Subido por wiam db

solucionario

Anuncio
Solucionari
de les activitats didàctiques
Unitat 1. El medi i la societat
Activitats
1.1
Digues dos recursos naturals d’utilització antiga i dos que no s’hagin començat a usar fins al
segle XX.
D'utilització antiga: aigua, sòl, fusta, peixos, ferro, etc.
Usats al segle xx: gas natural i urani.
1.2
Què és la capacitat de càrrega d’un recurs?
És l'aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.
1.3
Classifica els recursos següents en renovables o no renovables: sòl, vegetació, minerals no
energètics, radiació solar i aigua.
Renovables: sòl (renovable crític), vegetació (renovable crític), radiació solar i aigua (renovable crític).
No renovables: minerals no energètics.
1.4
Quines són les causes del repartiment heterogeni dels recursos naturals a la Terra?
Són les característiques geològiques i biofísiques diverses de les diferents àrees de la Terra.
1.5
Per què els recursos naturals poden generar conflictes geoestratègics?
Perquè molts recursos són escassos o perquè es concentren només en certes àrees.
1.6
Digues quatre funcions ecològiques i quatre funcions socials del sòl.
Funcions ecològiques: fixació del carboni, mitigació de la desertització, reserva genètica i manteniment
dels ecosistemes.
Funcions socials: producció agrària, purificació de l’aigua per al consum, habitatge i infraestructures.
1.7
Quin percentatge de la superfície continental de la Terra és apte per a l’agricultura?
Aproximadament un 22 % de la superfície continental terrestre.
1.8
Per què es diu que el sòl és un recurs fràgil?
Perquè es pot perdre o degradar fàcilment i perquè la seva formació és un procés de llarga durada.
1.9
Digues les principals categories d’usos del sòl a la Terra.
Boscos, agricultura, ramaderia, urbanització i indústria.
1.10
Digues quin percentatge de l’aigua dolça de la Terra s’utilitza per a cadascun dels usos següents: ús domèstic, agricultura i indústria.
Ús domèstic: 5 %.
Agricultura: 75 %.
Indústria: 20 %.
1.11
Quin és l’ús principal de l’aigua als països del Tercer Món?
S’utilitza bàsicament per al conreu d’aliments.
1.12
A quina latitud són els boscos subtropicals?
Ocupen la franja compresa entre els tròpics i les latituds temperades.
1.13
Explica per què són importants la conservació i la gestió dels boscos.
Perquè són un reservori de biodiversitat i una important font de recursos naturals i perquè desenvolupen
importants funcions ecològiques en l’equilibri global de la Terra.
46
47
1.14
Quin és el bosc més ric en biodiversitat?
El bosc tropical.
1.15
Què són els boscos primaris?
Són boscos que no han estat mai explotats ni transformats per l’acció humana.
1.16
Per què el carbó, el petroli i el gas natural s’anomenen combustibles fòssils?
Perquè són materials combustibles que s’han format durant llargs períodes de temps geològic a partir de
restes orgàniques enterrades en antics dipòsits sedimentaris de l’escorça terrestre.
1.17
Observa el mapa de la font 18. A quines zones del món hi ha més reserves de petroli? De quina
manera condiciona aquest fet l’economia i la política mundials?
Les principals reserves de petroli es concentren a l’Orient Mitjà. Aquest fet crea una dependència respecte
dels països posseïdors de les reserves de petroli i provoca conflictes geoestratègics pel control dels jaciments.
1.18
Resumeix quins són els avantatges i els inconvenients de la utilització de les fonts d’energia
següents: petroli, carbó, gas natural i energia nuclear.
Avantatges
Inconvenients
És força versàtil.
Les reserves estan força repartides.
És un recurs limitat.
És contaminant i contribueix a
l’efecte hivernacle.
Comporta risc d’accidents.
Carbó
És barat d’obtenir.
És un recurs limitat.
La seva combustió és contaminant i contribueix a l’efecte
hivernacle.
Pot provocar pluja àcida.
Gas natural
És eficient i versàtil.
No és contaminant.
És un recurs limitat.
Energia nuclear
No contribueix a l’efecte
hivernacle.
Els residus són perillosos durant
molt temps.
Comporta risc d’accidents.
Petroli
1.19
Quins són els principals recursos energètics renovables? Digues per a cadascun una tecnologia antiga (d’abans del segle xx) i una de moderna.
Recurs
Tecnologia antiga
Tecnologia moderna
Energia hidroelèctrica
Molins hidràulics
Grans centrals hidroelèctriques
Energia eòlica
Molins de vent
Aerogeneradors, parcs eòlics
Biomassa
Llenya
Biocombustibles
1.20
Observa el gràfic de la font 24. Suma els percentatges de consum de fonts d’energia renovables, d’una banda, i de fonts no renovables, de l’altra banda. Hi ha diferència entre un total
i l’altre?
El consum de fonts d’energia renovables és molt superior, supera el 80 % del total.
47
1.21
Segons el gràfic de la font 25, Catalunya té pocs recursos energètics propis. Explica quines
solucions es podrien buscar a aquesta situació.
Resposta oberta. Es pretén que l’alumnat contraposi la dependència de Catalunya de fonts d’energia no
renovables, que el país no posseeix, a la possibilitat de promoure les fonts d’energia renovables.
1.22
Resumeix els principis de la política energètica d’Espanya.
Els seus principis bàsics són: promoure l’estalvi, millorar l’eficiència i potenciar les energies renovables.
1.23
En quins àmbits actua el programa Energia Intel·ligent de la Unió Europea?
El programa dóna suport a polítiques i projectes europeus enfocats a la millora de l’eficiència energètica
i el desenvolupament de les fonts d’energia renovables.
1.24
Què significa l’expressió un planeta amb límits?
Significa que els recursos de la Terra, dels quals depèn l’existència de la humanitat, són limitats.
1.25
Què és el desenvolupament sostenible?
És el desenvolupament econòmic i social que no compromet el futur dels recursos naturals de la Terra ni
les possibilitats de vida i desenvolupament de les generacions futures.
1.26
Quins són els tres pilars o fonaments del desenvolupament sostenible?
L’ambiental, l’econòmic i el social.
1.27
Què significa l’expressió crisi ecològica global?
L’expressió descriu l’existència d’una situació que posa en perill el manteniment de l’equilibri ecològic global de la Terra.
1.28
Quin impacte va tenir el descobriment de l’agricultura i la ramaderia en el medi natural?
L’impacte principal va ser la transformació creixent de diverses àrees de la Terra per destinar-les a conreus i pastures.
1.29
Què significa que l’impacte ambiental de les activitats humanes ha adquirit un caràcter glo-
bal?
Significa que té uns efectes que es manifesten en la dinàmica del conjunt de la Terra.
1.30
Quines són les principals conseqüències de l’efecte hivernacle?
L’augment de temperatures, la freqüència dels fenòmens atmosfèrics extrems (aiguats i sequeres), la pèrdua de les grans masses de gel, la modificació de les línies de costa i l’augment dels riscos ambientals.
1.31
Descriu la tendència general en l’evolució de les temperatures de la Terra que mostra la font 33.
Es distingeixen els següents tres grans períodes:
a) 1750-1935 : < 0.
b) 1935-1985 : 0-0,2.
c) 1985-2010: > 0,2.
1.32
Quines causes obliguen els refugiats ambientals a desplaçar-se?
Els fenòmens naturals extrems, la modificació humana del medi natural i els accidents industrials.
1.33
Observa atentament el mapa anamòrfic de la font 36 i comenta les dades que posa de ma-
nifest.
Posa de manifest el nivell de consum desigual de recursos naturals i la dependència ecològica dels països del nord envers els del sud.
48
49
1.34
Per què es considera que el transport mundial agreuja la crisi ecològica global?
Per l’important consum energètic que comporta i pels impactes que genera aquest consum en el medi.
1.35
Enumera tres riscos atmosfèrics relacionats amb la climatologia.
Aiguats, sequeres, huracans, onades de calor, etc.
1.36
Digues tres factors que contribueixen a augmentar els riscos ambientals.
La modificació de les condicions del medi natural, la planificació deficient dels assentaments humans i
les actuacions negligents.
1.37
En el mapa de la font 43 s’observa que la major part de la població mundial afectada per les
inundacions es localitza a la zona sud-est d’Àsia i a l’est de l’Amèrica del Sud. Quins factors meteorològics poden explicar aquesta situació?
L’elevada evaporació de la zona, els corrents d’aire càlids i humits i les pluges torrencials.
1.38
Identifica en el mapa de la font 43 el continent més afectat pel risc de sequera. Quina explicació pot tenir aquest fet?
Àfrica. L'explicació es troba en les característiques climàtiques i l’elevada aridesa d’una gran part del territori d’aquest continent.
1.39
Enumera tres gasos d’efecte hivernacle.
Diòxid de carboni, metà, òxid nitrós, clorofluorocarburs (CFC), etc.
1.40
En què es basen les mesures de predicció dels riscos ambientals?
Es basen en l’estudi sistemàtic de la repetició dels fenòmens en un lloc determinat, de les seves causes i
de les seves conseqüències.
1.41
Quins són els tres riscos naturals més freqüents a Catalunya?
Meteorològics (aiguats), geològics (esllavissades) i antròpics (incendis).
1.42
Fes una llista dels riscos que, segons el teu parer i per ordre d’importància, poden afectar la
teva comarca. Digues algunes mesures preventives per a cada risc.
Resposta oberta. L’alumnat haurà de seleccionar-los tenint present els diversos tipus de riscos potencials
(meteorològics, geològics i antròpics).
1.43
Coneixes algun desastre natural que hagi passat a Catalunya els darrers anys? Especifica’n la
data i el tipus.
Resposta oberta. Si els alumnes no en recorden cap, el professor o la professora els pot suggerir un cas
concret perquè busquin informació i aportin les dades que es demanen.
1.44
Quins són els principals tipus de riscos antròpics a Catalunya?
Incendis forestals i accidents industrials.
1.45
Digues quatre plans de prevenció de riscos ambientals a Catalunya.
INUNCAT, NEUCAT, INFOCAT, TRANSCAT, SISMICAT, etc.
1.46
Quina és la zona de la península Ibèrica amb més risc sísmic?
La zona sud-est.
1.47
Quina va ser la causa de l’accident d’Aznalcóllar? Quines substàncies tòxiques es van vessar?
Va ser el trencament d’un mur de contenció d’una bassa de residus miners. Es van vessar metalls pesants.
49
1.48
Esmenta tres factors que hagin contribuït els darrers anys a l’increment dels desastres naturals a Europa.
El canvi climàtic, l’increment de les activitats i la urbanització del territori.
Activitats finals
1.49
Respon les preguntes següents sobre els recursos naturals i raona les respostes:
a) És el mateix un recurs renovable que un recurs il·limitat? Posa’n dos exemples.
No és el mateix. Un recurs renovable és aquell que es pot regenerar a un ritme igual o superior al consum que se’n fa, com ara el bosc. Un recurs il·limitat és aquell que no s’exhaureix mai, com ara la radiació solar.
b) Hi ha alguna relació entre l’extensió territorial d’un país i la quantitat de recursos naturals de
què pot disposar?
En principi, com més extensió, més possibilitat de disposar de recursos. Aquesta relació, però, a causa del
repartiment heterogeni dels recursos, no és vàlida per a tots els casos ni per a tots els recursos.
c) Què és l’ús abusiu dels recursos naturals?
És aquell ús que exhaureix els recursos a un ritme que compromet la seva renovació.
d) Per què es pot dir que els recursos naturals són un patrimoni de la humanitat?
Perquè la supervivència de la humanitat depèn dels recursos naturals i, per tant, tenen un valor col·lectiu.
1.50
Observa els mapes de les fonts 18, 19 i 20 i identifica els països amb més reserves de combustibles fòssils. Fes-ne una llista i indica-hi quin o quins combustibles fòssils posseeix principalment cada país.
Amb les dades que proporcionen els mapes, aquesta pregunta convé contestar-la per grans àrees geogràfiques:
a) Àfrica: petroli.
b) Amèrica del Nord: carbó.
c) Amèrica del Sud: petroli.
d) Àsia i Pacífic: carbó.
e) Europa i Àsia: gas i carbó.
f) Orient Mitjà: petroli i gas.
1.51
L’escassetat d’aigua és un fenomen que té unes causes tant naturals com d’origen humà. Al
nostre planeta hi ha aigua dolça per a tots els habitants, però està desigualment distribuïda i no tothom té les mateixes possibilitats d’accedir-hi.
Observa el mapa de la font 66 i respon les preguntes:
a) Descriu els usos dominants de l’aigua segons les grans regions de la Terra.
Àfrica: usos domèstics i usos agrícoles.
Amèrica del Nord: predomini d’usos industrials.
Amèrica Central i Amèrica del Sud: usos domèstics i usos agrícoles, amb l'excepció del Brasil, on tenen
un pes important els usos industrials.
Àsia: usos domèstics, amb l'excepció de Kazakhstan, on tenen un pes important els usos industrials.
Europa: predomini d’usos industrials, amb l'excepció d’Espanya, Portugal i Kazakhstan, on tenen un pes
important els usos agrícoles.
Oceania: usos domèstics i usos agrícoles.
b) S’observa alguna relació entre els usos dominants de l’aigua i el grau de desenvolupament dels
països? Posa’n algun exemple.
50
51
Als països poc desenvolupats els usos predominants de l’aigua són els domèstics o els agrícoles, mentre que
als països desenvolupats predominen els usos industrials i es manifesta un equilibri entre els diversos usos.
c) Creus que la categoria en què s’inclou Espanya és representativa de l’ús de l’aigua que es fa a tot
el territori? Raona la resposta.
No ho és del tot, perquè els usos predominants són variables segons les regions. Per exemple, a Catalunya
els usos industrials són força superiors als de Castella i Lleó o Extremadura. La dada que expressa el mapa
és representativa de la mitjana d’usos al conjunt del territori.
1.52
La Terra perd cada any 11,2 milions d’hectàrees de bosc verge. Cada dos segons desapareix
una superfície equivalent a un camp de futbol. La destrucció dels boscos es deu principalment a la
indústria d’explotació de la fusta i a l’extensió de les terres agràries. Analitza la taula i contesta les
preguntes següents:
a) Quin és el continent que ha perdut més percentatge de boscos originals i quin en conserva més?
Europa és el continent que n'ha perdut més. L'Amèrica del Sud (conca amazònica), l'Amèrica del Nord (Canadà) i Àsia són els que en conserven una proporció més gran.
b) Podem afirmar que actualment a Europa no hi ha boscos? Raona la resposta.
No és pot fer aquesta afirmació, tot i que la superfície original de boscos ha retrocedit molt respecte a la
superfície original i la majoria de boscos existents han estat objecte d’una explotació humana més o
menys intensa.
c) Quin percentatge de boscos originals queda al món?
Aproximadament, un 22 % de la superfície original.
1.53
El consum energètic global, que no ha deixat de créixer durant els últims dos-cents anys, ha
experimentat un salt quantitatiu extraordinari a mitjan segle XX. Observa el gràfic i respon les preguntes:
a) En quina etapa es comença a manifestar un ús significatiu de fonts energètiques diferents de la
biomassa? A què es deu aquest canvi?
Es comença a manifestar a partir del segle XVIII, arran del procés d’industrialització.
b) Quina és la font energètica que més es consumeix avui?
El petroli.
c) Creus que les tendències que mostra el gràfic es mantindran els propers dos-cents anys? Raona
la resposta.
No és previsible que es mantinguin perquè els combustibles fòssils s’esgotaran i perquè probablement augmentaran la producció i el consum d’energies renovables.
1.54
Respon les preguntes següents i raona les respostes:
a) Digues tres exemples d’aprofitament històric de fonts d’energia renovables.
L’ús de la llenya com a combustible, la utilització de la força motriu de l’aigua i l’energia de sang (animals).
b) Quins avantatges i inconvenients tenen les fonts d’energia renovables en comparació de les convencionals?
Avantatges: tenen menys impacte ambiental, permeten diversificar els recursos energètics i faciliten descentralitzar la producció energètica.
Inconvenients: l’explotació d’algunes fonts es basa en tecnologies que encara estan poc desenvolupades
i algunes fonts són irregulars.
c) Quins són els tres tipus principals d’aprofitament de l’energia solar?
Energia tèrmica, energia fotovoltaica i energia termosolar.
d) Quina és la matèria primera dels biocarburants?
La biomassa verda o cultius energètics.
51
1.55
El consum energètic mundial es reparteix de forma molt desigual i es manifesten forts contrastos entre les grans regions del món. Observa el mapa i descriu com es distribueix el consum
energètic al món per grans regions. Quines diferències s’observen als països europeus?
Àfrica: consum molt baix (inferior a 1,5), amb l'excepció de Sud-àfrica.
Amèrica del Nord: consum molt alt (superior a 6), amb l'excepció de l’Amèrica Central.
Amèrica del Sud: consum molt baix (inferior a 1,5) o baix (1,5-3).
Àsia i Pacífic: consum molt baix (inferior a 1,5) o baix (1,5-3), amb l'excepció del Japó (4,5-6)
Europa i Àsia: consum alt (4,5-6).
Oceania: consum alt (4,5-6).
Orient Mitjà: consum baix o molt baix, amb l'excepció de l’Aràbia Saudita i l'Iran.
1.56
Fixa’t en les dades del gràfic de la font 70 i respon les preguntes següents:
a) Quina és l’evolució de l’energia nuclear?
Des del 1990 fins al 2005, creix. Entre el 2005 i el 2010 es produeix un decreixement.
b) Quina és l’evolució de l’energia tèrmica?
Des del 1980 fins al 2000, creix lentament. A partir del 2000 creix de forma sostinguda.
c) Quina és l’evolució de les energies renovables?
Des del 1980 fins al 1990 experimenten un creixement sostingut. A partir del 1990, es mantenen estables.
d) Es pot treure alguna conclusió de caràcter general de les dades del gràfic? Raona la resposta.
S’observa un cert estancament de les energies renovables i de l’energia hidroelèctrica, un augment de l’energia tèrmica i una caiguda, els últims anys, de l’energia nuclear. Únicament amb les dades del gràfic no
es poden extreure conclusions fonamentades més generals.
1.57
Fixa’t en les dades del gràfic, que correspon als objectius de potència eòlica que preveu el Pla
de l’energia de Catalunya 2006-2015. L’escenari BASE indica l’evolució que s’espera si segueix la
tendència actual de producció d’aquest tipus d’energia. L’escenari IER, en canvi, indica l’evolució si
s’aplica l’estratègia d’estalvi i eficiència que preveu el pla. Ara respon les preguntes següents:
a) Quina potència eòlica aproximada existia l’any 2006?
400 MW.
b) Quina és la potència aproximada que es preveu assolir l’any 2015 en cadascun dels dos escenaris (BASE i IER)?
Escenari BASE: 1.500 MW.
Escenari IER: 3.500 MW.
c) Quin increment, en percentatge, representa la diferència entre les dues potències en cadascun
dels dos escenaris (BASE i IER)?
Escenari BASE: ~400 %.
Escenari IER: ~800 %.
1.58
Busca informació a Internet i resol les activitats següents:
a) A quins països es localitzen els principals jaciments mundials d’urani?
Kazakhstan, el Canadà, Austràlia, Namíbia, Rússia i el Níger.
b) Esmenta tres usos de l’urani, diferents de la producció energètica, que no tinguin connotacions
bèl·liques.
Usos mèdics, datació de roques i fabricació de blindatges.
c) Quina relació hi ha entre l’ús de l’urani per a la producció energètica i la utilització que en fa la
indústria armamentística?
Els subproductes de la producció energètica nuclear, en especial l’urani empobrit, s’utilitzen en la pro-
52
53
ducció de la indústria armamentística. Les armes fabricades amb urani empobrit es consideren convencionals i, tanmateix, comporten riscos afegits per al medi ambient i per a la salut de les persones.
1.59
Fixa’t en les dades que mostra el gràfic de la font 72, corresponent als efectes dels desastres
naturals segons el desenvolupament dels països, i contesta les preguntes:
a) Quins fets posen de manifest les dades del gràfic?
Els efectes dels desastres naturals són superiors als països poc desenvolupats i aquesta diferència mostra un creixement en el temps.
b) Com es pot explicar el diferent grau d’afectació dels desastres naturals entre un grup de països
i els altres?
Es pot explicar per una diversitat de factors: urbanització deficient, construccions precàries, manca de programes de prevenció, escassetat de recursos per a la intervenció immediata i la recuperació, etc.
1.60
Al llarg de l’any, els vents que bufen a una velocitat més gran a Catalunya es concentren en
unes poques àrees als extrems nord-est i sud-oest. Tot i que ocasionalment es poden generar ventades locals en altres indrets del país, són poques les àrees amb unes velocitats i unes freqüències
de vent apropiades perquè la construcció i el manteniment dels parcs eòlics resultin rendibles. Entra
en el web www.espaibarcanova.cat, cerca informació en el lloc web de la Generalitat de Catalunya
i respon:
a) A quines comarques els vents assoleixen una velocitat anual més gran?
L'Alt Empordà i la Terra Alta.
b) A quines comarques es concentra el nombre més gran de parcs eòlics?
La Terra Alta, el Priorat, l'Anoia i el Baix Ebre.
c) Quina és la potència eòlica instal·lada a Catalunya?
1.000 MW.
1.61
Llegeix el text i respon les preguntes:
a) Quins canvis biogeogràfics s’associen en el text al canvi climàtic?
Variabilitat climàtica en períodes curts de temps, increment dels fenòmens meteorològics extrems i canvis en el medi natural (aigua, sòl, vegetació, etc.).
b) Explica per què es pot establir una relació entre els impactes potencials en el clima i els sectors
econòmics. Posa un exemple que il·lustri la teva explicació.
Les variacions climàtiques i els agents meteorològics comporten alteracions en les condicions dels sistemes productius. Els efectes en la producció agrària, per manca d’aigua o per canvi de la temperatura, són
un exemple d’aquesta relació.
c) Quins efectes poden derivar de l’augment dels gasos d’efecte hivernacle?
Augment de les temperatures mitjanes, increment dels fenòmens meteorològics extrems, augment del
nivell del mar, retrocés del gel i canvis en els sistemes biològics i socials.
1.62
Llegeix el text i respon les preguntes:
a) Per què s’afirma que «els fenòmens potencialment perillosos formen part del funcionament normal dels sistemes naturals»?
Perquè són consubstancials a les dinàmiques naturals (meteorològiques, geològiques, biològiques, etc.).
b) Amb quins fets es relaciona l’impacte creixent dels fenòmens naturals?
Amb la creixent ocupació del sòl per a nous usos, amb la realització de grans infraestructures i amb els
nous hàbits socials (especialment els lligats a la indústria del lleure).
c) Explica què significa el concepte vulnerabilitat aplicat als desastres naturals.
La vulnerabilitat és el percentatge de persones o de béns que poden ser danyats per un fenomen respecte
al total de la població exposada.
53
d) Quina relació hi ha entre la urbanització del territori i la vulnerabilitat davant els riscos naturals?
La urbanització del territori comporta una modificació de les condicions naturals del territori. Quan
aquesta urbanització és deficient (per exemple, per ocupació d'àrees inundables) o és excessiva, augmenta l’exposició de la població als riscos.
