VIII - Universitat de València

VIII o Congreso
Participación y eficacia
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1
Participació i eficàcia
VIIIé Congrés
2
5
Edita:
Federació d’Ensenyament de CCOO del País- Valencià
Pl. Nàpols i Sicília, 5. 46003 València
10
Tel.: (96) 388 21 55. Fax: 388 21 06
www.pv.ccoo.es/ensenyament
Setembre 2008
15
20
25
30
35
40
45
50
ÍNDEX
ÍNDICE
VIII o Congreso
Participación y eficacia
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
3
Participació i eficàcia
VIIIé Congrés
4
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Participación y eficacia
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
5
Participació i eficàcia
VIIIé Congrés
6
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Ponència VIIIé Congrés
Ens proposem millorar l’educació entre uns
marcs cada vegada més interrelacionats i
dependents i amb unes competències
autonòmiques cada vegada majors.
En la Federació d’Ensenyament de CCOO
PV volem continuar sent un sindicat fort que
treballa pels drets laborals dels treballadors i
de les treballadores de l’ensenyament, però
sabem que aqueixos drets estan íntimament
relacionats amb la millora dels sistemes
educatius i d’altres drets de caràcter transversal i també sabem que formem part d’una
confederació en la qual estan enquadrats
totes les treballadores i els treballadors de
tots els sectors i per tant les nostres propostes
i les nostres accions van dirigides a un model
sindical en què la defensa i millora dels drets
laborals estan units a la consecució d’una
societat més justa.
Esta ponencia expresa las propuestas estratégicas, las líneas de acción y los cambios
organizativos que nuestra Federación se
compromete a cumplir ante su afiliación en
los próximos años y, por tanto, no pretende
ser un relato exhaustivo de las cosas que
defendemos en cada sector o cual es la
opinión que tenemos sobre las políticas
educativas, más bien intenta ser el reflejo de
un conjunto de planes de acción para el
futuro, tanto por lo que hace a la acción
sindical, como en todo lo referente a lo
organizativo.
Los congresos son, por definición, tiempos
de reflexión sobre las acciones realizadas
y una serie de propuestas sindicales y
organizativas para los próximos años. Es
tiempo, por tanto, de cambios y renovaciones en nuestros equipos de dirección;
sobre estos equipos recaerá la responsabilidad de llevar adelante los proyectos
aquí expresados, pero ellos no son todo el
sindicato, son la parte que ha de representar y aplicar la acción institucional y
sindical a partir de una afiliación que tiene
un papel crucial y cuya participación es
imprescindible para que mejore la eficacia
y la fuerza de nuestra federación.
Nos proponemos mejorar la educación con
unos marcos cada vez más interrelacionados y dependientes y con unas competencias autonómicas cada vez mayores.
En la Federación de Enseñanza de CCOO PV
queremos continuar siendo un sindicato que
trabaja por los derechos laborales de los
trabajadores y de las trabajadoras de la
enseñanza, pero sabemos que estos derechos
están íntimamente relacionados con la mejora
de los sistemas educativos y con otros derechos de carácter transversal, sabiendo que
formamos parte de una confederación en la
que están encuadradas todas las trabajadoras
y los trabajadores de todos los sectores. Por
lo tanto, nuestras acciones van dirigidas a un
modelo sindical en el cual la defensa y mejora
de los derechos laborales está unida a la
consecución de una sociedad más justa.
Participación y eficacia
eficacia
Els congressos són, per definició, temps de
reflexió sobre les accions realitzades i una
sèrie de propostes sindicals i organitzatives
per als pròxims anys. És temps per tant, de
canvis i renovacions en els nostres equips
de direcció; sobre aquests equips recaurà
la responsabilitat de dur endavant els
projectes ací expressats, però no són tot el
sindicat, són la part del sindicat que ha de
representar i aplicar l’acció institucional i
sindical a partir d’una afiliació que té un
paper cabdal i la participació de la qual és
imprescindible per tal que millore l’eficàcia
i la força de la nostra federació.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Aquesta ponència expressa les propostes
estratègiques, les línies d’acció i els canvis
organitzatius que la nostra Federació davant
de la seua afiliació es compromet a complir
en els propers anys i per tant no pretén ser
un relat exhaustiu de les coses que defensem
en cada sector o quina opinió tenim sobre
les polítiques educatives, més aviat intenta
ser un conjunt de plans d’acció per al futur
tant pel que fa a l’acció sindical com en allò
organitzatiu.
Ponencia VIII o Congreso
7
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
8
Volem també fixar objectius organitzatius
que permeten millorar la participació de
l’afiliació en les nostres propostes sindicals
i l’eficàcia de la nostra organització en durles a terme.
Volem ser més, perquè l’afiliació no solament ens dóna els recursos, sinó que amplia
la base de la nostra representació i millora
la pluralitat d’opinions al si de la nostra
organització.
Però el nostre debat no s’esgota en aquesta
ponència, som una organització sindical
d’ensenyament que federa comunitats
autònomes i per tant també hem de
debatre el paper del sindicat d’ensenyament en el conjunt de l’Estat, coordinació
a la qual hem d’afegir que estem al País
Valencià i en una confederació amb què
debatrem el paper de CCOO en el
territori. Però a més, pel que fa a tot el
conjunt del sindicat a tot l’Estat espanyol
–la Confederació Sindical de CCOO–
debatrem i tindrem l’oportunitat de participar en la construcció de les polítiques
generals del nostre sindicat.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Queremos también fijar objetivos organizativos que permitan mejorar la participación de la afiliación en nuestras propuestas sindicales y la eficacia de nuestra
organización en llevarlos a cabo.
Queremos ser más, porqué la afiliación no
solamente nos da los recursos, sino que
amplia la base de nuestra representación y
mejora la pluralidad de opiniones en el
seno de nuestra organización.
Pero nuestro debate no se agota en esta
ponencia, somos una organización sindical
de enseñanza que se federa en comunidades autónomas y, en consecuencia,
hemos de debatir también el papel del
sindicato de enseñanza en el conjunto del
Estado de manera coordinada, coordinación a la que hemos de añadir nuestra
presencia en el País Valencià situándonos
en una confederación con la que debatimos y continuaremos debatiendo el papel
de CCOO en el territorio. Pero, además,
en todo lo que hace referencia al conjunto del sindicato en todo el Estado
español –la Confederación Sindical de
CCOO– debatiremos y tendremos la
oportunidad de participar en la construcción de las políticas generales de nuestro
sindicato.
El nostre vessant sociopolític es desenvolupa en dues direccions principalment: en
la definició dels nostres objectius sindicals
al si d’una organització confederal i de
classe que engloba tots els sectors laborals
i en la col·laboració amb totes les organitzacions polítiques i socials del nostre entorn.
1.
Posició i intervenció en
l’àmbit social
La posició i intervenció en l’àmbit social
es descriu fent referència a tres grans línies
transversals definides en l’estructura de la
Federació.
a) Dona
Les últimes lleis educatives, LOE i LOU,
juntament amb l’aprovació de la Llei
d’igualtat, l’Estatut de l’empleat públic i la
Llei contra la violència de gènere, marquen
mesures que –malgrat que des de CCOO
les considerem encara insuficients en
alguns aspectes– han de comportar per a
l’organització nous instruments per a
l’impuls i l’exigència envers les administracions per tal de fer efectiu el principi
d’igualtat entre dones i homes.
La Federación de Enseñanza de CCOO PV,
tanto en lo referente a su historia, como por
las exigencias que sobre nosotros proyectan
la afiliación y los trabajadores y las trabajadoras del sector se define como un sindicato sociopolítico. Esta definición se asienta
además en el convencimiento de que los
problemas laborales nunca afectan solamente a las personas que los padecen como
trabajadores, ni son solucionables afrontándolos únicamente de manera separada del
resto de condiciones y derechos sociales.
Nuestra vertiente sociopolítica se desarrolla principalmente en dos direcciones:
en la definición de nuestros objetivos
sindicales dentro de una organización
confederal y de clase, que engloba a todos
los sectores laborales y, además, en la
colaboración con todas las organizaciones
políticas y sociales de nuestro entorno.
1.
Posición e intervención en
el ámbito social
La posición y intervención en el ámbito
social se describe haciendo referencia a
tres grandes líneas transversales definidas
en la estructura de la Federación.
Participación y eficacia
eficacia
La Federació d’Ensenyament de CCOO
PV tant pel que fa a la seua història com
per les exigències que sobre nosaltres
projecten l’afiliació i els treballadors i les
treballadores del sector es defineix com un
sindicat sociopolític. Aquesta definició
s’assenta a més a més en el convenciment
que els problemes laborals mai no afecten
solament les persones que els pateixen com
a treballadores ni són solucionables en
general afrontant-los de manera separada
a la resta de condicions i drets socials.
I. POLÍTICA
SOCIOEDUCATIVA
VIII o Congreso
I. POLÍTICA
SOCIOEDUCATIVA
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
a) Mujer
Las últimas leyes educativas, LOE y LOU,
unidas a la aprobación de la Ley de
Iguadad, el Estatuto del empleado público
y la Ley contra la violencia de género,
marcan medidas que –a pesar que desde
CCOO las consideramos todavía insuficientes en algunos aspectos– suponen para
la organización nuevos instrumentos para
el impulso y la exigencia hacia las administraciones para hacer efectivo el principio
de igualdad entre mujeres y hombres.
9
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
Més enllà de les accions associades a aquests
desenvolupaments legals, les prioritats de la
Federació d’Ensenyament aniran encaminades a aconseguir els objectius següents:
10
— Exigir a l’Administració la constitució
de comissions per a la igualtat en cada
sector i en cada àmbit de negociació.
— Continuar amb les nostres reivindicacions com ara la coeducació, l’educació
dels afectes, la revisió de materials
educatius, l’elaboració i l’aplicació de
plans d’igualtat, la incorporació als
consells escolars de persones destinades a impulsar la igualtat dels sexes
i l’ampliació de drets laborals tant en
la formació com en les condicions de
treball.
— Promoure i facilitar la participació
activa de les dones en l’estructura
interna del sindicat i en els òrgans de
decisió com a part important de la
transformació social que reivindiquem.
b) Medi Ambient
Els principis de limitació en els recursos
energètics i la consciència dels problemes
mediambientals generats pels residus com
ara l’efecte hivernacle, el forat de la capa
d’ozó o les deixalles nuclears han propiciat
que el concepte de sostenibilitat haja passat
a ser una de les línies principals del discurs
polític compromés amb la transformació
dels models de producció, distribució i
gestió de la riquesa.
Aquesta evolució ha dut també que els
treballadors i les treballadores valoren
positivament les empreses que compleixen
els principis de sostenibilitat i la gestió
política que ho propicia.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Más allá de las acciones asociadas a dichos
desarrollos reglamentarios, las prioridades
de la Federación de Enseñanza irán encaminadas a conseguir los siguientes objetivos:
— Exigir a la Administración la constitución de comisiones para la igualdad en
cada sector y en cada ámbito de negociación.
— Continuar con nuestras reivindicaciones como la coeducación, la educación de los afectos, la revisión de los
materiales educativos, la elaboración y
la aplicación de planes de igualdad, la
incorporación a los consejos escolares
de personas destinadas a impulsar la
igualdad de los sexos y la ampliación
de derechos laborales, tanto en la
formación como en las condiciones de
trabajo.
— Promover y facilitar la participación
activa de las mujeres en la estructura
interna del sindicato y en los órganos
de decisión, como parte importante de
la transformación social que reivindicamos.
b) Medio Ambiente
Los principios de limitación en los recursos
energèticos y la conciencia de los problemas mediambientales generados por los
residuos como por ejemplo, el efecto
invernadero, el agujero de la capa de
ozono o las basuras nucleares han propiciado que el concepto de sostenibilidad
haya pasado a ser una de las línias principales del discurso político comprometido
con la transformación de los modelos de
producción, distribución y gestión de la
riqueza.
Esta evolución ha hecho que los trabajadores y las trabajadoras valoren también
positivamente a las empresas que cumplen
los principios de sostenibilidad y la gestión
política que los propicia.
A partir d’aquests principis les accions de
la Federació d’Ensenyament de CCOO PV
seguiran les línies següents:
— Elaboració de propostes i processos que
conduïsquen a la implantació de polítiques favorables a la sostenibilitat i al
medi ambient com ara en les construccions escolars i educatives tant pel que
fa al seu disseny com pel que fa a
l’obtenció i a la gestió de l’energia elèctrica i calorífica i també a les favorables
a la mobilitat sostenible del professorat.
— Difusió d’informació mitjançant els
medis de comunicació del sindicat,
dinamització de la participació social
en aquesta direcció i consecució de
millores mitjançant la negociació
col·lectiva.
— Recerca del protagonisme en els
fòrums on s’elaboren propostes favorables a la sostenibilitat, col·laboració
en la difusió i valoració positiva dels
materials pedagògics corresponents i
presentació de propostes al desenvolupament normatiu educatiu autonòmic perquè a tots els àmbits estiga
present aquesta línia pedagògica.
En nuestro sector, esta preocupación y
valoración es importante por dos motivos:
por la misma participación del profesorado
como ciudadanos y ciudadanas preocupados por el medio ambiente y por su tarea
de educación destinada a las futuras ciudadanas y ciudadanos.
Se entiende por tanto que los trabajadores
y las trabajadoras de la enseñanza y principalmente nuestra afiliación nos demandan
una posición clara a favor de las políticas
que suponen una mejora y una aplicación
real de los criterios de sostenibilidad; así
como una mayor difusión de aquellos
materiales educativos que favorecen y
potencian estos principios.
A partir de estos principios, las acciones de
la Federación de Enseñanza de CCOO PV
seguirán las líneas siguientes:
— Elaboración de propuestas y procesos
que conduzca a la implantación de
políticas favorables a la sostenibilidad
y al medio ambiente, por ejemplo en
las construcciones escolares y educativas, tanto por lo que se refiere a su
diseño, como por lo relacionado a la
obtención y a la gestión de la energía
eléctrica y calorífica. También a todas
las políticas favorables a la mobilidad
sostenible del profesorado.
— Difusión de información a través de los
medios de comunicación del sindicato,
dinamización de la participación social
en esa dirección y la consecución de
mejoras mediante la negociación
colectiva.
— Búsqueda del protagonismo en los
diversos foros donde se elaboran propuestas favorables hacia la sostenibilidad, colaboración en la difusión y
valoración positiva de los materiales
pedagógicos correspondientes y presentación de propuestas dirigidas al
desarrollo normativo educativo autonómico, para que en todos los ámbitos
esté presente esta línea pedagógica.
Participación y eficacia
eficacia
S’entén per tant que els treballadors i les
treballadores de l’ensenyament i principalment la nostra afiliació ens demanen una
posició clara a favor de les polítiques que
comporten millora i aplicació dels criteris
de sostenibilitat i a més implicació i difusió
dels materials educatius que afavoreixen i
potencien aquests principis.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
En el nostre sector, aquesta preocupació i
valoració és important per dos motius: per
la mateixa participació del professorat com
a ciutadanes i ciutadans preocupats pel medi
ambient i per la seua tasca d’educació destinada a les futures ciutadanes i ciutadans.
11
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
c) Política lingüística
La contínua utilització amb interessos
electorals i partidistes per part del Partit
Popular del País Valencià de la identitat i
de l’ús de la llengua ens han dut a una
situació social caracteritzada per la paralització de la política lingüística del Govern valencià i la forta polarització i crispació social envers els pronunciaments
científics i acadèmics.
El sector de l’ensenyament és excepcional
respecte a aquest context atés que els
professionals que desenvolupen el seu
treball parteixen d’una formació acadèmica
que els situa més enllà d’aquesta crispació
supèrflua però no deixa de patir algunes de
les pitjors conseqüències com són la deficient inversió en formació del professorat,
la tímida implantació de línies educatives
que garantisquen la docència en valencià,
les desigualtats de la formació del professorat i l’accés a l’ensenyament en
valencià als diversos sectors i nivells
educatius, la mala definició de la titulació
de català a les EOI, els problemes jurídics
de la denominació de la llengua pròpia en
les oposicions docents i en altres àmbits
educatius i la mala gestió dels drets laborals
del col·lectiu de treballadores i treballadors
del sector pel que fa a incentius, catalogació i formació lingüística. Aquesta
situació, en definitiva, pot qualificar-se de
deixadesa amenaçant pel que fa a la
crispació i a les dificultats que troba
qualsevol persona implicada en l’àmbit
educatiu que pretén millorar la difusió i l’ús
del valencià.
