Num. 6895 / 05.11.2012 31147 Conselleria de Turisme, Cultura i Esport DECRET 168/2012, de 2 de novembre, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva. [2012/10176] Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte DECRETO 168/2012, de 2 de noviembre, del Consell, por el que se declara Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, la Villa de Chelva y sus huertas, en el municipio de Chelva. [2012/10176] PREÀMBUL PREÁMBULO L’article 49.1.5é de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28, de l’apartat 1, de l’article 149 de la Constitució Espanyola. Així mateix, l’article 26.2 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d’un Bé d’Interés Cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l’article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l’Administració General de l’Estat. Arran de les al·legacions municipals i veïnals es va classificar com a urbà part del sòl no urbanitzable del perímetre originàriament incoat del Conjunt Històric, es van introduir matisacions quant a la descripció arquitectònica del conjunt, i es va completar esta amb el reconeixement de nous béns de Rellevància Local. Consta en l’expedient l’informe favorable a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i del Consell Valencià de Cultura, tal com exigix l’article 27.5 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Així mateix, s’han demanat els informes exigits per l’article 43 de la Llei del Consell. En virtut del que s’exposa i d’acord amb el que establix la normativa referenciada, a proposta de la consellera de Turisme, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 2 de novembre de 2012, El artículo 49.1.5ª del Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establece la competencia exclusiva de la Generalitat en materia de patrimonio histórico, artístico, monumental, arquitectónico arqueológico y científico, sin perjuicio de lo que dispone el número 28, del apartado 1, del artículo 149 de la Constitución Española. Asimismo, el artículo 26.2 de Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, dispone que la declaración de un Bien de Interés Cultural se hará mediante decreto del Consell, a propuesta de la conselleria competente en materia de cultura. Todo ello sin perjuicio de las competencias que el artículo 6 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, reserva a la Administración General del Estado. Mediante Resolución de 4 de marzo de 2011, de la Conselleria de Cultura y Deporte, se acordó incoar el expediente para la declaración de Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, a favor de la Villa de Chelva y sus huertas, en el municipio de Chelva, sometiéndose simultáneamente el expediente incoado al trámite de información pública. Por Resolución de 13 de junio de 2011, de la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, de la Conselleria de Cultura y Deporte, se sometió de nuevo a información pública el expediente incoado para la declaración de Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, a favor de la Villa de Chelva y sus huertas, en el municipio de Chelva, al haberse producido mientras tanto el traslado de la sede material del citado Centro Directivo y en orden facilitar y hacer efectivo el ejercicio de los derechos que incumben a los ciudadanos en este trámite en la nueva sede que expresamente se consignaba, computándose de nuevo el plazo legalmente establecido para el mismo y subsanándose el error advertido en la resolución inicialmente publicada, en el sentido de que la incoación del expediente para la declaración del Bien de Interés Cultural se había producido de oficio por la Conselleria de Cultura y Deporte y no por solicitud formalizada al efecto por el Ayuntamiento de Chelva. De resultas de las alegaciones municipales y vecinales se clasificó como urbano parte del suelo no urbanizable del perímetro originariamente incoado del Conjunto Histórico, se introdujeron matizaciones en cuanto a la descripción arquitectónica del conjunto, completando la misma con el reconocimiento de nuevos Bienes de Relevancia Local Consta en el expediente el informe favorable a la declaración de Bien de Interés Cultural, con la categoría de Conjunto Histórico, de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos y del Consell Valencià de Cultura, tal y como exige el artículo 27.5 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Asimismo, se han recabado los informes exigidos por el artículo 43 de la Ley del Consell. En virtud de lo expuesto, y de acuerdo con lo establecido en la normativa referenciada, a propuesta de la consellera de Turismo, Cultura y Deporte y previa deliberación del Consell, en la reunión del día 2 de noviembre de 2012, DECRETE DECRETO CAPÍTOL I Objecte CAPÍTULO I Objeto Article l. Objecte El present decret té com a objecte declarar Bé d’Interés Cultural (BIC), amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva, segons es definix en l’annex I, establir la seua normativa de protecció, delimitant–lo literalment i gràficament (annexos IV, V i VI) relacio-nant els béns d’Interés Cultural que existixen en el seu perímetre i assenyalant els béns immobles que Artículo l. Objeto El presente decreto tiene por objeto declarar Bien de Interés Cultural (BIC), con la categoría de Conjunto Histórico, la Villa de Chelva y sus huertas, en el municipio de Chelva, según se define en el anexo I, establecer la normativa de protección del mismo, delimitándolo literal y gráficamente (anexos IV, V y VI), relacionando los Bienes de Interés Cultural que existen en su perímetro y señalando los bienes inmuebles Mitjançant la Resolució de 4 de març de 2011, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va acordar incoar l’expedient per a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor de la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva. L’expedient incoat se sotmet simultàniament al tràmit d’informació pública. Per la Resolució de 13 de juny de 2011, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va sotmetre novament a informació pública l’expedient incoat per a la declaració de Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor de la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva, a l’haver–se produït mentrestant el trasllat de la seu material del citat centre directiu i amb vista a facilitar i fer efectiu l’exercici dels drets que incumbixen als ciutadans en este tràmit en la nova seu que expressament es consignava, de manera que es va computar novament el termini legalment establit per a este i es va esmenar l’error advertit en la resolució publicada inicialment, en el sentit que la incoació de l’expedient per a la declaració del Bé d’Interés Cultural l’havia produït d’ofici la Conselleria de Cultura i Esport i no una sol·licitud formalitzada a este efecte de l’Ajuntament de Chelva. Num. 6895 / 05.11.2012 31148 són mereixedors de reconeixement com a Bé de Rellevància Local, a l’efecte de la seua inscripció en la secció segona de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià en l’annex III. que son merecedores de reconocimiento como Bien de Relevancia Local, a los efectos de su inscripción en la sección segunda del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano en el anexo III. CAPÍTOL II Normativa de protecció del Conjunt Històric CAPÍTULO II Normativa de protección del Conjunto Histórico Article 2. Règim general d’intervencions De conformitat amb allò que disposa l’article 35 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció en l’àmbit del Conjunt Històric requerirà, amb caràcter previ a la concessió d’una llicència o de l’aprovació municipal, l’autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s’emetrà d’acord amb els criteris establits en la present normativa i, en el que no s’hi preveu, per mitjà de l’aplicació directa dels criteris continguts en l’article 39 de l’esmentada llei. Artículo 2. Régimen general de intervenciones De conformidad con lo dispuesto en el artículo 35 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, cualquier intervención en el ámbito del Conjunto Histórico requerirá, con carácter previo a la concesión de licencia o aprobación municipal, la autorización de la conselleria competente en materia de cultura. Esta autorización se emitirá conforme a los criterios establecidos en la presente normativa y, en lo no contemplado en la misma, mediante aplicación directa de los criterios contenidos en el artículo 39 de la citada Ley. Article 3. Obligatorietat de redactar el Pla Especial de Protecció La present normativa estarà vigent amb caràcter provisional fins que es redacte el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric, o l’instrument urbanístic assimilable, i este tinga validació patrimonial o siga convalidat, a l’efecte de l’article 34.2 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Artículo 3. Obligatoriedad de redactar Plan Especial de Protección La presente normativa regirá con carácter provisional hasta que se redacte el Plan Especial de Protección del Conjunto Histórico, o instrumento urbanístico asimilable, y éste alcance validación patrimonial o sea convalidado, a los efectos del artículo 34.2 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Article 4. Béns d’Interés Cultural Caldrà ajustar–se al que disposa la secció segona, Règim dels Béns Immobles d’Interés Cultural, del capítol III del títol II de la Llei 4/1998 d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument, per als immobles que gaudixen d’esta categoria que consten en l’annex II d’este decret; els seus entorns de protecció queden reflectits en el pla 02 de l’annex VI. Artículo 4. Bienes de Interés Cultural Se atenderá a lo dispuesto en la sección segunda, Régimen de los Bienes Inmuebles de Interés Cultural, del capítulo III del título II de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, aplicable a la categoría de Monumento, para los inmuebles que gozan de esta categoría que se relacionan en el anexo II de este decreto; sus entornos de protección quedan reflejados en el plano 02 del anexo VI. Los usos permitidos serán todos aquellos que sean compatibles con la puesta en valor y disfrute patrimonial del Bien y contribuyan a la consecución de dichos fines. La autorización particularizada de uso se regirá según lo dispuesto por el artículo 18 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L’autorització particularitzada d’ús es regirà segons el que disposa l’article 18 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Article 5. Béns de Rellevància Local El règim d’intervencions patrimonialment admissibles en els béns de Rellevància Local seleccionats en el present decret i que consten en l’annex III serà el mateix que l’establit per als béns d’interés cultural en l’article precedent, fins que no s’incloguen en el Catàleg de Béns i Espais Protegits amb esta expressa tipificació protectora. Este règim s’adaptarà a les noves determinacions contingudes en la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i al Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de Rellevància Local, en els quals el seu règim de protecció es concretarà en allò que s’ha especificat en la seua corresponent fitxa del catàleg. Artículo 5. Bienes de Relevancia Local El régimen de intervenciones patrimonialmente admisibles en los Bienes de Relevancia Local seleccionados en el presente decreto y relacionados en el anexo III, será el mismo establecido para los Bienes de Interés Cultural en el artículo precedente, hasta tanto no se incluyan en el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos con esta expresa tipificación protectora, adaptándose el mismo a las nuevas determinaciones contenidas en la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, y el Decreto 62/2011, de 20 de mayo, del Consell, por el que se regula el procedimiento de declaración y el régimen de protección de los Bienes de Relevancia Local, en que su régimen de protección se concretará en lo especificado en su correspondiente ficha del Catálogo. Article 6. Altres elements singulars Es protegixen singularment, mentre es formalitza la seua deguda inclusió en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del futur Pla Especial o del planejament general del municipi, sempre sense demèrit ni exclusió d’altres béns de valor la consignació dels quals se suscite com a conseqüència de la seua elaboració, els següents elements que posseïxen un interés històric, etnològic, constructiu o arquitectònic individualitzat: Artículo 6. Otros elementos singulares Se protegen singularmente, en tanto se formaliza su debida inclusión en el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos del futuro Plan Especial o del Planeamiento General del Municipio, siempre sin demérito ni exclusión de otros bienes de valor cuya consignación se suscite como consecuencia de su elaboración, los siguientes elementos que poseen un interés histórico, etnológico, constructivo o arquitectónico individualizado: 1. Las fuentes situadas en las calles José Manteca, de la Ermita de la Soledad, de las Ollerías, Murtera, Moreras, Peirería, Ermita de los Desamparados, Fuente del Arrabal, La Fuente de las Ventanicas de la calle Cuesta de San Joaquín y la situada en la plaza Ángel Valero. 2. Elementos del antiguo alumbrado público de principios y mediados del siglo XX. Situados en fachadas y calles como faroles o elementos de sujeción de cables, en hierro y cerámica o vidrio. 3. Gárgolas antiguas de las canales con decoración hechas en metal. 1. Les fonts situades en els carrers José Manteca, de l’Ermita de la Soledad, de las Ollerías, Murtera, Moreras, Peirería, Ermita de los Desamparados, Fuente del Arrabal, La Fuente de las Ventanicas del carrer Cuesta de San Joaquín i la situada a la plaça Ángel Valero. 2. Elements de l’antic enllumenat públic de principis i mitjan del segle XX. Situats en fatxades i carrers com a fanals o elements de subjecció de cables, en ferro i ceràmica o vidre. 3. Gàrgoles antigues de les canals amb decoració fetes en metall. Num. 6895 / 05.11.2012 31149 4. Les baranes de barrots tornejats pintats en origen en roig almànguena, senyal d’identitat de la Chelva antiga, situats al carrer Benacacira, 8; carreró de Campaneros, 8; carrer Ollerías, 24; carrer Corazón de Jesús, 18; carreró de Belenguer, 6; carrer Mangraneros, números 3 i 7; carrer Moreras, 18; i carrer Caballeros, 9 (conjunt de balcó volat amb baranes sobre pilar i camada de pedra). 5. Rètols de carrers, illes, barris, província i números de les cases, de mitjan del segle XIX en ceràmica policroma, (blanc i blau), sobre fons estannífer. 6. Rètols de ceràmica de principis del segle XX en el carrer María Antonia Clavel, la Virgen del Remedio, la Virgen del Loreto i Corazón de Jesús. 7. Sotabalcons de taulelleria antiga. 8. Cornisa de rajola de terrissa amb decoració en color almànguena igual o semblant al dels socarrats de la casa del Canónigo, en el carrer del Arrabal número 91. 9. Altres taulellets o plaques de pedra i metàl·liques antigues en exteriors, com a inicials, assegurada d’incendis o rètols. 10. Fornícula en dos, amb una imatge en relleu de la Mare de Déu i l’altra falta, al carrer de San Cristóbal, 10. 11. Fornícula amb un magnífic relleu i simbologia de la Santíssima Trinitat, sense imatge en la fornícula, al carrer Ollerías, 25. 12. Fornícula rectangular sense taulellet en el carrer Moreras, 18. 4. Las barandillas de barrotes torneados pintados en origen en rojo almagra, seña de identidad de la Chelva antigua, situada en las calles Benacacira, 8; callejón de Campaneros, 8; Ollerías, 24; Corazón de Jesús, 18; callejón de Belenguer, 6; Mangraneros, 3 y 7; Moreras, 18; y Caballeros, 9 (conjunto de balcón volado con barandillas sobre pilar y tranco de piedra). 5. Rótulos de calles, manzanas, barrios, provincia y números de las casas, de mediados del siglo XIX en cerámica policroma, (blanco y azul), sobre fondo estamnífero. 6. Rótulos de cerámica de principios del siglo XX en las calles María Antonia Clavel, Nuestra Señora del Remedio, Nuestra Señora del Loreto y Corazón de Jesús. 7. Sotabalcones de azulejería antigua. 8. Cornisa de ladrillo de barro cocido con decoración en color almagra igual o similar al de los «socarrats» de la Casa del Canónigo, en la calle del Arrabal número 91. 9. Otros azulejos o placas de piedra y metálicas antiguas en exteriores, como iniciales, asegurada de incendios o rótulos. 10. Fornícula en dos, con imagen en relieve de Virgen y la otra falta, en la C/ San Cristobal, 10. 11. Fornícula con magnifico relieve y simbología de la santísima Trinidad, sin imagen en la hornacina, en la C/ Ollerias, 25. 12. Fornícula rectangular sin azulejo en la calle Moreras, 18. Article 7. Tramitació d’actuacions en el Conjunt Històric. Procediment i documentació 1. Les obres majors d’intervenció en els predis privats o públics compresos en l’àmbit del present perímetre de protecció necessitaran la seua oportuna llicència o aprovació municipal amb l’autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura i sobre la base de la documentació següent: a) Informació completa de l’immoble, i el destí que es pretenga donar–li amb les obres i intervencions que es propose realitzar. Els documents que s’exigixen són: 1r. Documentació fotogràfica de l’emplaçament de l’edifici, del seu conjunt i de l’estat actual de les estructures, dels detalls interiors, fatxades, patis, decoracions, etc., així com de l’alçat dels edificis contigus i de les perspectives del carrer en què es trobe; i si és el cas dibuixos que expressen l’anàlisi formal i els efectes de la seua perspectiva urbana (ritme de buits, llums, colors, etc.). 2n. Projecte bàsic o d’execució preceptiu, o memòria valorada, si és el cas, que incloga plans de l’estat actual i de l’estat proposat, on es reflectisca l’estructura, distribució, fatxades, cobertes i patologies. 3r. Fotografies del conjunt urbà pròxim, incorporant la simulació del nou edifici o la reforma proposada que mostra la seua adequació, escala i harmonització amb l’ambient urbà. b) Igualment s’aportarà tota la documentació precisa per a la perfecta identificació dels usos proposats, amb una anàlisi de l’impacte i conseqüències espacials i funcionals d’estos. 2. Obres menors: s’exigirà una documentació que definisca detalladament les obres a realitzar i els materials a utilitzar. Estarà constituïda en funció del seu abast per alçats, memòria de tècniques i materials a utilitzar i si és el cas proposta de rètols o anuncis, que hauran de quedar integrats en la composició de la fatxada. 3. Per a les intervencions en els espais lliures i vials s’exigirà el projecte d’urbanització o la memòria valorada, si és el cas, que definisca amb el mateix nivell de precisió exigit en els epígrafs anteriors les obres a realitzar i els materials emprats. Artículo 7. Tramitación de actuaciones en el Conjunto Histórico. Procedimiento y documentación 1. Las obras mayores de intervención en los predios privados o públicos comprendidos en el ámbito del presente perímetro de protección necesitarán de la oportuna licencia o aprobación municipal, previa autorización de la Conselleria competente en materia de cultura y sobre la base de la siguiente documentación: a) Información completa del inmueble, y el destino que se pretenda darle con las obras e intervenciones que se proponga realizar. Los documentos que se exigen son: 1º. Documentación fotográfica del emplazamiento del edificio, de su conjunto y del estado actual de las estructuras, de los detalles interiores, fachadas, patios, decoraciones, etc., así como del alzado de los edificios contiguos y perspectivas de la calle en que se encuentre; y en su caso dibujos expresivos del análisis formal y efectos de su perspectiva urbana (ritmo de huecos, luces, colores, etc.). 2º. Proyecto básico o de ejecución preceptivo o memoria valorada, en su caso, que incluya planos del estado actual y del estado propuesto, donde se refleje la estructura, distribución, fachadas, cubiertas y patologías. 3º. Fotografías del conjunto urbano próximo, incorporando la simulación del nuevo edificio o la reforma propuesta que muestra su adecuación, escala y armonización con el ambiente urbano. b) Igualmente se aportará toda la documentación precisa para la perfecta identificación de los usos propuestos, con un análisis del impacto y consecuencias espaciales y funcionales de los mismos. 2. Obras menores: se exigirá una documentación que defina detalladamente las obras a realizar y los materiales a utilizar. Estará constituida en función de su alcance por alzados, memoria de técnicas y materiales a utilizar y en su caso propuesta de rótulos o anuncios, que deberán quedar integrados en la composición de la fachada. 