1.63
El litoral català està exposat a nivells diferents de riscos segons l’efecte de la dinàmica litoral als diferents trams de costa. Observa el mapa de la font 75 i respon les preguntes:
a) Quins trams de costa presenten un risc més alt d’erosió i d’inundació?
Els trams de costa baixa.
b) A quin factor atribueixes aquests riscos en cadascun d’aquests trams?
Alta: –.
Mitjana: erosió.
Baixa: inundació i erosió.
c) Digues amb quins fenòmens naturals s’associen principalment aquests riscos naturals al litoral català: temporals de mar, increment sobtat de les temperatures, torrentades i marees. Raona la resposta en cada cas.
Temporals de mar: canvis meteorològics.
Increment sobtat de les temperatures: canvis meteorològics.
Torrentades: precipitacions importants en períodes curts de temps.
Marees: canvis meteorològics.
d) Amb quina finalitat es fa la regeneració artificial de les platges?
Amb la finalitat de recuperar la superfície coberta de sorra i destinada al lleure de platja.
e) Amb quin fenomen natural es relaciona aquesta regeneració?
Amb la dinàmica del litoral, en concret amb la manca d’aportació de sediments continentals.
54
55
Unitat 2. La diversitat territorial i els paisatges
Activitats
2.1
Observa el croquis de la font 1. Quins són els eixos o «barnilles» més importants de l’estructura del relleu català? Cap on conflueixen?
Aquests eixos són el Pirineu axial, el Prepirineu i les serralades Litoral i Prelitoral. Conflueixen en direcció al cap de Creus.
2.2
Quins són els dos grans sistemes muntanyosos de Catalunya?
El Pirineu i el Sistema Mediterrani.
2.3
Fes una llista de les unitats de relleu de la Serralada Litoral i de la Serralada Prelitoral i anota’n les altituds.
Serralada Litoral: el Montgrí (309 m), el massís de les Gavarres (535 m), el massís del Montnegre (773 m),
la serra de Marina (535 m), la serra de Collserola (512 m), el massís del Garraf (595 m) i la serra del Montsià (764 m).
Serralada Prelitoral: el massís de les Guilleries (1.204 m), el Montseny (1.706 m), el massís de Sant Llorenç del Munt (1.104 m), la serra de Montserrat (1.236 m), les muntanyes de Prades (1.203 m), la serra
de Montsant (1.163 m) i els ports de Beseit (1.442 m).
2.4
Quina diversitat de relleus presenta la Depressió Central?
Presenta planes, altiplans, depressions, conques, serres, etc.
2.5
Defineix els termes plana, conca i depressió i fes una llista de les planes i les conques de la Depressió Central.
Plana: territori planer generalment de poca altitud.
Conca: territori envoltat de zones elevades que fan de divisòria d’aigües, drenat per una xarxa fluvial.
Depressió: territori enfonsat respecte al nivell del territori circumdant.
Planes i conques de la Depressió Central: plana de Vic, pla de Bages, plana d’Urgell, conca d’Òdena, conca
de Barberà, etc.
2.6
Fes una llista de les planes i els deltes de la regió litoral catalana.
Plana de l’Empordà, delta de la Tordera, pla del Barcelonès, delta del Besòs, delta del Llobregat i delta de
l’Ebre.
2.7
Quina orientació general tenen els rius de la xarxa pirinenca? Descriu els canvis de direcció
que segueix el Ter en el seu curs cap al mar.
Tenen una direcció general nord-sud. El Ter segueix primer una direcció nord-sud i, després de deixar la
plana de Vic, la direcció oest-est.
2.8
A quina xarxa hidrogràfica de Catalunya els rius han estat objecte d’un ús industrial més important?
A la xarxa pirinenca-mediterrània, principalment els rius Llobregat i Ter.
2.9
Llegeix atentament el text de Pierre Deffontaines (font 4). A què es refereix l’autor quan parla
de «sorrals allargats mar endins en forma de ganxo»? I quan parla de «quadrícules d’aigua»?
Es refereix als canals i les parcel·les deltaiques. Els sorrals allargats en forma de ganxo són les puntes del
Fangar (a l’hemidelta nord) i de la Banya (a l’hemidelta sud).
55
57
2.10
Quins factors hidrogràfics expliquen el gran nombre d’embassaments de la xarxa pirinenca?
El règim nivopluvial d'aquests rius i el fet de ser els més cabalosos de Catalunya afavoreixen l'aprofitament de les aigües per mitjà d'embassaments.
2.11
Quin riu no pertany a cap xarxa mediterrània?
La Garona, que pertany a la xarxa atlàntica.
2.12
Quins perills potencials amenacen la conservació del delta de l’Ebre?
La regressió dels terrenys deltaics a causa del desequilibri en la dinàmica litoral, la salinització de les aigües i la pressió urbanística.
2.13
Llegeix el text de Jordi Sacasas (font 9) i enumera l’origen i les característiques principals de
les masses d’aire més destacades que afecten Catalunya.
a) Massa àrtica continental: ve del nord de Rússia, temperatura sovint gèlida, humitat baixa.
b) Massa àrtica marítima: prové del nord d’Escandinàvia o d’Islàndia, molt freda però no gèlida.
c) Massa polar continental: ve de l’interior d’Europa, molt freda i seca.
d) Massa polar marítima: prové de l’Atlàntic septentrional, freda i humida.
e) Massa tropical continental, ve del desert del Sàhara, molt càlida i eixuta.
f) Massa tropical marítima: prové de les Açores, menys càlida però més humitosa que l’anterior.
2.14
A grans trets, quines són les diferències climàtiques entre l’àrea litoral catalana i les zones
d’interior? Explica’n les causes.
Tot i que totes dues àrees comparteixen els trets característics del clima mediterrani (temperatures moderades, pluges escasses i irregulars sobretot a la tardor), les zones interiors presenten més oscil·lació
tèrmica que la costa, unes temperatures més càlides i menys pluviositat. Aquestes diferències es deuen
al fet que les zones d'interior són més lluny de la Mediterrània i més aïllades a causa de la presència del
Sistema Mediterrani.
2.15
A quins territoris de Catalunya es manifesten unes temperatures mitjanes anuals més altes?
A quines regions fisiogràfiques pertanyen aquests territoris?
Les temperatures mitjanes anuals més altes es registren al litoral, a les regions de la tramuntana i litoral,
i especialment al sector sud de Catalunya.
2.16
Per quins territoris de Catalunya s’estén el domini de vegetació eurosiberià? Quines són les
característiques d’aquest domini?
El domini eurosiberià es localitza a les zones de la muntanya mitjana, el Prepirineu, la Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral. És format per comunitats d’arbres de fulla ampla i caduca, com les fagedes i les rouredes, amb un sotabosc que es desenvolupa sobretot a l’hivern, quan les
capçades desproveïdes de fullatge permeten el pas dels raigs solars.
2.17
Quines són les tres grans regions biogeogràfiques de Catalunya pel que fa a la vegetació? Relaciona cada regió amb un interval d’altitud.
a) Domini boreoalpí: >1.600 metres.
b) Domini eurosiberià: 800-1.600 metres.
c) Domini mediterrani: < 800 metres.
2.18
Quina diferència hi ha entre la Catalunya seca i la Catalunya humida? Anomena dues comarques de cada una d’aquestes regions.
A la Catalunya seca les pluges són més escasses (no se superen els 700 mm de precipitació anual). Formen part de la Catalunya humida les comarques de la regió de l’Alt Pirineu i de la regió oriental humida.
La resta de comarques pertanyen a la Catalunya seca.
56
2.19
Compara el mapa pluviomètric de Catalunya (font 8) amb el mapa de temperatures (font
14). A grans trets, quines semblances i quines diferències s’hi poden observar?
Semblances: els dos mapes reflecteixen la disposició de les grans unitats de relleu del país.
Diferències: d’un mode genèric, les temperatures mitjanes anuals augmenten de nord a sud i de l’interior
al litoral; les precipitacions augmenten de sud a nord i disminueixen del litoral a l’interior.
Els efectes de la Serralada Transversal són més evidents en el mapa de precipitacions que en el de temperatures.
2.20
Digues a quina regió fisiogràfica pertany cadascuna de les poblacions següents: Llançà, Badalona, Guissona, Banyoles, la Pobla de Segur, Puigcerdà, Lleida, Deltebre i Falset.
Llançà (tramuntana), Badalona (litoral mediterrània), Guissona (continental), Banyoles (oriental humida),
la Pobla de Segur (Prepirineu), Puigcerdà (Alt Pirineu), Lleida (continental), Deltebre (litoral mediterrània),
Falset (litoral mediterrània).
2.21
Quina regió fisiogràfica té menys pluviositat? Quin tipus de vegetació, única a Catalunya, presenta aquesta regió?
La regió continental és la que té menys pluviositat. Aquesta regió presenta una vegetació natural de tipus
estepari.
2.22
Quines són les característiques més destacables del relleu peninsular?
El més destacable és la presència d’un gran altiplà central envoltat per un seguit de serralades joves i per
dues grans depressions formades pels rius Ebre i Guadalquivir.
2.23
Classifica les diverses serralades peninsulars segons siguin interiors o exteriors a la Meseta.
Interiors: Sistema Central i muntanyes de Toledo.
Exteriors: Pirineu i sistema Bètic.
2.24
Quines són les principals depressions del territori d’Espanya?
La depressió de l’Ebre i la depressió del Guadalquivir.
2.25
A quines serralades o massissos es troben els tres cims més alts de l’Estat espanyol?
La Serralada Penibètica (el Mulhacén), el Pirineu (l'Aneto) i l’illa de Tenerife (el Teide).
2.26
Quina xarxa hidrogràfica peninsular ocupa més extensió de territori?
La xarxa atlàntica.
2.27
A quina xarxa hidrogràfica els rius tenen un cabal més regular al llarg de l’any? Per què?
Els rius de la xarxa cantàbrica tenen els cabals més regulars a causa de les precipitacions constants al llarg
de l’any.
2.28
Què vol dir que els rius tenen un règim hidrogràfic nivopluvial?
Significa que el seu cabal s’alimenta de les pluges i de la fosa de la neu.
2.29
De quina manera afecta al medi natural la situació de la Península entre dues grans masses
marítimes?
La situació de la Península entre dues grans masses marítimes determina dos grans dominis climàtics: el
mediterrani i l’atlàntic.
2.30
Fixa’t en el mapa de masses d’aire de la font 29 i digues quines tenen més influència en el
clima de la península Ibèrica.
Les masses d’aire que afecten la península Ibèrica, per ordre d’importància i per influència sobre el clima,
són aquestes:
57
59
a) La tropical marítima.
b) La polar marítima.
c) La tropical continental.
d) La polar continental.
2.31
Explica quines són les causes de la continentalitat del clima de la Meseta.
La causa de la continentalitat del clima de la Meseta és l’aïllament de les masses d’aire de procedència
marítima pel fet d’estar envoltada de serralades.
2.32
Quins són els subdominis peninsulars del clima mediterrani?
Podem distingir el clima mediterrani litoral, els climes mediterranis de tendència continental i els climes
mediterranis àrids i subàrids.
2.33
Fes un comentari comparatiu dels climogrames de València i Valladolid.
La resposta és oberta, però s’hauria de destacar la secada estival en tots dos climogrames i, en el cas de
València, les precipitacions abundants a la tardor.
2.34
De quins factors depenen les variacions climàtiques entre les diverses illes Canàries?
Depenen bàsicament de l’altitud sobre el nivell del mar i dels vents dominants.
2.35
Explica quins factors climàtics condicionen el clima de les illes Canàries i com influeix aquest
clima en la vegetació de les illes.
Les illes Canàries estan sotmeses a contrastos climàtics importants derivats de la influència de les masses d’aire fresques i humides dels vents alisis (que bufen de nord-est a sud-oest al nord de l’equador), de
l’acció de les masses càlides i seques dels vents saharians i dels efectes de la diversitat d’altituds. La vegetació de les Canàries té una gran riquesa i és d’origen principalment mediterrani, tot i que també presenta influències africanes i de l’Atlàntic sud. A les illes més altes es manifesta una seqüència d’estatges
de vegetació que comprèn des de comunitats subdesèrtiques fins a boscos perennifolis de llorer i pinedes d’alta muntanya.
2.36
Compara les tres regions biogeogràfiques de l’Estat espanyol. Quines són les característiques
climàtiques més destacades i les formacions vegetals pròpies de cadascuna?
Mediterrània
Eurosiberiana
Macaronèsica
Característiques
climàtiques
Clima mediterrani, amb
precipitacions escasses i
secada estival.
Clima atlàntic, amb
temperatures suaus i
precipitacions al llarg de
tot l’any.
Contrastos climàtics
importants derivats de la
influència de les masses
d’aire fresques i humides
dels vents alisis, de l’acció
de les masses càlides i seques dels vents saharians i
de la diversitat d’altituds.
Formacions
vegetals
Boscos perennifolis (pins,
alzines i sureres) i algunes
comunitats menys complexes, com ara el matollar mediterrani, que és el
resultat de la degradació
del bosc.
Boscos caducifolis de
roure i faig, landes de
bruc i ginesta i prats naturals formats per plantes
herbàcies.
Seqüència d’estatges de
vegetació que comprèn
des de comunitats subdesèrtiques fins a boscos
perennifolis de llorer i
pinedes d’alta muntanya.
58
2.37
Quina de les tres regions biogeogràfiques és més extensa?
La regió mediterrània.
2.38
Fixa’t en el mapa dels dominis climàtics de la font 35 i explica en quines unitats o províncies biogeogràfiques es divideix la regió eurosiberiana i quins territoris ocupa cadascuna d’aquestes unitats.
a) Província pirinenca: ocupa el territori del Pirineu.
b) Província cantàbrica-atlàntica: ocupa el territori del massís Galaicolleonès i del litoral cantàbric.
c) Província cantàbrica meridional: ocupa el territori de la serralada Cantàbrica.
2.39
Explica què és el patrimoni natural.
El patrimoni natural és el conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna.
Tot i que sovint s’associï a monuments naturals, paisatges de gran bellesa o espècies valuoses, també en
formen part els recursos naturals (l’aigua, l’aire, el sòl, etc.) que fan possible el desenvolupament de la vida
i el benestar de les persones.
2.40
Què vol dir que el patrimoni natural és vulnerable?
Significa que es pot alterar i degradar a causa de l’acció humana sobre el medi ambient.
2.41
Per què és important el patrimoni natural?
La conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida de cada persona i del conjunt
de la humanitat. El valor del patrimoni natural no està associat només a les necessitats de supervivència
física (alimentació, energia, refugi, etc.), sinó també a les necessitats de desenvolupament humà (ciència, cultura, educació, etc.) i econòmic (producció agrària, activitat turística, etc.).
2.42
Fes una llista dels principals tipus d’impactes mediambientals de les societats urbanes i industrials.
a) El creixement urbà descontrolat com a conseqüència de la manca de planificació o de l’especulació urbanística.
b) El creixement urbà dispers.
c) La generació de residus urbans.
d) La generació de residus industrials.
e) La generació de residus agraris.
f) Els hàbits consumistes.
g) La millora de la mobilitat i del lleure que permeten accedir fàcilment al medi natural.
2.43
Digues alguns dels efectes de la urbanització dispersa en el medi ambient.
La resposta és oberta, però haurien d’esmentar-se, com a mínim, el consum de sòl, amb possible pèrdua
de sòl agrícola, i l’increment del transport privat, amb els seus efectes contaminants.
2.44
Quin és l’origen de l’abastament d’aigua per al consum de les llars?
L’aigua que consumeix la major part de població de Catalunya prové de la captació d’aigües superficials
i arriba a les llars mitjançant la xarxa de distribució, procedent dels rius o dels diversos embassaments i
un cop tractada a les plantes potabilitzadores i garantida la seva puresa. Només una part reduïda de la
població, generalment resident a nuclis petits, s’abasta a través de l’aigua dels pous.
2.45
Explica en què consisteix la funció de la xarxa de sanejament hidràulic.
El sanejament hidràulic és el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades
a les llars, les indústries o les explotacions agràries. Tots aquests processos es fan a les plantes o estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR).
59
61
2.46
Quins tipus d’espais naturals hi ha a Catalunya?
A Catalunya hi ha parcs naturals, parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves naturals
i marines i espais d’interès natural.
2.47
Escriu dos tipus d’impactes associats a les activitats agràries.
Les filtracions dels adobs químics i els residus de les granges.
2.48
Què són els residus inerts? Posa’n alguns exemples.
Són els residus que no experimenten transformacions que puguin afectar greument el medi. Exemples: enderrocs, cendres inertes, escòries, vidres, etc.
2.49
Quines són les principals funcions de l’Agència de Residus de Catalunya?
Promoure la minimització dels residus i de la seva perillositat, fomentar-ne la recollida selectiva, valoritzar els residus i recuperar els espais i els sòls degradats per descàrregues incontrolades de residus o per
contaminants.
2.50
Amb quina finalitat es va crear la xarxa Natura 2000?
Es va crear per protegir hàbitats naturals d’interès comunitari: zones d’especial protecció per a les aus
(ZEPA) i zones especials de conservació (ZEC).
2.51
Quin és l’objectiu del programa MAB de la UNESCO?
Promoure el desenvolupament sostenible i la comprensió del medi ambient com un recurs o patrimoni natural, amb la creació d’una xarxa mundial d’àrees significatives dels ecosistemes i de la biodiversitat.
2.52
Anomena cinc components naturals i cinc components humans del paisatge.
Resposta oberta. A mode d’exemple s’assenyalen algunes respostes:
a) Components naturals: roques, sòls, aigües, vegetació, atmosfera, etc.
b) Components humans: conreus, habitatges, vies de comunicació, indústries, ports, etc.
2.53
Què vol dir que el paisatge és dinàmic?
Vol dir que no és una realitat estàtica, sinó que està sotmès a canvis més o menys perceptibles, que són
el resultat de les dinàmiques naturals i de les transformacions induïdes per l’acció humana.
2.54
Posa tres exemples de canvis que s’hagin produït històricament en el paisatge de Catalunya.
Resposta oberta. Es poden esmentar aspectes com la desforestació, la urbanització del territori, la construcció d’embassaments, la modificació del litoral, etc.
2.55
Què és una unitat de paisatge?
És un sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans i que es
percep unitàriament, és a dir, que es diferencia de les altres unitats de paisatge veïnes.
2.56
Explica en què consisteix el fenomen de la banalització dels paisatges.
És la pèrdua de les característiques essencials d’un paisatge, de la seva originalitat i significats i, en general, dels seus valors.
2.57
En què consisteix la uniformització dels paisatges?
Consisteix en la pèrdua progressiva de la diversitat paisatgística.
2.58
Quin és l’objectiu del Conveni Europeu del Paisatge?
L’objectiu és comprometre els països europeus a promoure accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges com a part essencial del benestar dels ciutadans i del patrimoni natural i cultural dels
europeus.
60
2.59
Quins són els tres objectius principals de la Llei del paisatge de Catalunya?
La protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge.
2.60
Quin és el contingut dels catàlegs de paisatge?
Els catàlegs de paisatge contenen informació sobre les característiques dels paisatges de Catalunya i el
seu estat, delimiten les unitats de paisatge i estableixen els objectius de qualitat paisatgística.
2.61
Quin creus que és l’interès de l’objectiu de qualitat paisatgística «Uns paisatges respectuosos amb el llegat del passat»?
Resposta oberta. L’alumnat ha de referir-se als components històrics i patrimonials del paisatge.
2.62
Quines funcions té l'Observatori del Paisatge?
L'Observatori del Paisatge dóna suport a l’Administració pública i a la societat catalana en materia de protecció, gestió i ordenació del paisatge, difon els valors dels paisatges catalans i observa el seu estat i les
seves transformacions.
2.63
Què són els catàlegs de paisatge?
Són documents previstos a la Llei de paisatge que caracteritzen els paisatges de Catalunya, el seu estat
i els objectius de qualitat paisatgística.
2.64
Busca dues imatges d’un mateix paisatge, separades per un període de més de vint anys, en
què s’observin transformacions importants. Compara-les i explica detalladament els canvis que s’han
produït.
Activitat oberta. El professor o la professora pot prendre com a pauta per orientar el treball el mètode de
l’activitat de síntesi d’aquesta unitat.
2.65
Visita el lloc web de l’Observatori del paisatge de Catalunya, a través del web www.espaibarcanova.cat, accedeix a la informació del projecte «Ciutat, territori, paisatge» i fes les activitats
d’un dels dotze paisatges que hi trobaràs.
Activitat oberta. La proposta del web té un caràcter interactiu i, per fer-la, cal superar satisfactòriament
les diverses activitats didàctiques.
Activitats finals
2.66
Respon les preguntes següents sobre el relleu de Catalunya:
a) Quina unitat de relleu ocupa una extensió més gran del territori català?
El Pirineu.
b) Quina orientació segueix el Sistema Mediterrani?
De nord-est a sud-oest.
c) Quines unitats de relleu delimiten la Depressió Central?
El Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral.
d) Quina fesomia presenta la Depressió Prelitoral?
Presenta una fesomia força diversa, amb alternança de formes de relleu (muntanyes de morfologia diversa,
planes, altiplans i conques d’erosió).
2.67
Observa atentament el mapa de relleu de Catalunya de la font 2 i fes una relació de les principals planes i altiplans del territori de la Depressió Central i de les terres prelitorals i litorals.
Planes: pla d’Urgell, pla de Bages, plana de Vic, etc.
Altiplans: altiplà de la Segarra, altiplà del Moianès, altiplà del Lluçanès, etc.
61
63
2.68
Analitza el gràfic de l’altimetria de Catalunya i, amb l’ajut del mapa de relleu de la font 2,
contesta aquestes preguntes:
a) Quin percentatge del territori està situat per sobre dels 200 metres d’altitud? I entre els 1.000
i els 2.000 metres d’altitud?
> 200 m: ~70 %.
1.000 m - 2.000 m: ~10 %.
b) A quins sectors del territori correspon cada una de les dues zones altimètriques?
> 200 m: tot el territori, excepte la franja litoral i prelitoral i les terrasses fluvials dels rius.
1.000 m - 2.000 m: Prepirineu.
2.69
Observa els gràfics dels cabals dels rius catalans i respon les preguntes següents:
a) Quin riu presenta més irregularitat anual? A quins factors es deu aquesta irregularitat?
El riu amb més irregularitat anual és l'Ebre, a Tortosa. Els màxims primaverals s'expliquen per l'aportació
d'aigua provinent de la fosa de les neus pirinenques i els mesos d'estiatge, per les pluges escasses durant
els mesos d'estiu.
b) Quin riu presenta més regularitat anual? A quins factors es deu aquesta regularitat?
El riu amb més regularitat anual és el Llobregat, al Pont de Vilomara. La relativa regularitat que s'observa
és el resultat del règim nivopluvial del riu.
c) A quin tipus de règim hidrogràfic pertanyen?
Segre: nivopluvial.
Ter: pluvial.
Ebre: nivopluvial.
Llobregat: pluvial.
2.70
Respon les preguntes següents sobre el clima de Catalunya:
a) Quines són les causes de la varietat de dominis climàtics de Catalunya?
