio Ortiz —si be no es van finalitzar
les obres en la seua totalitat fins al segle xix— amb la protecció de Cristóbal Roig, natural de Valencia
i xantre de l'església metropolitana de la ciutat del Túria, qui, després d'exercir el carree d'inquisidor
apostólic a Saragossa, es va retirar a la seua heretat, enfront del Puig, amb la intenció de fundar una
cartoixá en aquella possessió. No obstant aixó, va morir abans de realitzar el seu projecte, i va deixar
hereva la seua germana Elionor Roig, a condició que en aquells terrenys ni haguera religiosos cartoixans.
Elionor va llegar en 1584 la referida heretat ais religiosos cartoixans perqué en ella es construirá un
convent. A la seua mort (1585) van acceptar el llegat per a erigir en aquella finca una cartoixá, amb
títol de la Mare de Déu d'Ara Christi. A pesar de les donacions del príncep d'Astúries i de Felip II, no
es va comptar amb suficient recursos i les obres no es van emprendre fins a l'any 1602, que Andrés
Capilla, valencia, bisbe d'Urgell, va facilitar els diners que faltaven per a comengar la construcció. Van
continuar amb un quantiós llegat que va fer Marco Antonio Bernich, notari, i amb el qual va poder acabar-se l'edificació de l'església, que va beneir solemnement fra Isidoro Aliaga, arquebisbe de Valencia en
1640. El rei Felip IV va visitar la cartoixá en 1656 i Caries III L'Enxisat en 1676, la qual cosa es indicativa de l'auge que va viure la cartoixá en aquell moment i en el segle següent, període en qué es van
erigir obres noves, com la biblioteca o la redecoració de l'església. Des de 1812 a 1820 va quedar en
suspens la vida comunitaria d'esta cartoixá pels esdeveniments polítics, i els seus monjos s'incorporaren
a la de Scala De/, de Catalunya. En 1822 es van tornar a instal-lar en ella i en 1835, sent prior fra
Anselmo Ripoll, el Govern va dissoldre la comunitat de vint-i-cinc cartoixans i va confiscar els béns de la
mateixa. La cartoixá i les seues dependéncies, la traga de les quals seguía el model de la ú'Aula Del a
Saragossa, estaven rodejades d'un mur flanquejat de torres quadrades. Es distingixen en el recinte dos
parts: la zona de les obediéncies (horts treballats per servents) i la clausura. Sobre la porta d'entrada
al monestir hi havia una estatua de sant Bruno i sobre una altra porta interior de l'atri estava l'efígie
de santa Anna amb la Mare de Déu. I després de la portería, al fons d'un hort, s'elevava el frontispici
del temple, amb entrada ais claustres per ambdós costats. Deis esmentats claustres, entorn deis quals
s'organitza l'espai, el mes interessant es el major, d'ínspiracíó pal-ladíana. Rodejats de cel-les, posseixen
pou i jardí, com dicta la regla cartoixana. Esta mateixa regla presidia el temple, amb el seu únic altar
major enfront del segon cor. En una ñau lateral hi havia altres altars, igual que en els angles deis claustres avantdits. Els cors de novici i professos se separaven, com en les altres cartoixes, per un reixat
amb porta entre dos altarets transversals. L'única ñau d'este temple tenia creuer, i en ell una esvelta
cúpula valenciana, de teula blava i artística arquitectura amb esferes daurades. Les voltes que dividien
els ares torals eren de creueria ogival, amb claus i rosetons daurats. El transagrari, quadrada pega voltada a l'absis, estava xapat de taulelleria. El retaule es componía de set llengos pintats a l'oli, amb
assumptes religiosos. Les capelles i retaules de les galeries laterals, de restaurado neoclássica del
segle xviii, comunicaven pels seus extrems amb la ñau del temple. Ací es conservava un deis millors
exemples de taulelleria valenciana deis segles xvn i xvin. A mes, també hi queden algunes restes de
pintures muráis.
prova
1.
La
G
G
G
cartoixa d'Ara Christi está situada...
a) prop de la ciutat de Valencia, per la carretera antiga a Barcelona.
b) al terme municipal de Valencia, encara que fora de les creus del terme.
c) al terme del Puig de Santa Maria.
2.
Quina opció es la correcta?
G a) Cristóbal Roig, nascut a Valencia i inquisidor a Saragossa va llegar uns terrenys per a
construir-hi la cartoixa.
n b) Elionor Roig, germana de Cristóbal, va acceptar la donació amb la condició de construir un
convent de religiosos cartoixans.
G c) Elionor i Cristóbal Roig, germans, van ingressar en l'orde de religiosos cartoixans al convent
de l'Ara Christi.
3.
L'ús de
G a)
G b)
G c)
4.
En
G
G
G
"no obstant aixó" expressa...
a pesar d'aixó
tot i aixó
encara que aixó
el text hi ha dos tipus de generes textuals clarament definits. Es tracta...
a) d'un text descriptiu i un altre d'argumentatiu.
b) d'un text instructiu i un altre de descriptiu.
c) d'un text narratiu i un altre de descriptiu.
Conteste V (vertader) o F (fals)
5.
La Cartoixa d'Ara Christi es va construir seguint el model de \'Escala Dei de
Saragossa.
6.
En el recinte de la cartoixa es distingixen dos parts: la dedicada ais servents
i la dedicada ais religiosos.
i
I
La vida monacal s'organitzava al voltant deis dos claustres que hi havia a Centrada del monestir.
I
I
I
I
7.
8.
El temple tenia dos cors: el deis novicis i el deis monjos professors.
9.
Les capelles i els retaules estaven xapats amb taulelleria valenciana deis segles xv i xvi.
10.
94
GG
I
I
Quina opció es la correcta en funció deis personatges següents i la seua relació amb la Cartoixa
d'Ara Christi?
G a) Antonio Ortiz fou l'arquitecte que dirigí les obres del monestir.
G b) Andrés Capilla va beneir solemnement l'església del convent.
G c) Marco Antonio Bernich fou el notari que testifica els documents de la donació del convent
a l'orde religiós.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11. llamborda
G a) teixit de seda i or o plata en qué el metall no apareix sino en una cara.
G tí) pega de pedra, generalment de forma rectangular, usada per a pavimentar les calgades deis
carrers o d'altres vies.
G c) cursilería, presumpció.
12.
safata
G a) document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un
territori o travessar una frontera.
G tí) proflt periódic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer.
G c) plat gran, molt planer, amb vores de poca algária, que servix per a portar gots, tasses, etc.,
o per a presentar alguna cosa.
13.
a tomb
G a) a propósit.
G tí) girat, tombat.
G c) a l'acte, de seguida.
14.
sinologia
G a) ciencia que té per objecte l'estudi deis primats i altres animáis pitecantrops.
G tí) ciencia que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses.
G c) estudi del pol-len i de les esperes actuáis i fóssils.
15. tendrum
G a) part tendrá d'una planta jove.
G b) cartílag.
G c) terme genéric que s'aphca ais selacis, especialment ais de grandária mitjana o gran.
16.
fer
G
G
G
eixir (algú) de polleguera
a) exigir a algú la eixida immediata.
b) exasperar-lo, fer-li perdre la calma.
c) traure algú de la pobresa.
17. nacre
G a) unitat de massa de pedrés precioses, or, etc., emprada en joieria, equivalent a 205 milligram.
G b) substancia dura, blanca, iridiscent que forma la capa interior de certes conquilles i caragols.
G c) ungía aguda i corbada deis animáis depredadors.
prova
18. vessant
G a) títol propi deis sobirans de l'lran.
G b) rebrot perjudicial que ix a la soca o a una branca vella d'un arbre.
D c) declivitat d'un terreny o d'una teulada per on corren les aigües de la pluja, de la fusió de
la neu, etc.
19.
pollinar
D a) parir la somera o Tegua.
G b) cim molt agut.
G c) botiga on es venen pollastres i altres volátils, morís o vius.
20.
pelfa
G a) pell forta i resistent.
G b) clofolla d'algunes fruites seques.
G c) teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, pero de peí mes llarg.
21.
anar fet péntols
G a) vestir molt elegantment.
G b) procedir molt primmiradament.
G c) anar amb la roba plena d'esgarrons.
Quina de les opcions seguents es correcta?
22.
Una de
G a)
G b)
G a)
23.
La
G
G
G
24.
Has sentit com
G a) gralla
G b) bramula
G c) esgüella
25.
Els
G
G
G
96
les tres paraules seguents figura en el diccionari:
verso
squash
valia
paraula que está ben escrita es:
a) transfons
b) rerefons
c) rerafons
habitants d'Elx son
a) ilicitans
b) elxans
c) hilicitans
el bou?
prova^P
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
26.
La
G
G
G
27.
L'
G
G
G
ñau
a)
tí)
c)
principal de I'
está coberta per una
església // bóveda // canyó
iglesia // vóbeda // cañó
església // volta // cañó
es la capa
a) atmósfera // gaseosa
b) atmosfera // gasosa
c) atmósfera // gasseossa
28. Sempre
G a)
G b)
G c)
de
que envolta la térra.
fa les coses
_., de qualsevol
a la babalá // manera
de gairell // forma
de plegat // forma
29.
Deixa el pollastre
_ mes en el forn, que encara no está prou
G a) una estona // rossejat
G b) un ratet // daurat
G c) una estona // dorat
30.
s'han d'
a má.
Les
D a) solicituts // completar
D b) sol-licituts // complimentar
D c) sol-licituds // emplenar
31. Sembla que teñen molt d'interés
G
G
G
32.
Esta crema de farmacia per a l'_
havien ensenyat a la perfumería.
G a) acné // de
G b) acné // amb
G c) acné// en
33.
En aquella ocasió confiava
confiava
que aprovaria,
G a) en // en // en // h¡
G b) en // a // 0 // n'
G c) en // d' // en // 0
34.
G
G
G
complir els seus
a) en // compromisos
£>) a // compromisos
c) en // compromissos
plovia ens vam amagar _
a) Com que // davall
b) Com // sota
c) Com // baix
es molt bona en comparado
la sort, confiava
_estava segur.
d'un arbre.
la que ens
aprovar; dit d'una altra manera:
rova
35.
Josep Lluís insistía
les seues declaracions: insistía
G a) en // en // ¡nocent
G b) amb // amb // innocent
G c) en // 0 // ¡nnocent
36.
Has escoltat l'obra que Pau ha
G a) composat // organ
G b) compost // orgue
G c) composat // órgan
37.
Esta caixa servirá
guardar-hi
G a) per a // les andrómines
G b) per // els catxivatxes
G c) per a // els catxivatxs
38.
L'avió
de seguida i no
G a) despegará // aterritzará
G b) s'envolará // aterrirá
G c) s'envolará // aterrará
39.
La
G
G
G
40.
Tot i que ja té
cotxe.
G a) prou // bastant
G b) bastants // prou
G c) prou // bastant
41.
L'árbitre va
un penal
G a) pitar // a falta de
G b) pitar // quan faltaven
G c) xiular // quan faltaven
42.
Fa uns
rani.
G a)
G b)
G c)
43.
98
per a
fins una hora mes tard.
com era, va abominar
mare,
a) covarda // els seus
b) covard // deis seus
c) covarda // deis seus
anys
que era
filis
diners arreplegats, encara no en
té
per al
dos minuts per al final.
amb gran solemnitat
lia Mostra de Cinema del Mediter-
se celebra // I'
es celebra // la
es cel-lebrá // la
demá, ja
No et preocupes,
ja
la teua oficina.
G a) per que // siga // siga // em
G b) perqué // sia // sia // em
G c) perqué // sia // sia // 0
despús-demá
passaré per
prova®
44.
M'agradaría que
molt antic que s'ha trobat a la Biblioteca
un
G 9) veres // Alcorá // Reial
n b) vegeres // Cora // Real
G c) vegueres // Coran // Reial
45.
jo no
Des del meu
G a) seient // oísc
G b) seient // oc
G c) ) asiento // oíxc
46.
Has vist com
els
G a) venen // extrangers
G b) venen // estrangers
G c) venen // extrangers
47.
G
G
G
be el professor perqué té un to de veu molt baix.
_, tots carregats de maletes?
setmana arribará ('informe que esperem de
a) A mitjans de // I'
b) A mitjan // I'
c) A mitjans // la
he comprat dos, d'aquells melons d'
48.
A les teues amigues, _
G a) els n' // Alger
G b) lis en // Argel
G c) els en // Alger
49.
encomane mes, de pans, o ja
Vols que
G a) te'n // ne
G b) t'en // en
G c) te n' // en
50. Coneixes aquell
que parla d'un
nari?
G a) comte // conde // conter
G b) compte // conté // comte
G c) conté // comte // compte
demanen mes, que ja
a) me'n // lis n'
b) m'en // els n'
c) me'n // els n'
51. Que no
G
G
G
52.
En esta botiga es ven fariña
G a) al detall // se n'hi
G b) al per menor // se'n
G c) a la menuda // s'hi
India.
_?SÍ,
tan bons.
tens prou?
que tenia un
bancari extraordi-
he donat dos o tres, de caramels.
ven molta.
prova
l'alé.
53.
No
G
G
Q
es higiénic que a algú li
a) puda
b) pudixca
c) puta
54.
Vicent no podía traure I'
podía traure tampoc.
G a) estutx // moxil-la // el
G b) estuig // moxila // le'n
G c) estoig // moxilla // Ten
de la
_, pero el cas va ser que jo no
Quina de les opcions següents es correcta?
55.
Encara
G a)
G b)
G c)
que era una xica un poc
mordag // cortesa
mordaga // cortés
moradaga // cortesa
56.
Primer
G a)
G b)
G c)
ha de compactar la grava _
l'apigonadora // l'aquitrá
la piconadora // el quitrá
la pissonadora // el quitrá
57.
G
G
G
58.
L'
G
G
G
tarda la
a) Com // padrina
b) Quan // madrina
c) Quant // padrina
que li va eixir
la cara era tan
análisi
de la pell.
a) acné // en // extrany // un //clínic
b) acné // en // estrany // una // clínica
c) acné // a // estrany // una // clínica
Li vaig regalar un pot de fruites
G a) surtides // almíbar
G b) sortides // almivar
G c) assortides // almivar
60.
Les teues _
no teñen
G a) mentides // gens de
G b) mentires // cap
G c) mentides // cap de
100
_, després ja hi tiraran
_; no sé s\m batejar la xiqueta!
59.
61. La
G
G
G
per contra, era mol
en
gracia!
crisi económica l'ha
_ a malvendre
a) constrenyit // l'hacienda
b) constret // la hisenda
c) constrenyut // l'hisenda
que li van haver de fer
62.
El director de I'
deixa les partitures damunt del
n a) orquesta // atril
O b) orquestra // faristol
O c) orquestra // atril I
D a)
D b)
D c)
amb
parlaves abans, acaba d'eixir.
L'ingeniera // la que
L'enginyera // qué
La inginyera // que
D
D
D
que sápies que tot el que diu, ho diu en contra
Vull // teu
Vullc // teua
Vull // teua
63.
64.
a)
b)
c)
65.
Ja
Q
G
D
es hora de traure l'aigua de la nevera.
a) la n' // treta
b) en I' // tret
c) V H tret
66.
Si vols que la jaqueta et vaja millor, t'haurás de posar unes peces de
a)
b)
c)
67.
has
a les
buata // muscleres
guata // hombreres
guata // muscleres
Vés
amb eixe xarlatá que t'_
D a) en conter // engatussará
D b) amb conté // engalipará
D c) amb compte // engalipará
68.
Fill meu,
has caigut un bac? Tens
senyal
front.
D a) 0 // un bon // al
Q b) t' // una bona // en el
n c) t' // una bona // al
he demanat un tren
D a)
D b)
D c)
Reís, jo
Per // em
Per a // em
Per a // 0
D a)
D b)
D c)
carree del paquet.
ell no es
Com // feu // nos en
Com que // feu //ens en
Com que // feu //ens en
69.
70.
vam fer nosaltres.
101
prova
Normativa ortográfica
Quina de les opcions seguents es correcta?
71. Les _
i els
D a) endívies // rávens
D b) endíbies // rábens
G c) endívies // rábens
romans duien
a) galiots //
b) galeots //
c) galiots //
son molt bons per a ('ensalada.
72.
Els
G
G
G
els
a les
amb grillons
galeres // proveíts // cadenats
gal-leres // provistos // candats
gal-leres // proveíts // cadenats
73.
L'
es un teatre de dimensions
audicions musicals.
G a) odeon // reduídes // Grecia
G b) odeó // reduídes // Grecia
G c) odéon // reduídes // Grecia
74.
Un
G
G
G
75.
anit Pura? Es que es
Récordes com
G a) reia // trencava // riure
G b) es reía // tronxava // rissa
G c) es reía // trencava // riure
76.
de les coses consumibles, deis crédits o deis drets.
es r
a)
quasiusefrut
//
usdefrut
D
G b) quasiüsdefruít // usdefruít
D c) quasiusdefruit // usdefruit
77.
Diuen que
es va llavar les
proper.
G a) Pilats // mans // un
G b) Pilatos // máns // una
G c) Pilat // mans // una
78.
La bona
que en la
antiga era destinat a
es va trencar I'
deis
que van arribar en una
a) somalís // patera // omoplat
b) somalis // pastera // omoplat
c) somalins // patera // omoplat
esquerre.
de
El
es fa amb malta
G a) cervessa // mólta // posada
G b) cervesa // mólta // posada
G c) cerveza // mólta // posta
102
de
en
aigua que li van portar d'un riu
a macerac.
79.
La
D a)
D b)
G c)
80.
es
soledat //
soletat //
soletat //
una
que em produix molta
actitud // inquietud // ¡nstitut
actitut // inquietut // ¡nstitud
actitut // inquietut // ¡nstitut
No sé qui era mes
quan estic a l'_
si el mateix Maquiavel o
Borja, fill del papa valencia
VI.
G a) maquiavélic // César // Alejandro
G b) maquavél-lic // Céssar // Alexandre
G c) maquiavél-lic // César // Alexandre
81.
En el quadern de
les incidéncies de
G a) bitácora //
G b) bitácola //
G c) bitácola //
82.
El
G
G
G
83.
Hi ha hagut un
general i s'han
G a) curt circult // fundit // perilles
G b) curtcircuit // fos // bombetes
G c) curtcircuit // fos // perilles
84.
deixar per a mes tard, per a un altre dia, per a mes avant.
Aplagar
a)
G
Ajornar
G
Emplagar
G
del vaixell que va
la navegació.
zarpar
salpar
zalpar
d'esta empresa no es
a) pervindre // res // degut a
b) porvenir // gens // a causa
c) futur // gens // a causa
el mes passat están anotades totes
ciar
a la crisi económica.
moltes
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
G
G
G
tot el
s'ha
a) Disortadament // exahurit // cautxo
b) Dissortadament // hexaurit // cautxu
c) Dissortadament // exhaurit // cautxu
86.
Si per tu
G a) fora // fora
G b) fora // fora
G c) fora // fora
87.
Cal
G
G
G
ja ens hauries tirat
// pesca
// peixca
// pesca
posar una nota
al final
a) aclaridora // del full
b) aclaratoria // del full
c) aclaratoria // de la fulla
del club de
inicial.
prova
88.
Era un
que pertanyia a un exércit
G a) alféris // antirevolucionari
G b) alferes // antirevolucionari
D c) alféris // antirrevolucionari
89.
els bracos es un exercici d'
G a) Abaixar // adducció
D b) Baixar // aducció
D c) Baixar // addució
90.
El
G a)
G b)
D c)
es una varietat de flautí de sonoritat molt £
pifan
pifre
pífano
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits seguents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
En les darreres hores d'un capvespre d'estiu, em troba a a egut a la térra a d'un café de la mes
concorreguda i animada v a de Valencia. Vora meu hi havia un matrimoni turista francés que esmer ava
el temps observant, divertid! im, el pas d'individus esguerrats o deformes (nans, geperuts, coixos, camatorts, etc.), que de tant en tant apareixien entre el p blic esp s, indolent i mandrós, que s'abandona a
a les primeres llums de la nit. Mireu-lo!, cridaven els ve ns, tot a enyalant amb el dit sense cap discreció, l'exemplar huma de torn que ara i adés se'ls oferia a la vista. Re en. Un tal comportament, no
cal dir-ho, era ben irritant, pero de tota manera s'havia de recon ¡xer que la desfilada de mutilats, malme os fí icament, es produ a, en aquella temporada xafogo a d'estiu per l'ampla via valenciana,
amb una freqü ncia ins lita i singular.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes seguents (mínim de 300 paraules).
G
G
104
a) Solters o casats, quin es l'estat ideal?
b) Els jóvens i el mercat laboral.
prova^y
Solucions comentades
23.
I. c); 2. b); 3. a); 4. c); 5. F; 6. V; 7. V; 8. V; 9. F; 10(a)}
II. llamborda
/;) peca de pedra, generalment de forma rectangular,
usada per a pavimentar les calcades deis carrers
0 d'altres vies. Ara ja no es gasten llambordes per
a pavimentar els carrers, ara salen posar-hi quitrá.
12. safata
c) plat gran , molt planer, amb vores de poca alearía,
que servix per a portar-hi gots, tasses, etc., o per a
presentar-hi alguna cosa. La cumbrera dula una safata amb copes de xampany. Com a sinónims de
safata, recordeu plat, platera, plata, recipient, etc.
Eviteu el castellanismo *bandeja.
13. a tomb
a) a propósit. M'ho va comentar sense vindre a tomb.
14. sinología
b) ciencia que té per objecte la llengua, la literatura
1 la civilització xineses. Amb els Jocs Olimpios de
2008 es va posar de moda la sinología.
15. tendrum
b) cartílag. Els tendrums d'alguns animáis son boníssims.
16. fer eixir (algú) de polleguera
b) exasperar-lo, fer-li perdre la calma. No la puc suportar; sempre em fa eixir de polleguera, es impertinent com paques persones. Com a sinónims tenim
els verbs exasperar, enfellonir, enutjar...
17. nacre
b) substancia dura, blanca, iridiscent que forma la
capa interior de certes conquilles i caragols. Esta
brusa té els botons de nacre. Eviteu el castellanismo
18. vessant
c) declivitat d'un terreny o d'una teulada per on corren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc.
La casa té una teulada a dos vessants. També es pot
dir aiguavés. Recordeu que els nostres rius pertanyen
al vessant mediterrani; observeu que, contráriament al
castellá vertiente, el mot vessant es masculí.
19. pollinar
a) parir la somera o l'egua. Esta somera ha pollinat
en tres ocasiona.
20. pelfa
c) teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut,
pero de peí mes llarg. Tinc una camiseta de pelfa
molt calentó. *Felpa es mot castellá.
21. anar fet péntols
c) anar amb la roba plena d'esgarrons. Canvia't eixa
camisa que está molt vella i vas fet péntols.
22. La paraula que figura en el diccionari es:
a) verso. El mot verso fa referencia a 'la cara de darrere d'un foli, d'una página, d'una carta, etc.'. // El
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
mot anglés squash ha estat normalitzat com a esquaix. II El mot * valia es un castellanismo; el nostre
corresponent es valúa.
La paraula que está ben escrita es:
b) rerefons. // el mot *ti-ai¡sfaia es un castellanismo //
El mot *rerafons es un vulgarismo.
Has sentit com bramula el bou?
b) bramula. El verb grallar vol dir 'cridar un córvid'.
// Esgüellar es un verb que vol dir 'fer xiscles o
esgarips certs animáis, com ara el porc, el conill, la
rata, etc.'.
Els habitants d'Elx son elxans.
b) elxans. El gentilici * ilícita es un castellanismo, i *Jri*
licita es una invenció.
La ñau principal de Vesglésia está coberta per una
volta de cañó.
c) església, volta, cañó. Recordeu que església, llémena, témpora i alguna mes son les úniques esdrúixoles
amb e tancada. // Els mots * bóveda i *ctmyó son
castellanismos.
Uatmosfera es la capa gasosa que envolta la térra.
b) atmosfera, gasosa. Com es natural la paraula atmosfera es plana, com ho son els mots paral-lels litosfera, exosfera, estratosfera, ionosfera, etc.; noteu que
son igualment planes les paraules corresponents en
portugués: atmosfera; anglés: atmosphere; francés:
atmosphére; alemany: Atmospháre o italiá: atmosfera. II El nostre mot es gasas, gasosa', la forma *ga*
seos, *gaseosa es un castellanismo.
Sempre fa les coses a la babalá, de qualsevol manera.
a) a la babalá, manera. Recordeu que a la babalá es
un locució que vol dir 'sense posar l'atenció necessária en el que es fa'; son moltes les locucions sinónimes, com ara: a burro-barra (o burri-barra), a la
hoja, a la lleugera, sense quan val i quan costa, sense solía no volta, etc.; eviteu, pero, el castellanismo
*a lo loco. II El nostre mot adequat en este context
es manera', recordeu que la paraula forma fa referencia, básicament, a P'aparenpa externa'.
Deixa el pollastre una estona mes en el forn, que encara no está prou rossejat.
a) una estona, rossejat. Recordeu que una estona es un
'espai de temps d'alguna duració'; el mot *rato es
castellá. // Observeu que el mot específic per indicar
el fet de 'torrar com cal' es rossejar; heus ací l'exemple que aporta el diccionari del SALT. La carn ja
rosseja; prompte estará cuita. El verb daurar, en
canvi, a mes de significar 'cobrir amb una lámina
d'or mes o menys fina' també significa 'comunicar
un color paregut al de l'or' (pero no per l'efecte del
foc). El sol daura les teules de la teulada.
Les soilidtuds s'han d'emplenar a má.
c) soMicituds, emplenar. Observeu mes paraules que.
com sol'licitud, també comencen amb so/-/-: soilicitació, sol-lidiador, sol-licitadora. sol-licuó*.
sol-licitar. II De les tres paraules que s'hi ofoñcB fe
prova
mes adequada es emplenar, ja que s'utilitza básicament per 'omplir un imprés'; en tot cas, el verb omplir hauria estat també una opció perfecta.
31. Sembla que teñen molt d'interés a complir els seus
compromisos.
b) a, compromisos. Com es sabut, hi ha una serie de
verbs o locucions verbals que porten un complement,
denominat complement de régim verbal (CRV), que
habitualment va introduít per una preposició. Es tracta de verbs com ara: acostumar-se a: ens hem acostumat a tot', pensar en: només penseu en la mona de
pasqua; saber de: el meu nebot Josep sap molt d'informática; amenacar amb: ens va amenacar amb
l'expulsió. La locució verbal tindre interés, demana
la preposició en: tenia interés en el resultat. Pero
quan el CRV está representa! per un infmitiu, les preposcions es canvien, de manera que els CRV que son
introdui'ts per les preposicions en i amb, passen a a
o de. Només penseu a/de menjar-vos la mona de pasqua (i no ...*en menjar-vos...). Ens va amenazar
a/d'expulsar-nos (i no ...*amb expulsar-nos). Es
complau a/de convidar-los (i no ...*en convidar-los).
Tenia interés a/de complir (i no ...*e
mptír)... Reviseu el que es diu en la pregunta 35 de la prova 2.
// Entre les paraules que mantenen una sola s en el
plural, recordeu estes també acabades en -ís: avís,
avisos; encís, encisos; matís matisos; narcís, narcisos; país, paisas; paradis, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisas; tornavís,
tornavisos...
32. Esta crema de farmacia per a Vacne es molt bona en
comparacio de la que ens havien ensenyat a la perfumería.
a) acné, de. Observeu mes paraules que, com acné, son
planes, mentre les castellanos corresponents no ho
son: aerólit, aeróstat, afrodisíac, alvéol, anemone,
aparéixer, apoplexia, augur, auréola, auriga, bantu...
// La nostra locució es en comparado de (i no *en
comparado a); ací teniu altres locucions semblants:
diferent del qu»... (i no ...*al que...)', embarcado de
vela (i no *a vela)', entorn d'una qüestió (i no *-en=
torn-a...); escapar del control (i no...*al control...);
fer cas deis consells (i no...*als consells...); gust de
cremat (i no *a cremat)...
33. En aquella ocasió confiava en la sort, confiava a aprovar; dit d'una altra manera: confiava 0 que aprovaria, «'estava segur.
b) en, a, 0, n'. Ací tenim un altre cas de canvi de preposició: confiar en + NOM (confiar en la sort), pero
confiar a/de + INFINITIU (confiar a/de aprovar). II
Com ja deveu saber, si el complement de régim verbal es una oració introdu'ída per la conjunció que, la
preposició desapareix. Observeu perqué en esta mateixa frase teniu les tres possibilitats: confiava en la
sort, confiava a/de aprovar, ...confiava 0 que aprovaria. II Eslava segur (d'aixó) = en, pronom que pren
106
34.
35.
36.
37.
38.
39.
la forma elidida (n") ja que va davant d'un verb (eslava) comencat per vocal.
Com que plovia ens vam amagar davall d'un arbre.
a) com que, davalía, serveu que la nostra locució conjuntiva casual es com que (i no *com, com fa el castellá). // A mes de davall (que indica 'posició mes
baixa d'una persona o d'una cosa respecte a una altra' també hi podríem haver usat sota, que té exactament el mateix valor; observeu, en canvi, quela paraula baix no es mai una preposició, sino un adjectiu:
un home baix, o be un adverbi: parlar baix.
Josep Lluís insistía en les seues declaracions: insistía
0 que era innocent.
c) en, 0, innocent. Ací estem davant d'un altre cas
de canvi i caiguda de preposició; ara be, com que de
vegades la desaparició de la preposició davant que
pot resultar, com ací, molt forcada, s'aconsella d'introduir-hi un substantiu de valor general com ara el
fet, la idea, de manera que la frase resulte mes normal: ...insistía en el fet que era innocent. II Recordeu
mes paraules que, com innocent, presenten -nn-:
Anna, annalista, annex, Anníbal, bienni, connectar,
decenni, innocu, manná, mil-lenni, perenne, Susanna,
taranná, trienni...
Has escoltat l'obra que Pau ha compost per a orgue?
b) compost, orgue. Com ja deveu saber, el verb compondré té el valor, entre altres, de 'fer (una obra
inteHectual, artística), executant-ne les diverses parts
i combinant-les d'una manera harmónica'; atenció,
pero, amb el verb composar, perqué l'haureu d'usar
molt poques vegades, ja que significa 'imposar arbitráriament (a algú) una contribució, una multa, etc.'.
// L'instrument musical es Vorgue; el mot órgan té
altres valors, pero no el d'instrument musical.
Esta caixa servirá per a guardar-hi les andrómines.
a) per a, les andrómines. Recordeu que la preposició
composta per a, entre altres valors, té el d'indicar la
finalitat: per a guardar-hi... II Recordeu que un
'utensili, moble, etc., inservible, inútil' es una andrómina, i com a sinónims tenim estris, endergues, trastos...; els mots *catxivatxes o *catxivatxs son castellanismes.
L'avió s'envolará de seguida i no aterrará fins una
hora mes tard.
c) s'envolará, aterrará. La paraula *despegar no es
troba en els nostres diccionaris. // Recordeu que,
mentre que la paraula aterrar vol dir 'prendre térra
una ñau, una aeronau o una au'. el verb aterrir significa 'infondre terror'.
La mare, covarda com era. va abominar els seus filis.
a) covarda, eb. No obUdeu que en valencia hi ha alguns adjectíus que piescmeu forma del femení singular distinta dd macniK- covarda n'és un, pero també
ho son agresta. amudidacia. blava, borda, calentó,
comuna, cortesa. aJta. daifa, ferma, forta, grisa....
Recordé* qae irfuam» es un verb transitiu que ha
prova ^y
40.
41.
42.
43.
44.
45.
de dur un complement directe, ftinció que fa el sintagma els seus filis.
Tot i que ja té bastants diners arreplegats, encara no
en té prou per al cotxe.
b) bastants, prou. Observeu que mentre que bastant,
bastants, significa 'en quantitat o en un nombre regular', el motpro« vol dir 'en quantitat suficient, tant
com cal',
L'arbitre va xiular un penal quan faltaven dos minuts
per al final.
c) xiular, quan faltaven. El verb *pitar no es valencia
en cap sentit. // La locució *a falta de tampoc no
es valenciana; la nostra construcció corresponent es
quan faltaven + quantitat de temps.
Fa uns anys se celebra amb gran solemnitat /'lia Mostra de Cinema del Mediterrani.
a) se celebra, 1'. Cal que tingueu present que quan el
verb comenfa per sibilant: s, ce, ci, x (amb valor de
xeix), en lloc de la forma refo^ada es, se sol utilitzar
la forma plena se: demá se celebrará I'aniversari; se
suposa que no sé res', en els camps de fútbol se xiula massa. II Recordeu que l'article el pren la forma
/' davant del numeráis I i //, ates que es pronuncien
amb vocal inicial: l'l de maig, I'lié Congrés, I'lia
Mostró de...
No et preocupes, perqué ja sia demá, ja sia despúsdemá O passaré per la teua oficina.
c) perqué, sia, sia, 0. Recordeu que la preposició causal per antonomasia es perqué. II El mot sia, forma
arcaica de tercera persona del singular del PRESENT
DE SUBJUNTIU del verb ser, es utilitzada com a conjunció indicadora d'alternativa. La fortuna, sia bona
sia ro'ina. // El verb passar no es mai pronominal (i
per tant, no pot dur mai un pronom); noteu que el
mateix ocorre amb altres verbs com ara: callar, caure, conéixer, marxar, seure...', així, dones, direm: calla ja!, i no *calla'?; he caigut un bac, i no *m 'he
catgut...; vam marxar corrents, i no *ens vam marxar...; he aprés la llicó de memoria, i no *m 'he aprés
la llicó...; aixója ho conec massa, i no *aixója m'/io
canee...; va deixar la pell en l'antic treball, i no *es
va deixar la pulí...; sé la caneó i la cantaré, i no *em
sé-ía
etc.
M'agradaria que veres un Aleará niolt antic que s'ha
trobat a la Biblioteca Reial.
a) veres, Alcorá, reial. Recordeu que les formes de
1'iMPERFET DE SUBJUNTIU del verb veure son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren; les formes
*vegera/*veguera, *vegres/*vegueres, etc., son vulgarismes. // El llibre sagrat deis mahometans es 1''Aleará; les formes *Corá o *€oran son castellanismes.
// Observeu que l'adjectiu reial fa referencia al reí.
Des del meu seient jo no oi'sc be el professor perqué té
un to de veu molt baix.
a) seient, oi'sc. El mot *asienío es castellá. // Encara
que té poc ús, recordeu les formes del PRESENT D'IN-
46.
47.
48.
49.
50.
51.
DICATIU del verb oír. o'ixc, o'íxes, o'ix, oim, oiu, oixen.
Has vist com venen els estrangers, tots carregats de
maletes?
b) venen, estrangers. Com ja deveu saber, l'accent de
venen (del verb vindre) ens pennet diferenciar-lo de
venen (del verb vendré); regla mnemotécnica: penseu
que quan les persones venen solen anar carregats, no
només de maletes, sino també d'accents; en canvi, si
es tracta de vendré, el primer que es ven es l'accent,
de manera que, com ja l'han venut, ja no en teñen.
// A mes á'estrangers, recordeu mes paraules que
s'escriuen amb s (i no amb x com les castellanes
corresponents): esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estrany...
A mujan setmana arribará Piriforme que esperem de
/India.
b) a mitjan, 1'. Recordeu que la nostra locució es a
mitjan; la forma *a mitjans de es un castellanisme. //
Si hi hem usat la forma de l'article /' (i no la) es
perqué la paraula femenina India comenfa per / tónica; en cas contrari, hauríem usat la: la italiana, la
universitaria, etc.
A les teues amigues, els n'he comprat dos, d'aquells
melons d'Alger tan bons.
a) els n', Alger. A les teues amigues = els I (de) melons
= en; i com que el verb cometa amb vocal (he
comprat), hi hem usat la forma elidida («'); noteu
que ací el pronom adverbial en té un valor partitiu.
// Recordeu mes paraules que, com Alger, s'escriuen
amb / mentre que les castellanes corresponents ho
fan amb r: bitácola, fiasco, folre, melmelada, poltre,
salpar, solear, verger...
Vols que te «'encornarle mes, de pans, o ja en tens
prou?
c) te n', en. A tu = te I (de) pans = en; ara be, si en la
primera part hem usat la forma n' es perqué s'ha
d'unir amb un verb comencat per vocal (encomané),
pero en la segona va autónom, i per tant, la forma
que cal usar-hi es en; en tots dos casos, el pronom
en té valor partitiu.
Coneixes aquell conté que parla d'un comte que tenia
un compte bancari extraordinari?
c) conté, comte, compte. Observeu be els valors i l'escriptura de les paraules quasi homófones conté (narrado), comte (títol nobiliari) i compte (bancari); observeu paraules de les respectives famílies léxiques; de
conté: cantista, contarella...; de comte: comtessa, vescomte, cornial...; de compte: comptar, comptabilitzar,
comptable, recompte, comptabilitat, i les expressions
teñir en compte, al complot, en comptes de, etc.
Que no me'n demanen mes, que ja els n'he donat «tes
o tres, de caramels.
c) me'n, els n'. A mi = me /(de) caramels = en. í_ fot
la combinació deis dos pronoms, tenim me'n. ' A
ells (o a elles) = els /(de) caramels = en: notea ^K
prova
52.
53.
54.
55.
56.
108
ací no sabem —perqué no ho explícita la situació
comunicativa— si l'objecte indirecte es masculí (ells)
o femení (elles), ates que en tots dos casos es idéntic:
els; observeu, d'altra banda, que ens trobem amb dos
usos partitius del pronom en.
En esta botiga es ven fariña al deíalfí Sí, se n'hi ven
molta.
a) al detall, se n'hi. Tant les formes al detall com a la
menuda son valides; per contra, í per menor es un
castellanisme. // Només es válida l'opció se n'hi ja
que el pronom se procedix del verb pronominal vendré 's; el pronom n' substitu'íx el sintagma (de) fariña
[amb valor partitiu], mentre que hi substitu'íx al detall (noteu que fa la funció de complement circumstancial de manera).
No es higiénic que a algú li putla Palé.
a) puda. Adoneu-vos que el verb pudir pertany al model pur de la tercera conjugació (i no a la incoativa)
i les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU corresponents
son: puda, pudes, puda, pudim, pudiu, puden.
Vicent no podía traure Yestoig de la motxilla, pero el
cas va ser que jo no l'en podía traure tampoc.
c) estoig, motxilla, l'en. Recordeu mes paraules que,
com estoig, presenten o on les castellanos corresponents escriuen unes altres vocals: escodrinyar, escoltar, escoltisme, escopir, escrúpol, esdrúixol, espessor,
estará, estrafolari, expenedoria, fonament, furóncol,
gola, govern... II Recordeu mes paraules que, com
motxilla, s'escriuen amb //: assolellat, celia, cristall,
¡legenda, llicéncia, pallasso, pelletería, porcellana,
rellotge, sentinella, tras Hadar, xandall... //L'estoig =
/'; observeu que la forma del pronom el s'apostrofa
davant la paraula estoig I de la motxilla = en; i fent
la combinació deis dos pronoms, el resultat es l'en
(atenció perqué sovint, tenint present que "l'apóstrof
sempre ha d'anar tan a la dreta com siga possible"
hom sol escriure la forma errónia *fe-tí, sense caure
en el compte que en este cas ens hauríem inventat el
pronom *fe, que no existix en valencia.
Encara que era una xica un poc mordac, per contra,
era mol cortesa.
a) mordac, cortesa. Recordeu que l'adjectiu mordac es
idéntic per al masculí i per al femení. // El femení
singular de l'adjectiu cortés, en canvi, es cortesa;
atenció perqué es un femení que genera l'adverbi
cortesament; recordeu també els adjectius femenins
que generen els adverbis en -ment següents: comunament, dolcament, encaridament, fermament, fortament, fredament, pobrament, seriosament...
Primer ha de compactar la grava la piconadora, després ja hi tiraran el quitrá.
b) la piconadora, el quitrá. No oblideu que la 'máquina que servix per a compactar els materials del sol,
tot afermant-lo i fent-lo mes resisten!' es una piconadora. II El quitrá es diu així, i el verb corresponent,
enquitranar.
57. Com tarda la padrina; no sé si podrem batejar la xiqueta!
a) com, padrina. Observeu que la nostra expressió
ponderativa es com (i no *qttant ni *quan). El mot
padrina es un femení formal sobre el masculí
padri.
58. I'acné que li va eixir a la cara era tan estrany que li
van haver de fer una análisi clínica de la pell.
c) acné, a, estany, una, clínica. Recordeu mes paraules
que, com acné, son planes mentre que les castellanes
corresponents no ho son: aeróstat, afrodisíac, alvéol,
anemone, apoplexia, arteriola, augur, auréola, auriga, bantu, bronquial, centilitre, centríol, conclave... II
Com ja deveu saber, la preposició a es la que s'utilitza per a referir-nos a les parts del eos: al cap, al
ñas, a l'orella... II A mes d'estrany, recordeu també
estes altres paraules que presenten la mateix característica: esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estranger... // Com que la paraula análisi es femenina, hi anteposem una i hi posposem l'adjectiu
clínica; recordeu mes paraules que també son femenines: una áncora, una andana, una apoteosi, una
aroma, una au, la bullida, la calor, la cel-lofana, la
cercavila, la climax...
59. Li vaig regalar un pot de fruites assortides en almívar.
c) assortides, almívar. Adoneu-vos que la relació que
trobem entre assortit (i assortiment...) i la castellana
surtido es idéntica a la que presenten el nostres mots
amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar..., amb les
castellanes corresponents. // Recordeu mes paraules
que, com almívar, s'escriuen amb v, mentre les castellanes corresponents ho fan amb b: advocat, almadrava, alcova, arravatar, arrova, aval!, avarca, avet,
avi, avorrir, avortament, bava, bevedor, briva, canvi,
caravel-la, cascavell, cavalcar...
60. Les teues mentides no teñen gens de gracia!
a) mentides, gens de. A mes de mentida, recordeu també els mots següents: cadafal, cadastre, ciutadá, ciutadania, renda, rendibilitat, rendible, rendista, tripartida, venda..., perqué molt sovint son causa d'error,
peí que fa l'ús de la grafía d. II Adoneu-vos que cap
acompanya sempre elements comptables, per tant, no
son acceptables cales del castellá com ara *no em va
fer cap por, *alló no tenia cap interés, sino que hi
hem d'usar gens de: no em va fer gens de por; no té
gens de gracia, etc.
61. La crisi económica l'ha constret a malvendre la ///'senda.
b) constret, la hisenda. Noteu que el participi del verb
constrényer es constret, constreta. II Recordeu mes
paraules que, com hisenda. s'escriuen amb s mentre
les castellanes correspooents ho fan amb c: Andalusia, cisell, Córsega. corser, desembre, desena, gasela,
gaseta, ¡gnasi, pretensiós, ronser, sanefa, sarbatana,
Sardenya, sedas. sentmeUa, seguía...
62. El director de Vorquestra deixa les partitures damunt
del farisíol.
b) orquestra, faristol. Observeu que el mot orquestra
es paraHel al francés orchestre o l'anglés orchestra;
adoneu-vos també l'escriptura del mot tresor i recordeu que els mots cortó i murta poden presentar també les opcions cartró i murtra. II El nostre mot es
faristol; la paraula atril es castellana, mentre que
*atrill es un pur invent.
63. L'enginyera amb qué parlaves abans, acaba d'eixir.
b) l'enginyera, qué. Observeu que el mot enginyera
está formal a partit del mot giny —> enginy —> enginyer —> enginyera, i el mot giny significa 'mitjá que
una persona s'enginya per a aconseguir o executar
alguna cosa, especialment estratagema, maquinado'.
// Després d'una preposició, com ara amb, només
podem usar el relatiu tónic (que), el relatiu personal
(qui) o be el relatiu compost (el qual); per tant, esta
frase seria igualment correcta si haguérem dit l'enginyera amb qui... o be amb la qual...
64. Vull que sápies que tot el que diu, ho diu en contra ten.
a) vull, teu. Encara que la forma clássica i adequada a
un nivell estándard es la forma vull, l'Académia Valenciana de la Llengua permet la utilització, també,
de la forma vullc. II Observeu que davant el mot
contra, cal utilitzar la forma masculina del possessiu,
i no la femenina, com fa el castellá: Tot el que diu
es contra teu (i no *tem).
65. Ja es hora de traure l'aigua de la nevera. La «'has
treta"!
a) la, la n', treta. L'aigua = la I de la nevera = en; i
com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga
possible i el verb al qual s'ha d'unir comenca per
ha-, la combinació deis dos pronoms ha de ser la
n'has... II Observeu que en un bon valencia, quan un
participi va al costal d'un pronom de tercera persona
s'utilitza concordat, es a dir, flexional, d'acord amb
el substanliu que substituíx: el ¡libre, ja I'he comprat; la llibreta, ja I 'he comprada; els álbums, ja els
he compráis; les cárpeles, ja les he comprades.
66. Si vol que la jaqueta et vaja millor, t'haurás de posar
unes peces de bnata a les muscleres.
a) buata, muscleres. La 'tela grossa de coto en floca,
engomada per les dos cares, que servix per a farcimenl en Ireballs d'enconxar, ele.' es diu buata; la
forma *guata es castellana. // Nosaltres tenim muscles (i no *hombms), per tant el mot que hi cal emprar es musclera (o colzera, genollera... [i no *code67. Vés amb compte amb eixe xarlatá que f engalipará.
c) amb compte, engalipará. Recordeu que el mol conter significa gallofa i, per tant, no té el valor que hi
convé i que conté es sinónim de narrado. II El verb
engalipar es sinónim d'enganyar; com a possibles
sinónims lenim lambe ensarronar, estafar, aprofitarse, engallinar...; *engatussar es un castellanismo.
