Escola Universitària d'Infermeria Gimbernat Treball final de Grau Curs acadèmic 2014-2015 EL ROL D’INFERMERIA A L’ÀREA DE TRIATGE D’URGÈNCIES: Revisió de la literatura Anna Canela Cano Miriam Sánchez Aymerich TUTOR: Francesc Xavier Montes Hidalgo Sant Cugat del Vallès, Juny 2015 1 ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT GRAU D´INFERMERIA PRESENTACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU Nom i Cognoms autor/a: Anna Canela Cano, Miriam Sánchez Aymerich Títol treball: EL ROL D’INFERMERIA A L’ÀREA DE TRIATGE D’URGÈNCIES: Revisió de la literatura Nom i cognoms tutor/a: Francesc Xavier Montes Hidalgo Autoritzo a que aquest sigui presentat el proper mes de : Maig (signatura) Sant Cugat del Vallès, 2 RESUM Antecedents: El triatge és un procés dinàmic per assegurar una avaluació de la condició dels pacients des de la seva arribada a urgències. La funció principal és la identificació de les condicions urgents i la determinació del nivell de prioritat de les cures, excloent, així, la realització del diagnòstic mèdic. És per això que el professional d’infermeria està capacitat per dur-lo a terme. Objectiu: Justificar el rol d’infermeria en el sistema de triatge i donar així el valor a la professió d’ infermeria. Mètode: Es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura nacional i internacional sobre el triatge als Serveis d’Urgències Hospitalàries durant els mesos Febrer, Març i Abril de 2015. Resultats: Entre els estudis més rellevants s’identifica que el procés de triatge és intuïtiu i es constitueix en un element de la pràctica d’infermeria, àrea on és possible reorganitzar el flux d’assistència d’usuaris als SUH i a més, determinar l’ordre d’atenció ja que no es realitzen diagnòstics, sinó que s’assigna un nivell de gravetat. Existeix una heterogeneïtat d’informació envers la necessitat d’experiència i formació a nivell de triatge realitzat pel personal d’infermeria. No obstant, es confirma que l’experiència a urgències segueix sent relativament important en el desenvolupament de la formació. Conclusions: Es compleixen els dos objectius de l’estudi: el personal d’infermeria valora a l’usuari des d’una perspectiva holística i realitza el triatge d’una manera efectiva i segura. No obstant, es valora positivament un abordatge interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica. Malgrat es descriuen desavantatges en aquest canvi, els avantatges tenen un gran pes que donen valor a la professió d’infermeria. Paraules clau: Infermeria, Triatge , Rol 3 ABSTRACT Background: Triage is a dynamic process to ensure the evaluation of the patient’s condition from their arrival in the emergency room. The main function is to identify critical conditions and to determine the priority level of care, excluding, as well the completion of a medical diagnosis. That is why the nurse is able to carry it out. Objective: To justify the role of nursing triage system and thus give value to the nursing profession. Method: A systematic review of national and international bibliography related with triage in Hospital Emergency Services was conducted between February and April 2015. Results: The most relevant studies identified that the process of triage is intuitive and constitutes an element to the nursing practice, an area where you can rearrange the flow of assistance of users to the Hospital Emergency Services and also determine the care order; this is because no diagnostic is made, but severity level is assigned. There is a diversity of information about the experience and academic training requirements of triage conducted by nursing staff. However, it is broadly assured that professional experience in the emergency room is relatively important along with training development. Conclusions: The two objectives of the study are achieved: the nursing staffs values the user from a holistic perspective and carries out triage in an effective and safe way. However, an interdisciplinary approach for the most relevant clinical cases is highly valued. Although several disadvantages come from this change, the advantages give value to the nursing profession. Keywords: Nurse, Triage, Role. 4 ÍNDEX RESUM................................................................................................................3 ABSTRACT..........................................................................................................4 Índex de Taules...................................................................................................7 Índex de Figures..................................................................................................8 Sigles i abreviatures.............................................................................................9 1. INTRODUCCIÓ.............................................................................................10 2. OBJECTIUS...................................................................................................18 3. MATERIAL I MÈTODE...................................................................................19 3.1 Disseny..............................................................................................19 3.2 Criteris d’elegibilitat...........................................................................19 3.3Recerca i fonts d’informació...............................................................20 3.4 Selecció i avaluació de la qualitat metodològica...............................21 4. ASSAJOS INCLOSOS I RESULTATS PRINCIPALS....................................22 4.1 Assajos inclosos................................................................................22 4.2 Resultats Principals...........................................................................22 5. DISCUSSIÓ...................................................................................................24 5.1Limitacions de l’estudi........................................................................26 5.2 Implicacions dels resultats per a la pràctica clínica, les polítiques sanitàries i la investigació........................................................................27 6. CONCLUSIONS.............................................................................................28 AGRAIMENTS...................................................................................................30 BIBLIOGRAFIA..................................................................................................31 ANNEXES..........................................................................................................36 5 ANNEXOS ANNEX 1. Taules paraules clau........................................................................36 ANNEX 2. Taules Anàlisi Crític..........................................................................40 6 ÍNDEX DE TAULES - Taula1. Classificació segons nivell de prioritat ......................................13 - Taula2. Criteris d’elegibilitat....................................................................19 7 ÍNDEX DE FIGURES - Figura 1. Procés de recerca i extracció de documents de Internet.........20 8 ABREVIATURES I SIGLES - ATS: Australian Triage Scale. Escala de Triatge Australià. - CTAS: Canadian Triage and Acuity Scale. - ECA: assajos controlats aleatoris. - ECC: Assajos clínics controlats. - ESI: Índex de Severitat d’Emergències - MAT: Model Andorrà de Triatge - MTS: Manchester Triage Scale. Escala de Triatge de Manchester. - NTS: National Triage Scale for Australian Emergency Departments. Escala Nacional de Triatge del Departament d’Emergències Australià. - PAT: Programa de ajuda al triatge. - RAC: recepció, acollida i classificació de pacients. - SCMU: Societat Catalana de Medicina d’Urgències. - SEMES: Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències - SET: Sistema Espanyol de Triatge - SUH: Serveis d’Urgències Hospitalàries - SVa: Sede València. - SVII: Sede Villarroel. - TICS: Tecnologies de la Informació i Comunicació 9 1. INTRODUCCIÓ El triatge El terme triatge és un neologisme que prové de la paraula francesa trier 1, que es defineix segons l’Enciclopèdia Catalana com “Procediment de classificació d'accidentats o de malalts que ingressen al servei d'urgències d'un hospital d'acord amb la gravetat de les seves lesions i la disponibilitat assistencial existent, a fi que puguin rebre el tractament més adequat”. La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no accepta aquest vocable ni tampoc apareix en altres diccionaris consultats, però sembla ser equivalent a la selecció o classificació en l’àmbit hospitalari, fent referència a la categorització dels malalts del servei d’urgències de manera que, siguin atesos segons la seva gravetat i amb independència de l’ordre d’arribada, es faci amb uns temps d’espera raonables per a cada un d’ells. El primer professional de la salut a utilitzar el terme "triar" va ser el baró Dominique-Jean Larrey (1766-1842), metge cirurgià militar. Durant les guerres napoleòniques va crear el transport en ambulància i va introduir els principis de la sanitat militar moderna, realitzant els primers triatges com un sistema de classificació per tractar als ferits en el camp de batalla 2. Des de l’inici de la seva utilització a les batalles napoleòniques, i amb el pas del temps, aquest terme ha anat evolucionant i adquirint propietats dins del sistema de salut. Avui en dia, ja no és exclusiu dels conflictes bèl·lics si no que, s’ha estandaritzat i protocol·litzat a tots els hospitals i centres de salut independentment del model de classificació i del nivell sanitari que tinguin. L'evolució del triatge ha estat modelada adaptant-se a les necessitats i eines que s'han disposat durant el pas del temps. En aquest moment, donada l'època i les eines que tenim a l'abast, a