El Gall de Ripoll 19161209 - Arxiu Comarcal del Ripollès

Anuncio
.iSrc
o
1
NUMERO
5EmRNRRIU
BEFENSORBEb IJISTRI
•FEI BE PLHGCERIJI4)j PÍJRTAUU
DEIJ
«CIRCUIjU
IJIBERPLIRUaNvm5R».
Númerosuelto10 cénts.
Trimestre.
1’0 ptas.
JP1Uí
3PLVPÍ13
ofereix al públich en ge
nerl, son trevali de comp
tabilitat de tota classe,per
hores.-Comissionsy repre
sentacions de tota mena.
RkUÚ:Passelgde Sant Joan (Casa
Alsina).—RIpOLL
En prod’iina
bella
ypatri6ticaidea
Tenim plena confiança de que
nostra idea, millorada,
será atesa y
secundada, en bé de la cultura
de
nos tre ben volguda vila.’
Aquest prraf es I’últim dun in
teresant article aparegut la setmana
passada en les columues de l’aplomat
periódich local LA VEU. CÓMARCAL,
encapsalat Nosira biblioteca pública
y degiit a l’autoritzada
ploma d’uii
venerable patrici, En Tomás Ragner,
qui., en dit article, interesa
del Mu
nicjpj la conservacj
y ampljacjó deis
restes de la que fon Biblioteca públi
Ca de llipoil y qu’es posin a disposi
cid del pdblich baix el cuidac1) Y
úirecció del P1ofsOr de dibujx, durai
les ho,es ques donen aquelles ciases,
per trobarse Oir el mateix local.
Fncaie que tenia fet proposit de
no retornar, per ara, a les tasques
pei-iodístiqres,
de les qu’en Vjvia
retret fa una curta temporada
per
motitis que no SOil del cas esmentar,
novarnent m’empeny a la palestra el
Redacción
y administración,
SanPedro18, pral.
requerirneri t patríoti
del respect-a.ble
aniich, qu erielou el párraf
transcrit
en priirier lloch, per tractarse
duna
qUestió que m’atrau y em sugestioria,
corn hu fa tota qilestió qu’en son si
tenca un foiis de cultura.
No cal dir, donchs, que la idea
del senyor Raguer, mereix per ma
part el mes fervit aplaudjmerit y la
mes lerma adhesió al prech que ia
a n’el Municipi Mes, si be tirich,
també, coin eH, la plena cónfiarisa
de que dita idea Ii seá
atesa per
part de l’Ajuntarne
y hasta pot ser
secundada per algún aimant
de la
tant decantada cultura ripoflesa,
no
la tincli en lo que respecra a veurer
la biblioteca frequentada.
Crech, si,
que tindrém biblioteca, arnb mes o
menys llibres, pero ens faltará
lo
esencial: liegidors No sens fórjaments
em domina la temensa de que conti
nuará la historia de VicisjtUts d’ques.
ta biblioteca, restan deserta, omplin
se de pols, disminuint y degenerant
la lloable y enlajrada. propósició
del
bon ripollós en un non fracs qu’afe
gir a la Justa ja flomnbrosa de fraca
sos d’aquesta naturalest.
Per lo tant, amich senyoi Raguer,
crecli jo que flostra atenció y flOStres
esforsos, per evitar una decepció mes,
clehiien haver danar enearninams a la
vegada que a posseir la bibliotecL, a
buscar el rnedi de fer surgir aquell
nucli xich o gros (le ciutadans altruis
tes, de que vosté pai’la, que sens
abandonai
els seus neg-ocis, dediquin
tina part de la seva actjvjtat
y del
sen temps a obres cuhurais.
Y aixó,
segons mon petit judici, podria lo
grarse encarregant el cuidado y con—
servació cte la biblioteca a aqueliés
persones que per son saber, autorjtat
y relació puguin influir entre el jo
vent-qu’es d’ahont ha de sortir el
nucli-a que la freqüenti, y a tal fi
s’hauria de nombrar
una junta
o
cómisió, que la podrien composar un
representant
del Municipi, els diree
tors de les escoles de primera y se
gona ensenyansa, el profesor de di
buix y alguna altre persona de la
vila, que los indicada.
