.iSrc o 1 NUMERO 5EmRNRRIU BEFENSORBEb IJISTRI •FEI BE PLHGCERIJI4)j PÍJRTAUU DEIJ «CIRCUIjU IJIBERPLIRUaNvm5R». Númerosuelto10 cénts. Trimestre. 1’0 ptas. JP1Uí 3PLVPÍ13 ofereix al públich en ge nerl, son trevali de comp tabilitat de tota classe,per hores.-Comissionsy repre sentacions de tota mena. RkUÚ:Passelgde Sant Joan (Casa Alsina).—RIpOLL En prod’iina bella ypatri6ticaidea Tenim plena confiança de que nostra idea, millorada, será atesa y secundada, en bé de la cultura de nos tre ben volguda vila.’ Aquest prraf es I’últim dun in teresant article aparegut la setmana passada en les columues de l’aplomat periódich local LA VEU. CÓMARCAL, encapsalat Nosira biblioteca pública y degiit a l’autoritzada ploma d’uii venerable patrici, En Tomás Ragner, qui., en dit article, interesa del Mu nicjpj la conservacj y ampljacjó deis restes de la que fon Biblioteca públi Ca de llipoil y qu’es posin a disposi cid del pdblich baix el cuidac1) Y úirecció del P1ofsOr de dibujx, durai les ho,es ques donen aquelles ciases, per trobarse Oir el mateix local. Fncaie que tenia fet proposit de no retornar, per ara, a les tasques pei-iodístiqres, de les qu’en Vjvia retret fa una curta temporada per motitis que no SOil del cas esmentar, novarnent m’empeny a la palestra el Redacción y administración, SanPedro18, pral. requerirneri t patríoti del respect-a.ble aniich, qu erielou el párraf transcrit en priirier lloch, per tractarse duna qUestió que m’atrau y em sugestioria, corn hu fa tota qilestió qu’en son si tenca un foiis de cultura. No cal dir, donchs, que la idea del senyor Raguer, mereix per ma part el mes fervit aplaudjmerit y la mes lerma adhesió al prech que ia a n’el Municipi Mes, si be tirich, també, coin eH, la plena cónfiarisa de que dita idea Ii seá atesa per part de l’Ajuntarne y hasta pot ser secundada per algún aimant de la tant decantada cultura ripoflesa, no la tincli en lo que respecra a veurer la biblioteca frequentada. Crech, si, que tindrém biblioteca, arnb mes o menys llibres, pero ens faltará lo esencial: liegidors No sens fórjaments em domina la temensa de que conti nuará la historia de VicisjtUts d’ques. ta biblioteca, restan deserta, omplin se de pols, disminuint y degenerant la lloable y enlajrada. propósició del bon ripollós en un non fracs qu’afe gir a la Justa ja flomnbrosa de fraca sos d’aquesta naturalest. Per lo tant, amich senyoi Raguer, crecli jo que flostra atenció y flOStres esforsos, per evitar una decepció mes, clehiien haver danar enearninams a la vegada que a posseir la bibliotecL, a buscar el rnedi de fer surgir aquell nucli xich o gros (le ciutadans altruis tes, de que vosté pai’la, que sens abandonai els seus neg-ocis, dediquin tina part de la seva actjvjtat y del sen temps a obres cuhurais. Y aixó, segons mon petit judici, podria lo grarse encarregant el cuidado y con— servació cte la biblioteca a aqueliés persones que per son saber, autorjtat y relació puguin influir entre el jo vent-qu’es d’ahont ha de sortir el nucli-a que la freqüenti, y a tal fi s’hauria de nombrar una junta o cómisió, que la podrien composar un representant del Municipi, els diree tors de les escoles de primera y se gona ensenyansa, el profesor de di buix y alguna altre persona de la vila, que los indicada. Naturaiment qu’aquesta junta o comnisió deuria haver de portar a cap la catalogació y clasificació delsilibres, contribuin thi molt espÓcialment els mestres amb els deixeples mes aventatjats