Barcelona trobem la implantació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (Tics) al triatge, aquesta eina ha arribat de la mà del projecte SmartCity. Aquest té com objectiu traslladar al situation room (sistema informàtic de l'Ajuntament de Barcelona) informació sobre l'estat assistencial: volums i demores del nivell assistencial dels serveis 10 d'urgències d'adults: hospitalàries (SUH), d'Atenció primària (CUAP) i dels d'urgències pediàtriques3. Les Tics ofereixen una transformació a l'actual sistema sanitari oferint un ampli ventall de possibilitats per a la renovació i millora de les relacions entre ciutadans, pacients i professionals sanitaris. Amb la finalitat de sostenir un dels pilars fonamentals del benestar, els sistemes de salut han reaccionat a la recerca de noves formes d'organització i gestió en les maneres de proporcionar serveis de salut, optimitzant els recursos existents i proporcionant una millor qualitat en l'assistència. Així mateix, trobem que actualment el triatge es desenvolupa a través de les TICS mitjançant sistemes informàtics de cada model de triatge, les quals aplica el personal d'infermeria com a instruments que reforcen, ajuden i milloren l'atenció, els processos de comunicació i la gestió de recursos4. En què es basa? El triatge és un procés que ens permet una gestió del risc, consolidant-se com un sistema eficaç d’organització de la tasca assistencial, per donar resposta immediata a la demanda massificada dins dels serveis d’urgències, facilitant la tasca al personal i disminuint l’ansietat dels malalts i familiars5. És a dir, és una eina de priorització que ajuda tant al professional com al pacient, fent del procés una tasca eficient i eficaç. El triatge es basa en un conjunt d’activitats com són: recepció i acollida, valoració, classificació i distribució dels pacients. Per a la seva realització, és necessari l’accés a una escala de classificació vàlida, útil i reproduïble amb una estructuració física, professional i tecnològica, que ens permeti la utilització d’aquesta eina amb eficàcia, eficiència i qualitat6. Dins l’àmbit d’urgències s’ha introduït el terme RAC (Recepció, Acollida i Classificació) que avui dia modificaria la paraula triatge. La RAC és una correcta comprensió del problema de salut dels pacients des d’una vessant holística. Aquest terme es defineix com una activitat pròpia d’infermeria, com així reconeixen els articles 52, 53 y 54 del Reial Decret 1231/2001, de 8 de 11 novembre, per el que s’aproven els Estatuts generals de la Organització Col·legial d’Infermeria d’Espanya, del Consell General i d’Ordenació de l’activitat professional d’infermeria i la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries en els seus articles 5.1, a) b) y c); article 7.1 y 2 a)7. Per poder realitzar la tasca d’una manera efectiva i eficient, és necessari la instauració de sistemes de classificació de pacients validats i consensuats, a més de mantenir i realitzar un reforç de la relació sanitari-pacient8. En primer lloc, la recepció és l’inici de la relació sanitari-usuari. En aquest moment, el professional realitza la identificació, la valoració primària i aplica les mesures assistencials d’urgència. En aquesta primera valoració es realitza una declaració del problema, el reconeixement immediat dels signes vitals i es duu a terme una actuació immediata. En segon lloc, l’acollida. Aquesta fase es desenvolupa quan l’emergència és descartada, realitzant una valoració secundaria per sistemes, fent un anàlisi de les dades obtingudes, decidint si cal trasllat a altres nivells assistencials i efectuant una valoració del nivell de gravetat i prioritat. Per últim la classificació, on s’estableix un nivell d’assistència al pacient segons criteris estructurats, portant-nos a una actuació determinada5. 12 Tipus de Triatge Els tipus de triatge són diversos depenent de la situació i hospital, però tots ells fan referència a una classificació segons el nivell de prioritat Taula1. Classificació segons nivell de prioritat9 COLOR TEMPS CLASSIFICACIÓ D’ESPERA I Immediat Emergència o urgència amb risc vital imminent (Pacient Emergent) II Menys de 15 Urgència no crítica(Pacient Preferent) de 60 Urgència demorable (Pacient Urgent) minuts III Menys minuts IV En menys de 4 Urgència no objectivable (Pacient Banal) hores V 240 minuts No urgència (Pacient no urgent) Font: Arcos, P. Manual de Medicina de Urgencia y Emergencia. 1ª ed.Oviedo: Universidad de Oviedo; 2005. Durant els anys seixanta als EEUU es va desenvolupar un sistema de classificació de tres nivells de categories(emergent, urgent i no urgent), el qual va ésser modificat l’any 1995 per un de quatre categories. A la vegada, a Austràlia es va anar consolidant l’escala Nacional de Triatge (National Triage Scale for Australian Emergency Departments, és a dir la NTS) que va néixer de l’evolució d’una escala prèvia de cinc nivells de priorització. Però no és fins l’any 2000, que va ésser revisada i recomanada com a l’Escala Australiana de Triatge(ATS) 10-11. 13 És per això, que a diferents països del món s’han anat desenvolupant models i sistemes de triatge estructurat més convenients per a la implantació dins del seu sistema. A l’actualitat existeixen en el món cinc models de RAC estructurat: • Australian Triage Scale (ATS). L’any 2000, la NTS va ser revisada i reanomenada com a Escala Australiana de Triatge. • Canadian Triage and Acuity Scale (CTAS) 1995. Utilitzen la NTS com a referent. • Manchester Triage Scale (MTS) 1996. Utilitza la NTS com a referent. • Emergency Severity Index (ESI) 1999. Utilitza el MTS com a referent. • Model Andorrà de Triatge (MAT) 2000. Utilitza el CTAS com a referent. Adoptat per la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) com a estàndard de triatge estructurat espanyol (SET), i per la Societat Catalana de Medicina d’Urgència (SCMU) • Sistema Espanyol de Triatge (SET). Adopta el sistema MAT 12-13. A nivell de l’Estat Espanyol podem veure que els models de sistemes de triatge que han assolit més difusió són: el MAT i MTS, encara que també romanen amb altres adaptacions com pot ser el Sistema Donostiarra de triatge i el sistema de la xarxa pública d’hospitals de Navarra14. El Model Andorrà de Triatge va néixer d’una adaptació conceptual del sistema Canadenc, convertint-se en una escala basada en categories simptomàtiques o de presentació amb discriminants clau i amb algoritmes clínics en format electrònic. Aquest és un model integrador dels aspectes més rellevants i destacables dels altres sistemes 15. Entre els últims deu i quinze anys ha hagut un augment significatiu de la demanda d’atenció d’urgència, fet que ha provocat lògicament, una massificació continuada dels Serveis d’Urgències Hospitalaris(SUH)16-17. A més, tot i que és variable de cada centre, prop de quasi el 50% dels pacients que consulten els SUH ho fan per motius poc complexes que podrien ser resolts en altres centres assistencials. Aquesta sobreocupació dels serveis 14 d’urgències ha provocat un retard en l’atenció que reben els pacients que consulten en ells 18. Els SUH són serveis que es regeixen en funció del temps i on el principal objectiu terapèutic és resoldre el motiu de consulta, la urgència, en el mínim de temps possible. Davant aquesta problemàtica, els propis Serveis d’Urgències han buscat estratègies i canvis interns amb l’objectiu de respondre a les situacions de dèficit assistencial que s’ha generat en altres nivells assistencials, resoldre la massificació dels SUH i buscar una assistència més efectiva i eficient en els propis serveis per millorar l’atenció que reben els seus usuaris. Tota aquesta transformació ha comportat un increment en la complexitat organitzativa dels SUH, però a la vegada, una heterogeneïtat en la organització dels propis serveis dels diferents hospitals de l’Estat Espanyol17. Objectius del triatge Amb el triatge com a eina el que volem aconseguir és: • Una valoració i detecció ràpida dels principals problemes de salut del pacient i una identificació d’aquells que tinguin risc vital. • Un servei d’urgències de qualitat i eficaç que proporcioni la resposta adequada a cada usuari. • Priorització de l’atenció dels pacients que presenten una complicació de l’estat de salut, evitant les demores. • Proveir de la informació sobre la situació i temps d’espera a pacients i/o familiars per aconseguir una disminució de la seva ansietat i nerviosisme front el procés. • Millorar el flux de pacients i alhora del servei d’urgències, classificant i traslladant als pacients en diferents àrees segons el motiu de consulta i l'estructura del servei 19-20. 