Gampanya coníra la fam en el món ELS L`ACCIO CATÒLICA

Gampanya coníra
la fam en el món
Igualada ha oferí la
quantitat de 4 0 . 2 4 6 , 5 0 ptes.
ta C o m i s s i ó agraeix la g e n e r o s a
correspondència
EL GOIG DE DONAR '
, Rebudes 5.000 pessetes. Anònim per
' S a les cases d? Santa Olga; Gosariem
*^^™f
que avui el problema de l'estatge
^ 7 á ? / , i ' sobretot quan es tracta ' de treure
gent de sota él pont —n'hi ha encara—!
—i. tots tan ¡tranquils—! ég deis més
(Urgents. Np és humà ni cristià restar
indiferents davant la qüestió vergonyosa d'uns germans que «viuen» en condicious inhumanes.,
•. ^
RWANDA. Anònims : M., 500 i C,,
500 i B., 130; Moltes gràcies.
. ,
ELS
L'ACCIO CATÒLICA
«VIDA...», 'portantveu de l'A. C , •promulgació dels . noug Estatuts ha
ha d'informar als seus lectorg dels nous .ocasiona nna tensió molt forta entre la
'/Estatuts de l'A. C. que han aprovat . Jerarquia i els laics. I no revelem cap
eis bisbes en l'Assemblea Episcopal secret' afirmant que la m.átéixa' tensió
a causa dels mateixos motius, existeix
darrerament celebrada.
• . '
Doqada la.total impossibilitat de pu- . entre • els propis, bisbes. Preciament el
blicar íntegrament el text en un sol Doctor Jubany, .Bisbe de Girona declan.°' i perdent actualitat si la publicació" rava abans i tot de.pübílicar-se'el nou
es fcg durant vàries setmanes. Hem Estatut-que hom preveia ja la necessiescollit els articles més importants dels tat d'un a revelació qúasl immediata.
diversos capítols • que constitueixen el.
La tensió es produeix per dos- motius
'contingut global de la, nova estructura principals : temporalisme i autoritat.
de l'Acció Catòlica.
•
TENSIONS
•Tothom sap que l'éstudi, discussió i
poralista dels Moviments- i dels militants.
•
Aquests bisbes, però, .no dubten pas
d'acceptar el càrrec de procurador a
Corts.' Llavoi-s els laics es pregunten,
què. voldran dir per temporalisme.
L'altre conflicte surgeix en considerar el concepte d'autoritat.;
Déu vulgui il.luminàr totes.les intelligències i guiar tots elg passos a lá
llum i ai .la • íorç^ de les directrius uni(A
versals ,'—s6tn Catòlics'—! del Concili
'j^
Vaticà 11.
; ' •
'(i
'^
3
'/
TEMPORALISME . :
(vegeu les pàgs. 2,'3 i 4)
Molts bisbes blasmen l'actuació tem-
S
O
•a
I
•Els laics tenen el
dref i el deure de: -
fer apostolat»
^1
.
SEMANARIO PORTAVOZ DE LA ACCIÓN CATÒLICA
. (Decret C. Apostolat deis Laics.
'
Año XXI. Igualada, i,>; Febrero de 1968.—Redacción y Administración : San José,. 24.—Depósito legal B'. -761.1960. N. 768
cs '
- c
o
i—
cs
m'
•o
cs
m
V I D A
8961. ap; owaa sp 11
CaiiüET
OE
mes
dels nous
CAPÍTOL
Principis
fonamentals
,
mn
Diumenge^ vinent :
I
\
- 1 . L'Acció Catòlica Espanyola, pro
moguda per l'Episcopat, es regeix segoiïs els presents Estatuts. Els seglars
s'hi associen voluntàriament per cooperar,- segons la seva, condició i amb
pròpia responsabilitat, sota la direcció
superior DEÍC, bisbes, ert là missió apostòlica de l'Església.
4. Cal 'que cada, un dels membres
seglars de l'Acció Catòlica,'a még de
col.laborar en Pobra comuna dé l'organització a què" pertany, se senti especialment obligat a donar sempre, testimoni del Crist ,amb l-'exemple de la
seva vida i dt les sevCg bones obres realitzades am besperit de fe, d'esperança
i de caritat, i a cercar totes les ocasions
per a anunciari el Crist àmb la paraula
segons la doctrina de PEsglésia.
.
C A P Í T O L II
'
;
L'Acció Catòlica en les conïunitats
l'Església i en el món
dé
16. Per a' l'acció apostòlica , en els
ambients socials, caldrà tenir presents
els problemes humans i religiosos peculiars d'aquests ambients.; i^. a través
d'ells, se suscitaran els interrogants
: 5. L'Acció Catòlica està oberta a tots , profunds de lá persona humana, tot
els fidels que tinguin' la vocació i les desenrotllant el seu sentit religiós i cocondicions pròpies per a aquesta forma municaut-li la resposta de la^ Revelació
divina.
d'apostolat:,' i donat que" la gestió concreta de l'ordre -temporal no correspon
a l'Acció Catòlica, com a tal, aquesta
respectarà la Ilegítima varietat de posicions 'temporals que els seug membres
puguin escollir com a "ciutadans, dintre
.de la fidelitat als principis de l'Església.
