Full Dominical - Bisbat de Menorca

full
dominical
Església de Menorca
Número 1786 - Any XXXV - 28 agost 2016
ÀNGEL RUIZ I PABLO (1865-1927)
i el catolicisme menorquí
Ruiz i Pablo i el Pare Vicent,
l’interès per la classe obrera (i 2)
F. Xavier Martín Martínez
Segon viatge
(1905)
l mes de juliol de
1905 arribà a
Ciutadella el P.
Antoni Vicent, consiliari
del
Consell
Nacional de les
Corporacions
Catolico-obreres
d’Espanya. Durant tot
un mes, l’ancià Pare
Vicent, sense aturar,
passà per tots els
pobles de Menorca
consolidant i fundant
nous sindicats obrers.
Inicià el seu recorregut per Ciutadella,
seguint per Ferreries, es Migjorn Gran,
es Mercadal, Fornells, Alaior, Maó, Sant
Climent, Sant Lluís i, finalment, es Castell.
Ruiz i Pablo acompanyà el Pare Vicent
en el seu segon viatge fent de guia i de
secretari d’alguns moviments obrers. El
jesuïta, apòstol dels obrers, es reuní amb
pescadors, amb més de mil operaris
sabaters, amb pagesos per organitzar
sindicats agrícoles i industrials, es preparà la Lliga de mútua protecció de la
dona, etc. Ruiz i Pablo, que actuà de
secretari, comenta que en alguns pobles
de llevant assisteixen membres del
moviment anarquista, causant el prestigiós orador una bona impressió entre
tots els assistents. Finalment, es llegí un
telegrama del cardenal Ministre d’Estat
de Sa Santedat del Vaticà on es donava
la felicitació per la bona notícia de la
institució de Juntes de la Lliga Catòlica
en tots els pobles de la diòcesi de
Menorca.
Així, doncs, Ruiz i Pablo, amarat dins tot
aquest ambient social i obrer, l’any 1906
publicà el seu llibre Episodios ribereños,
on narra les vicissituds dels pobres pescadors, i aprofita per dedicar-lo al Pare
Vicent, sota el títol de “prefaci epistolar”.
E
Ruiz i Pablo, des del
vessant teòric, seguí
la línia conservadora
del catolicisme imperant, ara bé, cal dir
que des del vessant
pràctic, es decantà
per una postura molt
més oberta, en favor
de la classe obrera
gràcies a les exhortacions del Pare Vicent,
que res tenia a veure
amb
la
postura
intransigent del catolicisme integrista de
Fèlix Sardà. El següent
text fa palès la influència de l’encíclica
Rerum Novarum de Lleó XIII, quan el
nostre autor, diferencia entre caritat i
justícia en el seu discurs com a secretari de l’Assemblea Diocesana de les
Corporacions Catolico-obreres de
Menorca:
Al trabajar para mejorar la condición del obrero, para proporcionarle una pensión para la vejez, para
que no se le defraude en las compras, para que no se enriquezcan
otros con su sudor y su sangre, para
defenderle contra sus enemigos,
para sacarle de las garras de la usura
y del vicio, al trabajar en este sentido, no llevaremos a cabo solamente
un acto de pura caridad, sino un
acto de justicia. Tened presente que
al imponer Dios al hombre la obligación de ganarse el pan con el sudor
de su frente, dióle por de contado el
derecho a ese pan, y os digo de
todo corazón que los que no saben
hacer por el pobre más que hablarle
de paciencia y del reino de los cielos, obran a medias por lo menos,
que si es cierto que «no solo de pan
vive el hombre», vive, principalmente, de pan. -He dicho (Butlletí Oficial
del Bisbat de Menorca 12-10-1905).
LES OBRES DE MISERICÒRDIA (9)
Consolar el que està trist
Q
uè va anar a
fer-hi
el
p a p a
Francesc a l’illa grega
de Lesbos on s’hi
troben tants de refugiats que esperen
per trobar una vida
millor? Va anar a durhi un carregament
de menjar? Va anar a
dur-los medecines i
roba? Va anar a dir-los que les fronteres
d’Europa s’obrien per acollir-los? No. El
Papa va anar-hi per fer amb ells una obra de
misericòrdia.
