Subido por Eva Pérez

Solucionari Economia d'Empresa 2 Batxillerat McGraw Hill

Anuncio
Comencem
Avaluació inicial
1.
ERCROS, SA, i La Farga Rod, SL, són dues empreses establertes a Manresa.
Indica algunes diferències que hi ha entre elles relacionades als aspectes
següents:
a) El capital mínim.
b) La responsabilitat dels socis.
c) El nom dels títols en què es divideix el seu capital.
d) L’impost amb el qual tributen.
L'alumnat ha de diferenciar les característiques de cada empresa per la raó social
donada, ja que una és una societat anònima i l'altra és una societat de responsabilitat
limitada.
ERCROS, SA
2.
La Farga Rod, SL
 Capital mínim de 60.000 €.
 Capital mínim de 3.000 euros.
 Té responsabilitat limitada.
 Té responsabilitat limitada.
 El seu capital es divideix en accions.
 El seu capital es divideix en participacions.
 Tributa per l'impost de societats.
 Tributa per l'impost de societats.
Argumenta la situació econòmica d’una empresa de la qual sabem que ha
fabricat i venut l’últim any 3 500 unitats del producte que fa i que el seu punt
mort és de 3 620 unitats.
Aquesta empresa tindrà pèrdues perquè no ha arribat a produir i vendre la quantitat
mínima amb la qual compensa tots els costos fixos (punt mort).
3.
Una botiga acaba d’obrir a l’agost. Durant aquest mes ha comprat 300 unitats
de producte a 10 € cada unitat i ha venut 100 unitats a 15 € cada una. Té
intenció de continuar amb el negoci. Quant ha guanyat o quant ha perdut
aquest mes si considerem que no ha tingut cap altra despesa més?
L'empresa ha guanyat 5 € de cada unitat que ha venut, per tant ha guanyat 500 €
(5 x 100= 500 €).
Les 200 unitats que no ha venut estan en el magatzem i les vendrà en els propers
mesos.
4.
Una marca de xampú ha modificat el seu envàs de manera que s’adapta millor
a la mà. Des de fa una setmana per la televisió surt cada tarda un anunci
mostrant les virtuts d’aquest canvi. Quina o quines estratègies de màrqueting
està utilitzant aquesta marca?
Està aplicant dues estratègies: l’estratègia de producte, ja que està modificant la
forma de presentació de l’envàs; i l’estratègia de promoció a través de la publicitat.
© Mcgraw-Hill Education
1-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Comencem
5.
Has tingut sort i han contestat la teva sol·licitud de demanda de feina.
T’agafaran a una botiga per treballar els caps de setmana. Quin document
hauràs de signar abans de començar a treballar?
S’ha de signar un contracte en el qual es pacten totes les condicions que s’establiran
en la relació laboral.
6.
Un amic teu que sap que estudies economia de l’empresa, et demana consell
sobre quin pot ser el millor lloc per posar un quiosc per vendre caramels i
llaminadures. Quin consell li donaries i per què?
Primer cal pensar en el tipus de consumidor que compra caramels i llaminadures, i
després en el lloc on es pot trobar aquest consumidor. Tenint en compte el producte
els nens i joves són els principals consumidors de caramels o llaminadures, així com
les famílies que ho compren per fer bosses per repartir en les festes d’aniversaris. Per
tant, un bon lloc per posar un quiosc seria a prop de les escoles o dels instituts.
7.
Moltes famílies diuen que porten la comptabilitat de casa seva. A què es
refereixen? Quina informació recullen?
Les famílies porten la comptabilitat de casa seva recollint els ingressos i les despeses
que tenen cada mes o cada any.
8.
Has vist una bici de muntanya estupenda que val 670 €. Creus que s’adapta
perfectament al que necessites. Parles amb els teus pares i et diuen que
només et poden ajudar amb 250 € i que per a la resta has de buscar altres
fonts de finançament. Què volen dir amb això? Quines poden ser aquestes
fonts en el teu cas?
Les fonts de finançament són totes les alternatives que li poden proporcionar diners.
En el cas del jove de l’enunciat, les fonts de finançament poden ser: estalviar,
demanar diners als avis o a algun germà més gran, buscar una feina de cangur,
vendre alguna cosa de la seva propietat que no utilitzi, etc.
9.
En una conversa de veïns en Joan li diu a la Marta: «Finalment ens hem
decidit per comprar l’apartament a la platja. Hem signat una hipoteca per vint
anys, sort que ara els interessos estan baixos!».
a) A què es refereixen quan diuen que han signat la hipoteca?
Molta gent parla de la hipoteca per referir-se a un préstec amb garantia hipotecària,
és a dir, que l'apartament és la garantia del pagament.
b) Com es relaciona amb els interessos?
Quan es demana un préstec s'ha de tornar la quantitat demanada més els
interessos, si el % d'interès que cal tornar és baix és millor per a la família que ha
demanat el préstec.
10. Hi ha botigues que un cop acabada la temporada si no han venut totes les
existències fan una rebaixa molt gran en el preu de venda per aconseguir
liquidar-les. Altres, fan una rebaixa molt petita i triguen més en vendre-ho
tot. Quines avantatges i quins inconvenients observes en cada una de les
estratègies anteriors?
L'avantatge de liquidar ràpid les existències per la baixada de preus és que l'empresa
recupera ràpid els diners que havia invertit en la compra o fabricació dels productes.
L'inconvenient és que l'ingrés total és menor que l'esperat. El fet que la rebaixa de
preu sigui més petita té l'avantatge que l'ingrés s'acosta més a la previsió que havia
© Mcgraw-Hill Education
2-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Comencem
fet l'empresa per a la venda d'aquell producte, però té l'inconvenient que triga molt
més en recuperar els diners i s'ha d'esperar per a tornar a comprar nous productes.
© Mcgraw-Hill Education
3-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
Obertura d’unitat
1.
A què associes la designació patrimoni de la humanitat o patrimoni mundial?
El patrimoni de la humanitat o patrimoni mundial es pot associar a aquells béns que
tenen alguna característica que els fa únics, i per aquest motiu tenen més valor i s'han
de protegir per conservar-los.
2.
Els edificis moderns que es troben a la majoria de ciutats europees, podrien
formar part del Patrimoni de la Humanitat? Per què?
Els edificis moderns es poden trobar en qualsevol ciutat europea són semblants per la
qual cosa no són únics ni exclusius i això fa que tinguin menys valor.
3.
En el cas de les famílies també es parla de patrimoni. Quins elements el
formen?
El patrimoni de les famílies està format per tots els béns que disposen i que tenen
algun valor: habitatge, cotxe, mobles, roba, diners...
4.
I en el cas de les empreses, quins elements formen part del patrimoni d’una
empresa?
Les empreses també disposen de patrimoni format per elements que tenen un valor:
els locals, les màquines, els mobles, les existències... Però, a més de patrimoni, tal
com ocórrer amb les famílies, també tenen deutes com els diners que deuen a un
banc, per exemple.
Activitats
1>
La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que
té i la seva valoració (al final de l’any 2017) amb la intenció que li ordenis en
béns, drets i obligacions i li calculis el patrimoni net. Té un local de lloguer
(per tant, no forma part del seu patrimoni) i amb mobiliari divers valorat en
4 800 €, dels quals deu a l’empresa subministradora 1 800 €. Té un pagaré
que ha de pagar a un proveïdor per valor de 800 €. La llar d’infants del barri
li deu 480 € per material escolar que encara no li ha pagat. Al magatzem, als
prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis
de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 6 500 €. Disposa de diners en
efectiu a la caixa registradora per un total de 385 €. La caixa registradora té
un valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 5 800 €.
© Mcgraw-Hill Education
4-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
2>
El patrimoni i la comptabilitat
La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que
té i la seva valoració (al final de l’any 2018) amb la intenció que li ordenis en
béns, drets i obligacions, li calculis el patrimoni net i li comuniquis si en
aquest any ha guanyat o ha perdut i quant. Té mobiliari divers valorat en 4
800 €, dels quals encara deu a l’empresa subministradora 1 400 €. Deu a
Hisenda 700 €. La llar d’infants del barri, que habitualment compra a crèdit,
li deu 250 € per material escolar divers. Al magatzem, als prestatges i a
l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors,
motxilles, etc.), tot valorat en 7 200 €. Disposa de diners en efectiu a la
caixa registradora per un total de 425 €. La caixa registradora té un valor de
530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 7 800 €.
© Mcgraw-Hill Education
5-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
3>
4>
El patrimoni i la comptabilitat
Classifica els elements següents del patrimoni d’una empresa segons les
masses patrimonials que s’han definit en aquest apartat: diners en efectiu,
mobles diversos, factures pendents de pagament per la compra d’existències,
accions d’una empresa per tenir-les més d’un any, un préstec a curt termini
que ens ha fet una entitat bancària.

Diners en efectiu: disponible dins de l’actiu corrent.

Mobles diversos: immobilitzat material dins de l’actiu no corrent.

Factures pendents de pagament per la compra d’existències: passiu corrent o
exigible a curt termini.

Accions d’una empresa per tenir-les més d’un any: inversions financeres a llarg
termini dins d’actiu no corrent.

Préstec a curt termini fet per una entitat bancària: passiu corrent o exigible a curt
termini.
En quina massa patrimonial col·locaries un local que té una empresa i que no
utilitza per a la producció? Sabem que de moment el té llogat a una altra
empresa i, en un futur, si puja de valor, el vendrà.
Forma part de l’actiu no corrent i, dins d’aquest, de les inversions immobiliàries.
5>
Una empresa ha invertit 8 000 € en la compra d’Obligacions de l’Estat. Es tracta
d’una inversió a tres anys. Podries dir en quina massa del balanç s’hauria de
col·locar?
S’ha de col·locar en l’actiu no corrent, en la massa d’inversions financeres a llarg termini.
6>
Una empresa ha demanat dos préstecs al mateix banc, un l’ha de tornar en 6
mesos i l’altre l’ha de tornar en 18 mesos. Pertanyen aquests dos elements a
la mateixa massa patrimonial? Per què?
Els dos representen una obligació de pagament per a l'empresa i, per tant, pertanyen
al passiu, però el primer és un passiu corrent i el segon és un passiu no corrent.
7>
La suma de les aportacions que fan els socis d’una empresa per crear-la, a
quina massa patrimonial pertanyen? Quin és el nom de l’element patrimonial
que ho recull?
Pertany al patrimoni net. L'element patrimonial és el «Capital social».
8>
En el balanç de situació, en quin ordre, de d’alt a baix, es col·locarien aquests
elements patrimonials d’actiu: diners en el banc, una factura d’un client, un
terreny, un moble i diners en efectiu?
L’ordre de col·locació dels elements patrimonials següents seria:

Terreny

Moble

Factura d'un client

Diners en el banc

Diners en efectiu
© Mcgraw-Hill Education
6-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
9>
El patrimoni i la comptabilitat
En el balanç, com s’ordenen, de d’alt a baix, els elements següents de
patrimoni net i passiu: beneficis no distribuïts que ha aconseguit l’empresa,
factura que s’ha de pagar a un proveïdor a 30 dies, préstec que s’ha de
tornar al banc en dos anys, deute amb un creditor a pagar en 3 mesos?
L’ordre de col·locació dels elements patrimonials següents seria:
10>

Beneficis no distribuïts.

Préstec a tornar en dos anys.

Deute amb un creditor a pagar en 3 mesos.

Factura a pagar a un proveïdor a 30 dies.
Una empresa té un patrimoni format per les masses patrimonials següents:

Immobilitzat material: 200 €

Existències: 70 €

Immobilitzat intangible: 120 €

Passiu corrent: 75 €

Passiu no corrent: 150 €

Disponible: 20 €

Realitzable: 60 €
a) Calcula’n el total actiu, el total passiu i el patrimoni net.
Total actiu = 200 + 70 + 120 + 20 + 60 = 470
Total passiu = 75 + 150 = 225
Patrimoni net = 470  225 = 245
b) Presenta el balanç de situació d’aquesta empresa.
11>
Què ha de passar en una empresa per què el patrimoni net sigui un valor
negatiu?
Que el total passiu sigui major que el total actiu, és a dir, que el total d'obligacions
sigui major que la suma de béns i drets.
© Mcgraw-Hill Education
7-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
12>
El patrimoni i la comptabilitat
Copia al teu quadern la taula següent i completa les columnes segons
l’exemple de la primera fila:
Descripció
Despesa/ ingrés i
tipus
Apartat
Nom normalitzat
Consum d'electricitat d'un mes.
Despesa
d'explotació
Altres despeses
d'explotació
Subministraments
Interessos cobrats d'una
inversió financera.
Ingrés financer
Ingressos
financers
Altres ingressos
financers
Sou d'un treballador.
Despesa
d'explotació
Despeses de
personal
Sous i salaris
Adquisició de mercaderies.
Despesa
d'explotació
Aprovisionaments
Compres de
mercaderies
Venda de mercaderies.
Ingrés d'explotació
Import net de la
xifra de negoci
Vendes de
mercaderies
Lloguer del local on tenim la
botiga.
Despesa
d'explotació
Altres despeses
d'explotació
Arrendaments i
cànons
Cost de l'assessorament que
hem rebut d'un advocat.
Despesa
d'explotació
Altres despeses
d'explotació
Serveis de
professionals
independents
Interessos del préstec que
devem al banc.
Despesa financera
Despeses
financeres
Altres despeses
financeres
Valor que s'ha desgastat la
maquinària aquest any.
Despesa
d'explotació
Amortitzacions
Amortització de
l’immobilitzat
material
Lloguer que cobrem d'un
terreny que tenim arrendat a
una altra empresa.
Ingrés d'explotació
Altres ingressos
d'explotació
Ingressos per
arrendaments
Quantitat descomptada a un
client en una venda perquè
paga al comptat.
Despesa
d'explotació
Import net de la
xifra de negoci
Descomptes sobre
vendes per ràpid
pagament
Cost que ens ha demanat una
companyia de transports per
haver enviat un paquet.
Despesa
d'explotació
Altres despeses
d'explotació
Transports
Impost que hem de pagar per
haver aconseguit beneficis.
Impost sobre
beneficis
Impost sobre
beneficis
Impost sobre
beneficis
Diners que s'han donat a un
treballador per compensar que
l'hem donat de baixa de
l'empresa.
Despesa
d'explotació
Despeses de
personal
Indemnitzacions
Valor de mercaderies que ens
ha tornat un client perquè no
es troben en bon estat.
Ingrés d'explotació
Aprovisionaments
Devolucions de
vendes i operacions
similars
© Mcgraw-Hill Education
8-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
Diferència entre el valor de les
matèries primeres a l'inici de
l'exercici i al final de l'exercici
(disminució).
Despesa
d'explotació
Aprovisionaments
Variació d’existències
de matèries primeres
13> Si el resultat d’explotació d’una empresa ha estat de 5 300 € i el resultat
financer ha estat de –500 €.
a) Quin és el resultat abans d’impostos d’aquesta empresa?
El resultat abans d'impostos serà de 4.800 €.
b) Haurà de pagar impost sobre benefici?
Sí, com ha obtingut beneficis haurà de pagar l’impost sobre beneficis.
14>
Dues empreses que es dediquen a la mateixa activitat arriben al mateix
resultat d’explotació. Cap de les dues no té inversions financeres. Si la
primera està molt més endeutada que la segona, raona quina de les dues
aconseguirà un resultat de l’exercici superior i per què.
La segona obtindrà un resultat d'exercici superior, ja que tindrà un resultat financer
menys negatiu que la primera.
15>
El compte de balanç «Elements de transport» incorpora els mateixos
elements en dues empreses en què una es dedica al transport terrestre i una
altra al transport marítim? Quines diferències hi haurà?
No, en el primer cas els elements de transport seran camions o furgonetes i en el
segon seran vaixells.
16>
Obre el compte «Maquinària» i carrega-hi 3 000 €.
Maquinària
3.000
17>
Calcula el saldo del compte «Maquinària» de l’activitat anterior si s’han
abonat 1 000 € en el compte. Quin tipus de saldo és: deutor o creditor?
Saldo = 3.000  1.000 = 2.000 € de saldo deutor.
18>
Dels tres comptes que es mostren a continuació, hi ha algun de saldat?
Tanca els que no estiguin saldats.
El compte de proveïdors està saldat, ja que la suma del deure i de l'haver
coincideixen.
© Mcgraw-Hill Education
9-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
19> Comptabilitza els fets comptables següents, de forma independent, amb el
mètode de la partida doble:
a) Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit (es deixa a deure).
Compres Mercaderies
Proveïdors
1 200
1 200
b) Ven mercaderies per 1 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a
crèdit.
Caixa
Clients
500
Vendes Mercaderies
1000
500
c) Demana un préstec al banc per tornar en dos anys per un import de 5 500
€ i l’hi abonen en el compte corrent bancari.
Bancs i institucions de
crèdit
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
5 500
5 500
d) Compra programari informàtic per 350 € i el paga amb un xec.
Aplicacions
informàtiques
Bancs i institucions de
crèdit
350
350
e) Compra una furgoneta per 24 050 €; en paga 1 000 € amb un xec i per a la
resta signa lletres a ll/t.
Elements de transport
24050
Bancs i institucions de
crèdit
Efectes a pagar a llarg
termini
1000
23050
f) Compra mobles per a l’empresa per 1 500 €; en paga 500 € amb un xec i
la resta la deixa a deure.
Mobiliari
1500
Bancs i institucions de
crèdit
500
© Mcgraw-Hill Education
Proveïdors
d'immobilitzat
1000
10-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
g) Compra mercaderies per 2 500 € i lliura 500 € en efectiu i un pagaré a 30
dies per a la resta.
Compra de
mercaderies
Proveïdors, efectes
comercials que cal
pagar
Caixa
2500
500
1500
h) Paga el pagaré de 1 500 € mitjançant transferència bancària.
Proveïdors, efectes
comercials que cal
pagar
Bancs i institucions de
crèdit
1500
1500
20> Utilitza el mètode de la partida doble per comptabilitzar els fets comptables
següents:
a) Compra mercaderies per 2 400 € a crèdit.
b) Ven mercaderies per 4 000 € a crèdit.
c) Paga la nòmina als treballadors: 230 € amb un xec.
d) Torna 356 € d’un préstec al banc més 24 € d’interessos. L’operació es fa a
través del compte corrent.
© Mcgraw-Hill Education
11-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
e) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 125 € mitjançant transferència
bancària.
f) Paga l’impost d’activitats econòmiques: 135 € en efectiu.
g) Cobra 335 € del lloguer d’un local propietat de l’empresa.
h) Els clients tornen mercaderies valorades en 300 €.
21> L’empresa Tot Teixit, SA, es vol dedicar a la distribució de teles per a la
confecció. Comença amb un local en propietat valorat en 120 000 € i 5 000 €
en un compte corrent bancari. Durant els primers dies duen a terme les
operacions següents compra de gènere per 1 500 € pagant-ne la meitat per
transferència bancària i la resta a crèdit; compra de mobiliari divers per
1 400 € i deixa a deure 400 € i pagant la resta amb xec; venda de teles per
800 € i els cobra al comptat per transferència bancària.
a) Troba el valor del patrimonial net d’aquesta empresa en començar la seva
activitat.
Patrimoni net = Actiu  Passiu = 120 000 (Construccions)
+ 5 000 (Bancs i institucions de crèdit) = 125 000 €
b) Obre un compte per representar els elements patrimonials inicials.
© Mcgraw-Hill Education
12-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
c) Anota en els diferents comptes les variacions que es van produint com a
conseqüència dels diversos fets comptables que tenen lloc, escriu una sola
«T» per a cada compte nou i anota-hi les variacions corresponents.
d) Troba el saldo de cada compte al final d’aquest període i digues de quin
tipus és.

Construccions: saldo deutor de 120.000 €.

Bancs i institucions de crèdit: saldo deutor de 4.050 €.

Capital social: saldo creditor de 125.000 €.

Compres de mercaderies: saldo deutor de 1.500 €.

Proveïdors: saldo creditor de 750 €.

Mobiliari: saldo deutor de 1.400 €.

Proveïdors d’immobilitzat: saldo creditor de 400 €.

Vendes de mercaderies: saldo creditor de 800 €.
22> L’empresa R.F.M., el mes d’octubre, obre un nou negoci de compravenda
d’automòbils. Les operacions que fa el primer mes són les següents:

El 02/10 forma el capital de l’empresa amb 1 800 € al banc i 6 000 € en
efectiu a la caixa.

El 05/10 compra 10 automòbils per vendre que sumen un total de 90 000 €.
Realitza la compra a crèdit.

El 08/10 paga despeses d’electricitat per valor de 300 €, amb un xec
bancari.

El 10/10 ven un dels automòbils per 7 000 €. Li paguen la meitat en efectiu i
li deixen a deure la resta.

El 15/10 paga l’arrendament del local on s’ha instal·lat, per 600 €, en
efectiu.
© Mcgraw-Hill Education
13-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

El 18/10 l’empresa compra un ordinador per 300 € i el deixa a deure a 60
dies.

El 25/10 ingressa 3 000 € al banc.

El 28/10 el banc li ingressa 30 € d’interessos al seu compte corrent.
a) Anota al llibre diari i al llibre major totes les operacions anteriors.

Llibre diari:
1
2/10
1 800
Bancs i institucions de
crèdit
6 000
Caixa
a
2
3
300
a
a
4
90 000
Bancs i institucions de
crèdit
300
10/10
Caixa
3 500
Clients
5
600
Arrendaments i cànons
7
3 000
Vendes de
mercaderies
7 000
a
Caixa
600
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
300
18/10
Equips per al
processament
d’informació
300
a
15/10
6
a
25/10
Bancs i institucions de
crèdit
8
30
Proveïdors
8/10
Subministraments
3 500
7 800
5/10
Compres de
mercaderies
90 000
Capital
3 000
a
Caixa
28/10
Bancs i institucions de
crèdit
a
Altres ingressos
financers
© Mcgraw-Hill Education
30
14-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

Llibre major:
Bancs i institucions de
crèdit
18.000
3.000
30
Caixa
300
Compra de
mercaderies
Capital
6.000
600
3.500
3.000
24.000
90.000
Saldo deutor
Saldo deutor
Saldo creditor
Saldo deutor
20.730
5.900
24.000
90.000
b) Calcula els saldos de cada compte i digues de quin tipus són.
Proveïdors
Subministraments
90 000
Clients
300
3 500
Saldo creditor
Saldo deutor
Saldo deutor
90 000
300
3.500
Vendes de
mercaderies
Arrendaments i
cànons
Proveïdors
d’immobilitat a c/t
7 000
600
300
Saldo creditor
Saldo deutor
Saldo creditor
7 000
600
300
Equips per al
processament
d’informació
Altres ingressos
financers
300
30
Saldo deutor
Saldo creditor
300
30
© Mcgraw-Hill Education
15-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
Activitats finals
1.
A partir de la llista d’elements patrimonials següent, escriu si representen
béns, drets o obligacions per a l’empresa:

Clients, efectes comercials per cobrar.

Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes.

Mobiliari.

Mercaderies.

Proveïdors.

Equips per al processament d’informació.

Creditors per prestació de serveis.

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit.

Terrenys i béns naturals.

Propietat industrial.
Béns
Drets
 Mobiliari.
 Mercaderies.
 Clients, efectes
comercials per cobrar.
 Equips per al processament
d’informació.
 Hisenda pública, deutora
per diferents conceptes.
 Terrenys i béns naturals.
Obligacions
 Proveïdors.
 Creditors per prestació de
serveis.
 Deutes a ll/t amb entitats
de crèdit.
 Propietat industrial.
2.
Indica per cadascun dels elements següents del patrimoni d’una empresa, el
nom del compte que el representa i la massa patrimonial a la qual pertany:
a) Diners en efectiu.
b) Factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies.
c) Diners que es deuen a un banc per un préstec que cal tornaren 6 mesos.
d) Ordinador de l’empresa.
e) Valor de les accions pròpies de l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
16-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
3.
Classifica els elements patrimonials següents segons l’esquema de les masses
patrimonials:
Elements de transport; Clients, efectes comercials per cobrar; Proveïdors;
Capital; Clients; Caixa; Hisenda Pública creditora per conceptes fiscals;
Reserves; Creditors a ll/t; Bancs i institucions de crèdit; Maquinària; Proveïdors,
efectes comercials que cal pagar; Terrenys i béns naturals; Creditors a curt
termini; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Construccions.

Elements de transport: actiu no corrent, immobilitzat material.

Clients, efectes comercials a cobrar: actiu corrent, realitzable.

Proveïdors: passiu corrent, exigible a curt termini.

Capital: patrimoni net.

Clients: actiu corrent, realitzable.

Caixa: actiu corrent, disponible.

Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: passiu, exigible a curt termini.

Reserves: patrimoni net.

Creditors a ll/t: passiu corrent, exigible a llarg termini.

Bancs i institucions de crèdit: actiu corrent, disponible.

Maquinària: actiu no corrent, immobilitzat material.

Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: passiu corrent, exigible a curt termini.

Terrenys i béns naturals: actiu no corrent, immobilitzat material.

Creditors a curt termini: passiu corrent, exigible a curt termini.

Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: passiu no corrent, exigible a llarg termini.

Construccions: actiu no corrent, immobilitzat material.
© Mcgraw-Hill Education
17-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
4.
Una empresa aconsegueix el dret a l’explotació d’una planta petrolífera. Cada
any haurà de pagar una quantitat a l’Estat. En quin element patrimonial ha
d’incorporar aquest concepte?
Concessions administratives.
5.
Un bar presenta el 31 de desembre la situació patrimonial següent:

El bar està ubicat en un local llogat pel qual va signar un dret de traspàs de
8 000 €.

Té mobiliari divers valorat en 2 600 € i una màquina de cafè valorada en 2
800 €.

Té begudes destinades a la venda per un valor total de 1 900 €.

La caixa registradora, que li va costar 300 €, conté 420 € en efectiu.

Té dipositats al Banc de Sabadell 9 000 € en un c/c.

Un client assidu al bar li deu 42 €.

Deu 300 € al proveïdor de refrescos.
A partir de la informació anterior, calcula el patrimoni net i presenta el balanç
de situació del bar ordenat per masses patrimonials.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent .............................. 13.700
Immobilitzat intangible .......................... 8.000
Drets de traspàs ................. 8.000
Patrimoni net .................................. 24.762
Capital............................. 24.762
Passiu corrent ..................................
Immobilitzat material ........................... 5.700
Proveïdors .........................
300
300
Mobiliari ............................ 2.900
Maquinària ........................ 2.800
Actiu corrent .................................... 11.362
Existències .......................................... 1.900
Mercaderies ...................... 1.900
Realitzable ............................................
42
Clients ................................. 42
Disponible ............................................ 9.420
Bancs ................................ 9.000
Caixa .................................. 420
Total actiu
25.062 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
25.062 €
18-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
6.
L’empresa Vall, SL, presenta la informació patrimonial següent:

Té diners en efectiu per valor de 300 € i dipositats a CaixaBanc 1 300 €
en un c/c.

Deu un pagaré de 53 € al seu proveïdor i els seus clients li deuen factures
per 140 €.

Té mercaderies per vendre valorades en 2 400 €.

Té un ordinador que li va costar 2 100 € i programes informàtics valorats
en 1 300 €.

Deu 500 € a CaixaBanc per un préstec per tornar en 6 mesos i que va
demanar per fer millores en el negoci.

El local és de propietat i està valorat en 30 700 €.

Té accions d’una altra empresa i no té intenció de vendre-se-les; estan
valorades en 2 500 €.
A partir de la informació anterior, troba el patrimoni net i confecciona el
balanç de situació ordenat per masses patrimonials.
© Mcgraw-Hill Education
19-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
7.
La senyora Folch té una llibreria. Al final de l’any presenta la informació
següent:

Local llogat.

Prestatgeries per valor de 4 500 €

Un mostrador valorat en 2 300 €.

Una màquina fotocopiadora que va costar 7 150 €.

Un ordinador valorat en 2 800 €.

Mercaderies per vendre valorades en 3 200 €.

Factures pendents de cobrament per venda de llibres valorades en 90 €.

Deu a l’editorial Valls per compra de llibres 230 € i al Banc de Sabadell 500
€ d’un préstec a 2 anys.

Té un compte corrent bancari de 350 € a Caixa d’Enginyers i diners en
efectiu per valor de 230 €.

Deu 150 € a la companyia elèctrica per un rebut de llum del mes passat.
A partir d’aquesta informació, presenta el balanç de situació de la llibreria a
31 de desembre de 2018.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent ................................. 16.750
Immobilitzat material ........................... 16.750
Mobiliari.........................
6.800
Maquinària .....................
7.150
Patrimoni net ................................ 19.740
Capital social .................. 19.740
Passiu no corrent ...........................
Deutes a ll/t amb entitats de
crèdit ............................
Equips per al processament
d’informació.................... 2.800
500
Passiu corrent ..................................
Actiu corrent ....................................... 3.870
Proveïdors .......................... 230
Existències ............................................. 3.200
Creditors per prestació
de serveis ......................... 150
Mercaderies....................... 3.200
Realitzable ..............................................
Clients ................................
380
90
90
Disponible ..............................................
Bancs ................................
350
Caixa .................................
230
Total actiu
500
580
20.620 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
20.620 €
20-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
8.
Escriu en el llibre diari i en el llibre major els fets comptables següents:

Ingressa 5 000 € en el c/c bancari per començar el negoci.

Compra mercaderies per 1 350 € a crèdit.

Compra un ordinador per 1 800 € i programes informàtics per 300 €. En
paga la meitat mitjançant un xec i la resta, a crèdit.

Envia al proveïdor un pagaré amb venciment de 30 dies per 1 350 € que és
l’import de la factura que li devia

Ven mercaderies per 1 200 €. En cobra una tercera part en efectiu i la
resta, a crèdit.

Paga el pagaré de 1 350 € al proveïdor mitjançant transferència bancària.

Paga el rebut de la llum per 70 € a través del banc.

Paga la nòmina al treballador: el sou brut és de 1 200 €. Se li aplica una
retenció del 5 % per la seguretat social per compte del treballador i un 10
% d’IRPF. El pagament del salari es fa a través del banc. La Seguretat
Social a càrrec de l’empresa puja a 345 € i es pagarà la setmana que ve a
l’igual que els imports retinguts al treballador.


Cobra a través del banc les factures pendents dels clients (800 €).
Llibre diari:
© Mcgraw-Hill Education
21-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

9.
Llibre major:
Anota en el llibre diari i en el llibre major els fets comptables següents:

Demana un préstec al banc de 3 500 € (per tornar en 3 anys), que
ingressen en el c/c bancari.

Compra mercaderies per 1 030 € a crèdit.

Paga 300 € de la contribució del local a través del banc.

Torna 500 € del préstec i 5 € d’interessos.

Ven mercaderies per 2 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a
crèdit.

Els clients li tornen mercaderies per valor de 300 €, ja que eren
defectuoses.

Paga el rebut del telèfon per 120 € a través del banc.

Compra accions del banc BBVA per un valor total de 350 € com a inversió
temporal. La compra es fa a través del banc.

Cobra 405 € en efectiu d’un local que té llogat.

Ven mercaderies per 500 € i cobra mitjançant un pagaré.
© Mcgraw-Hill Education
22-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

Llibre diari:

Llibre major:
© Mcgraw-Hill Education
23-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
10. Anota als llibres diari i major els fets comptables següents:

Inicia el negoci amb 6 000 € a la caixa.

Obre un compte corrent bancari amb 5 600 € que tenia en efectiu.

Rep el rebut de l’aigua i del telèfon per 345 € paga 200 € per transferència
bancària i la resta ho deixa a deure.

Paga a través del banc la nòmina dels treballadors: salari brut, 3 500 €;
quota de la SS de l’empresa, 1 100 €; retenció per SS 5 % i per IRPF 16 %.
(Deixa pendent de pagament els deutes amb els organismes públics.)

Paga, per transferència, el deute amb la SS i amb Hisenda.

Compra mercaderies per 12 300 € a crèdit.

Ven mercaderies per 23 000 € i en cobra la meitat amb un xec i la resta a
crèdit.

Gira una lletra a 60 dies als clients per 8 900 €. La hi tornen acceptada.

Demana un préstec al banc per 5 000 € per tornar en 8 mesos, que li
ingressen en c/c bancari.

Llibre diari:
© Mcgraw-Hill Education
24-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

Llibre major:
11. Una empresària individual inicia el seu negoci amb 4 000 € en un compte
corrent bancari, un local valorat en 26 560 € i mobiliari valorat en 3 600 €.
Deu al banc BBVA 560 € d’un préstec per tornar en 6 mesos.
Durant un mes fa les operacions següents:

Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit.

L’empresa envia un pagaré per l’import de la factura anterior (1 200 €).

Ven mercaderies per 1 050 €; en cobra la meitat en efectiu i la resta a
crèdit.

Ingressa 525 € en el compte corrent bancari.

Torna el préstec que tenia amb el BBVA (560 €). Els diners els treu del
compte corrent bancari.

Compra un ordinador per 280 €. En paga 80 amb un xec i la resta la deixa a
deure.

Compra programes informàtics per 240 €, que paga amb un xec.

Paga un pagaré per import de 1 200 € mitjançant transferència bancària.

Paga amb un xec el deute que tenia amb el proveïdor de l’ordinador.

Cobra el total de les factures que tenia dels clients a través del banc.
© Mcgraw-Hill Education
25-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
a) Obre un compte pels elements que formen el patrimoni inicial de
l’empresària i calcula el net patrimonial o capital d’aquesta empresària
individual.
Bancs i institucions de
crèdit
4.000
Construccions
Mobiliari
26.560
Deutes a c/t amb
entitats de crèdit
560
3.600
Capital
33.600
b) Comptabilitza els diferents fets comptables que es produeixen, i obre un
únic compte per a cada element patrimonial diferent.
c) Troba el saldo final de cada compte.

Llibre diari:
© Mcgraw-Hill Education
26-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

Llibre major i saldo final de cada compte:
© Mcgraw-Hill Education
27-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
Comprova el teu nivell
1.
El patrimoni empresarial el forma:
a) Els béns i drets que té una empresa.
b) Els béns i les obligacions que té l’empresa.
c) Les obligacions i els drets que té l’empresa.
d) El conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa.
2.
En el balanç de situació els elements de patrimoni net i passiu s’ordenen:
a) De més a menys exigibilitat.
b) De més a menys disponibilitat.
c) De menys a més exigibilitat.
d) De menys a més disponibilitat.
3.
Quina d’aquestes activitats no és un fet comptable?
a) Pagar la nòmina a un treballador.
b) Vendre mercaderies al comptat.
c) Fer una reunió entre el director i els caps de departament.
d) Comprar un ordinador i pagar amb un xec.
4.
La venda d’una màquina per un preu inferior al seu valor comptable implica:
a) Un ingrés financer per a l’empresa.
b) Una despesa financera per a l’empresa.
c) Un ingrés d’explotació per a l’empresa.
d) Una despesa d’explotació per a l’empresa.
5.
El compte «Ràpels per compres»:
a) És un compte de despesa perquè està relacionat amb les compres.
b) És un compte d’actiu perquè està relacionat amb les mercaderies.
c) És un compte d’ingrés perquè representa un descompte per volum de comandes i,
per tant, una despesa menor.
d) És un compte de balanç.
6.
Es parla de saldo creditor quan:
a) La suma de quantitats anotades al deure d’un compte és més gran que la suma de
quantitats anotades a l’haver.
b) La suma de quantitats anotades a l’haver d’un compte és més gran que la suma de
quantitats anotades al deure.
c) Quan únicament hi ha quantitats anotades al deure.
d) Quan les quantitats anotades al deure i a l’haver sumen igual.
© Mcgraw-Hill Education
28-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
7.
«Reserves» és un element patrimonial:
a) D’exigible a llarg termini.
b) D’exigible a curt termini.
c) D’immobilitzat.
d) De no exigible o patrimonial net.
8.
Les aplicacions informàtiques:
a) Representen el valor de l’adquisició o dret d’ús de programes informàtics, pàgines
web...
b) És un element d’immobilitzat intangible.
c) És un element que forma part de l’actiu no corrent.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
9.
El compte «Crèdits a llarg termini»:
a) Representa un bé.
b) Representa una obligació.
c) Representa un dret.
d) Representa un element de patrimoni net.
10. La compra a crèdit d’un bé d’immobilitzat suposa:
a) Una anotació al deure de «Bancs c/c» i al mateix temps una altra a l’haver de
«Proveïdors d’immobilitzat».
b) Una anotació al deure de «Proveïdors d’immobilitzat» i una altra a l’haver del
compte d’«Immobilitzat».
c) Una anotació al deure del compte d’«Immobilitzat»i una altra a l’haver del compte
de «Proveïdors d’immobilitzat».
d) Una anotació al deure del compte d’«Immobilitzat» i una altra a l’haver de «Bancs
c/c».
Prepara la prova
1.
El senyor Joan Garcia inicia el seu negoci el gener de l’any 2018 amb 60 000 €
dipositats en un c/c del Banc de Sabadell.
Durant el seu primer any d’activitat ha dut a terme tot un seguit d’accions que
han fet variar la seva situació patrimonial, de manera que el 31 de desembre
els elements que formen el seu patrimoni són:

Diners en efectiu, 12 000 €, i dipositats en un c/c bancari, 8 000 €.

Deu al Banc de Sabadell 10 000 € per un préstec que cal tornar en 3 anys;
al seu proveïdor, 15 000 €; i té pagarés per pagar per un import de 2 000
€.

Té lletres acceptades de clients per valor de 2 000 €.

Les mercaderies estan valorades en 2 500 €.
© Mcgraw-Hill Education
29-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat

Ha comprat un local per 50 000 €, dels quals encara deu 5 000 € a la
constructora per tornar en 8 mesos, un ordinador per 1 200 € i programes
informàtics per 380 €.

Ha comprat obligacions de l’Estat per 6 000 €.

Deu 430 € a Hisenda.
a) Quin és el patrimoni net amb el qual comença el negoci el senyor
Garcia? (0,5 punt)
El patrimoni net inicial és de 60.000 €.
b) Escriu el balanç de situació al final del primer any d’activitat. (1 punt)
c) Calcula el benefici o pèrdua que ha tingut aquest empresari durant
aquest període. (0,5 punt)
Resultat = Patrimonial net final  Patrimonial net inicial
Resultat = 49.650  60.000 =  10.350 €
Ha tingut una pèrdua de 10.350 €
© Mcgraw-Hill Education
30-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
2.
Escriu un fet comptable en el qual el compte «Caixa» s’hagi d’escriure a
l’haver. I un fet comptable en el qual «Proveïdors» s’hagi d’escriure al deure.
(1 punt cada un)
Hi ha moltes solucions possibles, per exemple:
3.
•
Paguem el rebut de la llum en efectiu.
•
Paguem una factura al proveïdor mitjançant transferència bancària.
Escriu els fets comptables corresponents als assentaments següents: (2
punts)

4.
Fets comptables:

Inici de l’activitat amb 2.000 € en el compte corrent bancari.

Compres de mercaderies per 1.000 €; paga la meitat en efectiu i la resta es
deixa a deure.

Ven mercaderies per 1.300 € a crèdit.

Compra de mobles per 800 € que deixa a deure.

El proveïdor ens envia un gira una lletra de 500 € que tornem acceptada o
bé, enviem un pagaré a 30 dies a un proveïdor per valor de 500 €.
Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient:
(0,25 punts cada resposta correcta)
a) L’equació fonamental del patrimoni diu que el total actiu és igual a la suma de
passiu i patrimoni net.
b) L’actiu no corrent incorpora les inversions de l’empresa a llarg termini.
c) El diners que l’empresa deixa a una altra amb la intenció de recuperar-los a llarg
termini són crèdits a llarg termini i els diners que l’empresa demana a un banc amb
la intenció de tornar-los a llarg termini són deutes a llarg termini amb entitats de
crèdit.
d) La suma del resultat d’explotació i del resultat financer s’anomena resultat abans
d’impostos.
© Mcgraw-Hill Education
31-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
1
El patrimoni i la comptabilitat
e) L’impost sobre benefici únicament es paga si el resultat abans d’impostos és de
signe positiu.
f) Els comptes d’actiu i de despesa sempre tenen saldo deutor.
g) Les taules, cadires, prestatgeries, quadres... que hi ha en una empresa formen part
del compte mobiliari.
h) Per comptabilitzar el fet comptable: «Compra d’un moble per 2 000 € que es paga
amb un xec». Es carrega el compte de mobiliari per 2 000 € i s’abona el compte de
bancs i institucions de crèdit per 2 000 €.
i) El compte «Maquinària» recull una anotació de 500 € al deure i 300 € a l'haver per
tant té un saldo deutor de 200 €.
j) En el llibre diari s'escriuen els fets comptables ordenats cronològicament.
5.
Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna
errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,4 punts cada una)
a) Una empresa ha encarregat a una altra que li confeccioni una pàgina web,
que ha de durar 4 anys. Els diners invertits en la creació de la pàgina web
són un exemple d’immobilitzat intangible, concretament «Aplicacions
informàtiques».
Verdadera.
b) «L’import net de la xifra de negoci» és un ingrés d’explotació i està format
per les compres d’existències efectuades durant l’any
devolucions de compres i els descomptes sobre compres.
menys
les
Fals. La solució correcte és:
«L'import net de la xifra de negoci» és un ingrés d'explotació i està format per les
vendes d'existències efectuades durant l'any menys les devolucions de vendes i els
descomptes sobre vendes.
c) Abonar un compte és escriure-hi un import en el deure.
Fals. La solució correcte és:
Abonar un compte és escriure-hi un import a l'haver.
d) Quan un compte té saldo deutor i ja no s’hi escriu res més es diu que està
tancat.
Fals. La solució correcte és:
Quan un compte té saldo zero i ja no s'hi escriu res més en ell es diu que està
tancat.
e) Quan es fa una compra de mercaderies a crèdit vol dir que es paga a través
del banc.
Fals. La solució correcte és:
Quan es fa una compra de mercaderies a crèdit vol dir que no es paga, que es
deixa a deure.
© Mcgraw-Hill Education
32-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Obertura d’unitat
1.
En economia de l’empresa també es parla de cicles, per exemple, el cicle de
vida d’un producte. Indica quines són les seves etapes.
Les etapes del cicle de vida del producte són: introducció, creixement, maduresa i
declinació.
2.
En quin sentit la declinació d’un producte és el final d’un cicle i l’inici d’un
altre?
La declinació acaba amb la desaparició d'un producte, ja sigui perquè es modifica
algun dels seus atributs o bé perquè es deixa de comercialitzar totalment. Sigui com
sigui, en tots els casos el final d'un producte s'ha de relacionar amb el naixement o
introducció d'un altre producte, si l'empresa no vol desaparèixer.
3.
La comptabilitat en l’empresa també segueix un cicle. Quina creus que és la
fase final del cicle comptable d’una empresa? Quina penses que ha de ser la
durada del cicle comptable?
La fase final del cicle comptable està relacionada amb l'obtenció del resultat de
l'exercici; l'empresa ha de saber si la seva gestió li aporta beneficis o pèrdues per
prendre decisions. La durada del cicle comptable acostuma a ser d'un any.
Activitats
1>
De les persones que estan relacionades amb l’empresa, a qui creus que pot
interessar tot el cicle comptable?
Li pot interessar als accionistes o socis de l'empresa, els treballadors, els clients, les
institucions financeres, els proveïdors o bé a l’administració pública.
2>
Una empresa comença un exercici econòmic amb la situació patrimonial
següent: Maquinària, 33 000 €; deutes a ll/t amb entitats de crèdit, 12 500
€; construccions, 60 000 €; mercaderies, 5 600 €; proveïdors, 1500 €;
clients, 980 €, i caixa, 6 400 €.
a) Fes el balanç de situació.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent................................... 93.000
Immobilitzat material............................... 93.000
Construccions ……....... 60.000
Maquinària ………....... 33.000
Capital..................... ???????????
Passiu no corrent.................................. 12.500
Actiu corrent....................................... 12.980
Existències.............................................. 5.600
Mercaderies............... 5.600
Realitzable.............................................. 980
Clients....................... 980
Disponible............................................... 6.400
Caixa....................... 6.400
Total actiu
Patrimoni net...................................... ??????
105.980 €
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit ............ 12.500
Passiu corrent........................................ 1.500
Proveïdors........................ 1.500
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
105.980 €
33-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
b) Calcula’n el capital.
Actiu – Passiu = Patrimoni net
105.980 – 14.000 = 91.980 €
El capital d’aquesta empresa serà de 91.980 €
3>
Fes l’assentament d’obertura de l’empresa de l’Activitat 2.
60.000
Construccions
33.000
Maquinària
5.600
980
6.400
Mercaderies
Clients
Caixa
a
4>
Deutes ll/t amb entitats de crèdit
12.500
a
Proveïdors
1.500
a
Capital
91.980
La Maria Subirachs inicia un petit negoci comercial de compravenda d’estris
de jardineria l’1 de setembre amb les aportacions següents:

Diners a la caixa: 900 €

Diners al banc: 40 000 €

Local de la seva propietat: 200 000 €
a) Calcula’n el capital.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent............................... 200.000
Patrimoni net....................... ?????
Immobilitzat material........................ 200.000
Capital ............... ??????
Construccions ……........... 200.000
Actiu corrent...................................
Disponible.......................................
40.900
40.900
Bancs i institucions
de crèdit....................... 40.000
Caixa............................
900
Total actiu
240.900 €
Total patrimoni net i passiu
240.900 €
Actiu – Passiu = Patrimoni net
240.900 – 0 = 240.900 €
El capital d’aquesta empresa serà de 240.900€
© Mcgraw-Hill Education
34-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
b) Fes-ne l’assentament d’obertura.
5>
La Maria Subirachs
continuació:
comptabilitza
les
operacions
que
es
detallen
a

Compra mercaderies, 80 unitats a 10 €/u, que sumen un total de 800 €
al comptat i paga en efectiu.

Compra mercaderies, 250 unitats a 12 €/u, a crèdit.

Compra mobiliari per a l’oficina per valor de 5 000 €; en paga mitjançant
transferència bancària 2 000 € i queda a deure la resta durant sis mesos.

Paga el rebut del telèfon amb un taló de 5 000 €.

Ven 200 unitats de mercaderies per un import de 1 400 €; 1 000 € els
cobra en efectiu i la resta, a crèdit.

Paga pel banc 1 500 € del deute del proveïdor.

Compra un ordinador per 2 000 € i un programa de comptabilitat per 900
€. El primer el queda a deure a cinc mesos i paga en efectiu el programa.
Comptabilitza les operacions anteriors en el llibre diari i en el llibre major.
© Mcgraw-Hill Education
35-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Llibre diari
800
Compres de mercaderies
a
Caixa
3.000
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
3.000
a
Bancs i institucions de
crèdit
2.000
a
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
5.000
5.000
Subministraments
1.000
Caixa
400
1.500
2.000
900

Mobiliari
Clients
a
a
Proveïdors
a
Equip per a processos
d’informació
a
Aplicacions
informàtiques
a
800
Bancs i institucions de
crèdit
Vendes de
mercaderies
3.000
5.000
1.400
Bancs i institucions de
crèdit
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
1.500
2.000
Caixa
900
Llibre major
Construccions
200.000
Bancs i institucions de
crèdit
40.000
Caixa
Capital
2.000
900
800
5.000
1.000
900
240.900
1.500
Compres de
mercaderies
800
Proveïdors
1.500
3.000
Mobiliari
5.000
3.000
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
3.000
2.000
© Mcgraw-Hill Education
36-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Subministraments
5.000
Clients
Vendes de
mercaderies
400
1.400
Equips per a
processos
d’informació
2.000
Aplicacions
informàtiques
900
6>
Les existències inicials d’una empresa eren de 80 000 € i les finals són de
120 000 €.
a) Raona si les compres efectuades per l’empresa han estat totes
consumides en l’exercici econòmic.
No han estat consumides, ja que almenys 40.000 € del total de les compres
efectuades per l’empresa no s’han gastat. Si sumem aquesta quantitat als
80.000 € que tenia en concepte d’existències inicials, obtindrem el valor de les
existències finals de l’empresa: 120.000 €.
b) Calcula la variació d’existències i fes l’assentament corresponent per
regularitzar el compte de «Mercaderies».
7>
Una empresa ha comprat una patent per 1 000 000 €. L’amortització
prevista per a aquest any és del 15 %. Comptabilitza l’assentament
corresponent.
© Mcgraw-Hill Education
37-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
8>
Fes els assentaments de correccions de final d’exercici i el balanç de
comprovació final corresponents a l’exercici comptable de l’empresa de la
Maria Subirachs, que es dedica a la compravenda d’estris de jardineria,
tenint en compte que:
a) El valor de les mercaderies al final de l’exercici s’ha de calcular pels dos
mètodes de valoració d’existències: FIFO i PMP.
b) L’amortització del local i del mobiliari és del 5 %, i la de l’ordinador i la
del programa informàtic són del 20 %.

Assentaments de correcció de final d’exercici mètode FIFO
1.560
Mercaderies
10.650
Amortització
immobilitzat
Material
180
Amortització de
l’immobilitzat
intangible
a
Variació d’existències
1.560
a
A.A. de construccions
10.000
a
A.A. d’EPI
400
a
A.A. de mobiliari
250
a
A.A. d’aplicacions
informàtiques
Amortitzacions
acumulades d’equips
per a processos
d’informació
Amortitzacions
acumulades de
construccions
10.000

180
4.000
Assentaments de correcció de final d’exercici mètode PMP
1.496,3
Mercaderies
10.650
Amortització
immobilitzat
Material
180
Amortització de
l’immobilitzat
intangible
a
Variació d’existències
1.496,3
a
A.A. de construccions
a
A.A. d’EPI
400
a
A.A. de mobiliari
250
a
A.A. d’aplicacions
informàtiques
© Mcgraw-Hill Education
10.000
180
38-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Amortitzacions
acumulades de
construccions
Amortitzacions
acumulades d’equips
per a processos
d’informació
10.000

4.000
Balanç de comprovació mètode FIFO
Deure
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
Construccions
Haver
Deutor
1.900
1.700
200
40.000
8.500
31.500
200.000
Capital
200.000
240.900
Compres de mercaderies
3.800
Proveïdors
1.500
Mobiliari
5.000
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
Subministraments
Clients
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
Mercaderies
Amortització de l’immobilitzat
intangible
3.800
3.000
1.500
5.000
5.000
5.000
5.000
400
400
1.400
1.400
2.000
2.000
900
900
1.560
1.560
Variació d’existències
Amortització de l’immobilitzat material
240.900
5.000
Vendes de mercaderies
Creditor
1.560
1.560
10.650
10.650
180
180
Amortització acumulada de mobiliari
250
250
Amortització acumulada d’equips per a
processos d’ informació
400
400
10.000
10.000
180
180
Amortització acumulada de
construccions
Amortització acumulada d’aplicacions
informàtiques
TOTAL
272.890
272.890
© Mcgraw-Hill Education
261.190
261.190
39-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Balanç de comprovació mètode PMP
Sumes
Comptes
Deure
Caixa
Bancs i institucions de crèdit
Construccions
Haver
Deutor
1.900
1.700
200
40.000
8.500
31.500
200.000
Capital
Compres de mercaderies
3.800
Proveïdors
1.500
Mobiliari
5.000
Subministraments
Clients
240.900
3.800
3.000
1.500
5.000
5.000
5.000
5.000
5.000
400
400
Vendes de mercaderies
1.400
Equips per a processos d’informació
Aplicacions informàtiques
Mercaderies
1.400
2.000
2.000
900
900
1.496,3
1.560
Variació d’existències
1.496,3
Amortització de l’immobilitzat material
Amortització de l’immobilitzat
intangible
Creditor
200.000
240.900
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
1.496,3
10.650
10.650
180
180
Amortització acumulada de mobiliari
250
250
Amortització acumulada d’equips per a
processos d’informació
400
400
10.000
10.000
180
180
Amortització acumulada de
construccions
Amortització acumulada d’aplicacions
informàtiques
TOTAL
9>
Saldos
272.826,3
272.826,3
261.126,3
261.126,3
Explica quina importància té fer el balanç de comprovació de sumes i
saldos.
La seva importància rau en què ens serveix per comprovar que no ens hem
equivocat al passar el compte diari al major.
10>
Explica quan el compte de variació d’existències té saldo deutor i quan té
saldo creditor.
El compte de variació d’existències té saldo deutor quan les existències inicials són
superiors a les existències finals de mercaderies. Per contra, té saldo creditor quan
les inicials són menors que les finals.
© Mcgraw-Hill Education
40-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
11>
Fes el compte de pèrdues i guanys i la regularització, i en cas que hi hagi
benefici comptabilitza l’Impost sobre beneficis de l’exercici econòmic de
l’empresa de la Maria Subirachs.
A l’hora de buscar la solució aplicarem el mètode FIFO, ja que les xifres són més
exactes; tot i això els alumnes poden triar el mètode que vulguin.

Compte de pèrdues i guanys:
+ Ingressos d’explotació (1) ..............................................1.400
 Import net de la xifra de negoci...........................................1.400
Vendes de mercaderies.........................1.400
 Despeses d’explotació (2)...............................................18.070
 Aprovisionaments...............................................................2.240
Compres de mercaderies.....................3.800
Variació d’existències ........................(1.560)
 Amortitzacions.................................................................10.830
Amortització de l’immobilitzat
intangible.............................................180
Amortització de l’immobilitzat
material...........................................10.650
 Altres despeses d'explotació................................................5.000
Subministraments................................5.000
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2)
I. Explotació - D. Explotació = 1.400 - 18.070 = -16.670 €
+ Ingressos financers (3)
- Despeses financeres (4)
B) RESULTAT FINANCER (3 - 4)
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B)
RE + RF = -16.670 €
- Impost sobre beneficis
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost)
-16.670 €

Regularització:
© Mcgraw-Hill Education
41-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Compres de
mercaderies
Resultat de l’exercici
19.630
2.960
800
16.670
3.000
Variació d’existències
1.560
3.800
5.000
Amortització de
l’immobilitzat material
1.560
10.650
Vendes de
mercaderies
Subministraments
10.650
5.000
1.400
1.400
Amortització de
l’immobilitzat
intangible
180
180
Com que hi ha pèrdues, no fem l’impost sobre beneficis.
12>
Si el valor de les existències finals de l’empresa calculades segons el criteri
FIFO és de 1 200 € i segons el criteri PMP és de 1 050 €, indica quina serà la
diferència en els resultats.
El resultat serà major si s’utilitza, en aquest cas, el criteri FIFO. La diferència serà de
150 € i el motiu és que, atès que el valor de les compres totals és independent del
criteri de valoració utilitzat, si les existències queden més valorades, vol dir que les
que es van vendre tenien un valor menor (cost de les vendes més baix), cosa que
implica un benefici superior.
13>
Explica per què és necessari fer correccions al final de l’exercici.
Les correccions són necessàries per igualar la situació comptable de l’empresa amb
la situació real, ja que hi ha desviacions tant pel que fa a les mercaderies com quant
a l’immobilitzat.
14>
Fes el balanç de situació final i tanca l’exercici de l’empresa de la Maria
Subirachs.

Balanç de situació final:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent............................. 197.070
Patrimoni net..............................224.230
Immobilitzat intangible...........................720
Capital .......................240.900
Aplicacions inques......... 900
A.A. aplicacions
Informàtiques.............. (180)
Immobilitzat material.......................196.350
Resultat de l’exercici.... (16.670)
Passiu corrent...................................6.500
Proveïdor d’immobilitzat
Construccions ……......200.000
a c/t.............................5.000
A.A. construccions.... (10.000)
Proveïdors.......................1.500
Mobiliari ……………....... 5.000
A.A. mobiliari……….….. (250)
Equips per a processos
d’informació………….……..2.000
A.A. equips per a processos
d’informació………………...(400)
© Mcgraw-Hill Education
42-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Actiu corrent.....................................33.660
Existències..........................................1.560
Mercaderies...............1.560
Realitzable.............................................400
Clients.........................400
Disponible.........................................31.700
Bancs i institucions
de crèdit...................31.500
Caixa............................200
Total actiu

230.730 €
Total patrimoni net i passiu
230.730 €
Tancament de l’exercici:
240.900
Capital
5.000
Proveïdor d’immobilitzat a c/ t
1.500
Proveïdor
180
A. A. aplicacions informàtiques
10.000
A. A. construccions
400
A. A. d’EPI
250
A. A. de mobiliari
a
a
Construccions
a
Mobiliari
a
720
720
200.000
200.000
Equips per a processos
d’informació
Mercaderies
a
Clients
400
a
Caixa
a
Resultat de l’exercici
200.000
2.000
1.560
Bancs i institucions de
crèdit
Construccions
720
5.000
a
a
Aplicacions
informàtiques
Aplicacions informàtiques
Mobiliari
5.000
5.000
© Mcgraw-Hill Education
31.500
200
16.670
Equips per a
processos
d’informació
2.000
2.000
43-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Mercaderies
1.560
1.560
Bancs i
institucions de
crèdit
Clients
400
400
40.000
Caixa
2.000
900
800
5.000
1.000
900
1.500
200
31.500
Capital
240.900
Resultat de l’exercici
240.900
19.630
2.960
Proveïdor
d’immobilitzat a
c/t
5.000
16.670
A.A. d’aplicacions
informàtiques
180
15>
180
A.A. construccions
10.000
10.000
3.000
1.500
2.000
1.500
A.A equips per a
processos
d’informació
400
Proveïdor
400
3.000
A.A. mobiliari
250
250
A partir de la informació del següent balanç de comprovació de sumes i
saldos, fes el que es demana a continuació:
© Mcgraw-Hill Education
44-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
a) El major de cada compte.
Capital
Mercaderies
12.100
7.000
Clients
4.000
Proveïdors
5.000
2.000
HP, creditora conceptes
fiscals
600
Bancs i institucions de
crèdit
3.000
1.000
Inversions en
construccions
Maquinària
6.000
500
Amortització
acumulada de
maquinària
Proveïdor
d’immobilitzat a c/t
300
500
Resultat de
l’exercici
1.000
b) El balanç de situació final.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent................................. 6.200
Immobilitzat material............................6.000
Patrimoni net................................13.100
Capital .............................12.100
Resultat de l’exercici.............1.000
Maquinària ………..........6.000
A.A. Maquinària ...........(300)
Inversions immobiliàries..........................500
Passiu corrent...................................3.100
Proveïdor d’immobilitzat
a c/t ..................................500
Inversions en
construccions.................500
Actiu corrent.................................... 10.000
Existències...........................................3.000
HP, creditora conceptes
fiscals.................................600
Proveïdor ..........................2.000
Mercaderies............. 3.000
Realitzable...........................................5.000
Clients.................... 5.000
Disponible............................................2.000
Bancs i institucions
de crèdit..................2.000
Total actiu
16.200 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
16.200 €
45-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) L’assentament de tancament.
12.100
1.000
Capital
Resultat de l’exercici
500
Proveïdor d’immobilitzat a c/t
600
HP, creditora conceptes fiscal
2.000
300
Proveïdors
A. A. maquinària
a
Maquinària
a
6.000
Inversions en construccions
500
a
Mercaderies
3.000
a
Clients
5.000
a
Bancs institucions de crèdit
2.000
d) Tancament dels comptes.
Capital
12.100
Mercaderies
12.100
7.000
4.000
Maquinària
6.000
6.000
Inversions en
construccions
500
500
3.000
Clients
5.000
Proveïdors
5.000
HP, creditora conceptes
fiscals
600
2.000
2.000
Bancs i institucions de
crèdit
600
3.000
1.000
Amortització
acumulada de
maquinària
300
300
Proveïdor
d’immobilitzat a c/t
500
500
Resultat de
l’exercici
1.000
1.000
2.000
Activitats finals
1.
Una empresària comença les seves operacions amb el patrimoni següent:

Caixa: 2 000 €

Bancs i institucions de crèdit: 5 000 €

Mercaderies: 10 000 €

Proveïdors: 4 000 €

Clients: 3 500 €
© Mcgraw-Hill Education
46-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 2 000 €

Durant els primers dies fa les operacions següents:

Compra mercaderies per 5 000 € i les queda a deure.

L’empresa emet un pagaré per l’import de la compra.

Paga la llum, 300 €, i el lloguer de les oficines, 1 000 €, tot a través del
banc.