de sos respectius colegis, mes que per adestrarlos en una cosa nova y de profit per elIs, pera que hi posesin carinyó per htverhi esmersat son trebal]. y aixó els servis d’estjmul pera freqllentarla sovint. Crech que fentho ttixís quedarien ben assentats els fonaments. d’un renaixement espi ritual ripollés y tal volta es podrien dur a terme les moltÓs coses que faltan fer a Ripoli. En quant a la part económica qu’es la qu’ha de fer creixer la bi blioteca, cum qu’els cárrechs de la junta serien honorifichs, la subvenció ques tingués de donar a una perso na encarregada podria invertirse en 1’adquisició y conservació de llibres, amb tal que l’Ajuntament destnós a un deis actuais ernpleiats municipais a vigilar durant les hores qu’aquella estigués oberta. Aquest es el parer que mha die tat mon pobre criteri y qu’he apun rat tant sols pera contribuir arnb mon inflm gra de sorra en una obra profitosa, sens pretensións d’esmenar la plana al entusiasta iniciador per qui no hi ha defalliments, d’estar certat, ni tant sois de que es tingui en compte. Entench, no obstant, que seria convenient saber Popinió sobre aquest assumpte (le totes aquelles persones 1 EL GALL DE RIPOLL qu’el niirin amb bons tuis, molt particularmeflt l’autoritzada deis se nyors profesors, tant de primera com de segona enenyanSa, a n’els que el firmant, a pesar de la sva insignifi cancia, respectuosameflt es perrnet suplicar que la donguin en bé de la cultura, bou nom y prosperitat de uostra estimada vila. JOAN BASAGAÑA RODANT PEL MÓN Quelconi dela rassanegra —sp Sigui com a curiositat o per coneixer mes inti.. niament la rassa negra africana, no vuil deixar de descriurer algunes anácdotes sobre Ilurs costums, vida i modo d’esser. Moites d’elles les he presen ciades durant els meus viatges a eixa costa occi dental del Africa, cuna y casa solariega de la rassa negra americana. Els negres, mirats i estudiats en eixes terres, son la gent mes felissa que hi pugui haver; ells no coneixen rés de lo que nosaltres anomeném civilització. ¡Ni falta que1s fá! Elis sois tinguin xopin, xoftin, menjar, menjar, hi ha están bé. Sentn fal-lera per els galons i insignies, botons daurats i tota la quincalla que’s puguin penjar al coli; els gaions se’ls claven en un drap que fiin servir de gorra o se’is posen al braç, volguent en tot cas huir el galó, que com más llampant és millor, i disfressats aixís, van fent l’home, rumbejant arnb uns funis i aire seriós, que fá riurer al váureisanib la.formalitat que’s passe gen per Sa tribu, rnirantsels amb ulIs d’enveja eis restants i estant éils tant cofois d’ahIó, que si els hi doneu un vestit nou de trinca no vos ho cam bien ¡i ara!; no veiu que elIs no’n tenen necessitat per a satisfer liur vanitat de portar vestit, car a naquesta terra no hi ha arribat encara eixa moda. Una altra de les il-.lusións deis negres és el poguer obtenir un mirali ¡ un cop el posseeixen ja els teniu cóntents ¡ felissos, passant hores ¡ mes hores mirant-se i rient. Ehis, per a menjar, no’n. voien de requisits, no mes voten arróç; la seva satisfacció gastronómica es menjar arróç bullit, que’s couen eils mateixos, sortint-los—hi un cop cremat, negre, altre crú, com desfet i rarissime vegades els queda que estigui bé, i sense sal, ni oh, ni especies, tenint per cutie ra els dits; forman un bola atapaida i van men jant com si tal cosa, no necessiten cap estimulant per a despertar-los-hi la gana; si se’ls hi dona algún cop