4t

BIBLIOTECA DEL Professorat Primària
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa d’ampliació
Ciències de la Naturalesa 4
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències
de la Naturalesa, per a quart curs de primària, és
una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
en el departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
María del Valle Alcover de la Hera
Raquel de Andrés Conzález
Pilar de Luis Villota
Juan Ignacio Medina Crespo
Daniel Masciarelli García
Luis Requena Gijón
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Antonio Brandi Fernández
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en
l’assoliment dels objectius educatius a un ritme d’acord amb les seues capacitats i destreses. Per a això és important establir un pla que els ajude a superar
les seues dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i recursos educatius que millor s’adapten a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàctics específics que poden ser utilitzats en funció de les condicions concretes
d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer
ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre aquests hi
ha:
• L
a sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrenament en les tècniques d’estudi.
• E
l compendi de material denominat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat
que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, per acabar, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades als alumnes que
requereixen un reforç major per a afermar els continguts principals de la
unitat i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències de la Naturalesa 4
3
Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 1. L’ésser humà
Fitxa 1 .......................................................
Fitxa 2 .......................................................
Fitxa 3 ......................................................
Fitxa 4 ......................................................
Fitxa 5 ......................................................
Fitxa 6 ......................................................
Fitxa 7 ......................................................
Fitxa 8 ......................................................
Fitxa 9 ......................................................
Fitxa 10 ....................................................
Fitxa 11 ....................................................
Fitxa 12 ....................................................
Fitxa 13 ....................................................
Fitxa 14 ....................................................
Fitxa 15 ....................................................
Fitxa 16 ....................................................
8
9
10
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1 ......................................................
Fitxa 2 ......................................................
Fitxa 3 ......................................................
Fitxa 4 ......................................................
Fitxa 5 ......................................................
Fitxa 6 ......................................................
Fitxa 7 ......................................................
Fitxa 8 ......................................................
Fitxa 9 ......................................................
Fitxa 10 ....................................................
Fitxa 11 ....................................................
Fitxa 12 ....................................................
Fitxa 13 ....................................................
Fitxa 14 ....................................................
Fitxa 15 ....................................................
Fitxa 16 ....................................................
26
28
29
30
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
44
Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
Fitxa 1 ......................................................
Fitxa 2 ......................................................
Fitxa 3 ......................................................
Fitxa 4 ......................................................
Fitxa 5 ......................................................
Fitxa 6 ......................................................
Fitxa 7 ......................................................
Fitxa 8 ......................................................
Fitxa 9 ......................................................
Fitxa 10 ....................................................
Fitxa 11 ....................................................
Fitxa 12 ....................................................
Fitxa 13 ....................................................
Fitxa 14 ....................................................
Fitxa 15 ....................................................
Fitxa 16 ....................................................
Fitxa 17 ....................................................
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
62
64
Bloc 1. L’ésser humà
Fitxa 1 ......................................................
Fitxa 2 ......................................................
Fitxa 3 ......................................................
Fitxa 4 ......................................................
Fitxa 5 ......................................................
Fitxa 6 ......................................................
Fitxa 7 ......................................................
Fitxa 8 ......................................................
Fitxa 9 ......................................................
68
70
72
74
76
78
80
82
84
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1 ...................................................... 86
Fitxa 2 ...................................................... 88
Fitxa 3 ...................................................... 90
Fitxa 4 ...................................................... 92
Fitxa 5 ...................................................... 94
Fitxa 6 ...................................................... 96
Fitxa 7 ...................................................... 98
Fitxa 8 .................................................... 100
Fitxa 9 .................................................... 102
Fitxa 10 .................................................. 104
Fitxa 11 .................................................. 106
Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
Fitxa 1 ....................................................
Fitxa 2 ....................................................
Fitxa 3 ....................................................
Fitxa 4 ....................................................
Fitxa 5 ....................................................
Fitxa 6 ....................................................
Fitxa 7 ....................................................
Fitxa 8 ....................................................
Fitxa 9 ....................................................
108
110
112
114
116
118
120
122
124
Solucionari ........................................ 128
Ciències de la Naturalesa 4
5
Pla de millora
BLOC
1
L’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Les funcions vitals
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les persones, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions vitals:
• Nutrició: per a aconseguir energia i materials a partir dels aliments.
• Reproducció: per la qual tenim descendents.
• Relació: per la qual captem informació del nostre entorn i hi creem
respostes adequades.
1
Escriu a quina funció vital correspon cada una de les oracions següents.
Hem d’estar informats del que ocorre al nostre voltant per a actuar
adequadament.
Els descendents, normalment, s’assemblen als seus pares.
Després de rebre informació, la interpretem i hi pensem
la resposta adequada.
Les substàncies que no aprofitem dels aliments són expulsades
fora del cos.
Sentim el que li passa al nostre cos: tenim fred o calor, fam, set,
dolor o picor.
2
Escriu oracions que incloguen les paraules següents.
• energia – aliments – expulsem – substàncies – materials – nutrició
• rebem – resposta – interpretem – informació – al voltant – relació
8
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
L’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
La funció de nutrició
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La funció de nutrició és aquella mitjançant la qual obtenim, a partir dels
aliments, l’energia necessària per a realitzar activitats i els materials de
construcció bàsics.
Els processos implicats en la nutrició són: la digestió, la respiració, la
circulació i l’excreció.
1
Completa les frases següents sobre els processos de la nutrició.
• Mitjançant la obtenim els nutrients dels aliments.
• La respiració serveix per a obtindre l’ de l’aire.
• Les substàncies de rebuig que es generen durant la nutrició s’expulsen
del cos mitjançant l’ .
• Gràcies a la , es reparteixen per tot el cos l’oxigen
i els nutrients i se’n retiren les substàncies de rebuig.
2
Uneix cada òrgan amb el seu aparell i el dibuix corresponent.
•
•
renyons •
cor •
pulmons •
• aparell respiratori •
estómac •
• aparell excretor •
tràquea •
• aparell digestiu •
intestí •
• aparell circulatori •
•
•
vasos
sanguinis •
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
9
BLOC
1
l’ésser humà
Els nutrients
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els nutrients es troben en els aliments que prenem i són imprescindibles
per al nostre desenvolupament perquè ens aporten energia, materials
de construcció i ens ajuden a estar sans.
1
Completa amb les paraules següents.
substàncies – hidrats de carboni – vitamines –
minerals – útils – aliments
• Els nutrients són les
i que ens resulten
que hi ha en els
.
• Els principals tipus de nutrients són els greixos, els
les proteïnes, les
2
i les sals
,
.
Observa la fotografia i respon a les preguntes següents.
• Quins aliments hi distingeixes?
• Quin d’aquests conté hidrats de carboni? • I proteïnes? • Si després de menjar-nos aquest plat volguérem tindre una aportació de vitamines,
quin tipus de postres triaries? • I si preferires unes postres riques en calci? 10
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
3
Relaciona cada fotografia amb les seues principals característiques nutricionals.
A
B
• Ens proporcionen energia.
• C
D
• Ens ajuden a créixer i a reparar el cos.
E
• F
G
• Ens aporten fibra i moltes vitamines.
• 4
Subratlla la part de cada oració que consideres incorrecta i escriu-la de nou
de manera correcta.
• Les vitamines són substàncies que hem de prendre per a estar sans. Una d’aquestes,
el calci, és molt important per a la formació dels músculs.
• Els greixos ens proporcionen energia, tot i que menys que els hidrats de carboni.
N’hi ha que són d’origen animal, com ara l’oli d’oliva, i n’hi ha que són d’origen vegetal,
com per exemple la mantega.
• La fibra ens proporciona energia i materials de construcció. Es troba en les fruites
i verdures i en els aliments integrals.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
11
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 4
L’aparell digestiu
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’aparell digestiu porta a cap la digestió dels aliments, que consisteix a
obtindre els nutrients que contenen.
El tub digestiu està format per una sèrie d’òrgans buits a través dels
quals passen aquests aliments. És molt llarg perquè la digestió puga
completar-se.
El tub digestiu està format per la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí gros,
l’intestí prim i l’anus.
1
Escriu les parts de l’aparell digestiu.
2
Completa les oracions.
• Mitjançant la digestió s’obtenen els
• El tub digestiu és molt
dels aliments.
perquè els aliments tarden el temps
suficient a recórrer-lo.
12
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 5
L’aparell circulatori
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’aparell circulatori serveix per a fer arribar els nutrients i l’oxigen a totes
les parts del cos i retirar-ne els rebutjos. Està format per la sang, pel cor
i pels vasos sanguinis.
La sang és un líquid roig que conté nutrients, oxigen i productes de
rebuig. Circula per uns conductes, els vasos sanguinis, que són les
artèries, les venes i els capil·lars.
Les artèries condueixen la sang del cor a la resta del cos i les venes
tornen la sang al cor. Els capil·lars comuniquen les artèries i les venes.
1
Respon a les preguntes.
• Quins elements formen l’aparell circulatori? • Quina funció té l’aparell circulatori? 2
Completa les oracions.
• La sang transporta
i
• El
,
de
.
funciona com una bomba i impulsa la sang pels vasos
sanguinis.
• La sang va del cor a les cames per les
.
• La sang torna de les cames al cor per les
.
• La sang passa de les artèries a les venes pels
3
.
Assenyala, entre aquestes dues opcions, quina és la funció del cor.
• Impulsar la sang perquè circule pels vasos sanguinis.
• Netejar la sang amb oxigen.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
13
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 6
L’aparell respiratori
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’aparell respiratori serveix per a captar l’oxigen de l’aire. Està format pel
nas, la tràquea, els bronquis i els pulmons.
La tràquea és un tub que comunica el nas i la boca amb els pulmons. En
arribar a aquests, es divideix en altres dos conductes més fins que penetren
en els pulmons: els bronquis. Els pulmons són dos òrgans esponjosos en
què s’absorbeix l’oxigen de l’aire.
1
Escriu els noms de les parts de l’aparell respiratori.
2
Les oracions següents són falses. Escriu-les correctament.
• El sistema respiratori capta el nitrogen de l’aire.
• La tràquea connecta el nas amb la boca.
• Els bronquis absorbeixen l’oxigen.
• Els pulmons són òrgans durs formats per ossos.
14
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
L’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 7
L’aparell excretor
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’aparell excretor serveix per a eliminar les substàncies de rebuig
que es produeixen durant la nutrició i que s’aboquen a la sang.
L’aparell excretor està format pels renyons, la bufeta i la uretra.
Tota la sang del cos passa pels renyons, que filtren i netegen la sang
i produeixen l’orina.
La bufeta és una bossa en la qual s’acumula l’orina, que serà expulsada
després. La uretra comunica la bufeta amb l’exterior.
1
Escriu els noms de les parts de l’aparell excretor.
2
Completa les oracions.
• L’aparell excretor
les substàncies de rebuig.
• L’aparell excretor està format pels renyons, la
i la
• Els
.
filtren la sang i la netegen.
• Als renyons es forma l’
.
• L’orina s’emmagatzema a la
• La
.
comunica la bufeta amb l’exterior.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
15
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
La relació
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els éssers humans captem informació sobre el que succeeix al nostre
voltant mitjançant la funció de relació. Gràcies a aquesta també podem
comunicar-nos amb altres persones.
En la funció de relació intervenen els òrgans dels sentits, el sistema
nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós està format per l’encèfal, els nervis i la medul·la espinal.
L’aparell locomotor està compost pels ossos i els músculs.
1
Completa les oracions següents.
• La funció de
ens permet obtindre informació de l’exterior.
• En la funció de relació intervenen l’aparell
i el sistema
.
• El sistema nerviós està format per l’
i la
• El conjunt de tots els ossos del cos és l’
2
16
, els
.
.
Posa-hi els noms dels
elements que intervenen
en la funció de relació.
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
l’ésser humà
1
PLA DE MILLORA. Fitxa 9
Els òrgans dels sentits
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les persones tenim cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte.
Gràcies a aquests podem captar informació de l’entorn i respondre a
aquesta.
Els ulls, les orelles, la pell, la boca i el nas són les parts del nostre
cos responsables de captar tota aquesta informació. Tots aquests
constitueixen els òrgans dels sentits.
1
2
Relaciona cada element amb l’òrgan al qual pertany.
retina •
• pell •
timpà •
• ull •
receptors
del tacte
•
pupil·la •
• nas •
pituïtària
•
groga
• orella •
• cristal·lí
• boca •
• papil·les
Completa les oracions.
• Els
capten la llum mitjançant la retina i envien la informació
òptic.
al cervell a través del
• El
de la pell.
• L’
gràcies a la
3
• caragol
ens permet conéixer característiques dels objectes a través
ens permet captar les olors mitjançant el
,
groga.
Escriu una oració amb les paraules següents.
interpreta – nervis – òrgans dels sentits – informació – cervell
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
17
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
La salut dels sentits
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Com qualsevol altra part del nostre cos, els òrgans dels sentits necessiten
que els cuidem. Per a això hem d’acostumar-nos a tindre uns hàbits
saludables que ens ajuden a conservar la seua salut.
1
Escriu tots els hàbits relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits relacionats
amb cada fotografia.
A.
B.
C.
2
Explica a què es dediquen un oftalmòleg i un otorinolaringòleg.
18
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
Canvis al llarg de la vida
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Durant la infantesa i l’adolescència es produeixen grans canvis en el cos
i la ment. En l’edat adulta, el nostre cos ja està desenvolupat i preparat
per a tindre fills i per a assumir responsabilitats, com ara el treball i la
cura d’una família. En l’ancianitat, el cos perd agilitat i resistència, la pell
presenta arrugues i el cabell tendeix a fer-se blanc.
1
Quines diferències es poden apreciar entre
els homes i les dones en l’adolescència?
2
Les dents canvien al llarg del temps. Explica aquest procés i escriu el nom de les dents
definitives assenyalades en el dibuix.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
19
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 12
La infantesa
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La infantesa és l’etapa de la vida que comprén des del naixement fins
als dotze anys. En nàixer, els nadons necessiten atencions constants,
no tenen els ossos totalment units i manquen de dents, raó per la qual
s’alimenten de llet.
A més de créixer, durant la infantesa s’aprenen moltes coses, com ara
caminar, parlar i relacionar-se amb altres persones.
1
Observa les imatges i respon.
A
B
• Quines diferències hi ha entre els xiquets que ixen en les fotografies?
• Quins saben parlar i caminar? Com ho han aprés?
• Creus que els xiquets de les dues fotografies tenen amics? Explica per què.
20
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 13
La funció de reproducció
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La reproducció consisteix a tindre fills i filles, que són semblants als pares.
Hi intervenen els aparells reproductors masculí i femení.
El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant l’embaràs i, quan
naix, el nadó s’alimenta de llet i és totalment dependent dels pares.
1
Respon a les qüestions següents.
• Quin tipus de reproducció tenen els éssers humans?
• Què significa que les persones som vivípares?
• El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare durant nou mesos.
Com es denomina aquest procés? • De què s’alimenten els nadons? 2
Escriu les parts dels aparells reproductors en el lloc corresponent.
ovari – penis – vagina – testicle – vulva –
úter – pròstata
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
21
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 14
L’embaràs i el part
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’embaràs és el període que transcorre des que comença el
desenvolupament del nou nadó fins al seu naixement i dura nou
mesos aproximadament.
Els fills es desenvolupen al ventre de la mare, en un òrgan anomenat
úter. Hi reben oxigen i aliment a través del cordó umbilical.
Quan el nadó ja està desenvolupat i llest per a nàixer, ix a l’exterior
mitjançant el part.
1
Escriu davall de cada dibuix el temps de desenvolupament.
sis mesos – poques setmanes – nou mesos – tres mesos
2
Completa les oracions.
• El nou ésser es desenvolupa al ventre de la mare, a l’
.
Hi rep oxigen i nutrients a través del
.
• El nadó ix a l’exterior al cap de
22
Ciències de la Naturalesa 4
mesos durant el
.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
1
l’ésser humà
PLA DE MILLORA. Fitxa 15
Els hàbits saludables
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els hàbits que ens ajuden a cuidar la nostra salut són els següents:
− Cuidar la nostra postura per a no danyar l’esquena.
− Practicar exercici físic, per a millorar la salut del cos i la ment.
− Cuidar la nostra higiene, ja que evita malalties.
− Dedicar temps a l’oci, a soles, amb amics i en família.
− Dormir prou, al voltant de deu hores.
1
Encercla les postures correctes i ratlla les incorrectes. Després, explica per què
són correctes les postures que has triat.
2
Quan és convenient llavar-se les mans? Ratlla l’opció incorrecta i copia’n les correctes
per completar l’oració.
Abans de menjar
Després d’anar
al bany
Després de jugar
amb una mascota
Abans de dormir
Cal llavar-se les mans Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
23
BLOC
1
l’ésser humà
Alimentació saludable
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona. És
recomanable prendre aliments variats i reduir el consum dels que
contenen molt de sucre i greix.
Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. La roda dels
aliments ens permet organitzar els aliments i dissenyar una dieta
adequada que ens proporcione tots els nutrients que necessitem.
1
Completa el text amb les paraules següents.
begudes – conjunt – aliments – equilibrada – saludable
La dieta és el
de tots els
les menjades i les
, que pren una persona. Una dieta
ha de ser suficient i
2
, incloent-hi
.
Quines característiques ha de tindre una dieta suficient i equilibrada?
3
Subratlla l’opció més saludable i explica breument el perquè de la teua elecció.
• Carn roja o carn blanca.
• Oli d’oliva o cansalada.
24
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 16
2
4
Respon a les preguntes següents.
1
3
• Què es representa en la roda dels aliments?
4
• Quins aliments hem de prendre més?
5
6
• Per què hi ha uns aliments que es representen més xicotets que uns altres?
• En quin lloc de la roda s’aconsella beure molta aigua i fer exercici?
5
Observa les fotografies i completa la taula.
Grup al qual
pertany
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Aliment ric
en…
Consum ocasional
o diari
Ciències de la Naturalesa 4
25
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els cinc regnes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups, anomenats regnes:
animals, plantes, fongs, bacteris i el de protozous i algues.
Els animals s’alimenten d’altres éssers vius i poden desplaçar-se.
Les plantes elaboren el seu propi aliment i no poden desplaçar-se.
Els fongs s’alimenten d’altres éssers vius i tampoc poden desplaçar-se.
Els bacteris són molt xicotets i només poden vore’s amb un microscopi;
n’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.
Els protozous tampoc poden vore’s a simple vista, i s’alimenten d’altres
éssers vius. Les algues són capaces de fabricar el seu propi aliment, com
les plantes, i viuen en l’aigua.
1
Aquestes imatges estan relacionades amb els cinc regnes.
Escriu el que corresponga davall de cada una.
