Subido por eloibadia99

Resum APA

Anuncio
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
TEMA 1: Què és la política?
La política és un tema amb diferents sentits i controvertit ja que pot ser:


POSITIU: llibertat, justícia, igualtat, pau, seguretat, benestar, bé comú.
NEGATIU: responsable de molts mals.
Definicions de la política:
 La política com a control sobre les persones, l’important és el poder que
es te sobre les persones, el mitja d’aconseguir-lo no es important
(Maquiavel)
 La política com a activitat desenvolupada mitjançant un sistema
d’institucions publiques (Weber:”Por la política entendemos solamente la
dirección o la influencia sobre la dirección de una asociación política, es
decir, en nuestro tiempo, de un Estado. Política significará, para
nosotros, la aspiración a participar en el poder o a influir en la
distribución del poder entre los distintos Estados, o, dentro de un mismo
Estado, entre los distintos grupos de hombres que lo componen. Quien
hace política aspira al poder; al poder como medio para la consecución
de otros fines (idealistas o egoístas) o al poder por el poder, para gozar
del sentimiento de prestigio que él confiere”)
 La política com a activitat dirigida per valors d’ordre i equilibri social
(Aristòtil, Locke)
 La política com a atribució de bens públics (Hume, Smith)explica el
comportament de les persones envers un bé comú.
 La política com a activitat vinculada a la defensa de la comunitat contra
l’amenaça exterior (Schitt) a lo modo Trump.
Objectius de la política:

La política com a gestió de conflictes socials/politics
L’esser humà te la
necessitat de la
convivència
Diferencies i
desigualtats
socials
El conflicte és gestiona,
no es soluciona; moltes
vegades el conflicte és
la eina del canvi (model
de pensament
d’esquerres)
La necessitat de convivència crea diferencies i desigualtats socials, per
tant tenim un risc de conflicte que ens genera una incertesa sobre el
futur i ens mou a buscar seguretat/llibertat. La solució per adoptar
decisions que gestionin aquesta situació ens la brinda la política en
forma de normes per regular les persones
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Esquema:
Etapes de la politització d’una diferencia social:
Incertesa
sobre el
futur
Risc de
conflictes
Cerca de
seguretat
/llibertat
POLÍTICA
Construcció/definició d’un problema (objectiu de la politica):
Identificació
desigualtat
social com a
problema
Presa de
consciencia
col·lectiva
Mobilització
suport
demandes i
respostes
El conflicte es
trasllada a
l'escenari públic
Situació
problematica
Problema
social
Problema
públic
Política
pública

La fase de definició
acaba amb una
hipòtesi causal
compartida per la
majoria d’agents
implicats
La política (cooperació i coerció) per a la provisio de bens públics
La política és útil per resoldre situacions de relació entre persones per
igualar el dret a gaudir d’allò que es de tothom i per a tothom, dret que
queda tocat tal i com es veu en la “tragèdia dels comuns”  TEMA 2
TEMA 2: La tragèdia dels comuns (La política
(cooperació i coerció) per a la provisió de bens públics)
De què parlem quan ens referim a “bens comuns”?
Estaríem referint-nos a béns, recursos, que més enllà de la propietat o de la
pertinença, assumeixen, per la seva pròpia vocació natural i econòmica,
funcions d’interès social, servint directament els interessos de la col·lectivitat i
de les persones que la componen. És rival i no-excloent
 superar la forma de racionalitat binària: propietat pública i privada
 és parlar de “necessitats”
 no són transmissibles
 no són universals
 La seva exclusivitat és més difícil – bens comunals
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Tragèdia dels comuns (Harding, G.)
Preferències individuals
Individu 2
Tenir cura
No tenir cura
Tenir cura
2a/2a
1a/4a
Individu 1
No tenir cura
4a/1a
3a/3a
La teoria del joc, ens explica a treves d’exemples, com el del dilema del
presoner o com la tragèdia dels comuns, que en el moment que ens trobem
una situació on les persones em de conviure i cooperar per alguna cosa que
ens serveix a tots, el nostre comportament tendeix a distanciar-se de l’opció
més òptima per a tots i acceptar la que millor resultat ens dóna a nosaltres com
a particulars, les preferències individuals i de seguici del màxim benefici
s’apoderen de nosaltres. Aquest manera (racional) de pensar ens porta a
buscar solucions per a que tots vetllem “per tenir cura de les pastures” i així tots
tinguem el màxim benefici comú, aquestes maneres són (Quines solucions hi
ha per a per a les diferències 1a/4a i 4a/1a?):
La privatització dels bens comuns (F. Smith)
La gestió privada ens permet dividir les pastures i atorgar drets de propietat
sobreparts dividides del conjunt total i així assegurar que tothom restableixi els
incentius per a la millora, perquè tothom voldrà fer bé la seva part. A més,
fomenta l’experimentació i permet un augment de la productivitat.
El que podríem qüestionar d’aquest solució, és si el fet de poder revendre la
parcel·la realment incentiva a tenir-ne cura o si no la cuido i em paguen menys
ja em conformo. A part la privatització realment equival a la internalització dels
costos i externalitats?
Esquema:
1. Organitzar una gestió política de les pautes comunals, comporta:
 Necessitat de crear un organisme públic supervisor (APP)