Naturaiment
qu’aquesta
junta o comnisió deuria
haver de portar a cap la catalogació
y clasificació delsilibres,
contribuin
thi
molt espÓcialment els mestres
amb els deixeples mes aventatjats de
sos respectius colegis, mes que per
adestrarlos
en una cosa nova y de
profit per elIs, pera que hi posesin
carinyó
per htverhi
esmersat
son
trebal]. y aixó els servis d’estjmul
pera freqllentarla sovint. Crech que
fentho ttixís quedarien ben assentats
els fonaments. d’un renaixement espi
ritual
ripollés y tal volta es podrien
dur a terme les moltÓs coses que
faltan fer a Ripoli.
En quant a la part económica
qu’es la qu’ha de fer creixer la bi
blioteca, cum qu’els cárrechs
de la
junta serien honorifichs, la subvenció
ques
tingués de donar a una perso
na encarregada
podria invertirse
en
1’adquisició y conservació de llibres,
amb tal que l’Ajuntament
destnós a
un deis actuais ernpleiats
municipais
a vigilar durant les hores qu’aquella
estigués oberta.
Aquest es el parer que mha die
tat mon pobre criteri y qu’he apun
rat tant
sols pera contribuir
arnb
mon inflm gra de sorra en una obra
profitosa, sens pretensións
d’esmenar
la plana al entusiasta
iniciador
per
qui no hi ha defalliments,
d’estar
certat,
ni tant sois de que es tingui
en compte.
Entench,
no obstant,
que seria
convenient saber Popinió sobre aquest
assumpte (le totes aquelles persones
1
EL GALL DE RIPOLL
qu’el niirin amb bons
tuis,
molt
particularmeflt
l’autoritzada
deis se
nyors profesors, tant de primera
com
de segona enenyanSa,
a n’els que el
firmant,
a pesar de la sva insignifi
cancia,
respectuosameflt
es perrnet
suplicar
que la donguin en bé de la
cultura,
bou nom y prosperitat
de
uostra estimada vila.
JOAN BASAGAÑA
RODANT PEL MÓN
Quelconi
dela rassanegra
—sp
Sigui com a curiositat o per coneixer mes inti..
niament la rassa negra africana, no vuil deixar de
descriurer algunes anácdotes sobre Ilurs costums,
vida i modo d’esser. Moites d’elles les he presen
ciades durant els meus viatges a eixa costa occi
dental del Africa, cuna y casa solariega de la rassa
negra americana.
Els negres, mirats i estudiats en eixes terres,
son la gent mes felissa que hi pugui haver; ells
no coneixen rés de lo que nosaltres anomeném
civilització. ¡Ni falta que1s fá! Elis sois tinguin
xopin, xoftin, menjar, menjar, hi ha están bé.
Sentn
fal-lera per els galons i insignies,
botons daurats i tota la quincalla que’s puguin
penjar al coli; els gaions se’ls claven en un drap
que fiin servir de gorra o se’is posen al braç,
volguent en tot cas huir el galó, que com más
llampant és millor, i disfressats aixís, van fent
l’home, rumbejant arnb uns funis i aire seriós, que
fá riurer al váureisanib la.formalitat que’s passe
gen per Sa tribu, rnirantsels amb ulIs d’enveja eis
restants i estant éils tant cofois d’ahIó, que si els
hi doneu un vestit nou de trinca no vos ho cam
bien ¡i ara!; no veiu que elIs no’n tenen necessitat
per a satisfer liur vanitat de portar vestit, car a
naquesta terra no hi ha arribat encara eixa moda.
Una altra de les il-.lusións deis negres és el
poguer obtenir un mirali ¡ un cop el posseeixen ja
els teniu cóntents ¡ felissos, passant hores ¡ mes
hores mirant-se i rient.
Ehis, per a menjar, no’n. voien de requisits, no
mes voten arróç; la seva satisfacció gastronómica
es menjar arróç bullit, que’s couen eils mateixos,
sortint-los—hi un cop cremat, negre, altre crú, com
desfet i rarissime vegades els queda que estigui
bé, i sense sal, ni oh, ni especies, tenint per cutie
ra els dits; forman un bola atapaida i van men
jant com si tal cosa, no necessiten cap estimulant
per a despertar-los-hi la gana; si se’ls hi dona
algún cop carn, prefereixen menjar-se-la crüa que
cuita.
