número 155 de Lluita Obrera Digital

butlletí quinzenal de CCOO de Catalunya
Núm. 155 - dimarts, 2 d’octubre de 2012
CCOO i la Plataforma Prou Retallades
convoquen manifestació en el marc de
la Jornada mundial pel treball digne
Diumenge, 7 d’octubre de 2012. 11.30 hores, Manifestació.
Plaça Urquinaona/Ronda de Sant Pere. Barcelona
La Jornada Mundial pel Treball Digne, organitzada
per la Confederació Sindical Internacional (CSI),
se celebra el 7 d’octubre cada any des del 2008.
Enguany CCOO convoca a Barcelona una manifestació conjuntament amb UGT i la Plataforma
Prou Retallades a Barcelona, el proper diumenge,
dia 7, que començarà a les 11.30 del migdia a
la Plaça Urquinaona, cruïlla amb Ronda de San
Pere. Aquesta manifestació serà una de les moltes que estan convocades arreu de l’estat. Amb
la mobilització constant hem d’impedir que els
treballadors i les treballadores continuem patint
més atur, més retallades, menys protecció social,
perquè està clar que s’ho volen carregar tot.
La manifestació arribarà a Pla de Palau on hi
haurà un seguit d’intervencions del món veïnal,
cultural i sindical, i on també participarà el nostre
secretari general, Joan Carles Gallego.
La manifestació tindrà com a protagonistes els
i les joves i l’èxode cap a l’estranger que estan
obligats a fer per la situació d’atur angoixant i
precarietat que pateix aquest col·lectiu a Cata-
lunya, amb més del 50% de persones aturades
entre els joves de menys de 25 anys. Un grup de
joves portarà sim- bòlicament unes maletes
al capdavant de
la manifestació
en una acció
molt visual i que
pretén cridar
l’atenció dels
poders polítics
i econòmics
perquè d’una
vegada per
totes canviï
la tendència
negativa i
els joves
comencin
a trobar
una feina
digna a casa nostra.
Us convidem a tots i totes a participar!
No et perdis el proper programa de CCOO al CANAL 33
JO VULL DECIDIR
Ara, amb un nou horari d’emissió.
Diumenge 14 d’octubre, a les 00.30 hores
(matinada de dilluns)
Pressupostos 2013:
retallar sobre les
retallades
Els pressupostos del 2013 que ha presentat
el Govern de l’Estat són l’expressió gràfica
de la continuació d’una política de retallades
i austeritat que no serveix per sortir de la crisi
i comporta atur, pobresa i desigualtats.
Es continuen retallant les partides de sanitat, educació, polítiques socials, prestacions
d’atur i polítiques actives, cultura i s’amaga
la informació en relació a noves retallades en relació a les pensions. No hi
ha inversió per a l’activitat productiva
i la creació d’ocupació i es renuncia a
l’augment dels ingressos per la via d’una
reforma fiscal justa i equitativa, alhora
que es prioritza el pagament del rescat
bancari i la devolució del deute de l’Estat.
Els pressupostos són la concreció de les
prioritats polítiques del Govern i com podem constatar continua el full de ruta que
consolida un model econòmic al servei dels
mercats i no de la ciutadania.
Aquests pressupostos, pendents de la validació per part de la Comissió Europea i del
debat parlamentari, encara poden empitjorar
si les condicions del rescat europeu van en
la mateixa direcció que Grècia, Irlanda i Portugal.
Però hi ha alternatives. No és cert que les
mesures d’austeritat siguin les úniques possibles. Hi ha recursos suficients per a no fer
retallades fent pagar impostos a les grans
fortunes i al capital especulatiu, perseguint
el frau i l’evasió fiscal, fent que els impostos
del capital s’equiparin als dels treball.
Per això el dia 7 d’octubre exigirem al carrer,
un cop més, la dignitat en el treball i en els
drets socials.
No callem!
www.ccoo.cat
2
Núm 155 - dimarts, 2 d’octubre de 2012
Constitució del Comitè Europeu del
Grup Abertis
CCOO, conjuntament amb UGT i la CFDT i la
CGT/FO franceses, ha impulsat el procés per
constituir el Comitè Europeu de les empreses
del Grup Abertis.