Segurament recordareu aquella tendra
imatge d’una filleta refugiada que, quan veu
al Sant Pare davant ella, arranca a plorar
rebent l’abraçada del Papa. Hi ha silenci. No
hi ha paraules. L’abraçada es converteix en
l’únic llenguatge. Això és consolar el que
està trist, això és misericòrdia.
Consolar una persona que pateix una situació adversa es basa en posar-nos en la seva
pell, compartir els seus mateixos sentiments, i intentar acompanyar a la persona
que es veu afectada per un dolor de l’ànima
que l’afeixuga. És el que es coneix com
empatia. És la capacitat d’acompanyar a qui
pateix i demostrar-li amb la nostra proximitat que no està sol, que té una mà amiga
que el vol comprendre i compartir els seus
mateixos sentiments.
Davant la persona trista moltes vegades
volem animar-la fent-li veure que no n’hi ha
per tant, que tot té solució... Però aquestes
paraules queden buides de significat i una
mica forçades. Tot dolor necessita ser assimilat i superat, per això és important la
proximitat i l’acompanyament amb la persona que pateix.
Jesús va dir que són feliços els qui ploren
perquè Déu els consolaria. Déu es fa present en les llàgrimes de tots els qui pateixen, no els abandona mai perquè Ell és font
de tot consol i de tota esperança... I en el
seu Fill Jesús, el Pare s’ha fet tant proper
que ha compartit i assumit les penes i els
dolors d’una humanitat que viu lacerada
per tantes tragèdies. El Senyor té una mirada atenta envers aquells que viuen desconsolats, com el cas de la vídua de Naïm que
enterra al seu fill: Ell ens aixeca de les nostres limitacions. Jesús s’atraca i posa vida
allà on només hi ha mort. Siguem agents de
consol per a tantes persones que no tenen
amb qui compartir el seu dolor.
Llorenç Sales Barber
Pàgina 2
Full Dominical
la paraula
de Déu
Diumenge XXII de Durant l’Any
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
3,19-21.30-31
Fill meu, sigues modest en tot allò que facis, i
et veuràs més estimat que el qui dóna esplèndidament. Com més gran ets, més humil has
de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu que
és vertaderament poderós, revela els seus
secrets als humils. La desgràcia dels descreguts
no té remei, perquè ha arrelat en ells una planta dolenta. El cor dels savis comprèn els proverbis dels savis, l’orella atenta s’alegra de
sentir parlar amb seny.
Salm Responsorial 67
R: Instal·làreu els pobres, Déu nostre, en
el país fèrtil del vostre patrimoni.
Lectura de la carta als cristians hebreus
12,18-19.22-24a
Germans, vosaltres no us heu acostat en aqueLectura del libro del Eclesiástico
3, 17-20.30-31
Hijo mío, en tus asuntos procede con humildad y te querrán más que al hombre generoso. Hazte pequeño en las grandezas humanas, y alcanzarás el favor de dios; porque es
grande la misericordia de Dios, y revela sus
secretos a los humildes. No corras a curar la
herida del cínico, pues no tiene cura, es
brote de mala planta. El sabio aprecia las
sentencias de los sabios, el oído atento a la
sabiduría se alegrará.
Salmo responsorial 67
R: Preparaste, oh Dios, casa para los
pobres.
Lectura de la carta a los Hebreos
12,18-19.22-24
Hermanos:Vosotros no os habéis acercado a
evangeli i vida
E
noces, no et posis en el primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu,
vindria el qui us ha convidat a tots dos i et
diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar
el lloc darrer, tot avergonyit. Més bé quan et
conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan
entrarà el qui t’ha convidat et dirà:“Amic puja
més amunt.” Llavors seràs honrat davant tots
els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà
enaltit.” Després digué al qui l’havia convidat:
-“Quan fas un dinar o un sopar, no hi cridis
els teus amics, ni els teus germans, ni altres
parents teus, ni vesins rics. Per ventura ells
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
14,1.7-14 també et convidarien, i ja tindries la recomUn dissabte Jesús entrà a menjar a ca un dels pensa. Més bé, quan facis una festa, convida-hi
principals fariseus. Ells l’estaven observant. pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu llaJesús notà que els convidats escollien els pri- vors: ells no tenen res per a recompenmers llocs i els proposà aquesta paràbola: sar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan res-“Quan qualcú et convida a un dinar de suscitaran els justs.”
