Elements Amovibles

COLECCIÓ CICLES FORMATIUS
TRANSPORT I MANTENIMIENT DE VEHICLES. CARROSSERIA
ELEMENTS AMOVIBLES
RECOMANACIONS
D’ÚS
Aquest llibre es divideix en 13 capítols, perquè l’alumne es formi en la reparació d’elements amovibles.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
Construcció del vehicle
Descripció d’un vehicle industrial
Vehicles tot terreny, agrícoles i motocicletes
Mètodes d’unió
Desmuntatge i muntatge d’accessoris
Desmuntatge, muntatge i/o substitució de llunes
Enllumenat
Pneumàtics
Sistemes de refrigeració
Sistemes d’alimentació i escapament
Suspensió
Direcció
Cinturons, pretensors i coixins de seguretat
10
Sistemas de alimentación
y escape
Sumario
10.1. Misión del sistema de
alimentación y escape
10.2. Elementos comunes del sistema
de alimentación
10.3. Sistema de alimentación de
combustible en motores gasolina
10.4. Sistema de alimentación de
combustible en motores diesel
10.5. Sistemas de gestión del motor
10.6. Sistemas de admisión de aire
10.7. Sistema de escape
10.8. Seguridad e higiene
10.9. Protección medioambiental
10.10. Interpretación de los manuales
de reparación
10.11. Herramientas y equipos
10.12. Procesos de trabajo
Examínate y Practica
Esquema
Aprenderás a...
• Conocer el sistema de alimentación y escape
de los vehículos y sus subsistemas.
• Diferenciar los motores gasolina y diesel,
en lo referente al sistema de alimentación.
Cada capítol presenta un sumari, que resumeix els continguts que es tractaran en
profunditat, juntament amb un pla d’aprenentatge, desenvolupat en "Aprendràs a ...".
• Analizar la gestión electrónica de los
motores con sistema de alimentación diesel
o gasolina.
• Conocer los elementos de los sistemas de
admisión de aire.
• Distinguir los catalizadores y restos de
elementos del sistema de escape.
ELEMENTOS AMOVIBLES
Capítulo
8
247
El disco presenta una zona de amarre o apoyo para sujetar el conjunto al buje. Tiene un agujero central para dar
paso al cubo del buje y una serie de taladros concéntricos para la fijación de la rueda.
La rueda dispone de una abertura, practicada en la llanta, para dar acceso a la válvula de inflado del neumático.
Las ruedas de aleación ligera (aluminio y magnesio) se fabrican en una sola pieza, consiguiendo que sean más
ligeras y, por lo tanto, que disminuyan los efectos de la inercia durante la marcha.
8.1. EL NEUMÁTICO
El neumático es un elemento intermediario entre el
vehículo y el suelo. Sufre continuas deformaciones para
mantenerse adherido a la carretera, debido a las irregularidades del terreno y a que transmite las fuerzas de frenado, aceleración y guiado. Además, constituye un elemento de diagnosis fundamental, ya que acusa directamente muchas de las anomalías o desajustes que se producen en el sistema de dirección-suspensión.
A continuació, el capítol s’inicia amb una breu aproximació a la matèria. Totes les unitats de treball gaudeixen de nombroses fotografies i dibuixos que faciliten
les explicacions i que acosten l’alumne a la que serà la
seva àrea de treball en el futur i a les eines que haurà
d’utilitzar.
Debes saber
Rueda de aleación ligera
Un neumático es una pieza compleja, formado por varios elementos: rueda, cubierta,
cámara y aire.
Bombeo
El bombeo es la distancia del plano de rodamiento (plano que pasa por el centro de la llanta y, por lo tanto, del
neumático) al plano de la cara de apoyo del disco sobre el buje.
8.1.1. La rueda
La rueda es el componente giratorio que soporta la carga y está situado entre la cubierta y el eje. Está constituida
por la llanta, sobre la que se monta la cubierta, y el disco, soldado a la llanta, que permite la fijación del conjunto
sobre el buje del vehículo. Recibe el movimiento de la transmisión y soporta la cubierta.
Se consideran tres tipos de bombeo:
• Bombeo positivo: la zona central de amarre está situada hacia el exterior de la línea central.
• Bombeo negativo: la zona central de amarre está situada hacia el interior de la línea central.
Las ruedas se pueden fabricar en acero estampado o en aleación ligera. Las fabricadas en acero se construyen
con dos piezas, la llanta y el disco, ambas de chapa de acero, unidas entre sí para formar un solo cuerpo.
• Bombeo cero: la zona central de amarre coincide con la línea central.