6. Quan' l'Acció C a t ò l i c a , amb
l'anuència'de la Jerarquia, hagi d'emetre judicis orientadors sobre fets o situacions de l'ordre temporal, proposarà
només el que es pot dir en nom de
l'Església. en comunió amb els pastors,
sense prejutjar el que puguin opinar
els fidels-, aïllats o < en societat, com a
ciutadans i a títol personal, guiats per
la seva conciencia cristiana.
8. L'Açció Catcflica n|o conistitueix.
un fi en ellà mateixa, sinó que 'ha de servir la missió de l'Església en el món,
en fraterna. cooperació amb totes les
altres formes d'apostolat.
A les 5, grup senyoretes col.labora-'
dores de ÍEIDES.
10. ^La Jerarquia ja sigui; directament, ja sigui a través dels consiliaris
—a més de donar els principis i ajudes
espirituals i d'ordenar-ho tot al bé
comú— per la major vinculació de
l'Acció Catòlica a la seva Pròpia missió apostòlica, hi assumeix úna respoiisabilitat especial i n'exerceix la direcció superior, sense privar els seglars de
la facultat d'obrar segons la seva pròpia iniciativa.
"
^
, 'L'Acció Catòlica procurarà que l'Església Cg presenti,'sobrel^òt,' com a signe
de salvació, i U Q com a simple força
inspiradora de solucions temporals, de
manera que, en impulsar els seus'
membres a - la instauració cristiana de
l'ordre temporal, enquadri J e s aspiracions i els èxits hurnana d'aquest, món
en la plenitud de la visió cristiana.
"
CAPÍTOL III
• "
A la' mateixa hora. Ultreia- senyores.
Cursets homes:
Les reunions de
grup es celebren' en diversos dies se-gons el pla. corresponent, en especial,
el dilluns a les 8'i5 i a les 10. També a
les 10 del dimarts.
Cursets dones, ultreia, segon . i quart
divendres, I tercer diumenge.
.'
Cursets joves i noies. A les deu i a
les uou respectivament dels dijous.
Moviment
Familiar. : Els dijous.
"•
/
CURSETS •
.
'
•
- Homes': La Gleva. Dies; 16 ál 19 démarç.
'
'
. Dones.
març.
L'a Gleva. Dies 4 al 7 de.
23. L'Acció Catòlica Especialitzada,
assumeix dins de la pastoral diocesana
la tasca de conèixer els problemes específics de cada ambient i de contiribuir a determinar i . a , realitzar, en
unió amb altres iniciatives, apostòliques
individuals ° associades que confluei- "
xen eu el mateix ambient, l'acció apostòlica adequada. • '
I
Acció Catòlica general i Acció Catòlica
éspreciaíAtzada. •
18. L'Acció Catòlica dintre de la
unitat, és cpnstituïda per l'Acció Catòlica General i l'Acció Catòlica Especialitzada.
ig. L'Acció Catòlica General està
, oberta a tota mena de fidels,- sense distinció de professió o d'ambient sociaL
, i té el seu camp apostòlic preferent en
les comunitats ecleisials.
- 24. L'Acció Catòlica Especialitzadaí2
s'integra en la comunitat diocesana, i^
el.s ,seu.s militants s'insereixen, en tanf^ .
que cristians, 'en la comunitat parro^
qu'ial, on participen la vida litúr-.^
' gica, augmenten 'la sèva vida de fe i^,
es fan capaçog de, realitzar I'E
sionera en els. seus ambients.
cs
c
CAPÍTOL
IV
ü
cs
OQ
Membres de l'Acció Catòlica. La seva^
«0)
éspiritualipat,. formació i acció. •
•o
25. Es membre d'Acció"Catòlica^ eii^
.L'Acció Catòlica Especialitzada és
constituïda per persones de la '"ma- - sentit ple, el, seglar que es compromet^
teixa- professió o ambient social, i té a complir la seva missió e n ' l ' E s g l é s i a ^
el seu camp apostòlic preferent en el , cooperant amb altres seglars i amb
Jerarquia en l'apostolat segoíns la i i B ^
sector a què pertanj'en.'
-
V I D A
neral sancioiíades per la . Conferència
• Episcopal o d i r e c t a m e n t emanades
d'aqiiesta.
6.' Comissions Nacionals.