15 Qui duu a terme el triatge? Actualment els professionals d’infermeria són els que realitzen amb més freqüència el triatge, malgrat durant anys aquesta tasca ha estat realitzada per professionals mèdics. El triatge des dels seus inicis és un eina preparada per infermeria, ja que no només es basa en la realització de diagnòstics, sinó que s’aconsegueixen molt bons resultats de les escales dels nivells de prioritat dels pacients. D’altra banda, existeix controvèrsia amb aquest fet (Sistema de triatge Donostiarra, per exemple) on únicament un metge experimentat en medicina d’urgències pot exercir aquesta tasca. Alguns estudis conclouen que el triatge d’infermeria amb el recolzament d’un metge, és a dir el triatge multidisciplinar, és més eficient per a pacients d’alta urgència i complexitat que el realitzat únicament per infermeria. A més a més, altres models es basen en el triatge avançat, on existeixen directrius mèdiques com protocols, ordres, procediments, tractaments i circuits que el personal d’infermeria pot executar de manera autònoma després del triatge inicial18. El triatge a nivell d’urgències és un tema molt destacable actualment en el món infermer. Degut a la estandardització de sistemes i models resolutius trobem un augment de les publicacions enfront a l'eficiència del personal degudament format i els beneficis de les implementacions dels models per al pacient. La paraula rol segons el Diccionari de la llengua catalana es defineix com “model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una persona amb relació amb el seu estatus”. Així mateix, també definim rol professional com la persona que segueix un model de comportament d’acord amb els drets i els deures d’una professió o ètica professional. I seguidament el rol d’infermeria, com el comportament que la societat espera dels professionals d’infermeria, d’acord amb la seva ètica professional1. És per això que, el rol assistencial d’infermeria engloba dues dimensions: el rol autònom i el rol de cooperació. El rol autònom integra el conjunt de competències i actuacions, és a dir, destresa, actituds, coneixements i valors associats al servei específics que ofereixen en la seva pràctica professional de cures. D‘altra banda, el rol de cooperació integra les intervencions que la 16 infermera desenvolupa en complementarietat amb la resta dels membres de l’equip multidisciplinar, per donar suport a la persona en els seus problemes de salut relacionats amb el diagnòstic i tractament amb altres aspectes no exclusius de l'àmbit infermer ja que la infermera posseeix unes competències professionals que es relacionen amb cada un dels rols de la professió21-22. Treballar en col·laboració requereix d'un equip configurat, conduït apropiadament i suportat per una organització que inverteix recursos en els factors que condueixen a l'èxit. Els equips que es perceben com a més efectius solen prendre més accions per millorar la qualitat assistencial. Per tant, la consolidació d'un bon equip conduirà a un rol de col·laboració d'infermeria efectiu23. 17 2. OBJECTIUS Com a objectius d’aquest anàlisi, es troben: Objectiu principal: - Justificar el rol d’infermeria en el sistema de triatge Objectiu secundari: - Donar valor de la professió infermera 18 3. MATERIAL I MÈTODE 3.1 Disseny Es va dur a terme una revisió bibliogràfica. 3.2 Criteris d'elegibilitat Es van incloure tots els articles que complissin amb els següents criteris l’elegibilitat: Taula2. Criteris d’inclusió i exclusió Criteris d’inclusió Criteris d’exclusió Es van considerar els estudis que no Tots aquells documents que han estat sobrepassessin els 12 anys de publicats anteriorment al 2003 publicació ja que la biografia anterior Que no continguin informació sobre el a l'any 2003 difereix de la situació rol d'infermeria al triatge o al servei actual del triatge. És a dir es van d'urgències, que són els nostres incloure diferents tipus de disseny objectius. d'estudis posteriorment al 2003 fins al 2015. Van quedar inclosos articles científics en els idiomes català, espanyol i anglès amb informació sobre el personal sanitari adequat per realitzar el triatge, el rol d’infermeria al triatge o al servei d’urgències. 3.3 Recerca i fonts d'informació Es va efectuar una recerca de literatura científica de producció nacional i internacional posterior a l’any 2003. El procés per recol·lectar aquesta informació es va realitzar els mesos de Febrer, Març i Abril de 2015. 19 Les bases de dades on s’ha fet la recerca són les següents: ‐ Bases de dades o Scielo o Pubmed o Dialnet o Cochrane o Google Acadèmics - També s'ha fet ús de consulta de referències bibliogràfiques dintre dels articles trobats(Recerca inversa). El procés d’identificació dels resultats de la recerca bibliogràfica es descriuen en la Figura 1. Figura 1. Procés de recerca i extracció de documents de Internet S’observen 10 articles vàlids per passar el procés d'Anàlisi Crític, però en la recerca de les diferents bases de dades hi ha articles duplicats, per tant, el total d’estudis que passen al procés d'Anàlisi Crític són 8. 20 3.4 Selecció i avaluació de la qualitat metodològica Després de la realització de la cerca segons els criteris d'elegibilitat van quedar inclosos un total de 8 articles. Un cop finalitzat el procés de cerca es van seguir les diferents etapes: 1. De la cerca total, els revisors van preseleccionar aquells estudis que complien amb els ja anunciats criteris d'elegibilitat. 2. Posteriorment per avaluar la qualitat metodològica d'aquests i així poder realitzar l'anàlisi segons l'evidència, es va utilitzar la plataforma FLC 2.0(Lectura Crítica), que a més de proporcionar una síntesi dels articles mitjançant taules de dades, permet analitzar la qualitat dels diferents articles i així determinar la validesa d'aquest per a l'anàlisi. Cadascuna de les lectures va obtenir un nivell d'evidència valorat segons : Alt, Mig, Baix o Ns/No classificable. 3. L’avaluació de l’evidència d’aquesta revisió la van realitzar dos revisores de forma independent. Es van establir dues reunions per els desacords que es van resoldre per consens. 4. Un cop obtingut el nivell d'evidència i l'avaluació de tots els documents que complien criteris es van reportar els resultats utilitzant una síntesi narrativa tenint en compte la qualitat metodològica. 21 4. ASSAJOS INCLOSOS I RESULTATS PRINCIPALS 4.1 Assajos inclosos Els estudis que s’han inclòs no han sobrepassat els 12 anys de publicació, ja que la biografia anterior a l'any 2003 difereix de la situació actual del triatge. En la recerca final es van identificar 8 publicacions en les bases de dades comentades anteriorment. D’aquestes publicacions tres varen ser revisions sistemàtiques, un treball màster en gestió, tres estudis observacionals transversals i un estudi descriptiu observacional Un cop finalitzat el procés de cerca es va procedir a realitzar l’anàlisi de l’evidència dels documents, que com a resultat tres van ser classificats com d'evidència alta, tres van ser classificats com a evidència Mitja, un com a Baixa i un com a NS/No classificable. Hi ha articles que malgrat en el procés d’anàlisi crític tenen un nivell d’evidència baix i que per motius inherents de la mateixa eina s’han emprat en aquest treball. A més, es va evitar biaix de cerca ja que l’elecció dels documents no es va enfocar en una sola base de dades. S’ha inclòs articles que es centren en diferents models de triatges i s’enfoca en documents que redacten el rol o paper d’infermeria en el triatge, independentment de la cultura, idioma o països pròxims. Per ampliar la cerca de la literatura es va realitzar recerca inversa de les referències localitzades en els estudis. També, es va evitar l’error sistemàtic de centralització de la cerca en un sol idioma. 4.2 Resultats principals Existeix una gran homogeneïtat en els resultats obtinguts als articles. Trobem heterogeneïtat en el camp de la formació per al triatge ja que molts autors afirmen que el suport del programa informàtic de triatge és suficient per a la realització d'aquesta tasca per part de la infermera, encara que d’altres estableixen un mínim de dos anys i mig de treball a l'àmbit d'urgències. 22 En els darrers anys s’ha produït un augment de la demanda d’assistència a urgències i de massificació dels serveis d’urgències hospitalàries. Aquesta continuïtat ha creat la necessitat d’implantació de nous sistemes de classificació de pacients per assegurar la prestació d’una assistència d’acord amb la gravetat de l’afecció que presenta l’usuari. Als serveis d’urgències hospitalàries s’ha d’utilitzar el terme RAC (Recepció, Acollida i Classificació de pacients) que és competència d’infermeria en la majoria de centres actualment. Per a que aquesta activitat sigui efectiva i eficient, s’ha d’aplicar uns sistemes de classificació de pacients vàlids i consensuats. Malgrat que el triatge es duu a terme amb aplicacions de diagrames informàtics, no s’ha d’excloure el manteniment i reforç de la relació interpersonal entre usuari/víctima i professional sanitari. No es descarta en cap moment un abordatge multidisciplinar en aquesta àrea, però és necessari el consens dels nivells de gravetat segons cada institució. El procés de triatge és intuïtiu i es constitueix en un element de la pràctica d’infermeria, àrea des de la que és possible reorganitzar el flux d’assistència d’usuaris als SUH i determinar l’ordre d’atenció ja que en el triatge no es realitzen diagnòstics, sinó que s’assigna un nivell de gravetat. El personal d’infermeria presenta un ampli enfocament a la seva assistència que permet valorar a l’usuari des d’una perspectiva holística, veient el patiment d’aquest, més enllà de l'accident o de la malaltia. Existeix una heterogeneïtat d’informació envers la necessitat d’experiència i formació a nivell de triatge realitzat pel personal d’infermeria. Es confirma que l’experiència a urgències segueix sent relativament important en el desenvolupament de la formació. En contrapartida es diu que la nova adquisició de diagrames de presentació no requereix un alt coneixement per part de l’usuari ja que ofereix el suport necessari per a dur a terme el procés de triar. 