Opinió

Setembre 2003
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes al director
Associació per l’amistat
Amicitia (Associació Plural entre
l’Amistat) es una asociación de
personas separadas, divorciadas, viudas y solteras, con sede
en Sant Boi. Esta asociación se
dedica a organizar todo tipo de
actividades -salidas, excursiones, cenas, bailes...- para personas solas que deseen encontrar amigos con los que pasar
unos ratos agradables.
Yo llevo casi 6 años separado y
para mí los fines de semana
eran un auténtico desastre, ya
que me los pasaba encerrado en
casa, mirando la ‘caja tonta’ y
esperando que llegara el lunes
por la mañana para volver a
trabajar…. Hasta que descubrí
Amicitia.
Desde el primer día que visité la
asociación me impresionó el
compañerismo y la camaradería
que vi entre sus miembros… Y
mi vida cambió radicalmente.
Ahora espero con muchas
ganas que llegue el fin de
semana, pues sé que tengo con
quienes salir y pasar un rato
agradable, que hace que el
sábado noche o el domingo
(según los casos) “vuele” para
mí, en lugar de ser un pozo de
aburrimiento, que no se acababa
nunca.
Desde aquí quiero hacer un
llamamiento a todas las personas solas (hombre y mujeres) de
Sant Boi y alrededores para que
se decidan a visitar nuestra
asociación.
Un nuevo socio de AMICITIA,
feliz de serlo.
Ramon Bonet Grandia
Gràcies per un servei
d’urgència mèdica
En nom dels meus consogres,
sr. Xavier Fora i sra. Montserrat
Moncada, i en el meu, vull ferlos arribar l’agraïment per un
servei d’urgència, la nit del dia 23
de juliol, prestat al meu fill Xavier.
Volem elogiar la rapidesa amb
què es va efectuar i l’alt grau de
professionalitat dels agents amb
els números 143 i 220, a les
ordres del sargent Francisco
Navarro i Castelló.
Accions com aquesta són les
que donen una bona imatge de
la nostra Policia Local, tant des
del punt de vista humà com des
del professional.
Frederic Borràs i Llosa
El río
Después de oir hablar tantas veces de todos los esfuerzos que
se están haciendo por recuperar el río, uno no puede menos
que sorprenderse al comprobar
que para llegar hasta él, a pie o
en bicicleta, no existe ni un solo
acceso. ¿Cómo es posible que
quienes diseñan nuestra ciudad
aún no se hayan dado cuenta de
que los ciudadanos de Sant Boi
solo podemos acercanos a la
entrada del río en coche?
Desde hace varios meses paseo los domingos con algunos
amigos por la ribera del
Llobregat. Nos gusta disfrutar de
este espacio natural en el que
aún quedan muchas cosas por
hacer. Entre otras, por ejemplo,
conectar la parte de Sant Boi con
la del Prat, para poder llegar hasta la desembocadura.
Pero lo que más nos molesta es
que cada vez que programamos
esta salida hayamos de jugarnos la vida, circulando con nuestras bicicletas junto a los coches
que quieren acceder a la C-245
en un tramo peligrosísimo con
pendientes y curvas, o bien atravesando la carretera desde la
gasolinera driblando literalmente a los vehículos.
Yo me pregunto si nuestros políticos han ido alguna vez al río
caminando o en bicicleta. Seguramente, cuando han inaugrado
las obras les habrán acercado
en coche oficial. De lo contrario,
no me explico cómo a nadie se
le ha ocurrido que sirve de poco
recupera el río si no podemos
llegar hasta él.
Ahora que deben estar planificando los proyectos para estos
próximos cuatro años, éste debiera ser uno de los prioritarios
y urgentes, sin esperar a que
ocurra una tragedia para que todos nos lamentemos y entonces
nos pongamos manos a la obra.
