parroquia de sta maria de camprodon 19620225

EDITORIAL
c^n-iixcala al ttaval·o
E la ha puesto el Papa Juan XXllI al conceder
indulgència plenària al ofrecimiento global e
inicial del trabajo diario, y aun indulgenclas
parciales a todos los trabajos variados del dia,
como ya dimos cuenta en otra Hoja anterior.
Con esta concesión tan extraordinària y general, el Papa ha querido dar
al trabajo en todas las modal·ldades, una dimensión sobrenatural. Se acabo el
trabajo como siervos, el trabajo por interès crematístico, el trabajo sin ideal.
Con esta elevación sobrenatural del trabajo entramos en una faceta totalmente
cristiana.
Regalo espléndido el que nos ha hecho Su Santidad en el 80 aniversàrio
de su vida de trabajo. Porque el Papa con su avanzada edad y con su constante laborar, es un ejemplo vivo del amor al trabajo, que debe ser la consigna de
todo el que se precie de ser hijo de Dios y quiere cumplir la Voluntàd del
Padre cuando llega la hora del trabajo.
Con esta gràcia, se ha canonizado toda clase
de trabajo y se abre el surco a una infinita posibili'
dad de merecimlentos sobrenaturales. Si antes pudimos vislumbrar el caràcter ascético del trabajo,
con una secuela de virtudes sólidamente cristianas,
ahora el laborar cuotidiano deviene una fuente inagotable de méritos que luego van a trocarse en
premio eterno.
El trabajo ya tiene doble salario, el de la
tierra y el del cielo.
Todos los que tenemes la misión de iluminar
el mundo, debemos en la hora presente divulgar
esta modalidad que presta al trabajo su dimensión
eterna.
S
DOMINGO,
25 Dl riBRIRO Dl 1963
Dom. d * Saxagéf Ima
AflO II
NÚM. 61
RadccclAfl, Admlnlitr«cl6n y Tallar»»
S·(.]uiio,1
VICH
Taléf. 1792
Dapótlto U4«l, B. 14,355 • 1960
ÍHOJAI
EN AQUELL
TEMPS...
Lluc S, 4-l.j
'Reunida una gran gentada dels qui
acudien a Ell de totes les poblacions,
els
digué en paràbola:
Heus act que va sortir el sembrador a
sembrar la seva llavor. I, tot sembrant, una
part caigué arran del camí, fou trepitjada
i els ocells se la oan menjar tota.
Una altra part va caure sobre la roca i,
un cop nascuda, es va assecar per manca
de saó.
Una altra part caigué en mig dels cards,
i els cards que hi creixien barrejats la
van ofegar.
Una
altra
part va caure
C^íJ
en terra bona i,
un cop nascuda,
va donar fruit
centuplicat.
I, dit això,
clamava: —Qui
tingui
orelles
per a escoltar,
que escolti.
Els seus deixebles li preguntaren
què
significava aquella paràbola. Ell els digué:
—A vosaltres, us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als
altres, en canvi, en paràboles, de manera
que mirant, no hi vegin, i escoltant, no
comprenguin.
La paràbola és aixi: La llavor és la
paraula de Déu. Els d'arran el cami són els
qui, després d'haver escoltat, ve el diable
i se'ls enduu la paraula del cor, no fos cas
que creguessin i es salvessin.
Ets de sobre la roca Són els qui, quan
escolten, reben amb goig la paraula, però
no tenen arrels; creuen un moment, i a
l'hora de la temptació es fan enrera.
La que va caure entre els cards, aquests
són els qui escolten; però, quan se'n van,
són ofegats per les preocupacions,
riqueses
i plaers de la otda, i no arriben a donar
fruit madur,
I la de la terra bona, aquests són els
COMtNítM
Un hom no sap què comentar en aquest
Evangeli tan detallat per la mateixa boca de
Crist. Llegeix-lo, amic, i torna a llegir-lo que
hi trobaràs cada volta coses noves.
La Paraula de Déu és com una llavor. Però
«bona» i excel lent. No val a dubtar d'això. La
paraula de l'home defrauda mantes vegades.
Diu més del que pot i a voltes no diu tot el
que és o pensa. La Paraula de Déu porta una
virtualitat en sí, com la llavor. Ben sembrada
i recollida en terra bona, assegura una bona
collita.