23 5. DISCUSSIÓ Soler5 afirma, donat que el triatge no es fonamenta en diagnòstics es reivindica des de els seus inicis per infermeria, la qual aconsegueix molts bons resultats. Actualment és infermeria qui ho realitza amb més freqüència i ha demostrat capacitat per dur a terme el triatge, però es valora positivament un abordatge interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica. López i Linares24 exposen que segons la seva cerca bibliogràfica, les competències infermeres amb pràctiques avançades durant l'atenció urgent, estan centrades en l'abordatge de casos aguts lleus, també catalogats amb freqüència com ús inadequat dels serveis d'urgències. Afirmen que infermeria presenta un ampli enfocament a la seva assistència que permet valorar el patiment del pacient, més enllà de l'accident o de la malaltia. Per tant, la implantació de competències avançades en la pràctica infermera constitueix una necessitat per al desenvolupament dels serveis d'urgències, el triatge i de consulta. Cubero- Alpízar25 en la seva revisió de la literatura, menciona que a nivell hospitalari existeixen dos professionals encarregats de la classificació dels pacients: els metges i les infermeres, dels quals no hi ha diferencia en la classificació realitzada pel professional d’infermeria i pel professional mèdic. Amb el triatge realitzat per infermeria assenyala que, en primer lloc s’ha aconseguit un millor control del flux de pacients en el SUH. En segon lloc, l’ús del manual de triatge i unitat ambulatòria ha suposat una unificació de criteris, major seguretat en el personal d’infermeria que els utilitza i millor assignació de les prioritats al atendre a pacients. En tercer lloc, s’ha incrementat la satisfacció percebuda pel pacient i la seva família al ser atesos just quan s’arriba al SUH, apart de que ha disminuït el número de reclamacions. I per finalitzar, aquest sistema avançat de jerarquització de necessitats estalvia diners, però a més, també amplia les funcions del professional dels SUH, encara que estan capacitats per a això. Es conclou que el procés de triatge és intuïtiu, apart de que es constitueix en un element de la pràctica d’infermeria, àrea des de la que és possible reorganitzar les cues i determinar qui ha de ser atès primer. 24 Lo exposat anteriorment es ratifica en l’estudi de Salmerón18 que afirma que la derivació sense visita mèdica portada a terme pel personal d’infermeria des del triatge del SUH és efectiva i segura. En quan a les proves diagnòstiques sol·licitades per infermeria en el triatge, Rowe26 afirma que les sol·licitades per la infermera de triatge semblen ser una intervenció eficaç per reduir la durada de l'estada en urgències, especialment en pacients amb lesions sospitoses fractura. Díaz6 també afirma que la recepció, acollida i classificació(RAC) és una activitat pròpia d’infermeria. Perquè aquesta activitat sigui efectiva i eficient, s’ha d’aplicar uns sistemes de classificació de pacients vàlids i consensuats, però a més ha de mantenir i reforçar la relació interpersonal entre usuari/víctima i professional sanitari. Com a avantatges per infermeria del sistema RAC Bello27 i Diaz6 coincideixen en ressaltar el prestigi professional i per tant, també formar part activa i fonamental del servei. A més, conèixer més a fons la problemàtica de l’organització de l’assistència a urgències i així augmentar la seva implicació en la gestió de la unitat. També exposen que no és necessària el requisit d’una gran experiència a urgències per manejar-lo correctament ja que els diagrames de presentació clínica són senzills, coherents i eviten la variabilitat de l’observador. Com a desavantatges de la classificació l’assumeixi infermeria, en primer lloc es troba que a vegades és interpretada com una càrrega de treball afegida. A més, pot suposar un obstacle més en el circuit del pacient abans d’ésser vist per un metge. En segon lloc, hi ha certes dificultats en assumir la responsabilitat que implica la classificació de pacient i encara i així, hi ha desavinences per part del metges per a que aquest circuit sigui organitzat per infermeres. En tercer lloc, el programa està obert a nous diagrames de presentació clínica, però actualment està limitat i pot haver situacions que no encaixin bé en la classificació. I per finalitzar, hi ha usuaris amb patologia menys o no urgent que interpreten la classificació com un obstacle més per a ser vist per un metge. 25 Malgrat això, Bello27 té la percepció de que infermeria no ho té consolidat com a rol propi. Una de les causes que sigui així, és una mena de seguretat i recolzament, cosa que podrien millorar amb una formació i informació adequada. El triatge fet per infermeria als SUH de molts hospitals catalans és un exemple d’aquest tipus de conflictes que es poden crear. Són els infermers/es els que han d’assumir-ho com a rol propi i incloure-ho dins les seves competències professionals. En contrapartida altres autors6,27 afirmen que, un avantatge del triatge és que no és necessària la precisió d’una gran experiència a urgències per manejar-lo correctament. Considine28 exposa que per assolir el desenvolupament d'aquest rol en el triatge infermeria, s'ha de tenir en compte la formació del personal. Una premissa de molts programes de formació en el triatge és que l'adquisició de coneixement millorarà les decisions. No obstant això, durant molts programes de formació, s'aconsegueix el coneixement i l'adquisició, mentre que l'experiència segueix sent relativament constant en el desenvolupament de la formació. L'exploració de les funcions específiques dels coneixements i l'experiència en la presa de decisions, poden informar sobre el desenvolupament futur dels programes de formació triatge i les estratègies d'avaluació que poden mostrar els resultats en la presa de decisions demostrables. 5.1 Limitacions de l'estudi Un cop realitzada la revisió sistemàtica es van poder consensuar les limitacions trobades en aquest anàlisi. En primer lloc, entre les limitacions de l'anàlisi exposat trobem l'accés a la totalitat de la literatura. Per a poder realitzar un adequat anàlisi de l'evidència va ser necessari l'accés al document sencer. En segon lloc, la plataforma d'Anàlisi Crític malgrat ha servit per poder avaluar la qualitat científica de les nostres recerques no ofereix un gran ventall de tipus d'estudi. 26 En tercer lloc, el resultat de qualitat de l’evidència donat no descarta els documents emprats en l’anàlisi, ja que la informació donada és vàlida, però la metodologia emprada per la realització del procés d’anàlisi crític era insuficient. En quart lloc, la majoria de literatura trobada a la cerca és de tipus descriptiu. Això limita la cerca d'estudis, encara i sent de tipus descriptiu hi ha poca literatura referent a aquesta matèria. Finalment, una limitació important a l'anàlisi és la poca literatura d’investigació referent al rol d'infermeria en el triatge ja que hi ha una manca de publicacions en relació al rol que aquest desenvolupa. 5.2 Implicacions dels resultats per a la pràctica clínica, les polítiques sanitàries i la investigació El personal que realitza el triatge té a l’abast diagrames de presentació clínica senzills, coherents i que eviten la variabilitat de l’observador 29. Per aquesta raó el personal d’infermeria té un bon suport per a dur a terme un rol eficaç en l’àrea de triatge. Les institucions sanitàries deixen a l’abast del personal protocols i guies actualitzades permanentment com a assistència i manteniment de les seves competències 30. L’actualització i investigació permanents són condicions indispensables per a un bon desenvolupament en aquesta àrea. Juntament amb l’evidència científica, que és una altre eina que permet l’actualització amb els últims coneixements a l’àrea. S'ha de fomentar la investigació a la professió infermera, no obstant, s'ha de tenir en compte el recolzament de les institucions i afavorir el reconeixement per part d'aquestes27. 27 6. CONCLUSIONS Finalment, després de la cerca realitzada s’ha obtingut la informació sobre la situació actual del triatge, la tasca a realitzar, les eines i recursos disponibles, els sistemes i models a aplicar i els professionals relacionats amb aquest. Sabent les competències que inclou la professió d'infermeria i les tasques a realitzar a l'àrea de triatge, podem dir que la RAC realitzada en els SUH és pròpia d'infermeria, tal i com ho justifica aquest anàlisi. L’objectiu principal d’aquesta revisió que era justificar el rol d’infermeria en el sistema de triatge s’ha vist complert en la mesura que la literatura afirma que el personal d’infermeria té una visió holística veient el patiment d’aquest, més enllà de l'accident o de la malaltia. No obstant, es valora positivament un abordatge interdisciplinar en els quadres de major rellevància clínica. La Societat Espanyola d’Infermeria defineix la RAC com el primer contacte de l’usuari-personal sanitari a les portes d’urgències dels hospitals. La RAC classifica en funció dels símptomes i manifestacions subjectives del pacient per una priorització en l’atenció mèdica i de cures d’infermeria, d’acord amb els recursos materials i humans posats per l’entitat responsable i prestadora de l’assistència sanitària 27 . Això no implica la determinació d’un diagnòstic mèdic; es tracta d’elaborar una constatació clínica referent al grau de gravetat potencial del problema de salut, és a dir, identificar les condicions que amenacen la vida de l’usuari i aquelles que comporten uns riscos d’agreujament i després, assegurar que el pacient és tractat corresponentment. El sistema de triatge també serveix d’informació, d’alleujament i d’educació, funcions les quals infermeria les té com a competències. Indirectament, l’objectiu secundari de donar valor a la professió infermera es compleix, però no només amb aquesta revisió bibliogràfica, sinó amb el canvi de professional a realitzar el triatge en aquests darrers anys. Malgrat es descriuen desavantatges en aquest canvi com ser interpretada com una càrrega de treball afegida, suposar un obstacle més en el circuit del pacient abans d’ésser vist per un metge, certes dificultats en assumir la responsabilitat que implica la classificació de pacient, desavinences per part del metges per a 28 que aquest circuit sigui organitzat per infermeres, etc., els avantatges tenen un gran pes que donen valor a la professió infermera com: ressaltar el prestigi professional i per tant, també formar part activa i fonamental del servei, conèixer més a fons la problemàtica de l’organització de l’assistència a urgències i així augmentar la seva implicació en la gestió de la unitat i la no necessària precisió d’una gran experiència a urgències per manejar-lo correctament, ja que els diagrames de presentació clínica són senzills, coherents i eviten la variabilitat de l’observador. Per finalitzar aquest anàlisi podem concloure que infermeria té a l'abast les competències i visió necessàries per dur a terme el triatge. Per això, és necessari promoure la investigació i publicació dins de la professió i els rols d'infermeria ja que atorgarà el valor i l'evidència que mereix. 