A
B
D
26
Ciències de la Naturalesa 4
C
E
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
2
Uneix les característiques amb els éssers vius que corresponga, tenint
en compte que alguns regnes comparteixen alguns dels trets.
Fabriquen el seu propi aliment.
Animals
Plantes
No poden desplaçar-se.
Fongs
S’alimenten d’altres éssers vius.
Bacteris
Només poden vore’s amb microscopi.
Protozous
Algues
N’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.
3
Les oracions següents són errònies. Escriu-les de manera correcta.
Hi ha bacteris de totes les grandàries.
Els fongs i els animals poden fabricar el seu propi aliment.
Les plantes i els fongs poden desplaçar-se.
Tots els bacteris poden vore’s a simple vista.
Les algues solen trobar-se en medis secs.
Les plantes i els protozous fabriquen el seu propi aliment.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
27
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Tipus d’animals
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els animals vertebrats tenen ossos i columna vertebral. El seu cos es
divideix en cap, tronc i cua. Del tronc ixen les extremitats en forma de
potes, aletes o ales.
Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.
Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral.
1
Escriu V si és verdader i F si és fals.
Els animals vertebrats posseeixen un esquelet intern format per ossos.
La columna vertebral és la part central de l’esquelet.
El cos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats.
Els mamífers no són animals vertebrats.
La majoria dels invertebrats són vivípars.
2
Observa les fotografies.
• Classifica aquests animals en vertebrats o invertebrats.
• Digues a quin grup pertany cada un dels vertebrats.
28
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Els mamífers
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els mamífers són animals vivípars, respiren per pulmons, tenen pèl i la
majoria es desplaça de quatre grapes.
Hi ha diferents grups de mamífers, com ara els carnívors, els ungulats,
els primats i els cetacis.
1
Descriu les característiques d’aquests animals. A quin grup pertany cada un?
A. B. C. 2
Dibuixa una balena i assenyala en el
dibuix les aletes, la cua i l’espiracle.
Indica tres característiques que la diferencien
dels animals de la pregunta anterior.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
29
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els rèptils, els amfibis i els peixos
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els rèptils, els amfibis i els peixos són vertebrats ovípars. Els rèptils
respiren per pulmons; els amfibis, per pulmons i per la pell, i els peixos,
per brànquies.
Els rèptils i els peixos estan coberts d’escates. La majoria dels rèptils
i els amfibis tenen potes, i els peixos, aletes.
1
Completa amb les paraules del requadre.
escates – quatre grapes – pulmons – ovípars – vertebrats – terra
Els rèptils són un grup de
en
Respiren per
Són
2
que, majoritàriament, viuen
i es desplacen de
. Tenen la pell coberta d’
.
.
i no solen covar els ous ni cuidar les cries.
Dibuixa una serp i una tortuga. Descriu com tenen el cos i com es desplacen.
30
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 4
3
Com són els amfibis? Completa.
• Els amfibis tenen la pell
.
• Quan naixen respiren en l’
amb una
i es desplacen
.
• Els adults respiren per
• Tenen
4
o per la
.
per a desplaçar-se.
Anomena cada un d’aquests amfibis i descriu les seues diferències.
És un
És un
5
Encercla les paraules correctes.
• Els peixos respiren en l’aigua per brànquies / pulmons.
• Els peixos estan coberts de plomes / d’escates.
• Els peixos són ovípars / vivípars.
• Els peixos es desplacen amb les potes / aletes.
6
Quina diferència hi ha entre els peixos ossis i els cartilaginosos? Posa un exemple
de cada un.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
31
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 5
Els ocells
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els ocells són ovípars, estan coberts de plomes i respiren per pulmons.
Tenen bec i ales.
Alguns grups importants d’ocells són: els corredors, els nadadors,
els rapaços i els pardals.
1
Completa el text següent sobre els ocells.
Els ocells són animals
de
. Tenen
que tenen el cos cobert
i un
Tots els ocells respiren per
dur.
i ponen ous, per la qual cosa són
. Els adults donen calor als ous, és dir, els
2
Relaciona cada ocell amb el grup i la descripció que corresponguen.
Nadadors
Ales xicotetes
i potes fortes
Corredors
Dits units per
una membrana
Rapaços
Urpes i bec forts
i esmolats
Pardals
32
.
Ciències de la Naturalesa 4
Cos xicotet
i bec curt
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
PLA DE MILLORA. Fitxa 6
Els grups d’invertebrats
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les esponges tenen forma de sac i presenten porus.
Les meduses són gelatinoses i tenen tentacles.
Els cucs són allargats i el seu cos és tou i sense potes.
Els mol·luscos són tous i solen estar protegits per una closca.
Els equinoderms tenen un esquelet de plaques sota la pell
i presenten espines.
Els artròpodes tenen potes i una coberta dura.
1
Escriu el nom del grup al qual pertany cada silueta i com ho has esbrinat.
A. B. C. D. E. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
33
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 7
Els insectes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els insectes pertanyen al grup dels artròpodes.
El seu cos està format pel cap, el tòrax i l’abdomen.
Al cap tenen la boca, els ulls i les antenes.
Del seu tòrax ixen sis potes i, normalment, les ales, que poden ser dues
o quatre.
Els insectes són ovípars. Quan ixen de l’ou, són larves i tenen forma de cuc.
1
Escriu el nom de cada part de l’insecte.
2
Escriu noms d’insectes que conegues.
3
Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).
Els insectes acabats de nàixer són cucs.
Els insectes acabats de nàixer són semblants als adults.
Els insectes acabats de nàixer s’anomenen larves.
34
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
Els animals i les persones
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els animals ens aporten diversos beneficis. Els principals són:
• Aliment, com la carn, el peix, els ous, la llet i la mel.
• Vestit, com la llana i el cuir.
A més, ens proporcionen altres beneficis, com la companyia, la defensa
o l’oci.
1
Pensa i respon a aquestes preguntes.
• De quins animals en mengem la carn principalment? I el peix?
• De quins animals procedeixen els ous? I la llet? I la mel?
2
Els animals ens proporcionen vestit. Completa les oracions sobre aquest tema.
• La llana s’obté del
d’alguns animals. La llana més emprada
és la de l’
.
• El cuir s’obté a partir de la
d’alguns animals.
Moltes de les nostres peces d’
estan fetes de cuir.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
35
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 9
Parts de les plantes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La majoria de les plantes estan formades per tres parts: l’arrel, la tija i les
fulles. L’arrel permet a la planta fixar-se al sòl i absorbir-ne substàncies. La
tija la sosté i facilita el transport de substàncies d’una part a una altra de
la planta. En les fulles les plantes fabriquen la major part del seu aliment.
1
Dibuixa les fulles següents.
Amb vora dentada
i forma oval.
2
Amb vora llisa
i forma lanceolada.
Amb vora lobulada
i forma triangular.
Descriu els tipus de tiges que observes en la fotografia i explica’n la diferència.
3
L’encisam, la safanòria i la creïlla són tres aliments vegetals molt comuns.
Quines parts de la planta són cada un?
• • • 36
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
Tipus de plantes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les
plantes sense flors.
Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en angiospermes, que
produeixen fruits, i gimnospermes, que no en produeixen.
Les plantes sense flors no produeixen llavors i són principalment les
molses i falgueres.
1
Escriu el tipus de planta al qual es refereix cada característica.
enen una tija subterrània
T
de la qual ixen les arrels i les fulles.
Se subjecten al sòl per mitjà
d’uns pèls o radicel·les.
Les fulles solen tindre forma
d’agulla.
Poden ser arbres, arbustos
o herbes.
2
Quines diferències hi ha entre les flors de les angiospermes
i les de les gimnospermes?
3
L’oració següent és errònia. Escriu-la de nou correctament.
Les plantes tenen flors tot l’any, excepte en algunes èpoques, normalment
a la primavera o a l’estiu.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
37
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
La nutrició de les plantes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
A diferència dels animals, les plantes fabriquen el seu propi aliment; per
a això, necessiten aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum.
Les arrels absorbeixen l’aigua i les sals minerals del sòl i les fulles prenen
el diòxid de carboni de l’aire.
La fotosíntesi es produeix quan la saba bruta s’uneix al diòxid de carboni
en presència de llum i es transforma en saba elaborada, que conté l’aliment
de la planta. A més, les plantes expulsen oxigen durant aquest procés.
1
Completa el text que hi falta.
• La saba bruta està formada per
i
.
• Les plantes prenen l’aigua i les sals minerals mitjançant
l’
.
• Mitjançant la fotosíntesi, la
s’uneix al diòxid de
en presència de la
i es transforma en saba
.
• Els aliments es distribueixen per totes les parts de la planta en forma
de saba
2
.
Escriu V o F en les oracions següents segons siguen verdaderes o falses.
• Les plantes obtenen l’aigua que necessiten per mitjà de les fulles.
• Els sòls fèrtils són rics en sals minerals.
• El diòxid de carboni és un gas que les plantes prenen del sòl.
• Les plantes obtenen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi.
• La fotosíntesi únicament es produeix durant el dia.
• Les plantes expulsen diòxid de carboni en realitzar la fotosíntesi.
38
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 12
La reproducció de les plantes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les plantes tenen dos tipus de reproducció: sexual i asexual.
En la reproducció sexual intervenen dues plantes, i les plantes filles són
semblants a ambdues. Es du a terme mitjançant les flors. Aquestes tenen
una part masculina, els estams, i una altra de femenina, el pistil.
En la reproducció asexual intervé una sola planta, i la planta filla és igual que
aquesta. Es du a terme mitjançant estolons, rizomes, tubercles i bulbs.
1
Completa.
.
És la part
.
de la flor.
Són la part
de la flor.
2
Completa les oracions.
• Les plantes tenen dues formes de reproduir-se:
i
.
• En la reproducció sexual intervenen
mitjançant les
plantes i es du a terme
.
• La part masculina de la flor són els
el
i la part femenina és
.
• En la reproducció
intervé una sola planta i es du
a terme mitjançant
,
i
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
,
.
Ciències de la Naturalesa 4
39
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 13
La vegetació
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La vegetació és el conjunt de plantes que es poden trobar en un lloc.
El tipus de vegetació depén de característiques com el clima, el tipus de
sòl o la humitat. Segons això, podem distingir entre boscos, matollars,
praderies o deserts.
1
Completa les oracions següents.
es componen de molts arbres que creixen molt junts.
• Els
• El matollar està format sobretot per
• Les
són grans extensions cobertes d’herba i sense a penes
ni
• Al
2
.
.
, les plantes sobreviuen amb poca
.
Segons la vegetació, escriu a quin lloc correspon cada frase.
Perquè es forme cal que hi haja suficient
humitat i un bon sòl.
Ix quan el sòl és massa pobre perquè
hi haja un bosc o no hi ha suficient humitat.
És freqüent en llocs amb llargues temporades
de sequera.
És conseqüència d’un clima molt extrem
on quasi no plou.
3
Observa la fotografia i descriu-ne les característiques.
Sòl: Humitat: Tipus de vegetació: 40
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
PLA DE MILLORA. Fitxa 14
L’agricultura
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’agricultura és el conreu de plantes fet per l’ésser humà per a obtindre’n
productes.
Les faenes agrícoles són totes les tasques relacionades amb la sembra,
la cura i la collita de les plantes que es conreen. Fonamentalment, són
llaurar, sembrar, adobar, regar, collir i combatre les plagues.
Els conreus poden ser de secà, quan només s’empra l’aigua de pluja,
o de regadiu, quan es rega; segons les plantes que s’hi conreen, poden
ser d’herbàcies o d’arbres o arbustos.
1
Escriu cada faena agrícola davall del dibuix corresponent.
collir – regar – llaurar – podar
2
Indica de quin tipus de conreu es tracta, en funció del reg i del tipus de planta.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
41
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els ecosistemes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius, el lloc on viuen i les relacions
que estableixen entre si.
Les relacions entre els elements d’un ecosistema són moltes i molt
diferents, però les més importants estan relacionades amb la nutrició.
Les plantes fabriquen el seu propi aliment, per la qual cosa són
productores. Per la seua banda, els organismes que s’alimenten d’altres
éssers es denominen consumidors.
1
Uneix les dues columnes i escriu les oracions que es formen.
Els cérvols són éssers vius…
… un conjunt d’éssers vius, el lloc on
habiten i les relacions que s’hi estableixen.
Un ecosistema està format per…
… productors, perquè poden elaborar
el seu propi aliment.
Les plantes són éssers vius…
… consumidors, perquè necessiten
alimentar-se de plantes.
42
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 15
2
Forma les oracions i escriu-les davall de la fotografia que corresponga.
… molt poques plantes, ja que hi ha molt
poca humitat.
Els boscos estan formats per…
… els mars i els oceans.
Als deserts creixen…
… els rius, llacs, llacunes, estanys…
En els matollars hi ha…
Les praderies estan formades per…
Els ecosistemes d’aigua salada són…
Els ecosistemes d’aigua dolça són…
… arbres que creixen prop els uns
dels altres.
… herbes amb molt pocs arbres
o arbustos.
… arbustos, ja que el sòl és pobre o hi ha
poca humitat.
A
B
C
D
E
F
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
43
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
L’alimentació en els ecosistemes
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les plantes produeixen el seu propi aliment, per la qual cosa s’anomenen
productores. Els animals s’alimenten d’altres éssers vius, per la qual cosa
s’anomenen consumidors. Els que s’alimenten de plantes són herbívors, els
que s’alimenten d’altres animals són carnívors i els que s’alimenten tant de
plantes com d’animals són omnívors.
Una cadena alimentària és un esquema que representa les relacions
d’alimentació d’un ecosistema. Dibuixa els éssers vius units amb fletxes
que ixen del que serveix d’aliment al que s’alimenta d’aquest.
1
Completa la cadena alimentària dibuixant les fletxes i escriu davall de cada dibuix
quin tipus d’ésser viu és (consumidor herbívor, consumidor carnívor o productor).
2
Escriu oracions que incloguen les paraules següents.
• Omnívores, persones, origen vegetal, aliments. • Carnívor, llop, animals. • Herbívors, productor, aliment, planta. 44
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 16
3
Observa el dibuix i escriu el nom de tots els éssers vius del següent ecosistema
de la sabana.
4
Llig aquesta informació i completa la taula.
Els lleons i els lleopards mengen gaseles, zebres i girafes; les gaseles i les zebres mengen
herba i les girafes mengen branques d’acàcia. Els elefants mengen tant herba com
branques d’acàcia. Les hienes es mengen els altres animals morts.
Productors
Consumidors
primaris
Consumidors
secundaris
Consumidors
terciaris
herba
gasela
lleó i…
hiena
lleó i lleopard
5
herba, acàcia
elefant
acàcia
girafa
hiena
–
hiena
Completa la xarxa alimentària següent.
hiena
lleó
girafa
zebra
elefant
herba
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
45
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
La matèria
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Tots els objectes estan fets de matèria. Cada matèria diferent és una
substància.
Els objectes tenen dues propietats: la massa i el volum.
La massa és la quantitat de matèria d’un objecte i es mesura en
quilograms.
El volum és l’espai que ocupa un objecte i es mesura en litres.
1
Completa amb les paraules del requadre.
matèria – substàncies – objectes
• Un got i una forqueta són
i estan
formats per
.
que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer.
• Les
2
Uneix les dues columnes.
or •
anell •
• objectes
boleta •
vidre •
• substàncies
llima •
3
Respon a les preguntes següents.
• Què és la massa? En quines unitats es mesura?
• Què és el volum?
En quines unitats es mesura?
46
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 2
La densitat
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La densitat és una propietat de la matèria, per la qual cosa tots els objectes
construïts amb un mateix material tindran la mateixa densitat.
La densitat d’un cos s’obté dividint la seua massa entre el seu volum. La unitat
de mesura de la densitat és el gram per centímetre cúbic (g/cm3).
Un cos flota en l’aigua si la seua densitat és menor que la d’aquesta (1 g/cm3).
1
Calcula la densitat d’un objecte que té una massa de 60 g i un volum de 30 cm3.
Per a això, completa els buits.
Densitat = massa : volum =
cm3 =
g:
g/cm3
• Calcula ara la densitat d’un objecte amb 54 g de massa i 6 cm3 de volum.
Densitat =
g:
cm3 =
g/cm3
• Creus que flotarà en l’aigua algun dels dos objectes? Explica per què.
2
Encercla en cada balança la bola que té major densitat i explica per què.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
47
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Els canvis d’estat
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La matèria es pot presentar en tres estats: sòlid, líquid i gasós.
Quan una substància passa d’un estat a un altre, es produeix un canvi
d’estat. Els canvis d’estat solen ocórrer quan varia la temperatura. Són
la fusió, l’evaporació, la condensació i la solidificació.
1
Uneix correctament i escriu les oracions que es formen.
Els sòlids…
… tenen forma fixa…
… i volum fix.
Els líquids…
… tenen forma variable…
… i volum variable.
Els gasos…
• • • 2
Completa l’esquema sobre els canvis d’estat de la matèria.
SÒLID
48
Ciències de la Naturalesa 4
LÍQUID
GAS
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 4
Substàncies pures i mescles
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les substàncies pures són les que estan formades per un sol tipus de
matèria. L’oxigen, l’or, la sal i el sucre són substàncies pures.
Les mescles estan formades per diferents substàncies pures. L’aire, l’aigua
de mar, els batuts o el granit són mescles.
Les mescles poden ser heterogènies o homogènies. En les heterogènies,
els components poden distingir-se, però no ocorre així en les homogènies.
1
Completa les oracions amb les paraules del requadre.
substància – homogènia – matèria – mescla
• Les substàncies pures estan formades per un sol tipus de
• En una mescla
no es distingeixen els components.
• L’aire és una
de diversos gasos.
• El sucre és una
2
.
pura.
Uneix correctament.
substància pura
mescla homogènia
mescla heterogènia
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
49
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 5
Separació de mescles
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els components d’una mescla heterogènia poden separar-se mitjançant
filtració o decantació.
La decantació s’empra per a separar líquids entre si i líquids de sòlids.
Els components d’una mescla homogènia es poden separar mitjançant
evaporació i destil·lació.
L’evaporació serveix per a separar sòlids de líquids.
1
Escriu davall de cada il·lustració quin mètode de separació s’hi està emprant.
2
Respon a les preguntes.
• Quin mètode usaries per a separar l’arròs d’una sopa?
• Quin mètode s’empra a les salines per a obtindre la sal de l’aigua del mar?
• Quin mètode caldria emprar per a obtindre’n també l’aigua?
50
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 6
Les propietats dels materials
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Els materials tenen diferents propietats:
• La resistència és la capacitat que posseeix un material de suportar
molta força sense trencar-se.
