Pàgina 3 - L`Hospitalet

/
l’opinió
18 de setembre del 2006
EDITORIAL
Enseñanza
de calidad
epicentro de la sociedad de futuro, el talón de Aqui­
cursos tanto materiales como humanos suficientes
les del sistema educativo siguen siendo cuestiones
para el desarrollo de una enseñanza de calidad.
como el fracaso escolar; las dificultades que se pre­
Mientras tanto, la parte docente debe incrementar el
sentan en las aulas ante el volumen cada vez mayor
esfuerzo para estimular el aprendizaje y fomentar la
En L’H, el curso escolar ha comenzado para más
de alumnos de culturas y lenguas diferentes, o la a
educación en valores y la integración entre el alum­
de 25.000 alumnos con las esperanzas puestas
menudo tormentosa conciliación de la vida familiar y
nado tanto autóctono como extranjero. Al tercer pilar
en que esa sexta hora de clase, que diariamente a
laboral. Todo ello exige un compromiso activo de las
del sistema educativo, la familia, como cómplice de
partir de ahora impartirán los colegios públicos de
partes implicadas, máxime teniendo en cuenta que
este proceso, se le debe exigir responsabilidad a la
primaria al igual que los concertados, contribuya a
los últimos indicadores apuntan a que España está a
hora de corregir a tiempo cualquier alteración en los
aumentar los estándares de calidad que se le exigen
la cola respecto a los niveles educativos de Europa.
códigos de conducta que niños o adolescentes pue­
Por eso, desde la administración, se debe seguir
dan experimentar a lo largo de su desarrollo como
apostando por dotar a los centros escolares de re­
individuos. La so­ciedad del futuro depende de ello.
a la escuela del siglo XXI.
A pesar de que nadie duda que las aulas son el
PSC
PP
ICV-EUiA
CiU
ERC
L’H avança
amb Catalunya
No todos somos
Rubianes
18 de juliol:
no oblidem
La realitat
de la
immigració
Un traspàs
poc net
Des del govern municipal socialis­
ta continuarem treballant durant
aquest nou curs polític per fer reali­
tat aquelles actuacions que formen
part dels nostres compromisos per
mi­llorar i modernitzar la ciutat barri
a barri. Molts projectes enfilen ja la
se­va recta final, com ara la remode­
lació de la Granvia, les obres de
l’AVE i el soterra­
ment de les vies
del tren. I d’altres
han començat
amb força, com
els plans de re­
forma dels barris,
el projecte de la
Porta Nord, la construcció d’habitat­
ge públic, les obres d’ampliació de
la Fira o de la Línia 9 del Metro, etc.
Som conscients que aquestes obres
oca­sionen molèsties a vianants i
conductors, però demanem una mi­
ca de paciència perquè molt aviat els
ciu­tadans podran gaudir dels seus
be­neficis.
L’Hospitalet està immers en una
transformació sense precedents,
per això és necessari un Govern
d’es­querres a Catalunya sensible a
les seves necessitats i que cregui
amb convicció en els seus projec­
tes de futur. La col·laboració entre
l’A­­juntament i la Generalitat ha
per­­mès construir noves escoles
bres­­sol, millorar els nostres barris,
te­nir més i millors centres de salut
i més residències per a la gent gran
i les persones dependents. Per això
els socialistes estem convençuts
que amb José Montilla com a Presi­
dent de la Generalitat, L’Hospitalet i
Catalunya guanyaran.
En la última Diada pudimos obser­
var como el alcalde de la ciudad,
Sr. Corbacho, y otros dirigentes del
PSC, se dejaban fotografiar junto al
vi­ceprimer secretario de las juventu­
des socialistas (que por cierto pro­
viene de L’Hospitalet) y que portaba
una camiseta de apoyo a Rubianes,
el “actor” que vomitó ante las cáma­
ras de TV3 frases
tan memorables
c o­ m o “q u e s e
va­yan a tomar
por culo estos es­
pañoles ,... que
les exploten sus
co­jones y que se
vaya a la mierda la puta España”
¿Qué hubiera pasa­do si los insultos
hubiesen sido ha­cia Cataluña y los
catalanes?
Estaría bien que el alcalde nos
acla­rase si este público gesto de de­
fensa de Rubianes significa que es­tá
de acuerdo con los exabruptos y los
insultos proferidos por este in­dividuo
hacia España y hacia los que nos sen­
timos españoles, y si es­tá de acuerdo
con la deriva nacio­na­­lista que ha to­
mado el PSC. Porque en L’Hospitalet
(y en el resto de Catalunya) somos
muchos los que nos sentimos orgu­
llosos de ser es­pa­ñoles y catalanes y
nos hemos sen­tido agredidos por las
palabras de este personaje.
No todos somos como Rubia­
nes. No todos nos vendemos al na­­cionalismo más radical. No todos que­
remos “Que se vaya a la mierda la
puta España”. No todos confundimos
la libertad de expresión con el insulto
gratuito y la palabra soez. No todos
somos Rubianes.
El passat 18 de juliol ha fet 70 anys
del cop d’estat franquista que supo­
sà la liquidació de la II República
Es­­panyola i el començament d’un
pe­ríode dictatorial: quaranta anys
d’in­volució dels valors democràtics,
de la llibertat, del progrés i de l’e­
man­cipació d’aquest país.
Foren milers de persones les
que perderen la
vi­da per defen­
sar la República,
i milers de perso­
nes les represalia­
des, torturades,
as­­sassinades i si­
lenciades durant
el posterior règim franquista. Molt
so­vint persones anònimes que mai
no han format part de la història
ofi­­cial, que mai no han tingut un re­
co­neixement, que han estat si­lencia­
des, esborrades. Massa oblit per a
tot un poble.
