Document

Anuncio
AÑO I
LUNES 18 AGOSTO 1930
N."
124
EL
Redaccíón y Administración
Rambla San Isidro, 4 1 . — Teléfono 3 2
DIARIO
PREClOSi
POLÍTICO
Igualada, 2'30 ptas, a! mes
tícsto de España, 3 pesetas
Número sueito 10 cis. Atrasado SO cís.
Se admiten esquelas riasta las cinco de U tafde
ULTIMA HORA
De Barcelona
POR
TELÉFONO.
—
DE
NUESTRO
RBDACTOR ESPECIAL
PRÓXIMA LLEGADA
E l alcalde, conde de Güell h a cursado u n telegrama desde París, en
el que dice que regresa a Barcelona y que se posesionará inmediatamente del cargo.
DE VIAJE
Para Francia ha salido el Director Superior de los H H . Maristas.
AUTOPSIA
Se ha practicado la autopsia a
Carmen Moliné, la cual fué herida
últimamente por Joaquín Aldrich,
en un terrado de la calle de Córcega.
, La herida fué producida por una
bala del calibre 6,35, pistola Star,
que se ocupó al procesado.
UN HOMBRE MUERTO
E n una casa de dormir del Arco
del T e a t r o ha sido hallado muerto
F e r n a n d o Moreno, de 33 años, soltero, ayudante de Obras Públicas.
Se ha averiguado que dicho individuo estuvo aàí con una mujer. El
Juzgado n o le ha hallado n i n g ú n dinero, ni alhajas que llevaba. Se ignora quien sea la mujer que lo acompañaba, como si fué la muerte natural o intencionada.
AGRADECIMIENTO
El Vicepresidente de la Diputación ha manifestado por telegrama
H1 Gobierno su agradecimiento y el
de la Corporación por el reciente
R. D. referente a los Mozos de Escuadra.
ESTATUTOS FORAL Y
Ha sido entregado a la Imprenta
el E s t a t u t o Foral Catalán, para enviarlo después a todos los notarios
de Cataluña.
T a m b i n é pronto será impreso el
Estatuto Regional Catalán para enviar ejemplares a todos los paridos
d t Cataltifia.
Del extranjero
Nueva York. — Ha sido asesinado -Jack Zuta, u n o de los principales jefes del contrabando de Chicago. Se le ha incautado la contabilidad, la cual, era llevada con una escrupolosídad digna de cualquier casa de comercio.
Se ha descubierto entre los documentos, una carta de libre acceso,
facilitada por el Jefe de Policía.
Se ha comprobado que políticos,
magistrados policías y otras personas de influepcia cobraban del Jefe
contrabandista.
EL
D Í A DE IGUALADA es
ven,
a
Barcelona, al Quiosc Carme, xamfrà Portaferrissa, i al Quiosc T a llers, Rambla, xamfrà Tallers.
PAMBUROPA
Un excelente escritor americano dijo en cierta
ocasión que nuestro periodismo era bueno, pero rural,
y hemos de confesar, aunque ello nos duela, que le
sobrada razón.
Nuestros periódicos dejan su atención
concentrada a ¡os pequeños problemas interiores, sin que apenas se hable de lo que ocurre traspasadas las fronteras. Como si tuvieran una miopía mental, no ven más
allá del reducido ambiente en que se mueven y actúan.
y no es que en el extranjero no ocurran co.fas interesantes y que afecten profundamente
a nuestra vida
económica y social ; al contrario, se debaten cuestiones
que nos tocan de lleno y que pueden variar radicalmente nuestro rumbo y nuestra posición
internacional.
Una de estas cuestiones es sin duda el Memorándum Briand sobre los Estados Unidos de Europa. A
raíz del famoso disciaso pronunciado por
Arístides
Briand en la Sociedad de las Naciones, en el ciue sentó
los e.rtrcmos principales de la Federación que debería
reconstituir
la economía de Europa, ¡a prensa dió
amplios detalles informativos y expuso con toda minuciosidad lo que pensaban todas las personalidades
extranjeras, detalles y comentarios que se publicaron
porque nos venían hechos, porque cl telégrafo nos los
imponía. De coseclia propia reflejando cl criterio, no
se ha publicado riada; es decir, ¡lay una excepción:
el importante rotativo matritense La Época, publicó
FRUITA
Sí ; el poble català és molt malparlat: heus jaquí la grossa tara d'aquest poble. Fa pena, fa vergonya,
fa pietat, fa fàstic, sentir la nostra
llengua tan baixament esmerçada.
Perquè, més que res, és baixesa.
Fins la blasfèmia, aquesta tremenda
expressió de la rebeldía destructora,
en boca del nostre poble, sol perdre
la misteriosa grandesa satànica, i
resta sense ales per assaltar el cel, i
cau indecent, baixa, í res rnés.
No lí cal ira al renec del nostre
poble : renega per vici, per peresa
d'expressió, per voluntat de revolcar-se en lo ínfim. Fixeu-se en la
qualitat de la nostra blasfèmia, fixeu- se en l'ocasió ; en el tó de la
veu : no hí trobareu més que el gust
unos artícidos estudiando la- cuestión.
No es de extrañar, pues, que a consecuencia de
este desvío, viva España al nmrgen de los problemas
internacionales y completamente
olvidada en el concierto europeo. Ni nos sorprende tampoco c¡ue en la
Conferencia I'aneuropea de Berlín, mandaron su adhesión destacados políticos franceses Poincaré, CaiHau.v, Hcrriot. Painlevé, telegrafiaran
personalidades
de la mayoría dc naciones europeas, Inglaterra,
Polonia, Bélgica, Au.stria, Bulgaria, Estonia,
Finlandia,
Grecia, Hungría, Letonia, Lituania, Luxemburgo,
Noruega, Rumania, Sidza y Checoeslo^iaqxda. De Espaila nadie dijo una palabra; a nuestros políticos no
les intere.sa la Federación Europea; viven más para
el movimiento monetario y para el
engrandecimiento
de sus negocio.
Tampoco figura Italia, pero se comprende que la
orientación imperialista del facismo no sc avenga con
un espíritu de concordia
internacional.