Bàsicament són la disposició de les unitats de relleu, la proximitat al mar i les diferències d’altituds.
b) Quina és la seqüència de dominis climàtics, de nord a sud, entre la Vall d’Aran i el delta de l’Ebre?
Atlàntic, subalpí, alpí, subalpí, mediterrani prelitoral i d’influència continental humit i mediterrani litoral.
c) Quins sectors del territori registren una pluviometria anual superior als 800 mm?
L'Alt Pirineu i la regió oriental humida.
d) Quina diferència principal presenta el domini climàtic mediterrani continental amb relació al
mediterrani litoral?
El clima mediterrani continental presenta més oscil·lació tèrmica que el litoral.
2.71
Selecciona una de les regions biogeogràfiques de Catalunya, analitza els mapes temàtics de
Catalunya i elabora un informe breu que inclogui les dades següents:
a) Àmbit territorial.
b) Unitat geomorfològica a la qual pertany.
c) Principals accidents del relleu.
d) Principals cursos fluvials.
e) Dominis climàtics.
f) Dominis de vegetació característics.
g) Trets del poblament.
Activitat oberta. L’alumnat ha de basar l’informe en la documentació del llibre, però el professor o la professora pot suggerir que es completi mitjançant la consulta de dades a la biblioteca de l’escola o a Internet.
Completa el treball amb una selecció de vuit fotografies representatives dels temes tractats i escriu un breu comentari sobre cadascuna.
62
Activitat oberta. Els comentaris de les fotografies no han d'incloure simplement els topònims, sinó que
han de referir-se a alguna característica rellevant del territori o el paisatge.
2.72
Respon les preguntes següents sobre el relleu d’Espanya:
a) Quina és la unitat que ocupa una extensió més gran del territori espanyol?
La Meseta.
b) Quines són les unitats de relleu exteriors a la Meseta?
Massís Galaicolleonès, serralada Cantàbrica, Pirineu, serralada Ibèrica, Sistema Mediterrani, sistema Bètic
i Sierra Morena.
c) Quina unitat geomorfològica separa els rius del vessant atlàntic dels rius del vessant mediterrani?
La serralada Ibèrica.
d) Quines són les característiques del relleu dels arxipèlags balear i canari?
El relleu és format per materials d’origen volcànic. Les illes més properes a la costa africana (Fuerteventura i Lanzarote) són força planeres i les més allunyades són més muntanyoses.
2.73
Respon les preguntes següents sobre la xarxa hidrogràfica d’Espanya:
a) Quina orientació geogràfica general segueixen els rius del vessant atlàntic? Per què?
Tenen una orientació general est-oest, a causa de la decantació de la Meseta cap a l’Atlàntic.
b) A quin sector es localitzen els afluents principals del riu Ebre? Per què?
Es localitzen al sector nord, on recullen les aigües dels relleus cantàbrics i del Pirineu.
c) A quina conca hidrogràfica és més regular el cabal anual dels rius? Per què?
A la conca cantàbrica, on les precipitacions són més regulars al llarg de l’any.
d) Quina unitat geomorfològica fa de divisòria entre les conques dels rius Duero i Tajo?
El Sistema Central.
2.74
Respon les preguntes següents sobre els climes d’Espanya:
a) Quins factors principals condicionen el clima dominant i la varietat climàtica d’Espanya?
La posició de la península Ibèrica entre l’Atlàntic i el Cantàbric, la circulació de les masses d’aire en
aquesta zona, la configuració territorial, l’aïllament de les terres interiors i la proximitat a les masses
d’aigua de les terres litorals. El clima de l’arxipèlag balear està condicionat per la mediterraneïtat de les
seves terres i el de l’arxipèlag canari, per la proximitat al tròpic i la presència dels vents alisis.
b) Quines grans unitats geomorfològiques es troben sota la influència del clima atlàntic? I del clima
mediterrani?
Clima atlàntic: massís Galaicolleonès i serralades plegades de tipus intermedi.
Clima mediterrani: serralades plegades de tipus intermedi, depressions terciàries perifèriques i depressions
terciàries interiors a la Meseta.
c) Quina zona de la península Ibèrica és més àrida?
La zona sud-est.
d) A quins dominis climàtics pertany l’arxipèlag balear? I l’arxipèlag canari?
Temperat mediterrani. Subtropical.
2.75
Analitza els mapes temàtics d’Espanya i elabora un informe breu sobre la regió biogeogràfica
eurosiberiana (zona cantàbrica i atlàntica) que inclogui les dades següents: àmbit territorial, característiques del relleu i la hidrografia, dominis climàtics i dominis de vegetació característics i trets
del poblament. Completa el treball amb una selecció de sis fotografies representatives dels temes
tractats i escriu un breu comentari sobre cadascuna.
Activitat oberta. L’alumnat ha de basar l’informe en la documentació del llibre, però el professor o la professora pot suggerir que es completi mitjançant la consulta de dades a la biblioteca de l’escola o a Internet. Els comentaris de les fotografies no han de limitar-se als topònims, sinó que han de referir-se també
a alguna característica rellevant de la regió biogeogràfica.
63
65
2.76
Busca informació a Internet o a la biblioteca i elabora un informe de dues pàgines sobre el
riu Tajo. Pots incorporar-hi informació gràfica. L’informe ha de tractar els aspectes següents:
a) Lloc de naixement del riu, unitats geogràfiques que travessa i lloc de desembocadura.
Neix a Fuente García, al Sistema Ibèric, travessa un sector del Sistema Ibèric i la Submeseta Meridional i
desemboca a Lisboa.
b) Dades hidrogràfiques bàsiques (llargada, cabals i règim hidrogràfic anual).
Llargada: 1.006 km.
Cabals mitjans: Toledo 43,30 m3/s; Lisboa 444 m3/s.
Règim hidrogràfic: experimenta els màxims cabals anuals entre els mesos de gener i abril; els mesos amb
cabals més baixos són els compresos entre el juliol i el setembre.
c) Afluents més importants de cada costat del riu.
Costat dret: Jarama, Guadarrama, Alberche, Tiétar i Alagón.
Costat esquerre: Gudiela, Ibor i Almonte.
d) Poblacions i embassaments més importants del seu curs.
Poblacions: Aranjuez, Toledo, Talavera de la Reina, Alcántara, Abrantes, Santarem i Lisboa.
Embassaments: Azután, Valdecañas, Torrejón-Tajo, Alcántara i Cedillo.
2.77
Llegeix el text sobre els impactes del sistema urbà, repassa si convé la unitat 1 i resol les qües-
tions:
a) Què és la capacitat de recàrrega dels ecosistemes?
És l’aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.
b) Busca el significat del terme entropia.
És una magnitud física que proporciona una informació sobre el grau de desordre d’un sistema.
c) A què es refereix el text quan parla de sistemes de suport?
Es refereix al territori i als components biofísics del medi natural.
d) Fes una relació dels avantatges i els inconvenients que té la ciutat dispersa per al medi natural.
Avantatges: alternança d’espais urbanitzats i espais naturals, disponibilitat d’espai, nivells baixos de contaminació, etc.
Inconvenients: gran consum de sòl, consum energètic alt associat a la dependència del transport privat,
destrucció d’ecosistemes, pèrdua d’àrees de conreu, etc.
2.78
Observa la informació que mostra el mapa de Catalunya de les zones vulnerables per nitrats
i els centres de gestió (font 49), consulta a continuació el lloc web de l’Agència de Residus de Catalunya, que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, i resol les qüestions següents:
a) Quines són les zones geogràfiques més afectades per nitrats?
La plana de l’Empordà, Osona, el pla d’Urgell, la Segarra, el Camp de Tarragona, el Vallès Oriental i el Maresme.
b) A quins factors respon la distribució de zones que s’observa?
Respon als llocs on hi ha una important concentració d’activitats ramaderes o s’utilitzen molts fertilitzants nitrogenats.
c) Quins processos se segueixen per a la gestió d’aquest tipus de residus agraris?
Es tracten en basses, plantes de tractament i plantes de compostatge.
d) Quins altres residus genera la producció agrària?
Residus de productes fitosanitaris (fertilitzants, herbicides, etc.), plàstics, dejeccions ramaderes, restes
orgàniques de plantes i animals, etc.
64
2.79
Entra en el web de l’Agència Catalana de l’Aigua, que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, i resol les qüestions següents:
a) Quina xarxa hidrogràfica catalana té les conques fluvials menys afectades per la contaminació
industrial?
La xarxa pirinenca.
b) A quines zones geogràfiques les aigües subterrànies estan més exposades al risc de contaminació industrial?
A les zones urbanes i industrials, especialment a la regió metropolitana de Barcelona.
c) Quins rius són els que pateixen més risc de contaminació?
El Ter, el Besòs, el Llobregat, l'Anoia i el Foix.
d) Quin procés se segueix en el tractament de les aigües industrials?
Els tractaments de les aigües industrials són molt variats, segons el tipus de contaminació a què han
estat sotmeses, i poden incloure processos com la precipitació, la neutralització, l’osmosi, l’oxidació, etc.
Es tracta d’un procés complex, que s’ha d’iniciar amb la recollida separada de les aigües industrials i que
inclou, com a mínim, tres fases.
2.80
Selecciona un dels espais naturals de Catalunya, busca informació a la biblioteca del teu centre o a Internet i elabora un informe que inclogui les dades següents:
a) Àmbit territorial de l’espai natural.
b) Superfície.
c) Any i figura legal de protecció.
d) Característiques geomorfològiques.
e) Característiques de la vegetació.
f) Centres d’interès (naturals o culturals).
g) Principals equipaments.
Activitat oberta. Convé que el professor o la professora doni unes pautes inicials per elaborar l’informe i
que els alumnes incloguin cartografia a l’informe.
Completa el treball amb una selecció de sis fotografies representatives dels paisatges i els ambients
naturals característics de l’espai.
Convé que les fotografies s’acompanyin d’un comentari sobre dades rellevants dels paisatges o ambients
representats.
2.81
Llegeix el text del Conveni europeu del paisatge de la font 72 i respon les tres preguntes que
hi ha al final del text:
a) Quina diferència hi ha entre protecció i gestió dels paisatges?
La protecció del paisatge té per finalitat mantenir en bon estat els paisatges, mentre que la gestió del paisatge pretén guiar de manera harmònica les transformacions que experimenta el paisatge a causa de
l’acció humana.
b) A quins tipus de paisatge s’aplica el conveni?
A tot tipus de paisatges, amb independència de les seves característiques (naturals, rurals, urbans, suburbans, industrials, etc.).
c) Quin et sembla que és l’interès de l’àmbit d’aplicació del conveni?
Té l’interès d'abraçar tot el territori i els paisatges ordinaris, sense valors excepcionals, però que són els
escenaris de la vida quotidiana de la majoria de persones.
2.82
Per mitjà de l’enllaç que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, observa el mapa de les unitats de paisatge de Catalunya de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i fes les activitats següents:
a) Identifica la unitat de paisatge de la qual forma part el municipi on vius.
65
67
b) Enumera les unitats de paisatge de la comarca on vius i explica si hi ha cap relació entre aquestes unitats de paisatge i les unitats de relleu.
Activitat oberta.
2.83
Des de l’aula on feu la classe de Geografia, fes una fotografia del paisatge que observes. Descarrega-la a un ordinador del centre i imprimeix-la. Fes les activitats següents:
a) Redacta, individualment, una descripció del paisatge que has retratat. Cal que la descripció n’inclogui els elements naturals i els elements antròpics.
b) A continuació, poseu en comú entre tota la classe les fotografies i les diferents descripcions del
paisatge i elaboreu unes conclusions conjuntes.
Activitat oberta.
66
Unitat 3. La dinàmica i l'estructura de la població
Activitats
3.1
Què és la dinàmica d’una població?
És l’estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de l’evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la dimensió i la distribució de la població.
3.2
Quins dos tipus de creixement pot tenir una població?
El creixement vegetatiu i el creixement migratori.
3.3
Com es calcula la taxa de creixement vegetatiu?
Es calcula restant la taxa de mortalitat de la taxa de natalitat.
3.4
En quines quatre fases es divideix el model de transició demogràfica?
a) Fase estacionària alta.
b) Fase de la primera expansió.
c) Fase de l’expansió tardana.
d) Fase estacionària baixa.
3.5
Quines diferències importants hi ha entre la primera i la quarta fase del model de transició demogràfica?
Les diferències més importants són la desaparició de la mortalitat catastròfica i de la mortalitat infantil
i el descens de les taxes de natalitat i de mortalitat que es produeixen en la quarta fase.
3.6
Enumera les característiques de la teoria de la segona transició demogràfica.
Segons aquesta teoria, la segona transició demogràfica es caracteritza per la natalitat elevada, la disminució progressiva de la mortalitat i l'augment ràpid de la població.
3.7
Quants habitants hi ha al món actualment? En quin nombre ha augmentat aquesta xifra des
del 1950?
Actualment es calcula que hi ha 7.000 milions d’habitants. Com que l'any 1950 hi havia 2.500 milions
d’habitants, l'augment ha estat de 4.500 milions.
3.8
En quin moment va començar a disminuir el ritme de creixement de la població mundial?
El ritme de creixement de la població mundial va començar a disminuir l'any 1973.
3.9
A quin continent, segons totes les previsions, es registrarà l’augment més gran de població al
llarg del segle XXI?
Àfrica.
3.10
Quines són les causes de la disminució de la fecunditat?
La causa bàsica és la supervivència de la gran majoria dels nounats a escala mundial. Altres causes que
cal tenir en compte són els factors socials de la fecunditat.
3.11
Per què a un PIB per habitant més elevat correspon habitualment una fecunditat més baixa?
Per la valoració social de la dona, l’allargament de l’escolarització i el cost econòmic dels fills.
3.12
Quins factors socials condicionen la fecunditat? Quin d’aquests factors consideres més important? Per què?
L’edat i la durada del matrimoni, la freqüència del celibat o de les formes d’unió de les parelles, el nivell
d’instrucció (especialment el femení), el nivell de desenvolupament humà i econòmic i la valoració social
67
69
de les dones. El més important és el darrer perquè és el que permet que les dones decideixin, o no, la quantitat de fills que volen tenir.
3.13
Ordena els continents d’acord amb el valor del seu ICF actual, de més gran a més petit.
Àfrica (3,89), Oceania (2,31), Àsia (2,18), Amèrica Llatina (1,98), Amèrica del Nord (1,92) i Europa (1,56).
3.14
Quines eren les característiques del creixement vegetatiu a la Catalunya dels segles XIX i XX?
Són les mateixes que en l’actualitat? Explica-ho.
Durant el segle XIX la població catalana va augmentar gràcies al seu creixement vegetatiu, mentre que al
segle XX el creixement va ser sobretot migratori. En l'actualitat la població de Catalunya es torna a incrementar sobretot per creixement vegetatiu.
3.15
Per què és escàs el creixement vegetatiu a Catalunya?
L'escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diferents factors:
a) Manteniment des del 1980 d’unes fecunditats femenines baixes, que oscil·len entre 1,1 i 1,5 fills per dona.
b) Envelliment de la població, amb una de les esperances de vida més elevades del món (78,9 anys per als
homes i 84,8 anys per a les dones).
c) Augment de l’edat mitjana de la maternitat, que se situa actualment al voltant dels 31 anys.
d) Manteniment d’una mortalitat una mica elevada a causa de l’envelliment de la població.
3.16
On se situen les comarques catalanes amb un creixement vegetatiu negatiu?
Les comarques catalanes amb un creixement vegetatiu negatiu estan situades a la zona pirinenca o prepirinenca o bé a la zona interior del sud de Catalunya, amb una població inferior a 40.000 habitants i força
envellida.
3.17
Quina ha estat l’evolució del creixement vegetatiu i del creixement migratori a Catalunya des
de l’any 2000?
El creixement vegetatiu va anar augmentant lentament fins a estancar-se finalment a partir del 2008. El
creixement migratori va ser molt elevat fins al 2009, any en què es va estroncar.
3.18
De quina manera s’ha distribuït sobre el territori el creixement de la població espanyola durant els segles XVIII, XIX i XX?
El despoblament de les terres de l’interior d’Espanya va ser un fenomen constant durant els segles XVIII
i XIX que es va accentuar encara més al llarg del segle XX. El creixement demogràfic de Madrid és un cas
excepcional a l’interior peninsular.
3.19
Explica quina ha estat l’evolució del creixement de la població espanyola des de l’any 1981.
Destaca els períodes amb un augment més gran.
La població de l’Estat espanyol va tenir un creixement lent entre el 1981 i el 2001 i elevat en el període
2001-2011.
3.20
Enumera les zones d’Espanya on hi ha les taxes de natalitat i les taxes de mortalitat més elevades. Localitza-les en un mapa d’Espanya.
Les zones d'Espanya amb una taxa de natalitat més elevada són l'àrea central, Catalunya, el sud-est i Andalusia occidental. Les zones amb la taxa de mortalitat més elevada es localitzen a Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Aragó.
3.21
Quantes províncies espanyoles tenen un creixement vegetatiu negatiu? Quina és la causa
d’aquest fenomen?
Hi ha 18 províncies que, l’any 2011, tenien un creixement vegetatiu negatiu. La causa d’aquest fenomen
és l’envelliment de la població.
68
3.22
Quines són les causes del creixement vegetatiu feble que presenta Espanya a l’inici del segle XXI?
Les causes són la natalitat baixa i una mortalitat una mica elevada per l'envelliment de la població.
3.23
Quina ha estat la contribució del creixement migratori en la dinàmica de la població espanyola des de l’any 2001?
El creixement migratori de principis del segle XXI ha contribuït a augmentar la natalitat i ha provocat un
ràpid creixement de població, especialment en el període 2001-2006.
3.24
Descriu la dinàmica de la població de la UE.
La Unió Europea té una dinàmica demogràfica condicionada per un baix creixement vegetatiu, el qual és
fins i tot negatiu en alguns dels estats membres. Una tercera part dels estats de la UE ha perdut població entre els anys 2002 i 2010. De fet, el lent increment de la població de la UE prové en tres quartes parts
del creixement migratori (el creixement vegetatiu només en representa una quarta part).
3.25
Enumera els estats membres de la UE que tenen un creixement vegetatiu negatiu.
Bulgària, Estònia, Alemanya, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Portugal i Romania.
3.26
Què és l’estructura de la població?
L’estructura de la població és l’estudi de les persones que la formen agrupades segons diferents criteris.
Els dos criteris més utilitzats són l’edat i el sexe.
3.27
Com es pot representar gràficament l’estructura de la població?
Es representa gràficament mitjançant les piràmides de població o d’edats.
3.28
Què indica una taxa de dependència elevada?
Una taxa de dependència elevada denota poca població adulta productiva econòmicament.
3.29
Quines causes biològiques o socials poden fer que l’estructura per sexes d’un país sigui desequilibrada?
Els llocs on hi ha una gran quantitat d’homes habitualment han patit una immigració masculina molt important; contràriament, la manca d’homes d’alguns països prové d’una gran diferència entre la longevitat masculina i la femenina.
3.30
El fenomen de l’envelliment es produeix només als països desenvolupats? Justifica la res-
posta.
El fenomen de l’envelliment de la població és universal, s'observa tant als països desenvolupats com als
menys desenvolupats perquè les seves causes es produeixen a escala mundial.
3.31
Enumera les causes demogràfiques de l’envelliment.
L’allargament de l’esperança de vida i la disminució de la fecunditat, que fan augmentar el percentatge
de vells.
3.32
Quina relació s’estableix entre esperança de vida i desenvolupament humà?
L’esperança de vida té una relació directa amb el desenvolupament humà, tal com demostra el fet que als
països amb més desenvolupament humà l’esperança de vida arriba als 80 anys. Aquesta edat es redueix
gradualment fins a l’esperança de vida dels països amb un desenvolupament humà baix, on és només de
58,7 anys.
3.33
Què indica un índex d’envelliment inferior a 100?
Un índex d’envelliment inferior a 100 denota que la quantitat de persones de 0 a 14 anys és superior a
la de persones de 65 anys o més.
69
71
3.34
Explica quines diferències hi ha entre la taxa d’envelliment i l’índex d’envelliment.
La taxa d’envelliment és el percentatge de població de 65 anys i més sobre el total de la població. L’índex d’envelliment és la relació entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves de 0 a
14 anys.
3.35
Quina és la posició de Catalunya a escala mundial pel que fa a l’esperança de vida i a l’envelliment?
Catalunya és el sisè país del món per esperança de vida i un dels més envellits.
3.36
Quin fenomen demogràfic va contribuir a atenuar el procés d’envelliment de la població catalana entre els anys 2000 i 2010?
L'arribada d’una gran quantitat d’immigrants va ser fonamental per fer disminuir l’envelliment a la primera dècada del segle actual.
3.37
Com està situada Catalunya, a escala mundial, pel que fa a l’esperança de vida?
Catalunya és un dels països més envellits del món. L’increment de l’esperança de vida ha contribuït a
aquest envelliment.
3.38
On se situen les comarques de Catalunya amb un índex més gran de població envellida?
Les comarques més envellides són, d'una banda, comarques amb una quantitat relativament elevada de
població dedicada al sector primari i situades a l’interior del país (a la zona prepirinenca i pirinenca i a
l'àrea muntanyosa que va de la Terra Alta a la Conca de Barberà) i, de l'altra, antigues comarques industrials en decadència de la zona prepirinenca. També presenta un envelliment elevat el Barcelonès, en contrast amb les comarques que l’envolten, molt menys envellides.
3.39
Per quina raó s’ha incrementat l’índex de masculinitat de la població a Catalunya?
El creixement vegetatiu de la primera dècada del segle XXI ha comportat un lleuger increment de la relació de masculinitat de la població de Catalunya, segurament perquè hi ha més immigració masculina que
femenina.
3.40
Quines són les tres franges d’edat més nombroses a Catalunya? Explica les raons que poden
justificar aquesta realitat.
Les tres franges d’edat més nombroses a Catalunya són de 30 a 34 anys, de 35 a 39 anys i de 40 a 44 anys.
Són persones nascudes entre els anys 1967 i 1981, unes dates en què l’ICF se situava entre 2 i 3 fills per dona.
A més, la relativa joventut d’aquesta població fa que la mortalitat encara no l’hagi afectat gaire.
3.41
Per què la població espanyola va iniciar el 1980 un procés accelerat d’envelliment?
A causa de la gran disminució de la fecunditat i la natalitat, juntament amb l’increment de l’esperança
de vida.
3.42
Analitza l’evolució la població espanyola jove entre els anys 1960 i 2011.
Entre el 1960 i el 2011 el percentatge de població jove espanyola sobre el total de la població ha disminuït quasi a la meitat. Si s'observa l'evolució amb més detall, es constata una petita pujada del 1960 al
1970 i un altre petit augment del 2001 al 2011, segurament atribuïble a la immigració.
3.43
Com està situada Espanya, a escala mundial, pel que fa a l’envelliment?
Espanya és un dels països més envellits del món, en part a causa de l’elevada esperança de vida.
3.44
Fins a quina edat és de tipus progressiu la piràmide de població d’Espanya? Per quines raons
canvia a partir d’aquest moment?