L’administració ha de crear forces de coacció

Els funcionaris, no volen el canvi

L’administració publica també busca un benefici

L’administració busca la innovació
 Manca d’incentius per invertir en les pastures
 “Politització” de la gestió i conflictes potencials
2. Organitzar una gestió privada permet:
 Divisió de les pastures i atorgament de drets de propietat sobre les
parcel·les assegura el restabliment dels incentius per a la millora
 Fomenta l’experimentació i permet un augment progressiu de la
productivitat.
EXEMPLE DE LA PRIVATITZACIÓ DEL BOSC
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Autogestió i autoregulació (Ostrom, Dietz, Stern)
Suposa un intent de vèncer la dicotomia de públic-privat i fa front al problema
de l’administració publica com és la presa de decisions dels de dalt pels de baix
sense tenir informació real (sense saber que és el fet d’estar a baix). Proposa
una presa de decisions en xarxa, adaptant la governança dels bens comuns a
sistemes complexos i que d’aquesta manera es faciliti: informació adequada
sobre la decisió, la interpretació dels conflictes (d’interessos) com a processos
d’aprenentatge, l’acompliment de les normes (combinant instruments coercitius
i no coercitius), la provisió d’infraestructures per a la cerca d’informació i
aplicació de noves tecnologies i mecanismes d’adaptació al canvi.
El camí per aconseguir estructures/processos de governança ADAPTATIVA,
es fa seguint les estratègies de:



Basar-se en la deliberació analítica (diàleg entre fonts)
Construir xarxes d’actors polítics a multinivell
Utilitzar varietat d’instruments institucionals (jerarquies,
mercats,institucions d’autogovern...)
Esquema:
1. Intent de superar la dicotomia públic/privat
Principis que caracteritzen als
2. Proposen la governança adaptativa dels “bens
béns comuns (OSTROM):
comuns” en sistemes complexos que faciliti:
-Delimitació de fronteres

La provisió d’informació adequada
-El context
-Els mètodes de decisió col·lectiva

La interpretació dels conflictes
-El control
(d’interessos) a processos d’aprenentatge
-Les sancions

L’acompliment de les normes (combinar)
-Resolució de conflictes
3. Les estratègies per a aconseguir
-Reconeixement de l’autorganització
estructures/processos de governança d’aquest
-Organització multiescalar
tipus poden ser les següents:

Basar-se en la deliberació analítica (diàleg entre científics, politics i
usuaris)

