La fi de la dictadura i de la monarquia

La fi de la dictadura i de la monarquia.
El nou govern presidit pel general Berenguer (conegut com la Dictablanda), home de confiança
d'Alfons XIII, va pretrendre el retorn constitucional. Però per a bona part de l'opinió pública, el
comportament del rei durant la dictadura havia significat una greu transgressió del seu paper
moderador i la monarquia mateixa començava a ser qüestionada.
Els republicans, malgrat el seu fraccionament polític, apareixien, juntament amb els socialistes, com
l'única força realment renovadora. En el pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) republicans,
socialistes i catalanistes d'esquerres es van posar d'acord per exigir l'obertura d'un procés constituent
que pogués conduir a la instauració d'un règim republicà, alhora que reconeixien el dret de
Catalunya a gaudir d'un estatut d'autonomia. Davant la negativa ferma del govern Berenguer a
concedir aquestes pretensions, els republicans es van llançar pel camí de les conspiracions per tal
d'enderrocar la monarquia. La inserrucció de Jaca (desembre de 1930) va ser reprimida
violentament (execució dels capitans Galán i García Hernández), fet que va incrementar el
desprestigi governamental i de la mateixa monarquia.
Un nou govern presidit per l'almirall Aznar es va negar també a convocar eleccions constituents i
sols va acceptar de fer-ne unes de caràcter municipal. És per això que els eleccions municipals
d'abril de 1931, les primeres en vuit anys, van tenir el caràcter d'un autèntic plebiscit sobre
l'acceptació o no del règim monàrquic. El triomf de les forces republicanes va significar la caiguda
d'una monarquia que s'havia compromès massa amb les accions autoritàries de la Dictadura.
El 12 d'abril de 1931 es va produir a les grans ciutats el triomf de la coalició republicano-socialista.
Al dia següent, el rei, mancat de suport, abandona el país. El 14 d'abril es proclama la Segona
República Espanyola, que heretava tots els problemes que la monarquia liberal no havia pogut
resoldre.
Manifest de Primo de Rivera
Españoles: Ha llegado el momento més temido que esperado de recoger las ansias, de atender el clamoroso
requerimiento de cuantos amando a la Patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los
profesionales de la política, de los que por una u otras razones nos ofrecen el cuadro de desdichas e
inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y doloroso (...).
Vamos a recabar todas las responsabilidades y gobernar nosotros u hombres civiles que respresenten nuestra
moral y doctrina. (...) Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente
caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos (...).
Asesinatos de prelados, ex-gobernadores, agentes de la autoridad, patronos, capataces y obreros;
depreciación de la moneda; francachela de millones de gastos reservadors; (...) indisciplina social (...)
impune propaganda comunista, impiedad e incultura; (...) descarada propaganda separatista (...).
Y ahora nuevamente ¡Viva España i Viva el rey!, y recibid todos el cordial saludo de un viejo soldado que os
pide disciplina y unión fraternal (...) y que pide al pueblo español confianza y orden.
Fragments de la proclama del General Primo de Rivera, amb motiu del cop d'Estat (13 de setembre de 1923)