Volvamos uu poco la vista al e.rtranjero y analicemos los problenms dc envergadura
internacional,
para ver si nuestros periódicos salen de su ruralismo
y si nuestros políticos orientan .sus actividades en forma inás recomendable, y de estos problemas
dediquemos una especial atención al Memorándum
Briand,
cuyo comeníario liaremos en un próximo
artículo.
M A D U R A
dc dir una paraula baixa, per omplir un buu de la conversa, per trista gràcia, per broma... o per impotència davant qualsevol obstacle;
perquè el cavall ensopega, perquè
la corda té un nus, perrjuè el cigar
no tira. No horroritza la nostra
blasfèmia: fa fàstic. 1 fa tristesa;
i gairebé desesper:ició.
Perquè, involuntàriament, un mesura molt baix el límit de l'ascensió
d'un poble que duu lal pes de fang
lligat als peus. Sospcseu-lo, sospeseu-lo bé, aquest fang. Totb podem
fer-ho, perquè ningú de nosaltres
n'està lliure. N'hi ha que no blasfemen, però, qui nu malparía? Qui
de nosaltres 'no cedeiit a la pruïja
de la paraula baixa, de la paraula
COMISSIÓ MUNICIPAL
A m b assistència dels senyors
Lladó, Borràs i Riba ha estat celebrada aquest migdia sessió de la
Permanent.
F o u aprovada ia sessió anterior.
E s donà lectura a algunes comunicacions. A una del reverend senyor .Arxiprest, invitant a l'Ajuntament a assistir als actes religiosos
en honor de Sant Bartomeu.
S'acordà assistir-hi en corporació.
El secretari, senyor Xuclà, donà
lectura a una invitació de la J u n t a
dg l'.'^teneu per assistir als actes
d'aquella entitat a m b motiu de la
Presta Major, particularment de la
commemoració del 67 aniversari de
la seva fundació.
S'acordà que hi assisteixin tots
els regidors que vulgín.
F o u llegida la llista dels n o m s
que han de integrar la Delegació
Revisora dels Blats. La formen els
senyors Martí Riba, Josep Roca i
Lluís Ferrer pel Sindicat de Vinyaters ; Josep Carner, per la Cambra
obscura, de la interjecció posada de
quan en quan, quasi, quasi simètricament, com puntal de la frase parlada catalana ? O h ! malaurada frase, malaurada llengua que tals puntals necessita ! Malaurada arquitectura oral, malaurat poble que solament laíxí sap sostenir l'energia de
la seva llengua, i així la caracteritza !
Una vegada, tornava jo de terres
é t r a n g è r e s , i vaig aturar-me en nna
ciutat poc abans de passar la ratlla
de França. I allí en l'estació mateixa, ferí mon sentit una locució innoble. El cor em feu un salt. J a era
a Catalunya. .Vixí se'm feia coneixedora la pàtria, i mes galtes s'enrogiren com per una bufetada.
De Madrid
FÜR
TELÉFONO.
—
DE
NUESTRO
RtíD.ACTOR ESPKCLVL
LLEGADA DEL REY
.'\ las once llegaron a Madrid en
automóvil procedentes de Santander, el Rey, Berenguer y el minis-,
tro de Hacienda.
Se sabe que en Santander, el Presidente y el Ministro de Hacienda
dieron cuenta al Rey del problema
de la baja de la peseta. Se acordó
celebrar mañana en Madrid, Consejo de Ministros a las diez de la mañana. Kl general Berenguer ha
conferenciado con los ministros de
Fomento, Trabajo, Eccnromía y Gobernación.
Después recibió a los periodistas
a (luíencs ha manifestado que está
en contacto con los elementos financieros de .Madrid para tratar del
proceso de la baja de la peseta.
Añadió que hay algunas medidas
en estudio que han de adoptarse sobre tal asunto.
A preguntas de un periodista,
respondió que no sabe si podrá volver mañana a Santander, después
del Consejo.
Del extranjero
París.
H a n sido 16 las defunciones a consecuencia de atropellos
en la circulación y 36 los muertos
habidos durante estos tres días festivos a causa de la circulación.
La huelga de Libe sigue en igual
estado.
Costes y Bailante han tenido que
suspender el raid por el movimiento
metereológico.
JOAN MARAGALL
PERMANENT
Agrícola, i Francesc Santacana pals
agricultors no associats.
E s dona compte de què l'Estat ha
traspassat a l'Ajuntament una franja de terreny, tocant l'església de
les Escoles Pies, mitjançant la
quantitat de 350 pessetes.
T a m b é el secretari i n f o r m a a la
Permanent de les disposicions referents a la percepció d'arbitris per
caps de bestiar per pes a la canal.
Diu que el primer de gener forçosament s'haurà de tributar per pes
a la canal, emperò que ara és lliure fer-ho o no fer-ho.
Passa a la Comissió de Hisenda.
El senyor Borràs formula una
moció, queixant-se d ' u n munt d'escombraries que hí ha al capdamunt
del carrer de Santa Catarina, així
com d ' u n que quasi sempre hi ha
tocant a càl Colaferro.
S'acorda cridar al arrendatari
per tal de demanar-li tiue faci arribar el carro més a m u n t .
El senyor Borràs, torna a demaTíar la paraula i diu que en la seva
tasca d'insta-lar amb el major decó-
ULTIMA HORA
rum el nostre . \ r x i u Municipal s'ha
trobat arnb la desagradable impressió de no trobar en lloc de la casa
comunal els cadírals dels antics
concellers que liavien estat molts
anys en el departament de secretaria. ,\quel]s bells cadírals que tan
ptd seu valor històric corn arqueològic haurien escaigut figurar en el
nostre arxiu ~ un dia, convertit en
incipient museu de la ciutat—diu—
entenc cal averiguar on han anat a
paiar, ja que cs la ciutat de Igualada que li cal saber (juí va ésser el
qui sen,se respecte a les coses històriques ba donat la més lamentable
nota de manifesta incultura expolíant part del poc tresor històric-arqueològíc que tenia el nostre municipi.
E l senyor Borràs prega a la presidència procurí fer les degudes indagacions per a saber el destí dels
tals cadírals i en son cas obrir el
corresponent expedient.
El senyor Idadó li promet que
se'n ocuparà.
El senyor Riba demana també
la paraula i din que els carrers que
àdhuc no són apariats, cal que siguin classificats en dos categories :
Primera : De gran tràfec, i segona :
De reduït tràfec.
