Subido por manelcastaneda

Memoria Cap de Redaccio Manel Castaneda

Anuncio
MEMÒRIA D’OBJECTIUS I PROPOSTES PER A LA FUNCIÓ DE CAP DE
REDACCIÓ EN LA SOCIETAT ANÒNIMA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DE
LA COMUNITAT VALENCIANA
Manel Castañeda, Novembre de 2017
1.
2.
3.
4.
Justificació
Objectius: global, específic i estratègics
Propostes: organització, flux de treball i LABMedia
Avaluació
1. Justificació
Aquesta memòria es formula amb la finalitat de participar en el procés de selecció
del lloc de Cap de redacció, convocada segons Resolució del president del Consell
Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació publicada al DOGV
amb data 30 d’octubre de 2017.
És un treball que s’ajusta al marc establert tant per la Llei 6/2016 del servei públic
de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic com al projecte de la Direcció General
de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC).
2.- Objectius
2.1. Global
Contribuir a bastir una redacció multimèdia única capaç de crear continguts
informatius de qualitat que s’adaptaran als diversos mitjans/canals de difusió que
pose en marxa la SAMC.
2.2 Específic
Dissenyar un pla de treball que maximitze l’eficiència dels recursos materials i
humans dels quals es dote la SAMC per tal d’oferir un servici públic adaptat als
reptes digitals que planteja la societat de la informació, en general, i les expectatives
de la societat valenciana, en particular.
2.3 Estratègics
1) Fer dels Informatius de la SAMC el principal referent comunicatiu del nostre
territori.
2) Establir un model d’excel·lència periodística pel que fa al seu rigor, pluralitat,
independència i deontologia.
3) Garantir que l’oferta informativa de la Societat responga a un relat únic, a un
missatge singular i coherent, independentment de la finestra (internet, ràdio, TV)
a través del qual es difon.
MEMÒRIA CAP DE REDACCIÓ | Manel Castañeda
4) Oferir a l’audiència un continuum informatiu 24/7 i amb capacitat de reacció
davant qualsevol esdeveniment extraordinari.
5) Treballar la informació com un contingut líquid susceptible de ser reelaborat de
múltiples maneres per adaptar-se a plataformes i audiències diverses.
6) Estimular l’especialització temàtica dels integrants de la redacció.
7) Afavorir rutines de treball que potencien la versatilitat professional, la iniciativa
pròpia i la visió transversal.
8) Impulsar la innovació narrativa periodística per crear experiències informatives
diferencials.
9) Potenciar la formació contínua de la plantilla en destreses tècniques.
10) Enfortir la col·laboració i les sinèrgies amb la xarxa de ràdios i televisions locals.
3.- Propostes
La SAMC té 4 Caps de redacció jeràrquicament dependents de la Direcció i la
Subdirecció d’Informatius. Alhora, la redacció estarà formada per quasi dos
centenars de persones, aproximadament, que responen a una desena de perfils
professionals complementaris. Quantitativament, per tant, pot ser la redacció
informativa més gran de tot el territori valencià. Mostrar com treballa, obrint una
finestra online amb imatges en directe d’aquesta redacció, li podria donar un atractiu
afegit. No per exhibicionisme, sinó per transparència.
Geogràficament, aquesta plantilla es reparteix en 5 ciutats tot i que la immensa
majoria es localitzaran a la redacció única de Burjassot. La seua missió consisteix
a elaborar continguts indistintament per a qualsevol dels mitjans de la Societat. I ho
fan en una redacció integrada on les edicions informatives principals no responen a
la lògica del tancament periodístic tradicional, sinó a la del punt i seguit, a les
actualitzacions constants.
A més, aquests canals/finestres/plataformes de difusió es caracteritzen per
llenguatges narratius específics, alguns dels quals exigeixen el domini d’habilitats
tècniques i programari informàtic en constant evolució.
Finalment, la seua audiència objectiva atén, a grans trets, a dos perfils:
 públic acostumat al consum passiu de notícies a través, sobretot, de ràdios i
televisions convencionals.
 usuaris que segueixen pautes més actives i que exigeixen poder informar-se
en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a través d’una multiplicitat de
dispositius, cada vegada més mòbils, i amb la possibilitat d’interactuar,
participar i opinar.