Ven mercaderies per valor de 8 000 €. Li paguen 2 000 € en efectiu, 1 000
€ a través del banc, i el client li emet un pagaré valor de 3 000 €. La resta
queda pendent.

Cobra el pagaré de l’operació anterior amb un xec que ingressa al banc.

El banc li paga 100 € d’interessos.

Paga el deute que té amb Hisenda a través del banc.
a) Fes el balanç de situació inicial.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu corrent.................................... 20.500
Existències........................................ 10.000
Patrimoni net..............................14.500
Capital ..........................14.500
Mercaderies............. 10.000
Realitzable.......................................... 3.500
Passiu corrent...............................6.000
Proveïdors........................4.000
Clients...................... 3.500
Disponible........................................... 7.000
Bancs i insti. crèdit........5.000
HP, creditora conceptes
fiscals............................... 2.000
Caixa .........................2.000
Total actiu
20.500 €
Total patrimoni net i passiu
20.500 €
b) Realitza l’assentament d’obertura corresponent.
10.000
Mercaderies
3.500
Clients
5.000
Bancs i institucions de crèdit
2.000
Caixa
a
Capital
a
a
Proveïdors
HP, creditora per
conceptes fiscals
© Mcgraw-Hill Education
14.500
4.000
2.000
47-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Comptabilitza les operacions en el llibre diari i el llibre major.

Llibre diari:

Llibre major:
© Mcgraw-Hill Education
48-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
d) Fes el balanç de comprovació.
2.
El senyor Andreu Roca comença un negoci amb les possessions següents:

Diners a la caixa: 13 400 €

Un edifici que no utilitza i el té com a inversió: valorat en 80 000 €

Mobiliari d’oficina: 16 000 €

Durant el primer mes realitza les operacions següents:

Ingressa 5 000 € al banc.

Compra mercaderies per valor de 10 000 €. En paga la meitat en efectiu i la
resta les queda a deure.

Paga el lloguer del primer mes: 100 € pel banc.

Ven mercaderies al seu primer client per 7 000 €, de les quals paga 5 000 €
amb un xec que ingressa al banc, i per a la resta el client li emet un pagaré
a 90 dies.

Compra un ordinador que li costa 900 €, que queda a deure per un període
de 8 mesos.

Demana un préstec de 60 000 € al banc per retornar en 10 anys. L’hi
concedeixen i l’hi ingressen directament al seu compte corrent.

Paga el llum, l’aigua i el gas, que sumen 1 000 €, a través del banc.
© Mcgraw-Hill Education
49-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
a) Fes el balanç de situació inicial.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent....................................96.000
Patrimoni net.......................... 109.400
Immobilitzat material.............................16.000
Capital ................109.400
Mobiliari ...........................16.000
Inversions immobiliàries ..................…… 80.000
Inversions en
Construccions.............. 80.000
Actiu corrent.........................................13.400
Disponible.............................................13.400
Caixa.......................... 13.400
Total actiu
109.400 €
Total patrimoni net i passiu
109.400 €
b) Realitza l’assentament d’obertura corresponent.
13.400
Caixa
80.000
Inversions en construccions
16.000
Mobiliari
a
Capital
109.400
c) Comptabilitza les operacions en el llibre diari i el llibre major.
© Mcgraw-Hill Education
50-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Llibre diari:
13.400
Caixa
80.000
Inversions en
construccions
16.000
Mobiliari
a
Capital
Bancs i institucions de
crèdit
a
Caixa
Compres de mercaderies
a
Caixa
5.000
a
Proveïdors
5.000
a
Bancs i institucions de
crèdit
5.000
10.000
100
Arrendaments i cànons
5.000
Bancs i institucions de
crèdit
2.000
Clients, efectes
comercials per cobrar
900
60.000
a
a
Bancs i institucions de crèdit
a
Subministraments
193.400

5.000
Equips per a processos
d’informació
1.000
109.400
a
Vendes de
mercaderies
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
Bancs i institucions de
crèdit
Suma total
100
7.000
900
60.000
1.000
193.400
Llibre major:
Inversions en
construccions
Caixa
13.400
5.000
80.000
Mobiliari
16.000
Capital
109.400
5.000
© Mcgraw-Hill Education
51-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Compres de
mercaderies
Bancs i institucions de
crèdit
5.000
100
5.000
1.000
Arrendaments i
cànons
Proveïdors
10.000
5.000
100
60.000
Equips per a
processos
d’informació
Vendes de
mercaderies
Clients, efectes
comercials per cobrar
2.000
7.000
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
Proveïdors
d’immobilitzat a c/t
900
900
Subministraments
60.000
1.000
d) Elabora el balanç de comprovació de sumes i saldos.
Sumes
Comptes
Deure
Saldos
Haver
Caixa
13.400
Inversions en construccions
80.000
80.000
Mobiliari
16.000
16.000
Capital
70.000
Compres de mercaderies
10.000
Proveïdors
109.400
68.900
10.000
5.000
Arrendaments i cànons
Clients, efectes comercials per cobrar
5.000
100
100
2.000
2.000
Vendes de mercaderies
7.000
Equips per a processos d’informació
900
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
TOTAL
1.100
7.000
900
900
900
60.000
60.000
1.000
193.400
Creditor
3.400
109.400
Bancs i institucions de crèdit
Subministraments
10.000
Deutor
1.000
193.400
© Mcgraw-Hill Education
182.300
182.300
52-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
3.
Una empresa comença un exercici econòmic amb mercaderies de dos tipus, A
i B. El valor de les mercaderies de tipus A a l’inici és de 456,60 €, i el de les de
tipus B, de 780,40 €. Al final de l’exercici se’n fa recompte i el valor de les
mercaderies A és de 390,60 €, i el valor de les de tipus B, de 953,50 €.
a) Totes les compres de la mercaderia A efectuades durant l’exercici han
estat consumides?
Sí, i a més s’han consumit mercaderies corresponents a les existències inicials.
b) I les de la mercaderia B?
No, s’han deixat de consumir mercaderies de les comprades per valor de 173,10 €.
c) Fes els assentaments corresponents del final de l’exercici i calcula la
variació d’existències d’A i de B.
d) Quin saldo té la variació d’existències d’A? Com l’interpretes?
Saldo deutor: 66 €. S’han consumit totes les compres i part de les existències
inicials per valor de 66 €.
e) Quin saldo té la variació d’existències de B? Com s’interpreta?
Saldo creditor: 173,10 €. No s’han consumit totes les compres i n’han sobrat per
valor de 173,10 €.
© Mcgraw-Hill Education
53-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
4.
La maquinària que va comprar una empresa fa 3 anys va costar 20 000 €.
Cada any n’amortitza el 10 %.
a) Calcula’n
la dotació anual
l’assentament corresponent.
d’amortització
de
maquinària
i
fes-ne
10 % de 20.000 = 2.000 €
La dotació anual d’amortització de maquinària és de 2.000 €.
b) Calcula l’import del compte «Amortització acumulada de l’immobilitzat
material» corresponent a la maquinària després dels 3 anys.
El compte «Amortització acumulada de maquinària» tindrà un saldo de 6 000 €
després d’aquests tres anys.
c) Explica la informació que dona el compte «Amortització acumulada de
l’immobilitzat material».
Representa la despesa acumulada que s’ha produït en l’element d’immobilitzat
material, ja sigui per desgast físic o per obsolescència, des que va ser adquirit per
l’empresa.
5.
Els saldos dels comptes del llibre major d’una empresa en acabar l’exercici
són:
Maquinària, 4 000 €; mercaderies, 500 €; proveïdors, 300 €; clients, 400 €;
clients, efectes comercials per cobrar, 150 €; deutes a llarg termini amb
entitats de crèdit, 1 000 €; tributs, 80 €; sous i salaris, 1 800 €; ingressos
financers,20 €; inversions financeres temporals en capital, 500 €; equips per a
processos d’informació, 400 €; aplicacions informàtiques, 100 €; reserves,
800 €; compres de mercaderies, 3 000 €; vendes de mercaderies, 5 000 €;
subministraments, 200 €; proveïdor d’immobilitzat a c/t, 50 €; amortització
acumulada de l’immobilitzat material, 400 €; bancs i institucions de crèdit,
200 €; caixa, 50 €.
© Mcgraw-Hill Education
54-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
a) Fes el balanç de saldos i troba el valor del capital per diferència.
Comptes
Maquinària
Sumes
Deure
4.000
Mercaderies
500
Proveïdors
300
Clients
400
Clients, efectes comercials per cobrar
150
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
1.000
Tributs
80
Sous i salaris
1.800
Ingressos financers
Inversions financeres temporals en capital
Compres de mercaderies
20
500
3.000
Vendes de mercaderies
Subministraments
5.000
200
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
50
Amortització acumulada de maquinària
Bancs i institucions de crèdit
400
200
Caixa
50
Equips per a processos d’informació
400
Aplicacions informàtiques
100
Reserves
800
Capital
TOTAL
Haver
3.810
11.380
11.380
b) Aplica les correccions següents: mercaderies al final de l’exercici, 700 €, i
amortització de la maquinària, 5 %. Presenta el balanç de saldos corregit.
© Mcgraw-Hill Education
55-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Comptes
Maquinària
Sumes
Deure
4.000
Mercaderies
700
Proveïdors
300
Clients
400
Clients, efectes comercials per cobrar
150
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit
Tributs
1.000
80
Sous i salaris
1.800
Ingressos financers
20
Inversions financeres temporals en capital
Compres de mercaderies
500
3.000
Vendes de mercaderies
5.000
Subministraments
200
Proveïdors d’immobilitzat a c/t
50
Amortització acumulada de maquinària
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
600
200
50
Equips per a processos d’informació
400
Aplicacions informàtiques
100
Reserves
800
Capital
3.810
Variacions d’existències
200
Amortització de maquinària
TOTAL
Haver
200
11.780
11.780
© Mcgraw-Hill Education
56-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Elabora el compte de pèrdues i guanys i l’assentament de regularització.
+ Ingressos d’explotació (1) ............................................5.000
 Import net de la xifra de negoci.........................................5.000
Vendes de mercaderies...................5.000
- Despeses d’explotació (2)..............................................5.080
 Aprovisionaments............................................................2.800
Compres de mercaderies.................3.000
Variació d’existències .....................(200)
 Dispeses de personal........................................................1.800
Sous i salaris.................................1.800
 Amortitzacions.................................................................200
Amortització de l’immobilitzat
material.........................................200
 Altres despeses d'explotació..............................................280
Subministraments.............................200
Altres tributs......................................80
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2)
I. Explotació - D. Explotació = 5.000 - 5.080 = -80
+ Ingressos financers (3)..................................................20
Altres ingressos financers.............................20
- Despeses financeres (4)
B) RESULTAT FINANCER (3 - 4)
20 €
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B)
RE + RF = -80 + 20 = -60 €
- Impost sobre beneficis
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost)
-60 €
d) Confecciona l’assentament de tancament i presenta el balanç de situació
final.

Assentament de tancament:
© Mcgraw-Hill Education
57-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

6.
Balanç de situació final:
Un empresari inicia un negoci amb 40 000 € dipositats en un compte corrent
bancari i un local comercial valorat en 120 000 €.
Durant un període econòmic realitza les operacions següents:

Compra mobiliari per 8 000 €; en paga la meitat amb un xec i la resta la
queda a deure per un període de 14 mesos.

Compra 400 unitats de mercaderies a 20 €/u a crèdit.

Ven 150 unitats de mercaderies per 5 000 € i cobra en efectiu.

Compra 200 unitats d’un producte a 22 €/u a crèdit.

Paga l’electricitat i el telèfon per 600 € amb un xec.

Ven 250 unitats de mercaderia per 7 000 € a crèdit.

Paga la nòmina a un treballador per 2 000 €. La Seguretat Social a càrrec
de l’empresa és de 580 € i les retencions a càrrec del treballador són,
respectivament, el 5 % de SS i el 15 % d’IRPF. Paga el sou per mitjà del
banc i queda a deure el deute amb els organismes socials.

Cobra 500 € d’interessos bancaris.

Calcula el valor de les mercaderies al final de l’exercici pel mètode PMP.

Aplica el 5 % d’amortització al mobiliari i el 2 % al local.
© Mcgraw-Hill Education
58-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
a) Fes l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre
diari i en el llibre major.

Llibre diari:
120.000
40.000
8.000
Construccions
Bancs i institucions de crèdit
Mobiliari
a
Capital
160.000
a
Bancs i institucions de
crèdit
4.000
a
Proveïdors
d’immobilitzat a ll/t
4.000
8.000
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
8.000
5.000
Caixa
a
Vendes de mercaderies
5.000
4.400
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
4.400
a
Bancs i institucions de
crèdit
600
a
Vendes de mercaderies
7.000
a
Organismes de la SS,
creditors
680
a
HP, creditora per
conceptes fiscals
300
Bancs i institucions de
crèdit
1.600
600
Subministraments
7.000
Clients
2.000
Sous i salaris
580
SS a càrrec de l’empresa
a
500
Bancs i institucions de
crèdit
a
Altres ingressos
financers
500
4.178
Mercaderies
a
Variació d’existències
4.178
2.800
Amortització
d’immobilitzat material
a
Amortització
acumulada de
construccions
2.400
a
Amortització
acumulada de mobiliari
400
© Mcgraw-Hill Education
59-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Llibre major:
Construccions
120.000
Bancs i institucions de
crèdit
40.000
4.000
500
600
Capital
160.000
Mobiliari
8.000
1.600
Proveïdors
d’immobilitzat a ll/t
4.000
Vendes de mercaderies
5.000
Compres de
mercaderies
Proveïdors
4.400
4.400
8.000
8.000
Subministraments
600
Clients
7.000
Caixa
5.000
Sous i salaris
2.000
7.000
SS, a càrrec de
l’empresa
580
Organismes de la SS,
creditors
HP, creditora per
conceptes fiscals
680
Mercaderies
Variació d’existències
4.178
4.178
300
Amortització de
l’immobilitzat
material
2.800
Altres ingressos
financers
500
Amortització
acumulada de
construccions
2.400
Amortització
acumulada de
mobiliari
400
© Mcgraw-Hill Education
60-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
b) Realitza el balanç de comprovació final.
Sumes
Comptes
Deure
Construccions
Saldos
Haver
120.000
Bancs i institucions de crèdit
40.500
Capital
Deutor
120.000
6.200
34.300
160.000
Mobiliari
8.000
Proveïdors d’immobilitzat a ll/t
Compres de mercaderies
160.000
8.000
4.000
12.400
Proveïdors
4.000
12.400
12.400
Caixa
5.000
Vendes de mercaderies
12.400
5.000
12.000
Subministraments
12.000
600
600
Clients
7.000
7.000
Sous i salaris
2.000
2.000
580
580
SS, a càrrec de l’empresa
Creditor
Organismes de la SS, creditors
680
680
HP, creditora per conceptes fiscals
300
300
Altres ingressos financers
500
500
Mercaderies
4.178
Variació d’existències
4.178
Amortització de l’immobilitzat material
2.800
Amortització acumulada de
construccions
Amortització acumulada de mobiliari
TOTAL
4.178
203.058
4.178
2.800
2.400
2.400
400
400
203.058
© Mcgraw-Hill Education
196.858
196.858
61-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Confecciona el compte de pèrdues i guanys.
+ Ingressos d’explotació (1) ........................................... 12.000
 Import net de la xifra de negoci....................................... 12.000
Vendes de mercaderies...................12.000
- Despeses d’explotació (2) ............................................. 14.202
 Aprovisionaments............................................................ 8.222
Compres de mercaderies............... 12.400
Variació d’existències ................... (4.178)
 Dispeses de personal........................................................ 2.580
Sous i salaris................................. 2.000
SS, a càrrec de l’empresa.................. 580
 Amortitzacions................................................................. 2.800
Amortització de l’immobilitzat
material....................................... 2.800
 Altres despeses d'explotació................................................ 600
Subministraments............................. 600
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2)
I. Explotació - D. Explotació = 12.000-14.202 = -2.202 €
+ Ingressos financers (3)....................500
Altres ingressos financers..............500
-
Despeses financeres (4)
B) RESULTAT FINANCER (3)
500 €
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B)
RE + RF = -2.202 + 500 = -1.702 €
- Impost sobre beneficis
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost)
-1.702 €
d) Fes la regularització i la comptabilització de l’impost sobre beneficis de
l’exercici, si s’escau.
Resultat de l’exercici
18.380
a
Compres de
mercaderies
a
Subministraments
a
a
Sous i salaris
SS, a càrrec de
l’empresa
Amortització de
l’immobilitzat material
a
Resultat de l’exercici
a
12.000
500
4.178
Vendes de mercaderies
Altres ingressos financers
Variació d’existències
© Mcgraw-Hill Education
12.400
600
2.000
580
2.800
16.678
62-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Vendes de mercaderies
1.200
Subministraments
5.000
600
600
Sous i salaris
2.000
2.000
SS, a càrrec de
l’empresa
580
580
7.000
Altres ingressos
financers
500
Variació d’existències
500
4.178
4.178
Amortització de
l’immobilitzat
material
Resultat de l’exercici
2.800
18.380
2.800
16.678
e) Elabora el balanç de situació final.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent.............................. 125.200
Patrimoni net.............................. 158.298
Immobilitzat material.......................... 125.200
Construccions ………..... 120.000
Mobiliari ...................
Resultat de l’exercici.......... (1.702)
8.000
Amortització acumulada
Passiu no corrent.........................
de construccions.......... (2.400)
Proveïdors d’immobilitzat
a ll/t .............................
Amortització acumulada
de mobiliari.................
Capital .......................... 160.000
4.000
4.000
(400)
Actiu corrent.................................... 46.478
Existències...........................................
4.178
Passiu corrent................................. 9.380
Proveïdors ..................... 12.400
Organismes SS creditors....... 680
Mercaderies............... 4.178
Realitzable...........................................
7.000
Clients....................... 7.000
HP, creditora per
conceptes fiscals................. 300
Disponible........................................... 35.300
Bancs i inst. crèdit....... 34.300
Caixa ......................... 5.000
Total actiu
175.678 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
175.678 €
63-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
f) Fes l’assentament de tancament.
160.000
4.000
12.400
680
300
2.400
400
Capital
Proveïdors d’immobilitzat
a ll/t
Proveïdors
Organismes de la SS,
creditors
HP, creditora per
conceptes fiscals
Amortització acumulada
de construccions
Amortització acumulada
de mobiliari
Construccions
120.000
120.000
4.000
4.000
40.000
4.000
500
600
7.000
Amortització
acumulada de
construccions
2.400
2.400
Mobiliari
8.000
a
Mercaderies
4.178
a
Clients
7.000
a
Caixa
5.000
a
Resultat de l’exercici
1.702
160.000
680
160.000
34.300
Mobiliari
8.000
Proveïdors
4.400
4.400
12.400
Organismes de la SS,
creditors
7.000
a
Capital
12.000
8.000
1.600
Compres de
mercaderies
8.000
Clients
a
Construccions
Bancs i institucions de
crèdit
Bancs i institucions de
crèdit
34.300
Proveïdors
d’immobilitzat a ll/t
a
680
12.400
300
Amortització
acumulada de
mobiliari
Resultat de l’exercici
400
18.380
400
5.000
5.000
8.000
HP, creditora per
conceptes fiscals
300
Caixa
Mercaderies
4.178
4.178
16.678
1.702
© Mcgraw-Hill Education
64-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
7.
L’empresa Rocamura, SA, comença el seu exercici amb els següents elements
patrimonials:
 Mercaderies: 25 unitats per valor de 80 €/u.
 Una màquina valorada en 6 000 €.
 Mobiliari valorat en 900 €.
 Un ordinador valorat en 1 400 €.
 Un préstec a tornar a 3 anys de 1 000 €.
 Diners al banc: 12 000 €.
 Té com a inversió un terreny per valor de 100 000 € que de moment no
utilitza.
Realitza les operacions següents:
 Compra 100 unitats de mercaderies a 50 €/u, en paga la meitat amb un
xec i la resta a crèdit.
 Paga el rebut de la llum i l’aigua, amb un xec per valor de 300 €.
 Treu del banc 300 € i els deixa a la caixa per possibles pagaments menors.
 Ven 70 unitats per un total de 10 000 € que li queden a deure la meitat i la
resta les cobra amb un xec.
 Compra un programa informàtic per valor de 200 € que el pagarà d’aquí a 3
mesos.
 Paga els salaris dels treballadors que té. Salari brut, 1 800 €; Seguretat
Social de l’empresa, 124 €; retenció de l’IRPF, 15 % del salari; Seguretat
Social del treballador, 4 % del salari brut.
 Paga la quota (C + i) del préstec de 325 €. Els interessos pugen a 25 €.
 Amortitza el 2 % de tot l’immobilitzat.
a) Fes el balanç de situació inicial.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent.............................. 108.300
Patrimoni net.............................. 121.300
Immobilitzat material............................. 8.300
Maquinària ………............ 6.000
Mobiliari.......................... 900
Capital ........................ 121.300
Passiu no corrent........................... 1.000
Deutes a ll/ t amb
entitats de crèdit .............. 1.000
Equips per a processos
d’informació................. 1.400
Inversions immobiliàries....................... 100.000
Inversions en terrenys i
béns naturals........... 100.000
Actiu corrent..................................... 14.000
Existències............................................ 2.000
Mercaderies..................... 2.000
Disponible............................................ 12.000
Bancs i inst. crèdit.......... 12.000
Total actiu
122.300 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
122.300 €
65-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
b) Realitza l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre
diari i el llibre major.

Llibre diari:
6.000
900
1.400
100.000
2.000
12.000
5.000
Maquinària
Mobiliari
Equips per a processos d’informació
Inversions en terrenys i béns naturals
Mercaderies
Bancs i institucions de crèdit
Compra de mercaderies
a
Capital
a
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
a
Bancs i inst. de crèdit
a
Proveïdors
121.300
1.000
2.500
2.500
300
Subministraments
a
Bancs i inst. de crèdit
300
300
Caixa
a
Bancs inst. de crèdit
300
5.000
Cients
5.000
Bancs inst. de crèdit
a
Venda de mercaderies
Aplicacions informàtiques
a
Proveïdor d’immobilitzat
a curt termini
a
O.S.S, creditora
a
H.P., creditora conceptes
fiscals
200
1.800
124
25
166
200
Sous i salaris
Seguretat social c/ empresa
a
300
10.000
Bancs i institucions
de crèdit
196
270
1.458
Deutes a ll/t entitats de crèdit
Interessos per deutes
a
Amortització immobilitzat
material
a
A. A . de maquinària
a
A. A. de mobiliari
a
Bancs i institucions de crèdit
A. A. d’equips per a
processos d’informació
2.000
Variació d’existències
a
Mercaderies
2.750
Mercaderies
a
Variació d’existències
© Mcgraw-Hill Education
325
120
18
28
2.000
2.750
66-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

Llibre major:
Maquinària
Equips per a
processos
d’informació
Mobiliari
6.000
900
1.400
Mercaderies
2.000
2.000
2.750
Bancs i institucions de
crèdits
12.000
5.000
Capital
2.500
121.300
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
300
1.000
Compres de
mercaderies
5.000
300
300
1.458
325
Inversions en terrenys
i béns naturals
Proveïdors
2.500
Vendes de mercaderies
1.000
Sous i salaris
1.800
100.000
Subministraments
300
Caixa
300
5.000
Aplicacions
informàtiques
Proveïdor
d’immobilitzat a c/t
200
Seguretat social a
càrrec empresa
124
Clients
200
O SS, creditora
196
HP, creditora per
conceptes fiscals
270
833,75
Interessos per deutes
25
Amortització
immobilitzat material
166
Amortització acumulada
d’equips per a
processos d’informació
28
Amortització
acumulada de
maquinària
120
Amortització
acumulada de
mobiliari
18
Variació d’existències
2.000
2.750
© Mcgraw-Hill Education
67-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Calcula les existències finals pel mètode FIFO i fes-ne la correcció
d’existències.
25 x 50 = 2.000
100 x 50 = 5.000
100 x 50 = 5.000
25 x 50 = 2.000
55 x 50 = 2750
45 x 50 = 2.250
d) Confecciona el compte de pèrdues i guanys.
+ Ingressos d’explotació (1) ....................................... 10.000
 Import net de la xifra de negoci..................................... 10.000
Vendes de mercaderies....................... 10.000
- Despeses d’explotació (2)............................................. 6.640
 Aprovisionaments.......................................................... 4.250
Compres de mercaderies....................... 5.000
Variació d’existències ........................... (750)
 Dispeses de personal...................................................... 1.924
Sous i salaris....................................... 1.800
S.S. a càrrec de l’empresa........................ 124
 Amortitzacions................................................................. 166
Amortització de l’immobilitzat
material................................................ 166
 Altres despeses d'explotació............................................... 300
Subministraments................................... 300
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1 - 2)
I. Explotació - D. Explotació = 10.000 - 6.640 = 3.360 €
+ Ingressos financers (3)
Despeses financeres (4)..................................................25
Interessos per deutes.................................... 25
B) RESULTAT FINANCER (3 - 4)
-25 €
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B)
RE + RF = 3.360 – 25 = 3.335 €
Impost sobre beneficis
25% sobre 3.335 = 833,75 €
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost)
3.335 - 833,75 = 2.501,25 €
© Mcgraw-Hill Education
68-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
e) Efectua la regularització de l’exercici (si s’escau, fes la liquidació de
l’impost de societats).
7.415
Resultat d’exercici
a
750
Variació d’existències
10.000
Venda de mercaderies
Compres de mercaderies
a
Sous i salaris
1.800
a
S.S. a càrrec de l’empresa
124
a
Subministraments
300
a
Amortització de
l’immobilitzat material
166
a
Interessos per deutes
25
a
Impost sobre beneficis
Resultat d’exercici
a
833,75
833,75
Resultat de l’exercici
5.000
a
H.P., creditora conceptes
fiscals
Impost sobre beneficis
10.750
833,75
833,75
Ara es passen els comptes al major i es tanquen tots els comptes de resultats
(quantitat en negreta) i s’obre les T que falten.
Resultat de l’exercici
7.415
Impost sobre benefici
10.750
833,75
833,75
833,75
2.501,25
f) Elabora el balanç de situació final.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent.............................. 108.334
Patrimoni net.......................... 123.801,25
Immobilitzat intangible.........................
200
Aplicacions informàtiques....... 200
Immobilitzat material.......................... 8.134
Maquinària ……….............. 6.000
A.A. maquinària............... (120)
Mobiliari..........................
900
Capital ...........................121.300
Resultat de l’exercici....... 2.501,25
Passiu no corrent............................. 700
Deutes a ll/ t amb
entitats de crèdit ................ 700
Passi corrent............................... 3.999,75
A.A. mobiliari.................... (18)
Proveïdor immobilitzat a ......200
Equips per a processos
d’informació ..................... 1.400
O.S.S. creditora...................196
A.A. equips per a processos
d’informació........................ (28)
concepte fiscals............ 1.103,75
Inversions immobiliàries.................. 100.000
H.P., creditora
Proveïdor..........................2.500
Inversions en terrenys i
© Mcgraw-Hill Education
69-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
béns naturals................ 100.000
Actiu corrent....................................20.167
Existències........................................ 2.750
Mercaderies.................... 2.750
Realitzable........................................ 5.000
Clients........................... 5.000
Disponible....................................... 12.417
Bancs inst. de crèdit......... 12.117
Caixa................................. 300
Total actiu
128.501 €
Total patrimoni net i passiu
128.501 €
g) Tanca l’exercici.
121.300
2.501,25
Capital
Resultat de l’exercici
700
Deutes a ll/t entitats de crèdit
200
Proveïdor d’immobilitzat a c/t
196
OSS, creditora
1.103,75
2.500
120
H.P., creditora conceptes fiscals
Proveïdors
A.A. de maquinària
18
A.A. de mobiliari
28
A.A. d’equips per a
processos d’informació
a
Aplicacions informàtiques
a
Maquinària
a
Mobiliari
a
Equips per a processos
d’informació
200
6.000
900
1.400
a
Inversions en terrenys i
béns naturals
a
Mercaderies
2.750
a
Clients
5.000
a
Bancs i institucions
de crèdit
a
Caixa
© Mcgraw-Hill Education
100.000
12.117
300
70-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Maquinària
6.000
Mobiliari
6.000
Bancs i institucions de
crèdits
12.000
5.000
Equips per a
processos
d’informació
2.500
900
900
Capital
121.300
121.300
300
1.400
1.400
Deutes a ll/t amb
entitats de crèdit
300
1.000
Mercaderies
2.000
2.000
2.750
2.750
Compres de
mercaderies
5.000
5.000
700
300
1.458
325
12.117
Inversions en terrenys
i béns naturals
Proveïdors
2.500
2.500
Vendes de mercaderies
1.000
1.000
Sous i salaris
1.800
1.800
100.000
100.000
Subministraments
300
300
Seguretat social a
càrrec empresa
124
124
Caixa
300
300
Aplicacions
informàtiques
200
200
O SS, creditora
196
196
Clients
5.000
5.000
Proveïdor
d’immobilitzat a c/t
200
200
HP, creditora per
conceptes fiscals
1.103,75
270
833,75
Interessos per deutes
25
25
Amortització acumulada
d’equips per a
processos d’informació
28
28
Amortització
immobilitzat material
166
166
Amortització
acumulada de
maquinària
120
120
Amortització
acumulada de
mobiliari
18
18
Variació d’existències
2.000
2.750
750
© Mcgraw-Hill Education
71-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
8.
Digues si les següents afirmacions són certes o falses. Raona la resposta.
a) El cicle comptable d’una empresa sempre comença amb el balanç de
situació inicial.
Cert.
b) La suma dels saldos del balanç de comprovació de sumes i saldos sempre
serà més gran que la suma de les sumes.
Fals, sempre seran més petites.
c) Les correccions que es fan al final de l’exercici serveixen per comprovar la
situació real amb la situació comptable.
Cert.
d) Si l’empresa intueix que tindrà pèrdues, no és necessari que faci el compte
de pèrdues i guanys.
Fals, el compte de pèrdues i guanys s’ha de fer sempre.
Comprova el teu nivell
1.
Tots els fets comptables s’han d’anotar d’una manera o altra:
a) Només al llibre diari.
b) Només al llibre major.
c) Al llibre diari i al llibre major.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
2.
En el balanç de comprovació de sumes i saldos:
a) Les sumes del deure i les de l’haver han de tenir el mateix resultat.
b) Les sumes dels saldos deutors i les dels saldos creditors han de ser iguals.
c) Les sumes de les quatre columnes han de tenir el mateix resultat.
d) Són correctes les respostes a i b.
3.
L’assentament d’obertura:
a) S’ha de fer sempre a l’inici de l’exercici comptable.
b) És el mateix que l’assentament de tancament.
c) No cal passar-lo al llibre major.
d) Totes les respostes són correctes.
4.
El saldo del compte de «Variació d’existències»:
a) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són més grans que les
existències finals.
b) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són menors que les finals.
c) Com que és un compte de resultats, sempre té saldo deutor.
d) Mai pot tenir saldo deutor perquè és un compte d’ingressos.
© Mcgraw-Hill Education
72-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
5.
L’amortització de l’immobilitzat material és un compte:
a) D’actiu.
b) De patrimoni net.
c) De despeses.
d) D’ingressos.
6.
En el compte de pèrdues i guanys hi ha:
a) Comptes d’actiu.
b) Comptes d’ingressos.
c) Comptes de despeses.
d) Són correctes les respostes b i c.
7.
El compte de resultat de l’exercici té saldo creditor quan:
a) Hi ha pèrdues.
b) Hi ha guanys.
c) Mai.
d) Sempre.
8.
Quan es treu el resultat de l’exercici, l’Impost sobre beneficis:
a) Sempre s’ha de comptabilitzar.
b) La comptabilització és voluntària.
c) Només es comptabilitza quan hi ha guanys.
d) Només es comptabilitza quan hi ha pèrdues.
9.
El balanç de situació final serveix per:
a) Treure el resultat de l’exercici.
b) Veure la situació patrimonial de l’empresa al final de l’exercici.
c) Tancar els comptes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
10. En un balanç de situació:
a) Només hi ha comptes d’actiu, de passiu i de patrimoni net.
b) Els comptes d’actiu i els comptes de passiu i de patrimoni net han de sumar igual.
c) Cal fer constar el resultat de l’exercici.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
© Mcgraw-Hill Education
73-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Prepara la prova
1.
Una empresa comença la seva activitat el dia 1 de gener de 2018 amb un local
valorat en 23 000 €, maquinària d’un valor de 10 000 €, mercaderies
valorades en 10 000 € (100 unitats a 100 €/u), un ordinador de 700 € i 1 700
€ al banc. A més, té un programa informàtic de comptabilitat valorat en 250 €.
Les operacions que realitza durant aquest mes són les següents:
2/12 : compra 70 unitats a 120 €/u a crèdit.
10/12 : compra mobiliari pel despatx valorat en 3 000 €, dels quals paga 1
000 € al comptat amb un xec I la resta els queda a deure durant 2 anys.
12/12 : paga la llum i el gas amb un xec, que valen 580 €.
15/12 : ven mercaderies, 150 unitats, per valor de 108 000 €. La venda es
realitza al comptat cobrant-la amb un taló bancari.
25/12 : paga la nòmina del personal en les condicions següents: sous bruts, 2
400 €; Seguretat Social de l’empresa, 300 €; Seguretat Social del treballador,
150 €; i retenció de l’IRPF, 330 €. El pagament es fa a través del banc.
30/12 : emet un pagaré per valor del deute de la compra del dia 2/01.
31/12 : amortitza el 18,35 % de la maquinària i el 2 % de l’immobilitzat
intangible.
31/12 : les existències finals de mercaderies s’han de calcular pel mètode
FIFO.
Es demana:
a) Fer el llibre diari (assentament d’obertura) i el llibre major. (0,5 punt)

Llibre diari:
1/1
23.000
Construccions
10.000
Maquinària
700
1.700
250
10.000
Equips per a processos
d’informació
Bancs i institucions de
crèdit
Aplicacions
informàtiques
Mercaderies
a
Capital
45.650
2/1
8.400
Compres de mercaderies
a
Proveïdors
8.400
a
Bancs i institucions de
crèdit
1.000
a
Proveïdors
d’immobilitzat a ll/t
10/1
3.000
Mobiliari
© Mcgraw-Hill Education
2.000
74-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
12/1
580
Subministraments
a
Bancs i institucions de
crèdit
580
15/1
108.000
Bancs i institucions de
crèdit
a
Vendes de mercaderies
108.000
25/1
2.400
Sous i salaris
300
SS a càrrec de l’empresa
Organismes de la SS,
creditors
450
a
HP, creditora per
retencions practicades
330
a
Bancs i institucions de
crèdit
1.920
Proveïdors, efectes
comercials que cal pagar
8.400
a
30/1
Proveïdors
8.400
a
31/12
Amortització de
l’immobilitzat intangible
5
a
Amortització acumulada
d’aplicacions
informàtiques
5
31/12
1.835
Amortització de
l’immobilitzat material
a
Amortització acumulada
de maquinària
1.835
31/12
10.000
Variació d’existències
a
Mercaderies
10.000
31/12
2.400

Mercaderies
a
Variació d’existències
2.400
Llibre major:
Construccions
23.000
Maquinària
10.000
Bancs i
institucions de
crèdit
1.700
1.000
108.000
1.920
Equips per a
processos
d’informació
700
580
Aplicacions
informàtiques
250
Capital social
45.650
Compres de
mercaderies
8.400
© Mcgraw-Hill Education
Proveïdors
8.400
8.400
75-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Mobiliari
Proveïdors
d’immobilitzat
3.000
SS, a càrrec de
l’empresa
2.000
Organismes de la SS,
creditors
300
Subministraments
580
Amortització acumulada
de maquinària
1.835
Vendes de
mercaderies
450
Amortització de
l’immobilitzat
intangible
5
HP, creditora per
retencions
practicades
22.050
2.400
Proveïdors, efectes
comercials que cal
pagar
330
Amortització de
maquinària
8.400
Amortització
acumulada de
l’immobilitzat
material
1.835
Variació d’existències
10.000
108.000
Sous i salaris
2.400
5
Mercaderies
10.000
10.000
2.400
Resultat de l’exercici
21.120
108.000
21.720
Impost de beneficis
21.720
© Mcgraw-Hill Education
76-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
b) Elaborar el compte de pèrdues i guanys. (0,5 punt)
+ Ingressos d’explotació (1) .......................... 108.000
 Import net de la xifra de negoci....................... 108.000
Vendes de mercaderies........... 108.000
- Despeses d’explotació (2).............................. 21.120
 Aprovisionaments............................................ 16.000
Compres de mercaderies............. 8.400
Variació d’existències ................. 7.600
 Dispeses de personal......................................... 2.700
Sous i salaris..............................2.400
S.S. a càrrec empresa....................300
 Amortitzacions.................................................. 1.840
Amortització immobilitzat
intangible....................................... 5
Amortització de l’immobilitzat
material................................... 1.835
 Altres despeses d'explotació.................................. 580
Subministraments...........................580
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2)
I. Explotació - D. Explotació= 108.000-21.120 = 86.880 €
+ Ingressos financers (3)......................................... 20 €
- Despeses financeres (4)
B) RESULTAT FINANCER (3 - 4)
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B)
86.880 €
-
Impost sobre beneficis
25% sobre 86.880 = 21.720 €
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost)
86.880 - 21.720 = 65.160 €
© Mcgraw-Hill Education
77-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Treure el resultat de l’exercici (si s’escau, cal fer la liquidació de l’impost
de societats). (0,25 punts)
31/12
21.120
Resultat de l’exercici
a
Compres de
mercaderies
a
Subministraments
a
Sous i salaris
a
SS a càrrec de
l’empresa
a
Amortització de
l’immobilitzat intangible
a
Amortització de
l’immobilitzat material
a
Variació d’existències
8.400
580
2.400
300
5
1.835
7.600
31/12
108.000
Vendes de mercaderies
a
Resultat de l’exercici
108.000
31/12
Impost del benefici
HP, creditora per
conceptes fiscals
21.720
Impost del benefici
21.720
a
Construccions
23.000
a
Maquinària
10.000
a
Mobiliari
a
Equips per a processos
d’informació
a
Aplicacions
informàtiques
a
Bancs i institucions de
crèdit
a
Mercaderies
21.720
a
12/1
21.720
Resultat de l’exercici
a
31/12
45.650
Capital
2.000
Proveïdors d’immobilitzat
8.400
Proveïdors, efectes
comercials que cal pagar
450
26.394
5
1.835
60.816
Organismes de la SS,
creditors
HP, creditora per
retencions practicades
Amortització acumulada
d’aplicacions
informàtiques
Amortització acumulada
de maquinària
Resultat de l’exercici
© Mcgraw-Hill Education
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3.000
700
250
106.200
2.400
78-1
2
El cicle comptable
d) Fer el balanç final. (0,5 punt)
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent.............................. 35.110
Immobilitzat intangible.........................
245
Aplicacions informàtiques....... 250
Patrimoni net.............................. 110.810
Capital ...........................45.650
Resultat de l’exercici......... 65.160
Amortització acumulada
d’aplicacions informàtiques.......(5)
Immobilitzat material......................... 34.865
Construccions.................. 23.000
Maquinària ……….............. 10.000
Equips per a processos
informació .....................
Passiu no corrent........................... 2.000
Proveïdors
d’immobilitzat ................ 2.000
Passi corrent.................................. 30.900
700
Proveïdors, efectes
Mobiliari........................... 3.000
comercials a pagar........ 8.400
Amortització acumulada
de maquinària .............. (1.835)
Organismes de la SS
creditors.......................
Actiu corrent................................... 108.600
Existències............................................ 2.400
450
H.P., creditora per
concepte fiscals............ 22.050
Mercaderies..................... 2.400
Disponible.......................................... 106.200
Bancs i insti. crèdit.......... 106.200
Total actiu
143.710 €
Total patrimoni net i passiu
143.710 €
e) Tancar l’exercici. (0,25 punts)
Construccions
23.000
23.000
Maquinària
10.000
10.000
Bancs i institucions
de crèdit
1.700
1.000
108.000
1.920
Equips per a
processos
d’informació
700
700
580
106.200
Aplicacions
informàtiques
250
250
Capital social
45.650
45.650
Compres de
mercaderies
8.400
8.400
© Mcgraw-Hill Education
Proveïdors
8.400
8.400
79-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
Proveïdors
d’immobilitzat
Mobiliari
3.000
3.000
2.000
108.000
Organismes de la SS,
creditors
SS, a càrrec de
l’empresa
300
2.000
Vendes de
mercaderies
300
450
450
108.000
HP, creditora per
retencions
practicades
22.050
330
Sous i salaris
2.400
2.400
Proveïdors, efectes
comercials que cal
pagar
8.400
8.400
21.720
Amortització de
l’immobilitzat
intangible
Subministraments
580
580
5
Amortització acumulada
de maquinària
1.835
5
Variació d’existències
1.835
10.000
Amortització de
maquinària
1.835
1.835
Mercaderies
2.400
10.000
7.600
2.400
Amortització
acumulada de
l’immobilitzat
material
5
5
Resultat de l’exercici
10.000
21.120
108.000
2.400
21.720
65.160
Impost de beneficis
21.720
2.
21.720
Classifica els comptes següents assenyalant si són de balanç (d’actiu o de
patrimoni net i passiu) o bé de resultats (despeses o ingressos): (2 punts)

Reserves

Hisenda pública, deutora

Productes acabats

Sous i salaris

Capital social

Aplicacions informàtiques

Deutors

Matèries primeres

Amortitzacions de l’immobilitzat material

Vendes de mercaderies
© Mcgraw-Hill Education
80-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
3.

Compra de mercaderies

Proveïdors

Impost de societats

Reserves: balanç, patrimoni net.

Hisenda pública, deutora: balanç, actiu.

Productes acabats: balanç, actiu.

Sous i salaris: resultats, despeses.

Capital social: balanç, patrimoni net.

Aplicacions informàtiques: balanç, actiu.

Deutors: balanç, actiu.

Matèries primeres: balanç, actiu.

Amortitzacions de l’immobilitzat material: resultats, despeses.

Vendes de mercaderies: resultats, ingressos.

Proveïdors: balanç, passiu.

Impost de societats: resultats, despeses.
Respon raonadament les preguntes següents:
a) Què entens per cicle comptable? (0,5 punt)
És el procés d’anotació i registre de tots els fets comptables que se succeeixen en
un exercici comptable (normalment un any) amb l’objectiu d’obtenir el resultat de
l’exercici i que es repeteix any rere any.
b) Explica què és el balanç de comprovació de sumes i saldos. (0,5 punt)
És un balanç que té com a finalitat comprovar que les anotacions efectuades en el
llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’han passat correctament, i
que a la vegada ens actualitza els saldos de tots els comptes.
c) Què vol dir que el compte «Resultat de l’exercici» tingui saldo deutor? (0,5
punt)
Vol dir que l’empresa ha tingut pèrdues.
d) Quan es pot dir que el compte de «Variació d’existències» té saldo
creditor? (0,5 punt)
Quan les existències finals són més grans que les inicials.
4.
Una empresa presenta la informació següent sobre les seves mercaderies; en
té de tres tipus: R, S i T.

De les existències R: a l’inici de l’exercici té 100 unitats valorades en 80 €;
durant l’exercici en compra 50 a 100 € i en ven 40 al preu de venda, que és
de 180 €.

De les existències S: no en té en iniciar l’exercici, però en compra 200 a 90
€ i en ven 90 a un preu de 300 €.
© Mcgraw-Hill Education
81-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable

De les existències T: comença amb 50 unitats valorades en 300 €, en
compra 100 a 270 € i en ven 130 a 500 €.
Contesta les preguntes següents:
a) Totes les compres de les existències R, S i T efectuades durant l’exercici
han estat consumides? (0,5 punt)
Les existències R i S no s’han consumit del tot, mentre que les T sí que s’han
consumit.
b) Calcula la variació d’existències d’R, S i T pel mètode FIFO i PMP. (0,5
punt)
© Mcgraw-Hill Education
82-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
c) Fes els assentaments corresponents a cada tipus d’existències del final de
l’exercici i digues quina ha estat la variació d’existències. (1 punt)
5.
Omple els espais en blanc de les afirmacions següents: (2 punts)
a) El balanç de situació inicial reflecteix tot el patrimoni que té l’empresa abans
d’iniciar l’exercici comptable.
b) L’assentament d’obertura és el primer assentament que es fa en el llibre diari.
c) Tots els fets comptables s’han de registrar al llibre diari i s’han de traspassar al
llibre major.
d) Quan fem les correccions al final de l’exercici corregirem el compte de «Variació
d’existències» i els comptes d’immobilitzat mitjançant l’amortització.
e) Per veure si hem passat bé els comptes del llibre diari al major utilitzarem el balanç
de comprovació de sumes i saldos.
© Mcgraw-Hill Education
83-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
2
El cicle comptable
f) El compte de «Variació d’existències» té saldo deutor o saldo creditor.
g) Els comptes de resultats s’ordenen al compte de pèrdues i guanys segons la seva
naturalesa.
h) Per saber el resultat de l’exercici s’ha de fer el compte de pèrdues i guanys.
i) Amb el balanç de situació final veurem la situació patrimonial de l’empresa al final
de l’exercici.
j) El final del cicle comptable es farà l’assentament de tancament
© Mcgraw-Hill Education
84-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
Obertura d’unitat
1.
Creus que són necessàries les lleis?
Sí que ho són, ja que és la manera de regular la convivència entre els membres d’una
societat.
2.
Consideres que qualsevol ciència es pot aplicar sense una base normativa?
Seria molt complicat, ja que d’alguna manera ajuda a què tots treballem de la
mateixa manera i puguem entendre la feina dels altres.
3.
Per què creus que la no aplicació de les lleis està penada?
Perquè en un estat de Dret ens hem de regir per unes normes que tothom ha de
complir i, per tant, qui no les compleix se li ha de penar.
Activitats
1>
Què s’entén per marc conceptual?
És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i té
com a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la
informació financera.
2>
A què es refereix al Pla General de Comptabilitat quan parla d’imatge fidel?
La imatge fidel és la que proporciona la realitat empresarial mitjançant l’aplicació i la
interpretació correctes dels principis i normes comptables. És a dir, que tot el que es
reflexa a la comptabilitat sigui real i s’ajusti al marc normatiu.
3>
Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la compra fins
que està tota pagada, s’ha actuat correctament? Raona la resposta.
No s’ha actuat correctament ja que no s’ha aplicat el principi comptable de la data
del fet, que diu que: «El registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments
empresarials, atenent el corrent real que els origina (quan succeeixen) i no al corrent
monetari (quan es paguen o es cobren)».
4>
Un comptable té problemes a l’hora de codificar els següents comptes i et
demana que l’ajudis a codificar-los:

Maquinària

Amortització acumulada d’equips per processos d’informació

Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini

Subministraments

Altres tributs

Amortització de l’immobilitzat

Organismes de la Seguretat Social

Creditors
© Mcgraw-Hill Education
85-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
5>

Maquinària: grup 2, compte 213

Amortització acumulada d’equips per a processos d’informació: grup 2, compte 2817

Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: grup 1, compte 173

Subministraments: grup 6, compte 628

Altres tributs: grup 6, compte 631

Amortització de l’immobilitzat: grup 2, compte 28

Organismes de la Seguretat Social: grup 4, compte 476

Creditors: grup 4, compte 41
En quines situacions creus que una empresa recorre a una auditoria externa
en detriment d’una interna?
L’auditoria externa normalment s’utilitza quan es tracta de temes força importants i
que poden afectar a persones o entitats externes i a l’administració pública.
L’auditoria financera acostuma a ser externa.
En canvi, l’empresa acostuma a fer servir l’auditoria interna per temes de caire més
d’organitzatiu, per avaluar el personal, etc.
6>
Enumera les disposicions
comptabilitat a l’empresa.
legals
que,
d’alguna
manera,
regulen
la
El Codi de comerç dedica una part del seu corpus a la comptabilitat a l’empresa,
concretament de l’article 25 al 49. A més, hi ha altres disposicions legals que afecten
la comptabilitat, com ara la Llei de societats anònimes, la Llei de societats de
responsabilitat limitada, el Pla General Comptable i el Reglament del registre
mercantil.
7>
Explica quina utilitat creus que pot tenir fer un inventari al final de
l’exercici. Posa’n un exemple concret.
L’inventari al final de l’exercici s’utilitza per fer recompte de tots els béns de l’empresa i
serveix per equiparar-ho en la comptabilitat i en el seu cas fer les correccions
determinades.
8>
Explica la diferència que hi ha entre el subjecte passiu i el contribuent d’un
impost.
El contribuent és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. El subjecte
passiu és la persona física o jurídica que, segons la llei, està obligada a complir les
prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. De vegades, el subjecte
passiu i el contribuent són la mateixa persona.
9>
Digues quin és el fet imposable de l’impost de societats.
El fet imposable de l’impost de societats està determinat per l’obtenció dels beneficis
per part del subjecte passiu, és a dir, l’empresa.
10>
Què són els impostos especials?
Són els impostos que recauen sobre productes de consum que graven la fabricació,
la importació i la introducció en l’àmbit territorial intern de determinats béns, així
com la matriculació de determinats vehicles.
© Mcgraw-Hill Education
86-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
11>
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
Per què creus que s’han de pagar impostos?
Resposta oberta. Fóra bo que l’alumnat entengui que el pagament dels impostos
proporciona uns ingressos a l’Estat que serveixen per produir béns i serveis públic.
12>
Una de les finalitats dels impostos és la redistribució de la renda entre els
ciutadans del territori espanyol. Creus que es compleix? Pots buscar
informació sobre el tema a Internet.
Resposta oberta. Els impostos ajuden a l’equitat i la igualtat, és dir, a la distribució
de la renta entre els territoris, ja que així s’equilibren les rendes. Es pot demanar a
l’alumnat que busqui informació al respecte i debatre-ho a classe entre tots plegats.
13>
Explica el punt de partida del Dret fiscal i assenyala quina és la norma
bàsica.
El Dret fiscal sorgeix per la necessitat de l’estat d’obtenir ingressos per cobrir les
despeses públiques que es recullen de forma detallada en els Pressupostos Generals
de l’Estat.
La norma bàsica és la Llei General Tributària.
14>
Enumera els impostos que coneixes i si afecten les persones físiques
directament o no.
Afecten directament a les persones
físiques
 Impost sobre la renda de les persones
físiques (IRPF)
 Impost sobre transmissions patrimonials
(ITP)
15>
No afecten a les persones físiques
 Impost de societats (IS)
 Impost sobre activitats econòmiques (IAE)
 Impost sobre el valor afegit (IVA)
 Impostos especials:

Sobre l’alcohol i les begudes
alcohòliques

Sobre els hidrocarburs

Sobre les labors del tabac

Sobre l’electricitat
Una empresa compra a un proveïdor matèries primeres per valor de 12 000
€ i, un cop manufacturada, la ven a un client per valor de 22 000 €.
Sabent que el tipus impositiu de l’IVA és del 21 %, calcula què hauria
d’ingressar a Hisenda i quins són el subjecte passiu i el contribuent de
l’operació.
12 000 · 21 % = 2 520 €
22 000 · 21 % = 4 620 €
2 520 – 4 620 = 2 100 €
S’ha d’ingressar a Hisenda 2 100 €.
El subjecte passiu és l’empresa i el contribuent, en aquest cas, el client.
© Mcgraw-Hill Education
87-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
16>
Llegeix la notícia següent i, a continuació, respon les preguntes. Si et cal,
pots buscar informació a Internet.
El frau fiscal evita que es recaptin 26 000 milions d’euros anuals. L’economia
submergida arriba al 16 % de tota l’activitat a Espanya, denuncia el Consell
General d’Economistes.
[…] L’economista i coautor de l’estudi, Jesús Quintas, ha explicat que hi ha un
problema de definició i de detecció, ja que ni els experts es poden d’acord per
definir el concepte de frau fiscal, si bé l’economia submergida és un «concepte
econòmic» i representa alguna cosa «oculta», però pot no generar una
repercussió en la recaptació significativa, mentre que el frau fiscal és un
concepte jurídic i suposa l’incompliment de les normes d’aplicació dels tributs i
és molt difícil de registrar per les estadístiques. Per això, hi ha altres estudis que
eleven la xifra de frau fins als 200 000 milions d’euros […].
La Vanguardia, 15 de juny de 2017
a) Què entens per economia submergida.
Una definició d’economia submergia podria ser aquesta: conjunt d’activitats no
declarades que escapen al control de l’administració i de les estadístiques
oficials. Es troba fora de la legalitat fiscal, laboral i de la Seguretat social. Es
presenta especialment en activitats il·lícites o en l’àmbit del treballador
individual.
b) Què és el frau fiscal? És el mateix que el delicte fiscal?
Frau fiscal és el frau comès contra la Hisenda Pública en forma d’evasió
d’impostos de qualsevol altra d'irregularitat que tingui com a conseqüència un
benefici il·lícit o no declarat, amb conseqüències fiscals. Quan supera una certa
quantia, es considera delicte fiscal, i es pot sancionar amb penes privatives de
llibertat, mentre que els fraus de menor quantia es tramiten per via
administrativa, sancionats amb multes.
Activitats finals
1.
Explica què és el Pla General de Comptabilitat i enumera’n les parts.
El PGC es pot definir com el conjunt de regles de funcionament de la comptabilitat que
té com a finalitat homogeneïtzar la informació comptable. Aquesta informació s’extreu
de la mateixa comptabilitat, de manera que facilita la interpretació, l’anàlisi, així com
la comparació amb les comptabilitats d’altres empreses.
Les parts del PGC són:
1. Marc conceptual (obligatori).
2. Normes de registre i valoració per a pimes (obligatòries).
3. Comptes anuals (obligatori).
4. Quadre de comptes (voluntari).
5. Definicions i relacions comptables (voluntàries).
© Mcgraw-Hill Education
88-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
2.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
Quina finalitat tenen els principis comptables?
La finalitat de l’aplicació dels principis comptables és la de permetre que els comptes
anuals expressin una imatge fidel del patrimoni de la situació financera i dels resultats
de l’empresa.
3.
Explica amb un exemple el significat del principi de la data del fet.
En el cas de la factura d’un proveïdor, s’ha de comptabilitzar en el moment de la
compra encara que se n’ajorni el pagament.
4.
Respon les preguntes a partir de cada situació plantejada i comenta quins
principis s’haurien d’aplicar:
a) Compro un automòbil el dia 28 de gener a terminis, el primer pagament el
faig el 2 de febrer. Quan haig de comptabilitzar la compra?
La compra s’ha de comptabilitzar el 28 de gener aplicant el principi de la data del
fet.
b) Després d’una compra he quedat a deure 100 € a un proveïdor, al cap
d’uns dies he fet una venda per valor de 200 € i el client no m’ha pagat, per
agilitzar una mica la qüestió li dono al client el telèfon del proveïdor i li dic
que li pagui 100 € a ell directament. Finalment, acordem fer-ho d’aquesta
manera. És correcte?
No és correcte ja que no s’ha aplicat el principi de la no compensació.
c) A principi d’any hem decidit comptabilitzar les existències per criteri del
PMP, però al mes de juny pensem que és millor canviar de criteri i
començar a aplicar el FIFO. El comptable ens comenta que no ho podem fer
ja que hem de seguir amb el criteri que vam començar a aplicar. Té raó el
comptable?
Sí que té raó ja que es regeix pel principi d’uniformitat.
5.
És possible que una furgoneta sigui per a una empresa un element del grup 3
o únicament pot ser un element del grup 2? Posa un exemple per argumentar
la resposta.
Sí que pot ser del grup 3, ja que si l’empresa es dedica a la venda de furgonetes per a
ella seran existències.
6.
Comenta en què consisteix un pla de comptes.
Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes i
subcomptes que preveu emprar una empresa, segons la seva activitat i les seves
característiques, i d’acord amb el Pla General de Comptabilitat.
7.
Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins inclouen els comptes
de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats.
Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1 a 5; i els comptes de
gestió o resultats, pels dels grups 6 i 7.
8.
Digues a quins grups pertanyen els comptes següents:
caixa, bancs i institucions de crèdit, reserves (diner que les empreses
reinverteixen), compres de mercaderies, sous i salaris, maquinària,
proveïdors, proveïdors d’immobilitzat a curt termini, clients, vendes de
mercaderies, resultat de l’exercici.
© Mcgraw-Hill Education
89-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
9.

Caixa: grup 5

Bancs i institucions de crèdit: grup 5

Reserves: grup 1

Compres de mercaderies: grup 6

Sous i salaris: grup 6

Maquinària: grup 2

Proveïdors: grup 4

Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: grup 5

Clients: grup 4

Vendes de mercaderies: grup 7

Resultat de l’exercici: grup 1
Explica per què el compte «Proveïdors d’immobilitzat a curt termini» està
considerat com un compte financer.
Perquè és com si els proveïdors, pel fet de deixar-nos pagar temps després de la
compra, ens fessin un préstec. Per tant, es considera un finançament, ja que ens
deixen gaudir durant un cert temps dels diners que hauríem d’haver pagat en fer la
compra.
10. Explica les diferències entre l’auditoria operativa i la financera.
L’auditoria operativa és la que revisa els procediments portats a terme per
l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de la seva
estructura global pel que fa a objectius, planificacions, etc.
L’auditoria financera, en canvi, tracta d’examinar i verificar les dades dels comptes
anuals de l’empresa amb l’objectiu de confirmar les dades que s’hi reflecteixen.
11. A qui creus que pot interessar un informe d’auditoria?
Als accionistes de l’empresa, als proveïdors, als treballadors, a la Hisenda pública i a
totes les persones que tinguin relació amb l’empresa. Tots aquests grups se’ls coneix
com a grups d’interès o stakeholders.
12. Digues si un accionista d’una empresa que no estigui legalment obligada a
auditar-se pot demanar que es dugui a terme una auditoria.
Sí que ho pot demanar. Les empreses que no estan obligades a auditar ho han de fer
quan els accionistes ho demanin, sempre i quan representin el 5% del capital social.
13. Digues per a què serveixen els llibres de comptabilitat i quins són obligatoris
per a l’empresari.
Els llibres de comptabilitat serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables
que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic.
Els llibres obligatoris són: el llibre diari, el llibre d’inventaris i els comptes anuals. En el
cas de les societats mercantils també és obligatori el llibre d’actes.
© Mcgraw-Hill Education
90-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
14. Comenta la finalitat que té el llibre diari.
La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològicament tots els fets
comptables que s’esdevenen a l’empresa i que d’alguna manera en modifiquen el
patrimoni.
15. Explica quina és la finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos.
La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és verificar que les anotacions
fetes en el llibre major a partir dels assentaments del llibre de diari s’hagin passat
correctament.
16. Enumera els tipus de tributs que coneixes.
El tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials i impostos.
17. Explica la diferència que hi ha entre un impost municipal i un d’estatal.
Un impost municipal és aquell que el recapta l’ajuntament i, en canvi, un impost estatal
qui el recapta és l’Estat.
18. Explica quina diferència hi ha entre un impost proporcional i un impost
progressiu.
Un impost proporcional és aquell que el tipus impositiu és únic i constant
independentment de la quantitat de la base imposable.
En canvi un impost progressiu és aquell en que el tipus impositiu o percentatge que
s’aplica a la base imposable augmenta a mesura que aquesta augmenta.
19. Explica la diferència que hi ha entre impostos directes i els indirectes.
Els impostos directes recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, ja
sigui perquè s’ha obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseeix.
Els impostos indirectes repercuteixen a l’economia d’una persona gravant el consum de
béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets.
20. Explica què és l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Com
pots argumentar que un empresari hagi de tributar per l’IRPF?
L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter
personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d’acord amb
les seves circumstàncies personals. És a dir, té per objecte gravar la totalitat dels
rendiments dels factors de producció (treball, capital...), així com els guanys i les
pèrdues patrimonials dels contribuents.
Un empresari ha de tributar l’IRPF perquè ha de declarar els rendiments sobre les
seves activitats econòmiques.
21. Explica què és l’impost sobre societats (IS).
L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda
de les societats i altres entitats jurídiques.
22. Explica el significat de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).
L’IAE és un tribut directe i de caràcter real que té per objectiu l’exercici al territori
nacional d’una activitat empresarial, professional o artística. Es consideren activitats
empresarials: les ramaderes (si tenen caràcter independent), les mineres, les industrials,
les comercials i les de serveis.
© Mcgraw-Hill Education
91-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
23. Descriu els elements bàsics dels impostos.