' 6. Comissions Nacionals d'Acció Catòlica General i d'Acció Catòlica Especialitzada.
tiana del¿ militants als pastors ; tindran
cura d'alimentar la vida espiritual' i el
sentit apostòlic dels individus i de les
organitzacions, i buscaran les formes
de még gran eficàcia apostòlica; pro;mouran l'esperit d'unitat dintre de
cada associació i en les relacions de les
unes amb les altres ;. educaran els cris- .
tians en la vida cristiana pér l'ensenyament de la veritat, per la participació
en la litrirgia i.per la inspiració evan- .
gèlica-de la conducta^ i transmetran a
la • jerarquia les experiències i els problemes delg seglars; tot ajudant-la a y
buscar l'orientació/que més agrada al
Senyor.- ' '
15 de febrero de 1968
'presidents
nals.
B)
de les
, .
Ncnnenamcnt
Comissiong
de
Nacio-
consiliaris
^ 109. Elg .consiliaris i els assessors
religiosos dels centres parroquials» a
què és refereix l'article 39 són nomenats
pel rector.'
•. .
• Elg consiliaris , dels centres interpar^5- Segons ho exigeix, a l'albir de
roquials són-"-nomenats pels prelats_
la Comissió Episcopal d'Apostolat Sé-,
després d'escoltar el consiliari 'de la
.•^lar.^ Ja varietat de Comissions que' ja
Comissió Diocesana, corresponent i el
hi hagi o qne es vulguin promoure a
superior jeràrquic de. la circumscripcixS.
les diòcesis, ég constituiran Comissions
•' Nacionals d'Acció Catòlica .Generat i
Els consiliaris dels òrgans'•-diocesans
d'Acció Catòlica Especialitzada^ que es
poden organitzar ,per edats, o per edats
;i sexes. Si la Comissió és mixta,, cal
CAPÍTOL VIII .
• -que .s'hi' estableixi la secció mòsculina
. Nomenaments dg-dirigents i - consiliaris ,
i la secció femenina.
de l'Aeció 'Catòlica Espanyola^
Publicacions
; 8. Consell Central
•d'Acció Catòlica:
A) • Nomenament^ de dirigents .
. 89. El Consell Central de' Publica= 'ciong d'Acció Catòlica depèn ' directá- , ioo. Els presidents dels centrcg o .
••^ment; de la Junta Nacional d'Acció Ca- grups parroquials i dels. centres ó grups
interparroquials seran elegits en Assem.tòlica i comprèn en el seu camp d'acció
blea
parroquial. o interparroquiàl, restotes les publicacions dels òrgans centrals seglars de l'Acció, Catòlica, sin- pecti-vament, per tots els militants. amb
gularníent les periòdiques taiit les des- 'dret o vot, d'una llista de candidats són nomenats pel prelat. Per al nomenament .de .consiliaris de zones suprapar-'
•tinades als seus membres com les di¬ prèviament seleccionats pel rector o pel
superior
jeràrquic
de
la'circuinscripció^
.
roquials,-s'escoltarà-també el superior
. " rígides a l'exterior.
segons els casos, en diàleg amb la Co- jeràrquic de la circumscripció.
missió del centre o grup,. '.'
- • C) Òrganmiíít
Els consiliaris 'd'agrupacions régioConsell Superior de Direcció
L O I . Els presidentg de Comissions rialsi iriterdiocesanes, si' n'hi ha, seran
97. El CoiiseU.Superior de Direcció , diocesanes' seran elegits en Asseniblea .nomenats en la forma que determinin
de l'Acció-Catòlica" Espanyola és l'òr- . diocesana ^ pels presidents dé les Comis—,'' els prelats respectius que les hagin au-,
.,
^' gan nacional de diàleg / de deliberació ' sions de centres o • grups parroqinals, toritzadés.
i de decisió' conjiinta de jerarquia i di- d'una llista de candidats proposats .pels, •''E.ís consiliaris dels òrgans nacionalsmateixos presidents-parroquials un mes ,
rigents seglars.
•i-el delegat genera] de la • Comissió
,
Es constituït pel president'.'de la Co- ' abans ' de l'Assemblea, entre els quals Episcopal' d'Apostolat Seglar .són nomissió Episcopal d'Apostolat Seglar, , el prelat diocesà^ després d'escoltar - el
menats per la .Comissió Permanent de
que-és el seu president; dos bisbes de • ,consiliari de la.^ Comissió diocesana,
la. Confei-ència -Episcoapl a proposta .de
.preseleccionarà
no
més
de
sis
nom.s
per
la mateixa Comissió i el delegat gene- l'esinentacla "Comissió.
•.
' , •
ral d'aquesta a l'Acció Catòlica Espa- tal q'ue' PAssemblea elegeixi per maPer als nomenaments de consiliaris
,
.
^
jiyola ; el president nacional de l'Acció joria estatutària.
' es faran • les consultes que en cada' cas
Catòlica Espanyola i quatre presidents
•
...