Tot i que el primer tipus d’audiència continua sent majoritari, la transició/adaptació
cap al segon model és constant.
Tenint tot això en compte, proposem que l’organització del treball dels Caps de
redacció de la SAMC es concentre en garantir un flux de treball que responga a una
doble estratègia: per capes i amb doble mirada.
2
MEMÒRIA CAP DE REDACCIÓ | Manel Castañeda
3.1 Organització
Els 4 Caps de redacció són la peça que assegura que els continguts informatius
s’elaboren amb visió transmèdia i s’adapten a una difusió multiplataforma.
Treballaran a torns, amb una rotació mensual o trimestral. A més, cada cap de
setmana un d’ells estarà de guàrdia per atendre també les necessitats de la redacció
d’aquest horari. L’objectiu és que tinguen un complet coneixement de tota la plantilla
(i viceversa), així com un control i domini dels fluxos de treball propis de cada horari.
Edició
Matí
Edició
Migdia
Edició
VespradaNit
De dilluns a divendres, en la part central de la
jornada laboral, tots els Caps de redacció estaran
en actiu, solapant els seus horaris i funcions. Els
relleus entre ells es faran sempre abans de les
dos reunions diàries d’escaleta, matí i vesprada.
La jornada diària de cada Cap de redacció
s’organitzarà en dos parts. La principal serà ferse càrrec d’atendre alguna de les 3 edicions
informatives principals del dia, sense distingir
entre ràdio i TV. La resta del temps, fins completar
la seua jornada, treballarà elaborant altres
continguts informatius més atemporals.
El quart cap de redacció que en cada torn no tinga al seu càrrec alguna de les 3
edicions informatives principals del dia serà el responsable del LABMedia, una
proposta que detallarem més endavant. A més, visitarà mensualment alguna de les
3 delegacions de la SAMC (Alacant, Castelló i Madrid).
3.2.- Flux de treball
L’estratègia per capes ha de permetre a l’audiència de la SAMC decidir fins a quin
punt vol arribar quan s’informa. Per tant, ha de tindre l’opció de triar contínuament
entre diversos nivells de profunditat entrellaçats: un simple titular o una piulada, una
notícia al web, peces audiovisuals complementàries, edició informativa llarga,
programa especial, reportatge, conversa en les xarxes socials, etc.
Per això, els Caps de redacció han de garantir que els continguts emesos per les
edicions informatives de ràdio/TV també es podran llegir/escoltar/veure online. És a
dir, una vegada s’han emés, cadascuna de les notícies s’empaqueta individualment
en format podcast o vídeo, incloent-hi una senzilla marca sonora i visual de la
Societat, i se les fa circular per les xarxes de manera esglaonada fins a l’emissió de
la pròxima edició informativa llarga.
Per altra part, l’estratègia de la doble mirada (curta i llarga) dels caps de redacció
implica que aquests han de pensar tant en el dia a dia, como en el mitjà termini.
3
MEMÒRIA CAP DE REDACCIÓ | Manel Castañeda
La mirada curta vol dir garantir la continuïtat del relat informatiu quotidià que genera
la redacció, gestionar el flux permanent de notícies i donar solució ràpida a totes les
necessitats productives que es plantegen. Per tant, dins del torn que li corresponga,
cada Cap de redacció és responsable de
 donar suport permanent als editors tant de ràdio com de TV
 marcar i unificar criteris informatius entre els diversos
mitjans/plataformes de la Societat
 decidir per quins canals/finestres es va a difondre cadascuna de les
informacions que s’elaboren i com
 distribuir tasques entre els redactors/es
 proposar nous temes o canvis en el seu enfocament sobre la marxa,
en funció de l’evolució de l’actualitat
 atendre i respondre últimes hores no previstes en l’escaleta inicial o
en les reunions de planificació diària
Addicionalment, i segons estableix el projecte de la Direcció General, cada Cap de
redacció estarà especialitzat en la coordinació d’alguna d’aquestes 4 àrees:




En la xarxa de ràdios i televisions locals
En la ràdio (incloent la coordinació dels butlletins horaris)
En els corresponsals i enviats especials
En programes i esdeveniments especials
Per altra part, sempre que siga menester, i de manera extraordinària, els Caps de
redacció haurien de cobrir i reforçar totes les rutines periodístiques habituals dels
diversos perfils que treballen a la redacció. És a dir, sempre que la urgència
informativa ho exigisca, el Cap de redacció se situarà en el terreny de qualsevol dels
professionals per a, si cal, escriure textos, muntar vídeos, editar àudios, crear
podcast, produir notícies, buscar fonts i contactes, difondre i posicionar continguts
per les xarxes, pujar notícies al web, etc.