Fet imposable d’un impost: està format per les circumstàncies previstes a la llei,
que quan ocorren, originen un conjunt de situacions a les quals s’aplica la norma
tributària (l’obtenció de la renda, la compra d’un bé, etc.).

Base imposable: és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu i
normalment s’expressa en diners (el total d’una factura, la compra d’un bé, etc.).

Base liquidable: és la quantitat que resulta de restar-li a la base imposable les
quantitats que la llei permet a cada tribut. Si aquestes no existeixen, la base liquidable
coincideix amb la base imposable.

Tipus impositiu: és un percentatge que s’aplica a la base liquidable o, al seu cas,
a la base imposable. Si l’impost és proporcional, el tipus impositiu és únic o constant,
independentment de la quantitat de la base imposable (com, per exemple, a l’IVA). Si
l’impost és progressiu, el tipus o percentatge que s’hi aplica a la base augmenten a
mesura que ho fa la base imposable (com, per exemple, a l’IRPF).

Quota tributària: és el resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu i podria ser la
quantitat a ingressar si no hi haguessin bonificacions per deduir o recàrrecs per
afegir.

Deute tributari: és la quantitat que, finalment, s’ha d’ingressar. És el resultat de
restar o sumar bonificacions o recàrrecs a la quota tributària (si els hagués).

Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost.

Subjecte passiu: és la persona natural o jurídica que segons la llei queda obligada
a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. Aquesta
persona pot coincidir amb la figura del contribuent.
24. És possible que en un impost no existeixi el fet imposable? I la base
imposable?
No és possible ja que sense fet imposable no existeix l’impost i la base imposable
també és necessària, ja que és la quantitat sobre la que s’aplica el tipus impositiu i el
resultat serà el que s’haurà d’ingressar a l’agència tributaria.
25. Explica què és la base imposable d’un impost i digues quina és la de l’impost
sobre societats (IS) i la de l’impost sobre el valor afegit (IVA).
La base imposable d’un impost és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu i
normalment s’expressa en diners (el total d’una factura, la compra d’un bé, etc.).
La base imposable de l’impost de societats és el benefici obtingut per la societat. I la
de l’IVA és la quantitat de la factura de la transacció econòmica.
26. Una persona guanya un concurs televisiu i decideix iniciar la seva activitat
professional com a humorista, de manera independent. Des del punt de vista
de la seva relació amb la Hisenda pública, s’hauria de considerar subjecte
passiu de l’impost de societats? Raona la resposta.
L’impost de societats grava la renda de societats i altres entitats jurídiques, no la de les
persones físiques que han de tributar per IRPF. Per tant, aquesta persona que és un
professional independent (persona física i autònoma), no seria subjecte passiu d’aquest
impost encara que fos una societat unipersonal (SA o SL). En aquest cas, tributaria per
IRPF i no per l’impost de societats, ja que estaria sotmès a transparència fiscal i els
beneficis de la societat es considerarien rendes del soci en la seva declaració.
© Mcgraw-Hill Education
92-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
27. Treu el benefici de l’empresa comercial Suro, SA a partir de la informació
següent i aplica-hi l’impost corresponent:

Vendes de mercaderies
300

Compres de mercaderies
178

Consum d’energia

Elements de transport

Amortització acumulada de l’immobilitzat
64

Despeses d’amortització
14

Ràpels sobre compres
10

Clients
17

Préstec a llarg termini
43

Pèrdues d’immobilitzat material

Hisenda Pública, creditora
15

Proveïdors
15

Sous i salaris
45

Subministraments
12

Mercaderies
32

Diners al banc
58

Aportacions dels socis
85

Reserves
15

Primes d’assegurances
12
15
160
4
Despeses:
Compres de mercaderies. . . . . . . . . . . . . . 178
Consum energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Despeses d’amortització. . . . . . . . . . . .. . . . 14
Pèrdues d’immobilitzat immaterial. . . . . . . . . 4
Sous i salaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Subministraments. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 12
Primes d’assegurances. . . . . . . . . . . . . . . . 12
Total despeses . . . . . . . .. . . . . . . . . . . 280
Ingressos:
Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . 300
Ràpels sobre compres. . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Total ingressos. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 310
© Mcgraw-Hill Education
93-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3

Benefici de l’empresa:
Benefici = ingressos - despeses
Benefici = 310 - 280 = 30
El benefici ha estat de 30 €

Impost sobre beneficis:
25% de 30 = 7,5 €
L’impost sobre beneficis és de 7,5 €
28. L’empresa Petronor, SL, presenta les dades següents referents al seu compte
de pèrdues i guanys:

Compres de mercaderies: 12 000 €

Vendes de mercaderies: 50 000 €

Sous i salaris: 3 000 €

Amortització d’immobilitzat: 600 €

Ingressos d’arrendaments: 1 000 €

Altres tributs: 400 €

Arrendaments i cànons: 1 800 €

Seguretat social a càrrec de l’empresa: 700 €

Subministraments: 900 €

Devolució de vendes: 200 €

Ràpels sobre vendes: 150 €

Interessos de deutes: 3 000 €

Altres Ingressos financers: 1 000 €

Serveis bancaris: 200 €

Variació d’existències (EF > EI): 5 000 €

Devolució de compres: 500 €
Ens demana que li diguem la base imposable de l’impost sobre societats i en
el seu cas quin import s’hauria de pagar, tenint en compte que el tipus
impositiu de l’impost és del 25 %.
Ingressos:
•
Vendes de mercaderies......................... 50.000
•
Ingressos d’arrendaments....................... 1.000
•
Altres Ingressos financers........................ 1.000
•
Variació d’existències (EF>EI).................. 5.000
•
Devolució de compres............................... 500
Total ingressos.................................... 57.500
© Mcgraw-Hill Education
94-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
Despeses:
•
Compres de mercaderies......................... 12.000
•
Sous i salaris......................................... 3.000
•
Amortització d’immobilitzat........................
600
•
Altres tributs...........................................
400
•
Arrendaments i cànons.............................. 1.800
•
Seguretat social a càrrec de l’empresa..........
•
Subministraments.....................................
900
•
Devolució de vendes..................................
200
•
Ràpels sobre vendes..................................
150
•
Interessos de deutes.................................. 3.000
•
Serveis bancaris........................................
700
200
Total despeses......................................... 22.950

Impost sobre societats
Benefici = ingressos – despeses = 57.500 - 22.950 = 34.550 €
Impost de societats 255 sobre 34.550 = 8.637,5 €
29. L’empresa Cirerer, SRL, presenta la següent relació d’ingressos i despeses de
l’últim exercici econòmic:

Ha gastat: salaris per valor de 1 000 €, primes d’assegurances per valor de
4 000 €, subministraments (aigua i llum) per 500 €, el lloguer del local per
valor de 1 660 € i ha pagat interessos d’un préstec per valor de 8 900 €.

Ha ingressat: vendes 15 000 €, venda d’una màquina 4 800 €, interessos
d’un compte corrent 600 € i ingressos per comissions 1 000 €.
Amb aquesta informació, calcula el resultat de l’empresa i, si es dona el cas,
aplica-hi l’impost corresponent.
Depeses:
Sous i salaris.............................. 1.000
Primes d’assegurances.........
4.000
Subministraments....................
500
Lloguers...............................
1.660
Interessos préstec................
8.900
Total despeses................
16.060
© Mcgraw-Hill Education
95-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
Ingressos:
Beneficis vendes.................
15.000
Beneficis venda màquina......
4.800
Interessos c/c.....................
600
Ingressos comissions...........
1.000
Total ingressos...................
21.400

Resultat econòmic
Benefici = Ingressos – Despeses
Benefici = 21.400 – 16.060 = 5.340 €

Impost sobre societats
Impost sobre societats = 25 % sobre 5.340 = 1 335 €
Benefici net = Benefici – Impost sobre societats
Benefici net = 5.340 – 1.335= 4.005 €
30. Explica el concepte de valor afegit i defineix l’impost sobre el valor afegit
(IVA).
El valor afegit dels productes és la diferència entre el valor dels béns produïts i el cost
de les matèries primeres i dels altres béns intermedis utilitzats per produir-los.
L’IVA és l’impost sobre aquest valor afegit. És un tribut de naturalesa indirecta que
recau sobre el consum i grava les següents operacions:

Les entregues de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i
professionals.

Les adquisicions intracomunitàries de béns.

Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.
31. Un distribuïdor d’equips informàtics en ven un per 2 350 € i pel transport fins
al domicili cobra al client en la factura 90 €. Aquesta mateixa empresa realitza
en el mateix període una sola operació de compra, adquirint un equip al
fabricador per 1 300 €, suportant un IVA del 21 %. Sabent que únicament
realitza aquestes operacions de compra i de venda, fes el que s’indica en cada
cas:
a) És aquest distribuïdor subjecte passiu de l’IVA?
Sí.
b) Defineix el fet imposable d’aquest impost.
La venda i posar el producte a disposició del client.
c) Efectua la liquidació de l’IVA d’aquest trimestre.
IVA transferit = 21% sobre el preu de venda del bé + el cost del transport = 2.440
· 0,21 = 512,4 €
IVA suportat = 21% sobre el preu de la compra = 1.300 · 0,21 = 273 €
IVA a pagar = 512,40 – 273 = 239,4 €
© Mcgraw-Hill Education
96-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
32. Una empresa de material de construcció va comprar mercaderies per valor de
1 686 € amb l’IVA inclòs i va pagar en efectiu. El tipus impositiu de l’IVA era
del 21 %. Digues quin va ser l’import de l’impost. Comptabilitza l’operació en
el llibre diari i en el llibre major.
33. Una venda de mercaderies es va facturar per un total de 1 560 €. Els
productes estaven valorats en 1 500 €. Digues el tipus impositiu de l’IVA que
es va aplicar. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major,
tenint en compte que la venda es paga amb un efecte comercial (una lletra de
canvi).
34. Suposant que les operacions de les activitats 31 i 32 són de la mateixa
empresa, fes la liquidació de l’impost. Comptabilitza la liquidació en el llibre
diari i en el llibre major.
L’IVA suportat ha estat de 292,61 € i l’IVA transferit, de 60 €. Per tant, Hisenda
pública deu a l’empresa els diners que ha pagat per l’impost i que no es poden deduir;
és a dir, 232,61 € (292,61  60 = 232,61). Hisenda no tornarà els diners sinó que se’ls
quedarà a compte de futurs pagaments.
© Mcgraw-Hill Education
97-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
35. Explica els casos en què es pot trobar l’empresa quan hagi de liquidar l’IVA.
Quan l’empresa hagi de liquidar l’IVA es pot trobar en dues situacions: que la liquidació
li surti positiva i hagi d’ingressar els diners a la Hisenda pública, o bé, que li surti
negativa i, per tant, que sigui Hisenda qui li degui els diners. En el primer cas, haurà
de fer efectiu l’import durant el termini establert; en el segon, els diners quedaran a
compte de futurs deutes per l’IVA que l’empresa tingui amb Hisenda.
36. Explica quina repercussió econòmica té l’IVA per a l’empresa.
Econòmicament l’IVA no representa res per a l’empresa, ja que aquesta només fa
d’intermediària entre Hisenda i el contribuent, que és el consumidor.
37. Una empresa compra mercaderies per valor de 50 000 €. A quant puja la
factura, si li cobren 1 000 € de transport més el 21 % d’IVA? Aquesta mateixa
empresa ven les mercaderies amb un 30 % de marge de benefici. Quant
cobrarà per la venda, tenint en compte que l’IVA és del 21 %? Calcula la
liquidació de l’impost.

Factura:
Factura compra: 50 000 + 1 000 = 51 000 + 21 % (51 000) = 61 710 €
Si l’empresa vol un 30 % de beneficis ha d’afegir un 30 % del valor de compra
Factura venda: 130 % (51 000) = 66 300 + 21 % (66 300) = 80 223 €

Liquidació de l’IVA:
IVA transferit: 13.923 €
IVA suportat: 10.710 €
Total a ingressar a Hisenda: 13 923 – 10 710 = 3 213 €
38. Completa les afirmacions següents:
a) El finançament bàsic forma part del grup 1 del Pla General Comptable i comprèn els
recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats en
general a finançar l’actiu permanent i a cobrir un marge raonable de l’actiu
circulant.
b) L’auditoria financera consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en
els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït.
© Mcgraw-Hill Education
98-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
c) El principi de no compensació prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb
les de passiu, i les de despeses amb les d’ingressos; a més, s’han de valorar de
manera separada els elements integrants dels comptes anuals.
d) Les taxes són prestacions de diners fetes a una entitat pública, en contraprestació
d’un servei públic o per la realització d’una activitat, que proporcionen un benefici
directe per a l’usuari.
e) El percentatge que s’aplica a la base liquidable o, al seu cas, a la base imposable
s’anomena tipus impositiu.
Comprova el teu nivell
1.
Indica quin d’aquests llibres no és obligatori per a les empreses:
a) El llibre diari.
b) El balanç de comprovació de sumes i saldos.
c) El llibre major.
d) Tots són obligatoris.
2.
El compte subministraments forma part dins del quadre de comptes del grup:
a) 1
b) 3
c) 5
d) 6
3.
S’estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per
l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es pot modificar si
s’alteren els supòsits que van conduir a adoptar-les; en aquest cas, cal fer
constar en la memòria la incidència qualitativa i quantitativa d’aquest canvi.
Ens estem referint al:
a) Principi de no compensació.
b) Principi de prudència.
c) Principi de la data del fet.
d) Principi d’uniformitat.
4.
Si es vol vendre un edifici a terminis i no se’n registra la venda fins que està
tota cobrada, s’ha actuat correctament?
a) Sí, per l’aplicació del principi de la no compensació.
b) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi de la data del fet.
c) Sí, pel principi de prudència.
d) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi d’uniformitat.
© Mcgraw-Hill Education
99-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
5.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
Quan s’examinen i es verifiquen els comptes anuals de l’empresa a fi de
confirmar-ne les dades per personal independent a l’empresa, s’està parlant
d’auditoria:
a) Interna.
b) Operativa.
c) Financera i externa.
d) Operativa i externa.
6.
Els tributs que s’exigeixen per la prestació d’un servei que afecta de manera
particular a un ciutadà es denominen:
a) Impostos directes.
b) Impostos indirectes.
c) Taxes.
d) Contribucions especials.
7.
El benefici d’una societat respecte als impostos és:
a) El fet imposable de l’impost sobre societats.
b) La base imposable de l’impost sobre societats.
c) El tipus impositiu de l’impost sobre societats.
d) Són correctes la a i la b.
8.
L’IVA:
a) És un impost directe.
b) Tant es pot considerar un impost directe com un d’indirecte.
c) És un impost indirecte.
d) No es pot considerar un impost.
9.
El compte «Hisenda pública, creditora per IVA» és un compte:
a) D’actiu.
b) De passiu.
c) D’ingressos.
d) De despeses.
10. L’IVA suposa per a l’empresa:
a) Una despesa.
b) Una pèrdua.
c) Un ingrés.
d) Res, ja que no afecta el resultat de l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
100-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
Prepara la prova
1.
Indica els principis comptables que obliguen a:
a) Considerar ingressos per vendes del període el total de les vendes fetes,
malgrat que encara no estiguin cobrades. (0,25 punts)
Data del fet.
b) Considerar la possible pèrdua futura que pot representar el fet de tenir
dificultats en el cobrament d’una venda duta a terme. (0,25 punts)
Prudència.
c) Distingir entre un deute contret amb un proveïdor i la quantitat que el
mateix proveïdor deu en concepte d’unes compres fetes. (0,25 punts)
No compensació.
d) Aplicar el mateix criteri de valoració d’existències durant tot l’exercici.
(0,25 punts)
Uniformitat.
2.
Respon raonadament les preguntes següents:
a) Explica en què consisteix l’apartat 5 del Pla General de Comptabilitat,
«Definicions i relacions comptables». (0,5 punt)
La cinquena part del PGC es dedica a les definicions i les relacions comptables.
Cadascun dels grups, subgrups i comptes que l’integren són objecte d’una definició
i de l’explicació dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels comptes.
b) El grup 1 del Pla General de Comptabilitat és el finançament bàsic. Explica
quin tipus de comptes inclou. Posa’n exemples. (0,5 punt)
El finançament bàsic comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament
aliè a llarg termini, destinats a finançar l’actiu permanent i a cobrir part de l’actiu
circulant. També engloba els ingressos per distribuir en diferents exercicis, accions
pròpies i altres situacions transitòries del finançament bàsic.
Exemple:
Capital social, Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini.
3.
A partir de la informació següent,
Arrendaments
100
Subministraments
50
Devolució de compres
100
Vendes de mercaderies
2.000
Compres de mercaderies
1.000
Sous i salaris
50
Devolució de vendes
Ingressos de participacions en capital
200
10
© Mcgraw-Hill Education
101-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
Beneficis de la venda d’immobles
150
Variació d’existències
100
(existències finals més grans que les inicials)
a) Ordena separadament els comptes de despeses i els d’ingressos. (0,5
punt)
Despeses
Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 50
Compres de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.000
Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .... . 50
Devolució de vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 200
Ingressos
Ingressos de participació en capital . . . . . ...... . . . . 10
Beneficis de la venda d’immobiliaris . . . . . .. . . . . . 150
Variació d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 100
Devolució de compres . . . . . . . . . . . . . . . .. .... . . 100
Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.000
b) Treu el resultat de l’exercici. (0,5 punt)
Benefici = ingressos – despeses
Benefici = 2.360 – 1.400 = 960 €
c) Si escau, aplica l’impost de societats (el 30 %). (0,5 punt)
Impost sobre benefici = 25% sobre el benefici
Impost sobre benefici = 960 · 0,25 = 240 €
d) Fes la comptabilitat adient. (0,5 punt)
© Mcgraw-Hill Education
102-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
1.400
10
a
Arrendaments
a
Subministraments
a
Compres de
mercaderies
a
Sous i salaris
a
Devolució de vendes
20
a
Resultat de l’exercici
2.360
Impost sobre beneficis
a
HP, creditora per
conceptes fiscals
240
Resultat de l’exercici
a
Impost sobre beneficis
240
Beneficis de la venda
d’immobiliaris
100
Variació d’existències
100
Devolució de compres
240
240
100
50
1.000
50
Ingressos de participació
en capital
150
2.000
4.
Resultat de l’exercici
Vendes de mercaderies
Comptabilitza les operacions següents:
a) Una empresa compra mercaderies pagant en efectiu per un total de factura
de 115 €; a més, li carreguen el 21 % de l’IVA. Posteriorment ven
mercaderies a crèdit per valor de 2 088 € amb l’IVA inclòs. (1 punt)
b) Liquidació i pagament pel banc, si escau, de l’IVA. (1 punt)
© Mcgraw-Hill Education
103-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
3
5.
Contesta les preguntes següents:
a) Explica la diferència entre un impost directe i un d’indirecte. (0,5 punt)
L’impost directe recau directament sobre les persones o sobre les empreses, ja sigui
perquè ha obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseeix.
L’impost indirecte repercuteix a l’economia d’una persona gravant el consum de
béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets.
b) Identifica els fets imposables dels impostos següents: (0,5 punt)

Impost sobre societats (IS)
El benefici d’una societat.

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
El rendiment dels factors productius, treball, capital...

Impost sobre el valor afegit (IVA)
La compravenda d’un bé o servei.

Impost sobre activitats econòmiques (IAE)
La realització d’una activitat econòmica.
6.
Comenta si estàs d’acord amb la següent afirmació: (1 punt)
Els impostos són d’obligat compliment, ja que el fet de no pagar-los no
solament perjudica els interessos de la Hisenda pública i, en conseqüència,
els de la majoria de ciutadans que compleixen amb les seves obligacions
fiscals, sinó que també introdueixen un factor de competència deslleial al
sector on es produeixen i, en aquest cas, a l’economia espanyola.
Resposta oberta. La idea és que l’alumnat entengui la importància de pagar els
impostos, ja que la recaptació d’aquests impostos ajuda a l’economia en general i, per
tant, a tots plegats. En cas de no pagar els impostos no únicament s’està incomplint
la llei, sinó que s’està perjudicant a tot el conjunt de ciutadans.
7.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses. En cas que siguin
falses, justifica-ho. (2 punts)
a) Les empreses que porten la comptabilitat han d’enregistrar obligatòriament
els fets comptables al llibre diari.
Cert.
b) Els estats comptables que han de presentar les pimes únicament són el
balanç de situació i la memòria.
Fals, han de presentar el compte de pèrdues i guanys i l’estat de canvi de patrimoni
net.
c) El balanç de comprovació de sumes i saldos serveix per comprovar que
hem passat bé els comptes del diari al major.
Cert.
© Mcgraw-Hill Education
104-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
3
Verificació i normalització comptable.
Legislació fiscal
d) L’auditoria externa és el mateix que l’auditoria financera.
Fals, no és el mateix. L’auditoria externa és aquella que està realitzada per personal
extern a l’empresa i l’auditoria financera és aquella que analitza els documents
comptables.
e) Els comptes de compres de mercaderies i el de vendes de mercaderies
pertanyen al grup 6 del Pla general de comptabilitat.
Fals. Les compres de mercaderies sí que pertanyen al grup 6 de despeses, però les
vendes de mercaderies pertanyen al grup 7 d’ingressos.
f) El compte de bancs i institucions de crèdit pertany al grup 5 del Pla general
comptabilitat.
Cert.
g) Totes les empreses, independentment de la forma jurídica que tinguin, si
obtenen guanys han de tributar per l’impost sobre societats.
Fals. En el cas que les empreses individuals tinguin guanys, han de presentar
l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF).
h) El contribuent de l’impost sobre el valor afegit sempre és l’empresa que el
liquida.
Fals, l’empresa que liquida l’impost i que l’ha d’ingressar a la Hisenda és el subjecte
passiu.
i) L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un impost
directe perquè repercuteix a l’economia d’una persona gravant el consum
de béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets.
Fals, aquest impost és l’IVA.
j) Hisenda pública, IVA suportat, registra l’IVA que suporta l’empresa en les
compres i en les despeses, i és un compte d’actiu que pertany al grup 5.
Fals, ja que pertany al grup 4.
k) L’impost sobre activitats empresarials és un tribut local perquè l’organisme
que el recapta és l’ajuntament.
Cert.
© Mcgraw-Hill Education
105-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
Obertura d’unitat
1.
Com creus que es reflecteix la «salut» d’una empresa?
Mitjançant el seus comptes, els seus deutes, és a dir, una empresa sana és aquella
que no té massa deutes pendents.
2.
Com creus que s’informa de les dades comptables a les autoritats?
Mitjançant les anotacions comptables als llibres oficials.
3.
Penses que les empreses poden manipular els seus comptes?
Totes les dades anotades en els llibres han de correspondre a algun document, no es
poden inventar, així doncs, és difícil que els comptes es puguin manipular.
4.
Quin motiu pot tenir una empresa per manipular els seus comptes?
Per amagar les pèrdues per obtenir finançament o fer veure que es tenen menys
beneficis dels reals per pagar menys impostos.
Activitats
1> Digues quina informació donen de manera global els comptes anuals.
Els comptes anuals ens donen informació sobre la situació economicofinancera de
l’empresa; és a dir, de la situació patrimonial, financera i dels resultats de l’empresa.
2> Si ets un empresari d’una microempresa, quins documents anuals hauràs de
presentar?
Els models per a pimes del balanç, del compte de pèrdues i guanys, i la memòria.
3> Què són els fons propis?
Són les aportacions dels propietaris (capital) i els beneficis generats que no s’han
distribuït.
4> Defineix el concepte actiu no corrent.
És el conjunt d’actius que estan a l’empresa durant un període superior al d’un exercici
econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent de l’empresa. Inclou
l’immobilitzat intangible, l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les
inversions financeres a llarg termini.
5> Digues quina és la informació que proporciona el balanç de situació.
El balanç de situació ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment determinat;
és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta.
6> Fes el balanç de situació següent:
(100)
Capital social: 12 000 €
(210)
Terrenys i béns naturals: 4 000 €
(211)
Construccions: 10 000 €
(31)
Matèries primeres: 3 800 €
(35)
Productes acabats: 3 480 €
© Mcgraw-Hill Education
106-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
(112)
Reserva legal: 1 720 €
(113)
Reserves voluntàries: 4 000 €
(401)
Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: 2 900 €
(213)
Maquinària: 6 700 €
(2811) Amortització acumulada de construccions: 3 880 €
(430)
Clients: 5 468 €
(572)
Bancs i institucions de crèdit: 952 €
(170)
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 4 484 €
(400) Proveïdors: 3 816 €
(540)
Inversions financeres temporals en capital: 400 €
(475)
Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 700 €
(129)
Resultat de l’exercici: 1 300 €
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) Actiu no corrent................................ 16.820
A) Patrimoni net.................................... 19.020
I. Immobilitzat material......................... 16.820
I. Capital................................................. 12.000
Terrenys................…...... 4.000
Capital social................ 12.000
Construccions……........... 10.000
Maquinària...................
III. Reserves ............................................ 5.720
6.700
Reserva legal................. 1.720
Amortització acumulada
de construccions........... (3.880)
Reserves voluntàries....... 4.000
VII. Resultat de l’exercici.............................. 1.300
B) Actiu corrent.................................... 14.100
I. Existències...........................................
7.280
Primeres matèries............ 3.800
Resultat de l’exercici....... 1.300
B) Passiu no corrent................................ 4.484
II. Deutes a llarg termini............................. 4.484
Productes acabats............ 3.480
II. Deutors comercials i altres comptes per
cobrar ..................................................... 5.468
Clients............................ 5.468
IV. Inversions financeres a curt termini..........
400
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit.... 4.484
C) Passiu corrent..................................... 7.416
IV. Creditors comercials i altres
comptes per pagar.................................. 7.416
Inversions financeres
a curt termini.................. 400
VI. Efectiu i altres actius líquids...................... 952
Bancs i institucions
de crèdit..................... 952
Proveïdors.................... 3.816
Proveïdors efectes
a pagar...................... 2.900
Hisenda pública
creditora.....................
Total actiu
30.920 €
700
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
30.920 €
107-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
7> Fes el balanç de situació d’una empresa que facilita, al final de l’exercici
econòmic, el balanç de comprovació següent:
Fan saber, però, que falta fer les correccions de les existències i donen com a
informació que les existències finals de mercaderies tenen un valor de 2 000
€.
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) Actiu no corrent................................. 2.600
A) Patrimoni net........................................ 5.700
II. Immobilitzat material............................ 2.600
I. Capital..................................................... 5.500
Elements de transport…...... 2.000
Capital social........................ 5.500
Mobiliari……….................... 1.000
VII. Resultat de l’exercici ............................
Amortització acumulada
d’elements de transport..... (400)
200
Resultat de l’exercici................ 200
B) Actiu corrent...................................... 2.000
I. Existències ............................................ 2.000
Mercaderies..................... 2.000
C) Passiu corrent..................................... 3.200
IV. Creditors comercials i altres
comptes que cal pagar.............................. 3.200
Proveïdors.......................... 1.500
II. Deutors comercials i altres comptes per
cobrar ..................................................
1.700
Clients.............................. 1.200
Hisenda pública
creditora............................. 1.000
Hisenda pública,
IVA transferit.....................
Hisenda pública,
IVA suportat ...................... 500
700
VI. Efectiu i altres actius líquids................... 2.600
Caixa................................. 600
Bancs i institucions
de crèdit........................... 2.000
Total actiu
8.900 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
8.900 €
108-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
8> Explica la finalitat del compte de pèrdues i guanys.
El compte de pèrdues i guanys és un compte anual que ens proporciona informació sobre
l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de
l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues.
9> De la comptabilitat d’una empresa que comercialitza material d’oficina s’han
extret al final d’un exercici els comptes següents:

Altres ingressos financers: 18 000 €

Amortització d’immobilitzat material: 6 500 €

Arrendaments i cànons: 15 000 €

Descomptes sobre compres: 12 000 €

Compres de mercaderies: 46 500 €

Seguretat Social a càrrec empresa: 13 100 €

Ingressos per arrendaments: 3 000 €

Devolució de vendes: 15 000 €

Sous i salaris: 41 000 €

Subministraments: 14 600 €

Variació (EF < EI) d’existències: 5 000 €

Interessos de deutes: 8 000 €

Vendes de mercaderies: 200 000 €
Elabora el compte de pèrdues i guanys.
Comptes
(Deure)
1. Import net de la xifra de negocis
185.000
Vendes de mercaderies
200.000
Devolució de vendes
(15.00)
4. Aprovisionaments
(39.500)
Compres de mercaderies
46.500
Variació d’existències
5.000
Descompte sobre compres
(12.000)
5. Altres ingressos d’explotació
Ingressos per arrendaments
3.000
3.000
6. Despeses de personal
(54.100)
Sous i salaris
(41.000)
Seguretat social a càrrec empresa
(13.100)
7. Altres despeses d’explotació
(29.600)
Subministraments
(14.600)
Arrendaments i cànons
(15.000)
8. Amortització de l’immobilitzat
Amortització d’immobilitzat material
Haver
(6.500)
(6.500)
© Mcgraw-Hill Education
109-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1+4+5+6+7+8)
58.300
12. Ingressos financers
Altres ingressos financers
18.000
18.000
13. Despeses financeres
Interessos de deutes
(8.000)
(8.000)
B) RESULTAT FINANCER (12+13)
10.000
C)RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS(A+B)
68.300
17. Impost sobre beneficis
(17.075)
(25% s/68.300)
D) RESULTAT DE L’EXERCICI
(C+17)
51.225
10> Explica la finalitat que té la memòria.
La memòria és un document de caràcter explicatiu que té com a finalitat ampliar,
completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de pèrdues i
guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt.
11> Digues com es poden repartir els beneficis en una societat.
Els beneficis en una societat es poden repartir: en reserves (és a dir, reinvertint), en
dividends entre els accionistes o compensant pèrdues anteriors.
 Lectura
 La utilitat dels comptes anuals per a la imatge empresarial (ENRIC RIUS, Via
empresa, 26 d’agost de 2013)
 Enumera quins documents formen part dels comptes anuals i explica en
què consisteixen.
Els documents que formen part dels comptes anuals són:

Balanç de situació: ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment
determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta.

Compte de pèrdues i guanys: és un compte anual que ens proporciona
informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens
informa del resultat de l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues.

Estat de fluxos d’efectiu (no és obligatori per a les pimes): canvis en la
posició monetària d’un exercici a un altre.

Memòria: és un document de caràcter explicatiu que té com a finalitat ampliar,
completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de
pèrdues i guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el
seu conjunt.
 Quina ha de ser la funció dels comptes anuals, segons l’article?
Segons l’article, els comptes anuals haurien d’ajudar a reflectir la imatge fidel de
l’empresa, ja que dona tota la informació de l’empresa amb la finalitat de fer-la
arribar a tots els grups d’interès (bancs, proveïdors, clients, etc.), així doncs, la
informació ha de ser veraç.
© Mcgraw-Hill Education
110-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
 A què es refereix l’autor quan diu que l’empresa hauria d’elaborar uns
comptes personalitzats?
Es refereix a què la informació requerida pel PGC hauria d’anar complementada
amb explicacions que donessin més informació sobre el funcionament de l’empresa.
Activitats finals
1.
Digues quan una empresa pot aplicar el Pla general de comptabilitat per a
pimes.
Quan compleixen els següents requisits:
Actiu
Volum de negoci
Nombre de
treballadors
PGC pimes
< 4.000.000 €
< 8.000.000 €
< = 50
PGC microempreses
< 1.000.000 €
< 2.000.000 €
< = 10
PGC
2.
Indica què posaries en el balanç de situació en l’apartat «Deutors comercials
i altres comptes per cobrar».
Hi anotaria els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup
d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social
escripturat, pendent de desemborsament, l’import del qual ha estat exigit pels
accionistes o partícips.
3.
Explica què és el resultat d’explotació d’una empresa.
Són els ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica
l’empresa.
4.
Comenta com s’obté el resultat financer en un exercici econòmic.
El resultat financer s’obté de la diferència entre els ingressos i les despeses financeres;
és a dir, entre els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i
les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa.
5.
Explica si totes les empreses tenen l’obligació de presentar la memòria.
De la mateixa manera que passa amb els altres comptes anuals, les empreses estan
obligades a presentar la memòria.
6.
Digues què s’ha d’incloure en l’apartat «Creditors comercials i altres
comptes que cal pagar» del balanç de situació.
S’hi inclouen els crèdits que financen les empreses a curt termini, com els crèdits
concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb Hisenda pública, etc., i
els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no excedeix el termini d’un any.
7.
Ordena el balanç de situació de la informació següent:
(570)
Caixa: 1 000 €
(572)
Bancs i institucions de crèdit: 2 500 €
(300)
Mercaderies: 4 000 €
© Mcgraw-Hill Education
111-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
(216)
Mobiliari: 8 000 €
(281)
Amortització acumulada de mobiliari: 480 €
(2816) Aplicacions informàtiques: 1 200 €
(2806) Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques: 200 €
8.
(430)
Clients: 1 000 €
(102)
Capital: 1 500 €
(170)
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: 12 000 €
(401)
Proveïdors: 300 €
(476)
Organismes de la Seguretat Social, creditors: 700 €
(475)
Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 500 €
(129)
Resultat de l’exercici: 2 020 €
L’empresa Z, SA presenta la informació següent de la seva comptabilitat:
Mobiliari, 1 800 €; proveïdors, 500 €; elements de transport, 2 000 €;
proveïdors, efectes per pagar, 800 €; construccions, 8 000 €; Hisenda pública,
creditora per conceptes fiscals, 300 €; mercaderies, 9 000 €; amortització.
acum. de construccions, 1 500 €; clients, efectes per cobrar, 500 €; clients, 800
€; maquinària, 15 000 €; banc, 1 000 €.
© Mcgraw-Hill Education
112-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
Fes el balanç de situació i troba el capital.
9.
La Bombeta és una societat anònima l’activitat principal de la qual és la
venda de bombetes led. S’ha fet un inventari general dels seus béns amb
data 31 de desembre de 2018.
La descripció dels elements patrimonials i la valoració de l’empresa són els
següents:

Un edifici on es realitza l’activitat professional: valorat en 11 000 €

Saldos a favor de l’empresa en comptes corrent bancaris: 1 000 €

Bombetes destinades a la venda: 2 320 €

Mobiliari: 300 €

Ordinadors: 300 €

Valor efectiu de les accions de l’empresa en el moment de la constitució:
9 000 €

Inversions de caràcter permanent en accions d’altres empreses: 800 €

Beneficis no distribuïts dels últims anys, en caràcter voluntari: 8 140 €

Diners a compte per part d’un client: 2 000 €

Drets de cobrament sobre compradors de mercaderies: 5 000 €

Maquinària: 710 €

Diners a la caixa de l’empresa: 630 €

Programes informàtics: 790 €

Obligacions de pagament amb proveïdors de mercaderies: 3 000 €

Efectes comercials per cobrar pendents: 1 400 €
© Mcgraw-Hill Education
113-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals

S’ha entregat a un proveïdor diners a compte d’un subministrament: 250 €

Deutes amb un banc per un préstec a sis anys: 5 000 €

Amortització acumulada de l’edifici principal: 5 360 €

Edifici que no s’utilitza en la producció: valorat en 8 000 €
Fes el balanç de situació amb data 31 de desembre de 2018.
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) Actiu no corrent............................... 16.540
A) Patrimoni net................................... 17.140
I. Immobilitzat intangible.........................
I. Capital................................................
790
Aplicacions informàtiques....... 790
Capital social................ 9.000
II. Immobilitzat material........................... 6.950
Construccions…….............. 11.000
Mobiliari..........................
300
Equips per a processos
d’informació...................
300
Maquinària.......................
710
9.000
III. Reserves ............................................ 8.140
Reserva legal................. 8.140
B) Passiu no corrent................................ 5.000
II. Deutes a llarg termini.............................. 5.000
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit.... 5.000
Amortització acumulada
de construccions............ (5.360)
III. Inversions immobiliàries....................... 8.000
Inversions en
construccions................
IV. Creditors comercials i altres
8.000
comptes que cal pagar................................ 5.000
IV. Inversions financeres a llarg termini.......
Inversions financeres
permanents....................
C) Passiu corrent..................................... 5.000
800
Proveïdors.................. 3.000
Acomptes de clients..... 2.000
800
B) Actiu corrent.................................. 10.600
I. Existències........................................
2.320
Mercaderies..................... 2.320
II. Deutors comercials i altres
comptes per cobrar............................... 6.650
Clients............................ 5.000
Clients efectes
comercials a cobrar......... 1.400
Acompte proveïdors...........
250
VI. Efectiu i altres actius líquids................. 1.630
Caixa.............................. 630
Bancs i institucions
de crèdit.................... 1.000
Total actiu
27.140 €
Total patrimoni net i passiu
© Mcgraw-Hill Education
27.140 €
114-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
10. Fes el compte de pèrdues i guanys amb les dades següents:

Compres totals de mercaderies A per 3 000 € i encara deu diners per valor
de 800 €.

Compres totals de mercaderies B per 1 800 € dels quals deu 500 €.

Les vendes totals de l’exercici han pujat a 8 000 €; encara té factures
pendents de cobrar per 2 000 €.

Ha pagat sous per 4 000 €.

Va demanar un préstec al principi d’any de 1 000 € que ha de tornar després
de 2 anys. Aquest any ha pagat 50 € d’interessos.

Ha pagat rebuts de l’aigua i electricitat per 150 €.

Ha amortitzat el 10 % de la maquinària, que li va costar 3 000 € (aquest és
el tercer any que la té i sempre ha amortitzat el mateix).

Va comprar mobiliari per 1 000 €, dels quals encara deu 300 €. Aquest any
n’amortitzarà el 5 %.

Les existències finals de les mercaderies A són de 500 € i les del tipus B, de
400 €. Al començament només hi havia al magatzem mercaderies B per
valor de 100 €.

El capital és de 2 000 €.

Al banc té 400 €, i en efectiu en té 100 €.

Es va vendre la maquinària a final d’any (un cop feta l’amortització d’aquest
any) per 3 000 €.
© Mcgraw-Hill Education
115-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
11. De la comptabilitat d’una empresa que comercialitza productes informàtics a
la vegada que presta servei a altres empreses, s’han extret al final d’un
exercici els comptes següents:
Altres ingressos financers, 12 700 €; ingressos per arrendaments, 55 000 €;
amortització maquinària, 7 500 €; publicitat, propaganda i relacions públiques,
28 000 €; arrendaments i cànons, 22 000 €; descompte sobre vendes, 12 000 €;
compres de mercaderies, 46 500 €; seguretat social a càrrec empresa, 14 000
€; serveis de prof. independents, 17 000 €; devolució de compres, 15 000 €;
sous i salaris, 52 000 €; subministres, 18 000 €; ingressos per serveis diversos,
8 000 €; variació (estoc final < estoc inicial) d’existències, 7 000 €; interessos
per deutes, 14 600 €; vendes de mercaderies, 157 000 €.
Fes el compte de pèrdues i guanys.
1.
4.
5.
6.
7.
8.
Comptes
Import net de la xifra de negocis
Vendes de mercaderies
Descompte sobre vendes
Aprovisionaments
Compres de mercaderies
Variació d’existències
Devolució de compres
Altres ingressos d’explotació
Ingressos per arrendaments
Ingressos pers serveis diversos
Despeses de personal
Sous i salaris
Seguretat social a càrrec empresa
Altres despeses d’explotació
Subministraments
Arrendaments i cànons
Publicitat, propaganda, relacions
públiques
Serveis de professionals independents
Amortització de l’immobilitzat
Amortització d’immobilitzat material
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1+4+5+6+7+8)
12. Ingressos financers
Altres ingressos financers
13. Despeses financeres
Interessos de deutes
B) RESULTAT FINANCER (12+13)
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS
(A+B)
17. Impost sobre beneficis
(25% s/9.100)
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17)
(Deure)
Haver
145.000
157.000
(12.00)
(38.500)
46.500
7.000
(15.000)
63.000
55.000
8.000
(66.000)
(52.000)
(14.000)
(85.000)
(18.000)
(22.000)
(28.000)
(17.000)
(7.500)
(7.500)
11.000
12.700
12.700
(14.600)
(14.600)
-1.900
9.100
(2.275)
6.825
© Mcgraw-Hill Education
116-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
12. L’empresa Comercial del Suro, SA, proporciona la informació següent:

Vendes de mercaderies: 300 €

Compres de mercaderies: 178 €

Consum d’energia: 15 €

Elements de transport: 160 €

Amortització acumulada d’elements de transport: 64 €

Despeses d’amortització: 14 €

Clients, efectes per cobrar: 10 €

Clients: 17 €

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 47 €

Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 15 €

Proveïdors: 15 €

Sous i salaris: 45 €

Despeses financeres: 12 €

Mercaderies: 32 €

Diners al banc: 58 €

Aportacions dels socis: 85 €

Reserves: 15 €
Elabora:
a) El balanç de situació.
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) Actiu no corrent................................
96
A) Patrimoni net....................................... 127
II. Immobilitzat material...........................
96
I. Capital.....................................................
Elements de transport............ 160
Capital social.................... 85
Amortització acumulada
d’elements de transport...... (64)
III. Reserves ...............................................
15
Reserva legal.................... 15
B) Actiu corrent...................................... 117
I. Existències............................................
85
32
VII. Resultat de l’exercici................................. 27
Resultat de l’exercici......... 27
Mercaderies.......................... 32
II. Deutors comercials i altres
comptes per cobrar.....................................
B) Passiu no corrent................................... 47
27
I. Deutes a llarg termini............................... 47
Clients................................. 17
Préstecs a llarg termini....... 43
Clients efectes
comercials a cobrar............. 10
Deutes a llarg termini
amb entitats de crèdit.....
VI. Efectiu i altres actius líquids....................
Bancs i institucions
de crèdit......................... 58
58
4
C) Passiu corrent........................................ 39
IV. Creditors comercials i altres
comptes que cal pagar.................................... 39
Proveïdors.......................... 15
© Mcgraw-Hill Education
Total actiu
Hisenda pública,
creditora........................... 24
Economia de 213
l’empresa.
2n
Batxillerat.
Solucionari.
€
Total
patrimoni
net i passiu
117-1
213 €
4
Els comptes anuals
b) El compte de pèrdues i guanys.
Comptes
1. Import net de la xifra de negocis
Vendes de mercaderies
4. Aprovisionaments
Compres de mercaderies
6. Despeses de personal
Sous i salaris
7. Altres despeses d’explotació
Subministraments
8. Amortització de l’immobilitzat
Amortització d’elements de transport
(Deure)
Haver
300
300
(178)
(178)
(45)
(45)
(15)
(15)
(14)
(14)
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1+4+6+7+8)
48
13. Despeses financeres
Interessos de deutes
(12)
(12)
B) RESULTAT FINANCER (13)
(12)
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B)
36
17. Impost sobre beneficis
(9)
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17)
27
13. L’empresa R. X., SA, presenta el 31 de desembre de 2018 el balanç de saldos
següent:
© Mcgraw-Hill Education
118-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
Elabora:
a) El compte de pèrdues i guanys.
b) El balanç de situació de l’any 2018.
© Mcgraw-Hill Education
119-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
Comprova el teu nivell
1.
Els comptes anuals que han de presentar obligatòriament les pimes són:
a) Balanç de situació i compte de pèrdues i guanys.
b) Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria.
c) Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis de patrimoni net i
memòria.
d) Només el balanç de situació.
2.
Una empresa per poder presentar els models de comptes anuals per les pimes
ha de complir els requisits següents durant dos anys consecutius:
a) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors
> = 50.
b) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <4 000 000 € i nombre treballadors
> = 100.
c) Un actiu de <4 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors
> = 50.
d) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors
> = 50.
3.
Una empresa
patrimonials:
mostra
els
saldos
comptables
següents
dels
elements
• Maquinària: 5 000 €
• Proveïdors: 2 100 €
• Capital social: 7 000 €
• Bancs: 1 900 €
• Clients: 2 500 €
• Equips informàtics: 1 400 €
• Préstec a llarg termini: 1 700 €
Assenyala’n la resposta correcta:
a) El net patrimonial és de 7 000 € i el passiu corrent és de 1 700 €.
b) L’actiu no corrent és de 5 000 € i el passiu corrent és de 2 100 €.
c) L’actiu corrent és de 4 400 € i el net patrimonial és de 7 000 €.
d) L’actiu no corrent és de 6 400 € i el passiu no corrent de 8 700 €.
4.
Una empresa té un balanç de situació amb les dades següents:
• Actiu no corrent: 10 000 €
• Actiu corrent: 7 000 €
• Passiu no corrent: 6 500 €
• Passiu corrent: 4 000 €
© Mcgraw-Hill Education
120-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
• Capital: 3 500 €
Quin serà el patrimoni net?
a) 3 000 €
b) 6 000 €
c) 3 500 €
d) 6 500 €
5.
En el compte de pèrdues i guanys s’hi anota:
a) Només comptes de despeses.
b) Només comptes d’ingressos.
c) Comptes de despeses i comptes d’ingressos.
d) Comptes de despeses i comptes d’ingressos i el capital.
6.
En el compte de pèrdues i guanys, els comptes s’agrupen:
a) Segons la naturalesa que representen.
b) De més gran a més petit segons la codificació que tenen.
c) De més a menys liquiditat.
d) Cap resposta és correcta.
7.
El compte de pèrdues i guanys ens mostra la informació següent: resultat
d’explotació, 7 000 €; resultat financer, 250 €. Quin és el resultat abans
d’impostos?
a) 7 250 €
b) 6 750 €
c) 725 €
d) 8 020 €
8.
Amb les dades de l’exercici anterior, quin seria l’import de l’impost sobre el
benefici si considerem un tipus impositiu del 25 %?
a) 2 175 €
b) 2 025 €
c) 1 812,5 €
d) 1 560 €
9.
Uns clients fan una devolució de les vendes fetes per una empresa
proveïdora; en el compte de pèrdues i guanys, on anotaries aquest compte?
a) Com que per mi és una despesa, el compte l’afegiria amb els aprovisionaments.
b) El posaria a «Altres despeses d’explotació».
c) El posaria a l’import net de la xifra de negoci restant-lo.
d) No el posaria, és a dir, restaria la quantitat directament de les vendes.
© Mcgraw-Hill Education
121-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
10. Quan una empresa té pèrdues:
a) Les despeses d’explotació són més grans que els ingressos d’explotació.
b) El resultat financer és negatiu.
c) El resultat financer és més petit que el resultat d’explotació.
d) No s’ha de pagar l’impost de societats.
Prepara la prova
1.
Una empresa presenta els saldos següents en els seus comptes valorats:

Mercaderies: 9 000 €

Caixa: 2 500 €

Mobiliari: 5 400 €

Reserves legals: 20 000 €

Elements de transport: 33 000 €

Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: 7 000 €

Construccions: 54 000 €

Propietat industrial: 25 000 €

Creditors per prestacions de serveis: 1 000 €

Bancs c/c: 8 500 €

Proveïdors: 5 000 €

Clients: 6 000 €

Deutors: 5 000 €

Deutes amb entitats de crèdit a curt termini: 4 000 €

Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: 3 400 €

Deutes a llarg termini: 8 000 €
Es demana:
a) Determina el net patrimonial de l’empresa. (0,5 punt)
El net patrimonial és 120.000 €.
b) Indica quin és el valor de l’actiu no corrent, l’actiu corrent i el passiu
corrent. (0,5 punt)
L’actiu no corrent és 117.400 €.
L’actiu corrent és 31.000 €.
El passiu corrent és 13.400 €.
© Mcgraw-Hill Education
122-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals
c) Presenta el model abreujat del balanç de situació per a pimes. (1 punt)
2.
A partir de la informació següent fes el model oficial del compte de pèrdues i
guanys: (2 punts)

Vendes: 300 €

Compres de mercaderies: 278 €

Consum d’energia: 15 €

Elements de transport: 160 €

Amortització acumulada d’elements de transport: 64 €

Despeses d’amortització: 24 €

Clients, efectes a cobrar: 10 €

Clients: 17 €

Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 43 €

Hisenda pública creditora per conceptes fiscals: 15 €

Proveïdors: 15 €

Sous i salaris: 45 €

Despeses financeres: 22 €
© Mcgraw-Hill Education
123-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals

Mercaderies: 32 €

Diners al banc: 58 €

Aportacions dels socis 85 €

Reserves: 15 €

Variació d’existències: 30 € (ExF > ExI)
Comptes
(Deure)
1. Import net de la xifra de negocis
Vendes de mercaderies
Haver
300
300
4. Aprovisionaments
(248)
Compres de mercaderies
(278 )
Variació d’existències
30
6. Despeses de personal
(45)
Sous i salaris
(45)
7. Altres despeses d’explotació
Subministraments
(15)
(15)
8. Amortització de l’immobilitzat
Amortització d’immobilitzat material
(24)
(24)
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
(1+4+6+7++8)
-32
13. Despeses financeres
(22)
Interessos de deutes
(22)
B) RESULTAT FINANCER (13)
(22)
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS
(A+B)
-54
17. Impost sobre beneficis
D) RESULTAT DE L’EXERCICI
(C+17)
3.
-54
Explica què s’anota en un balanç de situació i en el compte de pèrdues i
guanys. (1 punt)
El balanç de situació és un estat comptable on s’anota de forma ordenada la situació
patrimonial de l’empresa en un moment determinat.
El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que proporciona una important
informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses; a més,
determina els diferents resultats comptables, sobretot ens informa del resultat final
de l’exercici.
© Mcgraw-Hill Education
124-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
4.
Els comptes anuals
Explica què són:
a) Els resultats financers. (1 punt)
Són els que obtenim per la diferència entre els ingressos i les despeses financeres;
és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les
despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa.
b) El resultat d’explotació. (1 punt)
S’obté amb la diferència dels ingressos i les despeses que són producte de
l’activitat a la qual es dedica l’empresa, així com els resultats de l’alienació dels
immobilitzats.
5.
A partir de les dades del balanç de comprovació de saldos següent, fes el
compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació oficials: (2 punts)

Compte de pèrdues i guanys:
Comptes
(Deure) Haver
1. Import net de la xifra de negocis
Vendes de mercaderies
480
480
4. Aprovisionaments
(60)
Compres de mercaderies
(90)
Variació d’existències
30
6. Despeses de personal
Sous i salaris
(40)
(40)
A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+6)
380
13. Despeses financeres
(30)
Interessos de deutes
(30)
B) RESULTAT FINANCER (13)
-30
C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B)
350
17. Impost sobre beneficis
(25% s/350)
-87,5
D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17)
262,5
© Mcgraw-Hill Education
125-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
4
Els comptes anuals

Balanç de situació:
Actiu
Patrimoni net i passiu
A) Actiu no corrent................................
300
A) Patrimoni net................................... 1.262,5
II. Immobilitzat material...........................
300
I. Capital...............................................
Maquinària .................... 300
1.000
Capital........................... 1.000
B) Actiu corrent..................................... 1.350
I. Existències............................................
400
Mercaderies..................... 400
VII. Resultat de l’exercici.............................. 262,5
Resultat de l’exercici......... 262,5
C) Passiu corrent...................................... 387,5
II. Deutors comercials.................................
150
IV. Creditors comercials ............................... 387,5
Proveïdors.......................... 300
Clients............................. 150
VI. Efectiu i altres actius líquids....................
800
Hisenda pública,
creditora c. fisca............... 87,5
Bancs i institucions
de crèdit........................ 800
Total actiu (A +B)
6.
1.650 €
Total patrimoni net i passiu (A + C)
1.650 €
Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient:
a) Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la
situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.
b) Els comptes anuals de les pimes estan formats pel balanç de situació, el compte de
pèrdues i guanys i la memòria.
c) El compte de pèrdues i guanys ha de contenir, amb una separació adequada, els
ingressos i les despeses de l’exercici i, a més, el resultat (benefici o pèrdua).
d) El benefici abans d’interessos i impostos és el mateix que el resultat d’explotació.
e) L’empresa, en cas que tingui guanys ha de restar del resultat abans d’impostos
l’impost de societats per obtenir el resultat de l’exercici.
f) La memòria és un document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres
comptes anuals.
© Mcgraw-Hill Education
126-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
Obertura d’unitat
1.
Què és la solvència, segons aquest text?
És la capacitat que té l’empresa per complir amb el pagament dels seus deutes en la
data i l’import acordats.
2.
Explica quina relació té la solvència amb la liquiditat, segons el que s’extreu
del text.
La liquiditat és la capacitat de convertir els actius de l’empresa en diners, en líquid.
Solvència i liquiditat no són el mateix, però són dues qualitats que solen anar de la
mà.
3.
Fes una recerca per Internet sobre els procediments concursals a què fa
referència el text. Esbrina de què es tracta i relaciona-ho amb el concepte de
solvència.
Un procediment concursal és el procediment judicial que determina el concurs de
creditors, també conegut com a suspensió de pagaments. Un concurs de creditors és
una situació en la qual es troba una empresa quan no pot fer front als seus
pagaments. És caracteritza per una greu manca de solvència i de liquiditat.
Aquest procediment judicial té com a objectiu que els creditors puguin cobrar l’import
dels seus deutes mitjançant un conveni entre ells o bé, amb la liquidació forçosa del
patrimoni de l’empresa.
Podem trobar referències legals en el Codi de Legislació Concursal, que es pot
descarregar a la web del BOE:
https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=083_Codigo_de_Le
gislacion_Concursal&modo=1
A Internet també es poden trobar moltes altres referències en webs i blocs de
divulgació de contingut jurídic. A continuació n’oferim uns exemples:
https://www.pymesyautonomos.com/tag/procedimientos_concursales
https://www.jraulfernandez.es/el-concurso-de-acreedores/
Activitats
1> Explica què significa que l’etapa final del procés d’estudi dels estats
comptables sigui de previsió.
La previsió és el final de l’estudi dels estats comptables, ja que és el moment en què
s’haurien de portar a la pràctica les conclusions extretes de l’estudi, de l’anàlisi i de la
interpretació, amb la intenció de millorar la gestió de l’empresa, per a compensar
errors o canviar les estratègies empresarials.
2> Si una empresa vol saber com han evolucionat les seves masses patrimonials
i la seva importància relativa dins el balanç, quin tipus d’anàlisi ha d’aplicarhi? En canvi, si vol saber-ne l’evolució i conèixer-ne l’estructura dels
resultats, així com la rendibilitat obtinguda, quin tipus d’anàlisi utilitzarà?
En el primer cas, l’anàlisi patrimonial; en el segon, l’anàlisi econòmica.
© Mcgraw-Hill Education
127-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
3> Què significa que l’anàlisi patrimonial pugui ser dinàmica?
Una anàlisi dinàmica implica comparar la situació de l’empresa objecte d’estudi amb la
seva pròpia situació en un altre exercici econòmic, o bé, amb la situació d’una altra
empresa. D’aquesta forma l’anàlisi és més completa i permet tenir més dades per
entendre els resultats o, fins i tot, per proposar millores en cas que sigui necessari.
4> Aplica les tècniques d’anàlisi patrimonial (percentatges, variacions i
representació gràfica) per al balanç següent per dos anys consecutius
(expressats en euros).
ACTIU
Actiu no corrent
2018
%
2019
%
Var.
Var. %
129.500
72
164.200
78
34.700
27
Immobilitzat
129.500
72
164.200
78
34.700
27
Actiu corrent
50.850
28
47.150
22
-3.700
-7
Existències
38.000
21
24.500
12
-13.500
-36
Realitzable
10.000
6
18.300
9
8.300
83
Disponible
2.850
2
4.350
2
1.500
53
31.000
17
180.350
PATRIMONI NET I
PASSIU
100
211.350
100
2018
%
2019
%
Patrimoni net
77.750
43
79.900
38
2.150
Passiu no corrent
55.000
30
71.000
34
16.000
29
Passiu corrent
47.600
26
60.450
29
12.850
27
100
31.000
17
180.350
100
211.350
Var.
Var. %
3
El més destacable de l’evolució de la situació patrimonial és el sensible canvi de
l’estructura de les masses patrimonials que formen el balanç de l’empresa, ja que l’actiu
no corrent creix força (27%) mentre l’actiu corrent disminueix (-7%), acompanyat
d’importants creixements del passiu no corrent i del passiu corrent, és a dir, de
l’endeutament de l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
128-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5> Observa el balanç següent per dos anys consecutius:
a) Calcula el fons de maniobra pel primer any i comenta el resultat obtingut.
FM = AC  PC
FM = (4.000 + 2.500 + 1.500)  4.000 = 8.000  4.000 = 4.000 €
És tracta d’un fons de maniobra positiu, indicant estabilitat financera de l’empresa.
b) Si en el segon any el fons de maniobra ha estat de 5 000 €, calcula els
imports que falten aplicant la definició de fons de maniobra.
FM = AC –PC
5.000 = (Mercaderies + 3.000 + 2.000) – 6.000
Mercaderies = 5.000 + 1.000 = 6.000
FM = PN + PnC – AnC
5.000 = 10.000 + Deutes a ll/t – 10.500
Deutes a ll/t = 5.000 + 500 = 5.500
Actiu
n
n+1
Patrimoni net i
passiu
n
n+1
Capital social
9.000
10.000
Maquinària
7.000
105.00
Mercaderies
4.000
6.000
Deutes a ll/t
2.000
5.500
Clients
2.500
3.000
Proveïdors
4.000
6.000
Bancs
1.500
2.000
15.000
21.500
15.000
21.500
© Mcgraw-Hill Education
129-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
c) Com haguessin canviat les dades si el fons de maniobra hagués estat
igual a –100?
FM = AC – PC
–100 = (Mercaderies + 3.000 + 2.000) – 6.000
Mercaderies = –100 + 1.000 = 900
FM = PN + PnC – AnC
–100 = 10.000 + Deutes a ll/t – 10.500
Deutes a ll/t = –100 + 500 = 400
Actiu
n
n+1
Patrimoni net
i passiu
n
n+1
Capital social
9.000
10.000
Deutes a ll/t
2.000
400
Proveïdors
4.000
6.000
15.000
16.400
Maquinària
7.000
10.500
Mercaderies
4.000
900
Clients
2.500
3.000
Bancs
1.500
2.000
15.000
16.400
6> Observa les dades comptables següents d’una empresa per dos anys
consecutius:
© Mcgraw-Hill Education
130-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
a) Confecciona el balanç de situació i realitza una anàlisi patrimonial.
ACTIU
2018
Actiu no corrent
%
2019
%
Var.
Var. %
150.500
55
210.000
73
59.500
40
150.500
55
210.000
73
59.500
40
125.000
45
77.000
27
-48.000
-38
Existències
80.000
29
34.000
12
-46.000
-58
Realitzable
23.500
9
25.000
9
1.500
6
Disponible
21.500
8
18.000
6
-3.500
-16
100
11.500
4
Immobilitzat
Actiu corrent
275.500
PATRIMONI NET I
PASSIU
287.000
2018
%
2019
%
106000
38
71.000
25
-35.000
-33
125.000
45
147.000
51
22.000
18
44.500
16
69.000
24
24.500
55
100
11.500
4
Patrimoni net
Passiu no corrent
100
Passiu corrent
275.500
100
287.000
Var.
Var. %
b) Fes una anàlisi financera completa (fons de maniobra i ràtios financeres).
Ràtios financeres
2018
2019
Tresoreria
1,01
0,62
Liquiditat
2,81
1,12
Garantia
1,63
1,33
Disponibilitat
0,48
0,26
Endeutament
0,62
0,75
Estructura deute
0,26
0,32
80.500
8.000
Fons de maniobra
c) Comenta l’evolució de la situació financera de l’empresa.
Tot i que el fons de maniobra és positiu per ambdós exercicis, ja es pot percebre un
empitjorament de la situació financera en la forta reducció del fons de maniobra. De
la mateixa manera que les principals ràtios financeres mostren una forta reducció
de la salut financera de l’empresa, en especial, la ràtio de liquiditat, que passa d’un
valor òptim (fins i tot excessiu) a un valor molt insuficient, és a dir, una reducció
preocupant de la solvència a curt termini. I aquesta evolució es veu acompanyada
© Mcgraw-Hill Education
131-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
per un empitjorament de les ràtios de tresoreria i de garantia, que ja tenien valors
justos en el 2018 que han evolucionat molt negativament.
Activitats finals
1.
2.
Indica a quina estructura patrimonial d’empresa (estructura econòmica o
estructura financera) pertanyen els elements de balanç següent:

Capital social

Mercaderies

Mobiliari

Proveïdors d’immobilitzat a ll/t

Proveïdors

Hisenda pública deutora

Deutes a c/t

Caixa, euros

Clients

Reserves
ESTRUCTURA ECONÒMICA
ESTRUCTURA FINANCERA
(Actiu)
(Patrimoni net i passiu)
Mobiliari
Capital social
Clients
Proveïdors
Mercaderies
Deutes a c/t
Hisenda pública deutora
Proveïdors d’immobilitzat a ll/t
Caixa, euros
Reserves
Una empresa que es dedica a la comercialització d’electrodomèstics presenta
les dades següents en referència al seu balanç de situació per dos exercicis
consecutius:
© Mcgraw-Hill Education
132-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
a) Confecciona el balanç pels dos anys.
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU
PATRIMONI NET I PASSIU
2018
2019
2018
ACTIU NO CORRENT
152.000 173.500 PATRIMONI NET
Immobilitzat material
152.000 173.500 Capital social
2019
130.000
136.000
90.000
90.000
Terrenys i béns naturals
44.000
45.000 Reserves
30.000
30.000
Construccions
70.000
77.000 Resultat de l'exercici
10.000
16.000
Maquinària
27.000
32.000 PASSIU NO CORRENT
53.000
55.000
53.000
55.000
43.500
53.500
8.800
36.000
700
1.000
34.000
16.500
Elements de transport
9.000
E.P.I.
2.000
Deutes a ll/t amb entitats de
16.000 crèdit
3.500 PASSIU CORRENT
ACTIU CORRENT
74.500
71.000 Proveïdors
Existències
21.500
Creditors per prestació de
11.000 serveis
Mercaderies
21.500
11.000 Hisenda pública creditora
Realitzable
32.500
32.000
16.000
250.00
Clients efectes comercials a
cobrar
9.000
4.000
Organismes Seg. Social deutors
7.500
3.000
20.500
28.000
18.000
25.000
2.500
3.000
Clients
Disponible
Bancs i institucions de crèdit
Caixa
226.500 244.500
226.500
244.500
b) Realitza una anàlisi patrimonial i financera utilitzant les eines treballades a
la unitat.
ACTIU
2018
%
2019
%
Actiu no corrent
152.000
67
173.500
71
21.500
14
Immobilitzat
152.000
67
173.500
71
21.500
14
Actiu corrent
74.500
33
71.000
29
-3.500
-5
Existències
21.500
9
11.000
4
-10.500
-49
Realitzable
32.500
14
32.000
13
-500
-2
Disponible
20.500
9
28.000
11
7.500
37
226.500
100
244.500
100
18.000
8
© Mcgraw-Hill Education
Var.
Var. %
133-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
PATRIMONI NET I PASSIU
2018
%
2019
%
130.000
57
136.000
56
6.000
5
Passiu no corrent
53.000
23
55.000
22
2.000
4
Passiu corrent
43.500
19
53.500
22
10.000
23
226.500
100
244.500
100
18.000
8
Patrimoni net
2018
2019
Valors
òptims
Tresoreria
1,22
1,12
(0,8-1,2)
Liquiditat
1,71
1,33
(1,5-1,8)
Garantia
2,35
2,25
(1,7-2)
Disponibilitat
0,47
0,52
(0,3-0,4)
Endeutament
0,43
0,44
(0,2-0,8)
Estructura deute
0,45
0,49
(0,2-0,5)
31000
17500
-44%
Ràtios financeres
Fons de maniobra
Var.
Var. %
c) Comenta l’evolució de la situació financera de l’empresa.
L’empresa presenta una situació financera estable, tot i que ha experimentat un
empitjorament de la seva salut financera, tal com es pot veure en el fons de maniobra
ja que gairebé s’ha reduït a la meitat. Les ràtios financeres estan dins del ventall de
valors desitjables, excepte la de liquiditat que comença a estar lleugerament fora
d’una bona solvència a curt termini, que va en la mateixa direcció que l’evolució del
FM.
Per frenar aquest fet, s’hauria de renegociar els passius corrents ampliant els terminis
de pagament i realitzant una bona planificació de la tresoreria per evitar-ne possibles
episodis de suspensió de pagaments.
3.
Posa un exemple d’una empresa que presenti un balanç amb situació de
suspensió de pagaments.
La situació de suspensió de pagaments fonamentalment es resumeix amb un fons de
maniobra negatiu, és a dir, un actiu corrent inferior al passiu corrent. Obviem el cas
d’aquelles empreses que funcionen de forma òptima amb FM<O, pel tipus de negoci
que desenvolupen.
© Mcgraw-Hill Education
134-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
Un exemple de balanç (ordenat per masses patrimonials) podria ser el següent:
Actiu
Patrimoni net i passiu
Immobilitzat
55.000
Recursos propis
40.000
Existències
14.000
Passiu no corrent
14.000
Realitzable
9.000
Passiu corrent
27.000
Disponible
2.000
81.000
81.000
FM = AC – PC
FM = (14.000 + 9.000 + 2.000) – 27.000 = 25.000 –27.000 = –2.000 €
La ràtio de liquiditat ens mostra un significat equivalent:
L = AC / PC
L = 25.000 / 27.000
4.
= 0,93
Explica quina relació hi ha entre el fons de maniobra i els fons de finançament
permanents i a llarg termini.
Una de les formes de calcular el fons de maniobra és FM = (PN + PnC) – AnC. Per això
les fonts de finançament permanents i a ll/t tenen una relació positiva amb el FM, ja
que financen aquella part de l’actiu corrent que té un caràcter permanent. Dit d’una
manera més directa, si puja el PN i/o el PnC (sense que la resta no canviï) el FM
millorarà.
5.
Considera el cas d’una empresa que presenta un fons maniobra de 7 000 €. Si
l’import de l’actiu corrent és de 28 000 €:
a) Quin és l’import del passiu no corrent?
FM = AC – PC → PC = AC – FM = 28.000 – 7.000 = 21.000
b) Sabent que l’actiu no corrent és de 52 000 € i el patrimoni net és de 40 000
€, quin és l’import del passiu no corrent?
Nota: hi ha una errada en l’enunciat del llibre, ja que es demana pel patrimoni net
quan en realitat s’està demanant pel passiu no corrent.
FM = (PN + PnC) – AnC → PnC = FM + AnC – PN = 7.000 + 52.000 – 40.000 =
19.000
c) Confecciona el balanç ordenat per masses patrimonials i calcula’n les ràtios
de liquiditat i de garantia.
Actiu
Patrimoni net i passiu
Actiu no corrent
52.000
Patrimoni net
40.000
Actiu corrent
28.000
Passiu no corrent
19.000
Passiu corrent
21.000
80.000
© Mcgraw-Hill Education
80.000
135-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
L = AC / PC
L = 28.000 / 21.000 = 1,33
G = Actiu / Passiu
G = (52.000 + 28.000) / (19.000 + 21.000) = 2
6.
Explica per què la definició del flux de caixa econòmic (beneficis més
amortitzacions) té relació amb l’autofinançament de l’empresa.
El flux de caixa econòmic està format per dos components generats per l’activitat de
l’empresa: un excedent que permet incrementar la capacitat de l’empresa (benefici) i
un altre que permet mantenir la capacitat productiva de l’empresa (amortitzacions). I
aquestes dues aplicacions són fonts d’autofinançament.
7.
Analitza i comenta l’evolució de la situació financera d’una empresa que
presenta els balanços següents de dos anys consecutius:
ACTIU
Actiu no corrent
Immobilitzat
Actiu corrent
n
%
n+1
%
18.585
50
22.500
55
3.915
21
18.585
50
22.500
55
3.915
21
18.540
50
18.750
45
210
1
7
750
33
Existències
2.250
6
Realitzable
5.400
15
12.750
Disponible
10.890
29
3.000
37.125
100
PATRIMONI NET I
PASSIU
Patrimoni net
Passiu no corrent
Passiu corrent
n
3.000
41.250
Var.
Var. %
31
7.350
136
7
-7.890
-72
100
4.125
11
%
n+1
%
14.550
39
18.000
44
3.450
24
3.575
10
11.250
27
7.675
215
19.000
51
12.000
29
-7.000
-37
37.125
100
41.250
100
4.125
11
© Mcgraw-Hill Education
Var.
Var. %
136-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
n
n+1
Valors
òptims
Tresoreria
0,86
1,31
(0,8-1,2)
Liquiditat
0,98
1,56
(1,5-1,8)
Garantia
1,64
1,77
(1,7-2)
Disponibilitat
0,57
0,25
(0,3-0,4)
Endeutament
0,61
0,56
(0,2-0,8)
Estructura deute
0,84
0,52
(0,2-0,5)
Fons de maniobra
-460
6750
-1567%
Ràtios financeres
La situació de partida de l’empresa era d’un risc manifest de suspensió de pagaments,
donat que el FM era negatiu, la ràtio de liquiditat estava per sota del desitjable i la
ràtio de tresoreria era molt justa. Tot i així, la solvència a llarg termini no era molt
dolenta. En canvi, a l’exercici següent la situació ha millorat molt en tots els indicadors
mostrant una situació positiva de solvència, amb el FM positiu.
Observant l’evolució de les masses patrimonials es pot comprovar que hi hagut un
important increment de les fonts de finançament a llarg termini i una sensible reducció
de les de curt termini. Això ha fet que el FM millori ostensiblement, és a dir, que hagi
hagut una millora tant destacada de la solvència i la liquiditat.
8.
Explica la raó per la qual l’excés de liquiditat és un problema. Com es pot
solucionar?
Un excés de liquiditat suposa disposar d’actius que no aporten rendibilitat, ja que els
recursos en forma d’efectiu i comptes bancaris a la vista no dona cap rendibilitat. La
solució seria traspassar parts d’aquests fonts a inversions més rendibles, sense
malmetre la solvència i mantenint el nivell de liquiditat necessari pel bon funcionament
de l’empresa.
9.
Calcula el fons de maniobra i les ràtios financeres del balanç de l’empresa
següent per a quatre anys i comenta l’evolució de la situació financera:
© Mcgraw-Hill Education
137-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
2016
2017
2018
2019
Valors
òptims
Tresoreria
1,88
1,83
0,78
0,67
(0,8-1,2)
Liquiditat
2,99
2,58
1,12
0,96
(1,5-1,8)
Garantia
1,32
1,33
1,36
1,26
(1,7-2)
Disponibilitat
0,50
0,50
0,22
0,07
(0,3-0,4)
Endeutament
0,76
0,75
0,73
0,79
(0,2-0,8)
Estructura deute
0,29
0,35
0,84
0,94
(0,2-0,5)
Fons de maniobra
1345
1425
335
-150
-
6%
-76%
-145%
Ràtios financeres
variació %
Els indicadors financers (tresoreria i liquiditat) han empitjorament de forma clara. El
FM evoluciona perillosament, ja que de valors positius es passa a negatiu, resumint els
problemes financers per pèrdua de solvència a c/t. En canvi, la solvència a ll/t no ha
variat però està en un nivell per sota de l’òptim. L’empresa hauria de renegociar el seu
deute de forma que tingués una qualitat diferent, més a llarg termini.
10. Explica la relació que hi ha entre la planificació de la tresoreria de l’empresa i
els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de tresoreria i de solvència.
Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar si la planificació de la
tresoreria de l’empresa ha assolit els seus objectius de liquiditat i de solvència a curt
termini. La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació correcta d’aquest
política; no obstant això, té més en compte l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg
termini.
11. Llegeix la frase següent i digues si és certa o falsa, i justifica la resposta:
«Un dels objectius d’una bona direcció financera de l’empresa és aconseguir
tenir el fons de maniobra el més gran possible.»
Aquesta afirmació no és correcte, ja que encara que el FM hagi de ser positiu, no ha de
ser el més gran possible perquè sinó hi ha un excés de liquiditat o de solvència. Això
provocaria mantenir actius improductius o amb molt baixa rendibilitat al disponible o al
realitzable.
L’objectiu de la direcció financera ha de ser mantenir el fons de maniobra necessari per
a la seva activitat i que doni seguretat a les seves inversions.
12. Una empresa presenta una ràtio de liquiditat d’1,5; una ràtio de tresoreria
d’1; i una ràtio de disponibilitat de 0,4. Respon les qüestions següents:
a) Quin és el valor del fons de maniobra si sabem que la suma del seu passiu
corrent és de 10 000 €?
L = AC / PC = 1,55 → AC = 1,55 PC = 1,55 · 10000 = 15500 → AC = 15500
b) Utilitzant les dades disponibles, calcula els imports dels components de
l’actiu corrent: existències, realitzable i disponible.
D = D / PC = 0,4 → D/10.000 = 0,4 → D = 0,4 · 10.000 = 4.000 → D = 4.000
© Mcgraw-Hill Education
138-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
T = (R + D) / PC = 1 → (R + 4.000) / 10.000 = 1 → R = 10.000 – 4.000 = 6.000
→ R = 6.000
13. Considera el següent balanç:
a) Calcula el fons de maniobra pel primer exercici i després omple els
interrogants considerant que pel segon exercici la ràtio de liquiditat ha
estat de 0,9.
FM = AC – PC = (15.000 + 20.000 + 10.000) – 30.000 = 15.000
Ln + 1 = AC / PC = (10.000 + 30.000 + 5.000) / PC = 45.000 PC = 0,9 → PC =
45.000 / 0,9 = 50.000 → PC = 50.000
Actiu
n
n+1
Immobilitzat
55.000
70.000
Existències
15.000
10.000
Realitzable
20.000
30.000
Disponible
10.000
5.000
100.000
115.000
Patrimoni net i
passiu
n
n+1
Patrimoni net
40.000
45.000
Passiu no corrent
30.000
20.000
Passiu corrent
30.000
50.000
100.000
115.000
© Mcgraw-Hill Education
139-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
b) Comenta l’evolució de la situació financera, afegint un estudi de les ràtios.
Ràtios financeres
n
n+1
Valors òptims
Tresoreria
1,00
0,70
(0,8-1,2)
Liquiditat
1,50
0,90
(1,5-1,8)
Garantia
1,67
1,64
(1,7-2)
Disponibilitat
0,33
0,10
(0,3-0,4)
Endeutament
0,60
0,61
(0,2-0,8)
Estructura deute
0,50
0,71
(0,2-0,5)
15.000
-5.000
-
-133%
Fons de maniobra
variació %
La situació de financera de l’empresa ha empitjorat clarament: FM negatiu i les ràtios
de tresoreria i liquiditat han evolucionat a nivells per sota dels desitjables. A llarg
termini la solvència no és preocupant, però està en el nivell òptim inferior. L’empresa
hauria de reduir el seu endeutament a curt termini i redefinir la seva estructura
financera.
14. Quina relació hi ha entre el fons de maniobra i la ràtio de liquiditat? Posa un
exemple que ho mostri.
El fons de maniobra (FM= AC-PC) mesura el mateix que la ràtio de liquiditat
(L=AC/PC): la solvència a curt termini o la capacitat de l’empresa de pagar els seus
deutes en el curt termini. El FM ho fa de forma absoluta i la ràtio de forma relativa.
Suposem una empresa on el fons de maniobra fos zero (FM=0), és a dir, l’actiu
circulant és igual al passiu circulant (AC=PC). Si estudiem en canvi la mateixa situació
a través de la ràtios de liquiditat, el resultat seria L=AC/PC= 1, ja que AC=PC.
Una altra forma de relacionar ambdós indicadors és observar que la ràtio de liquiditat
mostra el percentatge que suposa el FM sobre el passiu corrent. És a dir, una ràtio de
liquiditat de 1,2 vol dir que el FM representa el 20% del PC:
L = 120 / 100 = 1,20 → FM = 120 - 100 = 20 → FM / PC= 20 /1 00 = 20%
En canvi, si la ràtio de liquiditat és 0,7 vol dir que l’actiu corrent només suposa el 70%
del passiu corrent, ja que el FM és negatiu.
15. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva ràtio de
liquiditat?
Per a millorar la ràtio de liquiditat (L = AC / PC) d’una empresa amb problemes en
aquest sentit, caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini,
reclassificant els deutes, passant-ne una part a llarg termini i millorant el termini de
cobrament dels clients, reduint-lo.
© Mcgraw-Hill Education
140-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
16. Observa els balanços per masses patrimonials de tres empreses d’un mateix
sector d’activitat:
a) Calcula el fons de maniobra per cada empresa.
Empresa A: 3.000
Empresa B: -1.000
Empresa C: -17.000
b) Comenta la situació financera de cada empresa.
Empresa A: equilibri financer.
Empresa B: suspensió de pagaments.
Empresa C: desequilibri financer a ll/t.
c) Explica quines mesures correctives aplicaries en cada cas.
Empresa A: no cal fer millores.
Empresa B: haurà de renegociar els deutes amb els proveïdors, demanar préstecs
a ll/t (ja que és solvent) i vendre immobilitzat improductiu.
Empresa C: com que el patrimoni net s’apropa perillosament a zero, haurà de
recapitalitzar l’empresa i renegociar els deutes.
© Mcgraw-Hill Education
141-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
17. Indica quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents
sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica les teves respostes.
Operació empresarial
 FM
Ajornar el cobrament d’un deute de 9 mesos
a 18 mesos.

Comprar mercaderies a crèdit a 30 dies.
= FM

Vendre un edifici de l’empresa cobrant en
efectiu.
Avançar el pagament d’un deute de 24
mesos a 6 mesos.


Dotar l’amortització acumulada de
l’immobilitzat.

Augmentar les existències amb crèdits a c/t.

Fer una ampliació de capital per ampliar
instal·lacions (70%) i tenir més tresoreria
(30%).

Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t.
Venda productes acabats (40% comptat,
40% a 6 mesos i la resta a 18 mesos).


Fer una venda (a preu de cost).
Adquisició d’un ordinador al comptat.
Pagar en efectiu un deute amb un proveïdor.



Renegociar un préstec a 6 mesos i per tal
que sigui a 15 mesos.
Descomptar una lletra de canvi en un banc.
 FM


Fer una venda (amb benefici).
© Mcgraw-Hill Education

142-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
Comprova el teu nivell
1.
La ràtio de liquiditat relaciona l’actiu corrent amb el:
a) Passiu no corrent.
b) Passiu corrent.
c) Patrimoni net i passiu no corrent.
d) Actiu no corrent.
2.
Si l’actiu corrent és més gran que el passiu corrent:
a) El fons de maniobra és positiu.
b) El fons de maniobra és negatiu.
c) No influeix sobre el fons de maniobra.
d) La solvència disminueix.
3.
Si es liquida un deute amb un proveïdor mitjançant un pagament en efectiu:
a) El fons de maniobra augmenta.
b) El fons de maniobra disminueix.
c) El fons de maniobra queda igual.
d) El fons de maniobra desapareix.
4.
La ràtio de tresoreria relaciona el realitzable i el disponible amb el:
a) Passiu no corrent.
b) Passiu corrent.
c) Patrimoni net i passiu no corrent.
d) Passiu.
5.
Una empresa presenta un fons de maniobra de 20 000 €, el seu patrimoni net
és de 5 000 €, el passiu corrent és de 10 000 € i l’actiu és de 70 000 €. Quina
resposta és correcta?
a) El passiu no corrent és 40 000 €.
b) L’actiu no corrent és 25 000 €.
c) L’actiu corrent és 10 000 €.
d) L’actiu corrent és 25 000 €.
6.
Si una empresa es troba en risc de suspensió de pagaments, quines mesures
proposaries?
a) Renegociar el deute amb els creditors i analitzar les causes d’aquesta situació.
b) Ampliar el capital.
c) Declarar-se en fallida i tancar l’empresa.
d) Reduir el capital.
© Mcgraw-Hill Education
143-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
7.
La relació entre passiu i la suma del patrimoni i el passiu mostra:
a) La ràtio de garantia.
b) La dependència del finançament aliè.
c) La solvència a curt termini.
d) La ràtio de solvència.
8.
Que una empresa es trobi en concurs de creditors implica que:
a) El fons de maniobra és positiu.
b) La seva situació financera és equilibrada.
c) Es troba en situació de suspensió de pagaments.
d) L’actiu corrent és superior al passiu corrent.
9.
La relació entre actiu i passiu mostra:
a) L’estructura del deute de l’empresa.
b) La solvència a llarg termini.
c) La liquiditat immediata.
d) El fons de maniobra.
10. Per estudiar el grau de dependència financer respecte del finançament extern,
s’ha de fer amb la ràtio de:
a) Autonomia financera.
b) Solvència a llarg termini.
c) Qualitat del deute.
d) Liquiditat.
Prepara la prova
1.
Una empresa mostra la informació següent sobre el seu patrimoni:












Reserves voluntàries: 3 000 €
Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros: 1 500 €
Caixa, euros: 900 €
Clients: 30 000 €
Proveïdors: 25 300 €
Deutes a llarg termini: 70 000 €
Construccions: 50 000 €
Terrenys i béns naturals: 35 000 €
Mercaderies: 1 500 €
Maquinària: 18 000 €
Equips per a processos d’informació: 4 800 €
Capital social: a determinar
© Mcgraw-Hill Education
144-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
D’acord amb les dades anteriors, es demana:
a) El balanç de situació ordenat per masses patrimonials, determinant el valor
del capital social. (1 punt)
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU
PATRIMONI NET I PASSIU
2018
2018
ACTIU NO CORRENT
107.800
PATRIMONI NET
Immobilitzat material
107.800
Capital social
Terrenys i béns naturals
35.000
Reserves
Construccions
50.000
PASSIU NO CORRENT
Maquinària
18.000
Proveïdors d'immobilitzat a ll/t
E.P.I.
4.800
ACTIU CORRENT
33.900
Existències
1.500
Mercaderies
1.500
Realitzable
30.000
Clients
Deutes a ll/t amb entitats de
crèdit
PASSIU CORRENT
Proveïdors
46.400
43.400
3.000
70.000
70.000
25.300
25.300
30.000
Disponible
2.400
Bancs i institucions de crèdit
1.500
Caixa
900
141.700
141.700
b) El fons de maniobra, amb la interpretació del seu significat. (0,5 punt)
FM = AC – PC = 33.900 – 25.300 = 8.600 €
El fons de maniobra és positiu i sembla que la situació financera és equilibrada.
c) Les ràtios de tresoreria, liquiditat i garantia, amb la seva interpretació.
(0,5 punt)
2018
Tresoreria
1,28
Liquiditat
1,34
Garantia
1,49
Disponibilitat
0,09
Endeutament
0,67
Estructura deute
0,27
© Mcgraw-Hill Education
145-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
Totes les ràtios financeres mostren una bona situació financera, com ja avançava el
fons de maniobra, i se situen dintre dels valors òptims. Possiblement, la ràtio de
disponibilitat està una mica per sota dels valors aproximats de referència (0,3-0,4).
Caldria incrementar el líquid disponible.
2.
La taula següent mostra la situació patrimonial d’una empresa i l’evolució en
dos exercicis:
a) Calcula el fons de maniobra i comenta’n l’evolució. (0,75 punts)
FM
2017
= AC – PC = (90 + 80 + 20) – 210 = 190 – 210 = - 20
FM
2018
= AC – PC = (100 + 140 + 70) – 110 = 310 – 110 = 200
Fons de maniobra
2017
2018
-20
200
Es passa d’un fons de maniobra negatiu a un altre de positiu, és a dir, es millora
l’estabilitat financera de l’empresa.
b) Fes el mateix per a la ràtio de tresoreria. (0,75 punts)
T=
T
REALITZABLE+DISPONIBLE
2017
PASSIU CORRENT
=
80+20
210
= 0,48
Tresoreria
T
2018
=
140+70
110
= 1,91
2017
2018
0,48
1,91
L’evolució de la ràtio de tresoreria també és molt bona, ja que es passa d’un valor
per sota del desitjable financerament a un valor molt alt, lluny de la situació de
desequilibri inicial. Al 2017 amb els fons del realitzable i del disponible (liquiditat
immediata) només es podia cobrir un 48 % del passiu corrent. En canvi, al 2018 es
pot cobrir el 191 %, gairebé el doble del passiu corrent, que es podria considerar
fins i tot, excessiu.
© Mcgraw-Hill Education
146-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
c) Quina relació hi ha entre ambdós indicadors? (0,5 punt)
Són dos indicadors diferents, ja que el fons de maniobra és un indicador de solvència
a curt termini que relaciona l’actiu corrent amb el passiu corrent amb una diferència
entre ambdues.
En canvi, la ràtio de tresoreria mostra la liquiditat immediata, relacionant aquells
components de l’actiu corrent que es poden convertir en diners més ràpidament
(realitzable i disponible) amb el passiu corrent.
3.
Considera el cas d’una empresa que es troba en una situació financera
millorable, ja que té un fons de maniobra negatiu de 18 000 €. La directora
financera estudia les següents alternatives de què disposa per millorar la seva
situació:
a) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 29 000 € bonificat sense
interessos a pagar, que prové d’un programa oficial d’ajudes a les
empreses amb dificultats. L’import d’aquest finançament el destinaria a
liquidar deutes ja vençuts amb proveïdors per valor de 14 000 €, i la part
restant s’utilitzaria per millorar la disponibilitat ingressant- ho en un
compte corrent.
b) Obtenir un ajornament de 18 mesos del pagament de deutes amb Hisenda
per impostos pendents per valor de 7 500 €. El cost d’aquesta operació és
del 5 % del deute.
c) Obtenir 32 000 € de la venda d’unes instal·lacions industrials que no
intervenen significativament en l’activitat de l’empresa. L’immobilitzat
estava comptabilitzat per 25 000 €. Els ingressos de la venda es
distribuiran amb un cobrament en efectiu del 30 %, un cobrament a nou
mesos del 40 % i la resta es cobraria al cap de 18 mesos.
Es demana:
a) Analitza com es modifica el balanç de l’empresa en cadascuna de les tres
opcions anteriors. (0,75 punts)
a) Préstec a llarg termini de 29.000 € sense interessos:
PATRIMONI NET
ACTIU NO
CORRENT
ACTIU
CORRENT
+15.000
PASSIU NO
CORRENT
+29.000
PASSIU
CORRENT
-14.000
El finançament a llarg termini (29.000) implica un increment del passiu corrent,
que es distribueix reduint el passiu corrent (14.000) i incrementant el disponible
(15.000).
© Mcgraw-Hill Education
147-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
5
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
b) Ajornament a 18 mesos deute de 7.500 € amb cost 5 % (375 €):
PATRIMONI NET
ACTIU NO
CORRENT
ACTIU
CORRENT
-375
-375
PASSIU NO
CORRENT
+7500
PASSIU
CORRENT
-7500
El cost financer de l’ajornament (375 €) implica una despesa financera que
s’anota com a reducció del saldo del compte de «Resultat de l’exercici» que
forma part del patrimoni net. I el pagament del recàrrec, s’anota disminuint el
disponible, que forma part de l’actiu corrent.
c) Venda immobilitzat valorat en 25.000 per 32.000 € (guany de 7.000.€):
ACTIU NO
CORRENT
ACTIU
CORRENT
-25.000
+9.600
+12.800
PATRIMONI NET
+7.000
PASSIU NO
CORRENT
+9.600
PASSIU
CORRENT
La venda de l’immobilitzat amb un benefici de 7.000 € (32.000 - 25.000), fa que
aquest guany incrementi el compte de «Resultat de l’exercici» que forma part del
patrimoni net. Els 32.000 obtinguts es distribueixen amb un increment del disponible
(30% 32.000 = 9.600) i del realitzable (40% 32.000 = 12.800). La resta serà un
deute a cobrar a llarg termini (32.000 – 9.600 – 1.280 = 9.600) incrementant
l’actiu no corrent.
b) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de resultats? Si és així,
quantifica l’import. (0,5 punt)

La primera opció és neutral respecte al compte de resultats.

La segona opció té un cost financer del 5% del deute ajornat: 375 €.

La tercera opció implica un benefici extraordinari, ja que es ven per 32.000 € el
que estava comptabilitzat per 25.000 €, és a dir, obté un guany de 7.000 €.
© Mcgraw-Hill Education
148-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
c) Estudia com cadascuna de les opcions contribueix a millorar la situació
financera de l’empresa. Determina quina és la millor i raona la resposta.
(0,75 punts)
La forma més ràpida de comprovar com ha canviat la situació financera és calcular
com canvia el fons de maniobra amb cadascuna de les tres alternatives. S’aplica a
la fórmula del fons de maniobra de la situació inicial, els canvis a les diferents
masses patrimonials:
a) Préstec a llarg termini de 29.000 € sense interessos:
FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000
FM’ = (AC+15.000)–(PC–14.000)= AC-PC+15.000+14.000= -18.000+29.000 = 11.000
FM’ = PN+(PnC+29000)-AnC = PN+PnC–AnC +29.000 = -18.000+29.000 = 11.000
b) Ajornament a 18 mesos deute de 7.500 € amb cost 5.% (375 €):
FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000
FM’ = (AC-375)–(PC-7.500) = AC-PC-375+7.500 = -18.000+7.125 =-10.875
FM’ = (PN-375)+(PnC+7.500)-AnC=PN+PnC–AnC-375+7.500= -18.000+7.125=-10.875
c) Venda immobilitzat valorat en 25000 per 32000 € (guany de 7000€)
FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000
FM’ = (AC+12.800+9.600)–PC = AC-PC+12.800+9.600 = -18.000+22.400 = 4.400
FM’ = (PN+7.000)+PnC-(AnC-25.000+9.600) = PN+PnC–AnC+7.000+15.400 =
=-18.000+224.00= 4.400
La millor alternativa és la primera que aconsegueix passar a un fons de maniobra
d’11.000 €, seguida de la tercera amb 4.400 €, mentre que la pitjor és la segona,
perquè només permet canviar a un fons de maniobra de -10.875 €.
4.
Considera la situació financera de fallida:
a) És irreversible? (0,5 punt)
La fallida és el resultat de l’empitjorament d’un desequilibri financer a llarg termini
i, per això, encara que hi ha solucions són difícils de dur a la pràctica.
b) Hi ha alguna possibilitat de millorar la situació financera de l’empresa?
Argumenta la resposta. (0,5 punt)
Al tractar-se d’un greu problema que pot fer desaparèixer l’empresa, la solució ha de
venir per una intensa revisió de l’activitat de l’empresa i una recapitalització extrema
que permeti reduir les pèrdues acumulades, donant més estabilitat financera.
5.
És el mateix el flux de caixa que els beneficis de l’empresa? Raona la
resposta. (1 punt)
No és el mateix, ja que el flux de caixa ens mostra l’evolució de la tresoreria de
l’empresa que no sempre ha d’evolucionar en la mateixa direcció ni magnitud amb els
beneficis, estudiant la natura de les disponibilitats líquides de l’empresa. Per exemple,
una empresa pot presentar beneficis, però tenir una deficient gestió de la tresoreria
© Mcgraw-Hill Education
149-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I:
anàlisi patrimonial i anàlisi financera
5
causada per impagaments importants de clients. Normalment l’anàlisi del flux de caixa
se sol realitzar a més curt termini que l’estudi de l’evolució dels beneficis de l’empresa.
6.
Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat. (2 punts)
a) La solvència és la capacitat que té l’empresa per pagar els seus deutes.
b) Un augment del fons de maniobra implica una millora de la situació financera de
l’empresa.
c) La situació de suspensió de pagaments implica que el fons de maniobra sigui negatiu.
d) La ràtio de liquiditat és el quocient entre actiu corrent i passiu corrent.
e) La solvència a llarg termini s’estudia amb la ràtio de garantia.
© Mcgraw-Hill Education
150-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
Obertura d’unitat
1.
Què és la rendibilitat segons aquest text?
És la relació existent entre els beneficies que obté l’empresa i els recursos que ha
utilitzat per aconseguir-los. Podria ser una mesura de la recompensa a l’esforç realitzat
per l’empresa i els seus propietaris.
2.
Quina relació hi ha entre la sostenibilitat i el creixement d’una empresa amb
la seva rendibilitat?
La sostenibilitat de l’empresa a nivell econòmic, vol dir la capacitat que té per
mantenir la seva activitat de forma estable i a llarg termini. El creixement de
l’empresa es refereix als recursos necessaris per fonamentar aquesta sostenibilitat
econòmica de l’empresa. La rendibilitat hauria de mostrar els recursos que l’empresa
genera amb la seva activitat en relació als recursos emprats, però assegurant que
l’empresa pot sobreviure en un entorn canviant i incert.
3.
En el text es diu que per mesurar la rendibilitat s’ha de calcular la relació
entre els beneficis i els recursos que s’han utilitzat. Quins són aquests
recursos?
Els recursos emprats poden ser diversos: el valor de les aportacions de capital que
els socis fan a l’empresa o el total d’inversions realitzades per tal que l’empresa
funcioni i es mantingui.
Activitats
1> A partir de la informació següent sobre l’activitat d’una empresa:
a) Confecciona l’esquema de treball del compte de resultats de l’empresa.
b) Calcula els percentatges i les variacions observades.
c) Comenta’n els resultats.
© Mcgraw-Hill Education
151-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
a) Compte de pèrdues i guanys / b) Percentatges i variables
Compte de pèrdues i guanys
2018
%
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
87.500
· Import net de la xifra de negocis
87.500
99.000
87.500
99.000
+ Vendes de mercaderies
100,00%
2019
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
62.145
· Aprovisionament
25.100
27.000
25.100
27.000
29.370
36.100
28.700
35.000
+ Compres de mercaderies
· Despeses de personal
+ Sous i salaris
+ Seguretat Social a càrrec de l'empresa
71,02%
99.000
71.325
670
1.100
6.505
6.825
3.050
3.200
655
725
+ Transports
2.800
2.900
· Amortitzacions
1.170
1.400
1.170
1.400
· Altres despeses d'explotació
+ Arrendaments i cànons
+ Serveis de professionals independents
+ Amortització de l'immobilitzat
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
25.355
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
28,98%
27.675
0,00%
- DESPESES FINANCERES (4)
1.225
+ Interessos de deutes
1,40%
1.225
%
Var %
100,00%
13,14%
72,05%
14,77%
27,95%
9,15%
0,00%
1.900
1,92%
55,10%
1.900
B) RESULTAT FINANCER (3)  (4)
(1.225)
-1,40%
(1.900)
-1,92%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
24.130
27,58%
25.775
26,04%
6,82%
8.445
9,65%
9.000
9,09%
6,57%
15.685
17,93%
16.775
16,94%
6,95%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C)  (5) BN
c) Comenta’n els resultats
Inicialment s’observa que el benefici de l’empresa (BAI) ha millorat en un 6,82 %.
Caldria conèixer l’evolució de l’empresa en els darrers anys i les dades de les
empreses del sector per poder-ne fer comparacions més acurades. També
s’observa que el resultat d’explotació (BAII) ha augmentat un 9,15 %, considerant
aquest fet com la principal aportació a la millora general dels beneficis de
l’empresa. Ha estat notable la pujada de les despeses financeres (55,10 %), la
qual cosa no ha tingut una gran repercussió, ja que la importància relativa de les
despeses financeres sobre el total no és molt important (1,40 % al 2018 i 1,92 %
al 2019). També s’observa que l’estructura dels elements del resultat no ha variat
gaire, ja que els percentatges d’importància relativa no han canviat la seva
importància de forma rellevant.
2> Considera la situació d’una empresa que presenta una rendibilitat econòmica
del 9 %. Està analitzant la possibilitat de realitzar una important inversió que
li permetrà incrementar les vendes, mantenint la rendibilitat econòmica. Per
finançar l’operació pensa a demanar un préstec a ll/t al 7 %.
Raona les respostes.
© Mcgraw-Hill Education
152-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
a) Quin efecte creus que tindrà sobre la rendibilitat financera?
Tindrà un efecte positiu donat que la rendibilitat econòmica és superior al cost del
finançament. És la manifestació de l’efecte de palanquejament: de cada 100 € que
inverteix en el nou projecte, l’empresa obté 9 €, dels quals destina 7 € a pagar el
préstec i els 2 € d’excedent són els que permeten millorar la rendibilitat financera,
que és la que afecta més directament als accionistes.
b) I si el tipus d’interès fos del 10 %?
En aquest cas la situació és la contrària, ja que la rendibilitat econòmica és inferior al
cost del finançament aliè, la qual cosa provoca que l’efecte de palanquejament sigui
negatiu, és a dir, la rendibilitat financera disminuirà.
3> Calcula les rendibilitats de l’exemple de la taula, comenta la solució i explica
què proposes per millorar-les.
Compte de pèrdues i guanys
2018
%
2019
%
Var %
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
86.830
100,00%
97.900
100,00%
12,75%
· Import net de la xifra de negocis
86.830
97.900
87.500
99.000
670
1.100
38,02%
7,98%
61,98%
15,89%
+ Vendes de mercaderies
- Ràpels sobre vendes
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
34.475
· Aprovisionament
25.100
27.000
25.100
27.000
1.700
2.000
1.700
2.000
6.505
6.825
3.050
3.200
655
725
+ Transports
2.800
2.900
· Amortitzacions
1.170
1.400
1.170
1.400
+ Compres de mercaderies
· Despeses de personal
+ Sous i salaris
· Altres despeses d'explotació
+ Arrendaments i cànons
+ Subministraments
+ Amortització de l'immobilitzat
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
52.355
39,70%
60,30%
© Mcgraw-Hill Education
37.225
60.675
153-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
0,00%
- DESPESES FINANCERES (4)
1.225
+ Interessos de deutes
0,00%
1,41%
1.900
1.225
1,94%
1.900
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
(1.225)
-1,41%
(1.900)
-1,94%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
51.130
58,89%
58.775
60,04%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
14,95%
8.445
9,73%
9.000
9,19%
6,57%
42.685
49,16%
49.775
50,84%
16,61%
2018
ACTIU
55,10%
2019
127.000
135.000
RECURSOS PROPIS
73.000
80.000
VENDES
86.830
97.900
BAII
52.355
60.675
BN
42.685
49.775
RENDIBILITAT ECONÒMICA
41%
45%
Rotació
0,68
0,73
Marge BAII
0,60
0,62
RENDIBILITAT FINANCERA
58%
62%
Rotació
0,68
0,73
Marge BN
0,49
0,51
Palanquejament
1,74
1,69
Els valors de les rendibilitats econòmica i financera mostren unes xifres molt
positives i una bona evolució, per la qual cosa no sembla adequat proposar millores.
Activitats finals
1.
Considerant les dades econòmiques de l’empesa El Flaviol, SA, durant un
exercici econòmic, formula el compte de pèrdues i guanys i calcula les
rendibilitats.
 El lloguer dels edificis ha augmentat a 81 000 €.
 S’han venut mercaderies per valor d’1 400 000 €.
 Els interessos per un préstec a ll/t són 36 000 €.
 S’han fet reparacions als equips productius per 90 000 €.
 S’han comprat mercaderies per valor de 450 000 €.
 Les despeses de personal han pujat 18 000 € i la cotització de l’empresa a la
Seguretat Social, 9 000 €.
 L’estoc inicial de mercaderies al magatzem és de 55 000 € i el final, de 72
000 €.
 Els subministraments han estat 36 000 €.
 S’han pagat assegurances diverses per 3 600 €.
© Mcgraw-Hill Education
154-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica


L’impost de societats és del 25 %.
El patrimoni net és 2 700 000 € i l’actiu és 3 600 000 €.
Compte de pèrdues i guanys
2018
%
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
1.400.000
100,00%
· Import net de la xifra de negocis
1.400.000
+ Vendes de mercaderies
1.400.000
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
670.600
· Aprovisionament
433.000
+ Compres de mercaderies
± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres
· Despeses de personal
47,90%
450.000
17.000
27.000
+ Sous i salaris
18.000
+ Seguretat Social a càrrec de l'empresa
· Altres despeses d'explotació
9.000
210.600
+ Arrendaments i cànons
81.000
+ Reparacions i conservacions
90.000
+ Primes d'assegurances
3.600
+ Subministraments
36.000
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1)  (2) BAII
729.400
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
- DESPESES FINANCERES (4)
+ Interessos de deutes
52,10%
0,00%
36.000
2,57%
36.000
B) RESULTAT FINANCER (3)  (4)
(36.000)
-2,57%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
693.400
49,53%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
173.350
12,38%
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C)  (5) BN
520.050
37,15%
2018
ACTIU
3.600.000
RECURSOS PROPIS
2.700.000
VENDES
1.400.000
BAII
729.400
BN
520.050
RENDIBILITAT ECONÒMICA
20%
Rotació
0,39
Marge BAII
0,52
RENDIBILITAT FINANCERA
19%
Rotació
0,39
Marge BN
0,37
Palanquejament
1,33
© Mcgraw-Hill Education
155-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
2.
Explica per què es calcula la rendibilitat econòmica i la financera de manera
diferenciada. Quan interessa estudiar un tipus de rendibilitat més que no pas
l’altre?
La rendibilitat econòmica interessa més analitzar-la quan es vol tenir una estimació
del rendiment de les inversions de l’empresa; en canvi, la rendibilitat financera
s’utilitza sovint per saber quina ha estat la rendibilitat obtinguda pels socis d’una
empresa en relació amb el capital que ha aportat.
Els gestors econòmics de l’empresa volen comprovar l’eficiència de la seva activitat,
en relació al volum d’inversió instal·lada, en aquest cas, estudiarà la rendibilitat
econòmica. Per exemple, un possible inversor que està interessat a entrar com a
accionista d’una l’empresa vol conèixer com la societat remunera als socis, per la qual
cosa haurà d’estudiar la rendibilitat financera.
3.
L’empresa Pimpampum, SA, presenta la informació econòmica següent,
expressades en euros:
a) Formula el compte de pèrdues i guanys i determina quin és l’import de
la xifra de negocis.
Compte de pèrdues i guanys
€
%
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
11.520
· Import net de la xifra de negocis
8.370
· Altres ingressos d'explotació
3.150
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
6.300
· Aprovisionaments
1.800
· Despeses de personal
4.320
100,00%
54,69%
· Altres despeses d'explotació
· Amortitzacions
180
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
5.220
45,31%
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
1.620
14,06%
- DESPESES FINANCERES (4)
1.800
15,63%
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
(180)
-1,56%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B)
5.040
43,75%
© Mcgraw-Hill Education
156-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
BAI
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
540
4,69%
4.500
39,06%
Un cop realitzat el compte de pèrdues i guanys s’ha pogut deduir l’import net de
la xifra de negocis: 8.370 €.
b) Fes una anàlisi econòmica completa amb la informació disponible.
ACTIU
216.000
RECURSOS PROPIS
720.000
VENDES
4.
11.520
BAII
5.220
BN
4.500
RENDIBILITAT ECONÒMICA
2%
Rotació
0,05
Marge BAII
0,45
RENDIBILITAT FINANCERA
1%
Rotació
0,05
Marge BN
0,39
Palanquejament
0,30
Suposem que el tipus impositiu de l’impost sobre societats passa del 30 % al
25 %. Això té efecte sobre la rendibilitat? Raona la resposta i posa’n un
exemple.
No tindrà un efecte sobre la rendibilitat econòmica, però si sobre la rendibilitat financera,
que és veurà incrementada. En la següent taula es pot observar un exemple il·lustratiu:
IS 30%
IS 25%
RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI)
1000
1000
- IMPOST SOBRE BENEFICIS
(300)
(250)
700
750
RESULTAT DE L'EXERCICI (BN)
5.
Fixa’t en les dades següents. Tenint en compte que l’impost sobre el benefici
és del 25 %, completa el compte de resultats d’aquesta empresa i analitza’n
l’estructura i la composició.
© Mcgraw-Hill Education
157-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
Compte de pèrdues i guanys
2018
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
%
2019
%
Var %
154.000
100,00%
225.000
100,00%
46,10%
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
80.000
51,95%
133.000
59,11%
66,25%
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
74.000
48,05%
92.000
40,89%
24,32%
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
0,00%
- DESPESES FINANCERES (4)
0,00%
7.200
4,68%
14.000
6,22%
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
(7.200)
-4,68%
(14.000)
-6,22%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
66.800
43,38%
78.000
34,67%
16,77%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
16.700
10,84%
19.500
8,67%
16,77%
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
50.100
32,53%
58.500
26,00%
16,77%
6.
Realitza un estudi detallat de les rendibilitats i de l’evolució de l’activitat
anterior.
2018
ACTIU
2019
430.000
478.000
1.800.000
2.050.000
154.000
225.000
BAII
74.000
92.000
BN
50.100
58.500
RECURSOS PROPIS
VENDES
RENDIBILITAT ECONÒMICA
17%
19%
Rotació
0,36
0,47
Marge BAII
0,48
0,41
2,78%
2,85%
Rotació
0,36
0,47
Marge BN
0,33
0,26
Palanquejament
0,24
0,23
RENDIBILITAT FINANCERA
7.
94,44%
Fes un esquema amb totes les estratègies per millorar la rendibilitat
econòmica d’una empresa. Posa’n exemples.
Resposta oberta. A títol orientatiu: l’alumnat ha de tenir en compte els components
de la rendibilitat econòmica (rotació i marge) per proposar estratègies alternatives.
Per a aconseguir una millor rendibilitat econòmica s’hauria de millorar alternativament
cadascun dels components o tots ells: se’n pot millorar el marge si s’incrementen els
beneficis en relació amb les vendes, i/o se’n pot millorar la rotació si s’incrementen
les vendes en relació amb l’actiu.
© Mcgraw-Hill Education
158-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
8.
La rendibilitat econòmica d’una empresa és d’un 12,5 %. Si les vendes han
estat de 165 000 € i l’actiu de l’empresa és 275 000 €, calcula’n els
beneficis (BAII), el marge i la rotació.
BAII = re · Actiu
BAII = 0,125 · 275.000 = 34.375 €
Marge = BAII / Vendes
Marge = 34.375 / 165.000 = 0,208
Rotació = Vendes / Actiu
Rotació = 165.000 / 275.000 = 0,6
9.
Com canviaria la resposta de l’exercici anterior si les vendes fossin de 235
000 € i la rotació de 0,4?
Actiu = Vendes / Rotació
Actiu = 235 000 / 0,4 = 587.500 €
BAII = Actiu · re
BAII = 235.000 · 0,125 = 29.375 €
10.
Si volguessis comprar accions d’una empresa, a quin tipus de rendibilitat et
fixaries més? Raona la resposta.
Com a inversor que vol maximitzar el rendiment de les seves inversions, observaria
la rendibilitat financera.
11.
Si el palanquejament d’una empresa és d’1,87, els recursos propis són 57
000 €, les vendes han estat de 27 000 € i el marge del 22 %, quina serà la
rendibilitat financera? Desagrega tots els components, tenint en compte
que l’impost sobre beneficis és d’un 25 %.
Actiu = Palanquejament · Recursos propis
Actiu = 1,87 · 57.000 = 106.590 €
Rotació = Vendes / Actiu
Rotació = 27.000 / 106.590 = 0,253
BN = Marge · Vendes
BN = 0,22 · 27.000 = 5.940 €
rf = Benefici net / Recursos propis
rf = 5.940 / 57.000 = 10,42 %
© Mcgraw-Hill Education
159-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
12.
Una empresa té com a únic element de patrimoni net i passiu 750 000 € de
capital. Preveu obtenir uns beneficis abans d’interessos i d’impostos de 150
000 €, però per dur-ho a terme ha de fer una inversió que li permeti tenir el
doble de patrimoni net i passiu. Per finançar l’operació se li presenten tres
alternatives:
a) Ampliar el capital.
rf = 150.000 (1 – 0,25) / 1.500.000 = 0,075 (7,5%)
b) Obtenir un préstec bancari al 8 %.
rf = (150.000 – 750.000 · 0,08) · (1 – 0,25) / 750.000 = 0,09 (9%)
c) Aconseguir-ne la meitat amb una ampliació de capital i la resta amb una
emissió d’obligacions amb un interès del 9 %.
rf = (150.000 – 375.000 · 0,09) · (1 – 0,25) / (750.000 + 375.000) = 0,0775
(7,75%)
Determina quina és la millor alternativa de finançament i comenta la
resposta relacionant ambdós tipus de rendibilitats. L’impost sobre beneficis
és d’un 25 %.
La millor alternativa és aquella que ofereix la rendibilitat financera més alta, l’opció
b).
13.
Si una empresa té una rendibilitat financera del 9,75 % i una rendibilitat
econòmica del 7 %, com la deu afectar el fet d’incrementar l’endeutament
amb un préstec bancari a llarg termini a un interès del 8,25 %? I si fos del
6,25 %?
En el primer cas, l'efecte palanquejament serà negatiu (RE < CFA) i en el segon cas
serà positiu (RE > CFA).
14.
El resultat d’explotació de Ferrer i Síndria, SL, va ser durant 2018 de 25 400
€ . A més a més, les vendes durant el mateix exercici van ser de 298 000 € ,
i l’actiu de l’empresa és de 340 000 € . Sabem que els capitals propis són de
190 000 € , i que el benefici abans d’impostos va ser de 15 200 € .
a) Calcula’n la rendibilitat econòmica i comenta el resultat obtingut.
b) Determina’n la rendibilitat financera i comenta el resultat obtingut.
15.
Una empresa presenta la informació comptable següent:

Despeses de personal: 140 000 €.

Import net de la xifra de negocis: 350 000 €.

Consums d’explotació: 190 000 €.
© Mcgraw-Hill Education
160-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica

Despeses financeres: 4 500 €.

Actiu no corrent: 75 000 €.

Actiu corrent: 30 000 €.

Passiu: 60 000 €.
Calcula’n la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera. Interpreta
també el resultat del palanquejament i explica la seva relació amb l’efecte
de palanquejament. Considerem que l’Impost de beneficis és del 25 %.
Compte de pèrdues i guanys
€
%
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
350.000
100,00%
· Import net de la xifra de negocis
350.000
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
330.000
· Aprovisionaments
190.000
· Despeses de personal
140.000
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
20.000
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
- DESPESES FINANCERES (4)
94,29%
5,71%
0,00%
4.500
1,29%
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
(4.500)
-1,29%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
15.500
4,43%
3.875
1,11%
11.625
3,32%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
ACTIU
105.000
RECURSOS PROPIS
VENDES
45.000
350.000
BAII
20.000
BN
11.625
RENDIBILITAT ECONÒMICA
19%
Rotació
3,33
Marge BAII
0,06
RENDIBILITAT FINANCERA
26%
Rotació
3,33
Marge BN
0,03
Palanquejament
2,33
© Mcgraw-Hill Education
161-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
16.
Amb les dades de dos exercicis econòmics que presenta una empresa fes un
estudi dels resultats i de les rendibilitats, incloent-hi un comentari dels
resultats i de la seva evolució. Aplica el 25 % d’Impost de beneficis.
Nota: hi ha una errada en la dada dels Recursos propis de l’any 2018, la xifra ha de
ser 88.000 €. La solució està elaborada amb aquesta dada corregida.
Compte de pèrdues i guanys
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
· Import net de la xifra de negocis
+ Vendes de mercaderies
+ Prestació de serveis
- Devolucions de vendes i operacions similars
- Ràpels sobre vendes
- Descompte sobre vendes per pagament immediat
± Variació d'existències de productes acabats
· Altres ingressos d'explotació
+ Ingressos per arrendaments
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
· Aprovisionament
+ Compres de mercaderies
+ Compres de matèries primeres
- Devolucions de compres i operacions similars
- Ràpels sobre compres
- Descompte sobre compres per pagament immediat
± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres
· Despeses de personal
+ Sous i salaris
+ Seguretat Social a càrrec de l'empresa
+ Indemnitzacions
· Altres despeses d'explotació
+ Arrendaments i cànons
+ Reparacions i conservacions
+ Publicitat, propaganda i relacions públiques
+ Serveis de professionals independents
+ Transports
+ Subministraments
2018
8.465
8.185
9.500
%
100,00%
2019
14.065
13.915
14.100
(340)
(975)
(75)
(110)
280
280
3.505
(360)
150
150
3.880
(430)
41,41%
(360)
2.040
1.450
590
(430)
2.180
1.550
630
1.235
1.500
810
1.025
© Mcgraw-Hill Education
%
100,00%
Var %
66,15%
27,59%
10,70%
162-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
+ Altres tributs
+ Serveis bancaris
· Amortitzacions
+ Amortització de l'immobilitzat
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
+ Ingressos per participacions en instruments de patrimoni
+ Ingressos de valors representatius de deutes
+ Ingressos de crèdits
+ Altres ingressos financers
- DESPESES FINANCERES (4)
+ Interessos d'obligacions i bons
+ Interessos de deutes
+ Altres despeses financeres
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
ACTIU
RECURSOS PROPIS
VENDES
BAII
BN
17.
425
590
590
4.960
-
450
58,59%
0,00%
475
630
630
10.185
-
72,41%
0,00%
105,34%
5,32%
300
2,13%
-33,33%
-2,13%
70,28%
17,57%
52,71%
119,18%
119,18%
119,18%
450
(450)
4.510
1.128
3.383
300
-5,32%
53,28%
13,32%
39,96%
2018
180.000
88.000
8.185
4.960
2019
210.000
115.000
13.915
10.185
3.383
7.414
RENDIBILITAT ECONÒMICA
Rotació
Marge BAII
2,76%
0,05
0,61
4,85%
0,07
0,73
RENDIBILITAT FINANCERA
Rotació
Marge BN
Palanquejament
3,84%
0,05
0,41
2,05
6,45%
0,07
0,53
1,83
(300)
9.885
2.471
7.414
Considera les afirmacions següents i indica si són vertaderes o falses,
raonant les respostes:
a) Si la rotació de l’actiu és 0,25, el marge és 0,9 i el palanquejament és
1,05, aleshores la rendibilitat econòmica és de 25 %.
Falsa, ja que els components fan referència a la rendibilitat financera. I en aquest
cas donen una rendibilitat financera del 23,625 %.
rf = 0,25 · 0,9 · 1,05 = 0,23625 (23,625 %)
b) Una baixada del tipus impositiu de l’impost de beneficis no té cap efecte
sobre la rendibilitat econòmica.
Vertadera, ja que si tindria un efecte sobre la rendibilitat financera.
© Mcgraw-Hill Education
163-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
c) Si la rendibilitat financera és 18 % i els recursos propis són 150 000 € ,
aleshores el BAII és de 27 000 € .
Vertadera, ja que rf = 27000/150000 = 0,18 (18 %).
d) L’efecte de palanquejament és positiu per a l’empresa sempre que la
rendibilitat econòmica sigui superior al cost mitjà del finançament aliè.
Vertadera.
e) Si la rendibilitat econòmica és 10, el marge és 0,5 i la rotació és 0,25.
Falsa, ja que re = marge · rotació = 0,5 · 0,25 = 0,125 (12,5 %).
f) Una altra forma d’anomenar la rendibilitat financera és la rendibilitat de
les inversions, dels actius.
Falsa, aquesta és la definició de la rendibilitat econòmica.
g) Si les vendes pugen en una proporció superior a la variació de l’actiu, es
pot comprovar que la rotació tindrà un efecte positiu sobre la
rendibilitat.
Vertadera, ja que en la descomposició de la rendibilitat la rotació tindrà més
importància.
h) El resultat d’explotació també es pot dir BAI (benefici abans d’impostos).
Falsa, el resultats d’explotació és BAII (benefici abans d’impostos i interessos)
i) Una millora del palanquejament sempre es traduirà en una millor
rendibilitat financera.
Vertadera, però sempre que la resta dels components (marge i rotació) no
canviïn.
j) Si el BAII ha estat de 30 000 € i els actius 800 000 € , la rendibilitat
financera és 3,75 %.
Falsa, el resultat seria la rendibilitat econòmica.
18.
Observa la taula següent i omple els espais amb interrogant:
© Mcgraw-Hill Education
164-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
n
Vendes
n+1
120.000
150.000
36.000
60.000
Actiu
300.000
300.000
Recursos propis
200.000
200.000
Marge BN
0,30
0,40
Rotació
0,40
0,50
Palanquejament
1,50
1,50
18,00%
30,00%
Benefici net
RENDIBILITAT FINANCERA
Comprova el teu nivell
1.
El palanquejament és positiu si:
a) El cost de l’endeutament és superior a la rendibilitat econòmica.
b) El cost de l’endeutament és inferior a la rendibilitat financera.
c) El cost de l’endeutament és inferior a la rendibilitat econòmica.
d) Mai no pot ser positiu.
2.
Què és la rendibilitat?
a) És el nivell de beneficis que pot aconseguir l’empresa.
b) És la mesura relativa dels beneficis de l’empresa.
c) És la relació entre els beneficis de l’empresa i el grau d’endeutament.
d) És la mesura absoluta dels beneficis de l’empresa.
3.
La rendibilitat financera és:
a) El quocient entre el benefici net i les inversions.
b) La relació entre el benefici net i els recursos propis.
c) La relació entre el BAII i el valor total de l’actiu de l’empresa.
d) El quocient entre el BAII i els recursos propis.
4.
La rendibilitat econòmica estudia:
a) El rendiment de les aportacions dels socis.
b) La capacitat de generar recursos propis.
c) El rendiment de l’actiu de l’empresa.
d) La capacitat d’invertir de l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
165-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
5.
Si el patrimoni net és 105 000 € i el benefici net és de 7 350 € :
a) La rendibilitat econòmica és del 7 %.
b) La rendibilitat financera és del 7 %.
c) El fons de maniobra és negatiu.
d) La rotació és d’1,8.
6.
La rendibilitat econòmica és 15 % i l’actiu és de 150 000 € :
a) El benefici net és de 22 500 €.
b) El BAII és de 22 500 €.
c) El BAI és d’1 000 000 €.
d) El BAII és d’1 500 000 €.
7.
L’efecte palanquejament es defineix com:
a) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en incrementar els recursos propis.
b) L’efecte que té l’endeutament sobre el benefici net de l’empresa.
c) L’efecte que tenen les vendes sobre la rendibilitat financera.
d) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en reduir els recursos propis.
8.
Un increment de la rotació provoca una millora de la rendibilitat financera:
a) No, provoca una baixada de la rendibilitat econòmica.
b) Sí, sempre que no en baixin ni el marge ni el palanquejament.
c) No, provoca una baixada de la rendibilitat financera.
d) Sí, només en el cas que el palanquejament no canviï.
9.
L’efecte de palanquejament permet incrementar la rendibilitat financera si:
a) La rendibilitat econòmica és superior a la rotació.
b) La rendibilitat econòmica és inferior al marge.
c) La rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè.
d) La rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè.
10. Si l’efecte de palanquejament és negatiu, això significa que un increment de
l’endeutament:
a) Empitjora la rendibilitat financera.
b) Empitjora la rendibilitat econòmica.
c) Millora la rendibilitat financera.
d) Millora la rendibilitat econòmica.
© Mcgraw-Hill Education
166-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
Prepara la prova
1.
Explica el significat dels conceptes següents: (1,5 punt)
a) Rendibilitat econòmica.
És una mesura relativa del rendiment de les inversions de l’empresa, del seu
actiu; per això es calcula com el quocient entre el benefici abans d’interessos i
impostos (BAII) i l’actiu.
b) Efecte de palanquejament.
És l’efecte (positiu o negatiu) que té l’endeutament sobre la rendibilitat financera.
El palanquejament és el nivell d’inversions que l’empresa ha pogut assolir en
relació amb els recursos propis. D’una altra manera implica el potencial que té
l’endeutament de l’empresa per generar inversions.
c) Rendibilitat financera.
És una mesura relativa del rendiment dels recursos propis de l’empresa, del valor
de les aportacions dels socis; per això, es calcula com el quocient entre el benefici
net i els recursos propis.
2.
Considerem el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat financera del
17 %:
a) Quin va ser el benefici net obtingut si els recursos propis són de 35 000 €?
(1 punt)
b) Quina va ser la rendibilitat o marge de les vendes si aquestes han sigut de
700 000 €? (1 punt)
3.
Una empresa que fabrica material per produir bicicletes mostra la informació
següent sobre el seu compte de pèrdues i guanys:

Els ingressos per vendes van pujar a 420 000 € .