68. Fill meu, 0 has caigut un bac? Tens un bon sc*yal d
front.
a) 0, un bon, al. Com be deveu recordar, el verb caure no es pronominal; ací en teniu altres que tampoc
ho son (amb els valors que s'hi indiquen): anar a
pie: la barca va anar a pie (i no *anar-se'n a pie);
aprendre: he aprés el poema de memoria (i no *nrite
aprés...); baixar: baixe en la próxima estado (i no
*m'abaixe...); conéixer: aixó ja ho conec massa
(i no * aixó ja m'/io conec...); coure: la verdura ha
de coure a poc a poc (i no ...*s'ha de coure...); deixar la pell: he deixat la pell treballaní ací (i no
*m'he deixat lapell...); riure: en escoltar l'acudit, va
riure descompassadament (i no...*es va riwe...) [en
canvi, riure sí que es pronominal quan significa 'burlar-se d'algú' o 'mostrar menyspreu': sempre es riu
de tots els professors.}
69. Per a Reís, jo 0 he demanat un tren eléctric.
€) per a, 0. Recordeu que la preposició composta per
a, entre allres valors, indica un lermini fix de lemps
futur. // Observeu que el verb demanar no es mai
pronominal.
70. Com que ell no es féu carree del paquet, ens en vam
fer nosaltres.
c) com que, féu, ens en. Observeu que la locució conjuntiva com que significa 'sent així que'; noteu també
que, contráriamenl al que ocorre en caslellá, el que
es obligalori. // L'accent diacrític de féu ens indica
que es un PASSAT SIMPLE; la forma féu, en canvi, es
PRESENT D'INDICATIU. // Nosaltres = ens I (del) paquet
= en.
71. Les endivies i els rávens son molt bons per a l'ensalada.
a) endivies, rávens. Recordeu mes paraules que, com
endívia i rave, s'escriuen amb v (i no amb b com les
castellanos corresponents): recanvi, revetla, revoltó,
rivet, rovelló, savi, saviesa, Savoia, séver, sivella, távec, taverna, tovera, trovar, traveta, trévol...
72. Els romans duien els galiots a les galeres amb grillons
proveits de cadenats.
a) galiots, galeres, proveits. Ací leniu mes paraules
que, com galiot, s'escriuen amb /, i no amb e com
les castellanos corresponents: humitat, infermer, jaspi,
linia, Magrib, mantenir, minestra, minvar, monyica,
nucli, ordinador, oripell, orquídia, óssia, pastís, penis, petroli, piga... II Noteu que el mol galera no du
ele geminada. // Pronuncieu be les Ires síl-labes de la
paraula pro-ve-ít. // Ja deveu saber que el noslre mot
es cadenat; la forma *candat es un castellanismo flagran!.
73. Uodéon es un teatre de dimensions reduídes que en la
Grecia antiga era destinat a audicions musicals.
c) odéon, reduídes, Grecia. Observeu que el mot odeon es pía, com lambe ho son els mots següems: asmosi, paraplegia, prensil, quadriga, quilolilre. recorrer, reóstaí, reptil... II Pronuncieu be les
prova
74.
75.
76.
77.
78.
79.
110
síl-labes del mot re-du-i-des. II Observeu que Grecia
es una paraula esdrúixola amb e oberta.
Un deis somalis que van arribar en una pastera es va
trencar Vomoplat esquerre.
b) somalis, pastera, omóplat. Observeu que els mots
somalí i omóplat son plans, mentre que els castellans
corresponents no ho son; recordeu mes mots de característiques semblants: reuma, rupia, saxofón, sinergia, temer, térmit, termosfera, termóstat, teíraplegia... // Recordeu que les paíeres castellanes, en
valencia es diuen pasteres.
Récordes com reía anit Pura? Es que es trencava de
riure.
a) reía, trencava, riure. Com ja deveu saber, les formes de I'IMPERFET D'INDICATIU del verb riure son:
reía, reies, reía, réiem, réieu, reten', qualssevol altres
formes no son normatives. // A mes de trencar-se de
riure, també hi hauríem haver pogut dir pixar-se o
petar-se de riure; *trortxar es un castellanisme. //
Observeu que el mot riure, a mes d'un verb també
es un substantiu que significa 'acció de riure'; els
mots *rtssa o *rtsa son castellanismes.
El quasiusdefruit es l'usdefruit de les coses consumibles, deis crédits o deis drets.
c) quasiusdefruit, usdefruit. Noteu que el mot quasiusdefruit está compost del prefix quasi + usdefruit, i
com que els parlants ja teñen consciéncia que es tracta d'una paraula composta, ja saben que han de separar-ne els components: qua-si + us-de-fruit, i per
esta rao, no ha de dur cap diéresi.
Diuen que Pilat es va llavar les mans en una aigua que
li van portar d'un riu proper.
c) Pilat, mans, una. Recordeu que Pon9 Pilat es el nom
valencia del famós procurador roma de Jerusalem. //
Com que la paraula aigua es femenina, el determinant i qualsevol adjectiu que l'acompanye ha de ser
femení també: una aigua neta i límpida. II El substantiu má porta accent diacrític (per distingir-lo del
possessiu: ma mare), i tot i que molts deis mots deriváis (com ara el plural) de paraules amb accent diacrític el conserven (béns, botes, besnéta; dones,
adéu, déus, semidéu, entresól...), aixó no ocorre amb
la paraula má, el plural del qual es mans.
La bona cervesa es fa amb malta molía i posada a macerar.
b) cervesa, mólta, posada. Recordeu mes paraules que,
com cervesa, s'escriuen amb 5 mentre les castellanes
corresponents ho fan amb z: Ademús, alferes, arcabús, arrós, aspresa, asteca, astor, avesar, balisa, barnús, basar, bescuit, besnét, cabás, Cadis, calabas,
canyís, capotas... II Posada es el participi femení del
verb posar, mentre que posta es el del verb pondré
—i ací no té sentit.
La soledat es una actitud que em produí'x molta inquietud quan estic a Y instituí.
a) soledat, actitud, inquietud, instituí. Encara que son
moltíssimes les paraules que acaben en -tat, algunes,
com ara soledat, acaben en -dat; recordeu-ne unes
quantes mes: ftuixedat, fosquedat, honestedat, maldat, netedat, orfandat, velledat... II Recordeu que
s'escriuen amb -d- les paraules femenines acabades
en -etud, -itud, com ara, actitud i inquietud, pero
també actitud, altitud, aptitud, inquietud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... II Noteu que el
mot instituí, per contra, es masculí.
80. No sé qui era mes maquiavél-lic, si el mateix Maquiavel o César Borja, fill del papa valencia Alexandre
VI.
c) maquiavél-lic, César, Alexandre. Noteu que hi ha
un grup de paraules que acaben en -/, pero que la
geminen quan es tracta de paraules de la mateixa familia léxica: Maquiavel i maquiavél-lic en son casos
paradigmátics; recordem-ne, pero, uns altres casos:
bacil, pero bacilUfarme...; Camil, pero Camilla...;
gal, pero gál-lic...; imbécil, pero imbécil-lüat....; libel,
pero libel-lista...; nul, pero anul-lar, nul-litat...; protocol, pero protocol-lari...; pupil, pero pupil-la...; tranquil, pero tranquilla... II Potser es el moment d'explicar que la variant Borgia era (i es) Túnica manera
d'escriure en italiá el nostre cognom Borja, per tal
que soné exactament igual que en valencia (cal que
tingueu present que en italiá el digraf -gi- representa
fonéticament un so idéntic al de la nostra/).
81. En el quadern de bitácola del vaixell que va salpar el
mes passat están anotades totes les incidéncies de la
navegació.
b) bitácola, salpar. El mot bitácola s'escriu amb /,
mentre que el castellá bitácora s'escriu amb r; per
contra, en el mot salpar emprem una / on el castellá
corresponent usa r (zarpar); atenció, dones, amb les
paraules següents, perqué per raons semblants solen
ser causa d'errors i dubtes: adalil, Alger, bitácola,
fiasco, folre, humillar, melmelada, milió, mortaldat,
poltre, salpar, solear, verger...
82. El futur d'esta empresa no es gens ciar a causa a la
crisi económica.
c) futur, gens, a causa. Encara que el mot pervindre es
sinónim de futur, Túnica opció gramatical possible
es la c) per les raons següents: el mot *porvenir
no es valencia, fet que invalida Topció b). D'altra
banda, Topció a) tampoc no es possible per Tus de
res, que es un pronom que significa 'cap cosa' (mentre que gens significa 'cap quantitat') i també per Tus
de degul a, construcció que només es correcta quan
degut es el participi del verb deure i es referix a un
substantiu (cas en qué pot ser femení o plural: este
fred es degut a la nevada d'anit; esta calor es deguda a la crema de la muntanya; estos venís son deguts
a les baixes pressions; estes faltes son degudes al
desconeixement de les regles); en altres casos cal
usar unes autentiques causáis: a causa de, perqué, ja
que, ates que...
83. Hi ha hagut un curtcircuit general i s'han fas multes
bómbeles.
b) curtcircuit, bombetes. Observeu com s'escriu curtcircuit (tres síHabes). // El nostre verb es fondre (i
no * fundir), i el participi ésfos. II La 'lámpada eléctrica formada per una especie d'ampolla de vidre en
l'interior de la qual hi ha un filament metál-lic, generalment de tungsté, que produ'ix llum per incandescencia al circular-hi el corrent eléctric' es diu bómbela i també pereta, pero no *perilla.
84. Ajamar: deixar per a mes tard, per a un altre dia, per
a mes avant.
b) ajornar. Observeu que el verb aplacar significa
'contractar (un operari)', es a dir, 'donar piafa a un
treballador' // Emplazar, d'altra banda, significa 'situar, col-locar en un lloc' (en una 'placa').
85. Dissortadamení s'ha exhaurít tot el cautxú.
c) dissortadament, exhaurit, cautxú. Observeu com
s'escriuen els mots dissortadament i exhaurir. II A
mes de cautxú, recordeu també estes altres paraules
que també son agudes (pero les castellanes corresponents no ho son): aldehid, alfil, ampit, ciclop, comité,
criquet, decagram, elit, esperit, fabril, febril, filantrop, flúor, fútbol, handbol, handicap, heroi, hoquei,
humit, iber, interval, quilogram, linier, miop, misantrop...
86. Si per tu fóra ja ens hauries tirat fora del club de
pesca.
c) fóra, fora, pesca. Noteu la diferencia entre fóra (del
verb ser) i fora (contrari de dins). II Encara que tenim el motpeix, recordeu que el 'conjunt d'activitats
esportives relacionades amb la captura del peix, per
diversió i sense finalitats lucratives' es diu pesca; el
mot *peixca es inexistent.
87. Cal posar una nota aclaridora al final del full inicial.
a) aclaridora, el full. El mot *aclaratori, *adaratona
no es valencia; el nostre es aclaridor, aclaridora. II
A mes de full també en podem dir foli; el mot fulla,
be fa referencia a la botánica, be descriu una '1¡
prima de metall d'una ferramenta tallant'.
88. Era un alferes que pertanyia a un exércit antírevolmdonarí.
b) alferes, antirevolucionari. Recordeu mes paraules
que, com alferes, s'escriuen amb s mentre que les
castellanes corresponents ho fan amb z: invalidesa,
llapis, masmorra, matisar, Mequinensa, mesclar,
mesquí, mesquita, Monsó, quars... II Noteu que el
mot antirevolucionari está formal amb el prefix anti
+ revolucionan, i com que el mot revolucionan, autónomament, s'escriu amb r, en col-locar-hi el prefix
anti- no hem de doblar la r; ací en teniu mes exemples del mateix fenomen: a-: arítmia; auto-: autoretrat', contra-', contrarestar; extra-', extraradi; greco-',
grecoromá...
89. Ábaixar els bracos es un exercici A'adducció.
a) abaixar, adducció. Com a norma general, els verbs
baixar i pujar, gairebé sempre fan referencia a un
moviment que es fa físicament amb les carnes. Baixar del tercer pis al primer. Baixar de I'autobús.
Baixar els escalons de dos en dos. Baixar una muntanya... Pujar dalt d'una muntanya. Pujar al terral.
Se'n puja dalt d'un arbre. Se'n puja al cel. Pujar al
cotxe, en un cotxe, en una barca...', abaixar i apujar,
per contra, teñen un valor d'ascensió o descens pero
no físicament amb les carnes. Abaixá el cap per vergonya. Ja poden abaixar els bracos. S'abaixá els
comáis deis pantalons. Abaixar la vista. Abaixar la
mirada. S'abaixá per arreplegar els papers de térra.
Acó U abaixará lafebra. Abaixaran les faxes. Abaixá
la veu.... Apujar les faxes. Apujar el jornal. Apujar
els preus deis carburants. Apujar un llum. Apujar la
calefacció
// El mot adducció vol dir, exactament,
'moviment que acosta un membre o un órgan del eos
al pía media d'este'.
90. El pifre es una varietat de flautí de sonoritat molt aguda.
b) pifre. Els mots *pifan i *pífano son castellanismes.
Dictat
En les darreres hores d'un capvespre d'estiu, em trobava assegut a la terrassa d'un café de la mes concorreguda i animada vía
de Valencia. Vora meu hi havia un matrimoni turista francés que esmercava el temps observant, divertidíssim, el pas d'individus
esguerrats o deformes (nans, geperuts, coixos, camatorts, etc.), que de tant en tant apareixien entre el públic espés, indolent i
mandrós, que s'abandonava a les primeres llums de la nit. Mireu-lo!, cridaven els ve'íns, tot assenyalant amb el dit sense cap
discreció, l'exemplar huma de torn que ara i adés se'ls oferia a la vista. Reien. Un tal comportament, no cal dir-ho, era ben
irritant, pero de tota manera s'havia de reconéixer que la desfilada de mutiláis, malmesos físicament, es produia, en aquella
temporada xafogosa d'esliu per l'ampla via valenciana, amb una freqüéncia insólila i singular.
111
prova
Área d'expressió i interacció oral
Lectura i conversa
Balneari
L'aigua té nombrosos beneficis reconeguts per la medicina des deis temps d'Hipócrates, i ara, actualitzats per la hidrología médica i les distintes técníques d'hidroterápia, oferix moltes possibilitats relaxants,
tonificants o desintoxicants.
L'ús de l'aigua com a terapia de tractament, ja siga potable (a casa), mineromedicinal (en un balneari)
o la de la mar (talassoterápia), té tres efectes principáis: mecánics, térmics i químics.
Els efectes mecánics deriven de l'acció de flotado i de la pressió hidrostática. Esta acció es mes notable a les piscines, on el eos es troba submergit de forma vertical i es pot practicar algún tipus d'exercici. La pérdua aparent de pes que es produíx dins de l'aigua fa que l'aparell locomotor es moga mes
fácilment, cosa que permet que s'efectuen exercicis de rehabilitado en determinades patologies reumátiques i traumatológiques.
Peí que fa ais efectes térmics, s'ha de dir que l'aigua es un excel-lent conductor de la temperatura, que
permet emmagatzemar una gran quantitat de calor. Segons la temperatura de l'aigua es poden aconseguir
diversos beneficis per a la salut.
Els banys calents (els que superen els 37 graus) teñen un efecte sedant i, a mes a mes, afavorixen
l'eliminació de toxines. Es recomanen en el tractament de l'obesitat, l'estrés i les contractures musculars.
En canvi, están contraindicáis en els hipotensos, en els hipertensos, en cas de lindre varius i quan hi
ha trastorns cardíacs.
Els banys freds es gradúen per davall de 37 graus, i el seu efecte mes immediat es provocar una estimulado de tot l'organisme. Pero poden resultar perillosos, ja que hi ha el perill de tindre una parada
cardíaca.
Hi ha lambe el que els experts anomenen banys indiferents, en qué l'aigua es gradúa a la mateixa
lemperalura que el eos (37 graus). Els efecles que produíxen son una suau acció sedanl, una millora
de la circulació ¡ una relaxació de la musculatura.
Els efectes químics de l'aigua deriven d'una amplia gamma de producles i cosmélics hidrolermals (olis,
perfums, algues, sais minerals, ele.), que s'usen duranl el bany, i que acluen sobre l'organisme eslimulanl direclament les terminacions nervioses de la pell i a través de la respiració.
112
prova
PROVA©
Área de comprensió
Luja el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La música a la prehistoria
El coneixement de la música a la prehistoria es, per la seua propia natura, un afer torga imprecís. Tanmateix gosarem de fer certes afirmacions grácies ais descobriments, cada vegada mes importants, deis
musicólegs i deis etnólegs i a les hipótesis fetes a partir de l'estudi de pobles primitius actuáis. Observant les tribus que avui dia viuen encara a l'edat de pedra, podem deduir com vivien els nostres avantpassats.
Per a l'home prehistóric, d'un raciocini encara ben poc desenvolupat, la música tingué un paper preponderant i decisiu: fou una eina básica per a encarrilar l'individu dins els rengles socials. D'ací ve la importancia cabdal de la música en els ritus magics, guerrers, etc., de l'home no desenvolupat.
Les manifestacions de la vida teñen uns cicles que podem catalogar de ritmes homogenis. Les estacions
de l'any, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen sempre en el mateix ordre. Aquest ritme el
trobem moltes vegades en els moviments corporals en les ocupacions laboráis o casolanes: en remar
les barques, en bressolar un infant, en forjar un metall, etc.
Moltes vegades en aquests quefers s'hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris produíts per l'esforc. rítmic que suposa cadascun deis moviments o sons fets voluntáriament. Acó no es mes que l'inici
del que mes tard es produirá: la melodía basada en els moviments corporals de cada ocupació en concret. D'aquesta manera, l'home ana desenvolupant a poc a poc el ritme intern que l¡ es innat.
En la unió del ritme corporal amb el musical té un paper preponderant l'acoblament de la música amb
la dansa. El seu ritme, com que l'element comú de la dansa i de la música primarles era una repetido
de petites frases prosodicorítmiques, féu que aqüestes dues arts es manifestaren gairebé sempre conjuntament.
Atesa l'evolució de la música, aquest art amb el temps s'ha pogut deslliurar de tal manera de la dansa
que fins i tot se n'ha independitzat, cosa que no ha succeít a la inversa.
La natura en certs moments es sentida com l'origen de tot, com una mena de mare. I els homes prehistórics la imitaven. Es fixaven en el trencament de les ones del mar, en l'esclat de les cascades deis
rius, en el soroll del vent, en el cant deis ocells, en els sorolls deis animáis o en l'impacte impressionant
d'un tro. Totes aqüestes experiéncies intentaven reconstruir-les per mitjá de palmellades, colps ais troncs,
crits... Fou quan l'home intenta de superar-les en bellesa que desenvolupá els elements musicals, de la
mateixa manera que es deslligá, en part, de l'associació del ritme musical amb el moviment corporal.
Els primers instruments que segurament utilitzaren van ser llurs cossos: les mans per a picar, la veu i
la gola, els xiulets... Mes tard, i com a prolongado del seu propi eos, empraren els elements de la
natura, com els país, les pedrés, les petxines...
Ticiá RIERA
1.
Actualment es poden formular hipótesis sobre la música en la prehistoria...
O a) observant els pobles primitius que encara hi ha i grácies a les aportacions deis etnólegs
i musicólegs.
Q tí) intentant reconstruir les condicions de vida deis pobles prehistórics.
n c) grácies a les informacions de tota mena que trobem a Internet.
113
rova
La utilització de Tanmateix indica:
G a) que alió que s'ha expressat anteriorment está en contradicció amb el que s'expressa a
continuació.
G b) que alió que s'ha expressat amb anterioritat constitu'íx un argument mes per a afegir ais
que s'hi oferiran.
que alió que s'expressa posteriorment ja está inclós en l'exposició anterior.
4.
L'origen de la música i el ritme podria trobar-se ...
G a) en els moviments compassats del desplacament individual, com ara el caminar.
G b) en el soroll produít pels atifells utilitzats en alguns treballs.
G c) en els moviments rítmics i involuntaris que acompanyen alguns quefers diaris.
3.
El paper que la música representava en la societat primitiva consistía a...
G a) tractar de desenvolupar la capacitat de raonament de l'home primitiu.
G b) habituar l'home prehistóric en les primeres regles socials.
G c) motivar l'individu per al treball cooperatiu.
2.
G
5.
c)
L'ús de la primera persona del plural...
G a) es referix a l'emissor i també inclou el receptor com a mostra d'implicació en les opinions
de l'emissor.
b) es referix a les persones concretes que han escrit el text.
c) es referix, d'una manera genérica, al grup de persones que ha participat en la investigació
sobre este tema.
G
G
Conteste V (vertader) o F (fals)
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text?
G a) La música i la dansa.
G b) L'origen de la música i la dansa.
G c) El ritme en la prehistoria.
9.
Els primers Instruments musicals utilitzats per l'home primitiu foren els de percussió, com ara els timbáis i els platerets.
8.
La unió deis ritmes musical i corporal es troba en l'origen de la dansa.
7.
Les societats primitives imitaven la naturalesa.
6.
10.
V
F
I
!
I
Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
G a) L'origen de la música es molt precís. Actualment es poden fer deduccions ajudant-se de
les investigacions fetes pels etnólegs i musicólegs, pero també mitjangant l'observació del
comportament de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra. L'observació de
la natura, com ara les estacions de l'any o el moviment deis arbres a causa del vent, ha
fet que l'home imite este ritme en les diverses ocupacions diáries. També tractaren de
reproduir els sons de la natura amb els propi eos o amb l'ajut d'elements del seu entorn.
G b) L'origen de la música es imprecís. Actualment es poden fer hipótesis ajudant-se de les
investigacions fetes pels etnólegs i musicólegs, pero també mitjangant l'observació del
comportament de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra. L'observació de
114
G
la natura, com ara les estacions de l'any o les ones de la mar, ha fet que 1'home perceba
estes oscil-lacions i imite este ritme en les diverses ocupacions diáries. També tractaren
de reproduir els sons de la natura amb els propi eos o amb l'ajut d'elements del seu entorn.
c) L'origen de la música es imprecís. Actualment ja no es poden fer hipótesis ajudant-se de
les investigacions tetes pels etnólegs i musicólegs, sino que l'observació del comportament
de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra poden ajudar-hi. L'observació de
la natura ha fet que l'home senta estes oscil-lacions i imite este ritme en les diverses
ocupacions diáries.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11.
ampit
G a) paret, mur, tanca, etc., que generalment arriba a l'algária del pit, i que se sol construir a
la vora d'un pont, d'un baleó, etc., perqué servisca de protecció.
b) part anterior d'un quadrúpede o d'una au immediatament davall del coll.
c) caramella, flabiol rústic.
G
G
12.
embull
G a) embotit elaborat farcint budell ampie amb carn magra de porc, greix, sal, especies i a vegades sang.
b) agitado d'un líquid que bull o fermenta.
c) disposició intricada d'un conjunt de coses.
G
G
13.
fer
G
G
G
salat
a) condimentar amb excés de sal.
b) arribar tard per a fer alguna cosa.
c) fer-se l'antipátic.
14. alfábia
G a) planta herbácia perenne, pareguda a l'alfals, que s'usa com a menjar del remugants.
G b) gerra, tenalla.
G c) bañe de térra o d'arena que es forma en la desembocadura d'un riu.
15.
ambre
G 3) resina fóssil de diverses confieres, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació.
b) quantitat d'alguna cosa que cap dins de les dos mans juntes.
c) natural d'Ámbria, a la zona nord de la península itálica.
G
G
115
prova
16. dur
G
G
G
sempre ('alforja al coll
a) viure previngut.
¿>) anar sempre molt aqueferat.
c) tindre diners en abundancia.
17. estrep
G a) tela de llana amb molt de peí que s'usa per a la confecció d'abrics.
G b) cada una de les peces de metall, fusta o cuiro penjades una a cada costat de la sella
d'una muntura per mitjá d'una corretja, on el genet fica els peus ¡ els descansa.
c) tros de drap, destinat a diferents usos.
G
18. xaró
D a) de mal gust.
G b) pell Misa, brillant ¡ pareguda a un espill.
G c) trellat, enteniment.
19. argent
G a)
G b)
G c)
viu
mercuri.
plata argentina.
persona molt amable.
20. assedegat
G a) que patix set.
G b) gat salvatge.
G c) persona que dissimula les seues intencions fingint humilitat o innocencia.
21. Enviar
G a)
G b)
G c)
(algú) a fregar el bací.
encarregar (a algú) una missió delicada.
despatxar (algú) de mala manera.
enviar (algú) a preparar el menjar.
22. Una de
G a)
G b)
G c)
23. La
G
G
G
les tres paraules següents figura en el diccionari:
pallasso
promedi
surdo
paraula que está ben escrita es:
a) portaavions
b) portavions
c) porta-avions
24. El porc
i l'ovella
G a) fa esgüells // bela
G b) fa bramuls // clapix
G c) fa raucs // rauca
25. Els
G
G
G
.
habitants de Benicarló son
a) benicarlins // benicassins
b) benicarletins // benicassians
c) benicarlandos // benicassuts
i els de Benicássim,
116
26.
Encara que s'havia comentat que no era filia
_, el notari no va poder negar-li la
G a) legítima // Ilegítima
G tí) Ilegítima // Ilegítima
G c) Ilegítima // Ilegítima
27. No
G
G
G
28.
era
a)
b)
c)
gens
el xicot: no cregues que era d'aquells que es
tonto // xuplaven
memo // xuclaven
babau // mamaven
el dit!
es la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col-lectiva deis divendres a
Un
la
D a) ¡man // mesquida
D b) imant // mezquita
D c) imam // mesquita
animáis están
provists // peülles
proveíts // peüngles
provistos // pessunyes
de
Van dir
G a)
G b)
G c)
32.
Va
G
G
G
31.
Convé
mes lentament Taire
, perqué
G a) compassar // condicionat // si no // fred
G b) acompassar // acondiciona! // sino // fret
G c) acompassar // acondiconat // si no // fred
30.
Alguns
G a)
G b)
G c)
29.
33.
G
G
G
34.
ser tant
que es va atrevir a dur al
a) ossat // juí // testics
b) osat // juí // testicles
c) agosarat // judia // testimonis
que volien
abaratar // pujar
abaratir // apujar
abaratar // apujar
fa massa
falsos
els preus, pero no van fer altra cosa que
anava passant el temps, m'_
a) Conforme // assustava
b) Segons // esglaiava
c) A mesura que // asustava
Qué hi ha
G
G
G
-los.
mes i mes.
diñar?
a) de
b) per
c) per a
117
i prova
35.
A la
de les valquíries fins i tot van traure una ñau
G a) cabalgata // vik'inga
G b] cavalgata // vikinga
G c) cavalcada // víking
36.
G
G
G
37.
al que et vaig dir sobre l'excursió, no hi ha hagut _
3) En quant // cambis
b) Peí que fa // canvis
c) Quant // canvis
No es moment ara d'entrar en _
porada en
.
detalls, pero sempre hi havia fruita de
tem-
G a) els // la // les postres
G b) 0 // 0 // el postre
G c) 0 // O // els postres
38. Qué significa el verb mussitart
G a) parlar molt baix o sense emetre veu.
G b) caminar lentament, a poc a poc.
G c) malparlar d'algú.
39. He
dos quilos i
m'hauré de posar a régim.
G a) augmentat // escaig
G b) aumentat // pico
G c) augmentat // escreix
40.
tanca per un costat la
El
Illeta.
G a) Caprroig // bahia // nort-oest // I'
G b) Cap-roig // badia // nord-oest // la
G c) Caproig // badia // nort-oeste // la
41. Com _
el meu
d'esta a zona
de
es d'origen romanes, li'l
G a) 0 // apellido // deletrejaré
G b) 0 // apellit // delletrejaré
G c) que // cognom // lletrejaré
42.
Qué significa el verb composar?
G a) formar (un tot) reunint o comblnant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients.
b) obrar de tal o tal manera vers algú en una circumstáncia donada.
c) imposar arbitráriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
G
G
43.
Entre els
hi ha alguns
tribu.
G a) bantús // bruixos // venen // gurús
G b) bantús // brlxots // venen // gurús
G c) bantús // bruixots // venen // gurús
a ser com els
que
de la
118
Despassa
45.
Entre altres vators, una llotja es:
G a) una varietat de llug.
G t») una ¡nstal-lació on es fa la subhasta del peix.
G c) una embarcació aparellada amb tres país ¡ vela llatina, usada al Mediterrani des del segle
xv fins al xix.
44.
G
G
G
i, encara que les
están rovellades, intenta obrir la finestra
a) la falleba // bissagres // de par en par
b) la falleba // frontisses // de bat a bat
c) el pastell // vissagres // de par en par
46. Li has posat tant de caldo que
G a) Tolla // dessubstanciada
G b) el putxero // dessaborit
G c) el puxero // dessubstanciat
47. Tot
G
G
G
ha quedat
el baleó superior de la
té una
a) fatxada // pétrea // balaustrada
b) fatxada // pétria // balustrada
c) fagana // pétria // balaustrada
i imponent
48. Hi ha hagut
en la
principal i s'ha fet un
G a) una fuita // canonada // bassal
G b) una fuga // canyeria // xarco
G c) una fuita // tubería // bassal
49. En l'accident, a mes del cúbit i el
i per tant haurá de dur
.
G a) radi // l'esternon // mulletes
G b) raig // Testernó // muletes
G c) radi // 1'estérnum // crosses
s'ha trencat també part de
grandíssim.
_, i el fémur,
50. Qué significa la paraula com?
G a) obi, pica utilitzada com a abeuradora o com a menjadora de bestiar.
G b) de la mateixa manera que.
G c) abreviatura de la paraula comissió.
rebran la quantitat deguda per
51. Els _
D a] acreedors // mitjá // un envió // reembols
d'
contra
D b) creditors // mitjá // una tramesa // reembors
D c) acredors // medí // un enviament // reemborsament
52.
Qué es una timba?
G a) una casa de joc.
G b) un feix de fibres, blanc i brillant, constituít per teixit conjuntiu, que unix els músculs ais
ossos.
c) un precipici.
G
119
prova
No
G
G
G
54.
Quina de les següents paraules figura en els nostres diccionaris?
G a) treno
G tí) tremedal
G c) trekking
53.
puc
a)
£>)
c)
suportar
calor tan
este // agobiant
esta // abrumadora
esta // aclaparadora
Quina de les opcions següents es correcta?
55.
No
G
G
G
es el mateix
amb un fusell que
a) afusellar // torpedinar // torpede
tí) fusillar // torpedejar // torpedo
c) fusilar // torpedar // torpede
amb un
56. El colom
pero l'oca
G a) eguina // gralla
G tí) bruela // mióla
G c) parrupeja // claca
57.
Un habitants de Nova York es un
G
G
G
en canvi, ets habitants de París es diuen
a) novaiorqués // parisencs
b) novaiorquí // parissins
c) novayorquí // parisers
He
60.
Que vol dir l'expressió de repica'm el colze?
G a) que algú ha begut un poc massa.
G b) que alguna cosa es massa cara.
G c) que alguna cosa es de considerado, del que no ni ha.
59.
En
G
G
G
58.
valencia els passos de _
a) peatons // zevra
b) vianants // zebra
c) transeünts // cebra
no es diuen passos de
a fer la paella algunes vegades, pero quan Che
sempre estava
D a) provat // tastada // fada
G b) provat // provada // sosa
G c) intentat // provada // sossa
61. Van
G
G
G
portar
falsos i van guanyar, amb
a) testics // trampes
b) testics // paranys
c) testimonis // paranys
_, el juí.
120
Com que eren
63.
Esta escultura de Manolo Valdés s'ha
G a) fundit // fundició
G ti) fos // fundimentació
G c) fos // foneria
62.
el jutge va
en una
que calía
prova
que hi ha al Grau.
els
G a) rumans // fallar // extraditar // caporals // Rumania
G b) romanesos // dictaminar // extradir // capitosts // Romanía
G c) romans // sentenciar // estraditar // cabecilles // Romanía
64. Vés amb cura amb
d'esta carretera; de tant en tant hi ha gent que s'_
amb
el cotxe.
G
G
G
a) els revolts // estavella
b) les corbes // estrella
c) les curves // estrella
65. Que significa la paraula fal-lag?
G 3) que tracta d'enganyar.
G b) que es susceptible de cometre errors.
G c) que te forma de falg.
Si no .
67.
Entre el gos
i un corb
G a) Nadrant // raucant
G b) bordant // grallant
G c) brodant // bramant
66.
el to, no podrás
no hem pogut dormir en tota la nit.
el cant.
D a) puges // reanudar
D b) apuges // reprendre
D c) puges // prosseguir
Va ser una baralla on fins i tot i va haver-hi
de sang.
G a) navaixes // vessament
G b) navalles // derramament
G c) navaixes // vertiment
70.
En
G
G
G
69.
Una de les paraules següents es present en els nostres diccionaris. Quina?
G a) taüt
G b) corxea
G c) massacre
68.
la meua declaració de _
a) renda // imposable
b) renta // imponible
c) renta // imponent
m'ha eixit una base
molt alta.
_; afortunadament, no hi va haver
121
I
prova
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
71.
El
G
G
G
rei avancava amb passes majestuoses _
a) rosegant // arminyo
b) arrossegant // ermini
c) arrastrant // erminy
la caverna va
un _
a) surgir // cfclop // enmig
b) sorgir // cíclop // almig
c) sorgir // ciclop // al mig
73. De
G
G
G
costar mes de dos
aconseguir l'_
a) decennis // annexió // limítrofa
b) decenis // anexió // limítrof
c) decennis // anexió // limítrof
72. Va
G
G
G
la capa d'_
de la térra
gegantí que tenia un ull
Va
75.
Algunes nacions de
van signar un pacte de
G a) Sud-africa // no-agressió
G b) Sud-África // no agressió
G c) Sudáfrica // no-agresió
74.
es un treball
encárrec, no estará fins
a) Com // d'// a mitjan del
b) Com que // per // a mitjan
c) Com // per // a mitjans del
G
G
G
tot el mati
com si
romandre // plantat // s'haguera // immóbil
permanéixer // de peu // s'havera // inmóvil
permanéixer // de peu // s'haguera // inmóbil
D
D
D
76.
77. Penja el quadre
del
de nit.
G a) dalt // capgal // damunt
G b) damunt // cabegal // damunt
G c) damunt // cabesal // dalt
78. No
G
G
G
79.
del front.
quedat
pero els dos llums posa'ls
et preocupes pels regáis de les teues filies, que jo
a) se'ls
b) les les
c) els els
mes que ve.
de cada tauleta
portaré.
Em sembla que trauen alcohol de la fusta. Sí, si que _
G a) en trauen alcohol
G b) 0
G
c) en en
122
prova
80. L'aparell de f¡
fa tant de soroll que hauré de denunciar-lo a l'ajuntament i que
vinguen a
. els
G a) acondiconat // 0 // decibel-lis
G ti) condicionat // -h¡ // decibel-ls
G c) condicionat // -ne // decibels
81. Qué _
ara, vosaltres? Just fa uns dies
G a) digueu // déieu
G b) dieu // déieu
G c) dieu // díeu
82.
La
G
G
G
decisió del cap de protocol afectará
a) el // seguici reial
b) al // séquit reial
c) al // seguici real
exactament el contrari.
_
comportament del
83. Que significa el verb encanar-se?
G a) ofegar-se de tant de riure o de plorar.
G b) enfurir-se, irritar-se.
G c) entretindre's amb alguna cosa.
84.
Molts
solen passejar per les vores del riu
G a) londonencs // Támesis
D b) londinencs // Támesi
G c) londresians // Támesi
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
El
86.
Tenia molts
de prendre part en aquella
presencia deis
.
G a) escrúpols // sessió // espiritisme // esperits
G b) escrúpuls // sessió // esperitisme // espirits
G c) escrúpols // sesió // esperitisme // esperits
85.
de les peces de ferro les
d'
del
en qué s'invocava la
i les deixará brillants.
D a) poliment // alliberará // rovell
D b) puliment // lliberará // rovellament
G c) poliment // deslliurará // herrumbre
87.
quan has obert la nevera
a) T'has donat compte // quin // les
b) T'has adonat // quina // les
c) T'has adonat // quina // els
G
G
G
confusió he posat les _
a) medicines // les hi
b) metzines // les
c) medecines // les n'
Per
G
G
G
88.
a la nevera pero
he tretes de seguida.
olor que fan
llegums?
123
prova
89.
Normalment per este poblé passen pocs cotxes al dia, pero els caps de setmana
passen moltíssims.
D a) n'hi
D b) en
D c) ne
90.
Estem
a canviar l'encarregat de manera immediata; sí, volem canviar_
está be de tants errors!
_; ja
n a) dispostos // -lo-h¡
n b) disposats // -l'hi
O c) disposats // -lo
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
El senyor Maree í s'al
á, toca el co
utador, i l'elegant despa_ _, amerat de claror blanca, mostré
tot el bon gust d'aquell refinat inte
ectual, fins ais menors detalls de I'
ornamentado i el mobla_ e.
Vora la taula escriptori, on espume
a
a amb focs ¡r¡ ats el ma
ís tinter de cristall amb refle
os torna
olats, aquell advocat tenia una coló
al llibreria giratoria plena d'obres de consulta;
en
uadrats i penjats a les parets, folrades de lien
color malva, re
alta
en nou grans fotogravats
atape
ts. Els visitants es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, cavi
osa, es fixa
a
sobretot en una Venus a
upida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que queia davant per davant
de la gran taula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegut en qui de moment no
queia.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
O
G
a)
b)
La situació de la dona en el món actual.
L'aportació deis avangos científics a l'evolució del món actual.
124
Solucions comentades
I. a); 2. b); 3. c); 4. a); 5. c); 6. F; 7. V; 8. F; 9. b); 10. b)
II. ampit
a) paret, mu-, tanca, etc., que generalntent arriba a
ralearía del pit, i que se sol construir a la vora d'un
pont, d'un baleó, etc., perqué servisca de protecció.
Amb els colzes recalzáis en I'ampit de lafinestra, Pura
podía divisar el paisatge que tenia al davant.
12. embull
c) disposició intricada d'un conjunt de coses. No ens
aclariem amb aquell embull de coses que hi havia a
I'habitado. Com a sinónims hi tenim els mots embrolla, embolic, envitricoll, esbull...
13. fer salat
b) arribar tard per a fer alguna cosa. Em sembla que
hem fet salat, la presentado de la novel-la ja deu
haver acabat. Segons contextos, esta mateixa locució
pot significar 'fracassar, no encelar':
14. alfábia
b) gerra, tenalla. A la cova d'Alí Baba hi havia centenars d'alfábies plenes de monedes d'or.
15. ambre
a) resina fóssil de diverses coníferes, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricació
d'objectes d'ornamentació. Em van regalar un collar de peces d'ambre i de cornil.
16. dur sempre l'alforja al coll
a) viure previngut. Vicent i Josep son d'aquells que
duen sempre I 'alforja al coll, peí que puga passar.
17. estrep
h) cada una de les peces de metall, fusta o cuiro penjades una a cada costat de la sella d'una muntura
per mitjá d'una corretja, on el genet rica els peus
i els descansa. El genet va picar fort els esíreps i el
cavall va eixir escapa!.
18. xaró
a) de mal gust. Tota aquells muntatge escénic va ser
molí xaró. Com a sinónims hi tenim grosser, vulgar,
ordinari, disgraciós, carrincló, ridícul, coent, grotesc...
19. argent viu
d) mercuri. Ara el termómetres ja no poden portar argent viu. L'expressió paréixer (o ser) un argent viu
es diu d'aquell que no está mai quiet, que es mou
contínuament.
20. assedegat
a) que patix set. Quan tornávem de la platja, solíem
estar molt assedegats.
21. enviar (algú) a fregar el bací.
b) despatxar (algú) de mala manera. Els xiquets sempre U fan nosa i, ben sovint, els envía a fregar el
bací. Ací tenim una manera fácil d'evitar l'expressió
castellana mandar (a alguien) a freír espárragos.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
La paraula que figura en el diccionari es:
a) pallasso. Has vist els nassos tan grossos que duen
els pallassos? El castellanismo *pmmedi en la nostra llengua es diu mitjana, terme mig i*swdo, esquerrá.
La paraula que está ben escrita es:
á) portaavions. Al port hi ha un deis portaavions mes
grans del món.
El porc fa esgüells i Povella hela.
a) fa esgüells, bela. Quan intentaven tancar el porc
a la porquera, feia uns esgüells molt forts, i les
ovelles belaven alhora. Els animáis que bramulen
son els bous, i els que fan raucs, les granates i
afins.
Els habitants de Benicarló son benicarlandos i els de
Benicássim, benicassuts.
c) benicarlandos, benicassuts.
Encara que s'havia comentat que no era filia legítima,
el notari no va poder negar-li la Ilegítima.
a) legítima, Ilegítima. Recordeu que l'adjectiu legítim,
legitima es diu deis 'filis nascuts d'un matrimoni legítim', mentre que el substantiu Ilegítima fa referencia a la 'limitado a la llibertat de testar que la llei
imposa al testador, la qual consistix en el deure
d'atribuir ais seus parents mes próxims, anomenats
legitimaris, un valor patrimonial a carree de Pheréncia'.
No era gens babuu. el xicot: no cregues que era
d'aquells que es mamaven el dit!
c) babau, mamaven. Encara que el mot tonto ha estat
recollit en el diccionari del SALT, no té tradició; a
mes, l'opció a) no es l'adequada, ates que en esta
frase feta el verb xuplar no es l'escaient, sino que la
nostra locució genu'ina es mamar-se el dit, les altres
opcions son cales de la locució castellana corresponent.
Un imam es la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col-lectiva deis divendres a la mezquita.
c) imam, mesquita. Observeu que el terme *iman no
existix.
Alguns animáis están proveits de peüngles.
b) prove'its, peüngles. El nostre verb es proveir. II El
mot peüngla també es pot dir peülla.
Convé compassar mes lentament l'aire condicional,
perqué .sí no fa massa fred.
a) compassar, condicional, si no. Recordeu mes paraules que, com compassar i condicional es diferencien
de les castellanos corresponents perqué no comencen
per a-: bigarrat, bombat, botonar, bufetejar, carretejar, consolar, creditor, cuirassat, damasquinat, duana,
estruf, greuge, irat, metralladora... II Observeu que
el grup si no es un aplec formal peí condicional si
mes l'adverbi de negació no; observeu que la frase
podría ser perfectament gramatical, pero amb valor
contrari, si hi elidim l'adverbi negatiu: si fa massa
fred, tanca lafinestra. II Recordeu mes paraules que,
125
prova
31.
32.
33.
34.
35.
36.
com fred, s'escriuen amb -d final: alcalá, almud,
caid, fluid, quid, sud...
Va ser tant agosarat que es va atrevir a dur al judici
falsos testimonia.
c) agosarat, judici, testimonis. A mes as judici, també
tenim el sinónimjuí.
Van dir que volien abaratir els preus, pero no van fer
altra cosa que apujar-los.
b) abaratir, apujar-los. Recordeu uns altres verbs que,
com abaratir, poden ser suspectes de confusions semblants: aclarir (i no *adarar); acovardir (i no *aco*
vardar); agrir (i no *agmjar); amansir (i no *amansar); atemorir (i no *atemoritzar); col-lidir (i no
*col listonar)... ¡I Recordeu que els verbs pujar i baixar volen dir, básicament, 'caminar cap amunt' o be
'caminar cap avalP; en la resta de casos (con el d'esta frase), gairebé sempre cal usar apujar o abaixar.
Segons anava passant el temps, m'esglaiava mes i
mes.
b) segons, esglaiava. Recordeu que Padjectiu conforme
significa 'd'una forma o d'una manera de ser que es
igual a la d'una altra cosa presa com a tipus o model,
com a terme de comparado'. Una reprodúcelo conforme a ¡'original; una temperatura conforme a
I'época de l'any; també hauria estat possible l'opció
a mesura que pero el verb *asustar es un castellanisme. // A mes del verb esglaiar, també hi podriera
haver usat altres sinónims com ara espantar, esfereir,
espaordir...
Qué hi ha per a diñar?
c) per a. Noteu que el nostre ús genuí es amb la preposició composta per a (i no de).
A la cavalcada de les valquíries fins i tot van traure
una ñau viking.
c) cavalcada, viking. La nostra paraula es cavalcada;
les formes * cabalgata i *cavalgata son alienes a la
llengua. // Observeu que Fadjectiu viking no presenta
forma femenina distintiva en singular; es el exactament el mateix que ocorre amb altres adjectius, com
ara audac, contumaf, eficac, fugac, loquac, mordac,
susplcaq, tenac, verac, vorac,felic, infelic, atroc,feroc, precoc, veloc...; noteu, a mes a mes, que viking
es paraula plana (i no aguda com la castellana corresponent); observeu-ne mes exemples: reóstat, reptil, reuma, saxofón, sinergia, somalí, térmít, termostai, tetraplegia, textil, torticoll, transcórrer, tulipa,
unisón, vacúol, vertigen...
Peí que fa al que et vaig dir sobre l'excursió, no hi ha
hagut canvis.
b) peí que fa, canvis. Les formes *en quant o *qtttmt
no son nostres. // Recordeu mes páranles que nosaltres escrivim amb v (pero les castellanes corresponents s'escriuen amb b): acovardir, advocat, almadrava, alcova, arravatar, arrova, avall, avarca, aveí,
avorrir, avortament, bava, bevedor, briva, cascavell...