El Cap de redacció, per tant, cobrirà amb el seu propi treball totes les eventuals
necessitats que puguen sorgir en els moments de més exigència productiva. Tindran
màxima versatilitat i polivalència.
Per altra part, res del que emeta o difonga la Societat per qualsevol dels seus
canals/finestres hauria de ser aliè al Cap de redacció que estiga de torn en cada
moment. En aquest sentit, té l’última paraula abans de llançar res per TV, ràdio, web
i xarxes, exceptuant, és clar, els màxims responsables d’Informatius, que són els
qui en definitiva marquen la línia editorial de la Societat.
La intensitat d’aquest treball amb mirada curta anirà lògicament in crescendo a
mesura que s’acoste l’emissió de les edicions informatives llargues de ràdio i TV.
Ara bé, fora d’aquests períodes, durant la resta de la seua jornada laboral, els Caps
de redacció també han de poder projectar una mirada més enllà de la imperativa
4
MEMÒRIA CAP DE REDACCIÓ | Manel Castañeda
urgència diària. En aquest cas, es tracta de tindre en ment tant les directrius que
s’hagen decidit en els Consells setmanals de Redacció com, sobretot, de gestionar
projectes informatius més complexos i amb temps d’execució oberts.
La mirada llarga del Cap de redacció s’assembla al treball d’un product manager,
d’un director de projectes encarregat de conduir l’elaboració de productes digitals
sofisticats, centrats en l’experiència d’usuari de l’audiència. Això requereix crear
equips integrats per professionals amb rols diversos, a més de dissenyar estratègies
i tempos més pausats, però tant o més exigents que els del treball quotidià. La
mirada llarga planifica, fa de la gestió una tecnologia.
3.3 LABMedia
En aquest sentit, proposem la creació d’una unitat específica inserida dins de la
redacció única, al mateix nivell que les seccions temàtiques, que s’encarregaria de
 Dirigir els treballs de periodisme de dades
 Assajar altres formats narratius: periodisme immersiu, webdocs,
visualitzacions interactives, Storify, gamificació, etc.
 Decidir com reutilitzar la “Matèria de consum” descrita en el projecte de la
Direcció General (pàg. 27), és a dir, els materials informatius audiovisuals
no usats pels redactors/es en les peces que elaboren en el seu dia a dia
 Proposar millores en els sistemes de gestió de continguts (CMS) que
s’implanten a la redacció
 Avaluar, proposar i organitzar les accions formatives més adequades per
al reciclatge continu dels membres de la redacció
 Establir progressivament un Social Media Policies, les pautes d’ús i
actuació dels redactors/es en les xarxes socials
El LABMedia, que es coordinarà amb el Servei d’Innovació i Nous Formats i la
direcció del Web de la SAMC, vindria a representar l’I+D de la redacció integrada
dels Informatius sense necessitat d’augmentar de manera significativa els recursos
dels quals ja dispose.
4.- Avaluació i reformulació periòdica d’objectius
L’organització funcional d’una redacció multimèdia única és un procés innovador del
qual s’estan fent continues propostes i experiències. Entenem que encara no hi ha
una estructura tancada ni universalment establerta pel seu caràcter moltes vegades
experimental i adaptatiu.
Per això, a l’inici de cada torn (mensual o trimestral), i d’acord amb les línies de
treball que vagen marcant-se des de la Direcció d’Informatius, cada Cap de redacció
es fixarà uns objectius quantificables sobre rutines laborals, flux de treball,
projectes executats i qualitat informativa. En acabar el període es farà balanç i
els objectius seran reformulats atenent a l’experiència acumulada.
5
Descargar