,102. Els' presidents de les Juntes 'es considerin; oportunes.
de Comissions nacionals, qu'e han de
ser un .home i una dona, un jove i una Diocesanes; són, nom,enat.s' pel prelat,
noia, procedents dos de l'Acció Catò- • després d'escoltar éls presidents de les
C A P Í T O'L
L IX
; ,.,
lica General ^i dos de l'Acció Catòlica Comissions Diqpesanes. .
Especialitzada, .elegits respectivament
'UÏghn econòmic de l 'Acció Catòlica.
,ro4. Els presidents de les Comisper tots els presidents- de Comissions,
nacionals dels sectors corresponents ; un sions Nacionals Seran elegits en As'serriA) Sosteniment econòmic dels orga. ^
•consiliari d'À,. C. General i' un altre "blea Nacional, pels presidents de. les'
nismes de'l'Acció Catòlica.
"°
d'A. C.. Especialitzada^ proposats al , Comissions Diocesanes, . co.rresponents,
• >í
•president del .Consell de Consiliaris.
• d'una llista de, candidats'proposats'pels
114. El sosteniment econòmic dels ¡5
mateixos presidents diocesans,, almenys organismes ' de l'Acció Catòlica Espa-*^
dos mesos .abans •-de.-l'Assemblea, > i uyola és. basa'normalinenf en les' aporCAPÍTOL VII
acceptats per la' -Comissió Episcopal tacions 'dels seus membres.
Consilaris de l'Acció Catòlica Espan-y.òd'Apostolat Seglar, . després d'escoltar
.íó- •
,.'
• - -. \
>. . •
.B')'. Coordinació edonòmica '
. els consiliaris respectius.
.; .
m
98., La Jerarquia és representada
0)
119. L'autonomia, econòmica recone^•o
•108. El president'nacional de. l'Acció
habitualment a' l'Acció Catòlica Èspa• Catòlica' Èspanyol-a és nomenat per la ,gUda. a cada organisme d'Acció Catò-'^
• 'nyola' pèls consiliaris.
, ;
Els consiliaris foinentàran les àega- 'Comissió'Permanent de la Conferència lica,'pel que és refereix a la destinació'-^
des relacions dels seglars amb-la jerar- Episcopal,, a proposta de la Comissió déls •seus fons; i a la distribució dé-les^^
quia, i s'adheriran sempVé - amb tota Episcopal, d'Apostolat Seglar, després seves despeses, es conjugarà amb ua:
, fidelitat a- l'esperit i a. la doctrina de d'escoltar 'els :prelats diocesans, els pre- •autèntica comunió de béns entre to]
l'Església ; -facilitaran l'obediència cris- sidents de' les Juntes Diocesanes i els ells. •
% de febrero de 1968
tura -de l'Acció Catòlica i d'acord amb
çls presents Estatuts. ' '
Li'a incorporació a l'Acció Catòlica,
que ha de. constar en él registre de
l'Associació, és farà d'acord amb les
disposicions de cada 'prelat.
28. Els membres - d'Acció Catòlica,
la fecunditat apostòlica dels quals depèn, de la unió amb el Crist, nodreixen
la. seva espiritualitat amb l'oració i
amb éls sagraments, especialment l'Eucaristia, i tendeixen' a la perfecció de
la caritat segoug la vocació de tots els
fidels cristians
7 1DÁ. . .
zada, salvat el guefprescriu l'article. 35,
ó', estaran en relació directa, amb la Coriiissió .Diocesana encarregada de dirigir l'apostolat, en la comunitat eclesial
0 ambient respectiu..- ,
Òrgans diocesans de l'Acció
Catòlica
.' 44. Són òrgans de l'Acció Católica
diocesana: i) les Comissions -Diocesanes d'Acçió Catòlica General i dels
Moviments d'Acció Catòlica Especialitzada; 2) la'Junta Diocesana. •
2 Comissions. Diocesanes de Moviments d;'Accié Catòlica Especialitzada
5. Les Comissions. Diocesanes corresjDonents als Moviments d'Acció Catòlica Especialitzada tenen un consiliari, i són formades per un president, un
.secretari, un tresorer .i el nombre de
vocals que sembli oportii.
-ag. Els membres d'Acció Catòlica
es preocupen, amb .diligència de la seva
formació per a l'apostolat: formació
espiritual ; formació doctrinal religiosa
fonamentada en la Revelació i én el Magisteri de l'Església ; formació cultu3. J.unta Diocesana. d'Acció Catòlica
ral, professional, social i cívica com a
f .51. La Junta Diocesana és l'òrgan
membres responsables de la societat;
formació en l'art de la convivència i la., superior seglar de l'Acció Catòlica a'
cada diòcesi, que té la missió de pro^
comunicació amb els homes.
moure totes leg activitats generals de
la diòcesi, coordinar ,les que són específiques de/cada Comissió, projectar i diCAPÍTOL V
rigir, les accions conjuntcg i atendre
particularment les necessitats comunes
Òrgans d.e l'Acció Catòlica Diocesana.