Fins a la franja de 35-39 anys, és a dir, fins als nascuts entre els anys 1972 i 1976. A partir d’aquest moment canvia a causa del descens de la natalitat i de la fecunditat femenina.
70
3.45
Com és l’esperança de vida a Espanya en comparació de la resta del món?
L’esperança de vida d’Espanya es troba entre les més altes del món.
3.46
Enumera els països de la UE on la població masculina viu menys anys.
Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Romania i Bulgària.
3.47
Enumera els països de la UE on la població femenina viu més anys.
Suècia, França, Espanya, Itàlia i Àustria.
3.48
Delimita en la font 44 la zona de la Unió Europea amb la màxima esperança de vida.
Aquest zona és formada per Espanya, França i Itàlia, ja que hi coincideixen les màximes esperances de vida
tant masculines com femenines.
3.49
Com evolucionarà l’envelliment a escala mundial en els propers anys?
L’envelliment augmentarà a tots els continents en els propers anys i l’índex d’envelliment augmentarà el
doble o el triple l'any 2050 respecte al de l’any 2000.
3.50
Quins continents augmentaran el doble o més el seu envelliment entre els anys 2000 i 2050?
Hi haurà algun continent que l’arribarà a triplicar?
Triplicaran el seu envelliment Àsia, l’Amèrica Llatina i el Carib. El doblaran Europa, Oceania i Àfrica.
3.51
Explica les diferències entre migració, moviment pendular i turisme.
La migració és el moviment físic de persones d'una àrea a una altra, de vegades al llarg de grans distàncies o en grups nombrosos. Un moviment pendular consisteix únicament en el desplaçament diari que es
produeix entre el lloc de residència i el lloc de treball. El turisme és el desplaçament de persones per un
període superior a 24 hores i inferior a un any, però sense una motivació laboral.
3.52
Dels factors que impulsen l’emigració, quins dos et semblen més determinants? Per què?
Resposta oberta. Cal que l’argumentació sigui sòlida.
3.53
Posa un exemple de migració externa, un de migració cíclica i un altre de migració il·legal.
Resposta oberta. Com a exemple, una migració externa és la de joves professionals espanyols cap al Regne
Unit o els Estats Units per trobar feina; una migració cíclica és la que feien el veremadors valencians a la
verema del sud de França a principis del segle XX, i una migració il·legal és la que es produeix des de Tunísia cap a les illes del sud d’Itàlia.
3.54
Quina de les conseqüències dels moviments migratoris et sembla menys important per al lloc
de sortida de la població? I per al lloc d’arribada?
Resposta oberta. Cal que l’argumentació sigui sòlida.
3.55
Argumenta la transcendència econòmica dels moviments migratoris.
Resposta oberta. Cal que l’argumentació sigui sòlida.
3.56
Quina zona del món concentra més quantitat d’immigració? A quina hi ha un percentatge més
alt de persones immigrades?
Europa. Oceania.
3.57
Quina importància numèrica tenen al món les migracions per raons polítiques o per causa de
conflictes bèl·lics?
Al voltant de 15 milions de persones són refugiats per raons polítiques o per causa de conflictes bèl·lics.
Àfrica i Àsia són els dos continents més afectats per les migracions de refugiats.
71
73
3.58
Enumera els set estats que concentren quasi la meitat de la immigració mundial. Quin tret
comú presenten aquests països?
EUA, Rússia, Alemanya, l'Aràbia Saudita, el Canadà, França i el Regne Unit. Tots aquests països, tret de
l’Aràbia Saudita i Rússia, són estats plenament desenvolupats.
3.59
Quin fet ha estat fonamental per al creixement de la població a Catalunya els darrers
cent anys?
La població de Catalunya augmenta des de fa cent anys, gràcies, sobretot, a l’aportació immigratòria, la
qual no s’ha produït de manera continuada, sinó que ha arribat en diferents onades.
3.60
Resumeix les característiques de les tres onades immigratòries que han tingut lloc a Catalunya
als segles XX i XXI.
Una primera immigració important es va produir entre 1920 i 1930, amb l’arribada, aproximadament, de
mig milió de persones procedents d’Aragó, el País Valencià i Múrcia, moltes de les quals eren de llengua
catalana.
Un segon corrent immigratori destacat es registrà entre 1950 i 1975. Van arribar prop d’un milió i mig de
persones procedents, sobretot, de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important aportació andalusa, tot i que també hi hagué força immigració extremenya i gallega.
Finalment, entre 1998 i 2010 es va produir un altre corrent immigratori, format per persones procedents
de diverses parts del món, especialment el Marroc, l’Amèrica Llatina i l’Europa de l’Est.
3.61
Com s’ha distribuït pel territori català l’onada immigratòria de la primera dècada del segle XXI?
La immigració de la primera dècada del segle XXI s’ha distribuït per tot el territori i ha incidit en comarques on hi havia hagut relativament poca immigració en el període 1950-1975. La immigració actual
s’ha repartit, principalment, per la comarca del Barcelonès, les comarques de l’àrea de Girona (l’Empordà,
el Gironès, la Selva), la zona costanera sud (des del Tarragonès fins al Montsià) i algunes comarques de
l’interior de Catalunya (la Segarra, l’Alt Urgell i la Vall d’Aran).
3.62
Enumera els deu països d’on procedeix la majoria de la població estrangera de Catalunya.
El Marroc, Romania, l'Equador, Bolívia, Itàlia, Colòmbia, la Xina, França, el Pakistan i el Perú.
3.63
Enumera les comarques catalanes amb un percentatge més elevat d’immigrants l’any 2011.
L’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Barcelonès, la Segarra, el Tarragonès, la Vall d’Aran, el Baix Ebre i el Montsià.
3.64
Quins dos processos que van tenir lloc durant la segona meitat del segle XX determinaren
l’actual distribució de la població espanyola?
La distribució actual de la població espanyola és conseqüència de dos processos de moviment de població importants en el temps:
a) Un canvi a llarg termini, constant des de fa més de tres-cents anys, que va provocar el despoblament
de l’interior peninsular i l’increment de la població a les zones litorals i prelitorals.
b) Un canvi a curt termini, molt intens entre 1960 i 1975, que va provocar importants moviments de població dins de l’Estat espanyol com a conseqüència del desenvolupament econòmic.
3.65
Fins quan va ser Espanya un país emissor d’emigrants cap a altres països? Cap a on es dirigia
aquesta emigració?
Espanya va ser un país emissor d’emigrants fins al 1975. Fins a l’any 1960, la major part dels emigrants
va dirigir-se cap a Amèrica, sobretot Cuba, l’Argentina i Veneçuela. Del 1960 al 1975 l’emigració espanyola marxà preferentment cap a països desenvolupats europeus, com ara Alemanya, Suïssa i França.
72
3.66
Quines van ser les destinacions de la immigració espanyola de les dècades de 1960 i 1970?
Països desenvolupats d’Europa, especialment Alemanya, Suïssa i França.
3.67
A quines zones d’Espanya es va concentrar la immigració arribada entre 1995 i 2010?
Aquesta immigració es va anar instal·lant sobretot a la costa mediterrània (des de Catalunya fins a Màlaga), a les illes Balears i Canàries i a l’àrea metropolitana de Madrid.
3.68
Quins canvis en els moviments migratoris ha provocat a Espanya la crisi econòmica iniciada
l’any 2008?
S’ha produït el retorn als seus països d’origen d’una petita part dels immigrants que van arribar a Espanya durant la dècada anterior. Així mateix, s’ha incrementat notablement l’emigració d’espanyols a
l’estranger.
3.69
Quina de les causes internes o externes creus que ha estat més important per impulsar els moviments migratoris cap a Espanya a principis del segle XXI. Argumenta la resposta.
Resposta oberta. S’ha d’elaborar a partir de la font 61.
3.70
Enumera els deu països d’on procedeix la majoria de la població estrangera d’Espanya i localitza’ls en un mapa del món.
Romania, el Marroc, el Regne Unit, l'Equador, Colòmbia, Bolívia, Alemanya, Itàlia, Bulgària i la Xina. La localització s’ha de fer en un mapa a part.
3.71
Quines conseqüències demogràfiques ha tingut la immigració per a la població espanyola?
L’aportació immigratòria ha estat molt important per elevar la natalitat i el creixement vegetatiu d'Espanya, els quals havien arribat a nivells molt baixos al final del segle passat. També ha repercutit en el
rejoveniment de la població, ja que la majoria d’immigrants tenen entre 20 i 40 anys.
3.72
Quina importància té la immigració dins l’estructura de la població de la Unió Europea?
El 6,5 % de la població de la UE és de procedència migratòria, tot i que està repartida de manera desigual
entre els 27 estats de la Unió. França, el Regne Unit, Espanya, Alemanya i Itàlia concentren una gran part
d’aquesta immigració.
3.73
D’on procedeixen els immigrants que viuen en països de la UE?
Una tercera part de la població immigrada dels 27 estats de la Unió Europea procedeix d’altres estats de
la mateixa UE, especialment de països de l’est (Romania i Polònia). Els principals emissors d’immigració
de fora de la UE són Turquia, el Marroc i Albània.
3.74
Quina és la diferència fonamental entre Espanya i altres països de la UE pel que fa a la recepció d’immigrants?
La diferència fonamental és la rapidesa de l’arribada d’immigració, que en altres països, com el Regne Unit
o França, ha estat molt més gradual.
3.75
Quins estats comunitaris són països emissors d’immigració cap a altres estats de la UE?
Romania, Polònia, Itàlia i Portugal han enviat importants contingents d’immigrants a altres estats de la UE.
3.76
Què són les polítiques demogràfiques?
Les polítiques demogràfiques són un conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels
estats amb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població: la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.
3.77
Quan va començar la preocupació pel creixement de la població mundial?
La preocupació dels governs de molts països per controlar el nombre d’habitants i, encara més, la preocupació mundial per la quantitat d’habitants del planeta es va iniciar a mitjan segle XX.
73
75
3.78
Quins van ser els temes centrals de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament del Caire?
Els temes centrals d’aquesta conferència van ser el desenvolupament humà i el paper central de les dones
en qualsevol estratègia de desenvolupament humà social i sostenible.
3.79
Quins són els dos grans tipus de polítiques demogràfiques existents?
El maltusianisme i el populacionisme.
3.80
Com jutja el creixement de la població mundial el neomaltusianisme?
El neomaltusianisme explica el problema del subdesenvolupament econòmic com a conseqüència de l’excés de població i proposa com a objectiu la disminució de la fecunditat.
3.81
Què és una projecció demogràfica?
Una projecció demogràfica és el càlcul de l’evolució probable d’una població en el futur d’acord amb unes
hipòtesis sobre l’evolució de la fecunditat, la mortalitat, les migracions i altres variables demogràfiques.
3.82
Quina utilitat tenen les projeccions demogràfiques?
La seva utilitat és planificar la quantitat de població necessària per a un desenvolupament correcte i preveure les necessitats de serveis.
3.83
Quin ha estat l’objectiu de la majoria de les polítiques demogràfiques que s’han aplicat fins
ara? Per què creus que ha estat així?
L’objectiu de la majoria de les polítiques demogràfiques que s’han aplicat fins ara ha estat reduir la fecunditat de la població, a causa del gran creixement de la població mundial que es va produir des del 1950.
3.84
Compara els set estats amb més població el 2010 i els set amb més població el 2050. Quins
canvis hi observes?
Els canvis principals que s’hi observen són els següents:
a) L’Índia passa a ser l’estat amb més població, per davant de la Xina.
b) Rússia i el Japó perden població, al contrari que la resta de països.
c) El Pakistan, Nigèria, Bangla Desh i Mèxic guanyen posicions, mentre que Indonèsia i el Brasil en perden.
3.85
Argumenta fins a quin punt poden ser certes les projeccions demogràfiques a trenta o quaranta anys vista.
La resposta és oberta. Cal revisar l’argumentació de l’alumnat. La idea principal hauria de ser que com més
anys inclogui la projecció demogràfica, més incerta serà.
3.86
Quina és la preocupació principal, pel que fa a la demografia, dels estats de la UE?
La disminució de la fecunditat i l’envelliment de la població, que ja estan provocant un estancament o bé
una disminució de la població a la majoria dels estats de la UE.
Activitats finals
3.87
Descriu les dades d’aquest gràfic i respon les preguntes.
a) En quines unitats estan expressades les dades del gràfic?
Fills per dona i milers de milions d’habitants.
b) Com evoluciona cada variable?
La població mundial té un ascens continuat pràcticament rectilini, amb una lleugera tendència a la disminució cap al final. L’ICF té un descens accentuat entre el 1995 i el 2005 i després continua baixant més
lentament.
74
c) Podries justificar per què cada vegada totes dues variables estan més separades?
Perquè el creixement de la població és continuat però cada vegada té més tendència a alentir-se a causa
de la disminució de l’ICF.
d) Podries establir alguna relació entre totes dues variables?
La quantitat de població augmenta, malgrat el descens continuat de l’ICF, a causa de la gran quantitat
de població jove en edat de tenir fills i de la disminució de la mortalitat.
e) Com penses que podrien evolucionar les dues variables més enllà del 2030?
Probablement, l’augment de la població continuarà, cada vegada més alentit, mentre que l’ICF seguirà baixant lleugerament.
3.88
Entra en el web de l’Institut National d’Études Démographiques de França, que trobaràs en
el web www.espaibarcanova.cat. Fes clic en l’opció «La population et moi» i esbrina quants habitants hi havia al món quan tu vas néixer i quants n’hi havia quan van néixer els teus pares i els teus
avis. Redacta una conclusió sobre les dades que trobis.
Activitat oberta. Bàsicament, cal destacar el ritme de creixement de la població mundial a partir del 1950.
3.89
Entra en el web www.espaibarcanova.cat. A continuació, consulta en la pàgina web d’Eurostat l’evolució de la població dels estats de la UE en la darrera dècada. Finalment, selecciona tres estats que hagin experimentat una pèrdua de població i esbrina’n les causes.
La resposta depèn dels estats triats. L’objectiu de l’activitat és que l’alumnat sàpiga cercar a Eurostat les
dades per relacionar el creixement natural i el creixement migratori amb la pèrdua de població.
3.90
Llegeix el text sobre el sistema català de reproducció i argumenta per quines raons el sistema
de creixement demogràfic de Catalunya és un cas excepcional a Europa.
Catalunya és un cas excepcional dins Europa per dues raons:
a) La precocitat de la davallada de la fecunditat, que ha portat a un descens de la fecunditat des de fa anys.
b) Les onades migratòries que s’hi han produït al segle XX, les quals han tingut una gran importància demogràfica.
3.91
Representa en un gràfic lineal l’evolució de la població de les ciutats de Sabadell, Tarragona,
Lleida i Girona des del 2000 fins a l’últim any en què hi hagi dades sobre aquest aspecte. Per ferlo, entra en el web www.espaibarcanova.cat i busca les dades en el web de l’Institut d’Estadística
de Catalunya. Finalment, redacta un comentari en què relacionis el gràfic amb l’evolució que ha experimentat la població a Catalunya.
250.000
200.000
Sabadell
Tarragona
Lleida
Girona
150.000
100.000
50.000
0
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
75
77
Cal destacar que totes quatre ciutats mostren una evolució creixent de la seva de població, igual que la població de Catalunya en aquest període, i que la corba de les quatre té una petita inflexió al final, a partir del
2009, la qual indica un alentiment del creixement que segueix de nou la mateixa evolució que Catalunya.
3.92
Observa el gràfic dels components del creixement de població a Catalunya, 1990-2011 (pàgina 137, font 17) i comenta l’evolució de les tres variables que s’hi representen. Cal que destaquis
quina importància té el creixement migratori dins el creixement total i que expliquis, segons l’evolució de les variables, en quines etapes podries dividir aquests vint anys,
Cal destacar la importància del creixement migratori respecte al creixement vegetatiu. En el gràfic s’observa
com, en aquests vint anys, el creixement vegetatiu ha augmentat lentament i que el creixement migratori
ha tingut una importància cabdal entre els anys 2000 i 2009. Tots tres creixements disminueixen a partir
del 2009 i cal destacar l'important descens del creixement migratori, que arriba a ser negatiu el 2011.
3.93
Amb les dades de la taula sobre els naixements i les defuncions a Espanya entre 1975 i 2010,
elabora un gràfic de l’evolució del creixement vegetatiu de la població espanyola en aquest període. Analitza’l i raona si l’escàs creixement vegetatiu d’aquest període va ser degut a una disminució de la natalitat o bé a un augment de la mortalitat.
Cal valorar l’argumentació de l’alumnat, però en la taula s’observa que, mentre que la natalitat ha disminuït un 38 %, la mortalitat ha augmentat un 26 %. Per tant, l’escàs creixement vegetatiu es deu més
a una disminució de la natalitat que no pas a l’augment de la mortalitat.
3.94
Amb les dades de la font 79, calcula el creixement vegetatiu de la província de Terol. Entra
en el web www.espaibarcanova.cat i cerca en la pàgina web de l’Institut Nacional d'Estadística dues
províncies que tinguin un creixement vegetatiu amb les mateixes característiques que el de la província de Terol. Comenta quines poden ser les causes d’aquest creixement.
Hi ha moltes províncies espanyoles que es troben en aquesta situació: Astúries, Conca, Osca, Lleó, Lugo,
Ourense, Palència, Segòvia, Sòria, etc. En tots els casos, les causes del creixement vegetatiu negatiu són
l’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat.
3.95
Llegeix el text sobre l’envelliment de la població de la UE i descriu quines característiques presenta l’estructura de la població de la UE en comparació d’altres parts del món. Explica quines són les
causes que han consolidat aquesta estructura i si es poden reproduir en altres regions mundials.
Les característiques que presenta l’estructura de la població de la UE són una disminució de la població
en edat de treballar, una major proporció de persones velles i l’augment de les taxes de dependència. La
causa principal d’aquest envelliment de la població és la caiguda de la natalitat en els darrers 40 o 50 anys.
És possible que aquest envelliment es produeixi en el futur en altres regions mundials.
3.96
Comenta les piràmides de població de Rússia i el Pakistan (any 2012):
a) Reflecteix la piràmide del Pakistan l’emigració de 5,5 milions d’hindús i l’arribada de 7,5 milions
de musulmans en el període de 1947-1948?
No, no es pot apreciar perquè aquest moviment de població devia ser format per persones de diferents
edats, repartides en tots els grups d’edat de la piràmide.
b) Reflecteix la piràmide de Rússia les guerres mundials (1914-1918 i 1939-1945), la guerra civil
(1918-1922) i els períodes de fam entre el 1932 i el 1936?
La desnatalitat produïda com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial s’observa perfectament en el
grup d’edats de 65-69 anys. El període de fam entre el 1932 i el 1936 és possible que es reflecteixi en la
disminució del grup d’edats de 75-79 anys. Els efectes de la Primera Guerra Mundial són inapreciables en
aquesta piràmide.
c) S’observen símptomes d’envelliment en les dues piràmides?
En totes dues piràmides s’aprecia un envelliment provocat pel descens de la natalitat i, per tant, la dis-
76
minució dels joves sobre el total de la població. No cal dir que la piràmide de Rússia presenta una estructura molt més envellida que la del Pakistan.
3.97
Entra en el web www.espaibarcanova.cat i, a partir de les dades que trobaràs en el web de
l’Institut Nacional d’Estadística, elabora la piràmide d’edats d’una comunitat autònoma de l’Estat
espanyol i comenta-la. Pots confeccionar-la amb un programa informàtic o bé dibuixar-la a mà en
un paper mil·limetrat.
Activitat oberta. Cal seguir tres passos essencials: la descripció de la piràmide, la interpretació de la informació i la previsió de l'evolució futura.
3.98
Examina aquesta comparació entre la piràmide d’edats de Catalunya i la piràmide d’edats de
la població immigrada i redacta un text en què s’exposin les conseqüències que té aquesta aportació de població sobre l’estructura per edats i per sexes del país.
La redacció del text és oberta, però és necessari comentar l’efecte rejovenidor de la immigració sobre
l’estructura envellida de la piràmide d’edats catalana i la importància dels grups d’edat compresos entre
els 25 i els 39 anys, amb una important aportació masculina.
3.99
Observa l’evolució de la composició de la població per lloc de naixement de dos municipis de
l’interior de Catalunya. Moià (Bages) tenia 5.713 habitants l’any 2010 i Guissona (Segarra), 6.267.
Com ha evolucionat l’estructura de les poblacions respectives segons el lloc de naixement? Com
creus que pot canviar en el futur?
La població de Moià ha crescut en el període 2001-2010 gràcies al creixement de la població catalana i
a l’aportació d’immigració estrangera, que el 2006 arriba a sobrepassar la de procedència espanyola. Tot
i així, la majoria de la població continua essent d’origen català.
En el cas de Guissona, s’observa com el creixement ha estat, bàsicament, degut a l’augment de la població immigrada, que el 2009 arriba a igualar la d’origen català.
L’aturada recent del procés immigratori farà que s’incrementi el percentatge de població autòctona en els
dos casos.
3.100
Descriu la informació que et proporciona el mapa dels Estats Units. Cerca el nom dels dos
estats on hi ha més immigració mexicana i fes un resum que descrigui les característiques econòmiques i humanes d’aquests dos estats.
Activitat oberta. Cal comentar la llegenda del mapa i identificar les zones dels EUA amb més presència
d’immigració mexicana. Els dos estats amb més immigració mexicana són Califòrnia i Texas. Tant en el
cas de Califòrnia com en el de Texas convé destacar l’increment important de població i la presència d’un
37 % de població d’origen hispànic.
3.101
Elabora un comentari del gràfic sobre els estats de la UE amb un percentatge més alt de població estrangera. Investiga si la població immigrant que viu en aquests estats membres de la UE
procedeix de les mateixes regions mundials o, si ben al contrari, hi ha diferències entre els països
pel que fa als llocs de procedència dels immigrants.
El comentari és obert i exigeix una recerca a Internet per trobar els llocs d’origen d’aquesta immigració.
Els llocs de procedència majoritària dels immigrants són aquests:
a) Espanya: l'Amèrica del Sud, el Marroc i l'Europa oriental.
b) Suècia: Sèrbia, Croàcia, Finlàndia i l'Orient Mitjà.
c) Letònia: Rússia.
d) Àustria: Turquia, Sèrbia i Croàcia.
e) Xipre: Turquia.
f) Irlanda: Polònia, l'Europa central i els països bàltics.
g) Luxemburg: Portugal, França, Bèlgica, Itàlia i Alemanya.
77
79
3.102
A partir de les dades del gràfic sobre la proporció de naixements a Catalunya segons el lloc
de naixement de la mare, analitza la influència dels moviments migratoris sobre la natalitat a Catalunya en el període comprès entre el 1941 i el 2007. Compara l’evolució del gràfic amb les dades
de les dues darreres grans onades immigratòries que s’han produït i comenta les coincidències o les
diferències que observis.
Activitat oberta. En el comentari es poden destacar els efectes demogràfics de les dues darreres immigracions a Catalunya. D'una banda, la importància dels naixements de mare espanyola entre el 1961 i el
1981 i, de l'altra, la importància dels naixements de mare estrangera a partir del 2000.