Però hi ha ànimes que són com «un camí»
on la terra trepitjada no pot rebre la bona
llavor. Animes mundanes, superficials, dures...
Poc li costa al diable frustar tota germinació.
Animes sense arrels perquè els manca profunditat. A l'hora de la temptació —hora que
ha de venir necessàriament,— es marceixen.
Són cristians de façana, solament. Tenen un
barnís de cristianisme.
I encara, ànimes que tenen molts cards, és
dir, preocupacions personals, riqueses, plaers...
1 d'això Crist en diu cards o espines. El
món ho qualifica al revés. Vigilem... Tampoc
aquests donen gaire fruit. La llavor queda
ofegada.
Signem terra bona, desmenuçada, profunda, netejada de cobejances... Fruitarem per a
la glòria de Déu.
Escoltem la Paraula de Déu amb atenció
i recolliment. Pensem-la seriosament davant
Déu i la nostra consciència. Obrem, encara que
no estiguem plenament sadollats de convicció:
l'obra ajuda a pensar rectament. I que el
nostre fruit sigui esplèndid.
qui amb cor bo, després d'escoltar la paraula, la retenen I donen fruit amb perseverança*.
DIA 25. DIUMENGE DB SBXAGBSIMA. 5/. Feliu lli. papa. St. Ceaaari.
metge, germà de St. Gregori Naciancè.
EI Beat Sebaetià d'Apartci, gallec, victo(XVI)
riós de terribles temptacions impures,
emigrà a Mèxic, on es féu franciscà Uec
Un cop acabades les oracions d'ofrena,
als 66 a. i morí als 98, el 1600.
fem memòria de l'Església purgant:
tRecordeu-vos també, Senyor, dels vostres Avui e$ publica la Santa Butlla al
noetre biibat.
servents i serventes..., que ens precediren amb
el senyal de la fe i dormen el son de la pau.
DIA 26. DU. St. Nettor, cèlebre bisbe
A ells, Senyor, i a tots els qui en Crist reposen, que morí penjat a una creu l'a. 251. St.
us ho preguem, concediu-los estada en el lloc
Alexandre, b. d'Alexandria, el qual expulde la benaurança, de la llum i de lo pau...>.
sà de la seva església a l'heretge Arri.
El lloc que ocupa aquesta memòria pels
DIA 27. Dm. St. Leandre, bisbe de
fidels difunts, dins de l'oració consagratòrio,
Sevilla, germà de St. Isldor i Sta. Florenés històricament discutit. Sabem que en la
tlna; amb la seva prcdicació assoli treure
nostra litúrgia romana, de bon principi, sols
l'arrianisme d'Espanya; m. el 596. St.
es feia dquesta memòria en les misses que
Gabriel de la Dolorosa. Es féu passionista
es celebraven pels difunts. A no tardar, però,
als 17 a., distingint-se per la seva humiper allà el segle VIII, ja es comença a trobar
litat, mortificació i devoció a la Verge,
en el cànon de diferents missals.
i mori als 24 a., el 1862.
Amb aquesta oració, fem que participin
DIA 28. Dmc. St. Hilari, elevat per
de la nostra pregària els qui en vida varen
St. Lleó Magne a la Cúria pontifícia i ele«servir» Jesucrist. Aquests són aquells que un
git papa el 461, m. el 468. St. Romd. abat,
dia varen estar mercats amb el «senyal de
Oració Consagralòria
la fe», és a dir: Els qui porten el caràcter del
baptisme i de la confirmació, els renascuts o
la vida de Jesucrist.
La mort dels nostres germans en el Cos
mfstic de Crist, és realment una dormició, un
*on, ja que han de ressuscitar per a la Vida
0 no tardor. Ells reposen oro de la lluita
contra el maligne que tingueren de soportar
per ésser fidels a les promeses baptismols.
Mentrestant, nosaltres, l'Església que prego damunt la terra, demanem al Pare que els
flui varen morir cristianament, els «que reposen en Crist», els alliberi de les penes temporals del purgatori, i els faci entrar al cel, que
<s estat de llum, benaurança i pou definitiva.
No passem mai de llarg aquesta oració
*n la nostra participació en la celebració
•ucorísticò. — R. P.
MARÇ, DEDICAT A SANT JOSEP
DIA 1. DJ. St. Roatend, de noble família espanyola, elevat a l'episcopat als
18 anys, per la seva gran virtut 1 ciència,
m. el 977, als 70 anys. Sta. Antonina, tai.,
i St. Albí. bisbe d'Angers.