Construir xarxes d’actors politics multinivell

Utilitzar una varietat d’instruments institucionals (jerarquies, mercat,
institucions d’autogovern)
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Segons els autors aquesta manera de gestionar la privatització dels bens
comuns es eficaç, eficient i legítim
• Democracia
representativa
• Un sistema de
govern en què
el pobledelega
la sobirania en
autoritats triades de
forma periòdica per
mitjà
d'eleccions lliures.
Aquestes autoritats
en teoria han
d'actuar en
representació dels
interessos de
la ciutadania que els
tria per representarlos.
• Democracia
deliberativa/
consultiva
• Busca complementar
la noció de
democràcia
representativa a l'ús
mitjançant l'adopció
d'un procediment
col·lectiu de presa de
decisions polítiques
que inclogui la
participació activa de
tots els
potencialment
afectats per
aquestes decisions, i
que estaria basat en
el principi de la
deliberació, que
implica
l'argumentació i
discussió pública de
les diverses
propostes
• Democracia
participativa
• Els votants, voten
per un/uns ambits els
quals escolleixen
(s'aplica per voluntat
politica)
•democràcia on
els ciutadans tenen
una major participació
en la presa de
decisions polítiques
que els hi atorga
tradicionalment
la democràcia
representativa. Pot
definir-se amb una
major precisió com un
model polític que
facilita als ciutadans la
seva capacitat
d'associar-se,
organitzar-se, i decidir
en assemblea de tal
manera que puguin
exercir una pressió i
influència directa en
les decisions polítiques
i socials.
• Democracia
radical
• Tipus de democracia
el qual actua per tal
de crar moviments ,
per aturar i frenar la
democracia
representativa
TEMA 3: Política i poder polític
Anem a analitzar que vol dir política/poder polític, com es manifesta i com es
legitima. Té poder aquell que és capaç de canviar el comportament d’alguna
persona en contra de la seva voluntat (no sempre); el poder es la capacitat de
prendre decisions en nom d’aquelles persones que atorguen a una altra
persona determinada aquest rol. Per això podem interpreta el poder com:
 Poder com a recurs (una cosa que es té)
L’important és apoderar-se’n, com administrar-lo i com controlar-lo; és
obvi doncs que el poder està associat a un element d’imposició (tant
límits com decisions), d’aquí que no sigui exclusiu i estigui distribuït
desigualment  Conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos:
 Econòmics: permeten compensar o penalitzar els actes i comprar
altres recursos.
 De coacció: faculten per limitar o anul·lar la lliure decisió dels
demés , podríem dir que són els recursos jurídics.
 Simbòlics: proporcionen la capacitat d’explicar la realitat social
(informació, cultura, religió o el dret)
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
ESQUEMA:
El PODER és una cosa que es té o es posseeix
Allò important és:
1r. com apoderar-se del PODER
2n. com administrar el PODER
3r. qui el controla (individus, grups classes o elits)
Està associat a un element d’imposició : capacitat d’imposar límits i
privacions a la capacitat de decisió dels altres, obligues a conductes
que no volem
El control del PODER no és exclusiu
Distribució desigualEl PODER no és un recurs en si mateix sinó la
conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos.
De quins recursos estem parlant?
a) econòmics: permeten recompensar o penalitzar els actes dels
altres
b) de la coacció: faculten per limitar o anular la lliure decisió dels
demés
c) simbòlics (la informació, la cultura, la religió o el dret):
proporcionen la capacitat d’explicar la realitat social (versió
favorable als propis interessos)
d) Qualsevol canvi en la distribució d’aquests recursos = canvis en
el control del PODER polític en el si de la comunitat
 Poder coma resultat d’una relació
L’important és estar ben situat i tindre’n una visió relacional, és a dir,
amb probabilitat que es produeixi certs canvis/resultats favorables per a
un actor a partir de la relació que té amb els altres. Una cosa porta a
l’altra,i si hi ha algú que imposa i domina, hi ha algú que accepta i acata.
ESQUEMA:
El PODER és una cosa que s’exerceix en funció de cada situació
Allò important és: estar ben situat o tenir una bona situació
És una oportunitat
Visió relacional, PODER relacional: probabilitat de que es produeixin
certs canvis/resultats favorables per un actor, a partir de la relació
que té aquest actor amb altres
Tots els actors aporten alguna cosa en la relació de poder:
a) uns manifesten imposició i predomini
b) els altres acceptació o acatament
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Si analitzem més profundament aquesta visió del poder, observem que el poder
té tres cares:



Unidimensional: capacitat de decantar la balança en un conflicte a favor
seu, de cara als seus interessos (conflicte explícit i real i interessos
polítics)
Bidimensional: capacitat de crear o inhibir un conflicte latent segons la
conveniència dels resultats a que porta aquest (no cal que el conflicte
sigui explícit i els interessos no tenen perquè estar definits)
Tridimensional: convèncer als integrants d’un conflicte que els interessos
d’uns són els interessos dels altres.
Resulta que aquestes tres components del poder es poden exercir a través de
(1) la coacció/amenaça, mitjançant la força i buscant generar temor a l’altre; (2)
la influència, mitjançant la persuasió i buscant generar convenciment; (3)
l’autoritat, mitjançant la reputació i el consell vol generar confiança i acceptació.
D’on prové la legitimitat?
És molt important, ja que com més justa i legítima sembli una decisió menys
resistència genera. Podem definir legitimitat coma a capacitat per a aconseguir
que siguin acceptats els límits que tot poder imposa, que hi hagi
reconeixement. Aquest s’aconsegueix a través de:



La tradició: El poder es justifica perquè s’ajusta als usos i costums,
perquè tota la vida s’ha fet així i és qüestió d’herència.
La racionalitat: El poder es justifica en base a l’argumentació, si hi ha
una adequació entre fins i mitjans. Importància de l’argumentació tècnica
(tecnocràcia).
El carisma: El poder es justifica perquè que l’ostenta té unes aptituds
personals molt atractives i adequades, això et permet prendre decisions
no basades en la tradició ni la raó.
 Podríem parlar d’una 4ta manera, el rendiment: El poder es fonaments
en el resultat de les seves pròpies actuacions (eficàcia/eficiència dels
governs/administracions)
Legalitat vs legitimitat


Legalitat: Evoca la conformitat d’un mandat o d’una institució amb la llei
Legitimitat: És més ampli que la legalitat i va més enllà de la llei escrita
En el cas perfecte, serien el mateix perquè la llei reflexa adequadament el
predomini del sistema dominant de valors socials legítims; però la realitat és
que una llei pot ser percebuda coma no-justa, per tant no legitima i aixó crea un
conflicte.
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS
Eric Tonijuan Clotet
Conclusió
Una decisió política (en la gestió d’un conflicte) serà aplicada amb menys
coacció si aquesta es percep com a legítima (sigui quina sigui la font de
legitimació).
Tanmateix l’evolució social porta a que el pes relatiu de les diferents fonts de
legitimació variï en el temps (més pes de les fonts de legitimació
legal/racional + eficiència en les societats post industrials i democràtiques).
TEMA 4: El sistema polític: actors polítics, institucions i
decisions
Els actors polítics són els que fan política. Quan ens trobem davant d’un
conflicte polític, els actors polítics, cadascun amb els seus recursos, creen o
segueixen unes regles (institucions) i prenen unes decisions en forma de
política pública per a gestionar-lo o resoldre’l.
Què entenem per actors polítics?
Els actors polític són individus, particulars o agrupats, que tenen consciència
d’un interès del qual se’n deriven uns objectius i unes estratègies que els
representin i els defensin davant una situació problemàtica. En molts casos, la
resolució d’aquest problema passa per la resposta o modificació d’una política
pública concreta, per tant, també podem definir els objectius a través de
l’elaboració o modificació de la política pública. Per entendre cada actor polític
hem de saber:



Amb quins recursos compta (jurídic, humà, econòmic, cognitiu,
organitzatiu, confiança, cronològic, patrimonial o de suport de la majoria)
Quins interessos tenen davant el problema o conflicte polític.
Quines lògiques, instruments o estratègies fan servir
Les decisions dels actors polítics durant el procés, depenen de: (1) la
posició formal: lloc que ocupa en el procés de presa de decisió; (2) els
sistemes de creences: paradigmes cognitius i marcs normatius; (3) els
interessos: les predisposicions i expectatives, criteris i motivacions; (4) les
habilitats: capacitats per posar en pràctica les idees pròpies de manera
eficaç i exitosa; (5) l’entorn d’oportunitats: defineix i condiciona les
possibilitats d’actuació dels actors
Tipus d’actors polítics segona l’agregació