3.103
Analitza quins efectes ha tingut sobre la demografia de les comunitats autònomes de la
taula l’aportació migratòria que es va produir durant la primera dècada del segle XXI.
Activitat oberta. El comentari ha de destacar la importància de la immigració en l’augment de població
dels sectors central i mediterrani d’Espanya.
3.104
Feu un debat a l’aula sobre el tema «Població i desenvolupament: sobra gent al món?». Per
preparar-lo, llegiu aquest text d’Albert Jacquard, doctor en biologia humana.
Activitat oberta.
3.105
A partir de la lectura del text sobre les ajudes familiars, dedueix quins són els problemes que
afecten la cobertura en aquest àmbit a l’Estat espanyol.
L’alumnat hauria d’identificar l’escàs percentatge del PIB que es dedica a ajudes familiars, les restriccions
que les afecten i les limitacions per renda.
3.106
Segons les dades de la taula, creus que hi ha alguna correlació entre l’ocupació masculina i
femenina i la fecunditat? Es pot afirmar que com més ocupació laboral menys fecunditat? Justifica la teva resposta.
Cal que l’alumnat observi que els països que tenen l’ICF més alt (Finlàndia, Suècia i Noruega) són els que
presenten més activitat laboral de la població femenina, mentre que els que tenen un ICF més baix (Malta,
Espanya i Itàlia) són els que en presenten menys.
78
Unitat 4. La ciutat i els sistemes urbans
Activitats
4.1
Defineix en què consisteix la urbanització.
La urbanització és el fenomen pel qual les ciutats creixen d’una manera accelerada (en nombre, població
i superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees.
4.2
Quina és la xifra oficial per sobre de la qual una població és considerada ciutat a l’Estat espanyol?
10.000 habitants.
4.3
Quin tipus de població és més gran actualment al món, la rural o la urbana?
La població urbana.
4.4
Quin és el continent on es localitzen les ciutats més grans del món?
Actualment les ciutats més grans es localitzen a Àsia.
4.5
Enumera les quatre funcions principals dels espais urbans.
Administrativa i de serveis, comercial, residencial i industrial.
4.6
Què vol dir que les ciutats tenen una funció comercial?
Que les ciutats són focus on es concentra una important activitat comercial.
4.7
A què fa referència l’expressió especialització interna de les ciutats?
Aquesta expressió es refereix al fet que dins les ciutats es poden trobar zones concretes especialitzades
en una activitat determinada: finances, lleure, etc.
4.8
Explica les característiques principals de les zones urbanes conegudes amb el nom de Central
Business District.
Són àrees dedicades als negocis, que estan ben comunicades i on no sol haver-hi ni habitatges ni indústries.
4.9
Què s’entén per segregació espacial?
És la distribució de la població urbana en àrees diferents, segregades les unes de les altres, segons característiques econòmiques, socials, culturals o religioses de la gent.
4.10
A què fa referència el terme eixample?
Un eixample és una àrea urbana dedicada bàsicament a la funció residencial, aixecada entre els segles XIX i XX més enllà dels nuclis històrics tradicionals de les antigues ciutats.
4.11
Quines són les característiques principals de les ciutats dormitori?
Són zones urbanes dedicades a la funció residencial, però que pateixen manca de serveis perquè no han
estat planificades degudament.
4.12
Què és una àrea suburbana?
És una zona urbana perifèrica de creació sovint moderna, on sol haver-hi residències i grans vies de comunicació. També hi ha parcs tecnològics o logístics.
4.13
Quins factors fan que les indústries s’instal·lin a prop de les ciutats?
Aquests factors són: la proximitat als centres de consum, la concentració de sistemes de transport i l’abundància de mà d’obra.
79
81
4.14
A quina zona de les àrees urbanes tendeixen a situar-se actualment les indústries i els parcs
tecnològics?
A la perifèria de les àrees urbanes.
4.15
Segons les dades de la font 4, quins són els continents amb un increment relatiu de població urbana més important entre el 1950 i el 2050?
Àsia i Àfrica.
4.16
Quina és l’àrea metropolitana més gran d’Àfrica?
El Caire.
4.17
Com va ser el creixement de la població urbana a Europa entre el 1995 i el 2000?
El creixement de la població urbana a Europa en aquests anys va ser pràcticament nul.
4.18
Quina relació hi va haver entre la Revolució Industrial i el creixement de les ciutats al segle XIX?
La Revolució Industrial va afavorir el desenvolupament de les grans ciutats, ja que generava activitat econòmica i riquesa. La presència d'indústries a les ciutats va fer que molta gent marxés del camp a les fàbriques per treballar.
4.19
Què vol dir que les ciutats tenen una funció residencial?
Vol dir que les ciutats serveixen perquè la gent hi visqui.
4.20
Per què els barris antics de les ciutats del món desenvolupat tendeixen a ser ocupats per persones amb rendes baixes?
Sovint, les cases dels barris antics són molt velles i, si no es rehabiliten, els preus dels habitatges no poden
ser gaire alts, de manera que hi solen viure persones amb rendes baixes.
4.21
Quines són les característiques de les àrees suburbanes?
Les àrees suburbanes són llocs construïts amb una clara funció residencial que solen ubicar-se a la perifèria de les àrees urbanes. Normalment estan ben comunicades per carretera i autopista i disposen de comerços i activitats de lleure en àrees de gran superfície de recent creació. Prop d'aquestes àrees acostuma
a haver-hi polígons industrials i logístics.
4.22
Per què creus que actualment les indústries ja no s’instal·len al centre de les ciutats?
Perquè les seves activitats poden resultar molestes per a l'entorn i perquè les grans vies de comunicació
no passen pel centre de les ciutats sinó per la perifèria.
4.23
Què és un parc tecnològic?
És una zona industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i el desenvolupament tecnològic. En la promoció d’aquests parcs solen participar tant empreses privades com universitats i administracions públiques. Les empreses que hi treballen acostumen a desenvolupar i utilitzar tecnologia
capdavantera.
4.24
Què és un polígon industrial?
Un polígon industrial és una zona planificada urbanísticament perquè s’hi instal·lin empreses dedicades
a activitats industrials. La concentració d’indústries en un polígon permet a les empreses compartir serveis, disposar de sòl a bon preu, ser prop de proveïdors i clients, etc. Una característica dels polígons industrials és la bona accessibilitat a les xarxes de transports i de comunicacions.
4.25
Què és una xarxa urbana?
Una xarxa urbana és un conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida
80
i per les seves funcions, s’articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions.
4.26
Explica la diferència entre una àrea metropolitana i una conurbació.
Una àrea metropolitana és un sistema format per una gran ciutat i un seguit de ciutats més petites que
l'envolten i que s'interrelacionen. En canvi, una conurbació és un sistema format per diverses ciutats d'unes dimensions similars i no té un nucli principal sinó que és polinuclear.
4.27
Digues un exemple de conurbació.
El Randstad holandès o el sistema Reus-Tarragona.
4.28
Què és una megalòpolis?
Una megalòpolis és una enorme regió urbana formada per un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes que se succeeixen al llarg de centenars de quilòmetres. Hi viuen molts milions d'habitants.
4.29
Quin és el nucli central de la xarxa urbana catalana?
La ciutat de Barcelona.
4.30
Quines dues zones es poden diferenciar dins la regió metropolitana de Barcelona?
Es poden diferenciar l'àrea metropolitana, formada per les ciutats més properes a Barcelona, i la corona
metropolitana, formada pel seguit de capitals comarcals i altres ciutats, generalment força industrialitzades, que envolten l'àrea metropolitana.
4.31
Digues tres ciutats catalanes d’influència supracomarcal.
Tortosa, Lleida i Manresa, entre d'altres.
4.32
Quins són els dos nuclis principals de la xarxa urbana espanyola?
Madrid i Barcelona.
4.33
Quins són els sis subsistemes de la xarxa urbana espanyola?
El mediterrani, el central, el meridional, el cantàbric, l'atlàntic i el canari.
4.34
Què significa l’expressió Quart Món?
Anomenem Quart Món les bosses de pobresa que existeixen enmig de la riquesa de les ciutats desenvolupades.
4.35
Digues algun exemple que coneguis de recuperació de zona urbana.
Resposta oberta. Es poden esmentar, entre d'altres, el Raval de Barcelona o les cases de l'Onyar a
Girona.
4.36
Esmenta dos tipus de poblament rural.
Poblament rural concentrat i poblament rural dispers.
4.37
Explica el concepte de ciutat compacta.
Es considera ciutat compacta el tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, els edificis guanyen alçada per compensar l’escassetat de sòl i la densitat de població és força alta.
4.38
A què fa referència l’expressió espai rururbà?
L'expressió espai rururbà fa referència a l'espai que és rural però que es dedica a usos que abans eren més
propis de zones industrials o urbanes.
4.39
Descriu com són les ciutats difuses.
Les ciutats difuses són un tipus de ciutat caracteritzat per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per una elevada ocupació del territori.
81
83
4.40
Enumera els tres tipus de transformacions de les àrees metropolitanes que han comportat l’aparició de la ciutat difusa.
L'expansió de la superfície de les àrees urbanes, la tendència a la dispersió de la població i l'especialització de funcions.
4.41
Descriu les característiques de les àrees periurbanes.
Una zona periurbana és la zona exterior de les àrees urbanes que es caracteritza per concentrar grans infraestructures i serveis que són utilitzats pels habitants de tota l'àrea.
4.42
Amb quins arguments es pot defensar la idea que la ciutat és un ecosistema?
Una ciutat es pot considerar un ecosistema perquè és un sistema organitzat que forma part de l'entorn
natural i en què les diferents espècies que hi viuen s'interrelacionen.
4.43
Quins elements necessita rebre de l’exterior l’ecosistema urbà per poder sobreviure?
Un ecosistema urbà necessita aliments, productes manufacturats, aigua potable, energia i els nous habitants que hi emigren.
4.44
De quins elements s’ha de desprendre l’ecosistema urbà per poder sobreviure?
De l’ecosistema urbà surten residus urbans, indústries contaminants, aigües residuals, gasos contaminants i els habitants i les infraestructures que ocupen la perifèria.
4.45
Per què creus que l’equilibri dels ecosistemes urbans és fràgil i inestable?
Una ciutat és un ecosistema fràgil per la gran dependència que té de l'exterior per aconseguir allò que
necessita i pel creixement constant que experimenta. Aquests factors poden portar una ciutat al seu límit
humà i ecològic.
4.46
Quines mesures es poden prendre per fer sostenibles les ciutats?
Reduir el volum de deixalles i facilitar-ne la reutilització i el reciclatge, potenciar els transports col·lectius, fomentar la utilització d'energies renovables, crear espais verds i conservar els espais agrícoles de l'entorn urbà.
4.47
Per què es considera tan necessària l’existència d’espais verds a les ciutats?
Per atenuar densitat de població excessiva, per oferir espais de lleure, per absorbir part del CO2 que es genera i per produir oxigen.
4.48
Digues tres tipus de contaminació que es produeixin a les ciutats.
Atmosfèrica, acústica i lumínica.
4.49
Què és l’urbanisme?
És la ciència encarregada d’estudiar les ciutats, el territori on s’ubiquen i la seva planificació.
4.50
Quins tipus de sòl estableix la normativa catalana sobre urbanisme?
Sòl urbà, sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable.
4.51
Què s’entén per agent urbà?
Un agent urbà és tota aquella persona física o jurídica que intervé en la generació d'espai urbà.
4.52
Quins diferents tipus d’agents urbans coneixes?
Propietaris de sòl, promotors, empreses immobiliàries i financeres, propietaris industrials, la ciutadania i
els organismes públics.
4.53
Què s’entén per planejament territorial?
El planejament territorial és el procés d’establiment, per part de les autoritats, de condicions i de prioritats d’usos del territori per tal que aquest tingui un desenvolupament integrat i harmònic.
82
4.54
Què signifiquen les sigles PTGC?
Pla territorial general de Catalunya.
4.55
En quins àmbits d’aplicació defineix el PTGC els seus objectius?
a) Els espais i els elements naturals que cal conservar.
b) Les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar.
c) Les àrees del territori en les quals és necessari promoure usos específics.
d) Els nuclis de població que, per les seves característiques, han d’exercir una funció dinamitzadora i reequilibradora del territori.
e) L’emplaçament de les grans infraestructures (de comunicació, de sanejament i energètiques) i els grans
equipaments d’interès general.
4.56
Com s’anomenen els plans que defineixen els objectius d’equilibri territorial per a cada un dels
set àmbits del territori de Catalunya?
S'anomenen plans territorials parcials (PTP).
4.57
Digues els set àmbits territorials de planejament a Catalunya.
a) Alt Pirineu i Aran.
b) Comarques centrals.
c) Comarques gironines.
d) Terres de Lleida.
e) Àmbit metropolità.
f) Camp de Tarragona.
g) Terres de l'Ebre.
4.58
Enumera els tres sistemes bàsics que tenen presents els plans territorials parcials per definir
objectius i estratègies d’actuació.
El sistema d'espais oberts, el sistema d'assentaments i el sistema d'infraestructures.
4.59
Quina diferència hi ha entre els plans territorials parcials i els plans territorials sectorials?
Els plans territorials sectorials (PTS) són plans específics per a àmbits temàtics (espais d’interès natural,
ports, aeroports, carreteres, ferrocarrils, etc.), no pas per a àmbits territorials.
4.60
Digues tres plans territorials sectorials que coneguis.
Alguns plans territorials sectorials són: el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), el Pla d’infraestructures del
transport de Catalunya (PITC), el Pla de ports de Catalunya, el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de
Catalunya i el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSIRM).
Activitats finals
4.61
Resumeix quins són, segons aquest text, els principals problemes a l’hora de definir la població urbana. Busca més informació en llibres especialitzats o a Internet.
El principal problema a l’hora d’estudiar la població urbana és la seva definició. Els criteris poden ser numèrics, d’extensió, administratius, de densitat de població, etc. Segons l’àmbit, un nucli habitat pot ser
considerat ciutat o no, fet que dificulta la comparació de les ciutats del món.
4.62
A partir de les dades de la taula fes, en paper mil·limetrat, els gràfics sobreposats de l’increment del nombre d’aglomeracions urbanes al món.
Activitat oberta. Cal que es faci visible que el creixement del nombre d'aglomeracions urbanes és molt més
important als països menys desenvolupats.
83
85
4.63
Observa el gràfic i respon les preguntes:
a) Quina tendència tenen les poblacions rurals?
Les poblacions rurals tendiran a disminuir.
b) Quina tendència tenen les poblacions urbanes?
Les poblacions urbanes tendiran a créixer.
c) Quin tipus de països presenten un creixement més elevat de la seva població urbana?
La població urbana que més creixerà serà la dels països menys desenvolupats.
4.64
El preu de l’habitatge fa que les persones tinguin tendència a agrupar-se per barris segons la
seva capacitat econòmica. Per comprovar si allà on vius hi ha diferència de preus entre diferents
zones, pots llegir la premsa diària o consultar llocs web especialitzats en la compravenda d’habitatges. Abans de fer la cerca, caldrà que defineixis unes característiques comunes per a tots els habitatges que vulguis comparar, per tal que els resultats siguin prou fiables. Unes característiques de
l’habitatge que podries utilitzar són aquestes: pis de lloguer o de compra; amb mobles o sense;
nombre d’habitacions, i amb golfes o plaça d’aparcament o sense.
a) Quan estiguin definides les característiques, consulta els anuncis i classifica’ls en tres grups en
funció del preu.
b) Situa en un mapa els habitatges triats i observa si els diferents preus es corresponen amb diferents barris de la ciutat.
Activitat oberta.
4.65
Segons dades publicades per l’INE (març de 2012), el preu dels habitatges no protegits va
caure un 11,2 % durant el quart trimestre del 2011 respecte al mateix període de l’any anterior.
a) Esbrina el motiu de la caiguda de preus durant aquests mesos.
b) Investiga si actualment el preu de l’habitatge segueix caient o si, en canvi, puja.
Activitat oberta. Cal esmentar la fi de la bombolla immobiliària i la consegüent crisi econòmica.
4.66
Algunes ciutats tenen entre les seves funcions principals ser centres de poder. A molts països, la capital és la ciutat amb més població i amb més activitat econòmica. Això ha estat així, especialment, a països amb un Estat tradicionalment centralista. En altres, en canvi, la capitalitat és
compartida per diverses ciutats o bé ha estat traslladada a nuclis urbans allunyats dels centres principals d’activitat econòmica.
a) Busca dades econòmiques i de població sobre les quatre principals ciutats de l’Argentina, Austràlia, Egipte, França, els Països Baixos i Suïssa.
b) Fes un quadre amb les dades de cada país i esbrina a quins la capital política no coincideix amb
la ciutat amb més habitants o amb més importància econòmica.
Activitat oberta. A Austràlia, la capital és Canberra, mentre que la ciutat més gran és Sydney. Als Països
Baixos, la capital és Amsterdam, però la seu del govern és a l’Haia. A Suïssa, les principals ciutats són Ginebra i Zuric, però la seu de la confederació és a Berna.
4.67
La República Federal del Brasil és el país més gran de l’Amèrica del Sud, amb una superfície
aproximada de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats. Presenta una gran diversitat geogràfica i
climàtica, amb àrees de costa, espais muntanyosos, zones àrides, regions molt humides, etc. Observa
l’esquema de la xarxa urbana del Brasil i fes les activitats. Veuràs que la distribució de les regions
urbanes pel territori no és gens uniforme.
a) A quina zona del país es troben la majoria de ciutats del Brasil?
Al Brasil, la majoria de ciutats es localitzen a la costa.
b) Quines creus que poden ser les causes d’aquesta distribució?
Els ports faciliten els transports i les activitats econòmiques.
84
c) Consulta un mapa i localitza la ubicació de Brasília, la capital federal del país.
Resposta oberta.
d) Quina característica diferencia Brasília de la resta de grans ciutats brasileres?
Brasília és lluny de la costa.
e) Fes una cerca a Internet i explica l’origen d’aquesta ciutat en una fitxa breu.
Va ser creada per tal de reequilibrar el poder i l'economia dels territoris i promoure el desenvolupament
de les terres de l'interior.
f) Com s’explica que la xarxa urbana no arribi a grans extensions del país?
A grans zones del país cobertes de selva amazònica no hi ha ciutats.
4.68
Observa el mapa dels fluxos de comunicació entre les principals ciutats italianes i respon les
preguntes.
a) Creus que la xarxa urbana italiana està regularment distribuïda pel territori?
La xarxa urbana italiana està distribuïda de manera desigual pel territori.
b) A quina zona d’Itàlia es produeixen més intercanvis?
El mapa ens fa pensar que el nord del país té una xarxa urbana més dinàmica i integrada.
c) Quina ciutat té el paper més destacat en aquests intercanvis?
Milà.
d) Quina ciutat ocupa el segon lloc?
Roma.
4.69
Entra en el web www.espaibarcanova.cat, busca l’enllaç per accedir a la darrera edició publicada de l’Anuari Estadístic de Catalunya i esbrina quins són els cinc municipis catalans amb més habitants i els cinc amb més densitat de població. Què tenen en comú tots aquests municipis?
Segons dades del 2011, els cinc municipis catalans amb més habitants són, per aquest ordre, Barcelona,
l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell.
Els cinc municipis amb més densitat de població són l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona,
Badia del Vallès i Premià de Mar.
Tots aquests municipis es troben a la regió metropolitana de Barcelona.
4.70
Entra en el web www.espaibarcanova.cat i, mitjançant l’enllaç que hi trobaràs, accedeix a l’apartat d’estadística territorial per comarques del web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Busca
les dades del Solsonès i, a partir del nombre d’habitants i de la informació d’un mapa de comunicacions d’aquesta comarca, intenta establir quina és la seva xarxa urbana.
Activitat oberta. La resposta ha d’esmentar necessàriament els nuclis de Solsona i Sant Llorenç de Morunys i la connexio viària existent entre ells.
4.71
Compara la població i l’ocupació dels sistemes urbans atlàntic (de Ferrol a Vigo) i del sud del
País Valencià i Múrcia (de Gandia a Múrcia). Per fer-ho, entra en el web www.espaibarcanova.cat
i busca l’enllaç de l’Atlas Digital de las Áreas Urbanas de España.
– Fes un clic en la pestanya «Áreas» i fes un zoom sobre les zones indicades per veure-les amb prou
claredat.
– Finalment, redacta un informe amb les similituds i les diferències que observis entre els dos sistemes urbans.
Activitat oberta. La redacció de l’informe pot ser diversa; en tot cas, s’hi ha de reflectir el següent:
a) La importància demogràfica i la complexitat més gran del sistema urbà del sud del País Valencià i Múrcia (amb 12 àrees metropolitanes) respecte del sistema urbà atlàntic (amb quatre àrees metropolitanes).
b) El creixement de població en el període 2001-2008, molt més destacat en el sistema urbà del sud del
País Valencià i Múrcia que no pas en el sistema urbà atlàntic.
85
87
c) El percentatge més elevat (pràcticament el triple) de població estrangera en el sistema urbà del sud del
País Valencià i Múrcia.
d) La mobilitat més baixa per raons laborals en el sistema urbà del sud del País Valencià i Múrcia respecte
de l’atlàntic.
4.72
Observa detingudament les dades de la taula següent, facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística, i compara els valors de les diferents columnes. Redacta un text per exposar quines han
estat les línies generals de l’evolució de la població dels municipis d’Espanya, segons el seu nombre
d’habitants, en el període 2001-2010 i les conclusions que en treus.
A la majoria de categories la població va augmentar en aquest període, llevat dels municipis d'entre 101
i 500 habitants, d'entre 501 i 1.000 habitants i d'entre 1.001 i 2.000 habitants. Aquestes dades indiquen
que els municipis d'Espanya segueixen la tendència global de pèrdua de població, pel que fa als nuclis rurals, i d’augment, pel que fa als nuclis urbans.
4.73
Per parelles, cerqueu informació en atles i a Internet sobre l’emplaçament geogràfic, la població, la superfície i les vies de comunicació de les àrees metropolitanes de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Màlaga, Gran Canària i Saragossa. Després, elaboreu un comentari comparatiu
sobre les característiques de les diverses àrees metropolitanes.
Activitat oberta. La manera de presentar la informació pot ser diversa, però aquesta taula pot servir com
a exemple:
Superfície
total (km2)
Superfície
urbanitzada
(km2)
Població
(2006)
Madrid
8.030
1.040
6.008.183
179
52 %
Barcelona
3.239
539
4.857.000
164
33 %
València
1.415
325
1.732.830
60
46 %
Sevilla
1.741
306
1.250.597
31
56 %
Biscaia (Bilbao)
2.217
no disponible
1.139.863
111
31 %
Màlaga
1.258
no disponible
931.508
14
60 %
Gran Canària
(Las Palmas de
Gran Canaria)
1.560
330
807.049
21
47 %
Saragossa
2.234
116
731.998
35
89 %
Àrea
metropolitana
Quantitat
de municipis
% població
de la ciutat
principal
4.74
Dins les grans ciutats es produeixen enormes desigualtats econòmiques. Observa la taula que
mostra la renda familiar disponible per capita (RFDpc) als diferents districtes de Barcelona i fes les
activitats que hi ha continuació.
a) Fes una llista dels districtes amb una RFDpc superior a la mitjana de la ciutat (100) i, a continuació, una llista amb els districtes que es troben per sota de la mitjana.