1 els sectors desatesos.
cial a l'Acció Catòlica. Tots els orga- ., 4. Disposicions- generals, respecte als
cial a ,1 Acció Catòlica. Tots els orga- òrgaras, diocesans.
nismes-de l'Acció Catòlica en el territori d'uria diòcesi són aprovats pel
• 56. El prelat, de cada' diócesi aprova
bisbe .propi i funcionen sot la seva alta .els Reglaments delg òrgahs diocesans de
direcció. El bisbe^ podrà nomenar un
l'Acció Catòlica.
.' ,
delegat episcopal amb les atribucions,
cjue creguí convenients.
CAPÍTOL
VI ,
Òrgans parroquials i
interparroquials Òrgang nacionals de direcció de'VAcció
- Catòlica Espanyola.
'
de l'Acció Catòlica.
,1. Òrgans parroquials.
- 61. Els òrgans 'nacionals de direcció
de l'Acció Catòlica són :
;
36. Els organismes bàsics de l'Acció
Á) Jeràrquics : la Conferència EpisCatòlica General a la parròquia poden, copal, que actua mitjançant l'Assemblea
ser, a judici del. rector i del bisbe Pleiiària, la Comissió Permanent i la
—després d'escoltar els seglarg interes- Comissió Episcopal d'Apostolat Seglar.
sats i els . organismes diocesans corres•B) Seglars: l'Assemblea General de
ponents—, equips o centres, unitaris, o
l'Acció Catòlica Espanyola, kg Assembé distingits per edats p sexes.
blees Particulars^ la Junta Nacional i
'
. .¬
37. Els centres o equips parroquials les Comissions Nacionals.
C) Òrgan mixt de diàleg i delibera4'Acció Catòlica Especialitzada,' salvat
el qui prescriu' l'article 35, 2, pel que .ció .entre jerarquia i seglars : el Consell
toca a les seves' activitats específiques Superior de Direcció.
•
.tindran relació directa amb.la Comis- -.'»F|r--RIF
sió .encarregada de dirigir l'apostolat esA) Òrgans jeràrquics.
p.ecialitzaf eri -,un determinat ambient;
63-. Les decisions de l'Assemblea
-Plenària de. l'Episcopat obliguen els
2. Òrg&ns
intterparroquials.
òrgans nacionals de. l'Acció Catòlica.'.
4. Oli es descobreixi la conveniència
Respecte als òrgans diocesans, tindc centres interparroquials, es procedirà dran per ells. matei-xog força jurídica a organitzar..los àriíb^ l'aprovació prèvia que obligarà només quan ho estableixi
.de. -'lisbe, E I 3 centres .interparroquials així el Dret comú' de l'Església o quan'
d'Acció Catòlica .General o Espi;cià.li.t- ho ordeiii un maudat peculiar de 'la
Santa Seu i després d'obtenir él reconeixement necessari de la mateixa
Santa ,Seu.
, .'
Fora d'aquest, cag les normes de
l'Assemblea Plenària es converteixen
en obligatòries pe'r a cada diòcesi mitjançant l'acceptació del "prelat propi. '
' B)
i.
Òrgans
seglars
L'Assemblea
General
68. L'Assemblea General és l'òrgan
superior seglar de l'Acció Catòlica per
a l'orientació i la direcció de totes les
seves activitats i especialment les dels
sens organismes nacionals.
Hi poden assistir nomég amb veu, els,
consiliaris dels organismes nacionalg i
uu dels consiliaris diocesans per cada
provincia eclesiàstica, designat pér
aquests i aprovat, pel respectiu prelat.
La presidència jeràrquica de l'Assem-.
blea serà exercida pel president de' la
Comissió . Episcopal d'Apostolat Seglar
o per un membre de. la inateixa Comissió.
La presidencia seglar i la direcció de
•les deliberacions seran exercideg- pel
president nacional de l'Acció Catòlica.
72. Els acords de l'Assemblea rèlatiug als organismes nacionals són obligatoris Un cop ratificats per la Conferència d'acord; amb l'article 62.
Els referents als organismes diocé-saus tindran força jurídica obligatòria
només Q U A N la Conferència Episcopal
els r a t i fi q" u i amb aquest caràcter,
d'acord amb l'article 63. . En els altres casos, perquè ' tinguin
caràcter obligatori a cada diòcesi caldrà ^
que siguin acceptats com a tals per
l'ordinari.