Individuals: quan es tracta d’una firma (empresa) o algun expert, quan és
creador d’opinió pública o quan hi ha una organització (de caràcter
col·lectiu) al darrera.
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS


Eric Tonijuan Clotet
Col·lectius: quan parlem de l’Administració pública, d’una organització
empresarial, d’una plataforma o moviment social, d’un conglomerat
d’empreses d’un determinat sector, d’un sindicat de treballadors, d’un
partit polític a nivell municipal o estatal, etc...
Els actors polítics (col·lectius o individuals) poden dur a terme una acció
política més o menys convencional/institucional (representació,
participació, negociació, influència, coacció, manifestació, insubmissió,
acció directa, boicot...) però cal una organització (recursos) i uns
instruments que es posen al servei d’uns objectius (intencionalitat).
Tipus d’actors polítics segons comes mostren cara en fora:


Públics: actors polítics que legitimen les seves accions o decisions en la
seva representació democràtica: els càrrecs electes i els governs que
constitueixen a qualsevol nivell: municipal, autonòmic o regional, estatal
o supraestatal, actuen en representació de l’interès general.
L’Administració pública també s’haurà de considerar un actor polític
públic, al nivell que sigui (municipal, autonòmic o regional, estatal o
supraestatal).
En un procés de decisió política poden estar implicats diferents
governs/administracions (govern multinivell) amb diferents posicions o
interessos.
Dins d’una mateixa administració podem trobar diferents
posicions/interessos respecte d’un problema o temàtica a tractar
Posició d’un partit polític, cal diferenciar entre:
o la seva actuació/posició en tant que força política representada en
un govern
o la seva posició com a formació política
Privats: Actors polítics que no ostenten una representació política
(pública) en una institució (Govern/Adm.) Poden tenir caràcter
representatiu (sindicats, patronals, entitats) però no derivada d’eleccions
ciutadanes. Aquest caràcter representatiu (i col·lectiu) els pot donar més
legitimitat, més poder. Grau d’institucionalització molt variable:
(sindicats/patronals -> plataformes/moviments).S’acostuma a distingir
entre: grups d’interès (sectorials/causals) i moviments socials. En
general comparteixen les següents característiques: són associacions
voluntàries d’individus; mantenen una activitat més o menys estable;
comparteixen uns interessos i objectius (o una identitat); defineixen una
línia d’acció més o menys coordinada i organitzada.
Tipus:
o Grups d’interès: Es caracteritzen per ser associacions voluntàries
que tenen com a objectiu influir sobre el procés polític, per tal de
defensar uns interessos sectorials (propis d’un sector social o
econòmic) o generals:
ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS


Eric Tonijuan Clotet
Grup interès sectorials (patronals i sindicats)
Grup d’interès causals (pacifisme, ecologisme, drets
humans,...)
Estratègies: grups insider i outsider Instruments: persuasió i
informació, finançament partits polítics o càrrecs públics, accions
d’intimidació i coacció.
o Moviments socials:Actor polític col·lectiu que mobilitza i organitza
recursos per tal d’incidir en la gestió de conflictes polítics i socials
i/o aportar formes alternatives de concebre’ls.
Estratègies: molt rarament actuen com a insiders
Organització: menys formal i estable
 Xarxes d’acció col·lectiva crítiques
 Formes organitzatives més formals (Greenpeace)
 Grups d’acció amb un objectiu únic (NIMBY)
Objectius: menys concrets i orientats al canvi que a la influència
o Partits polítics
FALTA PART SOCIOGRAMES
Descargar
Fichas aleatorios
Prueba

4 Tarjetas Arthas Quinzel

test cards set

10 Tarjetas Антон piter

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

tarjeta del programa pfizer norvasc

0 Tarjetas joseyepezsumino

notas de enfermeria

0 Tarjetas Karen LCHB

Crear fichas