En arreglegant algún ós, deis que ilencen els
cuiners, l’agafen i apreten a córrer, entretenint-se
en rosegario i xupar-lo, i com ja está cançat l’en.
trega a un altre, fins que no’n queda ni mica, ¡
mentres están ocupats en rosegar-lo, miren de
reuil als altres qu’estáfl al entorn seu, fent al
mateix temps un ronC gutural, lo mateix, iguai,
exacta, qué ehs...en cas semblant.
Els negres que potém per a trebailar a bordo,
mentres permaneixefl en eixes latituts, que son
uns cent cinquanta, a más del arroç, se’ls hi dona
dos panets, els quals se’is guarden en caixes que
apiloten de les que’s ilencen de les conserves; les
van omplint i, quan de retorn eis deixém, se les
emporten plenes, descarregant-les en sa tribu i
allavores, amb aquelis pans, que molts d’ells ja
tenen un mes, fan un gran festi junt amb les
seves mamis (dones) ¡ quitxahla.
JOAN DESPLÁ
-
2
cargas al pressupost, s’encarreguin dits treballs al
actual cabo. deis guardas consums en Jaume
Porten, tota vegada que per tot lany 1917, servi
ra corn a vis d’ensaig el nou sistema de recaudació
contributiva deis aiguardents y hicora.
Tots els alhi reunits, es tan sohidaris amb a
idea exposada per el senyor BatIle, afegint el se
nyor Campás, que deixana-al criteri del senyor
Serda el nombrament aludir, ja que aixó era lo
que menys l’importava puix que’l seu objectiu de
sempre, había sigut eh de poguer fer desapareixer
el concert qu’existia anib els tabricants d’aiguar
dents, cornplasquentse ara en gran manera de
vurer realitzat aytah cambi de recaudació.
¡PObF Mf!
POSTRADET en un bressoi.
prés de forta malaltia.
un pobre nen trist hinia
que de mirar-lo condol.
Sa pobra mare al costat
amb gran congoixa se’l mira,
constantnient per eh suspira
feta un plor de pietat.
No s’apart un sol moment
de vora de l’infantó:
tota folia de passió
que ti turba cor i ment.
INVITACIÓ.
Se dona compte d4una inviació rectoral, convi•
dant al Ajuntarnent a la fundó religiosa que tirrdrá
floch el día de la Punissima Concepció en nostre
Reial Monastir.
L’Ajuntament, acorda asistinhi.
Sos uhis no s’aixuguen mai
mateix que una iagdalena;
mirar-la, n’es viva pena,
ue al cor dona-fort esglai.
CON EIXEMENT
Es posa de manifest, qu’els teballs de la con
fecció deis padrons de cédules, matricoles indus
trials, repartos y contribucións territoríais per
h’any 1917 ja sot del tot acabats, acordautse qu’el
secreta rl senyor Civat fassi un viatje a Girona la
propera setmana, pera portar dits trebahis al de—
partament d’Hisenda espectiu.
Ella, anib aguda atenció,
mira sos ulls, sa careta
si te freda la maneta,
la febra la respiració.
-
¡Pobre mare! per son fil!
oh, que es lo qúe nofaria?
salut, vida i tot daría
per treure’l d’aquell penh
EN FAVOR D’UN PRES
El senyor Campás, exposa al Consistori que’l
ex-guarda municipal d’aquesta vila en Quirico
Colomer Soler, dirigí una carta al senynt Cambó
a fi de que aquest intercedis pera que la pena
que4ls tribunals Li dongueren s’aminorés. Com
siga que sen yo Cambé pera portar a cap els
trebalis aludits, necessita una nota del Ajunta
ment en la que és declani que abüns de matar a
a seva duna,. en Colonuer había observat bon
comportament y com que realment aixis fon el
Ajuntamelit acorda fer un certifrcat de bona con
ducta y envianlc al senyor Cambó.
Se dona per acabada la sessió, per no habertui
Es tan greu el dolor seu
que amenassa Sa existencia
Ella implorava clemencia
clamant la Mare de Deu
Ja l’observa estiradet
sa mirada estrviada,
cara blanca, trasmudada,
lo sen cós livid ifret.
cap mes assumpte
pera tractar.