Sots aquesta classificació pot emplear-se adoquins o ciment porland.
S'acorda que passi a estudi de la
Comissió de Foment.
El senyor Lladó proposa que
amb motiu de la P'esta Major siguin
regalades l o o pessetes a l'Hospital
per un plat extraordinari, així corn
a cada pres cinc pessetes. Queda
acordat.
Són concedides 150 pessetes per a
el concurs fotogràfic obert per l'A.grupació Fotogràfica de Igualada.
El senyor Borràs demana que
constí que no serveixi de precedent.
F o u rebutjada una sol-lícitud de
pierniís per instal-lar un molí de
guix i ciment, en cl carrer de l'Amor amb comunicació pel Passeig
Verdaguer.
Després d e discutir els pros i contres fou acordat que quedés vuit
dies sobre la taula ja que hi havia
qui s'oposava a aital concessió.
3
S
•o
m
t<
X
I
«
c
(i
OQ
(U
•o
(0
t^
Lunes,
EL DIA DE IGUALADA
Página 2
CRÓNICA LOCAL
Registre parroquial de Santa MaLlegim al programa oficial de
Dia 10, Antoni
la Pesta Major, que entre els fes- ria.—-Baptismes:
tetjos que's preparen per el proper Torroella Ferré ; Josep Orobitx M o dia 25, hi figura un "Cos a peu" a rera i Salvador Borràs Compte.—
la Rambla de Sant Isidre, amb re- Dia 13, Pilar Grau Redondo.
Enterraments : Dia 8, Josep Serpartiment !de varis premis.
ra
Camps, casat, de 52 anys, rebuCom sigui que per un error, seda
l'Extremunció.—Dia 12, Felicia
gurament involuntari, s'han oblidat
Salgado
Escalante, vídua, de 32
de dir que som nosaltres els organitzadors de dita cursa, aixi ho fem anys, rebuts els Sants Sagraments.
— Dia 14, Pelegrí Montserrat Cuconstar.
rós, de 58 anys, rebuda l'ExtremunQueda, doncs, salvat aquest oblit
ció.—Dia 15, Josep Costa Mussons,
involuntari.
casat, de 5 lanys.
* * *
Matrimonis Publicats : Xavier
Per a la Festa Major, vindran dos
Pou Estany amb Teresa Corona
avions. L'un anirà, probablement,
Sardà i Jaume Boldú Vallès amb
pilotat per E n Canudas.
Dolors Giribets Coca.
N'arribarà un a les nou del matí
Matrimonis celebrats : Rafel Pade la diada de Sant Bartomeu, i
rera Castellà amb Rosa Creus Garl'altre a les dotze.
El mateix dia, qui ho desitji, ja riga í Josep Barrieras Zueras amb
Josefa Moreno Muñoz. — Dia 14,
hi podrà- volar.
Joan Ribé Miramunt amb Antònia
* ^ »
Serra Vila. — Dia ló, Josep Seuva
Entre els acords presos per la
Pasqual amb Francisca Alemany
Diputació Provincial de Barcelona
Puiggròs.
en data 27 de maig, figura el se¬
Registre parroquial d ela Soledat.
güent:
Aprovar el conveni verbal esta- — Enterraments : Dia 14, Gertrublert entre aquesta Diputació i el dis Puig Marti, vídua, de 69 anys,
Recaptador de la zona de Igualada, rebuts els Sants Sagraments.
Matrimonis celebrats : Francesc
referent a l'abonament per part de
aquest i la Corporació Provincial, a F e r r e r lUueca amb Maria Solà Jorpartir del mes de febrer darrer, de ba i Pere Travesser Padró amb Anla quantitat d e 75 ptes. mensuals, tònia Martí Mas.
com a compensació dels gastos de
(iiiiisii@®iíijSií¡aiiiíSiiiis®iiia!i¡i«ü®a
instal·lació d e les Oficines de Recaptació de l'esmentada zona, la qual
entrega efectuarà l'anomenat R e DLL M U N D O
captador per ingrés directe a fondos
SON LOS ESPECiPiCOS
provincials.
L O S REYES I
*• *
Cap dels següents Ajuntaments
del Districte ha fet efectiva la quantitat que li correspon pagar a la
Diputació pels dos trimestries de
l'any corrent: Argensola, Bellprat,
Bruch, Calaf, Calonge de Segarra,
Capellades, Carme, CastellfuUit de
Riubregós, Copons, Jorba, OrpíPobla de Claramunt, Prats del Rey,
Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous,
Sant Martí Sasgayolas, T o r r e de
Claramunt, Vallbona i Veciana. H a n
pagat el primer trimestre: Piera,
Pierola, Santa Margarida de Montbuy i Vilanova del Camí.
A tots se'ls commina a una
multa.
« *«
H e m tingut la satisfacció de saludar aquí a Igualada, a la senyora
Vídua d'En Ricard Nadal, qui, juntament amb ses filles Assumpció N a dal Mussons de Xiberta, Maria T e resa Mussons i fill polític, E n Joan
Xiberta Massaguer, passen alguns
dies al costat de son germà polític,
nostre bon amic, el comptador de
cabals municipals d'aquest Ajuntament, E n Manuel Nadal.
• »*
A l'Alcaldia i a les entitats Lliga
Econòmica, Cambra Agrícola i Cooperativa " L a Econòmica, s'han r e but atentes lletres del senyor F r a n cesc Moragas, Director General d e
la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, agraint les felicitacions que li adreçaren en ésser-li
concedida pel Govern la Gran Creu
de Beneficència.
* ^ Recordem als qui en són lectors
habituals, qne, després dels quinze
dies de vacances concedits al personal, serà reoberta la Biblioteca P ú blica que la Caixa de Pensions per
a la Vellesa i d'Estalvis t é establerta a la seva Sucursal de la nostra
ciutat.
'CHEESMAN"
UNGÜENTO: Cura almorranas,
quemaduras, granos, eczemas,
erisipelas, sabañones, tumores, sarna, panadizos, cortaduras, etc.
POMADA: Contra el dolor reumático, nervioso, enfermedades del pecho, etc.
PASTILLAS: Para la tos, bronquitis, asma, etc.
quince díías, a los efectos de recia- | assenyalà després per a les de Santa
Càndia : 300.000 ptes.
niacion.