La Federació d’Ensenyament de CCOO
PV defineix la seua política lingüística a
partir de les línies estratègiques següents:
— Afavorir l’ús del català en les pròpies
publicacions i medis de comunicació.
12
— Exigir i proposar polítiques de formació
del professorat que permeten la millora
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
c) Política lingüística
La continua utilización con intereses electorales y partidistas por parte del Partido
Popular del País Valencià sobre la identidad
y el uso de la lengua nos han llevado a una
situación social caracterizada por la paralización de la política lingüística del Gobierno Valenciano y la fuerte polarización
y crispación social hacia los pronunciamientos científicos i académicos.
El sector de la enseñanza es excepcional
respecto a este contexto, ya que los
profesionales que desarrollan su trabajo
parten de una formación académica que los
sitúa más allá de esta crispación superflua,
pero no deja de padecer algunas de las
peores consecuencias, como son: la
deficiente inversión en formación del
profesorado, la tímida implantación de
líneas educativas que garanticen la
docencia en valencià, las desigualdades de
la formación del profesorado i el acceso a
la enseñanza en valencià en los diversos
sectores i niveles educativos, la mala
definición de la titulación de català en las
EOI, los problemas jurídicos de la denominación de la lengua propia en las
oposiciones docentes y en otros ámbitos
educativos, además de la mala gestión de
los derechos laborales del colectivo de
trabajadoras y trabajadores del sector en lo
que se refiere a incentivos, catalogación y
formación lingüística. Esta situación puede
calificarse, en definitiva, de dejadez amenazante por la crispación y dificultades que
encuentra cualquier persona implicada en
el ámbito educativo que pretenda mejorar
la difusión y el uso del valencià.
La Federació d’Ensenyament de CCOO
PV define su política lingüística a partir de
las líneas estratégicas siguientes:
— Favorecer el uso del català en sus propias publicaciones y en los medios de
comunicación.
— Exigir y proponer políticas de formación del profesorado que permitan la
—
—
— En l’àmbit universitari, establiment d’un
reglament de l’ús de les llengües que
permeta la convivència de les llengües,
especialment de les més emprades en
la docència: el català, l’anglés i el
castellà; en el sentit de facilitar l’accés
a l’ensenyament en aquestes tres llengües a l’alumnat i d’afavorir particularment la difusió i l’ús del valencià.
2.
Posició i intervenció en
l’àmbit educatiu
L’existència d’una clara dicotomia entre el
Govern central i l’autonòmic determina la
política en matèria educativa i, a l’igual que
moltes altres polítiques autonòmiques, és
emprada pel govern d’aquest País com a
objecte de controvèrsia i d’atac contra el
Govern central. A partir d’aquesta premissa
i mentre dure l’escenari polític actual no
sembla possible coincidir amb el govern
del partit popular en el desenvolupament
de la LOE o altres desenvolupaments
autonòmics de lleis educatives o sobre
—
—
—
—
—
mejora de la eficacia y la calidad de la
enseñanza en valencià en todos los
ámbitos y niveles educativos.
La defensa de los derechos laborales de
los trabajadores y de las trabajadoras
conjuntamente con la defensa de los
derechos lingüísticos de las ciudadanas
y ciudadanos.
La exigencia frente a las empresas y al
gobierno autonómico con el fin de que
abandonen políticas de crispación y
menosprecio hacia la lengua propia.
La valoración del multilingüismo como
la característica fundamental del ámbito educativo en la sociedad valenciana actual que permita superar la
dicotomía castellano/català sin olvidar
la necesidad de discriminación positiva
de nuestra lengua.
Aumento de líneas para la realización
de programas lingüísticos en valencià
en todos los centros sostenidos con
fondos públicos.
En el ámbito universitario, establecimiento de un reglamento del uso de las
lenguas que permita la convivencia de
las mismas, especialmente de las más
empleadas en la docencia: el català, el
inglés y el castellano; en el sentido de
facilitar el acceso a la enseñanza en
estas tres lenguas al alumnado y de
favorecer particularmente la difusión y
el uso del valencià.
Participación y eficacia
eficacia
—
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
—
de l’eficàcia i la qualitat de l’ensenyament en valencià en tots els àmbits i
nivells educatius.
La defensa dels drets laborals dels
treballadors i de les treballadores conjuntament amb la defensa dels drets
lingüístics de les ciutadanes i dels ciutadans.
L’exigència enfront de les empreses i
del govern autonòmic de l’abandonament de polítiques de crispació i menyspreu envers la llengua pròpia.
La valoració del multilingüisme com la
característica fonamental de l’àmbit
educatiu a la societat valenciana actual
que permeta superar la dicotomia
castellà/català sense oblidar la necessitat de discriminació positiva de la
nostra llengua.
Augment de línies de programes lingüístics en valencià en tots els centres
sostinguts amb fons públics.
2. Posición y intervención en
el ámbito educativo
La existencia de una clara dicotomía entre
el Gobierno central y el autonómico
determina la política en materia educativa
y, al igual que muchas otras políticas
autonómicas, es empleada por el gobierno
de este País como objecto de controversia
i de ataque contra el gobierno central. A
partir de esta premisa y mientras dure el
escenario político actual no parece posible
coincidir con el gobierno del partido
popular en el desarrollo de la LOE o en
otros desarrollos autonómicos de leyes
13
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
serveis socioeducatius.
14
El cas del projecte de Llei valenciana
d’educació sembla una oportunitat única
per intervindre en la política educativa
autonòmica, atés que la LOE és una llei
oberta pel que fa a aquest àmbit; però
aquest caràcter de llei marc serà emprat pel
govern del partit popular al País Valencià
per retornar a la filosofia pedagògica de la
LOCE si es mantenen en la direcció
política que estan seguint en els desenvolupaments normatius prescrits per
aquesta LOE. La situació actual implica
així en la pràctica, una negativa al diàleg
de l’actual govern autonòmic en aquests
temes i la impossibilitat de treballar en la
recerca d’un text conjunt o millorat a partir
de la negociació i per tant, el nostre esforç
sindical s’adreçarà a elaborar un text alternatiu que possibilite fer palés al professorat
i a la societat valenciana allò que d’inacceptable tinga la proposta del partit popular i aglutinar al seu voltant el moviment
professional, sindical i social que surgisca
per contrarestar-la.
La mateixa cosa esdevé amb el capítol
dedicat en la LOE a l’educació infantil de
0 a 3 anys. Tot i saber que al País Valencià
manca una xarxa pública –ni que siga de
mínim abast– de llocs escolars, l’Administració educativa ha deixat ben clar que
no pensa complir allò que la Llei orgànica
diu: l’obligació de l’Administració de
promoure una oferta suficient de places
publiques; contràriament a aquesta norma,
defensen la subvenció indirecta mitjançant
el xec escolar i promouen així a la privatització i desregularització del sector.
Aquesta voluntat política solament es
podrà tòrcer amb l’oposició social directa
al carrer i sindicalment hem de comptar a
més amb el fet que pel seu caràcter social
i educatiu aquesta reivindicació ha de ferla seua la Confederació Sindical de
CCOO PV. En conseqüència, els esforços
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
educativas o sobre servicios socioeducativos.
El caso del proyecto de Ley Valenciana de
Educación parece una oportunidad única
para intervenir en la política educativa
autonómica, atendiendo que la LOE es una
ley abierta en todo lo referente a este
ámbito; pero este carácter de ley marco
será empleado por el gobierno del partido
popular en el País Valencià para retornar
a la filosofía pedagógica de la LOCE si se
mantiene en la dirección política que están
siguiendo en los desarrollos normativos
prescritos por esta LOE. La situación
actual implica así en la práctica, una
negativa al diálogo del actual gobierno
autonómico en estos temas y la imposibilidad de trabajar en la búsqueda de un
texto conjunto o mejorado a partir de la
negociación y nuestro esfuerzo sindical en
consecuencia, se dirigirá a elaborar un
texto alternativo que posibilite hacer patente al profesorado y a la sociedad valenciana todo lo que de inaceptable tenga la
propuesta del Partido Popular y aglutinar
a su alrededor al movimiento profesional,
sindical y social que surja para contrarrestarla.
Igualmente ocurre con el capítulo dedicado en la LOE a la educación infantil de
0 a 3 años. Partiendo de que el País
Valencià adolece de una red pública –ni
siquiera de mínimo alcance– de puestos
escolares, la Administración educativa ha
dejado bien claro que no piensa cumplir
todo lo que la Ley orgánica dice: la obligación de la Administración de promover
una oferta suficiente de plazas públicas;
contrariamente a esta norma, defienden la
subvención indirecta mediante el cheque
escolar promoviendo así la privatización y
desregularización del sector. Esta voluntad
política solamente se podrá corregir con la
oposición social directa en la calle y sindicalmente hemos de contar también que,
dado su carácter social i educativo, esta
reivindicación ha de hacerla suya la
Confederación Sindical de CCOO PV. En
En l’àmbit de l’ensenyament superior cal
assenyalar l’absència de política universitària en el quefer del Govern de la
Generalitat. L’asfíxia financera a la qual
s’han vist sotmeses les universitats públiques per l’incompliment sistemàtic del
Consell del seu propi pla de finançament,
l’absència d’un lideratge per identificar els
problemes del sistema i ajudar a solucionar-los així com la mancança de qualsevol projecte per aquest àmbit educatiu
ens duu a haver de denunciar la greu
situació per la qual travessa aquest servei
públic i a confrontar l’actual govern autonòmic per exigir la rectificació de la seua
política i la identificació d’un model
universitari propi.
Més enllà d’aquest llistat de temes
destacats i amb vista a futurs reptes i a la
nostra pròpia organització cal crear un
espai de debat propi sobre política
educativa que implique les tres seccions
federals –ensenyament públic, privat i
consecuencia, los esfuerzos de esta Federación irán encaminados a conseguir este
compromiso de la estructura confederal del
sindicato y a dinamizar las movilizaciones
que puedan llevar a conseguir una red
pública capaz de vertebrar todo el territorio y la sociedad del País Valencià.
En lo que hace referencia al desarrollo de
la formación profesional cabe destacar que
el modelo implantado es el definido en la
LOGSE y por lo tanto no está abierto el
debate en este momento ni sobre su concepto ni sobre su modelo, pero sí su implantación en nuestro territorio atendiendo
las necesidades de nuestro tejido industrial
y el desarrollo de nuevas formas de producción y profesionalización. El profundo
alcance de las decisiones que se tomen en
este ámbito y su relación con todos los
sectores productivos hacen imprescindible
la implicación de la Confederación Sindical y la creación de comisiones mixtas
formadas por la Federació d’Ensenyament
y la Confederación.
En el ámbito de la enseñanza superior cabe
señalar la ausencia de una política universitaria en el quehacer del Gobierno de la
Generalitat. La asfixia financiera en la cual
se han visto sometidas las universidades
públicas por el incumplimiento sistemático
del Consell y de su propio plan de financiación, la ausencia de un liderazgo para
identificar los problemas del sistema y
ayudar a solucionarlos; asi como la ausencia de cualquier proyecto para esta ámbito
educativo nos lleva a tener que denunciar
la grave situación por la que atraviesa este
servicio público y a confron-tarnos con el
actual gobierno autonómico para exigir la
rectificación de su política y la identificación de un modelo universitario propio.
Aparte de este listado de temas destacados
y con vistas a futuros retos y a nuestra
propia organización se debe crear un
espacio de debate propio sobre política
educativa que implique a las tres secciones
federales –enseñanza pública, privada y
Participación y eficacia
eficacia
Pel que fa al desenvolupament de la formació professional cal destacar que el
model implantat és el definit en la LOGSE
i per tant no està obert el debat en aquest
moment sobre el seu concepte ni el model,
però sí la seua implantació en el nostre
territori atenent les necessitats del nostre
teixit industrial i el desenvolupament de
noves formes de producció i professionalització. L’ampli abast de les decisions
que es prenguen en aquest àmbit i la seua
relació amb tots els sectors productius fan
imprescindible la implicació de la Confederació Sindical i la creació de comissions mixtes formades per la Federació
d’Ensenyament i la Confederació.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
d’aquesta Federació aniran encaminats a
aconseguir aquest compromís de l’estructura confederal del sindicat i dinamitzar les
mobilitzacions que puguen dur a aconseguir una xarxa pública capaç de vertebrar tot el territori i la societat del País
Valencià.
15
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
universitat– per tal d’avaluar i de decidir les
estratègies que es puguen plantejar en
aquest àmbit.
16
3.
Interaccions amb altres
organitzacions
El nostre caràcter de sindicat sociopolític
condueix al fet que la nostra presència
institucional i les nostres relacions amb
altres, estan marcades per una manera de
veure i concebre la societat.
Des que es varen constituir els consells
escolars, tan autonòmics com municipals,
hem estat presents i actius, com a representants del professorat i també com a
representants de tota la classe treballadora
i aquesta ha sigut la nostra manera d’incidir
en les polítiques educatives, tan autonòmiques com municipals.
La presència en el Consell Escolar Valencià
i les línies d’actuació al seu si estan marcades per les decisions que la Federació va
prenent en aquesta àrea; però la presència
i la defensa de les postures d’aquest sindicat
en els consells escolars municipals (CEM),
pel fet de ser un gran col·lectiu de gent,
està més dispersa. Per tant i per tal de
coordinar la nostra presència als CEM cal:
— Confeccionar una base de dades dels
representants als CEM, tant dels que
ho són per la Federació d’Ensenyament
com dels que ho són per la Confederació.
— Recollir en un document tots els temes
que habitualment es tracten als CEM
al llarg d’un curs acadèmic, seqüencialitzat per trimestres.
— Coordinar tots els membres i totes les
membres dels CEM mitjançant una
persona que siga contacte de cadascun
dels municipis on hi haja aquest òrgan
democràtic.
— Organitzar reunions del format que es
considere adient –trobada, reunió,
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
universidad– con el fin de evaluar y de
decidir las estrategias que se puedan plantear en este ámbito.
3.
Interacciones con otras
organizaciones
Nuestro carácter de sindicato sociopolítico
conduce al hecho de que nuestra presencia
institucional y nuestras relaciones con
otros, están marcadas por una manera de
ver y de concebir la sociedad.
Desde que se constituyeron los consejos
escolares, tanto autonòmicos como municipales, hemos estado presentes y activos,
como representantes del profesorado y
también como representantes de toda la clase
trabajadora y ésta ha sido nuestra manera de
incidir en las políticas educativas, tanto
autonómicas como municipales.
La presencia en el Consell Escolar Valencià y
las líneas de actuación en su seno están marcadas por las decisiones que la Federación va
tomando en este área; pero la presencia y la
defensa de las posturas de este sindicato en los
consejos escolares muni-cipales (CEMs),
derivado del hecho de ser un gran y variado
colectivo de gente, es más dispersa. Por lo
tanto, y con el fin de coordinar nuestra presencia en los CEMs es necesario:
— Confeccionar una base de datos de los
representantes en los CEMs, tanto de
los que lo son por la Federació d’Ensenyament como de los que lo son por
la Confederación.
— Recoger en un documento todos los
temas que habitualmente se tratan en
los CEMs a lo largo de un curso académico, secuencializado por trimestres.
— Coordinar a todos los miembros y
todas las miembros de los CEMs
mediante una persona que sea el contacto de cada uno de los municipios
donde exista este órgano democrático.
— Organizar reuniones con el formato
que se considere adecuado –encuentro,
En l’àmbit universitari, la representació del
sindicat als consells socials ha de servir per
transmetre l’opinió de CCOO en aquest
òrgan de participació social de les universitats públiques i per incidir en una gestió
d’aquestes institucions enfocada cap a una
millor prestació del servei públic. Per tal
d’assolir aquests objectius cal:
Pel que fa a la formació que oferim als
docents val a dir que ve tenyida del model
de societat que volem, tal i com ha quedat
palés cada tardor i cada primavera en les
nostres activitats de reflexió i debat i
també amb els grups que porten a terme
projectes formatius.
