ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet TEMA 1: Què és la política? La política és un tema amb diferents sentits i controvertit ja que pot ser: POSITIU: llibertat, justícia, igualtat, pau, seguretat, benestar, bé comú. NEGATIU: responsable de molts mals. Definicions de la política: La política com a control sobre les persones, l’important és el poder que es te sobre les persones, el mitja d’aconseguir-lo no es important (Maquiavel) La política com a activitat desenvolupada mitjançant un sistema d’institucions publiques (Weber:”Por la política entendemos solamente la dirección o la influencia sobre la dirección de una asociación política, es decir, en nuestro tiempo, de un Estado. Política significará, para nosotros, la aspiración a participar en el poder o a influir en la distribución del poder entre los distintos Estados, o, dentro de un mismo Estado, entre los distintos grupos de hombres que lo componen. Quien hace política aspira al poder; al poder como medio para la consecución de otros fines (idealistas o egoístas) o al poder por el poder, para gozar del sentimiento de prestigio que él confiere”) La política com a activitat dirigida per valors d’ordre i equilibri social (Aristòtil, Locke) La política com a atribució de bens públics (Hume, Smith)explica el comportament de les persones envers un bé comú. La política com a activitat vinculada a la defensa de la comunitat contra l’amenaça exterior (Schitt) a lo modo Trump. Objectius de la política: La política com a gestió de conflictes socials/politics L’esser humà te la necessitat de la convivència Diferencies i desigualtats socials El conflicte és gestiona, no es soluciona; moltes vegades el conflicte és la eina del canvi (model de pensament d’esquerres) La necessitat de convivència crea diferencies i desigualtats socials, per tant tenim un risc de conflicte que ens genera una incertesa sobre el futur i ens mou a buscar seguretat/llibertat. La solució per adoptar decisions que gestionin aquesta situació ens la brinda la política en forma de normes per regular les persones ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Esquema: Etapes de la politització d’una diferencia social: Incertesa sobre el futur Risc de conflictes Cerca de seguretat /llibertat POLÍTICA Construcció/definició d’un problema (objectiu de la politica): Identificació desigualtat social com a problema Presa de consciencia col·lectiva Mobilització suport demandes i respostes El conflicte es trasllada a l'escenari públic Situació problematica Problema social Problema públic Política pública La fase de definició acaba amb una hipòtesi causal compartida per la majoria d’agents implicats La política (cooperació i coerció) per a la provisio de bens públics La política és útil per resoldre situacions de relació entre persones per igualar el dret a gaudir d’allò que es de tothom i per a tothom, dret que queda tocat tal i com es veu en la “tragèdia dels comuns” TEMA 2 TEMA 2: La tragèdia dels comuns (La política (cooperació i coerció) per a la provisió de bens públics) De què parlem quan ens referim a “bens comuns”? Estaríem referint-nos a béns, recursos, que més enllà de la propietat o de la pertinença, assumeixen, per la seva pròpia vocació natural i econòmica, funcions d’interès social, servint directament els interessos de la col·lectivitat i de les persones que la componen. És rival i no-excloent superar la forma de racionalitat binària: propietat pública i privada és parlar de “necessitats” no són transmissibles no són universals La seva exclusivitat és més difícil – bens comunals ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Tragèdia dels comuns (Harding, G.) Preferències individuals Individu 2 Tenir cura No tenir cura Tenir cura 2a/2a 1a/4a Individu 1 No tenir cura 4a/1a 3a/3a La teoria del joc, ens explica a treves d’exemples, com el del dilema del presoner o com la tragèdia dels comuns, que en el moment que ens trobem una situació on les persones em de conviure i cooperar per alguna cosa que ens serveix a tots, el nostre comportament tendeix a distanciar-se de l’opció més òptima per a tots i acceptar la que millor resultat ens dóna a nosaltres com a particulars, les preferències individuals i de seguici del màxim benefici s’apoderen de nosaltres. Aquest manera (racional) de pensar ens porta a buscar solucions per a que tots vetllem “per tenir cura de les pastures” i així tots tinguem el màxim benefici comú, aquestes maneres són (Quines solucions hi ha per a per a les diferències 1a/4a i 4a/1a?): La privatització dels bens comuns (F. Smith) La gestió privada ens permet dividir les pastures i atorgar drets de propietat sobreparts dividides del conjunt total i així assegurar que tothom restableixi els incentius per a la millora, perquè tothom voldrà fer bé la seva part. A més, fomenta l’experimentació i permet un augment de la productivitat. El que podríem qüestionar d’aquest solució, és si el fet de poder revendre la parcel·la realment incentiva a tenir-ne cura o si no la cuido i em paguen menys