• La flexibilitat és la capacitat de doblegar-se sense trencar-se.
• L’elasticitat és la capacitat de recuperar la forma inicial després d’una
deformació.
• La duresa és la resistència dels materials a ser ratllats.
• La tenacitat és la capacitat de suportar colps sense trencar-se.
• La fragilitat és la propietat que indica que un material es trenca amb
facilitat.
1
Posa un exemple de cada tipus de material.
• Molt resistent: • Poc flexible: • Molt elàstic: • Molt fràgil: 2
Les oracions següents són errònies. Explica per què.
• La plastilina és un material dur. • El granit és un material elàstic. • L’acer és poc resistent. • La closca d’ou és tenaç. Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
51
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 7
Les forces
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Una força pot fer que un cos que està parat es moga, que es detinga si
està en moviment o canviar la forma que té.
Les forces es poden exercir per contacte o a distància. Les forces per
contacte s’apliquen quan dos cossos es toquen. Les forces exercides
a distància no necessiten contacte físic.
1
Indica quin tipus de força actua en cada cas.
• Dos imants es repel·leixen en afrontar els seus pols iguals: • Es xuta un baló: • Un home espenta un bolquet: • Un llapis cau a terra: 2
Dibuixa una o diverses fletxes en cada escena per a indicar com actua la força.
A
D
52
Ciències de la Naturalesa 4
B
E
C
F
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 8
El moviment
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La velocitat és la rapidesa amb què es mou un objecte. Es calcula dividint
l’espai que recorre l’objecte entre el temps.
Una força pot fer que un objecte es pose en moviment. Perquè es
detinga, ha de actuar-hi una altra força.
La força de fregament fa que es detinguen els cossos. És la resistència
que presenten el sòl, l’aire o l’aigua.
1
Calcula la velocitat dels vehicles següents.
• Un cotxe que recorre 360 quilòmetres en 3 hores.
Velocitat = espai : temps =
km :
h=
km/h
• Una bicicleta que recorre 20 quilòmetres en 2 hores.
Velocitat = espai : temps =
2
km :
h=
km/h
Observa el dibuix i completa les oracions.
El baló està parat. El xut fa una
es pose en
sobre aquest i fa que
. El xiquet exerceix una
amb les mans per fer que el baló es pare.
Si el xiquet no parara el baló, aquest acabaria parant-se a causa de la força
de
.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
53
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 9
La producció d’energia
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’energia s’obté a partir de recursos naturals anomenats fonts d’energia,
que poden ser renovables o no renovables. Entre aquestes últimes es troben
els combustibles fòssils, que s’extrauen de jaciments.
En funció de la font d’energia que utilitzen per a obtindre electricitat, les
centrals elèctriques poden ser tèrmiques, hidroelèctriques, solars o eòliques.
1
Explica què és una font d’energia i escriu cada una en el lloc corresponent de la taula.
fusta – carbó – petroli – vent – aigua – gas natural
Font d’energia renovable
2
Relaciona mitjançant fletxes cada tipus de central elèctrica amb la seua font
d’energia.
central tèrmica •
central eòlica •
central hidroelèctrica •
central solar •
3
Font d’energia no renovable
• energia del sol
• vent
• combustibles fòssils
• aigua
Escriu una característica del petroli i una altra del carbó.
• • 54
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 10
L’energia i les seues transformacions
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Diem que alguna cosa té energia quan pot causar algun canvi. Les formes
d’energia més comunes són: lluminosa, química, calorífica o tèrmica,
mecànica i elèctrica. Les distintes fonts d’energia poden transformar-se
les unes en les altres.
1
Escriu una definició d’energia.
2
Indica davall de cada fotografia el tipus d’energia que s’hi representa.
3
En aquest fragment d’un diari es relaten distintes transformacions d’energia.
Descriu-les i digues quina transformació s’ha produït en cada cas.
La primera cosa que he fet en arribar a casa ha sigut polsar l’interruptor per encendre el llum.
Hi feia calor perquè aquest matí ma mare ha encés el foc i han cremat molts troncs a la llar; així
és que m’he llevat l’abric, he posat les piles al meu cotxe teledirigit i hi he jugat per tota la casa.
• • • Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
55
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 11
Energia i medi ambient
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
És important estalviar energia perquè el seu ús causa problemes al medi
ambient. La regla de les tres erres indica que, com que els residus també
perjudiquen el medi ambient, cal tractar de reduir-los, reutilitzar-los i
facilitar-ne el reciclatge.
1
Assenyala les mesures que podem prendre per reduir el consum d’energia.
Usar bombetes de filament.
Controlar la temperatura de la nevera.
Desplaçar-se tan poc com es puga.
Posar la llavadora només quan estiga plena.
Utilitzar el transport públic sempre que puguem.
Usar bombetes de baix consum o bombetes LED.
Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire condicionat.
No deixar la nevera oberta innecessàriament.
Desenvolupar aparells que gasten menys energia.
Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos.
2
Explica què significa «promoure l’ús d’energies renovables».
3
Relaciona mitjançant fletxes cada «R» de la regla de les tres erres
amb el seu significat.
reutilitzar •
reciclar •
reduir •
56
Ciències de la Naturalesa 4
• produir menys residus.
• emprar els residus per a fabricar materials nous.
• tornar a donar ús als residus.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 12
La calor i la temperatura
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La calor és una forma d’energia que es transmet entre els cossos. Aquesta
energia passa dels cossos que estan més calents als menys calents.
La temperatura és una propietat física de la matèria, com el volum o la
massa. L’instrument amb el qual es mesura la temperatura dels cossos és
el termòmetre. Quan dos cossos es posen en contacte, la calor sempre
passa del que posseeix major temperatura al que en té menys fins que tots
dos tenen la mateixa temperatura.
Els materials conductors transmeten molt bé la calor; els aïllants la
transmeten malament. L’aigua i els metalls són bons conductors, mentre
que el plàstic o la fusta són aïllants.
1
Pinta de roig la fletxa que indica com passa la calor d’un cos a l’altre.
2
Completa les oracions.
• La calor passa dels cossos amb més
als que en tenen menys.
• Els materials
transmeten bé la calor.
• Els materials
transmeten malament la calor.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
57
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 13
La llum
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La llum és una forma d’energia que permet vore tot el que ens envolta.
Els cossos que emeten llum s’anomenen fonts lluminoses, i poden ser
naturals (com el Sol) o artificials (com una bombeta).
Els cossos no lluminosos són transparents, si deixen passar tota la llum a
través seu; translúcids, si solament deixen passar-ne una poca, o opacs,
si no deixen passar gens de llum.
1
Completa les oracions.
• La llum és una forma d’
• Les fonts lluminoses són les que emeten • Les estrelles són una font lluminosa • Un televisor és una font lluminosa 2
Escriu davall de cada imatge si es tracta d’un objecte transparent, translúcid o opac.
A
A.
3
B
C
B.
C.
Completa el text per explicar el dibuix
que mostra per què veiem els objectes.
La llum d’una font arriba a un objecte, s’hi i arriba als nostres 58
Ciències de la Naturalesa 4
.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 14
El color
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La llum blanca està formada per llum de tots els colors de l’arc iris.
Els objectes absorbeixen part de la llum que reben i en reflecteixen una
altra part, que és la que arriba als nostres ulls.
Veiem els objectes del color de la llum que reflecteixen. Per exemple,
veiem objectes de color roig perquè absorbeixen tota la llum llevat de
la roja, la qual reflecteixen i arriba als nostres ulls. Els objectes blancs
reflecteixen tota la llum que reben, mentre que els negres absorbeixen
tota la llum i no reflecteixen cap color.
1
Pinta els objectes del color que els corresponga.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum
roja, que la reflecteix.
• No absorbeix llum de cap color. Per tant, reflecteix
tota la llum que rep.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat de la llum
de color groc.
• Absorbeix la llum de tots els colors.
2
Per què sabem que la llum blanca és la mescla de llums amb els colors
de l’arc iris?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
59
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
Les màquines simples
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les màquines simples estan formades per una única peça o per poques,
i són la corriola, el pla inclinat i la palanca.
Una corriola consisteix en una roda que té un solc pel qual passa una corda
o cadena.
Un pla inclinat és una superfície plana inclinada a una certa altura.
Una palanca és una barra rígida que descansa sobre un punt de suport.
1
Escriu el nom de les màquines simples següents:
2
Aquestes oracions són falses. Escriu-les corregides perquè siguen correctes.
• Les màquines simples estan formades per moltes peces.
• Una corriola consisteix en una roda amb un solc pel qual passa una barra.
• El pla inclinat és una superfície plana i horitzontal.
• Una palanca és una barra flexible que descansa sobre un punt de suport.
60
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 15
3
Observa el dibuix i explica què hi ocorre.
. Després, gràcies a
Els barrils es pugen espentant-los per un
una
d’una
, es pugen a un ascensor. L’ascensor s’eleva amb ajuda
.
4
Indica amb fletxes cap a on es mouran els braços dels engrunsadors.
5
Completa les oracions escrivint més, menys, major o menor.
• Per a pujar un objecte per un pla inclinat cal fer
força
que per a alçar-lo sense aquest.
• Elevar alguna cosa amb una corriola és
fàcil que alçar-la
sense aquesta, ja que ens podem ajudar del nostre pes.
• En usar una palanca, apliquem una força en el braç llarg. En el braç curt,
la força és
, però l’espai que recorre és
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
.
Ciències de la Naturalesa 4
61
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
Les parts de les màquines
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
Les màquines compostes són les que estan formades per moltes peces
o parts.
Les parts més habituals d’una màquina són: coberta o carcassa, motor,
estructura, operadors mecànics, indicadors i elements de control.
Els operadors mecànics són les parts mòbils d’una màquina. Poden ser:
eixos, rodes, corretges o cadenes i palanques, entre d’altres.
1
Encercla les màquines compostes.
2
Respon a les preguntes següents.
• Quin tipus de màquina és un eixugador de cabells? Per què?
• Quines són les parts més habituals d’una màquina composta?
• C
reus que totes les màquines tenen motor? Posa exemples de màquines compostes
que no en tinguen.
62
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PLA DE MILLORA. Fitxa 16
3
Escriu els noms al lloc corresponent.
roda – eix – engranatge – corretja
4
Dibuixa fletxes a les rodes que no en tenen per indicar en quina direcció giraran.
5
Les fotografies corresponen a diverses parts de les màquines i a operadors
mecànics. Escriu els noms en els requadres.
interruptor – engranatge – indicador – element de control
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
63
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
PLA DE MILLORA. Fitxa 17
Avanços científics i tecnològics
Nom
Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La tecnologia consisteix en l’aplicació pràctica dels descobriments fets
per la ciència.
Els avanços científics i tecnològics són el conjunt de millores que es van
descobrint amb el pas del temps. Aquestes millores es poden aplicar a
quasi qualsevol camp de l’activitat humana.
D’aquests camps, destaquen el transport, la indústria, la medicina
i les comunicacions.
1
Escriu quins avanços s’observen en la segona fotografia respecte de la primera
i de quina manera ens faciliten la vida.
2
Digues un avanç important en cada camp indicat.
• Medicina: • Transport: • Indústria: • Comunicació: 64
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Programa
d’ampliació
BLOC
1
l’ésser humà
Les funcions vitals
Nom
Data
La importància de donar sang
La sang és un teixit líquid de consistència
viscosa que flueix a través de l’organisme
per un circuit tancat format pel cor i vasos
anomenats artèries, venes i capil·lars.
La sang és imprescindible per a la vida, raó
per la qual si es perd molta sang o s’alteren
els seus components o alguna de les seues
funcions, la salut d’una persona pot perillar.
En aquests casos, les transfusions
sanguínies són indispensables.
Com que no existeix un substitut artificial
de la sang, ja que aquesta no es pot
fabricar, l’única manera d’aconseguir-la
és mitjançant la donació voluntària
i altruista de persones solidàries.
1
Respon a les preguntes següents.
• Què és la sang?
• Podries donar sang amb la teua edat? Busca’n informació i contesta raonant
la resposta.
• Què significa l’expressió «donació voluntària i altruista» de sang?
• Coneixes algun adult que haja donat sang? Explica per què creus que algunes persones
són donants de sang.
68
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2
Pensa i respon. De totes les funcions vitals, en quina d’aquestes és la sang l’element
amb major implicació en tots els seus processos?
3
4
Completa la taula. La sang transporta multitud de substàncies pel cos. Identifica els
aparells implicats en la nutrició i escriu quins elements transporta la sang majoritàriament
al seu pas per aquests aparells.
Aparell
La sang
transporta
Elabora un cartell publicitari per conscienciar sobre la donació de sang.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
69
BLOC
1
l’ésser humà
L’aparell circulatori
Nom
Data
La composició de la sang
La sang està formada per una part líquida
anomenada plasma que és, sobretot,
aigua. Aquesta aigua conté un gran
nombre de substàncies dissoltes.
A més d’aquesta part líquida, la sang
té tres tipus de components sòlids:
els glòbuls rojos, els glòbuls blancs
i les plaquetes, i cada un d’aquests
realitza una funció.
Els glòbuls rojos i els blancs són cèl·lules
vives, mentre que les plaquetes no ho són.
Els glòbuls rojos s’encarreguen principalment de dur l’oxigen des dels
pulmons a totes les parts del cos i donen a la sang el seu color roig
característic. A més, aquest color roig és més viu quan els glòbuls rojos
estan carregats d’oxigen.
Els glòbuls blancs formen part del sistema de defensa del cos i la seua funció
és combatre les infeccions.
Les plaquetes són responsables de la coagulació de la sang. Si un vas sanguini
es trenca, s’acumulen en el lloc de la ferida i la taponen.
1
Respon a les preguntes.
• Com s’anomena la part líquida de la sang i de què està formada?
• A què deu la sang el seu color roig?
• Quina és la funció dels glòbuls blancs?
• I la de les plaquetes?
70
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2
2
Escriu què creus que succeiria si desaparegueren els elements de la sang.
• Glòbuls rojos. • Glòbuls blancs. • Plaquetes. 3
Busca en el diccionari i explica el significat de les paraules següents.
• Cèl·lula. • Infecció. • Coagulació. 4
Pinta el dibuix següent, que representa la sang circulant per un vas, i escriu-hi
el nom dels elements.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
71
BLOC
1
l’ésser humà
L’aparell respiratori
Nom
Data
Els sins nasals
El nas i la boca estan comunicats entre
si, i aquests, al seu torn, amb la
tràquea. Això permet que l’aire que
respirem puga arribar als pulmons a
través de la tràquea.
L’interior del nostre nas són les fosses
nasals, unes cavitats amb replecs
per les quals passa l’aire i que es
comuniquen, al seu torn, amb una
complexa xarxa de cavitats: els sins
nasals.
Els sins nasals són uns espais buits
que es troben als ossos del crani que
envolten el nas i els ulls. Tenim quatre
sins, dos a cada banda de la cara.
La funció principal dels sins nasals és
alleugerir el pes del cap: ens costaria
més alçar-lo si aquests ossos foren massissos. A més, els sins estan
coberts per xicotetes venes que transmeten la calor de la sang a l’aire
que respirem.
Aquest aire també s’humiteja a l’interior dels sins, i aquests, per si no fóra
prou, actuen com una caixa de ressonància per a la veu. Finalment, els sins
produeixen moc, que ajuda a eliminar partícules estranyes que entren pel nas.
1
Respon a les preguntes.
• Com s’anomena l’interior del nas?
• Amb quines cavitats comunica?
• Quina és la funció principal dels sins nasals?
72
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3
2
Explica.
• Quina funció té el moc? • En quins moments es produeix més moc del que és normal? 3
Completa les oracions següents.
• Les venes que recobreixen els sins nasals transmeten la de la sang a l’aire.
• Els sins nasals serveixen per a el pes del crani.
• L’ s’humiteja dins dels sins nasals.
• Els sins nasals també actuen com a caixa de ressonància per
a la .
• El produït als sins nasals ajuda a expulsar les substàncies
estranyes.
4
Les venes que recobreixen l’interior del nas són molt fines i delicades,
per la qual cosa no és estrany que es trenquen i sagne el nas.
Saps què fer en aquest cas?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
73
BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els nostres sentits
Nom
Data
Els degustadors
La indústria de l’alimentació necessita persones amb habilitat per a detectar
els sabors. Aquests professionals s’anomenen degustadors i són els
responsables que els aliments que arriben a les botigues tinguen el sabor
desitjat.
Per a ser degustador no sols s’ha de tindre
un bon sentit del gust. El sabor és una sensació
complexa que depén tant del gust com de
l’olfacte. Els receptors de la llengua ens informen
dels sabors bàsics i els del nas detecten les
olors d’aquest producte. La suma de les dues
informacions és el que sentim com a sabor.
Però els degustadors professionals són més
subtils i asseguren que el sabor final depén
de més sensacions. Per exemple, de la
temperatura que tinga el producte, de la seua
textura, del color o, si és un líquid, de com
sona quan s’aboca en un got o s’obri la botella.
1
Escriu quatre productes que cregues que necessiten ser avaluats
per un degustador abans de posar-se a la venda a les botigues.
2
Segons els degustadors professionals, quins sentits es requereixen per a poder
tindre una sensació completa del sabor del producte? Explica amb exemples
com hi intervé cada un.
74
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4
3
De quina manera creus que influeixen els sentits en la sensació final del sabor
en cada imatge?
Vista
Oïda
Gust
Tacte
Olfacte
4
A
B
Explica quins són els receptors implicats en el sabor i l’olor, i on es localitzen.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
75
BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Creixem i canviem
Nom
Data
Créixer no és sols fer-nos més grans
En créixer no sols canviem d’alçada; si ens hi fixem bé,
la proporció entre el cap, el tronc i les extremitats
també varia. A més, es modifiquen la forma i el volum
dels músculs i amb el temps guanyem pes.
Però créixer també significa desenvolupar-nos
com a persones. En nàixer no sabem fer res
i depenem constantment dels adults.
A poc a poc, comencem a parlar,
a entendre coses, a llegir, a estudiar
i a relacionar-nos amb els altres.
Això es deu al fet que el nostre
cervell es desenvolupa i ens
permet realitzar tasques cada
vegada més complexes.
1
3
5
El creixement del cos acaba
any
anys
anys
més o menys als 20 anys, però
la capacitat d’aprendre es manté durant tota la vida.
1
10
anys
15
anys
Adult
Respon.
• Com canvien els nostres músculs quan creixem?
• Què significa créixer, a més d’augmentar el nostre pes i alçada?
• Quin òrgan del nostre cos es desenvolupa i ens permet fer tasques més complexes?
• Un ancià pot aprendre a fer coses noves? Escriu-ne un exemple.
76
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5
2
Pensa i respon.