lla muntanya palpable del Sinaí, que era tota
ella foc ardent, fosca, negra nuvolada i tempestat, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que
pronunciava aquelles paraules. Els mateixos
que sentiren la veu suplicaren que no continuàs parlant-los. Vosaltres vos heu acostat a la
muntanya de Sion, a la ciutat del Déu viu, la
Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec
festiu dels primers inscrits com a ciutadans del
cel; vos heu acostat a Déu, jutge de tots, als
esperits dels justs que ja han arribat a terme, a
Jesús, el mediador de la nova aliança.
un monte tangible, a un fuego encendido, a
densos nubarrones, a la tormenta, al sonido
de la trompeta; ni habéis oído aquella voz
que el pueblo, al oírla, pidió que no les siguiera hablando. Vosotros os habéis acercado al
monte de Sión, ciudad del Dios vivo, Jerusalén
del cielo, a millares de ángeles en fiesta, a la
asamblea de los primogénitos inscritos en el
cielo, a Dios, juez de todos, a las almas de los
justos que han llegado a su destino y al
Mediador de la nueva alianza, Jesús.
Lectura del santo Evangelio
según San Lucas
14, 1.7-14
Un sábado, entró Jesús en casa de uno de
los principales fariseos para comer, y ellos le
estaban espiando. Notando que los convidados escogían los primeros puestos, les propuso esta parábola: «Cuando te conviden a
una boda, no te sientes en el puesto princi-
pal, no sea que hayan convidado a otro de
más categoría que tú; y vendrá el que os
convidó a ti y al otro y te dirá: “Cédele el
puesto a éste”. Entonces, avergonzado, irás a
ocupar el último puesto. Al revés, cuando te
conviden, vete a sentarte en el último puesto, para que, cuando venga el que te convidó,
te diga: “Amigo, sube más arriba”. Entonces
quedarás muy bien ante todos los comensales. Porque todo el que se enaltece será
humillado, y el que se humilla será enaltecido.” Y dijo al que lo había invitado: - “Cuando
des una comida o una cena, no invites a tus
amigos, ni a tus hermanos, ni a tus parientes,
ni a los vecinos ricos; porque corresponderán invitándote, y quedarás pagado. Cuando
des un banquete, invita a pobres, lisiados,
cojos y ciegos; dichoso tú, porque no pueden pagarte; te pagarán cuando resuciten los
justos.”»
No et posis al primer lloc
n moltes esglésies, a hora de missa,
sembla que ens em pres seriosament el consell de Jesús en l’evangeli d’avui: «Quan algú et convida a un dinar
de casament, no et posis al primer lloc: si hi
hagués un altre convidat més honorable que
tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et
diria: “Cedeix-li el lloc”...», els primers bancs
quasi bé sempre queden buits.
Pot ser el qui presideix, a l’hora de
començar, el primer, que hauria de fer, és
convidar a passar a ocupar els primers
llocs. Us diré, que ni així he aconseguit, en
general, que la gent es mogui del lloc. Bé,
anècdota a part. Jesús avui ens convida a
ser humils, petits, senzills, vol que tinguem
una actitud de servei i d’amor.
«Ell que era de condició divina, no es volgué
guardar gelosament la seva igualtat amb
(cicle C)
Déu» (Fil 2, 6). Aquesta va ser la seva opció
i, davant el que veu entre els convidats,
posa la paràbola que escoltam aquest diumenge: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat,
però tothom qui s’humilia serà enaltit”. Ens
costa passar desapercebuts, humiliar-nos,
que no vol dir menysprear-nos, doncs a
vegades s’entén de no tenir autoestima,
això no és el que vol Jesús, sinó que tot i
acceptant la nostra dignitat i qualitats que
hem rebut de Déu, no ens vulguem posar
per sobre dels altres, sinó que la nostra
vida sigui vida d’amor i servei.