3. Para las intervenciones en los espacios libres y viales se exigirá el proyecto de urbanización o memoria valorada, en su caso, que defina con el mismo nivel de precisión exigido en los epígrafes anteriores las obras a realizar y los materiales empleados. Article 8. Tramitació d’actuacions en el Conjunt Històric. Avaluació i supòsits excepcionals Totes les intervencions requeriran, per a la seua autorització patrimonial, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que s’especifica en l’article anterior. Esta documentació serà avaluada pels tècnics municipals, de l’informe motivat dels quals l’ajuntament podrà derivar la no–necessitat d’autorització prèvia en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com és el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la correcta conservació, bon ús i habitabilitat interior dels immobles, entre altres, sempre que no tinguen reconeixement individualitzat de Bé d’Interés Cultural o de Bé de Rellevància Artículo 8. Tramitación de actuaciones en el Conjunto Histórico. Evaluación y supuestos excepcionales Todas las intervenciones requerirán, para su autorización patrimonial, la definición precisa de su alcance, con la documentación técnica que se especifica en el artículo anterior. Esta documentación será evaluada por los técnicos municipales, de cuyo informe motivado el Ayuntamiento podrá derivar la no necesidad de autorización previa en actuaciones que se sitúen fuera del presente marco normativo por falta de trascendencia patrimonial, como sería el caso de las obras e instalaciones dirigidas a la correcta conservación, buen uso y habitabilidad interior de los inmuebles, entre otras, siempre que no tengan reconocimiento individualizado de Bien de Interés Cul- Num. 6895 / 05.11.2012 Local, i que, per plantejament, tècnica i abast no suposen posar en perill els valors de l’edifici, en si mateix i/o en la seua contribució als valors generals de l’àmbit protegit. Estes actuacions no hauran d’implicar cap demolició, ni reconfiguració important de la distribució, ni hauran d’afectar elements estructurals o decoratius. En estos supòsits, només caldrà que l’ajuntament comunique a la conselleria amb competències en matèria de cultura, en el termini de deu dies, la concessió de llicència municipal, i adjuntar, com a mínim: 1. L’informe tècnic que es menciona en el segon paràgraf. 2. Un pla d’ubicació de l’immoble amb la referència parcel·lària. 3. L’enquadrament fotogràfic que incloga vistes exteriors de totes les fatxades, vistes interiors i de detalls inherents a la intervenció. Article 9. Àrea interna al perímetre edificat. Conservació i intervenció en les edificacions existents 1. A fi de preservar adequadament les arquitectures i tipologies d’este enclavament pels seus valors propis i/o ambientals, s’hauran de mantindre no sols les fatxades visibles des de la via pública, encara que estes recaiguen a patis interiors, per a preservar els seus caràcters originaris, sinó també els elements interiors rellevants per a la lectura arquitectònica, morfològica, constructiva i material de l’edifici. Per això, es preservaran, al seu torn, els elements definitoris de l’estructura arquitectònica: altures i forjats, escales principals, murs i elements portants, espais lliures i la resta d’elements propis, com ara fusteries, reixes, balcons, etc. S’admetrà l’eliminació de tot o part del forjat de la planta primera si, entre la cota del carrer, mesurada en la porta d’entrada de l’edifici, i el forjat de la segona planta, hi ha una altura lliure menor o igual a 4,50 metres. 2. Les obres de restauració i conservació promouran el manteniment i/o reforç dels elements estructurals, així com la millora de les installacions de l’immoble. No serà admissible la demolició d’edificis, cossos, elements arquitectònics, estructurals, decoracions i detalls propis de l’arquitectura tradicional, encara que la seua integritat i estabilitat es vegen compromeses. En estes circumstàncies, es procurarà l’apuntalament o la posada en seguretat preventius fins que es realitze la intervenció de consolidació, restauració o substitució parcial requerida. Al contrari, es podran, si és procedent, demolir o substituir només aquells cossos o elements construïts després de 1950. 3. Previ dictamen favorable de la conselleria competent en matèria de cultura, quan per motius d’accessibilitat, salubritat i conciliació en la mesura que es puga amb la resta de la normativa així es requerisca, sense afectar la redistribució vertical dels locals, que haurà de mantindre’s, podrà atorgar–se una llicència d’intervenció per a: a) L’obertura de buits indispensables per a l’accés o necessaris per a la ventilació. b) La reconfiguració d’escales interiors, causant el menor perjuí als forjats. c) La remoció de particions internes que no participen en la subjecció estructural de la construcció. d) L’adaptació i rehabilitació dels tancaments històrics a estàndards contemporanis. 4. Criteris i prescripcions: a) Intervencions sobre la trama urbana i l’estructuració de les edificacions: 1r. Les alineacions dels vials seran les de les edificacions històriques que s’han conservat fins al moment actual, les noves senyalitzades en el pla 01 i on no existisquen estes hauran de ser necessàriament definides pel preceptiu pla especial indicat en l’article 3 d’esta normativa. 2n. Es mantindrà la parcel·lació històrica del conjunt. 3r. Quan es desenrotllen a través d’un projecte únic obres d’intervenció edilícia la finalitat del qual siga l’agregació funcional d’edificis vinculats perquè siguen confrontants, tant si constituïxen o no una única unitat arquitectònica, el dit projecte haurà d’incloure necessàriament el manteniment de les característiques morfològiques, tipològiques i materials de cada una de les unitats sobre les quals s’intervé, i no es podrà, en conseqüència, reubicar o provocar la desaparició d’elements consubstancials a estes com ara la disposició dels forjats, de la coberta, dels 31150 tural o de Bien de Relevancia Local, y que, por planteamiento, técnica y alcance no supongan poner en peligro los valores del edificio, en sí mismo y/o en su contribución a los valores generales del ámbito protegido. Estas actuaciones no deberán implicar ninguna demolición, ni reconfiguración importante de la distribución, ni deberán afectar a elementos estructurales o decorativos. En tales supuestos, bastará con que el Ayuntamiento comunique a la conselleria con competencias en materia de cultura, en el plazo de diez días, la concesión de licencia municipal, adjuntando como mínimo: 1. El informe técnico que se menciona en el segundo párrafo. 2. Un plano de ubicación del inmueble con la referencia parcelaria 3. Encuadramiento fotográfico que incluya vistas exteriores de todas las fachadas, vistas interiores y de detalles inherentes a la intervención. Artículo 9. Área interna al perímetro edificado. Conservación e intervención en las edificaciones existentes 1. Con el fin de preservar adecuadamente las arquitecturas y tipologías de este enclave por sus valores propios y/o ambientales, se deberán mantener no sólo las fachadas visibles desde la vía pública, aunque éstas recaigan a patios interiores, preservando los caracteres originarios de las mismas, sino también los elementos interiores relevantes para la lectura arquitectónica, morfológica, constructiva y material del edificio. Por esto, se preservarán, a su vez, los elementos definitorios de la estructura arquitectónica: alturas y forjados, escaleras principales, muros y elementos portantes, espacios libres y demás elementos propios, como carpinterías, rejerías, balcones, etc. Se admitirá la eliminación de todo o parte del forjado de la planta primera si, entre la cota de la calle, medida en la puerta de entrada del edificio, y el forjado de la segunda planta, hay una altura libre menor o igual a 4,50 metros. 2. Las obras de restauración y conservación promoverán el mantenimiento y/o refuerzo de los elementos estructurales, así como la mejora de las instalaciones del inmueble. No será admisible la demolición de edificios, cuerpos, elementos arquitectónicos, estructurales, decoraciones y detalles propios de la arquitectura tradicional, aun cuando su integridad y estabilidad se vean comprometidas. En estas circunstancias, se procurará el apuntalamiento o puesta en seguridad preventivos hasta que se realice la intervención de consolidación, restauración o sustitución parcial requerida. Por el contrario, se podrán, si resulta procedente, demoler o sustituir sólo aquellos cuerpos o elementos construidos después de 1950. 3. Previo dictamen favorable de la conselleria competente en materia de cultura, cuando por motivos de accesibilidad, salubridad y conciliación en lo posible con el resto de la normativa así se requiera, sin afectar a la redistribución vertical de los locales, que deberá mantenerse, podrá otorgarse licencia de intervención para: a) La apertura de huecos indispensables para el acceso o necesarias para la ventilación. b) La reconfiguración de escaleras interiores, causando el menor perjuicio a los forjados. c) La remoción de particiones internas que no participen en la sujeción estructural de la construcción. d) La adaptación y rehabilitación de las carpinterías históricas a estándares contemporáneos. 4. Criterios y prescripciones: a) Intervenciones sobre la trama urbana y la estructuración de las edificaciones: 1º. Las alineaciones de los viales serán las de las edificaciones históricas que se han conservado hasta el momento actual, las nuevas señalizadas en el plano 01 y donde no existan éstas habrán de ser necesariamente definidas por el preceptivo Plan Especial referido en el artículo 3 de esta normativa. 2º. Se mantendrá la parcelación histórica del conjunto. 3º. Cuando se desarrollen a través de un proyecto único obras de intervención edilicia cuya finalidad sea la agregación funcional de edificios vinculados por una relación de colindancia, constituyendo o no una única unidad arquitectónica, dicho proyecto deberá contemplar necesariamente el mantenimiento de las características morfológicas, tipológicas y materiales de cada una de las unidades sobre las que se interviene, no pudiendo, en consecuencia, reubicar o provocar la desaparición de elementos consustanciales a las mismas tales como la disposición de los Num. 6895 / 05.11.2012 buits de fatxada, de les caixes d’escala, dels accessos ni de la totalitat dels envans. A més, es mantindran les diferències entre fatxades perquè siguen recognoscibles i distingibles com a arquitectures independents i s’evitarà la uniformitat dels acabats. 4t. Es prohibix la formació de semisoterranis, excepte si hi ha un desnivell pronunciat que, de manera natural i mantenint el forjat de planta baixa en cota 0 respecte del carrer en què s’ubique l’accés general a l’edifici, genere un espai inferior amb capacitat funcional. En els dits casos, el semisoterrani generat no podrà tindre buits en fatxada i el seu ús es limitarà al de garatge o magatzem. b) Intervencions en fatxades: 1r. Queden prohibits tot tipus de vols, marquesines i ixents no originals. 2n. En tot cas, en les plantes baixes s’haurà de respectar la continuïtat i homogeneïtat del tractament arquitectònic respecte a les plantes superiors. 3r. S’utilitzaran materials compatibles i propis de l’arquitectura tradicional, com la calç aèria, la calç hidràulica, l’algeps o els compostos que garantisquen la seua compatibilitat i la permeabilitat al vapor d’aigua. Es desaconsella la utilització del ciment en les intervencions estructurals i no estructurals de reparació o reforç de fàbriques antigues, excepte en la confecció de morters bastards de proporció adequada, per la seua falta de permeabilitat al vapor i els problemes que desencadena en els murs històrics d’humitat i migració de sals solubles. 4t. En els enlluïts, es prohibix l’ús de materials sintètics o no transpirables i els acabats a la tirolesa o projectats. 5é. Es prohibix el recobriment, tan sols parcial, amb entaulellats i la creació de sòcols ceràmics plaques de lloses de pedra de forma irregular i aparença rústica. 6é. Es desaconsella la remoció dels esquerdejats i lluïts tradicionals, inclús estant escrostonats, ja que hi ha la possibilitat de reparar-los i completar-los amb tècniques i materials semblants, en benefici del comportament general dels murs. 7é. En el cas de murs de maçoneria vista, s’haurà d’evitar la substitució completa de la junta de morter històrica. Es realitzarà una rejuntada rebaixada respecte les pedres de la maçoneria, i el seu color ha d’estar entonat amb cada fatxada o part d’esta on s’intervinga. c) Tancaments i reixes: 1r. Es mantindran els tancaments antics i les reixes antigues. Destaquen pel seu interés els tancaments i reixes de roig almànguena, encara que la seua integritat es veja parcialment compromesa per la capacitat de recuperació de la fusta. 2n. Els tancaments nous que es necessiten hauran de ser de fusta i amb les peces semblants a les existents en el mateix edifici o corresponents a les de l’entorn. 3r. En reixes, es prohibix la col·locació de perfils buits, d’acer o d’alumini, i els acabats brillants. 4t. El tractament final dels tancaments haurà de ser en qualsevol cas mat i vetlar per la seua transpiració natural, evitant els tons groguencs i clars. 5é. El tractament final de les reixes haurà de ser mat i de to fosc o del singular xelvà roig almànguena. d) Estructura: 1r. Per a completar les faltes i les fallades en les estructures portants i els sustentadors s’utilitzaran materials tan pareguts com siga possible als originals, i amb tècniques constructives tradicionals. S’admeten tècniques de reforç modernes només si es pot garantir la seua compatibilitat a través d’exemples d’utilitza-ció de les mateixes tècniques en altres obres. 2n. Es prohibix la redistribució vertical dels locals. Per això, caldrà mantindre la totalitat dels forjats quan arriben a les fatxades, excepte en el que exceptue expressament esta norma. 3r. La reparació de les cobertes que comporte reposició o substitució de teules no haurà de transcendir la fatxada o el ràfol, que ha de mantindre’s íntegrament o completar–se amb les peces originals, especialment en les teules riu o canal que el conformen. 4t. Queden prohibits materials de cobertura aliens a la tradició clarament pertorbadors del seu entorn com ara teles d’alumini, teles asfàltiques, fibrociment, xapa metàl·lica, pissarres o les seues imitacions, etc. e) Instal·lacions internes: 31151 forjados, cubierta, huecos de fachada, cajas de escalera, accesos ni la totalidad de la tabiquería. Además se mantendrán las diferencias entre fachadas para que sean reconocibles y distinguibles como arquitecturas independientes evitando la uniformidad de los acabados. 4º. Se prohíbe la formación de semisótanos, salvo si existe un desnivel pronunciado que, de manera natural y manteniendo el forjado de planta baja en cota 0 respecto de la calle en que se ubique el acceso general al edificio, genere un espacio inferior con capacidad funcional. En dichos casos, el semisótano generado no podrá tener huecos en fachada y su uso se limitará al de garaje o almacén. b) Intervenciones en fachada: 1º. Quedan prohibidas todo tipo de vuelos, marquesinas y salientes no originales. 2º. En todo caso, en las plantas bajas se deberá respetar la continuidad y homogeneidad del tratamiento arquitectónico respecto a las plantas superiores. 3º. Se utilizarán materiales compatibles y propios de la arquitectura tradicional, como la cal aérea, la cal hidráulica, el yeso o compuestos que garanticen su compatibilidad y la permeabilidad al vapor de agua. Se desaconseja la utilización del cemento en las intervenciones, estructurales y no estructurales de reparación o refuerzo de fábricas antiguas, salvo en la confección de morteros bastardos de proporción adecuada, por su falta de permeabilidad al vapor y los problemas que desencadena en los muros históricos de humedad y migración de sales solubles. 4º. En los enlucidos se prohíbe el uso de materiales sintéticos o no transpirables y los acabados a la tirolesa o proyectados. 5º. Se prohíbe el recubrimiento, siquiera parcial, con alicatados y la creación de zócalos cerámicos y aplacados de losas de piedra de forma irregular y apariencia rústica. 6º. Se desaconseja la remoción de los enfoscados y enlucidos tradicionales, aun estando desconchados, ya que cabe la posibilidad de repararlos y completarlos con técnicas y materiales similares, en beneficio del comportamiento general de los muros. 7º. En el caso de muros de mampostería vista, se deberá evitar la sustitución completa de la junta de mortero histórica. Se realizará un rejuntado rebajado respecto las piedras de la mampostería, y su color debe estar entonado con cada fachada o parte de aquella donde se intervenga. c) Carpintería y rejería: 1º. Se mantendrán las carpinterías y rejas antiguas, destacando por su interés las de rojo almagra, aún cuando su integridad se vea parcialmente comprometida por la capacidad de recuperación de la madera. 2º. Las carpinterías nuevas que se necesiten deberán ser de madera y con un despiece parecido a las existentes en el mismo edificio o correspondientes a las del entorno. 3º. En rejas, se prohíbe la colocación de perfiles huecos, de acero o de aluminio y los acabados brillantes. 4º. El tratamiento final de las carpinterías deberá ser en cualquier caso mate y velar por su transpiración natural, evitando los tonos amarillentos y claros. 5º. El tratamiento final de las rejerías deberá ser mate y de tono oscuro o del singular chelvano rojo almagra. d) Estructura: 1º. Para completar las faltas y fallos en las estructuras portantes y sustentantes se realizará con materiales lo más parecidos a los originales, y técnicas constructivas tradicionales. Se admiten técnicas de refuerzo modernas sólo si se puede garantizar su compatibilidad a través de ejemplos de utilización de las mismas técnicas en otras obras. 2º. Se prohíbe la redistribución vertical de los locales por lo que se deberá mantener la totalidad de los forjados en su encuentro con fachadas, salvo en lo expresamente exceptuado en esta norma. 3º. La reparación de las cubiertas que comporte reposición o sustitución de tejas no deberá trascender a la fachada o al alero que debe mantenerse íntegramente o completarse con las piezas originales, especialmente en las tejas río o canal que conforman el mismo. 4º. Quedan prohibidos materiales de cobertura ajenos a la tradición claramente perturbadores de su entorno tales como telas de aluminio, telas asfálticas, fibrocemento, chapa metálica, pizarras o sus imitaciones, etc. e) Instalaciones internas: Num. 6895 / 05.11.2012 31152 1r. S’adequaran les instal·lacions per a garantir l’ús de l’edifici, posant per davant les necessitats conservatives triant llocs oportuns per a col·locar–les evitant al màxim perforacions, regates i destruccions dels elements existents. S’admet la possibilitat de deixar les instal·lacions vistes. 2n. En la implantació de noves instal·lacions es cuidarà especialment la no–alteració de la fisonomia exterior dels edificis per mitjà de l’addició de volums externs o l’obertura de buits (com és el cas dels cassetons d’ascensor, les preses d’aire, sistemes de climatització, etc.). Els mateixos objectius se seguiran en els casos de modernització per substitució d’instal·lacions quan estes tinguen el seu origen en intervencions posteriors a la construcció de l’edifici i hagen suposat la incorporació d’elements impropis de caràcter adjectiu. 3r. Se sotmetrà a criteris d’integració, compatibilitat i discreció urbana la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant inserits en la fatxada de l’immoble. 1º. Se adecuarán las instalaciones para garantizar el uso del edificio, poniendo por delante las necesidades conservativas eligiendo sitios oportunos para colocarlas evitando al máximo perforaciones, rozas y destrucciones de los elementos existentes. Se admite la posibilidad de dejar las instalaciones vistas. 2º. En la implantación de nuevas instalaciones se cuidará especialmente la no alteración de la fisonomía exterior de los edificios mediante la adición de volúmenes externos o apertura de huecos (como es el caso de los casetones de ascensor, las tomas de aire, sistemas de climatización, etc.). Idénticos objetivos se seguirán en los casos de modernización por sustitución de instalaciones cuando éstas tengan su origen en intervenciones posteriores a la construcción del edificio, y hayan supuesto la incorporación de elementos impropios de carácter adjetivo. 3º. Se someterá a criterios de integración, compatibilidad y discreción urbana la instalación de rótulos de carácter comercial o similar, insertados en la fachada del inmueble. Article 10. Àrea interna al perímetre edificat. Edificis amb elements impropis 1. Els edificis en què en el passat es va eliminar la coberta inclinada de teules per a realitzar una terrassa, estaran obligats a reconstruir el ràfol volat i la teulada en la profunditat d’una crugia estructural des del pla de fatxada. D’esta manera, recularà la terrassa a zones més internes i tornarà la presència del ràfol en benefici del valor ambiental del carrer. Esta conversió serà necessària per a obtindre llicència d’obra major relativa al mateix edifici. 2. En cas d’obra menor, es realitzarà només el ràfol i la teulada en una profunditat de 1,50 m. 3. En els edificis que presenten entaulellats impropis en les plantes baixes, plaques de lloses de pedra irregulars i rústiques, sòcols vistosos, colors impropis, la remoció d’estos serà condició per a la concessió de qualsevol llicència d’obra relativa al mateix edifici. 4. Els edificis marcats en el pla annex 03 i corresponents a les referències cadastrals indicades, pertorben de manera significativa el valor ambiental dels seus carrers ja que, a part de tindre una altura impròpia, estan acabats amb rajoles de cara vista o unes altres plaques d’acabament. Per a obtindre qualsevol llicència d’obra relativa al mateix edifici, serà necessari una substitució o, almenys, l’ocultació dels acabats actuals. Edifici 1, illa 19154, parcel·la 03, en el carrer Zurrerías. Edifici 2, illa 16173, parcel·la 64, en el carrer Benacacira. Edifici 3, illa 15191, parcel·la 51, en el carrer Benacacira. 