'!^
'- 2. . Assemblees
particulars
73. Cadascuna
ó moviments de
té úna rComissió
òrgaug nacionals
menys cada dog
blea particular.
de les organitzacions'
l'Acció Catòlica ^qire
nacional dintre- dels
executius reunirà alanys la seva Assem-
5. Junta'.NacionaP de l'Acció Catòlica Espanyola
0)
%
•o
cs
cs
X
1
I
cs
cs
m.
cu
•o
" 80. La
La jJiinta
Nacional é.F. l'òrgan
u n t a Nacional
Porgan
executiu
;tiu< que promo.í i coordira les ^ ^
activitats
tat.s d e i s o r g a n i s m e s n a c i o n a l s in^
T E O ; r a tt ss
e n
'elia,
i
-dtágei^
les
accions
conjuntes, al servei de l'i-..cció Cf''í."ica^
a Ics diòcesis del país, d'acord A'LIL les
normes o dircL^'i'js de l'Aj^emblca Ge-
Ig de febrero de 1968
À L T
A V O Z
UNA CONFERENCIA
• INTERESANTE
, EL «Club Juvenil de Fàtima» organitzà diumenge passat una conferència a
càrrec del Dr. Jaume Vendrell sobre el
tema : «Amor i Amistat».
'
La Casa Parroquial del Barri congregí una concurrència molt nombrosa de
Joventut.
'
• ,
'
• PARROQUIA
• SAGRADA FAMILIA .
Suscripción pro Templo parroquial.
Surúa anterior : 1.(180.421 pesetas.
• De una'empresa de la ciudad, (tercera, aportación), I.ooo; anónimo, T.OOO
fwsetas.
"
'
-.
ANTIGUAS
ALUMNAS
• •\ •
ESCOLAPIAS
El domingo, día 17 a las • lo'so^ se
celebrará la Misa mensual reglamentaña que se aplicará por Montserrat Morera Vda. Trullas.
Se encarece la asistencia.. •,
VIDA
.
PARROQUIA
SANTA MARIA.
Rebut
CARITAS
destinat alg gastos de la calefacció.
Mn. Amadeu
nin Memoriamí
El jueves de esta semana, sé
'• •
cumplen
Realmente eg lógico que antes de
pretender conocer lo extranjero, veamos
!o que tenemos, en-casa. Pero también
àeXyeríniaos pretender que LOS deniás coBOCIRAA todo lo nuestro. Acaba de salir
«n libro titulado «Conozca España»
(!) y en él mismo Igualada no figura
.para nada. Ni en los textos I I I én los
mapas. ¿Es que nuestra ciudad no tie3IE atractivos? El Asilo, los Museos de.lá Piel, de la Ciudad y Textil, -¿1 Ar-.
clíivo. Fotográfico Municipal, Santa
María, etc. son dignos de' ser visitados
5M>r una afluencia mayor pero ba'ce falta
«11 esfuerzo de conjunto para conseg-iiir -- -1 atracción foránea. Otras ciu-,
dsdes tienen' un Centro de iniciativas
turísticas, o alguna junta de promoción
de visitas. Sería conveniente que nu^es4ra.ciudad contara cou algo positivo en
^esíe sentido. Lo¿ inetntos efectuados
iásta la íecha'^ no han conseguido él
éxito deseado.
OLÍ DE t o s ENAMORADOS
Mañana es el día de San Valentín;
. día que ha venido a ser —por importación-—, el de los Enamorados! Si todavía existiera en nuestra ciudad 'la
calle del Amor, (asi se denominaba
'.antes la 'de los Caídos) sug vecinos podrían celebrar, por estas fechas, su
ñesta de barrio.
Los que estamos enamorados de nuestra ciudad, con sug virtudes y defectos^
podemos —por extensión— considerar
esta jornada como la nuestra. Sin emhargOj .a log enamorados, .de verdad, no
tíos ba.sta un día. Lo estamos - siempre..
"
•
.
'
DONATIVOS RECIBIDOS EN EL
.BANCO DE L A ; PROCIDENCIA
^
' 2.784'80 pesetas.
cuatro años del óbito de Mn. Amadeu. ' ' B Ú Z O N SANTA MARIA: AnónimoI.ooo. Tarjeta blanca por Caritas,. 200.
J.
C , en- agradecimiento al Santo
misas eñ Santa María y dos en laj SoCristo y a la Virgen p'or haber sido
ledad, a'las 7, 8, 9 y 7'30 de la mañana afortunada en el sorteo ele los ciegos
y a las 8 de la noche,: respectivamente. y Lotería Nacional, 200. A . E., por el
caso más urgente y pidiendo una gracia^
loó. «D'una familia obrera», 200. ¿A
Fiesta del Árbol
la rhemoria deis meus pares» 7-2-68^
El próximo domingo "en.là Tòssa^' . ÏÒ0. 50 pesetas por Caritas y 50 por el
tendrá lugar la fiesta del árbol'y entre hambre de la India. .Anónimos, 100;
los actos prograniados figuran la cele- 100; 50;'• 25-;;. 25 ; .50. Varios, 100 y 10. bración de la Misa, «xocolatada» y Carmen, 50.-Anónimos,- 50; 50 ; ' 50 ;
plantación dé pinos^ facilitados por el 23. -Varios sobres, para la Campaña
Servicio Forestal de la Diputación Pro- contra él Hañibre.,
vincial. Otra fiesta que promete ser
concurrida.