Quantes vegades hem sabut que hi ha
persones que tracten als altres amb menyspreu perquè són negres, pobres, obrers,
malalts... No hi ha cap persona que tengui
més dignitat que una altra, tots tenim la
mateixa dignitat, i pels cristians tots som
Francesc Triay
fills de Déu i, Déu ens estima a tots per
igual. No fem distinció de persones: «No
comprometeu la fe que teniu en nostre
Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones» (Jm 2,1). Sant Jaume observava el
mateix que abans havia observat Jesús
quan va ser convidat a dinar. Avui, també
passa el mateix en el nostre món, però
sovint també en les nostres comunitats
cristianes, no en les celebracions normals
de cada diumenge, però si, sovint en celebracions de casaments i primeres comunions, doncs mentre hi ha germans i germanes que passen gana es fan despeses
insultants.
Els seguidors de Jesús hem de ser
humils i solidaris. Que convidats a la taula
del Senyor, hi participem amb el vestit de
festa. El vestit de l’amor i la humilitat.
Full Dominical
Pàgina 3
peregrinaciones a Monte Toro (9)
Coronación Pontificia de la Virgen de Monte Toro
(12 de septiembre de 1943)
E
l obispo Bartolomé Pascual ya en la
carta pastoral al inicio de su labor en
Menorca anunciaba su deseo de solicitar de la Santa Sede la gracia de la coronación pontificia de la imagen de la Virgen
de Monte Toro. Las preces para esta concesión las suscribía el Obispo en la festividad del apóstol Santiago de 1942, gracia
que le fue concedida por el cardenal
Tedeschini, como arcipreste de la basílica
de San Pedro en el Vaticano, el 22 de septiembre del mismo año.
En carta pastoral del 24 de agosto de 1943
el obispo anunciaba con gozo esta concesión del Papa, «reservada a las imágenes de
la Virgen Santísima que son más insignes
por su antigüedad, por la fama de sus prodigios y la devoción constante de los fieles. Tales notas ciertamente distinguen y
ennoblecen la imagen y el santuario de
Nuestra Señora de Monte Toro». Para esta
muy solemne conmemoración se designó
la fecha del 12 de septiembre, fiesta del
santo Nombre de María. Un triduo de preparación con especiales sermones de espiritualidad mariana se realizó en todas las
poblaciones de la isla.
Para preparar unas preciosas coronas para
la imagen de María y la del niño Jesús se
recogieron joyas y preseas de los fieles de
Menorca quienes se gozaron de poder
ofrecer a la Virgen muy estimados recuerdos familiares, figurando además en la obra
de orfebrería muchas piedras preciosas
entre las que destaca la del anillo que había
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
SALMS DE LA 2ª SETMANA
Dg. 28, XXII de Durant
l’Any: Sir 3, 17-18. 20.
28-29 / Sal 67 / He 12,
18-19. 22-24a / Lc 14, 1.
7-14.
Dl. 29, El Martiri de
Sant Joan Baptista (MO):
1C 2, 1-5 / Sal 118 / Mc 6,
17-19.
Dt. 30, Fèria: 1C 2, 10b-16
/ Sal 144 / Lc 4, 31-37.
Dc. 31, Fèria: 1C 3, 1-9 /
Sal 32 / Lc 4, 38-44.
Dj. 1, Fèria: 1C 3, 18-23 /
Sal 23 / Lc 5, 1-11.
Dv. 2, Fèria: 1C 4, 1-5 / Sal
36 / Lc 5, 33-39.
Ds. 3, Sant Gregori el
Gran, papa i doctor de
l’Església (MO): 1C 4,
6b-15 / Sal 144 / Lc 6, 1-5.
Dg. 4, XXIII de Durant
l’Any: Sa 9, 13-18 / Sal 89 /
Flm 9b-10. 12-17 / Lc 14,
25-33.
Foto: colección Andreu Salord Bosch
ofrecido el obispo Comes al despedirse de
la sede menorquina. El artífice de las coronas fue el sacerdote de Madrid don Félix
Granda, famoso por muchas obras de orfebrería religiosa.
Fue extraordinaria la participación de
peregrinos de toda Menorca que acudieron con variedad de vehículos, tanto de
tracción animal como automóviles hasta el
pie de la montaña y que la subieron andando por su áspero camino, formando grupos que entonaban cánticos y rezaban el
rosario.