Llanta
Disco
Buje
Bombeo cero
Bombeo positivo
Partes que forman una rueda: 1. Llanta 2. Disco
178
ELEMENTOS AMOVIBLES
NEUMÁTICOS
Capítulo
A més, cada capítol es disposa per tot llibre de diferents
caixes de text, amb aportacions d’utilitat per a l’alumne:
Los todoterrenos tienen un bastidor, elemento estructural, que suele ser de acero, con un contenido de carbono
sobre el 0,2%, para su conformación en frío y caliente. Con procedimientos manuales y automáticos son aceros fácilmente soldables.
14
RECOMANACIONS D’ÚS
Bastidor de todoterreno en bancada
Recuerda
Los bastidores de un todoterreno y de un vehículo industrial se diferencian notablemente
entre sí en geometría, estructura y características.
El bastidor está formado por dos largueros, unidos entre sí gracias a varios travesaños dispuestos diagonal o
transversalmente.
Debes saber
El bastidor está formado por dos largueros, unidos entre sí por varios travesaños dispuestos transversalmente o en diagonal.
Largueros y travesaños se construyen con perfiles de acero en forma de U, en doble T o en forma tubular de sección rectangular. Los perfiles tubulares de sección rectangular habitualmente están formados por dos perfiles en U,
enfrentados uno dentro del otro y soldados longitudinalmente. Pueden ir soldados en toda la junta, o por tramos.
Ésta es la disposición más utilizada en los vehículos todoterreno. En los largueros y en las traviesas se encuentran los
soportes de anclaje de los órganos mecánicos de la carrocería.
Los bastidores de un todoterreno y de un vehículo industrial se diferencian notablemente entre sí en geometría, estructura y características. El bastidor de un vehículo industrial está formado por dos largueros
paralelos, robustos y prácticamente rectos, unidos entre sí por un número variable de travesaños. En los vehículos todoterreno desaparece la concepción clásica, para ganar en funcionalidad. Así, los elementos del bastidor
tienen formas curvas, para adaptar los distintos órganos mecánicos sin necesidad de aumentar la altura total del
vehículo. Incorporan también refuerzos en forma de escuadra en algunas uniones entre largueros y traviesas, con
el fin de dar mayor rigidez al bastidor, y traviesas atornilladas, para que el desmontaje de los conjuntos mecánicos sea más fácil.
52
179
3
Agrupamos en este capítulo otro tipo de vehículos, como son los todoterrenos, los tractores y las
motocicletas, estudiando sus principales características.
• Recorda: ressalta part dels coneixements més importants de cada tema.
• Has de saber: resumeix els conceptes essencials dels
capítols.
• Web: comenta direccions d’internet.
• Glossari: explica el significat de certes paraules.
Bombeo negativo
Tipos de bombeo
VEHÍCULOS TODOTERRENO, AGRÍCOLAS Y MOTOCICLETAS
3.1. CARROCERÍA DE VEHÍCULOS TODOTERRENO
La construcción más habitual de
los vehículos todoterreno es aquélla
en la que los conjuntos mecánicos y
la carrocería, con todos sus accesorios,
se anclan sobre el bastidor, independiente. La unión entre el chasis y la
carrocería se realiza por medio de tornillos, habitualmente mediante juntas
elásticas (silentblocks).
Suspensión delantera de un todoterreno
Glosario
Silentblocks son juntas elásticas que absorben los choques y vibraciones, eliminando así los
ruidos.
ELEMENTOS AMOVIBLES
53
2
9
Esquema
Tipos de cabinas
de camión
Lubrica elementos
mecánicos y piezas
móviles
Sistema de
refrigeración del aire
Filtro antipolen
Catalizaciones
Fluidos refrigerantes
Tornillos de purgado
Por aceite
Sistema de
calentamiento
de combustible
Aceite lubricante
Toberas
SISTEMAS DE REFRIGERACIÓN
Examínate
Examina’t són qüestions que es formulen a l’alumne, a
manera d’activitat final, que li poden servir com a autoavaluació.
Chapaletas de recirculación
Ventilador
Tapón presostático
Chapaletas de mezcla
Válvulas de servicio,
en lado de baja y de
alta presión
Fluidos refrigerantes,
pasan de estado
líquido a gaseoso
Juntas, para garantizar
la estanqueidad
Radiador
Componentes
Refrigeración forzada
Piezas de aleaciones ligeras
y aletas en el exteroor
Por agua
Por aire
Sistemas de
refrigeración
246
DESCRIPCIÓN DE UN VEHÍCULO INDUSTRIAL
Contener la
temperatura del
motor, cajas de
cambio automáticas,
dirección asistida, etc.