5. Els edificis marcats en el pla annex 04 i corresponents a les referències cadastrals indicades, pertorben de manera significativa el valor ambiental dels seus carrers ja que, contràriament a les normes urbanístiques vigents, mantenen la totalitat o part de les seues fatxades sense lluir deixant a la vista murs de rajoles moderns o blocs de formigó nus. Estan obligats a corregir la seua falta en el termini que establisca el preceptiu pla espacial esmentat en l’article 3 d’esta normativa revestint les fatxades amb un enlluït adequat atenint–se als requisits de l’article 13 de la present norma. Edifici 1, illa 13189, parcel·la 08, en el carrer San Francisco de Asís. Edifici 2, illa 16173, parcel·la H5, en el carrer Petrosa. Edifici 3, illa 16179, parcel·la 28, en el carrer Petrosa. Edifici 4, illa 17172, parcel·la 10, en el carrer Petrosa. Edifici 5, illa 16179, parcel·la 10, en el carrer Petrosa. Edifici 6, illa 16179, parcel·la 17, en el carrer Azoque. Edifici 7, illa 16171, parcel·la 32, en el carrer Moreras. Edifici 8, illa 17179, parcel·la 14, en el carrer Peirera. Edifici 9, illa 17174, parcel·la 03, en el carrer Peirera. Edifici 10, illa 17174, parcel·la 19, en el carrer Peirera. Edifici 11, illa 17174, parcel·la 17, en el carrer Peirera. Edifici 12, illa 17174, parcel·la 15, en el carrer Peirera. Edifici 13, illa 17174, parcel·la 16, en el carrer Peirera. Edifici 14, illa 17179, parcel·la 20, en el carrer Peirera. Edifici 15, illa 17179, parcel·la 21, en el carrer Peirera. Edifici 16, illa 18179, parcel·la 51, en el carrer Cuesta de Misa. Edifici 17, illa 18179, parcel·la 50, en el carrer Cuesta de Misa. Edifici 18, illa 18185, parcel·la 39, en el carrer Parque. Edifici 19, illa 18188, parcel·la 45, en el carrer Parque. Edifici 20, illa 18188, parcel·la 44, en el carrer Parque. Artículo 10. Área interna al perímetro edificado. Edificios con elementos impropios 1. Los edificios en los que en el pasado se eliminó la cubierta inclinada de tejas para realizar una terraza, estarán obligados a reconstruir el alero volado y el tejado en la profundidad de una crujía estructural desde el plano de fachada, retranqueando de esta manera la terraza a zonas más internas y devolviendo la presencia del alero en beneficio del valor ambiental de la calle. Esta conversión será precisa para obtener licencia de obra mayor relativa al mismo edificio. 2. En caso de obra menor se realizará solo el alero y el tejado en una profundidad de 1,50 metros. 3. En los edificios que presenten alicatados impropios en las plantas bajas, aplacados de losas de piedra irregulares y rústicas, zócalos vistosos, colores impropios, la remoción de éstos será condición para la concesión de cualquier licencia de obra relativa al mismo edificio. 4. Los edificios marcados en el plano anexo 03 y correspondientes a las indicadas referencias catastrales, perturban de manera significativa el valor ambiental de sus calles ya que, aparte de tener una altura impropia están acabados con ladrillos cara vista u otro aplacado. Para obtener cualquier licencia de obra relativa al mismo edificio será preciso una sustitución o, al menos, ocultación de los acabados actuales. Edificio 1, manzana 19154, parcela 03, en calle Zurrerías. Edificio 2, manzana 16173, parcela 64, en calle Benacacira. Edificio 3, manzana 15191, parcela 51, en calle Benacacira. 5. Los edificios marcados en el plano anexo 04 y correspondientes a las indicadas referencias catastrales, perturban de manera significativa el valor ambiental de sus calles ya que, contrariamente a las normas urbanísticas vigentes, mantienen la totalidad o parte de sus fachadas sin enlucir dejando a la vista muros de ladrillos modernos o bloques de hormigón desnudos. Están obligados a corregir su falta en el plazo que establezca el preceptivo Plan Espacial citado en el artículo 3 de esta normativa, revistiendo las fachadas con un enlucido adecuado ateniéndose a los requisitos del artículo 13 de la presente norma. Edificio 1, manzana 13189, parcela 08, en calle San Francisco de Asís. Edificio 2, manzana 16173, parcela H5, en calle Petrosa. Edificio 3, manzana 16179, parcela 28, en calle Petrosa. Edificio 4, manzana 17172, parcela 10, en calle Petrosa. Edificio 5, manzana 16179, parcela 10, en calle Petrosa. Edificio 6, manzana 16179, parcela 17, en calle Azoque. Edificio 7, manzana 16171, parcela 32, en calle Moreras. Edificio 8, manzana 17179, parcela 14, en calle Peirera. Edificio 9, manzana 17174, parcela 03, en calle Peirera. Edificio 10, manzana 17174, parcela 19, en calle Peirera. Edificio 11, manzana 17174, parcela 17, en calle Peirera. Edificio 12, manzana 17174, parcela 15, en calle Peirera. Edificio 13, manzana 17174, parcela 16, en calle Peirera. Edificio 14, manzana 17179, parcela 20, en calle Peirera. Edificio 15, manzana 17179, parcela 21, en calle Peirera. Edificio 16, manzana 18179, parcela 51, en calle Cuesta de Misa. Edificio 17, manzana 18179, parcela 50, en calle Cuesta de Misa. Edificio 18, manzana 18185, parcela 39, en calle Parque. Edificio 19, manzana 18188, parcela 45, en calle Parque. Edificio 20, manzana 18188, parcela 44, en calle Parque. Num. 6895 / 05.11.2012 Edifici 21, illa 18188, parcel·la 41, en el carrer Parque. Edifici 22, illa 18188, parcel·la 22, en la plaça del Arrabal. Edifici 23, illa 18177, parcel·la 01, en el carrer Mangraneros. Edifici 24, illa 19164, parcel·la 21, en el carrer Arrabal. Edifici 25, illa 19167, parcel·la 21, en el carrer Bolea. Edifici 26, illa 19167, parcel·la 04, en el carrer Ceferino. Edifici 27, illa 19167, parcel·la 43, en el carrer Bolea. Edifici 28, illa 19167, parcel·la 42, en el carrer Bolea. Edifici 29, illa 19167, parcel·la 40, en el carrer Bolea. Edifici 30, illa 19155, parcel·la 13, en el carrer Bolea. Edifici 31, illa 19193, parcel·la 08, en el carrer San Antonio. Edifici 32, illa 20188, parcel·la 01, en el carrer Cuesta Clara. Edifici 33, illa 20176, parcel·la 04, en el carrer Cuesta Clara. Edifici 34, illa 20176, parcel·la 03, en el carrer Cuesta Clara. Edifici 35, illa 20176, parcel·la 02, en el carrer Cuesta Clara. Edifici 36, illa 20176, parcel·la 01, en el carrer Cuesta Clara. Edifici 37, illa 16195, parcel·la 05, en el carrer Manantial. 31153 Edificio 21, manzana 18188, parcela 41, en calle Parque. Edificio 22, manzana 18188, parcela 22, en plaza del Arrabal. Edificio 23, manzana 18177, parcela 01, en calle Mangraneros. Edificio 24, manzana 19164, parcela 21, en calle Arrabal. Edificio 25, manzana 19167, parcela 21, en calle Bolea. Edificio 26, manzana 19167, parcela 04, en calle Ceferino. Edificio 27, manzana 19167, parcela 43, en calle Bolea. Edificio 28, manzana 19167, parcela 42, en calle Bolea. Edificio 29, manzana 19167, parcela 40, en calle Bolea. Edificio 30, manzana 19155, parcela 13, en calle Bolea. Edificio 31, manzana 19193, parcela 08, en calle San Antonio. Edificio 32, manzana 20188, parcela 01, en calle Cuesta Clara. Edificio 33, manzana 20176, parcela 04, en calle Cuesta Clara. Edificio 34, manzana 20176, parcela 03, en calle Cuesta Clara. Edificio 35, manzana 20176, parcela 02, en calle Cuesta Clara. Edificio 36, manzana 20176, parcela 01, en calle Cuesta Clara. Edificio 37, manzana 16195, parcela 05, en calle Manantial. Article 11. Àrea interna al perímetre edificat. Edificis de recent construcció o totalment reformats Este article afecta els edificis assenyalats en els plans 05a i 05b, de recent construcció o totalment reformats. S’han classificat en tres grups: edificis integrables, edificis incoherents amb l’entorn i edificis fora d’escala: 1. Els edificis integrables són tots aquells que, amb alguns xicotets canvis, poden ser objecte d’harmonització amb l’entorn històric construït. En el supòsit de sol·licitar llicència d’obres per qualsevol motiu, estos edificis hauran d’adaptar–se a la normativa present (lluir les fatxades amb colors adequats a l’entorn, eliminar sòcols inoportuns, substituir les finestres existents per finestres de fusta, modificar els vols i/o les baranes dels balcons, eliminar sostrades de xapa, etc.). En el cas que estos edificis incorporen un garatge en planta baixa, se’n sol·licitarà la substitució o l’adaptació (per exemple, per mitjà d’un pannell de fusta) de la seua porta gran d’accés. 2. Els edificis incoherents amb el seu entorn són aquells edificis de construcció recent que, per la seua composició preponderantment urbana, endinsades atípiques i volades tancades en la fatxada, tractaments externs en la rajola cara vista, cobertes planes, etc., no són fàcilment integrables en la trama. Encara que el seu volum discret permet una absorció volumètrica dins del teixit construït, el seu llenguatge arquitectònic és tan divers que en el supòsit de sol·licitar llicència d’obres per qualsevol motiu, únicament es pot aspirar a millores parcials de la fatxada en l’esperit de la normativa present, relatives a l’enlluït, el color, els tancaments… 3. Els edificis fora d’escala són aquells que, inclús respectant parcialment o totalment la normativa en termes estètics (enlluït, color, tancaments…), el seu volum sobrepassa amb escreix l’envergadura del teixit construït circumdant a causa de la seua altura excessiva o a una desafortunada concentració parcel·lària. Tant en el cas dels edificis fora d’escala com en el dels edificis incoherents amb l’entorn, en els supòsits que concloguen la seua vida útil o en el cas d’una substitució voluntària, o també en el supòsit que s’emprenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació o una remodelació amb eliminació, segons el cas, de les seues plantes superiors, seran aplicables les ordenances de protecció d’esta normativa en els articles 12 i 13. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l’article 21 de l’esmentada Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Artículo 11. Área interna al perímetro edificado. Edificios de reciente construcción o totalmente reformados Este artículo atañe a los edificios señalados en los planos 05a y 05b, de reciente construcción o totalmente reformados. Se han clasificado en tres grupos: edificios integrables, edificios incoherentes con el entorno y edificios fuera de escala: 1. Los edificios integrables son todos aquellos que, con algunos pequeños cambios, pueden ser objeto de armonización con el entorno histórico construido. En el supuesto de solicitar licencia de obras por cualquier motivo, estos edificios deberán adaptarse a la normativa presente (enlucir sus fachadas con colores adecuados al entorno, eliminar zócalos inoportunos, sustituir la fenestración existente por ventanas de madera, modificar los vuelos y/o barandas de los balcones, eliminar techumbres de chapa, etc.). En el caso de que estos edificios incorporen garaje en planta baja se solicitará la sustitución o adaptación (p.e. mediante el empanelado en madera) de su portón de acceso. 2. Los edificios incoherentes con su entorno son aquellos edificios de construcción reciente que por su composición preponderantemente urbana, retranqueos atípicos y voladizos cerrados en fachada, tratamientos externos en ladrillo cara a vista, cubiertas planas, etc. no resultan fácilmente integrables en la trama. Aunque su volumen discreto permite una absorción volumétrica dentro del tejido construido, su lenguaje arquitectónico es tan diverso que en el supuesto de solicitar licencia de obras por cualquier motivo únicamente se puede aspirar a mejoras parciales de la fachada en el espíritu de la normativa presente, relativas al enlucido, el color, las carpinterías… 3. Los edificios fuera de escala son aquellos que, incluso respetando parcial o totalmente la normativa en términos estéticos (enlucido, color, carpinterías…), su volumen sobrepasa con creces la envergadura del tejido construido circundante, debido a su altura excesiva o a una desafortunada concentración parcelaria. Tanto en el caso de los edificios fuera de escala como en el de los edificios incoherentes con el entorno, en los supuestos que concluyan su vida útil o de una sustitución voluntaria de los mismos, o se emprendan obras de reforma de trascendencia equiparable a la reedificación, o una remodelación con eliminación, según el caso, de sus plantas superiores, serán de aplicación las ordenanzas de protección de esta normativa en los artículos 12 y 13. Todo ello sin perjuicio de la posible aplicación del artículo 21 de la citada Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Article 12. Àrea interna al perímetre edificat. Usos permesos L’ús permés en esta zona serà predominantment residencial. S’admetran també els següents usos, sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona i no desvirtuen el dit predomini: 1. En qualsevol planta: ús comercial o de servicis, locals d’oficina, magatzems, tallers artesans, equipament, hostaleria, despatxos professionals. 2. A més dels usos anteriors, en l’última planta es permetrà l’ús tradicional d’assecador de productes agrícoles Artículo 12. Área interna al perímetro edificado. Usos permitidos El uso permitido en esta zona será predominantemente residencial. Se admitirán también los siguientes usos, siempre que muestren su compatibilidad con las arquitecturas tradicionales de la zona y no desvirtúen dicho predominio: 1. En cualquier planta: uso comercial o de servicios, locales de oficina, almacenes, talleres artesanos, equipamiento, hostelería, despachos profesionales. 2. Además de los usos anteriores, en última planta se permitirá el uso tradicional de secadero de productos agrícolas. Num. 6895 / 05.11.2012 Article 13. Àrea interna al perímetre edificat. Condicions estètiques i arquitectòniques d’edificis de nova planta Les noves construccions hauran de procurar l’harmonització amb el seu entorn. Les solucions formals i compositives de les edificacions s’adaptaran a l’ambient, tipologies i sistemes constructius tradicionals, i les noves edificacions s’adaptaran al medi urbà en què s’emplacen. Quant a la incidència en la trama urbana i en l’estructuració de les edificacions, en tot el que no regula el present article caldrà ajustar–se al que disposa a este efecte l’article 9 d’esta normativa. Les noves alineacions que de manera puntual s’han establit queden arreplegades gràficament en el pla 01 en l’annex VI i estan descrites literalment en l’annex IV del decret. La volumetria del nou edifici que es relacione amb els existents haurà de ser simple. Haurà d’harmonitzar–se amb l’arquitectura tradicional. El front de fatxada serà el més senzill i pla possible. Per tant, no es permeten volades, miradors tancats, volums que sobreïsquen, reculades, ostentacions tecnològiques pròpies de l’arquitectura moderna o altres que danyen la percepció del paisatge urbà tradicional. S’exceptuen exclusivament els balcons i els ràfols els vols màxims dels quals s’especifiquen en este article. No s’autoritzarà la creació de patis o jardins davanters previs al pla de fatxada. Els patis es reservaran a la cara interior de les parcel·les, patis d’illa o parts posteriors de les cases. En aquelles parcel·les en què s’ubicarà més d’una vivenda unifamiliar entre mitgeres, és obligatòria la subdivisió, com a mínim aparent, d’esta en trams o subparcel·les que mai superaran un ample de fatxada màxim de 7 metres. A més, es prohibix la repetició de les fatxades resultants, en dimensions, composició i cromatisme. Es proscriu per tant la seua construcció seriada. És a dir, s’haurà de canviar de dimensió, composició, acabats, materials, etc., cada 7 metres de fatxada com a màxim. Es permet qualsevol tipologia estructural en les construccions de nova planta, ja siguen tradicionals o contemporànies. S’han d’evitar que estes noves tipologies estructurals siguen visibles exteriorment en fatxada. Així que en el cas de recolzar l’edifici en pilars, estos últims no es poden emfatitzar o remarcar en la fatxada per a no alterar l’harmonia general de l’entorn. El nombre màxim de plantes és de 2+1 (planta baixa més dos en altura). L’altura de cornisa màxima permesa és de 9,50 metres. En el cas de parcel·les amb fatxades oposades que donen a carrers o alineacions a diferent altura, es prendrà per a cada carrer l’altura màxima permesa, fins a un fons màxim de 5 metres. A partir dels 5 metres de profunditat des de l’alineació del carrer de major altura, l’altura màxima edificable serà la permesa en el carrer de menor altura, mesurada des d’este. En el cas de parcel·les amb una o dos fatxades que s’obrin a carrers o alineacions amb pendent, es mesurarà l’altura màxima des del punt mitjà de les fatxades, sempre que estes tinguen una amplària menor de 7 metres. En el cas que el front siga major, obligarà a canvis d’altura i al consegüent canvi en el nivell dels forjats. Les fatxades dels edificis hauran de compondre’s unitàriament en totes les plantes de l’edifici, incloent–hi els locals comercials, si n’hi ha. El ritme i la proporció dels buits seguiran els cànons que s’aprecien en l’arquitectura tradicional de la localitat, on predomina el ple sobre el buit. Els buits seran: 1. De proporció vertical, a excepció de les solanes, que podran collocar–se exclusivament en l’última planta 2. Massissos entre buits d’amplària igual o superior a l’amplària del buit. 3. En els buits de balcons, el resultat de dividir la seua altura per la seua amplària, es trobarà entre 1,60 i 2,20 metres. 4. L’amplària de les finestres no serà major que la dels balcons. En les solanes o buits horitzontals, el resultat de dividir la seua altura per la seua amplària es trobarà entre 0,50 i 0,33 metres. I la seua amplària no superarà els 3 metres. En els acabats exteriors de les edificacions s’empraran materials propis de les construccions del lloc. La qualitat, textura i acabat dels revestiments es realitzarà en funció dels criteris de composició i estètics de l’entorn on s’ubique l’edificació. Es prohibix l’acabat per mitjà de formigó, blocs de formigó, rajola vista en tots els seus possibles colors, fatxades totalment o parcialment entaulellades o envidrades, igual que acabats de taulellets, ceràmica vidriada, taulells hidràulics, terratzos 31154 Artículo 13. Área interna al perímetro edificado. Condiciones estéticas y arquitectónicas de edificios de nueva planta Las nuevas construcciones deberán procurar la armonización con su entorno. Las soluciones formales y compositivas de las edificaciones se adaptarán al ambiente, tipologías y sistemas constructivos tradicionales, integrando las nuevas edificaciones en el medio urbano en que se emplacen. En cuanto a la incidencia en la trama urbana y en la estructuración de las edificaciones, en todo lo no regulado en el presente artículo, se estará a lo dispuesto al efecto en el artículo 9 de esta normativa. Las nuevas alineaciones que de manera puntual se han establecido quedan recogidas gráficamente en el plano 01 en el anexo VI y están descritas literalmente en el anexo IV del Decreto. La volumetría del nuevo edificio que se relacione con los existentes deberá ser simple. Deberá armonizarse con la arquitectura tradicional. El frente de fachada será lo más sencillo y plano posible. Por tanto, no se permiten voladizos, miradores cerrados, volúmenes sobresalientes, retranqueos, alardes tecnológicos propios de la arquitectura moderna u otros que dañen la percepción del paisaje urbano tradicional. Se exceptúan exclusivamente los balcones y aleros cuyos vuelos máximos se especifican en este artículo. No se autorizará la creación de patios o jardines delanteros previos al plano de fachada. Los patios se reservarán a la cara interior de las parcelas, patios de manzana o partes traseras de las casas. En aquellas parcelas en las que se va a ubicar más de una vivienda unifamiliar entre medianeras es obligatoria la subdivisión, cuanto menos aparente, de ésta en tramos o subparcelas que nunca superarán un ancho de fachada máximo de 7 metros. Además, se prohíbe la repetición de las fachadas resultantes, en dimensiones, composición y cromatismo. Se proscribe, por tanto, su construcción seriada. Es decir, se deberá cambiar de dimensión, composición, acabados, materiales, etc., cada 7 metros de fachada como máximo. Se permite cualquier tipología estructural en las construcciones de nueva planta ya sean tradicionales o contemporáneas. Se deben evitar que estas nuevas tipologías estructurales sean visibles exteriormente en fachada. Así que en el caso de apoyar el edificio en pilares, éstos últimos no se pueden enfatizar o remarcar en fachada para no alterar la armonía general del entorno. El número máximo de plantas es de 2+1 (planta baja más dos en altura). La altura de cornisa máxima permitida es de 9,50 metros. En el caso de parcelas con fachadas opuestas que dan a calles o alineaciones a diferente altura se tomará para cada calle la altura máxima permitida, hasta un fondo máximo de 5 metros. A partir de los 5 metros de profundidad desde la alineación de la calle de mayor altura, la altura máxima edificable será la permitida en la calle de menor altura, medida desde ésta. En el caso de parcelas con una o dos fachadas que se abren a calles o alineaciones con pendiente, se medirá la altura máxima desde el punto medio de las fachadas, siempre que éstas tengan una anchura menor a 7 metros. En el caso de que el frente sea mayor, obligará a cambios de altura y consiguiente cambio en el nivel de los forjados. Las fachadas de los edificios deberán componerse unitariamente en todas las plantas del edificio, incluidos los locales comerciales si los hubiera. El ritmo y la proporción de los vanos seguirán los cánones que se aprecian en la arquitectura tradicional de la localidad, donde predomina el lleno sobre el vacío. Los vanos serán: 1. De proporción vertical, a excepción de los solanares que podrán colocarse exclusivamente en la última planta. 2. Macizos entre huecos de anchura igual o superior a la anchura de vano. 3. En los vanos de balcones, el resultado de dividir su altura por su anchura, se encontrará entre 1,60 y 2,20 metros. 