Guillermo Pons
Puesto que la iglesia estaba en obras de
remodelación y no podía en modo alguno
dar cabida a la multitud, los muy solemnes
actos de la Coronación y de la Misa
Pontifical se efectuaron al pie de la antigua
torre, situándose los fieles en la extensa
explanada adjunta. Las artísticas coronas
fueron presentadas por los dos arciprestes
de la diócesis, la de la Virgen por el de
Ciutadella Antonio Taberner y la del Niño
por el de Mahón Antonio Tutzó. La imagen
de la Virgen había sido conducida al altar
por Juan Albalat y los miembros de la familia
Martí, agricultores del predio de Rafal,
todos los cuales habían salvado de la destrucción la santa figura de María durante la
persecución religiosa.
Antes de colocar las coronas sobre la
Virgen y el niño Jesús, el Prelado trazó con
ellas el signo de la cruz sobre la isla de
Menorca a manera de implorar la bendición
divina y la intercesión maternal de María
sobre los habitantes de la isla.
A continuación la imagen de Nuestra Señora
fue conducida a la iglesia a hombros de cuatro párrocos y fue colocada en la hornacina
de un retablo, donación de Mallorca y que
luego se completaría tal como aparece
actualmente en el santuario. Luego el obispo en nombre de todos los fieles de la
Diócesis recitó el acto de consagración al
Inmaculado Corazón de María y el Pueblo
entonó las estrofas de un nuevo himno en
que se iba repitiendo esta súplica: Desde el
Toro Coronada, / damunt Menorca reinau!
PREGÀRIA A LA CONCEPCIÓ
J
a fa anys que un nombrós grup, més de 80 persones de Comunión y Liberación, vénen a fer una
part de les seves vacances a Menorca. Aquesta
comunitat entorn de la solemnitat de l’Assumpció,
tant els qui queden a Milà com els qui són aquí,
celebren una vetlla de pregària, abans la feien en
un dels xalets que lloguen, però des de fa uns anys,
obert a tothom, ho fan a la Parròquia de la
Concepció. Esdevé una experiència forta i polida
d’intercanvi amb la gent d’aquí. Ho fan seguint l’estil propi del seu carisma. Els textos i els cants
esdevenen signes de la bellesa que ells tan cuiden.
Posteriorment a aquesta celebració litúrgica, en el
pati de l’escola de Sant Josep, es fa un sopar i una
gran festa on ells mateixos en són l’ànima. Es realment sorprenent la capacitat per interrelacionar-se i integrar la gran quantitat de persones que
hi assisteixen. La convivència que origina la fe és
expressió de la catolicitat de l’Església i de la
diversitat de carismes. En definitiva una oportunitat per l’enriquiment mutu i per anar coneixent
l’espiritualitat d’un dels gran Moviments que nasqueren en el post-Concili.
Festa de la Mare de Déu de Gràcia 2016 Dissabte dia 3 de setembre:
Aproximadament entre les 6.30 i les 7 h del fosquet, ofrena floral a la Mare de Déu de Gràcia.
Organitza: Grup folklòric des Rebost i grup de l’Ermita.
el nostre episcopologi (9)
Francesc Xavier Ciuraneta Aymí - Joan Piris Frígola
Miquel Àngel Limón Pons
Francesc Xavier
Ciuraneta Aymí
la instrucció del procés diocesà de
beatificació dels màrtirs de la persecució religiosa de 1931-1939: una tasca culminada quan ja era a Lleida. A
més, va convocar una Assemblea Diocesana (1996-97), al final de la qual va
acceptar totes les propostes de renovació de la vida cristiana a la nostra
Església particular. Els eixos que hi foren assenyalats foren: evangelització,
santificació i servei. A ell, per últim, li
va correspondre d’afrontar la rehabilitació integral de les dependències
del Seminari conciliar.
na y propuestas pastorales.
L’1 de març de 2001 fou designat per
al bisbat de Menorca, i hi va ocupar-lo
(1940)
durant set anys, fins al 2008. En aquest
temps, es van escometre les últimes
fases de la restauració final de la catedral basílica de Menorca, tot posantnos-la en l’estat de recuperació plena del gust gòtic primigeni; i, a l’hora,
desempallegant-la de l’excés d’ornament, per altra banda, d’escassíssim
valor artístic.