B U Z Ó N SOLEDAD : Anónimos loó,'
50 ; 50.; 25. Vanos, 37'3o. . •
En sufragio de su alma^ se dirán tres
IGUALADINISMO
PROMOCIÓN T U R Í S T I C A
Semana T. •
Uu donatiu de 500 pessetes^
EMPATES
Esta semana las .quinielas han estado
de moda y si lá ^pasada fue de las
extras, la del domingo pasado no lo es
menos. No una,-, sino ocho igualadas,
• figuran en la misnia. Hoy^ se sabrá como se reparten log millones. Hoy martes
y trece...
' ¿RETRASO ? ¿ ADELANTO ?
} ' Vimos en un ciíie, él pasado domingo,
.un anucio sobre los Reyes y otro indicando que hasta el 20 de Septiembre se
admiten inscripciones' parà la Escuela
de Enfermeras.
.
'
COMEDORES
• . BUZÓN CARITAS : Anónimo, 50. '
También heñios . recibido varios reintegros de lotería..
" A todos inuchisimas gracias.
EL TELEFONO. DE LA CARIDAD
S I G U E ' LLAMANDO.'..-...'•'
_Hçmos.recibido dos llamadas para facilitarnos la C A I N I T A , C A S O núm.-688. Demuebles Muxí, hem'os recibido 3 somiers nuevos, y por otros donantes,
variog paquetes de. rppa y de Punta
Blanco^ una caja llena de< calcetines.,
; Muchas gracias. Dios os! lo pague,
•
PREGON DE LA CARIDAD
.
. ^ '
'
CASOS
- '
Número 690. — Padre^ ' Paro forzoso.
Sólo la madre puede trabajar algiitias
horas deb,ido''a un hijo pequeño .con. parálisis cerebral. Por oyudar atraso alquiler y yiaje a Barcelona, 600 pesetas.
691.-—Pago de una, mensualidad es- (A
cuela .debido atrasos económicos por
tener padre enfermo:
'
,"
'^
692. —Por medicamen.tos anciano enfermo^ 250 pesetas.
%
693.-ePor paro forzoso del padre,-familla "numerosa, atrasados- tres meses
üses IG
de alquileir. Ahórá.el padre ya trabaja
y con 600 pesetas se ha podido solucionar totalmente la deuda. ^ - 694. — Señora operada cáncer. Sólo ü
hay un jornal èn la familia. En el Hos- ' cs
pita! Clínico todo. prácticamente gra0)
tuito. Pero han pagado ' transfusión •o
de sangre^ una pròtesi de cadera. .Total
6.000 pesetas. De momento Cáritag h'
tí
entregado 2.000 pesetas.
La Caridad iio tiene límites. Toda
obra es buena. Caritas le recuerda su
labor y aprecia la labor; de todos.
15 de febrero de 1968.
VIDA
E N S A Y O EN EL S A L Ó N REX
EÍ próximo sábado día i?, a las cinco dé la tarde, sesión çinematografiçàen el Salón Rex, Esta sesión, orgaiiizada como tanteo'" en vistas a una futura
continuidad, se-debe a las peticiones y sugerencias recibidas a través del público asistente a la sesión de «Blanca Nieves» del pasado sábado.
'
Salón Rex ruega a los padres de familia que valoren la oportunidad de
este'ensayo, y agradecería recibir sus opiniones sobré élpaiiculár.
-
PANTALLA
AL
DÍA
hom^bres, por encima de todas las vicisitudes capaz incluso de4i"iunfar sobre
dUn hombre y una mujer», sR- —
Francesa. . Peíácula dé acción • moderna^
en la que lo actual y lo retrospectivo
IGUALADA HA RECORDADO
se presenta sin confusionismos técnicos,
'
. A "WALT DISNEY
dejando que lo sicológico, el'reportaje
La
reposición
de-«Blanca Nievég-y los
y la música se sincronicen con acierto
en imágenes'.¿n las que juega impor- 7 enanitos»- ha sido un verdadero hometante papel el. color, en sus distintas iiaje a, la memoria de su realizador. No
tonalidades. No lo Cg.menos él diálogo, vamos a usar muchos adjetivos para
simple, pero vivo en su contenido.. describir el ambienté que ha vivido el
.durante las tres sesipnes deBuena interpretación de los protagonis- Salón
tas, que reflejan con ún gesto las más dicadas a' Walt Disney.; sólo diremos
'.
.
proftmdas reacciones. Alguna lentitud^ que és algo inolvidable.
debido al exceso minucioso de detalles
Igualada - puede , felicitarse : sensible '
de ambientación^ no resta calidad á la a" la llamada del .arte y del recuerdo, .^a
producción. Palma dé ..pro en. el Fes¬ sabido acudir a la cita • "/, .