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
No es moment ara d'entrar en els detalls, pero sempre
hi havia fruita de la temporada en les postres.
a) els, la les. A mes de les locucions entrar en els detalls i fruita de la temporada, ací en teniu d'altres
que, contráriament al que ocorre en castellá, han de
dur article: a la destra i a la slnistra; a la disposició
de; a la meitat de; a la mercé; a les pálpenles; al
mes tardar; al mígala; al puní del caramel', amb el
rlsc de; amb tots els péls i senyals; alear el cap;
anar peí bon camí; caure en el descrédit; cobrlr les
despeses... //Adoneu-vos que el mot postres es sempre plural i femení.
El verb mussitar significa
a) 'parlar molt baix o sense emetre veu'. Estova tan
afligida, que només va ser capac de mussitar algunes
páranles.
He augmentat dos quilos i escaig; m'hauré de posar a
régim.
a) augmentat, escaig. A mes del mot augmentar, no
oblideu tampoc con s'escriuen apotegma, cigne, cognom.... II Recordeu que el mot escaig significa 'fracció d'una quantitat en qué esta excedix d'un nombre
redó'. Va costar treta euros i escaig.
El Cap-roig tanca per un costal la badia d'esta a zona
nord-oest de la 1 lleta.
b) Cap-roig, badia, nord-oest, la. Observeu que el mot
Cap-roig está formal per un substantiu + un adjectiu;
com que el substantiu acaba en vocal i 1'adjectiu comenfa per r, hi hem de posar un guionet (la mateixa
cosa ocorre quan l'adjectiu comenfa per s o x); recordeu-ne mes exemples: busca-raons; penya-segat; para-sol; cara-xuclat, Coma-ruga; Mont-roig; Sant-romá: Vlla-real; Malva-rosa; Riba-roja; Vila-seca, etc. //
Una badia, com ja sabeu, es com una mena de golf,
pero mes petit. // Recordeu que també porten guionet
les paraules compostes amb un signe cardinal. // Hem
usat la forma plena de 1'article, la, perqué la paraula
Illeta comenfa per / átona.
Com que el meu cognom es d'origen romanes, li'l lletrejaré.
c) que, cognom, lletrejaré. Recordeu que en este context cal usar la locució conjuntiva com que, ja que té
el valor de 'sent així que', ates que en valencia el
mot com no té el valor causal que presenta en castellá, sino que es necessari afegir-hi que. II El verb que
significa 'llegir lletra a lletra', en valencia, es lletrejar.
Qué significa el verb compasar!
c) 'imposar arbitráriament (a algú) una contribució,
una multa, etc.'. Atenció perqué, de cap de les maneres es sinónim de compondré. El policía m'ha
composat una multa injusta; faré un recurs.
Entre els bantus hi ha alguns bruixots que venen a ser
com els gurús de la tribu.
c) bantus, bruixots, venen, gurús. Recordeu mes paraules que, com bantu o gurú, son planes: arteriola,
126
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
augur, aureola, auriga, áxon, bronquíol, conclave,
correr, cotiledón, dentifrici, dinamo, electrólit... //
Bruixot es una de les poques páranles que fan el
masculí a partir del femení corresponent; ací en teniu
unes poques mes: abella: abellot; dida: didot; cabra:
cabrot; fura: furot; guatla: guatlot; guilla: guillot; liebre: llebrot; merla: merlot; perdiu: perdigo!... // Recordeu que el verb venen (del verb vindre) du accent
diacritic, per tal de diferenciar-lo de la forma venen
(del verb vendré).
A mes d'altres valors, una llotja es
h) una instal'lació on es fa la subhasta del peix. El
peix mes frese es el que es ven a la llotja deis
ports.
Despassa la falleba i, encara que les frontisses están
rovellades, intenta obrir la finestra de bat a bat.
b) falleba, frontisses, de bat a bat. Com ja deveu saber, una falleba es una barreta de ferro cilindrica per
a tancar finestres, portes, etc.' // Les frontisses son el
'conjunt de dos plaques de ferro o metall, a banda i
banda d'un eix comú, que els permet girar'; eviteu el
castellanismes *bissagra. II Recordeu que la locució
obrir de bat a bat significa 'obrir ben be els batents
d'una porta, d'una finestra, etc.'; la locució *de par
en par no es nostra.
Li has posat tant de caldo que Valla ha quedat dessubstanciada.
a) olla, dessubstanciada. El mot *putxero (o *puchem)
no es valencia. // A mes de dessubstanciada, també
hi hauríem haver pogut usar dessaborida.
Tot el baleó superior de la fatxada té una pétria i imponent balustrada.
b) fatxada, pétria, balustrada. Observeu que, a mes de
fatxada, també es nostre el sinónim forana. II La forma *petrea es un castellanisme. // Observeu també la
forma del mot balustrada (i no * balaustrada).
Hi ha hagut una fuita en la canonada principal i s'ha
fet un bassal grandíssim.
a) fuita, canonada, bassal. A mes d'una fuita també
podem dir una fuga. II Tant els mots *canyeria com
* tubería son castellanismes. // El mot *xarco també
es un castellanisme.
En l'accident, a mes del cúbit i el radi s'ha trencat
també part de Vestérnum, i el fémur, i per tant haurá
de dur crosses.
c) radi, estérnum, crosses. Com a sinónim d'estérnum
tenim el mot estern. II Com ja deveu saber, una crossa es un 'bastó amb l'extrem superior adaptat de manera que hi puga recolzar-se Pavantbraf o l'aixella
per ajudar-se a caminar les persones que en tinguen
dificulta!'.
Un com es un
a) obi, pica utilitzada com a abeuradora o com a
menjadora de bestiar. Els coloms salen menjar en
un com; observeu l'accent diacritic del substantiu
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
Els creditors rebran la quantitat deguda per niitjá
d'una tramesa contra reembors.
b) creditors, mitjá, una tramesa, reembors. Recordeu
que el mot creditor fa referencia a 'aquell que deu
diners'. // Noteu que la locució prepositiva per mitjá
de es l'expressió que introdu'ix la persona o cosa de
qué algú es val per a arribar a un fi. // Tan el mot
tramesa com enviament son adequats; la forma *-en=
vio, per contra, es un castellanisme. // Els mots reembors i reemborsament son perfectament sinónims.
Una timba es
c) un precipici. No t'acostes a la timba, no siga cosa
que hi caigues.
La paraula que figura en els nostres diccionaris es
c) trekking. Es tracta d'un anglicisme adaptat que fa
referencia a una 'expedició excursionista que consistix en un viatge organitzat i sovint amb guia, a regions exótiques i de difícil accés (desértiques, alpines,
selvátiques, etc.)'; si no s'hi vol usar l'anglicisme,
també tenim el nostre genuí mot tresc, que té el mateix valor.
No puc suportar esta calor tan aclaparadora.
c) esta, aclaparadora. Noteu que el mot calor es femení, cosa que també ocorre amb els següents: una
alian, una amargor, una análisi, una andana,
una apoteosi, una au, la botija, la bullida, la cellofana, la cercavila, la climax, la claror, la crep, la
dent... II Els mots * abrumador (i *abrumar) son castellans.
No es el mateix afusellar amb un fusell que torpedinar
amb un torpede.
a) afusellar, torpedina, torpede. Recordeu mes paraules que, com afusellar, es caracteritzen perqué comencen per a- (no com les castellanes corresponents):
acontentar, amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar...
II Observeu com es diuen en la nostra llengua els
mots torpedinar \
El colom parrupeja pero l'oca daca.
c) parrupeja, claca. Com a sinónims de parrupejar tenim els verb parrupar i marrucar.
Un habitants de Nova York es un novaiorqués, en canvi, els habitants de París es diuen parisencs.
a) novaiorqués, parisencs. Observeu que encara que el
topónim York s'escriu amb y, el substantiu novaiorqués, s'escriu amb /.
En valencia els passos de vianants no es diuen passos
de zebra.
b) vianants, zebra. Recordeu que els mots *peettó i
*cebra son castellanismes; i també ho es l'expressió
"pas de zebra"; cal dir, pas de vianant.
L'expressió de repica'm el colze vol dir
c) que alguna cosa es de consideració, del que no hi
ha. El meu nebot s'ha comprat un piano de repica'm
el colze; a son pare li deu haver eos tai unafotralada
d'euros.
127
rova
60. He provat a fer la paella algunes vegades, pero quan
l'he tostada sempre estava fada.
Qe) provat, tastada, fada. Recordeu que en valencia el
mot provar, básicament es sinónim d'intentar. II El
fet de 'prendre una xicoteta quantitat (d'un menjar o
una beguda), posar-se'n un poc en la boca per a apreciar-ne el gust', en valencia, es diu tostar (mot parallel a l'anglés to tosté). II Recordeu que un 'menjar
sense sal o insuficientment salat' es diu fat (i fada
n'és el femení corresponent).
61. Van portar testimonis falsos i van guanyar, amb paranys, el juí.
c) testimonis, paranys. Observeu que els mots *testics
i *trompes son castellanismes.
62. Esta escultura de Manolo Valdés s'ha/os en una/oueria que hi ha al Grau.
c) fos, foneria. Recordeu que el nostre verb ésfondre i
que el participi corresponent es fos; atenció, perqué
sovint se sol fer ús del verb castellá * fundir, fals
verb que genera tota un conjugació igualment falsa,
com si es tractara d'un verb de la tercera conjugació.
// 'L'establiment on es treballen els metalls pels procediments de fosa' es una foneria', el mot *fundició
es un castellanismo.
63. Com que eren romaneaos, el jutge va dictaminar que
calia extradir els capitosts a Romanía.
b) romanesos, dictaminar, extradir, capitosts, Romanía. Observeu com es diuen els nadius de Romanía.
II Recordeu que el verb fallar no té, en la nostra
llengua, cap significado relacionada amb el món judicial; nosaltres hem d'usar-hi dictaminar o sentenciar. II El nostre verb es extradir; la forma *extraditar
es castellana. // Un capitost, i també un caporal, es
aquell que dirigix i cornada un escamot, una colla.
64. Vés amb cura amb revolts d'esta carretera; de tant en
tant hi ha gent que s'esiavella amb el cotxe.
a) revolts, estavella. A mes del mot revolt, els valencians solem usar mes el sinónim femení revolta. II En
valencia no existeix cap verb *estrellar; el nostre
corresponent es estavellar.
65. La paraula fal-lac. significa
a) que tracta d'enganyar. Una persona tan fal-lac i
malintencionada com ell no mereix cap confianca de
ningú.
66. Entre el gos bordant i un corb grallant no hem pogut
dormir en tota la nit.
b) bordant, grallant. Recordeu que els gossos, a mes
de bordar ('lladrar amenacadorament') també poden
clapir o glapir ('lladrar amb un crit agut i penetran!,
especialment quan descobrix la 0393') o be, simplement lladrar, aprofiteu l'ocasió per a recordar que
fer 'ornament de fil amb passades d'agulla, generalment damunt teixit' es diu brodar. II Els córvids,
efectivament, grallen.
67. Si no apuges el to, no podrás reprendre el cant.
b) apuges, reprendre. Peí que fa a la distinció entre
68.
69.
70.
71.
72.
73.
apujar i pujar, recordeu el s'ha indicat en la qüestió
32 d'este mateix tema. // En este context son igualment adequats els verbs reprendre i prosseguir; *re=
anudar, en canvi, es castellá.
La paraules que es recull en els nostres diccionaris
es:
a) taiit. També hi trobarem els mots corxera (pero no
*corxea), d'una banda, i mortaldat, matanza, carnisseria, carnatge, etc., pero no *massacre, d'altra banda.
En la meua declaració de renda m'ha eixit una base
imposable molt alta.
a) renda, imposable. A mes de la paraula renda, recordeu les següents, perqué sovint son causa de la mateixa classe d'error: cadafal, cadastre, ciutadá, ciutadania, mentida, mentider, renda, rendibilitat, rendible,
rendista, tripartida, venda...11 El nostre adjectiu es
imposable (i no *imponible).
Va ser una baralla on fins i tot i va haver-hi navaixes;
afortunadament, no hi va haver vessament de sang.
a) navaixes, vessament. A mes del mot navaixa també
hi ha el sinónim navalla. II Ni *derramament ni
*veríiment son paraules valencianes.
El rei avancava amb passes majestuoses arrossegant la
capa d'ermini.
b) arrossegant, ermini. Recordeu que el verb rosegar
vol dir 'menjar-se xicotetes parts (d'una cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc mossegant-la
repetidament amb les dents incisives'; el verb *ar=
rastrar es castellá. // Un ermini es un 'mamífer de
la familia deis mustélids, de pell suau i delicada,
de la pell deis quals es poden confeccionar diverses
peces de vestir, com ara, les capes'.
Va costar mes de dos decennis aconseguir Vannexió de
la térra limítrofa.
a) decennis, annexió, limítrofa. Recordeu mes paraules
que, com decenni o annexió, s'escriuen amb -««-:
bienni, quinquenni, sexenni, innovado, connotar... II
Recordeu que l'adjectiu limítrofté quatre formes: //'mítrof, limítrofa, limítrofs, limítrofes.
De la caverna va sorgir un ciclop gegantí que tenia un
ull al mig del front.
c) sorgir, ciclop, al mig. Recordeu mes verbs que, com
sorgir, s'escriuen amb o (mentre que els castellans
corresponents ho fan amb u): infondre, nodrir, ordir,
perturbar, podrir, polir, polsar, polvoritzar, recobrir,
rostir, sofrir, tambar, torbar, triomfar... II Observeu
les paraules següents, perqué son agudes, igual que
ciclop: alfil, cautxú, criquet, elit, esperit, filantrop,
flúor, humit, iber... II Com ja deveu saber, la preposició que s'usa per a referir-se a una part del eos es
a: a la cara, al front...; observeu, a mes a mes, que
la locució enmig de significa, be 'situació dins d'un
grup o un ajust de persones o coses'. Enmig de tanta
gent i se sentía sol. L'olla está enmig deis altres atifells, be 'coexistencia o coincidencia amb un conjunt
de coses dissemblants'. Enmig de tanta festa hi ha
128
74.
75.
76.
77.
78.
79.
hagut també tfies laborables. Enmig de tot aquell
guirigall. ella no deia res. només mirava.
Algunes nackMS de Smd-afríca van signar un pacte de
no-agressió.
a) Sud-áfrica, Bo-agressió. Observeu que Sud-áfrica,
com que es paraula composta en qué hi intervé un
signe cardinal, ha de dur guionet; convé, pero, distingir entre el terme geográfic Sud-áfrica, 'part meridional del continent áfrica' i la nació República de
Sud-áfrica. la capital administrativa de la qual es
Ciutat de Cap; observeu, que en cap de les opcions
la paraula áfrica s'escriu amb majúscula. // Recordeu
unes altres paraules compostes peí mot no seguit de
guionet: no-alineament, no-bel-ligeráncia, no-res.
Va romanare tot el mati plantat, com si s'haguera quedat immbhil.
a) romandre, plantat, s'haguera, inimóbil. Noteu que
el verb *pennanéixer es un castellanisme // La locució *de peu no es nostra; a mes de plantat, també
tenim els mots dempeus, dret, a peu dret... II Recordeu que el prefix -in es transforma en im- davant de
paraula comencada per m: in + móbil = immóbil', in
+ madur = immadur; in + material = immaterial', in
+ metódic = immetódic...
Com que es un treball per encárrec, no estará fins a
mitjan mes que ve.
b) com que, per, a mitjan. Peí que fa al grup com que
recordeu el que hem dit en la qüestió 41 d'esta mateixa prova. // Noteu que la nostra locució es per
encárrec (i no *d'encorree). II Observeu que la nostra locució es a mitjan (i no *a mitjan del ni *a
mitjans del). Vindran a mitjan setmana. Ja estem a
mitjan camí. Acó está a mitjan fer.
Penja el quadre dalt del capqal, pero els dos llums posa'ls damunt de cada tauleta de nit.
á) dalt del capcal, damunt. Normalment el mot dalt
vol dir sense contacte i, en canvi, damunt sol indicar
contacte. // Com que la paraula es deriva de cap fem
capc_al (si es derivara de cabeca —cosa que no ocorre— podríem fer * cabezal).
No et preocupes pels regáis de les teues filies, que jo
els els portaré.
c) els els. A les teues filies = els I els regáis = els;
observeu que es l'únic cas en qué compareixen dos
pronoms amb formes idéntiques, si be el primer els
fa funció d'objecte indirecte (a les filies), mentre que
el segon els, representa l'objecte directe (els regáis).
Em sembla que trauen alcohol de la fusta. Sí, sí que
en trauen alcohol.
a) en trauen alcohol. Atenció perqué en esta frase podríem optar a tres tipus de substitucions: 1. Substituir el conjunt de la fusta peí pronom en, i llavors
tindríem Si, sí que en trauen alcohol', 2. Substituir el
mot alcohol (amb valor partitiu) i el resultat seria Sí,
sí que en trauen de la fusta, i 3. Substituir per en tot
el sintagma trauen alcohol de la fusta, i llavors el
80.
81.
82.
83.
84.
85.
86.
prova
resultat seria Si, sí que en trauen. El que no es possible fer una doble substitució en en, com s'ha proposat en l'opció c).
L'aparell de l'aire condicional fa tant de soroll que
hauré de denunciar-lo a l'ajuntament i que vinguen a
controlar-»e els decibels.
c) condicional, -ne, decibels. Observeu mes paraules
que teñen característiques semblants a condicionar,
bigarrat, bombat, botonar, bufetejar, consolar, cuirassat, duana, estnif, irat, metralladora, minorar, moblar, murallat, niar, quitrá, raval, serrar, tálala, torxa, travessar... II Observeu que el pronom -ne
substituíx el sintagma preposicional de l'aire condicional.
Qué (lien ara, vosaltres? Just fa un dies déieu exactament el contrari.
b) dieu, déieu. Recordeu que les formes del PRESENT
D'INDICATIU son dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; i les
formes de I'IMPERFET, deia, deies, deia, déiem, déieu,
deien (les formes *sfer, *tfey, *dia, *díem, *éten,
*tKen no son normatives).
La decisió del cap de protocol afectará el comportament del seguid reial.
a) el, seguici reial. Observeu que el sintagma el comportament fa funció d'objecte directe del verb afectar
i, per tant, no ha de portar la preposició a, tal com
ocorre amb la major part d'objectes directes. // El
seguici es el del rei i, per tant, ha de ser reial; el mot
*séquit es un castellanisme.
El verb encanar-se significa
a) ofegar-se de tant de riure o de plorar. La criatura
plorava tant que es va encañar i, de poc, s'ofega.
Molts londinencs solen passejar per les vores del riu
Támesi.
b) londinencs, Támesi. Recordeu que el singular d'alguns deis nostres mots acaba en -si (i no en -sis);
Támesi n'és un exemple.
Tenia molts escrúpols de prendre part en aquella sessió & espiritisme en qué s'invocava la presencia deis
esperits.
a) escrúpols, sessió, espiritisme, esperits. Recordeu
mes paraules que, com escrúpol, fem amb o, pero el
castellá no: esdrúixol, espessor, estoig, estará, estrafolari, expenedoria, fonament, furóncol, gola, govern,
grapa, gros, Guipúscoa II Encara que el mot esperit
s'escriu amb e, el mot espiritisme es un cultisme,
amb una evolució diferent; aixó no obstant, es un
bon moment per a recordar mes paraules que, com
esperit, s'escriuen amb e, mentre que el castellá hi
usa unes altres vocals: ermini, eruga, escafandre, espárrec, espaterrar, estella, estendard, esternut, galápet, gelea, gegant, heura, honestedat, javelina...
El polimení de les peces de ferro les allibermrm dd nvell i les deixará brillante.
a) poliment, allibentri, rovdL Récordes
que, com poliment. s'escriucn jnfr £•_
i prova
castellanes corresponents fan en u: polpa, pols, polsar, polsera, polvoritzar, porga, porpra, recobrir,
regidoría, rétol, rigores, robí, roí, romanent, Romanía, rossinyol, rostir, segons... II Observeu que el
verb alliberar té una -a inicial (vocal que no té
el verb castellá liberar); ací en teniu mes exemples
semblants: acontentar, amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar...
87. Per confusió he posat les medecines a la nevera pero
les n'he trotes de seguida.
c) medecines, les n'. Adoneu-vos que el mot medicina
fa referencia la ciencia médica, i el mot metzina es un
sinónim de veri. II Les medecines = les I de la nevera = en, i com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta
com siga possible i el verb comenca per vocal (he),
el resultat final es les n'he tretes...
88. T'lias adonat quan has obert la nevera quina olor que
fan els llegums?
c) t'has adonat, quina, els. Recordeu l'existéncia del
ver adonar-se: 'no passar desapercebuda alguna cosa
o alguna persona a algú, no escapar a la seua atenció'. // El mot olor es femení, com ho son també les
paraules següents: I'arenga, les postres, una potinga,
la psicoanálisi, la regaléssia, la remar, la resplendor,
la resta, la sabata, la serena, la sida, la síncope, la
síndrome, la sucrera, la suor, les tallarines... II Per
contra, el mot llegum es masculí, com també ho son
els mots que teniu tot seguit: un genoll, un interrogant, un interviú, els llegums, el lleixiu, el malí, el
mart, els narius, els ñas, els núvols, un ordre, el pebre, el ranear, un regle...
89. Normalment per este poblé passen pocs cotxes al día,
pero els caps de setmana n'hi passen moltíssims.
a) n'hi. (De) cotxes = en I per este poblé = hi, i fent la
combinació deis dos pronoms, el resultat n'és n'hi;
observeu que el pronom adverbial en té ací un valor
partitiu.
90. Estem disposats a canviar l'encarregat de manera immediata; sí, volem canviar-to; ja está be de tants erro rs!
c) disposats, -lo. Recordeu que el participi del verb disposar es disposat, disposada, disposats, disposades.
II Només es un el pronom que cal usar en esta frase:
lo (substituí del substantiu encarregai).
Dictat
El senyor MarceMí s'alcá, toca el commutador, i l'elegant despatx, amerat de claror blanca, mostrá tot el bon gust d'aquell
refinat inteMectual, fins ais menors detalls de l'0ornamentació i el moblatge. Vora la taula escriptori, on espurnejava amb focs
irisats el massís linter de cristall amb reflexos tornassolats, aquell advocal lenia una colossal llibreria giralória plena d'obres de
consulta; enquadrats i penjals a les paréis, folrades de lien? color malva, ressaltaven nou grans fotogravals atapeíts. Els visilants
es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, caviMosa, es fixava sobretot en una Venus ajupida, de la qual no havia sabut
apartar els ulls, que queia davant per davant de la gran taula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegul
en qui de moment no queia.
130
prova
rea d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fér-ne una lectura i un comentar!.
Balneari
L'aigua té nombrosos beneficis reconeguts per la medicina des deis temps d'Hipócrates, i ara, actualitzats per la hidrología médica i les distintes técniques d'hidroterápia, oferix moltes possibilitats relaxants,
tonificants o desintoxicants.
L'ús de l'aigua com a terapia de tractament, ja siga potable (a casa), mineromedicinal (en un balneari)
o la de la mar (talassoterápia), té tres efectes principáis: mecánics, térmics i químics.
Els efectes mecánics deriven de l'acció de flotado i de la pressió hidrostática. Esta acció es mes notable a les piscines, on el eos es troba submergit de forma vertical i es pot practicar algún tipus d'exercici. La pérdua aparent de pes que es produíx dins de l'aigua fa que l'aparell locomotor es moga mes
fácilment, cosa que permet que s'efectuen exercicis de rehabilitació en determinades patologies reumátiques i traumatológiques.
Peí que fa ais efectes térmics, s'ha de dir que l'aigua es un excel-lent conductor de la temperatura, que
permet emmagatzemar una gran quantitat de calor. Segons la temperatura de l'aigua es poden aconseguir
diversos beneficis per a la salut.
Els banys calents (els que superen els 37 graus) teñen un efecte sedant i, a mes a mes, afavorixen
reliminació de toxines. Es recomanen en el tractament de l'obesitat, l'estrés i les contractures musculars.
En canvi, están contraindicats en els hipotensos, en els hipertensos, en cas de tindre varices i quan h¡
ha trastorns cardíacs.
Els banys freds es gradúen per davall de 37 graus, i el seu efecte mes immediat es provocar una estimulado de tot l'organisme. Pero poden resultar perillosos, ja que h¡ ha el perill de tindre una parada
cardíaca.
Hi ha també el que els experts anomenen banys indiferente, en qué l'aigua es gradúa a la mateixa
temperatura que el eos (37 graus). Els efectes que produíxen son una suau acció sedant, una millora
de la circulado i una relaxado de la musculatura.
Els efectes químics de l'aigua deriven d'una amplia gamma de productes ¡ cosmétics hidrotermals (olis,
perfums, algues, sais minerals, etc.), que s'usen durant el bany, i que actúen sobre l'organisme estimulant directament les terminacions nervioses de la pell i a través de la respiració.
131
prova^P
PROVAO
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Joaquim Sorolla i Bastida
Va náixer a Valencia el dia 28 de febrer de 1863. Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intenta
donar-li un esdevenidor i el matricula a l'Escola Normal de Valencia, la seua vida representa un esforg
de voluntat admirable per aconseguir les seues própies metes i fer-se a ell mateix. Assistí a l'Escola de
Menestrals (1877) i fou deixeble de l'escultor Capuz. El 1879 es matricula a l'Escola de Belles Arts de
Sant Caries i compagina els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle. Ana a Madrid (1882)
i copia, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera. Obtingué de la diputació de Valencia la pensió
per anar a Roma (1884), amb el quadre d'história El crit del Palleter. Fins aleshores fou un modest
aprenent avantatjat que lluitava per fer-se un nom dins el realisme minuciós que prevalía a l'escola. A
Roma el que predominava era 1'academícísme, que mantenía la tradició de la pintura d'história rutinaria
i escolar. Justifica la pensió amb I'Enterrament de Críst —acceptat, sense entusiasme, per l'Exposíción
Nacional— i El pare Jofre protegint un boig (1887). Prorrogada la pensíó, es casa el 1887 i residí una
temporada prop d'Assís. En retornar el 1889 s'instal-lá a Madrid definitívament, disposat a fer carrera,
i es presenta a nombrosos concursos oficiáis, que li porporcionaren clientela: entre el 1890 i el 1901
guanyá quinze premís importants a Madrid, París, Víena, Muníc, Berlín i Chicago, que consolidaren el seu
prestigi, i ana a la recerca del seu propi llenguatge plástic i de la fama internacional. El 1885 havia anat
a París, pero no es fixá en els nous camins deis qui exposaven al Salón des Indépendants, sino que
visita una exposició de Bastien-Lepage i poca cosa mes. Elogia els mestres del s xvn i demostrá menyspreu
pels italians i els francesos del rococó, pero no féu cap referencia ais grans contemporanis —Degas,
Manet—, potser per manca d'interés, escassetat de temps o be peí seu carácter antiintel-lectual poc
obert a relacions i influencies. Quant a la seua relació amb Valencia, ell —que estiuejá a la Malva-rosa—
declarava que hauria fet la seua casa a Valencia i no a Madrid si Valencia haguera estat camí per anar
a alguna banda, pero deia també que quan parlava en castellá no feia sino traduir de la seua Mengua
(1913). íntim de Blasco Ibáñez, el blasquisme fou per a ell el context ideológic i cultural on trobá el seu
propi estil: la pintura de tesi (L'altra margarída, 1892; / encara diuen que el peix es car, 1895; Trista
herencia, 1901), que aboca al formalisme del color en les seues famoses escenes rutilants de platja,
de les quals h¡ ha importants mostres al Museo Sorolla, de Madrid. El 1908 conegué el milionari nordamericá Archer M. Huntington, fundador de la Hispanic Society of America, de Nova York, que el convida
a exposar allá. Esta relació transforma sensiblement la seua vida i el convertí definitivament en valor
internacional: l'exposició (1909) agrupa 365 obres i fou visitada per 160.000 persones. Amb l'éxit abundaren els encárrecs, tant de retrats, per a la galería iconográfica de la Híspame Society, com per a
particulars. El 1911 exposá a l'Art Institute, de Chicago, i al City Art Museum, de Saint Louis, i Huntington li encarregá la decorado de la sala biblioteca de la Híspame Socíety, amb plafons representatius de
les regions espanyoles, a fer en cinc anys al preu de 150.000 dólars: es un període de pintura comercial i d'oblígat folklorisme, efectista, teatral i distant, que no suporta la comparació amb qualsevol de
les seues escenes de platja, sense negar, tanmateix, la seua mestria cromática i l'encert compositíu
d'algun deis plafons. A través d'este rápid recorregut, la seua vida román perfilada com la d'un empedre'ít treballador que convertí en ofici la seua pintura i procura de víure'n, sense fer problema del destinatarí i el benefician de la seua obra. Extremament sensible al color i la llum de la geografía de la seua
térra, s'alliberá de través d'escola i de preocupacíons estilístiques. Pinta obsedit per la llum que esfuma
els objectes bo i reduint la importancia del dibuix, pero sense arribar a les audácies deis Indépendants.
Ofereix ¡nstintivament un nou concepte de pintura, determinada progressivament a fer sobretot pintura.
133
•p
rova
Les seues técniques l'apropen ais aquarel-listes anglesos (colors dissolts en aigua, transparencies, etc.)
i també ais Indépendants impressionistes (pinzellada gruixuda, sovint espátula), pero els seus supósits
son uns altres, i les seues intencions o ¡nteressos, diferents. Visque per a pintar, lluitant per triomfar i
organitzant comercialment la seua activitat una vegada reconegut: cap pintor no fou mes alié que ell a
qualsevol bohemia o irregularitat, tant en l'ámbit quotidiá com social. Fou pintor de la burgesia i mai no
pretengué d'impugnar-la. Només els seus quadres de mar denoten una vinculado mes nostálgica que
crítica a la seua térra i un acostament mes personal que ideológic a Blasco Ibáñez i les seues ¡dees.
Va morir a Cercedilla (Castella la Nova) el dia 27 de febrer de 1923.
Les relacions entre Joaquim Sorolla i Vicente Blasco Ibáñez...
G a) foren d'amistat personal.
G b) van ser causades per les coincidéncies ideológiques entre els dos.
G c) mai no foren gens intenses sino que quedaren reduídes a meres formes socials.
5.
La
G
G
G
4.
Amb la
G s)
G b)
G c)
3.
La
G
G
G
2.
Tota la biografía de Joaquim Sorolla...
G a) esta farcida de fracassos, encara que ell prompte sabia refer-se i sortir-se'n de les males
situacions.
G b) representa l'esforg i la voluntat de fer-se a si mateix, amb l'evidéncia de l'esforg que una
persona es capag de fer per a aconseguir les fites mes altes i triomfar en la seua professió.
c) es una vida plena d'éxits aconseguits grácies ais bons contactes i les amistats influents
que el pintor va saber cultivar.
1.
G
formació inicial de Sorolla fou...
a) a l'Escola de Belles Arts de Sant Caries de Valencia.
b) a l'Escola Normal, centre on es formaven els mestres d'educació primaria.
c) al mateix Museu del Prado, de la capital d'Espanya.
beca que li concedí la Diputado de Valencia...
residí prop d'Assís, on pinta el famós quadre El pare Jofré protegint un boig.
marxá a París on estudia a fons els seus grans contemporanis, com ara Degas.
ana a Roma, ciutat on predominava l'academicisme mes arrelat a la pintura rutinaria i escolar.
utilització de "Quant a..."
a) Significa simplement peí que es referix a.
b) Vol dir en tant que.
c) Fa referencia a en aquell moment.
Conteste V (vertader) o F (fals)
La relació de Sorolla amb Huntington va constituir la internacionalització de la
seua obra.
9.
L'any 1911 va exposar al Moma de Nova York i al British Council de Chicago.
8.
Sobrepassá, amb molt, les audácies pictóriques i técniques deis Indépendants.
7.
Sorolla va establir la seua residencia a Madrid per tindre mes possibilitats de
triomfar professionalment.
6.
V
134
10.
prova^P
Quin tito! dUennüu s'ajusta millor al contingut del text?
G a) Sorolla, un pintor entre la tradició i la modernitat.
G b) Sorolla: un artista valencia.
G c) Aproximado a la vida i obra de Sorolla.
Área cTestructures lingüístiques
Marque en cada qüestió Topetó mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11. talp
D a) farinetes fetes amb llet d'ametles.
D b) mamífer que habiten en galeries subterránies llargues que ells mateixos construíxen.
G c) pallús, part triturada del cereal batut.
12. cisell
D a) botiga on es ven pa.
D b) acte peí qual una persona se separa de la comunió eclesial, o situado que se'n seguix.
G c) barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que es percudix per
a tallar o desbastar una pega de metall, un bloc de pedra, etc.
13. un
G
G
G
sant llátzer
a) es diu d'aquell que es molt bonhomiós.
b) es diu d'aquell que té un aspecte deplorable.
c) es diu de qui está mancat de salut, de vitalitat.
14. colobra
G a) varietat de comedí.
G b) serp no verinosa.
G c) planta de tulles enteres ovalades.
15. facécia
G a) efervescencia.
G b) acudit, dita o acció que es fan per a divertir, que fan gracia.
G c) recipient on es posen les deixalles que ha d'arreplegar el femater.
16. a l'esgarriada
G a) en dispersió, en desordre.
G b) a la vegada.
G c) per endavant, anticipadament.
17. nafra
G a) passadís porticat.
G b) instrument de cordes semblant a una guitarra xicoteta, que es toca amb plectre.
G c) plaga, úlcera.
135
rova
18.
sutja
G a) pols o llimalla de ferro produída al serrar-lo, llimar-lo, etc.
G b) substancia negra que prové de la combustió i que es diposita en les ximeneres i els tubs
que conduíxen el fum.
c) pega annexa a la cuina on es guarden els atifells, utensilis, etc.
G
de
G
G
G
21.
manxa
G a) taca molt persistent.
G b) instrument d'acclonament manual que servix per a fer vent, per a fornir aire.
G c) territori pía i extens.
20.
bogar
G a) lloc pie de boces.
G b) parar, impedir el pas.
G c) vomitar.
19.
sis
a)
b)
c)
al grapat
a bon preu.
de baixa qualltat.
de mala gana.
Quina de les opcions següents es correcta?
Quina de les paraules següents té un significat absolutament diferent a les altres dos?
G a) ineludible
G b) inevitable
G c) inviable
23.
Una de
G a)
G b)
G c)
les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris:
tolva
tonelatge
tremuja
22.
24.
i el cavall
G a) La legua // refilen
G b) L'euga // renillen
G c) L'egua // grunyen
25. Els habitants de Pego son _
G a) apagadors // xabiers
G b) pegolers // xabians
G c) pegolins // xabiencs
i els de Xábia,
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
26.
El
es la quantitat de la qual ha de ser sostreta una altra quantitat, anomenada
G a) minuent // substrahend
G b) minuend // substrahend
G c) minuend // subtrahend
.
136
En
G
G
G
30.
Al Bioparc han portat un
G a) orangután // caimán
G ¿>) orangutá // caima
G c) orangutá // calman
29.
En
G
G
G
28.
A causa
que baixava lentíssimament per la
G a) del glaciar // montanya // glaciar
G b) de la glacera // muntanya // glacial
G c) del glacial // muntanya // glacial
27.
la suma pots
a) menysprear
b) negligir
c) despreciar
prova
feia un fred
els decimals.
i un
esta zona s'han trobat moltes
a) empremptes // antidiluvians
b) empremtes // antidiluvlans
c) petjades // antediluviana
molt rars.
d'animals
31. Hi ha un
molt notable en el procés de bipartició
G a) desfasament // deis bacteris
G b) desfase // de les bactérles
G c) desfasse // de les bactéries
32. Té
G
G
G
molt mal
, i sempre está
a) geni // de futrís
b) génit // de filis
c) genit // de fus
33. Quan ens vam alear
el primer que férem va ser
G a) el día següent // desdejunar
G b) l'endemá // desdejunar-nos
G c) al dia següent // desdejunar-nos
34. Jo ho
molt, pero
G a) sene // dissenc
G b) sent // dissent
sent // dissentlsc
de les teus opinions.
G c)
35. Qué significa la locució a bocons?
G a) de boca per avall.
G b) de costat, inclinat.
G c) cómodament, escarxofat.
36.
G
G
G
el
president del tribunal el va felicitar per l'examen tan brillant.
a) Fins // mateix
b) Fins // el propi
c) Fins a // el propi
137
' prova
Quan está en el seu
38.
Pose'm
G a)
G b)
G c)
un
de pollastre, que jo, en un
quart // quart d'hora
quart // quart
quarter // quart
37.
me'l menge!
matinal, es concentra i no diu
esta
el director sol deixar la batuta damunt
es
a) Com // orquesta // filarmónica // de l'atril
b) Com que // orquesta // filarmónica // de l'atril
c) Com que // orquestra // filharmónica // del faristol
G
G
G
a) res // res
b) res // gens
c) res // res
G
G
G
39.
elles em van dir que
40.
que jo els proposava, no els venia be la reunió.
D a) Aleshores // a les hores
D b) A les hores // aleshores
D c) Ales hores // aleshores
41. Si tens
G a)
G b)
G c)
un moment,
passa't // a aixó de
passa // cap a
passa't // cap a
esta vesprada,
policia va
els delinqüents i els va fer un
a) escorcollar // acarament
b) catxear // careig
c) catxejar // confrontació
43. La
G
G
G
un fumador
:
a) empedreit // es fuma
b) empedreit // fuma
c) empedernit // es fuma
42. Es
G
G
G
44.
entre els dos.
nosaltres.
tanta televisió com
molt de treball vam poder fer un primer
a) A base de // borrador
b) A forga // esborrany
c) Per mig // esborrador
molt
a)
b)
c)
les set, per casa.
un cigarret darrere l'altre.
Segur que vosaltres no
G a) vegeu // vegem
G b) vegueu // veguem
G c) veieu // veiem
45.
G
G
G
46.
Es
G
G
G
arriscat; sempre
en
enfrascar-se // varios // a
s'embolica // varis // a
s'embolica // diversos // de
del document.
projectes alhora. No té por
res.
138
provaO
la
47.
el
G a) Al brag // padrina // nadó
G b) En bragos // madrina // recent nascut
G c) En tragos // padrina // nadó
48.
una font a la plaga? —No, no
n a) N'hi ha // hi ha // n'hi ha
G b) N'hi ha // n'hi ha // n'hi ha
G c) Hi ha // n'hi ha // hi ha
les aspirines
, perqué allí ja
al botiquí // n'hi han
a la farmaciola // n'hi ha
al potiquí // hi han
50. Guarda
G a)
G b)
G c)
les-les // els hi
els n' // els en
los-en // els ne
49. No heu
rem.
G a)
G b)
G c)
dut encara flors a les senyores? —No, no
cap; el que si que
hem dut; demá
es un jardí.
du-
mes.
51. I les xiquetes, ja teñen el que necessiten per al curs? —Si el seu avi
tot.
G a) les ho
G b) els ho
G c) s'ho
52. Si creus que els kiwis ens agradaran, compra
G a) -nos-en // quilos
G b) 'ns-en // quilos
G c) -mos-en // kilos
53. Diuen que ara hi
G a) ha // pneumátics // cautxú
G b) han // neumátics // cautxo
G c) han // neumátics // cautxo
va comprar
dos o tres
que no es fan de
54. Quan vaig intentar pujar a
vaig sentir una
G a) a l'andami // súbita // véstig
G b) a la bastida // sobtada // vertigen
Q c) a l'andami // sobtada // vertigen
sensació de
Quina de les opcions següents es correcta?
55.
No
G
G
G
el vaig reconéixer pels
el distingia be, pero al meu cosí
a) Ignasi // andamis
b) Iganci // andars
c) Inaci // caminars
139
rova
Prepara't perqué
D a) el //0
G b) el // 0
G c) 0 // en
59.
D'ací a
mesos
aniré a
G a) uns // m'en // Francia // Alemania
G b) uns quants // me n' // Franga // Alemanya
G c) uns // me'n // Franga // Alemanya
58.
De
G
G
G
57.
Van tardar molt
respondre.
G a) en // a
G b) en // en
D c) 0 // en
56.
60.
G
G
G
maletes, només .
a) ne // quan
b) en // com
c) en // quant
la resposta; en aquella ocasió, efectivament, van tardar moltíssim
necessitarem dos, pero
es que no
a) oiga // es
b) oísca // 0
c) oja // es
No
G
G
G
62.
L'amic
confiava, m'ha
G a) en el que // traicionat
G b) en quí // traít
G c) en el qual // traít
61.
63.
mes grans, millor.
i després a
diumenge que ve hem se correr
mes
mes
a) Com // serem // 0
b) Quants // siguem // ens
c) Quan // sigam // términi
solc anar a veure
a) Tots els diumenges // qué tal
b) Cada diumenge // com
c) Cada diumenge // que tal
G
G
G
_, simplement
64. Falta _
pintar el
G a) 0 // sostre
G b) per // sostre
G c) per // trespol
la marató.
nurem.
fa el sord, i passa de tot.
es troba la iaia.
del menjador.
140
voldria que acabárem el treball
Q a) De poder ser // ais comengaments
G b) Si peguera // a comengament
Q c) A poder ser // al comengament
68.
deuen
ser les nou ben
a) de // passades
b) 0 // passades
c) 0 // tocades
Ja
Q
Q
O
67.
rnolt de fred; el termómetre marca 3 graus
a) baix // nevará
b) a baix // nevé
c) sota // nevará
Fa
Q
Q
Q
66.
Vol anar al Mont de Pietat per a
unes joies, com ara collars,
pedrés precioses com ara uns
unes perles i unes
Q a) empenyorar // arracadas // robins // maragdes
Q b) empenyar // pendientes // rubins // esmaragdes
Q c) empegnar // pendientes // robins // esmaragdes
65.
69. Es veritat que
tenta
zero; potser
prova
i algunes
esta nit.
del mes que ve.
has caigut un bac, pero calla
i no plores, que la iaia in-
_
0 // 0 // adormir-se
t' // 't // dormir-se
0 // 't // endormir-se
D
D
D
70.
els monjos del
Son estes les plantes
Q a) de les que // monasteri
Q] b) de les quals // monestir
Q c) de qué // monasteri
fan eixe licor tan bo?
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
Diuen que
72.
Dissortadament hi ha prou
Q a) d'atur // a penes
Q b) de paro // apenes
G c) de desocupado // apenes
71.
a)
b)
c)
, es a dir que
hi ha treball.
, la darrera reina d'Egipte, es va suícidar fent-se mossegar per
Cleopatra // una víbora
Cleopatra // una bíbora
Cleopatra // un escurgó
141
rprova
73.
Quina de les tres frases presenta un ús coherent en tots els elements?
G a) Es va preocupar d'arrencar les argelagues que hi havia al costat de la sínia que está prop
del cementiri.
G b) Es va preocupar d'arrancar les argelagues que hi havia al costat de la sénia que está prop
del cementiri.
Es va preocupar d'arrancar les argilagues que hi havia al costat de la sénia que está prop
del cementen.
G
c)
74. Parla .
alemany amb moltíssima
G a) en // soltura
G b) en // desenvoltura
G c) 0 // desimboltura
75.
Els fets sobre els quals tu poses tant d'_
Mundial.
G a) énfasis // quan
G b) émfasi // durant
G c) énfasi // durant
76.
síndrome es el conjunt de
_, van passar
la Segona Guerra
i signes que definixen clínicament una malal-
tia.
D a) Un // síntomes
D b) Una // símptomes
D O Una // símtomes
77. Com a conseqüéncia del xoc el
del cotxe es va
trencar i
van quedar
d'ús.
G a) xassis // abollar // cristalls // el parafangs // fóra
G b) xasis // abonyar // crestalls // els parafancs // fóra
G c) xassis // abonyegar // vidres // el parafang // fóra
78. Pensem anar de vacances sempre
G a) que // puguem
G b) ¡ quan // pogam
G c) i quan // podam
ens ho
tot, els
es van
pagar.
Com tot el món deu saber, el
es una beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a
la qual s'afig un licor fort i Mima; per esta rao té un color tirant a
G a) grog // groe
G b) groe // groe
G c) grog // grog
80.
El
es
G
G
G
dissabte es va inaugurar una
exposició d'art de la dinastía
a dir de la dinastía deis faraons anomenats
.
a) popassat // espléndida // tolomeica // Tolomeu
b) poppasat // expléndida // ptolemaica // Ptolemeu
c) proppassat // espléndida // ptolemaica // Ptolemeu
79.
142
81.
La gosseta esta tan malament que la veterinaria li ha donat un píndola
es fácil que
.
prova ^P
_, perqué si no
G a) avortiva // avorta // mora
G tí) abortiva // avorta // muirá
G c) abortiva // aborta // muiga
82.
L'
es una
de tulles i flors del cánem indi juntament amb substancies
aromátiques i ensucrades, la qual, si es fuma o s'ingerix, produ'ix una sensació euforitzant i
G
G
G
a) haixix // mésela // al-lucinógena
b) jaxix // mezcla // alucinógena
c) haxix // mécela // al-lucinógena
Atenció: cal no contendré el mot
, que es la 'perpendicular tracada des del centre d'un
polígon regular fins a qualsevol deis seus costáis', amb el mot gairebé homófon
, que
es una 'dita breu i sentenciosa, especialment la que s'atribuix a una persona il-lustre'.