Misión
50
De ciclomotores
Esfuerzos estáticos
Esfuerzos dinámicos
Falso chasis
Refrigeración directa
Bastidor
Ventiladores
Sistemas
adicionales
Cabina
Chapaletas de distribución
Elementos pegados
Vehículo especial
Termostato
Grúas
Vehículo articulado
Carrocería
Bomba de agua
Tren de carretera
Plataformas
Depósito de expansión
Recogida de basuras
Rejilla de extracción
Transportes frigoríficos
Toma de aire exterior
Al final de cada tema es troba un esquema, que conté,
de forma sintetitzada, les principals idees objecte d’estudi per, d’una ullada i gràficament, tenir una idea general
del tema i fixar-lo millor.
Volquetes
Larga con capó
Rígido
Tractocamión
ALUMBRADO
Clasificación
Aire
acondicionado
Doble
Manguitos de calefactor
Transporte de
productos
pulverulentos
Remolques
y semiremolques
Radiador de la calefacción
Contendores cisterna
Larga-techo alto
Camiones
Elementos
Estructura autoportante
Componentes
Cisternas
Larga-techo normal
Seguridad
e higienes
Transportes generales
Corta-techo bajo
Furgonetas
Tuberías del sistema.
Circulación del fluido
refrigerante de un
componete a otro
Tipos de carrocerías
Adelantada
Autocar
Protección
meioambiental
Carrozado de camiones
Convencional
Vehículo derivado
de turismos
Funcionamiento
Tipos
Autobús
Mejora el confort,
actúa sobre
trmperatura y
frecuencia de
renovación de aire
Vehículos para el transporte
de mercancías
Tipos
Sistema de calefacción
Vehículos para el transporte
de pasajeros
Esquema
Herramientas
y equipos
DESCRIPCIÓN DE UN VEHÍCULO INDUSTRIAL
Practica
I Identifica en un vehículo, los elementos comunes de un sistema de alimentación de combustible.
I ¿Cuál es la misión de la suspensión?
I Practica cómo se realiza el desmontaje de conexiones de tuberías con distintos engarzados.
I Cita los elementos elásticos que incorpora, en la actualidad, una suspensión metálica.
Realizar el desmontaje de tuberías de alta presión, tanto en la salida de la bomba de alta presión, rampa de distribución, así como de los propios inyectores, respetando las medidas de seguridad.
I Detalla los elementos de un amortiguador de gas.
I Identifica el sistema de inyección de diferentes vehículos diesel y gasolina. Efectúa el desmontaje y
montaje del depósito de combustible.
I Explica la función de la barra estabilizadora en un vehículo.
I Cita los elementos de una suspensión trasera por trapecio articulado.
I ¿Qué caracteriza a una suspensión de tipo McPherson?
I Indica los tipos de suspensión trasera independiente.
I ¿En qué se basa la suspensión hidroneumática?
I ¿Cuál es la diferencia entre una suspensión metálica y una neumática?
Practica és un apartat que desenvoluparà el professor
amb els alumnes a les aules del centre. Aquestes activitats despertaran inquietuds relacionades amb els temes
que s’estudien, de manera que l’aprenentatge sigui més
complet.
I Señala la principal característica de una suspensión inteligente o adaptable.
Práctica a realizar en los diferentes vehículos que se dispongan en el centro de enseñanza, en sistemas
de inyección directa e indirecta de gasolina, en sistemas commom-rail, inyector bomba, bombas
rotativas con gestión electrónica, en vehículos diesel.
I Fundamento de la suspensión magnética.
I Identifica los elementos del circuito de admisión de aire en vehículos gasolina y diesel. Comenta con
tu profesor las diferencias.
I Identifica, en un vehículo, los componentes del sistema de escape. Realiza el desmontaje y montaje del
sistema de escape en vehículos gasolina y diesel. Recuerda que el tratamiento catalítico en ambas es
diferente.
Practica
I En el taller, selecciona los equipos de protección individual necesarios para actuar sobre el sistema de
alimentación y escape del vehiculo.
I Realiza el desmontaje y montaje de una suspensión delantera tipo McPherson.
I Sustituye el amortiguador en una suspensión McPherson.
I Efectúa el desmontaje y montaje de un puente trasero torsional.
314
280
SUSPENSIÓN
SISTEMAS DE ALIMENTACIÓN Y ESCAPE
Artículo
Desmontaje del techo
en vehículos cabrio
L’article de Revista CESVIMAP seleccionat facilita una
visió diferent o fa referència a noves tecnologies emprades en el taller de reparació.