Susanna té 21 anys i fa 1,85 metres d’alçada. Quina alçada tindrà quan tinga 31 anys?
Per què ho saps?
3
Assenyala si les afirmacions següents són correctes o no i explica per què.
• En una carrera, un xiquet de 12 anys correrà més ràpidament que un ancià de 75 anys.
• Un adolescent de 15 anys està preparat per a tindre fills i assumir responsabilitats
en un treball igual que un adult de 35 anys.
• Un nadó és capaç de parlar, caminar i fer amics.
4
Escriu almenys cinc coses que saps i pots fer ara i que no podies fer quan tenies
un any.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
77
BLOC
1
l’ésser humà
La reproducció
Nom
Data
Vindre al món
Hi ha un moment pel qual tots
hem passat i que, no obstant això,
no som capaços de recordar: el
nostre propi naixement.
Durant aproximadament nou
mesos, el futur nadó es
desenvolupa a l’interior d’un
òrgan situat a l’abdomen de
sa mare, l’úter. Rep nutrients
i oxigen i elimina substàncies
de rebuig pel cordó umbilical.
Durant el part, l’úter comença
a patir contraccions i l’obertura
que comunica aquest òrgan
amb la vagina s’eixampla.
Les contraccions són més freqüents a mesura que el temps passa
i l’obertura continua eixamplant-se fins a arribar a tindre uns deu
centímetres de diàmetre. Aleshores, la mare sent la necessitat d’espentar
i el nadó, finalment, ix del seu cos. Normalment, n’ix primer el cap.
Una vegada que el nadó ha eixit de sa mare, els seus pulmons comencen
a funcionar, cosa que es manifesta amb un plor. A continuació, les persones
que atenen el part tallen el cordó umbilical, netegen el nadó i comproven
que està sa. Després d’això, ja el poden entregar a sa mare.
1
És impossible que recordes el moment del teu naixement, però possiblement
has sentit alguna història sobre això. Escriu una història sobre el teu naixement
o el d’algun germà o germana.
78
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6
2
Respon a les preguntes.
• Com s’anomena l’òrgan en el qual es desenvolupa el futur nadó? • Què rep el fetus a través del cordó umbilical? • I què elimina? • Què té a vore el cordó umbilical amb el melic? 3
Ordena els següents successos relacionats amb el part.
es talla el cordó umbilical – la mare comença a espentar –
el nadó ix per la vagina – l’úter comença a contraure’s
1. 2. 3. 4. 4
Les oracions següents són errònies. Escriu-les correctament.
• L’embaràs dura uns dotze mesos.
• L’úter és un òrgan que està present en els homes i en les dones.
• Els pulmons del nadó comencen a funcionar quan es talla el cordó umbilical.
• En nàixer, el nadó plora perquè té fam.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
79
BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
Els nostres aliments
Nom
Data
Els microbis
De segur que t’han dit moltes vegades que et llaves les mans abans
de menjar, i que si no ho fas pots caure malalt. Doncs és cert,
i els responsables d’aquestes possibles malalties són alguns
dels microbis que pots tindre a la pell.
Els microbis són organismes que no
es poden vore a simple vista. Són
tan xicotets que a la palma de la mà
pots tindre’n milions i per a poder
observar-los necessitem usar uns
instruments anomenats microscopis
que ens permeten augmentar-ne
la imatge.
Però no tots els microbis ens fan
mal. N’hi ha que poden ser útils i
beneficiosos, per exemple, per a
fabricar iogurt, formatge o pa.
1
Respon a les preguntes següents.
• Què són els microbis?
• Què és un microscopi?
• Els microbis són beneficiosos o perjudicials per a la nostra salut?
80
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7
2
Pensa i respon. De quina manera poden fer-nos emmalaltir uns microbis
que estan a les mans? Explica com podem evitar-ho.
3
Assenyala si es tracta d’una afirmació verdadera (V) o falsa (F). Si n’hi ha alguna
de falsa, explica per què.
Podem vore els microbis a simple vista.
En l’elaboració del formatge i el pa s’usen microbis.
No tots els microbis generen danys i malalties.
4
Observa la imatge i contesta.
Com ha pogut transformar-se així el pa?
Podem menjar-lo? Per què?
5
Ordena de l’1 al 4 les vinyetes següents i explica per què.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
81
BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
L’alimentació saludable
Nom
Data
Fruites de temporada
G F M A M J
Menjar fruita és un dels hàbits alimentaris
més importants, però si a més és fruita
de temporada, molt millor. No en totes
les èpoques de l’any es poden conrear
totes les fruites. Això es deu al fet que
cada varietat depén d’unes condicions
de temperatura i humitat diferents.
Cirera
Magrana
Poma
Bresquilla
Elegir fruites de temporada té alguns
avantatges: com que n’hi ha més
producte, el seu preu és menor que la
resta de l’any. A més, com que van
directament des d’on es conrea al mercat,
no cal emmagatzemar ni refrigerar i així
el producte pateix menys, disminueix
la despesa energètica i s’ajuda a la
protecció del medi ambient.
1
J A S O N D
Meló
Taronja
Nespra
Plàtan
Pomelo
Raïm
Respon a les preguntes següents.
• T’agrada alguna de les fruites del calendari? De quina temporada és?
• Escriu tres fruites de l’estació en què et trobes ara mateix.
• Quins avantatges té menjar fruita de temporada?
• També hi ha verdures de temporada. Busca’n informació i escriu-ne tres exemples
de cada època.
82
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8
2
Utilitza el calendari i escriu.
• Una fruita que siga de totes les temporades.
• Una fruita que només puguem trobar a l’estiu.
• Una fruita que puguem trobar a la tardor. • Una fruita que no puguem trobar ni a l’estiu ni a la primavera.
3
4
Elabora un calendari personal de fruites. En cada mes, segons l’època de l’any,
escriu dues fruites que consumiràs en la teua dieta.
Gener
Juliol
Febrer
Agost
Març
Setembre
Abril
Octubre
Maig
Novembre
Juny
Desembre
Dissenya un cartell publicitari per anunciar una de les teues fruites preferides
i que indique la temporada en què es pot menjar.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
83
BLOC
1
L’ÉSSER HUMÀ
La nostra salut
Nom
Data
Esports per a tots
Quan parlem d’esport, de seguida pensem
en futbol, en bàsquet o a córrer. Però hi ha
molts més esports, de manera que tots
podem trobar el que més ens agrade.
Aquests són alguns exemples:
• Esports d’equip. Alguns esports
d’equip poc coneguts són el voleibol,
l’handbol, l’hoquei o el waterpolo,
que es practica en una piscina.
• Esports d’aigua. Per descomptat,
hi ha la natació, però també n’hi ha d’altres,
com el surf, el surf de vela o el surf d’estel,
que es practiquen en el mar.
• Esports de naturalesa. A la naturalesa
es pot practicar el senderisme, la bicicleta
de muntanya i nombrosos esports d’aventura,
com ara l’escalada, l’esquí o el descens
de barrancs; però sempre amb monitors
i l’equip adequat.
• Altres esports. Encara hi ha altres esports
que et poden interessar, com el patinatge,
el judo, el karate, el tenis, el pàdel... I no podem
oblidar el ball i la dansa, que, tot i que no són esports, serveixen per a realitzar
un magnífic exercici físic, alhora que són una forma d’expressió artística.
1
84
Amb quin esport es relaciona cada imatge? Escriu.
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9
2
Quin dels esports que s’esmenten en la lectura practiques o t’agradaria practicar?
Explica per què.
3
Per què s’inclouen el ball i la dansa entre els esports?
4
Resol aquests mots encreuats relacionats amb l’esport.
1. Espècie de calcer
amb rodes o fulles
que serveix per a lliscar
pel terra o pel gel.
2. En alguns esports,
protegeix el cap.
3. Els bussejadors les duen
als peus per impulsar-se.
4. Part de la bicicleta
a la qual s’agarra el ciclista
i amb la qual la dirigeix.
5. L’usen els tenistes
per a colpejar la pilota.
6. Material més important per
a practicar el ciclisme.
7. En bàsquet, falta que comet
un jugador quan avança
sense botar la pilota. Plural
de passa.
8. Cada quadrat del tauler
d’escacs. Sinònim d’escac.
9. El seu color indica el nivell
del judoka o el karateka.
7
5
6
1
9
8
2
3
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
4
Ciències de la Naturalesa 4
85
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
La classificació dels éssers vius
Nom
Data
Per a què serveixen les algues?
Igual que els animals o les plantes, les algues també són importants per als
éssers humans, tot i que no es note tant.
Algunes algues marines s’empren directament com a aliment.
Així ocorre als països de l’orient asiàtic –com el Japó, la Xina
o Corea–, on les algues es mengen habitualment des de fa segles
i es coneixen més de dos-cents tipus d’algues comestibles.
Altres algues no es mengen directament, però intervenen
com a ingredients de certs aliments, com ara gelats,
confitures o llepolies.
N’hi ha que s’utilitzen com a adob en conreus dels quals
després aconseguim aliments.
També s’empren en la indústria cosmètica, per a fabricar
cremes, xampús, maquillatges…
Algunes algues són font de medicaments i es
continuen investigant les substàncies que
contenen diverses algues, per a tractar de
trobar-ne altres de nous.
Fins i tot, s’està estudiant el conreu d’algues
microscòpiques per a obtindre’n combustibles
ecològics amb els quals reemplaçar
els combustibles fòssils.
1
Escriu quins són els usos principals de les algues, segons la lectura.
86
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2
Digues quin dels usos de les algues et sembla més interessant i explica per què.
3
Explica en què es diferencien les algues de les plantes i en què es diferencien
dels fongs.
• Diferències entre algues i plantes: • Diferències entre algues i fongs: 4
Quins grans grups d’éssers vius coneixes? Escriu els seus noms on corresponga.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
87
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els animals
Nom
Data
Els animals més veloços del planeta
El mamífer terrestre més veloç és el guepard. Pot arribar a recórrer 32 metres
en un segon, però en un recorregut curt. A més, posseeix una vista privilegiada
que, juntament amb la seua velocitat, el converteix en un caçador excel·lent.
També la gasela, un altre mamífer terrestre, té un rècord de velocitat.
En un segon pot recórrer fins a 22 metres, i és a més molt resistent
i àgil. Això li permet fugir de l’atac dels seus depredadors, que són
el lleó i el guepard.
El falcó pelegrí és l’ocell més veloç. Pot recórrer 80 metres en un segon
en un vol en picat. Normalment caça ocells més xicotets els quals atrapa
en ple vol.
El solraig és el peix més veloç
de l’oceà. En un segon pot recórrer
fins a 34 metres.
L’insecte més veloç és el cicindèlid,
que pot recórrer més de 2 metres en un segon, la mateixa distància que una
persona caminant de pressa. Tenint en compte la seua mida, és un autèntic
rècord.
1
Respon.
• Escriu el nom dels cinc animals ordenats segons la seua velocitat.
• Si un guepard en plena cacera persegueix una gasela a la màxima velocitat
que pot córrer i la gasela fuig també a la seua màxima velocitat,
aconseguirà el guepard atrapar-la? Per què?
• Per a què creus que li serveix al solraig ser tan veloç?
• I al cicindèlid?
88
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2
2
Observa la imatge i assenyala-hi quines parts del guepard creus que l’ajuden
a ser l’animal terrestre més veloç. Explica per què.
3
Escriu el nom dels cinc animals que cregues que són els més lents del planeta.
4
Inventa un animal que siga el més ràpid corrent, volant i nadant. Descriu-lo i fes-ne
un dibuix.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
89
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els mamífers
Nom
Data
Com es comuniquen els dofins?
Els dofins poden emetre molts sons variats i interpretar l’eco que es produeix
en xocar aquests sons amb els cossos que estan al seu voltant. Aquest procés
es coneix amb el nom d’ecolocalització.
El dofí pot esbrinar la distància a la qual es troba un objecte o un altre ésser viu
segons el temps que tarda a tornar el so que ha produït. Com més lluny
es troba, més tarda a sentir l’eco. A mesura que la distància disminueix,
el temps que tarda a tornar també és menor. Així, el dofí obté informació
sobre la ubicació dels cossos que té al voltant.
A més de poder determinar la distància, el rumb, la mida i fins i tot la textura
de diferents objectes, l’ecolocalització també serveix per a comunicar-se.
En un experiment es col·locà dos dofins en dos tancs d’aigua diferents que
tenien un intercomunicador. Quan s’obria l’altaveu d’aquest «telèfon», els dofins
intercanviaven colpets i xiulits respectant el torn de paraula. En definitiva,
estaven conversant!
1
Quin tipus d’animal és un dofí? Descriu les seues característiques.
90
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3
2
Respon.
• A què anomenem ecolocalització?
• Per a què serveix als dofins l’ecolocalització?
• Descriu amb les teues paraules l’experiment que es va dur a terme amb els dos dofins.
3
Observa la imatge i inventa un possible diàleg entre el dofí i el xiquet.
4
Hi ha altres animals que també usen l’ecolocalització: els ratpenats.
Busca’n informació i descriu com són aquests animals.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
91
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els rèptils, els amfibis i els peixos
Nom
Data
Quin és el cocodril més gran?
I el més xicotet?
Els cocodrils viuen al nostre planeta
des de fa 65 milions d’anys. Han canviat
poc des d’aleshores, només en la
grandària. Al començament hi havia
espècies molt grans, com el
Sarcosuchus imperator, que feia
12 metres de llarg.
Hui en dia, el cocodril més gran,
de les 23 espècies que sobreviuen,
és el cocodril marí, que arriba als
7 metres de llarg. Viu a Austràlia
i és un gran nadador. Arriba a recórrer
fins a 12 metres en un segon.
El cocodril més xicotet és el caiman
de Cuvier, que habita a les conques dels
rius Amazones i Orinoco. El mascle pot
arribar a fer un metre i mig de llargada,
i la femella, 30 centímetres menys. Es
caracteritza per tindre la pell molt dura,
la qual cosa el fa molt més resistent
davant dels seus enemics principals:
els jaguars i les persones.
1
Cocodril marí.
Caiman de Cuvier.
Respon.
• Quants anys fa que existeixen els cocodrils?
• Quant podia fer de llarg l’avantpassat més gran dels cocodrils actuals?
• De les espècies que encara existeixen, com s’anomena el cocodril més gran?
I el més xicotet?
92
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4
2
En el dibuix següent, pinta de distints colors les parts principals del cocodril
i assenyala en els requadres els colors utilitzats.
mandíbula
dibuix
cua
potes
ulls
3
De segur que has sentit alguna vegada l’expressió «són llàgrimes de cocodril».
Informa’t sobre què vol dir aquesta frase feta i per què es diu.
4
Pinta de blau el lloc on viu el cocodril marí i de roig on viu el caiman de Cuvier.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
93
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els invertebrats
Nom
Data
Roques vives
Dins del grup de les meduses s’inclouen altres animals molt
peculiars: els corals. Els corals estan formats per un gran
nombre d’elements anomenats pòlips. Cada un d’aquests pòlips
és un xicotet animal semblant a una medusa però invertida,
és a dir, amb la boca i els tentacles cap amunt, i enganxada
a les roques.
Els pòlips del coral s’envolten d’una espècie de funda feta
d’un mineral, la calcita. Com que el nombre de pòlips és
molt gran, es forma una espècie de roca amb totes
les fundes i els pòlips es queden a la superfície.
Aquestes «roques» creixen contínuament
i poden ser bastant grans.
A les zones més càlides, on millor creixen
els corals, formen els esculls de coral,
que són grans masses de corals de tot tipus;
poden arribar a tindre centenars de quilòmetres
de longitud i formar illes xicotetes.
1
94
Escriu aquests noms al lloc corresponent: coral, pòlip i medusa.
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5
2
Observa els dibuixos de la pàgina anterior i digues en què s’assemblen
i en què es diferencien els pòlips i les meduses.
S’assemblen en el fet que Es diferencien en el fet que 3
Per què creus que la lectura es titula Roques vives?
4
Els corals són molt importants perquè construeixen els esculls on troben refugi
molts éssers vius. Per això és essencial protegir-los.
Dissenya un adhesiu per demanar que es protegisquen els corals.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
95
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
La ramaderia
Nom
Data
Els pastors viatgers
Antigament, es podia vore a Espanya un
espectacle sorprenent: ramats de milers
d’ovelles recorrent els camins, conduïdes
pels pastors i el seus gossos, a la recerca
de pastius.
Les ovelles pasturaven a l’estiu en llocs
frescos, en muntanyes altes, buscant
el nord. Per a passar l’hivern, quan la
vida a les muntanyes era més difícil,
els pastors es desplaçaven amb els
ramats a zones de plana més càlides
i buscant el sud.
Aquest moviment del bestiar
s’anomena transhumància i
encara es fa, tot i que és molt
menys important que abans.
I no sols s’empra per al bestiar
oví; també s’aplica aquest tipus
de pastura a altres tipus
de bestiar, com ara el boví.
Per a facilitar la transhumància
es creà una xarxa de camins,
anomenats canyades. Hui dia
moltes d’aquestes canyades
continuen obertes i constitueixen
una bona manera de recórrer i
gaudir de belles zones naturals.
1
Mapa de les principals canyades d’Espanya.
Explica amb les teues paraules què és la transhumància i per què es realitzava.
534184 p58 h02 Cañadas
96
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6
2
Observa el mapa de les canyades i respon a les preguntes.
• Quina direcció porten en general les canyades, nord-sud o est-oest?
• Per què abandonaven els pastors les zones del nord?
• Per què no passaven tot l’any a les zones del sud?
3
Llig la lletra de la cançó popular següent.
«Que si l’hivern ens trau d’alta muntanya
i hem de penjar el sarró,
encara ens queda el flabiol de canya
per filar-li de nits una cançó»
Busca en el diccionari les paraules que no comprengues i explica què relata la cançó.
4
La transhumància era una manera de vida dura per als pastors i les seues famílies.
Quins problemes creus que tenia la transhumància per a aquestes persones?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
97
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Les plantes
Nom
Data
El nèctar
La flor és l’òrgan especialitzat
per a la reproducció de moltes plantes.
Entre les seues parts destaquen els estams,
que produeixen el pol·len, i el pistil,
que rep el pol·len d’altres flors.
El pol·len pot ser transportat d’una flor
a una altra pel vent, tot i que en molts casos
són els mateixos animals, sobretot insectes
i alguns ocells, com el colibrí, els
que s’encarreguen d’aquesta tasca.
Però aquest important servei no és gratuït.
Per a atraure aquests animals pol·linitzadors, les flors elaboren un líquid dolç
molt nutritiu anomenat nèctar. En acostar-s’hi per prendre nèctar, els animals
freguen els estams i el pol·len s’hi queda enganxat. Així, quan es posen en una
altra flor, hi porten el pol·len. 1
El procés pel qual el pol·len passa d’una flor a una altra es coneix com a
pol·linització. Explica els dos tipus de pol·linització de què es parla en el text.