carn, prefereixen menjar-se-la crüa que cuita. En arreglegant algún ós, deis que ilencen els cuiners, l’agafen i apreten a córrer, entretenint-se en rosegario i xupar-lo, i com ja está cançat l’en. trega a un altre, fins que no’n queda ni mica, ¡ mentres están ocupats en rosegar-lo, miren de reuil als altres qu’estáfl al entorn seu, fent al mateix temps un ronC gutural, lo mateix, iguai, exacta, qué ehs...en cas semblant. Els negres que potém per a trebailar a bordo, mentres permaneixefl en eixes latituts, que son uns cent cinquanta, a más del arroç, se’ls hi dona dos panets, els quals se’is guarden en caixes que apiloten de les que’s ilencen de les conserves; les van omplint i, quan de retorn eis deixém, se les emporten plenes, descarregant-les en sa tribu i allavores, amb aquelis pans, que molts d’ells ja tenen un mes, fan un gran festi junt amb les seves mamis (dones) ¡ quitxahla. JOAN DESPLÁ - 2 cargas al pressupost, s’encarreguin dits treballs al actual cabo. deis guardas consums en Jaume Porten, tota vegada que per tot lany 1917, servi ra corn a vis d’ensaig el nou sistema de recaudació contributiva deis aiguardents y hicora. Tots els alhi reunits, es tan sohidaris amb a idea exposada per el senyor BatIle, afegint el se nyor Campás, que deixana-al criteri del senyor Serda el nombrament aludir, ja que aixó era lo que menys l’importava puix que’l seu objectiu de sempre, había sigut eh de poguer fer desapareixer el concert qu’existia anib els tabricants d’aiguar dents, cornplasquentse ara en gran manera de vurer realitzat aytah cambi de recaudació. ¡PObF Mf! POSTRADET en un bressoi. prés de forta malaltia. un pobre nen trist hinia que de mirar-lo condol. Sa pobra mare al costat amb gran congoixa se’l mira, constantnient per eh suspira feta un plor de pietat. No s’apart un sol moment de vora de l’infantó: tota folia de passió que ti turba cor i ment. INVITACIÓ. Se dona compte d4una inviació rectoral, convi• dant al Ajuntarnent a la fundó religiosa que tirrdrá floch el día de la Punissima Concepció en nostre Reial Monastir. L’Ajuntament, acorda asistinhi. Sos uhis no s’aixuguen mai mateix que una iagdalena; mirar-la, n’es viva pena, ue al cor dona-fort esglai. CON EIXEMENT Es posa de manifest, qu’els teballs de la con fecció deis padrons de cédules, matricoles indus trials, repartos y contribucións territoríais per h’any 1917 ja sot del tot acabats, acordautse qu’el secreta rl senyor Civat fassi un viatje a Girona la propera setmana, pera portar dits trebahis al de— partament d’Hisenda espectiu. Ella, anib aguda atenció, mira sos ulls, sa careta si te freda la maneta, la febra la respiració. - ¡Pobre mare! per son fil! oh, que es lo qúe nofaria? salut, vida i tot daría per treure’l d’aquell penh EN FAVOR D’UN PRES El senyor Campás, exposa al Consistori que’l ex-guarda municipal d’aquesta vila en Quirico Colomer Soler, dirigí una carta al senynt Cambó a fi de que aquest intercedis pera que la pena que4ls tribunals Li dongueren s’aminorés. Com siga que sen yo Cambé pera portar a cap els trebalis aludits, necessita una nota del Ajunta ment en la que és declani que abüns de matar a a seva duna,. en Colonuer había observat bon comportament y com que realment aixis fon el Ajuntamelit acorda fer un certifrcat de bona con ducta y envianlc al senyor Cambó. Se dona per acabada la sessió, per no habertui Es tan greu el dolor seu que amenassa Sa existencia Ella implorava clemencia clamant la Mare de Deu Ja l’observa estiradet sa mirada estrviada, cara blanca, trasmudada, lo sen cós livid ifret. cap mes assumpte pera tractar. La respiració pateix, la vida fuig, delerada; tota esperansa es finada, oh, la bella flor es marceixi Importante conferencia y acto Deis ulIs, corn caigut este!, es fon la ilum. Óh, ja es mortl —Ai lo fill meu del meu cor!