29 AGRAÏMENTS Volem agrair en primer lloc al professor Xavier Montes Hidalgo pel suport, atenció i paciència que ha tingut amb nosaltres durant la realització d'aquest Treball Final de Grau. En segon lloc, agrair l'esforç del personal de la Biblioteca per fer-nos arribar els articles que necessitàvem el més aviat possible. Agraïm als lectors d’aquest treball per a que puguin valorar l’esforç que han fet les autores d’aquest Treball de Fi de Grau I en especial a la nostra família, parelles, companys i amics per la paciència i amor que ens han mostrat en tot aquest procés. 30 BIBLIOGRAFIA 1. Girald J. Diccionari de la llengua Catalana [Pàgina Web]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana; 2015 [ Consultat el 8 de febrer 2015] Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/ 2. Puigblanqué E, Noheras M, Nogueras M, Perapoch N. El triaje en el servicio de urgencias. Enfermería Clínica [Internet] 2008 [Consultat el 15 d’abril 2015]; 18 (01). Disponible a: http://www.elsevierinstituciones.com/ei/ctl_servlet?_f=1012&id_articulo= 13114740&idinst=238 3. Cosialls D. Projecte estratègic TICS 2015 -2017 [Internet]. Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona; 2015 [Consultat el 15 d’abril 2015]. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/botss/pdf/prjest.pdf 4. Tejada FJ, Ruiz MR. Aplicaciones de Enfermería basadas en TIC ́s. Hacia un nuevo Modelo de Gestión. ENE Revista de Enfermería [Internet] 2010 [Consultat el 15 d’abril 2015], 4(2): [10-18]. Disponible a: http://enfermeros.org/revista 5. Soler, W, Gómez Muñoz M, Bragulat E, Álvarez A. El triaje: herramienta fundamental en urgencias y emergencias. Anales Sistema Sanitario de Navarra [Internet] 2010[Consultat el 8 de febrer 2015]; 33, s.1. Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S113766272010000200008&lng=es&nrm=iso 6. Diaz JF. La enfermera de recepción, acogida y clasificación en urgencias. Enfermería Global [Internet] 2005 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 6: [1-12]. Disponible a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1210903 7. Ayuso MC, Pérez N, Simarro MJ, Escobar F. Valoración de un proyecto de "triage" de urgencias por enfermería en atención primaria. Revista Clínica Médica Familiar [Internet] 2013 [Consultat el 8 de febrer 2015] ; 6(3). Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1699695X2013000300005&script=s ci_arttext 31 8. Sociedad Española de Urgencias y Emergencias [Sede WEB]. Sevilla: CiberRevista; Junio 1999 [Última revisió febrer 2014; Consultat 9 de gener 2015]. Disponible a: http://enfermeriadeurgencias.com/documentos/fundamentos/RAC.pdf 9. Arcos, P. Manual de Medicina de Urgencia y Emergencia. Oviedo: Universidad de Oviedo; 2005. 10. Gómez J. Clasificación de pacientes en los servicios de urgencias y emergencias: Hacia un modelo de triaje estructurado de urgencias y emergencias. Emergencias.[Internet] 2003 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 15: [165-174]. Disponible a: http://www.triajeset.com/acerca/archivos/revision_triaje_estructurado.pdf 11. Gómez J. Triaje estructurado y análisis de causística (case mix) en base a la urgencia: Un nuevo modelo de gestión para los servicios de urgencias. Gaceta Sanitaria [Internet] 2004 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 18 (5): [2]. Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S021391112004000700013&script=s ci_arttext 12. Serrano RA. Sistema De Triaje En Urgencias Generales [Tesis]. Sevilla: Universidad Internacional de Andalucía; 2013. Disponible a: http://dspace.unia.es/bitstream/handle/10334/2764/0561_Serrano.pdf?se quence=1 13. López J, Montiel MD, Licona R. Triage en el servicio de urgencias. Medicina Interna [Internet] 2006 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 22 (4): [7]. Disponible a: http://www.medigraphic.com/pdfs/medintmex/mim- 2006/mim064k.pdf 14. Sánchez R, Cortés C, Rincón B, Fernández E, Peña S, De las Heras EM. El triaje en urgencias en los hospitales españoles. Revista de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias [Internet] 2013 [Consultat el 15 d’abril 2015]; 25 (1): [66-70]. Disponible a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4153479 32 15. Sánchez M. El mat com eina de triatge i alguna cosa més [Internet]. Barcelona: Consorci Sanitari de Barcelona; 2011 [Consultat el 15 d’abril 2015]. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3661/2011_07_14_miquel_s anchez.pdf 16. Gómez J. Sistema Español de Triaje: grado de implantación y posibilidades de desarrollo futuras. Emergencias.[Internet] 2011 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 23: [344-345]. Disponible a: www.semes.org/revista_EMERGENCIAS/descargar/sistema-espanol-detriaje-grado-de-implantacion-y-posibilidades-de-desarrollofuturas/force_download/+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es 17. Sánchez M, Salgado E, Miró O. Mecanismos organizativos de adaptación y supervivencia de los Servicios de Urgencias. Emergencias. [Internet] 2008 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 20: [48-53]. Disponible a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2533898 18. Salmerón J, Jiménez L, Miró O, Sánchez M. Análisis de la efectividad y Seguridad de la derivación sin visita médica desde el triaje del servicio de urgéncias hospitalario por personal de enfermería acreditado utilizando el Programa de Ayuda al Triaje del Sistema Español de Triaje. Emergencias. .[Internet] 2011 [Consultat el 8 de febrer 2015]; 23: [345355]. Disponible a: http://www.triajeset.com/acerca/archivos/Derivabilidad_Emergencias.pdf 19. Irigaray RM. Evaluación y mejora de la asistencia en las urgencias médico-quirúrgicas del Hospital de Manacor [Tesis] Mallorca: Departamento de Ciencias Sociosanitarias Facultad de Medicina; 2012. Disponible a: http://www.um.es/calidadsalud/TRABAJOS%20FINALES/ROSA%20IRIG ARAY/Trabajo%20m%C3%A1ster%20R.%20Irigaray-2.pdf 20. Gallego E, Macías J, Díez MI. Protocolo de triaje en el servicio ccuu del hospital virgen del rocio de sevilla. Ciber Revista [Internet] 2012 [Consultat el 8 de febrer 2015]; (25): [11]. Disponible a: http://www.enfermeriadeurgencias.com/ciber/mayo2012/pagina11.html 21. Laín A. El tutor d’infermería: perfil, funcions i competències [Tesis]. Cartagena: Escuela Universitaria de enfermeria de Cartagena; 2005. 33 22. Col·legi oficial d'infermeria de Barcelona. Consideraciones del col·legi oficial d’infermeria de barcelona a la publicación de la propuesta: el papel de la enfermería en la atención a las patologías agudas, publicado en el forum virtual del portal ics del institut català de la salut [Internet] Barcelona: COIB; 2005 [Consultat el 15 d’abril 2015]. Disponible a: http://www.coib.cat/uploadsBO/Noticia/Documents/plhivcastell1.PDF 23. Bautista E, Devesa A, Guitart M, Palma MA, Pérez M. Enfermería: ¿Trabaja En Equipo? [Tesis] Barcelona: Escola Universitaria D´Infermeria Santa Madrona De la Fundació “La Caixa”; 2008. Disponible en: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/21603/1/2008_2.pdf 24. López Alonso S, Linares Rodríguez C. Enfermera de Práctica Avanzada para el triage y la consulta finalista en los servicios de urgencias. Index de Enfermería, 2012 Jun; 21(1-2). Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S113212962012000100001&script=sci_arttext 25. Cubero-Alpízar C. Los sistemas de triage: respuesta a la saturación en las salas de urgencias. Enfermería Actual en Costa Rica. [Internet] 2014 [Consultat el 15 d’abril 2015]. (27) [1-12] Disponible a: http://www.revistas.ucr.ac.cr/index.php/enfermeria/article/view/16145 26. Rowe BH1, Villa-Roel C, Guo X, Bullard MJ, Ospina M, Vandermeer B, et al. The role of triage nurse ordering on mitigating overcrowding in emergency departments: a systematic review [PubMed]. Canada: Academic Emergency Medicine; 2011, [Consultat el 8 de febrer 2015] Disponible a:http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21692901 27. Bello C, Madrid M, Pareja A, Prat M. Infermeria de RAC, una realitat. [Tesis] Barcelona: Escola Universitaria D´Infermeria Santa Madrona De la Fundació “La Caixa”; 2007. Disponible a: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/21569/1/2007_4.pdf 28. Considine J. Do Knowledge and Experience Have Specific Roles in Triage Decision-making [PubMed]. Australia: Academic emergency Medicine; Nov 2006 [Última revisió abril 2007; [Consultat el 26 de març 2015] Disponible a: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1197/j.aem.2007.04.015/pdf. 34 29. De La Cruz A, Olmo MR, Jara G, Rodenas MD, Ruiz MV, Torrente MR et al. Organización y funcionamiento del sistema de triaje y circuitos asistenciales del servicio de urgencias del CHUA [Internet]. Albacete: Complejo Hospitalario Universitario Albacete; 2012 [Consultat el 8 d’abril de 2015]. Disponible a: http://www.chospab.es/publicaciones/protocolosEnfermeria/documentos/ 810a238395cd12f504ead38274bd51a8.pdf 30. González N, Martínez FJ, Ureta C, Alonso S. Protocolo de triage o Recepción, Acogida y Clasificación (RAC) de Enfermería en Urgencias del Hospital Do Salnés. Enferurg.com [Internet] 2005 [Consultat el 8 d’abril de 2015]: [1-11]. Disponible a: http://www.ics.gencat.net/forum/plahivern/documents_suport/5_rac.pdf 35 ANNEX 1 36 KEYWORDS Nurs$ AND triage AND ROL$ PubMed Cerca Keywords: 485 Articles totals Filtre posterior any 2003: 336 Articles Després lectura títols: 19 Articles Després lectura abstracts i resums: 2 passen procés de Lectura Crítica. KEYWORDS Triaje AND enferm* SciELO Cerca Keywords: 20 Articles totals Filtre posterior any 2003: 20 Articles Després lectura títols: 6 Articles Després lectura abstracts i resums: 2 passen procés de Lectura Crítica. 