G a) apotegma // apotema
G b) apotema // apotegma
G c) apotenma // apotemna
84.
Si no el convides a la testa, s'
G a) escamará
G b) escammará
G c) escamnará
83.
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
Els
bruscos de temperatura solen
les roques.
D a) cambis // quebrar
D b) canvis // crebrantar
D c) canvis // crebar
86.
Ja tenim
malta
_, no en
mes.
G a) molta // mólta // molgues
G b) molta // molta // moles
G c) mólta // mólta // moles
87.
Si volem representar per escrit l'expressió usada per a imitar una rialla, hem d'escriure
pero si el que volem es representar el riure histéric, llavors l'onomatopeia que hi cal usar es
G a) ha, ha, ha... // h¡, hi, hi...
D b) ja, ja, ja... / / j i , j¡, ji...
G c) xha, xha, xha... // xhi, xhi, xhi...
88. Es
G
G
G
un deis pocs filósofs
a) pressocrátics
b) presocrátics
c) pre-socrátics
del qual coneixem el nom.
143
' prova
L'
es un 'mamífer de eos aplanat, cua ampia i deprimida, peí de color castany, de
costums aquátics i gran nadador'.
G a) ornitorrinco
G b) ornitorinc
G c) ornitorrinc
90.
Un
G
G
G
sinónim de cervo es
a) cervoll // ninxoll
b) cérvol // nínxol
c) cervoi // ninxoi
89.
_; i un de ninxo es
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
Jo s c un apa
ionat de les maquines. I cree que aixó em ve de menut, de quan mon pare importa
a
d'Alema ya uns aparells fotografíes molt famo os per la seua exce éncia. Les trame
es arri
aven a la botiga paterna molt ben embalades, i les cam res eixien a la llum rodé ades d'un aire
majestuós que ¡mposava. Almenys a mi em produ
en una gran ¡mpre
ió, sobretot perqu
les
co
es prohibides sempre teñen l'encant de l'acte ¡ ícit. Després de fer una confe
ió així, no trobareu estrany que
uan vaig tindre not cia que ja estaven a la venda ord
nadors que inclo en
una impre
ora i un proce ador de textos, m'entraren ganes de comprar-me'n un. Aixó em costa el
conegut conflicte entre les po ¡bilitats i els desi os, que no es re oí mai satisfactóriament. No
vaig poder re ¡stir la te
tació i vaig adquirir un equip, que no era ni deis mes bons ni deis mes cars,
pero no cal dir que el vaig idolatrar i
ediatament.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
G
G
a) L'obsessió deis productes light.
b) Els fenómens paranormals. Veritat o superstició?
144
Solucions comentades
I. b); 2. b); 3. c); 4. a); 5. a); 6. V; 7. F; 8. F; 9. V; 10. c)
II. talp
b) mamífer que habiten en galeries subterránies Margues que elk mateixos construiixen. Els talps teñen
atrofiat el senlit de la vista. Recordeu que els caus
deis talps es diuen talperes.
12. cisell
c) barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i
per l'altre en un cap, que es percudix per a tallar o
desbastar una peca de metall, un bloc de pedra, etc.
L 'escultor, a poc a poc, amb el cisell i el martell, dona
forma al bloc de marbre.
13. un sant llátzer
h) es diu d'aquell que té un aspecte deplorable. Ha
eixit de la baralla fet un sant llátzer. Esta expressió
prové del nom d'un pobre d'una parábola de l'Evangeli, anomenat Llátzer, que apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner.
14. colobra
b) serp no verinosa. Segons ¡'especie, hi ha colobres
de diverses grandáries, colors i costums. Eviteu el
castellanisme *culebra.
15. facécia
b) acudit, dita o acció que es fan per a divertir, que
fan gracia. Ens vam divertir molí contant facécies i
acudits.
16. a l'esgarriada
a) en dispersió, en desordre. Els animáis, que es veieren lliures, van eixir tote a l'esgarriada.
17. nafra
c) plaga, úlcera. Va caure i es va fer una nafra al genoll. Com a sinónims, segons els contextos, tenim els
mots ferida, ganyada, treno, trep, xiribec, buanya,
escorxadura, matadura, verdanc, verdugada...
18. sutja
/>) substancia negra que prové de la combustió i que
es deposita en les ximeneres i els tubs que condui'xen el fum. Quan plovia, per la ximenera solía caure sutja. També es pot dir sutge (masculí).
19. bocar
c) vomitar. El sopar no li va assentar be i ho va boyar
tot. Com a sinónims recordeu perbocar, gitar, canviar
la pesseta...
20. manxa
/;) instrument d'accionament manual que servix per
a fer vent, per a fornir aire. Aviva el foc amb la
manxa, no siga cosa que s 'apague. També es pot dir
ventador; el mot *fuelle es castellá.
21. de sis al grapat
b) de baixa qualitat. Son productes de sis al grapat:
son tan dolents, que de seguida es trenquen. Son
moltes les locucions relativament sinonimes, com ara
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
de catxirulo (o de catxerulo), d'espardenya, de fang
i pallús, de joguet, de nyigui-nyogui, de pa sucat
amb olí, de pa i raim, de pa i raves, de palla, de
paper d'estrassa, de pasta de butifarra (o de rosquilleta, o de maniato), de polacada, de pipa i fona, de
tres en paquet, de tres al sac...
En els nostres diccionaris figura la paraula:
c) tremuja. Este es el nom que té un 'depósit en forma
de tronc de pirámide o de con invertits, que funciona
com un embut, en el qual s'acumulen i s'emmagatzemen diverses matéries, que es posen per la part
superior i ixen per la inferior, i que alimenta o carrega un aparell classificador, triturador, etc., o un forn';
una tremuja, en castellá, es diu tolva. II En lloc del
castellanisme *tonelatge, en els nostres diccionaris
figura el mot tonatge.
El mot que té un signiflcat diferent es:
c) inviable. Recordeu que aquesta paraula vol dir 'que
no possibilitats de poder ser dut a cap'. El nostre pía
es inviable per falta de mitjans. En canvi els mots
ineludible i inevitable son prácticament sinónims:
'que no es pot eludir o evitar'. Amb els frens trencats, l'accident será inevitable, ineludible.
Uegua i el cavall renillen.
b) egua, cavall. A mes á'egua també es pot dir euga.
Els habitants de Pego son pegolins i els de Xábia, xabiencs.
c) pegolins, xabiencs. Recordeu uns altres gentilicis
que acaben també amb -/ (com pegolí): petrerí (Petrer), picassentí (Picassent), polopí (Polop), quatretondí (Quatretonda)... i altres que acaben també en
-ene, (com xabienc): xixonenc (Xixona), xodenc (Xodos), viverenc (Viver)...
El minuend es la quantitat de la qual ha de ser sostreta una altra quantitat, anomenada subtrahend.
c) minuend, subtrahend. Observeu be com s'escriu
subtrahend (i no *substraend o *substraend). Recordeu mes paraules que també duen h intervocálica:
filharmonia, inhabilitar, inherent, inhibir, mahometá,
malhumorat, menhir, nihilisme, subhasta...
A causa de la glacera que baixava lentíssimament per
la muntanya feia un fred glacial.
b} de la glacera, muntanya, glacial. Recordeu que a
la paraula castellana glaciar correspon el nostre
mot glacera; el mot *glaciar no es valencia. // El
mot muntanya s'escriu amb u, igual que els que teniu tot seguit: porus, rancúnia, ritu, saurí, serum,
suborn, su/i, sufocar, supérbia, suport... II Les dos
llengües, pero, teñen l'adjectiu glacial: 'extraordináriament fred'.
En la suma pots negligir els decimals.
b) negligir. Encara que en alguns contextos el verb
menysprear té un valor que s'acosta a negligir, tractant-se d'una operació aritmética cal usar negligir, ates que concretament significa 'no tindre en
compte'.
145
'prova
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
Al Bioparc han portat un orangután i un caimán molt
rars.
a) orangután, caimán. Recordeu unes altres paraules
que també acaben en -an: astracán, braman, cancán,
diván, dólman, órgan, tobogán...
En esta zona s'han trobat moltes petjades d'animals
antediluviana.
c) petjades, antediluvians. Tant hauríem pogut usar el
mot empremta com petja: tots dos son adequats. //
Només que poses un poc d'atenció observarás que la
forma antediluvia es la lógica; si et fixes be, observarás que el prefix anti-, be denota oposició o invertix el sentit del radical al qual s'adjunta: antinacionalista, antituberculós, antinatura..., be denota
defensa, protecció: antiácid, antiaeri... Per contra, el
prefix ante- denota anterioritat quant al temps o a la
posició. Antecedent, antepenúltim, i, per tant, óbviament, antediluvia.
Hi ha un desfasament molt notable en el procés de
bipartició deis bacteris.
a) desfasament, bacteris. El nostre mot es desfasament',
la forma *desfase es castellana. // Recordeu mes paraules que també son, com bacteri, mots masculins:
els afores, un afront, els avantatges, un correr, un
cataplasma, el cim, el compte, el contrallum, el corrent, el costum, el desavantatge, el dente, el dot, el
dubte, un escafandre, un escaire...
Té molt mal geni, i sempre está de futrís.
a) geni, de futrís. Atenció a certes paraules acabades en
-/' (com geni, armari, canvi...) que, de vegades son
confoses. // L'expressió de futrís significa 'de mal humor'; com a sinónima tenim l'expressió de mala llet.
Quan ens vam alear l'endemá el primer que férem va
ser desdejunar-nos.
b) l'endemá, desdejunar-nos. L'expressió *el día següent es un cale castellá innecessari; nosaltres hi tenim un mot específic: endemá (o el sinónim sendema). II Entre els verbs pronominals —en els quals el
pronom -se forma part del verb mateix i sense el
pronom no poden conjugar-se— hi ha el verb desdejunar-se; recordeu-ne altres: adir-se, adonar-se, aflaquir-se, anar-se 'n, aprimar-se, atrevir-se, avergonyirse, engreixar-se, equivocar-se, imaginar-se,
penedir-se, queixar-se...
Jo ho sent molt, pero dissentisc de les teus opinions.
c) sent, dissentisc. Adoneu-vos que el verb sentir es
modélic com a verb pur de la tercera conjugado i, en
canvi, el verb dissentir, aparentment derivat del primer, no en deriva sino que es també un verb modélic
de la tercera conjugació, pero del model incoatiu.
La locució a bocons significa
a) de boca per avall. Estova gitat en térra a bocons.
Fins el mateix president del tribunal el va felicitar per
l'examen tan brillant.
a) flns, mateix. Observeu el valor ponderatiu que, en
esta frase, aporta el motfins, ja que s'hi presenta una
37.
38.
39.
40.
41.
cosa com a excepcional, com a sorprenent, etc. //
Amb el mot mateix, s'hi remarca que es tracta de la
cosa que s'anomena i no d'una altra, o que alió que
es diu es exactament així; poseu cura amb este valor
i no hi useu —seguint el model castellá— l'adejctiu
propi, perqué en la nostra llengua, básicament, el
mot propi, vol dir 'de la seua propietat': du endavant
el seu propi negoci, o be 'característic': son coses
própies de l'edat.
Pose'm un quarter de pollastre, que jo, en un quart
me'l menge!
c) quarter, quart. Observeu un deis valors del mot
quarter. 'cada una de les quatre parts en qué es considera dividit el eos d'un animal, especialment d'un
quadrúpede o d'una au, en seccionar-lo peí seu pía
de simetría longitudinal i per la seua meitat transversal'; l'ús del mot quart, seguint el model castellá no
es genuí en la nostra llengua, i cal prescindir-ne. //
La mateixa cosa cal dir de l'expressió * quart d'hora;
el nostre mot genuí es simplement quart.
Quan está en el seu res matinal, es concentra i no diu
res.
c) res, res. Observeu l'accent diacrítíc del mot res quan
significa 'acció de resar'.
Com que esta orquestra es filharmonica, el director sol
deixar la batuta damunt del faristol.
c) Com que, orquestra, fllharmónica, del faristol. Recordeu que la conjunció com no té en valencia el
valor causal que pot presentar en castellá; nosaltres
ens hi valem de la locució conjuntiva com que II
Com ja deveu saber, el mot harmonía s'escriu amb h
(igual que el portugués harmonía, l'anglés harmony,
el francés harmonie, l'alemany Harmonie, etc.), h
que es manté en els deriváis: desharmonitzar, enharmonia, filharmonia, harmonía, harmonios, harmoniosa, harmoniosament, harmonista, harmonització, harmonitzar, inharmonia, inharmoniós, inharmoniosa...
II Un faristol, efectivament es un 'moble o bastidor
de fusta o metál-lic, amb peu o sense, que forma un
pía inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc.,
per a facilitar-ne la lectura'.
Aleshores elles em van dir que a les hores que jo els
proposava, no els venia be la reunió.
a) aleshores, a les hores. Noteu clarament la diferencia entre l'adverbi aleshores, sinónim de llavors,
que vol dir 'en aquell moment' i el grup a les hores, que significa justament el que diuen les paraules.
Si tens un moment, passa esta vesprada, cap a les set,
per casa.
b) passa, cap a. Recordeu que el verb passar, igual que
callar, caure, conéixer, deixar, marxar, seure, etc. no
es pronominal. // No oblideu que la utilització del
demostratiu neutre aixó per a indicar una referencia
temporal aproximativa, tal com fa la llengua castellana, no es genuina, i cal prescindir-ne.
146
42.
43.
44.
45.
46.
47.
Es un funudMT i m p t d i i i f fuma un cigarret darrere
l'altre.
b) empedreit, tana. Noteu que l'adjectiu corresponent
a pedra es empedreit (i no *empedernit). II Ací tenim
un altre \eA), filmar, que tampoc es mai pronominal.
La policía va escorcollar els delinqttents i els va fer un
acarament entre els dos.
a) escorcollar, acarament. El verb *catxejar es un castellanisme. // A mes del mot acarament, també podem dir confrontado; per contra, la páranla *carerg
es un castellanismo.
Segur que vosaltres no veieu tanta televisió com veiem
nosaltres.
c) veieu, veiem. Es tracta, simplement, de formes del
PRESENT D'INDICATIU del verb veure. Atenció perqué
vegeu i vegem son formes del present de subjuntiu,
temps que no escau en esta frase.
A forca de molt de treball vam poder fer un primer
esborrany del document.
b) A forca, esborrany. Atenció, perqué l'expressió a
base de significa exclusivament 'prenent com a fonament'. Una metzina a base d'arsénic. Una beguda a
base de café i alcohol. En este cas a mes de la locució a forca de, hi podríem haver usat a copia de. II
El mot que s'hi escau es esborrany, que vol dir 'primera redacció d'un escrit o un text, destinat a ser
copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions
i supressions que calguen'; en canvi, es borrador significa 'utensili amb qué s'esborra'; finalment, el mot
*borrador es castellá.
Es molt arriscat; sempre s'embolica en diversos projectes albora. No té por de res.
c) embotica, diversos, de. Noteu que l'adjectiu vari, que
no s'escau en esta frase, vol dir 'variat'. Humor vari.
Colors varis. A mes de diversos també hauríem pogut
utilitzar alguns, uns quants, diferents, etc. // Observeu
que nosaltres ens valem de la preposició de (i no *a);
recordeu uns altres casos en qué també ens valem de
la preposició de (i no *tt): soroll de buit (i no *a buit);
tela de quadres, deflors... (i no *a quadres, *aflors...)',
teñir por de les represálies (i no *por a les...); traure
profit de... (i no *trawe pmfit a...); vehicle de motor
(i no *a motor); vestit de ratlles (i no *a ratlles)...
Al brac, portava la padrina el nadó.
a) Al brac, padrina, nadó. El grup *en bracos no es
valencia // El mot padrina está muntat sobre el masculí padrí II Tot i que l'adjectiu recent vol dir 'que
fa poc que ha sigut fet o que ha ocorregut (una descoberta recent; un fet recent; una época recent, etc.)'
expressions castellanos com ara recién nacido, recién
pintado, etc., en valencia es constru'íxen amb nou-;
de poc; de nou: los recién nacidos, els nounats (o els
nascuts de poc); recién llegado, nouvingut; recién
casado, noucasat, etc.; no oblideu que, peí que fa ais
infants acabáis de náixer, en valencia tenim una paraula especifica: nadó.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
prova^P
Hi ha una font a la placa? —No, no n'hi ha cap; el
que sí que /;/ ha es un jardí.
c) Hi ha, n'hi ha, hi ha. Atenció perqué el verb haverhi només ha de portar davant el pronom en (n 'hi ha,
n 'hi havia...) en el cas de representar un element que
ha estat substituít; per esta rao, la situació mes normal
es que les oracions impersonals es presenten com a hi
ha, hi havia, hi haurá... II En canvi en la segona frase hem usat el pronom en (en la forma elidida: »')
justament perqué substituíx el mot font, es a dir:
—No, (de) font, no n'hi ha cap. II En el cas del jardí
val el mateix que hem dit per a la primera frase.
No heu dut encara flors a les senyores? —No, no els
«'hem dut; demá els en durem.
b) els n', els en. En els dos casos, les senyores = els I (de)
flors = en; recordeu, una vegada mes, que l'objecte indirecte es el mateix si es tracta d'un masculí o un d'un
femení: //' (singular) i els (plural); noteu també que el
pronom fa, en els dos casos, una fundó partitiva.
Guarda les aspirines a la farmaciola, perqué allí ja
n'hi ha mes.
b) farmaciola, n'hi ha. Una farmaciola, efectivament,
es un 'armariet o estoig amb medicaments, gases,
etc., per a casos d'urgéncia'; el mot *botiquín es castellá. // Adoneu-vos que el verb haver-hi es impersonal, i, per tant, no pot tindre plural; per esta rao la
forma errónia *n'hi han es absolutament contraria a
la categoría (impersonal) del verb.
I les xiquetes, ja teñen el que necessiten per al curs?
—Si el seu avi els ho va comprar tot.
b) els ho. Les xiquetes = els I el que necessiten (es a
dir alió) = ho. Recordeu que l'objecte indirecte femení es idéntic que el masculí: /;' per al singular i els
(i 'ls, -los), per al plural.
Si creus que els kiwis ens agradaran, compra 'ns-en
dos o tres quilos.
b) 'ns-en, quilos. A nosaltres = ens I (de) kiwis = en;
com que el pronom ens va unit a un verb acabat en
vocal (compra), pren la forma reduida ('«s); observeu, d'altra banda, que el pronom adverbial en té en
este cas un ús partitiu. // Encara que el diccionari
en recull les formes amb k (kilocaloria, kilómetre,
kilogram...) normalment s'usen les formes amb q;
com a excepció, recordem les abreviatures kg (quilogram) i km (quilómetre) [atenció: este tipus d'abreviatura no ha de dur un punt darrere, excepte si es tracta d'un punt i final].
Diuen que ara hi ha pneumátics que no es fan de cautxú.
a) ha, pneumátics. Atenció, cal no confondre el mot
pneumátic, que fa referencia a Taire o ais gasos, i
específicament a Telement de les rodes de molts vehicles, constituí'! generalment per un tub tóric o toroi'dal de cautxú (cambra), i per un embolcall (coberta)' amb l'adjectiu neumátic, mot molt especific que
fa referencia a una 'anotado musical amb neumes'.
14"
rova
54.
55.
56.
57.
58.
// Recordem mes paraules que son agudes, com cautxú: alfil, ciclop, criquet, elit, esperit, humit, iber, interval, misantrop, oboe, pivot, policrom, poliester,
poliglot, quefir...
Quan vaig intentar pujar a la bastida vaig sentir una
sobtada sensació de vertigen.
b) la bastida, sobtada, vertigen No oblideu que el mot
bastida (i no *andamí) es la 'construcció provisional
feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles ais obrers els llocs
on han de treballar'. // Observeu que el mot vertigen
no du accent, perqué es pía pero acaba en -en.
No el distingia be, pero al meu cosí Ignasi el vaig reconéixer pels andamis.
a) Ignasi, andamis. Ací teniu mes paraules que, com
Ignasi, s'escriuen amb s (en lloc de amb c, com fan
les castellanas corresponents): Andalusia, Corsega,
desembre, desena, gasela, gaseta, hisenda, sanefa,
sarbatana, Sardenya, sedas, sentinella, sequía... II
Adoneu-vos que el mot andamis (plural) significa,
exclusivament, 'manera de caminar característica
d'una persona'; té un valor paral-leí al del mot castellá andares.
Van tardar molt en la resposta; en aquella ocasió,
efectivament, van tardar moltíssim a respondre.
a) en, a. Com ja sabeu, hi ha una serie de verbs que
porten un complement, anomenat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va introduít per
una preposició. Es tracta de verbs com ara: contribuir a: vaig contribuir a les despeses; confiar en: confiava en els meus amics; dubtar de: dubtava molt de
la resposta; amenafar amb: ens va amenacar amb
l'expulsió; ara be, si el CRV está representa! per un
infinitiu, els que son introduíts per les preposicions
en i amb, estes es canvien per a o de: vaig contribuir a pagar les depeses; confiava a/de poder ajudar
els meus amics (i no ...*en poder ajudar...); dubtava
mot a/de donar una resposta; amenacar amb: ens va
amenazar a/d'expulsar-nos (i no ...*amb expulsarnos); observeu que ací tenim dos CRV, un es en la
resposta, mentre l'altre es a/de respondre. Reviseu la
resposta de la pregunta 35 de la prova 2.
De maletes, només en necessitarem dos, pero com mes
grans, millor.
b) en, com. Com que molt sovint no sabem quina forma
del pronom cal usar (en o ne, me o em, -los o '/s, etc.),
cal teni-hi present dues qüestions: 1. Les consonáis
solen anar juntes (en necessitarem, em comprará, et
conec...); 2. Sempre hem d'escriure el pronom que tinga menys lletres: busca'/ (i no *busca-lo); ensenya'ns
(i no *ensenya-nos), compra 'ls-els (i no *compra-losets), etc.
D'ací a uns quants mesas me «'aniré a Franca i després a Alemanya.
b) uns quants, me n', Franca, Alemanya. Observeu que
l'indefinit (un, uns...) en valencia no té valor quanlila-
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
tiu; sí que el té, pero, uns quant, alguns... II Recordeu
que quan el verb anar es pronominal pren la forma
anar-se 'n, conjunt en qué ja apareix el pronom en (ates
que sempre ens n'anem d'un lloc) // Observeu com
s'escriuen i es pronuncien estes dos nacions europees.
Prepara't perqué 0 diumenge que ve hem de correr
en la marató.
c) 0, en. Quan usem el nom d'un dia de la setmana
anterior o posterior, de fet, estem usant un adverbi (i
no un substantiu), i els adverbis, com sabeu, no han
de dur cap article; observeu: en lloc de diumenge que
ve, hi podriera haver dit demá, o despús-demá, o
despús-demá l'altre, o despús-demá l'altre l'altre i
així fins arribar ais set dies anteriors o posteriors al
que estem. // El verb correr es intransitiu i, per tant,
no pot dur cap complement directe.
Com mes serem, mes riurem.
a) Com, serem, riurem. La nostra estructura genuína
es com mes ... mes; noteu de passada que en els dos
verbs fem una referencia al futur, rao per la qual, cal
justament usar este temps verbal: serem i riurem; la
utilització del PRESENT DE SUBJUNTIU no es mes que un
castellanisme sintáctic.
L'amic en el qual confiava, m'ha traít.
c) en el qual, tra'it. A mes del grup en el qual també
hi hauríem pogut usar en qui, o en qué (pero no *en
el que). II Recordeu que el nostre verb es trair (i no
* traicionar) i el participi corresponent es, lógicament, tráit.
No es que no olisca, simplement 0 fa el sord, i passa
de tot.
b) oi'sca, sort. Encara que en contextos com este normalment usem el verb sentir, també tenim el verb oír, que
s'ajusta al model incoatiu. // Recordeu que amb el valor de 'simular' el verb fer no es pronominal: fa el cec
(i no *es-ja..),fa I'idiota (i no *es fa...).
Cada diumenge solc anar a veure com es troba la iaia.
b) Cada diumenge, com. Estructures com *tots els diumenges, *tots els dies, etc., no son nostres, i cal prescindir-ne; observeu, de passada, les construccions
paral-leles en anglés: every Sunday o en francés:
chaqué dimanche. II L'expressió *qué tal es castellana; nosaltres hi solem dir com va, com anem, com es
troba, com está...
Falta 0 pintar el sastre del menjador.
a) 0, sostre. Observeu que el verb faltar es transitiu i,
per tant, no pot dur cap preposició davant del complement directe; la construcció * faltar per es un castellanisme. // Qualsevol de les dos opcions (sostre o
trespol) son corréeles.
Vol anar al Mont de Pietat per a empenyorar unes joies, com ara collars, arracades i algunes pedrés preciosos com ara uns robins, unes perles i unes maragdes.
a) empenyorar, arracades, robins, maragdes. A mes
del verb empenyorar, també hi podríem haver usal
pignorar o engatjar // Les arracades, els robins i les
148
66.
67.
68.
69.
70.
71.
maragdes es diuen així; ara be, també en el cas de
maragdes tenim el sinónim es maragdes.
Fa raolt de fred; el termómetre marca 3 graus sota
zero; potser nevará esta nit.
c) sota, nevará. Per tal de saber quan hem d'usar baix o
quan hem d'usar sota (o el sinónim davall) no hi ha
mes que fer la frase al revés: si veiem que hi hem
d'utilitzar alt o dalt, la forma baix está ben usada; si
ens veiem obligáis a usar-hi sobre, o damunt, el mot
baix es erroni, i llavors cal usar sota (o davall). Exemples: Estova sobre/damuní (de) la taula —> estova sota
la taula. El capitá esta sobre/damunt deis soldáis —»
els soldáis están sota el capitá. Era un home alt —> era
un home baix. Anava amb el cara ben alta —» anava
amb la cara ben babea. Parlar alt —> parlar baix. Els
teus amics t'esperen dalt —> els teus amics i'esperen
baix. II Per a expressar hipótesis o dublés, hem d'usarhi el FUTUR D'INDICATIU, i no el PRESENT DE SUBJUNTIU
(com fa el castellá): potser nevará esta nit (i no *pot=
ser nevé...}; tal vegada arribará dilluns (i no ...*airibe
dilluns)', potser té mes diners que pesa (i no ...*tm°
ga...); potser va ser millor així (i no *fóra millar...).
Ja deuen 0 ser les nou ben tocades.
c) 0, tocades. Com ja deveu saber, per a expressar la
probabilitat ens valem de la perífrasi DEURE + verb
conjugal (sense la preposició de). II La nostra forma
genuína es tocades (i no *passades).
Si poguera voldria que acabárem el treball a comencament del mes que ve.
b) Si poguera, a comencament. Observeu que l'estruclura condicional per antonomasia es forma amb la
conjunció si; la resta d'opcions (*de poder ser i *tt
poder ser) son castellanismes. // Tan la forma al comencament com a comencaments son nostres; pero
no ho es *als comencaments.
Es veritat que 0 has caigut un bac, pero calla 0 i no
plores, que la iaia intenta adormir-se.
a) 0, 0, adormir-se. Recordeu que els verbs caure i
callar no son mai pronominals, i lampoc ho son conéixer, deixar, mancar, seure... II No oblideu que el
verb adormir básicamenl significa 'fer dormir'. Engrunsava el xiquet perqué s'adormirá, o be 'comenpar a dormir'. Després de tantes emocions, no aconseguia adormir-me.
Son estes les plantes de les quals els monjos del monestir fan eixe licor tan bo?
b) de les quals, monestir. A mes de la conslrucció de
les quals lambe hi podriera haver usat de qué (pero
no *de les que) II Encara que el nostre mol es monestir, pareu esment en l'existéncia de Padjecliu
d'origen cuite monástic.
Dissortadament hi ha prou d'atur, es a dir que apenes
hi ha treball.
a) atur, a penes. A mes d'atur, també hi podriera haver
usat desocupado. II El mot *apenes es un castellanisme; nosallres hi lenim la locució a penes.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
prova
Diuen que Cleopatra, la darrera reina d'Egipte, es va
suicida r fent-se mossegar per un escurro.
c) Cleopatra, escurcó. En les enciclopédies trobareu la
forma Cleopatra (esdrúixola) encara que com a segona opció, també s'hi recull la forma Cleopatra (plana). // A mes del mot escurcó també tenim el sinónim vibra.
Quina de les tres frases presenta un ús coherent en
tots els elements?
a) / c) Tant la frase a) com la frase c) son coherents.
L'opció a) presenta els mols arrencar, argelagues,
sinia i cementiri, característiques deis parlars orientáis mentre que en la c) hi ha les paraules arrancar,
argilagues, sénia i cementen, d'ús habilual a la nosIra área lingüística. Per conta, l'opció b) presenta
mots barrejats de les diverses árees lingüístiques i,
per lanl, hi manca la coherencia léxica interna.
Parla 0 alemany amb moltíssima desimboltura.
c) 0, desimboltura. Observeu que el verb parlar es
Iransiliu i l'idioma parlat n'és l'objecte direcle que,
naturalment, ha d'anar sense cap preposició. // A mes
de desimboltura, podríem haver-hi dil lambe amb facilitat, amb soltesa, ele., pero no amb *soltura, perqué es un mol caslellá.
Els fets sobre els quals tu poses tant d'émfasi, van passar durant la Segona Guerra Mundial.
b) émfasi, durant. Observeu que, lleval d'excepcions,
alió normal es escriure m davanl de/ com en émfasi', recordeu-ne mes exemples: ámfora, emfátic, limfa,
Memfis, nimfa, pámfil, pamflet, paranimf, samfaina...
II Com ja deveu saber, per a expressar relacions que
denoten fets ocorreguts dins d'un període de temps
ens valem de la preposició durant; en canvi es incorrecta, amb este mateix valor, la ulilització de l'adverbi quan.
Una síndrome es el conjunt de símptomes i signes que
deflnixen clínicament una malaltia.
b) Una, símptomes. No es síndrome Túnica paraula que
en valencia es femenina (i en castellá no); ací en
teniu unes altres: les postres, una potinga, la psicoanálisi, la regaléssia, la resplendor, la resta, la sida,
la síncope, la sucrera, la suor, les tallarines, la teulada... II Recordeu mes paraules que, com símptoma
contenen el grup -mpt-: assumpte, atemptar, comptar,
exempt, presumpte, presumptuós, prompte, redemptor,
sumptuós, templar...
Com a conseqüéncia del xoc el xassís del cotxe es va
abonyegar tot, els vidres es van trencar i el parafang
van quedar fora d'ús
c) xassís, abonyegar, vidres, parafang, fora. Recordeu
mes paraules com xassís, que en valencia son agudes
pero no ho son les caslellanes corresponenls: misantrop, oceá, pivot, policrom, poliester, poliglot, quefir,
radar, sino, soviet, timpá, tíquet, xandall, xarleston,
xiclet... II Fer un bony, en valencia es diu abonyegar.
II En la noslra llegua, la paraula cristal! es i
' prova
78.
79.
80.
81.
82.
ais minerals estudiáis per la cristal-lografia, be a objectes molt fins fabricáis amb silicat de plom i potassi, com ara prismes, lents, vaixella finíssima, etc.; la
resta d'objectes están fabricáis amb vidre. II Recordeu mes paraules que, com parafang, nosaltres fem
en singular: el gratacel, el guardábase, el llevaneu,
el Nadal, el parabrisa, el portaequipatge, el portaploma, el o la rentavaixella, la rodalia, la tenalla, el
trencaglac... II Preneu nota de la distinció que aporta
l'accent diacritic a la paraalafora:fóra (del verb ser)
ifora (contrari de dins).
Pensem anar de vacances sempre que ens ho puguem
pagar.
a) que, puguem. Observeu que la locució conjuntiva
sempre que (amb verb en subjuntiu) equival al si
condicional; la forma *sempre i quan no es nostra. //
Los formes del PRESENT DE SUBJUNTIU del verb poder
son puguem, pugeu; les formes *pugam i *pugau son
obsoletes.
El proppassat dissabte es va inaugurar una espléndida
exposició d'art de la dinastía píolemaica, es a dir de la
dinastía deis faraons anomenats Piolóme u.
c) proppassat, espléndida, ptolemaica, Ptolemeu. Noteu que el mot compost proppassat té uns componenls semblanls al mot propparent. // A causa de la
nostra educació castellana molt sovint només coneixem els referents histories en aquella llengua; paga la
pena, pero, que intenlem, a poc a poc, conéixer-los
també en la nostra (si son diferents).
Com tot el món deu saber, el grog es una beguda feta
amb aigua ensucrada i calenta a la qual s'aflg un licor
fort i llima; per esta rao té un color tirant a groe.
a)
8r°8> groe- Observeu que en una bona dicció, els
mots grog i groe sonen exactament igual.
La gosseta está tan nialamcnt que la veterinaria li ha
donat un píndola abortiva, perqué si no avorta es fácil
que muirá.
b) abortiva, avorta, muirá. Noteu que avortar es un
mol palrimonial, mentre que abortiu es cultisme; la
relació que s'eslablix entre el dos es paral-lela a
la que trobem entre berruga i verrucaria, verrucós...; calb i calvicie; cervell i cerebel, cerebral...;
corba i curvatura, curvilini...; corb i córvid; deure,
devia i débil; escrivá i escriba; fava i fabácies; llavi i labial; lliure i liberal, liberalisme...; moviment i
automóbil, móbil...; núvol i nébulas, nébulasitat... II
El PRESENT DE SUBJUNTIU del verb morir es muirá,
muires, muirá, moriu, moriu, moren (les formes
marga, morgues, marguen s'adscriuen a registres
poc formáis).
Uhaixix es una mésela de fulles i flors del cánem indi
juntament amb substancies aromátiques i ensucrades,
la qual, si es fuma o s'ingerix, produix una sensació
euforitzant i aHucinógena.
a) haixix, mésela, aHucinógena. Observeu que haixix
es pronuncia sense h aspirada, i per aixó s'ha d'apos-
83.
84.
85.
86.
87.
88.
trofar; noteu unes allres paraules que també s'han
adaptal a la nostra llengua i que, malgral que en la
llengua d'origen leñen h aspirada, nosaltres no l'hem
de pronunciar i les hem d'apostrofar: handbol, hoquei, handicap... II Recordeu mes paraules que comencen, com al-lucinógena, per al-l: al-legar, allegaría, al-legorisme, al-leluia, al-lérgia, al-licient,
al-literació, al-locució, al-lot, al-lucinar, abludir, allusió, al-luvió...
Si no el convides a la festa, s'escamnará.
c) escamnará. Segur que ja deveu saber que escamnar
es un verb que significa 'fer agarrar (a una persona)
recel, desconfianca'; per contra, el verb escamar significa 'Ireballar (alguna cosa) fenl-hi escames'; el
verb *escammar es, finalment, una pura invenció.
Atenció: cal no confondre el mot apotema, que es la
'perpendicular trucada des del centre d'un polígon regular fins a qualsevol deis seus costáis', amb el mot
gairebé homófon apotegma, que es una 'dita breu i
sentenciosa, especialment la que s'atribui'x a una persona iMustre.
a) apotegma, apotema. Recordeu estes altres paraules
que, com apotegma mantenen el grup -gm-: augment,
estalagmita, estigma, flegma, flegmó...
Els canvis bruscos de temperatura solen crebar les roques.
c) canvis, crebar. Recordeu altres paraules com canvi,
que en valencia s'escriuen amb v (i no amb b con les
castellanes corresponenls): Anvers, arravatar, arrova,
avet, avorrir, caravel-la, cascavell, cavalcar, cervell,
civada, Córdova, covard, endívia, envernissar, envestir... II Noleu que el nostre verb es crebar; si acudiu
al diccionari comprovareu que només tenim una paraula que comencé per quebr-: quebrassa, mot que, a
mes a mes es un dialectalismo en lloc de crebassa.
Ja tenim molía malta molía, no en malgües mes.
a) molta, molla, molgues. Observeu l'accenl diacrílic
de molta (del verb moldré). II El mol femení malta
lambe pol presentar la forma masculina malí.
Si volem representar per escrit l'expressió usada per a
imitar una rialla, hem d'escriure ha, ha, ha...; pero si
el que volem es representar el riure histéric, llavors
l'onomatopeia que hi cal usar es hi, /;/'. hi...
a) ha, ha, ha; hi, hi, hi. Ací leniu uns altres exemple
d'hacs aspirades.
Es un deis pocs filósofs presocráíics del qual coneixem
el ñoñi.
b) presocrátics. Com sabeu, hi ha un grup de paraules
formades amb un prefix acabat en vocal + un lexema
cornejal amb s', en esle cas, encara que la s es troba en posició intervocálica, ha de ser pronunciada
com a esse sorda, d'acord amb la pronuncia de la
paraula autónoma; presocrátic n'és una; ací en leniu
unes altres: asocial, aerosol, altisonant, ambisexual,
antesala, autosuficient, contrasentit, decasíl-lab, diasistema, etc.
150
89. Un sinónioi éf cerro « cerval; i un de ninxo es nínxol.
b) cérvoL, ñx«i Encara que davant de /, /•/, r i rr, les
e solen ser obertes (arrel, cel, cruel, estel, novel-la,
Miguel...: ferro, guerra, hivern, térra...}, n'hi ha excepcions. com ara cerval (i també delta, erm, feltre,
ferm, herba, selva, serp, terme...)
prova^P
90. V ornitorinc es un 'mamífer de eos aplanat, cua ampia
i deprimida, peí de color castany, de costums aquátics
i gran nadador'.
b) ornitorinc. A mes ornitorinc recordeu també els
mots otorinolaringoleg, otorinolaringologia i la forma apocopada otorino, que contráriament al que fa
el castellá, nosaltres escrivim amb una sola r.
Dictat
Jo sóc un apassionat de les maquines. I cree que aixó em ve de menut, de quan mon pare importava d'Alemanya uns aparells
fotografíes molt famosos per la seua exceMéncia. Les trameses arribaven a la botiga paterna molt ben embalades, i les cámeres
eixien a la llum rodejades d'un aire majestuós que imposava. Almenys a mi em produi'en una gran impressió, sobretot perqué
les coses prohibides sempre teñen l'encant de l'acte il-lícit. Després de fer una confessió així, no trobareu estrany que quan vaig
tindre noticia que ja estaven a la venda ordinadors que incloi'en una impressora i un processador de textos, m'entraren ganes de
comprar-me'n un. Aixó em costa el conegut conflicte entre les possibilitats i els desitjos, que no es resol mai satisfactóriament.
No vaig poder resistir la temptació i vaig adquirir un equip, que no era ni deis mes bons ni deis mes cars, pero no cal dir que
el vaig idolatrar immediatament.
151
f prova
Área d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
Les Useres
Al municipi de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, ¡ com a mostra d'un costum secular conservat
grades al fervor popular, l'últim divendres del mes d'abril se celebra una singular processó penitencial,
des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, en qué participen tretze hómens del
poblé -el guia i dotze pelegrins mes-, tres cantors que entonen antigües melodies tradicionals, el capella, un representant de l'Ajuntament, uns quants clavaris ¡ dénou muntures. Esta tradició, que complix
una vella prometenga, está molt arrelada a la comarca i seguix un procediment meticulós i calculat, que
perviu, possiblement sense canvis, des del segle xiv, i que té establits de manera seqüencial, precisa i
ordenada cada un deis descansos, celebracions, menjars i actes.
Pareix que els pelegrins pregaven per l'aigua, per la collita i contra la pesta, encara que alguns veíns
del poblé creuen que es tractava d'una cerimónia en qué se celebrava l'entrada en l'edat adulta deis
filis deis progenitors del poblé.
En el pelegrlnatge es recorre un trajéete sinuós que travessa els termes municipals de Llucena (Sant
Miquel de les Torrecelles), Xodos i Vistabella (Sant Joan de Penyagolosa).
A mes del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicado comarcal des d'antany.
Per este motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i es possible trobar al llarg del
recorregut diversos jaciments arqueológics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons. Tot aixó representa un important patrimoni arqueológic, arquitectónic, cultural i etnológic. Quant a l'aspecte natural i lúdic,
el camí discorre a través d'un paisatge format per llomes escarpades disposades paral-lelament a la
costa.
Des de qualsevol deis punts de vista amb qué es vulga analitzar este ritual, s'ha de dir que la seua
importancia augmenta contfnuament.
152
prova
PROVAI
Área de comprensió
(Jija el text segúent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Traduir es estimar
Fa temps que tinc la impressió, basada, probablement, mes en el desig que no en la realitat, que els
valencians tenim tendencia a aprendre idiomes; en conec que, sense cap preparado específica, parlen
el francés, l'alemany, l'italiá o l'anglés; me n'he trobats a Moscou, parlant rus amb fluídesa i, fins i tot,
n'hi ha que s'han entossudit a aprendre éuscar. Aixó sense comptar els qui, per vocació o per necessitat, han estudiat idiomes i es dediquen a l'ensenyament, la traducció professional o els negocis.
Per qué tenim, els valencians, esta tendencia poliglota, quan les circumstancies ens han «permés» aprendre molt acceptablement el castellá, que es una de les Mengües mes importants del món? Jo cree que
perqué, d'una forma conscient o instintiva, els valencians tenim molt clara la nostra situado: som una
minoría lingüística, absolutament menystinguda al nostre propi territori i del tot ignorada a l'exterior, que
forma part d'una cultura minoritaria en el context europeu. I el castellá, la «nostra» altra Mengua, es
parla a molts llocs del món, pero no té gaire utilitat al nostre continent. Així, la vocació europea deis
valencians, unida a la nostra peculiar situació idiomática, ens ha obligat a aprendre, almenys, una tercera Mengua, útil per a relacionarnos amb Europa sense haver de renunciar a comprendre el món amb
les nostres própies paraules.
Estimar la Mengua propia, la que ens ha permés interpretar i tractar de comprendre la realitat que ens
envolta, es el punt de partida imprescindible per a arribar a valorar les altres Mengües i a comprendre,
finalment, que cada Mengua es un prisma que ens fa veure la realitat d'una forma diferent.
Quan va comengar el procés de normativització, el senyor Fabra, que estimava la seua Mengua, va teñir
el valor suficient per a explicar ais catalans que el plural de casa no era "casas", sino cases, com pronuncien els valencians; o que el verb que ells pronunciaven "bula", s'havia d'escriure volar, d'acord amb
la prosodia valenciana. Al principi, molts catalans hi van estar en contra; pero ara, havent estat fixada
la morfología, els qui pronuncien "cumprá" han d'escriure comprar, de la mateixa manera com els qui
pronuncien "chiner", haurien de saber que han d'escriure gener. Tot vine a dir-ho, perqué, a pesar de
l'odi deis secessionistes i d'alguns castellanoparlants, i de la ignorancia que posen de manifest la immensa majoria deis catalans, els valencians som, encara, els millors usuaris de l'idioma. Sobretot, els
valencians que, a pesar de les dificultats, hem pogut comengar a comprendre el món en la propia Mengua,
abans que uns altres prismes Mngüístics comengaren a distorsionar la nostra visió peculiar del món.
A partir d'este cap de setmana, la meua tesi es veurá reforcada per les nombroses traduccions fetes
per valencians que ompliran els prestatges de la Fira del Llibre. Probablement, els mitjans de comunicado, com els organitzadors mateixos de l'esdeveniment, ignoraran aquesta contribució valenciana a la
dinamització i a l'actualització d'aquesta Mengua minoritaria i amenagada de mort, precisament, al lloc
on millor es parla i s'escriu. Pero vostés, que han tingut la paciencia de llegir estes paraules, teñen dret
a gaudir-ne deis resultáis: busquen traduccions valencianes i es divertirán llegint, comprendran molt be
les sensacions que pretenien transmetre els autors en la Mengua original i aprendran a estimar, encara
mes, la seua Mengua.
Josep FRANCO (adaptat).
rova
L'expressió Tot vine a dir-ho vol significar
D a) que l'autor fa unes premisses per a acabar concloent una idea general.
D b) que tot el que ha estat exposat préviament servix de fonament per a la conclusió del seu
raonament.
c) que l'autor fa referencia a una visió mes ampia del discurs.
4.
Dins del nostre
D a) els que
D b) els que
D c) els que
3.
La vocació europea deis valencians ens estimula a...
D a) estudiar a fons el context historie i geográfic europeu.
D b) aprendre formes de vida noves.
D c) aprendre una tercera Mengua que ens siga útil a Europa.
2.
Perqué creu l'autor del text que els valencians, en general, aprenem idiomes?
D a) perqué estem acostumats a aprendre'n.
D b) perqué sabem que la nostra Mengua es minoritaria.
D c) perqué viatgem molt a l'estranger.
1.
ámbit idiomátic, els valencians som...
millor utilitzem la nostra Mengua.
mes estímem la nostra Mengua.
mes utilitzem la nostra Mengua.
ü
5.
Quan P. Fabra va iniciar la normativització de la Mengua...
D a) va tindre una visió ampia de la pronuncia de la Mengua en tot el territori que li es propia.
D b) va ser molt ben acceptat per tots els parlants del territori.
D c) s'adaptá a la pronuncia deis territoris on esta es majoritária.
Conteste V (vertader) o F (fals)
Les traduccions valencianes ens permeten conéixer moltes obres d'autors estrangers.
8.
Els valencians parlem, amb fluídesa, les Dengues que aprenem.
7.
Estimar la Mengua propia es imprescindible per a comprendre altres Mengües.
6.
V
F
I
I
9. Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text?
D a) El valencia, una Mengua minoritaria.
D b) El valencia: una Mengua en perill.