La respiració pateix,
la vida fuig, delerada;
tota esperansa es finada,
oh, la bella flor es marceixi
Importante
conferencia
y acto
Deis ulIs, corn caigut este!,
es fon la ilum. Óh, ja es mortl
—Ai lo fill meu del meu cor!—
Pobra mare... Ja es al Cel!
R. D’ANGUEPA.
Cumpliendo lo anunciado oportunamente, tuvo
ayer lugar en el Salón de Sesiones de nuestra
casa popular, la conférencia y sorteo de dos hibre
tas que «L’Amich del Poble Catalá» subsección
i66 establecida en esta villa, organizó felizmente.
En el tren correo de la mañana, llegaron va
rios representaciones, entre las que recordamos a
las de Torelló, Vich, Roda, Arenys de Mar etc.
etc., varios niiémnbros del Consejo general y otros
de ha Dirección técnica, todos ellos presididos por
eh Director general D. Pedro Cororninas.
A la nora anunciada o sea a has once de la
mañana, los recién llegados y la representación de
la sección de Canipdevánoh, se encaminaron junto
con los individuos pertenecientes a la Junta Di
rectiva de la subsecciófl de nuestra villa hacia las
Casas Consistoriales, en cuyo salón ya aguarda
ban ansiosamente infinidad de individuos la cele
bración del emotivo acto de piedad.
Prontamenie se vió lleno en un todo dicho Sa.
lón, empezando el acto bajo. la presidencia del al
caide Sr. Serdá, ocupando los lugares preferentes,
D. Pedro Corominas, el Juez Municipal D. Ramiro
Mirapeix, el concejal síndico, Sr. Meix, el Presi.
dente de nuestra :subsección D. Tomás Borrell,
el Rector Dr. Puigoniol, los representantes de a
aliamenteemotivo
AJUNTAMENT
Sessió del dia 6 del corrent,—Aquesta
tingué lloch en el saló de la Secretaria comensánt
a les cinch y mitja de la tarde baix la presidencia
del Alcalde Sr. Serdá y arnb la assistencia deis
concejais
senyors Portaiella,
y Suniach
Salvans, Andreu,
Puig, Cmpás
ORDRE DEL DIA
Tinguent en compte l’acort ultimament prés
per la Junta Municipal referent a la administració
directa deis consums d’aiguardents y licors y fent
se precis el nombramentd’un empleyat pera que
porti la fiscalització seguida de dits hiquits, t’Alcalde proposa al Consistori •que per evitar mes
-
-
EL GALL DE RIPOLL
diversas secciones presentes, los consejeros gene
rales de “L’ Amich del Poble Catalá” etc, etc.
El Alcalde Sr. Serdá, hace uso de la palabra’
declarando abierto el acto y cediéndola a D. To’
más Borrell.
El Sr. Borrell, hacela presentación de o indi
viduos allí presentes y seguidamente la cuenta de
una comunicación recibida del Jefe auxiliar de so
matenes, excusando su asistencia.
Se procede al sorteo de las dos libretas que
“L Amich del Poble Catalá” otorgaba a dos des
validos, entre los seis escogidos, siendo los agracia.
dos, dos niñas de 14 a 5 años apellidadas Candi
da Fossas Soler y Dolores Vilardell Suriñach,
otorgando diez pesetas de premio a los cuatro
restantes infortunados.
Ya cumplido el principal objetivo, entran los
discursos de Ñgor, haciendo uso primeramente de
la palabra D. Pedro Argelaguer, presidente de la
Seccion de Roda
Empieza dirJgierido un saludo a las Autorida
des allí presentes, a todas las representaciones de
secciones, y al público en general.
Hace resaltar el acto que en aquel momento
se está celebrando y coñ palabra clara y concisa,
elogia la labór que está efectuando la villa de
RipolI, uniétiUose a la mutualidad y cooperando
dignamente a la beneficencia popular, lo que de
muestra ser Ripoil un pueblo eminentemente
fraternal con sus compatricios.
Instiga a que tan gran entussiasmo reinante
sea unido a la obra común que persigue “L’ Amich
y concluye saludando de nuevo a todos los allí
presentes.