2
Explica què és el nèctar i per què creus que els animals s’hi senten atrets.
98
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7
3
Ordena els dibuixos numerant-los de l’1 al 4 i explica què succeeix en cada cas.
4
Explica què succeeix quan el pol·len arriba al pistil.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
99
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
La reproducció de les plantes
Nom
Data
Quina flor!
De segur que saps el que és una flor solament de vore-la, i és possible que fins
i tot sigues capaç de diferenciar entre algunes flors, com ara roses, clavells,
roselles, margarides…
Algunes flors són fàcils d’identificar,
ja que solen tindre colors vius i una
forma més o menys similar, amb pètals
i sèpals.
No obstant això, hi ha algunes flors
l’aspecte de les quals és molt distint
del d’altres flors que estem acostumats
a vore. Una d’aquestes és la flor de la
raflèsia. Aquesta és una planta que no
té arrels ni fulles, solament flor i una tija
xicoteta. Com que no té fulles, no pot fer
la fotosíntesi. Aconsegueix el seu aliment
d’altres plantes de les quals absorbeix
la saba elaborada.
Aquesta flor és una de les més grans del
món. Arriba a fer fins a un metre de
diàmetre i pot arribar a pesar onze quilos.
A més, fa pudor: emet una forta olor
de carn podrida que atrau les mosques,
que porten a terme la pol·linització.
1
Respon a les preguntes.
• Què són les flors? • Quines parts tenen? • Escriu noms de plantes amb flors. 100
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8
2
La raflèsia és una planta paràsita. Respon ajudant-te d’un diccionari imprés
o en línia.
• Què és un paràsit? • Per què diem que la raflèsia és paràsita? • Posa exemples d’altres éssers vius paràsits. 3
Explica el que ocorre en cada dibuix.
1
2
3
1. 2. 3. 4
Respon a les preguntes.
• Per què moltes flors són tan vistoses?
• Quina és la funció de l’olor de carn podrida que té la raflèsia?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
101
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Com viuen les plantes
Nom
Data
Les plantes aquàtiques
La majoria de les plantes que coneixem
són terrestres, és a dir, viuen sobre terra
ferma. Però també hi ha plantes que
passen la vida en l’aigua. Una de les
plantes aquàtiques més conegudes
són els nenúfars, que es poden vore
en molts estanys i llacs.
En el cas dels nenúfars, una part de la planta
sempre està fora de l’aigua, però també
hi ha plantes que viuen totalment
submergides. L’exemple més conegut és
el de les posidònies, que creixen formant
grans extensions en els fons marins,
de les quals depenen molts animals.
1
Respon a les preguntes.
• Quina és la diferència principal entre els nenúfars i les posidònies?
• Per què als nenúfars se’ls considera plantes aquàtiques?
• Existeixen plantes aquàtiques marines i d’aigua dolça. De quin tipus són les plantes
que s’esmenten en el text?
• El nenúfar és una angiosperma o una gimnosperma? Per què ho saps?
102
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9
2
Segons la vegetació, els fons amb posidònies reben un nom relacionat amb
la seua semblança amb altres paisatges de terra ferma que has estudiat.
Quin creus que és? Explica per què.
3
Quin tipus d’animals creus que es poden beneficiar de les posidònies? Explica
per què.
4
D’on creus que obtenen el diòxid de carboni els nenúfars? I les posidònies?
5
Igual que els nenúfars, les posidònies es reprodueixen per llavors i produeixen flors
i fruits. De quina manera creus que es deu transportar el pol·len d’una flor a una altra?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
103
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Els ecosistemes
Nom
Data
Nous veïns a la ciutat
Certs animals que normalment viuen
a la naturalesa han sigut capaços
d’adaptar-se a la vida a les ciutats.
Molts d’aquests animals ho han fet
perquè en aquestes hi ha pocs
depredadors que els cacen o cap,
com és el cas dels teuladins.
A més, a la ciutat troben l’aliment
amb molta facilitat aprofitant les
deixalles que produeixen els éssers
humans.
Als nostres abocadors és possible
observar cigonyes i gavines, fins i tot
en ciutats molt allunyades del mar.
Els parcs i jardins, per altra banda,
ofereixen un bon refugi a eriçons i xots.
Tampoc és estrany trobar a la ciutat
falcons, que fan els nius en buits
dels edificis i poden obtindre abundants
preses per a alimentar-se, per exemple,
coloms.
Altres habitants comuns són les oronetes,
que solen fabricar els nius, fets de fang,
a les volades de les cases.
1
Completa les oracions.
• Alguns animals s’adapten a viure a la ciutat perquè…
• Els falcons s’instal·len a la ciutat perquè…
• Les oronetes fabriquen els nius…
104
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 10
2
Respon a les preguntes següents.
• Per què s’adapten alguns animals salvatges a viure a les ciutats?
• Com aconsegueixen l’aliment aquests animals?
• Quins ocells hi ha als abocadors de les ciutats?
• Quins animals es poden trobar als parcs?
3
Uneix cada animal amb la part de la ciutat amb la qual es relaciona.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
105
BLOC
2
ELS ÉSSERS VIUS
Les relacions entre éssers vius
Nom
Data
Formigues escorta
Les relacions que s’estableixen entre
els éssers vius que formen un ecosistema
poden ser sorprenents.
Un exemple és la relació entre un tipus
de formiga i l’acàcia, un arbre que
es troba en moltes parts del món.
Concretament, existeixen algunes acàcies
que creixen en certes regions d’Àfrica i
d’Amèrica del Sud, i que desenvolupen
unes estructures esfèriques, buides i
dotades amb espines com a sistema
de defensa; tot i així, l’acàcia és atacada
per animals herbívors que se n’alimenten.
En algun moment, les formigues
descobriren que aquestes estructures globoses eren un bon refugi i, per això,
hi viuen a l’interior.
A canvi, defensen l’acàcia d’altres animals que pretenen alimentar-se
de l’arbre: si algun herbívor tracta d’alimentar-se de l’acàcia, les formigues
se’n pugen a aquest en massa i li fan doloroses mossegades.
L’acàcia «cuida» les inquilines i produeix diverses substàncies nutritives de les
quals s’alimenten aquestes formigues.
1
Respon a les preguntes.
• On viuen les acàcies que s’associen amb les formigues? • Com s’anomena l’associació entre ambdues? • Posa un exemple d’una altra relació d’aquest mateix tipus. 106
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 11
2
3
Uneix els éssers vius amb la relació que s’estableix entre si.
àguila
COMENSALISME
persones
poll
PARASITISME
tauró
rèmora
COMPETÈNCIA
formiga
acàcia
MUTUALISME
falcó
Completa les oracions.
• El és una relació entre éssers vius en la qual tots dos
resulten beneficiats.
• Dues espècies diferents d’un ecosistema que tenen el mateix aliment
estableixen una relació de .
• El parasitisme és una relació en la qual un dels organismes es veu beneficiat
i l’altre .
• L’organisme que allotja un paràsit s’anomena .
• Els líquens estan formats per un i una .
4
Indica i descriu alguna relació que s’establisca entre animals i plantes.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
107
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
La matèria
Nom
Data
Els canvis d’estat
Tots sabem que si calfem alguna cosa, n’augmenta la
temperatura, veritat? Doncs no sempre és així. Es pot comprovar fàcilment amb un experiment.
Ompli un perol amb aigua de l’aixeta, posa’l al foc
i comprova la temperatura de l’aigua amb un termòmetre.
Com voràs, a mesura que passa el temps la temperatura
de l’aigua va augmentant fins que comença a bullir.
En aquest moment, el termòmetre marcarà exactament
100 ºC. A partir d’aquest moment, i mentre hi haja aigua
al perol, la temperatura no passarà de 100 ºC.
Diem que la temperatura d’ebullició de l’aigua
és 100 ºC. A aquesta temperatura, l’aigua líquida ja no
es calfa més, sinó que es converteix en vapor d’aigua.
També existeix una temperatura de fusió: la temperatura
a la qual el gel es transforma en aigua líquida. Si
calfem gel, la temperatura va augmentant fins a arribar
als 0 ºC. En aquest moment, el gel comença a fondre’s
i a transformar-se en aigua líquida. Tot i que continuem
calfant, no augmenta la temperatura del gel ni la de
l’aigua. Continuen a 0 ºC fins que tot el gel es fon.
A partir d’aquest moment, si continuem calfant,
és quan augmentarà la temperatura de l’aigua.
1
Respon.
• Quina és la temperatura d’ebullició de l’aigua? • Què ocorre a aquesta temperatura? • Quina és la temperatura de fusió de l’aigua? • Què ocorre a aquesta temperatura? 108
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2
Observa les fotografies que acompanyen la lectura i respon.
• Quina temperatura marcarà el termòmetre en la primera imatge? • Què representa aquesta fotografia? • Quina temperatura marcarà el termòmetre en la segona imatge? • Què ocorre en aquesta fotografia? 3
Pots tindre un got d’aigua líquida a 110 ºC? Explica per què.
4
Alguns objectes de metall es fabriquen amb motles. Per a això, es calfa el metall
fins que es fa líquid. El líquid s’aboca en un motle amb la forma que volem
i es refreda fins que es fa sòlid. Quins canvis d’estat s’han produït en aquest procés?
5
Imagina que et donen dos líquids amb el mateix aspecte, un dels quals és aigua
i l’altre és alcohol. Com podries esbrinar quin és l’aigua a partir del que has aprés
en la lectura?
6
El plom és un metall tou i pesant. La seua temperatura de fusió és 327 ºC
i la seua temperatura d’ebullició és 1.749 ºC. Indica en quin estat es troba el plom
a les temperatures següents.
• 100 ºC: • 600 ºC: • 2.000 ºC: Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
109
BLOC
3
Matèria, energia i tecnologia
Separació de mescles
Nom
Data
La refinació del petroli
El petroli és una substància negra i viscosa
a partir de la qual s’obtenen combustibles i altres
substàncies, com ara lubricants, asfalt, etc.
També proporciona matèries primeres per
a fabricar plàstics i altres productes.
El petroli s’acumula davall terra, per la qual cosa
cal perforar pous de centenars de metres
per a extraure’l.
Una vegada fora, el petroli es tracta per separar els
seus diferents components mitjançant destil·lació.
Aquest procés es coneix com a refinació i es realitza
en plantes denominades refineries.
En la refinació, el petroli es calfa dins de grans torres i, amb el temps,
aquests components se separen en funció del seu pes i de la temperatura
a la qual s’evaporen.
Així, els components més lleugers queden a la part superior de la torre;
són els gasos, com el butà o el propà.
La gasolina se situa davall dels gasos. S’usa com a combustible per a vehicles.
Davall de la gasolina queda el querosé. El seu ús principal és com a combustible
per a avions.
El gasoil es deposita al fons de la torre. També s’empra com a combustible, tant
en vehicles com en calefaccions i en centrals elèctriques tèrmiques.
1
Respon a les preguntes.
• Què és el petroli? • On es troba i com s’extrau? • Com se separen els seus components? 110
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 2
2
Aquest és l’esquema d’una torre de destil·lació. Indica quins productes
queden en cada compartiment.
3
Dibuixa tots els elements que falten en el dibuix perquè el petroli que es troba
davall terra arribe a la gasolinera i es puga emprar com a combustible.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
111
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
Els materials
Nom
Data
L’aerogel
L’any 2013, un grup de científics xinesos
va aconseguir crear artificialment el material
més lleuger del món fins al moment: l’aerogel.
Aquest material resulta tan lleuger que un
bloc d’aerogel pot col·locar-se sobre una flor
sense que ni tan sols aconseguisca doblegar-ne
els pètals. Imagina un tros del suro blanc que
s’usa en els embalatges. Doncs un tros d’aerogel
de la mateixa grandària pesa cinc vegades
menys.
De fet, i tot i que siga sòlid, s’assembla més a un
gas. A més, pot xafar-se i comprimir-se tant com
es vulga i sempre recupera la forma inicial.
Una altra característica curiosa de l’aerogel és
que es comporta com una superesponja amb
l’oli, i és capaç d’absorbir fins a nou-centes
vegades el seu pes.
La raó perquè l’aerogel es comporte així és que,
tot i que sembla un material dens a primera vista,
en realitat està format per una xarxa de milions
d’espais minúsculs que l’aire, o un líquid, pot
ocupar.
1
Completa les oracions.
• L’aerogel va ser creat per un grup de científics
l’any
.
• El suro blanc dels embalatges pesa
vegades més que l’aerogel.
• L’aerogel es comporta com una
fins a
i pot absorbir
vegades el seu pes.
• L’estructura de l’aerogel està formada per milions d’
112
Ciències de la Naturalesa 4
minúsculs.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 3
2
Fes un dibuix de l’estructura de l’aerogel tal com la imagines
a partir del que has llegit en el text.
3
Tenint en compte el que explica el text, inventa alguna aplicació
per a aquest material.
4
En el text s’afirma que l’aerogel es comporta, en alguns aspectes,
com un gas. També s’hi diu que pot actuar com una superesponja.
Explica aquestes afirmacions.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
113
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
Els materials que emprem
Nom
Data
El quiviut, la millor llana del món
A les regions més fredes del nostre planeta,
habita un animal d’aspecte prehistòric:
el bou mesquer.
A pesar del seu nom, està emparentat
amb les cabres i les ovelles. Viu en bandades
salvatges o en ramats explotats per esquimals
i suporta baixíssimes temperatures gràcies
al seu particular pelatge.
Aquest animal té una capa de pèl gros i llarg, que quasi frega terra; aquesta
capa n’amaga una altra de llana fina, suau i clara, de color marró grisenc,
anomenada quiviut.
Cada primavera, el bou mesquer canvia la capa de quiviut per una altra
de nova; així, n’hi ha prou d’esperar a aquesta època de muda i no cal
esquilar‑los com a les ovelles. En algunes regions, els esquimals cacen bous
mesquers a l’hivern per obtindre’n carn i aprofiten per a extraure’n el quiviut.
La fibra de quiviut és molt preuada perquè és suau, lleugera, proporciona molta
calor i no s’encongeix en llavar-la amb aigua calenta.
1
Llig de nou el text i respon.
• Per què el bou mesquer pot viure en regions on altres animals moririen de fred?
• Què és el quiviut? Quines característiques té?
• Quina creus que és l’època de muda? Amb quina estació de l’any coincideix?
114
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 4
2
Observa la fotografia anterior. Si el quiviut és de color clar, per què el bou mesquer
de la fotografia té aquest aspecte?
3
Recorda i respon. Amb el que saps fins ara i la informació del text, elabora una fitxa
en la qual indiques la classificació del bou mesquer, la seua alimentació, localització
i beneficis per a l’home.
4
Observa les fotografies. Seria igual la seqüència si el protagonista fóra un bou mesquer
en lloc d’una ovella? Explica la resposta.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
115
BLOC
3
Matèria, energia i tecnologia
Forces i moviment
Nom
Data
El tren volador
A l’abril del 2015, un tren Maglev japonés va batre el seu propi rècord de
velocitat en arribar a la impressionant marca de 590 quilòmetres per hora.
El terme Maglev està format per la combinació de dues paraules, magnetisme
i levitació, que es corresponen amb les característiques d’aquest tren
que li permeten arribar a aquesta velocitat.
Levitar significa ‘flotar en l’aire’, i el magnetisme és una propietat de certs
materials, com ara els imants, gràcies a la qual atrauen altres objectes
metàl·lics. Els pols diferents de dos imants exerceixen forces d’atracció
entre si, mentre que aquestes forces són de repulsió en el cas dels pols iguals.
El Maglev disposa d’uns imants en lloc de rodes. Aquests imants se situen
amb un dels seus pols cap a la via per la qual es desplaça. A la via es
col·loquen imants amb els mateixos pols que en el tren dirigits cap a aquest.
Com que són pols iguals, es repel·leixen i aconsegueixen que el tren levite
sobre el sòl a uns deu centímetres d’altura. Així s’elimina el fregament
amb les vies i, per això, el tren pot arribar a aquesta velocitat.
1
Pensa i respon.
• Quina força s’oposa a la marxa d’un tren? • Desapareix totalment aquesta força en el Maglev? • Explica la resposta. 116
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 5
2
Quin dels vehicles creus que pot anar més ràpidament? Explica per què.
1
2
3
Dibuixa fletxes per indicar quines forces experimenta cada imant.
• Encercla el dibuix que reflecteix com es disposen els imants en el Maglev.
• Què ocorreria en el Maglev si s’enfrontaren els pols oposats?
4
Imagina com pot ser un mitjà de transport del futur i dibuixa’l.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
117
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
L’energia
Nom
Data
Més fusta
Abans que arribe l’estiu, cal netejar els
boscos: retirar les branques caigudes i els
troncs tombats durant l’hivern. Si no es fera,
s’incendiarien amb la mínima distracció.
Tots aquests residus forestals s’utilitzen cada
vegada més com a combustible, per a calfar
l’aigua i en la calefacció de molts edificis i
cases. Però, a més de proporcionar energia tèrmica, és possible obtindre’n
energia elèctrica.
A Espanya, on es produeix tant d’oli, també els pinyols d’oliva s’aprofiten
en centenars de cases per a obtindre’n energia tèrmica.
1
Llig de nou el text i respon a les preguntes.
• Per què cal netejar els boscos? En quina època de l’any s’ha de fer? Explica la resposta.
• Què són els residus forestals? Quin tipus de font d’energia són?
• A més dels residus forestals, de quins altres residus es parla en el text?
De quina activitat provenen?
• Quins dos tipus d’energia s’esmenten en el text?
118
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 6
2
Analitza l’aprofitament dels residus forestals. Per què es denominen combustibles
quan s’utilitzen en una estufa i, per tant, es transformen?
3
Imagina i completa. Una casa es troba en un poble en el qual tota l’energia s’obté
de residus forestals. Quines transformacions d’energia s’hi donen?
• L’energia
dels residus forestals es transforma en energia
a la central del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple,
perquè funcionen les bombetes de la casa; en aquestes, l’energia
es transforma en energia
• L’energia
.
dels residus forestals també s’utilitza
per a calfar la casa: a l’estufa, l’energia
en energia
es transforma
.
• Un altre ús dels residus forestals és fer funcionar un xicotet tren que hi ha
al poble perquè l’usen els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet que l’energia
es transforma en energia
4
.
Observa el procés que se segueix per a fabricar la farina de blat. Explica quina relació
pot tindre aquest procés amb la lectura.
La segadora talla el blat.
El blat s’espellofa
per obtindre’n el gra.