José Pérez
18
Sala de plens
El Consell Municipal
de la Dona, a Prada
de Conflent
Amor del Álamo Margalef
Ponent de Programes Transversals
PSC
Un pas
endavant
Rosa Ana García Moreno
Regidora. Delegada de Joventut i
Infància ICV
E
Q
Boi hem participat en la XXXV Universitat
el congrés dels diputats acaba d’aprovar, per
Catalana d’Estiu a la Catalunya Nord,
unanimitat, la “Proposición de Ley reguladora
conjuntament amb Cornellà i Viladecans. La
de la Orden de protec-ción de las víctimas
temàtica del curs ha estat «Noves formes de
de la violencia doméstica”. No sé si ho
violència psicològica en les societats post-
recordeu perquè es va aprovar mentre uns
industrials en dos dels seus àmbits: el familiar
preparaven les vacances, altres en tornaven
i el laboral o mobbing». El balanç del curs ha
i l’estrella de les notícies era la Comissió
estat positiu. Per una banda, ens va reafirmar
d’Investigació que es va crear per esbrinar el
en què el circuit d’atenció a les dones víctimes
que havia succeït a la Comunitat de Madrid. (A
de violència és una bona eina i en què estem
hores d’ara no sé si hau-rem esbrinat què va
avançant pel camí adequat; i per altra, va ser
succeir però crec que no hi ha gaire misteri).
clarificador escoltar la ponència de la
Bé, doncs cal recordar que aques-ta ordre
professional en maltractaments psicològics i
s’aprova, com hem dit abans, per unanimitat
físics envers les nenes i els nens. Respecte al
de tots els grups parlamentaris. Tot i que va
tema de l’assejament moral a la feina o mobbing
estar a punt de convertir-se en la polèmica
-que hi ha que diferenciar de l’assejament
d’alguns grups polítics. En un fet com el de la
sexual- cal dir que passa com en els
violència domèstica, en què nombroses as-
maltractaments envers les dones, que ara és
sociacions, professionals, col·lec-tius i per-
quan se’n parla tot i ser una pràctica coneguda
sones, estan treballant diàriament, s’han de
en el món laboral que cal erradicar.
sumar esforços i mai restar-ne. És per això
la Universitat d’Estiu ens ha impactat de la
que aquesta ordre que regula mesures de
mateixa manera com nosaltres ho hem fet en
protecció per a les víctimes va ser ben acollida,
els habituals de Prada. Penseu amb el que
en primera instància, per totes les persones
significa veure al voltant d’unes quaranta
sensibilitzades amb aquest problema. Però
dones baixant d’un autocar, amb maletes,
també moltes associacions i professionals han
moltes amb sabates de taló, «bien puestas» i
fet les primeres indicacions en el sentit que,
fins i tot, algunes parlant castellà. Va ser tot un
perquè aquesta ordre pugui ser eficaç, caldrà
impacte. Al llarg dels dies i a base de
que s’acompanyi dels recursos adients. Quan
confraternitzar, els interrogants, les curiositats
l’ordre parla que es podran adoptar mesures
i les apostes sobre qui érem es van anar
de seguretat , d’assistència social, jurídica ,
esvaint i l’últim dia va aparèixer la pregunta
sanitària…, ens està parlant, entre d’altres
que marca allò que dóna de sí la convivència,
coses,
la discussió i la polèmica: «l’any que ve
necessitaran.
tornareu?». Al final allò que s’imposa és el
L’ordre s’ha començat a executar aquest mes
respecte i la tolerància. Nosaltres fem una
d’agost i serà la comissió de seguiment, for-
apostade futur per tornar a Prada l’any vinent,
mada entre d’altres
sobretot després d’haver rebut la felicitació
administracions, la que posi de manifest la
l Consell Municipal de la Dona de Sant
de les dones que durant molts anys hi han
assistit i també per rebre la invitació expresa
pel rector. Els més radicals ens reconegueren
que mai s’havien plantejat el nostre punt de
vista. La perspectiva de génere, a poc a poc,
uan em proposo escriure aquest article
dels
professionals
que
es
per les diferents
seva eficàcia. La llei és un pas endavant i una
eina més en la lluita contra la violència
domèstica. Però aquesta llei sense dotació
pressupostària i sense els mecanismes de
coordinació dels diferents professionals de
les diferents àrees i administracions corre el
va entrant a la UCE de la ma de les
perill de ser un instrument ineficaç.
professionals, les polítiques i de totes les dones
Segurament m’estaré equivocant i quan esteu
i fisn i tot de les maletes, dels autocars, dels
llegint aquest article ja coneixerem la dotació
talons, del maquillatge i de les «las bien
pressupostària i els mecanisme de coordinació
puestas».
o no.