Els districtes amb una RFDpc superior a la mitjana són l'Eixample, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i
Gràcia.
Els districtes amb una RFDpc inferior a la mitjana són Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou
Barris, Sant Andreu i Sant Martí.
b) Identifica el districte que té el valor més alt i el districte que té el valor més baix i calcula quin
tant per cent representa la RFDpc del més pobre respecte de la RFDpc del més ric.
El districte amb una RFDpc més alta és Sarrià-Sant Gervasi.
El districte amb una RFDpc més baixa és Ciutat Vella.
86
La renda familiar disponible per capita de Ciutat Vella representa un 40 % de la renda familiar disponible per capita de Sarrià-Sant Gervasi.
4.75
Andalusia és la comunitat autònoma amb més habitants d’Espanya. La xarxa urbana andalusa és formada per nuclis de diversa importància i configura el subsistema meridional del sistema
urbà espanyol. Busca informació a Internet i descriu de la manera més extensa possible la xarxa urbana d’Andalusia: quines són les seves principals àrees metropolitanes, quines funcions es desenvolupen a les seves ciutats, etc.
Activitat oberta.
4.76
Explica quins són, segons l’autor del text que tens a continuació, els inconvenients principals
de la ciutat difusa.
Segons l’autor del text, la ciutat difusa no és sostenible perquè consumeix molt sòl, molts materials i
molta energia i perquè desestructura l’entorn.
4.77
L’any 1994, en la Conferència Europea sobre Ciutats Sostenibles, es va redactar i signar la
Carta de les Ciutats Europees vers la Sostenibilitat, coneguda també com la Carta d’Aalborg. En
aquesta Carta es manifestava la necessitat de fer sostenibles les ciutats i s’establien estratègies per
aconseguir aquest objectiu.
a) Per què creus que aquesta Carta considera el sòl o les aigües subterrànies com a capital?
El sòl i les aigües subterrànies són riqueses que les ciutats necessiten i que cal conservar i mantenir en
les millors condicions possibles; per això, la Carta les considera com a capital natural.
b) Quines mesures es proposen per incrementar aquest capital?
Invertir en la conservació del capital natural, fomentar-ne el creixement, alleugerir la pressió sobre les reserves i incrementar el rendiment final dels productes de les ciutats.
c) Redacta un document en què s’expliqui de manera resumida el contingut de la Carta d’Aalborg.
Pots cercar el document original: Aalborg Charter.
Activitat oberta.
d) L’any 2004 es va fer una nova cimera coneguda amb el nom d’Aalborg + 10. Fes una cerca a Internet i explica l’evolució experimentada per aquest moviment que promou la sostenibilitat de les ciutats.
Activitat oberta.
4.78
Llegiu el text en grups i esbrineu la diferència entre el valor de canvi i el valor d’ús de l’espai urbà.
Resposta oberta. La diferència es troba en el fet que el valor d’ús de l’espai urbà beneficia el conjunt de
la ciutadania. El valor de canvi és estrictament econòmic i beneficia només les persones que són propietàries. El valor d’ús és un valor social i beneficia tota la comunitat.
4.79
L’eina principal de planejament urbà és el Pla d’ordenació urbanística. Si el seu àmbit és tot
un municipi, s’anomena Pla general, però si només afecta un barri o espai urbà concret, s’anomena
Pla parcial. Consulta a Internet si el teu ajuntament té algun pla que afecti el teu barri o poble i
digues de quin tipus és.
Activitat oberta. Es pot fer una consulta a les oficines municipals per esbrinar la resposta.
4.80
Els ciutadans i ciutadanes, organitzats en associacions, intenten influir per tal que els usos
del sòl que promouen les autoritats municipals puguin satisfer necessitats col·lectives de tot tipus.
Això fa que en un àmbit on coincideixen interessos molt diversos es puguin donar situacions difícils de resoldre. Llegeix la notícia i respon les preguntes que hi ha a continuació:
a) Quin és l’origen del conflicte?
L’origen del conflicte és la demanda d’un col·lectiu que considerava que els espais verds havien de prevaler sobre els equipaments.
87
89
b) Tots els veïns pensen igual?
Hi ha un desacord entre la comissió Pro Illa Verda i altres associacions veïnals.
c) Quina és la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
La sentència considera que els demandants tenen raó i que s’ha d’enderrocar l’edifici.
d) Quins elements arquitectònics inclou la sentència que no formaven part de la demanda?
L’edifici és un referent arquitectònic i urbanístic i ha guanyat el premi Nacional d’Arquitectura.
e) Per què s’afirma que la sentència és una arma de doble tall?
La sentència és una arma de doble tall perquè també afectaria una escola i una llar d'infants.
f) Busca a Internet quina és la situació actual d’aquest cas i si s’ha executat la sentència.
Resposta oberta.
4.81
Busca a Internet informació sobre el projecte de l’arquitecte Le Corbusier per a la ciutat de
Chandigarh, per tal de completar la informació del text. Fes un breu informe sobre el desenvolupament del projecte, les dificultats aparegudes i la situació actual. Quins avantatges creus que pot
comportar la planificació d’una ciutat de nova planta?
Activitat oberta.
88
Unitat 5. Catalunya i Espanya en un món globalitzat
5.1
Explica quina és la característica principal de les societats postindustrials.
Anomenem societats postindustrials aquelles societats en què el sector terciari ja ha substituït la indústria com la principal activitat econòmica.
5.2
Descriu el fenomen de la deslocalització industrial.
Resposta oberta. Cal esmentar que industrialització i desenvolupament ja no han d’estar plenament vinculats i que portar les fàbriques a països poc desenvolupats pot ser un bon negoci per a les empreses dels
països més desenvolupats.
5.3
Digues algun dels motius que poden portar una empresa a deslocalitzar la seva fàbrica.
Es poden esmentar diversos motius: allunyar les activitats contaminants, cercar països amb una legislació laboral permissiva, contractar mà d'obra barata, etc.
5.4
Explica què vol dir el terme lliurecanvisme.
El lliurecanvisme és la política econòmica basada en el lliure intercanvi: no es limiten les importacions
per estimular la producció interior, ni s’obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors locals.
El lliurecanvisme ataca l’existència d’impostos duaners d’importació o d’exportació (aranzels) i qualsevol
restricció que suposi un entrebanc a la circulació de productes entre països.
5.5
Què és un aranzel?
Un aranzel és un impost que s'aplica per gravar les importacions provinents de l'exterior amb la intenció
de restringir-les.
5.6
Que vol dir el terme globalització?
L’expressió globalització de l’economia fa referència a la integració de tota l’economia mundial en un sol
sistema, dominat pel capitalisme.
5.7
Defineix el PIB.
El PIB (producte interior brut) és el valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any. No
inclou el valor dels béns produïts per les persones del país residents a l'estranger, però sí que incorpora el
que han produït les persones estrangeres residents al país.
5.8
Explica què implica la interdependència econòmica.
La interdependència econòmica implica que cap país o territori del món no pot sobreviure i desenvolupar-se totalment al marge de l'economia globalitzada, que cap país no pot existir de manera autàrquica
i autosuficient.
5.9
Quins són els quatre països internacionalment coneguts com a BRIC?
El Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina.
5.10
Quines són les característiques principals que tenen en comú els països BRIC?
Els països BRIC es caracteritzen per tenir una gran extensió territorial, una població nombrosa, elevats recursos naturals i un important creixement econòmic.
5.11
Digues altres països que són considerats emergents a més dels països BRIC.
Altres països emergents importants són Mèxic, Indonèsia i Sud-àfrica.
5.12
Quin és el país del món amb un PIB més alt?
Els Estats Units d'Amèrica.
89
91
5.13
Digues quin és el segon país del món amb un PIB més alt.
La Xina.
5.14
Quan diem que una societat és postindustrial i terciaritzada?
Es diu que una societat és postindustrial i terciaritzada quan el pes més important de la seva economia
ja no correspon a les activitats industrials sinó a les activitats del sector terciari.
5.15
Digues quants països formaven inicialment la zona euro i quants en formen part actualment.
Inicialment van ser 12 països (2002), però el 2012 ja n'eren 17.
5.16
Quina mena de productes dominen el mercat mundial de l’energia?
Els hidrocarburs: el gas natural, el petroli i els seus derivats.
5.17
A quines ciutats es troben les principals borses mundials de productes agrícoles?
Les principals borses mundials de productes agrícoles són a Chicago, Nova York, Londres i París.
5.18
Què és una borsa?
La borsa és un mercat on es negocia públicament la compra i la venda de matèries primeres, accions
d’empreses, productes financers, etc.
5.19
Quins són els principals productes industrials que es venen al món?
Els productes industrials que més es venen al món són els automòbils, la informàtica i l’electrònica de consum, la maquinària industrial i els materials per als transports i les telecomunicacions.
5.20
Quin estat és considerat actualment la fàbrica del món?
Es diu que la Xina és la fàbrica del món perquè produeix tota mena de productes manufacturats en grans
quantitats.
5.21
Quin país és el principal importador net de capital del món?
Els Estats Units d'Amèrica són el país que més capital importa, en forma de préstecs, de l'exterior.
5.22
Digues tres estats amb un nombre molt elevat d’usuaris d’Internet per cada 100 habitants.
Els estats amb més usuaris d'Internet per cada 100 habitants són Islàndia, Suècia i els Països Baixos.
5.23
Digues tres indicadors socioeconòmics.
Alguns indicadors socioeconòmics són els següents: el producte interior brut per habitant, l’esperança de
vida, la taxa d’alfabetisme, la taxa de mortalitat infantil, la taxa de fecunditat, la disponibilitat diària de
calories o la quantitat de televisors per 1.000 habitants.
5.24
Digues tres índexs de benestar.
Tres índexs de benestar són l’índex de desenvolupament humà (IDH), el PIB per paritats de poder de compra (PPC) i la taxa de mortalitat dels menors de cinc anys (TMM5).
5.25
Enumera les tres dimensions que es tenen en consideració a l’hora de calcular l’IDH.
Aquestes tres dimensions són la salut, representada per l’esperança de vida en néixer; l’educació, representada per la mitjana d’anys d’instrucció i els anys previstos d’escolarització, i l’estàndard de vida, representat per l’ingrés nacional brut (INB) per capita (PPC, en dòlars EUA).
5.26
Defineix l’INB i explica la diferència entre aquest i el PIB.
L'ingrés nacional brut (INB) és el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans
d’un país, tant si viuen al país com si resideixen a l’estranger. Antigament es coneixia com a producte nacional brut (PNB). A diferència del PIB, l’INB considera a qui pertanyen els factors de la producció, no el
lloc on es fa la producció.
90
5.27
Què vol dir la sigla PPC?
PPC vol dir ´paritats de poder de compra´. Aquest concepte fa que el càlcul del PIB sigui més fiable, especialment a l'hora de comparar l'economia de diversos països.
5.28
A què fa referència la sigla TMM5?
TMM5 és la sigla de ´taxa de mortalitat dels menors de cinc anys´.
5.29
Explica la diferència entre desenvolupament econòmic i desenvolupament humà.
El desenvolupament econòmic fa referència al creixement de la riquesa sense tenir present la distribució
d'aquesta ni les condicions de vida de la majoria de la població. Es considera que el desenvolupament econòmic no és una finalitat en si mateixa, sinó únicament el mitjà per aconseguir el desenvolupament humà,
el qual consistiria a afavorir que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats humanes d’acord amb els seus interessos i les seves necessitats.
5.30
Quan es considera que existeix pobresa absoluta?
Es considera que existeix pobresa absoluta quan una persona no té cobertes una sèrie de necessitats bàsiques, és a dir, quan no arriba a un grau suficient d’alimentació, salut i higiene, habitatge, accés a l’educació, accés als mitjans de transport públic o als mitjans de comunicació, o bé quan no hi ha
mecanismes socials proveïts per l’Estat per afrontar les situacions de vellesa, malaltia o atur.
5.31
Quines activitats econòmiques s’inclouen en l’anomenat sector primari?
Es consideren del sector primari les activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de productes procedents
del medi natural, els quals esdevindran matèries primeres per a altres sectors d’activitat. Les activitats principals del sector primari són l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal.
5.32
Digues tres condicions biogeogràfiques que condicionen l’activitat agrària.
Tres condicions biogeogràfiques bàsiques són el clima, la disponibilitat d’aigua i la naturalesa del terreny
i dels sòls.
5.33
Quin percentatge de la superfície terrestre ocupen els espais agraris?
En l’actualitat, els espais agraris ocupen un 38 % de la superfície de la Terra.
5.34
Defineix els sistemes agraris de subsistència.
Els sistemes agraris de subsistència, propis dels països poc desenvolupats, es basen en el treball familiar
i estan orientats a la producció per a l’autoconsum o per a la comercialització en els mercats locals.
5.35
Quin és el destí de la producció dels sistemes agraris comercials?
El destí de la producció dels sistemes agraris comercials o de mercat és la comercialització a l'engròs en
els mercats nacionals i sobretot en els mercats internacionals.
5.36
Quina és la tendència, a escala mundial, de la superfície dedicada a conreus de regadiu?
La tendència, a escala mundial, és que augmenti la superfície dedicada als conreus de regadiu.
5.37
Què vol dir el terme monoconreu?
El terme monoconreu fa referència al conreu en un territori d'una sola espècie vegetal, de manera exclusiva
o gairebé exclusiva, la qual normalment es destina a l'exportació.
5.38
Explica què vol dir l’expressió revolució verda.
S'anomena revolució verda el conjunt de canvis en el tipus de conreu i en la tecnologia utilitzada que es
van introduir en l'agricultura, especialment als països poc desenvolupats, durant la segona meitat del
segle XX. Aquestes transformacions van permetre augmentar molt la producció agrícola.
91
93
5.39
Com va evolucionar el volum de les collites a partir de mitjan segle XX?
A partir de mitjan segle XX les collites van augmentar molt, al contrari de la superfície conreada i de les
llavors utilitzades, que van disminuir.
5.40
És il·limitada la capacitat de la Terra per produir aliments?
No, la capacitat de la Terra per produir aliments és limitada.
5.41
Quin és el primer país productor agrícola del món?
La Xina.
5.42
Quins són els estats del món amb un valor més gran de producció agrària?
La Xina, la Unió Europea, l'Índia i els Estats Units d'Amèrica.
5.43
Quines són les característiques principals de l’agricultura de plantació?
L'agricultura de plantació es caracteritza per les grans explotacions, sovint propietat d'empreses multinacionals, que utilitzen tecnologies agràries avançades i mà d’obra molt barata. La seva producció es destina, bàsicament, a l'exportació.
5.44
En quines aigües marítimes es captura la major part del peix del món?
Les principals produccions pesqueres del món són les de la Xina i el Perú, totes dues en aigües de l’oceà
Pacífic.
5.45
Enumera les principals zones de productivitat pesquera del món.
El Pacífic nord-occidental, el Pacífic sud-oriental, el Pacífic nord-oriental, l'Atlàntic nord-occidental i l'Atlàntic sud-oriental.
5.46
Quin és el primer país del món pel que fa al volum de pesca marítima i continental?
La Xina.
5.47
Quina és la tendència dominant, els darrers anys, pel que fa a la quantitat de peix capturat
al món?
La tendència és que vagi disminuint, malgrat l'increment dels recursos emprats.
5.48
Quines són les principals activitats econòmiques del sector secundari?
Les activitats del sector secundari es dediquen a processar i transformar les matèries primeres. Els dos
grans subsectors secundaris són la indústria i la construcció.
5.49
Quins són els tres factors que tradicionalment han condicionat la localització de les indústries sobre el territori?
La disponibilitat de recursos, la disponibilitat de mà d'obra i la proximitat als mercats de consumidors.
5.50
Digues les quatre grans transformacions econòmiques que actualment influeixen en la localització de les indústries al món.
La revolució tecnològica; l'increment dels processos d'obertura, liberalització i desregulació dels mercats;
el creixement dels països emergents, i l'acceleració dels processos de globalització.
5.51
Explica quin és l’impacte ambiental de les activitats industrials.
El principal impacte ambiental de les indústries és la generació de residus contaminants, com ara els
òxids de nitrogen, els òxids de sofre, el cadmi o l'arsènic.
5.52
Quines són les principals activitats econòmiques del sector terciari?
Les activitats del sector terciari són totes aquelles relacionades amb la prestació de serveis. Hi destaquen
el comerç, els transports, la banca o el turisme, entre d'altres.
92
5.53
Digues les principals funcions de les xarxes de transports i comunicacions.
El transport de mercaderies, la canalització dels fluxos de persones i l'enllaç entre els diversos nuclis i sistemes urbans.
5.54
Què vol dir el terme rendibilitat?
El terme rendibilitat fa referència a la relació que hi ha entre els diners invertits en una activitat econòmica i els guanys que aquesta activitat genera. La rendibilitat s’expressa sempre en termes relatius i pot
ser positiva o negativa.
5.55
Què vol dir la sigla PAC?
Política agrària comuna.
5.56
Quin és el sector amb un percentatge d’activitat més alt a Catalunya?
El principal sector d'activitat a Catalunya és el sector terciari.
5.57
Com és el PIB per capita (PPC) català respecte a la mitjana de la UE?
El PIB per capita (PPC) català és superior a la mitjana europea.
5.58
Quina és la posició de Catalunya al rànquing de comunitats autònomes pel que fa a la participació al PIB estatal?
Catalunya és la primera comunitat autònoma pel que fa a participació percentual en el PIB de l’Estat.
5.59
Digues dues mancances greus que acostumen a caracteritzar l’economia catalana.
Aquestes mancances són una taxa d’inflació i una taxa d’atur elevades, sempre per sobre de la mitjana
europea.
5.60
Què és la taxa d’inflació?
La taxa d’inflació és l'elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del
poder adquisitiu. Acostuma a mesurar-se amb l’índex de preus al consum.
5.61
Què és la taxa d’atur?
La taxa d’atur fa referència al nombre de persones desocupades, però que cerquen feina, sobre el total de
la població activa. S’expressa en tant per cent.
5.62
Quina tendència presenta el sector agrari català pel que fa a la seva aportació en el PIB?
L’aportació del sector agrari al PIB de Catalunya tendeix a baixar.
5.63
Quines són les tendències que ha experimentat durant les darreres dècades el sector agrari
català?
Aquestes tendències són el descens de la superfície conreada, l’augment de la superfície de regadiu i
l’augment de la mida de les explotacions.
5.64
Enumera les tres principals característiques del sector agrari català actual.
Aquestes característiques són la diversificació de la producció, la importància creixent de la ramaderia intensiva i el caràcter familiar de les explotacions.
5.65
Quin tipus de superfície té un percentatge més alt a Catalunya?
El tipus de superfície amb més percentatge a Catalunya és la superfície forestal.
5.66
Quines característiques té el sector ramader a Catalunya?
El sector ramader es caracteritza per l’alt grau de tecnificació (ús intensiu de pinsos, productes zoosanitaris, selecció genètica, etc.) i per la concentració dels sistemes productius.
93
95
5.67
Quin és el tipus de bestiar que aporta més valor econòmic?
El tipus de bestiar que aporta més valor econòmic a Catalunya és el porquí.
5.68
Explica les característiques del sector pesquer a Catalunya.
El sector pesquer a Catalunya és un sector petit i en clara recessió a causa de la disminució del volum de
captures.
5.69
Quin nom reben les àrees especialitzades on es localitza la majoria de les indústries?
Polígons industrials.
5.70
Què és la logística i quin és el seu objectiu bàsic?
S'anomena logística el conjunt d’activitats d’una empresa dedicades a la planificació i la gestió de les compres i a l’emmagatzematge, el manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a la
venda. L’objectiu bàsic d’aquesta planificació és l’optimització dels costos i del temps utilitzat en aquestes activitats.
5.71
Explica les tendències del sector industrial català els darrers anys.
Algunes d'aquestes tendències van ser l’obertura als mercats europeu i mundial, la deslocalització selectiva, l’evolució positiva de tots els sectors i la presència creixent d'empreses multinacionals.
5.72
Explica les característiques actuals més destacades del sector industrial català.
Aquestes característiques són una estructura productiva diversificada, el domini de la indústria transformadora, la mida petita i mitjana de les empreses, una productivitat inferior a la de la UE i la concentració a l'àrea metropolitana de Barcelona.
5.73
Què vol dir el terme productivitat?
S'anomena productivitat la relació que hi ha entre la producció obtinguda i tots els factors utilitzats per
obtenir-la. Una productivitat alta es tradueix en una competitivitat més alta al mercat.
5.74
A quin territori català es concentra el nombre més gran d’empreses industrials?
La majoria d'empreses industrials catalanes (el 70 %) es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona.
5.75
Quina és la segona àrea industrial de Catalunya?
L'àrea formada pel Baix Camp i el Tarragonès.
5.76
Quin és el tipus d’indústria predominant al Baix Camp i el Tarragonès?
El tipus predominant és la indústria química.
5.77
Quina és la indústria més destacada a la Catalunya interior?
La indústria agroalimentària i la fabricació d'accessoris agrícoles.
5.78
Quina és la principal producció de la indústria agroalimentària catalana?
La producció de les indústries càrnies.
5.79
Què s’entén per comerç al detall?
El comerç al detall és la venda de productes en petites quantitats als consumidors finals. Aquestes vendes les fan els comerciants anomenats detallistes o minoristes.
5.80
Digues les tendències principals del sector comercial català els darrers anys.
Algunes d'aquestes tendències van ser el protagonisme dels grans centres comercials enfront dels petits
establiments tradicionals; la concentració de la distribució en poques empreses, i la proliferació de noves
formes de venda (franquícies, outlets i venda electrònica).
94
5.81
Descriu les característiques més rellevants del sector comercial en l’actualitat.
Aquestes caracterítiques són el domini de la petita empresa de tipus familiar; un associacionisme comercial feble (que no permet aprofitar les economies d’escala); un grau de professionalització baix, i un
índex alt d’habitants per establiment.
5.82
Quines tendències ha experimentat els darrers anys el sector turístic català?
Algunes d'aquestes tendències van ser el creixement de la demanda turística; l'augment del nombre d’allotjaments turístics; la diversificació de l’oferta amb noves modalitats de turisme; l’auge de les línies aèries de baix cost; la millora dels equipaments, i la millora de la formació professional dels treballadors.
5.83
Descriu les característiques més importants del sector turístic en l’actualitat.
Aquestes característiques són l’estacionalitat acusada (atès que l’activitat s’intensifica a l’estiu); la concentració turística a la franja litoral; la força de la marca Barcelona (que és un potent focus d’atracció);
la consolidació del turisme rural i del turisme d’interior, i la procedència geogràfica variada dels turistes.
5.84
Què vol dir el terme estacionalitat?
El terme estacionalitat fa referència a les fluctuacions de l'activitat econòmica al llarg de l'any, en funció de les característiques de cada estació.
5.85
Quin tipus d’establiment turístic acumula més places a Catalunya?
Els establiments hotelers.
5.86
Quina zona turística catalana té més places de càmping?
La Costa Brava.