Les compres de matèria primera van ser de 62 000 € .

El lloguer de la planta va ascendir a 60 000 € .
© Mcgraw-Hill Education
167-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica

Els rebuts d’electricitat, aigua i altres subministraments van sumar un
total de 12 500 € per a tot l’exercici.

El banc li va abonar en compte corrent 270 € per interessos.

Els salaris del personal van ser 120 000 € i les quotes empresarials a la
Seguretat Social, 45 000 € .

Un incendi inesperat al magatzem va comportar una pèrdua total de 1 400
€ en mercaderia.

Els interessos de préstecs van ser d’un total de 945 € .

Es van dotar 25 000 € d’amortització de l’immobilitzat material.
Amb aquestes dades:
a) Elabora el compte de pèrdues i guanys de l’empresa i calcula el resultat
d’aquest exercici, si se sap que el tipus de l’impost de societats que cal
aplicar-hi és del 25 %. (0,5 punt)
Compte de pèrdues i guanys
2018
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
420.000
· Import net de la xifra de negocis
420.000
+ Vendes de mercaderies
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
· Aprovisionament
+ Compres de matèries primeres
+ Pèrdues per deteriorament de mercaderies
· Despeses de personal
+ Sous i salaris
%
100,00%
420.000
313.400
74,62%
63.400
62.000
1.400
165.000
120.000
+ Seguretat Social a càrrec de l'empresa
· Altres despeses d'explotació
45.000
60.000
+ Arrendaments i cànons
60.000
+ Subministraments
12.500
· Amortitzacions
25.000
+ Amortització de l'immobilitzat
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
25.000
106.600
25,38%
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
270
0,06%
'+ Altres ingressos financers
270
- DESPESES FINANCERES (4)
945
+ Interessos de deutes
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
0,23%
945
(675)
-0,16%
105.925
25,22%
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
26.481
6,31%
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
79.444
18,92%
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
© Mcgraw-Hill Education
168-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
b) Calcula la rendibilitat econòmica, explica’n el significat i comenta el
resultat obtingut si sabem que l’actiu total de l’empresa ascendeix a 450
000 €. (0,75 punts)
ACTIU
450.000
RECURSOS PROPIS
250.000
VENDES
420.000
BAII
106.600
BN
79.444
RENDIBILITAT ECONÒMICA
24%
Rotació
0,93
Marge BAII
0,25
La rendibilitat econòmica estudia el rendiment de les inversions de l’empresa
(actiu) i, en aquest cas, és del 24%; és a dir, per cada 100 € invertits l’empresa
obté 24 €.
c) Calcula la rendibilitat financera, explica’n el significat i comenta el
resultat obtingut si sabem que els recursos propis de l’empresa són de
250 000 € . (0,75 punts)
ACTIU
450.000
RECURSOS PROPIS
250.000
VENDES
420.000
BAII
106.600
BN
79.444
RENDIBILITAT FINANCERA
32%
Rotació
0,93
Marge BN
0,19
Palanquejament
1,80
La rendibilitat financera estudia el rendiment que obtenen els propietaris de
l’empresa en relació al valor de les seves aportacions (recursos propis). En aquest
exercici ha estat del 32%; de cada 100 € invertits pels accionistes, obtenen 32 € de
benefici.
© Mcgraw-Hill Education
169-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
4.
A partir del detall de les partides següents del compte de pèrdues i guanys
d’una empresa:
a) Calcula el benefici abans d’interessos i impostos (BAII), el benefici
abans d’impostos (BAI) i el resultat de l’exercici. (1 punt)
Compte de pèrdues i guanys
%
+ INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1)
725.000
· Import net de la xifra de negocis
725.000
- DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2)
461.000
· Aprovisionament
205.000
+ Compres de mercaderies
± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres
· Despeses de personal
63,59%
180.000
25.000
160.000
· Altres despeses d'explotació
35.000
· Amortitzacions
61.000
+ Amortització de l'immobilitzat
100,00%
61.000
A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII
264.000
36,41%
+ INGRESSOS FINANCERS (3)
134.000
18,48%
- DESPESES FINANCERES (4)
115.000
15,86%
19.000
2,62%
283.000
39,03%
98.000
13,52%
185.000
25,52%
B) RESULTAT FINANCER (3) - (4)
C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI
- IMPOST SOBRE BENEFICIS (5)
D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN
b) Si la rendibilitat econòmica és d’un 14 % i l’endeutament (o passiu de
l’empresa) és de 790 000 €, calcula el cost mitjà de l’endeutament i la
rendibilitat financera d’aquesta empresa. (1 punt)
re = BAII / Actiu
re = 0,14 = 264.000 /Actiu
Actiu = 264.000 / 0,14 = 1.885.714,29 €
© Mcgraw-Hill Education
170-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
CME = Despeses financeres / Recursos propis
CME = 115.000 / 790.000 = 0,1455 (14,55%)
rf = Benefici net / Recursos propis
rf = 185.000 / (1.885.714,29 – 790.000) = 0,1688 (16,88%)
5.
Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat: (1 punt)
a) La rendibilitat econòmica és el quocient entre
l’empresa.
el BAII i el valor de l’actiu de
b) Un increment de la rotació permet millorar la rendibilitat econòmica.
c) L’efecte palanquejament és positiu si la rendibilitat econòmica és superior al cost
mitjà del finançament aliè.
d) La rotació és la relació entre les vendes i l’actiu.
e) Si les vendes milloren i l’actiu no canvia, el marge serà mes gran.
6.
Troba les errades del text següent: (1 punt)
 Les rendibilitats es poden subdividir en uns components.
Les rendibilitats es poden subdividir en uns components.
 La rendibilitat econòmica és el producte de marge, rotació i palanquejament.
En canvi la rendibilitat financera és el producte entre rotació i marge.
La rendibilitat financera és el producte de marge, rotació i palanquejament. En
canvi la rendibilitat econòmica és el producte entre rotació i marge.
 A més per calcular la rendibilitat econòmica farem el quocient entre
benefici net i actiu. I la rendibilitat financera és el quocient entre el
benefici abans d’interessos i impostos (BAII) i els recursos propis.
A més per calcular la rendibilitat econòmica farem el quocient entre benefici abans
d’interessos i impostos (BAII) i actiu. I la rendibilitat financera és el quocient entre
el benefici net i els recursos propis.
 També s’ha de tenir en compte el palanquejament, que és la relació
existent entre les despeses financeres i els recursos propis.
També s’ha de tenir en compte el palanquejament, que és la relació existent entre
l’actiu i els recursos propis.
 Per saber si l’endeutament és positiu o negatiu per a l’empresa, s’ha de
comparar la rendibilitat financera amb el cost mitjà del finançament aliè.
Si el primer és superior al segon, llavors l’efecte de palanquejament és
negatiu.
Per saber si l’endeutament és positiu o negatiu per a l’empresa, s’ha de comparar
la rendibilitat econòmica amb el cost mitjà del finançament aliè. Si el primer és
superior al segon, llavors l’efecte de palanquejament és positiu.
 Això vol dir que l’endeutament permet millorar la rendibilitat econòmica
de l’empresa.
Això vol dir que l’endeutament permet millorar la rendibilitat financera de l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
171-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
Passem a l’acció
Inditex és una de les companyies més grans de distribució de moda del món. Té
unes 7 504 botigues operant a 94 mercats diferents. El grup està format per
vuit marques que segurament coneixes: Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti,
Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe.
Ara et proposem que valoris la situació financera i econòmica d’Inditex, tenint
en compte el que has après en les sis unitats sobre comptabilitat, i que en facis
un informe. Per això et presentem el resultat del compte de pèrdues i guanys i
el del balanç de situació dels exercicis 2015-2016 publicats per la companyia a
la memòria anual que han de presentar totes les empreses.

Compte de pèrdues i guanys
2016
+ Ingressos
2015
9.497.798
8.117.458
9.293.959
7.920.729
3.048
1.235
200.727
195.510
64
(16)
7.095.900
6.041.057
5.847.846
4.919.230
171.306
169.214
78.326
75.750
988.422
876.863
2.401.898
2.076.401
+ Ingressos financers
10.398
12.851
- Despeses financeres
4.496
11.594
RESULTAT FINANCER
5.902
1.257
RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (BAI)
2.407.800
2.077.658
- Impost de beneficis
(192.075)
(157.412)
RESULTAT DE L’EXERCICI(BN)
2.215.725
1.920.246
 Import net de la xifra de negocis
 Treballs realitzats per l’empresa pel seu
actiu
 Altres ingressos d’explotació
 Resultats per venda d’immobilitzat
-
Despeses
 Aprovisionaments
 Despeses de personal
 Amortització de l’immobilitzat
 Altres despeses d’explotació
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (BAII)
© Mcgraw-Hill Education
Variació
17 %
17,46 %
15,06 %
369 %
15,89 %
15,38 %
172-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6

Rendibilitats
Rendibilitats
2016
2015
Rendibilitat econòmica =
BAII/Actiu
re = (2.401.898 / 8.227.527) ·
100 = 0,291 · 100 = 29,1 %
re= (2.076.401 / 7.421.358) ·
100 = 0,279 · 100 = 27,9 %
Marge = BAII/Vendes
M = (2.401.898 / 9.293.959) ·
100 = 0,258 · 100 = 25,8 %
M= (2.076.401 / 7.920.729) ·
100 = 0,262 · 100 = 26,2 %
R = (9.293.959 / 8.227.527) ·
100 = 1,129 · 100 = 112,96 %
R = (7.920.729 / 7.421.358) ·
100 = 1,067 · 100 = 106,72 %
rf = (2.215.725 / 3.697.666) ·
100 = 0,59 · 100 = 59 %
rf = (1.920.246 / 3.389.541) ·
100 = 0,5665 · 100 = 56,65 %
Marge = Benefici net/Vendes
M = (2.215.725 / 9.293.959) ·
100 = 0,2384 · 100 = 23,85 %
M = (1.920.246 / 7.920.729) ·
100 = 0,2424 · 100 = 24,24 %
Rotació = Vendes/Actiu
R = (9.293.959 / 8.227.527) ·
100 = 1,129 · 100 = 112,96 %
R = (7.920.729 / 7.421.358) ·
100 = 1,067 · 100 = 106,72 %
P = 8.227.527 / 3.697.666 =
2,225
P = 7.421.358 / 3.389.541 =
2,189
Rotació = Vendes/Actiu
Rendibilitat financera =
Benefici net/Recursos
propis
Palanquejament =
Actiu/Recursos propis

Balanç de situació
Actiu
2016
2015
3.751.495
3.786.900
83.790
65.848
 Immobilitzat
material
334.402
317.982
 Inversions
immobiliàries
580.987
599.313
 Inversions
financeres ll/t
2.733.681
2.783.889
 Actius per impostos
diferits
18.635
18.868
4.476.032
3.634.458
Actiu no corrent
 Immobilitzat
intangible
Actiu corrent
 Existències
766.534
663.772
1.660.287
1.228.629
Patrimoni net i
passiu
Patrimoni net
Passiu
corrent
no
Passiu corrent
© Mcgraw-Hill Education
2016
2015
3.697.666
3.389.541
898.077
1.022.409
3.631.784
3.009.408
173-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica
6
 Realitzable
2.049.211
1.742.057
8.227.527
7.421.358
 Disponible
Total actiu

Total patrimoni
net i passiu
8.227.527
7.421.358
Ràtios
Ràtios
2016
2015
FN = AC - PC
FM = 4.476.032 - 3.631.784 =
844.248
FM = 3.634.458 - 3.009.408 =
625.050
TRESOREIA =
R+D/PC
T = (1.660.287 + 2.049.211) /
3.631.784 = 3.7094.498 /
3.631.784 = 1,021
T = (1.228.629 + 1.742.057) /
3.009.408 = 2.970.686 / 3.009.408
= 0,98
LIQUIDITAT =
AC/PC
L = 4.476.032 / 3.631.784 = 1,23
L = 3.634.458 / 3.009.408 = 1,20
DISPONIBILITAT
= D/PC
D = 2.049.211 / 3.631.784 = 0,56
D = 1.742.057 / 3.009.408 = 0,57
GARANTIA = A/P
G = 8.227.527 / 4.529.791 = 1,81
G = 7.421.358 / 4.031.817 = 1,84
ENDEUTAMENT =
P/PN+P
E = 4.529.791 / 8.227.527 = 0,55
E = 4.031.817 / 7.421.358 = 0,54
ESTRUCTURA
DEL DEUTE =
PC/P
ED = 3.631.784 / 4.529.791 =
0,81
ED = 3.009.408 / 4.031.817 = 0,74

Anàlisi de les dades obtingudes

Valoreu com han evolucionat les vendes d’un any per l’altre. Creieu que
evolució ha estat positiva?
Les vendes han augmentat d’un any per l’altre. Malgrat això, el marge de
vendes, tant si el calculem a partir del BAII com del BN, ha disminuït una mica
el segon any, és a dir, malgrat que l’ingrés ha estat superior el rendiment de les
vendes ha sigut una mica inferior el segon any.

Quin dels dos anys Inditex ha aconseguit una major rendibilitat del seu
actiu?
La rendibilitat econòmica (rendiment sobre l’actiu) ha estat un mica més gran al
2016 respecte al 2015 (1,2 punts més): de 27,9 % a 29,1 %. Aquest sensible
canvi ha estat possible a la millora de la rotació (de 1,067 es passa a 1,129) que
permet compensar el també sensible empitjorament del marge (de 26,2% es
passa a 25,8 %).
© Mcgraw-Hill Education
174-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
6
L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II:
anàlisi econòmica

Suposant que fossis un inversor quin dels dos anys creus que t’hi
interessaria més invertir. Raona la resposta
Si volguéssim invertir ens guiaríem per la rendibilitat financera de l’empresa. En
aquest cas, és pràcticament igual en els dos anys i és força elevada, però
millora el segon any, és a dir, de cada 100 € invertits se’n treu un profit net de
59 €.

Creieu que l’empresa ha millorat quant a solvència a curt termini de
l’any 2015 a l’any 2016?
D’entrada a l’any 2016 l’empresa ha millorat el seu fons de maniobra, tot i que
en els dos anys és positiu.
Respecte a les ràtios, a l’any 2015 la ràtio de tresoreria era justeta, això vol dir
que amb el disponible i els deutes pendents de cobrament no podia fer front al
deute a curt termini, malgrat això gràcies a les existències la situació millorava,
és a dir, la ràtio de liquiditat va millorar.
Aquesta ràtio es recupera substancialment l’any 2016, el seu passiu corrent és
pràcticament igual però l’actiu corrent augmenta, ja que augmenten les existències
i el disponible.
També podem complementar l’anàlisi amb la ràtio de disponibilitat que en tots
dos anys és força correcte ja que amb el seu disponible podria fer front als
deutes més immediats; en cas que no en tingués, podríem fer la lectura que té
diners líquids infrautilitzats, per això hauríem de saber els terminis de les seves
obligacions a curt termini.

Considerareu que l’empresa està molt endeutada? Què és millor per
l’empresa, tenir deutes a curt termini o a llarg termini? En el cas de
Inditex, en quina situació es troba?
L’empresa té una proporció de deutes, és a dir, de passiu, raonadament normal,
que en els dos anys és d’un 55 %.
A l’empresa l’interessa més tenir deutes a llarg termini, ja que es considera que
aquest tipus de deute té «més qualitat».
L’empresa Inditex, tant l’any 2015 com el 2016, té massa deutes a curt termini
en relació als deutes a llarg termini, potser l’interessaria negociar amb els seus
creditors per poder passar aquets deutes a llarg termini. Tot i així, s’hauria
d’analitzar en detall quins són els seus creditors i quins són els terminis reals
d’aquestes obligacions. Tot plegat demostra que les ràtios de l’estructura del
deute són massa elevades.
Mirant el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, podem veure que
malgrat els deutes que té no li representen un cost financer massa alt, ja que la
majoria són amb empreses associades i amb proveïdors.
© Mcgraw-Hill Education
175-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
Obertura d’unitat
1.
Què pretén Plasgom destinant 0,5 milions d’euros per crear nous materials
plàstics?
Plasgom pretén crear materials plàstics innovadors per incrementar un 20% la seva
facturació.
2.
Creus que sempre que es fa una inversió s’han de posar diners?
Sí, ja que quan es fa una inversió s'ha de comprar alguna cosa: materials, investigació,
formació... i tot això requereix diners.
3.
Quins són els objectius que persegueixen la majoria de les empreses quan
fan una inversió?
Les empreses pretenen millorar la seva situació. Si l'empresa és una societat mercantil
amb ànim de lucre, l'objectiu és incrementar el seu benefici i, per tant, aconseguir una
quantitat de diners superior a la que ha invertit inicialment. Si l'empresa no té ànim de
lucre, el seu objectiu és aconseguir una millora en la societat.
Activitats
1> Classifica, segons els diferents criteris, les inversions següents:
a) Compra d’una furgoneta, ja que l’anterior que tenia l’empresa era antiga i
ha deixat de funcionar.
Inversió física, a llarg termini i de reposició o substitució.
b) Adquisició d’una maquinària que permet incrementar les vendes de
l’empresa.
Inversió física, a llarg termini i expansiva.
c) Inversió a la modernització de les instal·lacions d’una empresa.
Inversió física, a llarg termini i estratègica.
d) Adquisició de fusta per una empresa que es dedica a fabricar mobles
d’oficina.
Inversió física, a curt termini i de reposició o substitució.
2> Compara les inversions següents:
a) Adquisició d’accions d’una societat que cotitza en borsa com a inversió
temporal.
b) Adquisició d’una patent per poder fabricar un producte.
La compra d’accions és una inversió de tipus financer, com és temporal es tracta
d’una inversió d’actiu corrent. L’adquisició de la patent suposa una inversió a llarg
termini, per tant forma part de l’actiu no corrent. La patent és un immobilitzat
intangible.
© Mcgraw-Hill Education
176-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
3> Enumera els elements principals que defineixen una inversió.
Desemborsament inicial, durada temporal, fluxos nets de caixa i valor residual.
4> Explica què s’entén per valor residual.
És el valor que té l'actiu al final de vida de la inversió.
5> Fes la representació gràfica del projecte d’inversió següent: adquisició d’una
nau industrial valorada en 1 000 € que durarà quatre anys. El
desemborsament inicial és de 400 € i els fluxos de caixa que s’esperen són
de 200, 300, 400 i 500 €, respectivament, cadascun dels quatre anys.
6> Tenint en compte les inversions següents:
a) Selecciona la millor inversió segons el flux de caixa total, el flux mitjà de
caixa per unitat invertida i el pay-back.

Flux de caixa total: rA = 1,75; rB = 0,86; rC = 2. Segons aquest mètode la millor
inversió és la C; la segona, l’A; mentre que la B no es faria, ja que no s’arriba a
recuperar el desemborsament inicial.

Flux mitjà de caixa: r’A = 0,58; r’B = 0,28; r’C = 1. Segons el criteri del flux
mitjà de caixa la inversió que dona beneficis és la que té r’ superior a 1/n. En
aquest cas, la millor opció és la C i després l’A, mentre que la B no es faria ja que
presenta un valor de r’ inferior a 1/3.

Pay-back: de la A és de 2 anys i 3 mesos; de la B, no es recupera la inversió; de la
C, és d’1 any i 4 mesos.
Segons això, la millor inversió seria la C, després la A i la B no es faria.
© Mcgraw-Hill Education
177-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
b) Selecciona la millor inversió segons el VAN i la TIR. Considera un cost del
capital del 5 %.
VAN (A): 111,08 €; VAN (B): –68,4 €; VAN(C): 334,69 €. TIR (A): entre 26 % i 27
%; TIR (B): negativa; TIR (C): 50 %.
Tenint en compte els criteris del VAN i la TIR, la millor inversió és la C, després la A
i la B no s'efectuaria.
c) Argumenta si els criteris estàtics i els dinàmics coincideixen sempre en la
tria de la millor inversió.
Els mètodes estàtics no tenen en compte la diferència de valor del diner en el
temps i per a aquest motiu, no sempre són coincidents en la selecció. Per exemple,
un projecte d’inversió que només té dos fluxos de caixa, el primer de 1.000 i el
segon de 2.000 i un desemborsament inicial de 500, coincidiria en el valor del flux
total de caixa i flux mitjà però no coincidiria en el VAN amb un altre que tingués el
mateix desemborsament inicial però amb fluxos de 2.000 i 1.000 respectivament el
dos anys.
7> Una empresa ha de triar entre dos projectes d’inversió. Els dos necessiten un
desemborsament inicial de 1 700 € i duraran tres anys. El primer presenta
per a cada un dels tres anys uns fluxos de 400, 800 i 1 000 € respectivament
i el segon: 800, 400 i 1 000 € respectivament.
a) Calcula el pay-back, el flux total de caixa per unitat monetària invertida i
el flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida de cada projecte.
T = 2 anys i 6 mesos en els dos projectes.
r = 2.200/1.700 = 1,29 en els dos projectes.
r' = 0,43 en els dos projectes.
b) Atenent als resultats anteriors, hi ha algun projecte que sigui millor que
l’altre? Si s’utilitzés un mètode dinàmic, per exemple el VAN, quin
projecte seria millor? Per què?
Segons els resultats anteriors es pot observar que els dos projectes presenten
exactament els mateixos resultats per als tres mètodes estàtics, per tant, seria
indiferent triar un projecte o altre.
Si utilitzéssim un mètode dinàmic el millor projecte seria el segon, ja que el primer
any recupera 800 i el segon 400 a diferència del primer que ho fa justament al
contrari. Quan abans es recuperin els diners millor ja que aquests es poden reinvertir.
Si ens fixem en la fórmula del VAN, a qualsevol tipus d'actualització sortiria un valor
superior per al segon projecte.
8> Dos projectes d’inversió tenen les característiques següents (en milers
d’euros):
Projecte A. Inversió inicial: 2 500; flux de caixa de l’any 1: 500; flux de caixa
de l’any 2: 1 000; flux de caixa de l’any 3: 1 500.
Projecte B. Inversió inicial: 3 000; flux de caixa de l’any 1: 1 500; flux de
caixa de l’any 2: 1 700; flux de caixa de l’any 3: 1 500.
© Mcgraw-Hill Education
178-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
Es demana:
a) Calcula el termini de recuperació o pay-back per a cada projecte.
El termini de recuperació del projecte A és de 2 anys i el del projecte B, 1 any 10
mesos i 18 dies.
b) Decideix quin projecte és preferible segons aquest criteri i explica per
què.
Segons el termini de recuperació és millor el projecte B, ja que la inversió es
recupera abans.
c) Quin és l’inconvenient principal d’aquest mètode?
El principal inconvenient d'aquest mètode és que considera equivalents quantitats
monetàries que es recuperen en moments diferents.
9> Un projecte d’inversió suposa un desemborsament inicial de 3 000 €, es
preveu una durada de tres anys i els fluxos nets esperats són: 1 000, 1 500 i
2 000 € respectivament el primer, segon i tercer any. Considerant un
raonament estàtic:
a) Calcula la quantitat mitjana de diner que es recupera cada any per cada
euro invertit.
Es recuperen 0,5 € de mitjana cada any per cada euro invertit.
b) Com s’anomena el mètode de selecció d’inversió que has calculat?
Es tracta del mètode del flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida.
c) Quants euros s’han recuperat en els tres anys per cada euro invertit? Com
s’anomena aquest valor?
S'han recuperat 1,5 € per cada euro invertit. Aquest valor s'anomena: flux total de
caixa per unitat monetària invertida.
10> Una inversió representa un desemborsament inicial de 5 000 €, es preveu
una durada de tres anys i presenta els cobraments i els pagaments següents:
Nota: hi ha una errada en la dada dels Cobraments de l’any 2, la xifra ha de ser
3.000 €. La solució està elaborada amb aquesta dada corregida.
A partir d’aquesta informació:
a) Calcula els fluxos de caixa de l’any 1 i l’any 3.
Flux de caixa de l'any 1 = 1.200 €.
Flux de caixa de l'any 3 = 2.800 €.
© Mcgraw-Hill Education
179-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
b) Quin seria el màxim flux de caixa que es podria produir l’any 2?
El màxim flux de caixa possible per l'any 2 seria de 3.000 €, que es produiria en
cas que el pagament de l'any 2 fossin 0.
c) Calcula el valor que ha de tenir el pagament de l’any 2 perquè el pay-back
d’aquesta inversió sigui exactament de dos anys i mig.
Perquè el pay-back sigui exactament de dos anys i mig és necessari que durant el
tercer període es recuperi exactament la meitat del flux total de l'any, en aquest
cas 1.400 €. Com que l'any 1 es recuperen 1.200 € i el desemborsament inicial és
de 5.000 €, falten per recuperar 5.000 – (1.400 + 1.200) = 2.400 €. Si el flux del
segon any ha de ser de 2.400 €, el pagament ha de ser de 600 €.
11> L’empresa Ordinadors Arrova, SA, vol dur a terme un projecte d’inversió amb
les característiques següents:
 Desemborsament inicial: 850 000 €.
 Durada: 3 anys.
 Fluxos de caixa: 200 000 € al primer any, 300 000 € al segon i 400 000 €
al tercer.
 Cost del diner: 8 % anual.
Es demana:
a) Calcula el valor actual net del projecte.
VAN  850.000 
200000
300000
400000



2
(1  0,08) (1  0,08)
(1  0,08) 3
 90.080,27€
b) Raona la conveniència d’acceptar-lo o no.
L'empresa té pèrdues amb aquesta inversió i per tant no és convenient realitzar-la.
12> Calcula quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió que
durarà tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són,
respectivament, 300 000 €, 350 000 € i 420 000 €, i s’obté un valor actual
net de 550 000 €, amb un cost del capital del 7 %.
El desemborsament inicial hauria de ser de 378.922,49 €.
13> Un projecte d’inversió representa un desemborsament inicial de 150 000 € i
un altre de posterior de 50 000 € al cap de dos anys. El primer any s’espera
un flux net de 80 000 €, al cap de tres anys, 120 000 €, i al cap de quatre, un
altre de 160 000 €.
Calcula el VAN d’aquesta inversió i argumenta si la inversió és convenient o
no, tenint en compte que el cost del capital és del 6 %.
VAN  150.000 

80000
50000
120000



2
(1  0,06) (1  0,06)
(1  0,06) 3
160000
 108.461,18€
(1  0,06) 4
Aquesta inversió dona benefici i per tant és convenient realitzar-la.
© Mcgraw-Hill Education
180-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
14> A un empresari se li presenten dues alternatives d’inversió:
a) Dur a terme un projecte que representa una inversió inicial de 4 milions
d’euros, amb una durada de dos anys i uns fluxos de caixa de 2 milions
d’euros el primer any i 2,5 milions el segon.
b) Col·locar els 4 milions d’euros en un fons d’inversió de renda fixa durant
dos anys, amb una rendibilitat anual garantida del 8,5 %.
Quina de les dues alternatives és més convenient per a l’empresari, segons
la rendibilitat?
La TIR d'aquesta inversió és:
0  4 
2
2,5

(1  r ) (1  r ) 2
4t 2  2t  2,5  0
t  1,0791
r  TIR  7,91%
Segons el resultat obtingut, és millor l'opció b) d'invertir en un fons d'inversió de
renda fixa, ja que es pot obtenir una rendibilitat una mica superior.
Activitats finals
1.
Llegeix els titulars següents:
«Les famílies inverteixen una mitjana de 653 euros en la tornada a l’escola»
«Gairebé un quart de les famílies espanyoles inverteixen a la borsa»
a) Tenint en compte la definició d’inversió que hem estudiat en aquesta
unitat, creus que el verb invertir està utilitzat de forma correcta en els dos
titulars anteriors? Explica per què.
Tenint en compte que la inversió suposa destinar uns diners a alguna cosa amb la
intenció de recuperar-los més endavant amb benefici inclòs, es pot considerar que,
tant la formació del fills com la compra d'accions en borsa, tenen aquest objectiu i
que aconseguir-ho té una probabilitat elevada.
b) Tindria sentit un titular que digués «Moltes famílies inverteixen en loteria
per Nadal»? Per què?
En el cas dels jocs d'atzar el que es compra és una il·lusió, ja que el més probable
que passi és que no s’obtingui cap premi. No obstant, la gent continua participant
en els jocs d’atzar perquè no perden la il·lusió de què algun dia els toqui un premi,
això és el que es coneix amb la dita «que la sort ens acompanyi».
Així doncs, en el cas de la compra de loteria al Nadal no seria correcte parlar
d'inversió.
© Mcgraw-Hill Education
181-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
2.
Una empresa dedicada a la confecció de roba esportiva compra teixits
diversos, fils i cremalleres. Classifica aquesta inversió segons els diferents
criteris estudiats a la unitat.
Es tracta d’una inversió física, a curt termini, de reposició o renovació de les
existències del magatzem i que és independent respecte d’altres inversions que pugui
fer l’empresa.
3.
Una empresa estalvia 50 000 € al 4 % d’interès anual durant quatre anys.
Representa gràficament aquesta inversió tenint en compte que cobra els
interessos anualment.
4.
Explica les diferències fonamentals entre els mètodes estàtics i els mètodes
dinàmics per seleccionar una inversió. Quins són més realistes?
Els mètodes dinàmics tenen en compte el valor diferent dels diners en el temps; els
estàtics, no. Els més realistes són els mètodes dinàmics.
5.
Una empresa petroquímica està valorant la possibilitat d’ampliar el mòdul de
tractament de teles asfàltiques. El desemborsament inicial per a aquesta
inversió, que durarà quatre anys, és de 250 000 €; s’estima que els
cobraments i pagaments derivats del projecte seran els següents:
a) Calcula els fluxos nets de caixa associats a aquesta inversió.
F1 = 80.000 €
F2 = 100.000 €
F3 = 10.000 €
F4 = 120.000 €
b) Com interpretes un flux de caixa negatiu?
Un flux de caixa s’obté restant els pagaments dels cobraments associats a la inversió.
Si el flux és negatiu, vol dir que en aquell període els pagaments han estat superiors
als cobraments.
c) Calcula el pay-back associat a aquesta inversió.
Aquesta inversió es recupera entre l’any 3 i l’any 4. Fins al final de l’any 3 s’han
recuperat 170.000 €. Falten per recuperar 80.000 €. Com que en l’últim període es
recuperen 120.000 €, ha de transcórrer: 80.000/120.000 = 2/3 d’any, és a dir, 8
mesos. El pay-back serà, per tant, de 3 anys i 8 mesos.
© Mcgraw-Hill Education
182-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
6.
Una empresa vol adquirir un equip productiu del qual té la informació
següent:

Cost d’adquisició............... 300 000 €

Cobraments anuals............ 400 000 €

Pagaments anuals.............. 250 000 €

Vida útil............................. 3 anys
a) Aplica els diferents mètodes estàtics que coneixes, raona el significat del
valor que aporten i raona si convé fer la inversió o no.
El pay-back ens informa del temps que triga l’empresa en recuperar el
desemborsament inicial, que en aquest cas és de 2 anys; com la inversió dura 3
anys, vol dir que li aportarà beneficis.
El flux total de caixa ens informa que per cada euro invertit l’empresa recupera
1,5 € en total, per tant ens informa que obté beneficis.
El flux mitjà ens informa que cada any l’empresa recupera, en mitjana, 0,5 € de
cada euro que ha invertit. Com la inversió dura 3 anys acabarà recuperant més del
que ha posat.
b) Aplica els criteris dinàmics de selecció d’inversions i comenta si la inversió
és efectuable o no. Considera un cost del capital del 5 %.
Sí, convé fer la inversió ja que recupera el desemborsament inicial i aconsegueix
un benefici.
7.
S’analitzen dos projectes que suposen una mateixa inversió inicial de 5 000
€. Els fluxos finals que presenta cada projecte es mostren a la taula següent:
a) Compara la durada dels dos projectes d’inversió.
El projecte A té una durada de 4 anys i el projecte B de 6 anys.
© Mcgraw-Hill Education
183-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
b) Quin dels dos recupera abans la inversió inicial (desemborsament
inicial)?
El projecte A recupera la inversió en 2 anys i 6 mesos, i el projecte B en 4 anys.
Per tant, la inversió es recupera abans en el projecte A.
c) Calcula el VAN de cada projecte per a una taxa d’actualització del 6 % i
analitza quin dels dos suposa una recuperació de diners més gran.
VAN (projecte A) = 1930,21 €
VAN (projecte B) = 7834,02 €
El projecte que suposa una major recuperació de diners és el projecte B.
d) Pel que fa a l’elecció de la millor inversió, coincideixen, en aquest cas,
els dos mètodes de selecció d’inversió (pay-back i VAN)? Quina és la
inversió seleccionada en cada cas?
En aquest cas, segons el pay-back, el projecte A seria el millor ja que la inversió
inicial es recupera abans, però, segons el VAN, el millor és el projecte B ja que
permet obtenir més quantitat de diners
8.
Una empresa estudia un projecte d’inversió que presenta les característiques
següents:

Desemborsament inicial............. 80 000 €

Flux de caixa del primer any....... 30 000 €
Per a la resta d’anys s’espera que el flux de caixa sigui el 10 % superior al de
l’any anterior.

Durada temporal........................ 5 anys

Valor residual............................ 20 000 €

Cost mitjà del capital.................. 6 %
a) Segons el criteri del VAN, es pot dur a terme aquesta inversió?
La inversió és efectuable, ja que el valor del VAN és positiu.
© Mcgraw-Hill Education
184-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
b) Si l’empresa només accepta aquells projectes que representen una
rendibilitat del 5 % superior al cost del capital, creus que farà aquesta
inversió?
Trobarem el valor del VAN per a una taxa d’actualització de l’11 % (6 % + 5 %).
Com que el resultat és positiu, la rendibilitat de la inversió és superior a l’11 % i,
per tant, és convenient fer la inversió.
c) Calcula el desemborsament inicial que hauria de fer perquè la rendibilitat
fos del 50 %.
El desemborsament inicial que s’hauria d’efectuar perquè la rendibilitat fos del
50% és de 61.727,47 €.
9.
La senyora Ferrer vol començar un negoci de confecció de roba esportiva. Per
fer-ho necessita comprar diverses màquines, que representaran un import de
15 000 €. També necessitarà comprar un edifici valorat en 20 000 € i una
furgoneta que li costarà 4 000 €.
A més a més, haurà d’adquirir matèries primeres com ara fil, roba, botons,
etc., per un total de 2 000 €, i l’utillatge necessari (tisores, agulles, etc.) per
un import de 2 000 €. Per finançar aquesta inversió disposa de 23 000 €; per
a la resta ha de demanar un préstec a una entitat financera. L’entitat
financera només li donarà el préstec si el projecte demostra ser rendible
econòmicament. Se’n coneixen les dades següents:

Cost mitjà del capital........................ 5 %

Fluxos nets de caixa anuals.............. 10 000 €

Durada temporal.............................. 4 anys
L’empresa es liquidarà al final del quart any, amb el valor dels actius en
aquest moment de 22 000 €. Aplicant el criteri del VAN, raona si la senyora
Ferrer aconseguirà el finançament que necessita; és a dir, si el seu projecte
serà rendible econòmicament.
© Mcgraw-Hill Education
185-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
Hem calculat la viabilitat del projecte i hem vist que genera benefici. D’uns actius que
estan valorats en 43.000 € aconseguim un valor actual net positiu. Quan la senyora
Ferrer presenti el seu pla aconseguirà el finançament que necessita.
10. Quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió, que ha de durar
tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són 300, 350 i
420 milers d’euros, respectivament i se n’obté un valor actual net de 350
milers d’euros, amb un cost del capital del 7 %?
11. Una empresa necessita fer un projecte industrial per a integrar-lo a la
cadena de producció. El director financer ha d’escollir una de les propostes
basant-se en els dos criteris especificats a la taula:
a) Quines dades econòmiques són imprescindibles per prendre la decisió,
basant-se en el criteri de la TIR?
S'ha de conèixer el tipus d'interès de mercat. Si la TIR és major que l'interès de
mercat el projecte dona beneficis, però si és menor donaria pèrdues.
b) Què significa que el valor actual net del projecte 1 sigui –909, el del
projecte 2 sigui 2 024 i el del projecte 3 sigui 0? Comenta’n cadascun
separadament.
Significa que la suma actualitzada dels fluxos de caixa menys el desemborsament
inicial dona respectivament: -909, 2024 i 0 per als tres projectes: 1, 2 i 3
respectivament.
© Mcgraw-Hill Education
186-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
c) Quin projecte escolliries? Per què?
El projecte 2 perquè és el que aporta més benefici.
d) A partir de les dades de la taula, podries determinar el valor de taxa
d’actualització que s’ha emprat per a obtenir el VAN?
Significa que la taxa d'interès que s'ha utilitzat per fer les actualitzacions dels
fluxos de caixa ha estat del 10,5 %, ja que per a aquest valor el VAN dona zero.
12. Una escola vol renovar els seus equips informàtics i dubta entre incorporar
ordinadors nous o bé tauletes.
El període de vida que es preveu que tinguin aquests dispositius és de tres
anys. La taula següent reflecteix els imports corresponents al desemborsament
inicial i els fluxos de cada alternativa:
a) Calcula, segons el criteri VAN, quin dispositiu serà millor per l’escola si la
taxa de descompte és del 6 %.
Serà millor els ordinadors, ja que permeten obtenir un benefici major.
b) El proveïdor dels ordinadors ofereix una disminució del desemborsament
inicial per la compra dels equips de 1 000 € a canvi de què l’escola
col·labori amb una donació de 300 € cada any amb una ONG. Hauria
d’acceptar l’escola aquesta oferta des del punt de vista econòmic?
L’escola hauria d’acceptar aquesta oferta ja que aconsegueix un benefici superior.
© Mcgraw-Hill Education
187-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
13. Una empresa que es dedica a la fabricació de mobles ha fet un estudi sobre
la possibilitat d’especialitzar-se en un tipus concret de mobiliari entre:
taules, armaris, llits o calaixeres. Els quatre possibles projectes d’inversió
suposen el mateix desemborsament inicial i tenen una mateixa durada
prevista. L’empresa ha calculat el VAN i la taxa interna de rendibilitat de
cada projecte d’inversió i ha obtingut els resultats següents:
a) Sabent que s’ha utilitzat la mateixa taxa d’actualització per al càlcul del
VAN. Justifica quina ha estat aquesta taxa d’actualització.
El VAN és zero per a la taxa de 4,7 %, per tant, vol dir que aquesta és la taxa
d'actualització.
b) Quin moble recomanaries que fabriqués aquesta empresa en primer lloc?
El major benefici s'obtindria amb la fabricació del taules.
c) Quin projecte quedaria descartat observant els resultats de la taula?
Es descartaria el projecte de les calaixeres, ja que donaria pèrdues.
d) Quin hauria de ser el valor mínim de la taxa d’actualització per tal que cap
projecte donés pèrdues?
Hauria de ser una taxa inferior al 3,2 %, ja que per a un 3,2% de taxa
d’actualització el valor del VAN del projecte de les calaixeres seria 0.
e) Quina relació hi ha entre el desemborsament inicial del projecte de
fabricació de llits i la suma dels fluxos actualitzats?
La suma dels fluxos actualitzats esperats en la fabricació de llits és de 7.800 €,
superior al desemborsament inicial.
f) En el cas que l’empresa es dediqués a la fabricació de cadires hauria de
fer un desemborsament inicial de 7 000 € i aconseguiria uns fluxos de
caixa de: 3 500 €, 6 800 € i 7 500 € en el primer, segon i tercer any
respectivament. Si la taxa d’actualització és un 5 %, valora si la producció
de cadires és una opció millor comparada amb la producció dels altres
mobles.
VAN (cadires )  7.000 
3.500 6.800 7.500


 8.979,91€
1,05 1,05 2 1,053
El projecte de fabricar cadires és pitjor que el de taules però millor que el de llits,
ja que s'aconsegueix un benefici superior al de llits però inferior al de taules.
© Mcgraw-Hill Education
188-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
Nota: Per fer la comparació amb les dades de la taula, la taxa d’actualització hauria
d’haver estat la mateixa, és a dir un 4,7 %. Com el 5 % és un valor pròxim s’ha pogut
fer la comparació.
Comprova el teu nivell
1.
Una inversió es caracteritza:
a) Pel desemborsament inicial i la durada.
b) Pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets de caixa.
c) Per la rendibilitat que genera.
d) Per la taxa d’actualització dels fluxos de caixa.
2.
Els fluxos nets de caixa són:
a) Els cobraments que té l’empresa com a conseqüència de la inversió.
b) Els ingressos menys les despeses que té l’empresa mentre dura la inversió.
c) Els cobraments menys els pagaments a conseqüència de la inversió.
d) Els pagaments que s’han de fer associats a la inversió.
3.
La compra d’un programa informàtic:
a) És una inversió física.
b) És una inversió immaterial.
c) És una inversió financera.
d) No és cap inversió.
4.
Els mètodes estàtics de selecció d’inversió:
a) Són el VAN i la TIR.
b) Utilitzen la taxa d’actualització.
c) Consideren constant el valor del diner en el temps.
d) Són el VAN i el pay-back.
5.
El criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida:
a) És un mètode dinàmic de selecció d’inversions.
b) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més petit.
c) Ha de tenir un valor menor que 1.
d) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més gran, entre les que tenen un
valor superior a 1.
6.
El pay-back d’una inversió:
a) És millor com més gran sigui.
b) Ha de superar la durada de la inversió.
c) És millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la durada de la inversió.
d) No té cap relació amb la durada de la inversió.
© Mcgraw-Hill Education
189-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
7.
Si el VAN per a una inversió és positiu vol dir:
a) Que la inversió dona pèrdues.
b) Que si baixen els tipus d’interès la inversió pot no ser rendible.
c) Que la TIR és igual a la taxa d’actualització.
d) Que la inversió dona beneficis.
8.
Si la TIR d’una inversió dona 7 % vol dir:
a) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà positiu.
b) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà negatiu.
c) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 7 % donarà 0.
d) Són correctes les respostes b i c.
9.
Per a una determinada inversió:
a) El valor del VAN augmenta amb la taxa d’actualització.
b) El valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa d’actualització.
c) El valor el VAN és independent de la taxa d’actualització.
d) Si la taxa d’actualització és 0, el VAN és igual a la TIR.
10. Si el VAN d’una inversió és negatiu per una taxa de cost del capital del 6 %:
a) La inversió és aconsellable.
b) La TIR d’aquesta inversió és superior al 6 %.
c) La TIR d’aquesta inversió és inferior al 6 %.
d) És impossible que el VAN d’una inversió surti negatiu.
Prepara la prova
1.
Una empresa està analitzant dos projectes d’inversió, dels quals té la
informació següent:

Projecte 1. Comporta un desemborsament inicial de 4 000 € i li
proporcionarà uns cobraments de 5 000 € el primer any i de 6 000 € el
segon any. Els pagaments corresponents a cada any serien de 1 000 € i 2
500 €, respectivament.

Projecte 2. Implica un desemborsament inicial de 8 000 € i proporciona
uns cobraments de 9 000 € el primer any i de 7 000 € el segon any, i els
pagaments corresponents a aquests anys serien de 2 000 € i 4 000 €,
respectivament.
© Mcgraw-Hill Education
190-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
Es demana:
a) Quin dels dos projectes aconsellaries a l’empresa si utilitzem el criteri del
VAN i la taxa de cost del capital és el 8 %? (0,5 punt)
Li aconsellaria el primer projecte perquè dona un valor més gran del VAN.
b) Calcula quin hauria de ser el valor de desemborsament inicial de la primera
inversió si el VAN tingués un valor de 2 000 €. (0,5 punt)
El desemborsament inicial hauria de ser de 4.704,39 €.
c) Quina alternativa escollirà l’empresa si utilitza el pay-back com a criteri de
selecció. (0,5 punt)
Pay-back (Projecte 1) = 1 any
Pay-back (Projecte 2) = 1 any i 4 mesos
El millor projecte, segons el pay-back, és el projecte 1 ja que recupera abans la
inversió.
d) Si anomenem r al valor de la TIR, escriu l’expressió que hauríem de
resoldre per trobar la TIR. (0,5 punt)
2.
Calcula la TIR d’una inversió que implica avui un desemborsament únic de 15
000 € i un cobrament de 20 533,50 € d’aquí a dos anys. (2 punts)
© Mcgraw-Hill Education
191-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
3.
Un projecte d’inversió proporciona un VAN = 30 000 € per a una taxa del cost
del capital de 9 % i el valor de la TIR és de l’11,4 %.
a) Interpreta’n els dos resultats i justifica la decisió que caldria prendre sobre
aquest projecte. (0,5 punt)
El VAN és el valor actual net de la inversió, és a dir, que la diferència entre la suma
dels fluxos de caixa actualitzats i el desemborsament inicial de la inversió és de
30.000 €. Per tant, l’empresa recupera la inversió inicial i obté beneficis.
Com que el VAN és positiu per a una taxa de cost del capital del 9 %, la rendibilitat
interna de la inversió (TIR) és més gran, en aquest cas d’un 11,4 %.
En conclusió, es pot dir que aquesta inversió és efectuable, que la rendibilitat és
d’un 11,4 % i, per tant, supera en 2,4 punts la taxa del cost del capital.
b) Si la taxa del cost del capital o taxa d’actualització fos del 12 %. Seria
rendible aquest projecte? Justifica per què. (0,5 punt)
Per a una taxa d’actualització superior a la TIR el VAN seria negatiu, per tant, el
projecte no seria rendible. En aquest cas, com la TIR és un 11,4 % per a una taxa
del 12 % el projecte donaria pèrdues.
c) Quin valor tindria el VAN per a una taxa d’actualització del 11,4 %? (0,5
punt)
El VAN seria igual a 0.
d) Per a una taxa d’actualització del 10 % el valor del VAN serà major o
menor que 30 000 €? (0,5 punt)
La funció que representa el VAN en funció del tipus d’interès és decreixent, per
tant, si pel 9 % té un valor de 30.000, per al 10 % tindria un valor positiu però
inferior a 30.000.
4.
Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient:
(0,33 punts cada resposta correcta)
a) Les inversions en elements físics a llarg termini es corresponen amb la massa
patrimonial d’immobilitzat material del balanç de situació.
b) Els mètodes de selecció d’inversions dinàmics consideren que el valor del diner és
diferent segons el moment de temps en què es recupera.
c) Una inversió que durarà 4 anys amb fluxos constants de 2.000 € té un pay-back de
2 anys quan el desemborsament inicial és de 4000 €.
d) Si el VAN d’una inversió té un valor de signe positiu vol dir que aquella inversió
donarà beneficis.
e) Si el VAN d’un projecte d’inversió dona 3 400 € per a una taxa d’actualització del 6
% vol dir que la TIR d’aquesta inversió és superior al 6 %.
f) Si la TIR d’un projecte d’inversió és 8 % el valor del VAN calculat per a una taxa
d’actualització d’un 8 % val zero.
© Mcgraw-Hill Education
192-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
7
La inversió en l’empresa
5.
La direcció financera de l’empresa ha fet un informe sobre l’anàlisi de tres
projectes d’inversió: A, B i C. A l’informe es pot llegir:
a) La inversió B presenta un flux total de caixa per unitat monetària invertida
de 1,24 la qual cosa vol dir que de cada euro que s’ha invertit l’empresa
recupera 1,24 € cada any, sense tenir en compte el diferent valor del diner
en el temps.
Fals. L’afirmació correcte és:
La inversió B presenta un flux total de caixa per unitat monetària invertida de 1,24
la qual cosa vol dir que de cada euro que s'ha invertit l'empresa recupera 1,24 € en
tota la durada de la inversió, sense tenir en compte el diferent valor del diner en el
temps
b) La inversió A té un pay-back de 2 anys, la B de 2 anys i 3 mesos i la C 3
anys. La inversió C serà per tant la millor segons aquest criteri de selecció
d’inversions.
Fals. L’afirmació correcte és:
La inversió A té un pay-back de 2 anys, la B de 2 anys i 3 mesos i la C 3 anys. La
inversió A serà per tant la millor segons aquest criteri de selecció d'inversions.
c) La inversió A presenta una TIR del 7,8 % això vol dir que de cada euro que
s’inverteix l’empresa obté anualment 1,078 €.
Vertader.
d) El VAN de la inversió B és de 1 340 € per tant aquesta inversió queda
descartada ja que no permet aconseguir beneficis.
Fals. L’afirmació correcte és:
El VAN de la inversió B és de 1.340 € per tant aquesta inversió es podria fer ja que
donaria beneficis.
e) La TIR de la inversió A és 7,8 % per aquest motiu el valor del VAN per a
una taxa d’actualització del 4 % ha donat un valor positiu i la inversió
aporta beneficis.
Vertader.
Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna
errada corregeix-la perquè sigui correcta. (0,4 punts cada resposta correcta).
© Mcgraw-Hill Education
193-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
Obertura d’unitat
1.
Què entens per entitat financera?
Una entitat financera és aquella que avança els diners o els béns, i els recupera
posteriorment amb un interès afegit.
2.
Amb qui competeixen les entitats financeres de les marques de vehicles?
Les financeres de les marques de vehicles competeixen amb els bancs i les caixes
d’estalvis perquè també ofereixen préstecs per comprar cotxes.
3.
Quin criteri fan servir les famílies o les empreses per triar la millor font de
crèdit quan necessiten finançar alguna compra?
Les famílies i les empreses trien la font de finançament que implica haver de pagar
menys interessos, és a dir, la que tingui un cost menor.
Activitats
1> Classifica, segons els diferents criteris presentats, les fonts de finançament
següents:
a) Un préstec bancari que s’ha de tornar en 2 anys.
Llarg termini, externa, aliena.
b) El capital social.
Llarg termini, externa, pròpia.
c) El crèdit concedit pels proveïdors a 30 dies.
Curt termini, externa, aliena i espontània.
d) Diners que es deuen a la Seguretat Social.
Curt termini, externa, aliena i espontània.
2> Argumenta en quin sentit els recursos propis de l’empresa es consideren
fonts de finançament a llarg termini.
En principi, mentre l’empresa està en funcionament, els recursos propis no s'han de
tornar, però, si l'empresa tanca, s'ha de tornar als seus propietaris la part corresponent
de la liquidació, en aquest sentit, doncs, es considera fonts a llarg termini.
3> Posa tres exemples de béns que es puguin adquirir amb lísing i explica
quines són les opcions que té l’empresa quan finalitza el contracte de lísing.
Exemples: una màquina, una furgoneta, un ordinador, etc.
L'empresa té diferents opcions quan finalitza el contracte de lísing:

Executar l'opció de compra.

Retornar el bé a l'empresa de lísing.

Allargar l’ús del bé però pagant quotes d'arrendament més reduïdes.
© Mcgraw-Hill Education
194-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
4> Explica els avantatges principals que presenta el facturatge com a font de
recursos.
Proporciona a l'empresa una liquiditat immediata i evita els problemes dels impagats i
morosos.
5> Calcula l’efectiu que cobrarà una empresa que presenta al descompte,
quaranta dies abans del venciment, un pagaré de 500 €, si el tipus de
descompte és del 8 % i el banc li aplica una comissió del 0,5 % sobre el valor
nominal.
Efectiu  500 
0,5
8
·500 
·40·500  493,11 €
100
100·365
Efectiu = 493,1 €
6> Comenta les diferències entre el compte de crèdit i el préstec bancari. Posa
un exemple de cadascun.
El compte de crèdit és un contracte que realitza l'empresa amb una entitat financera
pel qual té la possibilitat de disposar d'una quantitat de diners mitjançant l'emissió de
talons. L'empresa podrà disposar de la totalitat dels diners o bé d’una part. En canvi,
en el préstec bancari l'empresa rep una determinada quantitat de diners.
En els dos casos, l'empresa ha de retornar la quantitat de diners que ha utilitzat (en
el cas del crèdit) o que ha rebut (en el cas del préstec), juntament amb els interessos
corresponents.
Exemple: una empresa pot demanar un préstec per comprar un ordinador, i contractar
una línia de crèdit de 3.000 € mensuals per possibles necessitats de liquiditat.
7> Quina diferència hi ha entre el confirming i el factoring?
La principal diferència és que una aporta finançament al deutor i l'altra al creditor. El
factoring és una modalitat de finançament a través de la qual l'empresa ven els drets
de cobrament a una altra empresa (factor) i se n'oblida dels impagats. En el cas del
confirming, el finançament se li proporciona al creditor ja que l'entitat que s'encarrega
de la gestió de les obligacions d'una empresa es pot posar en contacte amb el
proveïdor o creditor per oferir-li el pagament avançat a canvi d'un interès.
8> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes:
AIAF, el Mercat del Deute Corporatiu de BME, ha admès a cotització una emissió de
bons verds d’ADIF-Alta Velocitat, per un import de 600 milions d’euros. L’emissió té
un venciment previst de sis anys i abonarà un interès del 0,8 % anual. El nominal
unitari dels títols és de 100 000 euros i la col·locació s’ha destinat a inversors
institucionals.
El sindicat de col·locadors ha estat format per BBVA, Banco Santander, BNP Paribas i
Crédit Agricole. Segons informa la companyia, el 45 % de la demanda prové
d’inversors especialistes en aquest tipus de bons.
BORSES I MERCATS ESPANYOLS, 7 de juliol de 2017
© Mcgraw-Hill Education
195-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
a) Quin tipus d’actiu financer són els bons verds?
Els bons verds són títols de deute que s'emeten per generar capital destinat a
finançar projectes que generin beneficis ambientals o relacionats amb el canvi
climàtic. Els ingressos generats per aquesta emissió es destinen a Projectes Verds
Elegibles (PVE) en dues categories: noves línies i extensió de les existents d'alta
velocitat i manteniment, renovació i eficiència energètica.
b) La notícia parla de «la col·locació» i «els col·locadors», això es refereix al
mercat primari o al mercat secundari?
Es refereix al mercat primari, ja que es posen en circulació per primera vegada.
c) Quina quantitat haurà d’abonar anualment ADIF als inversors d’aquesta
emissió en concepte d’interessos?
0,8% de 600 milions d'euros = 4.800.000 €
9> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes:
Audax energia ha registrat un nou programa d’emissió de pagarés d’empresa en el
mercat alternatiu de renda fixa (MARF) per un saldo viu màxim de 50 milions d’euros,
cosa que permet a la companyia continuar amb el procés d’ampliació i diversificació
de les fonts de finançament a curt termini, després que el juliol de 2014 va emetre a
MARF un bo a cinc anys per 21 milions d’euros.
BORSES I MERCATS ESPANYOLS, 18 de gener de 2017
a) De quantes fonts de finançament parla aquesta notícia?
A la notícia es parla de dues fonts de finançament: els pagarés d'empresa i els bons.
b) Respecte al termini de devolució, quina diferència hi ha entre elles?
Els pagarés són una font de finançament a curt termini mentre que els bons
s’emeten a llarg termini (5 anys).
10> Llegeix la notícia següent i tot seguit respon les preguntes:
Oryzon tanca una ampliació de capital de 18 milions d’euros
Entraran a l’accionariat de la biofarmacèutica fons institucionals i especialitzats tant
d’Espanya com internacionals
Oryzon Genomics, la companyia biofarmacèutica de Barcelona centrada en el
desenvolupament de teràpies de malalties no resoltes, ha anunciat aquest divendres
un acord per augmentar el seu capital per un import efectiu total de 18,2 milions
d’euros mitjançant l’emissió de més de 5,7 milions d’accions ordinàries [...].
La subscripció s’ha realitzat a un preu d’emissió de 3,20 euros per acció, segons ha
informat la companyia. L’augment de capital s’ha fet a través de la col·locació privada
dirigida a inversors institucionals i han anat a parar a mans d’inversors qualificats
nord-americans, europeus i espanyols, i també de fons especialitzats en la indústria
biofarmacèutica nord-americans i europeus. De fet, la majoria de les accions s’han fet
amb països estrangers.
Segons ha explicat la companyia, els diners es destinaran a finançar programes
clínics de l’àrea de la neurodegeneració i la neuroinflamació, entre altres, però també
per alleugerir les despeses de funcionament ordinari. [...]
NATÀLIA VILA, Ara, 31 de març de 2017
© Mcgraw-Hill Education
196-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
8
a) Quin tipus de finançament suposa per a l’empresa Oryzon Genomics
aquesta ampliació de capital?
Es tracta d'una font de finançament pròpia, a llarg termini i externa.
b) Identifica el mercat primari d’aquesta operació.
El mercat primari d’aquesta operació està format per inversors institucionals
qualificats nord-americans, europeus i espanyols, i fons especialitzats en la
indústria biofarmacèutica nord-americans i europeus.
c) Què ha de fer una persona particular si vol adquirir accions d’Oryzon
Genomics?
Un cop les accions s’emeten a cotització en borsa (mercat secundari) qualsevol persona particular pot adquirir-les en borsa a través d'un intermediari borsí.
11> Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb les condicions
següents:

Import: 1 000 €

Durada temporal: 2 anys

Taxa d’interès: 8 % anual

Comissió inicial: 1 % sobre la quantitat prestada

Amortització del préstec: al final del segon any
a) Calcula quant rep realment l’empresa.
La quantitat que realment rep l’empresa és de 990 €, ja que hi ha una comissió de
l’1 %, i l’1 % de 1.000 són 10 €.
b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa en concepte
d’interès.
1.000 · 0,08 = 80
L’empresa ha de pagar 80 € cada any.
c) Representa’n gràficament la situació financera.
d) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa.
0 = 990 – 80 / (1 + c) – 1.080 / (1 + c)2
c = cost = 8,57 %
© Mcgraw-Hill Education
197-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
12> Una empresa vol descomptar un pagaré de 400 € que té en cartera cinquanta
dies abans del seu venciment. El banc li cobra el 10,95 % d’interès anual i
una comissió del 0,5 % sobre el nominal del pagaré. Calcula el que cobrarà
l’empresa si descompta el pagaré, i troba el cost que implica aquesta
operació per a l’empresa.
El valor de 392 surt de fer:
Interès diari = 0,0003