ja em conformo. A part la privatització realment equival a la internalització dels costos i externalitats? Esquema: 1. Organitzar una gestió política de les pautes comunals, comporta: Necessitat de crear un organisme públic supervisor (APP) L’administració ha de crear forces de coacció Els funcionaris, no volen el canvi L’administració publica també busca un benefici L’administració busca la innovació Manca d’incentius per invertir en les pastures “Politització” de la gestió i conflictes potencials 2. Organitzar una gestió privada permet: Divisió de les pastures i atorgament de drets de propietat sobre les parcel·les assegura el restabliment dels incentius per a la millora Fomenta l’experimentació i permet un augment progressiu de la productivitat. EXEMPLE DE LA PRIVATITZACIÓ DEL BOSC ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Autogestió i autoregulació (Ostrom, Dietz, Stern) Suposa un intent de vèncer la dicotomia de públic-privat i fa front al problema de l’administració publica com és la presa de decisions dels de dalt pels de baix sense tenir informació real (sense saber que és el fet d’estar a baix). Proposa una presa de decisions en xarxa, adaptant la governança dels bens comuns a sistemes complexos i que d’aquesta manera es faciliti: informació adequada sobre la decisió, la interpretació dels conflictes (d’interessos) com a processos d’aprenentatge, l’acompliment de les normes (combinant instruments coercitius i no coercitius), la provisió d’infraestructures per a la cerca d’informació i aplicació de noves tecnologies i mecanismes d’adaptació al canvi. El camí per aconseguir estructures/processos de governança ADAPTATIVA, es fa seguint les estratègies de: Basar-se en la deliberació analítica (diàleg entre fonts) Construir xarxes d’actors polítics a multinivell Utilitzar varietat d’instruments institucionals (jerarquies, mercats,institucions d’autogovern...) Esquema: 1. Intent de superar la dicotomia públic/privat Principis que caracteritzen als 2. Proposen la governança adaptativa dels “bens béns comuns (OSTROM): comuns” en sistemes complexos que faciliti: -Delimitació de fronteres La provisió d’informació adequada -El context -Els mètodes de decisió col·lectiva La interpretació dels conflictes -El control (d’interessos) a processos d’aprenentatge -Les sancions L’acompliment de les normes (combinar) -Resolució de conflictes 3. Les estratègies per a aconseguir -Reconeixement de l’autorganització estructures/processos de governança d’aquest -Organització multiescalar tipus poden ser les següents: Basar-se en la deliberació analítica (diàleg entre científics, politics i usuaris) Construir xarxes d’actors politics multinivell Utilitzar una varietat d’instruments institucionals (jerarquies, mercat, institucions d’autogovern) ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Segons els autors aquesta manera de gestionar la privatització dels bens comuns es eficaç, eficient i legítim • Democracia representativa • Un sistema de govern en què el pobledelega la sobirania en autoritats triades de forma periòdica per mitjà d'eleccions lliures. Aquestes autoritats en teoria han d'actuar en representació dels interessos de la ciutadania que els tria per representarlos. • Democracia deliberativa/ consultiva • Busca complementar la noció de democràcia representativa a l'ús mitjançant l'adopció d'un procediment col·lectiu de presa de decisions polítiques que inclogui la participació activa de tots els potencialment afectats per aquestes decisions, i que estaria basat en el principi de la deliberació, que implica l'argumentació i discussió pública de les diverses propostes • Democracia participativa • Els votants, voten per un/uns ambits els quals escolleixen (s'aplica per voluntat politica) •democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que els hi atorga tradicionalment la democràcia representativa. Pot definir-se amb una major precisió com un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se, organitzar-se, i decidir en assemblea de tal manera que puguin exercir una pressió i influència directa en les decisions polítiques i socials. • Democracia radical • Tipus de democracia el qual actua per tal de crar moviments , per aturar i frenar la democracia representativa TEMA 3: Política i poder polític Anem a analitzar que vol dir política/poder polític, com es manifesta i com es legitima. Té poder aquell que és capaç de canviar el comportament d’alguna persona en contra de la seva voluntat (no sempre); el poder es la capacitat de prendre decisions en nom d’aquelles persones que atorguen a una altra persona determinada aquest rol. Per això podem interpreta el poder com: Poder com a recurs (una cosa que es té) L’important és apoderar-se’n, com administrar-lo i com controlar-lo; és obvi doncs que el poder està associat a un element d’imposició (tant límits com decisions), d’aquí que no sigui exclusiu i estigui distribuït desigualment Conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos: Econòmics: permeten compensar o