F a memòria del concurs obert
Pujah, 9 de agosto de 1930.—El
per l'Ajuntament, notant alguna
Alcalde, Isidro Camila.
— Reparando el padrón de cédu- anècdota per provar que l'Ajuntalas personales de esta localidad, co- ment a priori volia exclusivament
rrespondiente al actual aéo de 1930, les de Santa Càndia.
Diu que varen ésser nomenats dos
estará el mismo d e manifiesto al púenginyers
per tai que dictaminessin
blico en la Secretaria de este Ayunsobre
tots
els
jirojectes que's presentamiento, por espacio de diez días,
a los efectoi de reclamación; trans- tessin, i en vista d'això conta que
currido dicho pla/o no se admitirá va escriure al President de la Comissió de Foment per a que anticininguna.
Vallbona, 8 d e agosto de 1930.— padament l'avisés el dia que dits senyors passarien a fer els aforos i
El Alcalde, José b'errer.
estudis corresponents, i que l'es— Formado por la Comisión municipal permanente de este Ayunta- mentat avís no K fou donat; no
miento el proyecto de presupuesto essent, per tant, complimentats els
ordinario para el ejercicio de 1931, seus desitjós.
queda expuesto al púbhco en la Se- ;
Tot lo qual prova que l'Ajuncr t.irij immicipai por término de i tament ja teni;i un pla tirat sense
ocho días; lo cual se anuncia en • fer-se capaç del que convenia.
cumplimiento y a los efectos del ar- ;
Dels manantials de Santa Càndia
tículo 5." del Real decreto de 23 de : diu que'l seu propietari té concedit
agosto de 1924.
per l'Estat 12 litres per segon, o
Pierola, 6 de agosto de 193Q— \ sien 518 plomes, i que encara aques- \
El Alcalde, Juan Vallés.
; ta concessió no era ferma, puix no
va ésser inscrita al Registre da la
Propietat com mana la Llei.
Llegeix retalls de diaris locals per
confirmar les seves afirmacions. E n El senyor Alfred Puig, tal com \ tre aquests retalls, llegeix la conhavíem anunciat, va donar ahir ma- | testació feta per ell a unes manifeslí una conferència al Mundial Cine, ; tacions d'un ciutadà per mitjà d'una
enquestes.
tractant sobre el proveïment d'aigüa j de Nostres
Ataca
a
l'Empresa
Rigat, a la
a Igualada.
j
que
diu
que
va
invitar
que anés a
Dalt resceudii, des d'on el senyor ;
veure
els
seus
manantials
abans de
Puig havia de dirigir la paraula al ]
iniciar
els
treballs
per
portar
aigües
públic, hi havia el senyor Isidre Cas- i
de
La
Pobla
de
Claramunt.
tro, en representació de l'Autoritat, |
i un redactor de nostre quotidià E L ! Diu que varen visitar les seves
D I A DE IGUALAD.V.
| aigües, i que lí varen prometre que
Referí el senyor Puig, com va ! li contestarien, i la resposta fou
oferir les seves aigües del Molí Ma- j una Memòria en la.qual hi figuren
jor a l'Empresa Rigat, i que aquella | conceptes falsos contra les seves
li contestà que tenia líquid suficient, I aigües.
L'afer de les aigües
De la Comarca
ROMEO,
RIBOTYQJ±
de agosto 19:30.
pot disposar d'aigua pura a preus
irrisoris, com serien les aigües del
Moh Major?
La Llei autoritza fer pous a la
distància de 100 metres, i segons
rumors públics, es diu que l'Empresa Rigat ha fet mines per a cercar més aigua; estan aqueixes mines a la distància que exigeix la
Llei ? Abans no arribin dites aigües
a la ciutat, el deure dels seus administradors és procedir a una inspecció rigurosa-, i si, efectivament, són
veritat aquells rumors, no podem
consentir que Igualada consumeixi
dites aigües.
Igualada, que amb molt poc esforç, pot tenir aigües potables, no
té necessitat dels rius, i ja abandonat el projecte de Santa Càndia,
resten les nostres del Molí Major,
a qual efecte hem presentat a l'Ajuntament la següent proposició.
Llegéig la proposició, el contingut
de la qual é s : vuit m e s o s per portar les aigües a Igualada; garantia
1.600 plomes; dictamen de potabilitat a la disposició de l'Ajuntament ;
preu, a 60 cèntims metre cúbic per
comptador; a industrials, més barata; vint plomes de regal a l'Ajuntament; traspàs de l'edifiGÍ del Molí Major a l'Ajuntament per a Colònies Escolars; d'aquí a 50 0 menys
anys quedaria d'absoluta propietat
d e l'Ajuntament. L'Ajuntament solament té d e respondre de 750 plom e s d e consum. Això s'ha d'entendre : Sí la població en consumia 500,
per e x e m p l e , l'Ajuntament solament
n'hauria d e respondre de 250, i encara en u n p r e u inferior.
Fa remarcar moltes aventatges,
entre elles una, consistent en qu*
una família obrera, amb 30 ptes.
anuals, podria, gastar 125 litret
diaris d'aigua.
S'allargà en altres consideracions
fent menció algunes vegades de
nostre diari per coses en ell publicades.
En finalitzar,', el senyor Alfred
Puig fou molt aplaudit.
Segueix dient : l.,es aigües sub• terrànies d'un riu o riera mai poden ésser pures en absolut, a menys
que es captin a una profunditat de
més de 12 metres, i per més que
algun Delegat de Sanitat digui que
amb aparells purificadors pot arribar-se a obtenir aigües pures sens
cap perill per la salut pública, nosaltres podem dir que és certa l'afirmació que acabem de fer com suposada d'un tal Delegat de Sanitat;
però, per arribar a una depuració
d'aigües de riu, riera o torrent, pot
considerar-se de dues maneres distintes la depuració sempre cara, la
depuració, o més ben dit, l'esterilització, 0 sia, la destrucció de la flora
microbiana o la depuració química.
La esterilització de l'aigua, si
aquesta és potable, és cosa fàcil
a la vegada no canvia les qualitats
ni químiques ni físiques de la mateixa. En canvi, la depuració química que s'acostuma a fer en grans poblacions que no compten amb aigua
bona, requereix un tractament per
les sals que han de precipitar le;
matèries químiques nocives de l'aigua.