D c) Estimar per aprendre.
10.
Quin resum sintetitza millor el text
D a) Els valencians tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionar-nos amb
els europeus i amb el món global, tant per motius professionals com per qüestions de
cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia som els millors usuaris de la Mengua
i, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar les sensacions que els autors, en la
seua Mengua original, pretenen transmetre ais seus lectors.
D b) Els valencians, conscients com som de parlar una Mengua minoritaria i menyspreada al
nostre propi territori, tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionarnos amb els europeus ¡ amb el món global, tant per motius professionals com per qües-
154
prova
tions de cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia som els millors usuaris
de la Mengua ates que el sistema d'escriptura de la nostra llengua s'adapta mes a la
fonética valenciana, i a mes a mes, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar
tes sensacions que els autors, en la seua llengua original, pretenen transmetre ais seus
lectors.
~ c) Els valencians, conscients com som de parlar una llengua minoritaria i menyspreada al
nostre propi territori, tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionar-nos
amb els europeus ¡ amb el món global, tant per motius professionals com per qüestions
de cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia tenim un sistema d'escriptura
que s'adapta mes a la fonética valenciana, que la d'altres árees de la nostra llengua; i a
mes a mes, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar les sensacions que els
autors pretenen transmetre ais seus lectors.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
passar
D a)
D b)
Eü c)
13.
bagueny
D a) barril
D b) insult
D c) vessant orientada cap al nord
12.
anfós
D a) anee
D b) mero
D c) tipus d'ámfora
11.
el bra? per la mánega (a algú)
acaronar-lo
enganyar-lo
ajudar-lo
14. desengramponador
D a) tornavís
D b) desembussador
D c) escura-ximeneres
15. cucavela
D a) cuquet de llum
D b) volantí
D c) estupidesa
r prova
desnerit
D a) deshidratat
D b) dit d'un lloc inhabitat, desert, abandonat
D c) poc fet corporalment, flac i menut
17.
traure la moca
D a) fatigar-se en alt grau
D b) convidar els amics
D c) mocar-se
16.
18. travessa
D a) cruílla
D b) aposta
D c) despesa
enclusa
21.
a escara
D a) a preu alt
D t>) a bon preu
D c) a estall
20.
eguinar
D a) igualar
D b) cridar el cavall, aínar, renillar
D c) parlar molt baix
19.
D
D
D
a) bloc de ferro acerat, en forma de prisma quadrat, que s'utilitza com a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja.
b) orfenat
c) motle de fusta per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb qué s'ompli.
Quina de les opcions següents es correcta?
La gallina
24.
La
D
D
D
23.
Una de
D a)
D b)
D c)
les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris:
atxacar
madeixa
lisiat
22.
paraula que está ben escrita es:
a) spaguetti
b) espagheti
c) espagueti
i el gall
D a) parrupa // quiquirica
D b) refila // mióla
[J c) escaína // canta
156
25.
Els
L!
ÜI
L
habitante de Benidorm son _
a) benidormins // dianins
b) bendormencs // dianencs
c) benidormers // deniers
prova^P
i els de Denla,
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal?
26.
El cavall no va poder aguantar _
del
i va caure
térra.
D a) la comesa // bou // en
D b) la comesa // bou // a
D c) l'escomesa // toro // a
27.
Té un
D
D
D
28. Per
D
D
D
molt fort: ja fa tres dies que no ha anat a l'escusat; s'haurá de prendre una
a) estrenyiment // pildora
b) restrenyiment // píndola
c) estrenyiment // pildora
la sabana van veure una
a) manada // zebres
b) bandada // cebres
c) bandada // zebres
de
29. Aquell calador de feres era tot un mestre en l'ús del Mac
D a) corredís // cagava
D b) escorredor // acagava
D c) corredor // cagava
30? Cada 25 de juliol la ciutat de Santiago de
D a) ComposteHa // pelegrins
D b) Compostela // peregrins
D c) Compostel-la // peregrins
quan
les feres.
s'inunda de
31. Al poblé Italia de Carrara hi ha una
D a) cantera // marbre
D b) cantera // marmol
D c) pedrera // marbre
de
molt famosa.
32. El metge li va
un régim molt sever al temps que li va
D a) prescriure // proscriure
D b) proscriure // prescriure
D c) proscriure // proscriure
33.
M'havia fet el
d'acceptar
bons preus.
D a) pressupost // pressupósit //
D b) pressupósit // pressupost //
D c) pressupost // pressupost //
el
certs aliments.
que em presentaren:
sempre fan
per qué
perqué
per que
157
F prova
34.
L'acusació del fiscal es difícilment
el cas.
per tant, la cosa mes
es que el jutge
D a) probable // provable // sobreseísca
D ti) provable // probable // sobresega
D c) probable // provable // sobreísca
35.
Encara que té
de porquera.
D
D
D
36.
coneixements, en el tráete personal es mes
que un forrellat
a) bastos // vast
b) bastos // bast
c) vastos // bast
Com
D
D
ü
37.
no hi havia quorum van
la reunió per
a) 0 // aplagar // al dia següent
b) que // ajornar // a 1'endemá
c) que // aplagar // al dia siguient
Al gener
D
D
ü
38.
rebaixes, com _
a) hi hauran // tots els anys
b) hi haurá // cada any
c) n'hi hauran // tots els anys
A la manifestado devia
ü
D
ü
39.
haver-hi,
un
de persones.
a) 0 // com a máxim // miler
b) de // com a molt // mil-ler
c) 0 // com a molt // miler
Com que la faena que tinc només em durará
D
ü
D
40.
passa a recollir-me al voltant del
a) mig dia // mig dia
b) migdia // migdia
c) mig dia // migdia
T'ho dic
D
D
D
41.
; si no fem practiques,
_, en perdrem l'hábit.
a) en serio // paulatinament
b) en serio // poc a poc
c) seriosament // a poc a poc
Mira que dir que els
D
D
D
42.
no son bons
menjar!
a) esclata-sangs // per a
b) esclatsangs // de
c) escaltassangs // per a
Si presentes una
D
D
D
signada per tu,
una setmana et donaran el passaport.
a) sol-licitud // dins d'
b) solicitud // en
c) sol-licitud // en
158
43.
prova
i
fumes un cigarret darrere de l'altre, t'acabarás la
a) Com begues // et // salut
b) Si beus // 0 // salut
c) Si beus // et // salud
primer la carn i després
Vosaltres cal que
gua.
Q a) friggau // I i // afiggau
G b) fregiu // hi // afegiu
G c) friggueu // li // afiggueu
46.
el cervell tot el que ha pogut per a trobar la
Vicent s'ha
G a) expremut // solució
G b) espremut // solució
Q c) exprimut // sol-lucio
45.
L'estanc era molt
; i com que les
haver de
-lo tot.
G a) fondo // ulleres // fons // desguassar
G b) fons // gafes // fondo // desaiguar
Q c) fondo // ulleres // fondo // desguassar
44.
47.
G
G
G
d'any no
a) Al principi //
b) A principis //
c) A principis //
tenien ni un céntim, pero a
al final
a fináis
a final
traure cadires ais convidants; trau_
'Is-les // enseguida
-los-en // de seguida
'Is-en // de seguida
de sol em van caure al
51.
A mi, la directora, em trau els documents de la caixa forta. A tu
G a) te'ls en
Q b) te'ls
Q c) te'n
50.
Eugenia, has d'enviar les (listes a les alumnes; envia_
oblide!
G a) -los-les // te s'
G b) 'Is-les // se t'
Q c) -les-les // se t'
49.
Has de
G a)
G b)
G c)
48.
no hi ha cap taula a la terrassa, poseu_
a) n'hi
b) ne
c) ne hi
van
, a la paella, l'ai-
d'any ja havien fet molts diners.
que arribaran
Si
G
G
G
ara, per favor, no siga cosa que
trau?
algunes.
159
' prova
En acabar de sopar fica els coberts al llavaplats; fica_
G a) -los-hi // los hi
54.
El cartel! ho diu ben ciar: No
D a) encendre
D b) enceneu
D c) encengueu
53.
Hauriem d'enviar unes flors a les professores; podries enviar
D a) -los-les
D b) -los-en
D c) -les-en
52.
c) 'Is-hi // els hi
D
b) 'Is // els
D
tu mateix unes?
foc a la pineda.
tu, que anit
vaig ficar jo!
Quina de les opcions següents es correcta?
Telefona'm
pugues.
D a) tan prompte
D b) quan abans
D c) quant abans
57.
Perdoneu-me: he tingut un
quan vos he dit que tenia un
curt per a redactar
intervius.
D a) lapse // lapsus // les
D b) lapsus // lapse // els
D c) lapsus // lapse // les
56.
Una natura tan
D a) agreste
D b) agrest
D c) agresta
55.
com esta em fa por.
de temps massa
58. Per a classe de dibuix necessitem:
per a fer les línies i
rectes.
D a) un regle // un escaire // angles
D b) una regla // una esquadra // ánguls
D c) una regla // un escaire // angles
59. Si voleu traure profit
D a) del // de valent
60.
c) del // molt
D
b) al // dur
D
per a fer
temps, heu de treballar
Em sembla que Tarros ja está en el
punt! No
ha de coure mes.
D a) seu // s'
D b) 0 // s'
D c) 0 // 0
160
Has vist
pluja mes forta i
a) que // que
b) quina // que
c) qué // qué
63.
L'escriptor amb
et vols entrevistar, va guanyar el premi
G a) el que // Nobel // uns
D b) qui // Nobel // uns
D c) el qual // Nobel // uns quants
62.
Aixó que acabes de dir no té
G a) gens de
G b) cap
G c) res de
61.
prova
gracia.
fa
anys.
fose está el cel?
D
D
D
64. Miquel
D a)
D b)
D c)
té bones
rendes // hi
rendes // en elles
rentes // hi
confia per a la vellesa.
65. Si algunes alumnes et demanen mes folis, dona
O a) -los-en
D b) -les-en
D c) 'Is-en
un.
a peu de página una nota
66. Caldrá
D a) inserir // aclaridora
D b) insertar // aclaratoria
D c) insertar // aclaridora
67.
El secretan ha
D a) rebut // escarit
D b) rebut // escuet
D c) recibit // escuet
un informe
. va ficar la
68. Ella,
D a) per últim // pata ,// traure
D b) finalment // pota // portar
D c) finalment // pata // portar
pero molt ciar de la situació.
i va
va trobar un
69. Sofia
D a) es // paraigua
D b) 0 // paraigua
D c) es // paraigües
70.
Dóna-li
D a)
D b)
D c)
a col-lacio un assumpte que tots volien evitar.
que algú havia perdut.
una
perqué no
dragea // tussa // porta
gragea // tusga // du
dragea // tussa // está
tossint tota la nit.
161
' prova
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
71.
Els
de les pel-lícules negres d'abans, gairebé sempre duien una
D a) galants // gavardina
D b) galans // gavardina
D c) galans // gabardina
La
73.
Com a
D a)
D b)
D c)
72.
regáis li vaig portar una
polsera // eivissenc
pulsera // ibissenc
polsera // ivissenc
es l'estat d'inactivitat
i un cabás
passen determinats
D a) letargía / per la qual
D b) letargía / peí qual
D c) letargía / peí que
74.
El
del
era aue calia intervindre-li 1'
D a) sugeriment // ciruja // esternón
D b) sugeriment // cirurgiá // esternó
a c)
75.
suggeriment // cirurgiá //
estérnum
bosc de
Aquell
era molt
D a) inmens // tilers // apacible
D b) ¡mmens // til-lers // plácid
D c) immens // til-lers // apacible
nascuda a
, i per tant,
a) Peníscola // penisclana // soca-rel
b) Penyíscola // penyiscolana // socaarrel
c) Peníscola // peniscolana // soca-arrel
de
la de Bélgica, es a dir
Hem visitat les capitals deis
i Luxemburg, de la nació homónima.
a) Paisos Baixos // Bruseles // La Haia
b) Países Baixos // Brusel-les // Lahaia
c) Países Baixos // Brussel-les // l'Haia
79.
Perqué
D a)
D b)
D c)
78.
El
D
D
D
77.
Es
D
D
D
76.
ens ha
que el
a) sergent / assabentat // furrier
b) sargent // asabentat // furriel
c) sargent // assabentat // feurriel
está de permís.
no havia posat
vegetal
em va
mantequilla // ais tallarins // muntar // trifulca
mantega // a les tallarines // armar // trifulga
mantegueta // ais tallarins // montar // trifulca
una
grandíssima.
la d'Holanda:
D
D
D
162
80.
Vés
prova
caigues del
_ a) 0 // tobogán
~ b) et // tobogá
Z c) et // tubogan
81.
una
per damunt la vaixella de
a) gamuga // cristal
b) gamussa // cristal
c) camussa // cristall
82.
Li han diagnosticat una
D
D
D
83.
a) pnemonia
b) neumonía
c) pneumonía
Mentre que
D
D
D
84.
es una nació,
es una ciutat
a) Ucrania // Marraquix // marroquí
b) Ucraina // Marraqueix // marroquí
c) Ucraina // Marráqueix // marroquina
Has posat
D
D
D
, es a dir, has passat
net la nota que vas fer anit?
a) a punt // en
b) apunt // a
c) a punt // a
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
85.
Tiraven
D
D
D
86.
al
del zoo.
a) cacahuets // mono
b) cacauets // mico
c) cacauhets // simi
Es
D
D
D
87.
que ella, quan llavors
pega un crit i se n'aná.
que la cosa estava tan malament, alca la
a) véu // veu // véu
b) veu // veu // véu
c) veu // véu // veu
Amb tant de
D
D
D
88.
m'he
a) roído // desvelat
b) ruido // desvelat
c) soroll // desvetlat
S'anomena
d'una altra.
D
D
D
al fet d'_
els efectes (d'una for$a, d'una acció, etc.) per mitjá
a) contra-restar // anular
b) contrarestar // anul-lar
c) contrarrestar // annular
163
' prova
i així podrem pintar.
Porteu
i
D a) llápissos // rotuladora
D b) llápis // retoladors
D c) llapis // retoladors
90.
El
de l'equip de fútbol ha caigut i s'ha
D a) davanter // lesionat // medul-la
D b) delanter // lessionat // médul-la
D c) devanter // lesionat // médula
89.
la
espinal.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
Com totes les ce
es de la institució, l'habitació, profu
ament i
uminada, era molt sen
illa. Pero
es diferenciava de les altres perqu
hi havia una máquina d'escriure i, a
egut darrere de la máquina, un home totalment i
mó
¡I, d'aspecte cavi
os, que mirava cap a la finestra reixada a través
del fum d'un cigarret que l¡ penjava deis \\
is. El director ens a
abentá que aquell home era un
escriptor i
ustre.
Preci
ament en aquell instant, el nove
ista es va girar cap a la máquina i els seus dits s'afonaren
silenciosament en les tecles. Escrivia molt de pre a, d'una manera qua
i ob e
¡va. De seguida
va acabar una quartilla. La f
u eixir del carro i la va depositar a la seua dreta. En prengué una altra,
la va posar a la máquina ¡ continua escrivint rápidament, sense pau
es.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
D
D
a) Avantatges de la informática en la vida actual.
b) Vestir-se: comoditat o esclaus de la moda?
164
Solucions comentades
I. b); 2. c), 3. a); 4. b); 5. a); 6. V; 7. F; 8. V; 9. c); 10. b)
II. anfós
b) mero. A Joanet I 'únic peix que U agrada es I 'anfós
a la planxa.
12. bagueny
c) vessant orientada cap al nord. No convé edificar al
bagueny, no fa sol i sol fer molt de fred. Com a mot
relativament sinónim tenim ombriu: 'ttoc on no toca
el sol'.
13. passar el brac per la mánega (a algú)
b) enganyar-lo. No et preocupes, que ella es capas de
passar el braf per la mánega al mes pintat.
14. desengramponador
a) tornavís. On has deixat el desengramponador? El
necessite per a collar un cargo!.
15. cucavela
b) volantí. El saltimbanqui fa unes cucaveles magnifiques.
16. traure la moca
a) fatigar-se en alt grau. Ací treballe tañí que acabaré
per traure la moca.
17. desnerit
c) poc fet corporalment, flac i menut. Este xiquet es
desnerit com pocs. Com a sinónims tenim menut, tap
de barral, escarransit, esmerlit, frévol, nyébit, malmenjat...
18. travessa
b) aposta. Els valenciana tradicionalment féiem, i fem
encara, travesses en els trinquéis.
19. eguinar
b) cridar el cavall. No sé que deu tindre l'egua, que no
para d'eguinar. Com a sinónims tenim amar, renillar.
20. a escara
c) a estall. Salen treballar a escara, es dir, a preu fet,
al marge del temps que tarden. També es pot dir a
escar.
21. enclusa
a) bloc de ferro acerat, en forma de prisma quadrat,
que s'utilitza com a suport de l'escalaborn en els
treballs manuals de forja. Per similitud amb I'enclusa del ferrers, els mamífers tenim un os de l'orella mitjana situat entre el martell i l'estrep anomenat
justament enclusa.
22. La paraula que figura en els nostres diccionaris es
b) madeixa. A mes de madeixa, també en podem dir
troca. II En lloc del castellanisme *atxacar podem
usar atribuir, imputar, allevar..., i en lloc de *tísiat,
lesionat o, en cas de ser mutual, també podem usar
esguerrat, alesiat, contrafet, afollat...
23. La paraula que está ben escrita es
c) espagueti. Caries fa uns espaguetis amb clo'isses que
estant molt bons.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
prova
La gallina escama i el gall canta
c) escaina, canta. A mes d'escamar, també hauríem
pogut usar escatainar. II Els animáis que parrupen
son els coloms i les tortores; els que refilen son els
rossinyols, els canarís...; els gats miolen, pero no cap
*quiquirica, ates que es un verb inventat.
Els habitants de Benidorm son benidormers i els de
Dénia, deniers.
c) benidormers, deniers.
El cavall no va poder aguantar l'escomesa del toro i
va caure a térra.
c) l'escomesa, toro, a. Com ja deveu saber, una comesa
es un encorree, una missió, mentre que una escomesa es un encontré, un xoc. II El mot toro fa referencia
básicament a un 'bou no castrat', a un 'bou brau'. //
Encara que molt sovint hi ha dublés entre usar a o en,
en les designacions de lloc, sembla bastant operatiu usar
a quan es poden posar els peus i utilitzar en en altres
casos: entra a casa; mira-ho en la enciclopedia.
Té un restrenyiment molt fort: ja fa tres dies que no
ha anat a l'escusat; s'haurá de prendre una píndola.
b) restrenyiment, píndola. El restrenyiment, efectivament, es Testal deis intestins en qué les évacüácioiis
son escasses i dificultosas', mentre que el mot estrenyiment significa 'acció d'estrényer, es a dir, d'estretir'. // A mes de píndola, segons les preparacions
farmacéutiques, també en podem dir segell, dragea,
pastilla... (pero no *píldora).
Per la sabana van veure una bandada de zebres.
c) bandada, zebres. El mot bandada tant pot fer referencia a un 'vol, multitud d'aus que volen' com a un
'conjunt d'animals d'una mateixa especie'. El mot
manada, lógicament, significa 'acció feta amb la má,
manotada'.
Aquell cacador de feres era tot un mestre en l'ús del
llac escorredor quan acocara les feres.
6) escorredor, acacava. Un llaq escorredor es una
'baga feta amb un nuc que permet estrényer-la o eixamplar-la a voluntat sense que es desfaja'. // Mentre que acabar significa 'perseguir amb insistencia,
sense donar treva', el verb cafar vol dir 'perseguir
(animáis en llibertat) per atrapar-los o matar-los\. Cada 25 de juliol
s'inunda de pelegríns.
a) ComposteMa, pelagrins. Recordeu mes topónims
que, com Compostel-la, també s'escriuen amb -/•/-:
Brussel-les, Gal-les, Gál-lia, Gal-lipoli, Mosel-la... II
El substantiu pelegrí, efectivament, es referix a una
'persona que fa per devoció una romeria a algún santuari, sol o en companyia d'altres' mentre que el mot
peregrí es un adjectiu que vol dir 'rar, poques vegades vist'. Una dona d'una bellesa peregrina.
31. Al poblé italiá de Carrara hi ha una pedrera de marbre molt famosa.
c) pedrera, marbre. Es importan! no contendré el mot
pedrera, 'lloc d'on s'extrauen pedrés emprades en
165
prova
32.
33.
34.
35.
36.
37.
construcció o en obres publiques' amb el substantiu
cantera, que vol dir, simplement, 'ganes de cantar'.
Anit, després de ben sopáis, fots teníem una cantera
de no dir.
El metge li va prescriure un régim molí sever al temps
que li va proscriure certs aliments.
a) prescriure, proscriure. Com a sinónims de prescriure temin els verbs indicar, assenyalar, marcar, manar,
ordenar, disposar... II Entre els sinónims de proscriure recordem abolir, prohibir, vetar...
M'havia fet el pressupbsit d'acceptar el pressupost que
eni presentaren: perqué sempre fan bons preus.
b) pressuposit, pressupost, perqué. El mot pressupósit
vol dir 'alió que se suposa préviament'. // Un pressupost, per contra, es el 'cómput anticipat del que costará una obra a fer'. // Recordeu que perqué es la
conjunció causal per excel-léncia; convé no confondre
la conjunció causal —i, de vegades final— perqué
(una paraula i accentuada) amb el conjunt per
qué (dos paraules) que s'utilitza en les oracions interrogatives, tant directes (per qué no vas venir?) com
indirectes (valia saber per qué no vas venir).
L'acusació del fiscal es difícilment provable, per tant,
la cosa mes probable es que el jutge sobresega el cas.
b) provable, probable, sobresega. L'adjectiu provable
significa 'que es pot provar'. // L'adjectiu probable, per contra, vol dir 'que té mes raons en pro que
en contra de la seua certesa o realització'. Es probable que no vinga. Una opinió probable; en este sentit, el mot probable molt sovint es pot substituir per
possible. II Recordeu que el PRESENT DE SUBJUNTIU del
verb sobreseure es sobresega, sobresegues, sobresega, sobreseguem, sobresegueu, sobreseguen.
Encara que té vastos coneixements, en el tráete personal es mes bast que un forrellat de porquera.
c) vastos, bast. Ja deveu saber que vast, figuradament,
significa gran. II Bast, en canvi, significa 'que no té
finor, que no té delicadesa ni bones maneres, que es
molt grosser'.
Com que no hi havia quorum van ajamar la reunió
per a l'endemá.
b) que, ajornar, a l'endemá. A hores d'ara ja deveu
saber que, en valencia el mot com no té, com en
castellá, valor causal, sino que hi cal afegir el mot
que. II Atenció, perqué el verb aplacar significa
'contractar (un operari)', es dir, donar-li pla9a (de
treball); en canvi, ajornar vol dir 'deixar per a mes
tard, per a un altre dia, per a mes avant'. // L'expressió *al/el dia següent es un cale del castellá, que
hem de substituir per la nostra forma genuína l'endemá.
Al gener hi haurá rebaixes, com cada any.
b) hi haurá, cada any. El verb haver-hi es impersonal
i, per tant, no pot tindre formes de plural. // Atenció
a les construccions cada dia, cada malí, cada setmana, etc., les corresponents formes de les quals en
38.
39.
40.
41.
42.
43.
castellá se solen formar amb todos: todos los días,
todas las mañanas, todas las semanas, etc. Estes estructures castellanos no pertanyen a la nostra llengua
i convé evitar-les; noteu, de passada, les corresponents construccions francesa i anglesa: chaqué jour...,
every day...
A la manifestado devia 0 haver, com a máxim, un miler de persones.
a) 0, com a máxim, muer. La probabilítat s'expressa
amb la perífrasi DEURE + INFINITO (i no *DEURE DE i
INFINITO): ara ja deuen ser mes de les deu; devies
teñir febre, perqué feies mala cara. II L'expressió
*com a molt, copia de la castellana corresponent, es
incorrecta; a mes de com a máxim, també hi podern
dir peí cap alt, a tot estirar... II Atenció al mot muer,
perqué s'escriu sense -/•/-, igual que mué, milionésim, milionari o milió.
Com que la faena que tinc nonios em durará mig dia,
passa a recollir-me al voltant del tnigdia.
c) mig dia, migdia. Mig dia, vol dir exactament aixó:
'la meitat d'un dia'; observeu que es una construcció
paral-lela a mig meló, mitja toronja, etc. // El substantiu migdia, en l'horari usual son les dotze del
dia.
T'ho dic seriosament; si no fem practiques, a poc a
poc, en perdrem l'hábit.
c) seriosament, a poc a poc. En la nostra llengua no
tenim el mot *$érm i, per tant, tampoc la locució *en
serio. II Ni *paulatí ni *paulatinainent son paraules
nostres; en canvi, sí que ho es la locució a poc a poc
(observeu: a poc a poc, i no *poc a poc).
Mira que dir que els esclata-sangs no son bons per a
menjar!
a) esclata-sangs, per a. Les paraules compostes per dos
elements (SUBSTANTIU + ADJECTIU o be VERB + SUBSTANTIU), si el primer deis quals acaba en vocal i el segon
comenca per les grafies X, R, S (recordeu, com a
regla mnemotécnica, el nom del poblé de XeReSa, a
la comarca de la Safor, o be el nom d'un conegut vi
andalús: XeRéS) duen un guionet: barba-ros, buscaraons, cama-roja, canya-xiula, cara-redó, cara-sol,
cara-xuplat, compta-revolucions, escura-xemeneies,
gira-sol, guarda-roba, Malva-rosa... II La preposició
que cal usar en este cas es per a (i no *de menjar).
Si presentes una sol-licitud signada per tu, en una setmana et donaran el passaport.
c) sol-licitud, en. Com ja deveu saber, s'escriuen amb
-d els substantius femenins formáis amb els sufixos
cuites -etud, -itud: actitud, altitud, aptitud, inquietud,
latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... II No oblideu que l'adverbi dins significa el
contrari de fora; per tant, ací cal usar en.
Si beus tant i 0 fumes un cigarret darrere de I'altre,
t'acabarás la salut.
b) si beus, 0, salut. La conjunció condicional per antonomasia es si; construccions com ara *com begues,
166
44.
45.
46.
47.
48.
*com viiigua, etc., no son nostres. // El verb fumar
no es pronominal, com tampoc ho son els verbs encreuar, mancar, passar, olorar... II En posició final de
paraula, després de vocal tónica, normalment usem
-t: maldat, mortaldat, netedat, orfandat, sequedal,
soledat, velledat... (excepte els femenins acabáis en
-etud i -itud i algunes altres poques paraules, com ara
alcaid, almud, caid, fluid, fred, quid, sud..., i alguns
noms propis com ara Alfred, Conrad, David, Madrid,
Sigfrid i Valladolid...)
L'estanc era molt fondo; i com que les ulleres de sol
em van caure al fons, van haver de desguassar-\o tot.
a) fondo, ulleres, fons, desguassar. Atenció a la diferencia entre els mots fondo, que significa 'profund' i
fons, nom amb qué designem la 'part inferior d'un
recipient, d'una cavitat, extrem mes baix d'un precipici, etc.'. El fons d'una piscina. El poblé está al
fons de la valí. II Les ulleres es posen en els ulls,
naturalment. // Fixeu-vos que el verb desguassar es
sinónim de desaiguar; al verb castellá desguazar correspon el nostre desballestar.
Vicent s'ha espremut e! cervell tot el que ha pogut per
a trobar la saludó.
b) espremut, solució. Atenció, perqué el nostre verb es
esprémer (i no verb *exprémer); observeu que els
mots següents s'escriuen tots amb -s- (i no amb -x-):
esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estranger i estrany. D'altra banda, noteu que es un
verb de la segona conjugació, igual que els verbs
prémer, temer, terratrémer i tremer i fa el participi
en -ut: espremut (i premut, temut, terratremut, i tremut, respectivament). // El mot solució no s'escriu
amb -/•/-, com tampoc ho fan profilaxi, ravioli, revelar, selecció, seqüela...
Vosaltres cal que fregiu primer la carn i després hi
afegiu, a la paella, l'aigua.
b) fregiu, hi, afegiu. Les úniques formes normatives
son fregiu i afegiu', la resta son vulgarismos. // Noteu
que el pronom feble hi (i no U, ates que no es tracta
d'una persona), avanca pleonásticament el sintagma
a la paella.
Al principi d'any no tenien ni un céntim, pero a final
d'any ja havien fet molts diners.
a) al principi, al final. A mes de al principi, també hi
podríem haver usat al comencament, al comenc, a
l'inici, a la primeria, pero no *a principis, que es
castellanisme. // A mes de a final, també hi podríem
haver usat alafi, a la darreria, a l'acabament, pero
no *a fináis, que es una altra forma no genu'ina nostra.
Has de traure cadires ais convidants; trau-los-en que
arribaran de seguida.
b) -los-en, de seguida. Ais convidáis = los ¡ (de) cadires = en; observeu que hem usat -los (i no 'ls) perqué trau acaba en semivocal (i no en vocal; compareu amb busca 'ls-en, per exemple); noteu, a mes, que
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
prova
el pronom en té ací un valor partitiu. // En valencia
ni tenim el mot *enseguida ni la locució *en seguida; la nostra locució es de seguida.
Eugenia, has d'enviar les llistes a les alumnes; envía 'ls-les ara, per favor, no siga cosa que se f'oblide!
b) 'ls-les, se t'. A les alumnes = 'ls I les llistes = les;
recordeu que l'objecte indirecte es idéntic tant si es
masculí com femení (Vi, en este cas, ja que el verb
acaba en vocal). // La combinació se t' no té mes
problema que recordar que l'apóstrof ha d'anar tan a
la dreta com siga possible.
A mi, la directora, em trau els documents de la caixa
forta. A tu te'ls en trau?
a) te's -en. A tu = te I els documents = 'ls / de la caixa
forta = en; observeu que es tracta d'una combinació
de tres pronoms anteposats al verb.
Si no hi ha cap taula a la terrassa, poseu-nVt/ algunes.
a) -n'hi(De) taules = ne I a la terrassa = hi; observeu
que una vegada mes es tracta d'un ús partitiu del
pronom en.
Hauríem d'enviar unes flors a les professores; podries
enviar-/os-e« tu mateix unes?
b) los, en. A les professores = los /(de) flors = en; noteu
que el pronom en (amb valor partitiu) substitu'ix exclusivament el mot flors, pero no l'indeterminat
unes.
El cartell ho diu ben ciar: No encengueu foc a la pineda.
c) encengueu. Com ja deveu saber, les prohibicions s'expressen en PRESENT DE SUBJUNTIU, i no en IMPERATIU.
En acabar de sopar tica els coberts al llavaplats; fica'ls-hi tu, que anit els hi vaig ficar jo!
c) 'ls-hi, els hi. Els plats = els / al llavaplats = hi; observeu que segons la situació respecte del verb, el
pronom els pren les formes 'ls i els, respectivament.
Una natura tan agresta com esta em fa por.
c) agresta. Atenció, perqué l'adjectiu agreste té quatre
formes (masculí singular, femení singular, masculí
plural i femení plural); recordeu-ne d'altres amb la
mateixa característica: ferm, fix, fon, gris, inepte, inert, limítrof, pobre, trist, valent, verd...
Perdoneu-me: he tingut un lapsus quan vos he dit que
tenia un lapse de temps massa curt per a redactar les
intervius.
c) lapsus, lapse, les. Un lapsus, efectivament, es un 'error que es comet per inadvertencia, per distracció' i
un lapse, en canvi, es Tespai de temps transcorregut'. // El mot interviú es femení, igual que ho son
els següents: una escalopa, una escaparata, una esperma, una esplendor, la florera, la fresca, la frescor,
les hematíes, les icones, una imperdible, les incisives,
la génesi, la grip, la letargía...
Telefona'm tan prompte pugues.
a) tan prompte. Les formes
i quctnt
abans no son nostres.
167
>rova
58.
59.
60.
61.
62.
Per a classe de dibuix necessitem: un regle per a fer
les línies i escaire per a fer angles recles.
á) un regles, un escaire, angles. L'instrument llarg i
dret, de secció rectangular i generalment de poca
grossária, utilitzat per a tracar línies recles amb un
llapis, un tiralínies, etc., es un regle', el mot regla, en
canvi, té diferents valors, com ara 'alió que servix
per a dirigir la conducta en l'estudi, en la creerá, en
la moral, en Pexecució d'una cosa' o be el 'precepte,
principi o máxima que expressen una regla'. Una regla de conducta. Regles d'urbanitat. Les regles de la
lógica, o be Torde o concert invariable que guarden
les coses'. // Un escaire, de la seua banda, es un
'instrument de dibuix, de fusta, plástic o un altre material, en forma de triangle rectangle'; una esquadra,
en canvi, es una 'unitat militar a les ordes d'un caporal', o be una 'unitat naval composta de dos o mes
naus homogénies, amb finalitat básicament defensiva'
encara que també pot referir-se a una 'divisió d'avions de l'exércit de Taire'. // El nostre mot es angle.
Si voleu traure proflt del temps, heu de treballar de
valent.
a) del, de valent. Observeu que la nostra locució es
traure prqfit de, preposició que usem en altres locucions, com ara: saber de ciencia certa, soroll de buit,
tindre por de les represálies, treballar de grat, vehicle de motor, vestit de ratlles... //A mes de de valent,
també podríem usar-hi l'adverbi mot molí, pero no
dur, ates que es un adjectiu (i no un adverbi) i, per
tant, no pot acompanyar un verb.
Em sembla que l'arrós ja está en el 0 punt! No 0 ha
de coure mes.
c) 0, 0. La nostra locució es en el punt, com ja deveu
saber, en valencia només usem els possessius quan es
indispensable. // Segur que ja sabeu que el verb coure no es mai pronominal, i tampoc ho son els verbs
aprendre, baixar, callar, caure, conéixer, deixar la
pell...
Aixó que acabes de dir no té gens de gracia.
a) gens de. Adoneu-vos que cap acompanya sempre elements comptables i, per tant, no son acceptables cales
del castellá com ara *no em va fer cap por, *aixó no
té cap gracia, sino que hi heñí d'usar gens de.
L'escriptor amb el qual et vols entrevistar, va guanyar
el premi Nobel fa uns quants anys.
c) el qual, Nobel, uns quants. A mes del pronom el
qual també hi podem usar qui, pero no *el que', cal
que tíngueu present que en la nostra llengua no es
normatiu construir —com fa el castellá— esta frase
amb el conjunt PREPOSICIÓ + el+ que: *l'escriptor
amb el que... II Recordeu mes noms propis que en
valencia son aguts, igual que Nobel: Benarés, Biarritz, Borís, Dakar, el Tibet, els Carpáis, Mikhail, Munic, Nobel, Port Said, Raiman, Zuric... II El mot un
no té, en la nostra llengua, valor quantitatiu, sino que
ens hí hem de valdré d'uns quants, alguns...
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71
Has vist quina pinja mes forta i que fose está el cel?
b) quina, que. Recordeu que en les frases amb valor
exclamatiu usem quin (i flexió) davant deis substantius pero que (i no que) davant deis adjectius.
Miquel té bones rendes i hi confía per a la vellesa.
a) rendes, hi. Per renda s'entén 'alió que s'obté com a
conseqüéncia de la propietat d'un actiu material o
financer'; el mot renta es una forma del verb rentar,
es a dir, 'netejar'. // Observeu que el pronom feble
hi substitu'ix el sintagma en les rendes.
Si algunes alumnes et demanen mes folis, dóna'ls-en
un.
c) 'ls-en. Algunes alumnes = els / (de) folis = en, i tenint en compte la situació respecte del verb i com
acaba, la combinació escaient es la proposada.
Caldrá inserir a peu de página una nota aclaridora.
a) inserir, aclaridora. El verb * insertar no es de la
nostra llengua. // Una nota ha de ser aclaridora (o
explicativa)', en la nostra llengua no hi ha Padjectiu
*aclaratori.
El secretan ha rebut un informe escarit pero molt ciar
de la situació.
a) rebut, escarit. Recordeu que el verb rebre (i també
apercebre, concebre i decebré) pertanyen a la segona
conjugació i fan el participi rebut, rebuda, rehuís, rebudes. II L'adjectiu escarit es el que ens indica que una
cosa es 'sense acompanyament de cap classe, sense
adornaments, circumloquis, etc.'; *eseuet es castellá.
Ella, finalment, va ficar la pota i va portar a col-lacio
un assumpte que tots volien evitar.
b) finalment, pota, portar. La locució
no es
valenciana; la nostra forma es finalment. II El mot
*pata no es valencia en cap sentit; hem d'usar-hi
pota. II En la nostra llengua usem portar a col-lacio
(i no *traure a col lacio).
Sofía 0 va trobar un paraigua que algú havia perdut.
b) 0, paraigua. Recordeu que quan el verb trobar va
seguit d'un objecte directe (es a dir, la cosa trobada),
no es pronominal: trobar un llapis, trobar un quadre... II El nostre mot es paraigua; la forma paraigües n'és el plural: tinc quatre o cinc paraigües.
Dóna-li una dragea perqué no tussa: está tossint tota
la nit.
c) dragea, tussa, está. Recordeu que el nostre mot es
dragea. II Les formes normatives del PRESENT DE SUBJUNTIU del verb tossir son tussa, tusses, tussa, tossim,
tossiu, tussen. II L'estructura castellana *du/porta tossmt..., no es nostra, i cal evitar-la; la nostra corresponent es está tossint tota la nit.
L'opció correcta es Els galants de les peMícules negres
d'abans, gairebé sempre duien una gavardina.
a) galants, gavardina. La paraula *galan no es valenciana // Recordeu mes paraules que, com gavardina,
s'escriuen amb v (i no amb b): javelina, lloví, pavelló, provar, raval, rave, savi, saviesa, trovar, trévol,
168
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
vaixell. Vaquéira, vedella, vermell, vernís, Vesuvi, volea, volta. voltor, varada...
Com a regáis ti vaig portar una pulsera i un cabás
eivissenc.
a) polsera, eivissenc. Recordeu mes mots com polsera,
escrits amb o: palpa, pols, polsar, polvoritzar, porga,
rétol, rigorós, Romanía, rossinyol, rostir, segons... II
Si es d'Eivissa, será eivissenc, lógicament.
La letargía es I'estat d'inactivitat peí qual passen determináis animáis.
b) letargía, per la qual. No es letargía l'únic mot pía
de la nostra llengua els corresponents del quals en
castellá no ho son; recordeu-ne mes: dentifrici, dinamo, exegesi, fagócit, gurú, hemiplegia, incórrer, intérfon, karate, letargía, leucócit, libido... II A mes de
per qual, també hi hauríem pogut usar peí qué, pero
no *pel que.
El suggeriment del cirurgiá era que calía intervindre-li
V estérnum.
c) suggeriment, cirurgiá, estérnum. El mot suggeriment s'escriu amb -gg-, igual que totes les paraules
de la familia suggerir. II La 'part de la medicina que
té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els
traumatismes, etc., per mitjá d'operacions fetes amb
la má o amb instruments' es diu cirurgiá, i l'especialista, cirurgiá. II A mes A''estérnum, este os que tenim en el pit, també es pot dir estern.
Aquell immens bosc de til-lers era molt plácid.
b) immens, til-lers, plácid. El til-ler es Parbre de la
til-la, mot que s'escriu de manera semblant a axil-la,
camamil-la, clorofilla, goril-la, intranquil-la, papilla, postilla, pupil-la, sibilla, tranquilla, Milla... II A
mes de plácid, també hi podrían dir tranquil, agradable, quiet, seré..., pero no *apacible.
Es nascuda a Peniscola, i per tant, penisclana de socarel.
c) Peniscola, penisclana, soca-rel. A mes del topónim
Peniscola, recordeu també Cape Cañaveral (i no
*€abo/€ap Canyaveral). II Els habitants de la ciutat
del Baix Maestral es diuen penisclans i penisclanes.
II La nostra locució es, naluralmenl, de soca-rel.
El sergent ens ha assabentat que el furrier está de permís.
a) sergent, assabentar, furrier. Recordeu mes paraules
que, com sergent, s'escriuen amb e en lloc de amb a
com les castellanos corresponents: punxegut, ráfega,
rapsode, rave, resplendor, seti, sucre, tálem, teler,
tempteig, terrina, treball, tríade, vernís, Xúquer II El
nostre verb es assabentar. II Recordeu mes paraules
semblanls a furrier, dosser, escorta, guardó, palmerar, Petrer, pregaría, prisar, quarter, quintar, quirat,
sabré, tempera!, timoner, tortora, xamfrá...
Perqué no havia posat mantega vegetal a les tallarines
em va armar una trifulga grandíssima.
/)) mantega, a les tallarines, armar, trifulga. La nostra
paraula es mantega (el mot *mantegueta, cale del
79.
80.
81.
82.
prova
castellá, no es valencia). // Recordeu mes paraules
que, com tallarines, també son femenines: / 'arenga,
la percala, les postres, una potinga, la regaléssia, la
resplendor, la sida, la sincope, la síndrome, la sucrera, la suor, la íeulada, la torpor, la verdor, les xinxes... II A mes de mantega i trifulga, aprofiteu l'ocasió per a recordar com s'escriu el mol esquine, (i no
esguinc. ni esguince).
Hem visitat les capitals deis Paisas Babeos; la de Bélgica, es a dir Brussel-les la d'Holanda: l'Haia i Luxemburg, de la nació homónima.
c) Paisos Baixos, Brussel-les, l'Haia. El mot Paisas té
tres síl-labes, rao per la qual porta diéresis gratu'ü,
heroína, jesuíta, Montjuic, oída, roína, suicida, Suissa, ve'ina... II Recordeu mes noms propis amb -/•/-,
com Brussel-les: Allá, Apollo, Aquilles, Camilla,
Caracalla, Compostella, Galla, Galles, Gállia,
Gallipoli, 11 liria, Marcella, Marcellí... II Recordeu
que alguns deis nostres topónims duen un article anteposat que es part consubstancial del topónim en
qüestió: / 'Aleara, el Compelía, les Caves de Vinromá,
l'Eliana, l'Enova, els Pobléis, la Valí d'Uixó, la Vila
Joiosa, la Vilavella, etc.; este article forma part del
topónim i no pol ser eliminat; observeu, a mes a mes,
que va en minúscula (pero en majúscula si va en inici total de text, com passa amb les altres paraules
que encapfalen un texl); a mes a mes, es comporten
com la resta d'articles, es a dir, es poden contraure
(vine del Verger, vaig a I'Alcudia, passarem peí Compelió, vindrem per I 'Énová); peí que fa ais topónims
estrangers, els articles serán en majúscula si no estant
adaplals a la noslra llengua (O Grave, Los Angeles,
Le Havre...), pero s'escriuran en minúscula en cas
d'estar valencianitzals: el Caire, l'Haia, la Meca...).
Vés alerta i no 0 caigues del tobogán.
a) 0, tobogán. Recordeu que ni el verb caure ni els
verbs callar, caure, conéixer, deixar, mancar, seure...,
no son mai pronominals. // A mes de tobogán, recordeu també el mot orangután.
Passa una camussa per damunt la vaixella de cristall.
c) camussa, cristall. Observeu que nosaltres diem camussa per referir-nos a la pell de Visará, menlre que
els castellans usen la paraula gamuza tañí per a la
pell com per a l'animal. // A mes de cristall, observeu esles allres paraules en qué usem també la // (i
no la /, com les castellanos corresponents): ¡legenda,
llicéncia, llicenciat, motxilla, pallasso, pelletería,
porcellana, rellotge, sentinella, traslladar, ullal, xandall...
Li han diagnostica! una pneumonía.
c) pneumonía. Observeu que el mot pneumonía (que
prové de la forma prefixada de la paraula grega pneéma, que significa 'aire', 'venl', 'buf, 'esperil', i que
Irobem en molles allres paraules, com ara pneumátic,
pneumonía, pneumónic, pneumogástric, pneumatologia, pneumatografia...), es una paraula esdrúixola,
169
rova
83.
84.
85.
86.
87.
com també ho son auréola, diode, dioptría, eczema,
eléctrode, metástasi, olimpíada, pátxuli, rubéola, tríade, valúa...
Mentre que Ucraína es una nació, Marráqueix es una
ciutat marroquina.
c) Ucraína, Marráqueix, marroquina. Recordeu que
un habitan! d''Ucraína (i no * Ucrania) es un ucraínés. II Pareu esment en mes topónims que, com Marráqueix, son també mots plans: Aneu, Ankara, Cérber, Efes, Eufrates, Honolulú, Kefren, Kíev,
Sebastopol... II Com a adjectius paral-lels a marroquina recordeu també, magrebina i mina.
Has posat a puní, es a dir, has passat en net la nota
que vas fer anit?
a) a punt, en. La locució a puní vol dir 'preparat, disposat'; no la confongueu amb el substantiu apunt que
vol dir, be un 'dibuix o pintura que es realitza rápidament', be 'el conjunt de notes que es preñen a
partir d'un escrit, una conferencia, una classe'. // La
nostra locució es en net; recordeu-ne altres en qué
també s'usa la preposició en: Tindre el compte en
descobert (i no *al descoberf). Viure en l'estretor (i
no *amb molía estretor). Náixer en bona estrella
(i no *em
Tiraven cacauets al mico del zoo.
b) cacauets, mico. Observeu mes paraules que, com
cacauets, s'escriuen sense cap h: braman, benaurat,
Boi, coet, Elisabet, Ester, exuberant, malaurat, Maó,
Munic, oratge, orfe, orxata, Osea, os, ou, Rin, truá,
Zuric... II A mes de mico, també en podem dir simi,
pero no el mot castellá *mono.
