Testimonis Dimarts 25 de febrer Pregarock Dilluns 24 de febrer

Pregarock
Deixar-se guiar
Dilluns 24 de febrer
Hey brother. (fragment) Avicii
Hey brother, there’s an endless road to re-discover.
Hey sister, know the water's sweet but blood is thicker.
Oh if the sky comes falling down, for you, there’s nothing in
this world I wouldn’t do.
Hey hermano, hay un camino sin fin que redescubrir.
Hey hermana, sé que el agua es dulce pero la sangre es más
densa
Oh, si viene el cielo cayéndose sobre ti, no hay nada en este
mundo que no haría (por ti).
Hey brother, do you still believe in one another?
Hey sister, do you still believe in love I wonder?
Hey hermano, ¿todavía crees en (ayudarse) en uno al otro?
Oh if the sky comes falling down, for you, there’s nothing in Hey hermana, me pregunto si todavía crees en el amor.
this world I wouldn’t do.
Oh, si viene el cielo cayéndose sobre ti, no hay nada en este
mundo que no haría (por ti).
What if I'm far from home?
Oh brother I will hear you call.
¿Y qué si estoy lejos de casa? Oh hermano, te oiré llamar.
What if I lose it all?
¿Y qué si lo pierdo todo? Oh hermana, te echaré una mano.
Oh sister I will help you out!
Oh, si viene el cielo cayéndose sobre ti, no hay nada en este
Oh if the sky comes falling down, for you, there’s nothing in mundo que no haría (por ti).
this world I wouldn’t do.
“Tu, que amb la teva llum omples de claror la nostra vida
donant color a tot el que existeix; tu que ens has donat el
teu Fill com la llum que esvaeix la foscor dels nostres dubtes
i les nostres pors, fes que siguem sempre llums enceses que
brillin per als nostres companys, els nostres germans i els
ajudem a descobrir la calor de la teva mirada.”
https://www.youtube.com/watch?v=6Cp6mKbRTQY
Testimonis
Dimarts 25 de febrer
Feliços sense necessitar res més?
"Estem asseguts sobre una veritable bomba de rellotgeria alimentària. 900
milions de persones se'n van a dormir cada nit sense saber què donaran de
menjar als seus fills l'endemà, mentre que es produeixen més aliments dels
que es consumeixen"
"Els camions arriben contínuament dipositant les deixalles de la ciutat i els
que aquí anomenen "guajeros" recullen els materials que es poden reciclar.
Amb la venda d'això aconsegueixen amb prou feines sobreviure."
"Si fa un any la població no musulmana d'Àfrica Central (el 70%) era brutalitzada sense pietat i vam estar sols aguantat les estocades dels rebels islàmics
fonamentalistes de Seleka, avui passa el contrari. Ni els militars nouvinguts
ni el bon fer de les ONGs poden frenar el linxament de la població musulmana (el 15%).
Diversos pasios, diverses situacions, diversos testimonis… i els nens i nenes… realment poden viure feliços?
Dimecres 26 de febrer
Relats
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
--Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les
fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
Els fariseus li digueren:
--Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és
vàlid.
Jesús els va respondre:
--Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d'on vinc i on vaig. Però vosaltres
no sabeu d'on vinc ni on vaig. Vosaltres judiqueu amb criteris purament humans; jo no judico ningú. I quan haig de
judicar, el meu judici és vàlid, perquè no sóc sol, sinó que
amb mi hi ha el Pare que m'ha enviat; i, tal com està escrit
en la vostra Llei, el testimoni de dues persones és vàlid. Jo
dono testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni
de mi el Pare que m'ha enviat. Jn 8, 12-18
Jesús és la llum del món. Dóna sentit a les nostres vides. Ens
ensenya el veritable camí de la humanitat, que no és el del
poder i la força, sinó el de l'amor, el de la compassió, el del
compromís amb els que pateixen. Jesús ens revela un Déu
que és Amor. ¿Tancarem els nostres ulls a aquesta llum?
Deixar-se guiar
Una mirada al món
El drama de la inmigración
Dijous 27 de febrer
Un minut per pensar
Hi ha qui només contagia amargor o escepticisme.
Però hi ha, també, qui amb les seves paraules, amb les
seves mirades, amb els seus gestos o amb la seva calma, transmet serenitat, alegria, ajuda per a trobar
motius i horitzons. Hi ha molta gent així en la vida.
Potser no copen titulars ni acaparen portades. No els
veuràs desfilant sota els flaixos dels fotògrafs (o potser sí). Però quan comparteixes una estona amb ells,
t'ajuden a dissipar problemes imaginaris. I et fan pensar que la vida és bella i digna de ser viscuda, i t'ajuden a recuperar, en cas que l’hagis perdut, l'estima
pels altres. No és la seva l'alegria buida o enganyada
de qui tanca els ulls a la realitat, sinó l'alegria lúcida
de qui sap apreciar l'important. Segur que coneixes
gent així.
Quines persones, en la teva vida, transmeten aquesta
alegria de viure? Deixa't guiar per elles!
Divendres 28 de febrer
'Ha llegado la hora de saltar, ahora o nunca'
Cientos de subsaharianos esperan en el monte Gurugú para entrar en Melilla
"Cada día es el día. Ese en el que por fin saltarás. Sólo con esa mentalidad te mantienes en este lugar", afirma Koffi
Bram, con dos intentos de fuga. "Yo no he llamado a mi madre. No puedo contarle cómo estoy y dónde vivo. Pensaría
que he fracasado", dice François. En la férrea mentalidad de estos hombres, muchos de ellos menores de edad, crece
una esperanza, a pesar de la lluvia torrencial y del frío, a pesar de las palizas de la policía marroquí o las concertinas del
diablo. "Algo ha cambiado. Creemos que es un buen momento para saltar la verja. Es ahora o nunca", dice Abou.
Hasta los habitantes de este bosque de pinos llegan buenas noticias desde Melilla. "¿Cuántos consiguieron saltar hace
dos días? ¿150? ¿Es cierto que la Guardia Civil no los devolvió? ¿Cómo viven nuestros hermanos allí en España?", preguntan al periodista. Las consecuencias de las 15 muertes ocurridas el pasado 6 de febrero en las aguas
de Ceuta suenan algo lejanas en el monte Gurugú, pero en sus vidas pueden suponer un cambio radical. "Es cosa de la
política. Primero nos echan a patadas. Ahora ya no. Ahora dicen que es el momento de los derechos humanos. No entiendo nada", comenta Saoko, el único que habla castellano del Pettit Bamako.
Fa uns dies han mort 15 subsaharians a les aigües de Ceuta en intentar creuar la frontera.
Són fets terribles, injustificats i impropis d’un país civilitzat. La prioritat no pot ser impedir que
éssers humans desesperats, que fugen de la misèria, no puguin entrar a Europa al preu que
sigui. Les desigualtats, les guerres i la persecució són una realitat al nostre món a la qual no
podem donar l’esquena.