Dites grans poblacions per obteTELEGRAMA» Y TBLEFOMEMAS nir la depuració de les aigües que
TfiLéFONO 1 3 0 5 0
-ROMEBOT"
consumeixen, han tingut necessitat
d'emplear grosses sumes, i València
ha gastat uns 8 milions de pessetes
per a restar tranquila, i encara no
en absolut.
SOCIEDAD LIMlTAD.k
Si es pot obtenir aigua pura de
SUCESORES DE LA SECCIÓN DE ADUANAS Y TRANSPORTES DE JAIME RÀFOLS Y C.»
mina de gran potabilitat, exempta
TRÁNSITO INTERNACIONAL - ADUANAS
de bactèries nocives, o sia aigua pu
CONSIGNACIONES - SEGUROS - EMBARQUES
ra i natural, per què té de recorrer
Casa Central - BARCELONA - José A. Clavé, 5
la ciutat a pracurar-se un abastei
Sucursales: PüRT-BOU :: CERBÈRE
xement d'aigua artificial ?
Agentes üeneraíes de WeUlfurrer, Cía. Hlspano-Alemana de Transportes, Rastatt
A P O D A C A , 32 - T E L É F O N O 238
Per altra part, quin poble pot
tolerar consumir forçosament una
T
:R, f i .A. C3- O IsT -A.
aigua depurada per mètodes artifiReferencias: ARTURO SERVITJE - Paseo Verdaguer, 63, praL - Teléfono 32
cials, que sempre són caríssims, si
cosa que li va estranyar moltíssim.
Segueix dient que enterat per la
premsa local i forana que Igualada
l'any 1927 es trobava en un veri- '
table conflicte per la manca d'aigua,
anà a oferir les seves aigües al Senyor Roca, .aleshores batlle d'IguaD e venta en todas las farmacias
ilîffliaiilslIllSEHiaBIlilaBSîlEBIsifiJi!
lada, el qual, acompanyat d'alguns
regidors, \isit;i les mines del Molí
Major, quedant-ne meravellats de la
seva abundància.
Les bases que llavors presentà foSección oficial
ren les m.ateixes que de bell nou ha
Habiendo sido devuelto, sensible- presentat : conducció a Igualada en
mente rectificado por la Excma. Di- vuit mesos ; cessió a l'Ajuntament
putación provincial, el padrón de d'aigües, canyeries, edifici, aparells
cédulas personales para el corriente elevadors, i tot quant fes referènejercicio,'queda expuesto al público cia a les aigües. El preu seria de
en Secretaría, por término de quin- o'6o jMes el metre cúbic per compce días, a los efectos de reclamación. tador als particulars.
Assegura <|uc Igualada hauria
San Martín Sasgayolas, 5 de
agosto de 1930.—El Alcalde, Juan posseït a l'estiu de 1928 la quantitat
de 1.600 plomes d'aigua.
Ametlla.
Empej-ò, que l'.Vjuntament s'ena— Devuelto por la Excma. Dimorà
d e les aigües de Santa Cànputación provincial, y sensiblemendia,
deixant
córrer el seu projecte,
te rectificado el padrón de cédulas
no
sense
que
abans se li demanés
personales para el actual ejercicio,
que
dongués
preu
de venda, que
queda nuevamente expuesto al púcoincidí
amb
el
que
l'Ajuntament
blica en Secretaría, por término de
i8
Nostres enquestes
El senyor Maurici Illa, habitant
a la carretera d e Vilanova dçl Camí,
ens h a demanat que per mitjà d'una
enquesta, féssim púbHc el què esd e \ é freqüentment en la vorera de
l'Hotel Espanya: (conegut vulgarment per cal Serrado).
El senyor Illa ens ha manifestat
que, t o t prenent cafè a les taules que
hí h a a l a terrassa de la Cooperativa " L a igualadina" veu com cauen
persones que transiten per aquella
vorera. La causa és que'l pas que
hi ha per entrar al Garatge de l'Hotel Espanya és fet de pòrtland, i amb
el trànsit de vehicles i sobretot amb
el vessament d'olis, queda relliscós
en extrem.
Són j a moltes les persones que bi
han caigut, entre elles, puc citar el
senyor Pujol, que un dissabte passat
acompanyava al conferenciant de
l'Esquerra Catalana, senyor Iscni 3
S
Dalmau.
(U
Ara mateix que quedarà obertu el "D
-o
Passatge de l'Ateneu, la concurrènrència serà molt nombrosa, i si no:
no'l
procura apariar aquell pas, les caii- 1I
(0
gudes sovintejaran.
c
o-.
Es cosa aquesta de la qual sa na
i.a
se'n preocupava el propietari, eal
que les autoritats la comprovin, i CÛ
^
abans de la Festa Major mirin de "o
solucionar-la.
'
I?
J.
Bw
ÍI
LmieSi ï 8 de agosto i g j o
EL DIA D E I G U A L A D A
Comeníari de la setmana
Ja ho diu el refrany: " N o se ga^
hó Zamora en una liora."
/ en aq-uest cas, l'històric
refrany
té tota la raó. Anades,
vingudes,
comentaris, intervius, xifres
fabuloses, i una barreja de noms i traspassos que feia
esfereir.
Emperò, ja està tot acabat; els
senyor Cañellas i Hernández
Coronado lian fet un gasto d'oratòria i
diplomàcia, i després de molts vermouths i sopars amanits amb gracioses converses, s'han sortit amb
la seva.
Es a dir... tots dos no.
Els "merengues"
de Madrid poden ja comptar per la propera temporada com a seu el guardameta
internacional, Ricard Zamora, mentre que l'Espanyol renuncia "a la
blanca mano" del madrileny
Rubio.
I amb això han quedat finides totes
Les negociacions.
La xifra que l'Espanyol ha de rebre és per demés consoladora: 125
mil pessetes. Ara, que no totes són
en concepte del traspàs. Una part,
sí, mentre que l'altra s'atribueix única i exclusivament als partits que els
"merengues"
jugaran a Barcelona
a benefici dels blanc i blau.