El gra es mol per fabricar
farina blanca.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
119
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
L’energia i el medi ambient
Nom
Data
Què fer amb el diòxid de carboni
Des de fa algunes dècades, s’està intentant
solucionar un problema: la gran quantitat
de diòxid de carboni que hi ha en l’aire.
Per a això, el més important és reduir-ne
la producció.
Però els investigadors han estudiat altres
possibilitats: reutilitzar-lo o reciclar-lo.
El diòxid de carboni té moltes utilitats; si es
captura de l’aire és possible emprar-lo, per
exemple, com a bambolles en algunes begudes.
D’altra banda, s’està investigant la manera de convertir aquest gas en una font
d’energia. Així, tot i que el diòxid de carboni no es pot utilitzar directament com
a combustible, podria esdevindre’n un. Però hauria de ser un combustible
la combustió del qual no fóra contaminant!
1
Respon a les preguntes següents. Si cal, llig de nou el text per a respondre.
• Què és el més important que s’ha de fer per a reduir la quantitat de diòxid de carboni
en l’aire?
• En què consisteix la reutilització del diòxid de carboni? Explica-ho amb un exemple.
• En què consisteix el reciclatge del diòxid de carboni?
• Si el diòxid de carboni es transformara en un combustible, quin problema
podria tindre aquest nou combustible per al medi ambient?
120
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 7
2
Analitza els problemes que ocasiona el diòxid de carboni.
• D’on procedeix aquest gas? En quines activitats es produeix?
• Quina relació té amb el calfament global?
3
Observa el dibuix i respon. Si els vehicles funcionaren amb un combustible nou,
no contaminant, fabricat amb diòxid de carboni, quins dos problemes del medi ambient
ho serien un poc menys? Explica la resposta.
4
Pensa i respon. Com relacionaries la regla de les tres erres amb el text?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
121
BLOC
3
MATÈRIA, ENERGIA i TECNOLOGIA
Els colors de la llum
Nom
Data
Les bombetes LED
Les bombetes tradicionals tenen un filament a l’interior que es calfa molt quan
l’electricitat en passa a través. Tant que es posa incandescent, és a dir, roent,
per la qual cosa emet llum.
Les bombetes LED es diferencien de les anteriors principalment en el fet
que no tenen aquest filament. Realment, els LED estan fabricats amb diferents
materials que tenen la propietat d’emetre llum, quan l’electricitat passa a través,
sense necessitat que es calfen.
Cada tipus de LED emet llum d’un sol color i aquest color depén del
material amb el qual estan fets. No existeixen materials que emeten llum
blanca, ja que aquesta llum és la mescla de llum de diversos colors.
Els LED que produeixen
llum blanca es fabriquen
mesclant LED que
emeten llum blava i LED
que emeten llum groga.
Les bombetes LED tenen
nombrosos avantatges
sobre les tradicionals: es
calfen menys, tenen un
baix consum d’energia,
poden ser molt xicotetes
i duren més. En canvi,
són més cares que les
bombetes de filament.
1
Observa la fotografia. Digues si correspon a una bombeta tradicional
o una bombeta LED i explica per què ho saps.
122
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 8
2
Les oracions següents són incorrectes. Escriu-les correctament.
• Les bombetes LED tenen un filament a l’interior.
• Totes les bombetes LED es fabriquen amb el mateix material.
• La llum blanca de les bombetes LED s’aconsegueix mesclant LED de color roig
i groc.
3
Indica els avantatges principals de les bombetes LED respecte a les bombetes
tradicionals.
4
Els pilots de colors que indiquen si un aparell està encés o apagat són LED
xicotets. Busca aquests LED per casa i fes una llista dels aparells que els tenen.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
123
BLOC
3
Matèria, energia i tecnologia
Les màquines
Nom
Data
Que vénen els cíborgs!
La paraula cíborg està formada per la combinació
de dues paraules: cibernètic (relacionat amb la
informàtica i els aparells electrònics) i organisme.
Així, un cíborg seria una cosa que és meitat
ésser viu i meitat màquina o, dit d’una altra
manera, un ésser viu que inclou dispositius
mecànics o electrònics al seu organisme.
Aquests dispositius formen part del cos,
a diferència, per exemple, d’unes ulleres
o unes sabatilles esportives.
Pot semblar un poc de ciència-ficció i,
de fet, existeixen diverses pel·lícules i dibuixos
animats que tracten el tema. El cas, no obstant
això, és que cada vegada s’avança més en la
creació d’éssers cibernètics.
Per exemple, fa ja bastant de temps que
s’inventaren uns dispositius anomenats marcapassos. Aquests es col·loquen
a l’interior del cos i ajuden les persones malaltes del cor perquè aquest continue
bategant amb regularitat. Uns altres aparells també electrònics s’insereixen al
cap i permeten que les persones sordes puguen sentir-hi. Fins i tot s’han
inventat cames i braços artificials per a persones que han perdut algun
membre, que poden moure’ls amb el seu propi cervell com si foren de veritat.
1
Respon a les preguntes.
• Quines dues paraules formen el terme cíborg? • Què significa cada una d’aquestes paraules? • Què és un cíborg? 124
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 9
2
Moltes persones porten audiòfons per sentir-hi millor. Creus que aquestes persones
es poden considerar cíborgs? Explica la resposta.
3
Explica què és un robot i digues si és el mateix que un cíborg.
4
De segur que ser un cíborg té els seus avantatges. Pensa en quins dispositius
t’agradaria dur al teu cos i per a què servirien.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
125
Solucionari
Solucions. Pla de millora
Bloc 1. L’ésser humà
• Fruita.
• Un producte lacti, com el iogurt.
Fitxa 1
3. • Ens proporcionen energia: C, E i G.
1. Relació; reproducció; relació; nutrició; relació.
• Ens ajuden a créixer i a reparar el cos: D i F.
2. • Resposta model (R. M.) En la nutrició,
aconseguim energia i materials a partir
dels aliments, repartim les substàncies que
necessitem per tot el cos i després expulsem
el que no usem.
• Ens aporten fibra i moltes vitamines: A i B.
• R. M. En la relació, rebem informació del que
ocorre al nostre voltant, la interpretem i portem
a terme una resposta adequada.
Fitxa 2
1. • Mitjançant la digestió obtenim els nutrients
dels aliments.
• La respiració serveix per a obtindre l’oxigen
de l’aire.
• Les substàncies de rebuig que es generen
durant la nutrició s’expulsen del cos mitjançant
l’excreció.
• Gràcies a la circulació, es reparteixen
per tot el cos l’oxigen i els nutrients
i se’n retiren les substàncies de rebuig.
2.
renyons •
cor •
• aparell respiratori
pulmons •
• aparell excretor
estómac •
• aparell digestiu
tràquea •
• aparell circulatori
intestí •
vasos
•
sanguinis
Han d’unir cada aparell amb el seu dibuix
corresponent.
Fitxa 3
1. • Els nutrients són les substàncies que es troben
en els aliments i que ens resulten útils.
• Els principals tipus de nutrients són els greixos,
els hidrats de carboni, les proteïnes,
les vitamines i les sals minerals.
2. • É
s una paella que conté: arròs, gambes,
clòtxines, bajoques, trossos de peix i llima.
• Sobretot l’arròs.
• Les gambes, les clòtxines i el peix.
128
Ciències de la Naturalesa 4
4. • Les vitamines són substàncies que hem de
prendre per a estar sans. Una d’aquestes,
el calci, és molt important per a la formació
dels músculs.
Les sals minerals són substàncies que hem de
prendre per a estar sans. Una d’aquestes, el calci,
és molt important per a la formació dels ossos.
• Els greixos ens proporcionen energia, tot i
que menys que els hidrats de carboni. N’hi ha
que són d’origen animal, com ara l’oli d’oliva,
i n’hi ha que són d’origen vegetal, com per
exemple la mantega.
Els greixos ens proporcionen energia, tot
i que més que els hidrats de carboni. N’hi ha
que són d’origen vegetal, com ara l’oli d’oliva,
i n’hi ha que són d’origen animal, com per
exemple la mantega.
• La fibra ens proporciona energia i materials
de construcció. Es troba en les fruites, verdures
i en els aliments integrals.
La fibra no ens proporciona energia ni materials
de construcció. Es troba en les fruites, verdures
i en els aliments integrals.
Fitxa 4
1. Resposta gràfica (R. G.). De dalt a baix i d’esquerra
a dreta: boca, esòfag, intestí gros, estómac, intestí
prim i anus.
2. • Mitjançant la digestió s’obtenen els nutrients
dels aliments.
• El tub digestiu és molt llarg perquè els aliments
tarden el temps suficient a recórrer-lo.
Fitxa 5
1. • L’aparell circulatori està format per la sang,
els vasos sanguinis i el cor.
• La funció de l’aparell circulatori és repartir
pel cos els nutrients i l’oxigen, i retirar les
substàncies de rebuig.
2. • La sang transporta nutrients, oxigen
i substàncies de rebuig.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
• El cor funciona com una bomba i impulsa
la sang pels vasos sanguinis.
Nas: pituïtària groga.
• La sang va del cor a les cames per les artèries.
Boca: papil·les.
• La sang torna de les cames al cor per les venes.
• La sang passa de les artèries a les venes
pels capil·lars.
3. Impulsar la sang perquè circule pels vasos
sanguinis.
Fitxa 6
1. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: nas,
tràquea, bronquis, pulmons.
2. • El sistema respiratori capta l’oxigen de l’aire.
• La tràquea connecta el nas amb els bronquis.
• Els bronquis són dos tubs que penetren
als pulmons.
• Els pulmons són òrgans esponjosos i elàstics.
Fitxa 7
1. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: uretra,
renyons, bufeta.
2. • L’aparell excretor elimina les substàncies
de rebuig.
• L’aparell excretor està format pels renyons,
la bufeta i la uretra.
• Els renyons filtren la sang i la netegen.
• Als renyons es forma l’orina.
• L’orina s’emmagatzema a la bufeta.
• La uretra comunica la bufeta amb l’exterior.
Fitxa 8
1. • La funció de relació ens permet obtindre
informació de l’exterior.
• En la funció de relació intervenen l’aparell
locomotor i el sistema nerviós.
• El sistema nerviós està format per l’encèfal,
els nervis i la medul·la espinal.
• El conjunt de tots els ossos del cos
és l’esquelet.
2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: os, múscul,
cervell, medul·la espinal i nervi.
Fitxa 9
1. Pell: receptors del tacte.
Ull: retina, pupil·la i cristal·lí.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Orella: timpà i caragol.
2. • Els ulls capten la llum mitjançant la retina i envien
la informació al cervell a través del nervi òptic.
• E
l tacte ens permet conéixer característiques
dels objectes a través de la pell.
• L
’olfacte ens permet captar les olors mitjançant
el nas, gràcies a la pituïtària groga.
3. Els òrgans dels sentits capten la informació de
l’entorn, que es transporta a través dels nervis
fins al cervell, on s’interpreta.
Fitxa 10
1. A. S’han de posar ulleres per a protegir-se els ulls
del clor de l’aigua de la piscina.
B. Cal llegir amb llum suficient per a evitar
que els ulls es forcen massa.
C. No és convenient escoltar música amb
auriculars a un volum alt.
2. L’oftalmòleg és un metge especialitzat en els ulls,
mentre que l’otorinolaringòleg està especialitzat
en les orelles, el nas i la laringe.
Fitxa 11
1. R. M. A les xiques els canvia la forma del cos
i els creixen els pits, mentre que als xics els canvia
la veu i els ix borrissol al cos i a la cara.
2. R. M. En nàixer, els nadons no tenen dents. Durant
la infantesa ix la primera dentadura, formada per
dents de llet. A partir dels sis anys aquestes dents
van sent substituïdes per altres de noves que
donaran lloc a la dentadura definitiva.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: canines,
incisives, premolars i molars.
Fitxa 12
1. • R. M. En la fotografia A es veu un nadó que
depén totalment d’altres persones per poder
viure, mentre que en la B es veu un grup de
xiquets més grans i capaços de fer més coses
per ells mateixos.
• R. M. Els de la fotografia B ja saben caminar i
parlar. A partir de l’any, els nadons comencen
a gatejar i després a posar-se drets i repeteixen
els sons dels adults. Amb dos anys ja són
capaços de comunicar-se parlant.
Ciències de la Naturalesa 4
129
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
• R. M. Els nadons passen la major part del temps
davall la cura dels adults. Més endavant,
comencen a relacionar-se amb altres xiquets,
juguen i fan amistats.
Fitxa 13
1. • Sexual i vivípara.
• Que els descendents es desenvolupen
al ventre de sa mare.
• Embaràs.
• De llet materna (o llet preparada especialment
per a ells).
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, testicle,
pròstata, penis, ovari, úter, vagina, vulva.
Fitxa 14
1. D’esquerra a dreta: poques setmanes, tres mesos,
sis mesos, nou mesos.
2. • El nou ésser es desenvolupa al ventre de la
mare, a l’úter. Hi rep oxigen i nutrients a través
del cordó umbilical.
• El nadó ix a l’exterior als nou mesos durant
el part.
Fitxa 15
1. Cal encerclar: llavar-se les dents amb l’esquena
recta, seure amb l’esquena recta i recolzada en
el respatler de la cadira i doblegar les cames
i no l’esquena per alçar un objecte pesant.
Aquestes són les postures correctes perquè
mantenen l’esquena recta i prevenen lesions
en la columna vertebral.
2. Cal ratllar: «Abans de dormir».
Cal llavar-se les mans abans de menjar, després
d’anar al bany i després de jugar
amb una mascota.
Fitxa 16
1. La dieta és el conjunt de tots els aliments,
incloent-hi les menjades i les begudes, que pren
una persona. Una dieta saludable ha de ser
suficient i equilibrada.
2. Una dieta suficient és la que aporta l’energia i els
materials que necessitem; perquè siga equilibrada
ha d’aportar la quantitat suficient de cada nutrient.
3. • Carn roja o carn blanca: perquè aporta moltes
proteïnes i té menys greix que la roja.
• Oli d’oliva o cansalada: aporta greix d’origen
vegetal i és un dels elements fonamentals
de la dieta mediterrània.
4. • S’hi representen els aliments ordenats en sis
grups, cada un ric en un nutrient: grup 1, hidrats
de carboni; grup 2, greixos; grup 3, proteïnes;
grup 4, proteïnes i calci; i grups 5 i 6, vitamines,
sals minerals i fibra.
• Hem de consumir més els aliments que ocupen
més espai en la roda.
• Els més xicotets són els que s’han de consumir
amb moderació o de manera ocasional.
• Al centre de la roda.
5. • Carn: grup 3; proteïnes; diari.
• Formatge: grup 4; proteïnes, calci; ocasional.
• Fruites: grup 6; vitamines, sals minerals
i fibra; diari.
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1
1. A. bacteris, B. animals, C. plantes, D. protozous i
algues, E. fongs.
2. Animals: S’alimenten d’altres éssers vius.
Plantes: Fabriquen el seu propi aliment. No poden
desplaçar-se.
Fongs: No poden desplaçar-se. S’alimenten
d’altres éssers vius.
Bacteris: Només poden vore’s amb microscopi.
N’hi ha de beneficiosos i de perjudicials.
Protozous: S’alimenten d’altres éssers vius. Només
poden vore’s amb microscopi.
Algues: Fabriquen el seu propi aliment.
3. Els bacteris són molt xicotets.
Els fongs i els animals s’alimenten d’altres éssers
vius.
Les plantes i els fongs no poden desplaçar-se.
Els bacteris només es veuen amb el microscopi.
Les algues viuen en l’aigua.
Les plantes fabriquen el seu propi aliment
i els protozous han de prendre aliments.
Fitxa 2
1. V – V – F – F – F
130
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
2. • L
leó: vertebrat. Medusa: invertebrat.
Àguila: vertebrat. Estrella de mar: invertebrat.
• Lleó: mamífer. Àguila: ocell.
Fitxa 3
1. A. L’ós blanc és un animal mamífer, vivípar, que
respira per pulmons. Té la pell coberta de pèl, és
terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al
grup dels carnívors.
B. El cavall és un animal mamífer, vivípar, que
respira per pulmons, herbívor. Té la pell coberta
de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes.
Pertany al grup dels ungulats.
C. El ximpanzé és un animal mamífer, vivípar, que
respira per pulmons, omnívor. Té la pell coberta de
pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes.
Pertany al grup dels primats.
Fitxa 5
1. Els ocells són animals vertebrats que tenen el cos
cobert de plomes. Tenen ales i un bec dur. Tots
els ocells respiren per pulmons i ponen ous, per
la qual cosa són ovípars. Els adults donen calor
als ous, és a dir, els coven.
2. • Teuladí. Pardals. Cos xicotet i bec curt.
• M
ussol. Rapaços. Urpes i bec forts
i esmolats.
• Ànec. Nadadors. Dits units per una membrana.
• Estruç. Corredors. Ales xicotetes i potes fortes.
Fitxa 6
1. A. És una esponja. Pel seu cos en forma de sac
i amb porus.
2. R. G. La balena que dibuixen ha de tindre aletes,
cua i un espiracle. No té la pell coberta de pèl, és
nua, viu en l’aigua i es desplaça nadant amb les
aletes i la cua, que és horitzontal.
B. És un cuc. Pel seu cos allargat i sense potes.
És un cuc de terra.
Fitxa 4
D. És un mol·lusc del grup dels bivalves.
Per la forma de la petxina, que és similar
a una vieira.
1. Els rèptils són un grup de vertebrats que,
majoritàriament, viuen en terra i es desplacen de
quatre grapes. Respiren per pulmons. Tenen la
pell coberta d’escates. Són ovípars i no solen
covar els ous ni cuidar les cries.
2. R. M.
El cos de la serp és allargat i no té potes.
Es desplaça reptant. El cos de la tortuga està
protegit per una closca i es desplaça amb les
quatre potes.
3. Els amfibis tenen la pell nua. Quan naixen respiren
en l’aigua i es desplacen amb una cua. Els adults
respiren per pulmons o per la pell. Tenen potes
per a desplaçar-se.
4. • É
s un gripau. No té cua. Les potes del darrere
són més llargues que les del davant.
• És un tritó. Té cua. Les quatre potes són iguals.
5. Brànquies. Escates. Ovípars. Aletes.
6. Els peixos ossis tenen un esquelet fet d’ossos
i els peixos cartilaginosos tenen un esquelet fet
de cartílag, que és més flexible que l’os.
Exemples de peixos ossis: peix pallasso, sardina,
lluç…
Exemples de peixos cartilaginosos: tauró, rajada,
manta…
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
C. És un eriçó de mar. Per la seua forma
arredonida i amb nombroses espines.