— Pobra mare... Ja es al Cel! R. D’ANGUEPA. Cumpliendo lo anunciado oportunamente, tuvo ayer lugar en el Salón de Sesiones de nuestra casa popular, la conférencia y sorteo de dos hibre tas que «L’Amich del Poble Catalá» subsección i66 establecida en esta villa, organizó felizmente. En el tren correo de la mañana, llegaron va rios representaciones, entre las que recordamos a las de Torelló, Vich, Roda, Arenys de Mar etc. etc., varios niiémnbros del Consejo general y otros de ha Dirección técnica, todos ellos presididos por eh Director general D. Pedro Cororninas. A la nora anunciada o sea a has once de la mañana, los recién llegados y la representación de la sección de Canipdevánoh, se encaminaron junto con los individuos pertenecientes a la Junta Di rectiva de la subsecciófl de nuestra villa hacia las Casas Consistoriales, en cuyo salón ya aguarda ban ansiosamente infinidad de individuos la cele bración del emotivo acto de piedad. Prontamenie se vió lleno en un todo dicho Sa. lón, empezando el acto bajo. la presidencia del al caide Sr. Serdá, ocupando los lugares preferentes, D. Pedro Corominas, el Juez Municipal D. Ramiro Mirapeix, el concejal síndico, Sr. Meix, el Presi. dente de nuestra :subsección D. Tomás Borrell, el Rector Dr. Puigoniol, los representantes de a aliamenteemotivo AJUNTAMENT Sessió del dia 6 del corrent,—Aquesta tingué lloch en el saló de la Secretaria comensánt a les cinch y mitja de la tarde baix la presidencia del Alcalde Sr. Serdá y arnb la assistencia deis concejais senyors Portaiella, y Suniach Salvans, Andreu, Puig, Cmpás ORDRE DEL DIA Tinguent en compte l’acort ultimament prés per la Junta Municipal referent a la administració directa deis consums d’aiguardents y licors y fent se precis el nombramentd’un empleyat pera que porti la fiscalització seguida de dits hiquits, t’Alcalde proposa al Consistori •que per evitar mes - - EL GALL DE RIPOLL diversas secciones presentes, los consejeros gene rales de “L’ Amich del Poble Catalá” etc, etc. El Alcalde Sr. Serdá, hace uso de la palabra’ declarando abierto el acto y cediéndola a D. To’ más Borrell. El Sr. Borrell, hacela presentación de o indi viduos allí presentes y seguidamente la cuenta de una comunicación recibida del Jefe auxiliar de so matenes, excusando su asistencia. Se procede al sorteo de las dos libretas que “L Amich del Poble Catalá” otorgaba a dos des validos, entre los seis escogidos, siendo los agracia. dos, dos niñas de 14 a 5 años apellidadas Candi da Fossas Soler y Dolores Vilardell Suriñach, otorgando diez pesetas de premio a los cuatro restantes infortunados. Ya cumplido el principal objetivo, entran los discursos de Ñgor, haciendo uso primeramente de la palabra D. Pedro Argelaguer, presidente de la Seccion de Roda Empieza dirJgierido un saludo a las Autorida des allí presentes, a todas las representaciones de secciones, y al público en general. Hace resaltar el acto que en aquel momento se está celebrando y coñ palabra clara y concisa, elogia la labór que está efectuando la villa de RipolI, uniétiUose a la mutualidad y cooperando dignamente a la beneficencia