Es tracta d’un nou òrgan de representació supranacional de confluència dels interessos dels
treballadors i treballadores del grup, especialitzat en la gestió d’infraestructures per a la mobilitat i les telecomunicacions.
L’acord que ha permès la creació d’aquest comitè europeu està basat en la nova Directiva
europea 2009/38, i permetrà la participació
dels treballadors en decisions que els afectin,
a través de la cooperació transnacional entre
la direcció i els òrgans de representació dels
empleats.
25 anys de l’Institut Torre del Palau de
Terrassa
Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO
de Catalunya, participarà en una taula rodona
per commemorar el 25è aniversari, com a centre educatiu públic de secundària, de l’IES Torre del Palau de Terrassa.
Aquesta lliçó inaugural, compartida amb Josep Maria Álvarez, secretari general d’UGT
de Catalunya, es titula “El valor de l’educació
per sortir de la crisi”. Tindrà lloc el dimarts
2 d’octubre, a les 17.30 h, al mateix institut
(Camí de Can Boada del Pi, s/n), i comptarà
amb l’assistència per invitació i la participació
destacada de l’alumnat, l’exalumnat i el professorat del centre.
CCOO lamenta la mort de Francisco
Luján, sindicalista del metall
La Federació d’Indústria de CCOO de Catalunya
lamenta la pèrdua de Francisco Luján Arroyo,
mort el passat 14 de setembre, i vol transmetre
el seu condol a la seva família i companys.
Luján va ser secretari general del Sindicat del
Metall d’Osona als anys noranta, i secretari general de la Secció Sindical de General Cable, a
Manlleu, a més de membre de l’Executiva de la
Unió Comarcal de CCOO d’Osona.
Amb la seva mort, perdem un sindicalista
d’empenta en les negociacions i el dia a dia del
sindicat, i implicat en la defensa dels llocs de treball i la millora de les condicions sociolaborals.
Mobilització de la Plataforma Sindical Unitària en
defensa dels serveis públics
El passat divendres, 28 de setembre, els sindicats CCOO,
UGT, IAC, CSIF, USOC, MC,
SATSE, USAE, SAC, CSC, STAJ,
ASPEC, GESTHA i ANPE, integrants de la recentment creada
Plataforma Sindical Unitària en
defensa dels serveis públics,
varen realitzar una concentració davant la Subdelegació del
Govern a Barcelona amb motiu
de la presentació dels pressupostos generals de l’Estat.
La Plataforma Sindical Unitària té com a objectiu donar
resposta a l’agressió que els
governs de la Generalitat i de
l’Estat han fet amb les seves
polítiques de retallades, que
afecten especialment els serveis públics i la qualitat de vida
i de la feina dels seus treballadors i treballadores.
És per aquest motiu que la
Plataforma continua treballant,
a través de l’acció sindical
conjunta, per convocar noves
mobilitzacions i altres mesures de pressió que es considerin oportunes per minimitzar
els efectes de les retallades en
els serveis públics i per frenar
el greu deteriorament de les
condicions de treball i la pèrdua de drets socials i de poder
adquisitiu.
Per a CCOO i la resta de sin-
dicats integrants de la Plataforma, els empleats públics
són l’eina clau que garanteix
drets essencials com la sanitat, l’educació, la justícia,
l’atenció social, etc. Sense
ells no és possible un estat del
benestar eficaç, i cal defensar els seus drets i garantir la
prestació dels serveis públics
per evitar-ne el desprestigi i la
privatització.
Sessió d’Els dilluns del Cipri sobre la participació
democràtica a les organitzacions
El dia 8 d’octubre tindrà lloc
una nova xerrada del cicle Els
dilluns del Cipri, que organitza
la Fundació Cipriano García CCOO de Catalunya.
Oscar Rebollo, professor de
sociologia de la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB)
i investigador de l’Institut de
Govern i Polítiques Públiques
(IGOP), farà una conferència
sobre la participació demo-
cràtica a les organitzacions.