Artículo
• Conectores del grupo hidráulico y fijaciones.
A continuación, se agrupa el conjunto electro-hidráulico
y se fija a la parte trasera del techo; de este modo, se
podrá extraer todo el conjunto.
• Amortiguadores de las bisagras del capó.
Una vez desmontados todos los accesorios se sueltan
las fijaciones del techo. En primer lugar, se liberan
manualmente los anclajes superiores de cierre del techo.
Para ello, hay que extraer un tapón del guarnecido
delantero de la capota, a través del cual se accede al
mecanismo de desbloqueo manual.
Por Revista CESVIMAP
www.revistacesvimap.com
La mayor parte de los fabricantes tienen en el
mercado vehículos convertibles, realizados sobre la base de sus modelos más comerciales.
La tendencia es montar techos modulares de
accionamiento totalmente automático, con un
sistema actuador electro-hidráulico. Este sistema suele actuar, simultáneamente, sobre el techo y el capó del maletero, de manera que el
techo quede plegado y recogido en el interior
del maletero.
• Banqueta de los asientos traseros.
Para desmontar el conjunto de techo es necesario retirar, previamente, accesorios de las zonas en las que se
ubican el maletero y los asientos traseros. Puede comenzarse por cualquiera de las dos zonas.
• Guarnecidos superiores del respaldo del asiento trasero.
En este proceso se empieza desmontando los accesorios
próximos a los asientos traseros. Para ello, es necesario
abatir el techo.
• Soltar los cables de accionamiento y retirar las bisagras en modo de apertura del capó.
• Se sueltan las fijaciones del soporte del techo.
• Fijación inferior de los cinturones de seguridad de
los asientos traseros.
De inmediato, se pueden retirar los siguientes accesorios:
• Retirar la instalación eléctrica e hidráulica del sistema
de abatimiento.
• Guarnecido del estribo.
• Para retirar el conjunto de techo es necesaria la colaboración de varios operarios.
• Respaldo de los asientos traseros.
ELEMENTOS AMOVIBLES
119
ELEMENTOS AMOVIBLES
11.5. OPERACIONES SOBRE EL SISTEMA DE SUSPENSIÓN
121
• Colocar el volante en posición de línea recta, aflojar la tuerca de sujeción del volante y extraerla junto con su
arandela de seguridad.
11.5.1. Desmontaje y montaje de una suspensión delantera tipo McPherson
Las operaciones a realizar son:
Elements amovibles és una obra ideada per facilitar l’aprenentatge dels futurs professionals de la reparació, a
tot color, amb nombrosos exemples pràctics.
1. Levantar el vehículo y retirar la rueda.
• El volante se retira con un útil específico; de no disponer de él, dar unas sacudidas al volante para separar las
estrías de la columna de la dirección del cono del volante.
2. Soltar el conector de ABS y la tubería de frenos,
colocando un obturador para que no se derrame
líquido de frenos.
Amb aquesta finalitat, CESVIMAP ha desenvolupat diversos processos de desmuntatge, muntatge i substitució de
les peces amovibles i accessoris, components i sistemes
elèctrics i mecànics d’un vehicle, així com de substitució
de llunes de l’automòbil.
• Marcar la colocación del cono del volante en el estriado de la columna de la dirección evitará, que al realizar
el montaje, el volante pueda quedar torcido con las ruedas rectas.
Para realizar el anclaje del volante se realizará el proceso inverso al descrito y se aplicará a la tuerca de sujeción
el par de apriete dado por el fabricante del vehículo.
12.4.2. Rótulas de dirección
Las bieletas de la dirección se unen a la mangueta a través de una rótula.
Para su extracción, hay que realizar las siguientes operaciones:
• La primera operación es retirar la rueda del vehículo.
3. Soltar la rótula de unión de la dirección a la mangueta, utilizando un extractor de rótulas.
300
SUSPENSIÓN
330
DIRECCIÓN
ELEMENTS AMOVIBLES
15
El número VIN, o número de bastidor o de xassís, identifica el vehicle, qui l’ha fabricat, quin model és i en quina
data ha sortit de la fàbrica. Optativament, alguns fabricants poden ampliar aquesta informació. Se situa en la meitat dreta del vehicle del davant, en una zona fàcilment visible, gravat o encunyat, perquè no s’esborri ni s’alteri. El seu
emplaçament constarà en el manual d’ús del vehicle o equivalent. Si, per raons reglamentàries, el VIN s’ha de llegir
des de l’exterior del vehicle, ha d’estar situat a l’interior de l’habitacle, en una zona contigua al muntant del parabrisa.