Com és de suposar, en Zamora
continuarà
fruint
dels
mateixos
drets i beneficis que disfrutava
en
el Club de procedència, i cobrarà
igualment cl vint per cent de tota la
quantitat que .<;'embotxaqui l'Espanyol en consepte del seu traspàs.
Aquest és l'epíleg de Tatíaire Zamora. Es a dir, 125.ooo pessetes.
I després que's vagi dient que
l'esport no és vidai
MARATÓN
La cursa organitzada L'"AFFAIRE" DEL
ESTADI
^er El Dia de Igualada
í Falten ja només vuit dies. per a
çelebrar-se la cursa a peu de E L D I A
B E IGUALADA, i cinc solament per
acabar el període d'inscripció a la
rñateixa.
La brevetat del temps fa, doncs,
que ens apressem tant per la banda
nostra recollir la llista definitiva dels
premis que's repartiran, com per la
dels corredors inscrits (a entrenarse) í la dels no inscrits a fer-ho.
Tal com dèiem (i repetim gustosos) el trajecte és el següent : Sortida de la Rambla de Sant Isidre, davant de nostra Redacció, Rambla del
General Vives, Soledat, Passeig del
Cementiri, Passeig de Mossèn Cinto, Artés, Rambla Canalejas i altre
cop Rambla de Sant Isidre, amb
aribada davant de casa.. També repitim que per inscriure's, l'únic requisit que's necessita és el de passar per nostra Redacció i donar el
nom.
La cursa està senyalada per a les
onze del matí del dilluns dia 25.
Sabem també que varis destacats
elements de l'Agrupació Fotogràfica, volen lluir-se treient fotografies,
tant de la sortida i arribada, com
dels moments més interessants del
trajecte. No cal dir que totes elles
seran publicades.
Per al guanyador de la cursa, a
mési del nostre premi de cent pessetes, hem invitat a una bella senyoreta igualadina, qui h entregará un
rara de flors, donant-li la felicitació pel seu èxit.
Fina avui hi ha inscrits els següents: Josep .Corbella ; ¿No'm coneixeu?;
Lauretti
Quatricassoli;
Marcelí Subirana, Enric X. X. ; Ribera; L. M . ; Josep Mestres i Ramon Albareda.
¿ A qui més apimtem?
Passat ja l'esvalotament dels primers moments, i entrat l'assumpte
de l'Estadi de Montjuich en un terreny de franca discussió, ha redactat
la Confederació Esportiva de Cata^
lunya, i enviat al Baró de Güell, la
seva resposta sobre la possibilitat de
celebrar o no curses de Dirt-Track
en l'Estadi.
Aquest és força raonat, i dóna
compte del seu parer després d'haver estudiat — diu — sobre el terreny junt amb l'arquitecte senyor
Bassegoda, la possibilitat discutida.
Per la seva importància, en copiem els següents paràgrafs :
"i.* Com a qüestió de principi
i seguint un criteri moralment esportiu, les pistes i l'edifici de l'Estadi
no s'haurien d'aplicar més que pels
objectes i finalitats que determinaren llur respectiva creació. Solament els actes de gran relleu cultural o de ciutadania, poden ésser objecte d'excepció i deuen entrar per
la llur pròpia naturalesa dintre les
akes finalitats que els Estadis acullen des dels temps antics fins als
nostres dies.
2." E s evident que la pista atlètica de l'Estadi no fou construïda
per a fer-hi curses de motos per bé
que hom n'hi hagi organitzat i hom
pugui tornar-n'hi a fer. El que ocorre és—un cop salvada la qüestió de
principi — que tècnicament la Confederació Esportiva de Catalunya
no pot dir en absolut que les cursesde motos sien incompatibles amb les
pràctiques de l'Atletisme, tant perquè la compatibilitat sembla existir
en un bon nombre d'Estadis europeus, especialment
d'Anglaterra,
com perquè d'altra banda, els mateixos arguments que addueixen els
seus defensors no poden considerar-
se com caràcter definitiu, atés que
les circumstàncies de clima, lloc i
fins i tot la matei.Ka composició d e
la pista poden ésser diferentes de les
nostres. Això vol dir que no es pot
establir un criteri radical en pro ni
en contra, mentres n a tinguem raons
pròpies i contrastades que solament
una prova acurada pot proporcionar.
3.* Ateses les consideracions precedents i fent-se càrrec el Consell
que en aquesta època és difícil portar altra classe d'espectacle a l'Estadi, entén que com a prova i ensaig d'aquesta compatibilitat, podria
autoritzar-se la celebració de les curses de motos per un període curt de
sessions i amb les següents condicions i garanties :
a) Que tant la organització i celebració dels espectacles, proves i
entrenaments, com les reparacions i
disposició de la pista, es facin sempre sota el control directe de la Conrfederació.
c) Que sia reparat el vorell interior de la pista en les parts defectuoses que ara hi han o bé que hom
austitueixi l'esmentat v o r d l per altre regular i ferm. (També a càrrec de l'empresa.)
d). Q u e es munti novament la
tanca circundant la pista fent per
manera que en travessar la recta de
200 metres, tant els pals com la tanca, sien fàcils de tretu-e i posar; que
en tota la tanca no hi hagi cap cosa
que puga constituir obstacle ni perill
pels atletes ni pels motoristes; que
les puntes de les molles no surtin
del filat ; que aquest no tingui malles defectuoses i q u e el seu extrem
superior no decanti mai cap a la
pista, però al contrari.
f) Que exigeixi el dipòsit necessari perquè un cop acabat el període per celebrar les sessions demanades, la pista atlètica puga restituir-se completament al seu estat
primitiu i a càrrec de la dita empresa."
Página 3
cincuenta vueltas finales entre los
dos catalanes.
Se inició la carrera con una Inca
entre Llorens, Español y Faura, sufriendo Español un reventón a la
vuelta quince, volviendo a pinchar
a la vuelta setenta y dos ,sin qne
perdiera terreno. A la vuelta ciento
ochenta y tres. P u j a d e s se ve obHgado a abandonar, por n o funcionar
debidamente su moto.
.'\ la vuelta doscientos seis, I..I0rens pierde vuelta, al sufrir un reventón, y pocos momento; después
también abandona.