Es veu que ella, quan llavors vén que la cosa estava
tan malament, alca la veu, pega un crit i se n'aná.
c) veu, veu, veu. Cal distingir entre les dos formes verbals veu, PRESENT D'INDICATIU, i vén, PASSAT SIMPLE (i,
per tant, substituible per va veure) del verb veure,
i el substantiu veu: 'so de la laringe'.
Amb tant de soroll m'he desvetlat.
c) soroll, desvetlat. El nostre mot es soroll; *mído o
*nridtr son castellanismes. // Recordeu que el verb
desvelar vol dir 'descubrir, revelar (alguna cosa que
estava amagada)', es a dir, 'llevar el vel'; desvetlar
(o desvetllar), per contra, significa 'llevar o perdre la
son'.
88. S'anomena contrarestar al fet d'anul-lar els efectes
(d'una forca, d'una acció, etc.) per mitjá d'una altra.
b) contrarestar, anul-lar. Observeu que les paraules
compostes per un prefix i lexema comencat per r (i
també els cometáis per s) no la dupliquen, ates que
la competencia lingüística d'un parlant autócton ja li
diu que es tracta d'un mot compost; ací en teniu mes
exemples: a-: arítmia; anti-: antirepublicá; auto-: autoretrat; extra-: extraradi; greco-: grecoromá; infra-:
infraroig; mono-: monorail; multi-: multiracial; neo-:
neorealista; post-: postromántic; pre-: preromá... II
Com ja deveu saber, anul-lar es un verb que significa 'tornar nul, destruir' i l'adjectiu anular vol dir
'relatiu o pertanyent a l'anell, que té forma d'anell';
finalment, *ammlar es un pur invent.
89. El davanter de l'equip de fútbol ha caigut i s'ha lesionat la medul-la espinal.
a) davanter, lesionat, meduMa. Si el jugador es posa
davant (i no Adelante), s'haurá de dir davanter (i no
*delanter), óbviament. // L'adjectiu lesionat s'escriu
així. // Observeu que el mot medul-la, a mes de contindre una -/•/- (com metáilic, mol-lusc, ombrel-la,
pal-ladi, pal-liar, paral-lel, pel-lícula, penicil-lina,
pol-len, pol-luir, protocol-lari...), es una paraula plana, igual que ho son els mots karate, míssil, monólit,
odéon, osmosi, quadriga, reptil, reuma, térmit, textil,
tulipa, vertigen, víking, zoófit, zulú...
90. Porteu llapis i retoladors, i així podrem pintar.
c) llapis, retoladors. Com ja deveu saber, els masculins
no aguts acabáis en -s i tots els femenins acabáis
també així, son invariables: un/uns alies, el/els bíceps, el/els cactus, la/les caries, el/els ficus, un/uns
mecenes, el/els tipus, un/uns virus... // Observeu que
el mot retolador es un derivat de rétol (i no de *róttrio o *roteí).
Dictat
Com toles les cel-les de la institució, l'habitació, profusament il-Iuminada, era molt senzilla. Pero es diferenciava de les altres
perqué hi havia una máquina d'escriure i, assegut darrere de la máquina, un home totalment immóbil, d'aspecte cavil-lós, que
mirava cap a la finestra reixada a través del fum d'un cigarrel que li penjava deis llavis. El director ens assabentá que aquell
home era un escriptor il-lustre.
Precisament en aquell instant, el novel-lista es va girar cap a la máquina i els seus dits s'afonaren silenciosament en les tecles.
Escrivia molt de pressa, d'una manera quasi obsessiva. De seguida va acabar una quartilla. La féu eixir del carro i la va depositar a la seua dreta. En prengué una altra, la va posar a la máquina i continua escrivint rápidament, sense pauses.
170
prova
Área d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentan.
Biblioteca Nacional
Fundada per Felip V el 1712 com a Biblioteca Pública de Palau, la Biblioteca Nacional es des de 1836
la institució encarregada de salvaguardar, conservar i difondre la saviesa escrita i gravada al llarg del
temps. L'activitat d'un dia qualsevol a la Biblioteca Nacional comenga al molí de cárrega i descárrega
deis soterranis. D'acord amb la llei, l'impressor está obligat a enviar a la biblioteca almenys dos exemplars de tot alió que estiga reconegut amb un depósit legal.
A la sala de precatalogació s'estampa el segell i l'etiqueta antirobatori a tots els exemplars. Se n'elabora llavors una descripció técnica i bibliográfica. S'hi assigna un lloc d'accés que respon a una fórmula
mundial de catalogació i rep un número que será definitiu. Se separen l'exemplar de conservació i el de
depósit, i es posa una signatura en este últim: el conjunt de nombres i lletres que l'identifica i el correlaciona amb la fitxa de busca o préstec.
La gran majoria del fons contemporani s'ubica ais depósits de la seu de la Biblioteca a Alcalá de Henares. No obstant aixó, les dotze plantes de catalogació guarden les joies mes requerides pels investigadors. En corredors interminables, amb llum artificial, una temperatura constant i una xarxa laberíntica,
es troben perfectament apilades les revistes —de la primera a la sexta planta— i els llibres —les sis
restants. Alguns exemplars están protegits en caixes de cartó per a impedir que l'ácid del paper els
deteriore peí pas del temps (les peces mes delicades están microfilmades).
Les obres de referencia son accessibles sense necessitat de reserva; les altres es recullen sota demanda que, be pot fer-se in situ, o a través de la página web de la Biblioteca. Destaquen tres sales: la Sala
Cervantes; la Sala Goya, que arxiva dlbuixos, estampes, il-lustracions ¡ gravats, cartells, ex-libris \
mera (productes Impresos sense vocació de permanencia, com ara cromos, etiquetes publicitáries, embolcalls de productes...), cartells, fotografíes, ¡conografies i fons de referencia especialitzats en art, a
mes de mapes antics i moderns, manuscrits i referéncies de cartografía; i la Sala Barbieri, la qual guarda partitures I llibres de música i musicología, manuscrits i impresos, revistes i fullets especialitzats,
arxius origináis musicals, registres sonors, documents audiovisuals i multimedia, i arxius de la paraula.
Només entre els anys 2000 i 2007 es fitxaren 1.280.786 títols.
171
prova
PROVA!
Área de comprensió
Llija el text segúent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Prové l'home del mico, tal com se sol dir?
Quan el 1859 Charles Darwin va publicar la seua obra sobre l'origen de les especies va provocar un
terrabastall en tots els ámbits. No sois va introduir uns elements revolucionaris en ciencia, sino que ais
ámbits filosófics, religiosos, culturáis, socials o polítics també es va comengar a discutir aquella agosarada teoria segons la qual l'ésser huma era una especies mes, que havia sortit a partir de l'evolució
d'altres especies.
Si en el camp científic Darwin va tindre certes dificultáis, pero va acabar ¡mposant els seus punts de
vista, en el camp religiós i el polític, les coses van ser molt diferents. En ciencia, les idees acaben
imposant-se no simplement perqué els adeptes convencen els altres en discussions, sino perqué les
proves que s'hi aporten van confirmant una teoria. Es el cas de la teoria de la relativitat.
Lógicament, ser una especie com les altres —mes evolucionada en alguns aspectes, pero, en definitiva,
com la resta— no feia gaire gracia ais qui consideraven l'home com el Rei de la Creació. En l'ámbit
religiós, la teoria de Darwin anava en contra del relat bíblic, ja que proposava que els éssers vius havien anat evolucionant, que alguns s'havien extingit ¡ d'altres s'havien adaptat i que, finalment, el procés
havia donat lloc a especies tan diverses com les papallones, les palmeres, els gossos, els goril-les i els
hómens, entre molts altres.
Per aixó, la teoria de Darwin es va intentar ridiculizar. I una de les formes de fer-ho va ser intentar
resumir-la de forma concisa, per be que inexacta i prou ridicula per a generar el rebuig de la gent. «L'home ve del mico» es una frase equivocada, pero que sovint ha aconseguit provocar les rialles sobre
l'origen de l'home. En realitat, l'home, el ximpanzé i el goril-la provenen d'un antecessor comú.
Es comenta que en cert debat entre el bisbe Wilberforce i el bióleg Thomas Henry Huxley, amic de Darwin i un deis principáis divulgadors de la teoria de l'evolució, el primer va preguntar al segon si descendía del mico per part de pare o de mare. Huxley va respondre que entre un simi o una persona ben
dotada per la natura i amb recursos i influencia, pero que utilitzava estes facultats per ridiculitzar unes
importants teories científiques, prefería tindre com a avi el simi.
Potser l'anécdota no va ser ben be així, pero es tota una Migó per ais que es mostren incapagos d'admetre evidencies si van en contra de les seues conviccions profundes. La teoria de l'evolució es una
Migó d'humilitat. Ens mostra que l'home, per evolucionat que estiga, forma part de la natura i ha de
respectar-la.
Xavier DURAN. 100 noves preguntes sobre la ciencia
l'ámbit científic, Darwin va acabar imposant la seua teoria...
a) per l'evidéncia de les proves que anaven confirmant-la.
b) per l'aclaparadora quantitat de proves que h¡ va aportar.
c) perqué argumentava hábilment el seu discurs.
En
G
G
n
2.
teoria de Darwin sobre les especies...
a) va suposar un interés nou pels principis de la vida.
b) va causar un gran impacte en els ámbits científics, culturáis i religiosos.
c) va passar completament desapercebuda fins a molts anys després de la seua mort.
La
O
G
G
1.
173
' prova
3.
4.
En l'ámbit religiós, la teoría de Darwin va trobar mes oposició...
c)
D
b)
G
a)
G
per l'ambient profundament crític amb la ciencia.
perqué contradeia els ensenyaments de la Biblia.
per I'existencia de grups radicáis que hi estaven en desacord.
La utilització de "no sois..." expressa que...
G
G
G
5.
a) els arguments formuláis a continuado s'afegixen a uns altres de posteriors.
b) l'emissor ¡ el receptor compartixen els mateixos arguments.
c) Que els components ideológics expressats están en contradicció amb ('argumentado total
del text.
Quines son les dos tipologies textuals que es combinen en el text?
G a) descriptiu i narratiu.
G b) narratiu i argumentatiu.
G c) expositiu i narratiu.
Conteste V (vertader) o F (fals)
6.
La frase "L'home ve del mico" intentava guanyar adeptes a la teoria de l'evolució.
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al text?
9.
L'home, el ximpanzé i el goril-la teñen un mateix antecessor.
8.
La Teoria de Darwin constituíx una Mico d'humilitat per a la humanitat.
7.
G
G
G
10.
—
I
I
3) La teoria de l'evolució
b) L'home ve del mico?
c) Evolucionóme versus creacionisme
Quin resum sintetitza millor el text?
G a) Quan Darwin va publicar la seua teoria va provocar grans polémiques. En el món científic
les evidencies van acabar per imposar la teoria; pero en l'ámbit religiós i fins i tot polític,
son les conviccions personáis les que fan acceptar, o no, les idees. La teoría de l'evolució
es una prova que tots en la natura som el resultat d'un mateix procés i, per tant, estem
obligáis a respectar-la.
G b) Quan es va publicar la teoria sobre l'origen de les especies, es van provocar grans polémiques. En el món científic l'evolucionisme es va imposar, pero no així en l'ámbit religiós i
l'ámbit polític, perqué en estos camps son les conviccions personáis les que fan acceptar,
o no, les idees. La teoria de l'evolució es una prova que tots en la natura som el resultat
d'un mateix procés i, per tant, estem obligáis a respectar-la.
G c) Quan Darwin va publicar la seua leoria sobre l'origen de les especies, va provocar grans
polémiques. En el món cienlífic les evidencies van acabar per imposar la teoria evolucionista; pero en l'ámbil religiós i fins i tot polític, —on el componenl ideológic i les creences
personáis poden anul-lar les evidencies—, son les conviccions personáis les que fan acceplar, o no, les idees. D'altra banda, la teoria de l'evolució es una prova que lols en la nalura som el resultat d'un mateix procés i, per lanl, eslem obligáis a respeclar-la.
174
prova ^y
Área d'estmctures lingüístiques
Marque en cada qúestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en •• registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
tot
G
G
G
13.
d'antuvi
G a) des del primer moment
G b) de costat, de gaidó
G c) de mala manera
12.
botxí
G a) cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere deis altars presidits per una ¡matge
que rep una especial veneració, la qual es visible des de la ñau de l'església a través d'una
obertura.
b) persona que executa les penes de mort i altres penes corporals.
c) térra semblant al fang, pero mes fina que, barrejada en aigua s'utilitza per a fer objectes
i escultures.
11.
G
G
d'un plegat
a) sense limitació
b) sobtadament, d'improvís
c) en resum, en definitiva
14. freturar
G a) estar faltat, tindre necessitat
G b) lloc pie de fretures
G c) prémer, pitjar, especialment amb els dits
fil per randa
G a) amb tots el detalls
G b) delicadament fet
G c) de manera fortuita
17.
vánova
G a) gresca, soroll festiu
G b) orde d'arácnids que teñen una cua característica proveída d'un agulló inoculador de veri.
G c) cobertor d'abric i d'ornament, de teixit gros, de punt o de ganxet, generalment formant
mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.
16.
de
G
G
G
trascantó
a) amagat darrere d'un cantó
b) d'una manera imprevista, inesperada
c) burlant la vigilancia
15.
175
' prova
18.
polze
D a) massa de partículas de térra seca i d'altres matéries tan diminutes que poden ser alcades
i emportades peí vent.
D b) dit primer i gros de la má.
D c) barri exterior situat ais afores d'una poblado.
Peí _
25.
A partir del mes de setembre d'
G a) este any // comptaran amb
G b) enguany // disposaran d'
G c) enguany // comptaran amb
24.
La
G
G
G
23.
Quina de les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris?
G a) comando
G b) maleant
G c) mástil
22.
dir-ne cent per un diner
G a) ser excessivament comunicatiu
G b) dir el nom del porc a algú
G c) dir l'avenir a algú
21.
vetesifils
G a) bobina
G b) via o vena en una pedra, una roca, etc.
G c) comerg de mercería
20.
fer-se gros (d'alguna cosa)
G a) fer-ne ostentado, vanar-se'n
G b) engreixar amb facilitat
G c) posar-se en situacions complicades
19.
paraula que está ben escrita es:
a) casting
b) casting
c) castin
els alumnes
_un ordinador personal.
he sentit com els gossos del porter han estat
tota la nit.
D a) pati de llums // lladrant
G b) ce I ras // lladregant
D c) celobert // udolant
26.
La gallina
i els pollets i les aus menudes_
lodía, realment
.
G a) parrupeja // cloquegen // udolen
G b) bruela // esgüellen // miolen
G c) cloqueja // piulen // xarrotegen
_, encara que si ho fan sense me-
176
27.
El
a)
b)
c)
i el gat
grada // bramula
gruny // prupua
eguina // maula
Fer un
en el centre del jardí em sembla
D a) montícul // ridicle
monticle // ridicle
monticle // ridícul
30.
Demá farem una bona
G a) cagóla // costra
G b) cassola // crosta
G c) casóla // costra
29.
Quan toque I'
no m'ixen be algunes notes
G a) harmónica // corxeres
G b) armónica // corxees
G c) armónica // cotxeres
28.
d'arrós amb
n ^
n c)
Dissortadament, amb la crisi, les empresas de molts _
32.
Quants quilómetres
els
?
G a) Vilarreal //
G b) Vila-reial //
G c) Vila-real //
31.
G
n
G
pot haver-hi entre
on viuen els
on viuen
vilarrealers // Cabanyes // cabanyuts
vila-realers // Gabanes // cabaners
vila-realencs // Cabanes // cabanyuts
han
ells s'han
a) millonaris // han quebrat // arruinat
b) milionaris // han fet fallida // arruinat
c) millonaris // han crebat // arruinat
Els nostres esportistes de
i de
parem
americans.
G a) béisbol // handbol // handicap // amb els
G b) béisbol // handbol // handicap // ais
G c) béisbol // handbol // handicap // amb els
35.
No
G
n
G
34.
Si no tinc la teua
G a) direcció // remitixca
G b) adrega // remeta
G c) direcció // remitisca
33.
cal
a)
b)
c)
electrónica, com vols que et
l'informe per Internet?
que siguen especialistes: esta faena la poden fer uns operaris
qualsevols
qualssevol
qualssevols
teñen un
molt gran si els com-
177
rova
El
haurá de
algunes mesures
rer.
D a) gobern // pendre // dissuassóries
37.
Si volem regar, haurem de
G a) bombar
G £>) bombejar
G c) abombar
36.
l'aigua.
contra tants aldarulls al car-
D b) govern // prendre // dissuasives
D c) govern // prendre // dissuasóries
38.
Els
G
G
G
una setmana.
resultáis
se sabrán
a) de les análisis // en
b) deis análisis // dins d'
c) deis análissis // dins d'
Morfología i sintaxi
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un context formal?
39.
Per a I'
43.
Haurem de retallar el
de la
de l'habitació.
G a) fleco // cuartina // arrastra // sol
G b) felco // cortina // arrasta // sol
G c) serrell // cortina // arrossega // sol
42.
Anit van
suspendre el partit
G a) haver de // a causa de
G b) haver que // degut a
G c) haver de // degut
41.
fets
a)
b)
c)
Els
G
G
G
40.
gossos se'ls ha d'_
des del primer día; es la millor manera d'_
a) Ais // acostumbrar // adriestrar-los
b) Ais // acostumar // ensinistrar-los
c) Els // acostumar // ensinistrar-los
G
G
G
que comenteu ja deu fer uns quants
mil-lers // milennis
milers // milenis
milers // mil-lennis
de
que degueren ocórrer.
de la tempesta tan forta que va fer.
perqué es massa llarg i s'_
el millor es dur una camiseta
peí
_; va mot be quan fa tant de
G a) ¡vern // afelpada // fred
G b) hivern // felpada // fret
G c) hivern // apelfada // fred
178
44.
D'aixó que
que han posat un
res.
a) radar // se
b) radar // sé
c) radar // en sé
prova
a l'eixida de I'autopista, t'he de dir que no
_
G
G
Sembla
G a)
G b)
G c)
48.
Fa
G
G
G
47.
m'ho dius amb temps
cree que puga anar-hi.
G a) Sino // per a que // alhora
G b) Si no // per a qué // al hora
G c) Si no // perqué // a I'hora
46.
No
ve.
G
G
G
45.
sé segur si els estudiants _
vindran
dimecres o
dijous que
a) húngars, // el // el
b) hongaresos, // 0 // 0
c) hungaresos // el // el
temps, que a
a) les duen
b) els duen
c) els duen
m'organitze la faena,
les seues ties, les nebodes
// fiambrera
// fiambrera
// carmanyola
que l'equip s'ha
mantingut // imbatut
mates // imbatit
mantenit // imbatit
que dius no
el diñar cada día en una
durant tota la temporada
49. Tot
del
que tu tingues d'anar a la
G a) dependix // desitx // montanya
G b) depén // desig // muntanya
G c) depén // desitx // muntanya
La veritat es que
llavors ha
G a) des de // transcurrit
52.
sé si
he d'anar, a
a) me'n // Énova
b) me n' // l'Énova
c) me'n // Énova
No
G
G
G
51.
et guardes tu tots els
a) caramels // dóna'ls-en
b) caramelos // dona-los-en
c) caramel-los // dóna-los-en
No
G
G
G
50.
G
G
i, ais teus cosins,
alguns.
amb l'autobús de les 11 o el de les 12.
molt de temps.
b) des de // transcorregut
c) desde // transcurrit
179
rova
53.
La paella,
i si es
agafa sal i fica
un pessic.
G a) prova-la // precís // -li'n
G b) prova-la // necessari // 'n
G c) tasta-la // necessari // -n'hi.
54.
Has vist que,
front m'ha eixit una
_, just damunt
esquerra?
G a) en el // peca // del párpado
G b) en la // piga // del parpad
n c) al // piga // de la parpella
55.
vull donar
—No donaries a les teues germanes alguns bombons? —No
perqué elles, a mi, no
donen mai.
G a) els en // cap // me'n
G b) les ne // ningún // m'en
G c) els ne // cap // m'en
56.
Tots els aperitius que
taula, ells
menjaven de seguida.
G a) traTem // la // se'ls
G b) traíem // la // els
D c) tréiem // 0 // se'ls
57.
Si Gloria
pagat la
a l'associació.
ja
G a) havera // cuota // pertandria
G b) haguera // quota // pertanyeria
G c) havera // quota // pertaneria
58.
No cree que hi haja ningú que
la Biblia de memoria; es un fet sense
G a) se sápia // discusió
G b) se sápia // discussió
G c) sápia // discussió
59.
gran com es, i diu que aixó no sap fer
G
D
D
60.
Tan // -ho
Tant // ho
Tan // -lo
Per a nosaltres, el material de treball
cantes.
i no t'en-
es indispensable, busca
G a) mos // -mos-el
G b) nos // -nos-els
G c) ens // 'ns-el
61.
Si dius que no pot eixir
que no
.
no es troba be, jo ho corrobore: si no es troba be,
G a) dones // dones // ixca
G b) perqué // pues // ixca
G c) perqué // dones // ¡sea
180
62.
G
G
de tes opcions següents es correcta?
no siga cosa que es
a) Anem-se'n // faja
b) Anem-nos-en // faga
c) Anem-s'en // faga
massa tard.
La que acaben de publicar es una de les
64.
Tot i que estávem
veient com
les vacances de l'estiu.
G a) embovats // planejava // planejávem
G b) embadocats // planava // planávem
G c) embadalits // planava // planejávem
63.
G
G
G
No
G
G
G
65.
t'acostes a ella, que es una de les
a) dones // ruíns
b) dones // roínes
c) dones // roíns
la gavina, els meus amics i jo
mes
per a fer
que he conegut.
análisi s'ha de conservar amb aire
a) bacteris // una // condicional
b) bactéries // un // acondicionat
o) bactéries // un // condicional
T'he dut este record
no digues no me n'he
a) per que // enrecordat // Venézia
b) perqué // recordat // Venécia
c) per a qué // enrecordat // Venécia
G
G
G
68.
mes famoses de
a) noveles // ciencia ficció
b) novel-les // cienciaficció
c) novel-les // ciéncia-ficció
La preparació amb
66.
G
G
G
67.
ella
a) Quant //
b) Quand //
c) Quan //
G
G
G
Si vols,
G a)
G b)
G c)
70.
La
G
G
G
69.
ho diu deu
de // be
de // bén
0 // ben
de tu en el viatge a
ser veritat, perqué ella está
ciutat, en
vint anys i
a) només // escaig // nombre
b) no mes // pico // número
c) només // pie // nombre
a Manel,
le'n
l'en
el en
_, ha doblat el
assabentada.
d'habitants.
farem particip, de les nostres preocupacions.
181
f prova
71.
En ('entrevista
vaig callar per por
dir alguna inconveniencia.
D a) 0 // de
D b) em // de
c) 0 // a
D
72.
Al final, jo carregue sempre
les culpes.
n a) amb
D b) en
D c) 0
73.
Jo
G
G
G
74.
desdejune
llet i café i una
a) em // cada matí // llesca
b) 0 // cada matí // revanada
c) 0 // tots els matins // llesca
de pa torrat amb mantega.
Quina lectura s'escau per a la següent fracció: 9/23?
G a) nou vint-i-tres aus
G b) nou vint-i-tresens
G c) nou vint-i-tresaus
i
75.
son dos ciutats, una d'_
i l'altra de
D a) Munich // Zúrich // Alemania // Suísa
D b) Munic // Zuric // Alemanya // Suíssa
D c) Múnic // Zúric // Alemanya // SuTssa
no et portes be, et quedarás sense
76.
G a) Com // postre
n b) Si // postre
D c) Si // postres
Normativa ortográfica
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
Encara que m'ho jures, no em cree que la
de color i un tacte clarament
.
G a) pulsera // ámbar // ambarins
G b) polsera // ambre // ambrats
G c) polsera // ámbar // ambarís
79.
Eixa falda
está
G a) grisa // lluenta // massa
G b) grissa // lluent // masa
G c) grisa // lluenta // masa
78.
El camí
G a)
G b)
G c)
s'
a mesura que avancávem
intrincava // peí
intricava // per la
intrincava // peí
77.
valí.
de planxar-la
no siga d'
_; almenys té un to
182
Perdona, pero les tasses de
D a) pecelana // peletería
G b) porcellana // pelletería
G c) porcel-lana // pel-leteria
82.
Quan
per la porta de l'_
a una traca, en senyal d'alegria.
G a) isques // església // calaré
G b) ixques // església // pegaré
G c) ixques // iglesia // pegaré
81.
Cal
G
G
G
«pe
la malaltia amb totes les
a) combatim // medicines// tingam
b) combatem // medecines // tinguem
c) cambatim // metzines // tinguem
80.
que
a l'abast.
_, el día de la teua boda, jo mateix
no es compren en una
foc
_, naturalment!
Quina de les opcions següents es correcta?
83.
saltironaven peí pare.
Des de
es podia veure com les
G a) l'atalaia // gaceles
G b) l'atalaia // gazeles
G c) la talaia // gaseles
84. Si demanes a
un
G a) os //
G b) os //
G c) os //
el pintará pelat, net; pero si li demanes que pinte
algú que pinte un
segur que li pinta algún
os // peí
os // peí
os // peí
frase que está ben escrita
a) Si no dius que sí ara,
b) Sí no dius que si ara,
c) Si no dius que sí ara,
86. La
G
G
G
frase que está ben escrita es:
a) Al metge li preocupa molt l'arítmia del cor de l'ávia.
b) La alfa i la omega son la primera i la darrera lletres de l'alfabet grec.
c) El 11 de maig farem una escursió a la Penya-roja d'Alcoi.
85. La
G
G
G
es:
val mes que t'esperes al mes que ve.
val mes que t'esperes al mes que vé.
val mes que t'esperes al mes que ve.
87. Uns Madres van assaltar un tren de
i van fer un
de
del
G a) mercaderies // lladronici // les aixetes // coure // comboi
G b) mercancies // lladrocini // els grifos // cobre // convoi
G c) mercancies // llatrocini // els grifons // coure // convoi
88. Diuen que es molt
observar la
G a) interesant // metamorfosi // termits
G b) interessant // metamorfosi // termits
G c) interessant // metamorfosis / termits
extraordinari: van robar
deis
183
F prova
paraula que está ben escrita es:
a) endolgar
b) basar
c) agresió
La
G
G
G
90.
paraula que está ben escrita es:
a) mil-lilitre
b) míl-lilitre
c) milílitre.
La
G
G
G
89.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat
El senyor Maree í s'al
á, toca el co
utador, ¡ l'elegant despa
, amerat de claror blanca, mostrá
tot el bon gust d'aquell refinat inte
ectual, fins ais menors detalls de l'ornamentació i el mobla
e.
Vora la taula escriptori, on espume
ava amb focs ir¡ ats el ma
ís tinter de crista
amb reflexos
torna
olats, aquell advocat tenia una coló
al llibreria giratoria plena d'obres de consulta; en uadrats i penjats a les parets, folrades de lien
color malva, re
altaven nou grans fotogravats atape ts. Els visitants es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, cavi osa, es fixava sobretot
en una Venus a
upida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que que
a davant per davant de
la gran taula escriptori. Per qu
? Perqué l¡ recordava algú, algú molt conegut en qui de moment no
queia.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
G
G
a)
b)
La bicicleta: una bona opció de transport urbá?
Son segures les compres per Internet?
184
Solucions comentades
I. b); 2. a); 3. b); 4. c); 5. b); 6. F; 7. V; 8. V, 9. c); 10. c)
II. botxí
b) persona que executa les penes de mort i altres penes corporals. La condenutada va pujar al patíbul i
el botxí U va posar la corda al coll. Com a sinónims
tenim occidor, matador, degollador, estiracordetes,
esbirro, saig, sicarí...
12. d'antuvi
a) des del primer moment. D'antuvi ens va informar
que no cobraríem res. Com a sinónimes tenim les
locucions de bell antuvi, de primer moment.
13. tot d'un plegat
b) sobtadament, d'improvís. Sense esperar-m 'ho em
va preguntar, tot d'un plegat, que qui era jo per a
fer-li cap exigencia. Com a locucions sinónimes: de
colp (o de cop, o de colp descuit, o de colp en sec,
o de colp i barrada, o de colp i resposta, o de colp
sobte, o de colp i voltd), a boca de cañó, al bot, a
la impensada, amb un aixec, d'escopetada (o a escopetada de lladre), de huí a demá, de la nit al matí
(o de la nit al día), de sobrada, de sobte, de trascantó, d'un rodó, de volta volum, en sec, sense com va
ni com ve, d'un plegat, tot d'una...
14. freturar
a) estar faltat, tindre necessitat. Freturávem de qualsevol ojuda en aquella época. Com a verbs sinónims
tenim freturejar, desitjar, necessitar, mancar, escassejar...
15. de trascantó
b) d'una manera imprevista, inesperada. A la meua
festa va vindre de trascantó. Com a locucions alternatives tenim, segons els contextos, moltes de les que
hem vist en la pregunta 13 d'esta mateixa prova.
16. vánova
c) cobertor d'abric i d'ornament, de teixit gros, de
punt o de ganxet, generalment formant mostres o
dibuixos i guarnit amb serrell. Has vist que bonica
que es la vánova que hi ha sobre el Hit de matrimoni? Com a sinónims tenim els mots cobrellit, cobertor, conxa...
17. fil per randa
a) amb tots el detalls. La festa del casament de Gloria
has de contar-me-la fil per randa. Com a sinónims
tenim les locucions amb tots els ets i uts; sense faltar-hi res...
18. polze
b) dit primer i gros de la má. L 'emperador va alear
el polze, de manera que va perdonar la vida del gladiador. També se sol anomenar dit gros.
19. fer-se gros (d'alguna cosa)
a) fer-ne ostentació, vanar-se'n. Joan sempre es fa
gros d'haver siguí el primer de la sena promoció.
prova
20. vetesifils
c) córner^ de mercería. Ma tía Clara tenia una botiga
de vetesifils. Com a sinónim tenim el mot mercería.
21. dir-ne cent per un diner
¿) dir el nom del porc a algú. Quan el veja li'n diré
cent per un diner!
22. La paraula que figura en els nostres diccionaris es:
a) comando: 'forca d'assalt autónoma de pocs efectius,
organitzada i preparada per a acomplir missions especiáis', i també 'cada una de les persones que formen un comando'.
23. La paraula que está ben escrita es:
b) cásting: 'selecció d'actors per a un espectacle, una
pel-lícula, una emissió de radio o de televisió, etc.'.
24. A partir del mes de setembre d'enguany els alumnes
disposaran d'un ordinador personal.
b) enguany, disposaran d'. Encara que el nostre mot
genuí per a referir-nos a l'any actual es enguany,
també hi podem usar este any. II A mes de disposaran, hi podríem haver dit tindran; en canvi, l'expressió comptar amb només té el valor de 'confiar, esperar (en algú o alguna cosa)': he de resaldré un
problema greu; compte amb vosaltres.
25. Peí celobert he sentit com els gossos del porter han
estat udolant tota la nit.
c) celobert, udolant. Com a sinónims de celobert tenim
els mots pati, badiu, badalot. II Com a sinónims
d'udolar tenim els mots bordar, ¡ladrar, ulular, carinar...
26. La gallina cloqueja i els pollets i les aus menudes piulen, encara que si ho fan sense melodía, realment xarrotegen.
c) cloqueja, piulen, xarrotegen. Com a sinónims de
cloquejar tenim també els verbs escamar i escatainar. II Noteu que un deis significáis de xarrotejar (o
xerrotejar) es 'piular les aus sense melodía'.
27 El cavall eguina i el gat maula.
c) eguina, maula. Com a sinónims del verb eguinar
tenim els verbs renillar i ahinar. II A mes del verb
maular també hi ha el verb miolar.
28. Quan toque ^harmónica no m'ixen be algunes notes
corxeres.
a) harmónica, corxeres. Recordeu que el mot harmonio, com el portugués harmonía, l'anglés harmony,
el francés harmonie o Palemany Harmonie, s'escriu
amb h, i també en porten les paraules derivades: filharmonia, harmonios, harmoniosa, harmoniosament,
harmonista, harmonista, harmonització, harmonització, harmonitzar, inharmonia, inharmoniós, inharmoniosa... II Els mots *corxea i *semicoi:xea son castellanismos; les formes corréeles son corxera i
semicorxera.
29. Demá farem una bona cassola d'arrós amb crosta.
b) cassola, crosta. Recordeu mes paraules que, com
cassola, s'escriuen amb -55- mentre que les caslellanes corresponenls ho fan amb z: alcásser, arrebossar,
185
> prova
30.
31.
32.
33.
34.
35.
arrissar, assotar, assuízena, barcassa, carrossa, destrossar, disfressa, pallissa, pissarra, pólissa... // Recordeu, a mes de la paraula crosta, les paraules següents, totes relacionades amb aquella: crostam,
crostat, crostera, crostim, crostís, crostó...; la paraula
*costra es castellana.
Fer un monticle en el centre del jardí em sembla ridícul.
c) monticle, ridícul. Son molt peques les paraules valencianes que acaben en -cul; ací en teniu les mes
habituáis: bácul, baticul, cálcul, cul, majúscul, minúscul, múscul, ócul, tubércul...; en canvi, son moltíssimes les que acaben en -de, com monticle.
Quants quilómetres pot haver-hi entre Vila-real, on
viuen els vila-realencs i Gabanes, on viuen els cabanyuts!
c) Vila-real, vila-realencs, Gabanes, cabanyuts. Preneu nota de la forma que presenten, en la nostra llengua, els topónims i els gentilicis d'estes dos ciutats.
Dissortadament, amb la crisi, les empreses de molts
milionaris han fet fallida i ells s'han arruinar.
b) milionaris, fer fallida, arrui'nat. Recordeu que un
milió (i no * millo ni *mil lió) son 'mil milers' i, a
partir de milió, tenim el mot milionari', noteu, pero,
la gran diferencia que hi ha entre les paraula milió,
mil, miler, etc., i l'arrel mil-li-, element compositiu
que significa 'mil-lésima part' i que es el formant,
entre altres, de les paraules mil-lenari, mil-lenária,
mil-lenarisme, mil-lenni, mil-lésim, mil-lésima...
Si no tinc la teua ádrela electrónica, com vols que et
remeta l'informe per Internet?
b) adreca, remeta. Noteu que la paraula direcció, en
valencia, fa referencia sempre a l'acte, a l'acció de
dirigir, i no mai al lloc on hom residix, ni tampoc a
les senyes que es col-loquen en un sobre o en un
correu electrónic; per a aixó tenim la paraula adreca;
recordeu el mot anglés address, amb el mateix valor.
// El verb remetre, com tots els altres muntats a partir del verb metre: arremetre, comprometre, ometre,
permetre, prometre..., fan el PRESENT DE SUBJUNTIU seguint el model següent: remeta, remetes, remeta, remetem, remeteu, remeten.
No cal que siguen especialistes: esta faena la poden fer
uns operaris qualssevol.
b) qualssevol. Recordeu que el mot qualssevol es el
plural de qualsevol, exactament de la mateixa que el
mot castellá cualesquiera es el plural de cualquiera.
Els nostres esportistes de béisbol i de handbol teñen un
handicap molt gran si els comparem amb els americans.
a) béisbol, handbol, handicap, amb els. Observeu que
els mots béisbol i handbol, igual que el mot fútbol,
son aguts. // A mes del mot handicap, també son
aguts, entre altres, els mots següents: hectogram, heroi, hoquei, humit, iber, interval, kilogram, miop, misantrop, oboe, oceá, Paraclet, pivot, policrom, poli-
36.
37.
38.
39.
40.
41.
ester, poliglot, quefir, quilogram, radar, soviet... //
Recordeu que la nostra expressió es en comparado
amb i no *en comparado a.
Si volem regar, haurem de bombar l'aigua.
a) bombar. El nostre verb es bombar, la forma *bombejar es un castellanisme, i el verb *abombar, un
altre.
El govern haurá de preñare algunes mesures dissuasives contra tants aldarulls al carrer.
b) govern, prendre, dissuasives. Recordeu mes paraules que, com govern, s'escriuen amb v (i no amb b
com les castellanes corresponents): cava//, cervell,
civada, Córdova, covar, cavará, endívia, envernissar,
envestir, escovilló, Esteve, esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx... II Com ja sabeu,
el verb prendre, s'escriu prendre, tot i que la primera r, normalment, no es pronuncia; la mateixa cosa
passa amb els mots arbre, perdre i deriváis; atenció
també ais mots diners, dimarts i socors en qué, en
una dicció relaxada, se solen emmudir les respectives
r. II El nostre adjectiu es dissuasiu, dissuasiva; la
forma *dissuassori es castellanisme.
Els resultáis de les análisis se sabrán en una setmana.
a) de les análisis, en. Observeu que el mot análisis acaba amb -s perqué está en plural; recordeu mes paraules que, com análisi, son femenines: una andana,
una apoteosi, una aroma, una au, la bullida, la calor, la cel-lofana, la cercavila, la climax, la claror, la
crep, la dent, la desfilada, la disfressa, les dites, una
embrolla, una encesa, una escalopa, una escaparata,
una esperma... II En valencia, el mot dins vol dir el
contrari de_/bra.
Els gossos se'ls ha d'acostumar des del primer dia; es
la millor manera d''ensinistrar-los.
c) els, acostumar, ensinistrar-los. Com ja deveu saber,
l'objecte directe —tret uns casos excepcionals— no
porta mai la preposició a anteposada. // Recordeu que
en valencia tenim el mot masculí costum, i que el
verb corresponent es acostumar (i no * acostumbrar).
II Ensinistrar es 'comunicar (a algú) destresa en algún art, treball, etc., i especialment s'usa referit ais
gossos'; el mot *adiestrar no es valencia.
Els fets que comenteu ja deu fer uns quants milers de
mil-lennis que degueren ocórrer.
c) milers // mil-lennis. Atenció, perqué tant miler com
el seu sinónim milenar, s'escriuen amb una sola / i
una w, amb ele geminada (/•/), s'escriuen els mots
mil-lenari, mil-lenarista, mil-lenarisme, pero amb /•/ i
nn, els mots mil-lenni, mil-lenal.
Anit van haver de suspendre el partit a causa de la
tempesta tan forta que va fer.
a) haver de, a causa. Com ja deveu saber, les frases en
qué expressem l'obligació es fan amb la perífrasi HAVER DE + INFINITIU (i no amb *TmDRE QUE I INFINITO;).
// Observeu que degul a només es corréete quan de-
186
42.
43.
44.
45.
gul té fine» ülpii liiiu. mtercanviable per deguda,
deguts. JegmJa en concordanea amb el substantiu a
qué acompanya- ¡'error degut a les presses, sovint es
paga car: els errors deguts a les...; I'equivocado
deguda a ¡es presses...: les equivocacions degudes a
les.... pero es incorrecta com a locució preposicional,
que s'ha de substituir per a causa de.
Haurem de retallar el serrell de la cortina, perqué es
massa llarg i ^arrossega peí sol de l'habitació.
c) serrell, cortina, arrossega, sol. La paraula *fleco es
castellana. // El mot *cuartina es un vulgarisme. //
Fixeu-vos que el verb arrossegar significa 'moure,
despla9ar, (alguna persona o alguna cosa) estirant-la
sense al9ar-la de térra': si arrossegues així les cadires, faros malbé el paviment; el mot * arrastrar no es
valencia. // Recordeu que la paraula sol es referix a
la 'superficie feta amb la finalitat que s'hi puguen
moure els éssers vius o que servisca d'assentament a
les coses' i que l'accent ens permet distingir-la deis
altres significáis del mot sol.
Per a Vhivern el millor es dur una camiseta apelfada;
va molt be quan fa tant de/red.
c) hivern, apelfada, fred. Recordeu que el nostre mot
es pelfa (i no *felpa) i, per tant, l'adjectiu corresponent es apelfat, apelfada. II No oblideu que el mot
fred s'escriu amb -d, igual que paraules com ara: alcaid, almud, caid, fluid, fred, quid, sud..., i alguns
noms propis, Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid,
Val lado lid...
D'aixó que comentes que han posat un radar a l'eixida
de ('autopista, t'he de dir que no en sé res.
c) radar, en sé. A mes de radar recordeu també les
paraules següents, ja que son agudes quan les castellanes corresponents no ho son: poliglot, quefir, quilogram, sino, soviet, subtil, taiga, timpá, tíquet, xandall, xarleston, xassís, xiclet, zenit... II Observeu que
el sintagma que substituím amb el pronom feble en
es "D'aixó que...", sintagma que comenta amb la
preposició de.
No sé segur si els estudiants hongaresos vindran 0 dimecres o 0 dijous que ve.
b) hongaresos, 0, 0. Un habitant d'Hongria es un hangares (i no un *húngar). ¡I Noteu que en esta frase,
els mots dimecres i dijous teñen un ús adverbial: podem dir, els hogaresos vindran demá, o vindran despús-demá o vindran despús-demá l'altre..., contextos
en qué els mots demá, despús-demá, etc., son adverbis; si es tracta d'uns dies després (o abans) del día
que estem, quan utilitzem el nom del dia (dilluns, dimarts...), en lloc de l'adverbi despús-demá l'altre
l'altre (es a dir, uns dies després), de fet, n'estem fent
un ús adverbial, i els adverbis no porten mai un article (si no es que están substantivitzats: el demá...);
vegem-ne, dones, una regla que ens permeta ser operatius: quan ens referim a un dia de la setmana anterior o de la posterior a la que estem —com que es
46.
47.
48.
49.
prova
tracta d'un ús adverbial— no els hem de posar mai
article; dilluns vinent, dimarts passat, etc.
Sí no m'ho dius amb temps perqué m'organitze la faena, a I'¡tora que dius no cree que puga anar-hi.
c) si no, perqué, a l'hora. Si es la conjunció condicional per antonomasia, que en este cas va seguida de
la negació no; observeu que si llevem la negació, la
frase, ara afirmativa, té també sentit (Si m'ho dius
amb temps...); en cas de tractar-se de la conjunció
adversativa sino, no hauríem pogut llevar mitja paraula i, a mes a mes, no tindria sentit; comproveu-ho:
no valia diners sino roba per a vestir-se (*no valia
diners si roba per a vestir-se); recordeu, damunt, que
no es el mateix el mot sí (afirmatiu amb accent)
que si (condicional sense accent).
Fa temps, que a les seues ties, les nebodes els duen el
diñar cada dia en una car manyóla.
c) els duen, carmanyola. A les ties = els; noteu, una
vegada mes, que l'objecte indirecte sempre es idéntic, sense distinció de genere (// per al singular i els
per al plural). // Una carmanyola es una 'caixa de
llanda, d'alumini, de plástic, etc., per a portar-hi
menjar, ordináriament cuit'; el mot *ftambre no es
valencia en cap sentit i, per tant, el mot *fiambrera,
tampoc.
Sembla que l'equip s'ha mantingut durant tota la temporada imbatut.
a) mantingut, imbatut. El participi del verb mantindre
es mantingut, com el de contindre, contingut, el de
detindre, detingut, el d'entendre, entretingut, el
de menystindre, menystingut o el d'obtindre, obtingut. II Imbatut (i no *imbatit) es diu de 'l'equip o
jugador que no ha sigut ven9ut des de l'inici d'una
competició o durant un període determina!'.
Tot depén del desig que tu tingues d'anar a la miiníanya.
b) depén, desig, muntanya. Observeu que el verb dependre, i també els verbs aprendre, atendré, comprendre,
contendré, defendre, empreñare, entendre, ofertare, reprendre, sorprendre i suspendre son verbs de la segona
conjugació i que en el PRESENT D'INDICATIU fan depenc,
depens, depén, depenem, depeneu, depenen (i no *tfe=
*depengueu, *dependixen). ¡I Peí que fa a l'escriptura
de -ig o -tx en final de paraula, darrere de vocal, i ates
que sonen de la mateix forma, escriurem tx si els deriváis duen -tx- intervocálica, i -ig (o -g) si els deriváis
duen -g-/-j- o -tg-/-tj-; observeu els exemples: encapritxar-se i, per tant, capritx; cartutxera i, per tant, cartutx; despatxar i, per tant, despatx; empatxar i, per
tant, empate; escabetxada i, per tant, escóbete; esquiíxar i. per tant, esquite... assajar i, per tant, assaig;
batejar i, per tant, bateig; bloquejar i, per tant, bloqueig; embogir i, per tant, boig; fregir i, per tant,frig;
rajar i, per tant, raig; roja i, per tant, roig; desitjar i,
per tant, desig; mitja i, per tant, mig...
187
i prova
50.
51.
52.
53.
No et guardes tu tots els enraméis i, ais teus cosins,
dóna'ls-en alguns.
a) caramels, dóna'ls-en. Les formes *caramelos o
*caramel los son castellanismos. // Observeu que la
tercera persona del PRESENT D'INDICATIU del verb donar (dona) du accent diacrític; ais teus cosins = els,
pero com que ha d'anar darrere del verb i unit,
n'haurem de triar la forma reduída: dóna'ls', peí que
fa al pronom adverbial en, cal teñir present que es
tracta de la funció partitiva: no tots els caramels, sino
només alguns (es a dir, una part); recordeu, d'altra
banda, que darrere del verb els pronoms s'han d'unir
sia amb un apóstrof (dona 'ls) sia amb un guió (dona 'ls-eri).