Sol anar en una placa sobre el quadre de comandament i és visible a través de la lluna. També es pot incloure en una
placa fixada permanentment sobre el vehicle.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
V F 7 S C 8 H Z C 9 A 2 0 1 1 8 5
Número d’ordre de fabricació
Planta de muntatge: A = Aulnay sous Bois
Caixa de canvis: C = caixa mecànica de cinc velocitats, antipolució E4
Tipus de motor: 8HZ = 1398 cc, 70 cv, codi DV4TD
Tipus de carrosseria: C = Berlina 5p.
Model: S = Nou C3 y DS3
Identificació mundial del fabricant: VF7 = Citroën
Número VIN del Citroën C3
Glossari
El nombre VIN identifica el vehicle, el seu fabricant, el model i la data de fàbrica.
Característiques del VIN
El VIN o número de bastidor és la combinació estructurada de caràcters, fixada pel fabricant del vehicle per a la
seva identificació. És una relació de 17 caràcters de números i lletres, codis alfanumèrics (xifres àrabs i lletres llatines
majúscules).
Només es poden utilitzar els següents:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 0
A B C D E F G H J K L M N P R S T U V W X Y Z
quedant excloses les lletres I O CH Ñ Q LL.
Les característiques dels caràcters són com a mínim de 7 mm d’alçada -si està gravat sobre l’estructura o el bastidor (excepte en motocicletes i ciclomotors)- o de 4 mm en la resta de casos. El VIN gravat sobre la carrosseria o
sobre la placa del fabricant pot estar en una o dues línies, sense espais entre els caràcters i sense que cap secció es
trobi a cavall sobre les dues línies. Els símbols o caràcters que s’utilitzen per separar unes seccions d’altres, o per definir els límits de principi i fi no podran ser xifres àrabs o llatines, ni confondre amb elles.
32
CONSTRUCCIÓ DEL VEHICLE
TIPUS DE CABINES
Curta- sostre sota
Llarga- sostre normal
Cabina doble
Llarga- sostre alt
Llarga amb capó
Una bomba hidràulica permet que les cabines
s’abatin cap a davant, per extreure el motor per la
part superior i accedir per a nombroses reparacions
mecàniques.
El sistema de suspensió propi pneumàtic o
mecànic que tenen les cabines, independent del
camió, incrementa el confort en la conducció. Tots
dos sistemes tenen quatre punts de suspensió, dos
davanters i dos posteriors, amb molles helicoïdals
per a la mecànica i coixins d’aire per la pneumàtica.
També equipen barres estabilitzadores per a equilibrar les oscil·lacions laterals de la cabina.
Abatiment de la cabina
Sota el capó del motor, a la part inferior de la
cabina, sol haver material aïllant i insonoritzant,
que encapsula el grup motor i redueix els soroll i
vibracions en l’habitacle.
Suspensió posterior pneumàtica
44
DESCRIPCIÓ D’UN VEHICLE INDUSTRIAL
Practica
■ Al taller, explica les parts d’un camió que componen la carrosseria.
■ Veient el dibuix del Renault Maxity, pots comentar quines característiques té?
■ En un camió rígid, amb carrosseria, identifica els elements d’unió entre el seu bastidor auxiliar i el xassís del camió.
■ En aquest vehicle, assenyala quin tipus de cabina munta.
48
DESCRIPCIÓ D’UN VEHICLE INDUSTRIAL
3
Vehicles tot terreny,
agrícoles i motocicletes
Sumari
3.1. Carrosseria de vehicles
tot terreny
3.2. Tractors. Tipus i característiques
constructives
3.3. Motocicletes. Xassís i tipologia
Examina’t i Practica
Esquema
Aprendràs a ...
• Conèixer les principals característiques d’un
tot terreny.
• Distingir els diferents tipus de tractors.
• Identificar els components d’un tractor.
• Conèixer la tipologia de motocicletes.
• Diferenciar el xassís monocuna d’una moto
del xassís doblecuna.
ELEMENTS AMOVIBLES
51
Practica
■ Localitza el nombre i tipus d’ancoratges de la carrosseria d’un tot terreny al seu xassís.
■ Sobre un tractor determinat, identifica els següents sistemes i elements: Bastidor, eixos i rodes, frens
i direcció, sistema hidràulic i cabina (estructura i electrònica).
■ Identifica els ancoratges i unions de la cabina del tractor a la resta del vehicle.