37 KEYWORDS Triaje AND enferm* Dialnet Cerca Keywords: 31 Articles totals Filtre posterior any 2003: 31Articles Després lectura títols: 16 Articles Després lectura abstracts i resums: 2 passen procés de Lectura Crítica. KEYWORDS Nurs* AND triage AND ROL* COCHRANE Cerca Keywords: 13 Articles totals Filtre posterior any 2003: 6 Articles Després lectura títols: 4 Articles Després lectura abstracts i resums: 0 passen procés de Lectura Crítica. 38 KEYWORDS Enfermería AND TRIAJE AND ROL GOOGLE ACADÈMICS Cerca Keywords: 635 Articles totals Filtre posterior any 2003: 557 Articles Després lectura títols: 22 Articles Després lectura abstracts i resums: 2 passen procés de Lectura Crítica. 39 ANNEX 2 40 1.DIALNET. Los sistemas de triaje: los sistemas de saturación de las salas de urgencias REF ESTUDIO Cita abreviada: CuberoAlpízar 2014 Objetivos: Encontrar evidencia sobre los sistemas de clasificación de usuarios en los servicios de urgencias, los profesionales que participan, así como de la capacitación que deben tener para implementarlos, de manera que se agilice la atención de aquellas personas, quienes acuden con patologías que comprometen seriamente su vida. Periodo de búsqueda: 05/199905/2014 Diseño: Se revisó toda aquella evidencia POBLACIÓN INTERVENCIÓN COMPARACIÓN RESULTADOS CONCLUSIÓN Población: Triaje hospitalario Intervención: Aplicar un sistema estructurado de clasificación en contraste con la atención aleatoria por llegada Comparación: Contraste con la atención aleatoria por llegada Nº de estudios y pacientes: De 5000 resultados obtenidos en el proceso de selección de artículos, después de la lectura de título restan 4000. Después de la lectura del resumen restan 100, a los cuales se les aplica el proceso de lectura crítica. Magnitud del efecto: Acerca de la saturación de los servicios de urgencias: es importante mencionar que toda la literatura revisada coincide en que hay saturación en las salas de urgencias a nivel hospitalario, así como en que los sistemas de triaje ofrecen una respuesta a ese problema. Existe una demanda que excede las capacidades de las salas de urgencias a nivel hospitalario, en diferentes latitudes a nivel mundial, un fenómeno que no es nuevo: los servicios de urgencias son un vértice en la pirámide asistencial, en los que son atendidas aquellas personas que vienen de otros niveles así como los que llegan por propia iniciativa, lo cual desemboca en un colapso del servicio. El uso de estos servicios ha aumentado significativamente en los últimos años, sobre todo en los países desarrollados. Los sistemas de triaje responden a un desmedido aumento en la demanda de atención en ciertos horarios de los servicios de urgencias, cuyo fin es ordenar las necesidades reales de asistencia y mejorar los tiempos de espera, ambas medidas de control de la calidad del servicio prestado en estas instancias hospitalarias. Se afirma que el proceso de clasificación de los pacientes que acuden a los servicios de urgencias hospitalarios se ha convertido en una necesidad debido a la gran demanda de atención y a la saturación que, en ocasiones, sufren dichos servicios. Finalmente, tras revisar la saturación en los servicios de urgencias hospitalarios, la saturación de los SUH es un problema global que afecta a millones de pacientes cada día. Sistemas de clasificación : clasificar: categorizar y triar. También se aborda el tema de la evolución histórica de los sistemas de TRIAJE. Existen cinco modelos de triaje en el mundo: escala de triaje australiano(ATS), triaje del Departamento de Urgencias de Canadá (CTAS), sistema de triaje de Manchester (MTS), índice de gravedad de urgencia (ESI) y el modelo de triaje andorrano. Se estructuran a partir de cinco niveles de clasificación y son un instrumento valioso de ayuda a la gestión de la asistencia del servicio de urgencias, el cual colabora en la eficiencia Conclusiones: Los sistemas de triaje se constituyen en la mejor alternativa para dar respuesta a la saturación que existe actualmente en los servicios de urgencias a nivel hospitalario. Se concluye que para obtener el efecto deseado en la aplicación de los sistemas de triaje, deben ser aplicados por personal debidamente entrenado para tal efecto, entre el que se destaca el profesional de enfermería. Se requiere más investigación en cuanto a la efectividad de los sistemas hospitalarios de CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Alta 41 1.DIALNET. Los sistemas de triaje: los sistemas de saturación de las salas de urgencias publicada durante los últimos 15 años, y que incluya observación del personal que los aplica, los tipos de sistema de triage, así como los tiempos de espera antes de la atención y la calidad de la atención brindada al paciente. La estrategia de búsqueda se utilizó para identificar estudios clínicos en diferentes bases de datos como Pubmed, Cochrane library, EBSCO y google académico. del servicio y aporta un orden justo en la asistencia, basado en la urgencia/gravedad de los pacientes Personal que realiza el triaje: existen dos profesionales en salud encargados de la clasificación, los médicos y las enfermeras (consideran que no hay diferencia en la clasificación realizada por el profesional de enfermería y la efectuada por el médico)por otra parte, además hacen hincapié en que muchas de las personas que asisten a estos servicios, actúan por iniciativa propia y con problemas de salud de poca importancia que pudieron ser resueltos en otro nivel de salud. Como parte de la evidencia respecto de la ejecución del triaje, por parte de los profesionales de enfermería entrenada, señala que: Se ha conseguido mejor control del flujo de pacientes en el Servicio de Urgencias, el uso del manual de triage y unidad ambulatoria ha supuesto una unificación de criterios, mayor seguridad en el personal de enfermería que los utiliza y mejor asignación de las prioridades al atender pacientes, se ha incrementado la satisfacción percibida por el paciente y su familia al ser atendido justo cuando llega al Servicio de Urgencias, aparte de que ha disminuido el número de reclamos , este sistema avanzado de jerarquización de necesidades, realizado por los enfermeros de cada entidad de salud, ahorra dinero, pero también amplía las funciones del profesional de las salas de urgencias hospitalarias (SUH), aunque está capacitado para ellos . Tradicionalmente el proceso de triaje es intuitivo, aparte de que se constituye en un elemento de la práctica de enfermería, área desde la que es posible reorganizar las colas y determinar quién debe ser atendido de primero. la conclusión más importante es que la derivación sin visita médica llevada a cabo por el personal de enfermería desde el triaje del SUH es efectiva y segura. Mortalidad y tiempos de espera La saturación en los servicios de urgencias tiene dos componentes más, los tiempos de espera y la mortalidad, elementos acerca de los que concluyen que los tiempos de espera más largos se asocian con un mayor riesgo de muerte a corto plazo; aparte, se refieren a los pacientes que se van sin ser vistos (por los largos tiempos de espera), quienes también tienen un riesgo elevado de sufrir alguna complicación. En los que respecta a este tema también establece un aumento en la mortalidad asociada a mayores tiempos de espera, aunque hay diversas variables que intervienen al respecto. triage, y cómo influye el entrenamiento de las personas que lo aplican. 42 2. Dialnet. Analisis de la efectividad y seguridad de la derivación sin visita médica REF ESTUDIO POBLACIÓN INTERVENCIÓN COMPARACIÓN Cita abreviada: Salmeron 2011 Objetivos: Investigar la efectividad y la seguridad de la derivación sin visita médica desde el triaje del servicio de urgencias hospitalario en base a la evaluación inicial realizada por enfermería acreditada utilizando el Programa de Ayuda al Triaje (PAT) Periodo de búsqueda: 01/03/200928/02/2010 Diseño: Si Población: El Hospital Clínic de Barcelona es un hospital general universitario terciario con una población de referencia cercana a las 550.000 personas de la ciudad de Barcelona. A excepción de la pediatría, que se atiende en el Hospital de Sant Joan de Déu para la misma población de referencia, dispone de todos los servicios para el manejo de las todas las patologías de adultos. Intervención: Se analizaron los resultados del primer año de aplicación del PAT en el SUH del Hospital Clínic de Barcelona, sede Villarroel (SVll), en todas las consultas sometidas a triaje y en las consultas asignadas y derivadas para visita al dispensario de urgencias de la calle Valencia (Sede Valencia, SVa). Comparación: Ns/No aplicable RESULTADOS CONCLUSIONES COMENTARIOS Nº de estudios y pacientes: 102.063 episodios(75.872 pacientes) Magnitud del efecto: De 102.063 consultas en SVll, 64.425 se realizaron cuando la SVa estaba operativa, y a ella se asignaron 3.589 (3,5%) de las que 3.384 (94,3%) realmente acudieron. El nivel V de triaje, la residencia externa a la ciudad de Barcelona y los periodos vacacionales tuvieron valor predictivo independiente para la no consumación de la visita en la SVa. Se dio el alta a 3.270 pacientes (96,6%) de la SVa y 114 (3,4%) necesitaron traslado a otros centros. Los antecedentes de consulta previa en la SVll, la edad más avanzada, día laborable y el nivel V de triaje tuvieron valor predictivo independiente de necesidad de traslado a otros centros. Únicamente 