Interessos = 50 dies · 0,0003 · 400 = 6

Comissions = 0,005 · 400 = 2

Total despeses i comissions = 8

Efectiu que es rep de l’entitat = 400 – 8 = 392
392 = 400 (1 + C365)-50
(1 + C365) =
C365 = 0,040397 %
C1 = 15,884 %
13> Una empresa ha de decidir entre pagar al comptat els proveïdors amb un
descompte del 3 % sobre l’import de les factures o pagar trenta dies després
la totalitat del seu import. Si la mitjana de l’import de les factures dels
proveïdors és de 400 € i el cost efectiu per demanar un crèdit al banc és del
10 %, quina opció aconsellaries a l’empresa?
38
8
-400
0
30
388 = 400 / (1 + C365)30
C365 = 0,1015823 %
C1 = 44,85 %
© Mcgraw-Hill Education
198-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
El fet de no pagar al comptat suposa per a l’empresa un cost de 44,85 %. Per tant,
serà molt millor demanar al banc un préstec al 10% i pagar els proveïdors amb el
descompte del 3%.
14> Raona per què quan pugen els interessos baixen les inversions que fan les
empreses.
Al pujar els interessos, el cost mitjà dels recursos financers que utilitza l’empresa
també puja i, per tant, la quantitat d’inversions que resulten rendibles en aquestes
condicions és menor.
Activitats finals
1.
Què és l’autofinançament? Enumera’n els avantatges i els inconvenients com
a mitjà de finançament.
L’autofinançament és el conjunt de recursos que genera l’empresa amb la seva
activitat (beneficis no distribuïts, amortitzacions, provisions). L’avantatge principal de
l’autofinançament és que no presenta exigibilitat perquè es tracta de recursos propis
de l’empresa. De cara als accionistes, però, l’inconvenient és que mostra una percepció
menor de dividends.
2.
Explica la diferència entre autofinançament d’enriquiment i autofinançament
de manteniment.
L’autofinançament d’enriquiment són les reserves que serveixen a l’empresa per fer
noves inversions.
L’autofinançament de manteniment són les amortitzacions que serveixen per renovar
l’immobilitzat que no té valor i, per tant, per mantenir el nivell de producció dins de
l’empresa.
3.
Emplena la taula següent, la qual permet classificar diverses fonts de
finançament sota diferents criteris:
© Mcgraw-Hill Education
199-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
4.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
Argumenta per què l’amortització acumulada d’immobilitzat que apareix en el
balanç de situació és una font de finançament.
Representen el valor acumulat de la depreciació de l’immobilitzat de l’empresa. És una
font de recursos que li permetrà renovar l’immobilitzat i mantenir la seva capacitat
productiva.
5.
La senyora Marquès té una petita empresa familiar. A causa dels mals resultats
obtinguts la temporada passada, es planteja demanar finançament a curt
termini. Sap que si les vendes van relativament bé no necessitarà disposar de
tot el finançament, només d’una part; però no pot assegurar si les vendes li
aniran bé la temporada d’estiu. Davant aquesta situació, quina de les dues
opcions següents aconsellaries a la senyora Marquès? Raona la resposta.
A. Demanar un préstec a curt termini.
B. Demanar una línia de crèdit.
El més propici és demanar una línia de crèdit, ja que si no necessita la totalitat de
mitjans financers només pagarà els interessos per la quantitat disposada.
6.
L’empresa Pintobe, SA, es dedica a l’exposició i venda d’obres pictòriques. De
l’anàlisi financera de l’últim exercici s’obté que presenta una ràtio
d’endeutament de 0,9. L’empresa necessita un nou local per fer més
exposicions.
a) Quina informació subministra la ràtio d’endeutament sobre l’estructura
financera d’aquesta empresa?
La ràtio d’endeutament representa la proporció de recursos aliens sobre el total de
recursos financers que utilitza l’empresa. En aquest cas, sabem que l’empresa té un
90% de recursos aliens i un 10% de recursos propis o patrimoni net. Es tracta
d’una empresa molt endeutada.
b) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar l’adquisició del local
amb un préstec a llarg termini.
La inversió que vol efectuar l’empresa és a llarg termini; per tant, és convenient
utilitzar una font de finançament a tornar a llarg termini. El problema del préstec és
que es tracta d’un finançament aliè i aquesta empresa ja està força endeutada, per
la qual cosa possiblement no trobarà cap entitat financera que li faci el préstec.
c) Argumenta avantatges i inconvenients d’incorporar el local utilitzant el
lísing.
Per a aquesta empresa, el principal avantatge del lísing és que, en tractar-se d’un
arrendament financer, no implica un endeutament extra i resulta més fàcil
d’aconseguir que el préstec i, a més, al final es pot exercir l’opció de compra. Com
a inconvenient hi ha l’elevat cost que suposen les quotes de lísing.
d) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar la compra del local amb
un increment de capital.
L’increment de capital suposa l’entrada de recursos propis per a l’empresa que en
milloraran la solvència. L’inconvenient és que, depenent de la situació econòmica
que presenti l’empresa, li pot resultar difícil trobar nous socis que vulguin aportar
capital.
© Mcgraw-Hill Education
200-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
7.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
Llegeix la notícia i a continuació respon les preguntes:
MeQuedoUno amplia el capital en 800 000 €
La plataforma de comerç electrònic de gangues MeQuedoUno ha fet una ampliació de
capital per valor de 800 000 €, a la qual han acudit diversos dels socis actuals de
l’empresa, així com nous inversors privats (Bizangels i Familyoffices).
L’objectiu de l’ampliació és consolidar la seva posició en el mercat del comerç electrònic
amb descomptes a Espanya i començar l’expansió a Europa, a partir d’aliances amb
grans empreses digitals, algunes de les quals amb estratègies globals.
ÁLVARO GUTIÉRREZ, ecommerce-news.es, 23 de març de 2017
a) Classifica el tipus de finançament que representen els 800 000 € per a
MeQuedoUno.
Es tracta d'una ampliació de capital, per tant, és una font de finançament pròpia, externa
i a llarg termini.
b) Qui ha aportat aquest finançament i per què creus que ho han fet?
Alguns dels socis actuals de l’empresa han fet una aportació econòmica, altres són
nous inversors privats com és el cas de Biz angels i Familyoffices, ho han fet perquè
confien que amb la seva inversió obtindran un rendiment (benefici) a través del
dividend que cobraran.
c) Quins tipus d’inversions pretén l’empresa amb aquest finançament?
Es tracta d'una inversió que pretén expandir l'empresa per Europa, per tal d’aconseguir
més clients i més vendes.
8.
Llegeix el següent fragment extret d’una notícia i a continuació respon les
preguntes:
Liberbank continua el seu procés de sanejament. L’entitat va anunciar ahir que ampliarà
el capital en 500 milions d’euros i vendrà actius immobiliaris per valor de 800 milions
abans de final d’any, segons va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors
(CNMV).
El País, 6 de setembre de 2017
a) Com afecten aquestes mesures a l’endeutament de Liberbank?
L'endeutament disminueix ja que l'empresa està incrementant els seus recursos propis
(ampliació de capital).
b) Com afecten aquestes mesures a la liquiditat de Liberbank?
La liquiditat de l'empresa també està augmentant, ja que ven actius immobiliaris.
c) Quin creus que és l’objectiu (o objectius) principal d’aquesta companyia amb
aquestes dues mesures?
L'objectiu principal és millorar la solvència de l'empresa, tant a curt com a llarg termini.
© Mcgraw-Hill Education
201-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
9.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
Llegeix el següent fragment extret d’una notícia i respon a les preguntes que
es plantegen:
Les principals empreses no financeres espanyoles cotitzades contribueixen a construir
un sistema financer més equilibrat, flexible i resistent. D’acord amb l’anàlisi elaborada
pel Servei d’Estudis de BME a partir dels comptes auditats d’un conjunt homogeni de
companyies no financeres de l’IBEX 35, entre 2010 i 2015 els recursos propis d’aquest
grup van augmentar un 15,4 % i l’endeutament financer que tenia es va reduir un 12,2
%, amb un descens de gairebé el 40 % en crèdit bancari i un augment paral·lel del 23 %
en les emissions de renda fixa.
BORSES I MERCATS ESPANYOLS (BME), 26 d’octubre de 2016
a) Com poden les empreses augmentar els recursos propis?
Poden augmentar-los fent ampliacions de capital o bé acumulant beneficis en forma de
reserves.
b) Posa exemples de fonts de finançament que utilitzen les empreses i que
poden estar recollides en la categoria de crèdits bancaris en general.
Préstecs bancaris a curt o llarg termini, línies de crèdit, arrendament financer (lísing o
rènting) en cas de fer-ho a través d'una institució bancària.
c) Quines emissions de renda fixa poden fer les empreses?
Poden fer obligacions, bons o pagarés.
d) Quin paper juga el mercat de valors en l’increment d’emissions de renda fixa
per part de les empreses?
En els mercats de valors poden accedir altres empreses o institucions per comprar
valors i fer una inversió de tipus financer.
e) Quins avantatges proporciona a un estalviador el fet que existeixi el mercat
secundari de valors?
Un estalviador té la possibilitat d'invertir en productes financers diferents de la
imposició a termini dels diners en el banc, a més, si necessita els diners ho pot vendre
i està perfectament informat del preu dels seus títols, ja que cotitzen i la informació és
pública.
10. Una empresa amb una ràtio de solvència de 3,5 vol fer una inversió que
consisteix en la compra d’un magatzem. Argumenta quines fonts de
finançament serien més adequades.
Aquesta inversió és una inversió física a llarg termini; per tant, la font adequada de
finançament també ha de ser a llarg termini. Es tracta d’una empresa poc endeutada
ja que té una ràtio de solvència força elevada, així doncs, se li podria recomanar una
font de finançament aliè a llarg termini: un préstec bancari o un emprèstit. En el cas
que l’empresa vulgui mantenir la política de poc endeutament, pot utilitzar les reserves
que té per fer l’adquisició o demanar un préstec d’una part de l’import i utilitzar
recursos propis per a la resta. La decisió final dependrà del cost que li suposa cada
alternativa.
© Mcgraw-Hill Education
202-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
8
11. Llegeix la notícia següent i respon les preguntes que hi ha a continuació:
Santander pagarà el tercer dividend de l’exercici l’1 de febrer
L’entitat abonarà 0,06 € bruts per acció en efectiu. […] En conjunt, el banc preveu
repartir un dividend amb càrrec a l’exercici 2017 de 0,22 € per acció. Representa un
augment del 5 % sobre els 0,21 € abonats amb càrrec al 2016.
Santander té 4,07 milions d’accionistes. La rendibilitat per dividend de l’entitat se situa
en el 3,8 %, segons dades de Bloomberg.
Expansión, 20 de desembre de 2017
a) Quina quantitat de diners haurà cobrat en total, el 2017, un accionista del
Santander si té 10 500 accions?
Haurà cobrat: 10.500 · 0,22 = 2310 €
b) De totes les dades subministrades en aquesta notícia, n’hi ha alguna que
es pugui relacionar amb el cost dels recursos propis del Santander?
El cost dels recursos propis del Santander es pot relacionar amb la rendibilitat de
l'accionista, per tant, podríem agafar la dada del 3,8% que subministra la notícia.
12. Llegeix el fragment següent extret d’una notícia i a continuació respon les
preguntes que es plantegen:
El Corte Inglés ha registrat un nou programa de pagarés al Mercat Alternatiu de Renda
Fixa (MARF) per un import de 500 milions d’euros. […]
El grup de distribució que presideix Dimas Gimeno paga per aquest finançament entre el
0,23 % i el 0,27 % anual, cosa que és una fórmula per aconseguir recursos molt
avantatjosa comparada amb l’estàndard del mercat […].
El Periódico, 14 de desembre de 2017
a) Si no tenim en compte les despeses que provoca l’emissió dels pagarés de
El Corte Inglés. Quin cost tenen?
Entre un 0,23% i un 0,27%.
b) A quina fórmula d’aconseguir recursos estàndard es pot referir la notícia?
La manera habitual d'aconseguir finançament de les empreses mitjanes era a
través del finançament bancari (préstecs, crèdits bancaris...) des de l'aparició del
MARF algunes empreses han començat a emetre títols de deute (bons, pagarés...).
13. Una empresa fa una emissió de 5 000 obligacions de 100 € cada una. Les
despeses de l’emissió pugen a 5 000 €. Les condicions de l’emprèstit són:

Interès nominal del 4 %, que es paga anualment durant quatre anys.

Amortització de totes les obligacions al final del quart any. Troba el cost
que representa aquesta font de finançament per a l’empresa.
Troba el cost que representa aquesta font de finançament per a l’empresa.
© Mcgraw-Hill Education
203-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
8
0 = 495.000 – 20.000/(1 + c) – 20.000/(1 + c)2 – 20.000/(1 + c)3 – 520.000/(1 + c)4
c = cost = 4,27 %
14. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa el descompte d’un
pagaré de 15 000 € que té en cartera a 60 dies al 7 % d’interès i una comissió
del 0,5 %.
El valor de 14.752,40 surt de fer els càlculs següents:

Interès diari = 0,00019178

Interessos = 60 dies · 0,00019178 · 15.000 = 172,60

Comissions = 0,005 · 15.000 = 75

Total despeses i comissions = 247,60

Efectiu que rebem de l’entitat 15.000 – 247,60 = 14.752,40
14.752,40 = 15.000 (1 + C365)-60
C365 = 0,02774 %
C1 = 10,653 %
15. Un préstec de 6 000 € s’ha de tornar en dos anys. En concepte de devolució
del préstec i interessos ha de pagar 3 600 € d’aquí a un any i 3 600 € d’aquí a
dos anys. Calcula el cost anual d’aquest préstec per a l’empresa.
0 = 6.000 – 3.600/(1 + c) – 3.600/(1 + c)2
c = cost = 13,066 %
16. Un proveïdor ofereix a l’empresa dues alternatives de pagament:
a) Pagar el nominal de la factura al cap de noranta dies de la recepció.
b) Un descompte per pagament immeditat del 5 %.
Argumenta quina alternativa és la més convenient per a l’empresa. Per fer els
càlculs pots considerar un volum qualsevol de compres, per exemple, 100 €.
© Mcgraw-Hill Education
204-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
8
95 = 100 (1 + C365)-90
C1 = 23,12 %
C365 = 0,0570 %
Per saber quina és la millor alternativa s’hauria de comparar la taxa de cost trobada
(23,12%) amb el tipus d’interès de mercat. Actualment els tipus d’interès que s’han de
pagar per un préstec són força menors al 23% per tant, se li aconsellaria pagar al
comptat aprofitant el descompte i demanar un préstec a un banc o un crèdit bancari
per fer el pagament.
17. Una empresa demana a un banc un préstec de 2 000 € per cobrir una
necessitat transitòria de tresoreria durant tres mesos. La institució financera
li planteja les condicions següents:

Comissió inicial: 0,5 %.

Despeses d’estudi: 0,4 %.

Interès nominal del 12 %, que es paga mensualment i durada temporal
tres mesos.

L’amortització del préstec es farà al final del tercer mes.
Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa aquesta operació
financera.
1982
0
-20
-20
1
2
-2020
3
0 = 1.982 – 20/(1 + C12) – 20/(1 + C12)2 – 2.020/(1 + C12)3
C1 = 16,874 %
C12 = 1,307 %
18. El cost mitjà dels recursos financers que té una empresa és de l’11,5 %.
Aconsellaries a l’empresa de fer una inversió que li proporcionés el 10 % de
rendibilitat? Raona la resposta.
No, ja que l’empresa no aconsegueix beneficis amb aquesta inversió perquè la rendibilitat
que genera no és suficient per compensar els costos del finançament.
19. Una empresa té les partides de passiu següents:
Capital............................... 10 000 €
Reserves............................
5 000 €
Proveïdors..........................
3 000 €
Préstecs a c/t...................... 4 000 €
© Mcgraw-Hill Education
205-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
El cost anual de cada partida de passiu és:
Capital..................................... 15 %
Reserves.................................. 15 %
Proveïdors................................ 12 %
Préstecs a c/t............................ 17 %
Calcula el cost mitjà dels recursos financers d’aquesta empresa.
Primer s’ha de calcular el percentatge que representa cada font de finançament:
Capital:
10.000
·100  45,45%
22.000
Reserves:
Proveïdors:
5.000
·100  22,73%
22.000
3.000
·100  13,63%
22.000
Préstecs a c/t:
4.000
·100  18,18%
22.000
El cost mitjà serà: (45,45 · 0,15) + (22,73 · 0,15) + (13,64 · 0,12) + (18,18 · 0,17) =
Cost mitjà = 14,95 %
Comprova el teu nivell
1.
Les fonts de finançament de l’empresa es corresponen amb:
a) Els elements d’actiu.
b) Els elements de gestió de despesa.
c) Els elements de patrimoni net i passiu.
d) Els elements de gestió d’ingrés.
2.
El capital és una font de finançament:
a) Pròpia i interna.
b) Pròpia i externa.
c) Aliena i interna.
d) Aliena i externa.
© Mcgraw-Hill Education
206-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
3.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
L’autofinançament de manteniment està format per:
a) Les reserves i les amortitzacions.
b) Els préstecs a curt termini.
c) Les amortitzacions i les provisions.
d) Les provisions i les reserves.
4.
Les reserves:
a) Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa.
b) Són autofinançament intern.
c) També s’anomenen autofinançament d’enriquiment.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
5.
El lísing:
a) És un tipus d’arrendament financer.
b) Es pot aplicar sobre béns mobles i immobles.
c) En el lísing, es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.
6.
El crèdit comercial:
a) És el finançament que atorguen els proveïdors.
b) És el finançament que procedeix d’una entitat financera.
c) Acostuma a tenir cost zero.
d) Les respostes a i c són correctes.
7.
Les obligacions són:
a) Una font de finançament espontània.
b) Una font de finançament a curt termini.
c) Una font de finançament intern.
d) Una font de finançament extern a llarg termini.
8.
La compra de 200 accions d’Endesa en borsa per part d’una família és:
a) Un exemple d’operació de mercat primari.
b) Una operació de mercat secundari.
c) Una operació amb valors de renda fixa.
d) Una operació poc habitual a la borsa.
9.
El cost d’una font de finançament és:
a) La taxa d’interès que iguala la quantitat que es rep inicialment amb les amortitzacions
actualitzades segons aquesta taxa.
b) La relació entre la quantitat que es rep inicialment i el primer retorn.
c) Més elevat com més quantitat es demana.
© Mcgraw-Hill Education
207-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
d) Més baix com més quantitat es demana.
10. La diferència principal entre un crèdit i un préstec és que:
a) El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg termini.
b) El crèdit és una font de finançament propi i el préstec és una font aliena.
c) El crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la seva disposició i pot
utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa i que ha de tornar.
d) El préstec té un cost però el crèdit no.
Prepara la pova
1.
L’empresa Envaspals, SA, es dedica a l’elaboració d’envasos de plàstic per
vendre a altres empreses. Es planteja la compra d’una màquina nova que li
permetrà incrementar la producció en el 20 %. El cost d’aquesta màquina és
de 42 000 €. L’empresa estudia diferents possibilitats de finançar aquesta
adquisició:
A. Demanar un préstec a una entitat bancària de 42 300 € amb les condicions
següents: 300 € de despeses d’estudi i comissions; dos pagaments, un de
24 000 € al final del primer any i un altre de 28 000 € al final del segon
any.
B. Emetre 430 obligacions de 100 € cada una, amb les condicions següents:
despeses de l’emissió, 1 000 €; pagament del 10 % d’interès al final del
primer any, i amortització de totes les obligacions al final del segon any,
més el 10 % d’interès.
a) Calcula la quantitat que realment rep l’empresa en cada alternativa i
representa en un diagrama temporal el que ha de tornar en cada moment.
(0,5 punt)
En tots dos casos l’empresa rep 42.000 €, ja que les dues operacions tenen
despeses: 300 € en el primer cas i 1.000 € en el segon.
El diagrama temporal de cada modalitat de finançament és el següent:
© Mcgraw-Hill Education
208-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
b) Escriu l’expressió matemàtica que permet calcular el cost de cada
alternativa, anomenant cA el cost de l’alternativa A i cB el cost de
l’alternativa B. (0,5 punt)
Alternativa A: 42.000 = 24.000/(1 + CA) + 28.000/(1 + CA)2
Alternativa B: 42.000 = 4.300/(1 + CB) + 47.300/(1 + CB)2
c) Calcula el cost de cada alternativa de finançament. (Recorda que pots fer el
canvi de variable (1 + c) = t.) (0,5 punt)
Fer el canvi de variable (1 + c) = t, s’han de resoldre dues equacions de segon
grau:
d) Aconsella a l’empresa quina alternativa serà la millor d’acord amb el
resultat obtingut en l’apartat anterior. (0,5 punt)
La millor alternativa és la de l’emprèstit d’obligacions, ja que presenta un cost
inferior: l’11,36% davant del 15,07 % del préstec.
2.
A partir de la notícia següent contesta les preguntes que es plantegen:
Telefónica ha col·locat aquest dimarts un deute per import de 1 750 milions d’euros en
bons amb venciment a vuit i dotze anys, segons ha informat la companyia en un
comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Concretament, la companyia ha col·locat a l’euromercat bons amb venciment el 17 de
gener de 2025 per un import de 1 250 milions d’euros, amb un cupó anual del 1,528 % i
un preu d’emissió a la par. Al mateix temps, ha col·locat un deute per import de 500
milions d’euros en bons amb venciment el 17 d’octubre de 2028, amb un cupó anual del
2,318 i un preu d’emissió a la par. […]
A més, el passat 28 de desembre Telefónica va realitzar una emissió privada de bons per
import de 150 milions d’euros amb un cupó del 4 % amb venciment a 35 anys, el termini
més gran assolit per una emissió de la companyia en tota la seva història. […]
El Confidencial, 10 de gener de 2017
a) Explica el que entens per col·locat i venciment. (0,4 punts)
La col·locació es refereix a la venda per primera vegada, dels títols de deute de
Telefónica. Vol dir que algú els compra i a canvi lliura uns diners per la seva
adquisició. El venciment es refereix al moment en què Telefónica tornarà els diners
als inversors.
© Mcgraw-Hill Education
209-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
b) Per què els bons de Telefónica són una font de finançament per a
l’empresa? (0,4 punts)
Són una font de finançament perquè suposen una entrada de diners que li permetrà
pagar deutes o fer inversions.
c) Classifica la font bons quant a la titularitat, procedència interna o externa i
termini de devolució. (0,4 punts)
Els bons són una font aliena, externa i a llarg termini.
d) Què pots argumentar sobre l’endeutament de la companyia? (0,4 punts)
Les emissions de deute impliquen una obligació de pagament a llarg termini i, per
tant, augmenten l'endeutament de l'empresa.
e) Per què creus que el tipus d’interès que paga Telefónica és més elevat
quan més llarg és el termini de devolució? (0,4 punts)
El principal motiu és que quan més llarg és el venciment de la inversió, més triga
l'inversor en recuperar els seus diners. Aquest fet suposa un risc, ja que l’inversor
no pot saber ni com serà en el futur la situació econòmica de l’empresa en la que
ha invertit ni com serà l'evolució que en faci. El tipus d'interès més elevat fa més
atractiva la seva compra malgrat que el venciment sigui més llarg.
3.
Raona les qüestions següents:
a) Per què el cost de la font de finançament és una variable important a l’hora
de fer l’elecció? (0,5 punt)
Qualsevol cost afecta el marge de benefici empresarial en fer que aquest sigui
menor. En un mercat de força competència entre les empreses una reducció dels
costos ajuda a la millora de la competitivitat de l’empresa i a l’inrevés.
b) Existeixen fonts de finançament que tinguin cost zero? Explica totes les
que coneguis. (0,5 punt)
Sí que existeixen. Alguns exemples de fonts de finançament de cost zero són els
diners que l’empresa deu a les administracions públiques (Hisenda, Seguretat
Social), o també el crèdit comercial en el cas que els proveïdors no concedeixin un
descompte per pagar al comptat.
c) Si l’objectiu d’una empresa és incrementar la rendibilitat financera, quines
fonts de finançament són més aconsellables? (0,5 punt)
Per augmentar la rendibilitat financera, a l’empresa li convé estar força endeutada.
Possibles fonts de finançament a utilitzar són préstecs a curt o llarg termini,
emprèstits, crèdit comercial...
d) Si l’objectiu és millorar la solvència de l’empresa, quines fonts de
finançament són més adequades? (0,5 punt)
Per millorar-ne la solvència, l’empresa ha d’utilitzar fonts de finançament propi com
ara increments de capital, reserves, fonts d’amortització...
© Mcgraw-Hill Education
210-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
8
4.
El finançament de l’empresa I: les fonts de
finançament
Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient:
(0,4 punts cada resposta correcta)
a) Les reserves són un exemple de finançament propi també anomenat autofinançament
d’enriquiment.
b) Els préstecs bancaris a llarg termini formen part del passiu no corrent.
c) Una modalitat d’arrendament financer que ofereix l’opció de compra s’anomena:
lísing.
d) El facturatge o factoring consisteix a vendre tots els drets de cobrament a una
empresa denominada factor.
e) La borsa de valors on es compren i venen accions d’empreses és un exemple de
mercat secundari.
5.
Digues si aquestes afirmacions són certes, i en el cas que hi hagi alguna
errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,33 punts cada resposta correcta)
a) Els diners que es deuen a Hisenda són una font de finançament a llarg
termini.
Fals. L’afirmació correcte és:
Els diners que es deuen a Hisenda són una font de finançament a curt termini.
b) Els diners que es deixen a deure a proveïdors també s’anomenen crèdit
comercial.
Cert.
c) Els actius financers són una forma de mantenir riquesa per a l’empresa que
els emet i una font de finançament per a les persones o empreses que els
adquireixen.
Fals. L’afirmació correcte és:
Els actius financers són una forma de mantenir riquesa per a l'empresa que els
adquireix i una font de finançament per a les persones o empreses que els emeten.
d) L’empresa tria la font de finançament que presenta un major cost.
Fals. L’afirmació correcte és:
L'empresa tria la font de finançament que presenta un menor cost.
e) El nostre proveïdor ens permet pagar totes les compres a 30 dies sense
cap interès afegit. En aquest cas el cost del finançament és zero.
Cert.
f) Si una empresa està molt endeutada i vol millorar la seva solvència, és
aconsellable demanar un préstec a llarg termini.
Fals. L’afirmació correcte és:
Si una empresa està molt endeutada i vol millorar la seva solvència, és aconsellable
buscar finançament propi.
© Mcgraw-Hill Education
211-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
Obertura d’unitat
1.
Què suposa per a un proveïdor que hi hagi una mitjana de demora en el
pagament de les factures de 115 dies?
Suposa que ha d'esperar 115 dies de mitjana des que ha efectuat la venda, fins que
cobra els diners del seu import.
2.
Des del punt de vista del client, creus que és positiu o negatiu?
El client pot disposar des del primer moment de la matèria primera (en cas de produir
els seus propis productes) o de les mercaderies que ha adquirit per vendre i obtenir
un benefici. Per tant, des del punt de vista del client és positiu.
3.
La demora de 115 dies en el pagament de les factures quin tipus de
finançament és per a l’empresa que ha de pagar?
Es tracta d'un finançament aliè, extern i a curt termini, és l'anomenat crèdit comercial.
Activitats
1> Explica la relació que hi ha entre el cicle llarg de l’empresa i l’amortització.
El cicle llarg o cicle de l'immobilitzat comença amb la sortida de diners de l'empresa
per l'adquisició de l'immobilitzat i finalitza amb la recuperació d'aquests diners quan
l'element està totalment amortitzat. A partir de les quotes anuals d'amortització es va
recuperant la inversió inicial.
2> Explica en què consisteix el cicle diners-mercaderia-diners.
Aquest cicle comença amb l'adquisició de matèries primeres i altres aprovisionaments,
continua amb la producció, comercialització i venda del producte, i acaba amb el
cobrament de les factures a clients, la qual cosa implica la recuperació dels diners
invertits a la compra dels béns de corrent.
3> L’empresa Del porc s’aprofita tot, SL, es dedica a comprar porc i desfer-lo per
vendre la carn fresca i fer botifarres, pernils, etc. que també venen. Cobra les
vendes al comptat i paga a la granja als 20 dies.
a) Explica quines parts formen el període mitjà de maduració d’aquesta
empresa.
Les diferents fases són:

Període mitjà d'aprovisionament: inclou el temps que va des que els porcs
arriben de la granja, fins a l'inici de l'operació de desfeta i preparació de la carn.

Període mitjà de fabricació: és el temps que es triga en tallar la carn i
preparar els embotits.

Període mitjà de venda: és el temps que l'empresa triga en vendre la carn i
els embotits als seus clients.

Període mitjà de cobrament: és el temps que l’empresa triga en cobrar la
venda de carn de porc.
© Mcgraw-Hill Education
212-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9

Període mitjà de pagament: és el temps que l’empresa triga en pagar a la
granja la compra dels porcs.
b) I si es dediqués exclusivament a la compra i venda de carn envasada?
Si l'empresa es dediqués únicament a la compra i venda de carn envasada, el seu
període mitjà de maduració seria més curt ja que no tindria la fase de producció.
4> Una empresa que fabrica mòduls de mobles observa el següent: els taulons
de fusta que utilitza estan una mitjana de 15 dies en el magatzem. La
producció dels mòduls a partir dels taulons adquirits dura 7 dies. Els mòduls
ja fabricats es guarden una mitjana de 10 dies en el magatzem. Els clients
triguen a pagar una mitjana de 20 dies i l’empresa paga als seus proveïdors
a 30 dies. Calcula el PMM econòmic i financer d’aquesta empresa.
PMEE = PMa + PMf + PMv + PMc
PMME = 15 + 7 + 10 + 20 = 52 dies
PMMF = PMa + PMf + PMv + PMc  PMP = PMME - PMP
PMMF = 52  30 = 22 dies
Activitats finals
1.
Una empresa compra una màquina l’1 de gener per 4 800 €. Amortitza 800 €
cada any.
a) Quin és el valor de l’amortització acumulada de la màquina al cap de tres
anys d’adquirir-la?
L'empresa porta 4 anys amortitzant la màquina, per tant, l'amortització acumulada
puja a 3.200 €.
b) Quant dura el cicle llarg de l’empresa en relació amb aquesta màquina?
Per què?
El cicle llarg durarà 6 anys perquè correspon al moment en el qual l'empresa
recupera els diners que va invertir en la compra de la màquina.
2.
Una empresa decideix pagar totes les seves factures al comptat i cobrar
també al comptat als seus clients.
a) De quins factors depèn que el seu període mitjà de maduració sigui més
llarg o més curt?
El període mitjà de maduració només dependrà del temps d'emmagatzematge, tant
de les matèries primeres com dels productes acabats, i del temps que trigui en
produir.
b) Quina diferència hi haurà entre el seu període mitjà de maduració
econòmic i el financer?
Com el període mitjà de pagament serà zero no hi haurà cap diferència entre el
període mitjà de maduració econòmic i financer.
© Mcgraw-Hill Education
213-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
3.
Una empresa facilita la informació següent:
• Nombre de dies que les matèries primeres romanen al magatzem: 35 dies.
• Nombre de dies que dura la producció: 15 dies.
• Nombre de dies que els productes acabats romanen al magatzem: 40 dies.
• Termini de pagament als proveïdors: 20 dies.
• Termini de cobrament als clients: 60 dies.
a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer.
PMEE = PMa + PMf + PMv + PMc
PMME = 35 + 15 + 40 + 60 = 150 dies
PMMF = PMa + PMf + PMv + PMc  PMP
PMMF = 35 + 15 + 40 + 60  20 = 130 dies
b) Si les condicions del crèdit que ofereix als clients canvien i cobra a 30
dies, quina variació es produirà en el fons de maniobra d’aquesta
empresa? Raona la resposta.
El període mitjà de maduració disminuirà 30 dies, ja que els diners es recuperen
30 dies abans.
PMME = 120 dies
PMMF = 100 dies
4.
L’empresa MANIX, SA, presenta el balanç de situació i el compte de pèrdues i
guanys següents:
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU
Immobilitzat. . . . . . . . . . .. . . . . . . …. . . . 6 500
Existències . . . . . . . . . . . . . . . . …. . ... . . . 600
Matèries primeres . . . . . . . . . . . 200
Prodcutes semiacabats. . . . . . . .
100
Productes acabats . . . . . . . ... . . . 300
Realitzable . . . . . . . . . . . . ... . . . . .. .. . . . . 175
Clients . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .100
Efectes comercials per cobrar . . .
75
Disponible . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . .. . . . 70
Bancs . . . . . . . . . . . . .. ... . . . . . . . 50
Caixa . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . .
20
TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . .. 7 345
© Mcgraw-Hill Education
214-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
9
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
BALANÇ DE SITUACIÓ
PATRIMONI NET I PASSIU
Recursos propis. . . . . . . . . .. . . . ....
....
5 345
Exigible a ll/t . . . . . . . . . .. . .. . .. . ....... .
1 800
Capital . . . . . . . . . . . .. . ....
4 000
Reserves . . . . . . . . . .. . . .. 1 000
Resultat de l'exercici.. . . .. . ..
345
Proveïdors d’immobilitzat. . .. . 1 800
Exigible a c/t . . . . . . . . . .. . . .. .... .. .. . . .
Proveïdors . . . . . . . . . .. . . . .. ..
200
200
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . .. . ......
7 345
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS
Vendes . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . .. 1 700 €
Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 €
Despeses directes de fabricació .. . ..... . . . 300 €
Amortitzacions . . . . . . . .. . . .
. .. . . . . . . 100 €
Despeses generals . . . . . . .. . . . . .. . . . . . 155 €
Resultat d’explotació . .. . . . .. . ... . . .... . 345 €
Es considera que el valor de les existències no augmenta ni disminueix al
llarg de l’exercici econòmic.
a) Troba el període mitjà de maduració econòmic i financer.
© Mcgraw-Hill Education
215-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
b) Se sap que una altra empresa del sector presenta un període mitjà de
maduració financer de 200 dies. A quines conclusions arribes respecte a la
rendibilitat de les dues empreses? Raona la resposta.
Aquesta empresa presenta un període mitjà de maduració de 148,9 dies. Comparantlo amb el d’una altra empresa del sector que el tingui de 200 dies, podem afirmar
que la primera recupera els recursos invertits en actiu circulant més ràpidament
que la segona; per tant, és més rendible.
5.
La comptabilitat de l’empresa Ernest Puig i fills, SL, presenta les dades
següents:

Matèries primeres: existències inicials, 3 000 €; existències finals, 2 500 €.

Dades de fabricació: consum de matèries primeres, 42 000 €; altres
despeses de fabricació, 13 000 €; estocs mitjans de productes en curs, 2
500 €.

Productes acabats: existències inicials, 10 000 €; productes venuts a preu
de cost, 66 000 €; existències finals de productes acabats, 12 000 €.

Comptes amb clients: inicial, 2 000 €; vendes, 84 000 €; cobraments
realitzats, 75 000 €.

Comptes amb proveïdors: saldo inicial, 3 000 €; saldo final, 5 500 €.
a) Calcula el saldo
d’aprovisionament.
mitjà
de
matèries
primeres
i
el
subperíode
b) Calcula el subperíode de fabricació.
c) Calcula el saldo mitjà de productes acabats i el subperíode de venda.
© Mcgraw-Hill Education
216-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
d) Calcula el saldo final del compte de clients, el saldo mitjà de l’exercici i el
subperíode de cobrament.
Saldo final de clients = saldo inicial de clients + vendes – cobraments realitzats
Saldo final de clients = 2.000 + 84.000 – 75.000 = 11.000 €
Saldo mitjà de clients = 2.000 + 11.000/2 = 6.500 €
Subperíode de cobrament:
nc = 84.000/6.500 = 12,92
PMc = 365/nc = 28,25 dies
e) Calcula el valor de les compres de matèries primeres tenint en compte els
consums i les existències inicials i finals.
6.
Una empresa comercial que es dedica a la compra i venda de taules de
menjador ha comprat taules durant l’exercici per un import de 120 000 € i ha
mantingut un saldo mitjà de taules, durant l’any, per valor d’11 000 €.
Ha venut, per un import de 185 000 €, el 90 % de les taules adquirides. El
saldo mitjà de clients ha estat un 15 % de les vendes i el de proveïdors, un 20
% de l’import de les compres.
Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer d’aquesta empresa.
© Mcgraw-Hill Education
217-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
7.
Dels comptes anuals reals l’empresa automobilística Seat, extrets del seu
informe anual corresponent al 2016, es coneixen les dades següents:
Considerant que la mitjana dels saldos mostrats són força constants al llarg
del període, es demana el següent:
a) Calcula els períodes mitjans d’aprovisionament i de fabricació.
Compres _ anuals 6.561,60

 85,86
saldo _ mitjà _ MP
76,42
na 
PM a 
nf 
365
 4,25dies
85,86
Cost _ anual _ producció
9116,5

 79,53
saldo _ mitjà _ prod _ curs 114,63
PMf 
365
 4,58dies
79,53
b) Calcula els períodes mitjans de venda i de cobrament.
nv 
Cost _ vendes _ any
9129,7

 47,78
saldo _ mitjà _ productes _ acabats 191,05
PM v 
365
 7,64dies
47,78
© Mcgraw-Hill Education
218-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
9
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
nc 
Vendes _ any
9189,00

 13,17
saldo _ mitjà _ deutors _ comercials
697,5
PM c 
365
 27,71dies
13,17
c) Calcula el període mitjà de pagament.
np 
Compres _ anuals
6.561,60

 3,66
saldo _ mitjà _ creditorscomercials
1791,9
PM p 
365
 99,72dies
3,66
d) Calcula el PMM econòmic i financer.
PMME  PM a  PM f  PM V  PM C 
4,25  4,58  7,64  27,71  44,18 _ dies
PMMF  PMME  PM p  44,18  99,72  55,54 _ dies
e) Redacta un resum
automobilística.
explicatiu
del
cicle
curt
d’aquesta
empresa
A partir de les dades de l'empresa automobilística s'observa que els períodes
mitjans que formen el període mitjà de maduració econòmic són molt ajustats.
L'empresa utilitza la matèria primera en 4,25 dies, triga en fabricar una mitjana de
4,58 dies amb aquests materials, triga en vendre 7,64 dies la producció i cobra
després de 27,71 dies d'haver venut. En total acaba el cicle d'explotació en 44,18
dies de mitjana.
És sorprenent el valor tan elevat del saldo amb creditors comercials el que provoca
que el període mitjà de pagament sigui de gairebé 100 dies. Els proveïdors financen
tot el cicle d'explotació i encara poden finançar altres inversions.
f) Després d’haver analitzat les dades, creus que Seat utilitza el just-in-time
com a d’altres empreses automobilístiques?
És evident que Seat aplica una política de disminució de les seves existències i per
tant s'ajusta molt al just-in-time.
© Mcgraw-Hill Education
219-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
8.
Una empresa ens facilita informació sobre els seus comptes anuals. Del
balanç de situació falten unes dades però sabem que els saldos que falten són
els mateixos que en començar l’exercici econòmic:
A més, l’empresa ha calculat el període mitjà de maduració i ha obtingut
els valors parcials següents:
• (sub)període de pagament = 6O dies
• (sub)període de cobrament = 35 dies
• (sub)període d’emmagatzematge = 28 dies
Amb les dades de l’enunciat es demana el següent:
a) Calcula el saldo mitjà que l’empresa deu als seus proveïdors.
Saldo _ mitjà _ de _ prove¨dors 
Compres _ anuals
1150000
·PM a 
·60  189041,09 _ €
365
365
b) Calcula el saldo mitjà dels clients.
Saldo _ mitjà _ de _ clients 
Vendes _ anuals
3300000
·PM v 
·35  316438,36 _ €
365
365
© Mcgraw-Hill Education
220-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
c) Calcula el saldo mitjà de les existències.
Saldo _ mitjà _ d ' existèncie s 
Compres _ anuals
1150000
·PM a 
·28  88219,18 _ €
365
365
d) Acaba d’omplir les dades que falten del balanç de situació.
Actiu
PN i passiu
ACTIU NO
CORRENT
1.100.000 PN
PASSSIU
ACCTIU
CORRENT
524.657,54
NO
CORRENT
250.000
88.219,18
PASSIU
CORRENT
189.041,09
Proveïdors
189.041,09
Existències
Clients
1.185.616,45
316.438,36
Disponible
120.000
Total PN i
1.624.657,54 passiu
Total actiu
1.624.657,54
Comprova el teu nivell
1.
El cicle llarg està associat amb:
a) La inversió en elements d’actiu circulant.
b) La inversió en elements d’actiu immobilitzat.
c) Les amortitzacions, que permeten recuperar cada any part de la inversió feta.
d) Les respostes b i c són correctes.
2.
La durada del cicle curt de l’empresa s’anomena:
a) Període mitjà d’aprovisionament.
b) Període mitjà d’explotació.
c) Període mitjà de maduració.
d) Període mitjà de pagament.
3.
Si el període mitjà de cobrament d’una empresa és 0, vol dir:
a) Que l’empresa no ven res.
b) Que totes les vendes les cobra al comptat.
c) Que totes les compres les paga al comptat.
d) Que és una empresa industrial.
© Mcgraw-Hill Education
221-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
4.
Donat un consum anual de matèries primeres, com més gran sigui el valor de
la mitjana d’existències que es mantenen en el magatzem:
a) Més gran serà el període mitjà de pagament.
b) Més petit serà el període mitjà de pagament.
c) Més gran serà el període mitjà d’aprovisionament.
d) Més petit serà el període mitjà d’aprovisionament.
5.
El consum anual de matèries primeres:
a) És igual a les compres de l’exercici menys la variació d’existències.
b) És igual a les compres de l’exercici més la variació d’existències.
c) Coincideix amb les compres quan la variació d’existències és igual a 0.
d) Les respostes a i c són correctes.
6.
El període mitjà de cobrament relaciona:
a) El volum de compres totals de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors.
b) El volum total de compres de l’exercici amb el saldo de clients i altres crèdits
comercials.
c) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors.
d) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de clients i altres crèdits
comercials.
7.
El període mitjà de maduració d’una empresa comercial:
a) És, normalment, més curt que el d’una empresa industrial.
b) És, normalment, més llarg que el d’una empresa industrial.
c) Està format per més subperíodes que el d’una empresa industrial.
d) Està format pels mateixos subperíodes que el d’una empresa industrial.
8.
Una empresa té un període mitjà de maduració econòmic de 50 dies i el
període mitjà de pagament és de 20 dies:
a) El període mitjà de maduració financer és de 70 dies.
b) El període mitjà de maduració financer és de 30 dies.
c) El període mitjà de maduració financer és de 60 dies.
d) Cap de les respostes anteriors no és correcta.
9.
El període mitjà de maduració financer:
a) És sempre més gran que el període mitjà de maduració econòmic.
b) És sempre més petit o igual que el període mitjà de maduració econòmic.
c) Coincideix amb el període mitjà de maduració econòmic si el període mitjà de
pagament és igual a 0.
d) Les respostes b i c són correctes.
© Mcgraw-Hill Education
222-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
10. El capital mínim o fons de maniobra mínim que necessita una empresa:
a) Augmenta en augmentar el període mitjà de maduració financer.
b) Disminueix en augmentar el període mitjà de maduració financer.
c) Únicament es relaciona amb el període mitjà de pagament.
d) No té cap relació amb el període mitjà de maduració.
Prepara la prova
1.
Una empresa que comercialitza llaunes de tomàquet i que obre els 365 dies
de l’any va ingressar l’any 2018 un total de 2 800 000 € després d’haver
venut el total de llaunes que va comprar als seus proveïdors aquell any i per
les quals va pagar 1 700 000 €.
Va mantenir unes existències mitjanes de 60 000 € durant l’any i un saldo
mitjà de clients de 170 000 €.
a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic d’aquesta empresa. (0,5
punt)
El PMME està format pels subperíodes d’aprovisionament (o venda per a una
empresa comercial) i de cobrament: PMME = PMa + PMc
b) Calcula el període mitjà de maduració financer si el saldo mitjà que va
mantenir amb els proveïdors va ser de 140 000 €. (0,5 punt)
© Mcgraw-Hill Education
223-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
c) Explica què passarà amb el PMM financer i calcula’n el valor si el proveïdor
exigeix pagar al comptat totes les compres (el saldo mitjà de proveïdors
serà 0 €). (0,5 punt)
Si el saldo mitjà de proveïdors és 0, el PMp també ho serà i, per tant, el PMMF
coincidirà amb el PMME. En conseqüència, l’empresa haurà de finançar totalment el
seu cicle d’explotació o cicle curt ja que no compta amb el finançament dels
proveïdors.
PMMF = PMME = 35,04 dies
d) Calcula el saldo mitjà d’existències que mantindria aquesta empresa si el
període mitjà d’aprovisionament fos de 20 dies. (0,5 punt)
2.
Respon raonadament les preguntes següents:
a) Enumera els subperíodes que formen el període mitjà de maduració
econòmic d’una empresa industrial. (0,5 punt)
El període mitjà de maduració està format pels subperíodes d’aprovisionament, de
fabricació, de venda i de cobrament.
b) Explica la diferència entre el subperíode mitjà d’aprovisionament i el
subperíode mitjà de venda. (0,5 punt)
Els dos subperíodes fan referència al temps que les existències es troben al
magatzem. En el cas del subperíode d’aprovisionament, es tracta de les matèries
primeres abans d’utilitzar-les en el procés de producció. En el cas del subperíode de
venda, són els productes acabats abans de vendre’ls.
c) Com s’obté el període mitjà de maduració financer a partir del període
mitjà de maduració econòmic? (0,25 punts)
Per obtenir el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de
maduració econòmic, cal restar-li al primer el subperíode de pagament. El període
mitjà de maduració financer representa el temps que l’empresa ha de finançar el
seu cicle curt, és a dir, des que paga la compra de matèries primeres fins que
recupera els diners pel cobrament de la venda de productes acabats.
d) Què representa el període mitjà de maduració financer? (0,25 punts)
És el número de dies que en mitjana l'empresa ha de finançar el seu cicle curt.
e) Explica la diferència entre el subperíode mitjà de cobrament i el subperíode
mitjà de pagament. (0,5 punt)
El subperíode mitjà de cobrament és el nombre de dies que l’empresa triga de
mitjana a cobrar les factures dels clients, mentre que el de pagament és el nombre
de dies que l’empresa triga de mitjana a pagar les factures dels proveïdors.
© Mcgraw-Hill Education
224-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
3.
D’una empresa industrial sabem que en un any:

Renova 15 vegades el magatzem de matèries primeres.

La producció en curs es renova 12 vegades i el magatzem de productes
acabats es renova 10 vegades.

Les vendes totals són de 600 000 € i les compres totals són de 450 000 €.

El saldo mitjà de clients és de 120 000 € i el de proveïdors, de 100 000 €.
Calcula:
a) Períodes mitjans d’aprovisionament, de fabricació i de venda. (0,5 punt)
PMa = 365/15 =24,33 dies
PMf = 365/12 = 30,42 dies
PMv = 365/10 = 36,5 dies
b) Quantes vegades es renova a l’any el saldo de clients i el de proveïdors?
(0,5 punt)
nc = 600.000/120.000 = 5 vegades es renova el saldo de clients.
np = 450.000/100.000 = 4,5 vegades es renova el saldo de proveïdors.
c) Calcula els períodes mitjans de cobrament i pagament. (0,5 punt)
PMc = 365/5 = 73 dies triga en mitjana en cobrar les vendes.
PMp = 365/4,5 = 81,1 dies triga en mitjana en pagar les compres efectuades.
d) Calcula el període mitjà financer d’aquesta empresa i interpreta aquest
valor que has obtingut. (0,5 punt)
PMMF = 24,33 + 30,42 + 36,5 + 73 – 81,1 = 83,15 dies
4.
5.
Completa les fases següents amb el terme que consideris més convenient:
(0,33 punts cada resposta correcta)
1.
El cicle llarg està relacionat amb els elements d’immobilitzat que utilitza l’empresa.
2.
El cicle d’explotació està relacionat amb els elements d’actiu corrent.
3.
Si el període mitjà de cobrament és de 20 dies, vol dir que l’empresa cobra als 20
dies d’haver efectuat una venda.
4.
Si el període mitjà de maduració financer d’una empresa és de 50 dies i el període
mitjà de maduració econòmic és de 70 dies, vol dir que el període mitjà de
pagament és de 20 dies.
5.
Les empreses comercials no tenen període mitjà de fabricació.
6.
Si augmenta el saldo mitjà de deutors comercials per a un mateix volum de
vendes anuals, el període mitjà de cobrament també augmentarà.
Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna
errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,25 punts cada resposta correcta)
1.
Una reducció de 10 dies en el període mitjà de cobrament d’una empresa
reduirà en més de 10 dies el període mitjà de maduració financer.
Fals. La resposta correcta és:
© Mcgraw-Hill Education
225-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
9
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
Una reducció de 10 dies en el període mitjà de cobrament d'una empresa reduirà
en 10 dies el període mitjà de maduració financer.
2.
El període mitjà de pagament d’una empresa és més gran com més petit
sigui el saldo mitjà de les obligacions de pagament amb proveïdors.
Fals. La resposta correcta és:
El període mitjà de pagament d'una empresa és més petit com més petit sigui el
saldo mitjà de les obligacions de pagament amb proveïdors.
3.
Si una empresa es planteja aplicar el just-in-time en la gestió del seu
magatzem, tindrà un període mitjà d’aprovisionament més elevat.
Fals. La resposta correcta és:
Si una empresa es planteja aplicar el just-in-time en la gestió del seu magatzem,
tindrà un període mitjà d'aprovisionament més petit.
4.
Si una empresa paga totes les seves compres al comptat, els seus
períodes mitjans de maduració econòmic i financer coincidiran.
Cert.
5.
Els consums anuals de matèria primera estan relacionats amb el període
mitjà d’aprovisionament, mentre que les compres de matèria primera
estan relacionades amb el període mitjà de pagament.
Cert.
6.
Si el període mitjà de maduració econòmic d’una empresa és de 87 dies i
el període mitjà de maduració financer és de 57 dies, vol dir que el
període mitjà de pagament de l’empresa és de 30 dies.
Cert.
7.
El període mitjà d’aprovisionament d’una empresa comercial està relacionat
amb el període mitjà de venda d’una empresa industrial, ja que és el
període anterior al període mitjà de cobrament.
Cert.
8.
Per a un determinat nivell de compres, com més petit sigui el saldo
d’existències en el magatzem major serà el període mitjà d’aprovisionament.
Fals. La resposta correcta és:
Per a un determinat nivell de compres, com més petit sigui el saldo d’existències
en el magatzem menor serà el període mitjà d’aprovisionament.
Passem a l’acció
Dia i Mercadona són dos supermercats amb una gestió empresarial ben diferent,
que competeixen en el sector de l’alimentació.
Ara et proposem que analitzis els resultats financers i el cicle econòmic de cada
empresa. Per això et presentem el compte de resultats de l’exercici 2016 de cada
supermercat.
© Mcgraw-Hill Education
226-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
9
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
Cada grup estableix les seves hipòtesis que no tenen per què coincidir. Poden considerar
que en tractar-se d'empreses semblants mantindran uns valors també semblants respecte
a l'estructura del finançament i els períodes mitjans de maduració o bé, plantejar altres
hipòtesis basant-se en la seva intuïció a partir del coneixement que tenen de les dues
empreses.
Càlculs
Tenen les dues
empreses percentatges
semblants pel
que fa a la procedència
dels seus recursos
financers: patrimoni
net, passiu no corrent i
passiu corrent?
El percentatge de les
inversions en actiu
corrent és semblant o
diferent en les dues
cadenes?
Quina de les dues té
una rotació del
magatzem més gran i
per tant un període
mitjà
d’aprovisionament més
curt?
Quina de les dues triga
més temps a pagar els
seus proveïdors?
Quina de les dues
necessita un fons de
maniobra més elevat,
és a dir, quina té un
període mitjà de
maduració financer
més elevat?
% PN 
PN
·100
PN  PASSIU
% PnC 
PnC
·100
PN  PASSIU
% PC 
PC
·100
PN  PASSIU
% AC 
AC
·100
ACTIU
na 
Consums _ anuals
Saldo _ mitjà _ existèncie s
PM a 
365
na
PM p 
365
Compres _ any
Saldo _ mitjà _ proveïdors
PM c 
365
Vendes _ any
Saldo _ mitjà _ deutorscomercials
PMMF  PM a  PM C  PM P
10,01%
59,94%
29,49%
1,12%
60,50%
38,94%
35,98%
51,85%
10,37
rotacions
20,98
rotacions
35,21 dies
17,40 dies
102,68
dies
55,05 dies
10,74 dies
2,36 dies
-56,73
dies
-35,29 dies
Comparativa final i informe
Cada grup ha de fer un informe sobre els resultats que ha obtingut en el qual confirmarà o
desmentirà les seves hipòtesis inicials.
© Mcgraw-Hill Education
227-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
El finançament en l’empresa II: els cicles
interns
9
Tots els informes han de destacar:
1. Pel que fa a les fonts de finançament utilitzades:
Mercadona utilitza majoritàriament recursos propis (60%) a diferència de DIA que la
font que més utilitza són els recursos aliens a curt termini (60%), mentre que el
finançament propi només representa el 10%. Pel que fa als recursos aliens les dues
utilitzen més recursos a curt termini que a llarg termini.
2.
Pel que fa a les inversions:
DIA inverteix només un 36% en actiu corrent enfront del 52% que inverteix Mercadona,
per tant, la majoria de les inversions de DIA són en elements d'actiu no corrent a
diferència de Mercadona.
3.
Respecte del cicle d'explotació:
Mercadona presenta una rotació més alta del seu magatzem que DIA, ja que fa més del
doble de rotacions a l'any que DIA. Les existències adquirides romanen una mitjana de
17,4 dies en les seves botigues mentre que DIA triga a vendre una mitjana de 35 dies.
Mercadona durant el 2016 ha pagat als seus proveïdors abans de 60 dies (55 de
mitjana) mentre que DIA allarga molt el pagament arribant a 102 dies.
Les dues empreses presenten un període mitjà de cobrament molt curt ja que les dues
venen majoritàriament al comptat: DIA 10,7 dies de mitjana i Mercadona 2,36 dies.
Les dues empreses presenten un període mitjà de maduració negatiu, això vol dir que
poden utilitzar el finançament dels proveïdors sense que això sigui un problema
financer de liquiditat ja que venen i cobren abans de pagar. Mercadona presenta un
període mitjà de maduració financer més elevat (-35 dies) comparat amb DIA que és
de (-56 dies).
4.
Conclusió:
Són empreses que mantenen polítiques força diferents respecte a les fonts de
finançament utilitzades, tot i que tenen certa similitud ja que les dues utilitzen el
finançament a curt termini com a passiu majoritari i les dues tenen un període mitjà de
maduració negatiu d'uns 20 dies de diferència. Mercadona acaba el cicle econòmic més
ràpid que DIA ja que presenta una rotació del magatzem superior, però el seu període
mitjà de maduració financer és menor ja que paga abans als seus proveïdors.
© Mcgraw-Hill Education
228-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
Obertura d’unitat
1.
Què és l’estratègia empresarial segons aquest article?
És planificar les accions que s’han de realitzar per arribar a un objectiu concret, tot
gestionant un conjunt de recursos.
2.
Quina relació té la definició d’una estratègia amb la creació d’una empresa?
Per crear una empresa cal definir una estratègia, de la mateixa manera que per
construir un edifici cal un plànol.
3.
Totes les empreses tenen una estratègia?
Haurien de tenir-la, ja que permet que l’empresa prengui consciència de quins són els
seus objectius i com vol assolir-los.
4.
Quina estratègia utilitzes per preparar-te els exàmens?
Cada persona tria el seu mètode per preparar-se els exàmens però, tot i que els
mètodes siguin diferents, tots ells tenen una estratègia que implica assumir uns
objectius (superar l’assignatura) tot gestionant uns recursos (llibres, apunts, treballs,
activitats, etc.), tenint en compte les particularitats de cada alumne.
Activitats
1>
Realitza una recerca per Internet, consulta les webs de tres empreses i com
defineixen la seva missió, la seva visió i els seus valors. Fes una taula
comparativa amb la informació que trobis.
Resposta oberta. Per fer la taula comparativa poden seguir el model que hi ha a la
unitat.
2>
Quina diferència hi ha entre l’anàlisi estratègica i la implantació estratègica?
Posa’n un exemple en què quedi clara.
L’anàlisi estratègica és la base per iniciar una estratègia, ja que estudia els elements
que envolten l’empresa i els recursos de què disposa. En canvi, la implantació
estratègica suposa l’aplicació pràctica de l’estratègia seleccionada. És a dir, la
diferència és que la primera és l’estudi previ i la segona és l’aplicació.
Per exemple, suposem que una empresa que fabrica productes lactis (llet, formatges i
iogurts) es planteja la possibilitat d’obrir una nova idea de negoci, un línia de
productes lactis per a nadons de zero a tres anys. La fase inicial d’anàlisi estratègica
suposarà la recollida d’informació sobre l’entorn i l’estudi dels recursos dels quals
disposa l’empresa per poder dur a terme el projecte. La fase final d’implantació
estratègica implica l’aplicació de l’estratègia a la pràctica, planificant el conjunt
d’accions que l’empresa ha de realitzar per posar en el mercat la nova gamma de
productes.
© Mcgraw-Hill Education
229-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
3>
La direcció estratègica de l’empresa
Una empresa que es dedica a fabricar banyadors esportius per a dona i
home decideix, atesa la gran competència que hi ha al sector, fer un canvi
important d’estratègia: obrir una línia de negoci especialitzada en
banyadors per a un ús no esportiu, amb dissenys de gran personalitat i
materials molt tècnics. L’empresa formula el procés estratègic amb els
diferents apartats que el defineixen. Planteja una de les etapes d’aquest
procés i avalua’n les alternatives estratègiques.
L’avaluació d’estratègies alternatives implica definir altres estratègies que
complementin o substitueixin l’estratègia principal, amb la intenció de donar resposta a
qualsevol canvi en l’entorn que pugui alterar la planificació inicial. Parlant de forma
col·loquial, seria com tenir un «pla B».
En el cas de la nova línia de negoci de banyadors no esportius amb dissenys extremats
i materials exclusius com a fet diferencial, poden existir diverses línies o estils estètics
per triar.
Encara que l’empresa hagi realitzat el seu estudi de mercat per investigar quins estils
tindran millor acceptació, fins que no arribi el moment d’avaluar el nivell de vendes de
la nova gamma de productes, no se’n podrà conèixer l’èxit. Si es proposen estils
alternatius a la línia seleccionada, en el cas que aquesta a la pràctica no tingui molt
èxit, l’empresa els podrà fer servir per mirar de millorar els resultats.
4>
Una empresa industrial fabrica vehicles de diferents tipus: turismes,
camions i motocicletes. La direcció de l’empresa ha decidit iniciar un pla per
a renovar l’oferta de turismes, ja que ha notat que als últims tres anys les
vendes han crescut molt poc, malgrat que, en general, el sector passa un
bon moment i els models dels competidors directes han experimentat
increments notables quant a les vendes. Quin tipus d’estratègia creus que
vol engegar? Raona la resposta.
Es tracta d'una estratègia de negoci, ja que se centra en un dels elements de les
unitats de negocis que té l'empresa.
5>
Fes una recerca i posa exemples reals d’empreses amb unitats de negoci.
Existeixen nombrosos exemples de grans empreses que dins d’un mateix conglomerat
industrial, desenvolupen diferents unitats de negoci. Una d’elles, és l’empresa
japonesa Honda que té una gran varietat de negocis: automòbils, motocicletes,
maquinària per a jardineria i agricultura, motors nàutics i embarcacions, maquinària
industrial diversa, etc.
Un altre exemple significatiu podria ser Nestlé, que disposa de diferents línies de
productes: dietètica, menjar en llauna, aliment infantil, gelat, aliment per a mascotes,
cafè… (Aquarel, Litoral, Solís, Nescafé… són alguns dels exemples de les seves
marques comercials).
6>
Una estratègia de costos baixos implica necessàriament que el preu hagi de
ser inferior al de la competència? Raona la resposta.
Una estratègia de costos baixos pot tenir com a finalitat ampliar la quota de mercat
o bé l'expulsió d'algun competidor directe. El més habitual és que això es manifesti
en un preu inferior o similar al de la competència, però no és indispensable, depèn
del tipus de mercat i el grau de competència.
© Mcgraw-Hill Education
230-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
En els casos en què l’empresa no vulgui iniciar una guerra de preus amb els
competidors o que no vulgui alterar el preu del producte, caldrà que implementi una
solució tecnològica o operativa que li permeti incrementar els marges de benefici.
Per exemple, en el cas d'una empresa que estigui explotant una concessió
administrativa, com ara els peatges d'una autopista, si els preus estan fixats de
forma oficial i vol incrementar els seus beneficis, haurà d’aplicar una estratègia de
costos baixos.
7>
Sempre es pot aplicar una estratègia de diferenciació? Creus que hi ha
situacions a les quals no es pot? Posa’n un exemple.
El límit d’una estratègia de diferenciació està en la capacitat de segmentar un
producte concret; és a dir, si un producte és difícilment segmentable, com pot ser la
venda de benzina, l’estratègia competitiva no es desenvoluparà en la diferenciació,
sinó potser en una estratègia de preus baixos o en el fet d’oferir un valor afegit, com
les botigues de conveniència, és a dir, les botigues que hi ha a les benzineres.
8>
Digues si l’afirmació següent és certa o no:
«Una de les barreres principals en un mercat és una inversió inicial
elevada. Què vol dir això? Doncs que, com més gran hagi de ser la inversió
mínima necessària per a iniciar un negoci, més fàcil serà que hi entrin nous
competidors.»
Aquesta afirmació és falsa a la seva part final, ja que com més elevada sigui la
inversió inicial necessària per començar un negoci, més difícil serà l'entrada de nous
competidors, ja que això és una barrera d'entrada.
Per exemple, una de les raons per les quals la companyia ferroviària RENFE no té
competència és que els competidors tenen una barrera d'entrada molt gran, que és
l'elevadíssima inversió inicial en xarxes ferroviàries. Aquesta és la característica
comuna de la majoria de monopolis.
9>
Com s’explica que una elevada diferenciació d’un producte sigui una
reducció de les amenaces de productes substitutius? Posa un exemple que
ho il·lustri.
La diferenciació d’un producte fa que una o més d’una de les seves característiques
essencials, esdevinguin diferents que els productes substitutius de la competència.
Això comporta que al fer-se més singulars, es reforci la seva posició competitiva.
Activitats finals
1. Què és l’anàlisi estratègica? De què es compon?
L’anàlisi estratègica és aquella que estudia els factors que fonamenten una estratègia
empresarial i que s’han de tenir en compte per definir-la. Aquests factors poden ser:

Entorn econòmic i social: característiques dels factors que envolten l’empresa i
que defineixen l’entorn socioeconòmic.