Aquests grups han estat funcionant sota
diverses iniciatives com els grups Mestre
Ripoll i altres i a partir d’ara ens proposem
a més a més:
— Potenciar grups de formació que puguen portar a terme la modalitat de
formació en centres i poder utilitzar
aquest instrument com a altaveu del
nostre projecte.
— Col·laborar i compartir accions formatives amb agents socials, institucions o
fundacions de l’àmbit educatiu que
s’hagen manifestat per les seues posi-
reunión, jornada o de otro tipo– con
todos los consejeros con el fin de favorecer el conocimiento y la coordinación, así como fomentar la formación.
En el ámbito universitario, la representación del sindicato en los consejos sociales
debe servir para transmitir la opinión de
CCOO en este órgano de participación
social de les universidades públicas y para
incidir en una gestión de estas instituciones
enfocándola hacia una mejor prestación
del servicio público. Con el fin de alcanzar
estos objectivos se ha de:
— Realizar una reunión anual entre los
consejeros sociales y los representantes
de las secciones sindicales.
— Formar a los consejeros en los temas
más frecuentes reflejados en los órdenes del día del órgano en cuestión.
— Establecer sistemas de coordinación
entre los consejeros y la sección sindical de la universidad en la cual ejercen
su representación.
En lo que hace referencia a la formación
que ofrecemos a los docentes hemos de
decir que está y ha de estar impregnada
desde el modelo de sociedad que queremos, tal i como ha quedado patente cada
otoño y cada primavera en nuestras actividades de reflexión y debate y también con
los grupos que llevan a cabo proyectos
formativos.
Participación y eficacia
eficacia
— Dur a terme una reunió anual entre
consellers socials i representants de les
seccions sindicals.
— Formar els consellers en els temes més
freqüents en les ordres del dia de l’òrgan corresponent.
— Establir sistemes de coordinació entre
els consellers i la secció sindical de la
universitat en la qual exerceixen la seua
representació
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
jornada o altre– amb tots els consellers
per tal d’afavorir la coneixença i la
coordinació així com fomentar la
formació.
Estos grupos han estado funcionando bajo
diversas iniciativas, como los grupos Mestre Ripoll y otros y a partir de ahora nos
proponemos además:
— Potenciar grupos de formación que
puedan llevar a cabo la modalidad de
formación en centros y poder utilizar
este instrumento como altavoz de
nuestro proyecto.
— Colaborar y compartir acciones formativas con agentes sociales, instituciones
o fundaciones del ámbito educativo
que se hayan manifestado por sus posi-
17
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
cions progressistes en el camp educatiu
i molt especialment amb les fundacions
del mateix sindicat.
En aquest àmbit socioeducatiu destaquen,
a més per representar una part important
de la comunitat educativa, les AMPES amb
les quals la nostra relació ha de ser acurada,
respectuosa i al mateix temps efectiva. En
àmbit institucional, les principals associacions amb les quals compartim projecte
socioeducatiu estan representades per la
Confederació “Gonçal Anaya”. Respecte a
aquestes associacions per la nostra banda
cal:
— Tindre cura de les relacions institucionals amb aquesta organització
— Establir línies d’acció conjuntes amb
vista a la futura Llei valenciana d’educació i altres desenvolupaments legals
autonòmics de caire educatiu o amb
repercussions en el sector
— Buscar el seu suport i complicitat en
totes aquelles qüestions de marcat
caràcter confederal
La nostra incidència en la política socioeducativa valenciana també té un altre
vessant marcat per la interacció i les propostes que puguem traslladar a les Corts
Valencianes. Per això, les nostres relacions
amb els grups parlamentaris és fonamental
–sobretot amb aquells que tinguen objectius comuns o amb els qui puguem fer front
comú– i estaran dirigides prioritàriament a
aconseguir que els partits progressistes
canalitzen les nostres propostes al parlament.
És per això que caldrà:
— Seguir els contactes amb els partits
progressistes de l’arc parlamentari.
18
— Fer-los arribar les nostres propostes
amb vista a la tramitació de la Llei
valenciana d’educació, o de qualsevol
altra iniciativa.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
ciones progresistas en el campo educativo y muy especialmente con las fundaciones del mismo sindicato.
En este ámbito socioeducativo destacan,
además de que representan a una parte
importante de la comunidad educativa, las
AMPAS con las que nuestra relación ha de
ser cuidada, respetuosa y al mismo tiempo
efectiva. En el ámbito institucional, las
principales asociaciones con las cuales
compartimos proyecto socioeducativo
están representadas por la Confederación
“Gonçal Anaya”. Respecto a estas asociaciones por nuestra parte se ha de:
— Cuidar con esmero las relaciones institucionales con ellas.
— Establecer líneas de acción conjuntas
con vista a la futura Llei Valenciana
d’Educació y otros desarrollos legales
autonómicos de carácter educativo o
con repercusiones en el sector.
— Buscar su apoyo y complicidad en
todas aquellas cuestiones de marcado
carácter confederal.
Nuestra incidencia en la política socioeducativa valenciana también tiene otra
variante que viene marcada por interacción
y las propuestas que podamos trasladar a
las Cortes Valencianas. Por ello, nuestras
relaciones con los grupos parlamentarios
son fundamentales –sobre todo con
aquellos que tengan objetivos coincidentes
o con los que podamos hacer frente
común– y estarán dirigidas prioritariamente a conseguir que los partidos progresistas canalicen nuestras propuestas al
parlamento.
Por ello es necesario:
— Continuar los contactos con los partidos progresistas del arco parlamentario.
— Hacerles llegar nuestras propuestas con
vista a la tramitación de la Llei Valenciana d’Educació, o de cualquier otra
iniciativa.
També hem iniciat la tasca d’atendre nous
col·lectius que seran treballadors i treballadores en un futur, els estudiants i els que
es troben en situació d’atur. Les experiències en aquests darrers anys han sigut
molt positives i la informació, els serveis i
el seguiment de l’afiliació han sigut claus
en aquesta atenció a les persones que aviat
renovaran la nostra base afiliativa.
Organitzar i coordinar l’acció sindical, fixar
els límits de la nostra activitat, avaluar les
accions fetes, potenciar sindicalment
reivindicacions que milloren la formació
professional dels treballadors i de les
treballadores de l’ensenyament, les seues
condicions de vida, la prevenció en salut
laboral i la conciliació, són qüestions que
juntament amb les tradicionals de salari i
jornada, cada vegada són més demanades.
Durante estos últimos años desde la
Federació d’Ensenyament de CCOO PV
hemos ido constatando las modificaciones
importantes que se están produciendo en
todo lo referente a aquellos grandes sectores laborales de la enseñanza, de manera
que nuevas figuras profesionales se han ido
incorporando al sector público, también se
amplian los servicios dedicados a la
infancia y a la juventud y a la atención a
las personas con discapacidad o menores,
servicios que tienen convenios regulados
en el caso del País Valencià, pero que
sufren importantes dificultades financieras
a causa de su dependencia, en muchos
casos, derivadas de las subvenciones
públicas. Esta evolución impulsa al sindicato a ampliar sus esfuerzos, sin desatender
a los sectores tradicionales, para destinar
recursos a estos sectores que están en el
entorno educativo; trabajar para regularlos,
negociar convenios colectivos dignos y
tratar de darles un carácter público.
También hemos iniciado la tarea de atender nuevos colectivos que serán trabajadores y trabajadoras en un futuro, los estudiantes y los que se encuentran en
situación de paro. Las experiencias en estos
últimos años han sido muy positivas y la
información, los servicios y el seguimiento
de la afiliación han sido claves en esta
antención a las personas que muy pronto
renovarán nuestra base afiliativa.
Organizar y coordinar la acción sindical,
fijar los límites de nuestra actividad, evaluar
las acciones hechas, potenciar sindicalmente
reivindicaciones que mejoren la formación
profesional de los trabajadores y de las
trabajadoras de la enseñanza, sus condiciones de vida, la prevención en salud
laboral y la conciliación, son cuestiones que
junto a las tradicionales de salario y jornada,
cada vez son más demandadas.
Participación y eficacia
eficacia
Durant aquests darrers anys des de la
Federació d’Ensenyament de CCOO PV
hem anant constatant les modificacions
importants que s’estan produint en allò que
han sigut els grans sectors laborals de
l’ensenyament de manera que noves figures
professionals s’han anant incorporant al
sector públic, també s’amplien els serveis
dedicats a la infantesa i a la joventut i a
l’atenció de discapacitats o menors, serveis
que tenen convenis regulats en el cas del
País Valencià, però que han de travessar
importants dificultats financeres a causa de
la seua dependència, en molts casos, de
subvencions públiques. Aquesta evolució
impulsa el sindicat a ampliar els seus
esforços, sense desatendre els sectors
tradicionals, per destinar recursos a aquests
sectors que estan en l’entorn educatiu;
treballar per regular-los, negociar convenis
col·lectius dignes i tractar de donar-los un
caràcter públic.
II. ACCIÓN SINDICAL Y
NEGOCIACIÓN COLECTIVA
VIII o Congreso
II. ACCIÓ SINDICAL I
NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
19
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
20
Aquests temes, a l’igual que la necessitat de
reflexionar i millorar la nostra organització
interna i la manera d’afrontar les eleccions
sindicals formen part d’allò que anomenem
acció sindical, les principals directius de la
qual es descriuen en aquest apartat.
1.
Atenció als futurs treballadors i treballadores
La realitat del sector educatiu ens mostra
la seua escassa sindicalització i deixant de
banda els possibles diagnòstics de les
causes d’aquesta situació caldrà, pel que fa
als nous treballadors i noves treballadores
de l’ensenyament, dissenyar un treball
específic dirigit a ajudar-los a visualitzar
que el nostre sindicat treballa per l’ensenyament i els seus professionals en tots
els seus sectors d’atenció.
Ser el referent sindical dels nous docents
que enceten la seua vida laboral als nostres
centres educatius ha de ser un objectiu
prioritari de la nostra organització en
aquest període. Aquesta tasca cal encetarla a les universitats valencianes, tant públiques com privades, per fer possible una
primera presa de contacte de l’alumnat,
susceptible de dedicar-se a la docència, i
aconseguir –mitjançant l’oferta d’informació, de formació, de serveis i d’assessorament laboral– que CCOO PV siga el
sindicat al qual es dirigisquen una vegada
finalitzats els seus estudis universitaris.
També es desenvoluparà aquesta proposta
en els cicles formatius de grau mitjà o
superior relacionats amb la nostra Federació.
En tots aquests casos, una vegada encetada
la relació amb les entitats abans esmentades el seguiment que fem d’aquest
col·lectiu ha de ser el més àgil possible i
per tal d’atreure nous afiliats i afiliades, la
formació serà l’instrument fonamental
sense deixar de banda altres com ara la
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Estos temas, al igual que la necesidad de
reflexionar y mejorar nuestra organización
interna y la manera de afrontar las elecciones sindicales, forman parte de todo eso
que llamamos acción sindical, cuyas principales directrices se describen en este
apartado.
1.
Atención a los futuros
trabajadores y trabajadoras
La realidad del sector educativo nos
muestra su escasa sindicalización y dejando
de lado los posibles diagnósticos de las
causas de esta situación es necesario, en lo
referente a los nuevos trabajadores y nuevas trabajadoras de la enseñanza, diseñar
un trabajo específico dirigido a ayudarlos
a visualizar que nuestro sindicato trabaja
para la enseñaza y sus profesionales en
todos sus sectores de atención.
Ser el referente sindical de los nuevos
docentes que inician su vida laboral en
nuestros centros educativos ha de ser un
objetivo prioritario de nuestra organización es este período. Esta tarea se ha de
iniciar en las universidades valencianas,
tanto públicas como privadas, para hacer
posible una primera toma de contacto con
el alumnado susceptible de dedicarse a la
docencia, y conseguir –a través de la oferta
de información, de formación, de servicios
y de asesoramiento laboral– que CCOO
PV sea el sindicato al que se dirijan una
vez finalizados sus estudios universitarios.
También se desarrollará esta propuesta en
los ciclos formativos de grado medio o
superior relacionados con nuestra Federación.
En todos estos casos, una vez iniciada la
relación con las entidades antes mencionadas, el seguimiento que realizamos de
este colectivo ha ser lo más ágil posible y
con el fin de atraer nuevos afiliados y
afiliadas, la formación será el instrumento
fundamental sin dejar de lado otros, como
En la mesura que aquestes persones
s’incorporen a un lloc de treball docent la
seua atenció, en allò que siga específic de
cada sector, és durà a terme mitjançant
llistes de distribució de correu electrònic
de manera diferenciada per a cada
col·lectiu.
— Inserció en universitats, públiques i
privades, per contactar amb l’alumnat
dels últims cursos d’aquelles especialitats amb un futur laboral relacionat
amb la nostra Federació.
— Utilització de la formació com a instrument fonamental d’enllaç amb els nous
professionals
— Relació, informació i assessorament,
durant un any, de forma gratuïta via en
línia.
— Establiment de grups diferenciats,
d’acord amb els seus interessos, per
enviar informació.
— Oferta de serveis i d’altres actuacions
del sindicat
— Fer-los partícips del treball del sindicat
en altres àmbits de la societat.
— Consolidació i foment de la figura del
simpatitzant amb una relació de proximitat amb la nostra organització basada en la distribució d’informació
específica al llarg d’un determinat període de temps
la utilización de las nuevas tecnologías
para informarles de todo aquello que les
pueda ser interesante: bolsas de trabajo,
oposiciones, cursos de formación para
parados y un servicio en línea de asesoramiento de dudas.
En la medida que estas personas se
incorporan a un puesto de trabajo docente
su atención, en aquello que sea específico
para cada sector, se realizará mediante
listas de distribución de correo electrónico
de manera deferenciada para cada colectivo.
Las propuestas a desarrollar en este área
pasan por tanto por las siguientes actuaciones:
— Inserción en universidades, públicas y
privadas, para contactar con el alumnado de los últimos cursos de aquellas
especialidades con un futuro laboral
relacionado con nuestra Federación.
— Utilización de la formación como un
instrument fundamental de enlace con
los nuevos profesionales.
— Relación, información y asesoramiento,
durante un año de forma gratuita vía
en línea.
— Establecimiento de grupos diferenciados, de acuerdo con sus intereses,
para enviar información.
— Oferta de servicios y otras actuaciones
del sindicato.
— Hecerlos partícipes del trabajo del
sindicato en otros ámbitos de la sociedad.
— Consolidación y fomento de la figura
del simpatizante a través de una relación de proximidad con nuestra organización, basada en la distribución de
información específica a lo largo de un
determinado período de tiempo.
Participación y eficacia
eficacia
Les propostes a desenvolupar en aquesta
àrea passen per tant per les actuacions
següents:
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
utilització de les noves tecnologies per
informar-les de tot allò que els puga ser
interessant com ara borses de treball,
oposicions, cursos de formació per aturats
i un servei en línia d’assessorament de
dubtes.
21
2.
Instruments transversals
d’acció sindical
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
a) La formació
22
La formació és un instrument fonamental
en la tasca d’estendre el sindicat tant des
del punt de vista de la seua implantació
com del seu poder d’influència sobre els
treballadors i les treballadores. Per això cal
oferir un model de formació diferenciat del
d’altres organitzacions i del de la mateixa
Conselleria d’Educació. És per tant, també
necessari estructurar, organitzar i detectar
l’actiu sindical que està treballant en el
món de la formació del professorat, per
poder créixer com a organització sindical.
És doncs el moment d’enfortir i de treballar
en la línia:
— Aprofundir en les línies de treball sindical específiques: Convivència escolar,
medi ambient i compensació educativa.
— Aprofundir en les propostes de formació en centres; per a la qual cosa cal
tenir una xarxa de persones per ser
formadores i orientadors d’aquests grups
de treball en centres.
— Iniciar la col·laboració i establir línies
de formació amb col·lectius i associacions específiques del sector.
— Incidir en la política educativa autonòmica en la direcció d’enfortir i de defensar la xarxa pública de formació del
professorat.