D. Miguel Maimó dei Consejo General, hace
uso de la palabra saludando en brillantes párrafos
a los mutualistas de Ripoll y comarcanos y a to—
das las Autoridades.
Explica
la obra Chatelusiana ‘que están llevan
do a cabo, remarcando el renacimiento de la enti
dad de “L’ Amich” que no obstante sus enemigos
personales se desarrolla en medio de un ambiente
progresivo, gracias -al cumplimiento de las normas
aconsejadas por D. Pedro Corominas, en premio
de cuyos desvelos espera que un día llegará a
titularse mutualidad Corominas y no Chatelusjana
Hace un simil del enfermo que se confía a un
curandero vulgar, diciendo qoe «L’Amicft» asi lo
practicaba hasta que ya caída la venda que sus
ojos tapaba, fueron n busca de un médico com
petente encontrando al Sr. Corominas que salvó
la situación de la entidad.
Recuerda el acto celebrado en Sitjes hace
quince dias por la misma entidad y se felicita de
que ambos se hayan desarrollado Con fraternal
armonía, instigando a que se sucedan sin inte
rrupción por toda Cataluña ya que mejor garantia
de su progreso moral no la tendría jamás (aplau.
sos),
El Director General de la entidad D. Pedro
Corominas se lezanta para hablar n medio de un
silencio sepulcral.
Larga fué su peroración, por lo que renuricia.
mos a transcribirla íntegra ya que tanpoco nos lo
brinda el espacio de que disponemos Solamente
extractaremos algunos pasaje esperando se verá
en ello nuestra buena voluntad
Emojeza saludando a las Autoridades con
rrafos brillantes dirigiendo uno de entusiasmo al
público en general.
D:c que se siente otgulloso de asistir al acto
presente, pues es un gran alivio el que experimneti.
ta al ver tanta fraternidad mutualista cuando
L’A mi h del Pable Catalá» acaba de pasar por
en mejio de tan rudas batallas motivadas por sus
perseguidores.
Remarca la época critica por que pasó la enti
dad, felicitandose de l unión reinante que mues
tra evidentemente de que la mutualidad de
«L’Amich del Poble Catalá» es enemiga• de toda
lucha.
Desarrolla de una manera clara lo que es la
entidad que el dirije tecnicarnente, diciendo que en
ella cabe toda clase soçial, y que cL’Amich. es
enemigo de toda lucha política ya que solo persi
gue un fin común y este és, el obtener tarde o
temprano la hermandad de los hombres.
Elogia la labor realizada por la sección de Ri
p011, dedicando sentimentales párrafos a los des
validos premiados, demostrando la emoción que
‘síente por el acto que se está celebrando.
Dice que el máxime que pueden poseer los
tenedores de libretas, son diez y que estas rentan
al cabo de diez años, diez reales diarios, haciendo
resaltar de que el espíritu de mutualidad es muy
grande y que también ‘las clases pudientas lo
abrazan, como lo demuestra el hecho de que el
Rey Alfonso XIII, sea socio contributivo de la Aso’
ciación de Previsores estiblecida en Madrid.
Dice que es enemigo de patrocinar proyectos
irrealizables y demuestra claramente la verdad
que encierra en el desarrollo de «L’Amich del
Poble Catalá» en sus estatutos y que brinda a sus
asociados.
Establece claramente la progresión de la enti
dad, diciendo que sus rentas han de traspasar de
padres a hijos y nietos, asegurando asimismo que,
dado el caso de fallecer un asociado antes de
cumplir los diez años de purgación, el importe de
las mensualidades satisfechas hasta llegada su
muerte, es devuelto a sus allegados.
Remarca asimismo el acto celebrado en Sitjes,
estableciendo una nueva orientación a seguir por
la entidad que la expone aprovechando la presen
cia de amigos.
Se declara enemigo de propagandas personales
y dice que la entidad de L’Amich» debe celebrar
muchos actos como el presente para purgar la
mala orientación que en ún principio había esta.
blecido y que con tales, obras, efectuaría propa
ganda positiva y real.
Cuando ya de estos actos se hayan celebrado
por toda Cataluña, conseguiremos la comunión
de todos los hermanos.
Frenéticos aplausos coronaron la labor del Sr.
Corominas, dándose por terminado el acto en
medio de gran entusiasmo mutualista.