Las cincuenta vueltas finales se
llcA'aron a un tren fantástico y fué
un duelo Farré-Español, adjudicándose finalmente la victoria Cebrián
Farré, y estableciéndose la siguiente clasificación :
i.°
Farré-Rubio, cubriendo los
100 kilómetros, que representaban
doscientas cincuenta vueltas, sn l h.
4 3 m. 14 s. 1 / 5 .
2." Español-Saura, a 10 metro».
El viernes por la tarde, en el Velódromo de Vallejo, se disputaron
las semifinales del Gran Premio de
España detrás moto, entre los semifinalistas Español, Santandreu, Llorens, Pujades, F a r r é e Ibáñez, quedando clasificados para la final que
se ha disputado hoy : Cebrián Farré-Rubio, Español-Saura,
Pujades-Alabau y Llorens-Riera.
La reunión d e hoy atrajo a un
contingente importantísimo de público, que se emocionó con la batalla
q u e entablaron primera-mente los |
Llorens, Español y FaFrré y las i
Els ateneïstes feren un partit d e
bon conjunt, servint aqiiest com
d'entrenament per a la Festa Major.
No volem deixar de consignar
que aquests petits jugadors, degut
segurament a tant temps de jugar
plegats, i sobretot al diari entrenàm a i t , fan gaudir de belles jugade»
que són orgtril de l'Ateneu.
Els gols foren marcats tal com segueix : El primer pel davanter- centre de la Penya, els altres, per E n
Castelltort, dos, i un altre per E n
Bisbal I I .
L'arbitratge a càrrec d'En J. F à bregas, molt encertat.
L'equip guanyador el formaven
el f orma'ven els següents : Morera,
Gassol, Prats, Mateu, Grau, Castelltort I I , Marimon, CasteUtort,
Bis.bal II i Subirana .
Un aimant de la mainada
Declaraciones de
Zamora
Comunican de Málaga, que el
guardameta nacional Ricardo Zamora ha hecho importantes declaraciones en una conversación sostenida
con el entrenador del Football Club
Malagueño. Travieso.
H a manifestado Zamora que la
próxima temporada fijará su residencia en Madrid, en donde defenderá los colores del club campeón
de la región Centro.
.añadió que él representaba una
ruina para el R. C. Deportivo Español, y que si otro club de Barcelona
o de Cataluña se hubiese creído en
condiciones de i)agar lo pedido, no
hubiese venido a Madrid. Añadió
Ricardo que necesita hacerse una
posición, y para ello trabajará con
el mayor entusiasmo.
Confirmó qtte el próximo verano
realizará una excursión a América.
CICLISMO
EN VALENCIA
El gran premio de España
superior, fent, no obstant, un brillant paper.
Dels de la Penya, el davanter
centre fou qui es destacà per damunt de tots per jugar admirablement.
E S P O R T S LOCALS
A T E N E U I G U A L A D I S. E . (Iníantil), 3 .
P E N Y A ' T R A N Q U I L S , i.
Sense haver estat anunciat, es va
celebrar aquest partit infantil af
camp de l'.Ateneu, preludiant el que
celebrà el primer equip amb el
C, D. Americà.
L'equip que s'enfrontà amb els
petits ateneïstes feia el debut de jugar en camp de joc de reglament, on
hi ha porteries, terreny pla, camp
marcat, etc., etc., predominant el
gran entusiasme i la força immensa
de voluntat que reporta el jugar per
primera volta contra un equip molt
rlllllllllllllllillllllllllllIliUllllllllllllillllllllllHIlIl·lIlllllll
NOTAS
H o m diu amb bástanla insistència, que el conegut promotor de box a Dickson, està concertant un combat entre el campió del món, Max
Schmelling i l'espanyal Uzcúdum.
Aquesut combat es celebraria en
una població espanyola.
L'Athletic de Bilbao, ha rebut
una invitació del Reial Valladolid,
per tal de pugar en les properes
festes d'aquella- ciutat, un partit
contra els "merengues".
F.l dia 24 del corrent, el campió
d'Espanya i Europa, Josep Gironès,
lluitarà a Vigo amb el francès Paul
Gay.
Dissabte passat, a la nit, es reuniren a Barcelona (Amàlia 88, i.", i.*)
vàries persones, per tal de constituir un club deportin compost solament de sords i sord-muts. Aquest
es denombinarà "Club Silencioso".
'(¿
3
S
O
•o
En el partit celebrat dissabte passat, entre el R. C. D. Español i el
Malagueño, fou batut el primer per.
3 goals- a o.
E S T E N U M E R O H A S I D O SOM E T I D O A LA P R E V I A
CENSURA
m
t<
X
I
(O
c
(i
OQ
O
•O
(O
t^
Lunes, i 8 de agosto IQ?O
EL DIA D E IGUALADA
Página 4
Ër§ii[iËJB[i[iffli)[!i[iii[§:S[iaaifiiisiii[i][iiiîisi!âiSiiii@
Ultimas cotizaciones
Nota
Domicili
B O I ^ A D E BARCELONA
(Cierre del i 8 d e agosto d e 1930)
Població
se subscriu
a «Ei Dia de
portar ei periòdic
a
ACCIONES
Nortes
Alicantes
Andaluces
M i n a s Rif
Hulleras
Filipinas
Explosivos
Colonial
Banco de Cataluña
F'elgueras
Crédito y Doks
Aguas Barcelona
F . Aéreo Montserrat
C. E . Petróleos
Cobrar
iguaiada-»;
«EI Dia de Igualada»
en
LINOLEUM
NACIONAL
é s el deiciisor d e l s interess o s de ia c o m a r c a ;
lo vetlleu
PAVIMENTO
EL MEIOR
per vostra
S.A.
propagant-
*MA«CA RtblaTOADA»'
prosperitat
Es a la vez el más económico, cl más limpio y el
de má-s rápida colocación.
UNA PRUEBA LE CONVENCERÁ
G r a n d e s aplicaciones para usos industriales
Feu (;üí v o s t r e s a m i c s i c o n t g u t s e s
subscriguin a «El Dia de Igualada».
Retaili i enviï l'adiunt cupó
AHAHAIIAIIAIIIIHBIAABIIRÂIAIIBÏIBEIIASIIHBGISB
A
1
1
X..
X
i.<r O
X J
3
CAMBIOS EXTRANJEROS
Francos
...