L’acte tindrà lloc a les 18 hores, a les sales 11, 12 i 13 de
la seu del sindicat a Barcelona,
a la Via Laietana, 16 (1a planta), i serà presentat per Josep
Maria Romero, president de la
Fundació i secretari de Formació Sindical i Cultura de CCOO
de Catalunya.
3
Núm 155 - dimarts, 2 d’octubre de 2012
Un estudi de CCOO mostra la caiguda del nombre
d’estrangers empadronats a Catalunya
El Centre d’Estudis i Recerca
Sindical de CCOO de Catalunya ha presentat el seu informe
anual sobre la situació laboral
de la població estrangera a Catalunya, on es pot veure que els
efectes de la crisi econòmica,
que es començaren a manifestar en el mercat de treball català l’any 2008, es mantenen i
s’agreugen en el 2011. Aquest
context de crisi d’ocupació
continua marcant l’evolució
de la situació laboral de la població estrangera, fins al punt
que, des del 2009, es constaten reduccions d’efectius en
variables estructurals que fins
llavors havien presentat un
creixement continuat. Especialment destacables són les
reduccions de la població estrangera empadronada i de la
població potencialment activa
estimada per l’EPA, que continuen en el 2011. La lleugera
recuperació de l’activitat i de
l’ocupació dels estrangers, que
es va detectar en el 2010, no es
consolida en el 2011, al contrari, torna la pèrdua d’ocupació i
s’accelera l’augment de l’atur.
Reducció de les nacionalitzacions
Com a principal novetat, cal
destacar que assistim, per primer cop, a una reducció interanual de les nacionalitzacions.
Aquest fenomen està relacionat
amb el procés de reducció de
nous residents. Augmenten els
permisos de residència de llarga durada que l’any 2011 van
significar més de dues terceres
parts de tots els permisos, en
canvi es redueixen els permi-
sos per treball que són l’inici
de generació de drets. Això ha
suposat una disminució del
nombre de nous estrangers
que generen dret a sol·licitar la
nacionalitat.
L’informe destaca altres elements importants com que la
taxa d’ocupació dels estrangers
es redueix més que la dels espanyols i ara ja és 14 punts inferior a la d’aquests. La població estrangera aturada continua
augmentant de forma més important que l’any anterior i la
taxa d’atur dels estrangers és
més del doble de la dels ciutadans espanyols. La taxa de
temporalitat dels treballadors
estrangers (35,7%) s’ha incrementat en més de 6 punts i la
taxa de temporalitat dels assalariats estrangers és el doble
de la dels autòctons. La irregularitat laboral es torna a reduir
no perquè millori la situació
dels estrangers, sinó perquè
l’ocupació estrangera total es
redueix més que l’afiliació estrangera a la Seguretat Social.
Els pensionistes es mobilitzen en el Dia
Internacional de la Gent Gran
Aquest
dilluns,
1
d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran,
ha tingut lloc una concentració de protesta de
pensionistes davant del
Parlament de Catalunya.
La Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO
de Catalunya, juntament
amb altres entitats del Consell de la Gent Gran,
ha convocat aquesta mobilització per denunciar
les polítiques de retallada
aplicades pels Governs,
que els afecten negativament, i en especial amb
motiu del setè Ple de
l’Experiència, sessió especial del Parlament que
té com a objectiu fer arribar les inquietuds de les
persones grans als grups
polítics amb representació parlamentària i al
conjunt de la societat.
“Quan els obrers
van ser els amos”
El proper dimecres, 3 d’octubre, la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya presentarà el llibre del periodista
d’investigació Xavier Vinader, que porta per
títol Quan els obrers van ser els amos. Una
setmana de vaga general política a Sabadell
el febrer de 1976. Serà
a partir de les 19.30
hores, a la sala d’actes
del local de CCOO a la
Via Laietana, 16, de
Barcelona.
A l’acte de presentació hi intervindran el Molt
Honorable Senyor
Jordi Pujol; Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya;
Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Borja de Riquer, catedràtic d’història contemporània de la UAB; José Luis Valdivieso,
dirigent de CCOO i membre de la Comisión
Interramos, i l’autor del llibre, Xavier Vinader,
entre d’altres.