És de justícia fer visible totes
aquelles persones que van lluitar a
favor de la democràcia i dignificar,
mit­jançant la memòria històrica i
de­mocràtica, la seva lluita. És per
jus­t­ícia democràtica, és per dignitat
d’un poble, és per reconeixement i
agraï­ment a totes les persones que
van patir o van ser assassinades
pel rè­gim, que condemnem el cop
d’es­tat de l’any 1936 i la dictadu­
ra franquis­ta que se’n derivà. La
his­­tòria la van escriure els vence­
dors, però, la història democràti­ca d’aquest país i la lluita pels
ideals de llibertat l’han fet els ven­
çuts. Ens sen­tim hereus i dipositaris
d’aquella llui­ta.
El darrer article de CiU en aquest
dia­ri feia referència al repte de la
immigració pel nostre país, però
avui aquest tema és encara més
vigent.
Davant l’allau d’immigrants que
arriben a les costes de l’Estat espa­
nyol cada dia, el govern de Madrid,
que es mostra incapaç de frenar
aquesta arribada
desmesurada,
es dedica a dis­
tribuir aquestes
persones arreu
del territori, i el
nostre país és un
dels destins prio­
ri­taris. Així, el Govern espanyol posa
pedaços al problema quan el què
seria de rebut és controlar les arri­
bades d’immigrants i poder decidir
quantes persones es poden acollir,
tenint en compte les necessitats
laborals del país i amb una selec­
ció prèvia al lloc d’origen. A més,
a països com Alemanya o Canadà,
se’ls requereix un coneixement su­
ficient del país i que manifestin la
seva voluntat d’integrar-se en els
valors i realitats del lloc receptor. A
Catalunya no podem permetre que
els nostres valors, que tants anys
de lluites ens han costat, no siguin
respectats per tothom.
En aquest sentit, la proposta de
CiU és clara: cal reflexionar en pro­
funditat sobre aquesta problemàtica
i arribar a un pacte d’Estat sobre la
matèria. Se’ns dubte, abans de de­
manar “papers per a tothom” i el vot
generalitzat, cal analitzar i buscar
solucions per abordar la situació.
De tots és conegut com el PSC a la
nos­tra ciutat té controlat qualsevol
es­pai de discrepància política, per
pe­tit que sigui. Ara bé, que el Go­
vern de la Generalitat (un Go­vern
de tran­si­ció) traspassi nou equi­­p aments del Departament de Be­
nestar a l’A­juntament, saltant-se un
compromís del Parlament de Ca­­­talunya (que deia
tot el contra­ri) és
aleshores quan
se’ls hi ha vist
el llautó. Tots co­
neixem l’obses­
sió polí­ti­ca “ma­
lal­tissa” del PSC
de L’H per po­­der controlar els casals
de gent gran. Això l’únic que farà és
posar de ma­­nifest l’acti­tud prepo­
tent i sectà­ria i gens demo­cràtica
d’aquesta ac­­ tuació, atenent que
el Parlament de Catalunya ja es­tà
dissolt, i per tant, no es pot fer cap
actuació al res­­pecte. Aquest tras­pàs
no deixa de ser un gest més de
prepotència socialista a la qual a
ERC L’H ja es­tem força acostumats,
pe­rò el què no ens esperàvem era
això del Go­vern de la Generalitat.
Ara doncs, po­drem veure com el po­
pulisme i la de­magògia i la fiscalit­za­
ció caminaran tranquil·lament pels
casals de la gent gran. Fugint de la
demagògia, que diuen que si els ca­
sals són gestio­nats per l’Ajuntament
es do­narà un millor servei, el mínim
que es podia haver fet, era comuni­
car-ho al personal, les entitats i les
jun­­tes de govern dels casals, que
ara s’hauran d’entendre amb l’A­jun­
ta­­ment. Si és que algú es pot enten­
dre amb aquest Ajuntament.
Mario Sanz
JUan carlos del rio
Alfonso Salmerón
Meritxell Borràs
eduard suàrez
portaveu del grup municipal
portaveu del grup municipal
portaveu del grup municipal
portaveu del grup municipal
portaveu del grup municipal
Edita: La Farga GEMSA
Adreça: c/ Barcelona, 2;
tel. 93 261 53 30;
fax 93 261 55 07;
e-mail: [email protected]
Direcció: Cristina Sánchez; sotsdirecció: Rosa Salguero; redac­ció: Pilar Gon­­­zalo,
Mar­ga So­­­lé, Núria Toril i Conchita Gómez; esports: En­­­­­­­­­­­­­­rique Gil, Jordi Mèlich i Òscar
Milla; dis­­­­­­­­­­­­­seny i ma­­­­­­­­­­­­­que­­­­­­­­­­­ta­­­­­­­­­­­­ció: Traç edicions; fotogra­fia: Gabriel Cazado;
dis­­­­­­­­­­­­­seny de la cap­­­­­­­çalera: Co­­mu­­­­­­­­­­ni­­­­­­­­­­­­­­­­­cació i Imat­ge; publicitat: Tel. 93 261 52 00
Imprimeix: Creacions Gràfiques
Ca­nigó SL
Tiratge: 105.000 exemplars
D.L. B.36444-94
Aquesta publicació no s’identi­­­­fi­­ca
ne­ces­sà­riament amb les opi­­­nions
ex­pressades pels seus col·labo­ra­­dors i
columnistes.