popular, lo que de muestra ser Ripoil un pueblo eminentemente fraternal con sus compatricios. Instiga a que tan gran entussiasmo reinante sea unido a la obra común que persigue “L’ Amich y concluye saludando de nuevo a todos los allí presentes. D. Miguel Maimó dei Consejo General, hace uso de la palabra saludando en brillantes párrafos a los mutualistas de Ripoll y comarcanos y a to— das las Autoridades. Explica la obra Chatelusiana ‘que están llevan do a cabo, remarcando el renacimiento de la enti dad de “L’ Amich” que no obstante sus enemigos personales se desarrolla en medio de un ambiente progresivo, gracias -al cumplimiento de las normas aconsejadas por D. Pedro Corominas, en premio de cuyos desvelos espera que un día llegará a titularse mutualidad Corominas y no Chatelusjana Hace un simil del enfermo que se confía a un curandero vulgar, diciendo qoe «L’Amicft» asi lo practicaba hasta que ya caída la venda que sus ojos tapaba, fueron n busca de un médico com petente encontrando al Sr. Corominas que salvó la situación de la entidad. Recuerda el acto celebrado en Sitjes hace quince dias por la misma entidad y se felicita de que ambos se hayan desarrollado Con fraternal armonía, instigando a que se sucedan sin inte rrupción por toda Cataluña ya que mejor garantia de su progreso moral no la tendría jamás (aplau. sos), El Director General de la entidad D. Pedro Corominas se lezanta para hablar n medio de un silencio sepulcral. Larga fué su peroración, por lo que renuricia. mos a transcribirla íntegra ya que tanpoco nos lo brinda el espacio de que disponemos Solamente extractaremos algunos pasaje esperando se verá en ello nuestra buena voluntad Emojeza saludando a las Autoridades con rrafos brillantes dirigiendo uno de entusiasmo al público en general. D:c que se siente otgulloso de asistir al acto presente, pues es un gran alivio el que experimneti. ta al ver tanta fraternidad mutualista cuando L’A mi h del Pable Catalá» acaba de pasar por en mejio de tan rudas batallas motivadas por sus perseguidores. Remarca la época critica por que pasó la enti dad, felicitandose de l unión reinante que mues tra evidentemente de que la mutualidad de «L’Amich del Poble Catalá» es enemiga• de toda lucha. Desarrolla de una manera clara lo que es la entidad que el dirije tecnicarnente, diciendo que en ella cabe toda clase soçial, y que cL’Amich. es enemigo de toda lucha política ya que solo persi gue un fin común y este és, el obtener tarde o temprano la hermandad de los hombres. Elogia la labor realizada por la sección de Ri p011, dedicando sentimentales párrafos a los des validos premiados, demostrando la emoción que ‘síente por el acto que se está celebrando. Dice que el máxime que pueden poseer los tenedores de libretas, son diez y que estas rentan al cabo de diez años, diez reales diarios, haciendo resaltar de que el espíritu de mutualidad es muy grande y que también ‘las clases pudientas lo abrazan, como lo demuestra el hecho de que el Rey Alfonso XIII, sea socio contributivo de la Aso’ ciación de Previsores estiblecida en Madrid. Dice que es enemigo de patrocinar proyectos irrealizables y demuestra claramente la verdad que encierra en el desarrollo de «L’Amich del Poble Catalá» en sus estatutos y que brinda a sus asociados. Establece claramente la progresión de la enti dad, diciendo que sus rentas han de traspasar de padres a hijos y nietos, asegurando asimismo que, dado el caso de fallecer un