— Publicació anual d’un llibre de la
col·lecció d’Eines d’Innovació Educativa.
— Dirigir l’oferta formativa també a la
resta de col·lectius no directament dedicats a la docència però que estan
adscrits a la nostra Federació
— Establir itineraris formatius que permeten el seguiment dels futurs treballadors
i treballadores de l’àmbit del nostre
sector per iniciar i consolidar el seu
lligam amb la Federació d’Ensenyament.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
2.
Instrumentos transversales de acción sindical
a) La formación
La formación es un instrumento fundamental en la tarea de extender el sindicato,
tanto desde el punto de vista de su implantación como de su poder de influencia
sobre los trabajadores y las trabajadoras.
Para ello se ha de ofrecer un modelo de
formación diferenciada del que ofrecen
otras organizaciones y del de la misma
Conselleria d’Educació. Por tanto, también
se hace necesario estructurar, organizar y
detectar el activo sindical que está trabajando en el mundo de la formación del
profesorado, para poder crecer como organización sindical.
Es pues, el momento de fortalecer y trabajar en las siguientes líneas:
— Profundizar en las líneas de trabajo sindical específicas: Convivencia escolar,
medio ambiente y compensación educativa.
— Profundizar en las propuestas de formación en centros; para ello se ha de
tener una red de personas con la posibilidad de ser formadores y orientadores
de estos grupos de trabajo en centros.
— Iniciar la colaboración y establecer
líneas de formación con colectivos y
asociaciones específicas del sector.
— Incidir en la política educativa autonómica en la dirección de fortalecer y de
defender la red pública de formación
del profesorado.
— Publicación anual de un libro de la
colección Eines d’Innovació Educativa.
— Dirigir la oferta formativa también al
resto de colectivos no directamente
dedicados a la docencia pero que están
adscritos a nuestra Federación.
— Establecer itinerarios formativos que
permitan el seguimiento de los futuros
trabajadores y trabajadoras del ámbito de
nuestro sector para iniciar y consolidar
su lazo con la Federació d’Ensenyament.
L’elevada taxa de sinistralitat, el gran
nombre d’accidents de treball i l’augment
del nombre de malalties catalogades
d’origen laboral han fet palés que la
política de l’Administració autonòmica en
matèria de seguretat i salut laboral no ha
sigut capaç de garantir un treball saludable
i segur. Disposem a més d’una Estratègia
Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball
(2007-2012) que pretén establir un marc
comú i compartit accions encaminades a
reduir la sinistralitat laboral i aconseguir la
millora contínua dels nivells de seguretat i
salut.
En conseqüència un dels grans reptes del
sindicalisme al segle XXI és el de la salut
laboral que s’ha de convertir en un objectiu
prioritari de la nostra acció sindical quotidiana per donar resposta a aquesta exigència social i propiciar la consolidació de
la cultura preventiva.
Els principals objectius de l’acció de la FE
CCOO PV són:
— Exigir l’aplicació de la normativa vigent
— Ofertar cursos dirigidos al profesorado
sobre la difusión del Patrimonio Ecológico del País Valencià.
— Recoger las demandas de formación en
centros y organizar cursos y seminarios
de formación que respondan a necesidades percibidas por las personas y no
hayan obtenido respuesta por parte de
las administraciones publicas.
— Desarrollar acciones formativas que
tengan como objectivo los programas
de formación permanente en coherencia con la estrategia de Lisboa y las
leyes educativas.
— Formar una red de profesores y profesoras que sirvan de apoyo para acciones formativas.
— Favorecer la difusión de experiencias
de buenas prácticas escolares.
b) Salud laboral
La elevada tasa de siniestralidad, el gran
número de accidentes de trabajo y el
aumento de enfermedades catalogadas
como “de origen laboral” han hecho patente que la política de la Administración
Autonómica en materia de seguridad y
salud laboral no ha sido capaz de garantizar un trabajo saludable y seguro. Disponemos además de una Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo
(2007-2012) que pretende establecer un
marco común y compartido de acciones
encaminadas a reducir la siniestralidad
laboral y conseguir la mejora continua de
los niveles de seguridad y salud.
Participación y eficacia
eficacia
b) Salut laboral
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
— Oferir cursos dirigits al professorat
sobre la difusió del Patrimoni Ecològic
del País Valencià.
— Recollir les demandes de formació en
centres i organitzar cursos i seminaris
de formació que responguen a necessitats percebudes per les persones i no
hagen obtingut resposta per part de les
administracions publiques.
— Desenvolupar accions formatives que
tinguen com a objectiu els programes
de formació permanent en coherència
amb l’estratègia de Lisboa i les lleis
educatives.
— Formar una xarxa de professors i professores que servisquen de suport per
a accions formatives.
— Afavorir la difusió d’experiències de
bones pràctiques escolars
En consecuencia, uno de los grandes retos
del sindicalismo en el siglo XXI es el de la
salud laboral que se ha de convertir en un
objetivo prioritario de nuestra acción sindical cotidiana para dar respuesta a esta
exigencia social y propiciar la consolidación de la cultura preventiva.
Los principales objetivos de la acción de
la FE CCOO PV son:
— Exigir la aplicación de la normativa
23
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
en matèria de prevenció de riscos laborals, tant pel que fa en l’ensenyament
públic com en el privat. Per aconseguir-ho cal establir vies i mecanismes
que obliguen l’Administració a complir
amb la legislació que hi ha.
— Procurar la incorporació de clàusules
de salut laboral en els convenis col·lectius, acords laborals i desenvolupaments legislatius. Caldrà en aquest
sentit, parar esment especialment als
riscos denominats emergents i als
riscos psicosocials atés que són els
causants principals de les baixes
laborals actualment.
— Difondre informació mitjançant els
medis de la Federació i dissenyar
campanyes de sensibilització que
contribuïsquen a conscienciar els
treballadors i les treballadores de
l’ensenyament dels riscos que estan
suportant.
3.
Línies estratègiques de
l’acció sindical en els centres de treball
a) Ensenyament públic no universitari
L’acció sindical als centres és en aquests
moments la tasca fonamental dels delegats
i de les delegades permanents de l’ensenyament públic no universitari. Amb les
visites als centres tractem d’apropar les
propostes i el treball desenvolupat en altres
àmbits al professorat i conéixer l’estat
d’opinió que hi ha als claustres. Les assemblees en els centres, enfront de les visites,
són els moments en els quals ens fem veure
i en els quals podem conéixer el sentir i les
reivindicacions del professorat. Així mateix,
mitjançant les visites periòdiques tractem
d’aconseguir ser el referent sindical de cada
centre.
24
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
vigente en materia de prevención de
riesgos laborales, tanto en el ámbito de
la enseñanza pública como privada.
Para conseguirlo es necesario establecer vías y mecanismos que obliguen
a la Administración a cumplir con la
legislación vigente.
— Procurar la incorporación de cláusulas
de salud laboral en los convenios colectivos, acuerdos laborales y desarrollos legislativos. Habrá, en este sentido, que estar muy atentos especialmente a los riesgos denominados
emergentes y a los riesgos psicosociales, ya que son los causantes principales de las bajas laborales en la
actualidad.
— Difundir información a través de los
medios de la Federación y diseñar
campañas de sensibilización que
contribuyan a concienciar a los
trabajadores y las trabajadoras de la
enseñanza de los riesgos que están
soportando.
3.
Líneas estratégicas de la
acción sindical en los centros de trabajo
a) Enseñanza pública no universitaria
La acción sindical en los centros es en estos
momentos la tarea fundamental de los
delegados y de las delegadas permanentes
de la enseñanza pública no universitaria.
Con las visitas a los centros tratamos de
acercar las propuestas y el trabajo desarrollado en otros ámbitos al profesorado y
conocer el estado de opinión que hay en los
claustros. Las asambleas en los centros,
mejor que en las visitas, son los momentos
en los que nos hacemos ver y en los que
podemos conocer el sentir y las reivindicaciones del profesorado. Así mismo, a
través de las visitas periódicas tratamos de
conseguir ser el referente sindical de cada
centro.
— Revisar la distribució dels efectius i dels
centres corresponents a partir d’un
principi de racionalitat i plantejar altres
formes d’intervenció sindical per tal
d’estalviar esforços tan humans com
econòmics.
Las líneas estratégicas de la acción sindical
en la enseñanza pública no universitaria se
centran en:
— Revisar la distribución de los efectivos
y de los centros correspondientes a
partir de un principio de racionalidad
y plantear otras formas de intervención
sindical con el objetivo de ahorrar
esfuerzos tanto humanos como económicos.
— Estudiar alternativas que impliquen
menos desplazamientos y mejorar la
atención utilizando otros medios más
actuales y el refuerzo de la relación vía
correo electrónico para resolver las
dudas y problemas de la afiliación.
— Dado que nuestra red de sedes comarcales es un referente, tanto de la afiliación como del resto de los docentes de
la zona, buscaremos mejora su efectividad priorizando las reuniones específicas para colectivos concretos con
temas que sean de su interés.
— Dotar de los medios necesarios a cada
una de estas sedes comarcales y realizar
un seguimiento cotidiano de nuestra
afiliación con atención especial al lugar
de residencia de las personas que
trabajan en cada población. Igualmente,
nuestra presencia de manera continuada
en un horario fijo ayudará a encontrar
otras formas de acción y de contacto
con los trabajadores y las trabajadoras.
— Se ha de fijar como tarea fundamental
que cada permanente tenga la información necesaria de su afiliación en cada
centro y localidad, además de los datos,
tanto electrónicos como de teléfono
móvil, para poder utilizarlos en la relación diaria.
— Hemos de fijarnos objetivos en cuanto
a la acción sindical que realizamos en
nuestros centros, tanto en la escala de
aumento de la afiliación, como de los
resultados de participación en las
asambleas y de los resultados electorales, mediante una planificación periódica y una evaluación –tanto propia
como la realizada por la persona res-
Participación y eficacia
eficacia
— Estudiar alternatives que impliquen
menys desplaçaments i millorar l’atenció
utilitzant altres mitjans més actuals i el
reforçament de la relació via correu
elec-trònic per resoldre els dubtes i
problemes de l’afiliació.
— Atés que la nostra xarxa de seus
comarcals és un referent, tant de l’afiliació com de la resta dels docents de
la zona, buscarem millorar la seua
efectivitat prioritzant les reunions específiques per a col·lectius concrets amb
temes que siguen del seu interés.
— Dotar dels mitjans necessaris cadascuna
d’aquestes seus comarcals i realitzar un
seguiment quotidià de la nostra afiliació
amb atenció especial al lloc de residència de les persones que treballen en cada
població. Igualment, la nostra presència
de manera continuada en un horari fix
ajudarà a trobar altres formes d’acció i
de contacte amb els treballadors i les
treballadores.
— Cal fixar com a tasca fonamental que
cada permanent tinga la informació
necessària de la seua afiliació a cada
centre i localitat, a més de les seues
dades tant electròniques com de telèfon mòbil per poder utilitzar-les en la
relació diària.
— Hem de fixar-nos objectius quant a
l’acció sindical que fem en els nostres
centres, tant en l’escala d’augment de
l’afiliació, com de resultats de participació a les assemblees i de resultats
electorals mitjançant una planificació
periòdica i una avaluació –tant pròpia
com per la persona responsable del
territori– que permeta prendre les
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Les línies estratègiques de l’acció sindical
en l’ensenyament públic no universitari se
centren a:
25
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
mesures organitzatives de distribució
d’efectius per tal de millorar el nostre
treball i, per descomptat, la nostra
implantació i representativitat.
— Perquè la nostra acció sindical als
centres siga efectiva cal que el traspàs
de la informació de la negociació
col·lectiva siga eficient i que tant l’equip
negociador com la resta de permanents
utilitzen els mitjans informàtics per a
establir una comunicació fluïda i
eficient.
b) Ensenyament privat
En el sector de l’ensenyament privat és
fonamental l’acció sindical en els centres,
malgrat que aquest objectiu no sempre és
possible dur-lo a terme mitjançant assemblees amb els treballadors i les treballadores en el seu lloc de treball, possibilitat que depén no solament del subsector corresponent sinó també de la
diferent accessibilitat que hi tenim. En
alguns casos podem fer assemblees, en
altres únicament visites, en altres visites
exclusivament als delegats i a les delegades
i en altres l’atenció als treballadors i a les
treballadores és pràcticament individualitzada, a causa de la grandària de la
plantilla, l’activitat del centre o els horaris
de l’empresa.
Igualment, moltes vegades ocorre que la
nostra afiliació prefereix mantindre
l’anonimat per por a represàlies. En aquest
sentit, l’avanç dels mitjans tecnològics ens
està facilitant la tasca de comunicació amb
una part de la nostra afiliació.
26
Pel que fa als recursos humans, els nombre
dels nostres permanents sindicals depen
dels resultats electorals en els convenis de
concertada i d’atenció a persones amb
discapacitat (solament els centres d’educació especial específics) i amb aquests
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
ponsable del territorio– que permita
tomar medidas organizativas de distribución de efectivos con el objetivo de
mejorar nuestro trabajo y, por descontado, nuestra implantación y representatividad.
— Para que nuestra acción sindical en los
centros sea efectiva es necesario que el
trasvase de información de la negociación colectiva sea eficiente y que
tanto el equipo negociador como el
resto de per-manentes utilicen los
medios informáticos para establecer una
comunicación fluida y eficaz.
b) Enseñanza privada
En el sector de la enseñanza privada es
fundamental la acción sindical en los
centros, a pesar de que este objetivo no
siempre es posible llevarlo a cabo mediante
asambleas con los trabajadores y las
trabajadoras en su lugar de trabajo,
posibilidad que depende no solamente del
subsector correspondiente, sino también
de la diferente accesibilidad que tenemos.
En algunos casos podemos realizar
asambleas, en otros únicamente visitas, en
otros visitas exclusivamente a los delegados y a las delegadas y en otros la
atención a los trabajadores y a las trabajadoras es prácticamente individualizada, a
causa de amplitud de la plantilla, la
actividad del centro o los horarios de la
empresa.
Igualmente, muchas veces ocurre que
nuestra afiliación prefiere mantener el
anonimato por miedo a represalias. En este
sentido, el avance de los medios tecnológicos nos está facilitando la tarea de
comunicación con una parte de nuestra
afiliación.
En cuanto a los recursos humanos, el
número de nuestros permanentes sindicales
depende de los resultados electorales en
los convenios de concertada y de atención
a personas con discapacidad (solamente los
centros de educación especial específicos)
Primer, ensenyament concertat i reglat no
concertat amb el criteri de preferència
següent:
—
—
—
—
Centres amb representants de CCOO.
Centres amb candidatures de CCOO.
Cooperatives.
Centres amb afiliats i afiliades de
CCOO, després del contacte amb ells.
— Centres on tenim una certa receptivitat.
— Finalment, centres on no tenim pràcticament possibilitats.
Segon, centres d’atenció a persones amb
discapacitat amb el criteri de preferència
següent:
— Centres on hi ha afiliats i afiliades però
no representants de CCOO.
— Centres que no han fet eleccions sindicals.
— Centres amb representants de CCOO.
Tercer, centres d’atenció a menors amb el
criteri de preferència següent:
y con éstos atendemos todos los sectores
de enseñanza reglada concertada y no
concertada, educación infantil, academias
de todo tipo, centros ocupacionales, residencias, centros de día, pisos tutelados, de
discapacitados, de enfermos mentales, de
menores, centros especiales de empleo,
conservatorios, autoescuelas, granjas
escuela, personal de comedor y más. Este
hecho significa que no podemos llegar a
atender toda esta dispersión de trabajadores y trabajadoras con la atención que
nos agradaría ofrecer.
Esta situación nos obliga a diseñar una
estrategia diferente para cada sector y cada
responsable ha de organizar su trabajo
combinándolo con las visitas a centros y
la atención que se proporciona en los
locales o mediante otros medios, incluidas
las asambleas de delegados y delegadas en
algunos sectores. Los criterios para priorizar las visitas a centros son los siguientes:
Primero, enseñanza concertada y reglada
no concertada con el criterio de preferencia siguiente:
—
—
—
—
Centros con representantes de CCOO.