37,6o
»
suizos
185,50
»
belgas
133,15
Libras esterlinas
46,45
Dollars
9.53
Liras
50,00
Pesos argentinos
3,40
Reichsmarck
2,28
ce?
Es el indlerial ideal para el adorno de una casa
eieganie
i
REFEaENCÍAS :
i
SERVITJE H E R M A N O S
¿Líj[»]!iEa[iBasiiiíEaH®aaaaa®®AIJJAHBABAABISIIAABAABAAAB®affl®i¡
iJÏ;ii®®li)®aH*j[*BïJBHaBBWSlBl«ia
N o h a y a n i m a l e s flacos
d á n d o l e s ci C e b o animal
FERREiR
c:
Y
aaisaiiLiisiaiiaaaaiiaaBaaHaaaHaBasaaBHisiaBBsaBaBatiaaBliSHi
PRESENTAR-SE
EN
AQUESTA AD- |
MINISTRACIO I
D e p o s i t a r i o en BARCELONA :
D A V I D
Cambios facilitados por el Banco
Central.
Es necessiten nois g
I per a cridar el dia» i
I ri tots els vespres |
•••
Són ben retribuïts
Faraón s o ñ ó que había siete vacas gordas y siete de flacas
porqué no s e había descubierto el C E B O ANIMAL, si fuese
hoy sonaría con catorce vacas gordas
I
108,55
101,50
44» 20
112,75
ii7»5o
446,00
200,00
106,75
112,50
95,25
25,00
212,50
65,75
9.85
P a s e o de Gracia, 94
a
B
[•}
®Lïll®B®BBBBBa[9laiaBaSiaœaaia®
BaHaamaC'aBBaaaaaaaaaaBaaBaiBMâiaaaapjai!
BBBIÍAAAIBAAAAAIBIIIBAAABAAAABAAAAAAAAAABABBBBBBANABLIIÜ!]!
aaaaagsiaiiiaaiiiEiaaaaaaBaaaaaaa!
•MéMi E L DIA DE I G U A L A D A MÉÉÊi
regala als seus subscriptors totes ies setmanes, l'impor¬
tant revista madrilenya
CRÓNICA
Aprofiti aquesta avinentesa, omplint el taló adjunt en
aquesta pàgina, ja que apoiant un diari
a
netament i g u a a d í
— ¡Mia mañica que si n o s hemos de casar! Fideos van a ser nuestros hijosí
— No te preocupes! Que el farmacéutico m'ha dao unas c o s a s que s e llaman
como e s o de las cartas, y que dice que hace engordar en un dfa.
v-«
reberà sens cap dispendi totes l e s setmanes, els
reportatges gràfics més importants d'arreu del món.
S E C C I Ó N
üaaaaüiEaaaaaaaaaaBaaaaaaHBaBaaaaaaaa
Üentas
D E
de
dida por c'en mil pe- 4 000 palmos en adesetas.
Abstenganse lante vendo magnífico
intermediarlos. Escri-
sitio
Santa
Eulalia
TARIFA del pequeño bir a «El Día de Iguaanunció
clasificado.
lada, número 53.
(Horta) - Barcelona,
Las diez primeras pa-
baratísimas.
labras 1 pta., las res-
«Día de Igualada» 47,
tantes a 5 céntimos.
L'interessa
Escribir
propagar
cl scu producte?
Neurastenia, inapeAnunciïs a <EI Día de
tencia, etc.,
Igualada». Dintre un
se curan con seilos
Candeales, Venta en mes la seva venda
es centuplicará.
la Farmacia del Pilar.
¿Té vosté alguna finca
per
VENDRE?
Anunciïs a «El Día de
Igualada» i
veurà
els
prompte
re^ultatf».
imm
SELLOS C A N D E A L E S
iii¡tM)i;í¡iiiiiiiinii!iiiiiiíiiiiiMi¡iiiiií¡iiiiii¡tiMiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiíiiiiitiiiiiii(iiiiiin
Són para las personas débiles, raquíticas o inapetentes
íIbí filâP
y imii imporíuníes zzzz
N A A A A F F I A A A A A A B A B A A A A B A B A A T Ë ANOOCIUDRNNNaaaaaaaaaaaQiaa
COMPR.ARÍA mesa
escritorio
preferible
s i s t e m a americano.
Escribir a «El Día de
AUTOMÒBIL en bon Igualada», núm, 64.
estat de quatre a cinc
seients
compraria.
E s c r i u r e proposició
detallada a «El Dia de
Igualada», número 57.
Compraria automóvil, cuatro o cinco
plazas en buen estado. Matrícula moderna. Escribir detalladamente a «El Día de
Igualada», núm. 62,
púnico en âcuub^
uitijiiiiiiiiiiiíiiuiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiijijiNiiiiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiuiiiniiiiiliiliiiiliilliiiílíiiiMji
:iri ^i^s^ fímm
A N ü N O I O S
VENDO finca esplén- Parcelas terreno
,
i tnico"e r r '
uj
a
[i]
i
c.,nin!nüino!ainin!nP!n|t:iDiniaoianiaaia l a a a a a a a a í E i i i a a a a ^
^ . .
"
O L A S 1 F I C A D O S
¿Tiene su casa ase- Representaciones pagurada contra incen- ra Igualada y comardios? ¿No? Pues apre- ca d e s e o . Doy y exijo
súrese a hacerlo. La referencias. Escribirá
Compañía de mayor
«El Día de Igualada»
.solvencia e s La C a n°. 63
t a l a n a . Representantes «Servitie Hermanos».
S'oferelx ¡ove per e s -
criure en hores extra¡OjO! PARA T O D O
Modernice su casa paLO Q U E N E C E S I T E
ordinàries. Escriure a
O D E S E E , EMPLEE vimentado dc nuevo
«El Día de Igualada»
EL ANUNCIO CLA sin molestias con «Linúm. 61
nòleum Nacional».
SIFICADO
QASTAR
PINERO}
en publicidad c s sem
i
brar para luego reco-ger.
'.ü I
=
i
s
I
E n c a r a n o té c o n - t<
tractada u n a p ò l i s s a X
individual? E s el més (O
modern i cl més eco- c
nòmic dels contractes
d'Assegurança. OQ
(U
Demani preus i tarifes •O
a Servitie g e r m a n s .
r
NICOIAU PONCÏU
Descargar