Expectatives dels socis de l’empresa: què és el que volen i quines són les
seves inquietuds respecte a l’empresa.

Capacitat estratègica: els recursos de què disposa l’empresa per iniciar una
estratègia.
© Mcgraw-Hill Education
231-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
2.
La direcció estratègica de l’empresa
Explica què caracteritza una estratègia operativa. Posa’n un exemple.
Una estratègia operativa és aquella que centra els seus objectius en aspectes
específics d'un departament de l'empresa o que li afecten de forma concreta dins del
curt termini a nivell de funcionament diari de l’empresa. Si suposem el cas d'una
empresa que fabrica vehicles industrials (carretons elevadors o grues autoportants),
una estratègia operativa seria, per exemple, aquella a la qual es decidís revisar el
sistema de control de qualitat per incidir de forma més intensa a les incidències per
falta de qualitat que últimament estan provocant més problemes dels habituals.
3.
Quina relació hi ha entre l’estratègia d’una empresa i la definició de la
missió, la visió i els valors corporatius?
Amb la definició d’aquests tres elements l’empresa explica què ha de fer (missió),
què vol ser (visió) i en què es creu (valors). D’aquesta forma l’estratègia queda
limitada i caracteritzada. Per dir-ho d’una altra manera, una empresa defineix la
missió, la visió i els valors corporatius per concretar els seus objectius i de quina
manera els vol assolir.
4.
Fes una recerca per Internet i troba la pàgina web corporativa de dues
empreses o institucions del sector de la salut. Localitza la missió, la visió i
els valors que tenen i compara’n els resultats.
Resposta oberta. Una possibilitat seria buscar la informació corporativa d’un hospital i
d’una mútua d’accidents laborals.
5.
Considera el cas d’una empresa que ha aplicat una estratègia de lideratge en
costos. Explica com es pot traslladar la millora en despeses al preu del
producte, i si existeix més d’una alternativa.
Si es baixen els costos d'un producte, l'empresa disposa bàsicament de dues opcions
en relació al preu:
1) Mantenir el preu, per la qual cosa estarà augmentant el marge de benefici unitari i,
per tant, també el benefici de l'empresa.
2) Baixar el preu mantenint el marge de benefici. D'aquesta forma és possible que la
baixada del preu augmenti la competitivitat del producte i les seves vendes
s'incrementin, per la qual cosa pot augmentar el benefici de l'empresa.
6.
Completa les frases següents:
a) L’estratègia que consisteix a aplicar els avantatges competitius de l’empresa, sigui
de lideratge en costos o de diferenciació del producte, en un segment de mercat
concret, s’anomena segmentació.
b) L’eina utilitzada per descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es
duen a terme en una organització per fabricar i vendre un producte o servei
determinat s’anomena cadena de valor.
c) El conjunt de característiques internes que una empresa ha de desenvolupar per
obtenir i reforçar una posició d’avantatge davant els competidors s’anomena
avantatge competitiu.
d) Quan una empresa presenta unes despeses inferiors a les dels seus competidors,
en un determinat producte o servei d’una qualitat similar, adopta una estratègia
líder en costos.
© Mcgraw-Hill Education
232-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
7.
La direcció estratègica de l’empresa
Quines condicions s’han de donar per poder aplicar amb èxit una estratègia
de costos baixos de producció?
La principal condició és l’existència d’un avantatge competitiu a nivell tecnològic o
operatiu que permeti realment a l’empresa produir amb uns costos significativament
inferiors als de la competència.
8.
Que és la creació de valor ? És sempre la base d’una estratègia competitiva?
La creació de valor és una estratègia en la qual s’adopta o s’afegeix una característica
nova o un factor innovador que permet que el producte tingui més èxit comercial. Es
tracta fonamentalment d’una estratègia competitiva, ja que és en l’entorn competitiu
on el factor diferenciador que suposa aquesta creació de valor pot ser un element
important.
9.
Considera la cadena de valor d’una empresa i explica la diferència entre
activitats primàries i activitats de suport. Posa un exemple de cadascuna.
Les activitats primàries són les que aporten valor a un producte, per exemple la
fabricació del pa. En canvi, les activitats de suport no aporten valor afegit però són
necessàries pel funcionament de l’empresa, com el departament de comptabilitat.
10. Penses que la finalitat de totes les estratègies és la millora de la situació
competitiva de l’empresa?
Sempre que una empresa operi en un mercat competitiu, la gran majoria de les seves
estratègies tindran com a objectiu directe i primordial millorar la seva posició
competitiva. Però això no es dona de forma exclusiva, ja que a vegades una empresa
vol influir sobre detalls que no impliquen una millora a nivell competitiu, per exemple,
si actua en règim de monopoli o de competència monopolista.
11. Quina condició s’ha de donar per l’aplicació d’una estratègia de diferenciació
segmentada? Explica la relació que hi ha amb la segmentació.
La principal condició és que realment hi hagi la possibilitat comercial d’explotar una
línia de segmentació que aporti elements competitius a l’empresa, és a dir, que
existeixi la possibilitat que l’empresa pugui diferenciar-se dels competidors mitjançant
l’explotació d’una estratègia de segmentació del producte.
12. Quins factors creus que s’han de donar perquè una estratègia fonamentada a
la diferenciació segmentada tingui èxit? Explica la relació que hi ha amb la
segmentació.
El principal factor necessari és que el producte es pugui segmentar, ja que no tots els
productes són susceptibles de segmentar-se. D’aquests forma l’empresa podrà oferir
un valor afegit rellevant amb la diferenciació. És per això que la segmentació és
crucial per aplicar una diferenciació segmentada.
13. Suposem la situació d’un mercat molt competitiu en el qual hi ha moltes
empreses de dimensions i capacitats productives similars, que produeixen el
mateix producte amb un grau molt alt d’homogeneïtat, i cap no té una
posició privilegiada.
Creus que una empresa pot triar una estratègia competitiva basada en els
preus baixos?
Una estratègia de preus baixos només tindrà èxit si una de les empreses té una
capacitat financera superior, que li permeti suportar millor els costos d’aquesta
estratègia. O bé, si té un avantatge productiu a nivell tecnològic que li permeti
© Mcgraw-Hill Education
233-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
produir a un cost més baix. En cas contrari, a causa de l’homogeneïtat del mercat, no
serà factible desenvolupar amb èxit aquest tipus d’estratègies.
14. Una empresa que té com activitat única la confecció de camises clàssiques
per a home es planteja la possibilitat d’oferir un nou producte: una gamma
de samarretes per al públic més jove. De quin tipus d’estratègia estem
parlant? Raona la resposta.
Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que vol iniciar una línia d’explotació nova amb
una gamma nova de productes.
15. Comenta la veracitat de l’afirmació següent:
«La direcció estratègica de l’empresa ha de prendre una decisió important si
vol desenvolupar la companyia, triar un dels tres nivells d’estratègia
empresarial: la corporativa, la de negoci i l’operativa.»
Aquesta afirmació és certa, ja que quan es crea una empresa o aquesta vol donar
una empenta important a la seva activitat, ha de decidir en quin àmbit de l’estratègia
vol centrar les millores, és a dir, en quins àmbits té possibilitats reals d’èxit. Cal
recordar que també hi pot haver estratègies que combinin factors dels tres àmbits.
16. Creus que hi ha alguna diferència entre l’aplicació d’una estratègia corporativa
o d’una estratègia de negoci en una gran empresa? I si considerem el cas
d’una pime?
En el cas de les grans empreses, caracteritzades per tenir diferents línies de negoci, i
en alguns casos poc relacionades entre elles, la diferència entre una estratègia
corporativa que afecta a tota l’empresa i una estratègia de negoci és fonamental
perquè aquesta només afecta a una part molt concreta de l’empresa.
En canvi, en el cas de les pimes la diferència és molt menor, ja que, per la dimensió
reduïda de l’abast de les seves activitats, és habitual que disposin d’una única línia de
negoci, amb la qual cosa la distinció entre ambdues estratègies no té gaire sentit.
17. Considera el cas d’una empresa que té un proveïdor que opera en el seu
mercat de forma gairebé monopolista. Com afecta aquesta circumstància a la
situació competitiva de l’empresa?
Negativament, ja que això suposa un increment de la capacitat de negociació dels
proveïdors, cosa que pot empitjorar la situació competitiva de l’empresa.
18. Considera el cas d’una empresa que té com a activitat fonamental la
producció i la distribució de calçat professional per a usos industrials i
especialitzats. Es troba amb la circumstància que està experimentant una
baixada de les vendes com a conseqüència de l’entrada de competidors
estrangers que ofereixen productes de qualitat molt semblant però a preus
inferiors. Com a reacció a aquesta situació adversa, la direcció de l’empresa
es planteja diferents estratègies:
a) Instal·lar maquinària més moderna que permeti a l’empresa produir amb
qualitats més altes que els competidors, però amb un increment dels
costos de producció del 15 %.
b) Implantar una campanya agressiva de promoció amb molta publicitat que
reafirmi la imatge de marca i permeti fidelitzar els clients.
c) Reconsiderar l’activitat de l’empresa, i dins del sector del calçat,
especialitzar-se en altres productes com ara el calçat esportiu.
© Mcgraw-Hill Education
234-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
Explica quin tipus d’estratègia implica cada alternativa i comenta quins
factors s’han de donar per tal que tinguin èxit, si creus que en poden tenir.

Estratègia a): és operativa, ja que implica un canvi a l'estructura productiva de
l'empresa a nivell de millora estratègica. Però també té un caràcter d'estratègia a
llarg termini, atès que aquest canvi pot ser que no es pugui realitzar al curt
termini.

Estratègia b): té els elements d'una estratègia de negoci, ja que se centra a la
potenciació d'una línia de negoci, que és la gamma de productes que ofereix
l'empresa, on es proposa millorar certs aspectes molt específics de la seva acció
comercial.

Estratègia c): es podria considerar de negoci, atès que es basa a obrir i explotar
noves línies de negoci, oferint una nova gamma de productes, sempre que a
nivell operatiu l'empresa disposi dels mitjans materials i humans per fer-ho.
L'èxit de cada estratègia vindrà marcat per quins dels aspectes proposats de millora
o reactivació de l'empresa implica una resposta a característiques intrínseques del
mercat o doni millor resposta als canvis a la demanda. Per avaluar amb més fiabilitat
les possibilitats d'èxit caldrà realitzar un estudi de mercat que analitzi les possibilitats
reals de cadascuna de les estratègies.
19. Considerem el cas d’una empresa que opera en un mercat en situació de
monopoli. Raona les respostes.
a) Quina de les cinc forces competitives fa referència a aquesta situació?
La força competitiva que hi fa referència és el grau de rivalitat dels competidors.
b) Implica una bona situació de l’empresa?
En el cas que hi hagi un monopoli, la posició competitiva de l’empresa en qüestió
és bona, ja que no té l’amenaça dels competidors i pot explotar amb més llibertat
i marge de maniobra les possibilitats del mercat.
c) I si opera en un mercat en situació de competència perfecta?
Si, en canvi, el mercat en què opera l’empresa és de competència perfecta, és a
dir, de molts competidors de dimensió prou petita per no tenir capacitat d’influir
sobre el mercat de forma individual, la situació competitiva és diferent. Tindrà
més limitacions i sempre haurà de tenir en compte que qualsevol estratègia pot
tenir una resposta per part de les empreses de la competència. En aquest cas, les
estratègies que pot posar en pràctica seran diferents que en la situació de
monopoli.
20. Suposem el cas d’una empresa que elabora productes làctics que ha
desenvolupat una unitat de negoci amb la producció d’un tipus de llet d’alta
qualitat per als consumidors d’ingressos alts que estan disposats a pagar
més. Quin és el tipus d’estratègia competitiva?
En aquest cas podem suposar que l’empresa està aplicant una estratègia competitiva
de diferenciació, ja que ha decidit centrar-se en la producció de llet per als
consumidors que estan disposats a pagar un preu més alt per una llet que sigui de
més qualitat.
Aquest exemple d’estratègia es pot resumir amb el lema «La qualitat té un preu».
© Mcgraw-Hill Education
235-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
21. El Ribot, SL, és una empresa que es dedica a fabricar mobiliari de cuina, es
planteja millorar la seva posició competitiva al mercat amb una estratègia
competitiva de diferenciació.
a) En què consisteix aquesta estratègia?
Es vol que els clients percebin aquest producte com a únic, diferent dels de la
competència.
b) Com hauria d’actuar El Ribot, SL, per tenir èxit?
L’èxit d’aquesta estratègia rau en trobar una característica o un factor que faci
que sigui significativament diferent dels de la competència.
22. Considera el cas d’una empresa que fabrica diferents models de teclats per
ordinadors. L’equip directiu vol revifar la capacitat competitiva de l’empresa
produint també ratolins i pantalles per a ordinadors.
a) De quina estratègia competitiva estem parlant?
És una estratègia de diversificació.
b) Existeix alguna limitació a l’aplicació d’aquest tipus d’estratègies?
La limitació estarà en allò que pugui absorbir el mercat. En aquest cas produir
ratolins i pantalles és diferent que produir teclats, però està molt relacionat, ja
que són productes complementaris.
23. Llegeix el text següent i a continuació fes el que s’indica:
 Definició i principals tipus de diversificació empresarial (ARAS KEROPYAN, EAE
Business School, 20 de desembre de 2017)
a) Explica breument què és la diversificació.
La diversificació és ampliar l’abast de l’activitat de l’empresa amb nous productes
que permetin aprofitar oportunitats de negoci.
b) Quins són els dos tipus de diversificació que s’expliquen en el text?
La primera forma de diversificar és que la pròpia empresa desenvolupi les noves
branques del seu negoci en contraposició, mentre que la segona forma de
diversificació que explica el text, implica la compra o la fusió amb altres empreses
que ja estaven oferint aquest producte o gamma de producte que l’empresa vol
incorporar a la seva oferta comercial.
c) Explica què significa «la diversificació del risc» com a avantatge de la
diversificació.
La diversificació permet repartir el risc entre les diferents branques del negoci,
reduint el seu efecte negatiu, ja que és més difícil que totes les branques del negoci
vagin malament.
d) Per què creus que la diversificació permet aprofitar millor els recursos?
Posa’n un exemple.
Al diversificar, l’empresa pot utilitzar els seus recursos productius d’una forma més
eficient, ja que hi ha més utilitzacions, com és el cas de les economies d’escala.
e) Fes una recerca per Internet i investiga empreses reals que siguin
exemples de diversificació empresarial.
Resposta oberta.
© Mcgraw-Hill Education
236-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
Comprova el teu nivell
1.
Una empresa té un avantatge competitiu quan:
a) Els resultats de les seves accions mostren un comportament creixent.
b) Opera en un mercat molt competitiu.
c) Posseeix una característica que manca a la resta de competidors.
d) Hi ha molts competidors en un mercat.
2.
Una estratègia que es fonamenta en la potenciació de l’activitat global de
l’empresa és:
a) Operativa.
b) Corporativa.
c) De negoci.
d) Financera.
3.
Identifica quin dels següents factors és una barrera d’entrada en un mercat:
a) Elevada inversió inicial.
b) Dificultats per desinvertir.
c) Amenaces de productes complementaris.
d) Amenaces de productes substitutius.
4.
Una estratègia operativa és la que té com a objectiu la utilització eficient dels
recursos de l’empresa. És certa o falsa aquesta afirmació?
a) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia corporativa.
b) Cert.
c) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia de negoci.
d) Falsa, perquè es tracta d’una estratègia financera.
5.
Una estratègia corporativa és d’un abast més ampli que una estratègia de
negoci.
a) Cert.
b) Fals; és d’abast inferior.
c) Fals; no hi ha diferència.
d) És indiferent.
6.
La dimensió temporal d’una estratègia operativa normalment és:
a) A curt termini.
b) A mitjà termini.
c) A mitjà i llarg termini.
d) A llarg termini.
© Mcgraw-Hill Education
237-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
7.
La direcció estratègica de l’empresa
L’estudi de la capacitat estratègica és un element:
a) De la implementació de l’estratègia.
b) De l’elecció estratègica.
c) D’una estratègia operativa.
d) De l’anàlisi estratègica.
8.
Una estratègia que es fonamenta a oferir un producte substancialment
diferent de la competència és:
a) Operativa.
b) Corporativa.
c) De diferenciació.
d) De costos baixos.
9.
Una estratègia corporativa té una dimensió temporal:
a) A llarg termini.
b) A mitjà termini.
c) No té dimensió temporal remarcable.
d) A curt termini.
10. Una estratègia operativa s’aplica en l’esfera més general de l’estratègia
empresarial:
a) Fals, ja que està en el terme mitjà.
b) Cert.
c) Fals, ja que està en el terme inferior.
d) Cert, però només en el cas d’una estratègia corporativa.
Prepara la prova
1. Respon les preguntes següents:
a) Què és el poder negociador de proveïdors i clients? (0,5 punt)
La capacitat que poden tenir de negociar les condicions de les compres (proveïdors)
o de les vendes (clients) amb l’empresa. Aquest poder el poden utilitzar per
imposar les seves condicions.
b) Com influeix en la situació competitiva de l’empresa? (0,5 punt)
Quant més poder de negociació tinguin els clients i els proveïdors pitjor serà la
situació competitiva de l’empresa, ja que li poden imposar condicions que no
beneficiïn a l’empresa.
c) I el grau d’informació disponible de proveïdors i clients? (0,5 punt)
Quant més informació es disposi dels clients i proveïdors, l’empresa podrà planificar
millor les seves estratègies, i com a conseqüència podria millorar la seva capacitat
competitiva.
© Mcgraw-Hill Education
238-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
2. En quin sector creus que es trobaran més barreres d’entrada en el de les
farmàcies o el dels restaurants? Raona la resposta. (1,5 punt)
En els dos sectors hi haurà barreres d’entrada ja que es requereix una elevada
inversió inicial, però en el sector de les farmàcies encara hi haurà més barreres, ja que
caldrà una autorització administrativa per obrir el negoci.
3. Una empresa opera en un mercat molt competitiu en què els marges
comercials són molt reduïts i en què el producte és molt homogeni i amb
poques possibilitats de diferenciació.
a) Quines són les estratègies competitives que no serà convenient aplicar? (1
punt)
En aquest cas no es podran aplicar estratègies basades en preus reduïts o en la
diferenciació, perquè no hi ha marge operatiu per aplicar-les. Si les empreses són
molt semblants en capacitat i dimensió operativa, tampoc serà factible aplicar una
estratègia de costos baixos de producció.
b) Si n’hi ha alguna que es pot aplicar, cal pressuposar alguna altra condició?
(1 punt)
Només tindran èxit aquelles estratègies que impliquin una relaxació d’aquestes
característiques de competència perfecta com, per exemple, que una de les
empreses del sector pugui implementar una innovació tecnològica que permeti
aplicar estratègies basades en preus reduïts o de costos baixos, que permeti millorar
els resultats econòmics.
4. Respon breument cadascuna de les qüestions següents:
a) És el mateix la missió i la visió d’una empresa? Posa un exemple on es vegi
la diferència. (0,5 punt)
La missió d’una empresa consisteix en el què ha de fer per assolir els objectius que
s’ha marcat. En canvi, la visió d’una empresa consisteix en allò que vol ser en el
futur.
b) Explica què significa per a l’empresa l’aplicació d’una estratègia d’enfocament.
Quina relació té amb la segmentació? (0,5 punt)
L’enfocament o alta segmentació implica especialitzar-se en una possibilitat d’un
mercat, explotant un lideratge en costos o bé, aplicant una diferenciació. La relació
amb la segmentació és molt estreta ja que implica definir els diferents segments
que es poden explotar d’un producte i triar aquell que impliqui més oportunitats de
negoci.
c) Quan una empresa fa la seva anàlisi estratègica, com l’influeix la capacitat
estratègica? (0,5 punt)
Abans d’aplicar una estratègia, s’ha d’estudiar els elements que limitaran quin tipus
d’estratègia es pot implementar. Aquests elements són els que formen l’anàlisi
estratègica.
Un d’aquests elements és la capacitat estratègica, que és el conjunt de recursos
que disposa l’empresa per desenvolupar una estratègia. Entre aquests recursos
també estan les capacitats de l’empresa a nivell organitzatiu. Habitualment això es
tradueix en definir els punts forts que s’han de potenciar i els punts febles que
s’han d’evitar.
© Mcgraw-Hill Education
239-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
10
La direcció estratègica de l’empresa
d) Què són les barreres de sortida? Posa’n un exemple (0,5 punt)
Les barreres de sortida determinen la facilitat que té una empresa per abandonar
una activitat i sortir del mercat. Això és fonamentalment la capacitat per desinvertir
i recuperar els recursos que es van destinar al negoci.
Per exemple, si un restaurant vol tancar i finalitzar la seva activitat, es troba que ha
hagut de realitzar notables inversions que no podrà recuperar (arreglar el local,
adquirir mobiliari i equipaments de cuina, formar als empleats, etc.). Aquesta
limitació impedeix que no surti del mercat fins que no pugui traspassar el negoci a
algú altre.
5. Completa les següents frases amb el terme que trobis més adient: (1,5 punt)
a) Una empresa ha decidit incorporar el respecte al medi ambient i la utilització en
tots els seus àmbits d’un sistema productiu respectuós amb l’entorn, és a dir, està
aplicant una estratègia corporativa.
b) De les cinc forces competitives de Porter, les barreres d’entrada pertanyen a les
amenaces de nous competidors.
c) L’avaluació d’alternatives estratègiques pertany a l’etapa d’elecció estratègica.
d) La combinació de segmentació i de la diferenciació és una estratègia d’enfocament.
e) La visió consisteix en la imatge de futur de l’empresa, mentre que la missió és la
raó de ser d’una empresa.
6. Llegeix el text següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació:
 Estratègia de lideratge en costos: avantatges i inconvenients (EDENRED)
a) Explica què és una estratègia de lideratge en costos, segons el que diu el
text. (0,5 punt)
El lideratge en costos consisteix en aprofitar una avantatge competitiu, com és
l’aplicació d’economies d’escala o una innovació tecnològica exclusiva, per produir
uns costos unitaris inferiors que els de la competència.
b) Què és una economia d’escala? Quina relació té amb l’estratègia de
lideratge en costos? (0,5 punt)
Una economia d’escala és aprofitar la producció de grans volums de producte de
forma que es puguin aprofitar millor els costos fixos de fabricació. Això permet
reduir els costos mitjans unitaris i ser millor que la competència.
c) Explica la raó per la qual es diu que l’estratègia de lideratge en costos pot
servir com a barrera d’entrada. (0,5 punt)
Si una empresa ha desenvolupat de forma intensa un lideratge en costos com a
estratègia, això pot suposar una barrera d’entrada a nous competidors que no
tenen encara la capacitat d’implementar aquests factors que els hi permetin tenir
baixos costos de producció.
© Mcgraw-Hill Education
240-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
Obertura d’unitat
1.
Saps quins productes comercialitza l’empresa que va fundar Steve Jobs?
Steve Jobs va fundar l’empresa Apple la qual comercialitza mòbils, tauletes, ordinadors,
rellotges, etc.
2.
A què es refereix Steve Jobs quan diu que la seva companyia ha ofert grans
productes als seus clients?
Es refereix a què la seva empresa ha ofert productes que són líders en el mercat com
ara l’iPhone, el Mac, etc.
3.
Creus que les empreses han d’actuar com la de Steve Jobs si volen obtenir
més beneficis?
Cada empresa opta per l’estratègia que creu més competitiva, ja que les empreses han
d’anar creixent. En el cas de d’Apple, l’estratègia va ser incrementar la seva capacitat
productiva.
4.
Quin avantatge pot tenir per una empresa reduir la seva dimensió?
Si una empresa redueix la seva dimensió li permet centrar-se en pocs productes o bé
només amb un de sol. D’aquesta manera agafa avantatge competitiva a l’especialitzarse només amb determinats productes.
Activitats
1> Explica què són les economies d’aglomeració i posa’n exemples.
Les economies d’aglomeració són les concentracions d’establiments industrials i
terciaris que se situen prop de mercats, amb la seva corresponent reducció de costos,
degut a què aprofiten l'ús de serveis comuns (transport, comunicacions, etc.).
2> Quan s’empra la matriu d’Ansoff?
Serveix per identificar oportunitats de creixement a les unitats de negoci de l'empresa.
Reflecteix totes les combinacions entre el producte i el mercat amb les quals es pot
trobar l'empresa per a créixer.
3> Busca informació de clústers que hi hagi a Catalunya. Esbrina a quina activitat
econòmica es dediquen, quines empreses els integren, quin objectiu
persegueixen i on es troben localitzats.
Resposta lliure. Es pot consultar la web d’ACCIÓ (Agència per la competitivitat a
l’empresa) en la qual es pot trobar la relació de clústers que hi ha a Catalunya.
http://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/clusters/cluster/?utm_source=acci
o-home&utm_medium=link&utm_campaign=que-cal-fer-si-adherir-cluster
4> Explica la diferència que hi ha entre la fusió pura i la fusió per absorció.
La fusió pura és la unió entre diverses societats per crear una de nova. L'empresa que
sorgeix com a fruit de la negociació de les altres, assumeix els drets i les obligacions
de les empreses que es dissolen (sense liquidar-se) i formen un patrimoni únic.
© Mcgraw-Hill Education
241-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
La fusió per absorció significa que una
més d’una empresa. L’empresa que
patrimoni l’assumeix l’empresa que ha
l'absorció, als amos de l'empresa que
accions.
empresa adquireix (per tant, absorbeix) una o
és absorbida s’extingeix de manera que el
dut a terme l’absorció. En funció de com es fa
desapareix se'ls pot pagar amb diners o amb
5> El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la
seva internacionalització.
a) Què són les multinacionals?
Les empreses multinacionals són societats mercantils que tenen una gran capacitat
productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen
nous mercats. Com més necessitats tinguin aquests mercats, més incentius hi
haurà perquè les empreses s’hi instal·lin. Aquests mercats es localitzen en països
diferents dels d’origen de les empreses.
b) Quin efecte té la globalització sobre aquestes empreses?
La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països,
fins a l’extrem de crear una economia mundial en la qual cada economia participant
depèn de les altres. Això ha ajudat a què empreses que en un principi només
estaven ubicades en un país es poguessin internacionalitzar a l’obrir filials a d’altres
països.
6> En quina estratègia d’internacionalització ubicaries l’empresa Ikea?
Ikea utilitza una estratègia global, ja que actua en tots els països on està present de la
mateixa manera.
La internacionalització global tracta d’obtenir un avantatge competitiu que consisteix
en centralitzar els recursos globals per a tots els països on opera, així doncs, tota
l’administració es du a terme en el país d’origen.
7> Explica quina relació tenen els conceptes següents: internacionalització,
multinacional i deslocalització.
Les multinacionals són empreses que tenen recursos per obrir-se camí fora del país
d’origen, és a dir, s’expandeixen; aquest fenomen se’l coneix com a internacionalització.
La deslocalització consisteix en traslladar l’empresa o part d’ella a un altre lloc per tal
d’abaratir costos.
8> Pot ser una pime una multinacional?
És difícil que una pime per si sola arribi a esdevenir una multinacional, ja que per
créixer i expandir-se cap a l’exterior es necessita capital i recursos que moltes vegades
les pimes no tenen. Una de les opcions que tenen les pimes per internacionalitzar-se
és fusionar-se amb altres empreses.
9> Busca exemples d’empreses de la teva població que siguin multinacionals i
d’altres que siguin pimes. Pots resoldre aquesta activitat en grup.
Resposta oberta. Pot suggerir-se a l'alumnat que cerqui exemples d’empreses que
comptin amb centres de producció propers, encara que no estiguin al propi municipi.
10> Explica quines noves oportunitats de negoci poden sorgir a les empreses
arran de la influència de les noves tecnologies de la informació i la
comunicació. Creus que també poden aparèixer noves amenaces? Raona la
resposta.
© Mcgraw-Hill Education
242-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
Fonamentalment, les noves oportunitats de negoci provenen de totes aquelles
possibilitats que impliquen les tecnologies de la informació i de la comunicació per als
negocis que es poden considerar «tradicionals». Un exemple senzill: la venda d’entrades
per a espectacles teatrals i musicals ha canviat radicalment en els darrers temps des que
es poden adquirir a través d’Internet, amb la qual cosa s’ha facilitat el procés i
possiblement s’ha augmentat la demanda d’aquests esdeveniments.
Un altre exemple semblant seria la manera com ha canviat el sector del transport aeri
amb l’aparició de les companyies de baix cost, que basen una part important del seu
negoci en la venda de bitllets a través d’Internet.
Les amenaces poden aparèixer pel desenvolupament de la competència a negocis que
potser no han introduït de manera prou intensa les tecnologies de la informació i de la
comunicació.
També poden venir per una dependència excessiva de plataformes tecnològiques que
comporten una inversió important i que poden quedar desfasades en un ambient
d’innovació tecnològica contínua.
11> Identifica quins béns o serveis que consumeixes o utilitzes habitualment
provenen de la relació entre l’empresa i les tecnologies de la informació i la
comunicació.
Actualment, els exemples més corrents són els relacionats amb la banca electrònica i
el comerç electrònic en totes les seves facetes. Cada vegada és més habitual que els
usuaris de banca operin i consultin els seus comptes bancaris a través d’Internet.
De la mateixa manera, l’adquisició de béns i serveis a través d’Internet és molt
habitual: bitllets d’avió, reserves hoteleres, entrades de cinema, música, llibres i, fins i
tot, compres del supermercat.
 Lectura
 El grup francès Vente Privée compra la companyia catalana Privalia, que
mantindrà el nom (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14 d’abril de 2016)
 Quin tipus d’operació han realitzat aquestes dues empreses?
L’operació és una fusió per absorció.
 Per què creus que l’empresa Vente Privée li interessa tenir presència a
Espanya i Itàlia?
Li interessa estar present en aquests països per tenir una quota de mercat més
gran.
 Busca informació sobre l’activitat empresarial de Vente Priveé i fes un petit
informe.
Vente privée (̒venta privada̓, en francès) és una empresa francesa fundada al
2001 que organitza vendes privades online de productes de marca amb
descomptes. Només els socis registrats poden accedir al lloc web de l’empresa que
ofereix productes de tot tipus.
https://secure.es.vente-privee.com/authentication/Portal/ES
© Mcgraw-Hill Education
243-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
 Els clústers nàutic, biomassa, logística i audiovisual entren al Catalonia
Clusters (Via empresa, 30 de juliol de 2017)
 Creus que l’article s’ajusta a la definició de clúster?
Sí, ja que un clúster consisteix en la concentració geogràfica d’empreses, institucions i
universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. Aquesta
definició correspon amb el contingut de l’article.
 Digues si estàs d’acord amb aquesta afirmació: «A més, el 71 % de les
empreses membres consideren que aquest tipus d’organitzacions genera
impacte en la seva competitivitat, mentre que el 98 % asseguren que les
iniciatives dels clústers aporten valor al seu sector.»
Resposta oberta. Per un costat les empreses competeixen entre elles ja que són del
mateix sector, però a la vegada el fet de col·laborar entre elles les pot afavorir ja
que si cooperen poden dur a terme iniciatives que aportin valor.
 Què és un espai de coworking?
El coworking vol dir ̒treball cooperatiu̓ o ̒treball en oficina compartida̓ i és una
forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors, i pimes de
diferents sectors, compartir un mateix espai de treball tant físic como virtual.
 Una pastisseria catalana inverteix 400 000 euros en una nova nau per
començar a exportar (Vilaweb, 15 de gener de 2017)
 Quin objectiu té l’empresa Danès amb la inversió de 400 000 €?
L'objectiu és incrementar la seva producció per expandir el negoci i començar a
exportar a França i al Regne Unit.
 Quins avantatges i quins inconvenients se li plantegen a l’empresa Danès
amb la decisió de començar a exportar a França i al Regne Unit?
Els avantatges és que si el producte és ben acceptat pel mercat exterior, l’empresa
pot incrementar molt les vendes i els seus beneficis. Entre els inconvenients hi ha
que cal fer una inversió inicial important i hi ha el risc que el producte no es vengui
tal com s’ha previst.
 Creus que fa bé mantenint el procés de fabricació tradicional? Quina altra
possibilitat tindria?
És possible que el tipus de producte que aquí funciona no agradi en el mercat
exterior. Potser seria convenient que l'empresa analitzés els gustos i preferències
del mercat al qual es vol dirigir i adaptar el seu producte a aquestes preferències.
 El Govern insta les pimes a «passar a l’acció» (TERESA ÁLVAREZ MARTÍN-NIETO,
Cinco Días, 8 de setembre de 2017)
 L’article parla de la quarta revolució industrial, a què creus que es
refereix?
Es refereix a la digitalització, no només de la part de l’organització de l’empresa
sinó del procés productiu.
© Mcgraw-Hill Education
244-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
 Com creus que pot afectar aquesta revolució industrial al món laboral?
Resposta oberta. Els treballadors s’hauran de reciclar amb formació molt més
tecnològica i seguiran sent necessaris però realitzaran tasques molt diferents a les
actuals.
Activitats finals
1.
Quins serien els criteris de localització que s’haurien de tenir en compte per
seleccionar el lloc on es podria ubicar una residència universitària? Indica’n
com a mínim tres.
Caldria tenir en compte la demanda del mercat; és a dir, s’hauria de seleccionar un lloc
amb presència d’estudiants universitaris (un campus o una zona universitària).
Si no es pot instal·lar en el mateix campus, interessaria que les comunicacions amb la
zona universitària fossin les òptimes.
Des del punt de vista d’empresa, s’haurien de tenir en compte totes les variables
externes i adequar-se a les que interessin més, intentant sempre minimitzar costos,
adaptant-se a l’entorn.
2.
El Consell d’Administració de l’empresa Central Lletera, SL, ha decidit obrir un
nou establiment d’envasat i distribució de productes làctics i n’està estudiant
la localització. Digues breument tres factors de localització importants que
s’han de considerar.
Resposta oberta. A títol orientatiu n’oferim tres però poden ser altres:
3.

La demanda del mercat. Cal analitzar si a la població o a la zona on es vol
instal·lar l’empresa hi ha demanda cap al producte que es pretén oferir (futurs
consumidors) i, a més, en quina situació es troba la competència. Cal fer, doncs,
una anàlisi de mercat complet.

Proveïment de matèries primeres. S’ha de valorar la qualitat de les matèries
que es necessiten, el cost i la facilitat per a obtenir-les (terminis de lliurament,
facilitat de pagament, etc.).

El mercat de treball. Ens referim als possibles treballadors, als seus coneixements
tècnics, al cost laboral, a la situació social i legal, etc.
Imagina que vols obrir juntament amb dos socis més, una botiga de roba per
a joves. On la situaries?
a) En unes galeries on ja hi ha moltes botigues similars.
b) En una zona on no hi ha cap botiga de roba per a joves.
Comenta els avantatges i els inconvenients d’ambdues opcions. Pots fer
l’activitat en grup.
Resposta oberta.
4.
Explica el significat de dimensió d’empresa.
La dimensió d’una empresa és la capacitat de producció que té, de manera que està
determinada per una sèrie de factors, com la tecnologia, el nombre de treballadors o el
mercat.
© Mcgraw-Hill Education
245-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
Alguns dels criteris que s’empren per a determinar la dimensió d’una empresa són:
5.

Vendes o facturació.

Capacitat productiva instal·lada (indica la producció realitzable a un ritme normal
de treball i per a un grau òptim d’ocupació).

Volum de producció (en unitats físiques o en unitats monetàries).

Recursos totals en funcionament.

Recursos propis.

Plantilla de l’empresa.

Valor afegit generat per l’empresa.

Beneficis bruts (beneficis abans d’interessos i impostos).
Busca informació d’empreses que s’hagin fusionat els últims anys. Esbrina a
quin sector econòmic pertanyen i quin tipus de fusió s’ha produït.
Resposta oberta. Es pot cercar informació en diaris impresos o digitals.
6.
Explica per què creus que es creen els hòldings.
Existeixen diversos motius com el d’abastar més mercat i de diferents sectors, reduir
les càrregues fiscals, intentar rendibilitzar capitals, etc.
7.
Explica la diferència entre càrtel i trust.
Un càrtel és un grup d’empreses del mateix procés productiu que dominen pràcticament
el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda i/o en zones
geogràfiques.
Un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de
producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat.
8.
L’empresa Campestre, SL, va començar la seva activitat dedicant-se al sector
lacti. Als seus primers anys de vida el seu objectiu fonamental va ser
consolidar-se i augmentar el seu volum de vendes al mercat nacional. Quan el
producte va anar consolidant-se, va llançar al mercat diferents varietats de
productes: llet desnatada, rica en calci, amb soja, etc.
Posteriorment, va adquirir una empresa dedicada a la producció de tetrabrics
destinats a l’envasament de la llet. A l’última etapa del seu procés de
creixement va adquirir un 85 % d’una empresa dedicada al sector de l’oci i el
turisme.
Identifica i explica les distintes estratègies de creixement que l’empresa ha
dut a terme.
Aquesta empresa ha realitzat diverses accions, algunes es poden classificar com a
estratègies de creixement intern i altres de creixement extern.
•
Creixement intern de diversificació: llançament al mercat diferents varietats de
productes: llet desnatada, rica en calci, amb soja, etc.
•
Creixement extern: adquisició de l’empresa de tetrabrics (això es considera una
fusió per absorció) i una empresa del sector de l’oci (és una participació total d’una
empresa encara que no pertany al mateix sector). Amb aquestes operacions de
creixement extern també està diversificant els seus productes i serveis.
© Mcgraw-Hill Education
246-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
9.
L’estratègia de creixement de l’empresa
Explica com es pot mesurar el creixement d’una empresa.
El creixement d’una empresa es pot mesurar internament o bé externament .
Quan parlem del creixem intern és recomanable fer-ho a partir de la matriu d’Ansoff:
Productes
Actuals
Nous
Actuals
Penetració del mercat
(Estratègia
d’especialització)
Desenvolupament de nous
productes
(Estratègia de diversificació)
Nous
Desenvolupament del
mercat (Estratègia
d’especialització)
Diversificació
(Estratègia de diversificació)
Mercats
A la matriu d’Ansoff veiem totes les combinacions a les que l’empresa pot accedir per
créixer internament, a l’hora de relacionar els productes amb l’estratègia de mercat;
estaria fent una estratègia d’especialització o una estratègia de diversificació.
Pel que fa al creixement extern és més complicat, ja que depèn dels resultats a l’hora
d’assumir les diferents formes de creixement (fusió pura, fusió absorció, clúster...).
10. A partir de la matriu d’Ansoff, indica les diferents possibilitats de creixement
d’una l’empresa de conserves vegetals que elabora espàrrecs, tomàquets i
pèsols que comercialitza a Catalunya, Llevant i Madrid.
Matriu d’Ansoff
Productes
Actuals
Nous
Actuals
Penetració del mercat
(Estratègia
d’especialització)
Desenvolupament de nous
productes
(Estratègia de diversificació)
Nous
Desenvolupament del
mercat (Estratègia
d’especialització)
Diversificació
(Estratègia de diversificació)
Mercats

Estratègia d’especialització: tenint en compte la matriu d’Ansoff l’empresa de
conserves pot tenir un creixement intern, ja que a través de polítiques comercials
pot ampliar el seu mercat a la resta d’Espanya i inclús a Europa, oferint els
productes que elabora actualment.

Estratègia de diversificació: una altra opció és la de crear productes nous
(bolets, mongeta tendra i cebes). Amb aquests productes pot intentar vendre’ls al
seu mercat actual (Catalunya, Llevant i Madrid) o intentar expandir-se vers altres
mercats com seria la resta d’Espanya i Europa.
© Mcgraw-Hill Education
247-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
11. Zara és una de les empreses del grup Inditex que actualment està present en
més de quaranta països. L’activitat internacional, tant de Zara com de les
altres empreses del grup, es planifica i gestiona des de La Corunya. Els
dissenys dels productes són estandarditzats i centralitzats, i els preus es fixen
per a tots els països des de la seu central.
Partint d’aquesta informació, quina estratègia d’internacionalització creus
que fa servir Zara?
L’estratègia que utilitza Zara és la mateixa a tots els països en què s’instal·la i es
planifica des de la seu central; per tant, utilitza una estratègia d’internacionalització
global.
12. El Walt Disney Parks and Resorts és la divisió de l’empresa Walt Disney
Company que construeix, dirigeix i coordina tots els seus parcs temàtics. Té
parcs a diversos països, però a cadascun d’ells les atraccions són diferents, i
cada parc atén als costums locals i es decora amb els llocs d’interès que
puguin agradar al públic al qual va dirigit. Perquè tinguin èxit, l’organització
prèviament ha d’investigar les preferències dels consumidors locals i adaptarse a aquestes.
Busca informació sobre els diferents parcs temàtics de Disney i digues quina
estratègia d’internacionalització utilitzen.
Els parcs temàtics de la cadena són:
• Walt Disney World Resort, a Florida.
• Tokyo Disney Resort, a Tokyo.
• Disney Cruise Line.
• Disneyland Paris.
• Hong Kong Disneyland.
• Xangai Disneyland Resort.
• Mèxic MundoDisney.
L'estratègia és multidomèstica.
13. Llegeix el text següent i, a continuació, respon les preguntes:
Només un 19 % de les pimes tenen plans de digitalització
La digitalització és encara una assignatura pendent, especialment per a les pimes. Així es
recull en el primer estudi sobre l’estat de la digitalització a les empreses i les
administracions catalanes elaborat per l’Observatori Vodafone de l’Empresa. L’estudi
mostra que tan sols un 19 % de les pimes disposa d’un pla de digitalització, un
percentatge que arriba fins al 34 % en les empreses de més de cent treballadors. Amb
tot, l’estudi mostra que les empreses catalanes estan quatre punts percentuals per sobre
de la mitjana estatal, i també pel que fa a la implementació de tecnologies com ara la
Internet de les coses o el big data, «el que probablement és degut a l’efecte que genera
en les empreses, d’aquí el Mobile World Congress», explica el director territorial de
Vodafone a Catalunya, Albert Buxadé. En tot cas, el balanç general és negatiu quant a la
importància que les empreses concedeixen a la seva digitalització, en part perquè encara
els costa entendre que, més enllà de facilitar el seu funcionament intern, «aquestes
eines els poden ajudar a ser més competitius i a guanyar mercat», explica Buxadé. I
© Mcgraw-Hill Education
248-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
entre les principals barreres que indiquen les empreses per implementar aquesta
digitalització hi ha el cost i també el no disposar de personal format a les seves
organitzacions.
B. ROIG, El punt avui, 28 de novembre de 2017
a) Explica què és el big data.
El big data o macrodades és un terme que fa referència a una quantitat de dades tant
elevada que supera el software convencional per poder ser capturats i processats en
un temps raonable i que no estan en un lloc físic.
b) Creus
que avui dia una empresa que
competitivitat respecte una que ho està?
no
està
digitalitzada
perd
Resposta oberta. La resposta hauria d’entreveure que avui dia sense la digitalització
és complicat que una empresa sigui competitiva.
c) Exposa la teva opinió davant d’aquesta afirmació extreta del text: «entre
les principals barreres que indiquen les empreses per implementar aquesta
digitalització hi ha el cost i també el no disposar de personal format a les
seves organitzacions». Raona la resposta.
Resposta oberta. És cert que una de les principals dificultats en què es troben les
empreses per implementar la digitalització és el cost que comporta. D’altra banda,
tot i que hi ha professionals que es van formant encara hi ha un bon nombre de
treballadors que no estan prou formats.
d) Saps què és el Mobile World Congress? A quin tipus de públic va dirigit?
Es un congrés de caràcter anual sobre la comunicació mòbil que actualment se
celebra a Barcelona. És el congrés més important sobre el sector de la comunicació
i la tecnologia global i pretén fomentar la col·laboració internacional de les
comunicacions mòbils inal·làmbriques.
14. Una empresa que produeix automòbils que està localitzada a Catalunya
decideix traslladar la seva fàbrica a un país en vies de desenvolupament.
a) Quin fenomen econòmic s’està produint?
El fenomen que es produeix és el de la deslocalització.
b) Defineix-lo.
La deslocalització consisteix en el trasllat d’activitats productives des de països
industrialitzats fins a països en desenvolupament caracteritzats per tenir nivells
sensiblement inferiors a la seva renda per càpita i, per tant, al salari mitjà de la
població» (MARTA MUÑOZ GUARASA, Boletín Económico de Información Comercial
Española).
c) Quins criteris creus que haurà fet servir l’empresa per buscar una nova
localització a l’estranger per fabricar automòbils?
A l’empresa, en deslocalitzar-se, la primera cosa que l’interessa és reduir els costos,
però també hi haurà altres factors que influeixen al moment de triar el lloc de
destinació, com les infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible
creixement del país, etc.
© Mcgraw-Hill Education
249-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
15. Llegeix el text següent i, a continuació, respon les preguntes:
La deslocalització és filla de la globalització. Significa bàsicament traslladar la totalitat
de la producció d’una empresa o part d’aquesta empresa a un altre país. La finalitat és
evident: reducció de les despeses i augment de la rendibilitat.
En una societat en què les distàncies i les comunicacions s’han reduït fins a extrems
insospitables i en la qual l’alliberament de mercaderies i capitals és cada vegada més
una realitat, les fronteres desapareixen i les empreses (especialment les multinacionals)
no entenen de nacionalitats. Si poden produir més barat en un altre lloc, fugiran.
Els seus destins solen ser les economies emergents. Les empreses es mouran buscant
costos laborals moderats, condicions de treball més flexibles (menys exigències de
seguretat, jornada laboral més llarga), legislacions menys rigoroses amb el medi
ambient i una certa estabilitat política amb institucions que aporten confiança, així com
un nivell mínim d’infraestructures i una certa qualificació professional. Molts països de
l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i Àsia compleixen aquestes condicions.
A Espanya ja hem assistit al tancament de nombroses empreses.
Parlant des del punt de vista laboral, la deslocalització es tradueix com el tancament del
centre i a l’extinció dels contractes […].
Les mesures solen consistir a la reducció dels salaris o bé a l’extensió de la jornada
mantenint els mateixos sous.
Als supòsits als quals la voluntat de l’empresa es manifesta com inamovible es produirà
el seu tancament, instrumentalitzat normalment per mediació d’un expedient de
regulació de llocs de treball, amb la inclusió de mesures com plans de prejubilació,
indemnitzacions i propostes de recol·locació.
La resposta a aquest fenomen implica incrementar els plans de formació i reconversió,
així com el foment tant de l’R+D com d’un entramat empresarial de qualitat.
JOSÉ MARÍA LASTRES, Negocios (Text adaptat)
a) Quin objectiu aconsegueixen les empreses amb la deslocalització?
L’objectiu és bàsicament reduir costos, tot i que de vegades n’hi hagi d’altres com
la legislació, l’estabilitat política, etc.
b) Quin és el destí de les empreses que se’n van? Per què?
Els destins solen ser països que estan en procés de desenvolupament i de
ressorgiment econòmic i, per tant, les condicions sempre seran més favorables per
les empreses que s’instal·len.
c) Quina conseqüència té la deslocalització per al país de procedència?
Les conseqüències acostumen a ser la reducció dels llocs de treball i, per tant,
l’increment de l’atur i el ressentiment general de l’economia, ja que la producció del
país serà menor.
d) Quin tipus de mesures es poden prendre per reduir la deslocalització?
Intentar millorar les condicions laborals i fomentar plans de formació i reconversió,
així com incentivar d’alguna manera les empreses perquè no marxin.
© Mcgraw-Hill Education
250-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
e) De quantes maneres es poden deslocalitzar les empreses?
Les empreses es poden deslocalitzar de forma general, és a dir, marxant tota
l’empresa o bé de forma parcial, és dir, només es deslocalitza una part del seu
procés productiu, normalment aquell part que genera més costos a l’empresa.
f) Busca empreses que en el darrer any s'hagin deslocalitzat.
En aquest cas la resposta és oberta.
16. Una conseqüència de la globalització de l’economia és la proliferació de les
anomenades empreses multinacionals.
a) Assenyala quatre característiques distintives d’aquest tipus d’empresa.
Són empreses que, gràcies als resultats del seu conjunt (empresa matriu i filial), es
compensen i equilibren. Tenen una gran resistència al mercat i, per tant, d'alguna
forma, juguen amb avantatge respecte de la resta d'empreses.
Les seves característiques serien:

Tenen tecnologia punta, per això estan en constant creixement i, a poc a poc,
absorbeixen el mercat i van fusionant empreses més petites.

S'estructuren de tal forma que la matriu s'encarrega de la fixació de l'estratègia
a seguir pel grup, establint la planificació i control del mateix, mentre que les
filials s'encarreguen de les activitats productives del grup seguint les pautes que
li marca la matriu.

A causa de la seva grandària, estan en disposició d'aconseguir economies
d'escala a la producció dels béns i serveis que comercialitzen.

També gràcies a la seva grandària, tenen una importància clau al seu sector.

La matriu exerceix el control directe o indirecte de les seves filials per mitjà de
la seva participació al capital social de les mateixes.
b) Posa un exemple d’empresa multinacional espanyola i justifica’l breument.
Exemples: Telefónica, Inditex, Grifols, Ferrovial, Repsol. Totes elles són empreses
de capital espanyol que operen en mercats internacionals.
17. Per què creus que les multinacionals volen instal·lar-se a altres països?
El que persegueixen és ampliar el seu mercat i, en principi, cerquen mercats amb
necessitats que poden atendre però sense oblidar els seus propis beneficis.
18. Com creus que es podrien millorar els punts febles o les característiques
negatives de les pimes?
Les característiques negatives de les pimes tenen difícil solució; malgrat això, i del pes
específic que tenen a la societat espanyola, últimament reben ajudes de la Unió
Europea, i això els suposa una ajuda per invertir en tecnologia, per exemple.
19. Completa les afirmacions següents amb la paraula que correspongui. En cas
que siguin falses, justifica la resposta.
a) La demanda del mercat és una de les variables que s’ha de valorar a l’hora de
localitzar una empresa.
b) Quan una empresa opta per l’increment de la capacitat productiva mantenint el
mateix producte, o per l’augment de la varietat de productes i serveis, és a dir,
© Mcgraw-Hill Education
251-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
quan vol diversificar la producció per a aconseguir nous mercats està duent una
estratègia de creixement intern.
c) La matriu d’Ansoff és útil per valorar les possibilitats de creixement intern.
d) Clúster és la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que
comparteixen interès per un sector econòmic concret.
e) Quan una empresa n’adquireix una altra o altres, de manera que les adquirides
s’extingeixen i el patrimoni és assumit per la primera. Depenent de com es faci
l’operació, als amos de l’empresa que desapareix se’ls podrà pagar amb diners o
amb accions, ens referim a una fusió per absorció.
f) Una empresa fa servir una estratègia d’internacionalització multidomèstica quan
descentralitza la seva organització en cada país al qual opera, és a dir, l’empresa
dona una resposta més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals
del país on opera.
Comprova el teu nivell
1.
La localització empresarial no depèn:
a) De la forma jurídica de l’empresa.
b) Del cost del sòl.
c) Del tipus d’activitat.
d) De la demanda prevista.
2.
La dimensió d’una empresa fa referència a:
a) L’espai ocupat per les seves instal·lacions.
b) La distància als mercats als quals subministra.
c) La capacitat de producció de les seves instal·lacions.
d) La xifra de vendes.
3.
Quan dues empreses s’uneixen i perden les seves personalitats jurídiques
perquè n’apareix una de nova diem que s’ha produït:
a) Una fusió.
b) Una absorció.
c) Una participació majoritària en el capital.
d) Cap de les anteriors.
4.
Quan una empresa vol ampliar mercats es diu que:
a) Creix internament.
b) Creix cap a l’exterior.
c) Pot fusionar-se amb altres empreses.
d) Totes són correctes.
© Mcgraw-Hill Education
252-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
5.
L’estratègia de creixement de l’empresa
Les empreses amb localització internacional s’anomenen:
a) Multinacionals.
b) Hòldings.
c) Càrtels.
d) Clústers.
6.
L’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem
de crear una economia mundial, es defineix com a:
a) Deslocalització.
b) Internacionalització.
c) Globalització.
d) Dimensió.
7.
Indica quina característica no és pròpia de les pimes:
a) Poca capacitat financera.
b) Depenen d’una empresa matriu.
c) Creadores de feina.
d) Organització flexible.
8.
Indica quin d’aquests motius és el més important per a les empreses quan
volen deslocalitzar-se:
a) Minimitzar costos.
b) Cercar un clima adequat.
c) Buscar estabilitat política.
d) Totes són correctes.
9.
Una empresa, quan descentralitza l’organització a cada país en què opera, és
a dir, quan l’empresa dona una resposta diferenciada a cada filial segons les
necessitats locals, utilitza:
a) Una estratègia global.
b) Una estratègia transnacional.
c) Una estratègia multidomèstica.
d) Cap resposta és correcta.
10. Un dels inconvenients de les multinacionals és:
a) L’escassedat de recursos.
b) L’escassa capacitat per adaptar-se amb rapidesa.
c) L’absència d’economies d’escala.
d) Cap resposta és correcta.
© Mcgraw-Hill Education
253-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
Prepara la prova
1.
A la Rosa Claramunt li ha tocat La Grossa i ella i el seu marit volen conèixer
aspectes qualitatius dels possibles negocis que poden muntar. Sap que
aquests negocis serien:
a) Obrir una perruqueria unisex.
b) Un magatzem de components auxiliars de la indústria de l’automòbil.
c) Del tercer no en sap res.
Atès que la localització de l’activitat empresarial és una decisió estratègica
important que condicionarà a curt i a mitjà termini l’activitat i els mateixos
resultats de l’empresa, us demanen ajuda ja que volen que els digueu dues
variables, diferents per cada cas, que tindrien en compte a l’hora de decidir la
ubicació de la perruqueria i del magatzem. Justifiqueu l’elecció. (2 punts)
Són moltes les variables que les empreses han de tenir en compte a l’hora de decidir la
ubicació de l’activitat empresarial. En funció del tipus d’activitat es consideraran unes o
altres. Algunes d’aquestes variables serien:

El grau de desenvolupament d’infraestructures de transports i comunicacions.

La proximitat a les fonts de primeres matèries.

La proximitat als clients.

L’accés a les xarxes de subministraments.

El mercat de treball.

El cost del terreny.

El desenvolupament de la regió.

La legislació fiscal, jurídica i mediambiental.

La facilitat de crèdit.

Factors demogràfics.
En el cas de la perruqueria al tractar-se d’una empresa de serveis, caldria tenir en
compte la proximitat amb els clients (un barri residencial, per exemple), el cost del
terreny i els factors demogràfics (edat, nivell de renda, nivell cultural, etc., de la
població).
Per decidir la localització del magatzem s’hauria de tenir en compte el grau de
desenvolupament de les infraestructures de transports i comunicacions (molt important en
aquest cas per tal de garantir el transport i la comunicació dels components de la
indústria de l’automòbil), l’accés a xarxes de subministraments i el cost del terreny,
entre d’altres.
2.
El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la
seva internacionalització: (1 punt)
a) Defineix globalització.
La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països,
fins a l’extrem de crear una economia mundial, a la qual cada economia participant
depèn de les altres.
© Mcgraw-Hill Education
254-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
b) Què són les multinacionals i quin efecte hi té la globalització?
Una empresa multinacional és una companyia formada per una empresa matriu que
té diverses filials que operen en diversos països i que comparteixen els mateixos
objectius. La matriu és l’empresa originària de l’estat on s’inicia l’activitat i on
radica la gestió de la companyia; les filials es creen per operar en altres estats. Per
tant, les empreses multinacionals són les que s’han pogut aprofitar més del procés
de globalització.
c) Què són les pimes i quin efecte hi té la globalització?
Les pimes són les empreses petites i mitjanes; per classificar-les es té en compte
sobretot el nombre de treballadors i el volum de facturació. És a dir, amb menys de
50 treballadors i amb un volum de vendes igual o inferior als 10 milions d’euros
l’any es considera petita; les mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum
de vendes igual o inferior als 50 milions d’euros l’any. Aquestes empreses d’alguna
manera han quedat al marge d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat
exportadora no ha estat suficient. A més, en general s’han fet visibles els aspectes
negatius de les pimes, com ara la poca capacitat financera, l’obsolescència
tecnològica i la poca activitat innovadora, així com el fet de no poder aprofitar-se
de les economies d’escala, a les quals, en canvi, les multinacionals sí que hi tenen
accés.
3.
Respon raonadament les preguntes següents: (1 punt)
a) Què entens per tecnologies de la informació i la comunicació.
Es fa servir aquest nom per identificar aquells mitjans utilitzats pel tractament,
d’emmagatzematge, processament i difusió de la informació i les dades.
b) Explica alguna millora que hagi suposat Internet per a les empreses.
Amb Internet la relació client-proveïdor s’intensifica perquè facilita la comunicació i
es fa més senzill el procés de la compra (com ara la comanda al proveïdor, la
consulta dels preus o les tarifes dels serveis), l’enviament de la factura i el control
del procés de pagament. Pel que fa a la relació de l’empresa amb els seus clients,
permet una millora en l’eficiència de la logística de l’empresa que s’adapta més bé a
les necessitats dels clients en qüestió.
4.
Explica en què consisteix el creixement intern a partir de la taula següent.
Com s’anomena aquesta taula? (2 punts)
Productes
Actuals
Nous
Actuals
Penetració del mercat
(Estratègia
d’especialització)
Desenvolupament de nous
productes
(Estratègia de diversificació)
Nous
Desenvolupament del
mercat (Estratègia
d’especialització)
Diversificació
(Estratègia de diversificació)
Mercats
Aquesta taula s’anomena matriu d’Ansoff i serveix per identificar oportunitats de
creixement a les unitats de negoci d’una empresa.
© Mcgraw-Hill Education
255-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
El creixement intern d’una empresa consisteix en incrementar la seva activitat
productiva mitjançant noves inversions. Tenint en compte la matriu d’Ansoff això es
podria fer de dues maneres:
5.

Estratègia d’especialització: es pot ampliar el mercat actual amb els mateixos
productes o serveis que produeix l’empresa, a través de polítiques comercials.