Viure Sant Boi
Setembre 2003
Novembre 2002
Opinió
En septiembre, a
pagar los libros
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup Municipal
PP
A
lrededor de 6.600 familias santboianas con hijos
entre los 3 y los 12 años, que estudian en colegios
públicos y concertados, han tenido la oportunidad de
beneficiarse de nuestra propuesta de gratuidad de los
libros de texto. Propuesta que también contempla a
las familias con hijos discapacitados respecto a lo
que deben de pagar a los centros en concepto de
material escolar.
Sin embargo, las quejas generalizadas de los padres
cada septiembre cuando tienen que comprar y pagar
los libros no se han traducido en un respaldo mayoritario a nuestra propuesta en las elecciones municipales.
Folletos, programa electoral, inserciones en prensa,
acto público en Massallera, presentación del programa en cada barrio, pancartas y carteles en los alrededores de los colegios fueron los medios que utilizamos para dar a conocer y explicar a las familias
nuestra propuesta.
También, enviamos una carta a todas las Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPA´S) de los
colegios públicos y concertados de la ciudad explicándoles la propuesta y pidiéndoles su colaboración
para que informaran a los padres de nuestra iniciativa. Sin embargo, no tuvimos esa colaboración de las
AMPA´S que con su actitud nos han demostrado su
nulo interés por una propuesta que beneficia a padres
y alumnos.
Por tanto, después de utilizar todos los medios a
nuestro alcance y analizados los resultados electorales, nos han quedado claras dos cuestiones: la primera, que la mayoría de estas familias han preferido
otras opciones políticas que les proponen ideologías
y demagogias rancias basadas en la protesta continuada, en las manifestaciones detrás de una pancarta y en la butifarrada de turno en vez de poder recibir
una buena ayuda familiar que les permitiría, con el
dinero ahorrado de los libros, mejorar la formación de
sus hijos y no tener que lamentarse luego de un
posible fracaso escolar; la segunda, se aproxima la
vuelta al colegio y, este año, al igual que en los
próximos cuatro años, las familias tendrán que volver a pagar los libros a sus hijos.
Eso sí, ahora cuando vayan a comprarlos ya no vale
decir que los libros son caros o que la culpa de que
haya que pagarlos es del PP, porque tuvieron su
oportunidad y no la han querido aprovechar. Así pues,
que cada uno asuma sus responsabilidades.
Para más información, www.ppsantboi.com
Escola
catalana: no
es pot cedir
Josep Maria Cervelló
Portaveu del Grup municipal
ERC
L
es comunitats educatives de
Catalunya, les Illes Balears i del País
Valencià, han expressat la seva
preocupació per les normatives
dictades pel Ministeri d’Educació que
obliguen a augmentar les hores de
llengua castellana en tots els nivells
de l’Educació Obligatòria. Aquesta
imposició del govern del PP no obeeix
a cap criteri ni necessitat educativa,
sinó exclussivament a la voluntat
d’impedir que el català sigui la llengua
d’aprenentatge a l’escola. Davant
aquest fet només hi ha tres
possiblitats: es fan 4 hores de castellà
i es deixen de fer l’aprenentatge de la
lectoescriptura en català i els
programes d’immersió lingüística,
s’igualen les hores de català a les de
castellà i com a conseqüència ens
trobem amb un curriculum escolar
desproporcionat i dedicat en un 40 %
a les llengües, o es defensa la
continuïtat de l’acció pedagògica
d’aquests darrers 20 anys que ha
possibilitat no només l’aprenentatge
equilibrat de les dues llengües sinó
també la cohesió social. Des de la
Conselleria de la Generalitat s’ha dit
que no cal espantar-se perquè aquesta
normativa no s’acomplirà a Catalunya,
però el Ministre Rajoy ha recordat el
caracter obligatori de la Llei
de”Calidad”. Allò que no es pot fer és
trampejar, com ho fa la Consellera
d’Ensenyament, que sota l’aparença de
no voler complir la llei, deixa la decisió
en mans del professorat, fet que a la
pràctica consolida la proposta del
govern del PP d’increment d’hores de
castellà allà on més ens hi juguem: els
primers anys de d’Educació Primària.