penalitzar els actes i comprar altres recursos. De coacció: faculten per limitar o anul·lar la lliure decisió dels demés , podríem dir que són els recursos jurídics. Simbòlics: proporcionen la capacitat d’explicar la realitat social (informació, cultura, religió o el dret) ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet ESQUEMA: El PODER és una cosa que es té o es posseeix Allò important és: 1r. com apoderar-se del PODER 2n. com administrar el PODER 3r. qui el controla (individus, grups classes o elits) Està associat a un element d’imposició : capacitat d’imposar límits i privacions a la capacitat de decisió dels altres, obligues a conductes que no volem El control del PODER no és exclusiu Distribució desigualEl PODER no és un recurs en si mateix sinó la conseqüència de la disponibilitat d’altres recursos. De quins recursos estem parlant? a) econòmics: permeten recompensar o penalitzar els actes dels altres b) de la coacció: faculten per limitar o anular la lliure decisió dels demés c) simbòlics (la informació, la cultura, la religió o el dret): proporcionen la capacitat d’explicar la realitat social (versió favorable als propis interessos) d) Qualsevol canvi en la distribució d’aquests recursos = canvis en el control del PODER polític en el si de la comunitat Poder coma resultat d’una relació L’important és estar ben situat i tindre’n una visió relacional, és a dir, amb probabilitat que es produeixi certs canvis/resultats favorables per a un actor a partir de la relació que té amb els altres. Una cosa porta a l’altra,i si hi ha algú que imposa i domina, hi ha algú que accepta i acata. ESQUEMA: El PODER és una cosa que s’exerceix en funció de cada situació Allò important és: estar ben situat o tenir una bona situació És una oportunitat Visió relacional, PODER relacional: probabilitat de que es produeixin certs canvis/resultats favorables per un actor, a partir de la relació que té aquest actor amb altres Tots els actors aporten alguna cosa en la relació de poder: a) uns manifesten imposició i predomini b) els altres acceptació o acatament ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Si analitzem més profundament aquesta visió del poder, observem que el poder té tres cares: Unidimensional: capacitat de decantar la balança en un conflicte a favor seu, de cara als seus interessos (conflicte explícit i real i interessos polítics) Bidimensional: capacitat de crear o inhibir un conflicte latent segons la conveniència dels resultats a que porta aquest (no cal que el conflicte sigui explícit i els interessos no tenen perquè estar definits) Tridimensional: convèncer als integrants d’un conflicte que els interessos d’uns són els interessos dels altres. Resulta que aquestes tres components del poder es poden exercir a través de (1) la coacció/amenaça, mitjançant la força i buscant generar temor a l’altre; (2) la influència, mitjançant la persuasió i buscant generar convenciment; (3) l’autoritat, mitjançant la reputació i el consell vol generar confiança i acceptació. D’on prové la legitimitat? És molt important, ja que com més justa i legítima sembli una decisió menys resistència genera. Podem definir legitimitat coma a capacitat per a aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa, que hi hagi reconeixement. Aquest s’aconsegueix a través de: La tradició: El poder es justifica perquè s’ajusta als usos i costums, perquè tota la vida s’ha fet així i és qüestió d’herència. La racionalitat: El poder es justifica en base a l’argumentació, si hi ha una adequació entre fins i mitjans. Importància de l’argumentació tècnica (tecnocràcia). El carisma: El poder es justifica perquè que l’ostenta té unes aptituds personals molt atractives i adequades, això et permet prendre decisions no basades en la tradició ni la raó. Podríem parlar d’una 4ta manera, el rendiment: El poder es fonaments en el resultat de les seves pròpies actuacions (eficàcia/eficiència dels governs/administracions) Legalitat vs legitimitat Legalitat: Evoca la conformitat d’un mandat o d’una institució amb la llei Legitimitat: És més ampli que la legalitat i va més enllà de la llei escrita En el cas perfecte, serien el mateix perquè la llei reflexa adequadament el predomini del sistema dominant de valors socials legítims; però la realitat és que una llei pot ser percebuda coma no-justa, per tant no legitima i aixó crea un conflicte. ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Conclusió Una decisió política (en la gestió d’un conflicte) serà aplicada amb menys coacció si aquesta es percep com a legítima (sigui quina sigui la font de legitimació). Tanmateix l’evolució social porta a que el pes relatiu de les diferents fonts de legitimació variï en el temps (més pes de les fonts de legitimació legal/racional + eficiència en les societats post industrials i democràtiques). TEMA 4: El sistema polític: actors polítics, institucions i decisions Els actors polítics són els que fan política. Quan ens trobem davant d’un conflicte polític, els actors polítics, cadascun amb els seus recursos, creen o segueixen unes regles (institucions) i prenen unes decisions en forma de política pública per a gestionar-lo o resoldre’l. Què entenem per actors polítics? Els actors polític són individus, particulars o agrupats, que tenen consciència d’un interès del qual se’n deriven uns objectius i unes estratègies que els representin i els defensin davant una situació problemàtica. En molts casos, la resolució d’aquest problema passa per la resposta o modificació d’una política pública concreta, per tant, també podem definir els objectius a través de l’elaboració o modificació de la política pública. Per entendre cada actor polític hem de saber: Amb quins recursos compta (jurídic, humà, econòmic, cognitiu, organitzatiu, confiança, cronològic, patrimonial o de suport de la majoria) Quins interessos tenen davant el problema o conflicte polític. Quines lògiques, instruments o estratègies fan servir Les decisions dels actors polítics durant el procés, depenen de: (1) la posició formal: lloc que ocupa en el procés de presa de decisió; (2) els sistemes de creences: paradigmes cognitius i marcs normatius; (3) els interessos: les predisposicions i expectatives, criteris i motivacions; (4) les habilitats: capacitats per posar en pràctica les idees pròpies de manera eficaç i exitosa; (5) l’entorn d’oportunitats: defineix i condiciona les possibilitats d’actuació dels actors Tipus d’actors polítics segona l’agregació Individuals: quan es tracta d’una firma (empresa) o algun expert, quan és creador d’opinió pública o quan hi ha una organització (de caràcter col·lectiu) al darrera. ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Col·lectius: quan parlem de l’Administració pública, d’una organització empresarial, d’una plataforma o moviment social, d’un conglomerat d’empreses d’un determinat sector, d’un sindicat de treballadors, d’un partit polític a nivell municipal o estatal, etc... Els actors polítics (col·lectius o individuals) poden dur a terme una acció política més o menys convencional/institucional (representació, participació, negociació, influència, coacció, manifestació, insubmissió, acció directa, boicot...) però cal una organització (recursos) i uns instruments que es posen al servei d’uns objectius (intencionalitat). Tipus d’actors polítics segons comes mostren cara en fora: Públics: actors polítics que legitimen les seves accions o decisions en la seva representació democràtica: els càrrecs electes i els governs que constitueixen a qualsevol nivell: municipal, autonòmic o regional, estatal o supraestatal, actuen en representació de l’interès general. L’Administració pública també s’haurà de considerar un actor polític públic, al nivell que sigui (municipal, autonòmic o regional, estatal o supraestatal). En un procés de decisió política poden estar implicats diferents governs/administracions (govern multinivell) amb diferents posicions o interessos. Dins d’una mateixa administració podem trobar diferents posicions/interessos respecte d’un problema o temàtica a tractar Posició d’un partit polític, cal diferenciar entre: o la seva actuació/posició en tant que força política representada en un govern o la seva posició com a formació política Privats: Actors polítics que no ostenten una representació política (pública) en una institució (Govern/Adm.) Poden tenir caràcter representatiu (sindicats, patronals, entitats) però no derivada d’eleccions ciutadanes. Aquest caràcter representatiu (i col·lectiu) els pot donar més legitimitat, més poder. Grau d’institucionalització molt variable: (sindicats/patronals -> plataformes/moviments).S’acostuma a distingir entre: grups d’interès (sectorials/causals) i moviments socials. En general comparteixen les següents característiques: són associacions voluntàries d’individus; mantenen una activitat més o menys estable; comparteixen uns interessos i objectius (o una identitat); defineixen una línia d’acció més o menys coordinada i organitzada. Tipus: o Grups d’interès: Es caracteritzen per ser associacions voluntàries que tenen com a objectiu influir sobre el procés polític, per tal de defensar uns interessos sectorials (propis d’un sector social o econòmic) o generals: ADMINISTRACIÓ I POLITIQUES AMBIENTALS Eric Tonijuan Clotet Grup interès sectorials (patronals i sindicats) Grup d’interès causals (pacifisme, ecologisme, drets humans,...) Estratègies: grups insider i outsider Instruments: persuasió i informació, finançament partits polítics o càrrecs públics, accions d’intimidació i coacció. o Moviments socials:Actor polític col·lectiu que mobilitza i organitza recursos per tal d’incidir en la gestió de conflictes polítics i socials i/o aportar formes alternatives de concebre’ls. Estratègies: molt rarament actuen com a insiders Organització: menys formal i estable Xarxes d’acció col·lectiva crítiques Formes organitzatives més formals (Greenpeace) Grups d’acció amb un objectiu únic (NIMBY) Objectius: menys concrets i orientats al canvi que a la influència o Partits polítics FALTA PART SOCIOGRAMES