asociado antes de cumplir los diez años de purgación, el importe de las mensualidades satisfechas hasta llegada su muerte, es devuelto a sus allegados. Remarca asimismo el acto celebrado en Sitjes, estableciendo una nueva orientación a seguir por la entidad que la expone aprovechando la presen cia de amigos. Se declara enemigo de propagandas personales y dice que la entidad de L’Amich» debe celebrar muchos actos como el presente para purgar la mala orientación que en ún principio había esta. blecido y que con tales, obras, efectuaría propa ganda positiva y real. Cuando ya de estos actos se hayan celebrado por toda Cataluña, conseguiremos la comunión de todos los hermanos. Frenéticos aplausos coronaron la labor del Sr. Corominas, dándose por terminado el acto en medio de gran entusiasmo mutualista. - - - A la una de la tarde, tuvo lugar el banquete con que se obsequió al Sr. Corominas y demás acompañantes, en el Hotel Santa Maria que tan dígnamente regenta su propietario Miguel Bosch. Fié expléndidamente servido, bajo el siguiente 1 [ menú:En/remeses varios, Arroz a ¡a Valenciajia Merluza t ita, Gallo a la cazadora, Biziecle « la Broix,’ Bizcuil glaceç Pastas finas, Frutas diversas Vinos Jaime Seria, CJzanzbagizeCodorniu, Café y Cigarros. 1 El ágape transcurrió ei medio de fraternal ale. gria, brindándose por ‘la seguida imitación del acto celebrado por la mañana. Ya concluido, se dirigieron todos los alli reuni dos a visitar el Monasterio y Paseo Raguil, toman do el tren expreso a las y23 hacia Barcelona. Grata memoria conservaremos del acto reali zado ayer y esperamos verlo imitado por los pueblos comarcanos corno asi se prometió. REMITIT La Subsecció aquesta fou fundada aquí Ripoil l’any 1906, quedan disolta al Septembre de l’any 1908, tenint els associats de pagar les seves cuotes a la Subvenció 327 de Campdevanol, hasta al Janer de 1909, lo que tot aixó reportá cert decayment amb la bona voluntat que’alguns socis seguien pagant y ‘varen deixar abandonades ses llibretes; y fem constar que aquella data la socie tat sofria unes tenibles trontollades y seguia arnb 3 greu perill de dsolució, y alguns decidits feren 1larga campaña personal, y periodística per sote rrarlo sens poguer Iograrho Mereixen fem -menció de’n Joseph Peix y Constans, y en Joph Puig Llongueras) que com a bons mutualistes’ aqueixa entitat, y traspas. sant sobre de tot, emprengueren nova tasca pera restablir aquesta sabsecció número i66. lo que lograren ferho en el’ mes de Janer de 1009 gestio nant molt per robar-’ personal voluntari per formar la Junta, ja que algt.ns al parlarlos de la bona fé que seguirán y que lls confiaven ab molt o poch de profít, soIs s’ enportaren desdenys, pero al úl. tini trobarem altres companys y se pos-aren a trevallar de fort, y aixis entre tots recaudaren 300 ptes. import de les dos llibretes, donació que’s fe. ren a dos nenes bres de solemnitat, qual acte humanitari tot el poble agraeix. Com a prova d ferio mutualiste de la Junta indicada y deIs seus trevalls, copiém del Butlletí número 76 de “L’ Amich dei Poble Catalá” y del any 1910, el present escrit. - - La Subsecció 166 a la bandera del ‘Amich del Poble Catalá” Demunt nostres cors onejas triunfanta, com signe de pau y d’altruisme encis; miracle d’amor; Oh bandera santa! abrigas a tots, per ‘xó avuy te canta nostre Subseccz’d ceni’ xeixanla sis, Ets obra de tots y tu ets mare nostra estotjas el’ pler de la dolça llar; aixugan tos