4. La anchura de las ventanas no será mayor que la de los balcones En los solanares o vanos horizontales: el resultado de dividir su altura por su anchura se encontrará entre 0,50 y 0,33 metros. Y su anchura no superará los 3 metros. En los acabados exteriores de las edificaciones se emplearán materiales propios de las construcciones del lugar. La calidad, textura y acabado de los revestimientos se realizará en función de los criterios de composición y estéticos del entorno donde se ubique la edificación. Se prohíbe el acabado mediante hormigón, bloques de hormigón, ladrillo visto en todos sus posibles colores, fachadas total o parcialmente alicatadas o acristaladas, al igual que acabados de azulejos, cerámica vidriada, Num. 6895 / 05.11.2012 i semblants. Es prohibixen les balustrades prefabricades de formigó com a elements decoratius i semblants. La utilització dels materials ha d’anar d’acord amb la seua funció. No s’han d’imitar estos ni utilitzar–los d’una manera que no siga constructiva. S’haurà de lluir o esquerdejar la fatxada conforme a l’article 9, evitant acabats aliens a l’arquitectura tradicional local. S’empraran morters amb colors i textures semblants a l’entorn descartant els morters monocapa pel seu caràcter homogeneïtzador i el seu àrid alié a l’entorn. De la mateixa manera que en els edificis existents, queda prohibida la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant inserits en la fatxada de l’immoble. S’exceptuen els que s’adossen als buits de planta baixa sense sobreeixir més de 10 cm del pla de fatxada, quan la seua superfície no excedisca 1 m², ni la seua altura de 50 cm, o els que s’integren formalment en el tancament o envidrament d’estos buits. Queda prohibit entaulellar els muntants dels buits o els sòcols dels edificis perquè no és compatible amb l’estètica i el conjunt de tècniques constructives tradicionals existents. Es permet l’antic costum d’emblanquinar, entonar o pintar reiteradament les cares interiors dels buits. Es prohibixen les llindes de formigó o metall vistos. Es podran utilitzar sempre que vagen a ser revestits amb el morter de fatxada. El color haurà de garantir l’harmonia cromàtica amb cada entorn consolidat de teixit d’arquitectura tradicional. Les fatxades que donen al carrer seran preferiblement blanques o de tons blavet i verd calç, segons la línia dominant en cada barri específic. En el cas de la zona de l’eixample huitcentista, es permeten els colors de tons ocres clars semblants als existents en els edificis coetanis. Les fatxades que donen al jardí posterior o als camps podran entonar–se igualment amb el seu entorn construït, que varia des del blanc fins al color terrós de la tàpia local sense revestir. És obligatòria la coronació de les fatxades amb ràfols perquè les seccions urbanes tenen el carrer com a paviment, les fatxades dels edificis com a parets i els ràfols i el cel com a sostre. Este equilibri es pertorba si els alçats perden els seus ràfols. Els ràfols seran de rajoles o de fusta, encara que també podran ser de motlura d’algeps o escaiola. La seua disposició i tipologia constructiva haurà de seguir alguna de les variants tipològiques ja existents en la població i no qualsevol tipus importat d’altres llocs. No s’emmarcaran els buits amb motlures o aplics decoratius. Si es desitja ressaltar el buit se’n podrà pintar l’interior, amb blavet o amb emblanquinament. En les edificacions en cantó serà necessària la col·locació de rètols que indiquen els noms dels carrers. Estos rètols atendran el model aprovat per l’Administració municipal. En el cas d’haver d’incorporar tancaments nous, estos han de ser de fusta. Es prohibixen els acabats de la fusta amb vernissos resinosos en to groguenc i la pintura plàstica, per no harmonitzar amb l’entorn i afavorir que la fusta es deteriore amb antelació. Si fóra necessari, s’entonarà la fusta dels tancaments al color present en altres tancaments històrics de la localitat. S’utilitzaren els olis de llinosa, vernissos a l’aigua, lasurs o altres productes protectors de porus obert que beneficien tant la fusta com l’estètica general de l’entorn. Es procurarà la reutilització de tancaments antics de la localitat que no estiguen en ús. En este cas, la fusta s’haurà de restaurar, tractar i adequar perquè complisca allò que exigixen les normes acústiques i tèrmiques. Les adaptacions consistiran en segellar clavills o orificis i substituir el simple envidrament per un altre doble amb cambra d’aire o qualsevol modalitat que complisca la normativa existent o, davant d’una impossibilitat física, millore els estàndards del tancament existent sempre a fi de la seua conservació. Queda totalment prohibit utilitzar tancaments importats d’altres llocs amb característiques que res tinguen a veure amb la tradició del lloc. Es respectaran les proporcions dels buits i el tipus de finestres típiques de la població, proveïdes de contrafinestres interiors de quarterons o taules. Queda prohibida qualsevol classe de tancaments metàl·lics o de PVC, fins i tot aquells que imiten la fusta, per l’empobriment del paisatge urbà que suposen. Este tipus de tancaments desentonen i desprestigien la qualitat del lloc. Es prohibix la col·locació de persianes enrotllables en caixa de persiana. Si és necessari un enfosquiment de les 31155 baldosas hidráulicas, terrazos y similares. Se prohíben las balaustradas prefabricadas de hormigón como elementos decorativos y similares. La utilización de los materiales debe ir acorde con su función, no debiéndose imitar éstos ni utilizar de un modo que no sea constructivo. Se deberá enlucir o enfoscar la fachada conforme al artículo 9, evitando acabados ajenos a la arquitectura tradicional local. Se emplearán morteros con colores y texturas similares al entorno descartando los morteros monocapa por su carácter homogeneizador y su árido ajeno al entorno. De igual forma que en los edificios existentes, queda prohibida la instalación de rótulos de carácter comercial o similar, insertados en la fachada del inmueble. Se exceptúan los que se adosen a los huecos de planta baja sin sobresalir más de 10 centímetros del plano de fachada, cuando su superficie no exceda de 1 m², ni su altura de 50 centímetros, o los que se integren formalmente en el cerramiento o acristalamiento de dichos huecos. Queda prohibido alicatar las jambas de los vanos o los zócalos de los edificios porque no es compatible con la estética y el conjunto de técnicas constructivas tradicionales existentes. Se permite la antigua costumbre de encalar, entonar o pintar reiteradamente las caras interiores de los vanos. Se prohíben los dinteles de hormigón o metal vistos. Se podrán utilizar siempre que vayan a ser revestidos con el mortero de fachada. El color deberá garantizar la armonía cromática con cada entorno consolidado de tejido de arquitectura tradicional. Las fachadas que dan a la calle serán preferiblemente blancas o de tonos azulete y verde cal tenor de la línea dominante en cada barrio específico. En el caso de la zona del ensanche decimonónico, se permiten los colores de tonos ocres claros similares a los existentes en los edificios coetáneos. Las fachadas que vuelcan al jardín trasero o a los campos podrán entonarse igualmente con su entorno construido, que varía desde el blanco hasta el color terroso de la tapia local sin revestir. Es obligatoria la coronación de las fachadas con aleros. Esto es debido a que las secciones urbanas poseen la calle como pavimento, las fachadas de los edificios como paredes y los aleros y el cielo como techo. Este equilibrio se perturba si los alzados pierden sus aleros. Los aleros serán de rasillas o madera, aunque también podrán ser de moldura de yeso o escayola. Su disposición y tipología constructiva deberá seguir alguna de las variantes tipológicas ya existentes en la población y no cualquier tipo importado de otros lugares. No se enmarcarán los vanos con molduras o apliques decorativos. Si se desea resaltar el vano se podrá colorear el interior, con azulete o con encalado. En las edificaciones en esquina será necesaria la colocación de rótulos que indiquen los nombres de las calles. Estos rótulos atenderán al modelo aprobado por la Administración municipal. En el caso de tener que incorporar carpinterías nuevas, éstas deben ser de madera. Se prohíben los acabados de la madera con barnices resinosos en tono amarillento y la pintura plástica, por no armonizar con el entorno y contribuir a que la madera se deteriore con antelación. Si fuera necesario, se entonará la madera de la carpintería al color presente en otras carpinterías históricas de la localidad. Se utilizaran los aceites de linaza, barnices al agua, lasures u otros productos protectores de poro abierto que benefician tanto a la madera como a la estética general del entorno. Se procurará la reutilización de carpinterías antiguas de la localidad que no estén en uso. En este caso, la madera se deberá restaurar, tratar y adecuar para que cumpla con lo exigido por las normas acústicas y térmicas. Las adaptaciones consistirán en el sellado de grietas u orificios y en la sustitución del simple acristalamiento por otro doble con cámara de aire o cualquier modalidad que cumpla con la normativa existente o, ante una imposibilidad física, mejore los estándares de la carpintería existente siempre en aras a su conservación. Queda totalmente prohibido utilizar carpintería importada de otros lugares con características que nada tengan que ver con la tradición del lugar. Se respetarán las proporciones de los vanos y el tipo de ventanas típicas de la población, provistas de contraventanas interiores de cuarterones o tablas. Queda prohibida toda clase de carpinterías metálicas o de PVC, incluso aquellas que imiten la madera, por el empobrecimiento del paisaje urbano que suponen. Este tipo de carpinterías desentonan y desprestigian la calidad del lugar. Se prohibe la colocación de persianas enrollables en caja de persiana. Si fuera necesario un oscurecimiento de Num. 6895 / 05.11.2012 31156 estances internes, es permeten les portelles, contrafinestres i, eventualment, persianes exteriors enrotllables de fusta, muntades sense calaix ni guies i amb un senzill mecanisme a base de cordells per a enrotllar–les en la part alta de la finestra. En el cas de realitzar portes grans de garatge, l’amplària haurà de ser la menor possible per a no influenciar massa l’equilibri de plens i buits en fatxada. Si el mercat oferix estos tancaments únicament en opció metàl·lica, estos aniran obligatòriament emplafonats amb fusta natural per a entonar amb l’edificació i el paisatge urbà circumdant. Les reixes hauran de respectar les tipologies pròpies del lloc. Estes són de dissenys simples i colors neutres. Quant als materials, es permeten el ferro, preferentment el forjat, i la fusta. La fusta complirà quant al seu acabat el que s’ha dit per als tancaments. Es prohibixen els perfils conformats de secció buida. Els únics vols permesos són els dels balcons oberts i els ràfols. El vol màxim dels ràfols serà de 40 cm. Queda totalment prohibit que el balcó sorgisca de la prolongació de l’estructura del forjat. Ha de formar–se com a element independent la grossària total del qual no pot excedir els 15 cm. En cap cas es permetran els cossos volats tancats, miradors, galeries, etc., aliens a la tradició constructiva del municipi. Els vols oberts dels balcons hauran d’estar a una altura mínima de 2,5 metres en qualsevol dels seus punts respecte de la rasant. El vol obert màxim permés dependrà de l’ample del carrer. Ample de carrer: A A≤4m A>4m Vol màxim 0,30 m 0,40 m La separació del vol a la mitgera serà igual o major al vol permés. Els vols dels balcons mai seran correguts i comprendran la totalitat de la fatxada o més d’un buit. Per este motiu es fixa una distància màxima de 0,30 m, mesurada longitudinalment a cada costat dels muntants del buit que, junt amb l’amplària d’este, determinaran l’amplària màxima del balcó. A més, el buit haurà de quedar centrat respecte al balcó. S’ha de respectar també la morfologia de les baranes en l’última planta, caracteritzades per la seua simplicitat amb elements de forja rectes o amb barrots de fusta i sempre rasants a la fatxada. Queda prohibit qualsevol vol o reculada respecte a la fatxada. Tampoc s’admeten les baranes massisses o construïdes amb elements ceràmics o la decoració dels elements metàl·lics amb motius importats que no tinguen a veure res amb els tradicionals del poble. Quant als materials, es permeten el ferro, preferentment el forjat, i la fusta. La fusta complirà quant al seu acabat el que s’ha dit per als tancaments. Es prohibix l’acer, l’alumini i els perfils conformats de secció buida. Les cobertes consideraran l’adequació i integració de l’edifici amb l’entorn pròxim i el paisatge, així com la seua incidència. Les cobertes seran inclinades i s’utilitzarà teula àrab de color de fang natural sense esmalts ni pigments. Si la teula és nova, es preferirà amb un acabat envellit. Es prohibix l’acabat amb peces de fibrociment o semblant, així com les làmines asfàltiques vistes amb acabat metal·litzat i qualsevol tipus de xapa. El pendent admissible de la coberta a dos aigües estarà comprés entre el 30% i el 50% amb una crugia o 6 metres de profunditat com a màxim per cada faldó. L’altura màxima de carener serà per tant de 3 metres respecte a l’altura de cornisa. Es prohibix que la totalitat de la coberta siga terrassa. Es permet que una part de la coberta siga aterrassada després del cavallet format pels vessants a dos aigües a partir de cada possible front de fatxada. La superfície aterrassada representarà com a màxim el 40% de la superfície total de coberta, sempre que s’ubique en les zones interiors de la parcella i no en les dos primeres crugies. Es pavimentarà amb revestiment discontinu amb un material ceràmic la tonalitat del qual no desentone dins de la totalitat del conjunt de les teulades de la població. L’arreplega d’aigües haurà de solucionar–se per mitjà de la disposició de canalons i baixants que eviten l’abocament directe de pluvials des de la coberta al viari o espai públic. En cas d’utilització de plaques solars per a l’obtenció d’electricitat, aigua calenta sanitària, es realitzarà de manera que s’evite un impacte visual, i haurà de quedar integrada las estancias internas, se permiten los postigos, contraventanas, fraileros y, eventualmente, persianas exteriores enrollables de madera, montadas sin cajón ni guías y con un sencillo mecanismo a base de cordeles para enrollarlas en la parte alta de la ventana. En el caso de realizar portones de garaje la anchura deberá ser la menor posible para no influenciar demasiado el equilibrio de llenos y vacíos en fachada. Si el mercado ofrece estas carpinterías únicamente en opción metálica, éstos irán obligatoriamente empanelados con madera natural en modo de entonarse con la edificación y el paisaje urbano circundante. Las rejas deberán respetar las tipologías propias del lugar. Éstas son de diseños simples y colores neutros. En cuanto a los materiales, se permiten el hierro, preferentemente el forjado, y la madera. La madera cumplirá en cuanto a su acabado con lo dicho para la carpintería. Se prohíben los perfiles conformados de sección hueca. Los únicos vuelos permitidos son los de los balcones abiertos y aleros. El vuelo máximo de los aleros será de 40 centímetros. Queda totalmente prohibido que el balcón surja de la prolongación de la estructura del forjado. Debe formarse como elemento independiente cuyo espesor total no puede exceder los 15 centímetros. En ningún caso se permitirán los cuerpos volados cerrados, miradores, galerías, etc., ajenos a la tradición constructiva del municipio. Los vuelos abiertos de los balcones deberán estar a una altura mínima de 2,5 metros en cualquiera de sus puntos respecto de la rasante. El vuelo abierto máximo permitido dependerá del ancho de la calle. Ancho de calle: A A ≤ 4 metros. A > 4 metros. Vuelo máximo 0,30 metros. 0,40 metros. La separación del vuelo a la medianera será igual o mayor al vuelo permitido. Los vuelos de los balcones nunca serán corridos abarcando la totalidad de la fachada o más de un vano. Por este motivo se fija una distancia máxima de 0,30 metros medida longitudinalmente a cada lado de las jambas del vano que, junto con la anchura del mismo, determinarán la anchura máxima del balcón. Además, el vano deberá quedar centrado con respecto al balcón. Se debe respetar también la morfología de las barandas en la última planta, caracterizadas por su simplicidad con elementos de forja rectos o con barrotes de madera y siempre rasantes a la fachada. Queda prohibido cualquier vuelo o retranqueo respecto a la fachada. Tampoco se admiten los antepechos macizos o construidos con elementos cerámicos o la decoración de los elementos metálicos con motivos importados que nada tengan que ver con los tradicionales del pueblo. En cuanto a los materiales, se permiten el hierro, preferentemente el forjado, y la madera. La madera cumplirá en cuanto a su acabado con lo dicho para la carpintería. Se prohíbe el acero, el aluminio y los perfiles conformados de sección hueca. Las cubiertas considerarán la adecuación e integración del edificio con el entorno próximo y el paisaje, así como su incidencia. Las cubiertas serán inclinadas y se utilizará teja árabe de color barro natural sin esmaltes ni pigmentos. Si la teja es nueva se preferirá con un acabado envejecido. Se prohíbe el acabado con piezas de fibrocemento o similar, así como las láminas asfálticas vistas con acabado metalizado y cualquier tipo de chapa. La pendiente admisible de la cubierta a dos aguas estará comprendida entre el 30% y el 50% con una crujía o 6 metros de profundidad como máximo por cada faldón. La altura máxima de cumbrera será por tanto de 3 metros respecto a la altura de cornisa. Se prohíbe que la totalidad de la cubierta sea terraza. Se permite que una parte de la cubierta sea aterrazada tras el caballete formado por las vertientes a dos aguas a partir de cada posible frente de fachada. La superficie aterrazada representará como máximo el 40% de la superficie total de cubierta, siempre que se ubique en las zonas interiores de la parcela y no en las dos primeras crujías. Se pavimentará con revestimiento discontinuo con un material cerámico cuya tonalidad no desentone dentro de la totalidad del conjunto de los tejados de la población. La recogida de aguas deberá solucionarse mediante la disposición de canalones y bajantes que eviten el vertido directo de pluviales desde la cubierta al viario o espacio público. En caso de utilización de placas solares para la obtención de electricidad, agua caliente sanitaria, se realizará de forma que se evite un impacto visual, debiendo de quedar Num. 6895 / 05.11.2012 en la construcció o en el pla de la coberta i ubicar els depòsits d’acumulació d’aigua calenta en l’interior de les cases. Es pot compensar i justificar l’estalvi energètic exigit pel codi tècnic de l’edificació amb opcions alternatives, segons determina la mateixa normativa. Per a la col·locació de les antenes de televisió, s’instal·larà un pal per vivenda o bloc. Es prohibix la col·locació d’estos sobre balcons o fatxades, o sobre la primera crugia de les cobertes, de manera que se suavitze el seu impacte visual en l’entorn. Les línies elèctriques i la resta de xarxes de comunicació i distribució hauran de disposar–se per mitjà d’una canalització subterrània o dins de regates o conductes prèviament dissenyats per al seu pas. Quant a xarxes existents fixades a la fatxada, mentres no es plantege una actuació conjunta propiciada des de les administracions públiques, podrà tolerar–se transitòriament la seua permanència, si bé, en les edificacions noves que se susciten flanquejades per altres antigues amb estes installacions ja consolidades, i en la resta d’edificis quan les seues fatxades vagen a ser intervingudes, s’hauran d’ordenar i entorxar en una o dos línies i després s’entonaran amb la coloració de la fatxada per mitjà de pintures del mateix color. No es permetrà la instal·lació de nous cables aeris que creuen fatxades o carrers. Estes noves conduccions seran sempre subterrànies. Les connexions individuals de les instal·lacions a cada casa comptaran amb una caixa enregistrable al costat de l’accés. Estes caixes generals de protecció, fornícules de comptadors, registres d’instal·lacions, reixetes de ventilació, etc., han de col·locar–se en la línia de fatxada o en els muntants dels buits, de manera que no destaquen en la fatxada. Hauran de formar part de la composició de la fatxada de manera que es veja com un buit més dins de la composició d’esta. Mai es deixaran vistos. Sempre es col·locaran després d’una trapa practicable, que els allotge i amague, de materials acords amb els altres de què es componga la fatxada. Poden ser de portelles de fusta plana o calada, o de metall forrat amb el mateix enlluït de la fatxada, si és el cas. Les bústies de correus es localitzaran en els muntants dels buits o en l’interior de les portes d’accés, de manera que no destaquen en la fatxada. Article 14. Protecció del paisatge urbà Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l’estima de l’escena o paisatge urbà del conjunt històric, com és el cas de l’afecció dels espais lliures per actuacions d’enjardinament o arbratge, reurbanitzacions, provisió de mobiliari urbà, assignació d’ús, o com pot ser també l’afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, i elements anàlegs, o qualssevol altres de semblant caire i conseqüències, hauran de sotmetre’s a l’autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d’acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits, i seguint les següents prescripcions. Els paviments exteriors es realitzaran amb materials la textura i color dels quals siguen acords amb l’ambient urbà del conjunt històric, com ara lloses de pedra del lloc, cudols, o llambordes de pedra natural o artificial. Quan s’opte per protegir la propietat d’un immoble o solar amb un mur de tancament nou, este haurà d’esquerdejar–se i/o pintar–se segons l’article 13 d’esta normativa, de manera que el mur no deixe el material de la fàbrica vist. Només es podrà deixar vist en el cas que el mur es faça de maçoneria. La seua altura no podrà ser major de 2 metres en sòl urbà i 1 metre en sòl no urbanitzable. Es prohibixen expressament les pintades, murals o grafits sobre murs i tàpies, així com la col·locació de publicitat estàtica de cartelleria. En serà responsable l’autor de les pintades i l’empresa publicitadora o promotora dels esdeveniments que s’anuncien. S’admeten tanques metàl·liques amb estructures lleugeres i simples i amb xarxes permeables a la vista també d’altures majors a 1 metre. L’arbratge existent en els viaris i espais públics haurà de ser protegit i conservat. Quan siga necessari eliminar alguns exemplars per causa de força major es realitzarà la seua replantació o substitució per nous exemplars. S’intentarà que les espècies siguen de caràcter autòcton. 