DIA 2. Primer Div. • St. SimpUci, papa
(467-483), molt zelós en combatre l'arrianisme i altres heretgies. Sti. Jovl i Baaiileu,
nus. a Roma.
DIA 3. Primer Dis. - Ste. Hermenfer i
Celdoni, mrs. a Espanya, s. lU. St. Medi.
pagès català, mr. s. IV. Sta. Conegunda,
esposa de St. Enric, emperador, els quals
guardaren perpètua virginitat, m. el 1040.
OESTELLOS DE LA VIDA
Tom Dooley, el doclor apòstol
n p OM Dooley era un joven y brillante
-'• medico cuando sono la diana de la
II Guerra Mundial. Como millores y millores
de compatriotas. Tom Dooley se vio de
pronto encuadrado en el Ejército, y por
suerte o por desgracia —mds bien porque
asl lo habfo decidido la Providencia—, un
buen dia se encontró pegondo tiros en los
tierras muelles de Indochina.
Indochino fue parà Tom Dooley una dolorosa reveloción. Porque 4l, en sus prdcticas
de los hospitales norteamericanos, habfa
visto cómo la muerte se acercoba, implacable, a la coma de un enfermo. Però nunco.
<?
•à:^3=^
en sus oRos de estudio, habfa presenciado
Tom Dooley cómo millores de personas morfan simplemente por falta de medios para
adquirir los medicinas precisos, o por carència de médicos, hospitales o clfnicos. Tom
CATÓLfCO
CON ELLA:
t
Dooley, sobre todo, vió aterrado lo siega
feroz que paro Indochino suponlo la siempre
creciente mortalidad infantil. Y tan pronto
como pudo colgar el fusil, decidió dedicarse
en cuerpo y olmo ú lo salvación de los
enfermos abandonados.
De vuelto al hogar, el joven doctor escribió un libro oposionante, en el que contaba
sus tristes experiencias médicos en el Oriente.
Y tal color supo comunicorte, que el librito,
convertido en best-seller, le dió una autèntica fortuna, que dedico fntegromente o
levantar en Indochino el primer hospital.
Una mola torde. Tom se sintió mal. Se reconoció o sf mismo, con enorme sangre frfo,
y no dudó en diagnosticarse un cdncer. Su
vida estobo rocionado. Y aunque los médicos
le prohibieron lo vuelto o Indochino, que
oceleraría su muerte, emplozódo y todo
siguió odelante en su ruda labor caritativa.
Cuotro afios vivió oún entre dolores y
recoldos sin cesor dè curar y curar, de lo
moffono a lo noche. Y si en los Estados
Unidos fue designado por el Instituto Goílup
como uno de los diez hombres mds populares del pols -sobreposo en votos oi actor
y contonte Fronk Sinatra—, en Indochino,
los no creyentes, le llomobon <el regalo de
Buda». Però finolmente, en enero de 1961,
Tom Dooley entregó su almú o Dios con
sencillez de cotólico convencido, cuando
apenas contaba 34 afios de edad. Su madre,
su hermono y tres médicos mds, compoReros
de fatigós, han creodo ohoro lo Fundoción
Doctor Tom Dooley, con la que continuaran
lo hermosa labor del apòstol follecido. — X.
Llego el tiempo de tomar lo Bula de la Santa Cruzadal
- 6 a n a « muchoi bienes etpirituales.
-Podrdc cumplir con més holgura el precepto de ayuno
y abstinència.
- A y u d a r à l a obras benéficas de la Iglesia.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Nostra Senyora dels Munts
ES comarques baixes van ésser les primeres en rebre la sotragada de la invasió
aràbiga. Si fem cas de la tradició general
de les imatges que en diem «Mores de Déu
trobades», totes foren amagades quan l'imperi de lo mitja lluna vo posar els peus sobre
les nostres comarques.
No s'escapa pas d'aquestú tradició el
santuari de la Verge dels Munts, al terme
parroquial de St. Boi de Lluçanès. Al lloc on
ara hi ho la capella de la Verge, consta que
al segle III i principis del IV n'hi havia una
dedicada a St. Miquel Arcàngel. Es molt
possible, doncs, que demés del culte a St.