E. És una medusa. Pel seu cos en forma
de paraigua amb tentacles.
Fitxa 7
1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cap, tòrax,
abdomen, antenes, ales i potes.
2. R. M.
Mosquit, mosca, vespa, papallona, formiga, abella,
escarabat, llagosta, puça, libèl·lula, etc.
3. F – F – V.
Fitxa 8
1. • R. M. Principalment mengem carn de la vaca,
el porc i el pollastre. I el peix, del lluç, el llucet
i l’abadejo.
• Els ous procedeixen dels ocells, sobretot, de
la gallina. La llet, principalment de les vaques,
de les ovelles o de les cabres. I la mel, de les
abelles.
2. • La llana s’obté del pèl d’alguns animals.
La llana més emprada és la de l’ovella.
• El cuir s’obté a partir de la pell d’alguns animals.
Ciències de la Naturalesa 4
131
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
Moltes de les nostres peces d’abric estan fetes
amb cuir.
Fitxa 9
Pistil. És la part femenina de la flor.
2. • Les plantes tenen dues formes de reproduir-se:
sexual i asexual.
1. R. G.
• En la reproducció sexual intervenen dues plantes
i es du a terme mitjançant les flors.
2. Els arbres i arbustos tenen tiges de tipus llenyós,
mentre que les herbes les tenen de tipus herbaci.
• La part masculina de la flor són els estams
i la part femenina, el pistil.
3. Encisam: fulles.
• En la reproducció asexual intervé una sola
planta i es du a terme mitjançant estolons,
rizomes, bulbs i tubercles.
Safanòria: arrel.
Creïlla: tija.
Fitxa 10
Fitxa 13
1. Falgueres; molses; gimnospermes; angiospermes.
1. • Els boscos es componen de molts arbres
que creixen molt junts.
2. Les angiospermes tenen flors grans i vistoses, amb
calze i corol·la. Les de les gimnospermes són poc
vistoses, i no tenen calze ni corol·la.
3. Les plantes no tenen flors tot l’any, només en
algunes èpoques, normalment a la primavera o a
l’estiu.
Fitxa 11
1. • La saba bruta està formada per aigua i sals
minerals.
• Les plantes prenen l’aigua i les sals minerals
mitjançant l’arrel.
• Mitjançant la fotosíntesi, la saba bruta s’uneix
al diòxid de carboni en presència de la llum
i es transforma en saba elaborada.
• Els aliments es distribueixen per totes les parts
de la planta en forma de saba elaborada.
2. • Les plantes obtenen l’aigua que necessiten
emprant les fulles. F
• Els sòls fèrtils són rics en sals minerals. V
• El diòxid de carboni és un gas que les plantes
prenen del sòl. F
• Les plantes obtenen el seu propi aliment
mitjançant la fotosíntesi. V
• El matollar està format sobretot per arbustos.
• Les praderies són grans extensions
cobertes d’herba i sense a penes arbres
ni arbustos.
• Al desert, les plantes sobreviuen amb poca
aigua.
2. Bosc; matollar; praderia; desert.
3. R. M.
Sòl: sembla que es tracta d’un sòl pobre.
Humitat: poc humit per a ser un bosc.
Tipus de vegetació: hi predominen els arbustos.
Es tracta d’un matollar.
Fitxa 14
1. D’esquerra a dreta: llaurar, podar, collir, regar.
2. D’esquerra a dreta: conreu de regadiu
i d’una herbàcia; conreu de secà i d’una llenyosa.
Fitxa 15
1. Els cérvols són éssers vius consumidors,
perquè necessiten alimentar-se de plantes.
• La fotosíntesi únicament es produeix durant
el dia. V
Un ecosistema està format per un conjunt d’éssers
vius, el lloc on habiten i les relacions
que s’hi estableixen.
• Les plantes expulsen diòxid de carboni
en realitzar la fotosíntesi. F
Les plantes són éssers vius productors,
perquè poden elaborar el seu propi aliment.
Fitxa 12
1. R. G. D’esquerra a dreta:
Estams. Són la part masculina de la flor.
132
Ciències de la Naturalesa 4
2. A. Als deserts creixen molt poques plantes,
ja que hi ha molt poca humitat.
B. Els ecosistemes d’aigua dolça són els rius, llacs,
llacunes, estanys…
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
C. Els boscos estan formats per arbres que creixen
prop els uns dels altres.
D. Les praderies estan formades per herbes
amb molt pocs arbres o arbustos.
E. Els ecosistemes d’aigua salada són els mars
i els oceans.
F. En els matollars hi ha arbustos, ja que el sòl és
pobre o hi ha poca humitat.
Fitxa 16
1. Les fletxes han d’apuntar cap a la dreta.
D’esquerra a dreta: productor; consumidor
herbívor, consumidor carnívor.
2. R. M.
• Les persones som omnívores, perquè prenem
aliments d’origen vegetal i d’origen animal.
Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
Fitxa 1
1. • Un got i una forqueta són objectes i estan
formats per matèria.
• Les substàncies que formen el got i la forqueta
són el vidre i l’acer.
2. Objectes: anell, boleta i llima.
Substàncies: or i vidre.
3. • La massa és la quantitat de matèria que té
un objecte.
Es pot mesurar en quilograms (kg).
• El volum és l’espai que ocupa un objecte.
Es pot mesurar en litres (L).
• El llop és un consumidor carnívor
perquè s’alimenta d’altres animals.
Fitxa 2
• Una planta és un productor i serveix d’aliment
als consumidors herbívors.
1. Densitat = massa : volum =
= 60 g : 30 cm3 = 2 g/cm3
3. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: elefant,
acàcia, zebra, herba, girafa, gasela, lleopard, lleó,
hiena.
4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix, hi falten herba,
zebra, lleó i hiena.
5. R. G. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: acàcia;
lleopard; gasela.
• Densitat = 54 g : 6 cm3 = 9 g/cm3
• No, no n’hi flotarà cap perquè la densitat que
tenen és més gran que la de l’aigua (1 g/cm3).
2. De dalt a baix:
Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té el
mateix volum que la de la dreta i la seua massa és
major.
Han d’encerclar la bola de l’esquerra, perquè té la
mateixa massa que la de la dreta, però el seu volum
és menor.
Fitxa 3
1. • Els sòlids tenen forma fixa i volum fix.
• Els líquids tenen forma variable i volum fix.
• Els gasos tenen forma variable i volum variable.
2. Dalt, d’esquerra a dreta: fusió i evaporació.
Baix, d’esquerra a dreta: solidificació
i condensació.
Fitxa 4
1. • Les substàncies pures estan formades per un sol
tipus de matèria.
• En una mescla homogènia no es distingeixen
els components.
• L’aire és una mescla de diversos gasos.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
133
SOLUCIONS. PLA DE MILLORA
• El sucre és una substància pura.
2. Quètxup " mescla homogènia.
Refresc " mescla homogènia.
Sopa " mescla heterogènia.
Bloc de formigó " mescla heterogènia.
Polsera " substància pura.
Diamant " substància pura.
Fitxa 5
1. Filtració, decantació i evaporació.
2. • Usaria la filtració.
• S’hi empra l’evaporació.
• Per a obtindre’n també l’aigua, caldria emprar
la destil·lació.
Fitxa 6
1. • Molt resistent: acer, formigó, granit.
• Poc flexible: granit, vidre, ceràmica.
• Molt elàstic: cautxú, goma, acer en forma
de ressort.
• Molt fràgil: vidre, ceràmica, porcellana.
2. • La plastilina no és dura, ja que es ratlla molt
fàcilment.
• El granit no és elàstic, ja que no es pot deformar.
• L’acer és resistent, ja que no es trenca fàcilment.
• La closca d’ou no és tenaç, ja que es trenca
amb qualsevol colp.
Fitxa 8
1. • Velocitat = espai : temps =
= 360 km : 3 h = 120 km/h
• Velocitat = espai : temps =
= 20 km : 2 h = 10 km/h
2. El baló està parat. El xut fa una força sobre aquest
i fa que es pose en moviment.
El xiquet exerceix una força amb les mans per fer
que el baló es pare.
Si el xiquet no parara el baló, aquest acabaria
parant-se a causa de la força de fregament.
Fitxa 9
1. Les fonts d’energia són recursos d’origen natural
dels quals s’obté energia.
Renovable: fusta, vent i aigua.
No renovable: carbó, petroli i gas natural.
2. central tèrmica " combustibles fòssils
central eòlica " vent
central hidroelèctrica " aigua
central solar " energia del sol
3. R. M.
• El petroli és el combustible fòssil més utilitzat.
• El carbó és una roca que s’extrau a les mines.
Fitxa 10
Fitxa 7
1. L’energia és la causa que ocórreguen canvis en
la matèria. Quan alguna cosa té energia, és capaç
de produir canvis en el seu entorn.
1. • Força a distància.
2. Lluminosa; química; elèctrica.
• Força per contacte.
• Força per contacte.
• Força a distància.
2. A. La força parteix de la unió del carro al cavall
en la direcció en què tira el carro.
B. La fletxa parteix del punt en què el senyor agafa
el carro en la direcció en què espenta.
C. La fletxa ix del punt en què la mà toca
la pilota, en la direcció en què es llança.
D. La fletxa ix del punt en què el baló contacta
amb la xarxa i en direcció cap al baló.
3. • Polsar l’interruptor per encendre el llum:
d’elèctrica a lluminosa.
• Cremar troncs a la llar: de química a tèrmica.
• Posar les piles al cotxe teledirigit i jugar-hi:
de química a elèctrica i d’aquesta a mecànica.
Fitxa 11
1. Posar la llavadora només quan estiga plena.
Utilitzar el transport públic sempre que puguem.
Usar bombetes de baix consum o bombetes LED.
E. La fletxa es dirigeix des de la cabota del martell
cap al clau.
Controlar la temperatura de la calefacció i l’aire
condicionat.
F. Les fletxes es dibuixen en cada clip apuntant
cap a l’imant.
No deixar la nevera oberta innecessàriament.
134
Ciències de la Naturalesa 4
Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls
encesos.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
2. Les fonts d’energies renovables no s’esgoten
i generen menys contaminants. Per això cal
animar les persones a utilitzar-les.
3. Reutilitzar " tornar a donar ús als residus.
Reciclar " emprar els residus per a fabricar
materials nous.
Reduir " produir menys residus.
Fitxa 12
1. Han de pintar les tres fletxes inferiors.
2. • La calor passa dels cossos amb més
temperatura als que en tenen menys.
• Els materials conductors transmeten bé
la calor.
• Els materials aïllants transmeten malament
la calor.
• Una palanca és una barra rígida que descansa
sobre un punt de suport.
3. Els barrils es pugen espentant-los per un pla
inclinat. Després, gràcies a una palanca, es
pugen a un ascensor. L’ascensor s’eleva amb
ajuda d’una corriola.
4. R. G. En la primera palanca, baixarà el braç
esquerre i pujarà el dret. En la segona, baixarà
el dret i pujarà l’esquerre.
5. • Per a pujar un objecte per un pla inclinat cal fer
menys força que per a alçar-lo sense aquest.
• Elevar alguna cosa amb una corriola és més fàcil
que alçar-la sense aquesta, ja que ens podem
ajudar del nostre pes.
• En usar una palanca, apliquem una força
en el braç llarg. En el braç curt, la força és
major, però l’espai que recorre és menor.
Fitxa 13
Fitxa 16
1. • La llum és una forma d’energia.
1. Han d’encerclar l’ordinador, l’aparell de música
i la bicicleta.
• Les fonts lluminoses són les que emeten llum.
• Les estrelles són una font lluminosa natural.
• Un televisor és una font lluminosa artificial.
2. A. Transparent. B. Translúcid. C. Opac.
2. • Un eixugador de cabells és una màquina
composta perquè està format per moltes peces
diferents.
3. La llum d’una font lluminosa arriba a un objecte,
s’hi reflecteix i arriba als nostres ulls.
• Coberta o carcassa, motor, estructura,
operadors mecànics, pantalles i indicadors
i elements de control.
Fitxa 14
• No totes tenen motor. Una bicicleta, per
exemple, no en té, ni un televisor.
Exemples model: bicicleta, llum flexo, llanterna.
1. R. G.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat
de la llum roja, que la reflecteix: color roig.
• No absorbeix llum de cap color. Per tant,
reflecteix tota la llum que rep: color blanc.
• Absorbeix la llum de tots els colors, llevat
de la llum de color groc: color groc.
• Absorbeix la llum de tots els colors: color
negre.
2. Perquè la llum blanca es descompon en llums
amb els colors de l’arc iris.
Fitxa 15
1. D’esquerra a dreta: palanca; pla inclinat; corriola.
2. • Les màquines simples estan formades
per una o poques peces.
• Una corriola consisteix en una roda amb un solc
pel qual passa una corda.
3. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
eix, engranatge, corretja, roda.
4. En el primer dibuix, la fletxa va en la mateixa
direcció. En el segon, va en direcció oposada.
En el tercer, van les dues en la mateixa direcció,
però oposada a la que està dibuixada.
5. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: element
de control, engranatge, indicador, interruptor.
Fitxa 17
1. S’ha substituït el carro tirat per bous per un camió
amb remolc que pot transportar molta més
càrrega. Ens facilita la vida perquè estalvia
molt de temps.
2. R
. M. Medicina: Les radiografies. Transport: L’avió.
Indústria: Els robots industrials. Comunicació: La
telefonia mòbil.
• El pla inclinat és una superfície plana i inclinada.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
135
Solucions. Programa d’ampliació
Bloc 1. L’ésser humà
Fitxa 1
1. • La sang és un teixit líquid de consistència
viscosa que flueix per l’organisme.
• No, per a donar sang cal tindre almenys 18 anys,
és a dir, ser major d’edat.
• Infecció. Procés pel qual gèrmens envaeixen
una part del cos i es multipliquen,
fet que provoca una malaltia.
• Coagulació. Procés en el qual cèl·lules
sanguínies, les plaquetes, i distintes proteïnes
de la sang s’aglutinen per a cicatritzar vasos
sanguinis danyats i controlar-ne la sagnia.
4. R. G.
• R. M. Donació voluntària significa que ningú
obliga una altra persona a donar sang i es fa
només si un vol; donació altruista significa que
es fa pel bé d’altri i sense esperar res a canvi.
Fitxa 3
• Resposta lliure (R. L.).
1. • L’interior del nas són les fosses nasals.
2. En la funció de nutrició. R. M. Perquè la sang
circula per tot el cos (procés de circulació) i
transporta els nutrients que obté en el procés
de nutrició, l’oxigen que intervé en el procés
de respiració i les substàncies de rebuig
que s’eliminen en el procés d’excreció.
3. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: circulatori;
nutrients, oxigen, substàncies de rebuig; digestiu;
nutrients; respiratori; oxigen; excretor; substàncies
de rebuig.
4. R. L.
Fitxa 2
1. • La part líquida de la sang s’anomena plasma.
Està formada sobretot per aigua.
• La sang deu el seu color roig als glòbuls rojos.
• La funció dels glòbuls blancs és combatre
les infeccions.
• La funció de les plaquetes és taponar les ferides
mitjançant la coagulació.
2. • Glòbuls rojos. R. M. La sang no portaria oxigen
a les cèl·lules de l’organisme i moririen.
• Glòbuls blancs. R. M. L’organisme no podria
defensar-se de les infeccions i podríem patir
greus conseqüències i fins i tot morir.
• Plaquetes. R. M. La sang no coagularia
i ens dessagnaríem en fer-nos una ferida.
3. • Cèl·lula. Unitat fonamental dels organismes vius,
generalment de mida microscòpica, capaç
de reproducció independent i formada
per un citoplasma i un nucli envoltats
per una membrana.
136
Ciències de la Naturalesa 4
D’esquerra a dreta: vas sanguini, glòbul blanc,
glòbul roig, plaqueta.
• Les fosses nasals comuniquen amb els sins
nasals.
• La funció principal dels sins nasals és alleugerir
el pes del cap.
2. • El moc que produeixen els sins nasals té la
funció d’ajudar a eliminar les partícules estranyes
que entren al nas.
• R. M. Es produeix més moc del que és normal
quan tenim alguna malaltia que afecta l’aparell
respiratori, com una grip o un catarro.
3. • Les venes que recobreixen els sins nasals
transmeten la calor de la sang a l’aire.
• Els sins nasals serveixen per a alleugerir el pes
del crani.
• L’aire s’humiteja dins dels sins nasals.
• Els sins nasals també actuen com a caixa
de ressonància per a la veu.
• El moc produït als sins nasals ajuda a expulsar
les substàncies estranyes.
4. R. M. Si sagna el nas, cal seure i inclinar-se un poc
cap avant i pressionar sobre les aletes del nas
amb els dits polze i índex. També s’hi poden aplicar
compreses fredes. I si la sagnia no cedeix, cal anar
a la consulta del metge.
Fitxa 4
1. R. M.
Per exemple, unes creïlles fregides, la llet,
el formatge i la mel. Tots aquests productes,
abans d’eixir a la venda, han de ser tastats
per a assegurar que tenen el sabor correcte.
2. R. M.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Es necessiten els cinc sentits, ja que cada un ens
aporta una informació distinta sobre el producte.
L’olfacte, l’olor.
El gust, els sabors bàsics.
El tacte, la temperatura i la textura.
• És falsa, perquè un adolescent de 15 anys
no està preparat per a assumir algunes
responsabilitats dels adults.
• És falsa. En nàixer, no sabem fer res i depenem
totalment d’altres persones.
La vista, el color i l’aspecte.
4. R. M. Escriure, usar l’ordinador, cantar, lligar-me
les sabatilles o llegir.
L’oïda, altres característiques com el destapament
d’una botella o l’obertura d’un pot.
Fitxa 6
3. R. M.
A.
Vista: l’aspecte que té i el color dels ingredients.
Oïda: el cruixit de la massa.
Gust: els sabors bàsics, especialment el salat.
Tacte: la textura i la temperatura.
Olfacte: el conjunt d’olors de la mescla
d’ingredients.
B.
Vista: en vore el cuc, és molt probable que sentim
rebuig i això en condicione el sabor.
Oïda: res.
Gust: el sabor queda condicionat per la presència
del cuc.
Tacte: textura de la poma.
Olfacte: olor de poma.
4. R. M.
Els sabors bàsics són detectats per les papil·les
gustatives, localitzades principalment a la boca.
Els receptors de l’olor es troben a la pituïtària
groga, que està a l’interior del nas.
Fitxa 5
1. • Es modifiquen la forma i el volum dels músculs.
• Créixer també significa desenvolupar-se
com a persona.
• El cervell.
• La capacitat d’aprendre es manté durant tota
la vida.