5.87
Descriu la posició de l’economia espanyola respecte a Europa i el món.
Segons el PIB en PPC, Espanya és el cinquè estat de la UE i el tretzè del món.
5.88
Digues dos problemes de l’economia espanyola.
L'atur, especialment el juvenil, i la inflació.
5.89
Digues tres de les característiques generals més importants del sector primari espanyol.
Algunes de les característiques del sector primari espanyol són l'augment de la superfície de regadiu;
l'expansió de la superfície forestal; la pèrdua de sòl agrícola; l'augment de la importància de la ramaderia, i la pèrdua i envelliment de la població activa del sector.
5.90
Quin tipus de conreu representa la major part de la superfície conreada a l’Estat espanyol?
El conreu de secà.
5.91
Quines són les varietats agrícoles de secà més conreades?
Els cereals, l'olivera i la vinya.
5.92
Quins són els principals arbres fruiters de regadiu a Espanya?
Els cítrics.
5.93
Quin és el tipus de bestiar amb més importància econòmica?
El porquí.
5.94
Quins són els principals productes forestals?
La fusta i el suro.
95
97
5.95
On es localitzen les comunitats autònomes on la indústria té més participació en el total del
valor afegit?
Les comunitats autònomes amb un valor relatiu més important de la indústria són el País Basc, Navarra
i La Rioja.
5.96
Digues les tres zones de l’Estat on hi ha més concentració d’activitats industrials.
L'eix mediterrani, l'eix de l'Ebre i la regió metropolitana de Madrid.
5.97
Quin és el tipus d’activitat industrial amb una xifra més gran de negoci a Espanya?
L'activitat industrial espanyola amb més volum de negoci és la indústria agroalimentària.
5.98
Quina és la forma de transport més estesa?
El transport per carretera és el més estès a Espanya.
5.99
En quin tipus de comerç té un paper destacat el transport marítim a Espanya?
El transport marítim té un paper destacat pel que fa al comerç exterior, particularment el de llarga distància (amb Àsia i Amèrica).
5.100
Quin és el port de l’Estat amb més tràfic de mercaderies?
El port d'Algesires.
5.101
Quin és el principal port d'Europa i de la Mediterrània pel que fa al nombre de passatgers
de creuers?
El port de Barcelona.
5.102
Enumera els tres principals aeroports de l’Estat.
Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat i l’aeroport de Palma, a l’illa de Mallorca.
5.103
Quins són els principals productes exportats de l’Estat?
Material de transport, maquinària i material elèctrics manufactures metàl·liques, productes químics i productes vegetals.
5.104
Quins són els principals productes importats per Espanya?
Petroli i productes minerals, maquinària i material elèctric, productes químics, material de transport i
manufactures metàl·liques.
5.105
Explica què és la taxa de cobertura.
La taxa de cobertura estableix la relació aritmètica que hi ha entre el que importa un país i el que exporta. S'expressa en tant per cent i ens indica el percentatge d’importacions que es poden pagar amb el
que valen les exportacions fetes durant un període de temps. Si el percentatge és inferior a 100, s’importa
més que no pas s’exporta i, en conseqüència, el saldo és negatiu. Si la taxa és superior a 100, vol dir que
s'exporta per un valor superior al valor d'allò que s'importa.
5.106
D’on procedeixen majoritàriament els turistes estrangers que vénen a Espanya?
La majoria dels turistes estrangers són de la Unió Europea, sobretot d’Alemanya, França i el Regne Unit.
5.107
Quines són les comunitats autònomes amb PIB per capita més alt?
El País Basc, Navarra i Madrid.
5.108
Amb quin objectiu es va crear al Fons de Compensació Interterritorial (FCI)?
La Constitució va crear el FCI per corregir desequilibris territorials i per fer efectiu l’anomenat principi de
solidaritat.
5.109
Quines són les dues úniques comunitats autònomes on s’aplica el règim foral?
El País Basc i Navarra.
96
Activitats finals
5.110
Llegeix el text següent, sobre els fluxos del comerç mundial, extreu-ne la idea principal i explica-la en un text breu.
Activitat oberta. Cal que l'alumnat vegi la importància creixent de la Xina i el retrocés dels Estats Units
que representa aquest creixement.
5.111
Amb el pas del temps, l'economia experimenta oscil·lacions importants. Aquestes variacions
poden ser molt diferents entre un país i un altre. Així, mentre una potència creix, altres poden entrar en declivi. Observa el gràfic següent i destaca’n els trets que et semblin més significatius. Quines conclusions se’n poden extreure?
Activitat oberta. Convé que els alumnes vegin que l'hegemonia econòmica mai no ha estat constant. Cal
que puguin descriure els trets següents:
a) La Xina i l'Índia eren potències de primer ordre durant el segle XVIII, mentre que els Estats Units d'Amèrica tenien un pes econòmic molt baix.
b) Els països asiàtics van perdre protagonisme durant el segle XIX i l'hegemonia va passar a les grans potències europees.
c) A mitjan segle XX, els Estats Units eren la primera potència.
d) Des de la segona meitat del segle XX, els Estats Units han anat cedint protagonisme a la Xina, que torna
avui a situar-se en els primers llocs.
5.112
En l’Informe sobre el desenvolupament humà 2010, el Programa de les Nacions Unides per
al Desenvolupament (PNUD) va presentar per primera vegada alguns índexs de benestar nous, com
ara l’índex de desenvolupament humà ajustat per la desigualtat (IDHD), l’índex de pobresa multidimensional (IPM) i l’índex de desigualtat de gènere (IDG), que mesura els desavantatges socials que
pateixen les dones. Entra en el web del PNUD, l’enllaç del qual trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, cerca l’Informe sobre el desenvolupament humà 2010 o edicions posteriors (disponible
en català) i redacta un document breu en què expliquis els factors que es tenen en compte a l’hora
de calcular aquest índex. Esbrina també quins dos estats tenen, respectivament, l’IDG més baix i l’IDG
més alt.
Activitat oberta. Segons l'edició del 2011 de l'Informe sobre el desenvolupament humà, els dos països amb
un índex de desigualtat de gènere més baix eren Suècia (0,049) i els Països Baixos (0,052). Els dos països
amb un IDG més alt van ser el Iemen (0,769) i el Txad (0,735).
5.113
Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) i esbrina quins són els cinc principals
països productors de cacau del món.
Activitat oberta. La resposta pot variar segons les collites. La temporada 2011-2012 els principals productors de cacau del món van ser, per aquest ordre, Costa d'Ivori, Ghana, Indonèsia, Nigèria i el Camerun.
5.114
Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), cerca el document El estado mundial de la
pesca y la acuicultura 2010 i esbrina quina és l’espècie marina més pescada al món.
L'espècie més pescada al món és l'anxoveta (gènere Engraulis) del Pacífic sud-oriental.
5.115
Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i, tot seguit, en el seu servei estadístic (FAOSTAT) i esbrina quins són els cinc principals països productors de blat del món.
Segons la FAO, l'any 2010 els cinc principals productors de blat del món van ser, per aquest ordre, la Xina,
l'Índia, els Estats Units, França i la Federació Russa.
97
99
5.116
Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de l’Eurostat, cerca el document Eurostat Yearbook 2011 o edicions posteriors, busca l’apartat de silvicultura a la Unió Europea i esbrina quins són els dos estats que produeixen més fusta.
Els dos estats de la Unió Europea que produeixen més fusta són Suècia i Alemanya.
5.117
Les activitats industrials no estan distribuïdes pel món de manera uniforme ni la indústria
té la mateixa importància a tot arreu. Malgrat la terciarització de l'economia, a molts països del
planeta la indústria encara té un pes molt destacat. Observa el mapa següent i fes una llista de deu
països amb una participació de la producció industrial en el PIB superior al 35 %.
Alguns dels països que tenen una participació de la producció industrial en el PIB superior al 35 % són
Veneçuela, Irlanda, Noruega, Rússia, Ucraïna, la Xina, el Kazakhstan, Nigèria, Angola, l'Aràbia Saudita,
Tailàndia i Indonèsia.
5.118
El comerç d’armes és un dels més importants del món. Observa el mapa següent i digues quins
són els principals països exportadors d’armes lleugeres. Digues també quines són les zones del món
on el tràfic il·lícit d’armes lleugeres està especialment desenvolupat.
Els principals exportadors d'armes lleugeres són els Estats Units, Itàlia i Alemanya. Les regions del món amb
un tràfic il·lícit d'armes especialment desenvolupat són Colòmbia, l'Àfrica dels grans llacs i el sud-est asiàtic.
5.119
L’estiu del 2011, l’Organització Mundial del Turisme va publicar una nota de premsa que informava de l’augment d’un 4,5 % dels moviments internacionals de turistes durant els quatre primers mesos de l’any. Es va produir un creixement positiu del turisme en totes les regions, amb
l’excepció de l’Orient Mitjà. Algunes subregions fins i tot assoliren un creixement de dos dígits:
l’Amèrica del Sud (17 %), l’Àsia meridional (14 %) i el sud-est asiàtic (10 %). Europa va registrar
un creixement del 6 %. Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de l’OMT i
esbrina si actualment es manté aquesta tendència positiva.
Resposta oberta en funció de l'evolució del turisme. El primer quadrimestre del 2011 el turisme mundial
va augmentar a totes les regions excepte a l'Orient Mitjà.
5.120
Segons les dades facilitades pel lloc web especialitzat en activitats portuàries World Port
Source i per l’Associació Americana d'Autoritats Portuàries, la llista d'instal·lacions portuàries més
importants del món, pel que fa a la quantitat total de tones mètriques transportades, estava encapçalada l'any 2009 pels següents ports: Xangai (Xina), Singapur (Singapur), Rotterdam (Països
Baixos), Tianjin (Xina), Ningbo (Xina), Guangzhou (Xina), Qingdao (Xina), Qinhuangdao (Xina), Hong
Kong (Xina) i Busan (Corea del Sud).
a) Quina és la característica dominant que s'observa en aquesta llista de ports?
La característica dominant d'aquests ports és que nou dels deu són asiàtics i que set d'aquests nou són xinesos.
b) Quina creus que n'és la causa?
L'origen d'aquesta situació es troba fonamentalment en el gran creixement de l'economia xinesa.
5.121
Observa el mapa i digues on són les comarques amb una aportació més alta en el PIB.
Les comarques catalanes amb una aportació més alta en el PIB són a la costa central, al prelitoral i a la
Depressió Central.
5.122
L’Índex de producció industrial (IPI) és un indicador que mesura l’evolució al llarg del temps
de l’activitat productiva de les diferents branques industrials. Observa l'evolució de les dades de la
taula següent i digues quina és la conclusió principal que se’n pot extreure respecte als canvis experimentats per la producció industrial catalana entre 2006 i 2010.
L'IPI global català va baixar en aquests anys prop d'un 18 %. L'única branca d'activitat on va pujar va ser
la de l'energia, el gas i l'aigua.
98
5.123
Observa el gràfic i digues quina conclusió principal es pot treure pel que fa al nombre de
tones de peix capturat i al valor total del peix.
El nombre de tones de peix capturat ha baixat clarament des de l'any 1994. Com que alhora el valor total
del peix s'ha anat mantenint, malgrat algunes pujades i baixades, la conclusió és que el preu mitjà per
quilo de peix ha augmentat força.
5.124
Observa les dades de la taula i digues com és el saldo comercial català. Quin tret s’observa
els anys 2008 i 2009 que no es veu els anys anteriors?
Els anys 2006 i 2007 van créixer les exportacions i les importacions. El 2008 les importacions van començar a caure i el 2009 ja queien tant les exportacions com les importacions.
5.125
A partir de la informació que trobaràs en el gràfic següent, elabora un comentari general
sobre la distribució de la terra segons els tipus de conreu. Explica a quins conreus abunda més el
regadiu o el secà i posa uns quants exemples de productes agrícoles de cada tipus.
La principal conclusió és que les terres de conreu són només un 34,1% del total (la resta són terrenys forestals, pastures o terres no conreades). La superfície més important correspon als conreus herbacis, entre
els quals dominen els de secà (cereals) sobre els de regadiu (gira-sol, farratges, etc.). Entre els conreus llenyosos destaquen els de secà (vinya i olivera). Els conreus llenyosos de regadiu més abundants són els arbres fruiters, com ara els tarongers, les pomeres i els presseguers.
5.126
Elabora, a partir de les dades següents, un gràfic de sectors circulars sobre el bestiar porcí
sacrificat a Espanya el 2009.
Activitat oberta.
5.127
Un dels problemes principals de l’economia espanyola és l’elevada taxa d’atur. Entra, a través del web www.espaibarcanova.cat, en el lloc web de l’Institut Nacional d’Estadística i cerca les
darreres dades de l’Enquesta sobre la població activa (EPA). Quina és l’evolució actual de l’atur?
Resposta oberta segons l’evolució de l'EPA.
5.128
L’índex industrial és el valor que mostra el pes relatiu de l’activitat industrial d’una comunitat autònoma respecte al total de l’Estat. En un mapa d’Espanya, situa sobre cada comunitat una barra vertical que representi proporcionalment aquest índex, segons les dades de la taula
següent.
Activitat oberta.
5.129
Un grup important d’activitats econòmiques terciàries és el dedicat a la cultura i l’oci. Dins
d’aquest àmbit cultural, destaca la producció editorial. Per mitjà de l’enllaç que trobaràs en el web
www.espaibarcanova.cat, accedeix al web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), consulta l’Anuari
Estadístic d’Espanya més recent (capítol «Cultura i oci») i esbrina quines són les tres comunitats autònomes amb una producció editorial més destacada, tant pel que fa al nombre de títols publicats
com al nombre d’exemplars impresos.
Les tres comunitats amb major producció editorial són Catalunya, Madrid i Andalusia.
5.130
Durant molts anys, la construcció d’habitatges ha estat una activitat molt important per a
l’economia espanyola. Elabora amb les dades de la taula un gràfic amb dues línies superposades: una
que representi el nombre d’habitatges iniciats i una altra que representi el nombre habitatges finalitzats.
Activitat oberta.
101
99
a) Quina és l’evolució general de cadascuna de les línies?
Totes dues gràfiques tenen el seu punt màxim l'any 2006.
b) En un determinat punt, les línies s'encreuen. Què significa això?
Les gràfiques s'encreuen el 2007, la qual cosa vol dir que a partir d'aquell any es van finalitzar més habitatges que no pas es van iniciar, al contrari dels anys anteriors.
c) Quina creus que és la causa d’aquest canvi de tendència?
Tot plegat és degut al final de la bombolla immobiliària que va caracteritzar l'economia espanyola fins a
l'any 2007.
100
Unitat 6. L'organització política i territorial
Activitats
6.1
Com és el sistema polític internacional actual?
L’escenari mundial del principi del segle XXI està dominat per diversos estats que, gràcies a la seva potència
econòmica, la seva extensió territorial o el seu pes demogràfic, poden fer aliances, intervenir en la política internacional i dibuixar espais d’influència sobre el planeta d’acord amb els propis interessos geoestratègics. La fi de l’enfrontament entre els Estats Units d'Amèrica i l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes
Soviètiques (URSS), a causa de la fallida econòmica del bloc de països socialistes entre el 1985 i el 1995,
i l’important progrés econòmic que s’ha produït a la Xina i a altres països emergents han donat pas a un
sistema polític internacional descentralitzat amb múltiples centres de decisió: els EUA, la Xina, l'Índia, Rússia, el Brasil i la Unió Europea, de manera destacada.
6.2
En què es diferencien els EUA i la UE en l’escenari internacional?
Els EUA duen a terme una política d’intervenció internacional que recolza sobre la seva potència militar,
mentre que la UE actua com a potència econòmica però no militar.
6.3
Per què la Xina i l’Índia tenen cada vegada més rellevància en l’escenari internacional?
Tots dos estats han tingut un important progrés econòmic. La Xina ha fet inversions importants en països d'Àfrica i de l’Amèrica Llatina.
6.4
Quina mena de qüestions provoquen més conflictes internacionals?
Les situacions que ocasionen més conflictes i tensions internacionals són, cada vegada més, les següents:
a) Les qüestions energètiques, especialment les relacionades amb la localització i el control de les reserves de petroli i gas natural.
b) L’accés a l’aigua potable.
c) El control dels recursos minerals.
d) La gestió mediambiental i dels residus.
e) Les tensions dins dels estats multiètnics.
f) El repartiment desigual dels recursos econòmics i alimentaris.
6.5
Quins motius fan imprescindibles les organitzacions entre estats?
Els recursos de cada estat són absolutament insuficients per mantenir una autonomia o independència
econòmica, sobretot si tenim en compte la superfície i la població escasses de molts països. Aquest fet
obliga tots els estats, fins i tot els més poderosos, a buscar la cooperació amb altres estats en aspectes
polítics, econòmics, defensius o culturals.
6.6
Enumera els tres tipus d’organitzacions interestatals segons l’àmbit territorial i posa’n un exemple.
Els tres tipus d’organitzacions interestatals segons l’àmbit territorial són els següents:
a) Organitzacions mundials (ONU, OMC, etc.).
b) Organitzacions supraregionals (G8, G20, OTAN, OCDE, etc.).
c) Organitzacions regionals (UE, UA, NAFTA, etc.).
Els exemples poden ser diversos.
6.7
Com podem classificar les organitzacions entre estats segons els seus objectius?
Segons els seus objectius, les organitzacions interestatals es poden classificar en polítiques, ideologicoculturals, de seguretat i econòmiques.
101
103
6.8
Classifica les organitzacions segons l’àmbit territorial i el tipus d’objectius: OEA, OTAN, OCDE
i FMI.
Àmbit territorial
Objectiu
OEA
Regional
Polític
OTAN
Supraregional
Seguretat
OCDE
Supraregional
Econòmic
FMI
Mundial
Econòmic
6.9
Enumera els objectius de l’OMC.
Els objectius principals de l’OMC són aconseguir acords comercials i resoldre les diferències entre els països que en formen part; pactar unes normes comercials internacionals, i prestar assistència tècnica i organitzar cursos de formació per als països en desenvolupament.
6.10
Quins són els objectius de l’ONU?
Els objectius fonamentals de l’ONU són mantenir la pau; promoure la cooperació econòmica, cultural,
social i humanitària; garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació, i vetllar pel respecte dels drets humans.
6.11
Enumera cinc organitzacions de l’ONU.
Resposta oberta. Es poden esmentar les diverses organitzacions de la font 9 del llibre.
6.12
Quins dels estats que formen part de l’ONU són membres permanents del Consell de Seguretat amb dret de veto?
La Xina, els Estats Units, Rússia, França i el Regne Unit.
6.13
Què són les aigües territorials?
Les aigües territorials són un espai marítim de 12 milles nàutiques a partir de la línia de base de la costa
que els estats poden considerar com a pròpies i on exerceixen la sobirania jurisdiccional.
6.14
Amb quins estats fa frontera Espanya?
L’Estat espanyol té un total de 2.032 km de frontera amb cinc estats diferents: França, Portugal, Andorra, el Marroc i el Regne Unit.
6.15
Amb quins estats manté Espanya contenciosos fronterers?
Espanya manté contenciosos fronterers amb Portugal, el Regne Unit i el Marroc.
6.16
Per quina raó hi ha un municipi de sobirania espanyola dins l’Estat francès?
Aquest municipi és Llívia. Quan el 1659, arran de la signatura del tractat dels Pirineus, es van detallar els
pobles que passaven a mans del rei de França, Llívia no ho va acceptar i va al·legar el títol de vila que li
havia donat l’emperador Carles V el segle anterior per mantenir el seu estatus.
6.17
Quins són els punts de conflicte territorial entre Espanya i el Marroc?
Espanya i el Marroc tenen diversos punts de contacte fronterer que són causa de discrepàncies polítiques.
Els indrets més coneguts són les ciutats de Ceuta i Melilla. Les altres possessions espanyoles són el penyal de Vélez de la Gomera, el penyal d’Alhucemas i les illes Chafarinas.
6.18
Què és l’espai Schengen?
L’espai Schengen és l’espai territorial europeu on són vigents, des del 1995, els acords de Schengen sobre
supressió de controls fronterers per garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.
102
6.19
Quina diferència hi ha, a la UE, entre una frontera interior i una frontera exterior?
Es considera frontera interior la que queda dins l’espai territorial de la UE, mentre que la frontera exterior és la que limita amb estats que no formen part de la UE.
6.20
Per què es va crear l’agència Frontex?
L’agència Frontex es va crear per coordinar les actuacions de control a totes les fronteres exteriors. L’agència Frontex coordina i facilita l’aplicació de les mesures necessàries per dur a terme les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior.
6.21
En quin document polític es basa l’actual organització territorial de l’Estat espanyol?
Es basa en la Constitució de 1978.
6.22
Quins són els tres nivells d’organització territorial de l’Estat espanyol?
Són el municipi, la província i la comunitat autònoma.
6.23
Quines són les competències d’un ajuntament dins el municipi?
Són competències municipals les següents: la seguretat en llocs públics, el transport públic, la protecció
de la salubritat pública, la protecció del medi ambient o la contractació d’obres i serveis, més altres que
els mateixos municipis vulguin assumir voluntàriament.
6.24
Quina és la funció de la província?
L’Estat espanyol considera la província com el seu òrgan d’administració territorial i, per tant, totes les
actuacions de l’Estat s’organitzen en l’àmbit provincial (recaptació d’impostos, organització del trànsit,
educació, sanitat, etc.).
6.25
Quins organismes administratius tenen la facultat de canviar els límits d’un municipi o d’una
província?
El canvi de límits d’un municipi correspon a la comunitat autònoma, mentre que el canvi de límits provincials correspon a l’Estat i ha de ser aprovat per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.
6.26
Des de quan existeixen comunitats autònomes?
Les comunitats autònomes van ser establertes en la Constitució de 1978.
6.27
Què és un estatut d’autonomia?
És el document institucional bàsic d’una comunitat autònoma. Ha d’especificar, entre altres coses, les
competències assumides per la comunitat.
6.28
Sobre quines qüestions poden fer lleis pròpies les comunitats autònomes?
Cadascuna de les comunitats autònomes té reconeguda una certa capacitat d’autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa en diversos aspectes especificats en la Constitució: ordenació del territori
i urbanisme, agricultura, ramaderia i pesca en aigües interiors, explotació forestal, protecció del medi
ambient, patrimoni monumental, turisme, esports, assistència social, sanitat i higiene, etc.
6.29
Quines diferències presenten Navarra i el País Basc respecte a les altres comunitats autòno-
mes?
Navarra i el País Basc van aconseguir veure reconeguts els seus drets històrics per l’Estat espanyol i, per
aquest motiu, a diferència de les altres comunitats autònomes, recapten tots els impostos en el seu territori, mantenen els drets civil i fiscal propis i tenen el dret d’unir-se si ho aproven els seus parlaments.
6.30
Quines comunitats autònomes tenen comarques amb competències administratives?
Catalunya, Aragó, Galícia i Cantàbria han establert una divisió territorial pròpia en comarques amb diverses
competències administratives, tot i que les dues darreres no han desenvolupat encara la legislació per ferla efectiva.
103
105
6.31
Quina divisió territorial tenen les illes Balears i les illes Canàries?