Miquel, hom retés homenatge a la Mare de
Déu. No ert va la comarca del Lluçanès és
una de les que té més arrelada la fe i lo
pietat mariana.
El temps ens deixa, des del segle IV esmentat, un ample parèntesi per a fer les més
inversemblants suposicions. No és pas aventurat pronosticúr que, efectivament, la Verge
fou amagada davant l'embranzida musulmana. No obstant, )abem molt bé que la
religió mahometana no va pas imposar-se
a la força, llevat de rares excepcions, i que
els conqueridors toleraven et culte cristià.
Però és possible que ta bona gent del Lluçanès, sense conèixer els costums dels invasors,
amagués la venerable imatge quant aquests
van irrompre en les seves pacífiques terres.
El fet és que, seguint fidelment la tradició,
la imatge fou trobada per un pastor, al cap-
L
tard d'un dia d'estiu. Es retirava ell amb el
ramat, quan va veure una lluïssor que sortia
d'una balma. Va acostar-s'hi una mica més
per veure què era, però l'esclatant lluminositat que d'ella sortia va privar-li-ho. Meravellat per l'espectacle, va cuitar a dir-ho als
seus amos, que l'endemà, de matinet, van
anar-hi i van trobar la Imatge.
El Munts és per a nosaltres un far encès
de caritat —lo llegendària claror del
trobament— al qual acudim quan les llàgrimes d'aquest exili ens priven de veure més
enllà de terra. El santuari, edificat en un
promontori elevat, domina tota la comarca
del Lluçanès, de la qual n'és el punt culminant. Molt a prop, les comarques del Bergadà i de Vich ti fan, lluminoses, la guàrdia
d'honor.
US CAPELLANS* US mESALLAÜOftS I... LES flATES
T'estrànya el títol? No éi cap endevinalla, la ho veuràs.
Una rata et fa un forat a aquella penca de cansalada que amb tanta il·lusió guardaves al
tebost? €|a estè -diràs-, les rates m'han ratat la cansalada».
Un capellà fa (o hom pensa que fa) una atzagaiada? la hi som.
Què dirà el públic? «Mireu els CAPELLANS...!».
Un treballador o una família treballadora no deixa pel·lícula per veure ni cap espectacle?
Què se sol dir? «Com hi ha mdnl La classe treballadora diu que no pot menjar; però mira com es
diverteix...!».
Un capellà no són ELS capeUans; un treballador no és LA CLASSE treballadora..., com de
fet una sola rata no són LES rates. D'acord? - P.
íBasta apuntarse?
Te lo prometí, caro amigo, y aquí me tienes de nuevo.
Yo no sé si has pensdo alguna vez esta semana en cuóles
deben ser las condiciones para ser verdaderamente crlstlano.
Acuérdate que quedamos en que hoy hablaríamos de ellas.
Te las voy a declr y comentar brevemente.
Se entlende por hombre de Crlsto, o, lo que es lo mlsmo,
crlstlano, el quei primero, eeté bautizado; segundo, profesa toda la
fe de Jesuciisto, y, tercero, vive conforme a esta fe y doctrina de Jesucrlsto.
Estàs son, pues, las tres condiciones para ser un verdadero crlstlano.
No creas, sln embargo, que sea poca cosa.
Ser crlstlano de veras es algo muy serio e Implica una sèrie de consecuenclas que van
murho més alM de lo que pudlera significar slmplemente apuntarse, dar o reclblr el nombre.
Ser crístlano no puede limitarse a un puro nominalismo, a un puro tliulo honorifico.
Primera condlción, Como te decla es esta: estar bautizado.
Recuerda las palabras de Jesucristo: <el que creyere y se bautlzare, se salvaré,- el que no,
se condenaré».
Claro que hay tres clases de bautismo: de agua, de sangre y de deseo. Però de ello ya
hablaremos detenidamente en su lugar.
Todos los bautfzados tienen en el alma la marca y sefíal de Crlsto, y estin regenerades en El.
Por esto escribla San Pablo a los fleles de Galaclat «Todos los que habéis sido bautizados,
habéis quedado revestides de Jesucristo». - R. R.
DU m CAUIX
R
R O B À
ECORDO húver llegit una delicada
poesia d'un autor francès que, tot escalfant-se a la vora del foc, mirant l'espurneig
dels tions i els borrallons de neu fora els
vidres, plany els ocellets que no tenen foc, ni
llar ni vestit de temporada. Un cor fi. Es tan
bonica la delicodesal.. Però a fi de comptes,
dels ocellets, en una providència general, en
té curo el Pare que està al cel.