El 16 de juliol de 2008, Mons. Piris
féu el traslladat a Lleida, on va prendre possessió el 21 de setembre. A la
Joan Piris Frígola
Conferència Episcopal Espanyola ha
(1939)
estat membre de la Comissió EpiscoNatural de Cullera, València, hi va pal de Pastoral (2001-2005) i, des de
néixer el 28 de setembre de 1939. 2005, membre de la Comissió EpiscoOrdenat prevere el 1963, arribà a pal de Mitjans de Comunicació Social,
Francesc X. Ciuraneta Aymí l’episcopat de Menorca el 2001, es- de la qual en va ser president de 2009
sent consagrat el 28 d’abril a mans a 2014. Casualment, la substitució de
Natural de Palma d’Ebre, a les comar- del cardenal arquebisbe de Barcelona Mons. Piris al capdavant de Lleida va
ques de la Tarragona que hi és banya- Ricard Maria Carles. Just set anys més ser confiada l’estiu de 2015 a Mons.
da per aquell riu cabalós, avui dia és tard, el 2008, va ser traslladat al bisbat Salvador Giménez Valls, aleshores tibisbe emèrit que viu jubilat a la terra de Lleida, just per fer-hi la substitució tular de la diòcesi de Menorca, tot
de les seves arrels, després d’haver de qui havia estat el seu antecessor formant-se una mena de circuit més
exercit el govern de dues diòcesis a la nostra illa, Mons. Ciuraneta. Però o menys regular d’ascensos dels nossuccessives entre 1991 i 2007. Primer: ara, arran de la seva jubilació, és bisbe tres prelats cap a diòcesis catalanes
fou ordinari de Menorca i, després, de HPqULWLYLXLQVWDO‡ODWDOD5HVLGqQFLD (Solsona i Lleida, particularment) desLleida. És nat el 12 de març de 1940. Sant Lluís Bertran de la seva província prés d’una primera etapa en l’exercici de llurs episcopats. Així ho comL’ordenació de prevere (28 de juny natal.
de 1964) li va ser donada per un bis- De 1964 a 1968 féu els estudis de provam des de l’episcopat de Mons.
be ciutadellenc, Mons. Manuel Moll llicenciatura en Pedagogia a Roma; Miquel Moncadas i Noguera, que fou
Salord, qui aleshores governava la di- i la diplomatura en Catequètica, en entre nosaltres entre 1969 i 1977.
òcesi de Tortosa des de 1943. Rebé el Pontifici Ateneu Salesià també de
el nomenament papal de bisbe el 12 la capital italiana. Finalment, el 1971
de juny de 1991, per tal d’ocupar la guanyà la llicenciatura en Filosofia i
vacant de Menorca que havia deixat Lletres per la Universitat Literària de
Deig en ser traslladat a Solsona. L’or- València.
denació la rebé a la catedral de Me- Rector de diferents parròquies vanorca el 14 de setembre del mateix lencianes, va ser vicari episcopal de
any, a mans de l’arquebisbe italià Ma- l’arquebisbat metropolità entre el
rio Tagliaferri, llavors Nunci apostòlic 1988-90 i 90-96, amb els bisbes Roca
a Espanya. Entre nosaltres, Ciuraneta i García-Gasco. Des de 1996 i fins al
va pastorejar vuit anys, fins que pas- 2001 va servir de rector a la parròsà a la Seu de Lleida el 29 d’octubre quia del Bon Pastor de la ciutat de Vade 1999. La salut, però, va obligar-lo lència. Ha publicat articles en revistes
a presentar la renúncia el 8 de març especialitzades sobre temes de pasGH SRVDQW FRURO‡ODUL D OD VHYD toral familiar i pastoral urbana. Així
important obra episcopal per a l’Es- mateix, ha publicat llibres, com ara
glésia catòlica.
Casarse en la fe de Jesús. Encuentros de Joan Piris Frígola
En el seu pontificat a Menorca mereix preparación en el matrimonio, Para que
Fotos: Pedro Salord Segui
la dedicació plena que va fer possible tengan vida. Sugerencias de vida cristiaLa informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com
Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]