plechs el suhor del rostre del treballador y á l’hora de sostre fás al orfeuet, qui á tu’s vé á guardar. Set son els colors que’t fan ser hermosa, com set tarfibé’n té PArch Iris de pau: no hi ha nació al mon viril y orgullosa que puga ostentar per ser més vistosa mes beil estandart al cim de cap nao. Pró tu ets ben hurnil; si’t porta la fama corrent l’univers d’un Pol á altre Pol, no ton neixement pels ayres proclama, si no’l viu treball, l’estalvi, la flama, de gran caritat, la M y’l consol. Viu es ton treball; no’t veuen plegada ni’l pich del Puigmal, ni’l mar de llevant: les aures d’Abril te tornan onada y’l fort uracá pissarra sagrada ahont dús escrit ton lema constant. L’estalvi es la clau que’t fa ser feconda, que’t va acumulant un gros capital, que fins te serveix de práctica sonda que amida la mar rabiosa y profonda hont jau del obre’ la ruina fatal. La gran caritat t’empeny al miracle, tu juntas els colors de pobres y richs, aqui ets un model, allá ets un oracle, si’t barral) ‘el pas, no deixas l’obstacle, y pujas damunt de tos enemichs, La fé ab el consol te porta al desfici d’anar a cercar un día millor quan tots cobrarem el sou del ofici en qu’hem treballat ab tant sacrifici seguint per deu anys un ‘obra d’amor. Vé donchs ton triomf, ton dia de gloria en quin mostrarás davant tot el mon un fulI esplendent de civica historia, un himne marcial, un cant de victoria y un abrás sincer als que incréduls son. ¡Avant, sempre avant! Passéjat trmunfanta, com signe de pau y d’altruisme encis; l’era del amor á més cors implanta y sernpre’t tindrá per noble y per santa nostra Subsecció cenÉ seixanla sis. Matrículat 1 3I48-225OI-39O5. - - Ripoil-: Imprenta Santa Maria de Juan Puig - 4 EL GALL DE RIPOLL Imprelupta Santa Maria flavent arribata un acort nis tills del dtfnnt Joan O.rriols y Rovira, es DE JOAN ven 1’hort ancmetiat de’cal Auticli, sitnat a la carretera de Ribes, enfront de Tras—Yal1S 3rnpteióflS INFOBMJ1RA: PEPE VILA BUSOMS PREtJS SENS Piassa Mercat 20, 2 R IP O L L .— hijo PUIG’ ckss tot COMPETENCIA CARRER DELS VALLS PINTORES DECORADOR - =R 1 P O L L José Coma. yhermano PRONTITUT Y ESMERO PiNTORES DECORADORES POR 1NCARCTOS DIRIGIRSE MIGUEL 5 5 5 5 5 5 5 .5 5 5 5 5 5 5 5 - A El — CALLE P OL L PRADO 2 IET_4L. - 5 5 5 5 u • -fl 5 5 5 5 5 5 5 • 5 u 5 5 5 5 5 5 u • e 5 u u paraCaroeñOn NOVEDADES 5 u u 5 u • u e 5 5 a 5 5 55555 u 5 5 5 5 5 5 5 a 5 5 ÚLTIMO u cic ¿Voleu S SE LES ENCARGUEN SASTRRJtA Corbateria- Mercería Camiseria e Mantas Géneros de u u u Tejidos Gorras y’ u e - e - ANFRUNS PLAZA SAN EUDALDO 5 5 5 5 5 5 ENLOSTRABAJOSQUE pISPON1BLE - aió nats escalfar-vos st,j€n, por ffi han ea sois vos rollovar noes ben ol cab ne € COSt, 1 rcci’’i anomenat carbns 1(oc os NNTÁ do PR €NT iEmr cI present hivern? minerais ue en aqnesffi faa és dest vila. JU0 fail mOnos el o15 porfoccioHaCS 4. i clurant comprar son €omptaMlo barato manca classes - SISTEMA oncendro pren lo que barato 4. liarga 4ura ue’i duracié ms, resulta un ho xc Per cúantitatsméspetites ¿una tone Carrer d’en Grabolosa BaltasarAuruét lada, dirijirvosal carrer deles Vinyes n.°7 CrbONI-r VILfDONJñ Bonaventura tuiilaniet Carror den Berdnguer i i , ClaseL - c més y y I T3 Clase2. 110ptrs.perpartida de tonelades PER UNA CARGA ,, UN QUINTA UNA ARROBA 14’40 PTAS. 4’80 1’20 Importants rebaixes pera partides de 90ptas.perpartidadetanelades PER UNA CARGA ,, UN QJLJINTÁ ,, UNA ARROBA 12’OOPTA8. 4’0O -1’oo 10 T ON E L A D E S per amunt.