Però hi ha una altra poesia més delicada
i que té un reflexe més viu en l'Evangeli:
plànyer els germans que sofreixen, amb qui
eitem més lligats que amb els ocells, car
aquests no formen pas part del Cos místic de
Jesucrist, i els germans, sí. I penso: quanta
roba mal esmerçada, luxosa, bojament
variada, de vegades diabòlicament capriciosa, cobreix —és un dir, sobre tot a l'estiu— el
cos de moltes dones batejadjss,mísseres i «gent
de bé», mentre que altres persones, fills de
Déu com les primeres —potser amb millor tí-
tol i menor aparenço— no tenen aquella roba que normalment necessita un germà,— un
infant, un malalt, un vell, un fill de casa que
va rostos avall— ni al cos ni al llitl
<Sastre»no és estrany que parli de roba, i,
fins o cert punt, contra la seva botiga. Però és
que lo roba també fa pensar en la bolonçada
del judici de Déu que va dir coses ton terribles... «Aneu, moleíts, al foc etern, perquè...
em veiéreu despullat i no em vestíreu...».
Si parlés avui Jesús, repetint aquell sermó
que fa venir pell de gallina, m'imagino que
diria: «Jo anava despullat —Jesús despullat
és el pobre a qui de debò falto roba— i tu
només miraves com vestien les Gildes, les Sofies, les Loilobrigides, les Bordot i... callem,
per no profanar el sant Evangeli.
Déu meul, quantes empentes »nt esperen
quan vindrà lo germana mort, si el bon Jesús
té la cinta mètrica gaire afinada!..
SASTRE
VIVÈNCIES
f i LltN6UAT6f DU SIlfNCI
M
AI no havia sentit tan fondament vibrant el llenguatge del silenci.
A Lourdes hi ha molta gent. El seu silenci és triomfal. La fe que
hom viu és desbordant. L'amor flueix de la maternitat de Maria com
les aigües abundoses del Gave. L'esperança exhuberant com l'exhui
berància de les arbredes clrcumdants.
'
Fàtlma. Les onze de la nit. Capelleta de les Aparicions. Col·loqui
vital, íntim, profund. Potser érem unes trenta persones solament. No es
sentia res. Solament l'espetegar dels pocs ciris i el remoreig dels pocs
rosaris. Però el silenci era tan sonor, tan sonor, tan Íntim, que les més
profundes realitats de l'esperit parlaven i sortien a flor de llavi. Talment la Verge Blanca parlava
a tots els seus devots, de cor a cor, de vida a vida. L'ànima es retrobava. Res ni ningú que
no fos Maria.
Ordinàriament, les múltiples ocupacions ens divideixeni Costa retrobar-nos. El silenci és el
gran camí vers la unitat vital de la persona per a restar Immers en la unitat de Déu.
A Fàtlma, a les onze de la nit, gairebé sol amb Maria, el silenci t'emmena a sondejar les
voreres de l'infinit Lluny d'un món que de tan cridar es fa sordina a ell mateix.
A Fàtlma no hi ha tanta gent com a Lourdes La fe, però, esdevé pura com el raig del sol
que besa la neu de les altures silencioses. La caritat s'abranda amb la tela viva d'aquella austeritat
evangèlica. L'esperança vola cavalcant la sonoritat d'aquelles campanes que ressonen imponents
en mig d'una comarca silenciosa.
A Fàtlma hom capta la bellesa del llenguatge del silenci. - I. PEDRAFINA.
QUIINES DEBIN
EDUCAR
«EL ESTADO?
E
NTRE los educadores hay quienincluye al
Estado. Es el que menos méritos tiene. El
Bstado no es padre de família, ni un filosofo,
ni un maestro, ni un pedagogo.
Muchas veces se ha defendido el derecho
del Estado a educar. Así lo hacen los réglmenes
totalitarios, y en grado móximo el Comunismo.
Però es una usurpaclón de facultades que en
derecho natural nunca serà legitimo.
El Estado debe velar por la enseflanza para
que sea eficaz y conveniente para todos. Debe
procurar, por todos los medios, edificios, material dtdàcticoi recompensar al magisteriot asegurarse de su capacldad .. Però todo ese conjunto de debetes que el Estado Üene para con la
enseflanza son auxiliares; nunca la enseflanza
misma.