11 de estos traslados (10%) necesitaron ingreso (0,3% del total de las consultas derivadas). No hubo variables predictivas de ingreso hospitalario y ningún paciente falleció. Conclusiones: La derivación sin visita médica llevada a cabo por el personal de enfermería desde el triaje del SUH es efectiva y segura. Especialmente relevante es el hecho de que este resultado se obtiene cuando el criterio de derivación se fundamenta en un sistema objetivo y estructurado de evaluación a la llegada al SUH. Comentarios: No es una revisión sistemática, pero no se podía clasificar de otra manera. CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Media 43 1. Gloogle Acadèmics. ENFERMERA DE RECEPCIÓN ACOGIDA Y CLASIFICACIÓN REF Cita Díaz 2005 ESTUDIO POB INTERVENCIÓN RESULTADOS CONCLUSIONES Objetivos Clarificar el concepto triaje Clarificar el concepto RAC, quien lo realiza y su procedimiento Periodo de búsqueda: No hay Diseño: Artículo descriptivo observacional Població n: El triaje hospitalari o en el Hospital General Universitar io Reina Sofia Intervención: Necesidad de clarificar concepto de triaje Necesidad de clarificar el concepto RAC , quien lo realiza y su procedimiento Comparación: No hay comparación Nº de estudios y pacientes: No Magnitud del efecto: En los hospitales públicos hay un preocupante y constante aumento de demanda de asistencia en los SUH. Ante esta situación, es necesario equilibrar la oferta y la demanda y para ello han utilizado el triaje. Pero triaje ha sido sustituido por el término RAC: recepción, acogida y clasificación, que mejora la calidad y la eficiencia, ordena, clasifica y distribuye, aplica ciertas técnicas básicas, presta aproximación humana y profesional, facilita estabilidad y confort, presta apoyo emocional y ayuda psicológica. Esta actividad es propia de enfermería. En el artículo se utiliza el MTS(que clasifica con 52 motivos diferentes), pero no en función diagnóstica, sino en función de síntomas y signos. Se ha creado y validado una plataforma informática basada en el Sistema Manchester para atenuar la variabilidad interobservador y permitir obtener estadísticas a tiempo real para adecuar los medios a las necesidades reales y los recursos a las desviaciones puntuales. Ventajas para enfermería: pasa a ser parte más activa y fundamental del servicio, puede suponer un obstáculo ,prestigio profesional, conoce a fondo la problemática de la organización de la asistencia en urgencias. Aumenta su implicación en la gestión del servicio y los diagramas son sencillos y coherentes, evita la variabilidad del obsrvador (sin sustituir el juicio clínico), por lo que no es preciso una gran experiencia en urgencias.Desventajas para enfermería: puede ser interpretada a veces como una carga de trabajo añadida, puede suponer más un obstáculo en el circuito del paciente(visto por un médico), dificultades en asumir responsabilidad de clasificación, por parte de médicos hubo ciertas reservas a que la RAC la realizara enfermería, hay situaciones de clasificación que no encajan bien en el diagrama y quejas de usuarios (sobre todo los de patología menos o no urgente) que interpretan clasificación como un obstáculo más antes de ser vistos por un médico. El constante aumento de demanda de asistencia de urgencias y la masificación de los servicios de SUH. Es por ello que se utiliza el triaje. Triaje y RAC son distintos. En el ámbito de las urgencias hospitalarias debe utilizarse el término RAC, que además es competencia de enfermería e implica una relación interpersonal entre usuario y profesional sanitario, en la que deben establecerse conexiones empáticas y éticas. Los sistemas de clasificación de pacientes deben estar validados o como mínimo consensuados en la unidad donde se vayan a implantar. COMENTARI OS Comentarios Artículo descriptivo observacional CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Media 44 2. Google Acadèmics. INFERMERIA DE RAC REF Cita Bello 2007 ESTUDI POBLACIÓ INTERVENCIÓ COMPARACIÓ RESULTATS CONCLUSIONS COMENTARIS Objectius: General: Analitzar la relació entre formació i informació d’infermeria respecte la consolidació del triatge com un rol propi. Específics: -Corroborar el triatge com a rol propi d’infermeria.-Analitzar la relació entre un protocol sistematitzat de triatge i la seguretat i motivació d’infermeria. -Analitzar la relació entre formació i informació versus motivació satisfacció i seguretat de la infermera de triatge -Detectar el grau de formació de les infermeres de triatge. -Detectar el grau d’informació del personal d’infermeria de triatge. Periode de cerca: durant el període des de 1 de desembre de 2006 fins a 31 de gener de 2007. Disseny: Estudi observacional de tipus transversal. Anàlisi descriptiu de les variables i posterior anàlisi multivariant a traves del càlcul de les puntuacions dels qüestionaris. Població: Diplomades d’infermeria que treballin habitualment al servei d’urgències dels hospitals: Hospital Municipal de Badalona, Hospital General de Granollers, l’Hospital General de l’Hospitalet, Hospital de l’Esperit Sant i Corporació Taulí (hospital General)i durant el període des de 1 de desembre de 2006 fins a 31 de gener de 2007. Intervenció: Dues enquestes prèviament validades (una als directius dels centres d’estudi i una altra realitzada als professionals d’infermeria d’urgències segons mostra.) Comparació: Aplicació d’estudi transversal per observar si hi ha una correlació entre formació i informació en el tenir el triatge com un rol propi. Nº de estudis i pacients: 96 enquestes Conclusions: La majoria de les persones enquestades fa més de 4 anys que treballen al SUH, i treballant amb RAC des de fa més de 4 anys. Les condicions laborals són en un 79,2% amb contracte fixa i amb una satisfacció del lloc de treball valorada com a bona i molt bona. Un 99% refereix conèixer les funcions d’infermeria a la RAC. Ens indica que la mostra té un elevat nivell d’expertesa al servei d’urgències i les respostes són donades amb criteri. Aquesta informació concorda amb el fet de què les dues edats més freqüents dels professionals enquestats (40 i 46) sense distinció de sexe. Aquestes dades confirmen les dades observades en la nostra sanitat catalana actual, on el perfil de infermeria és d’edat avançada. A nivell formatiu, s’observa que en general els professionals han fet formació complementària en estudis de postgrau generals (cursos, postgraus, màsters).Pel que fa a la formació específica en RAC, hi ha més del 60% de professionals informats i formats en l’eina de treball i observem la paradoxa de què la formació en RAC està considerada com a bona o molt bona i en canvi l’eina utilitzada està considerada com a bona- regular. Tot i que en un principi els models utilitzats semblen bons teòricament, a la pràctica, s’observa que molts hospitals no l’utilitzen correctament o amb els recursos que aquests demana (per exemple: falta de personal triant, infraestructura incorrecte per realitzar-lo, no revalorització,...).A nivell formatiu també hem observat un punt dèbil que és el coneixement de la cobertura legal, on un 51,1% no coneix quina cobertura legal té la infermeria de RAC.Com ja hem expressat en el marc teòric, s’observa un buit respecte aquest tema, àdhuc per part del Col·legi d’infermeria, al·legant que ha anat més ràpid el procés de instauració de la RAC feta Comentaris: Estudi observacional de tipus transversal. Anàlisi descriptiu de les variables i posterior anàlisi multivariant a traves del càlcul de les puntuacions dels qüestionaris. Aplicació d’estudi transversal per observar si hi ha una correlació entre formació i informació en el tenir el triatge com un rol propi. Magnitud de l’efecte: S’observa que la hipòtesi queda corroborada, en tant que està ben relacionada la formació amb la concepció de la RAC com a rol propi, amb un 54.8% i una Chiquadrat de Pearson de 0.000. QUALITAT DE L’EVIDÈNCIA Qualitat de l’evidència: Alta 45 2. Google Acadèmics. INFERMERIA DE RAC per infermeria que la normativa legal, segurament causat per la pressió assistencial. Un cop creuades les dades ja donades a l’apartat de resultats, hem arribat a la conclusió de què els professionals d’urgències estan a favor de la RAC feta per infermeria (74,7%) així com que és considerat com a rol propi d’infermeria en un 75,3%. Cal destacar que la mostra obtinguda de l’hospital E són els professionals amb menys formació i els qui també tenen menys percepció de què la RAC sigui un rol d’infermeria. Queda així corroborada la nostra hipòtesi de què una bona formació i informació consolida la RAC com a rol propi d’infermeria. 46 1.Pubmed. THE ROLE OF TRIAGE NURSE ORDERING ON MITIGATING OVERCROWDING IN EMERGENCY DEPARTMENTS REF Cita Rowe 2011 ESTUDIO Objetivos: El objetivo fue evaluar la eficacia de la enfermera de triaje, en mitigar el efecto de superpoblación en urgencias. Periodo de búsqueda: 10/2004 - 05/2009 Diseño: Paralelo o agrupados aleatorizados, controlados aleatorios ( ECA), ensayos clínicos controlados (ECC ), prospectivos o estudios de cohortes retrospectivos analíticos , series de tiempo , estudios de casos y controles(C-C),y diseños antes después(B-A). POBLACIÓN Población: Triaje enfermero. INTERVENCIÓN COMPARACIÓN RESULTADOS CONCLUSIONES COMENTARIOS Intervención: La enfermera de triaje y la solicitud de pruebas diagnósticas y pruebas solicitadas en el servicio de urgencias . Comparación: Tablas de evidencia para dar información sobre cada artículo, diseño del estudio, población de estudio, el tratamiento de los grupos y los resultados. Los análisis se centraron en urgencias, LOS (La duración de la estancia), PIA (Valoración inicial del médico) y la proporción de las radiografías ordenadas por las enfermeras de triaje. Nº de estudios y pacientes: De los 14 estudios incluidos, 12 eran publicaciones de revistas. 