Estratègia de diversificació: crear productes nous que no estiguin presents en el
mercat actual i, fins i tot, es podria vendre’ls a mercats diferents per intentar
expandir-se.
Indica si les afirmacions següents són certes o falses, justifica la resposta: (2
punts)
a) Les petites i mitjanes empreses no poden dur a terme processos
d’internacionalització.
Fals, segurament els hi costarà més degut a la falta de finançament, però ho poden
fer a través dels programes d’ajudes que ofereixen les administracions públiques.
b) Quan una empresa n’absorbeix una altra, podem dir que s’està produint un
creixement intern.
Fals, la fusió per absorció és una possibilitat de creixement extern. Quan una empresa
absorbeix una altra es produeix una ampliació de la capacitat i del volum d’operacions
per mitjà de l’adquisició, la participació o el control d’altres empreses ja existents. En
canvi, el creixement intern suposa augmentar la dimensió d’una organització
mitjançant inversions en la seva pròpia estructura.
c) Entre altres efectes negatius, les estratègies d’internacionalització provoquen
la pèrdua de llocs de treball, la desindustrialització de determinats territoris,
una disminució del teixit empresarial i la davallada del ritme de creixement
econòmic del país.
Fals, aquesta definició correspon a la deslocalització.
d) La internacionalització multidomèstica és el mateix que la deslocalització
però en països desenvolupats.
Fals, la deslocalització multidomèstica és quan l’empresa descentralitza la seva
organització en cada un dels països on està present, és a dir, l’empresa dona una
resposta més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals del país on
opera.
e) A les pimes normalment els costa a accedir a les fonts de finançament.
Cert.
f) En cas que l’empresa vulgui incrementar la producció però sense canviar
de producte, estarem davant d’una estratègia de diversificació.
Fals, estarem davant d’una estratègia d’especialització.
g) Una de les variables a tenir en compte per localitzar una empresa és el cost
de la construcció i el solar.
Cert.
© Mcgraw-Hill Education
256-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
h) La matriu d’Ansoff és una eina que ens a ajudarà a identificar oportunitats
de creixement a les unitats de negoci d’una empresa.
Cert.
i) Un càrtel i un trust són dos conceptes que volen dir el mateix però que
càrtel s’aplica a pimes i trust a empreses grans.
Fals. Un càrtel és un grup d’empreses del mateix sector productiu que dominen
pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda.
En canvi, un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del
procés de producció i que intenten reduir despeses i dominar el mercat.
j) Quan una empresa s’internacionalitza, trasllada les seves operacions als
mercats internacionals.
Fals, quan una empresa s’internacionalitza ven fora de les seves fronteres, però no
té perquè traslladar-se a cap altre país.
6.
El Barcelona Clúster nàutic en la seva pàgina web es presenta així:
El Barcelona Clúster Nàutic es constitueix l’octubre del 2013 amb la vocació de
convertir l’activitat nàutica en un dels motors de l’economia de la ciutat, la seva àrea
metropolitana i el país, aprofitant l’existència d’un sector on convergeixen indústria,
empreses, entitats i centres de recerca amb un alt potencial per generar riquesa i
valor afegit.
A partir d’aquesta presentació i de la definició de clúster, explica per què
creus que es va crear aquest clúster, quins en poden ser els objectius i
classifica els clústers en creixement intern o extern. (1 punt)
Resposta oberta. Si ens basem en la definició de clúster, el Barcelona Clúster nàutic es
va crear a nivell sectorial per reforçar el sector i per poder ser més competitius entre
les empreses que el formen.
Els clústers formen part del creixement extern.
7.
L’empresa Leroy Merlin és una multinacional de capital francès, i defineix-ne
l‘organització de la manera següent:
L’originalitat de Leroy Merlin rau en l’autonomia de les empreses, la incorporació de
les aportacions de cada país i la implicació dels col·laboradors. La unió d’aquests
elements dona vida a la marca i la fa créixer.
Explica les diferents estratègies d’internalització
identifiques l’empresa Leroy Merlin. (1 punt)
i
digues
amb
quina

Internalització multidomèstica: és quan l’empresa descentralitza la seva
organització en cada país on està present, és a dir, l’empresa dona una resposta
més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals del país on opera.

Internacionalització global: tracta d’obtenir un avantatge competitiu amb una
centralització de recursos globals per a tots els països on opera, i tota
l’administració es du a terme des del país d’origen.

Internacionalització transnacional: elimina barreres geogràfiques i utilitza totes
les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte d’on
procedeixen, és a dir, de la filial que les proposa. Per tant, els centres dels diferents
© Mcgraw-Hill Education
257-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
11
L’estratègia de creixement de l’empresa
països on opera l’empresa aporten noves idees i productes per a ser explotats
globalment.
L’empresa Leroy Merlin utilitza una estratègia d’internalització multidomèstica.
Passem a l’acció
La revista econòmica nord-americana Fortune, publica cada any diverses llistes
on classifiquen les empreses segons els guanys en brut que té i el perfil de les
operacions que fa. D’entre aquestes classificacions destaca la llista Fortune
Global 500 en la qual es recull les 500 millors empreses del món, segons el
volum de facturació.
Ara et proposem analitzar el negoci internacional de les principals empreses
espanyoles que apareixen en la classificació del Fortune Global 500 a partir dels
conceptes treballats en aquest bloc (unitats 10 i 11): estratègia i creixement.
Les empreses necessiten planificar les seves estratègies per poder
desenvolupar-se com a corporacions. Sovint aquest desenvolupament es basa
fonamentalment en el creixement i una forma molt habitual de créixer és
internacionalitzar l’empresa. Això implica accedir als mercats internacionals per
vendre els productes. I en molts casos ha suposat el desembarcament en altres
països per poder donar solidesa al negoci internacional.
Tenint en compte això, es demana que prepareu un informe que reculli els
resultats de la vostra anàlisi sobre una de les companyies espanyoles que
formen part de les 500 companyies més grans del món.
La informació econòmica que cal cercar és la següent:

Sector i activitat econòmica.

Dades corporatives (missió, visió i valors).

Dades significatives (vendes, beneficis, actius, recursos propis, rendibilitats,
nombre d’empleats, etc.).

Descripció de la presència internacional.

Estratègia d’internacionalització.

Altres informacions rellevants: evolució recent, notícies, etc.
L’objectiu d’aquesta activitat és la recerca d’informació de caire econòmic a Internet, en
particular en una publicació especialitzada en la divulgació d’informació econòmica i
empresarial com és la revista Fortune. Per aquesta raó es proposa de treballar amb la font
original (en anglès), per tal d’elaborar un informe sobre les característiques de les
empreses estudiades.
Igualment es pretén que els alumnes puguin identificar en les descripcions de les
empreses, aquelles variables que s’han estudiat en unitats anteriors i que serveixen per
conèixer millor l’activitat d’aquestes corporacions i les seves característiques.
El punt de partida és el resum que la mateixa revista mostra de cada empresa. Són les
principals dades corporatives. A continuació es proposa ampliar i contrastar aquestes
informacions consultant les pàgines webs de cada empresa per poder completar l’informe i
entendre millor a què es dedica l’organització objecte de la recerca.
© Mcgraw-Hill Education
258-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
Obertura d’unitat
1.
Com creus que influeix la creativitat en el procés de creació d’una empresa?
La creativitat és necessària per cercar idees de negoci noves que donin respostes
originals a les necessitats del mercat.
2.
Explica què entens per assumpció de riscos. Consideres què és una qualitat
indispensable per ser emprenedor?
L’assumpció de riscos és la capacitat de l’emprenedor per gestionar les amenaces de
l’entorn, la incertesa sobre el projecte d’iniciativa i les pròpies febleses que presenta.
És una qualitat que tot emprenedor ha de tenir, ja que li permetrà saber que el
mercat és hostil i la supervivència del projecte d’iniciativa és incerta.
3.
Creus que ser emprenedor està referit únicament al món dels negocis?
Tothom pot ser emprenedor, no exclusivament en el món de la iniciativa empresarial.
Es pot ser emprenedor en el treball, encara que sigui per compte aliè, o emprenedor
en les relacions socials, donant sortida a inquietuds que poden beneficiar a la
societat.
4.
Fes una recerca per Internet de casos d’emprenedoria basats a aprofitar
oportunitats del mercat.
Resposta oberta. L’alumnat ha de saber que una gran majoria d’històries d’èxit
empresarial són fruit de saber aprofitar les oportunitats que els mercats proporcionen.
L’habilitat de l’emprenedor rau en identificar-les i saber aprofitar-les.
Activitats
1> Elabora una taula amb els elements que cal tenir en compte en la creació
d’una empresa: factors productius, variables endògenes i variables exògenes.
Elements de creació d’una empresa
Factors
productius





Recursos naturals
Treball
Capital
Organització empresarial
Tecnologia
Variables
endògenes





Capacitat emprenedora i empresarial
Idea de negoci
Projecte d’autoocupació
Disposició de recursos materials o financers
Coneixements tècnics i professionals
Variables
exògenes





Entorn institucional favorable
Conjuntura econòmica
Infraestructures públiques
Disponibilitats dels mercats
Localització
© Mcgraw-Hill Education
259-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
2>
La creació d’una empresa
Creus que una situació de crisi econòmica pot afavorir la iniciativa
emprenedora? Quines variables consideres que poden afectar més la decisió?
Una situació de crisi econòmica afavoreix la iniciativa emprenedora, ja que en èpoques
de crisi econòmica l’atur augmenta mentre que les opcions de feina disminueixen, per
la qual cosa cal buscar alternatives.
En aquest cas, les variables poden ser: cercar un projecte d’autoocupació, posar en
pràctica coneixements tècnics i professionals que s’han adquirit treballant per compte
d’altri, invertir el capital obtingut d’una indemnització com a conseqüència de
l’acomiadament, etc.
3>
Comenta quina relació hi ha entre la creació d’una empresa i la capacitat
per afrontar riscos.
La capacitat per afrontar riscos és un dels aspectes definitoris de l’activitat
empresarial, ja que l’empresari normalment no pot controlar del tot les variables de
les quals depèn l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial o el nivell de beneficis
que s’obtindran. Per aquesta raó, l’empresari ha d’acostumar-se a actuar i operar en
un entorn incert.
4>
Posa exemples en els quals la localització del negoci esdevingui una
variable fonamental.
Un exemple podria ser un quiosc de diaris i revistes, ja que s’ha de situar en un lloc
per on passi molta gent per poder tenir prou demanda.
5>
Investiga a Internet pàgines web o portals temàtics que fomentin o
assessorin la creació d’empreses.
A la unitat ja s’han recomanat les pàgines web institucionals més habituals:
 Direcció General de Política de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria,
Comerç i Turisme): http://www.ipyme.org/
a. Canal Empresa (Generalitat de Catalunya): https://canalempresa.gencat.cat
b. Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona): www.barcelonactiva.cat
També pots consultar la pàgina web del teu ajuntament.
6>
Comenta com es pot plantejar l’estudi de viabilitat comercial en l’exemple
del projecte empresarial de la Marta i en Joan.
El plantejament hauria de ser el següent: fer un estudi de mercat on es concreti el
producte a oferir, els clients potencials als quals s’adrecen i les tècniques i els
procediments més adequats per dur a terme la seva activitat.
7>
Posa tres exemples de possibles negocis que podries iniciar a la ciutat o al
poble on vius i fes-ne l’anàlisi DAFO.
Resposta oberta. A l’anàlisi DAFO de cada negoci, cal fer esment d’aquests quatre
elements:
 Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé
superior.
 Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència.
 Amenaces: impediments i dificultats de l’entorn.
 Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiu.
© Mcgraw-Hill Education
260-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
Activitats finals
1.
Comenta la raó per la qual la capacitat per afrontar riscos ha d’anar
acompanyada d’una actitud responsable de l’empresari.
La capacitat per afrontar riscos té relació amb el fet que l’empresari ha d’acostumarse a operar i a prendre decisions en un ambient d’incertesa i de manca d’informació.
Això, però, no vol dir que l’actitud de l’empresari sigui la de cercar les situacions de
màxim risc empresarial, sinó que ha de ser prou responsable per valorar els riscos de
les seves decisions.
2.
Posa tres exemples d’iniciatives empresarials que es podrien crear amb
relació a activitats d’oci i cultura.
Per exemple, la creació d’un servei d’acollida dels fills mentre els pares van al cinema
o al teatre.
3.
Comenta quina opció és millor: comprar un local o llogar-lo.
La decisió depèn del capital inicial disponible perquè si és alt permetrà comprar-lo. Si
hi ha prou oferta de locals de lloguer a preus baixos, no caldrà invertir tants diners
per adquirir-lo.
4.
Comenta exemples en què la propietat d’un factor de producció pugui
estimular un projecte d’iniciativa empresarial.
Si es disposa d’un local situat en un lloc cèntric i amb possibilitats comercials, es pot
estudiar quin és el tipus de negoci adient per explotar aquest fet inicial.
Si tenim una casa gran en un poble amb animals, es podria transformar en una casa
rural o bé en una casa de colònies.
5.
Recorda el cas tractat en aquesta unitat com a exemple de projecte
d’iniciativa empresarial de la Marta i en Joan. A partir de la informació sobre
el negoci, les característiques i del que disposen, estudia quina seria la
forma jurídica més adequada per a l’empresa.
La forma jurídica més adequada seria la societat de responsabilitat limitada, perquè
la inversió inicial no és gaire elevada. D’aquesta manera s’elimina el risc sobre el
patrimoni personal dels socis, en cas que el negoci fracassi.
Per la mateixa raó, també es podria seleccionar una forma jurídica amb responsabilitat
il·limitada, com la societat civil privada, atès que no s’ha de realitzar una gran
inversió per iniciar el negoci.
6.
Proposa quins poden ser exemples de variables de la iniciativa empresarial
per a la creació d’un restaurant.
Per exemple, la localització en un lloc proper a una nova zona on s’ha instal·lat un
complex de cinemes multisales i de locals d’oci. O la proximitat a un polígon
industrial on no hi ha restaurants.
7.
Si la localització del negoci comporta moltes vegades allunyar-nos de la
competència, explica per què sovint hi ha zones on es concentren grups de
negocis o de comerços que fan la mateixa activitat en competència entre
ells. Posa exemples d’aquests casos.
© Mcgraw-Hill Education
261-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
Això es dona en determinades ciutats, per l’estructura de la demanda i d’altres
factors de l’entorn, ja que l’agrupació de negocis i comerços que fan la mateixa
activitat actua com a reclam dels consumidors.
Els concessionaris dedicats a la venda d’automòbils nous, per exemple, acostumen a
estar localitzats en una zona, per facilitar el procés de decisió al consumidor que es
planteja la possibilitat de comprar un automòbil i vol comparar entre les diferents
marques. De vegades passa el mateix amb les zones d’oci, on un conjunt de bars,
restaurants i discoteques es concentren en una zona determinada per atreure els
clients.
8.
Quins aspectes concrets de l’estudi de mercat es voldran conèixer per a un
projecte de creació d’uns cinemes multisales?
Un aspecte important serà l’estudi de la demanda potencial, que serà fonamental a
l’hora de decidir i d’iniciar un projecte que necessita gran inversions.
9.
Posa exemples de possibles projectes d’iniciativa empresarial en els quals la
variable fonamental sigui un projecte d’autoocupació.
Un exemple seria el cas d’un estudiant que, un cop finalitzats els seus estudis de
dret, vol exercir lliurement la seva professió i obre un despatx d’assessorament
laboral i mercantil.
Un altre exemples seria el d’un treballador per compte d’altri que coneix el seu sector
i adquireix els béns i equipaments que li permeten realitzar l’activitat per compte
propi.
10. Explica què és el know-how i posa exemples en els quals esdevingui una
variable important per crear una empresa.
El coneixement dels aspectes fonamentals d’un producte a través de l’experiència
prèvia, pot ser la variable que marqui la diferència entre l’èxit i el fracàs d’una
iniciativa empresarial, ja que aquest know-how adquirit permet ampliar
satisfactòriament la seguretat i les possibilitats del negoci.
11. Determina quin és el llindar de rendibilitat per a una empresa que presenta
uns costos fixos de 27 000 €, un cost variable unitari de 5 700 € i un preu de
venda unitari de 7 500 €. Comenta’n el resultat. A continuació considera que
hi ha hagut canvis en l’estructura de costos: costos fixos de 36 000 € i
costos variables unitaris de 5 000 €. Com canvia el llindar de rendibilitat?
Q* =
𝐶𝐹
𝑃−𝐶𝑉
=
27.000
7.500−5.700
= 15 unitats
Per començar a tenir beneficis s’hauran de vendre més de 15 unitats durant el
període de referència.
Amb els canvis en els costos, el llindar de rendibilitat serà diferent. Quedaria de la
manera següent:
Q* =
𝐶𝐹
𝑃−𝐶𝑉
=
36.000
7.500−5.000
= 14,40 unitats
© Mcgraw-Hill Education
262-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
12. El finançament de la inversió inicial per al projecte d’iniciativa empresarial
és, en la major part dels casos, un dels problemes fonamentals amb què
s’enfronta el futur empresari. Se sap que hi ha dues opcions de
finançament: el finançament propi i el finançament aliè. Comenta quins són
els avantatges i els inconvenients de totes dues alternatives.
El finançament propi, amb aportació de capital per part dels socis, presenta un
avantatge fonamental: no forma part de l’exigible i, per tant, no cal preocupar-se per
tornar-lo, que és el principal inconvenient del finançament aliè (sense comptar el
cost que suposa pagar els interessos de l’endeutament). Sovint, però, els socis no
disposen de prou capital propi per iniciar el negoci.
13. Comenta en quines situacions es podrà seleccionar una forma jurídica
d’empresa amb responsabilitat il·limitada.
Sempre és convenient limitar la responsabilitat davant la incertesa empresarial. Podem
trobar situacions en què cal adoptar una situació de responsabilitat il·limitada; per
exemple, si l’activitat que pensem desenvolupar no comporta una inversió important i/o
per realitzar-la no hem sol·licitat finançament aliè. També si el nostre patrimoni
personal és nul.
14. En aquesta unitat s’ha comentat que la localització física del projecte
empresarial pot ser una variable important. Posa exemples de negocis en
els quals no sigui important.
Resposta oberta. Un exemple seria el d’un servei de reparació d’ordinadors a
domicili. Un altre, un servei de revelat fotogràfic per Internet.
15. Explica quin pot ser l’impacte mediambiental dels projectes empresarials
següents i, tot seguit, indica les mesures que cal tenir en compte per evitar
aquest impacte no desitjat.
a) La instal·lació d’una discoteca al teu barri.
b) Una bugaderia industrial.
c) Una indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de bateries.
d) Una indústria de tractament de purins.
e) Una acadèmia d’anglès.
Activitat
Instal·lació discoteca
Bugaderia industrial
Impacte mediambiental
Sorolls.
Gran consum d’aigua.
Ús de detergents i blanquejadors.
Mesures correctores
Aïllaments acústics.
Optimitzar els processos per
consumir el mínim d’aigua possible.
Utilitzar detergents i blanquejadors
biodegradables i que no
contaminin.
Indústria de reciclatge
i de recuperació de
piles i de bateries
Fuites en el tractament de metalls
pesants i altres productes químics
molt contaminants.
Utilitzar protocols productius de
màxima seguretat en el tractament
i l’emmagatzematge.
Indústria de
tractament de purins
Contaminació de les aigües
freàtiques.
Utilització de processos productius i
d’emmagatzematge que evitin el
vessament de purins.
© Mcgraw-Hill Education
263-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
Utilitzar tecnologies que
neutralitzin l’impacte contaminador
dels purins per a la producció
d’energia.
Acadèmia d’anglès
No té impacte.
16. Un factor necessari que influeix en la viabilitat global del projecte d’iniciativa
empresarial és la viabilitat mediambiental. Comenta’n la importància.
La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per a la conservació del
planeta, ja que cada vegada més la humanitat i les seves activitats tenen una influència
nociva sobre el medi natural. Aquesta és una raó que influeix a llarg termini; a curt
termini, en canvi, la viabilitat mediambiental és necessària per superar i complir les
normatives que imposen les autoritats per garantir la protecció del medi ambient.
17. Fes una anàlisi DAFO dels projectes indicats a l’activitat número 15 segons
si estiguessin al barri, el poble o la ciutat on vius.
Resposta oberta. Els alumnes han de tenir en compte a part dels factors interns que
afecten als projectes (fortaleses i debilitats) com si fossin ells els promotors, també
les particularitats del seu entorn, que es reflecteix als factors externs (oportunitats i
amenaces).
18. Considera el cas de la Laura. És advocada especialitzada en dret mercantil i,
després d’acabar els estudis de Dret i especialitzar-se amb un postgrau
d’assessorament especialitzat per a empreses, ha decidit obrir el seu propi
despatx.
Ha pensat associar-se amb la Clàudia, què és economista i es van conèixer
en una empresa on les dues estaven fent les pràctiques dels seus estudis.
Ambdues oferiran serveis especialitzats de consultoria empresarial i
compaginaran les seves dos vessants per oferir un servei integral
d’assessorament legal i econòmic a les empreses.
En un principi no tenen previst contractar empleats. Ni han de realitzar
grans inversions, ja que només necessiten un espai on reunir-se amb els
clients. Per això han previst compartir un despatx en un espai de coworking.
a) Estudia les característiques del negoci que volen obrir la Laura i la
Clàudia i explica quina creus que pot ser la forma jurídica més adequada
pel seu negoci. Raona la resposta.
No cal que la forma jurídica de l’empresa sigui de responsabilitat limitada, pot ser
perfectament una societat civil.
b) Fes una recerca per Internet i explica què és el coworking. Quins
avantatges té?
El coworking és una fórmula que permet disposar d’un espai (despatx o oficina)
en un edifici compartit amb altres emprenedors. La idea és compartir les
despeses comunes entre tots els usuaris, disposant d’uns serveis comuns (sala de
reunions, fotocopiadora, telèfon i internet, etc.).
© Mcgraw-Hill Education
264-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
c) Fes una anàlisi DAFO d’aquest projecte.
Factors interns
Debilitats
Fortaleses
No ofereixen cap factor
diferenciador.
Tenen formació acadèmica
especialitzada i experiència.
Factors externs
Amenaces
Oportunitats
Hi ha molta competència en
assessoria per empreses.
Aprofitar el fet que les empreses
externalitzen cada vegada més els
serveis d’assessoria.
19. En Felip vol obrir un taller de reparació d’automòbils en un local que li ha
cedit en usdefruit un familiar. El local està situat en un barri de nova creació
on en els darrers anys s’han construït molts habitatges i ara té un grau
d’ocupació bastant alt. El familiar li cobrarà un lloguer força per sota del
preu dels locals de la zona.
En Felip ha decidit oferir els serveis habituals d’aquests tipus de negocis
(reparació i manteniment), però vol diferenciar-se en un factor nou que creu
que creixerà molt en els pròxims anys: vol oferir serveis especialitzats per
vehicles elèctrics, híbrids i que funcionin amb gas liquat.
Uns dels factors que l’ha portat a prendre aquesta decisió és la certesa que
s’aprovaran unes normatives molt estrictes que limitaran les emissions
contaminants de vehicles de nova fabricació.
També ha investigat que no hi ha cap taller de mecànica d’automòbils de la
seva localitat i de la rodalia que estigui especialitzat en aquests vehicles.
Així mateix, ha observat que tant a la ciutat on vol obrir el seu negoci com a
altres poblacions del voltant estan realitzant canvis en la normativa
municipal per limitar el trànsit de vehicles que utilitzin motors de gasolina i
gasoil que no acreditin un nivell d’emissions contaminants per sota d’un
mínim molt estricte.
El Felip ja ha treballat com a mecànic en altres tallers d’automòbils, encara
que mai en la reparació d’aquests vehicles més ecològics. Per això va decidir
estudiar un curs d’especialització en mecànica de vehicles ecològics.
També ha decidit oferir a la Mariona, una companya del curs, que entri al
negoci com a sòcia. La Mariona pot aportar un capital de 2 500 € i el Felip, 3
000 € .
Com que són dos joves emprenedors, poden optar a un programa d’ajuts de
la seva comunitat autònoma que consisteix en una subvenció del 5 % de les
inversions realitzades i la concessió d’un préstec en condicions molt
avantatjoses quant a tipus d’interès i termini d’amortització.
© Mcgraw-Hill Education
265-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
La Mariona i el Felip estan negociant amb una empresa que subministra
maquinària per a la reparació de vehicles ecològics un acord que els permeti
utilitzar els seus equipaments en règim de rènting.
a) Confecciona una anàlisi DAFO sobre aquest negoci, tenint en compte tota
la informació sobre el negoci i el seu entorn.
Factors interns
Debilitats
Fortaleses
 Manca d’experiència pràctica en
vehicles ecològics.
 Manca de finançament per les
quantioses inversions d’un taller.
 Lloguer barat.
 Formació específica en mecànica.
 Acord de rènting de la maquinària.
Factors externs
Amenaces
 Encara no hi ha molts vehicles
ecològics en circulació.
Oportunitats
 Localització en un barri de nova
creació amb molta població.
 Aprovació de mesures més
estrictes de contaminació.
 Poca competència.
 Subvenció per a joves
emprenedors.
b) Explica en què consisteix la utilització del rènting com a font de
finançament. Explica alguns factors a favor i altres en contra d’aquesta
modalitat.
El rènting permet utilitzar un element que podria ser un immobilitzat pagant pel
seu ús, a mode de lloguer. El principal avantatge d’aquesta font de finançament
és que no s’ha de realitzar una inversió per a la seva adquisició. I el principal
inconvenient és que si se’n fa un ús molt intensiu, pot sortir més a compte
adquirir-lo com a inversió en immobilitzat.
c) Amb les dades que s’han explicat, fes una proposta d’aquelles formes
jurídiques més adients per a aquest negoci.
La forma jurídica més adient és una amb responsabilitat limitada com la SL, ja
que són dos socis que aporten diferent capital, que, a més, hauran de fer
inversions quantioses pels equipaments de l’activitat del taller.
20. Considerem el cas d’una empresa anomenada El Cargol, SL, que es dedica al
manteniment de maquinària i instal·lacions industrials. La seva estructura
de costos és la següent:

Costos fixos mensuals de 2 700 € .

Costos variables de 36 € per hora treballada.

Als clients els hi factura 72 € l’hora de servei.
© Mcgraw-Hill Education
266-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
a) Si en un mes ha prestat servei als clients per un total de 125 hores, quin
ha estat el benefici obtingut? I si n’ha fet 60 hores en un mes?
Bf = I – C = 125 · 72 – (2.700 + 125 · 36) = 9.000 – 7.200= 1.800 (guanys)
Bf = I – C = 60 · 72 – (2.700 + 60 · 36) = 4.320 – 4.860= – 540 (pèrdues)
b) Calcula quin és el punt mort del negoci d’El Cargol, SL. Interpreta el
resultat i confecciona una gràfica de coordenades que representi el
problema.

Càlcul punt mort del negoci:
Q* =
𝐶𝐹
𝑃−𝐶𝑉
=
2700
72−36
= 75 hores
L’empresa haurà de facturar més de 75 hores al mes per tenir beneficis.

Gràfica de coordenades:
euros
IT
CT
2700
CF
hores
75
c) Suposem que El Cargol, SL ha decidit una ampliació del seu negoci per
oferir serveis de manteniment d’especialitats que abans no podia oferir
per manca d’equipaments. Per això ha hagut de realitzar una inversió per
valor de 25 000 € que n’altera l’estructura de costos:

Costos fixos de 3 600 € mensuals.

Costos variables de 54 € l’hora de servei.

Als clients els hi factura 90 € l’hora.
© Mcgraw-Hill Education
267-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
Explica quantes hores haurà de facturar com a mínim cada mes per no
tenir pèrdues.
Q* =
𝐶𝐹
𝑃−𝐶𝑉
=
3600
90−54
= 100 hores
21. Llegeix l’article següent i respon les preguntes:
 Qui ha dit que la tercera generació es carrega el negoci familiar? (DAVID
RAMOS, Emprendedores, 26 d’octubre de 2017)
a) Què és una empresa familiar?
Una empresa familiar és un tipus d’empresa que està dirigida per diferents
membres d’una mateixa família. És habitual que convisquin membres de diferents
generacions, això li aporta particularitats ja que poden conviure moltes formes
d’entendre el negoci.
b) Havies sentit mai la dita que obre el text? Explica’n el significat. Creus
que realment és certa?
És un dita popular que tracta sobre les empreses familiars que són creades per la
primera generació, la segona les rendibilitza i la tercera les enfonsa. Es tracta
només d’una creença popular que no té cap base objectiva, però que està molt
estesa entre l’imaginari col·lectiu.
c) Digues alguns avantatges i inconvenients dels negocis familiars en
oposició als negocis que no ho són.
Un negoci familiar té com a principal avantatge que té la família com a nucli
cohesionat i fix que dona estabilitat al negoci, però en contrapartida aporta un
inconvenient, la rigidesa i la manca de flexibilitat que moltes empreses familiars
presenten davant dels canvis i les evolucions del mercat.
Comprova el teu nivell
1.
Quins són els anomenats factors interns dins l’anàlisi DAFO?
a) Debilitats i amenaces.
b) Debilitats i fortaleses.
c) Amenaces i oportunitats.
d) Amenaces i fortaleses.
2.
Quins són els anomenats factors externs dins l’anàlisi DAFO?
a) Debilitats i amenaces.
b) Debilitats i fortaleses.
c) Amenaces i oportunitats.
d) Amenaces i fortaleses.
© Mcgraw-Hill Education
268-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
3.
La creació d’una empresa
Quina de les formes jurídiques següents no és de responsabilitat limitada?
a) Societat limitada.
b) Societat anònima.
c) Societat cooperativa.
d) Societat civil.
4.
Quin és el capital mínim que s’ha d’aportar en una societat limitada?
a) No hi ha mínim.
b) 3 000 €.
c) 60 000 €.
d) 30 050,60 €.
5.
Quina és la característica principal de les societats laborals?
a) Que són de responsabilitat il∙limitada.
b) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 3 000 €.
c) Que una majoria de socis han de ser treballadors de l’empresa.
d) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 60 000 €.
6.
Aquell indicador de viabilitat que ens permet conèixer la quantitat mínima
produïda o venuda que ens permet no tenir pèrdues és:
a) El valor actual net.
b) El pla de màrqueting.
c) El llindar de producció.
d) El llindar de rendibilitat.
7.
Quines de les següents és una variable de la iniciativa empresarial?
a) La localització.
b) Capacitat emprenedora.
c) Idea de negoci.
d) Totes les anteriors.
8.
El valor actual net i la taxa interna de rendibilitat són indicadors de:
a) Viabilitat financera.
b) Viabilitat juridicolegal.
c) Viabilitat econòmica.
d) Viabilitat tècnica.
9.
El tràmit de creació que consisteix a sol∙licitar el número d’identificació fiscal
s’ha de fer davant:
a) La Seguretat Social.
b) La Hisenda pública.
c) L’ajuntament.
© Mcgraw-Hill Education
269-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
d) El notari.
10. Quina de les eines següents pertany a la viabilitat comercial?
a) L’estudi de mercat.
b) La taxa interna de rendibilitat.
c) El pla de màrqueting.
d) Les opcions a i c són correctes.
Prepara la prova
1.
Tres socis es plantegen la creació d’una empresa industrial dedicada a la
fabricació de components per a la indústria naval. Inicialment començaran
produint només un producte, per, posteriorment, ampliar la gamma de
productes. Segons les seves previsions de vendes, poden arribar a les 18
000 unitats anuals. El preu de venda del producte serà de 75 € /unitat.
Els costos de l’empresa són els següents:
 Lloguer local i instal·lacions: 15 000 € /any
 Costos administratius fixos: 12 000 € /any
 Costos de fabricació fixos: 14 000 € /any
 Mà d’obra variable: 3,3 € /unitat produïda
 Primeres matèries: 1,4 € /unitat produïda
 Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 € /unitat produïda
a) Digues quins són els costos variables. (0,5 punt)

Mà d’obra variable: 3,3 € /unitat produïda

Primeres matèries: 1,4 € /unitat produïda

Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 € /unitat produïda
b) Digues quins són els costos fixos. (0,5 punt)

Lloguer local i instal·lacions: 15 000 € /any

Costos administratius fixos: 12 000 € /any

Costos de fabricació fixos: 14 000 € /any
c) Digues, amb la seva estructura de costos, a partir de quina quantitat de
vendes començaran a tenir beneficis. (0,5 punt)
Costos fixos = 15000 + 12000 + 14000 = 41.000 €/any
Costos variables = 3,3 + 1,4 + 0,75 = 5,45 €/unitat produïda
Q* = CF / (P  CV) = 41.000 / (7,5  5,45) = 20.000 unitats
© Mcgraw-Hill Education
270-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
d) Comenta el resultat de l’opció c . (0,5 punt)
A partir de les 20.000 unitats l’any l’empresa començarà a obtenir beneficis. Però
hi ha un problema per a aquesta empresa, ja que la previsió de vendes per al
primer any és de 18.000 unitats, una quantitat inferior al punt mort o llindar de
rendibilitat. Això implica que durant el primer any no obtindrà beneficis, cosa
força habitual durant els primers períodes d’activitat d’una empresa. El que cal
saber és durant quant temps els socis podran suportar no tenir beneficis.
2.
Quins són els tràmits oficials que s’han de fer per constituir una empresa?
(1 punt)
Els tràmits oficials per constituir una empesa són:
1) Aconseguir la certificació negativa de la denominació de l’empresa.
2) Seleccionar la forma jurídica que tindrà l’empresa.
3) Realitzar davant notari l’escriptura pública de creació de l’empresa i dels seus
estatuts.
4) Sol·licitar a Hisenda el número d’identificació fiscal.
5) Inscriure la societat al Registre Mercantil.
6) Sol·licitar a l’ajuntament el permís d’obertura del negoci i el permís d’obres (si
s’han de fer) i la resta de permisos municipals.
3.
Els promotors d’una empresa dubten entre constituir una societat limitada o
una d’anònima. Explica quines són les similituds i les diferències entre
aquests dos tipus de societats. (1 punt)
© Mcgraw-Hill Education
271-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
4.
La creació d’una empresa
Elabora una anàlisi DAFO d’un hipotètic projecte empresarial que consisteix
en l’explotació d’una casa rural situada a la comarca de l’Alt Urgell. Els
promotors del projecte són la Joana i en Miquel, dos germans que han
heretat una casa. Han de fer reformes per adequar-la a l’activitat. El Miquel
és dissenyador d’interiors i la Joana ha fet un cicle formatiu d’administració
i finances.
Tots dos germans estan a l’atur i s’han gastat tots els estalvis. S’han adonat
que per la zona hi ha moltes cases rurals que tenen força demanda gràcies a
la bona comunicació per carretera, la proximitat amb Andorra i les
possibilitats de practicar esport o fer visites culturals. (2 punts)
5.
Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat. (2
punts)
a) Una societat limitada es caracteritza per tenir un capital mínim de 3 000 €.
b) L’estudi del VAN i la TIR són indicadors de la viabilitat financera d’un projecte
empresarial.
c) Les fortaleses d’un projecte empresarial formen part dels factors interns de
l’anàlisi DAFO.
© Mcgraw-Hill Education
272-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
12
La creació d’una empresa
d) L’estudi de mercat té com a finalitat proporcionar informació sobre el mercat i
l’entorn.
e) El càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat és l’estudi de la viabilitat econòmica
del projecte empresarial.
6.
Tria l’única resposta que consideris vàlida en cadascuna de les qüestions
següents. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten
(0,25 punts).
1. Una societat limitada es caracteritza pel següent:
a) Els socis tenen responsabilitat il·limitada dels deutes de l’empresa.
b) Els socis tenen responsabilitat limitada dels deutes de l’empresa.
c) El capital mínim és de 3 000 €.
d) Les respostes b i c són correctes.
2. Indica quins dels indicadors següents són de la viabilitat financera:
a) El valor actual net.
b) La taxa interna de rendibilitat.
c) L’estudi de mercat.
d) El pla de màrqueting.
3. L’estudi de mercat té com a finalitat:
a) Informar els futurs consumidors sobre les característiques del producte.
b) Recollir dades sobre possibles socis del negoci.
c) Proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn.
d) Aconseguir finançament per al projecte empresarial.
4. Si el llindar de rendibilitat o punt mort d’un projecte empresarial és de
2000 unitats:
a) L’empresa ha de fabricar 2.000 unitats per començar a obtenir beneficis,
encara que no les vengui totes.
b) Si l’empresa fabrica i ven 1.500 unitats, tindrà pèrdues.
c) Si l’empresa fabrica i ven 2.200 unitats, tindrà pèrdues.
d) Si l’empresa fabrica i ven 2.000 unitats de producte, només compensarà els
costos variables.
© Mcgraw-Hill Education
273-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
Obertura d’unitat
1.
Com creus que un bon pla d’empresa permet captar un inversor? Penses que
existeix una recepta magistral per aconseguir-ho?
Un pla d’empresa és una eina que té com a funció principal la promoció de la idea de
negoci i per això, permet informar de les seves característiques als principals inversors
potencials. Però a part de l’existència de diferents models de pla d’empresa, no
existeix una forma única de confeccionar-lo.
2.
Explica com les habilitats comunicatives poden fer que un pla d’empresa
sigui el primer pas cap a l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial.
Si hi ha una bona idea de negoci, el repte que es plantegen els promotors a l’hora de
confeccionar el pla d’empresa és saber de quina manera poden fer-ho arribar als
potencials inversors. En molts casos es tracta d’aplicar les millors eines comunicatives,
ja que es tracta d’informar i convèncer mostrant les característiques del projecte
d’iniciativa empresarial.
Activitats finals
1.
Considerant el negoci informàtic que hem analitzat com a exemple en
aquesta unitat, i tenint en compte la resta de característiques dels
promotors i de la localització, considera els següents negocis alternatius.
Defineix el factor diferenciador o el valor afegit que caracteritza a cadascuna
de les propostes. Si tens altres idees alternatives, també les pots proposar.
a) Venda i reparació de bicicletes elèctriques.
El factor diferencial és el d’oferir un producte molt conegut com és la bicicleta,
afegint-hi un element nou com és un motor elèctric. La incorporació d’aquesta
nova característica comporta que la utilitat pròpia de la bicicleta convencional
canviï. Aquesta nova utilitat que té la bicicleta elèctrica, fa que hi hagin molts
usuaris que se sentin atrets per fer-la servir.
b) Confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials per a empreses.
Tot i que són dues activitats que avui dia ja no són novetat i que, a més a més,
tenen molta competència, si uns emprenedors oferissin aquests dos serveis en un
únic paquet (confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials) seria un bon reclam
per a qualsevol companyia, ja que podrien garantir la presència a la xarxa i
s’assegurarien una mateixa política comunicativa.
c) Agència de viatges especialitzada en joves i estades d’idiomes.
El valor afegit pot ser aprofitar l’interès a l’alça dels estudiants joves per aprendre
idiomes a fi de completar la seva formació, fent estades de formació intensiva a
l’estranger per aprendre l’idioma en els països nadius de la llengua d’estudi.
© Mcgraw-Hill Education
274-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
2.
Confecciona l’anàlisi DAFO corresponent a les idees de negoci alternatives
analitzades a l’activitat anterior.
Venda i reparació de bicicletes elèctriques
Factors interns
Debilitats
Fortaleses
Els coneixements tècnics per desenvolupar
aquesta activitat especialitzada no són
especialment complexes.
Les bicicletes elèctriques necessiten poc
manteniment.
Factors externs
Amenaces
Oportunitats
Les bicicletes elèctriques encara no estan prou
esteses per generar la demanda necessària per
sostenir aquest negoci.
Poca competència per la inexistència de
tallers especialitzats en bicicletes elèctriques.
Confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials per a empreses
Factors interns
Factors interns
Debilitats
Fortaleses
Debilitats
Donar un bon servei diferenciat i professional
Es tracta d’un servei poc estandaritzat, que s’ha
Fortaleses
de fer molt a la mida i característiques del client. requereix formació tècnica i experiència que la
nostra empresa pot donar.
Les bicicletes elèctriques necessiten poc manteniment
Factors
externs
Els coneixemens tècnics per desenvolupar
aquesta
activitat especialitzada no són
Amenaces
Oportunitats
especialment complexes
Hi ha molta competència i molt intrusisme
Encara hi ha moltes empreses (pimes) que no
Factors externs
professional.
fan una gestió professional de la seva web i de
Amenaces
les xarxes socials.
Oportunitats
Encara les bicicletes elèctriques no estan el suficientment exteses per generar prou
demanda
Agència de viatges especialitzada en joves i estades d’idiomes
Poca competència per la inexistència Factors
de tallers
especialitzats en bicicletes elèctriques
d’idiointerns
mes
Debilitats
Fortaleses
Especialitzar-se en aquesta activitat és un procés
lent, costós i amb moltes incerteses.
L’especialització pot aportar un factor
diferencial a una agència de viatges
tradicional, ja que dona una seguretat que no
tenen les agències online.
Factors externs
Amenaces
Oportunitats
És una activitat molt sensible a la variació cíclica
de l’economia i als canvis econòmics
internacionals.
En un moment de dràstica reducció de les
agències de viatge tradicional, el turisme
d’idiomes pot ser la solució a les agències que
siguin hàbils i ràpides en adaptar-se.
© Mcgraw-Hill Education
275-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
3.
El pla d’empresa
La Marta i en Joan han decidit, en comptes de crear l’empresa sota la forma
jurídica de societat limitada nova empresa (SLNE), considerar una altra
forma jurídica, la societat anònima (SA). Explica els trets característics
d’aquesta forma jurídica i quins són ara els tràmits i els passos que s’han de
fer per crear l’empresa. Confecciona un quadre comparatiu on es recullin les
semblances i les diferències entre ambdues formes jurídiques.
La societat anònima (SA) no deixa de ser una modalitat semblant a la SLNE, ja que
també és de responsabilitat limitada i el capital està dividit en títols (accions). Les
principals característiques són:
•
El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o
indústria.
•
Hi ha un capital mínim legal per a la seva constitució de 60.000 €.
•
El nombre mínim de socis és de un.
•
La responsabilitat dels socis és limitada.
•
El capital està dividit en accions que són lliurament transmissibles.
En el següent quadre es comparen les característiques d’una societat anònima amb la
societat limitada nova empresa:
Forma
4.
Nombre socis
Capital
Responsabilitat
Fiscalitat
SLNE
Màxim cinc
Mínim 3.012 €
màxim 120.202 €
Limitada
Impost sobre
societats
SA
Mínim un
Mínim 60.000 €
Limitada
Impost sobre
societats
La idea de negoci és un aspecte molt important per crear una empresa. Però
en un món on sembla que tot està inventat i on hi ha molta competència,
aparentment és difícil trobar idees originals i factibles. Un criteri per triar
una idea de negoci és reflexionar sobre activitats innovadores o que donen
resposta a les noves necessitats que la societat demana.
a) Pensa en tres idees de negoci que donin resposta a noves necessitats
socials.
b) Fes un quadre comparatiu amb els punts a favor i en contra de cada idea.
c) Selecciona aquella idea de negoci que consideris més adient, justificantne i raonant-ne l’elecció.
d) Confecciona l’estudi de mercat corresponent a aquesta idea de negoci.
e) Elabora l’estudi econòmic corresponent.
Per treballar aquesta activitat pot ser de molta utilitat consultar informació a Internet
sobre els nous jaciments d’ocupació a la Unió Europea.
Es considera que els nous jaciments d’ocupació són un conjunt d’activitats laborals
que satisfan noves necessitats socials, que tenen unes característiques comunes:
 Cobreixen necessitats socials insatisfetes.
 Identifiquen mercats incomplets.
© Mcgraw-Hill Education
276-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
 Tenen un àmbit local.
 Tenen un alt potencial de creació de llocs de treball.
A més, això implica noves oportunitats de creació d’empreses lligades a la prestació
d’una gran majoria de noves necessitats socials. Aquestes oportunitats es poden
classificar en quatre grans grups:
1. Serveis de la vida quotidiana.
2. Serveis de millora de la qualitat de vida.
3. Serveis de lleure.
4. Serveis mediambientals.
A partir de la consulta d’aquesta informació, l’alumne pot treballar de forma lliure
(preferentment en grup) quines empreses es poden crear com a resposta a aquestes
noves necessitats socials.
5.
Una de les principals amenaces que tenen els negocis de nova creació és la
manca de finançament. Per aquesta raó, les institucions públiques, amb
l’ànim de fomentar la creació d’empreses, ofereixen subvencions i línies de
finançament preferencials per a emprenedors. Fes una recerca sobre les
principals institucions promotores i sobre la tipologia i les característiques
de les subvencions i dels ajuts que ofereix.
El foment de la creació d’empreses és una iniciativa de nombroses entitats públiques
(ajuntaments, comunitats autònomes, cambres oficials, etc.).
A part d’aconsellar a l’alumnat que consulti als serveis de promoció econòmica del
municipi on resideixi, també es proposa consultar els tres portals públics següents:
 Generalitat de Catalunya: xarxaempren.gencat.cat o
canalempresa.gencat.cat
 Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç):
www.ipyme.org
 Institut de Crèdit Oficial: www.ico.es
6.
Amb relació als socis o propietaris d’una empresa que treballen en el negoci
propi, sempre s’han de donar d’alta al règim especial de treballadors
autònoms de la Seguretat Social? Realitza una recerca a Internet per
respondre la qüestió i per explicar breument quines particularitats presenta
aquest règim.
El règim especial de treballadors autònoms o per compte propi s’aplica a aquelles
persones que realitzen de manera habitual, personal i directa una activitat econòmica
a títol lucratiu, sense estar subjectes a un contracte de treball tot i que recorrin al
servei remunerat d’altres persones, tant si és titular d’una empresa individual o
familiar, com si no ho és. Així doncs, estan obligats a donar-se d’alta a la Seguretat
Social.
Pot ser de molta utilitat consultar el portal de la Seguretat Social (www.segsocial.es), especialment, la secció on es desenvolupa el règim especial de
treballadors autònoms:
www.segsocial.es/Internet_2/Trabajadores/Afiliacion/RegimenesQuieneslos10548/
RegimenEspecialdeTr32825/index.htm
© Mcgraw-Hill Education
277-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
7.
Tenint en compte la previsió de tresoreria de l’exemple treballat en aquesta
unitat, modifica-la considerant que des del principi la previsió de vendes és
la de l’escenari optimista.
8.
Imaginem que volem desenvolupar una idea de negoci: una agència de
viatges especialitzada en viatges per a famílies amb nens. Confecciona’n el
pla de màrqueting corresponent.
Resposta oberta. L’alumnat hauria de tenir present que el factor diferencial d’aquesta
idea de negoci és que ofereixen una activitat habitual (agència de viatges) però
especialitzada en un tipus de client molt concret: famílies amb nens. Per això s’ha de
tenir en compte les seves singularitats com a clients.
9.
Un altre dels serveis que presten els organismes públics per fomentar la
creació d’empreses és l’anomenat viver d’empreses. Fes una recerca sobre el
tema i confecciona un informe sobre els vivers d’empreses que hi ha a la
zona on vius on s’expliquin les característiques del servei que ofereixen.
Els vivers d’empreses són iniciatives públiques, normalment dels ajuntaments, per
fomentar la creació d’empreses, mitjançant l’oferta inicial d’un espai on centralitzen
els principals serveis que necessita una empresa a nivell d’oficina, recepció, sala de
reunions, etc., a més dels serveis d’assessorament especialitzat. Tot això a preus
reduïts i durant un temps aproximat de dos o tres anys per tal que el negoci vagi
agafant solidesa.
Per saber-ne més i per localitzar la xarxa de vivers d’empresa existents es pot
consultar el web la Generalitat de Catalunya:
xarxaempren.gencat.cat/ca/coneix-la-xarxa-empren/serveis-de-la-xarxaempren/coworkings-i-viver-dempreses/
© Mcgraw-Hill Education
278-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
10. En el cas que el VAN d’un projecte empresarial doni negatiu, què es pot fer
per millorar la viabilitat financera, és a dir, per tal que sigui positiu?
Si el VAN d’un projecte d’iniciativa empresarial és negatiu, llavors no té viabilitat
econòmica. Si volem que doni un resultat positiu, s’hauran de fer els canvis següents:
 Reduir l’import del desemborsament inicial, que sol ser el de les inversions inicials
necessàries per començar el negoci.
 Replantejar la quantia i/o la distribució dels fluxos de caixa per tal que siguin més
grans i de més durada.
11. Confecciona el pla d’empresa d’una de les idees de negoci següents:
a)
b)
c)
d)
Jardineria d’àtics.
Residència de gossos i animals de companyia.
Serveis de manteniment de la llar.
Algun altre que se t’acudeixi.
Recorda que en primer lloc hauries de decidir el tipus de negoci, pensar en
les seves característiques bàsiques i, posteriorment, començar a formular el
pla d’empresa.
Una vegada formulat el pla d’empresa, hauries d’exposar-lo oralment. Per
fer-ho, podries utilitzar un programa de presentacions (com ara l’Impress
del paquet integrat OpenOffice, el Keynote d’iWork o el Powerpoint de
MSOffice). El funcionament d’aquests programes et permet planificar una
presentació de diapositives mitjançant l’ordinador o un projector de vídeo. A
cada diapositiva cal que presentis els diferents apartats del teu pla
d’empresa, amb explicacions breus, taules o gràfics.
Per a més informació sobre aquests tipus de programes, pots consultar
http://es.openoffice.org/ o http://ca.openoffice.org/
Resposta oberta. Una pàgina interessant que fins i tot disposa d’una aplicació per fer
el pla d’empresa és Barcelona Activa:
https://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/
12. Llegeix l’article següent sobre la importància del pla d’empresa i, en acabat,
contesta aquestes preguntes:
 Vull muntar un negoci: Com trasllado la meva idea a un pla d’empresa?
(JAVIER ESCUDERO, ISABEL GARCÍA MÉNDEZ i RAFA GALÁN, Emprendedores, 23 de febrer
de 2018)
a) Creus que l’oportunitat és indispensable per la idea de negoci?
S’ha de considerar que bona part dels projectes d’iniciativa empresarial que han
tingut èxit és perquè els emprenedors han sabut detectar els buits existents en el
mercat i han aprofitat aquestes oportunitats. El repte és saber identificar les
oportunitats que hi ha en el mercat i la manera d’aprofitar-les.
b) Considera les deu preguntes que t’has de fer per elaborar el teu pla
d’empresa i classifica-les de major a menor importància, segons la teva
opinió.
Resposta oberta, ja que cada alumne pot tenir una preferència diferent. Una
proposta seria fer amb parelles aquesta activitat i, en acabat, que les diferents
© Mcgraw-Hill Education
279-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
parelles ho expliquessin de forma oral per tal de confrontar les diferents tries, tot
raonant i justificant cada classificació.
Comprova el teu nivell
1.
Dins del pla de màrqueting, sempre és necessari utilitzar la publicitat com a
instrument de promoció?
a) Sí, sempre. És indispensable.
b) No, encara que gairebé sempre és una de les eines emprades.
c) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de producte.
d) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de distribució.
2.
El fet que una empresa tingui pèrdues en el primer exercici de vida és una
mostra que el negoci no és gens viable?
a) Sí, sempre.
b) No, mai.
c) No sempre, ja que sovint l’empresa, en els primers períodes, encara no ha pogut
desenvolupar la seva capacitat i satisfer suficients clients potencials.
d) No, no té res a veure amb l’èxit i la supervivència de l’empresa.
3.
Si en estudiar la viabilitat financera, el VAN dona un resultat negatiu, què
hem de fer?
a) No passa res, és un indicador sense importància.
b) Atesa la no-viabilitat del projecte, haurem de replantejar-lo acuradament per
evitar aquest resultat.
c) Res, ja que és una bona viabilitat.
d) Té fàcil solució, només cal que els socis hi posin més capital.
4.
Una de les característiques fonamentals de la forma jurídica societat
anònima és:
a) La responsabilitat limitada dels socis.
b) La responsabilitat il·limitada dels socis.
c) La responsabilitat limitada dels socis a 60 000 €.
d) La responsabilitat limitada dels socis a 3 000 €.
5.
Quan plantegem l’estudi de mercat, hem de concretar quins són els clients
potencials del nostre negoci. Quins són aquests clients potencials?
a) Aquells que tenen prou poder adquisitiu per adquirir el nostre producte.
b) Tota la població de la zona.
c) Aquells que tenen com a necessitat el consum del nostre producte.
d) Aquells a qui els agrada el nostre producte.
© Mcgraw-Hill Education
280-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
6.
El pla d’empresa
Per quina raó és important fer un estudi de la competència?
a) Per copiar tot el que fan.
b) Per no fer res del que fan.
c) Per obtenir informació sobre les característiques de les empreses competidores
que siguin d’utilitat per definir la nostra estratègia competitiva.
d) Per copiar la campanya publicitària.
7.
Estem realitzant l’anàlisi DAFO del nostre projecte empresarial i observem
que tenim molta competència en el nostre negoci. Això què significa?
a) Dins dels factors externs és una amenaça.
b) Dins dels factors interns és una amenaça.
c) Dins dels factors externs és una debilitat.
d) Dins dels factors externs és una oportunitat.
8.
Si calculant la TIR del nostre projecte empresarial ens dona 2,35 %, què
implica pel que fa a la viabilitat financera? Considerem que el tipus d’interès
de mercat en aquest moment és del 7 %.
a) Manca de viabilitat.
b) Molt bona viabilitat.
c) No influeix en la viabilitat.
d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte; l’únic que hem de
fer és confeccionar un bon pla de màrqueting.
9.
I si, per al cas anterior, la TIR donés un resultat de 35 %, què significaria?
a) Manca de viabilitat.
b) Que l’empresa tindrà pocs problemes de finançament.
c) Molt bona viabilitat.
d) És indiferent, això no seria una dada negativa del nostre projecte; l’únic que
hauríem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting.
10. Si en calcular el llindar de rendibilitat (punt mort o punt d’equilibri) ens
adonem que dona un resultat que és inviable, atesa la capacitat productiva,
què podem fer per reduir-lo fins a nivells factibles?
a) Reduir el preu de venda del producte.
b) Reduir els costos fixos.
c) Augmentar els costos fixos.
d) No s’hi pot fer res.
© Mcgraw-Hill Education
281-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa
Prepara la prova
1.
Creus que la localització d’un negoci és sempre una dada important per a un
projecte d’iniciativa empresarial? Raona la resposta. (1 punt)
La localització del negoci és en la majoria dels casos, un aspecte molt rellevant per
assolir l’èxit del projecte d’iniciativa empresarial, per raons diverses: per proximitat
als compradors, per proximitat a les fonts de subministraments o per proximitat a les
xarxes logístiques que permeten la distribució del producte.
En canvi, existeixen empreses per a les quals la localització del negoci no és gens
rellevant. Pot ser el cas d’aquelles empreses que donen serveis de forma virtual a
través d’Internet, empreses de pintors, empreses de rehabilitacions de façanes…
2.
Per quina raó creus que el total del pla d’inversió ha de coincidir amb el total
del pla de finançament? Podria ser que fossin diferents? (1 punt)
Per definició, el total del pla d’inversió sempre ha de ser igual al total del pla de
finançament, ja que, d’una banda, s’està avaluant el valor total de les inversions que
ha de realitzar l’empresa, i de l’altra, s’estan estudiant les fonts de finançament a
l’abast per poder realitzar aquestes inversions.
3.
Considera el barri o la ciutat on vius i pensa quins tipus de negocis seria
factible obrir-hi. Podries començar amb una pluja d’idees i després
seleccionar aquelles cinc que creus que poden ser més interessants. Per
finalitzar, confecciona un quadre resum amb els factors a favor i en contra
de les cinc idees candidates. (2 punts)
Resposta oberta. L’alumnat ha de tenir en compte que al fer una pluja d’idees,
també coneguda com a brainstorming, poden sortir idees absurdes o sense sentit. Cal
no rebutjar-les d’entrada, ja que a vegades poden ser la llavor d’una altra idea més
factible i molt creativa.
4.
La forma jurídica societat limitada nova empresa (SLNE) aporta una sèrie
d’avantatges. Fes un resum de quines són. A continuació investiga quines
són les característiques de la forma jurídica cooperativa (COOP), compara-la
amb l’anterior i determina en quins casos l’una és més indicada que l’altra.
(2 punts)
La societat limitada nova empresa (SLNE) és un cas particular d’una societat limitada
que fonamentalment té com a finalitat afavorir la creació d’empreses mitjançant una
simplificació dels tràmits de constitució. Les principals característiques són:

És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada (SRL).

El seu capital social està dividit en participacions socials i la responsabilitat davant
de tercers està limitada al capital aportat.

El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a cinc, els
quals han de ser persones físiques. La societat limitada de nova empresa
unipersonal està permesa.

El nombre de socis es pot incrementar amb la transmissió de participacions
socials. Si com a conseqüència de la transmissió són persones jurídiques les que
adquireixen les participacions socials, aquestes han de ser alienades a favor de
persones físiques en un termini màxim de tres mesos.
© Mcgraw-Hill Education
282-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
El pla d’empresa

El capital social mínim, que s’ha de desemborsar íntegrament mitjançant
aportacions dineràries en el moment de constituir la societat, és de 3.012 €, i el
màxim de 120.202 €.

L’objecte social és genèric, per permetre més flexibilitat en el desenvolupament de
les activitats empresarials sense necessitat de modificar els estatuts de la societat.

La denominació social està composta pels cognoms i el nom d’un dels socis més
un codi alfanumèric únic (ID-CIRCE).

Es poden utilitzar uns estatuts socials orientatius que redueixen els temps de
notaris i registradors a un màxim de 24 hores cada un.

Dues formes de constitució: telemàtica i presencial.

Els òrgans socials són una junta general de socis i un òrgan d’administració
unipersonal o pluripersonal.

Poden continuar les seves operacions en forma d’SRL amb l’acord de la junta
general i l’adaptació dels estatuts.

Pot disposar d’un model comptable adaptat a la realitat de les microempreses que
compleix les obligacions d’informació comptable i fiscal i que serveix com a eina
de gestió.
Es pot obtenir informació sobre les cooperatives a la pàgina web de la Confederació
Catalana de Cooperatives (COOPCAT). A més d’explicar què és una organització
empresarial sense afany de lucre, que engloba a totes les cooperatives de Catalunya,
també descriu amb detall què és, com funciona i què caracteritza a una cooperativa:
https://www.cooperativescatalunya.coop.
Segons COOPCAT una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han
agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques,
socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió
democràtica
(https://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/elmodel-cooperatiu/que-es-una-cooperativa).
Una cooperativa presenta una sèrie de característiques bàsiques:

Els socis poden ser persones físiques i/o jurídiques.

La responsabilitat dels socis és limitada als fons aportats en forma de capital.

El capital mínim el fixa cada cooperativa en els seus estatuts.

La raó social és societat cooperativa o S.COOP.

El 30% dels excedents obtinguts (guanys) s’han de destinar al Fons de Reserva.

Tributen per l’impost de societats.
També es pot consultar el procés de creació d’una cooperativa en el portal AraCoop:
http://aracoop.coop/wpcontent/uploads/Guia_practica_constitucio_cooperativa.pdf
Si ho comparem amb les característiques de una SLNE, les principals diferències són
el capital màxim i el mínim, la forma de creació i el funcionament estatutari.
Una cooperativa serà preferible a una SLNE quan l’objectiu de l’empresa no sigui el
negoci en sí mateix, sinó quan hi hagi un objectiu social i una preocupació directa pel
benestar dels seus socis.
© Mcgraw-Hill Education
283-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
13
5.
El pla d’empresa
Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat: (2
punts)
a) Si un negoci adopta la forma jurídica de societat anònima els socis tenen una
responsabilitat limitada a 60 000 €.
b) El llindar de rendibilitat o punt mort és un indicador de la viabilitat econòmica d’un
projecte empresarial.
c) Si estudiant la viabilitat financera d’un projecte empresarial calculem el VAN i
resulta un valor positiu, vol dir que és viable.
d) L’anàlisi DAFO estudia la viabilitat comercial d’un projecte empresarial.
6.
Llegeix el text següent i contesta les preguntes que es proposen a
continuació: (2 punts)
 La bombolla de l’emprenedoria: poques startups al garatge i molta ruïna
personal (JOSÉ PRECEDO, eldiario.es, 25 de març de 2018 [adaptació])
a) Fes un resum del text i explica la idea fonamental del seu autor.
La tesi fonamental del text és que a vegades es té una idea massa idealitzada de
la creació d’un negoci, influenciada per casos reals que solen ser molt atípics i
excepcionals. El més habitual és que la gran majoria d’idees fracassin a causa del
gran conjunt d’amenaces i riscos que existeixen.
b) Quina relació creus que hi ha entre la capacitat d’afrontar riscos que
hauria de tenir un emprenedor i la probabilitat d’èxit del seu projecte
d’iniciativa empresarial?
La capacitat d’afrontar riscos i gestionar aquesta amenaça amb tranquil·litat i
paciència és fonamental per tenir alguna opció d’èxit empresarial. D’alguna
manera serveix per prendre consciència de les dificultats i per ser prudent en les
decisions.
c) Hi té alguna relació també la perseverança i la tolerància al fracàs? Raona
la resposta.
La tolerància al fracàs necessita una bona dosi de perseverança per poder afrontar
les amenaces i les incerteses que es troba una nova empresa en un entorn molt
hostil. Aquesta resistència crea una mena de capacitat a llarg termini que fa que
els emprenedors vagin aprenent de les errades i de les adversitats que es van
trobant, i tot plegat serveix per poder aprofitar les poques oportunitats de negoci
que es poden trobar.
© Mcgraw-Hill Education
284-1
Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
Descargar
Colecciones de estudio