31157 integrada en la construcción o en el plano de la cubierta y ubicar los depósitos de acumulación de agua caliente en el interior de las casas. Se puede compensar y justificar el ahorro energético exigido por el código técnico de la edificación, con opciones alternativas, según determina la propia normativa. Para la colocación de las antenas de televisión, se instalará un mástil por vivienda o bloque por lo que serán instalaciones comunitarias, prohibiéndose la colocación de éstos sobre balcones o fachadas o primera crujía de cubiertas, suavizando con ello su impacto visual en el entorno. Las líneas eléctricas y demás redes de comunicación y distribución deberán disponerse mediante canalización subterránea o dentro de rozas o conductos previamente diseñados para su paso. En cuanto a redes existentes fijadas a fachada, mientras no se plantee una actuación conjunta propiciada desde las Administraciones públicas, podrá tolerarse transitoriamente su permanencia, si bien, en las edificaciones nuevas que se susciten flanqueadas por otras antiguas con estas instalaciones ya consolidadas, y en el resto de edificios cuando sus fachadas vayan a ser intervenidas, se deberán ordenar y entorchar en uno o dos tendidos y después se entonarán con la coloración de la fachada mediante pinturas del mismo color. No se permitirá la instalación de nuevos cables aéreos que crucen fachadas o calles. Estas nuevas conducciones nuevas serán siempre subterráneas. Las acometidas individuales de las instalaciones a cada casa contarán con una caja registrable junto al acceso. Estas cajas generales de protección, hornacinas de contadores, registros de instalaciones, rejillas de ventilación, etc., deben colocarse en la línea de fachada o en las jambas de los vanos de forma que no destaquen en fachada. Deberán formar parte de la composición de la fachada de forma que se lea como un vano más dentro de la composición de la misma. Nunca se dejarán vistos. Siempre se colocarán tras una trampilla practicable, que los aloje y esconda, de materiales acordes con los otros de los que se componga la fachada. Pueden ser de postigos de madera ciegos o calados, o de metal forrado con el mismo enlucido de la fachada si es el caso. Los buzones de correos se localizarán en las jambas de los vanos o en el interior de las puertas de acceso, de forma que no destaquen en la fachada. Artículo 14. Protección del paisaje urbano Todas las actuaciones que puedan tener incidencia sobre la correcta percepción y la dignidad en el aprecio de la escena o paisaje urbano del Conjunto Histórico, como sería el caso de la afección de los espacios libres por actuaciones de ajardinamiento o arbolado, reurbanizaciones, provisión de mobiliario urbano, asignación de uso, o como podría ser también la afección de la imagen arquitectónica de las edificaciones por tratamiento de color, implantación de rótulos, marquesinas, toldos, instalaciones vistas, antenas, y elementos análogos, o cualesquiera otros de similar corte y consecuencias, deberán someterse a autorización de la Conselleria competente en materia de cultura, que resolverá con arreglo a las determinaciones de la Ley y los criterios de percepción y dignidad antes aludidos y siguiendo las siguientes prescripciones. Los pavimentos exteriores se realizarán con materiales cuya textura y color sean acordes con el ambiente urbano del Conjunto Histórico, como losas de piedra del lugar, cantos rodados, o adoquines de piedra natural o artificial. Cuando se opte por proteger la propiedad de un inmueble o solar con un muro de cierre nuevo, éste deberá enfoscarse y/o pintarse según el artículo 13 de esta normativa, de forma que el muro no deje el material de la fábrica visto. Sólo se podrá dejar visto en el caso de que el muro se haga de mampostería. Su altura no podrá ser mayor de 2 metros en suelo urbano y 1 metro en suelo no urbanizable. Se prohíben expresamente las pintadas, murales o graffitis sobre muros y tapias, así como la colocación de publicidad estática de cartelería, siendo responsable el autor de las pintadas y la empresa publicitadora o promotora de los eventos que se anuncien. Se admiten vallas metálicas con estructuras ligeras y simples y con redes permeables a la vista también de alturas mayores a 1 metro. El arbolado existente en los viarios y espacios públicos deberá ser protegido y conservado. Cuando sea necesario eliminar algunos ejemplares por causa de fuerza mayor se realizará su replantación o sustitución por nuevos ejemplares. Se intentará que las especies sean de carácter autóctono. Num. 6895 / 05.11.2012 31158 Queda prohibida sense expressa autorització la tala d’arbres en el medi urbà o l’execució d’obres que puguen afectar–los sense l’adopció de les corresponents mesures de protecció. Queda prohibida sin expresa autorización la tala de árboles en el medio urbano o la ejecución de obras que puedan afectarles sin la adopción de las correspondientes medidas de protección. Article 15. Horts circumdants al perímetre construït El paisatge natural antropitzat dels horts circumdants del poble a est, sud i oest d’este, i la visió de l’enclavament principalment des del sud, vista històricament rellevant, exigix una normativa específica. En este entorn protegit de caràcter predominantment agrícola es prohibix tota construcció de nova planta. En el cas d’edificacions existents dins d’este tipus de sòl anteriors a 1940, es permetran les obres de restauració i conservació pertinents per a mantindre l’estat de consolidació estructural, l’estanquitat, la salubritat i l’estabilitat necessàries per a poder ser utilitzats segons el seu ús, sent aplicables els articles 7 a 12 de la present normativa. Als edificis posteriors, identificats en els plans 5a i 5b, els serà aplicable l’article 11 d’esta normativa. Artículo 15. Huertas circundantes al perímetro construido El paisaje natural antropizado de las huertas circundantes del pueblo a este, sur y oeste del mismo, y la visión del enclave principalmente desde el sur, vista históricamente relevante exige una normativa específica. En este entorno protegido de carácter predominantemente agrícola se prohíbe toda construcción de nueva planta. En el caso de edificaciones existentes dentro de este tipo de suelo, anteriores a 1940, se permitirán las obras de restauración y conservación pertinentes para mantener el estado de consolidación estructural, estanqueidad, salubridad y estabilidad necesarias para poder ser utilizados según su uso, siendo aplicables los artículos 7 a 12 de la presente normativa. A los edificios posteriores, identificados en los planos 5a y 5b les será de aplicación el artículo 11 de esta normativa. Article 16. Patrimoni arqueològic En qualsevol intervenció que afecte el subsòl, serà aplicable el règim tutelar establit en l’article 62 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic. Si com a conseqüència de les dites intervencions es posa de manifest l’existència de túnels, aqüeductes, coves o refugis, estos es consideraran troballes rellevants i arran de la seua valoració patrimonial es dictaminarà el nivell de protecció que haja d’atorgar–se’ls. Artículo 16. Patrimonio arqueológico En cualquier intervención que afecte al subsuelo, resultará de aplicación el régimen tutelar establecido en el artículo 62 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, para la salvaguarda del patrimonio arqueológico. Si como consecuencia de dichas intervenciones se pusiese de manifiesto la existencia de túneles, acueductos, cuevas o refugios, éstos se considerarán hallazgos relevantes y de resultas de la valoración patrimonial de los mismos se dictaminará el nivel de protección que deba otorgárseles. Article 17. Infraccions La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l’ajuntament o dels promotors en els termes establits en l’article 37 de l’esmentada Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. Artículo 17. Infracciones La contravención de lo previsto en los artículos anteriores determinará la responsabilidad del Ayuntamiento o de los promotores en los términos establecidos en el artículo 37 de la citada Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. CAPÍTOL III Delimitació del Conjunt Històric CAPÍTULO III Delimitación del conjunto histórico Article 18. Perímetre del conjunt històric El perímetre del conjunt històric queda delimitat tant literalment com gràficament en els annexos adjunts (I a VI, ambdós inclusivament), que formen part del present decret. La documentació complementària obra en l’expedient corresponent. Articulo 18. Perímetro del Conjunto Histórico El perímetro del Conjunto Histórico queda delimitado tanto literal como gráficamente en los anexos adjuntos (I a VI, ambos inclusive), que forman parte del presente Decreto. La documentación complementaria obra en el expediente de su razón. DISPOSICIÓ ADDICIONAL DISPOSICIÓN ADICIONAL Única. Inscripció en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d’Interés Cultural La present declaració s’inscriurà en la secció primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d’Interés Cultural, dependent de l’Administració de l’Estat per a la seua constància en este. Els béns de rellevància local assenyalats en la present declaració s’inscriuran en la secció segona de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Única. Inscripción en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano y en el Registro General de Bienes de Interés Cultural La presente declaración se inscribirá en la sección primera del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano y en el Registro General de Bienes de Interés Cultural, dependiente de la Administración del Estado para su constancia en el mismo. Los Bienes de Relevancia Local señalados en la presente declaración se inscribirán en la sección segunda del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano DISPOSICIÓ FINAL DISPOSICIÓN FINAL Única. Entrada en vigor El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l’endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Única. Entrada en vigor El presente decreto se publicará en el Boletín Oficial del Estado y entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. València, 2 de novembre de 2012 Valencia, 2 de noviembre de 2012 El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART La consellera de Turisme, Cultura i Esport, LOLA JOHNSON SASTRE El president de la Generalitat, ALBERTO FABRA PART La consellera de Turismo, Cultura y Deporte, LOLA JOHNSON SASTRE Num. 6895 / 05.11.2012 31159 ANNEX I ANEXO I DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ 1. Denominació: Conjunt històric la Vila de Chelva i els seus horts. 2. Localització: a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana. b) Província: València. c) Municipi: Chelva. DATOS SOBRE EL BIEN OBJETO DE LA DECLARACIÓN tas. 1. Denominación: Conjunto Histórico la Villa de Chelva y sus huer2. Localización: a) Comunidad Autónoma: Comunitat Valenciana. b) Provincia: Valencia. c) Municipio: Chelva. 3. Descripció del Conjunt Històric la Vila de Chelva i els seus horts i determinació dels seus valors: La Vila de Chelva està composta per una sèrie de barris de gran complexitat, amb un traçat enigmàtic, sinuós, que s’adapta al terreny. Reunix gran interés històric conservar l’empremta de tots i cada un dels seus primitius habitants que van caracteritzar els diversos barris antics. 3. Descripción del Conjunto Histórico la Villa de Chelva y sus huertas y determinación de sus valores: La Villa de Chelva está compuesta por una serie de barrios de gran complejidad, con un trazado enigmático, sinuoso, que se adapta al terreno. Reúne gran interés histórico conservar la huella de todos y cada uno de sus primitivos habitantes que caracterizaron los diversos barrios antiguos. BARRI MUSULMÀ O BARRI DE BENACACIRA: Va ser construït en el segle XI pels musulmans, i ocupa la totalitat de la superfície d’un penyal allargat. Estava rodejat per una fortificació amb quatre portes. En la seua part est es trobava el castell, del qual només queden algunes restes ja que en èpoques posteriors es va reutilitzar i va remodelar per a crear el palau i castell cristià. Actualment està caracteritzat pel seu traçat urbà hispanomusulmà. Les seues muralles fa molt que van desaparéixer i de les seues portes d’entrada només subsistix la de San Cristóbal. Però conserva la seua estructura urbana tancada en si mateixa. En el seu interior es poden trobar carrerons en cul–de–sac, placetes, passadissos, terraplens, etc., que li conferixen una complexitat urbana molt característica que enriquix l’espai. Pocs carrerons s’obrin com a places i en un d’estos trobem l’ermita de la Soledad, que es va construir sobre una de les mesquites de l’època musulmà. Adossat a esta se situa l’acabat de reconstruir hospital del segle XVI. El barri de Benacacira el conformen els carrers de Benacacira, San Cristóbal, Cuatro Esquinas de Benacacira, Portillo, Charco, els carrerons de Campaneros, Villar, Hospital, Horno, Pajuzo, San Roque i part del castell–palau. BARRIO MUSULMÁN O BARRIO DE BENACACIRA: Fue construido en el siglo XI por los musulmanes, ocupando la totalidad de la superficie de un peñasco alargado. Estaba rodeado por una fortificación con cuatro puertas. En su parte este se encontraba el castillo, del cual sólo quedan algunos restos ya que en épocas posteriores se reutilizó y remodeló para crear el palacio y castillo cristiano. Actualmente está caracterizado por su trazado urbano hispano–musulmán. Sus murallas hace mucho que desaparecieron y de sus puertas de entrada sólo subsiste la de San Cristóbal. Pero conserva su estructura urbana encerrada en sí misma. En su interior se pueden encontrar callejones en fondo de saco, plazuelas, pasadizos, adarves, etc. que le confieren una complejidad urbana muy característica que enriquece el espacio. Pocos callejones se abren como plazas y en uno de ellos encontramos la Ermita de la Soledad, que se construyó sobre una de las mezquitas de la época musulmán. Adosado a esta se sitúa el recién reconstruido Hospital del siglo XVI. El barrio de Benacacira lo conforman las calles de Benacacira, San Cristóbal, Cuatro Esquinas de Benacacira, Portillo, Charco, los callejones de Campaneros, Villar, Hospital, Horno, Pajuzo, San Roque y parte del Castillo–Palacio. BARRI MUDÈJAR–MORISC O BARRI DEL RAVAL DE BENAEÇA: Els mudèjars van construir l’any 1370 un barri extramurs que van anomenar Benaeça, on van alçar una mesquita que roman hui en dia, amb les mínimes intervencions arquitectòniques posteriors per a convertir–la en l’església cristiana de Santa Cruz. Actualment és un dels sectors més característics de Chelva, comparable en la seua importància al barri de Benacacira. El seu traçat és també molt trencat i d’una gran riquesa espacial, però la seua principal diferència amb els barris alts rau en el fet que, al trobar–se en les zones baixes, es veu immers en l’horta i en les terres de secà de la vall. Hi trobem tres places importants en què hi ha tres edificis singulars. En la primera, bifurcada en dos, es troba l’antic ajuntament o consell de la vila, on estava el centre neuràlgic de la ciutat en eixe moment i on es troba un llenç de la muralla, que marca el començament dels ravals de Chelva i dividix la plaça en certa manera. En la segona plaça s’alça l’antiga mesquita de l’any 1370 i en la tercera, ampliada amb el derrocament d’una vivenda en els anys noranta del segle passat, trobem l’ermita de la Virgen de los Desamparados, del segle XVII. En la seua rica decoració interior barroca, destaquen els seus esgrafiats. BARRIO MUDÉJAR–MORISCO O BARRIO DEL ARRABAL DE BENAEÇA: Los mudéjares construyeron en el año 1370 un barrio extramuros que llamaron Benaeça, donde levantaron una mezquita que permanece hoy en día, con las mínimas intervenciones arquitectónicas posteriores para convertirla en la iglesia cristiana de Santa Cruz. Actualmente es uno de los sectores más característicos de Chelva, comparable en su importancia al barrio de Benacacira. Su trazado es también muy quebrado y de una gran riqueza espacial, pero su principal diferencia con los barrios altos radica en que, al encontrarse en las zonas bajas, se ve inmerso en la huerta y tierras de secano del valle. En él existen tres plazas importantes en las que se encuentran tres edificios singulares. En la primera, bifurcada en dos, se encuentra el antiguo Ayuntamiento o consejo de la villa, donde estaba el centro neurálgico de la ciudad en ese momento y donde se encuentra un lienzo de la muralla, que marca el comienzo de los arrabales de Chelva y divide la plaza en cierto modo. En la segunda plaza se alza la antigua mezquita del año 1370 y en la tercera, ampliada con el derribo de una vivienda en los años noventa del siglo pasado, encontramos la Ermita de la Virgen de los Desamparados del siglo XVII. En su rica decoración interior barroca, destacan sus esgrafiados. El barrio lo conforman las siguientes calles; Arrabal, Loreto, comienzo de la calle Mangraneros, Zurrería, Canónigo, Bolea, Fuente del Arrabal, callejones de; Polo, Aparicio, Belenguer, Ceferino, Pallaso y la parte extramuros de la plaza del Arrabal. El barri el conformen els carrers següents: Arrabal, Loreto, començament del carrer Mangraneros, Zurrería, Canónigo, Bolea, Fuente del Arrabal, carrerons de Polo, Aparicio, Belenguer, Ceferino, Pallaso i la part extramurs de la plaça del Arrabal. BARRI JUEU O BARRI DEL AZOQUE: La jueria, com Benacacira, també estava tancada darrere de muralles que permetien viure als jueus sempre aïllats de musulmans i cristians. Un dels arcs de l’antic ajuntament, denominat portal del Azoque, ens introduïx en el barri jueu del Azoque amb els seus carrerons i portals. També este és un barri on es conserva intacte el seu traçat original, amb carrers estretes i portes d’accés que l’aïllaven de l’exterior. BARRIO JUDÍO O BARRIO DEL AZOQUE: La judería, como Benacacira, también estaba encerrada tras murallas que permitían vivir a los judíos siempre aislados de musulmanes y cristianos. Uno de los arcos del antiguo Ayuntamiento, denominado portal del Azoque, nos introduce en el barrio judío del Azoque con sus callejones y portales. También éste es un barrio donde se conserva intacto su trazado original, con calles estrechas y puertas de acceso que lo aislaban del exterior. Num. 6895 / 05.11.2012 31160 Les troballes d’una possible sinagoga en els números 35 i 37 del carrer Caballeros fa pensar que part d’este carrer formara en algun temps part de la jueria. Este barri el formen els actuals carrers de Cuesta de Misa, la Parra, carreró de Camote i, en part, els carrers del perímetre que són les del Azoque i Caballeros. Los hallazgos de una posible sinagoga en los números 35 y 37 de la calle Caballeros, hace pensar en que parte de esta calle formase en algún tiempo parte de la judería. Este barrio lo forman las actuales calles de: Cuesta de Misa, la Parra, callejón de Camote y, en parte, las calles del perímetro que son las del Azoque y Caballeros. BARRIS CRISTIANS: Es tracta dels barris que es troben en la part més baixa de la vila, seguixen també l’orografia dels tossals situats en el nivell inferior al de la plaça Mayor i unixen el barri de Benacacira amb el de l’Arrabal i la Jueria pel riu. La seua estructura urbana és un poc menys sinuosa i un poc més àmplia, encara que tampoc massa. Segurament es tracta, junt amb l’Arrabal, de l’última zona d’expansió del poble en l’època medieval. Un element a destacar és la completa absència d’edificacions singulars en este barri de la ciutat, això és, la inexistència d’esglésies, palaus, ermites, etc. Els barris medievals Cristians els formen els actuals carrers del Tinte, Almazara, Corazón de Jesús, plaça Ángel Valero o placeta Vázquez, San Francisco, Hoyo, Losicas, Ollerías, San Francisco Javier, Cuesta de Palacio, Murtera, Moreras, Palmera, Mangraneros, Petrosa, Azoque o Azogue, Peireria, careró de Mosén Mares, Caballeros (posiblement d’origen jueu), plaça de l’Arrabal (des de l’antic ajuntament fins al llenç de la muralla). BARRIOS CRISTIANOS: Se trata de los barrios que se encuentran en la parte más baja de la villa, siguen también la orografía de las colinas situadas en el nivel inferior a la de la plaza mayor y unen el barrio de Benacacira, con el del Arrabal y la Judería por el río. Su estructura urbana es algo menos sinuosa y algo más amplia, aunque tampoco demasiado. Seguramente se trata, junto con el Arrabal, de la última zona de expansión del pueblo en la época medieval. Un elemento a destacar es la completa ausencia de edificaciones singulares en este barrio de la ciudad, esto es, la inexistencia de iglesias, palacios, ermitas, etc. Los barrios medievales cristianos los forman las actuales calles del Tinte, Almazara, Corazón de Jesús, plaza Ángel Valero o placeta Vázquez, San Francisco, Hoyo, Losicas, Ollerías, San Francisco Javier, Cuesta de