Centros con candidaturas de CCOO.
Cooperativas.
Centros con afiliados y afiliadas de
CCOO, después del contacto con ellos.
— Centros a donde tenemos una cierta
receptividad.
— Finalmente, centros donde no tenemos
prácticamente posibilidades.
Participación y eficacia
eficacia
Aquesta situació ens obliga a dissenyar una
estratègia diferent per a cada sector i cada
responsable s’ha d’organitzar el seu treball
combinant-lo amb les visites a centres i
l’atenció que es proporciona als locals o
mitjançant altres medis, incloses les
assemblees de delegats i delegades en
alguns sectors. Els criteris per prioritzar les
visites a centres són els següents:
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
atenem tots els sectors d’ensenyament
reglat concertat i no concertat, educació
infantil, acadèmies de tot tipus, centres
ocupacionals, residències, centres de dia,
pisos tutelats, de discapacitats, de malalts
mentals, de menors, centres especials
d’ocupació, conservatoris, autoescoles,
granges escola, personal de menjador i
més. Aquest fet significa que no podem
arribar a atendre tota aquesta dispersió de
treballadors i treballadores amb l’atenció
que ens agradaria.
Segundo, centros de atención a personas
con discapacidad con el criterio de preferencia siguiente:
— Centros donde hay afiliados y afiliadas,
pero no representantes de CCOO.
— Centros que no han realizado elecciones sindicales.
— Centros con representantes de CCOO.
Tercero, centros de atención a menores
con el criterio de preferencia siguiente:
27
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
— Centres on hi ha afiliats i afiliades però
no representants de CCOO.
— Centres que no han fet eleccions sindicals.
— Centres amb representants de CCOO.
I en darrer lloc, altres col·lectius i centres
com ara, escoles infantils, ensenyament no
reglat, escoles de perruqueria, música,
autoescoles, etc.
Atesa la dispersió d’aquests sectors i la
dificultat per tenir un cens fiable, i adonantnos de la seua escassíssima sindicalització i
la seua gran precarietat, l’objectiu principal
serà visitar les empreses amb 6 treballadors
o més amb la finalitat de plantejar eleccions
sindicals.
c) Universitat
L’estructura del sector, amb cinc universitats públiques i dues privades obliga a
configurar una secretaria que assegure que
les propostes del sindicat són similars en
cada universitat i que els temes de caràcter
autonòmic són assumits per totes les seccions sindicals. Per assolir-ho:
— Es realitzarà una secció federal cada
dos mesos.
— S’establiran comissions per matèries per
coordinar propostes.
— Es decidirà l’alternativa a aquelles
propostes de caràcter autonòmic que
no siguen viables.
d)
28
Personal de serveis educatius i complementaris
La progressiva incorporació d’un major
nombre d’alumnat amb necessitats educatives especials al sistema educatiu és una
clara aposta integradora i forma part de
l’atenció a la diversitat i ha comportat un
canvi en el mapa dels perfils professionals
en els centres escolars, llocs en els quals
el docent afronta aquesta tasca d’inclusió
amb el suport d’altres professionals
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
— Centros donde hay afiliados y afiliadas,
pero no representantes de CCOO.
— Centros en los que no se han realizado
elecciones sindicales.
— Centros con representantes de CCOO.
Y en último lugar, otros colectivos y centros como: escuelas infantiles, enseñaza no
reglada, escuelas de peluquería, música,
autoescuelas, etc.
Atendiendo a la dispersión de estos sectores
y la dificultad para tener un censo fiable, y
observando su escasísima sindicalización y
su gran precariedad, el objetivo principal
será visitar las empresas con 6 trabajadores
o más con la finalidad de plantear elecciones sindicales.
c) Universidad
La estructura del sector, con cinco universidades públicas y dos privadas obliga a
configurar una secretaría que asegure que
las propuestas del sindicato son similares
en cada universidad y que los temas de
carácter autonómico son asumidos por
todas las secciones sindicales. Para conseguirlo:
— Se realizará una sección federal cada
dos meses.
— Se establecerán comisiones por materias con el fin de coordinar propuestas.
— Se decidirá la alternativa a aquellas
propuestas de carácter autonómico que
no sean viables.
d) Personal de servicios educativos y complementarios
La progresiva incorporación de un mayor
número de alumnado con necesidades
educativas especiales en el sistema educativo es una clara apuesta integradora y
forma parte de la atención a la diversidad
y, por otro lado, ha comportado un cambio
en el mapa de los perfiles profesionales en
los centros escolares, lugares en los cuales
el docente afronta esta tarea de inclusión
D’altra banda, una gran aposta de la Llei
orgànica d’educació, és l’atenció i extensió
de l’etapa d’educació infantil. Al nostre País
respecte del primer cicle (0-3 anys) hi ha
una gran demanda social, la xarxa de
titularitat de la Conselleria d’Educació té
solament 33 escoles, i per tant és deficitària. La consecució de la reivindicació
llargament plantejada per la nostra Federació de la transformació d’aquestes escoles
en centres educatius ha dut una nova regulació estructural i funcional i ha comportat
un canvi en les plantilles –ara perquè el
personal educador s’amplia en un nombre
considerable i més endavant si assolim
l’ampliació de plantilla que exigim–, canvis
que afecten per tant a un ampli ventall
professional com ara personal de cuina, de
neteja, i de manteniment.
Altre canvi a tindre present serà la nova
planificació i ordenació dels SPE la
regulació dels quals ha quedat obsoleta i
exigeix una revisió de la xarxa, tant pel que
fa a infrastructures com pel que fa a plantilles i necessitats; en especial, els treballadors i les treballadores socials d’aquests
centres estan responent a una demanda
que els supera de vegades i que va en
augment.
con el apoyo de otros profesionales especialistas, como es el caso del personal educador y fisioterapeuta, que claramente
intervienen en el proceso educativo.
Desde nuestra Federación hemos denominado a este personal de los centros educativos de titularidad pública, personal de
servicios educativos y complementarios.
En consecuencia, para hablar de plantilla
en los centros, se ha de hablar de equipos
multidisciplinares y de su crecimiento,
porque las necesidades para complementar una tarea docente cada vez son
más complicadas.
Por otro lado, una gran apuesta de la Ley
Orgánica de Educación, es la atención y
la extensión de la etapa de educación
infantil. En nuestro País, respecto del primer ciclo (0-3 años) hay una gran demanda social, la red de titularidad de la Conselleria de Educación tiene solamente 33
escuelas, y por tanto es deficitaria. La
consecución de la reivindicación largamente planteada por nuestra Federación de
la transformación de estas escuelas en
centros educativos ha llevado a una nueva
regulación estructural y funcional y ha
significado un cambio en las plantillas
–ahora porque el personal educador amplía
su número de forma considerable y más
aún si consolidamos la ampliación de
plantilla que exigimos–, cambios que
afectan por tanto a un amplio abanico
profesional como son personal de cocina,
de limpieza y de mantenimiento.
Otro cambio que hay que tener presente
será la nueva planificación y ordenación de
los SPEs, cuya regulación ha quedado
obsoleta y exige una revisión de la red,
tanto en las infraestructuras como en las
plantillas y necesidades; en especial, los
trabajadores y las trabajadoras sociales de
estos centros están respondiendo a una
demanda que los supera a veces y que va
en aumento.
Participación y eficacia
eficacia
Des de la nostra Federació hem denominat
aquest personal dels centres educatius de
titularitat pública personal de serveis educatius i complementaris. En conseqüència,
per parlar de plantilla als centres, cal parlar
d’equips multidisciplinars i del seu creixement, perquè les necessitats d’un sistema
modern i de qualitat així ho requereixen
atés que són equips necessaris per complementar una tasca docent cada cop més
complicada.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
especialistes, com és el cas del personal
educador i fisioterapeuta, que clarament
intervenen en el procés educatiu.
29
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
Per tant, la nostra acció sindical ha de girar
al voltant de tres eixos fonamentals:
30
— Referent sindical de zona: com que el
sector s’incardina dins de l’acció sindical de l’ensenyament públic no universitari és necessari que s’identifique
a la delegada i al delegat permanents
com a representants de la nostra federació per al PSEC dels seus centres.
— Informació sectorial: es cercaran més
instruments de comunicació que possibiliten els delegats i les delegades
tindre informació més detallada de tota
l’actualitat d’aquests col·lectius.
— Identificar el sector als centres: és
imprescindible que les persones que
són delegades permanents coneguen el
personal de serveis educatius complementaris dels seus centres amb vista a
l’acció sindical i a consolidar i ampliar
l’afiliació.
4.
Serveis socioeducatius
Sota aquesta denominació hem vingut
agrupant dos tipus de serveis socials educatius i formatius que els podem distingir
com a actuacions de política social de caràcter
formatiu d’una banda i serveis socioeducatius de
l’altra depenent de la seua relació amb els
centres escolars. A la pràctica sindical de
la nostra Federació, es tendeix a considerar
serveis socioeducatius aquelles actuacions que
es realitzen en l’escola o en el seu entorn
immediat per fer possible que totes les
persones (xiquets o xiquetes, joves o
adults) puguen tindre les mateixes oportunitats d’accés a l’educació i a la formació
al llarg de la seua vida. Un exemple
d’aquest tipus de serveis és la necessitat de
garantir que tots els xiquets i les xiquetes
que ho necessiten tinguen garantits gratuïtament els serveis de restauració, serveis
que per a la resta de l’alumnat són
voluntaris però de caràcter obligatori per
a l’escola i l’institut. Altres serveis socio-
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Por tanto, nuestra acción sindical ha de
girar alrededor de tres ejes fundamentales:
— Referente sindical de zona: ya que el
sector se incardina dentro de la acción
sindical de la enseñanza pública no
universitaria es necesario que se identifique a la delegada y al delegado
permanentes como representantes de
nuestra federación para el PSEC de sus
centros.
— Información sectorial: se buscarán más
instrumentos de comunicación que
posibiliten a los delegados y a las delegadas tener información más detallada
sobre toda la actualidad de estos colectivos.
— Identificar el sector en los centros: es
imprescindible que las personas que
son delegados permanentes conozcan
al personal de servicios educativos
complementarios de sus centros con
vistas a la acción sindical y a consolidar y ampliar la afiliación.
4.
Servicios socioeducativos
Bajo esta denominación hemos venido
agrupando dos tipos de servicios sociales
educativos y formativos que los podemos
distinguir como actuaciones de política social de
carácter formativo, por un lado, y servicios
socioeducativos, de otro, dependiendo de su
relación con los centros escolares. En la
práctica sindical de nuestra Federación, se
tiende a considerar servicios socioeducativos
aquellas actuaciones que se realizan en la
escuela o en su entorno inmediato para
hacer posible que todas las personas (niños
o niñas, jóvenes o adultos) puedan tener
las mismas oportunidades de acceso a la
educación y a la formación a lo largo de
su vida. Un ejemplo de este tipo de servicios es la necesidad de asegurar que
todos los niños y las niñas que lo necesiten
tengan garantizados gratuitamente los
servicios de restauración, servicios que para
el resto del alumnado son voluntarios, pero
de carácter obligatorio para la escuela y el
L’atenció sindical a les treballadores i als
treballadors d’aquestes empreses és una
realitat consolidada des de fa temps al si
de la nostra federació.
Els serveis socioeducatius i les actuacions
de política social de caràcter formatiu han
de ser, doncs, objecte de reflexió i
concreció dins de la política educativa del
nostre sindicat i han de ser objecte de
reivindicació social i el seu control i les
demandes de millora recauen sobre la
comunitat educativa i sobre els sectors
socials que en fan ús o són directament
dependents. D’altra banda, pel que fa a tots
aquests sectors la nostra acció ha d’estar
almenys dirigida a la defensa dels drets i
de les condicions laborals d’aquelles
persones que hi desenvolupen la seua tasca
professional. En aquest sentit, des de la FE
CCOO PV durem endavant actuacions
enfocades a defensar tots aquests treballadors i treballadores (negociació dels
convenis laborals, promoció de convenis
autonòmics, control dels plecs de condicions, exigència de meses de negociació
instituto. Otros servicios socioeducativos
son las escoles matineres, los programas de
refuerzo escolar, la actuación de educadores de calle o de familia en su tarea de
colaboración con el profesorado o la
creación de espacios habilitados para el
estudio.
Por otro lado, hemos denominado actuaciones de política social de carácter formativo o
simplemente de política social a las acciones
ajenas a las puramente escolares realizadas
por entidades privadas o públicas dirigidas
a atender a personas con discapacidades o
para proteger a los menores excluidos o con
riesgo de exclusión social. Se trata también
de cualquier acción realizada por instituciones públicas o privadas para gestionar el
ocio no escolar, o actividades culturales, o
para iniciar en la vida laboral a personas discapacitadas, o a cualquier tipo de formación que una persona puede recibir a lo
largo de su vida.
La atención sindical a las trabajadoras y a
los trabajadores de estas empresas es una
realidad consolidada desde hace tiempo en
el seno de nuestra federación.
Los servicios socioeducativos y las
actuaciones de política social de carácter
formativo han de ser, pues, objeto de
reflexión y concreción dentro de la política
educativa de nuestro sindicato y han de ser
objeto de reivindicación social y su control
y las demandas de mejora recaen sobre la
comunidad educativa y sobre los sectores
sociales que hacen uso o son directamente
dependientes. Por otro lado, en referencia
a todos estos sectores, nuestra acción ha
de estar al menos dirigida a la defensa de
los derechos y de las condiciones laborales
de aquellas personas que desarrollan su
tarea profesional. En este sentido, desde la
FE CCOO PV llevaremos adelante
actuaciones enfocadas a defender a todos
estos trabajadores y trabajadoras (negociación de los convenios laborales, promoción de convenios autonómicos,
control de los pliegos de condiciones,
Participación y eficacia
eficacia
D’altra banda, hem anomenat actuacions de
política social de caràcter formatiu o simplement
de política social les accions alienes a les
purament escolars realitzades per entitats
privades o públiques per atendre a persones
amb discapacitats o per protegir els menors
exclosos o amb risc d’exclusió social. Es
tracta també de qualsevol acció realitzada
per institucions públiques o privades per
gestionar l’oci no escolar, o activitats
culturals, o per iniciar en la vida laboral a
persones discapa-citades, o a qualsevol tipus
de formació que una persona pot rebre al
llarg de la seua vida.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
educatius són les escoles matineres, els
programes de reforç escolar, l’actuació
d’educadors de carrer o de família en la
seua tasca de col·laboració amb el professorat o la creació d’espais habilitats per
a l’estudi.
31
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
tripartida, sindicalització de les treballadores i dels treballadors, etc.).
Més enllà d’aquestes línies d’acció estratègiques i principis d’acció val a dir que en
els darrers anys han vingut creixent diferents tipus de serveis als centres educatius
fruit de les demandes socials, aquests tipus
de serveis han vingut a denominar-se al
nostre sindicat “sectors emergents”. Les
administracions educatives no sempre han
donat resposta a aquests tipus de necessitats
que haurien de configurar un nou model de
centre i que hauria de garantir la igualtat
d’oportunitats, compensar desigualtat i
facilitar la integració.
En aquests casos, no s’ha establert un perfil
clar d’aquest personal i la fragmentació i
desregulació del sector porta a inseguretats, tant laborals com de caràcter educatiu.
Els reptes que queden plantejats per a la
nostra federació i per a la federació estatal
per extensió, són decidir si cal establir un
conveni per a activitats extracurriculars que
regule tota aquesta realitat i determinar
quins recursos humans i d’altre tipus s’han
de dedicar per aconseguir la regulació
laboral i la millor acció sindical per a
aquest sector.
5.
32
Coordinació territorial en
els diversos sectors
D’acord amb l’estructura de la nostra
organització que pivota al voltant dels
diferents sectors productius –federacions i
seccions– i dels diferents contextos territorials –autonòmic, provincial, comarcal,
municipal– la Federació d’Ensenyament vol
dotar-se de diversos recursos per afavorir
la interrelació i la participació entre les
diferents estructures territorials que hi ha
en cada sector (ensenyament públic, privat
i universitari) al País Valencià. Per aquest
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
exigencia de mesas de negociación tripartita, sindicalización de las trabajadoras
y de los trabajadores, etc.).