No sé si me «'he d'anar a l'Énova amb l'autobús de
les 11 o el de les 12.
b) me n', l'Énova. Noteu que el verb anar-se'n du lexícalitzat el pronom -en; este mateix fet el trobem en
altres verbs, com ara eixir-se'n, pujar-se'n, vindrese'n, etc., i, com que l'apóstrof ha d'anar tan a la
dreta com siga possible, la forma definitiva será: me
n'he d'anar... // Adoneu-vos que l'article forma part
del norn d'alguns deis nostres pobles; observeu, pero,
que l'article s'escriu en minúscula (tret que siga la
primera paraula d'un escrít; l'Énova n'és un; recordeu-ne d'altres : I'Aleara, ¡'Alcudia, I'Alfas del Pi, el
Compelió, I'Eliana, la Font la Font d'en Carros, la
Llosa de Ranes, la Nuda, ¡'Ollería, l'Orxa, la Pabla
de Farnals, la Pabla de Vallbona, el Rafal d'Almúnia,
el Verger, les Vseres, la Valí d'Alcalá, la Valí de Laguar, la Valí d'Uixó, la Vila Joiosa, la Vilavella...
La veritat es que des de llavors ha transcorregut molt
de temps.
b) des de, transcorregut. Observeu que el mot des seguit de de, forma la locució prepositiva des de i que,
seguit de que, la locució conjuntiva des que, les
quals expressen relacions circumstancials de temps i
de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en ofins que: des de gener
fins a marc; el camí va des de Meliana fins a Alboraia; la forma amalgamada *desde no es nostra. //
Noteu que transcórrer es un verb derivat de correr,
com també ho son els verbs acorrer, concórrer, correr, decórrer, descorrer, discórrer, encórrer, escórrer,
incórrer, acorrer, recorrer, socorrer..., i si el participi
de correr es corregut, el de transcórrer ha de ser
transcorregut; atenció també ais participis acorregut,
concorregut, corregut, decorregut, descorregut, discorreguí, encorregut, escorregut, incorregut, ocorregut, recorregut, i socorregut, transcorregut...
La paella, tasta-la i si es necessari, agafa sal i fica-n'/ti
un pessic.
c) tasta-la, es necessari, -n'hi. En valencia el verb provar vol dir, básicament, 'intentar': he intentat fer la
paella, pero quan l'he tostada, estova horrible; el
verb tostar, igual que el corresponent to tosté (an-
54.
55.
56.
57.
58.
glés), vol dir 'prendre una xicoteta quantitat (d'un
menjar o una beguda), posar-se'n un poc en la boca
per a apreciar-ne el gust'. // No oblideu que, en valencia, la locució ser necessari es sinónima de caldre. II Observeu que també ací el pronom en té un
valor partitiu: no cal tota la sal sino només una part,
(exactament, un pessic); a la paella = hi; observeu
que el sintagma que hem substituí'! per hi comenca
amb la preposició a: a la paella.
Has vist que, al front m'ha eixit una piga, just damunt
de la parpella esquerra?
c) al, piga, parpella. Observeu que les parts del eos les
introduím amb la preposició a: a la cara, al front, al
brac, etc.; adoneu-vos, d'altra banda, que el mot front
es masculí: un front ben ampie. II El mot *parpado
es castellá; el nostre substantiu corresponent es parpella, pero també está acceptada la variant parpalla.
—No donarles a les teues germanes alguns bombons?
—No els en vull donar cap, perqué elles, a mi, no me'n
donen mai.
a) els en, cap, me'n. A les teues germanes = els; (de)
bombons = en; recordeu, una vegada mes, que en el
pronom que substitu'íx un objecte indirecte (a les teues germanes) no hi ha diferencies peí que fa ais
generes. // Encara que en esta segona opció també
hauríem pogut usar el mot ningún (que no deixa de
ser un castellanismo), val mes fer ús el mot cap, molt
mes genuí i d'absoluta vigencia. // A mi = me; de
bombons = en, i fent la combinació deis dos pronoms febles i, ates que l'apóstrof ha d'anar tan a la
dreta com siga possible, hi tenim me'n.
Tots els aperitius que tréiem a 0 taula, ells se'ls menjaven de seguida.
c) tréiem, 0, se'ls. Les formes de I'IMPERFET D'INDICATIU
son treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien; noteu
que les formes col-loquials *traía, * trates, *tra'ia,
*trtríem, *traíeu, *traten i les formes *trea, *trees,
*trea, *tréem, *tréett, *treen, no son normativos. //
Observeu que, en este ús, el verb menjar es pronominal, menjar-se; els aperitius = 'ls; si n'hem triat la
forma reduída, ha estat perqué va posposat al pronom
se, que acaba en vocal.
Si Gloria hoguera pagat la quota, ja pertanyería a l'associació.
b) haguera, quota, pertanyeria. Recordeu que la forma *havera no es normativa. // Observeu que si escrivim quota amb q es perqué la primera síHaba
conté un diftong: quo-ta ('quantitat que paga cada un
deis membres d'una entitat, associació, etc.'); en canvi, si no hi ha diftong, l'hem d'escriure amb c: cu-ota ('cua molt llarga'). // Recordeu que el condicional
es forma amb I'INFINITIU + ia: pertanyeria.
No cree que hi haja ningú que sápia la Biblia de memoria; es un fet sense discussió,
c) sápia, discussió. A mes de sápia també es normativa
la forma sápiga; noteu, pero, que el verb saber —en
188
valencia— DO es HBI pronominal i, per tant, la forma
*íf wpiu oo es normativa; ací teniu uns altres verbs
que. com saber, no s'usen pronominalment en els
valors que es detallen, fer ('simular'): quan no li
convé, fa el sord i en pau; olorar ('sospitar'): alore
que hi ha alguna cosa que ens valen amagar; parlar
('no teñir tractes amb algú'): encara que son germans, no parlen; posar ('parar-se sobre alguna
cosa'): has vist com I'águila ha posat sobre el garrofer?; preñare ('menjar o beure'): no sé mal qué
preñare a mitjan mati; quedar ('coix, sord, cec...'):
va quedar cec d'una pujada de tensió ocular; saber
('algú alguna cosa'): ja sé tota la taula de multiplicar. II Observeu que el mot discussió es amb -ss-.
59. Tan gran com es, i diu que aixó no sap fer-fco?
a) tan, -ho. Observeu que la forma tant es redueix a tan
davant d'un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial: es tan complica! com l'altre; no sigues tan desconfiat; no ho faces tan descaradament. II El nostre
pronom neutre (que substitui'x altres mots neutres,
com ara aixó, alió, etc., o tota una oració) es ho: tot
aixó ho necessite; per contra, el pronom lo es masculí: el xiquet, has d'ajudar-lo.
60. Per a nosaltres, el material de treball ens es indispensable, busca 'ns-el i no t'encantes!
c) ens, 'ns-el. Observeu que de les tres maneres que pot
presentar el pronom de primera persona del plural:
nos (plena), 'ns (redui'da) i ens (refcmjada), triem la
forma ens, perqué va davant del verb. // A nosaltres
= ens; el material = el; noteu que ara triem la forma
'ns, perqué va darrere del verb i este acaba en vocal,
al qual s'unix —amb un guionet— el pronom el.
61. Si dius que no pot eixir perqué no es troba be, jo ho
corrobore: si no es troba be, dones que no /sea.
c) perqué, dones, isca. En esta frase compareixen les
conjuncions perqué i dones', atenció, perqué un ús
erroni en qué s'incorre molt sovint, sobretot en la
llengua escrita, consistix en la utilització de la conjunció dones amb valor de causa. Este ús incorrecte
naix del fet que en castellá la conjunció corresponent,
pues, té —segons els contextos— valor consecutiu i
valor causal. Compareu: "«o he ido a trabajar pues
me encontraba mar (causal); "dices que no quieres
arroz, pues aquí tienes dos tazas" (consecutiu). Com
que gairebé tothom sap que la utilització de pues
constitueix un barbarisme flagrant, hom procedeix a
substituir qualsevol pues castellá peí corresponent
dones, sense teñir en compte si es tracta d'un dones
concessiu (i ací la utilització es adequada) o si es
tracta d'un pues causal (i lógicament, l'ús es erroni).
Pero la solució a este problema es ben senzilla: ates
que en valencia la conjunció causal per antonomasia
es perqué, no hem de fer mes que una petita comprovació mental abans de dir o d'escriure un dones dubtós. Si s'observa que en el context la paraula perqué
va be, esta es la conjunció que hi hem d'usar i no
62.
63.
64.
65.
66.
provat
dones: ho he mirat en I 'enciclopedia perqué no n 'estova segur —i no *doncs
es no n eslava...—; no vaig
poder anar de viatge perqué no tenia prou dies de
: no tenia...—; anem, perqué
vacances —i no
sembla que vol ploure —i no * dones sembla...
Anem-nos-en, no siga cosa que es /acá massa tard.
b) anem-nos-en, faca. Atenció, perqué col-loquialment
s'usa molt la construcció *anem-se 'n; noteu, pero,
que som nosaltres els qui se'n van i, per tant, hi cal
usar el pronom ens; noteu també que marxem d'un
lloc i, com que el sintagma que hem de substituir
comenta amb la preposició de, el pronom feble que
cal usar-hi es en. II Recordeu que els formes del PRESENT DE SUBJUNTIU son faca, faces, faca, fem, feu, facen i que les formes *faja, *fages, *faja, *fagen no
son normatives.
Tot i que estávem embadalits veient com planava la
gavina, els meus a mies i jo planejávem les vacances de
l'estiu.
c) embadalits, planava, planejávem. A mes d:'embadalits, també podríem haver dit embadocats, embabaiats, envafats. II Atenció a la distinció entre els verbs
planar, que. básicament vol dir 'sostindre's una au
enlaire amb les ales esteses, sense alabatre' i el verb
planejar que, a mes de significar 'fer plana o llisa una
superficie, llevant-ne les irregularitats', també vol dir
'fer o idear el pía d'una obra, d'una empresa, unes
vacances, etc.'
La que acaben de publicar es una de les novel-les mes
famoses de ciéncia-flcció.
c) novel-les, ciéncia-ficció. Ací teniu uns altres mots
que, com novel-la, acaba també en -el-la: aquarel-la,
bagatel-la, cagarel-la, caravel-la, carreteila, cel-la,
columel-la, damisel-la, foíonovel-la, franel-la, legionella, mortadel-la, novel-la, ombrel-la, parcel-la,
passarel-la, pastorel-la, salmonel-la, tarantel-la,
umbel-la, varicella... II El mot ciéncia-ficció s'escriu
amb guionet.
No t'acostes a ella, que es una de les dones mes ro'ines
que he conegut.
b) dones, ro'ines. Observeu que el substantiu dones no
du accent i, en canvi, sí que en du la forma verbal
dones. II No oblideu les formes del femení de l'adjectiu rain (o roí): ro'ina, romes.
La preparado amb bacteris per a fer una análisi s'ha
de conservar amb aire condicional
a) bacteris, una, condicionat. Observeu mes paraules
que, com bacteris, son masculines: el cap, un cataplasma, el cim, el component, el compte, el contrallum, el corrent, el costum, el deute, el dot, el dubte,
un escafandre, un espinac, un estratagema, els estrujas, el front, el gel, el pebre, el ranear, un regle, el
senyal, el solitari, els térmits, el titella, un torticoli...
II En valencia el mot análisi es femení, igual que ho
son una andana, una apoteosi, una aroma, una au,
la bullida, la dent, una fallada... II Ací teniu mes
189
rova
67.
68.
69.
70.
71.
paraules que, com condicional, es diferencien de les
castellanos corresponents per l'abséncia de la a- inicial: bigarrat, bigotut, bombat, botonar, bufete]ar,
carminat, carretejar, compassar, condicionar, consolar, creditor...
T'he dut este record perqué no digues no me n'he recordat de tu en el viatge a Venecia.
b) perqué, recordat, Venecia. Atenció amb la conjunció perqué, ja que, a mes de ser la causal per excelléncia, es també una conjunció final; recordeu que,
en valencia normatiu, no hi ha l'aplec *per a que. II
El verb *enrecordar-se 'n es un vulgarismo. // La capital del Véneto es Venecia.
Quan ella ho diu deu 0 ser veritat, perqué ella está
ben assabentada.
c) quan, 0, ben. L'adverbi de temps es quan, i no
quant ni *quand. II Atenció, perqué el conjunt *DsuRE i DE i INFINITO; no pertany a la nostra llengua; les
oracions amb qué expressem la probabilitat es fan
amb construcció DEURE + INFINITIU. // No oblideu que
l'adverbi be pren la forma ben davant d'adjectius,
adverbis i formes verbals.
La ciutat, en només vint anys i escaig, ha doblat el
nombre d'habitants.
a) només, escaig, nombre. Atenció a no confondre
l'adverbi només, sinónim de solament, i el conjunt
formal peí negatiu i l'adverbi mes: hi havia no mes
de deu persones', observeu que, en este cas, hi podríem haver substitu'ít mes peí seu contrari menys (amb
el corresponent canvi de sentit: hi havia no menys de
deu persones. II Recordeu que el mot escaig significa
'fracció d'una quantitat en qué esta excedix d'un
nombre redó': el regal em va costar set euros i escaig (com ja deveu saber, el mot *ptco no es valencia en cap sentit). // El nostre mot genuí es nombre,
substantiu sobre el qual s'han creat altres paraules
com ara nombras, nombrosament... Si be es veritat
que sovint el mot número pot substituir el mot nombre, no sempre es així; en concret, en 1'ámbit matemátic, allá on es pot usar el mot número, sempre es
pot utilitzar el mot nombre.
Si vols, a Manel, Ven farem partícip, de les nostres
preocupacions.
V) l'en. A Manel = el I de les nostres preocupacions =
en, i combináis els dos pronoms, la forma que s'hi
escau es l'en; com ja sabeu, l'apóstrof va sempre tan
a la drela com siga possible, pero una pretesa combinado *fej» no es possible per una rao molt simple:
en valencia no hi ha cap pronom *fe.
En l'entrevista 0 vaig callar per por de dir alguna
inconveniencia.
a) 0, de. En la nostra llengua el verb callar mai no es
pronominal; tampoc no ho son els verbs aprendre,
baixar, caure, conéixer, coure, deixar la pell, demanar... II En la noslra llengua ens valem, en algunes
locucions, de la preposició de (i no de la preposició
72.
73.
74.
75.
76.
77.
a); a mes de tindre por de, també en tenim altres,
com ara: soroll de buit, tela de quadres, de flors...,
traure profit de..., treballar de grat, vehicle de motor,
vestit de ratlles.
Al final, jo carregue sempre 0 les culpes.
c) 0. En el sentit de 'prendre sobre si un pes', el verb
carregar no du cap preposició.
Jo em desdejune cada matí llet i café i una ¡lesea de
pa torrat amb mantega.
a) em, cada matí, Hosca. Observeu que el verb desdejunar-se es sempre pronominal. // Atenció amb les
construccions cada día, cada matí, cada setmana, etc., les corresponents formes de les quals, en
castellá, se solen formar amb todos: todos los días,
todas las mañanas, todas las semanas, etc.; estes estructures castellanos no son genu'ines i convé evitarles. Noteu, de passada, les construccions francesa i
anglesa corresponenls: chaqué jour..., every doy... II
Observeu que llet i café es la forma tradicional valenciana d'anomenar este preparat; la construcció
café amb llet no deixa de ser un cale de la castellana
corresponent. // Com segur que ja sabeu, una llesca
es una 'porció relativament prima i de grossária uniforme treta d'un pa tallant-lo de banda a banda per
la seua ampiada'. S'ha menjat una llesca de pa. Una
llesca untada amb tomaca.
La lectura de fracció 9/23 es:
b) nou vint-i-tresens. Recordeu que les fraccions es lligen dienl el nombre del numerador seguit del denominador (pero de la mateixa manera que els ordinals,
es a dir, mitjancant l'addició del sufix -é): 3/6 = tres
sisens, 4/7 = quatre setens, 1/22 = un vint-i-dosé
(observeu que el denominador haurá de ser singular
0 plural d'acord amb el numerador).
Munic i Zuric son dos ciutats, una A"1Alemanya i l'altra
de Sui'ssa.
b) Munic, Zuric, Alemanya, Sui'ssa. A mes de Munic
1 Zuric, recordeu mes noms propis que en valencia
son aguts: Benarés, Biarritz, Borís, Dakar, el Tibet,
els Carpáis, Mikha'ü, Munic, Nobel, Port Saíd, Raiman... // L'estat la capital del qual es Berlín es diu
Alemanya (recordeu-ne la denominació francesa corresponent: Alemagne), mentre que l'estat alpí es diu
Sui'ssa.
Si no et portes be, et quedarás sense postres.
c) si, postres. Recordeu que el grup com + SUBJUNTIU no
es corréete com a condicional, sino que cal usar-hi la
conjunció condicional per antonomasia: si. Si t'agafe,
sabrás el que es bo (i no *com t'agafe, sabrás...}. Si
no corres, perdrás el tren (i no *com no córregues...).
II En valencia el substanliu postres es sempre femení
i plural: unes postres boníssimes.
El camí s'intricava a mesura que avancávem per la
valí.
b) intricava, per la. No oblideu que el nostre verb es
intricar, i no *mtríncar. II Convé no confondre les
190
dos opcions del mot valí peí que fa al genere: la valí
fa referencia a 'una depressió allargada de la superficie terrestre recorreguda. en general, per les aigües
d'un corrent fluvial": la valí del riu Albaida es diu
així; la valí d'L'ixó; per contra, un valí es 'una excavació, una rasa': han fet un valí, una rasa, tot al
llarg del correr per a colgar-hi la fibra óptica, i també es una 'excavado profunda feta longitudinalment
al voltant d'una fortificado per a dificultar el pas de
l'enemic des de fora al mur, fossat': a les torres del
Serrans de Valencia encara es poden veure els valls
que les circumden.
78. Eixa falda grisú está massa lliienta de planxar-la massa.
a) grisa, lluenta, massa. Noteu que la paraula grisa es
pronuncia amb esse sonora; observen també la esse
sonora de les paraules que teniu tot seguit, perqué
son causa habitual de confusió: abusar, Andalusia,
anestesia, asil, base, basic, basílica, casino, casualitat, centésim, cervesa, desembre, gaseta, ¡gnasi, matisar... II No son pocs els nostres adjectius que presenten quatre formes mentre els castellans
corresponents només en presenten dos; lluent es un
d'estos (lluenta, lluents, lluentes)', ací en teniu mes
que convé recordar: agrest, blau, bord, calent, coma,
cortés, covard, dolc, ferm, fort, gris, limitrof, roí... II
A mes del mot massa, recordeu també l'escriptura,
amb -ss-, de les paraules següents, que solen ser causa de confusió: abscissa, assutzena, carnisseria, carrossa, cassola, comissari, concessió, discussió, disfressa, disseny, hissar, massapá, massís, passió,
pissarra, pólissa, possessió, premissa, rissar, rossí,
tassa, tossut, trossos...
79. Encara que m'ho jures, no em cree que la polsera no
siga Alambre; almenys té un to de color i un tacte clarament ambrats.
b) polsera, ambre, ambrats. Recordeu mes paraules
que, com polsera, s'escriuen amb o mentre les castellanes corresponents ho fan amb u: palpa, polsar,
porga, porpra, recubrir, regidoría, retal, rigorós,
rabí, roí, Romanía, rossinyol, rostir, segons, sofre,
sofrir... II La 'resina fóssil de diverses coníferes,
amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricado d'objectes d'ornamentació' en valencia es
diu ambre (i no *ámbar) i l'adjectiu corresponent es
ambrat (i no *ambarí).
80. Cal que combatem la malaltia amb totes les medecines
que tinguent a l'abast.
b) combatem, medecines, tinguem. Atenció al verb
combatre, verb model de la segona conjugació regular, perqué molt sovint, per influencia del castellá corresponent, es conjugal com si es tractara d'un inexistent verb *combatir, cal posar també molta cura amb
els verbs que seguixen, que solen patir el mateix canvi equivocat de conjugació: abatre, aiguabatre, alabatre, batre, combatre, contrabatre, debatre, esbatre,
81.
82.
83.
84.
prova
pernabatre, rebatre, sotbatre; recordeu, a mes a mes,
que les formes del PRESENT D'INDICATIU son combat,
combáis, combat, combatem', combaten, combaten;
atenció també al participi: combatut. II El mot medicina fa referencia a la ciencia médica i el mot metzina es un sinónim de veri, es a dir, una 'substancia
que, en ser introduída en l'organisme animal, pot produir un efecte morbos o causar la mort'. // Les formes
del PRESENT DE suBJUNTiu del verb tindre son tinga,
tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen', les formes
tingam i tingan no pertanyen a l'estándard.
Quan isques per la porta de l'església, el día de la teua
boda, jo mateix calaré foc a una traca, en senyal
d'alegría.
a) isques, església, calaré. Atenció amb el verb eixir,
perqué, tot i ser molt comú, sol ser causa d'errors;
en concret, les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU son
isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen', les formes
amb x (*ixca, *ixques...) no son normatives. // Son
molt peques les paraules esdrúixoles que teñen é tancada; a mes á'església recordeu també el mot llémena ('ou del poli del cap').
Perdona, pero les tasses de porcellana no es compren
en una pelletería, naturalment!
b) porcellana, pelletería. A mes deis mots porcellana i
pelletería, recordeu també els noms següents, tots
amb //: assolellat, celia, cristall, ¡legenda, ¡licencia,
llicenciat, motxilla, pallasso, rellotge, sentinella,
tras Hadar, ullal, xandall...
Des de la tálala es podia veure com les gaseles saltironaven peí pare.
c) la tálala, gaseles. Atenció, perqué a les paraules següents els ocorre el mateix que a tálala, ja que no
porten a- inicial, contráriament a les castellanes corresponents: estruc, greuge, metrallar, metralladora,
minorar, moblar, moradenc, moradís, murallat, niar,
nou, quitrá, raval, seient, sequía, serrar, taüt, tonyina, torxa, travessar, tresorejar, turmentar... II Observeu que el mot gasela s'escriu amb s, mentre que la
castellana ho fa amb c, just el mateix que les següents: Andalusia, cisell, cisellar, Córsega, corser,
desembre, desena, gaseta, hisenda, Ignasi, sanefa,
Sardenya, sedas, sentinella, sequí...
Si demanes a algú que pinte un os, el pintará pelat,
net; pero si li demanes que pinte un os segur que li
pinta algún peí.
c) os, os, peí. A l'hora d'imaginar-vos un os ('part
sólida del eos d'un animal') segur que us l'imagineu pelat, es a dir, sense cap accent, igual que la
paraula os. II A l'hora de pensar en la paraula oí
('animal plantígrad') no us oblideu que 1'accent es
com un deis péls que el recobrixen. // Ja deveu haver recordat que la paraula peí porta justament aixó,
un peí, es a dir, un accent, per tal de no confondrela amb el mot peí, contracció de la preposició per i
l'article el.
191
' prova
85. La frase que está ben escrita es:
a) Al metge U preocupa molt l'arítmia del cor de
l'ávia. La fase b) hauria de ser: L'alfa i l'omega son
la primera i la darrera lletra de I 'alfabet grec; observeu que, si be l'article no s'apostrofa davant del
nom d'una lletra (la a, la esse, la erre...), sí que
s'apostrofa quan es tracta de paraules comencades
per vocal, i els mots alfa i omega, a efectes de la
nostra llengua, no son mes que paraules de dos i tres
síl-labes respectivament. // La frase c) hauria d'haver
estat escrita així: L '11 de maigfarem una excursió a
la Penya-roja d'Alcoi; convé recordar que els articles
s'apostrofen també davant deis números 1 i 11 (i XI)
ja que la pronuncia corresponent comenfa per vocal:
l'l de maig, I'11 de setembre, l'XIé Congrés de numismática. II Recordeu que la paraula excursió s'escriu amb x, com el mot expectativa.
86. La frase que está ben escrita es:
c) Si no dius que sí ara, val mes que t' esperes al mes
que ve. Observeu els accents o l'abséncia d'accents en
les paraules següents: si (sense accent) es la conjunció
condicional per excel-léncia; sí (amb accent) es una
afirmado; mes (amb accent) es un adverbi de quantitat;
mes (sense accent) son '30 dies'; la forma verbal ve no
porta accent (pero sí que en porten les formes véns i
venen del mateix verb, vindre, per tal de diferenciar-les
de les formes vens i venen del verb vendré).
87. Uns Madres van assaltar un tren de mercaderil'* i van
fer un lladronici extraordinari: van robar les aixetes
de coure del comboi.
a) mercaderies, lladronici, les aixetes, coure, comboi.
Observeu quines son les nostres paraules: mercadería
(i no :
meta); lladronici (i no
ti ni *tia=
drocini); les aixetes (i no *t
y); coure (i no
*úobre) i comboi (i no *convoi).
88. Diuen que es molt interessant observar la metamorfosi
deis térmits.
b) interessant, metamorfosi, térmits. Observeu que el
mot interessant es amb esse sorda. // Recordeu mes
paraules que son planes, com metamorfosi i térmits,
mentre que les castellanes corresponents no ho son:
mil-lilitre, mimesi, míssil, monólit, odéon, omóplat,
osmosi, paraplegia, quadriga, reconéixer, reóstat,
reptil, saxofón, sinergia, somalí, temer, tetraplegia,
textil, torticoli, tulipa, vertigen, víking, zulú...
89. La paraula que está ben escrita es:
a) miMilitre. Adoneu-vos que la forma prefixada miiliés utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la millésima part; recordeu unes altres paraules que també
la duen: mil-lenari, mil-lenni, mil-lésim, mil-lésima,
mil-limetrat, miilimetre, mil-limétric...
90. La paraula que está ben escrita es:
a) basar. Este mot té dos significáis: com a verb significa 'fer descansar (una cosa) sobre una base': el
castell estova basat sobre un penyal, i, com a nom,
vol dir: 'botiga gran en qué es venen moltes classes
d'articles': En este basar venen gerros molt bonics,
i també 'a l'Orient Próxim, mercal públic': La califa, la vaig comprar en el gran Basar d'Istanbul;
observeu que, en tots els casos, es tracta d'una esse
sonora. // Recordeu, pero, que 'Pacte de fer dolc' es
diu endolcir (no *endolcar). ¡I El mot agressió es
amb esse sorda; recordeu que s'escriuen amb -ss- les
paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió,
pero també toles les de les respeclives famílies léxiques: agressió, agressor, digressió, regressió, agressivitat..., admissió, comissió, emissió, dimissió,
transmissió..., compressió, expressió, opressió, repressió...
Dictat
El senyor MarceMí s'alcá, toca el commutador, i l'elegant despatx, ameral de claror blanca, mostrá tot el bon gust d'aquell
refinat inteMectual, fins ais menors detalls de l'ornamenlació i el moblatge. Vora la taula escriptori, on espurnejava amb focs
irisáis el massís linter de crislall amb reflexos tornassolats, aquell advocal lenia una colossal llibreria giralória plena d'obres de
consulta; enquadrats i penjals a les paréis, folrades de llene color malva, ressaltaven nou grans fotogravats alapeíts. Els visitants
es van fixar en tot, absolutament en lot; pero Pilar, caviMosa, es fixava sobretot en una Venus ajupida, de la qual no havia sabut
apartar els ulls, que queia davanl per davanl de la gran laula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegut
en qui de momenl no queia.
192
prova
Área d'expressió i interacctó oral
Text proposat per a fer-ne una lectura ¡ un comentan.
Paisatges rurals
L'activitat humana sobre el territori, especialment la de carácter primari —agricultura, ramaderia i silvicultura—, ha modulat els paisatges europeus des de fa segles: no ens han perviscut ni valls verges ni
espais naturals immutables. I, en el món rural, a poc a poc es pren consciéncia de la importancia del
valor del paisatge. En canvi, es discrepa sovint de les polítiques que prioritzen la seua preservació. No
son pocs els llauradors i ramaders que, tot i que consideren interessant passar d'un model que ha privilegiat en excés la producció cap a un altre en qué les funcions ambientáis preñen molta importancia,
ens recorden que ells son agricultors i no jardiners, i que la sostenibilitat ha de ser conseqüéncia de la
rendibilitat de l'activitat.
I es que el paisatge s'ha convertit en una marca d'identitat, pero també de qualitat. Ara be, no sois
configuren este imaginari les muntanyes o les vistes espectaculars, sino també els denominats elements
patrimonials menors, com els camins, els marges de pedra seca, els masos i les alqueries, la parcellació del territori, les ermites, els pous, les séquies, etc. Les noves polítiques agraries i paisatgístiques
han de permetre recuperar-los, ja que configuren la identitat de la societat rural.
193
prova
PROVA®
Área de comprensió
Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
L'Académia de Sant Caries de Valencia
Creada en Valencia l'any 1768, va ser la continuado de l'Académia de Santa Bárbara. Esta primera
denominado obe'ía al fet que el rei Ferran VI —en acceptar la sol-licitud de permís que els artistes Ignacio i José Vergara li havien dirigit en 1754 per a poder crear una academia de pintura, escultura i
arquitectura— va voler que es denominara amb el nom de la seua esposa, la reina Bárbara de Braganga. El desenrotllament que va adquirir l'Academia de San Fernando de Madrid en el regnat de Caries III
i els avantatges que va aconseguir de l'Estat, va instar els académics de la de Santa Bárbara a emprendre una reorganizado que s'ajustara ais motles d'aquella, i a tal efecte van aconseguir una reial
pragmática, donada al Pardo el 14 de febrer de 1768, per la qual Caries III sancionava nous estatuts
per a la de Valencia, amb el títol de Real Academia de Nobles Artes de San Carlos i la va dotar amb
rendes própies. En virtut deis estatuts es reorganitzaven els estudis de pintura, escultura, arquitectura
i gravat, ais quals es va addicionar mes tard l'ensenyanga de dibuix de flors i ornament. Els estudis es
van establir, des del principi, en tres aules de la Universitat de Valencia, de manera que s'hi impartien
els ensenyaments d'arquitectura, pintura, escultura i gravat. Mes tard, el rei va promoure també la de
"flors i ornaments aplicáis ais teixits". La invasió napoleónica va comportar un breu període de desorganització. El mariscal francés Suchet va restablir l'Académia de Sant Caries, i hi va disposar la creado
d'un Museu, integral per les obres d'art procedents deis convenís suprimils. L'any 1838 es va obrir al
públic l'esmenlal museu, germen de Tactual establil a Sanl Pius V. Deu anys mes lard TAcadémia va
abandonar els seus locáis en la Universilal i va ser Iraslladada a Tanlic convenl del Carme. Va ser reorganilzada els anys!849 i 1857, i per reial decrel d'll de selembre de 1903 es va donar validesa
oficial i efecles académics ais esludis que s'hi realilzaven. Va ser la mes imporlanl de la península,
després de la de San Fernando de Madrid. Des de 1909 se la va reconéixer com a organismo arlíslic
la finalilal fonamenlal de la qual eren l'académic (estudis d'erudició artíslica i elaborado d'informes i
dictámens pericials), el didáctic (ensenyanga leórica i práclica de les Belles Arls) i Teducaliu (creado
del Museu de Pinlura i Escultura). Posteriormenl, es va separar la docencia de les académies i es van
crear les Escoles de Belles Arls, que lenien la seua propia aulonomia. Els locáis del que va ser convenl
del Carme van ser ocupáis per l'Escola de Belles Arls, i l'any 1942 el museu i Tacadémia es van Iraslladar a l'anlic convenl de Sanl Pius. L'Académia de Belles Arls ha exercil la seua aclivilal sense cap
inlerrupció i es compon de qualre seccions: Arquileclura, Escullura, Pinlura i Graval, i Música. Per decrel
de 12 de juny de 1989 se la va reconéixer com la primera inslilució consulliva de la Comunilal Valenciana en maléria arlíslica.
Després de la seua creació es va reorganitzar per a
Q a) aconseguir beneficis i avanlalges de l'Estat.
Q b) regular les competéncies deis directors de la seccions que la conformaven.
Q c) remodelar-ne els estudis que s'hi impartien.
2.
El
G
fj
Q
primer nom que tingué l'Académia de Belles Arts de Valencia va ser
a) Academia de Sanl Caries.
b) Academia de Sania Bárbara.
c) Academia de San Fernando.
1.
195
rova
Per quina rao suposes que es va denominar de Sant Caries l'Académia de Belles Arts de Valencia?
G a) perqué Sant Caries va ser un gran artisía plástic.
G b) perqué Sant Caries era un sant amb molí de predicament en les ierres valencianes.
G c) perqué era el nom del rei Caries III, monarca que en va sancionar els eslaíuís.
5.
El mariscal Suchet va posar la llavor del que acabarla per ser el de Sant Pius V en crear un
museu
G a) per a exposar-hi els millors treballs deis alumnes de Sant Caries.
G b) per a recollir i exposar-hi les obres d'art deis convenís clausuráis.
G c) per a col-leccionar-hi les obres procedents de les espoliacions de les tropes napoleóniques.
4.
Des del principi, ('Academia es va establir
G a) al Convent del Carme.
G b) al Convent de Sant Pius V.
G c) a la Universitat de Valencia.
3.
Conteste V (vertader) o F (fals)
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text?
O a) Els estudis artístics a Valencia.
O b) El somni d'uns artistes.
G c) L'Académia de Sant Caries i les Escoles de Belles Arts.
9.
Les Escoles de Belles Arts es van separar de ('Academia per a obtindre autonomía propia.
8.
L' Academia de Sant Caries fou la mes important de tota la Península Ibérica.
7.
El rei Caries III va sancionar els estatuts per a la creació de ('Academia de
Belles Arts de Sant Caries.
6.
10.
I
i
I
i
I
i
I
Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
Q a) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio
i José Vergara, sota el regnat de Ferran Vil. Va ser, pero, Caries II qui va sancionar una
reial pragmática que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura,
escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir al Col-legi del Corpus Chrísti
de Valencia i, mes endavant, en separar les académies de la docencia, va fixar la seua
seu a l'antic Convent del Carme, mentre que les Escoles de Belles Arts van ocupar l'antic Convent de Sant Pius. Actualment es la primera ¡nstitució valenciana en materia artística.
Q b) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio
i José Vergara, sota el regnat de Caries III. Va ser, pero, Ferran VI qui va sancionar un
reial decret que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir a l'antic Convent del Carme i, mes
tard, va passar a dependre de la Universitat de Valencia. Actualment es la primera ¡nstitució
valenciana en materia artística.
196
prova
c) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio
i José Vergara, sota el regnat de Ferran VI. Fou Caries III, pero, qui va sancionar una reial
pragmática que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir a la Universitat de Valencia i, mes
endavant, en separar les académies de la docencia, va fixar la seua seu a l'antic Convent
de Sant Pius, mentre que les Escoles de Belles Arts van ocupar l'antic Convent del Carme.
Actualment es la primera institució valenciana en materia artística.
Área d'estructures lingüístiques
Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica
Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11.
rucó
Q a) racó
n b) roure
Q c) berenar
12. sadollat
G a) enterrat
n b) sancionat
Q c) saciat
mirar darrere de la porta
Q] a) escorcollar, especialment el veínat
n b) preveure els resultats
[] c) atendré les necessitats de casa
16.
fotralada
Q a) gran quantitat
Q b) capa externa dura que cobrix una cosa de materia mes tova o molla
Q c) escrit difamatori contra algú o alguna cosa
15.
engruna
Q a) part molt menuda d'alguna cosa, especialment de pa
Q b) excavado natural o artificial en el flanc d'un terreny muntanyós
Q c) pellorfa diminuta
14.
a quatre ulls
Q a) molt ben ¡nspeccionat
Q b) dos persones a soles
Q c) amb ulleres
13.
197
y prova
escarrás
G a) persona que es carrega molta faena i a mes pesada
G b) bañe llarg amb respatler alt
G c) moneda valenciana d'or, de llei o aliatge molt baix
18.
fou
G a) barranc, pas estret
G b) corda d'una certa grossária, generalment d'espart
G c) tela de seda molt lleugera i estampada en diversos colors, utilitzada per a mocadors de
butxaca, xals, etc.
17.
19. ensibornar
G a) recobrir (alguna cosa) amb l'espuma formada amb aigua i sabó.
G b) induir (algú) a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc.
G c) desencollir
d'ullera
G a) amb ulleres
G b) de bon humor
G c) de mala cara
21.
empegueit
G a) brut
G b) avergonyit
G c) apégalos
20.
Quina de les opcions següents es correcta?
El bou
24.
La
G
G
G
23.
Una de les tres paraules següents figura en el diccionari:
G a) embarcader
G b) amo
G c) temeros
22.
paraula que está ben escrita es:
a) esquaix
b) squash
c) penalti
i la gallina
G a) bruela // cloqueja
G b) refila // esguella
D c) renilla // clapix
25.
Els
G
G
G
habitante de Castalia s'anomenen
a) castallers // bellreguarters
b) castallaires // bellreguartins
c) castalluts // bellreguardins
i els de Bellreguard,
198
26.
prova
Quina de les tres opcions es la me» tmtmmmm per a completar cada frase en un registre formal?
Cal
G
G
G
27.
que tu
a) almidones
b) emmidones
c) m ¡dones
imior d col de la camisa, perqué així está molt arrugat.
tots sabten que el
havia agarrat un
de dólars
2001.
G
G
G
a) Al quartell // sargent // mil-lió // en l'any
b) A la caserna // sergent // milió // l'any
c) Al quarter // sargent // millo // el
va decidir
ajornar // suborn
aplagar // cofet
ajornar // cohetxo
El jutge
G a)
G b)
G c)
29.
per la música li ve de
casta // afamats
nissaga // famosos
llinatge // famolencs
El gust
G a)
G b)
G c)
28.
30.
la coca puge s'ha de posar
a) Per a que // llevadura
b) Pe a qué // llevat
c) Perqué // rent
G
G
G
31.
: els seus pares son músics
el judici per
industria
a) L' // cárnica
b) La cárnica
c) La // cárnia
G
G
G
.
.
en la pasta.
es el motor económic de la comarca.
Molts polítics estaven pendents
ideológic del partit dominant.
a) de que // transfons
b) que // rerefons
c) de qué // transfons
33.
Si no et va
be, es lógic que anit
G a) sentar // arrojares
G b) assentar // esbocares
G c) assentar // bogares
32.
el sopar.
les manifestacions populars no enterboliren el
G
G
G
34.
L'ajuntament ha anunciat la creació d'una zona
G
G
G
prop de l'estació de trens de
a) ajardinada // rodalia
b) enjardinada // rodalia
c) enjardinada // rodalies
199
•rova
35.
El món recupera la normalitat
_, després
la cris! de la nova grip haja asso-
lit el país.
c)
G
b) poc a poc //
G
a) a poc a poc // que
G
poc a poc //
36.
de que
de qué
mana el reglament de ('empresa, cal que cada treballador es
carree
de la seua indumentaria de treball.
37.
c) Tal i com // faja
G
b) Tal com // faga
G
a) Tal i com // faga
G
El meu nebot Joan estudia _
c)
G
b) per //
G
a) per a // el-lectrónic
G
enginyer
electrónic
per a //
38.
39.
40.
41.
electrónic
moment no necessitem mes provisions; ja estem
c) De //
G
b) Peí // sortits
G
a) Peí // surtits
G
assortits
Vam haver d'esperar
hores fins que van acabar d'_
c) unes // acoblar
G
b) unes quantes // acoblar
G
a) unes // acoplar
G
. a partir d'ara. no
Aneu
c) -se'n // vull
G
b) -se'n // vullc
G
a) -vos-en // vull
G
Vés
de no perdre el
els vidres.
saber res de vosaltres!
_, ja que el necessitarás per a recollir el
de
la tintorería.
42.
c) alerta // tíquet // gavany
G
b) alerta // tíquet // gabany
G
a) enlerta // tíquet // gabán
G
Haurem de
la decisió, perqué els resultats de ('anterior
no estaven
clars.
43.
c) refrendar // referéndum // gens
G
b) refrendar // referendum // res
G
a) referendar // referéndum // gens
G
Es molt especial:
parla,
c) adesiara // adesiara
G
b) siga // siga
G
a) adés // adés
G
calla.
200
44.
Enguany, en este hort han
específic.
a) naixcut // abonament
b) naiscut // abono
c) nascut // adob
imites males herbes; l'any que ve caldrá escampar-hi un
G
G
G
45.
No
G
G
G
patiu:
tot el que
a) begueu // vullgueu
b) beveu // vulgueu
c) begau // vullgau
46. Vosaltres que podeu,
pat.
G a) oleu // ole
G b) olgueu // olg
G c) olgau // ole
47. Pretenien cometre un atemptat
G a) a // gobern
G b) a // govern
G c) contra // govern
48.
_, que no us l'acabareu.
l'aroma del camp, que jo no l'_
perqué estic constl-
la presidenta del
Carme no podía traure l'estoig de la motxilla; pero jo tampoc no
s'havia enganxat.
G a) el
G b) le'n
G c) Ten
49. Per
G
G
G
favor, prepareu els fulls deis exámens a les opositores: prepareu.
a) -les-els
b) -los-els
c) -se'ls
accionistes van demanar els informes al gerent? —Sí,
a) li'ls
b) els l¡
c) els hi
podia traure, perqué
de seguida.
No es preocupe, que la infermera li portará la cadira de rodes al sol: estiga tranquil, que ella
portará.
a) la hi
b) li la
c) li la hi
51.
Els
G
G
G
50.
van demanar ahir.
G
G
G
52.
Pero, ella ha demanat mostres ais técnics? No, cree que ella no
G a) lis en
G b) els les
G c) els n'
ha demanat cap.
201
' prova
53.
Trau les tovalloles de 1'armari; trau_
_, que les volem veure.
n a) -les-en
n b) -les-h¡
n c) -les
Quina de les opcions següents es correcta?
Encara que els índexs borsaris no
diverses tendéncies futures.
G a) reflexen // sí
G b) reflexen // sí que
G c) reflectixen // sí que
55.
Estos inconvenients
Q a) els gafes //
Q b) les gangues
G c) els gajes //
s'anomenen
professió
// professió
profesió
54.
de l'ofici; cada
en té de característics.
canvis definitius en el mercat,
marquen
el teu fill es fa mes gran
56.
D
D
D
57.
a)
b)
c)
Cada día
Cada vegada
Com mes va
Amb
calor que fa, no sé si podrem correr
d'haver-nos menjat
escalopes tan grans.
marató, i encara menys, després
G a) el // el // uns
G b) el // la // uns
G c) la // la // unes
De
G
G
G
60.
i va comenpar a
Tan aviat com el vaixell va
cá a detallar l'expedició en el quadern de
G a) zarpar // surcar // bitácora
G b) salpar // solear // bitacola
G c) sarpar // surcar // bitacola
59.
Ha
G
G
G
fet
a)
b)
c)
un informe
, pero perfecte, deis __
escuet // aconteixements
escuet // fets
escarit // esdeveniments
58.
, no hauria vingut
totes
a) formes // d'haver
b) maneres // si haguera
c) formes // si haguera
61. El
D a)
D
D c)
l'ampla mar, el capitá comen-
sabut el resultat definitiu.
que abans.
migratori actual es molt mes
fluix // fluix
fluix // flux
flux // fluix
202
62.
tard, no et deixaré entrar.
D a) Si véns
D b) Com vingues
D c) Si vens
No
G
G
G
64.
Convindrá que fem un repás
G a) a // prempsa // semana
G b) de // premsa // setmana
G c) de // prensa // setmana
63.
65.
G
G
G
está
el fet
a) permitit // de fixar
b) permés // d'afixar
c) permitit // d'afixar
la
d'esta
cartells en esta paret.
no em queda mes que felicitar
a) Per últim // ais // galardons
b) Finalment // els // guardons
c) Per últim // ais // guadons
guanyadors deis
El negoci
G a) se'n
G b) s'en
68.
Peí
G
G
G
67.
Estos xiquets no
els seus pares mai; están molt
G a) obedixen // mal criats
G b) obeíxen // malcriats
G c) obeíxen // mal criats
66.
que concernix
a) 0 // al-legoria
b) a // alegoría
c) a // al-legoria
l'estil, es una
molt interessant.
va anar a pie, hi várem fer fallida.
G c) 0
69.
L'advocat les senyes
G a) de qui // desembolt
G b) de quin // desimbolt
G c) del qual // desimbolt
et vaig donar ahir es molt
Normativa ortográfica
Quina de les opcions següents es correcta?
70.
Convé que tingues en
el
encanta.
a) conté // compte // comte // les
b) compte // conté // comte // els
c) compte // conté // comte // les
del
Garfi: a totes les xiquetes
G
G
G
203
F prova
71.
Era una
tan _
que es perdía de vista.
G a) planicie // basta
G b) plana // basta
G c) planícia // vasta
72.
Els
contenen en
mantenen que
, llibre
es l'únic
per antonomasia.
i que els seus ensenyaments es
G a) imants // Alá // Deu // el Cora // revel-lat
G b) imans // Alá // Déu // El Coran // revelat
G c) imams // Al-la // Déu // l'Alcorá // revelat
73.
tocava molt be un
Aquell
i aixó que tenia el
dret
completament
que li havien regalat,
a causa d'una segregació auricular.
G a) misántrop // oboe // polícrom // timpa // húmid
G b) misántrop // oboe // policrom // timpá // humit
G c) missántrop // oboe // polícrom // timpá // humid
74.
L'
la dins d'un
tu et referixes té una
tan gran que seria digna mantindre-
.