Cada una de les illes d'aquests arxipèlags té un organisme administratiu propi, anomenat consell insular,
en el cas de les Balears, i cabildo insular, en el cas de les Canàries.
6.32
Quina és la superfície total de Catalunya?
36.011 km2.
6.33
Arran de quin fet històric van quedar separades Catalunya i la Catalunya Nord?
Les comarques del nord-est de Catalunya van passar a formar part de França arran de la signatura del tractat dels Pirineus (1659) i actualment es coneix aquest territori com a Catalunya Nord.
6.34
Quan van quedar definitivament establertes les fronteres de Catalunya?
No van quedar definitivament establertes fins al segle XVI.
6.35
A quina regió pertany el departament dels Pirineus Orientals?
A la regió del Llenguadoc-Rosselló.
6.36
En quin document històric s’establí que la divisió territorial de Catalunya havia de ser en comarques?
A les Bases de Manresa, l’any 1892.
6.37
En quina data van començar els estudis per fer la divisió comarcal de Catalunya?
L’any 1931.
6.38
Quin organisme va portar a terme aquests estudis?
La Ponència d’estudi de la divisió territorial de Catalunya.
6.39
Quin procediment s’utilitzà, el 1931, per definir les comarques?
Com a base per fer els estudis per a la divisió territorial de Catalunya en comarques, s’establiren els punts
de partida següents:
a) Documentar-se sobre el concepte popular de les comarques.
b) Fixar les zones dels mercats per establir unes demarcacions econòmiques.
c) Criticar els partits judicials existents per la seva manca de relació amb els fets econòmics i socials.
D’acord amb aquest pla, el novembre de 1931 es va adreçar un qüestionari de tres preguntes a tots els
ajuntaments de Catalunya.
6.40
En quantes comarques i regions es va dividir Catalunya el 1936?
Catalunya es va dividir en 38 comarques agrupades en 9 regions.
6.41
Per quin fet històric no arribà a fer-se efectiva la primera divisió comarcal?
A causa de la Guerra Civil Espanyola, de 1936 a 1939, que va comportar la derrota de la República i la
supressió de l’autonomia de Catalunya.
6.42
Quina llei va establir la segona divisió comarcal de Catalunya?
La Llei de l’organització comarcal de Catalunya de l’any 1987.
6.43
En quantes comarques es dividí el país el 1987?
En 41 comarques.
6.44
Com s’anomena l’organisme administratiu d’una comarca i quines funcions té?
Cada comarca ha de tenir un consell comarcal amb competències en algunes matèries com ara l’ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l’esport, l’ensenyament o el medi ambient. Els consells comarcals també poden exercir les competències que els deleguin la Generalitat, les diputacions
provincials o els municipis o que els atribueixi el Parlament per llei.
104
6.45
Destaca les diferències entre la divisió comarcal del 1936 i la del 1987.
Les diferències més importants són les següents:
a) El 1936 les comarques van quedar agrupades en regions, el 1987 no.
b) Des del 1987 cada comarca té un consell comarcal, mentre que el 1936 no es preveia cap organisme
administratiu.
c) Des del 1987 la comarca de la Vall d’Aran té un règim especial, mentre que el 1936 no se'n reconeixia cap.
6.46
Quina comarca té un organisme autònom d’administració comarcal?
La Vall d’Aran té un organisme autònom d’administració comarcal anomenat Conselh Generau d’Aran.
6.47
Què són les vegueries?
Les vegueries són la divisió territorial de Catalunya aprovada pel Parlament l’any 2010, segons la Llei de
vegueries.
6.48
Enumera les funcions principals del Consell de vegueria.
Aquestes funcions són prestar assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, seguint criteris d’equilibri territorial; planificar i executar infraestructures generals, obres i equipaments;
exercir les funcions d’inspecció i de recaptació de tributs, i exercir les funcions de control en matèria de
seguretat alimentària, d’intervenció ambiental i de protecció de la legalitat urbanística. També poden assumir altres competències delegades per l’Estat o la Generalitat.
6.49
En quina data es va aprovar la divisió de Catalunya en vegueries?
L’any 2010.
6.50
Quines modificacions implicava la divisió en vegueries respecte a la divisió comarcal del 1987?
En primer lloc, implicava la reducció dels àmbits administratius de les 41 comarques a set vegueries. En
segon lloc, comportava la substitució dels consells comarcals pels consells de vegueria, amb moltes més
competències.
6.51
Quin entrebanc administratiu dificulta que es porti a terme aquesta divisió territorial?
El problema és que l’aplicació de les vegueries implicaria una modificació dels límits provincials, cosa que
és competència de les Corts espanyoles i que el 2011 no es va fer.
6.52
Quina és la utilitat de les vegueries en el moment actual?
La Generalitat utilitza les vegueries com a divisió territorial administrativa per a l’exercici d’algunes de
les funcions dels seus departaments.
6.53
Quina és la divisió territorial de la Generalitat actualment vigent a Catalunya?
La divisió territorial de la Generalitat actualment vigent a Catalunya són les comarques del 1987.
6.54
Quin fet històric fou decisiu per avançar cap a la unió europea?
La finalització de la Segona Guerra Mundial l’any 1945.
6.55
Què va ser la CECA?
La CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va néixer el 1951 amb l’objectiu de recuperar l’economia dels estats membres mitjançant la creació d’un mercat comú, sense aranzels, del carbó i de l’acer.
6.56
Per quines raons fou important la CECA per a la unió europea?
La resposta és oberta, però hauria de fer-se esment de la millora econòmica aconseguida per l’eliminació de barreres aranzelàries i de la nova concòrdia entre els estats europeus.
6.57
Quin any es van signar els tractats de Roma?
L’any 1957.
105
107
6.58
Quins estats europeus els van signar?
França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.
6.59
Quines organitzacions van ser creades pels tractats de Roma?
Es van crear dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea:
a) La Comunitat Econòmica Europea (CEE), coneguda popularment amb el nom de Mercat Comú.
b) La Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), també coneguda com a Euratom.
6.60
Quins objectius establiren els tractats de Roma?
Els tractats de Roma van establir com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres, de manera que les fronteres entre aquests països quedaren
força desdibuixades.
6.61
Què és el tractat de la Unió Europea?
És el tractat que va entrar en vigor l’1 de novembre de 1993 i que representà un enfortiment de la unió
econòmica i política dels estats membres de la CEE.
6.62
Com organitza la Unió Europea el tractat de Maastricht?
El TUE organitza la Unió Europea en tres grans àrees: la comunitària, la de política exterior i seguretat comuna i la de justícia i afers interiors.
a) Pel que fa a l’àrea comunitària, el tractat de la Unió Europea dóna impuls a la creació d’una ciutadania europea, instaura la unió monetària i econòmica (amb la creació del Banc Central Europeu i l’euro com
a moneda de la UE), declara que la cohesió econòmica i social dels estats membres és un objectiu prioritari, promou la cooperació en diversos temes i dota de més competències el Parlament Europeu, al qual
els estats han de supeditar les seves decisions.
b) Quant a l’àrea de política exterior i de seguretat comuna (PESC), estableix que les relacions exteriors
de la UE es portaran a terme de manera unitària i que la UE actuarà conjuntament en temes de seguretat i defensa. Es destaquen la defensa dels drets humans i la democràcia en política exterior.
c) Finalment, l’àrea de justícia i afers interns estableix la cooperació judicial i policial en matèria penal
en qüestions de narcotràfic, terrorisme, tràfic de persones, crim organitzat i altres temes.
6.63
Enumera tres drets que comporti la ciutadania europea.
Poden ser tres dels drets següents:
a) Dret a circular lliurement pel territori de la UE i a residir en qualsevol dels estats membres.
b) Dret de sufragi en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals de l’estat membre
on es resideixi.
c) Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars.
d) Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu.
e) Dret de petició davant el Parlament Europeu.
6.64
Quins canvis introdueix el tractat de Lisboa del 2007?
El tractat de Lisboa introdueix els canvis següents:
a) Fixa el nombre d’eurodiputats del Parlament Europeu en 750 més el president.
b) Determina que el Consell Europeu tindrà un president permanent per un període de dos anys i mig, renovable una sola vegada.
c) Estableix que les decisions que prengui el Consell Europeu han d’haver estat aprovades en votació per
una doble majoria anomenada majoria qualificada: cal tenir com a mínim el suport del 55 % dels estats
membres i cal que aquests representin el 65 % de la població de la UE.
d) Redueix la Comissió Europea fins a un nombre de comissaris que correspongui als dos terços del nombre d’estats membres. Aquests comissaris són escollits segons un sistema rotatori que no fa diferències entre estats.
106
6.65
Quines institucions de la UE tenen poder legislatiu?
Tenen poder legislatiu el Parlament Europeu i el Consell Europeu.
6.66
Com s’anomena la institució executiva de la UE?
Comissió Europea.
6.67
Quins són els tres criteris que ha de complir un estat per ingressar a la UE?
Aquests criteris són els següents:
a) Criteri polític: l'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
b) Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins la UE.
c) Cabal comunitari: amb aquesta expressió la UE fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu prèviament existents, que cal que el país candidat accepti i assumeixi
com a propi.
6.68
En quina data i amb quins països es produí l’ampliació més important de la UE?
Aquesta ampliació es va produir l’any 2004. Els països que s'incorporaren a la UE van ser Polònia, Hongria,
la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i la part grecoxipriota de Xipre.
6.69
Quins països europeus és previsible que s’incorporin a la UE properament?
Croàcia i Islàndia.
6.70
Enumera cinc estats europeus que no formin part de la UE.
Poden ser cinc dels següents: Ucraïna, Bielorrússia, Moldàvia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina,
Albània, Rússia, Macedònia, Andorra, Mònaco, Liechstenstein, San Marino i el Vaticà.
6.71
Què és el principi de subsidiarietat?
És la manera de funcionar del conjunt dels organismes de la UE segons la qual les competències que puguin assumir amb eficàcia les administracions més properes als ciutadans no seran assumides per les administracions superiors més allunyades.
6.72
Com es podria definir una regió europea?
La Unió Europea considera que una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic.
6.73
Què són les NUTS?
Les NUTS (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques) són la manera com es classifiquen les diferents divisions territorials de la UE.
6.74
Quina mena de NUTS són les comunitats autònomes d’Espanya?
Corresponen a les NUTS2.
6.75
Defineix què són les regions ultraperifèriques i les regions transfrontereres de la UE.
Les regions ultraperifèriques són regions molt allunyades d’Europa però que depenen d’estats europeus. Les regions transfrontereres o euroregions són regions que depenen de diferents estats de la UE i que fan frontera.
6.76
Quins són els objectius dels dos tipus de Fons Estructurals de la UE?
El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) concedeix ajuts econòmics per a la construcció
d’infraestructures i la realització d’inversions productives que generin ocupació i donin guanys a les empreses.
El Fons Social Europeu (FSE) es dedica a finançar activitats de formació que afavoreixin la inserció laboral dels treballadors aturats i dels sectors més desafavorits de la societat.
107
109
6.77
Què és el Fons de Cohesió?
El Fons de Cohesió va ser creat el 1994, arran del tractat de la Unió Europea, i està destinat a estats amb
un PIB per capita inferior al 90 % de la mitjana comunitària. Finança projectes d’infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports. Si un estat té un dèficit públic superior al 3 % del PIB, no
rep cap ajuda d’aquest fons.
Activitats finals
6.78
Llegeix el text i contesta les qüestions:
a) Quin continent tindrà cada vegada més pes en l’economia mundial?
El continent asiàtic.
b) Com ha estat el desenvolupament dels països d’aquest continent?
El desenvolupament dels països asiàtics ha estat possible gràcies a polítiques d’estat mercantilistes, dirigides a aconseguir la industrialització amb l’objectiu d’exportar i a la integració en l’economia capitalista
globalitzada.
c) Enumera quatre estats que et sembli que responen al tipus de països de què es parla en el text.
Responen a aquest perfil la Xina, l’Índia, Indonèsia, Tailàndia, el Vietnam, les illes Filipines, Malàisia i Singapur.
6.79
Tria una organització interestatal de la llista següent: Unió Africana, Organització de la Conferència Islàmica, Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, Organització dels Països Exportadors
de Petroli. A continuació, elabora’n un breu informe en el qual constin les dades següents:
– La data de fundació i la seu central.
– Els objectius de l’organització.
– Els països o el nombre de països que en formen part.
UA
OCI
OTAN
OPEP
Data
de fundació
2001
1969
1949
1960
Seu central
Addis Abeba
Jedda
Brussel·les
Viena
Ajudar a assegurar
la democràcia, els
drets humans i una
economia sostenible a l’Àfrica,
especialment per
mitjà de la fi dels
conflictes africans
interns i de la
creació d’un mercat comú efectiu.
Assegurar als estats
membres una participació activa en la
presa mundial de
decisions, reforçar la
cooperació econòmica i comercial entre
els països islàmics,
protegir la veritable
imatge de l’islam i
encoratjar el diàleg
entre les civilitzacions
i les religions.
Garantir la seguretat
dels estats d’Europa
Occidental davant la
Unió Soviètica i els
seus aliats.
Després de la desintegració de la Unió
Soviètica, l’OTAN ha
reformulat els seus
objectius i activitats
per encarregar-se de
la seguretat de tot
l’hemisferi nord.
Negociar conjuntament els països
productors de
petroli amb les
empreses petrolieres temes referents a volums de
producció, preus i
drets d’explotació.
53
57
Objectius
Països membres
28
12
108
6.80
Hi ha un estat del G8 que no pertany a l’OMC. Busca quin és i redacta un text valorant fins
a quin punt aquest fet pot ser font de problemes polítics o econòmics.
L’estat del G8 que no pertany a l’OMC és Rússia (hi és simplement com a observador). En el text s’hauria
de destacar que el fet de no pertànyer a l'OMC actualment podria ser font de problemes comercials amb
altres països a l'hora de negociar acords comercials.
6.81
Observa el mapa d’Àfrica que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat, tria dos països on
actuï l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i esbrina quines causes hi
han provocat el desplaçament de població.
La resposta és oberta, depèn dels països seleccionats.
6.82
Llegeix el text següent i respon les preguntes:
a) Què signifiquen les sigles CNUDM?
Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar.
b) Per què creus que els estrets internacionals han tingut històricament un paper clau en les estratègies navals dels estats?
Perquè són llocs de pas dels transports marítims de passatgers i mercaderies i també punts estratègics en
cas de conflicte militar.
c) Enumera els tres punts territorials en conflicte més propers a l’estret.
Són el territori de Gibraltar (que pertany al Regne Unit) i Ceuta i l’illot de Perejil (en discussió entre Espanya i el Marroc).
6.83
Entra en el web www.espaibarcanova.cat i busca l’enllaç de l’Institut Nacional d’Estadística. Esbrina la longitud de les fronteres terrestres espanyoles peninsulars i africanes (en quilòmetres), en cada
un d’aquests sectors: Pirineus (França i Andorra), occidental (Portugal), Gibraltar, Ceuta i Melilla.
Sector
Pirineus (França i Andorra)
Occidental (Portugal)
Longitud (km)
720
1.292
Gibraltar
1
Ceuta
8
Melilla
11
Total
2.032
6.84
L’antecedent de les províncies actuals es troba en la Constitució del 1812, que definia la província com «una entitat essencialment política, que havia de ser l’àmbit d’actuació de les diputacions i del cap polític, així com una circumscripció electoral a Corts».
a) Quan es va establir l’actual divisió provincial i qui la va dissenyar?
L’actual divisió provincial es va establir l’any 1833, sota el regnat d’Isabel II. La va dissenyar Javier de
Burgos, ministre de Foment.
b) Busca en una enciclopèdia o en altres fonts d’informació quines divisions provincials es van elaborar fins a arribar a l’actual. Investiga també quines modificacions s’han produït fins avui en el
nombre de províncies o en els seus límits.
Anteriorment es van elaborar la divisió provincial del 1812, amb 32 províncies; la divisió provincial del
1813, amb 36 províncies, i la divisió provincial del 1822, amb 52 províncies.
El 1836 es va ampliar la província de València amb territoris d’Alacant i Alacant adquirí Villena, de la
província d’Albacete, i Sax, de la província de Múrcia.
El 1846 Villarrobledo va passar de la província de Ciudad Real a la d’Albacete.
El 1851 els municipis de Requena i Utiel passaren de Conca a València.
El 1927 les illes Canàries es van dividir en dues províncies i el nombre de províncies passà a ser 50.
109
111
6.85
Cerca informació sobre quines competències té i en quins departaments està organitzat qualsevol dels consells insulars de les illes Balears o dels cabildos insulars de les illes Canàries. Pots presentar el resum de la teva recerca mitjançant un Powerpoint.
Resposta oberta amb l'ajut d'Internet. Cal valorar la capacitat de l'alumnat de cercar la informació i, sobretot, de saber contestar concretament allò que demana la pregunta.
6.86
Fraga pertany actualment a la província d’Osca. Llegeix aquest text de la Crònica de Pere III,
redactada a mitjan segle XIV:
a) A quin territori atribueix la ciutat de Fraga Pere III?
L’atribueix a Catalunya.
b) Investiga per quina raó històrica Fraga va passar de Catalunya a Aragó i quan es va produir
aquest canvi fronterer. Pots consultar l’enllaç que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat.
Fraga segurament va passar a domini aragonès durant el regnat de Ferran II, al segle XV. La frontera actual entre Catalunya i Aragó no quedà fixada fins a mitjan segle XVII.
6.87
Busca informació en atles o enciclopèdies en paper o en línia sobre el territori de la Catalunya Nord i fes-ne una breu descripció: límits, poblacions més importants, accidents geogràfics destacats, etc.
Resposta oberta. Cal valorar la capacitat de l’alumnat per contestar concretament el que es demana.
6.88
Redacta un informe per respondre aquestes preguntes:
a) A quina vegueria i a quina comarca pertany el teu municipi?
b) Amb quina ciutat té més relació el teu municipi?
c) Creus que el teu municipi hauria de canviar de comarca o de vegueria? Justifica la resposta.
La resposta és oberta segons el municipi de l’alumne i la seva opinió personal, que cal valorar que estigui argumentada.
6.89
Busca informació sobre el consell comarcal de la teva comarca i determina quines competències té, quins serveis proporciona i quin pressupost anual administra.
Resposta oberta. Aquesta informació s’haurà de demanar a la seu del consell comarcal corresponent, telefonant-hi o bé consultant-ne la pàgina web.
6.90
Llegeix el text sobre la nova organització de Catalunya en vegueries i respon les preguntes
que hi ha a continuació.
a) Quins canvis suposa aquesta llei?
Aquesta llei suposa la substitució de les diputacions provincials pels consells de vegueria i la creació d’una
organització territorial pròpia en set vegueries.
b) Quins creus que són els objectius principals que es proposa?
Es proposa reconèixer i potenciar les realitats territorials existents a Catalunya, apropar el govern i els
serveis a la ciutadania, fer coincidir els ens supramunicipals amb la descentralització territorial de la
Generalitat, tot plegat amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència en la prestació dels serveis,
aprofundir en el benestar de la ciutadania i oferir garanties per a la cohesió social i la vertebració territorial.
c) Quina dificultat hi ha per a la seva implantació efectiva?
La dificultat és que les Corts Espanyoles han de modificar els límits de les quatre províncies catalanes per
adaptar-les als límits de les set vegueries.
6.91
Llegeix el text del polític francès Robert Schuman i respon les preguntes.
a) Per quin motiu creu Schuman que no es va poder evitar la guerra? A quina guerra es refereix?
110
La guerra no es va poder evitar perquè Europa no estava construïda, és a dir, no hi havia un sentit de
col·lectivitat i d’unió entre els països. Es refereix a la Segona Guerra Mundial.
b) Mitjançant quina mena d’accions diu que s’aconseguirà posar en marxa la construcció d’Europa?
Schuman creu que Europa es construirà mitjançant realitzacions concretes, amb la creació primer d’una
solidaritat de fet i l’eliminació de l’oposició entre França i Alemanya.
c) Què proposa el govern francès per poder establir unes bases comunes de desenvolupament?
El govern francès proposa col·locar el conjunt de la producció francoalemanya de carbó i acer sota una
alta autoritat comuna en una organització oberta a la participació de la resta de països d’Europa.
d) Quins creus que eren els objectius de Schuman amb aquesta declaració?
Establir unes bases comunes de desenvolupament econòmic per arribar a constituir una federació europea i aconseguir el manteniment de relacions pacífiques entre els països europeus.
6.92
Llegeix la part d’aquesta unitat que parla de les institucions europees i respon les preguntes
següents:
a) Quines són les dues institucions de la UE amb més capacitat legislativa?
El Parlament Europeu i el Consell Europeu.
b) Quina institució té el poder judicial a la UE?
El Tribunal de Justícia.
c) Quina institució té cura de la política monetària de la UE?
El Banc Central Europeu.
d) Quina institució representa els interessos de les regions d’Europa?
El Comitè de les Regions.
e) Quin organisme té el poder executiu de la UE?
La Comissió Europea.
6.93
Quines dificultats s’esmenten en aquest text sobre el procés d’adhesió de Turquia a la UE?
Investiga si hi ha cap altre motiu que faci difícil l’ingrés d’aquest país.
Els problemes que presenta aquest procés d’adhesió són que la llibertat d’expressió i els mitjans de comunicació estan sota amenaça a Turquia. Els mitjans de comunicació pateixen interferències polítiques i
pressions econòmiques i, concretament, la legislació turca no està d'acord amb el Conveni Europeu de
Drets Humans i no protegeix prou la llibertat d'expressió.
Altres motius que dificulten l’ingrés de Turquia, i que hauria de descobrir l'alumnat, són l'escàs PIB per
habitant, el problema sense solucionar del Kurdistan, la nombrosa població del país i la religió islàmica
practicada per la majoria de la població, cosa que no és ben vista per molts estats europeus de civilització cristiana.
6.94
L’euroregió Pirineus-Mediterrània, de la qual forma part Catalunya, no és pas l’única euroregió que s’ha constituït. Cerca informació i esmenta dues altres iniciatives d’aquest tipus. Et serà
molt útil l’enllaç que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat.
Resposta oberta. L’alumnat ha de fer una recerca en el web indicat i elaborar un petit resum sobre dues
altres euroregions.
6.95
Fes les activitats següents a partir de les dades sobre les ajudes regionals de la UE destinades a Espanya, que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat.
a) Classifica les regions NUTS2 d’Espanya segons si són regions que necessiten fons europeus d’ajuda a causa del seu escàs desenvolupament, si no en necessiten perquè tenen un desenvolupament
superior a la mitjana de la UE o si es troben en una situació intermèdia.
Necessiten fons: Galícia, Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.
No necessiten fons: Cantàbria, el País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó, Catalunya, Balears i Madrid.
111
113
Es troben en una situació intermèdia: Castella i Lleó, el País Valencià, Canàries i Múrcia.
(Aquesta resposta es refereix al septenni 2007-2013.)
b) Tria una regió i anota quants milions d’euros rebrà com a ajuda en el període 2007-2013. A
quins objectius es dedicaran?
La resposta depèn de la regió escollida i es troba en el mateix lloc web (es tracta que l’alumnat sàpiga
destriar la informació adequada).
112
Descargar