14-25 era un resumen 26 y uno era una tesis reporte. 27 mayoría de ellos eran de un solo Centro de Estudios de la disfunción eréctil, y uno fue un estudio multicéntrico estudio16 (Tabla 1 ) . Tres eran ECA , uno era un CCT , dos eran estudios de cohortes retrospectivos , tres fueron prospectivos estudios de cohortes , dos eran estudios C -C , y tres eran estudios B -A Magnitud del efecto: Los resultados de los estudios individuales se presentan como las diferencias de medias con intervalos de confianza del 95 % ( IC) para las variables continuas y las razones de riesgo (RR) con un 95 % IC para las variables dicotómicas . El pequeño número de los estudios incluidos en esta revisión impidieron generación estimaciones combinadas para algunos resultados . Los análisis fueron divididos por el diseño del estudio (ECA vs. otros diseños ) , y análisis de subgrupos por lesión estado fractura / sospechosa. Evaluación global de la calidad ( j = 0,66) . Conclusiones: La evidencia respecto a las intervenciones de peticiones de la enfermera de triaje se deriva de un pequeño número de estudios con metodologías de investigación variables y resultados variables presentación de informes. Sin embargo , los solicitados por la enfermera de triaje parecen ser una intervención eficaz para reducir la duración de la estancia en urgencias , especialmente en pacientes con lesiones sospechosas fractura. Además, esta probabilidad de éxito se puede lograr utilizando las enfermeras de triaje. Los estudios futuros deben centrarse en un enfoque más integral en la descripción de los factores contextuales que rodean estas intervenciones y en explorar el efecto de la enfermera de triaje en la petición y en otros indicadores de calidad, además de la superpoblación con la prestación de atención de salud. Comentarios: Rol autónomo de la enfermera de triaje, así como el desarrollo de competencias dentro de éste. CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Alta 47 2. Pubmed. DO KNOWLEDGE AND EXPERIENCE HAVE SPECIFIC ROLES IN TRIAGE DECISION-MAKING REF ESTUDIO POBLACIÓN INTERVENCIÓN COMPARACIÓN RESULTADOS CONCLUSIONES Cita abreviada: Considine 2007 Objetivos: Examinar la independencia de funciones del conocimiento y experiencia fáctica en las decisiones de triaje Periodo de búsqueda: MEDLINE (1966 2005) and CINAHL databases (1982 2005) Diseño: Revisión sistemática Población: Todos los artículos citados en esta revisión fueron trabajos de investigación que examinaron la relación entre las decisiones de triaje y el conocimiento y / o experiencia de las enfermeras de triaje. Intervención: Las decisiones de triaje son fundamentales en la determinación de la trayectoria de la atención de emergencia. La precisión de las decisiones de triaje son de gran influencia en los resultados del paciente . Las decisiones de triaje pueden clasificarse como primaria y decisiones de triaje secundarias. Las decisiones primarias se refieren a la evaluación del triaje, la asignación de una categoría, y la ubicación adecuada para el tratamiento. Las decisiones secundarias se relacionan con el inicio de las intervenciones para agilizar la atención y promover la comodidad. La discusión en este artículo pertenece al triaje en decisiones primarias. Comparación: En el Triaje la toma de decisiones ha sido estudiada desde un número de perspectivas. Nº de estudios y pacientes: Cuatro estudios revisados examinaron el efecto de los hechos con el conocimiento de las decisiones de triaje. Conclusiones: Una premisa de muchos programas de formación de triaje es que la adquisición de conocimiento mejorará las decisiones en éste. Sin embargo, durante muchos programas de formación de triaje, se consigue el conocimiento y la adquisición, mientras que la experiencia sigue siendo relativamente constante en el desarrollo de la formación. Aunque el conocimiento de hechos y conocimientos adquiridos por la experiencia están inextricablemente unidos, el conocimiento de los hechos parece desempeñar un papel más importante en las decisiones de triaje que los años de experiencia en enfermería de emergencias o experiencia de triaje. El conocimiento de los hechos también ha mantenido una influencia clave en las decisiones de triaje con independencia de los métodos de evaluación y la toma de decisiones. poco se sabe sobre el papel específico del conocimiento de los hechos en la toma de decisiones del triaje, y la relación entre las decisiones de triaje y la experiencia no ha sido establecida. La exploración de las funciones específicas de los conocimientos y la experiencia en la toma de decisiones, pueden informar sobre el desarrollo futuro de los programas de formación en triaje y las estrategias de evaluación que pueden mostrar los resultados en la toma de decisiones demostrables. La coherencia de las decisiones ha estudiado el uso de los evaluadores y la fiabilidad intraratio como medidas de resultado. Otros investigadores han examinado las influencias en la toma de decisiones, incluyendo las características de enfermería, la carga de trabajo en el servicio de urgencias, los incentivos financieros, y las poblaciones de pacientes. Cinco de los estudios revisados examinaron el efecto del triaje y la experiencia de la enfermera de triaje en la toma de decisiones. Magnitud del efecto: Ns/No aplicable COMENTARIOS Comentarios: Rol autónomo y toma de decisiones en triaje enfermero. CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Baja 48 1. Scielo. ENFERMERA DE PRÁCTICA AVANZADA PARA EL TRIAGE Y LA CONSULTA FINALISTA EN LOS SERVICIOS DE URGENCIAS. REFERENCIA Cita abreviada: López 2012 ESTUDIO Objetivos: Conocer el estado y la labor de la enfermera de Práctica Avanzada para el triage y la consulta finalista en los servicios de urgencias. Describir la situación sanitaria actual en los servicios de urgencias. Periodo de búsqueda: 2012 Diseño: No descrito. POBLACIÓN Población: Enfermeras en proceso de triaje INTERVENCIÓN Intervención: Tipo observacional COMPARACIÓN Comparación: Ns/No aplicable RESULTADOS Nº de estudios y pacientes: No Magnitud del efecto: Ns/No aplicable CONCLUSIONES COMENTARIOS Conclusiones: La enfermera presenta un amplio enfoque en su asistencia que permite valorar el sufrimiento del paciente, más allá del accidente o de la enfermedad. Así, la urgencia puede complicarse por factores culturales, emocionales o sociales, ya que el sufrimiento incluye aspectos tan importantes como la necesidad de ayuda, el miedo a la enfermedad, el dolor y su somatización. La efectividad de esta aproximación en la atención urgente está siendo muy satisfactoria, especialmente para poblaciones frágiles. Comentarios: No es un tipo de estudio, para analizar en lectura crítica. No cumple los criterios de evidencia de un estudio, pero si para publicar en revista científica como observacional. CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: No clasificable Por todo, la implantación de competencias avanzadas en la práctica enfermera constituye una necesidad para el desarrollo de los servicios de urgencias, triage y consulta, dado el creciente volumen de demandas inadecuadas de atención urgente y la ineludible eficiencia que debe regir en los sistemas sanitarios, especialmente en los públicos. 49 2. Scielo. . EL TRIAJE: HERRAMIENTA FUNDAMENTAL EN URGENCIAS Y EMERGENCIAS. REFERENCIA Cita abreviada: Soler 2010 ESTUDIO POBLACIÓN Objetivos: Describir el término triaje, sus funciones y los distintos sistemas, centrándose en los de más implantación: SET y MTS analizando además el sistema elaborado de Navarra que se integra en la HCI. Población: Los distintos sistemas de triaje, centrándose en: El sistema español de triaje (SET) y el sistema de triaje Manchester (MTS) son los dos sistemas normalizados de mayor implantación en nuestro país, pero analizamos también el sistema de triaje elaborado en Navarra que se integra en la historia clínica informatizada (HCI) y que se utiliza en toda la red pública hospitalaria de Navarra. Describir el personal que lleva a cabo el triaje y los elementos de monitorización de calidad empleados. Periodo de búsqueda: 2010 Diseño: No INTERVENCIÓN Intervención: Descripción de modelos de triaje COMPARACIÓN los Descripción de quien lleva a a cabo el triaje: Dado que el triaje no se fundamenta en diagnósticos y la concordancia interobservador hallada en las diferentes escalas ha resultado muy satisfactoria, el triaje es reivindicado desde sus inicios por enfermería, que consigue muy buenos resultados incluso con escalas de 4 niveles de prioridad. Comparación: Se compara con los distintos sistemas como el: MAT, SET y MTS RESULTADOS Nº de estudios y pacientes: Parcialmente Magnitud del efecto: Los actuales sistemas de triaje deben ser estructurados y basados en escalas de clasificación de cinco niveles. La asignación de dichos niveles debe fundamentarse en decisiones objetivas, apoyarse en algoritmos y sistemas informáticos que automaticen estas decisiones y permitir al mismo tiempo ajustes por parte del profesional que lo realiza. CONCLUSIONES COMENTARIOS Conclusiones: Los profesionales de enfermería han demostrado capacidad para llevara cabo el triaje pero se valora positivamente la participación del médico en las decisiones relativas a los cuadros de mayor relevancia clínica. Comentarios: Artículo descriptivo observacional CALIDAD DE LA EVIDENCIA Calidad de la evidencia: Media El triaje se ha convertido en el sello de identidad del servicio de urgencias hospitalario que lo aplica, siendo además una herramienta objetiva que permite medir, evaluar y mejorar el funcionamiento y el rendimiento de dicho servicio. Hay, sin embargo, sistemas que defienden que debe ser un médico experimentado de urgencias el encargado de realizarlo (sistema donostiarra de triaje). 50