1. R. L.
2. • L’òrgan en el qual es desenvolupa el futur nadó
s’anomena úter.
• El fetus rep oxigen i nutrients a través del cordó
umbilical.
• El fetus elimina substàncies de rebuig a través
del cordó umbilical.
• R. M. El melic és la marca que queda en
l’abdomen del nadó quan es talla el cordó
umbilical després del part.
3. 1. L’úter comença a contraure’s.
2. La mare comença a espentar.
3. El nadó ix per la vagina.
4. Es talla el cordó umbilical.
4. • L’embaràs dura uns nou mesos.
• L’úter és un òrgan present només en les dones.
• Els pulmons del nadó comencen a funcionar
quan ix de sa mare.
• En nàixer el nadó plora perquè els
seus pulmons comencen a funcionar.
Fitxa 7
1. • Els microbis són organismes que no es poden
vore a simple vista.
• Un microscopi és un instrument que ens permet
augmentar la imatge per a poder observar
organismes que no es poden vore a simple vista.
• Alguns microbis poden ser útils i beneficiosos,
mentre que d’altres poden produir malalties.
2. Quan tinga 31 anys farà d’alçada més o menys
igual, perquè el que és normal és que el creixement
del cos acabe als 20 anys.
2. En menjar o tocar-nos els ulls, els microbis
que estan a la pell poden entrar al nostre cos
i provocar malalties. Per a evitar-ho hem de
llavar‑nos les mans amb sabó abans de menjar
i després d’anar al bany.
3. • És correcta, perquè a una persona de 75 anys
li costa més moure’s.
3. F – V – V. No podem vore microbis a simple vista.
Per a observar-los necessitem un microscopi.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Ciències de la Naturalesa 4
137
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
4. • En deixar el pa a l’aire i en un lloc humit,
la floridura creix.
• No convé menjar-lo perquè pot fer mal.
5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: 2, 1, 3 i 4.
L’ordre és aquest perquè hem de llavar-nos
les mans després de tocar les mascotes
i abans de manipular aliments i menjar.
Fitxa 8
1. • R. L.
• R. L. Depén del moment de realització de la fitxa.
Seguint la temporització de l’editorial, la resposta
podria ser: poma, pomelo i raïm.
• Té millor preu, perquè n’hi ha més, i no
s’ha emmagatzemat ni refrigerat perquè arriba
al mercat directament.
• R. L.
2. • R. M. Plàtan. • R. M. Meló. • R. M. Raïm.
• R. M. Pomelo.
3. R. L.
4. R. L.
Fitxa 9
1. Hoquei – ciclisme – escalada – pàdel.
2. R. L.
3. Perquè per a realitzar-los es requereix fer exercici
físic.
4. 1. Patins. 2. Casc. 3. Aletes. 4. Manillar. 5. Raqueta. 6. Bicicleta. 7. Passes.
8. Casella. 9. Cinturó.
Bloc 2. Els éssers vius
Fitxa 1
1. R. M. Els principals usos de les algues són:
com a aliment, directament o com a ingredients,
com a adob de conreus, en la indústria cosmètica
(per a fabricar cremes, maquillatges…), com a font
de medicaments i com a combustibles ecològics
(en estudi).
2. R. L.
3. • Diferències entre algues i plantes: les algues no
tenen arrel, tija ni fulles com les plantes. Viuen en
l’aigua o en llocs amb molta humitat. Poden ser
microscòpiques, mentre que les plantes són
totes visibles a simple vista.
• Diferències entre algues i fongs: les algues
fabriquen el seu propi aliment i els fongs
s’alimenten d’altres éssers vius.
4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: bacteris; fongs;
algues; plantes; animals.
Fitxa 2
1. • F
alcó pelegrí, solraig, guepard, gasela
i cicindèlid.
• S
í, si és en un recorregut curt, ja que el guepard
té menys resistència que la gasela.
• P
er a caçar les seues preses i per a fugir
dels seus depredadors.
• Per a atrapar les seues preses.
2. Les potes, perquè amb aquestes són capaços
d’impulsar-se i accelerar en poc de temps. A més,
les seues grapes els permeten agarrar-se al sòl
amb força i canviar ràpidament de direcció.
3. R. M. Tortuga, caragol, estrella de mar, llimac
i cavall marí.
4. R. L.
Fitxa 3
1. Un dofí és un cetaci. És mamífer, vivípar, respira
per pulmons i necessita eixir a la superfície de
l’aigua per a respirar. Prenen l’aire per un orifici
anomenat espiracle. El seu cos és allargat
i es desplaça movent la cua i les aletes.
2. • A
l procés pel qual els dofins poden produir molts
sons variats i interpretar l’eco que es produeix
en xocar aquests sons amb els cossos
que estan al seu voltant.
138
Ciències de la Naturalesa 4
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
• P
er a comunicar-se i per a poder determinar
la distància, el rumb, la mida i fins i tot
la textura de diferents objectes.
• R. L.
• Per a dur el bestiar a zones més càlides
del sud per a passar l’hivern.
• Perquè a l’estiu la pastura s’asseca
i fa massa calor.
3. R. L.
3. R. L.
4. R. M. Els ratpenats són els únics mamífers
capaços de volar, perquè les seues extremitats
superiors són ales. Viuen de nit i dormen
de dia. S’orienten i cacen mitjançant
l’ecolocalització.
4. R. L.
Fitxa 4
1. • 65 milions d’anys.
• 12 metres de llarg.
• E
l més gran és el cocodril marí i el més xicotet
és el caiman de Cuvier.
2. R. G. Han d’assenyalar-hi la mandíbula, la cua,
les potes i els ulls.
3. R. M. Els cocodrils, per a mantindre humits
i hidratats els ulls quan estan fora de l’aigua,
segreguen un líquid aquós i sembla que estan
plorant. Per això, quan algú «plora de mentida»,
sense sentiment real de tristesa o dolor, es diu
que les seues llàgrimes són «llàgrimes de cocodril».
4. El cocodril marí viu a Austràlia, i el caiman
de Cuvier, a les conques dels rius Amazones
i Orinoco.
Fitxa 5
1. D’esquerra a dreta: pòlip, medusa i coral.
2. • S’assemblen en el fet que tots dos són animals
aquàtics del mateix grup i posseeixen tentacles.
• Es diferencien en el fet que la medusa té vida
lliure, mentre que els pòlips viuen fixos a les
roques i enganxats els uns als altres, i així formen
un coral.
3. Perquè les roques creixen contínuament en
augmentar el nombre de pòlips que es van
envoltant de calcita.
4. R. L.
Fitxa 6
1. R. M. La transhumància és el desplaçament
de bestiar, principalment oví i boví, de zones
altes i fresques a l’estiu a zones càlides a l’hivern.
Es feia a través d’una xarxa de camins especials
anomenats canyades.
2. • Nord-sud.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Fitxa 7
1. R. M.
El primer és el realitzat pel vent, que transporta
els grans de pol·len per l’aire fins que arriben
a una altra flor.
L’altre procés és el realitzat per animals: insectes,
com les abelles, o ocells, com el cas del colibrí.
En els dos casos, els animals s’alimenten
del nèctar de les flors i el pol·len se’ls enganxa
al cos. D’aquesta manera arriba a altres flors.
2. R. M.
El nèctar és una substància líquida molt ensucrada
i amb un alt contingut nutricional, que serveix
d’aliment a molts animals.
La planta l’usa com a reclam perquè els animals
s’hi acosten i actuen com a transportadors
del pol·len d’una flor a una altra.
3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
3, 2, 4 i 1. R. L.
4. R. M.
L’ovari madura i es transforma en un fruit,
a l’interior del qual es troben les llavors.
Quan una d’aquestes llavors cau a terra, pot
germinar i donar origen a una planta nova.
Fitxa 8
1. • Les flors són els òrgans encarregats
de la reproducció sexual de les plantes.
• Les flors tenen una corol·la formada per pètals,
un calze format per sèpals, uns estams
i un pistil.
• R. L. Exemples model: roser, rosella, margarida,
ametler…
2. • És un ésser viu que viu a costa d’un altre
de distinta espècie, del qual s’alimenta
i al qual perjudica.
• Perquè, com que no té fulles, no pot realitzar
fotosíntesi i aconsegueix l’aliment d’altres
Ciències de la Naturalesa 4
139
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
plantes, de les quals absorbeix la saba
elaborada.
• R. M. Polls, caparres, puces, vesc...
3. 1. L’abella va a una flor a pel nèctar i s’hi carrega
de pol·len.
2. Se’n va de la flor en cerca d’una altra
transportant el pol·len.
3. Va a una altra flor, on deposita el pol·len
de l’anterior.
4. • Moltes flors són molt vistoses per a atraure
els insectes que necessiten per a la pol·linització.
• Atraure les mosques que així duen a terme
la pol·linització.
Fitxa 10
1. • Alguns animals s’adapten a viure a la ciutat
perquè hi ha pocs depredadors i perquè
s’hi troben aliments amb facilitat.
• Els falcons s’instal·len a la ciutat perquè
nidifiquen als buits dels edificis
i poden obtindre abundants preses.
• Les oronetes fabriquen el nius amb fang
a les volades de les cases.
2. • Perquè hi ha pocs depredadors i hi troben
aliment.
• Solen aprofitar les deixalles que produeixen
les persones.
Fitxa 9
• Als abocadors de les ciutats es poden vore
cigonyes i gavines, tot i que estiguen lluny
del mar.
1. • R. M.
• S’hi poden trobar xots i eriçons, per exemple.
Tot i que ambdues són plantes aquàtiques,
les posidònies viuen completament
submergides, mentre que en el cas dels
nenúfars una part de la planta sempre està fora
3. L’oroneta s’uneix amb la volada de la teulada;
la cigonya, amb l’abocador, i l’eriçó, amb el parc.
de l’aigua.
1. • Les acàcies viuen en certes regions d’Àfrica
i d’Amèrica del Sud.
• R. M.
Perquè viuen sempre en l’aigua.
• R. M.
Els nenúfars són d’aigua dolça, especialment
en estanys i llacs, mentre que les posidònies
es localitzen en els fons marins.
• R. M.
És una angiosperma, perquè té una flor gran
i vistosa amb pètals i corol·la.
2. R. M.
S’assemblen a praderies d’herba. De fet,
se’ls anomenen praderies marines.
3. R. M.
Sobretot peixos, perquè hi poden trobar aliment
i amagar-se dels depredadors.
4. R. M.
Els nenúfars l’obtenen de l’aire, ja que les seues
fulles sempre estan fora de l’aigua. Les posidònies
el prenen de l’aigua.
5. R. M.
Principalment, a través de l’aigua, pels corrents
marins.
140
Ciències de la Naturalesa 4
Fitxa 11
• L’associació entre l’acàcia i les formigues
s’anomena mutualisme.
• R. M. Les abelles i les plantes amb flors.
2. àguila " competència " falcó
poll " parasitisme " persones
rèmora " comensalisme " tauró
acàcia " mutualisme " formiga
3. • El mutualisme és una relació entre éssers vius
en la qual tots dos resulten beneficiats.
• Dues espècies diferents d’un ecosistema
que tenen el mateix aliment estableixen
una relació de competència.
• El parasitisme és una relació en la qual un
dels organismes es veu beneficiat i l’altre
perjudicat.
• L’organisme que allotja un paràsit s’anomena
hoste.
• Els líquens estan formats per un fong
i una alga.
4. R. M. Per exemple, el mutualisme entre abelles
i plantes amb flor.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Bloc 3. Matèria, energia
i tecnologia
• L’aerogel es comporta com una superesponja
i pot absorbir fins a nou-centes vegades
el seu pes.
Fitxa 1
• L’estructura de l’aerogel està formada
per milions d’espais minúsculs.
1. • 100 ºC.
• L’aigua líquida ja no augmenta de temperatura,
sinó que es converteix en vapor d’aigua.
• 0 ºC.
• El gel comença a fondre’s i a transformar-se
en aigua líquida.
2. • 100 ºC.
2. R. G. El dibuix ha de representar un material ple
de buits, com una esponja.
3. R. L.
4. Es comporta com un gas per la seua capacitat
de comprimir-se, i com una superesponja per la
seua gran capacitat d’absorció, fins a nou-centes
vegades el seu pes.
• L’aigua està bullint i evaporant-se però es manté
a 100 ºC.
Fitxa 4
• 0 ºC.
1. • Gràcies al seu pelatge, format per dues capes
de llana de diferents característiques.
• El gel s’està fonent, però encara es manté
a 0 ºC.
3. No, perquè a partir de 100 ºC, que és la
temperatura d’ebullició, l’aigua líquida és vapor
d’aigua. No obstant això, a pressions superiors
a l’atmosfèrica, la temperatura de fusió supera
els 100 ºC.
• És una capa de llana fina i suau, de color marró
clar, que es localitza davall d’una altra capa
de pèl més gros i llarg.
• A la primavera els bous mesquers perden el pèl
amb el qual han passat l’hivern. Aquest període
es coneix amb el nom de muda.
4. El primer canvi d’estat és la fusió i el segon és
la solidificació.
2. Perquè la capa de llana que cobreix el quiviut
és més fosca i amb unes característiques diferents.
5. Calfant-los o refredant-los. L’alcohol i l’aigua tenen
distintes temperatures d’ebullició i fusió.
3. R. L. Hi ha de dir que es tracta d’un tipus d’ovella,
que es localitza en zones fredes del planeta
i els beneficis que aporta la seua llana
per a les persones.
6. • Sòlid • Líquid • Gas.
Fitxa 2
1. • El petroli és una substància negra i viscosa
a partir de la qual s’obtenen combustibles
i altres substàncies.
• El petroli es troba davall terra i s’extrau perforant
pous de centenars de metres.
• Els seus components se separen mitjançant
destil·lació.
2. De dalt a baix: gasos, gasolina, querosé, gasoil.
3. R. G. Haurien de dibuixar-hi la torre d’extracció,
la refineria i el camió de transport, potser
amb oleoductes entremig.
Fitxa 3
1. • L’aerogel va ser creat per un grup de científics
xinesos l’any 2013.
• El suro blanc dels embalatges pesa cinc
vegades més que l’aerogel.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
4. No, perquè no cal esquilar-lo, ja que la llana es
desprén en el període de muda. Les peces de roba
no s’encongeixen quan es llaven amb aigua
calenta.
Fitxa 5
1. • La força que s’oposa a la marxa d’un tren
és la de fregament.
• No, la força de fregament no desapareix
per complet.
• R. M. Desapareix el fregament amb les vies
del tren però no amb l’aire.
2. Anirà més ràpidament el cotxe de fórmula 1.
Independentment de la potència, té l’avantatge de
ser més aerodinàmic, per la qual cosa el fregament
amb l’aire és menor.
3. R. G. Han de dibuixar-hi fletxes que indiquen
repulsió en el primer cas, i que indiquen atracció,
en el segon.
Ciències de la Naturalesa 4
141
SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
• R. G. Han d’encerclar el dibuix de l’esquerra.
• Que s’atraurien i el tren no podria «flotar».
4. R. L.
Fitxa 6
1. • Per a reduir la possibilitat d’incendis.
Es du a terme abans que arribe l’estiu.
• Es refereix a les restes de branques, fulles,
pinyes... És un tipus d’energia renovable,
ja que es reposa a la temporada següent
sempre que es conserve la vegetació.
• Els pinyols d’oliva, que provenen dels conreus
d’olivera per a la producció d’oli principalment.
• L’elèctrica i la tèrmica.
2. Perquè contenen energia química
que es transforma en tèrmica.
3. • L’energia química dels residus forestals
es transforma en energia elèctrica a la central
del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple,
perquè funcionen les bombetes de la casa;
en aquestes, l’energia elèctrica es transforma
en energia lluminosa.
• L’energia química dels residus forestals també
s’utilitza per a calfar la casa: a l’estufa, l’energia
química es transforma en energia tèrmica.
• Un altre ús dels residus forestals és fer funcionar
un xicotet tren que hi ha al poble perquè l’usen
els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet
que l’energia química es transforma en energia
mecànica.
4. R. M. En els conreus hi ha un període de collita.
En el cas del blat es generen molts residus,
ja que només s’aprofiten les seues llavors
per a l’elaboració de farina. La resta de la planta
es pot usar per a produir energia o com a aliment
per a bestiar.
Fitxa 7
1. • Reduir-ne la producció.
• En el seu ús per a la fabricació de refrescos
amb bambolles, capturant el diòxid de carboni
de l’aire.
• Consisteix a convertir-lo en una font d’energia,
és a dir, transformar-lo en combustible.
• Que al seu torn generaria contaminació.
2. • En l’actualitat, part d’aquest gas procedeix
de l’ús de combustibles fòssils. En els cotxes,
en les calefaccions, etc.
142
Ciències de la Naturalesa 4
• De manera natural el diòxid de carboni intervé
per a mantindre la temperatura del planeta. En
excés, pot provocar un sobrecalfament.
3. Es reduirien els residus gasosos, com el mateix
diòxid de carboni, que produeix calfament global,
i no tindríem el problema de l’esgotament, com
ocorre actualment amb les fonts d’energia no
renovables.
4. Reutilitzar: elaborant begudes amb bambolles
a partir del diòxid de carboni de l’aire. Reciclar:
fabricant combustibles amb el diòxid de carboni.
Reduir: deixant d’usar combustibles fòssils.
Fitxa 8
1. Correspon a una bombeta tradicional,
ja que té filament.
2. • Les bombetes LED no tenen un filament a
l’interior.
• Les bombetes LED es fabriquen amb distints
materials perquè produïsquen distints colors.
• La llum blanca de les bombetes LED
s’aconsegueix mesclant LED de color blau
i groc.
3. Els avantatges principals són que es calfen menys,
tenen menor consum, són més xicotetes i duren
més.
4. R. L. Pot assenyalar que les pantalles d’alguns
televisors plans formen les imatges mitjançant
nombrosos LED diminuts.
Fitxa 9
1. • El terme cíborg està format per les paraules
cibernètic i organisme.
• Cibernètic significa «relacionat amb la informàtica
i els aparells electrònics»; organisme significa
«ésser viu».
• Un cíborg és alguna cosa meitat ésser viu
i meitat màquina.
2. R. M. No, perquè l’audiòfon no forma part del cos,
ja que es pot posar i llevar com unes ulleres.
3. R. M. Un robot és una màquina, mentre que
un cíborg és un ésser viu amb elements mecànics
o electrònics implantats.
4. R. L.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Direcció d’art: José Crespo.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Fotografia de portada: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada.
Confecció i muntatge: Fernando Calonge i Marisa Valbuena.
Correcció: Isidre Muñoz i Gemma Avellan.
Documentació i selecció fotogràfica: Marilé Rodrigálvarez.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
CP: 671465
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.