La flota de la
llibertat arriba a
Barcelona
Després de creuar el Bàltic, l’Atlàntic, el Cantàbric i part del Mediterrani, el vaixell Estelle
va tocar port a Sant Adrià de Besòs el passat
diumenge, dia 16. El vaixell, que intentarà
trencar el bloqueig imposat al territori de
Gaza, va aprofitar la seva estada per informar
sobre els objectius de la ‘Flota de la Llibertat’.
Aquesta iniciativa internacional de la societat
civil vol cridar l’atenció sobre la precarietat
i la injustícia que comporta l’embargament
al territori palestí, i sobre la necessitat de
posar-li fi al més aviat possible per respectar els drets
humans i fonamentals que
se li estan negant.
4
Núm 155 - dimarts, 2 d’octubre de 2012
Armando Ferrari, director de l’oficina del patronat INCA
de la Confederació General dels Treballadors Italians
(CGIL) situada a CCOO de Catalunya
“Aconseguir que es mantinguin els drets
dels treballadors més enllà de les pròpies
fronteres és molt important”
La crisi del deute afecta especialment
aquells països que algú ha decidit batejar com a ‘perifèria’. Davant la davallada
econòmica i l’atur creixent, cada vegada
són més els companys i companyes que es
veuen forçats a migrar. Per poder atendre
com cal els treballadors que es mouen és
necessari reforçar les xarxes sindicals i
connectar les eines sindicals que existeixen
al territori. Aquesta és la raó per la qual el
patronat INCA, (Istituto Nazionale Confederale di Assistenza) de la Confederació
General dels Treballadors Italians (CGIL), ha
decidit instal·lar-se a l’edifici de Via Laietana. El seu director, Armando Ferrari, ens explica quina és la feina del patronat i quines
són les dificultats que continuen havent-hi
per al lliure exercici de la mobilitat laboral.
A Catalunya desconeixem la figura de
patronats com l’INCA. Ens podries explicar
quina és la seva tasca?
El patronat és una figura particular, també des
d’un punt de vista legal. Són estructures que
neixen després de la guerra a Itàlia, l’any 1946,
per donar assistència als treballadors i ciutadans en tots els temes relatius a la previsió
social. Entre els molts patronats existents, el
més important, el primer en activitat, és l’INCA,
promogut pel sindicat italià CGIL. S’encarrega
dins de l’estructura de la CGIL del que nosaltres anomenem la tutela individual dels drets
dels ciutadans, o sigui l’aplicació pràctica, individualitzada i gratuïta de totes les conquestes
socials que s’han assolit pel que fa a la previsió
social i els drets econòmics i socials associats.
En una realitat com la italiana, en un país que
sempre ha tingut forts fluxos migratoris, ja des
del principi es van començar a crear oficines
a l’estranger. Ja el 1946, el mateix any que va
néixer l’INCA, s’obrien les primeres oficines a
l’Argentina, Bèlgica, França i Suïssa.
Fa poc que l’INCA s’ha traslladat a l’edifici
de CCOO de Catalunya. Com heu viscut aquest
canvi, quines són les vostres expectatives?
L’experiència ha estat molt positiva. Després de
set anys que existeix la nostra oficina a Barcelona, hem donat aquest pas important, per
no desplegar la nostra activitat d’una manera
aïllada de la realitat, sinó per a integrar-nos
en una estructura sindical existent. Per gaudir d’una sinèrgia entre la nostra activitat i
l’activitat de CCOO.
Això suposa disposar d’una xarxa internacional que aporta avantatges importants.
Aconseguir que es mantinguin els drets més
enllà de les pròpies fronteres és una cosa
important. Ara, amb el temps, ja no són tan
sols els ciutadans italians els que migren o
es mouen pel món, també hi ha un gran component de ciutadans d’altres països que van
a treballar a Itàlia, i per tant, també generen
uns drets particulars. Després s’ha de tenir en
compte el manteniment del llaç amb les comunitats italianes a l’estranger, també de segona o
tercera generació, com pot passar amb països
d’Amèrica Llatina, els Estats Units o Austràlia.