Palacio, Murtera, Moreras, Palmera, Mangraneros, Petrosa, Azoque o Azogue, Peireria, callejón de Mosen Mares, Caballeros (posiblemente de origen judía), plaza del Arrabal (desde el antiguo Ayuntamiento al lienzo de la muralla). EIXAMPLE: Començant des del nord, es troba la primera expansió o eixample de la vila. Este és posterior a l’etapa medieval de desenrotllament del primer nucli del poble. L’eix principal d’esta extensió se situa al nord de la plaça Mayor, es prolonga a un costat i a l’altre de l’església coincidint amb el nou accés a la ciutat des de València que substituïx l’antiga entrada que penetrava pel Raval. L’entorn d’esta carretera va anar omplint–se d’edificacions dels segles XVII al XIX i es va formalitzar sobretot en este últim segle XX quant a la seua arquitectura. S’hi poden distingir tres subzones. La primera es troba situada a l’oest de l’església i posseïx una trama quasi reticular. La segona, a l’est de l’església, compta amb una estructura més irregular. Finalment, la tercera subzona és la que conforma l’actual plaça Mayor, de proporcions harmòniques. L’Eixample de Chelva el formen els carrers i places següents: plaça Mayor, carrera de los Mártires (fins al Teatro Alegre per la part imparella), José Manteca, Pesquera (fins a l’encreuament amb Chorrillo), Natividad Domínguez, Ventura Esteban (fins a l’encreuament amb Teatro Alegre), María Antonia Clavel, plaça Los Serranos, Juan Serral, San José (quasi tot), Remedio, Roberto Madrid, Cuesta Clara, San Antonio (principi), avinguda Madereros números (11, 13, 15, 17 i 19), el carrer del Parque –d’obertura recent– eren horts i en l’antiguitat era una necròpolis. ENSANCHE: Empezando desde el norte se encuentra la primera expansión o ensanche de la villa. Éste es posterior a la etapa medieval de desarrollo del primer núcleo del pueblo. El eje principal de esta extensión se sitúa al norte de la plaza mayor, se prolonga a ambos lados de la iglesia coincidiendo con el nuevo acceso a la ciudad desde Valencia que sustituye la antigua entrada que penetraba por el Arrabal. El entorno de esta carretera se fue cuajando de edificación de los siglos XVII al XIX y se formalizó sobre todo en este último siglo XX en cuanto a su arquitectura. En ella se pueden distinguir tres subzonas. La primera se encuentra situada al oeste de la iglesia y posee una trama casi reticular. La segunda, al este de la iglesia, cuenta con una estructura más irregular. Por último, la tercera subzona que es la que conforma la actual plaza mayor de proporciones armónicas. El Ensanche de Chelva lo forman las siguientes calles y plazas; plaza Mayor, Carrera de los Mártires (hasta Teatro Alegre por la parte de impares), José Manteca, Pesquera (hasta cruce con Chorrillo), Natividad Domínguez, Ventura Esteban (hasta cruce con Teatro Alegre), María Antonia Clavel, plaza los Serranos, Juan Serral, San José (casi toda), Remedio, Roberto Madrid, Cuesta Clara, San Antonio(principio), avenida Madereros números (11, 13, 15, 17 y 19), la calle del Parque de reciente apertura eran huertos y en la antigüedad una necrópolis. HORTS: Els horts de Chelva ja van existir en l’època de la dominació musulmana. Se’n va aprofitar el traçat de l’aqüeducte romà (segle I) de Peña Cortada o històricament anomenat de Chelva, que discorre al nord de la població, per a desenrotllar un sistema de séquies, basses i aqüeductes, que van crear una fèrtil horta hui en ús. A causa del fort desnivell, és abancalada en la seua totalitat amb parets de pedra del terreny, tosca, realitzades amb la tècnica de pedra seca i conegudes popularment amb el nom de formes, estes tenen la funció de subjectar la terra i marcar els límits. Els horts estan hui en ús, però molts no es cultiven a causa de la despoblació i la falta de productivitat, preserven la visió de la vila antiga i han sigut fonamentals en l’economia local. HUERTAS: Las huertas de Chelva ya existieron en la época de la dominación musulmana. Se aprovechó el trazado del acueducto romano (siglo I) de Peña Cortada o históricamente llamado de Chelva, que discurre al norte de la población, para desarrollar un sistema de acequias, balsas y acueductos, creando una fértil huerta hoy en uso. Debido al fuerte desnivel es abancalada en su totalidad con paredes de piedra del terreno, toba o tosca, utilizándose la técnica de piedra en seco y conocidas popularmente con el nombre de hormas, éstas tienen la función de sujetar la tierra y marcar los lindes. Las huertas están hoy en uso, pero muchas no se cultivan debido a la despoblación y la falta de productividad, preservan la visión de la Villa antigua y han sido fundamentales en la economía local. El perímetro de protección de las huertas a proteger, lo marcan a grandes rasgos, al sur el río Chelva o de Chelva, (única denominación utilizada hasta hace poco más de un siglo para este río), del que provienen las aguas de riego en su mayoría, al este el Barranco del Remedio o Margel y al oeste el Barranco del Montú o Cojanta. El norte lo marca la propia zona urbana de Chelva. Dentro de las huertas pueden diferenciarse en dos tipos: a) Huertas urbanas. Éstas han quedado, total o parcialmente, dentro del núcleo urbano a proteger, algunas se han urbanizado, como la calle Huerto de la Cárcama o la calle del Parque, otras como la de la calle Cuesta de Palacio, la comprendida entre las calles Murtera, Ollerías y Cuesta San Joaquín o la comprendida entre la calle Cuesta Clara y el El perímetre de protecció dels horts a protegir, el marquen, amb poques paraules, al sud el riu Chelva o de Chelva (única denominació utilitzada fins fa poc més d’un segle per a este riu), del qual provenen majoritàriament les aigües de reg, a l’est el barranc del Remedio o Margel i a l’oest el barranc del Montú o Cojanta. El nord el marca la mateixa zona urbana de Chelva. Dins dels horts poden diferenciar–se en dos tipus: 1) Horts urbans. Estos han quedat, totalment o parcialment, dins del nucli urbà a protegir, algunes s’han urbanitzat, com el carrer Huerto de la Cárcama o el carrer del Parque; altres com la del carrer Cuesta de Palacio, la compresa entre els carrers Murtera, Ollerías i Cuesta San Joaquín o la compresa entre el carrer Cuesta Clara i el barri del Raval Num. 6895 / 05.11.2012 s’han mantingut, encara que hi ha alguna edificació secundària fora d’ordenació. Estos espais, en general, fan la funció de celobert de les vivendes, que de vegades no tenen més finestres que les que donen a estos. Alguns horts, en general els pròxims al nucli urbà i els limítrofs a camins, estan històricament tancats per a limitar–hi l’accés. Esta tanca realitzada amb mur de maçoneria, com les parets de pedra seca, però amb morter entre pedres, pot superar lleugerament el metre i mig d’altura i té una porta de fusta tradicional per a accedir–hi. 2) Horts exteriors. Són la resta d’horts, fins als cursos fluvials amb què limita el conjunt històric. En estos, els usos són els històricament lligats a l’agricultura i conserva alguns exemples de construccions tradicionals, com ara pallers, eres, corrals o molins. En l’actualitat també hi ha construccions impròpies a la tipologia tradicional, agrícola o ramadera. 4. Tipologia de l’edificació: El camí reial de Valencia a Castella traçat als peus de l’antic castell i entre este i el riu Chelva, en el qual hui estan els carrers Arrabal, Azoque, Moreras i Cuesta de San Joaquín, va ser decisiu per a la configuració històrica de Chelva. La vila medieval comença a desenrotllar–se entorn d’este, marcant l’actual trama urbana, amb el seu castell–palau dominant el trànsit i protegint els seus pobladors. La visió de la Chelva medieval s’entén tenint com a fatxada principal les vivendes del sud de l’actual municipi. Posteriorment, la construcció de l’actual església arxiprestal i el desenrotllament dels barris de l’eixample i definitivament la construcció de la carretera de València a mitjan segle XIX transformen el desenrotllament urbà, l’accés principal a la població i la seua fatxada principal. En conseqüència, tenint en compte el caràcter escalonat sobre el qual s’assenta la població, és molt important la conservació de les fatxades posteriors i laterals, a més de la principal, de cada un dels edificis. Tots els barris medievals i les vivendes tenen unes característiques comunes quant a la seua ubicació, tipologia constructiva, materials o acabats, que junt amb els seus horts fan de Chelva un conjunt únic a protegir. El fort pendent sobre el qual s’assenta la Chelva medieval, junt amb les corbes de nivell longitudinalment paral·leles al riu de Chelva, van marcar el traçat de l’antic camí Real de València al seu pas per la vila i al seu torn el dels seus carrers i cases en direcció est–oest. Este terreny escalonat deixa poc espai per a assentar les vivendes, que han de desenrotllar–se en altures i els seus vials s’estretixen al màxim retorcent–se en angostos carrerons amb porxes sobre els carrers per a aprofitar l’espai. Altura de les vivendes: Majoritàriament, en el centre històric medieval, les vivendes estan formades per planta baixa i tres altures, però de vegades tenen una altura menys, inclús en algun cas, només planta baixa i una altura, generalment coincidint amb els barris més perifèrics. Quan el seu ús es destinava a paller o quadra només es disposava l’edificació en plata baixa. En casos molt comptats com en el carrer Cuesta de Misa, el gran desnivell amb el carrer superior fa que estes fatxades (quasi sempre les posteriors) arriben a cinc o sis altures. Tota esta diferència d’altures està avalada per la història i enriquix el conjunt. La planta baixa: L’arquitectura popular domina la majoria de les vivendes. S’han utilitzat històricament per a la construcció els materials de la zona. El material on s’assenta el municipi de Chelva és majoritàriament la pedra tosca, molt porosa, lleugera i mal·leable de la qual fàcilment es trauen blocs popularment anomenats tercios i que s’utilitzaven per a les parets de la planta baixa en forma de maçoneria arrebossades generalment. En moltes parcel·les de tosca, esta s’integra com a paret d’arrancada vista. En moltes parcel·les de tosca esta està excavada per a ampliar les vivendes aprofitant el terreny escalonat per a guanyar profunditat o fons. En conseqüència, el sòl de moltes vivendes se situa per davall del vial i l’altura d’estes plantes baixes resulta baixa en la paret exterior igual que les portes. La planta baixa estava destinada per als animals amb quadra i corral i al fons moltes disposen de pati, popularment anomenat descubierto, que servix per a donar llum i ventilar, en conseqüència la porta del carrer era ampla i en general estava dividida en dos fulles (superior i inferior) per a la ventilació i solien disposar de gatera. De vegades, la 31161 barrio del Arrabal se han mantenido aunque existe alguna edificación secundaria fuera de ordenación. Estos espacios, en general, hacen la función de patio de luces de las viviendas, que en ocasiones no tienen más ventanas que las recayentes a los mismos. Algunos huertos, en general los próximos al núcleo urbano y los colindantes a caminos, están históricamente vallados para limitar el acceso. Este cerco realizado con muro de mampostería a semejanza de las hormas, pero con mortero entre piedras, puede superar ligeramente el metro y medio de altura y tiene puerta de madera tradicional para acceso. b) Huertas exteriores. Son el resto de huertas, hasta los cursos fluviales con los que limita el Conjunto Histórico. En ellas los usos son los históricamente ligados a la agricultura y conserva algunos ejemplos de construcciones tradicionales, como pajares, eras, corrales o molinos. En la actualidad también existen construcciones impropias a la tipología tradicional, agrícola o ganadera. 4. Tipología de la edificación: El camino Real de Valencia a Castilla trazado a los pies del antiguo castillo y entre éste y el río Chelva en lo que hoy son las calles Arrabal, Azoque, Moreras y Cuesta de San Joaquín fue decisivo para la configuración histórica de Chelva. La villa medieval comienza a desarrollarse en torno a éste, marcando la actual trama urbana, con su castillo–palacio dominando el tráfico y protegiendo a sus pobladores. La visión de la Chelva medieval se entiende teniendo como fachada principal las viviendas del sur del actual municipio. Posteriormente la construcción de la actual Iglesia Arciprestal y el desarrollo de los barrios del ensanche y definitivamente la construcción de la carretera de Valencia a mediados del siglo XIX trasforman el desarrollo urbano, el acceso principal a la población y su fachada principal. En consecuencia, teniendo en cuenta el carácter escalonado sobre el que se asienta la población, es muy importante el cuidado de las fachadas traseras y laterales además de la principal de cada uno de los edificios. Todos los barrios medievales y las viviendas tienen unas características comunes en cuanto a su ubicación, tipología constructiva, materiales o acabados, que junto con sus huertas hacen de Chelva un conjunto único a proteger. La fuerte pendiente sobre la que se asienta la Chelva medieval, junto con las curvas de nivel longitudinalmente paralelas al río de Chelva, marcaron el trazado del antiguo camino Real de Valencia a su paso por la Villa y a su vez el de sus calles y casas en dirección este–oeste. Este terreno escalonado deja poco espacio para asentar las viviendas, que tienen que desarrollarse en alturas y sus viales se estrechan al máximo retorciéndose en angostos callejones con porches sobre las calles para aprovechar el espacio. Altura de las viviendas: Mayoritariamente, en el centro histórico medieval, las viviendas están formadas por planta baja y tres alturas, pero en ocasiones tienen una altura menos, incluso en algún caso, sólo planta baja y una altura, coincidiendo con los barrios más periféricos por norma general. Cuando su uso se destinaba a pajar o cuadra sólo se disponía la edificación en plata baja. En casos muy contados como en la Calle Cuesta de Misa el gran desnivel con la calle superior hace que estas fachadas (casi siempre las traseras) alcancen desde cinco a seis alturas. Toda esta diferencia de alturas está avalada por la historia y enriquece el conjunto. La planta baja: La arquitectura popular domina la mayoría de las viviendas, utilizándose históricamente para su construcción los materiales de la zona. El material donde se asienta el municipio de Chelva es en su mayoría la piedra toba o tosca, muy porosa, ligera y maleable de la que fácilmente se sacan bloques popularmente llamados «tercios» y que se utilizaban para las paredes de la planta baja en forma de mampostería revocadas generalmente. En muchas parcelas de toba esta se integra como pared de arranque vista. En muchas parcelas de toba ésta está excavada para ampliar las viviendas, aprovechando lo escalonado del terreno para ganar profundidad o fondo. En consecuencia, el suelo de muchas viviendas se sitúa por debajo del vial y la altura de estas plantas bajas, en su pared exterior resulta baja al igual que sus puertas. La planta baja, estaba destinada para los animales con cuadra y corral y al fondo muchas disponen de patio, popularmente llamado «descubierto», que sirve para dar luz y ventilar, en consecuencia la puerta de la calle era ancha y en general dividida en dos hojas (superior e inferior), para su ventilación y solían disponer de gatera. En ocasiones la Num. 6895 / 05.11.2012 porta estava dividida en dos fulles verticals, amb finestró o sense per a il·luminar, i la resta tenien una sola fulla. La planta baixa disposava a vegades d’alguna estança més i per l’escassa amplària de les fatxades, alguna finestra xicoteta. L’abandó i la modernització de l’agricultura i la salubritat van anar transformant la planta baixa a partir del segle passat, de manera que el bany, la cuina, el menjador o l’habitació se situaven generalment en esta planta, segons la superfície. Es feia la porta més estreta i de dos fulles verticals amb finestró i en menys espai en horitzontal (sense finestró) o d’una sola fulla. L’ús de la picaporta ha caigut en desús en les més modernes. La reducció de les portes va donar pas a finestres més àmplies en fatxada. Plantes intermèdies: Les fatxades s’han construït històricament majoritàriament amb la tècnica de la tàpia (de vegades en maçoneria), deixant visibles les empremtes de l’encofrat en quasi totes les vivendes, utilitzant morters de calç, àrids, terra o algeps. L’arrebossat total de la fatxada principal és menys habitual fins ben entrat el segle XX, en el qual es generalitza. Fins llavors era comú en estos casos l’enlluït parcial, que arribava només al primer o al segon pis, i era inusual el lluït de fatxades secundàries de la vivenda. Els buits de les finestres del primer i segon pis solien ser clarament verticals, però en una quantitat considerable hi ha les quadrades lleugerament verticals o totalment quadrades. En general, les finestres no són de grans dimensions i la seua disposició en la fatxada sol ser asimètrica. Els balcons abunden en el centre històric i es dividixen en dos tipus: els embeguts en la fatxada (més antics), són verticals amb barana de fusta de barrots tornejats o en alguna ocasió de metall; l’altre tipus de balcons també és vertical però en esta ocasió amb un vol d’uns vint centímetres en general, de vegades del doble, i solen tindre taulells hidràulics o ceràmiques. Les plantes se separen per forjats de bigues de fusta i encofrats en forma d’arc entre estes. Els usos d’estes plantes solien ser el de cuina i sala en primer pis i en els altres, dormitoris i alcoves. Coberta o cambra: L’últim pis, anomenat popularment cubierta, sol ser en forma de golfes a dos aigües al carrer, l’altura en els extrems és un poc més baixa que entre forjats de la resta de plantes. També existixen cobertes a una aigua i inclús a quatre, ocasionalment. Les terrasses al carrer no són tradicionals i les que hi ha són recents; no obstant això, n’hi ha algunes que donen als patis posteriors o descoberts. Els sostres són de bigues de fusta i canyís amb teula àrab. Les cornises són principalment de rajola massissa escalonada o de fusta. Les bigues del sostre es prolonguen amb taules a manera de ràfol. En moltes vivendes hi ha el canaló, amb baixant o sense, o amb gàrgoles artístiques de metall; en altres, les teules dels rius fan de gàrgoles, sobretot en la zona Benacacira. Les finestres són horitzontals de grans mides i generalment en nombre de dos i distribuïdes de forma simètrica en la fatxada, per espai, de vegades hi ha una o tres, popularment són anomenades barandas. Són també molt habituals les finestres en forma d’arc, que porten a vegades decoració de sanefes en horitzontal en els pilars a l’altura de l’arrancada de l’arc. Dels arcs d’una coberta alguns tenen finestra, altres estan oberts i altres cegats en l’interior. L’ús d’esta estança és la d’assecador dels productes del camp i de la matança; per això sol haver–hi també un salador. És freqüent que els buits estiguen desproveïts de finestres de fusta perquè córrega el vent. Gamma cromàtica en fatxades: Històricament, les fatxades principals estaven pintades, totalment o parcialment fins al primer o segon pis. Atenent l’estratigrafia i la tradició oral, el color predominant era el blau anyil, popularment anomenat blavet, per a tota la fatxada, que es pintava amb els buits en blanc, generalment. En segon lloc, la fatxada en blanc amb els buits en blanc o blavet. En tercer lloc, i des de fa poc més d’un segle, la fatxada en blanc amb els buits en verd calç verda o la fatxada verd calç amb els buits en blanc. La pintura utilitzada era la calç, en totes les variants, es pintava de vegades un sòcol o suport de color gris fosc mineral de 80 centímetres com a mínim i com a màxim de l’altura de la planta baixa. La resta de fatxades i si és el cas la part sense pintar de la principal, presentava un color terra, propi del material de construcció, excepte els buits de les finestres, sempre pintats a semblança dels de la fatxada principal. Els tancaments, històricament i de forma genèrica, eren pintats de color roig almànguena, antigament la mescla es realitzava amb oli 31162 puerta estaba dividida en dos hojas verticales, con o sin ventanillo para iluminar y en las de al menos de una sola hoja. La planta baja a veces disponía de alguna estancia más y por la escasa anchura de las fachadas, alguna ventana de reducido tamaño. El abandono y la modernización de la agricultura y la salubridad, a partir del siglo pasado fue transformando la planta baja, situando generalmente, baño, cocina, comedor o habitación, según la superficie, haciendo la puerta más estrecha y de dos hojas verticales con ventanillo y en menos en horizontal (sin ventanillo) o de una sola hoja, el uso de la aldaba ha caído en desuso en las más modernas. La reducción de las puertas dio paso a ventanas más amplias en fachada. Plantas intermedias: Las fachadas se han construido históricamente en su mayoría con la técnica del tapial, (en ocasiones en mampostería), dejando visibles las improntas del encofrado, en casi todas las viviendas, utilizando morteros de cal, áridos, tierra o yeso. El revocado total de la fachada principal es menos habitual hasta bien entrado el siglo XX, en el que se generaliza, hasta entonces era común en estos casos el enlucido parcial, llegando sólo al primer o al segundo piso y siendo inusual el enlucido de fachadas secundarias de la vivienda. Los vanos de las ventanas del primer y segundo piso en general, solían ser claramente verticales, pero en número considerable existen las cuadradas ligeramente verticales o totalmente cuadradas. En general las ventanas no son de gran tamaño y su disposición en la fachada suele ser asimétrica. Los balcones abundan en el centro histórico y se dividen en