ELEMENTS AMOVIBLES
63
• Rosca xapa: els elements roscats, o rosca xapa, són cargols o perns destinats a la unió de xapes. No van
acompanyats de les tradicionals femelles. No obstant això, de vegades s’uneixen amb grapes de xapa i disposen d’un pas de rosca elevat per assegurar la unió entre les xapes.
• Rosca Sellers: El perfil d’aquest tipus de rosques es genera a partir d’un perfil triangular, en el qual totes les
crestes i fons han estat truncats 1/8 de l’alçada de la dent triangular. El seu ús en el món de l’automòbil, apareix molt estès, en ocasions es denomina rosca americana.
Hi ha dues sèries UNC per a passos normals i UNF per a passos fins.
— Acotació de les rosques Sellers
L’acotació d’aquestes rosques és similar a com
es fa a la rosca Whitworth, expressant el diàmetre
en polzades i el pas en nombre de fils per polzada.
Però al final es situen les abreviatures UNC o UNF,
segons correspongui.
Rosca Sellers
EXEMPLES D’ACOTAMENT DE ROQUES NORMALITZADES
Classes
Dimensions
Característiques
Designació
MÈTRICA
d = 20
A dretes
1 entrada
Mdn
M20
MÈTRICA FINA
d = 1,5
P = 1,5
A dretes
1 entrada
Mdn × P
M15 × 1,5
WHITWORTH
d = 1”
A esquerres
1 entrada
dn”
1” LH (*)
WHITWORTH FINA
d = 18
P = 1/3”
A dretess
2 entradas
Wd × PR Pa
W18 × 1/3” P 1/6”
GAS
Diàmetre interior
del tub = ¾”
A dretes
1 entrada estanca
Rdn” estanca
R ¾” estanca
TRAPEZOIDAL
d = 20
P=6
A esquerres
3 entradas
Trdn × PR P Pa
Tr20 × 6P2LH
RODONA
d = 40
P = ½”
A dretes
3 entradas
Rddn × PR P Pa
Rd40 × ½” P 1/6”
DENT SERRA
d = 70
P = 10
A dretes
1 entrada
Sdn × PR
S70 × 1
(*) Les rosques a esquerres es designen amb les sigles LH.
4.1.2. Elements de la unió roscada
Quan es parla d’unions roscades, cal tenir en compte no només els elements roscats que formen la unió, sinó
també aquells complementàries a la unió. Aquests elements (volanderes, passadors, etc.) Són, en alguns casos, els
encarregats de garantir la unió roscada.
ELEMENTS AMOVIBLES
75
Especejament
Els accessoris de les portes –agafador, comandaments d’obertura, pany, mecanisme alçavidres, caixetins,
etc. –, estan ubicats, principalment, en el seu interior, entre la carcassa i l’entapissat. La porta del conductor pot
portar diversos dispositius complementaris com el comandament per regular el retrovisor, si és elèctric, l’interruptor
per bloquejar totes les portes del vehicle i comandaments independents per als alçavidres de tot l’automòbil.
2
쏹
1
쏹
5
쏹
3
쏹
7
쏹
4
쏹
6
쏹
17
쏹
8
쏹
9
쏹
18
쏹
10
쏹
19
쏹
11
쏹
16
쏹
15
쏹
14
쏹
13
쏹
12
쏹
1. Porta
2. Goma contorn de porta
3. Fre de porta
4. Instal·lació elèctrica
5. Marc de lluna
6. Embellidor de lluna
7. Mirall retrovisor
8. Guarnit
9. Comandament d’elevar la lluna
10. Altaveu
11. Maneta i pom exterior
12. Suport de maneta
13. Celleta exterior
14. Alçavidres
15. Guia de lluna anterior
16. Pany
17. Tapa d’agafador
18. Tapa maneta d’obertura
19. Guarnit de marc de lluna
Principals elements de la porta davantera
Mètode de substitució
La porta està unida a la carrosseria per dos cargols a cada frontissa i aquestes, mitjançant cargols a la carrosseria.
Per a la seva substitució, cal desmuntar uns o altres elements, en funció de l’operació.
Bon accés
Placa
autoportant
Buit
d’accés
(36x20)
Barra lateral
Buit
d’accés
(24x11)
Buit
d’accés
(18x14)
Accessibilitat de la porta davantera
98
DESMUNTATGE I MUNTATGE D’ACCESSORIS
Desmuntatge de la consola central, revestiments dels muntants davanters, coixí de seguretat del volant i volant
• Depenent del vehicle, pot ser necessari desmuntar la consola de pis, extraient la tapa del fre de mà i el guardapols de la palanca del canvi. Si n’hi ha, treure també les connexions elèctriques.