El pacte que va generar l’Estatut i
l’Estat de les Autonomies ha deixat
veure un cop més la seva insuficiència
i, a més s’ha trencat unilateralment,
en el camp de la llengua com en tants
d’altres. És per això que reclamem una
nova relació entre Catalunya i Espanya
més satisfactòria a l’espera de què
puguem decidir per nosaltres mateixos
que volem ser quan siguem grans.
Sense límits
Xarx@: fòrum
LA PREGUNTA DE
SETEMBRE
Agustí Torrents i Barrachina
Portaveu del Grup municipal
CiU
Per què és tan
díficil un món
en pau?
E
l Ple de l’Ajuntament va aprovar
el passat 24 juliol, una moció
conjunta presentada pels grups de
Convergència i Unió, ERC, ICV-EUA
i PSC-PSOE, fruit d’un ampli debat.
El PP amb la seva abstenció, crec
que va deixar clar quin és el seu
posicionament polític davant la
demanda unànime de més
autogovern per a Catalunya a partir
de la redacció d’un nou Estatut.
Des de fa més de mil anys, la nació
catalana, amb l’excepció d’aquells
períodes en els quals ha estat privada per la força dels seus drets,
sempre ha manifestat i ha exercit la
voluntat d’autogovernar-se.
Catalunya és una nació amb
identitat pròpia, integrada per una
comunitat de ciutadans i ciutadanes
i un territori que comparteixen una
història, una llengua, una cultura,
unes institucions de govern i
representació, un dret i una
voluntat d’ésser.
El catalanisme, al llarg del segle XX,
ha esdevingut l’expressió política i
democràtica que ha liderat a
Catalunya el progrés social, el canvi
i la renovació constant davant dels
nous reptes i situacions emergents.
Ara, a l’inici d’un nou segle, s’obre
també una nova etapa que demana
noves respostes, noves solucions i
nous marcs de relacions que ens
permetin situar-nos entre els millors,
entre els països més avançats en
nivells de benestar i progrés
econòmic.
Aquest nou Estatut haurà de recollir
els anhels d’una Catalunya sense
límits més enllà dels que les catalanes i els catalans lliurement vulguem
fixar-nos, en un món i en una societat cada cop més interdependents i
interconnectats. Un món de sobiranies compartides.
Indústria de
l’armament
“Mentre la maquinària
econòmica del món sigui en
mans de les empreses
d’armament seguirà havent
guerres. I mentre els estats
passin per sobre de la gent
que en teoria haurien de
protegir, seguirà havent
guerres.”
Toni Vélez, 40 años, fotógrafo,
Barri Centre
Diálogo
“Creo que vivimos en un
mundo muy egoista. Hay
muchos intereses, sobre
todo por parte de las
grandes potencias que
quieren controlarlo todo a
costa de lo que sea. Si se
dialogara más el mundo
funcionaría mejor.”
Antonio Ruiz, 39 años, Industria
Química, Vinyets-Molí Vell
L’esperança
“Crec que un món en pau
no és posible. Tinc
l’esperança que no hi hagi
més guerres, però sóc
conscient de que és molt
difícil. Molts governs són
corruptes i per aconseguir
els seus objectius han de
provocar guerres”.
Montse Bocio, 33 años,
esteticista, Barri Centre
19