. tival de .Cannes rçóó. El fondo arguCasal, agradece la entusiasta asistenmental, tratado con cuidado y esmero, cia, del público, el inestimable apoyo
valió a la película el premio de la de .los centros. de'eríseñanza'IGUALADINOS:
O.C.I.C, en el mismo Festival, por la y-la coláboració especial de todag aque«visión' optimista de Ja realidad y la llas personas que han laborado por "conbúsqueda sincera de un amor humano», seguir! el mayor esplendor del homenaje.
pero la forma en determinadas secuen- Muchas gracias a'todos.
.
';
cias presenta ese amor con excesiva
crudeza y realismo.
ciEl profesor chiflado»^ 2. — Norteamericana. Un profesor de química de-'
cide fabricar una combinacion.de productos vitamínicos que' espera le conviertan en un . super-hombre. Poco a
poco va elaborando sü idea, hasta llevarla' a la realidad. .La primera parte
se desarrolla con una movilidad grande- •
y abundan 'as situaciones cómicas en¬
. las. que tanto el - diálogo como ía^ inter- ,
prefación '^on acertadas. La -segunda
cambia por' completo y se transforina
en una pequeña lección dramática qué
va relatando el personaje central. Buen
• color e interpretación.' Pretende demos¬
- trarse como ía disconformidad humana
lleva a lag personas a buscar-fuera de
la realidad una felicidad inexistente y'al mism'o tiempo enseña que cada cual
debe lograr sacar provecho.de sus pro',
pias cualidades.. Algunog defectos formales .-y escenas nn tanto terroríficas
no la hacen-apropiada'-para niños.
el amor, Excelente interpretación y
bueiia fotografía. Situación equívoca :
del personaje femenino con los protagonistas, discretamente tratada. Defectos de forma e nescenag episódicas.
Valiosos elementos positivos," con la,
exaltación de la amistad y otros sentimientos nobles.
' '. .
»Un dólar agujereado», 3'. — Italo-írancésa. Argumento que, a .pesar de
ser, clásico dél Oeste, tiene un planteaniiento original y se' desarrolla con un
bueri ritmo. La interpretación es ajustada dentro de cada uno de íos personajes. Fotografía buena con un colorid»
de gran calidad. Aunque' se 'mantieneí
dentro .de la tónica general de las pe-,
lícujas del género, no obstante \^ay varias escenas de crueldad y luchas de
crudo^ realismo, •
,
CALIFICACIONES MORALES
Para mayores de 14 años : ,
.
2' «El honor del capitán Lex»
2 (lEÍ profesor chiflado»
, >
2 «La hija de Solimán» ' '
'Para mayores de'18 años : -.
~ .- , '
. 3 «E! derecho de nacer» ,
. 3 «Los gemelos de Texas», (prov.)
. 3 «Tres aventureros,» .
3 . aUn dólar agujerea-do»
Para mayorcg de 18 años,' con -reparos •
3R ' «Un hombre y una mujer»
Nota. —Les recordamos que el número telefónico de nuestro permanente
servicio informativo de espectáculos es
el 28303 65 (conserjería, del Casal):.
". • S A ' L . O N . R E X
3 a B A D 0 tarde a las 5.
Domingo tarde a las 5.
Dias 17 y 18 Febrero del 1968. "
EXTRAORDINARIO PROGRAMA EN ÇÇLOR.
Apasionante y espectacular relato de un episodio
crucial en la historia.
LA HIJA DE SOLIMÁN
La fantasia y la realidad al servicio de un tema de
fascinante patetismo.
Luchas epopèyicas que salvaron a Europa de la
invasión asiática.
Héroes de leyenda en lucha por la salvación de ta
civilización cristiana.
Supera en interés y espectacularidad a las mejores-películas del género.
• (fl
!^
,S
Paramount films presenta aK popular cómico,
JERRY LEWIS y la lindísima STELLA STEVENS
en la divertida comedía en'technicolor,
, 'I
-
-
EL PROFESOR ClHlFL A DO
én un ambiente moderno, situacio'^nes que promueven hora y media de risa continua.
.
. 0)
.
«Tres aventureros», 3. -—.Francesa. .
Film'de excelente. factura aunque rea-•lización desigual, que decoe-en-'su se^
gunda parte, "con Un - desenlace conven¬
cional y excesivamente;prolongado. Su .
tere a', profundo y muy huinano, cuus..íituye un canto á la amistad entre dos"
Orden del espectáculo: Rex: "No-Do", "El profesor
chiflado", "La hija de Solimán", Pelit Rex:."La
hija de Solimán", "El profesor chiflado",' "No-Do".
-
0
-
Próxima semana: "Requíenr para un pistolero" y
"PACHIM ALMIRANTE".
1^
N . PONCEU