-
-
-
A la una de la tarde, tuvo lugar el banquete
con que se obsequió al Sr. Corominas y demás
acompañantes, en el Hotel Santa Maria que tan
dígnamente regenta su propietario Miguel Bosch.
Fié expléndidamente servido, bajo el siguiente
1
[
menú:En/remeses
varios, Arroz a ¡a Valenciajia
Merluza t ita, Gallo a la cazadora, Biziecle « la
Broix,’ Bizcuil glaceç Pastas finas, Frutas diversas
Vinos Jaime Seria, CJzanzbagizeCodorniu, Café y
Cigarros.
1
El ágape transcurrió ei medio de fraternal ale.
gria, brindándose por ‘la seguida imitación del acto
celebrado por la mañana.
Ya concluido, se dirigieron todos los alli reuni
dos a visitar el Monasterio y Paseo Raguil, toman
do el tren expreso a las y23 hacia Barcelona.
Grata memoria conservaremos del acto reali
zado ayer y esperamos verlo imitado por los
pueblos comarcanos corno asi se prometió.
REMITIT
La Subsecció aquesta fou fundada aquí Ripoil
l’any 1906, quedan disolta al Septembre de l’any
1908, tenint els associats de pagar les seves cuotes
a la Subvenció 327 de Campdevanol, hasta al
Janer de 1909, lo que tot aixó reportá cert
decayment amb la bona voluntat que’alguns socis
seguien pagant y ‘varen deixar abandonades ses
llibretes; y fem constar que aquella data la socie
tat sofria unes tenibles trontollades y seguia arnb
3
greu perill de dsolució, y alguns decidits feren
1larga campaña personal, y periodística per sote
rrarlo sens poguer Iograrho
Mereixen fem -menció de’n Joseph Peix y
Constans, y en Joph
Puig Llongueras) que com
a bons mutualistes’
aqueixa entitat, y traspas.
sant sobre de tot, emprengueren nova tasca pera
restablir aquesta sabsecció número i66. lo que
lograren ferho en el’ mes de Janer de 1009 gestio
nant molt per robar-’ personal voluntari per formar
la Junta, ja que algt.ns al parlarlos de la bona fé
que seguirán y que lls confiaven ab molt o poch
de profít, soIs s’ enportaren desdenys, pero al úl.
tini trobarem altres companys y se pos-aren a
trevallar de fort, y aixis entre tots recaudaren 300
ptes. import de les dos llibretes, donació que’s fe.
ren a dos nenes bres
de solemnitat, qual acte
humanitari tot el poble agraeix.
Com a prova d ferio mutualiste de la Junta
indicada y deIs seus trevalls, copiém del Butlletí
número 76 de “L’ Amich dei Poble Catalá” y del
any 1910, el present escrit.
-
-
La Subsecció 166 a la bandera del
‘Amich del Poble Catalá”
Demunt nostres cors onejas triunfanta,
com signe de pau y d’altruisme encis;
miracle d’amor; Oh bandera santa!
abrigas a tots, per ‘xó avuy te canta
nostre Subseccz’d ceni’ xeixanla sis,
Ets obra de tots y tu ets mare nostra
estotjas el’ pler de la dolça llar;
aixugan tos plechs el suhor del rostre
del treballador y á l’hora de sostre
fás al orfeuet, qui á tu’s vé á guardar.
Set son els colors que’t fan ser hermosa,
com set tarfibé’n té PArch Iris de pau:
no hi ha nació al mon viril y orgullosa
que puga ostentar per ser més vistosa
mes beil estandart al cim de cap nao.
Pró tu ets ben hurnil; si’t porta la fama
corrent l’univers d’un Pol á altre Pol,
no ton neixement pels ayres proclama,
si no’l viu treball, l’estalvi, la flama,
de gran caritat, la M y’l consol.
Viu es ton treball; no’t veuen plegada
ni’l pich del Puigmal, ni’l mar de llevant:
les aures d’Abril te tornan onada
y’l fort uracá pissarra sagrada
ahont dús escrit ton lema constant.
L’estalvi es la clau que’t fa ser feconda,
que’t va acumulant un gros capital,
que fins te serveix de práctica sonda
que amida la mar rabiosa y profonda
hont jau del obre’ la ruina fatal.