Pel fet de ser italians o descendents d’italians,
nosaltres els assistim igualment en tràmits
que tenen poc a veure amb Itàlia. Però més
enllà, aquesta estructura de xarxa ens permet
atendre indistintament ciutadans de qualsevol
origen i que hagin treballat en molts països.
Perquè el fet de tenir oficines a l’Amèrica Llatina, els Estats Units, Austràlia o a la major part
dels països europeus ens permet atendre en
qualsevol d’aquests països persones que hagin
treballat en països tercers, com per exemple
pot ser un ciutadà alemany que ve a la nostra
oficina de Barcelona i que està treballant a Espanya i ha cotitzat a Alemanya. Mitjançant els
meus companys en les oficines alemanyes se li
pot aconseguir també documentació o tramitar
algun tipus de prestació amb l’institut de previsió alemany. Tot i que aquesta persona no sigui
italiana ni hagi tingut cotitzacions a Itàlia també la podríem atendre precisament per aquesta
estructura en xarxa.
A la pràctica, quines són les gestions que
realitzeu habitualment? Pensions, accidents laborals...
Principalment fem tràmits de pensions, però
també facilitem als ciutadans documentació,
per exemple per fer tràmits per rebre la prestació d’atur si han treballat en diversos països.
Recentment hi ha una demanda creixent pels
temes de la sanitat. Els països compliquen,
cada vegada més, també als estrangers comunitaris, poder accedir a l’assistència sanitària, i
sovint els hem d’acompanyar tot i que sigui de
manera virtual en els seus tràmits burocràtics,
perquè necessiten que algú els faciliti documentació, dades de cotització, etc.
5
Núm 155 - dimarts, 2 d’octubre de 2012
Sembla ser que amb el patronat de l’INCA
els nostres companys i companyes de la
CGIL tenen un observatori privilegiat sobre
la mobilitat laboral geogràfica...
Sí, evidentment. Les oficines de l’INCA tant
italianes com a la resta del món ens permeten
tenir accés a una gran quantitat d’informació
de com són els moviments de les persones
dins d’Europa, però també fora d’Europa, tant
dels italians que es mouen per la resta del món,
com dels estrangers que van a Itàlia. I com
que la nostra feina és una feina que fem directament amb les persones, evidentment ens
permet accedir a tota una informació personal
dels ciutadans i treballadors que ens donen
una visió sovint més realista que no pas la que
reflecteixen les estadístiques.
Actualment ens diuen des de la Comissió
Europea que cal molta més mobilitat. Això
suposa que cada vegada sigui més senzill
i fàcil traslladar-se a treballar dins Europa?
La nostra oficina, que vam obrir fa ara set anys,
va ser una de les darreres que es van obrir fora
d’Itàlia. La lliure circulació, a Europa, des de
l’any 1993, no tan sols s’ha adreçat als països
tradicionals on migraven els italians o els catalans en els anys seixanta i setanta, a Alemanya,
França, Bèlgica, on hi havia feina; també, en
els darrers vint anys, molts ciutadans europeus
han començat a moure’s i a buscar oportunitats per la resta d’Europa. Per això a Espanya i a Catalunya hem notat un flux migratori
d’italians cap a Barcelona, però també cap a
la resta d’Espanya per aprofitar aquesta oportunitat que oferia la lliure circulació. Els darrers
anys, però, estem experimentant com aquest
dret a la lliure circulació es pretén limitar, perquè el dret que existeix en el paper, després
a la pràctica, per a molts ciutadans, comporta
dificultats per percebre prestacions, gaudir de
serveis, accedir a la sanitat, a les prestacions
no contributives que no són exportables. Això
és una limitació de fet als drets que estan escrits sobre el paper i que fa que els ciutadans
en època de crisi es trobin amb dificultats cada
vegada més serioses per poder gaudir de la
lliure circulació.
No tindria sentit tenir un patronat europeu
amb una xarxa europea que acompanyés
els treballadors en el seu exercici del dret a
la lliure circulació?
Penso que la nostra experiència seria interessant que s’exportés a la resta dels països.