Más allá de estas líneas de acción estratégica y principios de acción cabe decir
que en los últimos años han venido creciendo diferentes tipos de servicios en los
centros educativos fruto de las demandas
sociales, estos tipos de servicios han venido a denominarse en nuestro sindicato
“sectores emergentes”. Las administraciones educativas no siempre han dado
respuesta a este tipo de necesidades que
habrían de configurar un nuevo modelo
de centro y que habría de garantizar la
igualdad de oportunidades, compensar la
desigualdad y facilitar la integración.
En estos casos, no se ha establecido un
perfil claro de este personal y la fragmentación y desregulación del sector lleva a
inseguridades, tanto laborales como de
carácter educativo.
Los retos que tenemos planteados en
nuestra federación, y para la federación
estatal por extensión, son decidir si cabe
establecer un convenio para actividades
extracurriculares que regule toda esta
realidad y determinar qué recursos humanos
y de otro tipo se han de dedicar para
conseguir la regulación laboral y la mejora
de la acción sindical para este sector.
5. Coordinación territorial en
los diversos sectores
De acuerdo con la estructura de nuestra
organización, que pivota alrededor de los
diferentes sectores productivos –federaciones y secciones– y de los diferentes
contextos territoriales –autonómico, provincial, comarcal, municipal– la Federació
d’Ensenyament quiere dotarse de diversos
recursos para favorecer la interrelación y la
participación entre las diferentes estructuras
territoriales que hay en cada sector (enseñanza pública, privada y universidad) en el
La consolidació dels equips de comarca
serà la tasca fonamental per al proper
quadrienni en allò que fa referència a la
coordinació i implicació territorial.
La solitud de la delegada o del delegat
permanent en l’àmbit comarcal no pot
continuar i per tant el nostre esforç ha
d’anar dirigit a crear un germen que inicie
la creació d’un veritable grup de suport i
de col·laboració a la nostra acció sindical
en aquest entorn; aquest germen ha de ser
l’assemblea permanent de la comarca.
En aquest sentit, l’aposta per la consolidació i priorització d’aquesta estructura
passa per establir que els sindicats comarcals han de tindre el seu propi pla de
treball anual, que la persona responsable
haurà de comunicar a la comissió executiva
comarcal i a la comissió executiva federal
en la primera reunió del curs escolar.
a) Ensenyament públic no universitari
Les principals accions a escometre amb
vista a la coordinació territorial dins de
l’àmbit d’aquest sector seran:
País Valencià. Por este motivo en los próximos cuatro años se trabajará para consolidar
y hacer funcionar los siguientes mecanismos
y ámbitos de participación y coordinación
territorial.
La consolidación de los equipos de comarca
será la tarea fundamental para el próximo
cuatrienio en todo lo que haga referencia a
la coordinación e implicación territorial.
La falta de creación de estructuras estables
y permanentes en las comarcas es nuestro
mayor reto atendiendo que la apuesta
confederal para las comarcas no ha dado
lugar a la consolidación de estructuras
comarcales estables de la Federació d’Ensenyament. A pesar de esto, allá donde se
han creado y consolidado nos ha permitido
crear un grupo o grupos estables de
discusión, de colaboración y de participación en la acción sindical comarcal.
La soledad de la delegada o del delegado
permanente en el ámbito comarcal no
puede continuar y por tanto nuestro esfuerzo ha de ir dirigido a crear un germen
que inicie la creación de un verdadero
grupo de apoyo y de colaboración en
nuestra acción sindical en este entorno;
este germen ha de ser la asamblea permanente de la comarca.
Participación y eficacia
eficacia
La manca de creació d’estructures estables
i permanents a les comarques és el nostre
major repte atés que l’aposta confederal per
les comarques no ha donat lloc a la consolidació d’estructures comarcals estables de
la Federació d’Ensenyament. Malgrat açò,
allà on s’han creat i consolidat ens han
permés crear un grup o grups estables de
discussió, de col·laboració i de participació
en l’acció sindical comarcal.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
motiu en els propers quatre anys es treballarà per consolidar i fer funcionar els
següents mecanismes i àmbits de participació i coordinació territorial.
En este sentido, la apuesta para la consolidación y priorización de esta estructura
pasa por establecer que los sindicatos
comarcales ha de tener su propio plan de
trabajo anual, que la persona responsable
habrá de comunicar a la comisión ejecutiva
comarcal y la comisión ejecutiva federal en
la primera reunión del curso escolar.
a)
Enseñanza pública no universitaria
Las principales acciones que hay que
acometer con vista a la coordinación
territorial dentro del ámbito de este sector
serán:
33
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
34
Pel que fa a la nostra pròpia organització,
la secció federal d’ensenyament públic no
universitari és un òrgan de participació,
d’anàlisi i de preparació d’iniciatives. És el
fòrum per tant, on s’ha d’analitzar,
d’organitzar i de proposar accions per
traslladar als centres educatius i als
treballadors de l’ensenyament. Cal establir
una reunió trimestral com a mínim i
recórrer a convocatòries extraordinàries
sempre que siga necessari. Les propostes
elaborades al si d’aquesta secció federal
hauran de ser traslladades a la comissió
executiva per a la seua ratificació si així es
considera.
Les coordinacions territorials han de ser un
instrument eficaç de coordinació, de
participació i de transmissió de les nostres
propostes. Hem doncs, de seguir treballant
en la consolidació de les dues coordinacions territorials la d’Alacant i la de
Castelló/València. Pel que fa a la seua
periodicitat, ha de continuar sent quinzenal. Aquestes coordinacions són el
moment per passar informació sobre allò
que està ocorrent en els centres, d’analitzar
les nostres propostes i confrontar-les amb
les opinions dels treballadors i de les
treballadores i d’explicitar el treball
desenvolupat.
Més enllà de la nostra coordinació, l’acció
sindical de l’ensenyament públic no
universitari està organitzada en tres àmbits
de negociació amb les direccions
territorials i a les juntes de personal. Les
tres seccions sindicals provincials
d’ensenyament públic no universitari
representen per tant, totes les afiliades i els
afiliats d’aquest sector de les tres direccions
territorials corresponents i davant de la
impossibilitat de reunir en una assemblea
tota l’afiliació de cada àmbit, aquestes
seccions sindicals les constitueixen –en
representació de tota l’afiliació– les
delegades i els delegats electes de la Junta
de Personal i les delegades i els delegats
permanents del sector en els tres àmbits
territorials.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
En lo que hace referencia a nuestra propia
organización, la sección federal de enseñanza pública no universitaria es un órgano
de participación, de análisis y de preparación de inciativas. Es el foro por tanto,
donde se ha de analizar, de organizar y de
proponer acciones para trasladar a los
centros educativos y los trabajadores de la
enseñanza. Es necesario establecer una
reunión trimestral, como mínimo, y recurrir
a convocatorias extraordinarias siempre que
sea necesario. Las propuestas elaboradas en
el seno de esta sección federal habrán de ser
trasladadas a la comisión ejecutiva para su
ratificación si así se considera.
Las coordinaciones territoriales han de ser
un instrumento eficaz de coordinación, de
participación y de transmisión de nuestras
propuestas. Hemos, pues, de seguir trabajando en la consolidación de las dos
coordinaciones territoriales: la de Alacant
y la de Castelló/València. En lo referente
a su periodicidad, ha de continuar siendo
quincenal. Estas coordinaciones son el
momento para pasar información sobre
todo lo que está ocurriendo en los centros,
analizar nuestras propuestas y confrontarlas con las opiniones de los trabajadores
y de las trabajadoras y explicitar el trabajo
desarrollado.
Más allá de nuestra coordinación, la acción
sindical de la enseñanza pública no
universitaria está organizada en tres
ámbitos de negociación con las direcciones
territoriales y con las juntas de personal.
Las tres secciones sindicales provinciales
de enseñanza pública no universitaria
representan por tanto a todas las afiliadas
y los afiliados de este sector de las tres
direcciones territoriales correspondientes y
ante la imposibilidad de reunir en una
asamblea a toda la afiliación de cada
ámbito, estas secciones sindicales las
constituyen –en representación de toda la
afiliación– las delegadas y los delegados
electos de la Junta de Personal y las
delegadas y los delegados permanentes del
sector en los tres ámbitos territoriales.
Per cadascuna d’aquestes seccions territorials hi haurà una persona coordinadora,
responsable de la seua dinamització i
funcionament.
Cal consolidar finalment, una coordinació
municipal formada pels nostres representants en els consells escolars municipals
i pels companys i per les companyes que
voluntàriament vulguen assumir ser
delegats o delegades als centres. Cada
permanent haurà de conéixer per tant
aquests efectius i establirà reunions locals
per comptar amb l’actiu sindical i la
participació i complicitat de les persones
afiliades més actives.
b) Ensenyament privat
Els òrgans i les comissions de coordinació
són:
— La secció federal, constituïda per tots
els permanents sindicals. Les seues
reunions seran trimestrals com a mínim.
— Coordinació provincial, per escometre
reunions per qüestions d’intendència
local, repàs de l’agenda i distribució del
treball.
Estas secciones llevarán a cabo una reunión
mensual para el seguimiento de los temas
de acción sindical y, además de otras atribuciones, propondrán la lista de personas
para las elecciones sindicales que habrá de
ser aprobada, se así se considera, por la
comisión ejecutiva.
Para cada una de estas secciones territoriales habrá una persona coordinadora,
responsable de su dinamización y funcionamiento.
En lo que hace referencia al ámbito
comarcal, donde no exista la asamblea
permanente de participación de los afiliados y afiliadas habrá que crearla y fortalecerla para después crear la estructura del
sindicato comarcal; y donde exista se dinamizará con la recogida y la elaboración de
propuestas que después puedan ser
trasladadas a los centros de trabajo y a la
negociación colectiva.
Hay que consolidar finalmente, una coordinación municipal formada por nuestros
representantes en los consejos escolares
municipales y por los compañeros y las
compañeras que voluntariamente quieran
asumir ser delegados o delegadas en los
centros. Cada permanente habrá de conocer por tanto estos efectivos y establecerá
reuniones locales para contar con el activo
sindical y la participación y complicidad
de las personas afiliadas más activas.
Participación y eficacia
eficacia
Pel que fa a l’àmbit comarcal, on no hi haja
l’assemblea permanent de participació dels
afiliats i afiliades, caldrà crear-la i enfortirla per després crear l’estructura del sindicat
comarcal; i on hi haja cal dinamitzar-la
amb la recollida i l’elaboració de propostes
que després puguen ser traslladades als
centres de treball i a la negociació
col·lectiva.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Aquestes seccions duran a terme una
reunió mensual per al seguiment dels temes
d’acció sindical i, a més d’altres atribucions,
proposaran la llista de persones per a les
eleccions sindicals que haurà de ser
aprovada, si així ho considera, per la
comissió executiva.
b) Enseñanza privada
Los órganos y las comisiones de coordinación son:
— La sección federal, constituida por
todos los permanentes sindicales. Sus
reuniones serán trimestrales, como
mínimo.
— Coordinación provincial, para acometer reuniones por cuestiones de
intendencia local, repaso de la agenda
y distribución de trabajo.
35
Participació i eficàcia
eficàcia
c) Universitat
VIIIé Congrés
— Subcomissions sectorials, de concertada, de menors, de centre d’atenció a
persones amb discapacitat, etc.
6.
El sector universitari s’organitza en seccions
sindicals i secció federal. La secció federal
constitueix l’espai adient per coordinar
polítiques i propostes i adoptar línies d’acció
sindical.
Es procurarà la presència de representants
de la universitat als òrgans de decisió dels
sindicats comarcals d’ensenyament per
garantir la participació i la col·laboració en
el funcionament de la nostra estructura.
Eleccions sindicals, objectiu prioritari
Els recursos humans i econòmics del nostre
sindicat provenen exclusivament de dos
orígens: l’afiliació i els resultats de les
eleccions sindicals.
En conseqüència, les eleccions sindicals
han de marcar una línia estratègica prioritària per a la Federació d’Ensenyament i
s’han d’aportar els recursos necessaris per
tal que aquesta aposta siga efectiva.
Els resultats de les darreres eleccions han
sigut analitzats pels responsables de les
diverses campanyes –ensenyament públic
no universitari, ensenyament privat,
universitat i PSEC– i el diagnòstic coincideix en alguns aspectes com ara la necessitat de sistematitzar l’atenció als processos
electorals i la de valorar l’utilització de
recursos humans, econòmics i d’estratègies
enfront dels seus rendiments electorals.
36
Aquest diagnòstic ens porta a dotar-nos
d’una estructura que permeta l’anàlisi i la
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
— Subcomisiones sectoriales, de concertada, de menores, de centros de
atención a personas con discapacidad,
etc.
c) Universidad
El sector universitario se organiza en
secciones sindicales y en sección federal.
La sección federal constituye el espacio
adecuado para coordinar políticas y
propuestas y adoptar líneas de acción
sindical.
Se procurará la presencia de representantes
de la universidad en los órganos de decisión de los sindicatos comarcales de
enseñanza para garantizar la participación
y la colaboración en el funcionamiento de
nuestra estructura.
6.
Elecciones sindicales, objetivo prioritario
Los recursos humanos y económicos de
nuestro sindicato provienen exclusivamente de dos orígenes: la afiliación y los
resultados de las elecciones sindicales.
En consecuencia, las elecciones sindicales
han de marcar una línea estratégica prioritaria para la Federació d’Ensenyament y
se han de aportar los recursos necesarios
para que esta apuesta sea efectiva.
Los resultados de las últimas elecciones
han sido analizados por los responsables
de las diversas campañas –enseñanza
pública no universitaria, enseñanza privada, universidad y PSEC– y el diagnóstico
coincide en algunos aspectos con la
necesidad de sistematizar la atención a los
procesos electorales y la de valorar la
utilización de recursos humanos, económicos y de estrategias delante de sus
rendimientos electorales.
Este diagnóstico nos lleva a dotarnos de
una estructura que permita el análisis y la
L’estructura que promourà aquestes accions
consisteix en un grup de treball i el seu
calendari d’actuacions.
Aquesta comissió establirà les seues pròpies
fites i compromisos d’acord amb els diversos processos electorals, dins de la tasca
d’orientar l’activitat del sindicat en clau
electoral i establirà els objectius i mecanismes d’avaluació tant per a la seua feina com
per als processos duts endavant per cada
sector. La comissió tindrà per tant una
funció orientadora i elaborarà propostes
que hauran de ser acceptades o rebutjades
pels respectius òrgans de decisió que cada
sector considere i que la comissió haurà de
conéixer.
La constitució d’aquesta comissió així com
el seu marc funcional serà establert per la
comissió executiva i aprovat pel consell
federal de la FE CCOO PV. Així mateix,
tant la comissió executiva com el consell
federal del País Valencià hauran d’aprovar
o rebutjar les línies estratègiques electorals
que la comissió elabore amb vista al proper
cicle electoral.
valoración de los resultados electorales, así
como la elaboración de propuestas dirigidas a la acción sindical y a la utilización
de los recursos de acuerdo con las decisiones y valoraciones que cada sector
elabore a raíz de los objetivos y resultados
propios.
La estructura que promoverá estas acciones
consiste en un grupo de trabajo y su calendario de actuaciones.
La comisión electoral estará formada por
un responsable de elecciones de cada
sector –preferiblemente diferente de las
personas que coordinen la acción sindical–
más un responsable del área de organización, con la finalidad de evidenciar las
carencias, necesidades y propuestas de
cada sector y la gestión y disponibilidad
de los recursos de la Federación.
Esta comisión establecerá sus propias
metas y compromisos de acuerdo con los
diversos procesos electorales, dentro de la
tarea de orientar la actividad del sindicato
en clave electoral, y establecerá los objetivos y mecanismos de evaluación, tanto
para su tarea como para los procesos
desarrollados para cada sector. La comisión
tendrá por tanto una función orientadora
y elaborará propuestas que habrán de ser
aceptadas o rechazadas por los respectivos
órganos de decisión que cada sector
considere y que la comisión habrá de
conocer.