La gran caritat t’empeny al miracle,
tu juntas els colors de pobres y richs,
aqui ets un model, allá ets un oracle,
si’t barral) ‘el pas, no deixas l’obstacle,
y pujas damunt de tos enemichs,
La fé ab el consol te porta al desfici
d’anar a cercar un día millor
quan tots cobrarem el sou del ofici
en qu’hem treballat ab tant sacrifici
seguint per deu anys un ‘obra d’amor.
Vé donchs ton triomf, ton dia de gloria
en quin mostrarás davant tot el mon
un fulI esplendent de civica historia,
un himne marcial, un cant de victoria
y un abrás sincer als que incréduls son.
¡Avant, sempre avant! Passéjat trmunfanta,
com signe de pau y d’altruisme encis;
l’era del amor á més cors implanta
y sernpre’t tindrá per noble y per santa
nostra Subsecció cenÉ seixanla sis.
Matrículat 1 3I48-225OI-39O5.
-
-
Ripoil-: Imprenta Santa Maria de Juan Puig
-
4
EL GALL DE RIPOLL
Imprelupta
Santa Maria
flavent
arribata un acort nis
tills
del
dtfnnt Joan O.rriols
y Rovira, es
DE
JOAN
ven
1’hort ancmetiat de’cal Auticli,
sitnat a la carretera de Ribes, enfront
de Tras—Yal1S
3rnpteióflS
INFOBMJ1RA:
PEPE VILA BUSOMS
PREtJS SENS
Piassa
Mercat 20, 2
R IP O L L
.—
hijo
PUIG’
ckss
tot
COMPETENCIA
CARRER DELS VALLS
PINTORES
DECORADOR
-
=R 1 P O L L
José Coma.
yhermano
PRONTITUT Y ESMERO
PiNTORES DECORADORES
POR 1NCARCTOS DIRIGIRSE
MIGUEL
5
5
5
5
5
5
5
.5
5
5
5
5
5
5
5
-
A
El
—
CALLE
P OL L
PRADO 2
IET_4L.
-
5
5
5
5
u
•
-fl
5
5
5
5
5
5
5
•
5
u
5
5
5
5
5
5
u
•
e
5
u
u
paraCaroeñOn
NOVEDADES
5
u
u
5
u
•
u
e
5
5
a
5
5
55555
u
5
5
5
5
5
5
5
a
5
5
ÚLTIMO
u
cic
¿Voleu
S
SE LES ENCARGUEN
SASTRRJtA
Corbateria- Mercería Camiseria
e
Mantas
Géneros
de
u
u
u
Tejidos Gorras
y’
u
e
-
e
-
ANFRUNS
PLAZA SAN EUDALDO
5
5
5
5
5
5
ENLOSTRABAJOSQUE
pISPON1BLE
-
aió
nats
escalfar-vos
st,j€n,
por
ffi
han
ea
sois
vos
rollovar
noes
ben
ol
cab
ne
€
COSt,
1 rcci’’i
anomenat
carbns
1(oc
os
NNTÁ
do
PR
€NT
iEmr
cI
present
hivern?
minerais
ue
en
aqnesffi
faa
és
dest
vila.
JU0
fail
mOnos
el
o15
porfoccioHaCS
4.
i
clurant
comprar
son
€omptaMlo
barato
manca
classes
-
SISTEMA
oncendro
pren
lo
que
barato
4.
liarga
4ura
ue’i
duracié
ms,
resulta
un
ho
xc
Per cúantitatsméspetites ¿una tone
Carrer d’en Grabolosa
BaltasarAuruét
lada, dirijirvosal carrer deles Vinyes n.°7
CrbONI-r
VILfDONJñ
Bonaventura
tuiilaniet Carror den Berdnguer
i
i
,
ClaseL
-
c
més
y
y
I
T3
Clase2.
110ptrs.perpartida
de tonelades
PER UNA CARGA
,,
UN QUINTA
UNA ARROBA
14’40
PTAS.
4’80
1’20
Importants rebaixes pera partides de
90ptas.perpartidadetanelades
PER UNA CARGA
,,
UN QJLJINTÁ
,,
UNA ARROBA
12’OOPTA8.
4’0O
-1’oo
10 T ON E L A D E S per amunt.
Descargar