G a) enqüesta // que // antigüetat // relicari
G b) enqüesta // la qual // antiguitat // reliquiari
G c) enqüesta // la que // antiguitat // relicari
75. Encara que está a l'abast de tots, es un
que está
G a) aparat // infraütilitzat
G b) aparell // infra-utilitzat
G c) aparell // infraütilitzat
76. Vas
aquella
tan
G a) polir // polsera // xorigueresca
G b) pulir // pulsera // xurrigueresca
G c) pulir // polsera // xurrigueresca
77.
Tinc una
que es
que et va deixar ta tia en herencia?
pero sempre está molt
_; jo cree que
i tot!
G a) goseta // grissa // grossa // maga
G b) gosseta // grissa // grosa // masa
G c) gosseta // grisa // grossa // massa
Com
79.
que ens va donar l'_
Les
geográfic eren molt clares:
tres;
, tants graus, i uns altres tants graus de
G a) dades // instituí // altitut // longitut // latitut
G b) dates // ¡nstitud // altitut // longitut // latitut
G c) dades // instituí // altitud // longitud // latitud
78.
plou molt, els
molt bons.
especialment els de
tants me-
usen
G a) 0 // vascos // Vizcaia // gabardines // gabans
G b) que // bascos // Viscaia // gavarnines // gavans
G c) que // bascos // Biscaia // gavardines // gavanys
204
80.
no vam trobar ni
En tot el
que hi vam trobar els ingredients la
ni
encara que cal
deis quals ens permeté
prova
si
un magnífic
G a) bazar // arroz // zafra // matitzar // mezcla // elaborar // gazpatxo
G b) basar // arrós // safra // matitzar // mésela // el-laborar // gazpatxo
G c) basar // arrós // safra // matisar // mésela // elaborar // gaspatxo
81. Primer hi hagué
deis antics alumnes i, seguint la tradició, van organitzar
esportiu.
G a) un encontré // un encontré
G b) un encontré // un enfrontament
G c) una trobada // un enfrontament
82.
A mes
també li
tocar
G a) de la grossa // van // premis menors
G b) del gordo // va // la pedrea
G c) de la grossa // va // la pedresa
83.
El
de la facultat va intentar
importancia a aquell desgracia!
G a) degá // traure // succeít
G b) decano // restar // sussuít
G c) decá // restar // succeít
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
84.
A mi em fa por pujar a
G
G
G
85.
: em produix
a) les muntanyes russes // vertigen
b) la muntanya rusa // vértig
c) la muntanya // vertigen
Va passar un
van passar.
per ta casa? —No un, sino dos
van ser els que
G a) rodamon // rodamons // 0
G b) rodamon // rodamons // en
G c) rodamon // rodamons // hi
86.
No sé quines fruites en
teñen un punt d'exotisme.
m'agraden mes, si les d'_
o les de
que
G a) almívar // Istanbul // l'Havana
G b) almíbar // Estambul // L'havana
G c) almívar // Istambul // L'Havana
87.
Es un
; la vacuna
no té cap protecció contra el cáncer.
G a) contrassentit // antirrábica
G b) contrasentlt // anti-rábica
G c) contrasentit // antirábica
205
f prova
No t'he
amics.
G a)
G b)
G c)
89.
per tot el poblé, pero si ara no hi vas
Has passat el día
el tren.
G a) corrent // corrents
G b) correguent // corrent
G c) corrent // corrent
88.
90.
G
G
G
pregunta! d'on
_, d'on procedixen, sino qué
segur que perdrás
en el mercat, els teus
venen // venen
venen // venen
venen // venen
acabeu la prova de
a) Conforme // selectivitat
b) Conforme // sel-lectivitat
c) A mesura que // selectivitat
_, deixeu-la sobre la taula i eixiu de Caula.
Área d'expressió escrita
Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si
cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal
cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
2 Dictat
Em van enviar a Londres de molt jove. Ma
a jove, potser, per a habituar-me a la vida angle
a. Hi vaig
anar ais vint
i un anys, que es una edat crítica inco
erent i d'una doloro a vaguetat. D'esta
manera, el primer contacte va ser esca
ament productiu i em va paréixer tot ¡na equible i impo
¡ble.
Vaig trobar les pensions llóbregues, els aliments insípids, els carrers glacials. Vaig viure els tres primers
me os, amb la ¡dea fixa de tornar-me'n. M'hi a orria, em desesperava, ho tro
ava tot fibrós, corre jos i d'una gran hostilitat. Santa i océncia! No vaig arri ar mai a comprendre que em movia dins
d'un terreny de pura relativitat. Potser si en lloc de rebre les tres mi erables lliures esterlines que rebia
cada se
mana n'haguera rebudes sis tot m'hauria paregut mes amable. La vi
¡ó de la realitat queda
molt mati
ada segons siguen les po ibilitats crematístiques i monetáries. La importancia que teñen
els diners en la vida sentimental i inte ectual de les persones es inco
ensurable.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu
punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
G
G
a) El dret a la intimitat i el dret a la informado.
b) El fenomen social de la ¡mmigració.
206
Solucions comentades
I. a); 2. c); 3. c); 4. b); 5. c); 6. V; 7. F; 8. V; 9. c); 10. c)
II. rucó
c) berenar. El mot rucó es sinónim de berenar, es a dir,
'menjada que es fa a mitja vesprada, entre el diñar i
el sopar'.
12. sadollat
c) saciat. Una vegada ben sadollat, es va gitar i va
dormir profundament.
13. a quatre u lis
b) dos persones a soles. Per fi, ens quedárem a quatre
ulls i ens diguérem el que ens volíem; estes coses no
importen a ningú.
14. engruna
a) part molt menuda d' alguna cosa, especialment de
pa. Quan menja entrepá ompli tota la casa d'engrunes.
15. fotralada
a) gran quantitat. Este palau té una fotralada d'anys.
També hi ha el sinónim /atracada.
16. mirar darrere de la porta.
b) preveure els resultáis. Abans d'emprendre un assumpte, cal mirar darrere de la porta, per si de cas.
17. fou
a) barranc, pas estret. Els ¡ladres van haver de travessar un fou molt fose i profund. Atenció perqué el mot
fou (també sense cap accent) por ser també la tercera persona del PASSAT SIMPLE del verb ser: de jove,
Adela fou molt guapa.
18. escarrás
a) persona que es carrega molía faena i a mes pesada. En una familia de molts filis, sempre n 'hi ha algún que es I'escarrás.
19. ensibornar
b) induir (algú) a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc. No et refies d'este pinxo que t'ensibornará sense que n'adones.
20. empeguei't
b) avergonyit. Está empeguei't perqué ha dit una mentida.
21. d'ullera
6) de bon humor. A primera hora del matí sempre está
d'ullera. Com a sinónim hi ha la locució de filis, \,
com a antónim, de futrís.
22. La paraula que figura en el diccionari es
b) amo. Amo, una haca I'he treta, l'altra haca, la
trac?
23. La paraula que está ben escrita es
a) esquaix. L 'esquaix es un joc consistent a fer rebotre
una pilota, per mitja d'una raqueta, contra una paret.
24. El bou bruela i la gallina cloqueja.
a) bruela, cloqueja. Com a sinónims de bruelar hi ha
els verbs bramular i mugir.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
Els habitants de Castalia s'anomenen castalluts i els de
Bellreguard, bellreguardins.
c) bellreguardins, eastelluts. Aprofiteu l'ocasió per a
recordar també els gentilici següents: gavadri, de Gavarda; segardi, de Segart; i banyerut (o banyeri), de
Banyeres; benimatellut de Benimantell; iberut, d'Ibi;
benicassut, de Benicássim; biarut (o biarenc), de
Biar, cabanyut, de Gabanes, canyut, de la Canyada;
senyerut, de Senyera.
Cal que tu emmidones millor el coll de la camisa, perqué així está molt arrugat.
b) emmidonar. Observeu també com s'escriuen els
verbs següents: emmagatzemar (i no *almacenar),
emmanseir (i no * amansar); emmetxar (i no *metxar), emmordassar (i no *amordassar), emmotlar (i
no *amoldar), emmurallar (i no *amurallar).
A la caserna tots sabien que el sergent havia agarrat
un milió de dólars l'any 2001.
b) a la caserna, sergent, milió, l'any. Com a sinónim
de caserna tenim el mot quarter. Recordeu que mil-lés una forma prefixada que significa 'mil' i que trobem en mots com ara mil-lenari, mil-lenni, etc. En
lloc de l'any 2001, també hi podríem haver usat el
2001; la forma *en l'any 2001 no es nostra.
El gust per la música 11 ve de nissaga: els seus pares
son músics famosos.
b) nissaga, famosos. En lloc de nissaga, també hi hauriem pogut usar casta o llinatge. II Recordeu que
afamat es sinónim ásfamolenc, es a dir, 'que té molla fam'.
El jutge va decidir ajamar el judici per suborn.
a) ajornar, suborn. No oblideu que el verb aplacar
significa 'contractar (un operari)', es a dir, 'donar
placa'. // Els mots *cofet i *cohetxo son castellanismes flagrants.
Perqué la coca puge s'ha de posar rent en la pasta.
c) Perqué // rent. Recordeu que la conjunció perqué
(una paraula aguda) pot expressar la causa pero també la finalitat d'una acció; causa (es pot substituir per
ja que). S'han enviat estos comunicáis perqué ho ha
disposat el secretan; finalitat (es pot substituir per a
fi que, amb la finalitat que, etc.). He vingut perqué
em dones els comunicáis. El mot perqué, també el
podem utilitzar com un nom. Dona 'm un bon perqué
de la teua actitud; com tots els noms, pot formar el
plural. Els perqués de la teua actitut no em convencen. El conjunt per qué (dos paraules), en les oracions interrogatives fa referencia a la causa d'una acció
(es pot substituir per per quina rao). Per qué no
s'han enviat els comunicáis? Digueu-me per qué
no s'han enviat els comunicáis. Finalment, el grup
per a qué, en les oracions interrogatives fa referencia
a la finalitat d'una acció (es pot substituir per per a
quina cosa, per a quina fianalitaf). Per a qué serveixen estos comunicáis? M'agradaría saber per a qué
serveixen estos comunicáis. Com heu observat, el
207
> prova
31.
32.
33.
34.
grup *per a que no ha comparegut mai, per la senzilla rao que no existix en la nostra llengua. // A mes
de reñí també en podem dir llevat; el mot *llevadura
es un castellanismo, pero.
La industria cárnia es el motor económic de la comarca.
c) La, cárnia. Recordeu que davant el mot industria
hem d'usar la forma plena de Partióle (la) perqué
s'hi donen tres fets albora: 1. Es un mot femení;
2. Comenfa per i (o per u), i 3. La i (o la u) es átona. // L'adjectiu derivat de carn es carni, cárnia', els
mots *earme i * cárnica no son nostres.
Si no et va assentar be, es lógic que anit bogares el
sopar.
b) assentar, bocares. En valencia no tenim el verb
*sentar. Noteu que la locució verbal es assentar-se
be (o malament) un menjar. // Com a sinónim de
boyar tenim perbocar, vomitar, gitar, traure...
Molts polítics estaven pendents que les manifestacions
populars no enterboliren el rerefons ideologic del partit dominant.
b) que, rerefons. Com es sabut, hi ha una serie de
verbs que porten un complement, anomenat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va
introduít per una preposició. Es tracta de verbs com
ara: acostumar-se a: ens hem acostumat a tot; pensar en: només penseu en la mona de pasqua; saber
de: el meu nebot Josep sap molt de música; amenacar amb: ens va amenazar amb l'expulsió', etc.
Pero si el complement de régim verbal está representa! per un infinitiu, les preposicions en i amb,
que introdu'ixen els CRV quan es tracta de noms o
sintagmes nomináis, es canvien per a o de: només
penseu a menjar-vos la mona de pasqua; ens va
amenazar a/d'expulsar-nos; es complau a/de convidar-los, etc. Finalment, si el complement de régim
verbal es una oració introdu'ida per la conjunció
que, la preposició desapareix. Observeu-ne, les tres
possibilitats: 1. Confie en el resultat de l'examen.
1. Confie a/de aprovar l'examen. 3. Confie 0 que
aprovaré l'examen. Del que acabem d'indicar es
dedu'ix que no son gramaticalment acceptables els
conjunts *a que, *en que, *de que, *amb que, etc.
Reviseu el que s'ha dit en la pregunta número 35
de la prova 2. // El mot *transfons es un castellanisme.
L'ajuntament ha anunciat la creació d'una zona enjardinada prop de l'estació de trens de rodalia.
b) enjardinada, rodalia. Recordeu que el mot rodalia
fa referencia al 'territori próxim a un punt determinat': I'han bits caí per tota aquella rodalia; per esta
rao diem tren(s) de rodalia, ates que es tracta de
tren(s) que cobrixen la rodalia d'una ciutat; el mot
rodalies (plural) només está ben usat si es tracta d'un
auténtic plural: les rodalies de les grans ciutats, per
exemple.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
El món recupera la normalitat a poc a pac, després
que la crisi de la nova grip haja assolit el país.
a) a poc a poc, que. Recordeu que la nostra locució es
a poc a poc II Recordeu que, com hem vist en la
preguntat 33 d'esta mateixa prova, els conjunts *a
qtte, *en que, *de que, *amb que, etc., no son gramaticalment corréeles.
Tal com mana el reglament de l'empresa, cal que cada
treballador es fufa carree de la seua indumentaria de
treball.
b) tal com, faca. Noteu que la nostra locució es tal
com', la construcció *tal i com es castellana. // Les
formes del PRESENT DE SUBJUNTIU de fer son faca, faces, faca, fem, feu, facen.
El meu nebot Joan estudia per enginyer electrbnic.
b) per, electrónic. Observeu l'ús de la preposició simple per en contextos com el present; pareu esment en
altres usos d'esta mateixa preposició (i que discrepen
deis corresponents castellans): amics per sempre (i
no *per a sempre); anar peí camí de fer-se ric (i no
*estar en camí de...); fer una cosa per forcea (i no *a
iaforca); un treball per encorree (i no *d'encárrec),
etc.
De moment no necessitem mes provisions; ja estem
assortits.
c) de moment, assortits. Recordeu que la nostra locució usada per a indicar que alguna cosa passa en el
moment que es parla i la possibilitat que mes avant
deixe d'ocórrer es de moment (i no *pel moment). //
El verb assortir significa exactament 'proveir (un comerciant, una botiga, etc.) de les mercaderies, deis
articles, etc., necessaris'.
Vam haver d'esperar unes quantes hores flns que van
acabar d'acoWar els vidres.
b) unes quantes, acoblar. Convé que tinguem present
que en valencia Particle indefinit (un, una, uns, unes)
no té —com en castellá— valor quantitatiu i, per
tant, cal usar un auténtic quantitatiu: uns quant, unes
quantes... II El verb *acoplar no es nostre; el nostre
es acoblar (recordeu també els mots cobla, acoblament, acoblador, acoblable...).
Aneu-vos-en, a partir d'ara, no vull saber res de vosaltres!
a) vos-en, vull. Observeu que, en este ús, el verb anar
es pronominal: anar-se'n, i que el pronom adverbial
'n substitu'ix implícitament el sintagma introduít per
la preposició de: d'ací; adoneu-vos, d'altra banda,
que es tracta d'un parlament directe que va adre9at a
vosaltres i, per tant, el pronom que cal usar-hi es
-vos. II Per a un nivell estándard de la llengua —com
es una prova— hem d'usar la forma no velaritzada
del verb: vull (i no vullc).
Vés alerta de no perdre el tíquet, ja que el necessitarás
per a recollir el gavany de la tintorería.
c) alerta, tíquet, gavany. El mot *enlerta no s'adscriu
a un registre estándard de la llengua // El mot tíquet
208
•M
es agut, igual que ho son els mots seguetas: radar.
sino, soviet, subtil, taiga, timpá, xandatl, xtwiesttm.
xassis... II Observeu que el nostre mol es ganan-.
*gaban, per contra, es un castellanisme: recordeu
mes mots amb v (els corresponents castellaos deis
quals son amb b): gavardina, gavarra, gavatx. gle\a,
govern, governar, gravar, l'Havana, haver. javelina,
lloví, núvol, pavelló, preveré, prava...
42. Haurem de referendar la decisió, perqué els resultáis
de l'anterior referendum no estoven gens clars.
a) referendar, referéndum, gens. Noteu que el nostre
verb es referendar (i no *refrendar). II El mot referéndum, tot i que es tracta d'un llatinisme, ha estat
adaptat amb l'accentuació valenciana corresponent
(en llatí, com ja deveu saber, no hi ha accents). //
Adoneu-vos que tant el quantitatiu gens com el pronom res corresponen a una mateixa paraula castellana: 'nada'. Per aquesta rao de vegades es comet Terror d'usar 'res' en lloc de 'gens'. Convé tindre en
compte que gens es un quantificador que significa
'cap quantitat' (o 'alguna quantitat' en oracions negatives), mentre que res —que es un pronom— significa 'cap cosa' (o 'alguna cosa' en oracions negatives): el sofá que tens no m 'agrada gens, es mes, no
m 'agrada res del que tens al saló. Observeu, d'altra
banda, que el contrari de gens es molí, mentre que el
contrari de res es alguna cosa. Gens, per tant, podría
anar mentalment dins d'una gradació: moltíssim,
molí, bastant, prou, poc, no gens', en canvi, res
s'oposa a 'alguna cosa' o a tot.
43. Es molt especial: adés parla, adés calla.
a) adés, adés. Observeu que ens trobem amb un ús modélic de la conjunció adés... adés... (o ara... adés...),
expressió amb qué s'introduíxen relacions distributives.
44. Enguany, en este hort han nascut multes males herbes;
l'any que ve caldrá escampar-hi un adob específlc.
c) nascut, adob. Les formes de participi com ara
*naixcuí, *vixcut, *creixcut, etc., no son normatives;
les normatives son nascut, viscut, crescut, etc. //
Com ja deveu saber, la paraula adob, entre altres,
té l'accepció de 'substancia orgánica o mineral
que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement deis vegetáis i que s'afig a
la térra per a compensar-la de les deficiéncies que
puga tindre d'estos elements'; el mot abonament fa
referencia a una manera de pagar; *abono, finalment,
es castellá.
45. No patiu: beveu tot el que vulgueu, que no us l'acabareu.
b)
beveu, vulgueu. Recordeu que les formes de PIMPERATIU son beu, bega, beguem, beveu, beguen', [gairebé sempre es la forma 5: vosaltres, la que no du
-g-]. II A part de la forma vulgueu, també es válida
—sobretot si es pretén reproduir un llenguatge mes
directe i espontani— la forma vullgueu.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
V«sakres q«e poden, ole u l'aroma del camp, que jo no
rote perqué estic constipat.
a) oleu, ole. Recordeu que les formes del PRESENT D'INDICATIU del verb oldre son jo ole, tu oís, ell oí, nosaltres OLEM, vosaltres oleu, elles olen.
Pretenien cometre un atemptat contra la presidenta
del govern.
c) contra, govern. Recordeu que els mots atemptar i
atemptat demanen la preposició contra (i no *a). II
Recordeu mes paraules que, com govern, s'escriuen
amb v: covar, covard, endívia, envernissar, envestir,
espavilar, Esteve, esvelt, fava, gavardina, gavarra,
gavatx, gleva...
Carme no podia traure l'estoig de la motxilla; pero jo
tampoc no Ven podia traure, perqué s'havia enganxat.
c) l'en. L'estoig = el I de la motxilla = en; a l'hora de
combinar els dos pronoms, este es l'únic cas en qué
l'apóstrof no ha d'anar el mes a la dreta, sino tan a la
dreta com siga possible, ates que si hi escrivírem *fe-rr
ens hauríem inventat un pronom inexistent: *fe.
Per favor, prepareu els fulls deis exámens a les opositores: prepareu-fos-e/s de seguida.
b) los-els. A les opositores = els I els fulls = els; com
ja deveu mes que saber, en l'objecte indirecte no hi
ha variacions peí que fa al genere: //' per al singular,
i els (amb les corresponents formes -los i 'ls) per al
plural; per tant, la frase seria exactament la mateixa
si en lloc de a les opositores es referirá ais opositors.
En tot cas —tal com ocorre també en castellá— el
primer pronom feble representa l'objecte indirecte
(los), i el segon (els), el directe.
Els accionistes van demanar els informes al gerent?
—Sí, li'ls van demanar ahir.
a) li'ls. Al gerent = li I els informes = els; i si procedim
a combinar-los, el resultat es // 'ls.
No es preocupe, que la infermera li portará la cadira de
rodes al sol: estiga tranquil, que ella li la hi portará.
c) li la hi. A vosté = // / la cadira de rodes = la I al sol
= hi; observeu la gran capacitat pronominalitzadora
que té la nostra llengua; ara be, com que inconscientment solem prendre la llengua de Castellá com
a model, i com que aquella llengua no presenta
una pronominalització tan rica com la nostra, sovint
menyspreem uns usos nostres genuíns i empobrim la
llengua innecessáriament.
Pero, ella ha demanat mostres ais técnics? No, cree
que ella no els n'ha demanat cap.
c) els n'. Ais técnics = els I (de) mostres = en; observeu
que es tracta d'un ús partitiu del pronom adverbial
en. No cal dir que el mot lis es referix exclusivament
a una flor, cosa que ací no té gens de sentit.
Trau les tovalloles de l'armari; trau les-en, que les volem veure.
a) les-en. Les tovalloles = les I de 1'armari = en, i fent
la combinació deis dos pronoms, com que van darre-
209
' prova
54.
55.
56.
57.
58.
59.
re de verb acabat en semivocal (u diftongada), el
resultat es trau-les-en.
Estos inconvenients s'anomenen les gangues de l'ofíci;
cada professió en té de característics.
b) les gangues, professió. Atenció amb la locució gangues de l'ofici, perqué a causa de la influencia castellana sovint son anomenades *gafes, *gafes o *gages
(de l'ofici).
Encara que els índexs borsaris no reflectixen canvis
deflnitius en el mercat, sí que marquen diverses tendéncies futures.
c) reflectixen, sí que. Observeu que el verb *reflexar no
existix. // Un error en el qual se sol incórrer consistix, sobretot en la llengua escrita, en la supressió de
la conjunció que, ja que, en castellá, se sol ometre en
algunes locucions; atenció, dones, a expressions com
ara: confie que estigues be i no *confie enligues be',
t'agrairé que em digues tot el que sápies i no
*t'agrairé em digues...; desitjaria que ho Jagueres
tu, i no *desitjaria ho...; espere que sápies valorar la
meua resposta, i no •spere sápies..., etc. Tampoc no
es pot ometre la conjunció que darrere de l'adverbi
d'afirmació si en frases com ara: jo no cree que vinguen demá, pero ma mare sí que ho creu.
Com mes va, el teu fill es fa mes gran.
c) com mes va. Observeu que en la nostra llengua no
son genu'ínes construccions com ara *cada dia/vegada/volta el teu fill es fa mes gran', sino que hi tenim
modismes específics: com mes va, el teu fill esfa mes
gran.
Amb la calor que fa, no sé si podrem correr la marató, i encara menys, després d'haver-nos menjat unes
escalopes tan grans.
c) la, la, unes. Ací teniu tres paraules que en valencia
son femenines, mentre que les castellanes corresponents son masculines; recordeu-ne mes exemples:
una acné, les alicates, una allau, una amargor, una
análisi, una áncora, una apoteosi, una aroma,
una au, la botija, la bullida, la cel-lofana, la climax, la claror, la crep, la dent, la desfilada, la disfressa, les dites, una embrolla, una escaparata, una
esperma...
Ha fet un informe escarit, pero perfecte, deis esdeveniments.
c) escarit, esdeveniments. Recordeu que l'adjectiu escarit significa 'sense acompanyament de cap classe,
sense adornaments, circumloquis, etc.'; com a sinónims tenim concís, lacónic, succint, precís...; el mot
*escwet es un castellanismo. // A mes del mot esdeveniment, també hi podrí em usar fet, succés..., pero
no el castellanismo *aconteixement.
Tan aviat com el vaixell va su/par i va comencar a
solear l'ampla mar, el capitá comencá a detallar l'expedició en el quadern de bitácola.
b) salpar, solear, bitácola. Si observeu, comprovareu
que les tres paraules contenen una /, on les castella-
60.
61.
62.
63.
64.
65.
nes corresponents usen una r; ací en teniu mes casos
semblants: Alger, fiasco, folre, melmelada, poltre...
De totes muñeres, no hauria vingut si haguera sabut el
resultat deflnitiu.
b) maneeres, si haguera. Recordeu que la paraula/orma fa, básicament, referencia a I'aparen9a externa;
per contra, amb el mot manera ens referim al 'conjunt de circumstáncies que distingixen cada realització d'alguna cosa'. // Com ja deveu saber, la conjunció si es la mes important introductora d'oracions
condicionáis.
El flux migratori actual es molt mes fluix que abans.
c) flux, fluix. El flux, efectivament, es el 'moviment incessant d'alló que es mou en una direcció determinada'; es un substantiu que cal que distingim clarament
de l'adjectiu fluix, 'sense forfa'.
Si véns tard, no et deixaré entrar.
a) si véns. A mes de tindre en compte que la conjunció
si es la principal introductora de les oracions condicionáis, hem de posar cura amb l'accent diacrític del
mot véns (del verb vindre) que ens permet distingirlo del mot véns (del verb vendré).
Convindrá que fem un repás de la premsa d'esta setmana.
b) de, premsa, setmana. Observeu que el terme regit
peí mot repás s'introdu'íx amb la preposició de (i no
*ar). // En una bona dicció la / del grup medial -tmde mots com ara setmana, setmanari no ha de pronunciar-se, sino simplement geminar la m: /semmána/, /semmanári/, etc.
No está permés el fet d'aflxar cartells en esta paret.
b) permés, d'aflxar. Ja deveu saber que el participi del
verb permetre (de la segona conjugació) es permés,
permesa, permesos, permeses; la forma *pennitit es
un castellanismo creat per analogía amb el verb castellá permitir (de la tercera conjugació). // Recordeu que
el verb afixar significa exactament 'apegar o posar (un
cartell, un rétol, etc.) en una paret, un tauler, etc.'.
Finalmení, no em queda mes que felicitar els guanyadors deis guardons.
b) finalment, els, guardons. La forma *per últim no es
nostra; recordeu uns altres casos en qué, seguint el
model castellá, hom usa a tort la preposició per: *peí
contrari —» per contra, en canvi, al contrari... *pei
matí, peí migdia,
UgUlU, JJC,
per la
IU vesprada,
v^p,
etc. —» al matí, al
migdia, a la vesprada..., *pel ntome
• de moment,
per ara...; *per altra part —> d'altra banda, altrament, d'una altra part, endemés... *per davant —> al
davant; *per lo demés —> fora d'aixó, a part d'aixó,
llevat d'aixó, aixó a part, a banda d'aixó...; *per
suposat —> per descomptat, no cal dir, ja ho cree,
sens dubte...; *per totes parts/bandes —> arreu, a tot
arreu, pertot, pertot arreu (observeu que pertot es
una sola paraula); *per últim —> a I'últim, finalment,
per acabar, a I'últim, en darrer I loe... //No se us pot
haver oblidat que, normalment, l'objecte directe va
210
66.
67.
68.
69.
directament unit al veib. sense cap preposició introductora. // Els nostres mots sóo guardó, guardonar,
etc.; *galardó, *galaidonai: etc.. son paraules castellanes.
Estos xiquets no obeixen els seas pares mai; están molt
malcriáis.
b) obeixen, malcriáis. Observeu que tenim el verb malcriar i, per tant, també els participis malcriat, malcriada, malcriáis, malcriades\n canvi, hem de dir
mal educat, mal formal...
Peí que concernix 0 l'estil, es una al-legoria molt interessant.
a) 0, al-legoria. Observeu que el verb concernir es
transitiu i, per tant, ha de dur objecte directe (sense
la preposició a). II Recordeu mes mots que comencen, com al-legoria, per al-l-: allegar, al-legorisme,
al-leluia, al-lérgia, al-licient, al-ligació, al-literació,
ai-locuelo, al-lófon, al-logen, al-lot, al-lucinar, alludir, al-lusió, ailuvió...
El negoci 0 va anar a pie, hi vareni fer fallida.
c) 0. Hi ha alguns verbs que, en alguns usos, no son
pronominals: un es anar a pie; ací en teniu mes
exemples: aprendre (la taula de multiplicar, una 11¡9Ó,
una cosa...) —» has aprés ja la taula del 9?; baixar
(de l'autobús, del tren, de l'escala) —> nosaltres baixarem a I'estado próxima; conéixer (una cosa, un
tema, un fet) —> jo conec el conté de principi a cap;
deixar [la pell] (en un treball) —> era un treball molt
dur en que deixávem la pell; demanar (alguna cosa)
—> per a Reís, jo demane el tren eléctric; dur o portar (una cosa) —> porta la pel-lícula i la veurem en
el vídeo; plegar (bracos, carnes, mans...) —> xiquets,
calleu i plegueu els bracos!; fer ('simular'): —> quan
no U convé, fa el sord i en pau; olorar ('sospitar'):
—» olore que hi ha alguna cosa que ens volen amagar; parlar ('no teñir tractes amb algú') —> encara
que son germans, no parlen; posar ('parar-se sobre
alguna cosa') —> has vist com I'águila ha posat sobre
el garrofer?; preñare ('menjar o beure') —> no sé mai
'qué preñare a mitjan matí; quedar ('coix, sord,
cec...') —» va quedar cec d'una pujada de temió ocular; saber (algú alguna cosa) —* ja sé tota la taula
de multiplicar.
L'advocat les senyes del qual et vaig donar ahir es
molt desimbolt.
c) del qual, desimbolt. A mes del qual, també hi podríem haver usat de qui. II Observeu mes paraules
que, com desimbolt s'escriuen amb / (i no amb e
com els mots castellans corresponents: diabetis,
eclipsi, galio, humitat, indicible, infermer, jaspi, Unía,
Magrib, mantenir, minestra, minvar, monyica, nucli,
ordinador, oripell, orquídia, óssia... Recordeu mes
paraules que, com desimbolt, s'escriuen amb b (i no
amb v com les castellanes corresponents): comboi,
corba. móbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, Ribera, saba, trabador, Xábia...
70.
71.
72.
73.
74.
75.
Convé que tingues en compte el conté del comte Garfil
a totes les xiquetes els encanta.
b) compte, conté, comte, els. Observeu be les diferencies d'escriptura i de significa! d'estes tres paraules
prácticament homófones // A les xiquetes = els; noteu
que l'objecte indirecte no presenta diferencies entre
els generes.
Era una plañida tan vasta que es perdía de vista.
c) plañida, casta. Com a sinónims de plañida tenim
planura i plana; el mot *planicie no es valencia. //
Vasta, es a dir, d'una 'gran extensió'.
Els imams mantenen que Al-lá es l'únic Déu i que els
seus ensenyaments es contenen en l'Alcorá, Ilibre revelat per antonomasia.
c) imamas, Al-lá, Déu, l'Alcorá. Cal no confondre els
mots imam i imant; el mot *iman no existix en valencia. // Recordeu mes antropónims i topónims amb
-/•/-, com Al-lá: Apol-lo, Aquil-les, Avel-lí, Brussel-les,
Cal-líope, Cal-límac, Camil-la, Caracal-la, Ciril-la,
Compostel-la, Domitil-la, Escil-la, Fal-lopi, Gal-la,
Gal-les, Gál-lia, Gal-lipoli, ll-líria, Marcel-la, Marcellí, Mosel-la, Priscil-la, Priscil-liá, Sal-lusti, Silla,
Tertulliá...
Aquell misantrop tocava molt be un oboe completament
policrom que 11 havien regalat, i aixó que tenia el timpá
dret humií a causa d'una segregado auricular.
b) misantrop, oboe, policrom, timpá, humit. Totes les
paraules tríades teñen la característica de ser agudes
, mentre que les castellanes corresponents no ho son.
Recordeu-ne mes casos: heroi, hoquei, iber, interval,
kilogram, linier, milligram, miop, oceá, Paraclet, pitecantrop, pivot, poliester, poliglot, quefir, quilogram,
radar, soviet, tíquet, xandall, xarleston, xassís, xiclet,
zenit...
L'enquesta a la qual tu et referixes té una antiguitat
tan gran que seria digna mantindre-la dins d'un reliquiari.
b) enquesta, la qual, antiguitat, reliquiari. A mes de
a la qual, hi podríem haver usat a qué (pero no *tt
la qué). II Observeu com diferixen les paraules tríades de les castellanes corresponents: enquesta [i enquestar} (i no *enqüesta [ni *enqüestar]), antiguitat
(i no * antiguitat), reliquiari (i no *relicari); afegiuhi, també el mot terraqüi (i no *terraqui).
Encara que está a l'abast de tots, es un aparell que
está infrautilitzaí.
^ aparell, infrautilitzat. Recordeu que el mot valencia
aparat té només dos valors: 1. 'Alió que dona pompositat a un acte o a una cerimónia'. El califa viatjava envoltat d'un gran aparat. 2. 'Aparat crític:
conjunt de dades de carácter historie, arxivístic, diplomátic, filológic, bibliográfic, etc., destinades a fonamentar científicament les circumstáncies que concorren en un text narratiu o en un document'. // El
mot infrautilitzat no té res d'especial: está compost
peí prefix infra- seguit de Padjectiu utilitzat.
211
?rova
76.
77.
78.
79.
80.
Vas polir aquella polsera tan xorigueresca que et va
deixar ta tía en herencia?
a) polir, polsera, xorigueresca. Les paraules polir, polsera i xorigueresca es caracteritzen perqué porten
una o on les castellanas corresponents escriuen u;
recordem-ne mes exemples: escodrinyar, escoltar, escopir, escrúpol, esdrúixol, estoig, expenedoria, fonament, furóncol, gola, govern, gros, Guipúscoa, Hongria, incórrer, infondre, Joan, joglar, jagüel, jone,
joventut, mostela, nodrir, ordir, orfe, pagadoria ...
Tinc una gosseta que es grísa pero sempre está molt
grossa; jo cree que massa i tot!
c) gosseta, grisa, grossa, massa. Per ais parlants apitxats
resulta certament complicat fer la distinció entre les
paraules que duen una -s- intervocálica (i son sonores)
i les que duen -55- (i son sordes); la práctica constant i
la consulta habitual ais diccionaris son la millor técnica
per a fixar-les en la ment (es exactament la mateixa
técnica que heñí emprat per a recordar altees grafies,
com ara la h, tant en valencia com en castellá).
Les dades que ens va donar \'instituí geográfic eren
molt clares: altitud, tants metres; longitud, tants graus,
i uns altres tants graus de latitud.
c) dades, instituí, algitud, longitud, latitud. No hem
de confondre el mot dada: 'qualsevol informado que
facilita la formado d'una idea, d'un juí, d'una conclusió' i el mot data: 'indicado precisa del dia, del
mes, de l'any en qué un fet té lloc' (comparen este
mot amb l'anglés corresponent: date). ¡I Observeu
que s'escriuen amb -d final totes les paraules femenines acabades en -etud, -itud: a mes de les que hi
teniu, recordeu també: actitud, altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud,
quietud...
Com que plou molt, els bascos, especialment els de
Biscaia, usen gavardines i gavanys molt bons.
c) que, bascos, Biscaia, gavardines, gavanys. Com ja
deveu saber, en la nostra llengua el mot com no funciona de conjunció causal (tal com ocorre en castellá); cal usar-hi el conjunt com que. II Ates que en la
llengua basca no hi ha la v, tots els topónims que hi
fan referencia s'escriuen amb b: País Base, Bascónia,
Alaba, Biscaia, Nerbion, etc. // Gavardina i gavany:
ací teniu dos paraules que nosaltres escrivim amb v
pero que el castellá resol amb b; recordeu-ne mes
casos: esveltesa, fava, gavatx, gleva, govern, gravar,
haver, javelina, lloví, núvol, pavelló, provar, raval,
rave, recanvi, rivet, rovelló, savi, saviesa, Savoia, sivella, távec, taverna, trovar, tróvela, trévol, vaixell,
Vaquéira, vedella, vermell, vernís, Vesuvi...
En tot el basar no vam trobar ni arrbs ni safra encara
que cal matisar: sí que hi vam trobar els ingredients
la mésela deis quals ens permeté elaborar un magnífic
gaspatxo.
c) basar, arrós, safra, matisar, mescal, elaborar, gaspatxo. Tant el mot basar com arrós, safra, matisar,
81.
82.
83.
84.
85.
mésela i gaspatxo s'escriuen amb s, pero les castellanes corresponents ho fan amb z; recordem-ne mes
casos: Ademús, alferes, arcabús, asteca, basa, bescuit, besnét, cabás, Cadis, calabas, cañemos, canyís,
capotas, cervesa, Córsega, dansa, esbós, esquerra,
garsa, Guipúscoa, invalidesa, llapis, masmorra, matisar, Mequinensa, mesquí, mesquita, Monsó,
quars...
Primer hi hagué una trabada deis antics alumnes i,
seguint la tradició, van organitzar un enfrontament esportiu.
c) una trobada, un enfrontament. Cal que tingueu
present que el mot encontré té, básicament, el valor
de 'topada', de 'contacte violent'; en canvi, el mot
trobada significa 'reunió de persones, especialment
amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc'.
Una trobada de jóvens. També hi podriera haver usat
el mot reunió. // El mot encontré tampoc no sembla
adequat en este cas; ací, a mes d''enfrontament, també
hauríem pogut usar partit o matx.
A mes de la grossa també li van tocar premis menors.
a) de la grossa, premis menors. Recordeu que el primer premi de la lotería, tradicionalment s'ha dit la
(sort) grossa II El mot *pedrea es castellá; nosaltres
en diem premis menors.
El degá de la facultat va intentar traure importancia a
aquell desgraciat succeií.
&). degá, traure, succeit. Un degá es el 'membre d'una
corporació o professor d'una facultat universitaria
elegit o designat per a presidir-la'; la forma *decá es
un castellanismo, i *decano es castellá, directament.
// El verb restar no té sentit figurat, i ha de ser substitu'ít per traure, llevar... II A mes de succeit, també
hi hauríem pogut usar succés.
A mi em fa por pujar a les muntanyes russes: em produíx vertigen.
a) les muntanyes russes, vertigen. En valencia esta
atracció s'anomena muntanyes russes; recordeu mes
casos de conceptes que en la nostra llengua s'usen en
plural (tot i que ens referim a un sol element): els
afores, les arres, les beceroles, les bermudes, les bragues, els calcotets, les cosquerelles, els diners, els
escacs, les estovalles, les exéquies, les farinetes, les
noces, les núpcies, les pessigolles, les postres,
les setrilleres, els sostenidors, les tovalles... II Observeu que el mot vertigen, tot i ser pía, no du accent ja
que acaba en en; el mot *vertig es un castellanismo.
Va passar un rodamón per ta casa? —No un, sino dos
rodamons van ser els que hi van passar.
c) rodamón, rodamons, hi. Observeu que el mot rodamón porta accent perqué també en porta el mot món,
del qual es un compost; en canvi, rodamons no s'accentua perqué tampoc du accent el mot mons, ates
que ja no es pot confondre amb el plural del possessiu mon, que es mos. II El pronom hi substitu'íx el
sintagma preposicional per ma casa.
212
86. No sé quines fruites en almívar m'agraden mes, si les
d'Istanbul o les de l'Havana, que teñen un punt d'exotisme.
a) almívar, Istambul, l'Havana. No son els mots almívar i l'Havana els únics que s'escriuen amb v (i no
amb 6); recordeu-ne mes: cascavell, cavalcar, cavall,
cavallí, cervell, civada, Córdova, cavar, covard, endívia, envernissar, envestir, escrivá, espavilar, esvelt...
¡I Fixeu-vos que en valencia, el nom de la ciutat del
Bósfor, que apareix com a Constantinoble en el Tirant lo Blanc, actualment es coneguda com a Istanbul (observeu que, com que es tracta d'un préstec
lingüístic, no escrivim m davant de b).
87. Es un contrasentit; la vacuna antirábica no té cap protecció contra el cáncer.
c) contrasentit, antirábica. Observeu els casos de contrasentit i antirábica', com que son paraules compostes amb els prefixos contra- i anti-, respectivament,
no necessiten doblar la r o la s, perqué en els dos
casos els mots primitius (sentit i rabia) teñen la grafía simple. Recordeu-ne mes exemples: 1. Amb mots
els simples deis quals comencen per r: anti-: antirepublicá', auto-', autoretraf, bi-: birectangle; contra-:
contrarestar, extra-: extraradi', estéreo-: estereoradiant; foto-: fotoresisíéncia', greco-: grecoromá...
2. Amb mots el simples deis quals comencen per s:
anti-: antisubmarí; auto-: autosuficient; deca-:
prova <
decasíl-lab; día-: diasistema; entre-: entresuat; fito-:
fitosanitari; foto-: fotosintesi; geo-: geosinónim; hetera-: heterosexual', hidra-: hidrosoluble...
88. Has passat el día corren! per tot el poblé, pero si ara
no hi vas corrents segur que perdrás el tren.
a) corrents, corrents. Fixeu-vos que el gerundi del
verb correr es corrent (i no *coireguent: no hi ha
cap gerundi —ni un— acabat en *-gttent). II Corrents es un adverbi que vol dir 'molt de pressa'.
89. No t'he preguntat d'on venen, d'on procedixen, sino
qué venen en el mercal, els teus amics.
c) venen, venen. Recordeu la distinció entre venen (i
véns) del verb vindre i venen (i vens) del verb vendré.
90 A mesura que acabeu la prova de selectivitat, deixeu-la
sobre la taula i eixiu de Paula.
c) A mesura que, selectivitat. A hores d'ara ja deveu
saber que l'adjectiu conforme significa 'd'una forma
o d'una manera de ser que es igual a la d'una altra
cosa presa com a tipus o model, com a terme de comparado'. Una reprodúcelo conforme a I'original. Una
temperatura conforme a I 'época de l'any. En esta frase, també hauríem pogut usar segons... II La paraula
selectivitat no s'escriu amb /•/; observeu les paraules
següents perqué també solen ser confoses en el mateix sentit: alumini, balena, calidoscopi, celebrar, cólera, colesterol, elaborar, elidir, eliminar, elisio, elocució, miler, mué, milió, revelar, selecció...
Dictat
Em van enviar a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Hi vaig anar ais vint-i-un anys,
que es una edat crítica incoherent i d'una dolorosa vaguetat. D'esta manera, el primer contacte va ser escassament productiu i
em va paréixer tot inassequible i impossible. Vaig trobar les pensions Ilóbregues, els aliments insípids, els carrers glacials. Vaig
viure els tres primers mesos, amb la idea fixa de tornar-me'n. M'hi avorria, em desesperava, ho trobava tot fibrós, corretjós i
d'una gran hostilitat. Santa innocencia! No vaig arribar mai a comprendre que em movia dins d'un terreny de pura relativitat.
Potser si en lloc de rebre les tres miserables Iliures esterlines que rebia cada setmana n'haguera rebudes sis tot m'hauria paregut
mes amable. La visió de la realitat queda molt matisada segons siguen les possibilitats crematístiques i monetáries. La importancia que teñen els diners en la vida sentimental i inteHectual de les persones es incommensurable.
213
rova
Área d'expressió i interacció oral
Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
El misteri d'Elx
El Misten d'Elx es una representado teatral que recrea la mort, l'assumpció i la coronado de la Mare
de Déu. L'obra es dividix en dos actes, ¡ s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la basílica de
Santa Maria, de la ciutat ¡Hicitana.
Investigacions recents sitúen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del segle xv, contráriament
a la tradició que el relaciona, d'una banda, amb la conquista de l'Elx musulmá (1265) i, de l'altra, amb
la troballa de la imatge de la Mare de Déu dins d'una caixa de fusta el 29 de desembre de 1370, a la
localitat próxima de Santa Pola.
Es tracta de Túnica obra del seu genere que ha sigut representada sense ¡nterrupció fins a l'actualitat,
superant fins i tot l'impediment que va significar la prohibido de representar obres teatrals en l'interior
de les esglésies per part del concili de Trento. Va ser el papa Urbá VIII qui va concedir en 1632, a
través d'una butla, el permís per a continuar esta representado.
Tots i cada un deis personatges son representáis per xiquets i hómens, tractant de respectar així l'origen
litúrgic medieval que prohibía expressament Tapando de dones en esta classe de representacions.
El text, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencia, i la música es una amalgama d'estils de diferents époques que ¡nclouen motius de TEdat Mitjana, del Barroc i del Renaixement.
El dia 18 de maig de 2001, la UNESCO va declarar esta festa obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat.
214
forma part ri'imfl «aria rja material»
preparatoris per a l'obtendo del certificat de la
Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia.
Es tracta d'uns modal» autocorrectius que
consten de deu proves áemblants a les de la Junta
Qualificadora, ajusjrades a les programacions
oficiáis.
Van acompanyats/de les solucione, ámpliament
fs diversos exercicis, a fi que hom
puga autoavatóar-se i, albora, aprendre valencia i
resoldre'n dubtes.
Les proves/es complementen amb una introducció
genéricaA la mecánica de l'examen i amb una serie
d'apéndix, com ara Distes deis principáis errors que
es cometen en la nostra llengua, estructures no
nor/natives, vocabulari de barbarismes, dubtes
octográfics, etc.
serie Apte es, sens dubte, una eina de profit
per ais qui vulguen preparar-se de manera práctica
i efectiva per a les proves de la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valencia.
ISBN 17t-ÍH-13l!S1-5-t
D
O
A
Y