dos tipos: los embebidos en la fachada (más antiguos), son verticales con barandilla de madera de barrotes torneados o en alguna ocasión de metal, el otro tipo de balcones también es vertical pero en esta ocasión con un vuelo de unos veinte centímetros, en general, en ocasiones del doble y suelen tener baldosas hidráulicas o cerámicas. Las plantas se separan por forjados de vigas de madera y encofrados en forma de arco entre estas. Los usos de estas plantas solían ser el de cocina y sala en primer piso y en los demás, dormitorios y alcobas. Cubierta o cambra: El último piso, llamado popularmente cubierta, suele ser abuhardillada a dos aguas a la calle, la altura en los extremos es algo más baja que entre forjados del resto de plantas. También existen cubiertas a un agua e incluso a cuatro ocasionalmente. Las terrazas a la calle no son tradicionales y las que hay son recientes, sin embargo, se dan en alguna ocasión recayentes a los patios traseros o descubiertos. Los techos son de vigas de madera y cañizo con teja árabe. Las cornisas son principalmente de ladrillo macizo escalonado o de madera, prolongando las vigas del techo con tablas a modo de alero. En muchas viviendas existe el canalón, con o sin bajante, o con gárgolas artísticas de metal en otras las tejas de los ríos hacen de gárgolas, sobre todo en la zona Benacacira. Las ventanas son horizontales de gran tamaño y generalmente en número de dos y distribuidas de forma simétrica en la fachada, por espacio, en ocasiones hay una o tres, popularmente son llamadas barandas. Son también muy habituales las ventanas en forma de arco, llevando a veces decoración de cenefas en horizontal en los pilares a la altura del arranque del arco. De los arcos de una cubierta algunos tienen ventana otros están abiertos y otros cegados en el interior. El uso de esta estancia es la de secadero de los productos del campo y de la matanza, por ello suele haber también un salador. Es frecuente que los vanos estén desprovistos de ventanas de madera para que corra el viento. Gama cromática en fachadas: Históricamente, las fachadas principales estaban pintadas, enteras o parcialmente, hasta el primer o segundo piso. Atendiendo a la estratigrafía y la tradición oral el color predominante era el azul añil, popularmente llamado azulete, para toda la fachada, a pintar con vanos en blanco generalmente. En segundo lugar, fachada en blanco con vanos en blanco o azulete. En tercer lugar, y desde hace poco más de un siglo, fachada en blanco con vanos en verde cal o fachada verde cal con vanos en blanco. La pintura utilizada era la cal, en todas las variantes, se pintaba en ocasiones un zócalo o arrimadero de color gris oscuro mineral de 80 centímetros como mínimo y como máximo de la altura de la planta baja. El resto de fachadas y en su caso la parte sin pintar de la principal, presentaba un color tierra, propio del material de construcción, excepto los vanos de las ventanas, siempre pintados a semejanza de los de la fachada principal. La carpintería, históricamente y de forma genérica era pintada de color rojo almagra, antiguamente la mezcla se realizaba con aceite de Num. 6895 / 05.11.2012 31163 d’oliva reutilitzat, vinagre i terra roja almànguena. Posteriorment, amb aiguarràs, oli de llinosa i terra roja almànguena. En menys ocasions, la fusta es pintava en color fusta fosca o en el seu color, depenent dels olis utilitzats. De la mateixa manera, de vegades s’utilitzava el metall en negre o més recentment en plata. En resum, els colors predominants de la Chelva medieval són, històricament: el blavet, com a color principal, el blanc, el color terra de les fatxades secundàries i el roig almànguena dels seus tancaments. La tipologia edificatòria es particularitza en els distints barris: a) Barri musulmà o barri de Benacacira: «Espai torturat i trencat d’escala xicoteta... Molt important en Benacacira és l’acabat i l’impacte de l’arquitectura popular... Fatxades estretes de tàpia arrebossada que deixen entreveure l’estructura del material. Les cornises, de rajola senzilla, es coronen amb un vol de teules canals alternades de gran efecte visual. En els àtics apareixen nombrosos buits horitzontals. Element molt important és el color blanc amb variacions a l’anyil i sobretot al verd de molt d’efecte en una zona com esta, on la llum directa penetra difícilment a causa de l’espai tan estret, i on l’alegria d’este color és molt important en l’escena urbana.» b) Barri mudèjar–morisc o barri de l’Arrabal de Benaeça: «...es junt amb Benacacira el de més personalitat de la població i que en si mateix resumix tota la complexitat que pot tindre un conjunt complet. L’arquitectura és menys popular que altres zones, més “formes” i urbana. A pesar d’això, els espais no són amplis […] L’arquitectura és en este sector més sòbria amb un domini major dels emblanquinaments blancs. L’espai es definix més per la seua composició i per l’articulació dels espais entre si.» c) Barri jueu o barri del Azoque i barris cristians: «Estos barris estan formats basant–se en un eix […] encadenats entre si. Les característiques de l’edificació són molt semblants als ja descrits en Benacacira. Arquitectura molt popular de tàpia arrebossada amb els interiors dels buits en anyil o verd, buits xicotets excepte en l’àtic. Esta arquitectura es desenrotlla en un espai lineal de carrers de suau curvatura que permet la visió successiva de les fatxades i que al mateix temps configura un espai tancat. L’itinerari així compost s’obri lateralment en visions sobre la vall i sobre la part alta on se situa l’exterior del castell...» d) Eixample: «S’articula en dos sectors: La Calle Nueva com a eixida cap a València i els carrers en retícula que emergixen a l’oest de l’església. Són de distint caràcter tant espacialment com quant a l’arquitectura que les sustenta. La zona oest [...] té una arquitectura de característiques semblants a les dels barris més antics però amb un cert caràcter més urbà. L’espai és, no obstant això, totalment diferent al ser carrers rectes. En un primer terme, es dirigix al nord i és més que carrer, l’articulació de dos placetes en les quals la visió sobre la capçalera de l’església és el més destacat [...] L’últim tram està format per un carrer recte molt homogeni en la seua arquitectura. És sens dubte el de major interés i el que més expressa el caràcter del sector. Arquitectura molt urbana del segle XIX, alternant amb alguna preexistent de segles anteriors, profusament decorat i amb una gamma de blancs, ocres i cremes de tradició molt llevantina.» Cal destacar d’esta zona la plaça Mayor, amb una arquitectura amb una gran homogeneïtat i accentuat caràcter urbà, d’un elevat nivell de qualitat. Es tracta d’una de les grans places valencianes d’estructura molt clàssica. Només un punt negatiu s’hi pot apreciar, això és, l’existència d’alguns edificis moderns que no s’adapten gens al conjunt i que entorpixen la lectura harmònica de la plaça. oliva reutilizado, vinagre y tierra roja almagra. Posteriormente, con aguarrás, aceite de linaza y tierra roja almagra. En menos ocasiones la madera se pintaba en color madera oscura o en su color dependiendo de los aceites utilizados. Del mismo modo, en ocasiones se utilizaba el metal en negro o más recientemente en plata. En resumen, los colores predominantes de la Chelva medieval son, históricamente: el azulete, como color principal, el blanco, el color tierra de las fachadas secundarias y el rojo almagra de sus carpinterías. La tipología edificatoria se particulariza en los distintos barrios: a) Barrio musulmán o barrio de Benacacira: «Espacio torturado y quebrado de escala pequeña... Muy importante en Benacacira es el acabado y el impacto de la arquitectura popular... Fachadas estrechas de tapial revocado que dejan entrever la estructura del material. Las cornisas de ladrillo sencillo, se coronan con un vuelo de tejas canales alternadas de gran efecto visual. En los áticos aparecen numerosos vanos horizontales. Elemento muy importante es el color blanco con variaciones al añil y sobre todo al verde de mucho efecto en una zona como esta, donde la luz directa penetra difícilmente debido a lo angosto del espacio, y donde la alegría de este color es muy importante en la escena urbana.» b) Barrio mudéjar–morisco o barrio del Arrabal de Benaeça: «...es junto con Benacacira el de más personalidad de la población y que en sí mismo resume toda la complejidad que pueda tener un conjunto completo. La arquitectura es menos popular que otras zonas, más “formas” y urbana. A pesar de ello los espacios no son amplios […] La arquitectura es en este sector más sobria con un dominio mayor de los encalados blancos, definiéndose el espacio más por su composición y la articulación de los espacios entre sí.» c) Barrio judío o barrio del Azoque y barrios cristianos: «Estos barrios están formados en base a un eje […] encadenados entre sí. Las características de la edificación son muy semejantes a los ya descritos en Benacacira. Arquitectura muy popular de tapial revocado con los interiores de los huecos en añil o verde, huecos pequeños salvo en el ático. Esta arquitectura se desarrolla en un espacio lineal de calles de suave curvatura que permite la visión sucesiva de las fachadas y que al mismo tiempo configura un espacio cerrado. El itinerario así compuesto se abre lateralmente en visiones sobre el valle y sobre la parte alta donde se sitúa el exterior del castillo...» d) Ensanche: «Se articula en dos sectores: la calle Nueva como salida hacia Valencia y las calles en retícula que emergen al oeste de la iglesia. Son de distinto carácter tanto espacialmente como en cuanto a la arquitectura que las sustenta. La zona oeste [...] tiene una arquitectura de características semejantes a las de los barrios más antiguos pero con un cierto carácter más urbano. El espacio es sin embargo totalmente diferente al ser calles rectas. En un primer término se dirige al norte y es más que calle, la articulación de dos plazuelas en las cuales la visión sobre la cabecera de la iglesia es lo más destacado [...] El último tramo está formado por una calle recta muy homogénea en su arquitectura. Es sin duda el de mayor interés y el que más expresa el carácter del sector. Arquitectura muy urbana del siglo XIX, alternando con alguna preexistente de siglos anteriores, profusamente decorado y con una gama de blancos, ocres y cremas de tradición muy levantina.» Cabe destacar de esta zona la Plaza Mayor con una arquitectura con una gran homogeneidad y acentuado carácter urbano, de un elevado nivel de calidad. Se trata de una de las grandes plazas valencianas de estructura muy clásica. Sólo un punto negativo se puede apreciar en ella, esto es, la existencia de algunos edificios modernos que no se adaptan para nada al conjunto y que entorpecen la lectura armónica de la plaza. ANNEX II ANEXO II BÉNS D’INTERÉS CULTURAL COMPRESOS DINS DEL PERÍMETRE DELIMITAT DEL CONJUNT HISTÒRIC I DELIMITACIÓ DELS SEUS ENTORNS DE PROTECCIÓ BIENES DE INTERÉS CULTURAL COMPRENDIDOS DENTRO DEL PERIMETRO DELIMITADO DEL CONJUNTO HISTÓRICO Y DELIMITACIÓN DE SUS ENTORNOS DE PROTECCIÓN En el Conjunt Històric de Chelva es troben els següents béns d’interés cultural, amb la categoria de Monument, que s’indiquen a continuació: 1. Església arxiprestal de la Virgen de los Ángeles. En el Conjunto Histórico de Chelva se encuentran los siguientes Bienes de Interés Cultural, con la categoría de Monumento, que se reseñan a continuación: 1. Iglesia Arciprestal de Nuestra Señora de los Ángeles. Num. 6895 / 05.11.2012 31164 Declarada Bé d’Interés Cultural, amb la categoria de Monument, pel Decret 147/2006, de 6 d’octubre, del Consell. El seu número d’inscripció en el Registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri de Cultura és el R–I–51–0012034. El seu entorn de protecció delimitat en el dit decret es grafia en el pla 02 de l’annex VI del present decret. 2. Restes del castell i muralles de Chelva. El castell i les muralles es troben protegits des de la promulgació del Decret de 22 d’abril de 1949, de Protecció de Castells Espanyols, i declarat bé d’interés cultural per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. El seu número d’inscripció en el Registre de Béns d’Interés Cultural del Ministeri de Cultura és el R–I–51–0010723. L’entorn de protecció de les restes del castell i les muralles de Chelva va ser delimitat per l’Orde de 26 de juliol 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Es grafia així mateix en el pla 02 de l’annex VI del present decret. ANNEX III Declarada Bien de Interés Cultural con la categoría de Monumento por el Decreto 147/2006, de 6 de octubre, del Consell. Su número de inscripción en el Registro de Bienes de Interés Cultural del Ministerio de Cultura es el R–I–51–0012034. Su entorno de protección delimitado en dicho Decreto se grafía en el plano 02 del anexo VI del presente decreto. 2. Restos del Castillo y murallas de Chelva. El castillo y las murallas se encuentran protegidos desde la promulgación del Decreto de 22 de abril de 1949, de Protección de Castillos Españoles, y declarado Bien de Interés Cultural por la disposición adicional primera de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. Su número de inscripción en el Registro de Bienes de Interés Cultural del Ministerio de Cultura es el R–I–51–0010723. El entorno de protección de los restos del Castillo y murallas de Chelva fue delimitado por la Orden de 26 de julio 2006, de la Conselleria de Cultura, Educación y Deporte. Se grafía asimismo en el plano 02 del anexo VI del presente decreto. ANEXO III BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL DINS DEL PERÍMETRE DELIMITAT DEL CONJUNT HISTÒRIC BIENES DE RELEVANCIA LOCAL DENTRO DEL PERÍMETRO DELIMITADO DEL CONJUNTO HISTÓRICO Relació de les edificacions més destacades del nucli històric de la vila de Chelva, el valor de les quals les fa creditores del seu reconeixement com a béns de rellevància local i que han de ser inscrites en la secció 2a de l’Inventari General del Patrimoni Cultural amb la categoria de monuments d’interés local (article 46 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià). No se’ls delimita un entorn de protecció propi per estar prou protegits per la tutela general instrumentada per al Conjunt Històric. L’ermita de la Soledad (antiga mesquita de Benacacira), carreró de l’Hospital núm. 1. La sinagoga del carrer Caballeros núms. 35 i 37. L’església de la Santa Cruz (antiga mesquita de l’Arrabal), plaça de Santa Cruz núm. 29. L’ermita de la Virgen de los Desamparados, carrer Arrabal núm. 38. La capella dels Santos Vicentes en el carreró de Mosén Mares núm. 4. La casa de la Inquisició o del Sant Ofici. Carrera de los Mártires núm. 9 i 11. L’antic ajuntament o consell de la vila. Plaça Arrabal núm. 17. Els porxes. La font de la plaça de la Iglesia. La font de la plaça del Arrabal. Els llavadors: de l’Embarániz (en l’hort de l’Herbail), Del Querefil (al costat de la de l’Embarániz), el del carrer Pereira, el del carrer Fuente del Arrabal, el del Arrabal (contigu al carrer Fuente del Arrabal), el del carrer Cuesta Clara. La posada. Plaça Mayor núm. 13. El molí del Tio Calabazas. Relación de las edificaciones más destacadas del casco histórico de la Villa de Chelva, cuyo valor las hace acreedoras de su reconocimiento como Bienes de Relevancia Local y que deben ser inscritas en la sección 2ª del Inventario General del Patrimonio Cultural con la categoría de Monumentos de Interés Local (artículo 46 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano. No se les delimita un entorno de protección propio por estar suficientemente protegidos por la tutela general instrumentada para el Conjunto Histórico. La Ermita de la Soledad (antigua mezquita de Benacacira). Callejón del Hospital nº 1. La Sinagoga de la C/Caballeros nºs 35 y 37. La Iglesia de la Santa Cruz (antigua mezquita del Arrabal). Plaza Santa Cruz nº 29. La Ermita de Nuestra Señora de los Desamparados. C/ Arrabal nº 38. La Capilla de los Santos Vicentes en el Callejón de Mosén Marés nº 4. La Casa de la Inquisición o del Santo Oficio. Carrera de los Mártires nº 9 y 11. El Antiguo Ayuntamiento o Consejo de la Villa. Plaza Arrabal nº 17. Los soportales. La Fuente de la plaza de la Iglesia. La Fuente de la plaza del Arrabal. Los lavaderos: del Embaraniz (en la huerta del Herbail), del Querefil (junto a la del Embaraniz), el de la calle Pereira, el de la calle Fuente del Arrabal, el del Arrabal (contiguo a la C/ Fuente del Arrabal), el de la calle Cuesta Clara. La posada. Plaza Mayor nº 13. El molino del Tío Calabazas. Amb la categoria específica de «panells ceràmics exteriors» reconeguda en la disposició addicional quinta de la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, es troben els següents: Beat Nicolau Factor. C/ Nuestra Señora del Remedio, núm. 18. Crist carregat amb la creu. C/ Bolea, núm. 3. La Puríssima. Plaça Arrabal, núm. 17 (antic ajuntament). Puríssima. Av. Mártires, núm. 9 i 11. Puríssima. C/ del Tinte, núm. 18. Sant Bonaventura. C/ Corazón de Jesús núm. 5. Sant Cristòfol. Porta Benacacira s/n. Sant Cristòfol. C/ Morera, núm. 19. Sant Francesc d’Assís. C/ María Antonia Clavel, núm. 54. Sant Joaquim i santa Anna. C/ María Antonia Clavel, núm. 40. Sant Josep. C/ Ollerías, núm. 41. Sant Josep. C/ María Antonia Clavel, núm. 42. Sant Josep. C/ San José, núm. 19. Sant Josep. C/ María Antonia Clavel, núm. 19. Con la categoría específica de «paneles cerámicos exteriores» reconocida en la disposición adicional quinta de la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del Patrimonio Cultural Valenciano, se encuentran los siguientes: Beato Nicolás Factor. C/ Nuestra Señora del Remedio nº 18. Cristo con cruz a cuestas. C/ Bolea nº 3. La Purísima. Plaza Arrabal nº 17 (antiguo Ayuntamiento). Purísima. Carrera de los Mártires 9 y 11. Purísima. C/ del Tinte nº 18. San Buenaventura. C/ Corazón de Jesús nº 5. San Cristóbal. Puerta Benacacira s/n. San Cristóbal. C/ Morera nº 19. San Francisco de Asís. C/ María Antonia Clavel nº 54. San Joaquín y Santa Ana. C/ María Antonia Clavel nº 40. San José. C/ Ollerías nº 41. San José. C/ María Antonia Clavel nº 42. San José. C/ San José nº 19. San José. C/ María Antonia Clavel nº 19. Num. 6895 / 05.11.2012 31165 Sant Joan Baptista. C/ María Antonia Clavel, núm. 33. Mare de Déu del Remei. C/ María Antonia Clavel, núm. 33. Sant Francesc d’Assís. C/ María Antonia Clavel, núm. 33. Sant Miquel de Llíria, any 1885. C/ Azoque, núm. 61. Sant Roc. C/ Benacacira, núm. 82. Sant Vicent Ferrer. C/ San Francisco de Asís, núm. 5. Sant Vicent Ferrer. Plaça Arrabal, núm. 5. Sant Vicent Ferrer. C/ Ollerías, núm. 53. Sant Crist de Zalamea (amb exvots). C/ Murtera, núm. 21. Sant Tomàs de Villanueva. Plaça Arrabal, núm. 14. Mare de Déu de la Soledat. C/ Corazón de Jesús, núm. 31. Jesús Maria, any 1699. C/ Moreras, núm. 32. Sagrat Cor de Jesús. C/ Ventura Esteban, núm. 8. Estació núm. 1. Carreró de Villar. Estació núm. 2. C/ Benacacira, núm. 53. Estació núm. 3. C/ Benacacira, núm. 70. Estació núm. 8. C/ Benacacira, núm. 1–E. Estació núm. 10. C/ Benacacira, núm. 35. Estació núm. 11. C/ Cuatro Esquinas, núm. 1. Estació núm. 12. C/ Benacacira, núm. 38. Mare de Déu de la Soledat. C/ Corazón de Jesús, núm. 31. Nostra Senyora de la Soledat. C/ Benacacira, núm. 66. Mare de Déu dels Dolors. C/ Natividad Domínguez, núm. 12. Mare de Déu dels Desemparats. C/ Natividad Domínguez, núm. 12. Mare de Déu de la Soledat. Carreró de l’Hospital s/n (dos imatges). Mare de Déu dels Desemparats. Plaça Virgen del los Desamparados. Mare de Déu dels Desemparats. Plaça Virgen del los Desamparados (ermita). Mare de Déu dels Dolors (en fornícula). C/ Ollerías, núm. 71. Mare de Déu dels Dolors. C/ Benacacira, núm. 16. Nostra Senyora del Remei. C/ Murtera, núm. 19. Mare de Déu del Remei. C/ Ollerías, núm. 63. Mare de Déu del Remei. Plaça Mayor, núm. 6. Nostra Senyora del Remei. Plaça Ángel Valero, núm. 6 (façana que dóna al camí del Hoyo). Sant Antoni de Pàdua. Plaça Ángel Valero, núm. 6 (façana que dóna al camí del Hoyo). Nostra Senyora dels Dolors. C/ Arrabal núm. 63. Nostra Senyora de les Vinyes, patrona d’Aranda del Duero. C/ Cuatro Esquinas de Benacacira, núm. 3 (imatge i text). San Juan Bautista. C/ María Antonia Clavel nº 33. Virgen del Remedio. C/ María Antonia Clavel nº 33. San Francisco de Asís. C/ María Antonia Clavel nº 33. San Miguel de Liria, año 1885. C/ Azoque nº 61. San Roque. C/ Benacacira nº 82. San Vicente Ferrer. C/ San Francisco de Asís nº 5. San Vicente Ferrer. Plaza Arrabal nº 5. San Vicente Ferrer. C/ Ollerías nº 53. Santo Cristo de Zalamea (con exvotos). C/ Murtera nº 21. Santo Tomás de Villanueva. Plaza Arrabal nº 14. Nuestra Señora de la Soledad. C/ Corazón de Jesús nº 31. Jesús María, año 1699. C/ Moreras nº 32. Sagrado Corazón de Jesús. C/ Ventura Esteban nº 8. Estación nº 1. Callejón de Villar. Estación nº 2. C/ Benacacira nº 53. Estación nº 3. C/ Benacacira nº 70. Estación nº 8. C/ Benacacira nº 1–E. Estación nº 10. C/ Benacacira nº 35. Estación nº 11. C/ Cuatro Esquinas nº 1. Estación nº 12. C/ Benacacira nº 38. Virgen de la Soledad. C/ Corazón de Jesús nº 31. Nuestra Señora de la Soledad. C/ Benacacira nº 66. Virgen de los Dolores. C/ Natividad Domínguez nº 12. Virgen de los Desamparados. C/ Natividad Domínguez nº 12. Virgen de la Soledad. Callejón del Hospital s/n (dos imágenes). Virgen de los Desamparados. Plaza Virgen de los Desamparados. Virgen de los Desamparados. Plaza Virgen de los Desamparados (ermita). Virgen de los Dolores (en hornacina). C/ Ollerías nº 71. Virgen de los Dolores. C/ Benacacira nº 16. Nuestra Señora del Remedio. C/ Murtera nº 19. Virgen del Remedio. C/ Ollerías nº 63. Virgen del Remedio. Plaza Mayor nº 6. Nuestra Señora del Remedio. Plaza Ángel Valero nº 6 (fachada recayente a Camino del Hoyo). San Antonio de Padua. Plaza Ángel Valero nº 6 (fachada recayente a Camino del Hoyo). Nuestra Señora de los Dolores C/ arrabal nº 63. Nuestra de las Viñas patrona de Aranda del Duero, C/ Cuatro esquinas de Benacacira nº 3 (imagen y texto). ANNEX IV ANEXO IV DELIMITACIÓ LITERAL DELIMITACIÓ GEOGRÀFICA DEL CONJUNT HISTÒRIC – PERÍMETRE DE PROTECCIÓ – PLA ANNEX 01 DELIMITACIÓN LITERAL DELIMITACIÓN GEOGRÁFICA DEL CONJUNTO HISTÓRICO – PERÍMETRO DE PROTECCIÓN – PLANO ANEXO 01 1. Justificació de la delimitació El criteri per a delimitar l’àmbit del conjunt històric de Chelva i els seus horts, fruit d’un estudi promogut per la Direcció General de Patrimoni Cultural i realitzat per l’equip tècnic multidisciplinari dirigit pels professors Fernando Vegas i Camilla Mileto, ha sigut la inclusió de totes les parcel·les i espais públics pertanyents al nucli urbà històric, estenent el perímetre de protecció a l’oest, sud i est fins a les zones no urbanitzades, d’hort tradicional, que garantiran la seua vinculació territorial i la panoràmica de la vila, característica de la seua imatge històrica. En este s’inclouen els camps i horts compresos entre el riu de Chelva i els barrancs del Remedio o Margel i del Montú o Cojanta. 