Participación y eficacia
eficacia
La comissió electoral estarà formada per
un responsable d’eleccions de cada sector
–preferiblement diferent de les persones
que coordinen l’acció sindical– més un
responsable de l’àrea d’organització, amb
la finalitat d’evidenciar les mancances,
necessitats i propostes de cada sector i la
gestió i disponibilitat dels recursos de la
Federació.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
valoració dels resultats electorals, així com
l’elaboració de propostes dirigides a l’acció
sindical i a la utilització dels recursos
d’acord amb les decisions i valoracions que
cada sector elabore arran dels objectius i
resultats propis.
La constitución de esta comisión, así
como su marco funcional, será establecido
por la comisión ejecutiva y aprobado por
el consejo federal de la FE CCOO PV. Así
mismo, tanto la comisión ejecutiva como
el consejo federal del País Valencià habrán
de aprobar o rechazar las líneas estratégicas electorales que la comisión elabore
con vistas al próximo ciclo electoral.
37
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
III.
REPTES I PROPOSTES
ORGANITZATIVES
La nostra experiència d’aquests darrers
anys en l’esforç per millorar l’eficiència en
el treball sindical ens ha permés anar
modificant i millorant la nostra estructura
organitzativa, però els canvis en les necessitats d’informació i d’atenció a l’afiliació
van més enllà i l’augment de recursos
humans i l’augment de l’esforç humà de les
persones amb dedicació plena a les tasques
del sindicat, no són suficients; cal introduir
tècniques d’organització del treball que ens
permeten ser més eficients i transparents,
per poder assolir els nostres objectius
sindicals.
Mitjançant la formació sindical hem
introduït tècniques de millora del nostre
treball, però proposem desenvolupar més
i millors canals de participació i comunicació en un espai laboral amb multitud
d’agents tant sindicals com institucionals i
socials que possibiliten a més transformar
la informació en coneixement perquè les
persones elaboren els propis espais
reivindicatius.
En aquesta aposta per millorar l’efectivitat
de la participació, l’augment del nombre de
persones afiliades, la millora de l’atenció a
aquestes persones i la millora dels canals i
mètodes de participació en els debats i en
les decisions sindicals, es converteixen en
objectius fonamentals en el proper període.
38
Finalment, però no menys important a
l’àmbit organitzatiu, en aquest congrés ens
decidim per introduir una cultura de l’avaluació que permeta modificar actuacions i
avaluar el propi treball, que sembla imprescindible i que s’allunya d’aquella cultura
que devora objectius sense gairebé permetre la posada en comú.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
III.
RETOS Y PROPUESTAS
ORGANIZATIVAS
Nuestra experiencia de estos últimos años
en referencia al esfuerzo para mejorar la
eficiencia en el trabajo sindical nos ha
permitido ir modificando y mejorando
nuestra estructura organizativa, pero los
cambios en las necesidades de información
y de atención a la afiliación van más allá y
el aumento de recursos humanos y el
incremento del esfuerzo humano de las
personas con dedicación plena a las tareas
del sindicato, no son suficientes; es necesario introducir técnicas de organización del
trabajo que nos permitan ser más eficientes
y transparentes, para poder consolidar
nuestros objetivos sindicales.
Mediante la formación sindical hemos
introducido técnicas de mejora de nuestro
trabajo, pero proponemos desarrollar más y
mejores canales de participación y comunicación en un espacio laboral con multitud de agentes, tanto sindicales como
institucionales y sociales, que posibiliten
además transformar la información en
conocimiento, para que las personas elaboren los propios espacios reivindicativos.
En esta apuesta por mejorar la efectividad
de la participación, el aumento del número
de personas afiliadas, la mejora de la
atención a estas personas y la mejora de los
canales y métodos de participación en los
debates y en las decisiones sindicales, se
convierten en objetivos fundamentales en
el próximo periodo.
Finalmente, pero no por ello menos
importante en el ámbito organizativo, en
este congreso nos decidimos en introducir
una cultura de la evaluación que permita
modificar actuaciones y evalural el propio
trabajo, que parece imprescindible y que
se aleja de aquella cultura que devora
objetivos sin casi permitir la puesta en
común.
1. Comunicació i participació
a) Política de comunicació
Les línies marcades pel que fa a la
comunicació entre tots els àmbits als quals
vol dirigir-se la Federació (òrgans de decisió, permanents, càrrecs, afiliats i treballadors) ha de ser Internet en tots els seus
vessants: pàgina web, correu electrònic,
plataformes de treball i formació a distància.
Per als propers quatre anys l’objectiu prioritari en aquest àrea serà aconseguir l’ús
quotidià i intensiu d’Internet com a instrument de comunicació bàsica. La distribució
de competències serà: la pàgina web com a
element informatiu en tots els àmbits, els
grups de treball (via plataforma Oracle o
similar) com a element comunicatiu i de
treball diari entre àmbits i el correu electrònic com a instrument fonamental de
comunicació.
A partir de la valoración de las variaciones
en la afiliación, los resultados electorales
en este último periodo y la percepción que
los trabajadores y trabajadoras tienen de
nuestro sindicato, la Federació d’Ensenyament considera que la difusión de información y el incremento de la participación
han de ser objetivos prioritarios de manera
que no solamente se adecuen a los objetivos perseguidos y, por tanto, sean los
adecuados para cada nivel de compromiso
con el sindicato (trabajadores y trabajadoras, afiliación, cargos representativos,
permanentes sindicales y órganos de
dirección), sino también que sean percibidos como instrumentos de gran
efectividad por todas las personas que se
relacionan con nuestra organización.
Planteamos por tanto, por un lado las
estrategias relativas a mejorar la participación y, por otro, las de la política comunicativa de la Federación.
a) Política de comunicación
Las líneas marcadas en referencia a la
política de comunicación entre todos los
ámbitos a los cuales quiere dirigirse la
Federación (órganos de decisión, permanentes, cargos, afiliados y trabajadores) ha
de ser Internet en todas sus vertientes:
página web, correo electrónico, plataformas
de trabajo y formación a distancia. Para los
próximos cuatro años el objetivo prioritario
en esta área será conseguir el uso cotidiano
e intensivo de Internet como instrumento
de comunicación básica. La distribución de
competencias será: la página web como
elemento informativo en todos los ámbitos,
los grupos de trabajo (vía plataforma Oracle
o similar) como elemento comunicativo y
de trabajo diario entre ámbitos y el correo
electrónico como instrumento fundamental
de comunicación.
Participación y eficacia
eficacia
Plantegem per tant d’una banda les estratègies relatives a millorar la participació i
de l’altra les de la política comunicativa de
la Federació.
1. Comunicación y participación
VIII o Congreso
A partir de la valoració de les variacions
en l’afiliació, els resultats electorals en
aquest darrer període i la percepció que les
treballadores i els treballadors tenen del
nostre sindicat, la Federació d’Ensenyament considera que la difusió d’informació
i l’increment de la participació han de ser
objectius prioritaris de manera que no
solament s’adeqüen als objectius perseguits
i per tant siguen les adients per a cada
nivell de compromís amb el sindicat
(treballadores i treballadors, afiliació,
càrrecs representatius, permanents sindicals i òrgans de direcció) sinó també que
siguen percebudes com a instruments de
gran efectivitat per totes les persones que
es relacionen amb la nostra organització.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
39
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
Cal plantejar-se a més l’augment de recursos o l’optimització de l’assignació de
tasques per al manteniment d’una xarxa
potenciada.
El segon canal comunicatiu (dirigit a
l’afiliació i al col·lectiu de treballadors) és
el de les edicions de documents impresos.
Fins ara s’ha prioritzat l’edició de documents
periòdics –TE, notícies trimestrals, mira la
teua nòmina…– i, a banda de mantenir
aquestes publicacions en allò que hagen
demostrat la seua efectivitat, cal a partir
d’ara posar l’accent en les edicions de
documents no periòdics, sectorials i dirigits
específicament a les persones que puguen
estar interessades en la informació que s’hi
ofereix.
El tercer canal (dirigit a l’afiliació i al col·lectiu de treballadors) és el de la comunicació
directa: assemblees, reunions, etc. Cal
mantindre aquest canal i potenciar-lo en la
mesura que siga possible, ja que és la millor
manera de fer-nos visibles d’una banda i
recollir informació i opinions sobre el nostre
treball de l’altra. En aquest aspecte, la
informació de qualitat és la informació
dirigida específicament a les persones
convocades.
El canal de comunicació amb els mitjans
ve marcat pels condicionants associats a
cada mitjà de comunicació, però és
possible millorar la seua efectivitat amb les
accions següents:
40
— La formació i implicació de tots els
permanents en la difusió de les
notícies.
— Desenvolupament de noves formes
d’elaboració de les notícies com ara talls
de veu per a la ràdio o la realització de
vídeos.
— Estudiar la viabilitat de compartir un
professional per a l’elaboració de les
notícies mitjançant la utilització de
contractes compartits amb altres federacions com ara la de sanitat.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Hay que plantearse además el aumento de
recursos o la optimización de la asignación
de tareas para el mantenimiento de una red
potenciada.
El segundo canal comunicativo (dirigido a
la afiliación y al colectivo de trabajadores)
es el de las ediciones de documentos
impresos. Hasta ahora se ha priorizado la
edición de documentos periódicos –TE,
noticias trimestrales, mira tu nómina…– y,
aparte de mantener estas publicaciones en
todo aquello que han demostrado su
efectividad, se hace necesario a partir de
ahora poner el acento en las ediciones de
documentos no periódicos, sectoriales y
dirigidos específicamente a las personas que
puedan estar interesadas en la información
que se ofrece.
El tercer canal (dirigido a la afiliación y al
colectivo de trabajadores) es el de la comunicación directa: asambleas, reuniones, etc.
Se debe mantener este canal y potenciarlo
en la medida que sea posible, ya que es la
mejor manera de hacernos visibles y además
recoger información y opiniones sobre
nuestro trabajo. En este aspecto, la información de calidad es la información
específicamente dirigida a las personas
convocadas.
El canal de comunicación con los medios
viene marcado por los condicionantes
asociados a cada medio de comunicación,
pero es posible mejorar su efectividad a
través de las siguientes acciones:
— La formación e implicación de todos
los permanentes en la difusión de las
noticias.
— Desarrollo de nuevas formas de elaboración de las noticias como cortes de
voz para la radio o la realización de
vídeos.
— Estudiar la viabilidad de compartir un
profesional para la elaboración de las
noticias a través de la utilización de
contratos compartidos con otras federaciones, como pueda ser la de sanidad.
b) Desenvolupament de canals
de participació
L’organització d’aquesta participació es
concreta en els àmbits següents:
I) Comunicació i participació entre la
Federació d’Ensenyament i les
treballadores i els treballadors del
sector
Els principals àmbits de participació dels
treballadors i de les treballadores del sector
radica en les reunions i campanyes que el
sindicat proposa i la forma de traslladar i
gestionar aquesta participació descansa
principalment en el delegat o en la delegada
permanent que coordina l’àmbit de convocatòria de les reunions.
Serà per tant una tasca encomanada als
permanents fer-se’n càrrec i fer visible
aquesta via de comunicació.
II) Comunicació i participació entre els
òrgans de decisió i els permanents
sindicals
S’entenen com a òrgans de decisió la
comissió executiva i el consell federal del
País Valencià. Per tal de millorar la comunicació recíproca i la participació cal consolidar i propiciar els canals següents:
Cualquier otra propuesta tendrá que
considerar que en el área de comunicación
es necesario optimizar tres objetivos:
transmisión de información en ambos
sentidos, creación de la imagen del
sindicato y facilidad de participación.
b)
Desarrollo de canales de
participación
Tal y como se ha desarrollado en los
apartados relativos a la coordinación
territorial y a la acción sindical, las vías de
participación en nuestra Federación radican
en las reuniones convocadas por el sindicato
y en las reuniones de coordinación comarcales y sectoriales establecidas.
La organización de esta participación se
concreta en los siguientes ámbitos:
I) Comunicación y participación entre
la Federació d’Ensenyament y los
trabajadores y las trabajadoras del
sector
Los principales ámbitos de participación
de los trabajadores y de las trabajadoras del
sector radica en las reuniones y campañas
que el sindicato propone y la forma de
trasladar y gestionar esta participación
descansa principalmente en el delegado o
en la delegada permanente que coordina
el ámbito de convocatoria de las reuniones.
Participación y eficacia
eficacia
Tal i com s’ha desenvolupat en els apartats
relatius a la coordinació territorial i a l’acció
sindical les vies de participació en la nostra
Federació radiquen en les reunions
convocades pel sindicat i en les reunions de
coordinació comarcals i sectorials establertes.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Qualsevol altra proposta haurà de
considerar que a l’àrea de comunicació cal
optimitzar tres objectius: transmissió
d’informació en ambdós sentits, creació de
la imatge del sindicat i facilitat de
participació.
Será por tanto una tarea encomendad a los
permanentes hacerse cargo de ello y hacer
visible esta vía de comunicación.
II) Comunicación y participación entre
los órganos de decisión y los permanentes sindicales
Se entienden como órganos de decisión: la
comisión ejecutiva y el consejo federal del
País Valencià. Con el objeto de mejorar la
comunicación recíproca y la participación
se han de consolidar y propiciar los siguientes canales:
41
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
— Informació sobre la comissió executiva
envers els permanents sindicals: convé
traslladar un resum amb l’ordre del dia
i les decisions agafades als permanents
sindicals després de cada reunió.
— Participació i propostes dels permanents
sindicals en la comissió executiva: Mitjançant la participació en les seccions
federals i en els‘òrgans d’àmbit territorial
(seccions sindicals, assemblees i executives comarcals) els permanents poden proposar temes i línies d’acció per
a traslladar als òrgans de decisió. Seran
en tot cas, aquests òrgans els que poden
donar caràcter institucional a les decisions agafades.
III) Comunicació i participació entre la
Federació d’Ensenyament i l’afiliació
Per tal d’incrementar l’efectivitat de la
comunicació i la participació de l’afiliació de
la FE CCOO PV les prioritats seran:
— Restringir una part de la pàgina web i
destacar la informació sobre el delegat
o la delegada permanent de centre,
instant a comunicar qualsevol problema
o necessitat del seu centre.
— Creació d’una xarxa efectiva d’afiliats
actius que ens convertisca en sindicat
de referència als centres
— No abandonar els mitjans de comunicació tradicionals: enviaments postals,
visites i assemblees de manera que es
faça palés que l’afiliació posseeix una
sèrie d’avantatges sobre la resta de
treballadors i treballadores.
2.
42
Afiliació
Pel que fa a l’afiliació les línies estratègiques
que marcaran l’acció de la nostra Federació
seran:
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
— Información sobre la comisión ejecutiva
a los permanentes sindicales: conviene
trasladar un resumen con el orden del
día y las decisiones tomadas por ella a
los permanentes sindicales después de
cada reunión.
— Participación y propuestas de los permanentes sindicales a la comisión ejecutiva: Mediante la participación en las
secciones federales y en los órganos de
ámbito territorial (secciones sindicales,
asambleas y ejecutivas comarcales) los
permanentes pueden proponer temas y
líneas de acción para su traslado a los
órganos de decisión. Serán en todo
caso, estos órganos los que pueden dar
carácter institucional a las decisiones
tomadas.
III) Comunicación y participación entre
la Federació d’Ensenyament y la
afiliación
Con el fin de incrementar la efectividad de
la comunicación y la participación de la
afiliación de la FE CCOO PV, las prioridades serán:
— Restringir una parte de la página web y
destacar la información sobre el delegado o la delegada permanente de
centro, instando a comunicar cualquier
problema o necesidad de su centro.
— Creación de una red efectiva de afiliados activos que nos convierta en sindicato de referencia en los centros.
— No abandonar los medios de comunicación tradicionales: envíos postales,
visitas y asambleas de manera que se
haga patente que la afiliación posee una
serie de ventajas sobre el resto de trabajadores y trabajadoras.
2.
Afiliación
Con respecto a la afiliación las líneas estratégicas que marcarán la acción de nuestra
Federación serán:
— Cal aconseguir que l’afiliació perceba la
utilitat de pertànyer al sindicat: informació, assessorament, seguiment i serveis.