Itàlia la va introduir per un interès explícit del
legislador de donar un servei gratuït als seus
ciutadans. No hi ha una figura semblant a Europa. Tot i que en els diferents països tenim
fenòmens de serveis gestionats pels sindicats
no hi ha cap servei comparable al nostre. És
clar que per poder tenir millors sinergies amb
les estructures sindicals que existeixen a Europa hauria d’haver-hi un canvi legislatiu. Aquest
pas que hem fet nosaltres d’entrar no tan sols
físicament, sinó també operativament, a la seu
de CCOO va justament en aquesta direcció. La
idea, que ja té tretze anys, del sindicat sense
fronteres, com es va decidir en el congrés de
Hèlsinki de la Confederació Europea de Sindicats, el 1999, penso que ha d’anar, sobretot, per
aquest camí. No com un moviment que ve des
de dalt, sinó com un moviment des de baix en
el qual els que treballem als sindicats per donar assistència als ciutadans hauríem de posar
punts en comú perquè els ciutadans que per
exemple es mouen per Europa tinguin la capacitat d’accedir a tota la xarxa sindical que hi ha
a Europa.
Com a punt d’atenció i referent per a la
comunitat italiana, a Barcelona, potser ens
puguis dir com afecta la crisi als companys
i companyes italianes que han vingut al
nostre país.
La comunitat italiana que viu Barcelona no és
evidentment aliena al moment econòmic i polític que tenim. Està patint d’igual manera els
cops que la crisi està donant als treballadors
assalariats, però també a les petites empreses.
La comunitat italiana que els darrers deu anys
s’ha arribat a multiplicar per cinc, està formada fonamentalment per dos components. Hi ha
un component de ciutadans i treballadors que
han vingut des d’Itàlia i que habitualment són
professionals o petits empresaris. Després hi
ha un component d’italians procedents d’altres
països que poden ser fills o néts de la migració
italiana i que han vingut a Espanya per diferents motius. La crisi evidentment està afectant
tothom, igual que li passa a tota la resta de la
ciutadania. Els problemes són els mateixos,
però la comunitat italiana ha creat llaços molt
forts. És una comunitat molt integrada en
l’estructura social. Normalment està composta
per matrimonis mixtos. És una comunitat que
en poc temps ha arrelat amb força i que veiem
que, si pot, continuarà en aquesta ciutat i en
aquest país. Ja veurem si la situació actual
permetrà que puguin complir aquest somni de
continuar vivint en el lloc que han escollit o si,
lamentablement, hauran de fer-se enrere. El
fenomen de la migració italiana a Barcelona és
diferent a la migració tradicional que migrava
per obligació, per motius econòmics, perquè
no trobava feina. L’edat mitjana és de trentasis anys i ha escollit aquesta país per viure per
motius laborals, sentimentals o senzillament
per gust personal. No és un migrant que se’n
vagi amb facilitat. És algú que ha vingut aquí
per complir un somni i nosaltres, en la nostra
activitat, també volem contribuir al fet que
aquest somni es pugui realitzar.
Italians a Barcelona, catalans a Itàlia...
Com s’està vivint la crisi a Itàlia? Quins són
els riscos més importants que distingiu des
de la CGIL?
Aquesta crisi és global i, per tant, afecta tots
els països. Contràriament al que ens fan pensar de vegades, no hi ha països guanyadors i
perdedors. També als països que sembla que
estiguin fent front amb èxit a la crisi, les classes treballadores, els assalariats ho estan passant malament, perquè se’ls estan retallant els
drets, les retribucions, els salaris. Les mesures
que s’estan prenent són mesures neoliberals
que van en contra del treballador assalariat.
Itàlia ha tingut la mala sort de créixer molt poc
els darrers deu anys. És un dels països que
menys va aprofitar la fase de creixement de
l’economia. Per això en aquest moment de recessió es nota menys la crisi que aquí a Catalunya o en altres indrets de la Mediterrània. El
problema són les retallades dels pressupostos
nacionals. S’està retallant la despesa pública, i
això el ciutadà ho nota, tot i que l’atur no hagi
crescut tant a Itàlia com aquí, cada vegada disposa de menys serveis, menys prestacions. I
no tan sols les actuals, sinó també aquelles de
les que disposarà en el futur, com per exemple
les pensions.
Ricard Bellera