Bs un secuestro personal quitar el derecho
de los padres en cuanto a la enseflanza de sus
hljos para traspasarlo al Estado. Es un abuso de
fuerza Incautarse de los edificios de enseflanza
particular y expulsar a sus legftimos poseedores.
Es un crimen de lesa humanidad el mandar
enseflanzas contrarias a la verdadera leliglón
y moral.
Es contra la equidad el negar auxilios económicos a la enseflanza privada, no explotada
económicamente, porque presta un serviclo
social y publico. Ademàs, los padres de los
alumnos que se forman por la enseflanza particular, pagan también sus impuestos al Bstado.
El Estado tiene el derecho de ordenación,
protección, estimulo, inspección, etc, en cuanto a la Enseflanza. Però no es atribución suya
el enseflar.
No obstante hay padres que poco les importa este problema con tal que haya quien se
encargue de una tarea difícil, però cuyo ejerclcio no puede enajenarse a cualquier preclo.
R.H.
Parròquia de Santa Maria de Camprodon
Diumenge de\Sexagèsima, 25\delFebrer',de 1962.—A dos quarts de 8, Missa
en sufragi de Maria Camprubí (a. C. s.) A les 10, a POsglésia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Penamon de Birba. A les 12, Aniversari de Dolors
Gatius Soler (a. C. s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Valentí Anglada
i Roger que morí el 22 del corrent, a Thuir (França) (a. C. s.) Tarda, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep
Dilluns, dia 26.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Joaquim de Solà Morales (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Salarich (a. C. s.)
Dimarts, dia 27.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Salgado (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi d'Enric Grau (a. C. s.)
Dimecres, dia 28.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en
sufragi de Joan Vila Molas (a C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Font Vilaseca (a. C. s.)
Dijous, dia 1 de Març. —^A dos quarts de 8, Missa en sufragi^de Rossend Sala
Treserres (a. C. s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies, a la Capella de Tlmmaculat Cor
de Maria.
Divendres, dia 2.—Primer divendres de mes\h dos quarts de 8, Missa en sufragi de Miquel Vila Barnades (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies.
Dissabte dia 3.—k dos quarts de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria,
Missa en sufragi de Maria Pujolar Serrat (a. C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies.
Diumenge de Quiquagèsima, dia 4- — A dos quarts de 8, Missa «Pro Populo»
A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Aima Puigvert
Soler ta. C. s.) A les 12, .Missa en acció de gràcies a Sant Cristòfor. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Valentí Anglada i Roger (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant
Rosari amb Exposició Major del Santíssim, Trissagi a la Santíssima Trinitat i Set Diumenges en honor de Sant Josep.
VEU DE LA PARRÒQUIA. Sant Baptisme: En les Fonts Baptismals de la nostra
Parròquia ha estat regenerat i incoiporat a Crist, el nen Esteve Ferrés Guillamet, fill
llegítim de Francesc i Isabel. Que sia un sant cristià!
Necrològica: M orí en la pau de Crist, el dia 24, després d'haver rebut els Sants
Sagraments de la Penitència, Eucaristia, Extremunció i la Benedicció Apostòlica, la
nostra germana Joaquima Bertran Nogué (a. C. s.)
Amonestacions Canòniques. Segona de Joan Pérez Cortacans, solter, natural
d'Olot i veí de Camprodon, fili llegítim de Manuel i de Carme; amb Margarida Ribas Rabat, soltera, natural i veïna de Santa Cecília de Molló Primera de Felip Gonzàlez Sànchez, solter, natural de Orcera i veí de Camprodon, fill llegítim de Esteve
i Dionísia; amb Nativitat López Ruiz. soltera, natural de Orcera i veïna de Camprodon, filla llegítima de Sants i de Beneta. Primera d'Alfred Alcàzar Giménez, solter,
natural de Caspe, veí actualment de Molló, fill llegítim de Pau i de Carme; amb Carme Santaella Zambrano, soltera, natura! de Badalatosa i veïna de Barcelona, filla llegítima de Joan-Manel i de Emilia.
A remarcar: Avui, abans de la Missa de dotze es farà la publicació solemne de la
Butlla de la Santa Creuada. Les Bullies es despatxaran a la Casa Rectoral.
P. Anglada Camprodor