• Desmuntar el suport de la ràdio; sol estar unit al tauler amb cargols de fixació.
• Altres elements, com el suport central d’interruptors, podran retirar-se generalment palanquejant amb una
espàtula.
• Extreure el caixetí de comandament de la calefacció, retirant els seus cargols de subjecció.
• En alguns models, caldrà desmuntar la tapa i el folre de la guantera per poder desmuntar el tauler. En vehicles
equipats amb coixí de seguretat d’acompanyant, es prendran les mesures de seguretat que indiqui el fabricant
del vehicle.
• Si la caixa de fusibles va allotjada en el tauler de bord, extreure-la i desconnectar-la, amb cura i observant la
posició que ocupen els connectors. Això assegurarà que no sigui possible connectar-los de manera errònia en
el muntatge.
• Alguns models requereixen la retirada de les tapes inferiors i laterals, que actuen com a tancament del tauler.
• Desmuntar el tauler, afluixant els cargols de subjecció, disposats, generalment, al col·lector d’entrada d’aire,
tirants de reforç i xapa quadre de comandament. En alguns models caldrà retirar prèviament el conjunt eixugavidres.
ELEMENTS AMOVIBLES
113
Article
Desmuntatge del sostre
en vehicles cabrio
Per Revista CESVIMAP
www.revistacesvimap.com
La major part dels fabricants tenen en el mer cat vehicles convertibles, realitzats sobre
la base dels seus models més comercials.
La tendència és muntar sostres modulars
d’accionament totalment automàtic, amb un
sistema a ctuador e lectro-hidràulic. Aquest s istema sol actuar, simultàniament, sobre el sostre i el capó del maleter, de manera que
el sostre quedi plegat i r ecollit a l’interior del
maleter.
• Banqueta dels seients del darrere.
Per desmuntar el conjunt de sostre és necessari retirar,
prèviament, accessoris de les zones en què s’ubiquen
el maleter i els seients del darrere. Pot començar-se
per qualsevol de les dues zones.
• Enguixats superiors del respatller del seient del darrere.
En aquest procés es comença desmuntant els accessoris propers als seients del darrere. Per a això, cal
abatre el sostre.
• Fixació inferior dels cinturons de seguretat dels
seients del darrere.
Immediatament, es poden retirar els accessoris següents:
• Enguixat de l’estrep.
• Respatller dels seients del darrere.
ELEMENTS AMOVIBLES
119
Artículo
• Fixació inferior dels cinturons de seguretat dels
seients davanters.
• Retirats aquests accessoris, es pot desmuntar el revestiment del costat, que és el que dóna accés al suport
de la capota.
• Guarnit de vessant.
• Goma contorn del maleter.
• Enguixats laterals del maleter.
• Un cop desmuntats els accessoris de la zona dels
seients posteriors, es tanca la capota per poder desmuntar els accessoris del maleter.
• Instal·lació elèctrica del capó posterior.
• En aquesta zona cal retirar els accessoris següents:
• Cortineta de separació del maleter i revestiment del
pis del maleter.
120
DESMUNTATGE I MUNTATGE D’ACCESSORIS
• Capó posterior.
12. A continuació, amb el netejador adequat, es netegen i desgreixant les superfícies d’unió de la lluna i
la carrosseria.
13. S’aplica imprimació a la lluna nova, a les zones
que, posteriorment, estaran en contacte amb l’adhesiu.
14. S’aplica, així mateix, imprimació a les zones del
marc de la carrosseria on s’ha eliminat completament el poliuretà o que han resultat danyades
durant el procés de tall del poliuretà antic.
15. Quan les superfícies d’unió estan preparades, s’efectuen els talls corresponents en el filtre, envers
seguir la geometria desitjada del cordó d’adhesiu a
aplicar. En aquest cas, s’utilitza un broquet pretallat amb regulació d’altura.
154
DESMUNTATGE, MUNTATGE I/O SUBSTITUCIÓ DE LLUNES
• Tubeless: pneumàtic que es munta sense càmera. Els que sí que es munten amb càmera porten la indicació
Tube type.
Pneumàtic tubeless
• M + S, M.S o M&S (Mud and Snow): la banda de rodolament té un dibuix apte per al seu ús hivernal.
Pneumàtic per neu, sense càmera
• La menció «Reinforced» (o bé «EXTRA LOAD»), si el pneumàtic està classificat com reforçat.
Pneumàtic reforçat
ELEMENTS AMOVIBLES
187
Capítulo
9
Els elements del motor sotmesos a altes temperatures i que requereixen refrigeració, són: la culata, el bloc de
cilindres, els pistons i les vàlvules, entre d’altres.