1. Justificación de la delimitación El criterio para delimitar el ámbito del Conjunto Histórico de Chelva y sus huertas, fruto de un estudio promovido por la Dirección General de Patrimonio Cultural y realizado por el equipo técnico multidisciplinar dirigido por los profesores Fernando Vegas y Camilla Mileto, ha sido la inclusión de todas las parcelas y espacios públicos pertenecientes al casco urbano histórico, extendiendo el perímetro de protección al oeste, sur y este hasta las zonas no urbanizadas, de huerta tradicional, que garantizarán su vinculación territorial y la panorámica de la Villa, característica de su imagen histórica. En éste se incluyen los campos y huertos comprendidos entre el río de Chelva y los barrancos del Remedio o Margel y del Montú o Cojanta. Esta amplia delimitación se establece en función de los siguientes criterios específicos: a) Criterios patrimoniales y urbanísticos, con la inclusión de los inmuebles y espacios urbanos y rústicos, huertas, cuya rica y singular simbiosis es necesario preservar para garantizar la correcta tutela del conjunto. b) Criterios topográficos y paisajísticos, con la inclusión de los bancales que rodean el núcleo de la Villa, los arrabales históricos y los ejes de articulación territorial para garantizar la óptima contemplación del asentamiento desde el promontorio que se halla al sur, vista históricamente relevante y recogida en diferentes materiales gráficos históricos. Esta àmplia delimitació s’establix en funció dels següents criteris específics: a) Criteris patrimonials i urbanístics, amb la inclusió dels immobles i espais urbans i rústics, horts, la rica i singular simbiosi de la qual és necessari preservar per a garantir la correcta tutela del conjunt. b) Criteris topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió dels bancals que rodegen el nucli de la vila, els ravals històrics i els eixos d’articulació territorial per a garantir l’òptima contemplació de l’assentament des del promontori que es troba al sud, vista històricament rellevant i reflectida en diversos materials gràfics històrics. Num. 6895 / 05.11.2012 31166 c) Criteris arqueològics, en funció de previsibles troballes arqueològiques. 2. Definició literal de la delimitació a) Origen: trobada de la carretera Valencia–Ademuz (CV–35), el barranc del Remedio i el límit nord–oest de la parcel·la rural 7, punt A. b) Sentit: horari. c) Línia delimitadora: des de l’origen punt A, la delimitació seguix en direcció sud el barranc del Remedio incorporant–lo. Voreja els límits est de les parcel·les 281, 282, 288, 289, 290, 292, 516 i 515. Creua en sentit sud la parcel·la 539 des del punt de coordenades X 672001 Y 4401372 fins al punt X 671996 Y 4401350 coincident amb el riu Tuéjar. Continua en direcció oest per la vora nord del riu Tuéjar fins al camí existent entre les parcel·les 414 i 475. Es dirigix a nord pels límits oest de les parcel·les 477, 476, 475, 406, 412, 413, 410, 409, 361, 362, 359, 357, 333 i 332 i nord de les 332, 334, 335, 336, 337, 318, 317, 313, 309 i 307. Recorre el nord del carrer Losicas i incorpora les parcel·les 04 i la part de la 10 que enfronta amb les parcel·les 05 i 06 de l’illa 13189 fins una profunditat de 5 m de l’illa 14201. Creua el carrer del Hoyo i continua per les mitgeres entre les parcel·les 24 i 23, 22 i 07, 08 i 19, 11 i 09. Seguix pel carrer Joraira i travessa l’illa 15212 pel límit nord de la parcel·la 16. Creua el carrer Almazara i incorpora l’illa 15209. Creua el carrer del Tinte i prosseguix per les parts posteriors de les parcel·les 11, 21, 12 i 13 de l’illa 15194. Creua el carrer Huerto de la Cárcama i incorpora l’illa 15196, excloent les parcel·les 01, 02, 03, 39, 04, 05, 04, 07, 08, 09 i 12. Creua el carrer Pesquera i seguix per les façanes de les parcel·les 14 i 13 de l’illa 16199 excloent–les. Travessa esta illa entre les parcel·les 12 i 13 i 04 i 15. Creua el carrer Chorrillo i incorpora les parcel·les de 04 a 10 de l’illa 16195. Incorpora l’illa 17192 i creua el carrer Mártires. Travessa l’illa 18193 pels límits sud de les parcel·les 01 i 02 i nord de les 20, 21 i 5 de l’illa 18193. Incorpora les illes 18196 i 19193. Creua el carrer San Antonio i seguix pels límits sud de les parcelles 04 i 05 i nord de les parcel·les 41, 40, 39 de l’illa 19195. Seguix per les parts posteriors de les parcel·les 13, 14, 15, 17, 18, 19 i 20 d’esta illa. Arriba a la carretera de València a Ademuz i seguix pel marge sud a est fins al punt d’origen. ANNEX V c) Criterios arqueológicos, en función de previsibles hallazgos arqueológicos. 2. Definición literal de la delimitación a) Origen: encuentro de la carretera Valencia–Ademuz (CV–35), el Barranco del Remedio y el linde noroeste de la parcela rural 7, punto A. b) Sentido: horario. c) Línea delimitadora: desde el origen punto A la delimitación sigue en dirección sur el Barranco del Remedio incorporándolo. Bordea los lindes este de las parcelas 281, 282, 288, 289, 290, 292, 516 y 515. Cruza en sentido sur la parcela 539 desde el punto de coordenadas X 672001 Y 4401372 hasta el punto X 671996 Y 4401350 coincidente con el río Tuéjar. Continúa en dirección oeste por la orilla norte del río Tuéjar hasta el camino existente entre las parcelas 414 y 475. Se dirige a norte por los lindes oeste de las parcelas 477, 476, 475, 406, 412, 413, 410, 409, 361, 362, 359, 357, 333 y 332 y norte de las 332, 334, 335, 336, 337, 318, 317, 313, 309 y 307. Recorre el norte de la calle Losicas e incorpora las parcelas 04 y la parte de la 10 que enfrenta con las parcelas 05 y 06 de la manzana 13189, hasta una profundidad de 5 metros de la manzana 14201. Cruza la calle del Hoyo y continúa por las medianeras entre las parcelas 24 y 23, 22 y 07, 08 y 19, 11 y 09. Sigue por la calle Joraira y atraviesa la manzana 15212 por el linde norte de la parcela 16. Cruza la calle Almazara e incorpora la manzana 15209. Cruza la calle del Tinte y prosigue por las traseras de las parcelas 11, 21, 12 y 13 de la manzana 15194. Cruza la calle Huerto de la Cárcama e incorpora la manzana 15196 excluyendo las parcelas 01, 02, 03, 39, 04, 05, 06, 07, 08, 09 y 12. Cruza la calle Pesquera y sigue por las fachadas de las parcelas 14 y 13 de la manzana 16199 excluyéndolas. Atraviesa esta manzana entre las parcelas 15 y 13 y 04 y 15. Cruza la calle Chorrillo y la parcela 11 por la prolongación de la trasera de la parcela 10 e incorpora las parcelas de 04 a 10 todas ellas de la manzana 16195. Incorpora la manzana 17192 y cruza la calle de los Mártires. Atraviesa la manzana 18193 por los lindes sur de las parcelas 01 y 02 y norte de las 20, 21 y 5 de la manzana 18193. Incorpora las manzanas 18196 y 19193. Cruza la calle San Antonio y sigue por los lindes sur de las parcelas 04 y 05 y norte de las parcelas 41, 40, 39 de la manzana 19195. Sigue por las traseras de las parcelas 13, 14, 15, 17, 18, 19 y 20 de esta manzana. Llega a la carretera de Valencia a Ademuz y sigue por el margen sur a este hasta el punto de origen. ANEXO V SUBDELIMITACIÓ: PERÍMETRE D’EDIFICACIÓ. PLA ANNEX 01 SUBDELIMITACIÓN: PERÍMETRO DE EDIFICACIÓN. PLANO ANEXO 01 1. Justificació de la delimitació Amb la finalitat d’una especificació més cuidadosa de les normes provisionals que seran aplicables abans de la redacció i aprovació del pla especial de protecció es definix un subàmbit constituït pel perímetre del nucli històric de la vila de Chelva que actualment està fàcticament urbanitzat, i una porció edificable ex novo en l’extrem oriental que servisca de transició entre el sòl urbà no inclòs en el conjunt històric i este, tant en el seu perímetre edificat com en els seus horts circumdants. 1. Justificación de la delimitación Con la finalidad de una especificación más cuidadosa de las normas provisionales que serán aplicables antes de la redacción y aprobación del Plan Especial de Protección se define un subámbito constituido por el perímetro del núcleo histórico de la villa de Chelva que actualmente está fácticamente urbanizado, y una porción edificable ex novo en el extremo oriental que sirva de transición entre el suelo urbano no incluido en el Conjunto Histórico y éste, tanto en su perímetro edificado, como en sus huertas circundantes. 2. Definición literal de la delimitación a) Origen: en la manzana 19195 la esquina noroeste de la parcela 3 es el punto B. b) Sentido: horario. c) Línea delimitadora: desde el origen punto B, en la manzana 19195 la línea sigue por los lindes sur de las parcelas 04 y 05 y norte de las parcelas 41, 40 y 39 de esta manzana. Sigue por las traseras de las parcelas 13, 14, 15, 17, 18, 19 y 20 de la misma manzana 19195. Llega a la carretera de Valencia a Ademuz sigue por ésta hasta 10 metros del vértice norte de la anterior parcela 20. Gira a sur con un radio de giro de 52,50 metros con centro en el extremo sur de la manzana 19205; continua por una línea paralela a la carretera de Valencia, avenida de los Madereros a 50 metros de la misma. Gira a sur por una paralela a la fachada de la parcela 07 de esta manzana a 10 metros del vértice sudeste de la parcela 40. Gira a sur por una paralela a 10 metros al este de la línea que une al extremo este de la parcela 40 y el vértice norte de la parcela 27. Gira en paralelo a la medianera este de la parcela 23 hasta un punto situado sobre la fachada de la parcela 22 (la alineación interior de la calle proyectada exnovo que nace en la carretera de Valencia hasta este último punto se 2. Definició literal de la delimitació a) Origen: en l’illa 19195 el cantó nord–oest de la parcel·la 3 és el punt B. b) Sentit: horari. c) Línia delimitadora: des de l’origen, punt B, en l’illa 19195 la línia seguix pels límits sud de les parcel·les 04 i 05 i nord de les parcel·les 41, 40 i 39 d’esta illa. Seguix per les parts posteriors de les parcel·les 13, 14, 15, 17, 18, 19 i 20 de la mateixa illa 19195. Arriba a la carretera de Valencia a Ademuz, continua per esta fins a 10 metres del vèrtex nord de l’anterior parcel·la 20. Gira al sud amb un radi de gir de 52,50 metres amb centre en l’extrem sud de l’illa 19205; contínua per una línia paral·lela a la carretera de València, avinguda de Los Madereros a 50 metres d’esta. Gira al sud per una paral·lela a la fatxada de la parcella 07 d’esta illa a 10 metres del vèrtex sud–est de la parcel·la 40. Gira al sud per una paral·lela a 10 metres a l’est de la línia que unix l’extrem est de la parcel·la 40 i el vèrtex nord de la parcel·la 27. Gira en paral·lel a la mitgera est de la parcel·la 23 fins a un punt situat sobre la fatxada de la parcel·la 22 (l’alineació interior del carrer projectada exnovo que naix en la carretera de València fins a este últim punt es trobarà a 10 Num. 6895 / 05.11.2012 31167 metres en paral·lel de la línia delimitadora del perímetre del sòl urbà i l’exterior coincidix amb el dit perímetre). Voreja el límit amb el carrer Roberto Madrid de la parcel·la rural 18. Envolta per l’est l’illa 19186 fins al cantó est de la parcel·la 2. Seguix cap a l’oest pel límit sud de les parcel·les 2 i 4. Travessa el carrer Roberto de Madrid fins a l’illa 19182, seguix el límit sud de la parcel·la 30, puja cap al nord pels límits oest de les parcel·les 30, 29, 27, 25, 24 i 18 i baixa cap a sud pels límits oest de les parcel·les 17, 10, 9, 8, 7, 6, 5 i 3. Rodeja pel nord i per l’est la parcella 31 de la mateixa illa 19182. Travessa el carrer Virgen de Loreto fins a la parcel·la 44 de l’illa 19172. Avança pel límit entre l’illa 19172 i les parcel·les rurals 99, 101, 102, 103, 104 i 105. Creua el camí que ix de la plaça Santa Cruz fins a la parcel·la 3 de l’illa 19164. Seguix pel límit entre l’illa 19164 i les parcel·les rurals 108, 109, 110, 111 i 112. Talla el carrer Fuente del Arrabal fins a la parcel·la 23 de l’illa 19155. Seguix pel límit entre l’illa 19155 i les parcel·les rurals 08, 274, 275, 276 i 297. Travessa el carrer Zurrerías fins a la parcel·la 24 de l’illa 19153 i prosseguix pel límit entre l’illa 19153 i les parcel·les rurals 313, 318 i 319. Talla el carrer Beleguer fins a la parcel·la 25 de l’illa 19163. Seguix pel límit entre l’illa 19163 i les parcel·les rurals 319, 328 i 1266. Travessa el carrer del Polo fins a la parcel·la 13 de l’illa 18177. Continua pel límit entre l’illa 18177 i les parcel·les rurals 333, 334, 335. Creua el carrer Mangraneros fins a la parcel·la 30 de l’illa 18179 i prosseguix pel límit sud les parcel·les 30, 31, 20, 32, 15, 46, 43 i 33. Creua el carrer de la Peirera fins al cantó nord–est de la parcel·la 24 de l’illa 17179 i seguix el seu límit est. Creua el camí que ix del poble i seguix els límits nords de les parcel·les rústiques 349, 351, 352 i 363. Creua un altre camí que ix del poble i seguix pel límit entre l’illa 16171 i les parcel·les rurals 364, 1271, 376, 377, 378, 379 i 380. Creua el camí que ix del carrer Moreras fins a la parcel·la 15 de l’illa 16171. Avança pel límit entre l’illa 16171 i les parcel·les rurals 412, 413, 417, 418, 422. Travessa el carreró Murtera fins a la parcel·la 17 de l’illa 14179, la qual envolta fins a seguir pel límit nord de la parcel·la 18. Contínua pel límit sud de les parcel·les 14, 13, 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6 i 5 de la mateixa illa 14179. Envolta el límit de la parcel·la 5 de l’illa 14179 amb el carrer Murtera travessant–lo i prosseguint pel límit oest de la parcel·la 43 de l’illa 14187. Continua vorejant el límit nord de la parcel·la 43, 42, 41, 40, 39, i el límit oest de les parcel·les 38, 37, 12 i 11. Creua la séquia de l’illa 14187 fins a la parcel·la 8 de la mateixa illa, la qual voreja per l’oest creuant la séquia fins al cantó sud–oest de la parcel·la 23 de l’illa 14186. Seguix dins de l’illa 14186 pel límit sud de les parcel·les 22, 16, 15, 14, 13, 12, 8, 33, 4 i 1 on gira cap al nord pel límit oest de les parcel·les 1, 4 i 3. Creua el carrer San Joaquín. Travessa l’illa 13189 pel límit nord i est de les parcel·les 19 i 6, respectivament. Creua el camí i seguix a través de l’illa 14201 pel límit oest de la parcel·la 6 i est i nord de la 5 fins a la trobada amb el camí del Hoyo. Continua cap al nord pel límit est de les parcel·les 4 i 3. Creua el camí del Hoyo i continua per les mitgeres entre les parcel·les 24 i 23, 22 i 07, 08 i 19, 11 i 09. Seguix pel carrer Joraira i travessa l’illa 15212 pel límit nord de la parcel·la 16. Creua el carrer Almazara i incorpora l’illa 15209. Creua el carrer del Tinte i prosseguix per les parts posteriors de les parcel·les 11, 21, 12 i 13 de l’illa 15194. Creua el carrer Huerto de la Cárcama i incorpora l’illa 15196 excloent les parcel·les 01, 02, 03, 39, 04, 05, 06, 07, 08, 09 i 12. Creua el carrer Pesquero i seguix per les fatxades de les parcel·les 14 i 13 de l’illa 16199 excloent–les. Travessa esta illa entre les parcel·les 15 i 13 i 04 i 15. Creua el carrer Chorrillo i la parcel·la 11, per la prolongació de la part posterior de la parcel·la 10, i incorpora les parcel·les de 04 a 10 totes estes de l’illa 16195. Incorpora l’illa 17192 i creua el carrer de los Mártires. Travessa l’illa 18193 pels límits sud de les parcel·les 01 i 02 i nord de les 20, 21 i 5 de l’illa 18193. Incorpora les illes 18196 i 19193. Travessa el carrer San Antonio fins al punt d’origen. ANNEX VI encontrará a 10 metros en paralelo de la línea delimitadora del perímetro del suelo urbano y la exterior coincide con dicho perímetro). Bordea el linde con la calle Roberto Madrid de la parcela rural 18, envuelve por el este la manzana 19186 hasta la esquina este de la parcela 2. Sigue hacia Oeste por el linde sur de las parcelas 2 y 4. Cruza la calle Roberto de Madrid hasta la manzana 19182 sigue el linde sur de la parcela 30, sube hacia el norte por los lindes oeste de las parcelas 30, 29, 27, 25, 24 y 18 y baja hacia Sur por los lindes oeste de las parcelas 17, 10, 9, 8, 7, 6, 5 y 3. Rodea por el norte y por el este la parcela 31 de la misma manzana 19182. Cruza la calle Virgen de Loreto hasta la parcela 44 de la manzana 19172. Avanza por el límite entre la manzana 19172 y las parcelas rurales 99, 101, 102, 103, 104 y 105. Cruza el camino que sale de la Plaza Santa Cruz hasta la parcela 3 de la manzana 19164. Sigue por el límite entre la manzana 19164 y las parcelas rurales 108, 109, 110, 111 y 112. Corta la calle Fuente del Arrabal hasta la parcela 23 de la manzana 19155. Sigue por el límite entre la manzana 19155 y las parcelas rurales 08, 274, 275, 276 y 297. Cruza la calle Zurrerías hasta la parcela 24 de la manzana 19153 y prosigue por el límite entre la manzana 19153 y las parcelas rurales 313, 318 y 319. Corta la calle Beleguer hasta la parcela 25 de la manzana 19163. Sigue por el límite entre la manzana 19163 y las parcelas rurales 319, 328 y 1266. Atraviesa la calle del Polo hasta la parcela 13 de la manzana 18177. Continúa por el límite entre la manzana 18177 y las parcelas rurales 333, 334, 335. Cruza calle Mangraneros hasta la parcela 30 de la manzana 18179 y prosigue por el límite sur las parcelas 30, 31, 20, 32, 15, 46, 43 y 33. Cruza la calle de la Peirera hasta la esquina noreste de la parcela 24 de la manzana 17179 y sigue su límite este. Cruza el camino que sale del pueblo y sigue los lindes norte de las parcelas rústicas 349, 351, 352 y 363. Cruza otro camino que sale del pueblo y sigue por el límite entre la manzana 16171 y las parcelas rurales 364, 1271, 376, 377, 378, 379 y 380. Cruza el camino que sale de la calle Moreras hasta la parcela 15 de la manzana 16171. Avanza por el linde entre la manzana 16171 y las parcelas rurales 412, 413, 417, 418, 422. Atraviesa el callejón Murtera hasta la parcela 17 de la manzana 14179, la cual envuelve hasta seguir por el linde norte de la parcela 18. Continua por el linde sur de las parcelas 14, 13, 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6 y 5 de la misma manzana 14179. Envuelve el límite de la parcela 5 de la manzana 14179 con la calle Murtera cruzándola y prosiguiendo por el linde oeste de la parcela 43 de la manzana 14187. Continúa bordeando el linde norte de la parcela 43, 42, 41, 40, 39, y el linde oeste de las parcelas 38, 37, 12 y 11. Cruza la acequia de la manzana 14187 hasta la parcela 8 de la misma manzana la cual bordea por el oeste cruzando la acequia hasta la esquina sudoeste de la parcela 23 de la manzana 14186. Sigue dentro de la manzana 14186 por el linde sur de las parcelas 22, 16, 15, 14, 13, 12, 8, 33, 4 y 1 donde gira hacia el Norte por el linde oeste de las parcelas 1, 4 y 3. Cruza la calle San Joaquín. Atraviesa la manzana 13189 por el linde norte y este de las parcelas 19 y 6 respectivamente. Cruza el camino y sigue a través de la manzana 14201 por el linde oeste de la parcela 6 y este y norte de la 5 hasta el encuentro con el camino del Hoyo. Continúa hacia el norte por el linde este de las parcelas 4 y 3. Cruza el camino del Hoyo y continúa por las medianeras entre las parcelas 24 y 23, 22 y 07, 08 y 19, 11 y 09. Sigue por la calle Joraira y atraviesa la manzana 15212 por el linde norte de la parcela 16. Cruza la calle Almazara e incorpora la manzana 15209. Cruza la calle del Tinte y prosigue por las traseras de las parcelas 11, 21, 12 y 13 de la manzana 15194. Cruza la calle Huerto de la Cárcama e incorpora la manzana 15196 excluyendo las parcelas 01, 02, 03, 39, 04, 05, 06, 07, 08, 09 y 12. Cruza la calle Pesquera y sigue por las fachadas de las parcelas 14 y 13 de la manzana 16199 excluyéndolas. Atraviesa esta manzana entre las parcelas 15 y 13 y 04 y 15. Cruza la calle Chorrillo y la parcela 11, por la prolongación de la trasera de la parcela 10, e incorpora las parcelas de 04 a 10 todas ellas de la manzana 16195. Incorpora la manzana 17192 y cruza la calle de los Mártires. Atraviesa la manzana 18193 por los lindes sur de las parcelas 01 y 02 y norte de las 20, 21 y 5 de la manzana 18193. Incorpora las manzanas 18196 y 19193. Cruza la calle San Antonio hasta el punto de origen. ANEXO VI DELIMITACIÓ GRÀFICA DELIMITACIÓN GRÁFICA Índex de plans: 01. Perímetre de protecció del conjunt històric. Perímetre d’edificació. Índice de planos: 01. Perímetro de protección del Conjunto Histórico. Perímetro de edificación. Num. 6895 / 05.11.2012 31168 Num. 6895 / 05.11.2012 31169 Num. 6895 / 05.11.2012 31170 Num. 6895 / 05.11.2012 31171 Num. 6895 / 05.11.2012 31172 Num. 6895 / 05.11.2012 31173 Num. 6895 / 05.11.2012 31174 Num. 6895 / 05.11.2012 31175 Num. 6895 / 05.11.2012 31176 Num. 6895 / 05.11.2012 31177 3 Num. 6895 / 05.11.2012 31178 Num. 6895 / 05.11.2012 31179 5 Num. 6895 / 05.11.2012 31180 Num. 6895 / 05.11.2012 31181 7