— És imprescindible coordinar la nostra
política afiliativa estatal i territorialment
i per tant, incidir en els àmbits que
pertoque per tal que aquesta coordinació siga efectiva.
— Cal reclamar per al País Valencià que
el criteri d’adscripció afiliativa siga el
tipus de centre de treball.
— El incremento afiliativo ha de ser una de
las dos prioridades básicas de nuestra
organización, y la otra el aumento en
representatividad.
— El incremento afiliativo ha de ser objetivado, evaluado e incentivado.
— La gestión de la afiliación ha de profesionalizarse y tener un ámbito propio en
el seno de nuestra organización.
— La discriminación positiva para con la
afiliación ha de fortalecerse y pasar a
formar parte de nuestra cultura organizativa.
— Nuestra acción afiliativa ha de orientarse
especialmente hacia los nuevos perfiles
profesionales derivados de los nuevos
servicios educativos y socioeducativos y
dotarse de los recursos necesarios con el
fin de conseguir este objetivo.
— Hemos de prestar atención especial a la
enseñanza privada porque aporta buena
parte de nuestras nuevas afiliaciones y
en especial a los delegados no afiliados.
— Es necesario dotarnos de instrumentos
técnicos que permitan analizar y revertir
la tendencia al estancamiento o al descenso afiliativo en determinados sectores y de manera especial a la enseñanza
pública no universitaria.
— Se han de potenciar los instrumentos
que nos permitan mejorar el conocimiento, el seguimiento y, sobre todo, la
atención de nuestra afiliación: UAR,
informes de altas y bajas e informes
mensuales.
— Hemos de conseguir que la afiliación
perciba la utilidad de pertenecer al
sindicato: información, asesoramiento,
seguimiento y servicios.
— Es imprescindible coordinar nuestra
política afiliativa estatal y territorialmente y por tanto, incidir en todos
aquellos ámbitos que sean necesarios
para que esta coordinación sea efectiva.
— Hay que reclamar para el País Valencià
que el criterio de adscripción afiliativa
sea el tipo de centro de trabajo.
Participación y eficacia
eficacia
— La nostra acció afiliativa ha d’orientarse especialment cap als nous perfils
professionals derivats dels nous serveis
educatius i socioeducatius i dotar-se
dels recursos necessaris per tal d’aconseguir aquest objectiu.
— Hem de prestar atenció especial a l’ensenyament privat perquè aporta bona
part de les nostres noves afilia-cions i
en especial als delegats no afiliats.
— Cal dotar-nos d’instruments tècnics que
permeten analitzar i revertir la tendència a l’estancament o al descens afiliatiu
en determinats sectors i de manera
especial a l’ensenyament públic no
universitari.
— Cal potenciar els instruments que ens
permeten millorar el coneixement, el
seguiment i, sobretot, l’atenció de la
nostra afiliació: UAR, informes d’altes
i baixes i informes mensuals.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
— L’increment afiliatiu ha de ser una de
les dues prioritats bàsiques de la nostra
organització, i és l’altra l’increment en
representativitat.
— L’increment afiliatiu ha de ser objectivat,
avaluat i incentivat.
— La gestió de l’afiliació ha de professionalitzar-se i tindre un àmbit propi al
si de la nostra organització.
— La discriminació positiva envers l’afiliació ha d’enfortir-se i passar a formar
part de la nostra cultura organitzativa.
43
VIIIé Congrés
Participació i eficàcia
eficàcia
3.
Cultura de l’avaluació
El funcionament de la nostra organització
s’ha basat des del seu començament, entre
d’altres, en adhesions a una certa ideologia i
el voluntarisme motivat per la identificació
amb un col·lectiu, classe o línia política.
Però moltes d’aquestes motivacions poden
desaparéixer o veure’s modificades fruit dels
canvis de la nostra societat i de la nostra
organització. És per això que es fa necessari
revisar periòdicament els objectius que
perseguim mitjançant decisions grupals i
també iniciar o consolidar una cultura de
l’avaluació que ens permeta valorar en cada
moment quins instruments, motivacions i
estratègies han sigut útils per a la consecució dels objectius que anem definint.
Com a organització de persones que
treballen juntes hem de buscar la nostra
major efectivitat en el nostre quefer diari,
en les nostres estratègies. Ens hem de
plantejar, per tant, avaluar les nostres formes
organitzatives, la seua operativitat, la
participació de la gent més jove, com estan
participant les dones, com són els horaris i
les condicions laborals que practiquem i
quina és la seua efectivitat i com configurem
els nostres equips.
Dins de la nostra organització hi ha diferents responsabilitats, tasques i treballs que
portem a terme els càrrecs electes, permanents sindicals i persones contractades. Tots
i totes ens haurem d’avaluar per tractar
d’ajustar-nos als objectius establerts i la seua
consecució per tal de ser més eficients en
la nostra tasca.
Per poder portar a terme aquesta avaluació
calen les accions següents:
a)
44
Càrrecs o responsabilitats
electes
Cada curs la persona responsable de cada
secretaria o àrea de treball haurà de fer un
pla amb objectius clars, concrets i avaluables.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
3.
Cultura de la evaluación
El funcionamiento de nuestra organización
se ha basado desde su comienzo, entre otras,
en adhesiones a una cierta ideología y el
voluntarismo motivado por la identificación
con un colectivo, clase o línea política.
Pero muchas de estas motivaciones pueden
desaparecer o verse modificadas fruto de los
cambios de nuestra sociedad y de nuestra
organización. Por ello se hace necesario
revisar periódicamente los objetivos que
perseguimos mediante decisiones grupales y
también iniciar o consolidar una cultura de
la evaluación que nos permita valorar en cada
momento que instrumentos, motivaciones y
estrategias han sido útiles para la consecución
de los objetivos que vamos definiendo.
Como organización de personas que
trabajan juntas hemos de buscar nuestra
mayor efectividad en el quehacer diario, en
nuestras estrategias. Nos hemos de plantear,
por tanto, evaluar nuestras formas organizativas, su operatividad, la participación de la
gente más joven, cómo están participando
las mujeres, cómo son los horarios y las
condiciones laborales que practicamos y
cual es su efectividad y, además, como
configuramos nuestros equipos.
Dentro de nuestra organización hay diferentes responsabilidades, tareas y trabajos
que llevamos a cabo los cargos electos,
permanentes sindicales y personas contratadas. Todos y todas nos habremos de evaluar para tratar de ajustarnos a los objetivos
establecidos y a su consecución con el fin de
ser más eficientes en nuestra tarea.
Para poder llevar a cabo esta evaluación se
han de realizar las siguientes acciones:
a) Cargos o responsabilidades
electas
Cada curso, la persona responsable de cada
secretaría o área de trabajo habrá de realizar un
plan con objetivos claros, concretos y evaluables.
b) Permanents sindicals
A l’igual que les persones esmentades abans,
tota persona que tinga una alliberació i
treballe com a permanent en la nostra
federació, haurà de fer una planificació de
la seua feina, independentment de l’àrea o
de la secretaria per a la qual treballe.
Les planificacions tindran objectius concrets
i quantificables, de manera que afavorisca
l’avaluació d’objectius assolits.
Aquesta planificació serà lliurada al responsable de la secretaria o àrea en la qual es
treballe. Aquest responsable, al mateix
temps, presentarà les planificacions i els
balanços o el seu resum, en l’executiva.
c) Persones contractades
De la mateixa manera, les persones que
treballen en la nostra federació amb una
relació contractual, hauran de tindre una
tasca assignada, concreta i avaluable que
serà revisada per la persona responsable de
l’àrea o secretaria en la qual treballe.
Aquesta avaluació també serà per a un curs
acadèmic i en darrer terme aquesta responsable ho presentarà també a l’executiva.
Finalment, si es considera necessari, es
Esta plan se presentará a la ejecutiva federal
de manera que a fin de curso se evalue la
consecución de objetivos y se puedan
corregir aquellos aspectos que no hayan
funcionado.
b) Permanentes sindicales
Al igual que las personas mencionadas
antes, toda persona que tenga una liberación y trabaje como permanente en nuestra
federación, habrá de realizar una planificación de su tarea, independientemente del
área o de la secretaría para la cual trabaje.
Aquellos o aquellas permanentes que estén
en la Secretaría de Acción Sindical, podrán
realizar planificaciones y balances a más
corto plazo (normalmente trimestral), mientras que quien esté en otras secretarías hará
una planificación de alcance anual y para un
curso escolar y, por tanto, el balance será a
fin de curso.
Las planificaciones tendrán objetivos concretos y cuantificables, de manera que se
favorezca la evaluación de objetivos alcanzados.
Esta planificación será entregada al responsable de la secretaría o área en la cual se
trabaja. Este responsable, al mismo tiempo,
presentará las planificaciones y los balances
o su resumen en la ejecutiva.
Participación y eficacia
eficacia
Aquells o aquelles permanents que estiguen
en la Secretaria d’Acció Sindical, podran fer
planificacions i balanços a més curt termini
(normalment trimestral), mentre que qui
estiga en altres secretaries farà una planificació d’abast anual i per un curs escolar
i per tant el balanç serà a la fi de curs.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
Aquest pla es presentarà a l’executiva federal
de manera que a la fi de curs s’avalue la
consecució d’objectius i es puguen corregir
aquells aspectes que no hagen funcionat.
c) Personas contratadas
De la misma manera, las personas que
trabajan en nuestra federación con una
relación contractual, habrán de tener una
tarea asignada, concreta y evaluable que
será revisada por la persona responsable
del área o secretaría en la que trabaje.
Esta evaluación también será realizada para
un curso académico y en último término
este responsable lo presentará también a la
ejecutiva.
Finalmente, si se considera necesario, se
45
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
46
poden dur a terme mecanismes de diagnosi
o d’avaluació externa respecte als àmbits o
aspectes que l’organització decidisca i
també comissions d’avaluació interna que
promoguen reflexions i valoracions d’adaptació als objectius i l’eficàcia de cadascuna
de les àrees.
4.
Gestió i optimització de
recursos
Aquests darrers quatre anys hem assistit a
una renovació dels equips de treball i per
aquest motiu cal realitzar un esforç major
relatiu a la nostra formació i professionalització.
Així mateix cal que l’anomenat segon cercle,
delegats de secció sindical i membres de les
juntes de personal o dels comités de salut
laboral, col·laboren en l’acció sindical i
siguen membres actius de la nostra organització. Per aconseguir-ho cal estudiar
detingudament les seues necessitats per
poder implicar-los més i implicar-nos
nosaltres amb el nostre treball diari.
Pel que fa a l’acció de la nostra Federació
d’Ensenyament és necessari estructurar
millor les àrees de coordinació i de treball
en l’àmbit de la comissió executiva. És
necessari doncs, enfortir tres grans àrees de
coordinació: Àrea d’Acció Sindical (coordina totes les persones responsables d’acció
sindical), Àrea d’Acció Transversal (coordina totes les persones responsables de
política educativa, dona, formació, salut
laboral, comunicació i política lingüística)
i Àrea d’Organització (coordina totes les
persones responsables d’organització, de
finances i d’afiliació).
Així mateix, la comissió executiva, òrgan
del govern del dia a dia, ha d’estar estructurat en representació dels territoris, de les
seccions sindicals i dels sectors. Tot açò a
partir de la valoració de l’ajust entre la
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
pueden llevar a cabo mecanismos de diagnosis o de evaluación externa respecto a los
ámbitos o aspectos que la organización
decida y también comisiones de evaluación
interna que promuevan reflexiones y valoraciones de adaptación a los objetivos y a la
eficacia de cada una de las áreas.
4. Gestión y optimización de
recursos
Estos últimos cuatro años hemos asistido
a una renovación de los equipos de trabajo
y por este motivo es necesario realizar un
esfuerzo mayor en lo relativo a nuestra
formación y profesionalización.
Así mismo, se necesita que el conocido
como segundo círculo, delegados de sección sindical y miembros de las juntas de
personal o de los comités de salud laboral,
colabore en la acción sindical y sean miembros activos de nuestra organización. Para
conseguirlo hay que estudiar detenidamente
sus necesidades para poder implicarlos más
e implicarnos nosotros con nuestro trabajo
diario.
Con respecto a la acción de nuestra Federació d’Ensenyament es necesario estructurar mejor las áreas de coordinación y de
trabajo en el ámbito de la comisión ejecutiva. Es imprescindible, pues, fortalecer tres
grandes áreas de coordinación: Área de
Acción Sindical (coordina a todas las personas responsables de la acción sindical),
Área de Acción Transversal (coordina a
todas las personas responsables de política
educativa, mujer, formación, salud laboral,
comunicación y política lingüística) y Área
de Organización (coordina a todas la personas responsables de organización, de
finanzas y de afiliación).
Así mismo, la comisión ejecutiva, órgano de
gobierno del día a día, ha de estar estructurada en representación de los territorios,
de las secciones sindicales y de los sectores.
Todo esto a partir de la valoración del ajuste
Amb aquest procés de formació permanent
s’intenta dotar a l’organització d’una anàlisi
de la realitat consensuada i d’un projecte
metodològic comú i en aquest sentit, es
necessita d’un procés de formació permanent que permeta a les delegades i als
delegats permanents millorar la qualitat
del seu treball sindical.
Aquesta formació dels dirigents sindicals no
ha de basar-se solament en una formació
instrumental esporàdica; ha de ser un procés
de formació permanent que possibilite la
reflexió col·lectiva de l’experiència diària de
comunicació amb l’afiliació i els treballadors
i les treballadores del sector i que dote de
millors recursos i capacitats al sindicalista;
procés que ens permetrà avaluar permanentment l’organització i millorar-la.
Per assolir aquests objectius i coordinar
aquest procés competeix a la Secretaria
d’Organització elaborar plans de formació
sindical permanent i destinar-hi els recursos
humans i econòmics necessaris.
entre la composición y la finalidad perseguida por la comisión, es decir, que ha de
ser un órgano de gobierno ágil y que
permita un trabajo cooperativo y colectivo
eficaz.
Para consolidar la optimización de nuestros
recursos humanos se ha de señalar que el
principal recurso de nuestra federación lo
conformamos las personas que trabajamos
en ella y especialmente los delegados y
delegadas permanentes. Partiendo de esta
convicción y que la profesionalización de
los cuadros sindicales es un tema propuesto
desde los teóricos de la participación social
y la educación de personas adultas y
asumido por nuestro consejo federal, será
una tarea ineludible para el próximo período
mejorar y ampliar la formación permanente
de aquellas personas que estamos estrechamente vinculadas a la Federació d’Ensenyament.
Con este proceso de formación permanente
se intenta dotar a la organización de un
análisis de la realidad consensuado y de un
proyecto metodológico común y en este
sentido, se necesita consolidar un proceso
de formación permanente que permita a los
delegados y delegadas permanentes mejorar
la calidad de su trabajo sindical.
Participación y eficacia
eficacia
Per assolir l’optimització dels nostres recursos humans val a dir que el principal
recurs de la nostra federació el conformem
les persones que hi treballem i especialment
els delegats i delegades permanents. Partint
d’aquesta convicció i que la professionalització dels quadres sindicals és un tema
proposat des dels teòrics de la participació
social i l’educació de persones adultes i
assumit pel nostre Consell Federal serà una
tasca ineludible per al proper període
millorar i ampliar la formació permanent
d’aquelles persones que estem estretament
vinculades amb la Federació d’Ensenyament.
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
VIII o Congreso
composició i la finalitat perseguida per a
la comissió, és a dir, que ha de ser un òrgan
de govern àgil i que permeta un treball
cooperatiu i col·lectiu eficaç.
Esta formación de los dirigentes sindicales
no ha de basarse solamente en una formación instrumental esporádica; ha de ser un
proceso de formación permanente que
posibilite la reflexión colectiva sobre la
experiencia diaria de comunicación con la
afiliación y los trabajadores y las trabajadoras del sector y que dote de mejores
recursos y capacidades al sindicalista; proceso que nos permitirá evaluar permanentemente a la organización y mejorarla.
Para consolidar estos objetivos y coordinar
este proceso compete a la Secretaría de
Organización elaborar planes de formación
sindical permanente y destinar los recursos
humanos y económicos necesarios.
47
Participació i eficàcia
eficàcia
VIIIé Congrés
48
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50