A més, per a la resta dels elements mecànics, cal refrigerar l’oli de lubricació, que adquireix altes temperatures en el
seu funcionament.
9.1. MISSIÓ DE LA REFRIGERACIÓ
El sistema de refrigeració conté la temperatura de funcionament del motor, ja que, durant la combustió, es
genera una gran quantitat de calor, si no es contingués la seva temperatura, dilataria els elements metàl·lics i griparia el motor. A més, cal refrigerar altres elements mecànics, com les caixes de canvi automàtiques, la direcció
assistida, etc.
Vàlvules
Pistons
Elements a refrigerar en el motor
204
SISTEMES DE REFRIGERACIÓ
Culata
Bloc de
cilindres
• Toveres o reixetes de ventilació: s’utilitzen per dirigir l’aire
en diferents direccions, com les toveres de parabrises o de
desentelat, les frontals, les inferiors i les de les places posteriors.
Diferents toveres frontals
Sortides d’aire a través de les diferents toveres
• Trapes o vàlvules de distribució: són les encarregades de repartir l’aire cap a les diferents toveres.
Poden ser accionades de forma manual o
automàtica.
L’accionament manual requereix un cable de transmissió, d’acer flexible, que transmet el moviment a la
trapa de barreja, igual que actuen els frens d’una bicicleta. Aquest cable varia la posició de la trapa. La
major part d’aquests cables de control són bowden.
Conducció d’aire
220
SISTEMES DE REFRIGERACIÓ
2. Desconnectar l’alimentació de l’electroventilador i
del termocontacte.
3. Desconnectar tots els maniguets i canonades acoblats al conjunt radiador-electroventilador, siguin del
circuit d’aire condicionat (si el porta) o del de refrigeració.
4. Treure els elements de fixació (cargols, trinquets,
etc.) del radiador al capdavant del vehicle.
5. Extreure el conjunt radiador-electroventilador.
Per al seu muntatge, es procedeix de manera inversa. En acabar, es purga el circuit.
238
SISTEMES DE REFRIGERACIÓ
Per omplir-lo, surt del dipòsit un conducte, amb un tap en la part exterior. Segons el fabricant, el tub d’ompliment
es pot desmuntar del dipòsit o ser fabricat com una sola peça. Aquest tub d’ompliment disposa d’una canonada de
ventilació que elimina el buit o la sobrepressió generada en l’interior al buidar el dipòsit o evaporar-se el combustible,
respectivament.
Dipòsit de combustible
Glossri
Cànister o pot: Conté carbó actiu per retenir provisionalment els hidrocarburs evaporats
del dipòsit de gasolina. Posteriorment, els retorna al conducte d’admissió per cremar.
10.2.2. Bomba de combustible
La bomba recull el combustible del dipòsit per enviar-lo
al sistema d’alimentació, a baixa pressió. S’usen bombes elèctriques; segons la seva ubicació al circuit poden ser de dos
tipus:
• Submergides en el dipòsit de combustible (muntatge comú
en els vehicles actuals que integren alhora l’aforador de
combustible, formen un conjunt generalment indissociable).
• Intercalades a la canonada de bombament.
Les bombes submergides estan a l’interior del dipòsit de combustible, banyades per aquest (evita desencebats). En les motoritzacions de gasolina, el conjunt bomba aforador integra també
el regulador de pressió i, en moltes ocasions, el filtre de combustible.
Conjunt bomba aforador submergida
ELEMENTS AMOVIBLES
249
10
Esquema
SISTEMES D’ALIMENTACIÓ I ESCAPAMENT (I)
Missió
Dosificar la mescla
aire-combustible
en l’interior dels
cilindres
Elements
Dipòsit de
combustible
Bomba de
combustible
Aforador de
combustible
Filtre de
combustible
Canonades
Sistemas de
alimentación en
motores gasolina
Injecció indirecta:
funcionament del
motor en
manera homogeni
Injecció directa:
funcionament
del motor
en manera
estratificat
i ideal
Sistemes
d’alimentació en
motors diesel
Elements
Bomba de alta
pressió
Rampa
d’injecció
comú
Injectors
Sistemes
de gestió
del motor
Sistemes
d’admissió
d’aire
Entrades informen
a la ECU sobre el
seu funcionament
i sortides
interactuen
amb ell
Elements
Filtre d’aire
Ressonador
Conducte
d’admissió
Col·lector
d’admissió
Papallona
d’admissió
Sobrealimentació
o
turbocompressors
ELEMENTS AMOVIBLES
281