EL MARATÓN DE NUEVA YORK: UN RITUAL PARA RECORDAR
Anuncio
EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL PROGRAMA DEL CURS Continguts 1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu. Classificació dels ritus. 2. El cicle de la vida i els ritus. 2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep 2.2.1. Embaràs i part 2.2.2. Naixement i infància 2.2.3. Adolescència 2.2.4. Matrimoni 2.2.5. Mort 3. Ritus de pas i àpats. 4. Ritus de pas i gènere. 5. Ritus contemporanis. EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL 5 RITUS CONTEMPORANIS Dijous 23 de gener 2014 RITUS CONTEMPORÀNIS ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ Característiques dels ritus: caràcter universal, caràcter social, flexibilitat, polisèmia, legitimització social. Els ritus tenen una forta càrrega simbòlica. El ritual es fruit de l’aprenentatge i implica la continuitat de les generacions, dels grups socials M. Segalen: desritualització de les societats modernes a partir dels anys 60. Desplaçament del camp de lo ritual. Ritus a l’àmbit esportiu, al de l’oci o al treball. Moments de desfogament col.lectiu A les societats modernes, el ritu s’aparta de lo sagrat, però no perd la seva eficàcia. Són rituals perquè generen intensitat emocional i simbolització La festa és un acte col.lectiu, simbòlic i inclou formes rituals (religioses o profanes) Els mitjans de comunicació aproximen les manifestacions rituals a l’espectacle. Els telespectadors no són una massa passiva sinó que comparteixen imatges i comentaris (comunitas) RITUS CONTEMPORÀNIS ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ Els rituals polítics (inaguracions, visites oficials, commemoracions, etc.) s’han de recolçar en referents coneguts per tots (referents musicals o personatges mítics o històrics) Ritus d’empresa, només compartits pels seus membres com una forma de comunicació codificada que poden acceptar o rebutjar (jubilacions, aniversaris, naixements dels fills dels treballadors, festa de Santa Catalina a França, etc.) Hi ha autors que creuen que a les societats desacralitzades, ens manca un mite fundador i això es mostra, per exemple, a la ritualitat de les bandes juvenils i tribus urbanes Activitats col.lectives amb forta intensitat emocional omplen l’espai contemporàni de signes rituals i ofereixen vàlvules per les exigències quotidianes, obrin espais per a la integració i ofereixen nous símbols pel nostre imaginari. Exemples: la caça, els toros, el futbol, les curses populars, les manifestacions, els concerts multitudinàris, les marques, etc. Les activitats esportives constitueixen noves pràctiques religioses per la seva riquesa simbòlica i els seus elements rituals. Els comportaments col.lectius desperten l’eufòria de les masses i s’enmarquen dins el sentit de significació social que només tenien les religions RITUS CONTEMPORÀNIS FUTBOL ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ L’enorme acceptació del futbol està relacionada amb la força de simbolització de l’activitat futbolística. Club i partit són objectes d’identificació, de simbolització, de ritualització. La simbolització genera creacions rituals com a consignes, cants i indumentària. Al futbol, com a la caça o als toros, es manifesta una dimensió de guerra ritualitzada. Sentiment de comunitas. Bromberger considera que un partit de futbol pot tenir el caràcter de cerimònia sagrada. Foro per a l’expressió de les identitats col.lectives i els antagonismes locals, regionals, etc. Cada equip reflexa una visió particular del món i de la seva ciutat d’origen i els aficionats s’identifiquen amb això (adaptació dels jugadors estrangers). Identificació ritual dels seguirdors amb el seu equip mitjançant la samarreta i altres símbols RITUS CONTEMPORÀNIS LES CURSES POPULARS ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ Les curses són un espai de ritualització contemporani. A la dimensió ritual, els corredors apareixen com a “practicants”, les grans curses col.lectives com a “misses” i el calendari de curses com un cicle anual pseudoreligiós. Seguint en Van Gennep, la cursa es pot veure com una successió d’etapes de separació i de tornada al món civil després de la purificació L’aspecte ritual es correspon amb lo col.lectiu que proporciona una efervescència emocional compartida i socialitza a l’individu (comunitas) El cos s’omple de símbols. La roba té una funció tècnica, lúdica i estètica (desfressa del cos). Durant la cursa les samarretes són un suport de comunicació El corredor és tant espectador com actor Possibilitat de desordre temporal i subversió dels espais urbans Les ciutats empren aquestes curses com a signe d’identitat RITUS CONTEMPORÀNIS EL MARATÓN DE NUEVA YORK: UN RITUAL PARA RECORDAR Cuando el corredor progresa, puede participar en carreras cada vez más largas. Un día, sentirá la necesidad de inscribirse con su grupo de amigos en la prueba “mítica”, como se califica en estos ambientes el maratón de Nueva York, un ritual importante de organización milimétrica. Meses antes de la carrera, que se celebra a comienzos de noviembre todos los años, tendrá que entrenarse en largas distancias. Seis meses antes de la carrera se inscribe y recibe en su domicilio, antes de correr, un sobre voluminoso lleno de instruccciones, que incluye el preciso impreso que servirá para retirar el dorsal con su número. Ya puede tomar contacto con todo lo que rodea la maratón: una avalancha de anauncios publicitarios para comprar ropa deportiva o recuerdos del acontecimiento, medalla grabada, grabaciones de vídeo con pasajes de su carrera, camisetas personalizadas. (...) RITUS CONTEMPORÀNIS La salida es uno de los momentos de agregación más fuertes: agregación muy real, ya que se trata de agrupar a cerca de 30.000 personas. Cada cual se coloca, en principio, cerca del poste que indica el tiempo que ha previsto para llevar a cabo la prueba. Reina una atmósfera de concentración y de emoción, propicia para la liberación de las energías. Cuando suena el cañonazo, los barcos de bomberos que están bajo el puente lanzan un arcoiris de cohetes irisados, los fuegos artificiales chisporrotean, suben al cielo globos multicolores. La carrera, aunque reviste aspectos agregativos, puede aparecer como un momento de margen, entre dos polos, el de la salida y el de la meta, que constituye el segundo momento fuerte del maratón, pues en Nueva York todo el mundo, independientemente, de lo que tarde, tiene una recepción individual en la meta y es felicitado como un vencedor. Después de la carrera viene otra forma de agregación, primero entre los corredores de su grupo y luego con todos los corredores, que participan por la noche en una macrofiesta durante la que se pueden ver en una pantalla gigante los momentos claves del acontecimiento. RITUS CONTEMPORÀNIS El recuerdo del maratón permite prolongar las horas mágicas del ritual. Algunos se quejarán de la explotación comercial, otros dirán que el culto al autorecuerdo es demasiado importante en nuestros días para dejar pasar una ocasión tan expléndida. El corredor, desde antes de la carrera, ha recibido multitud de folletos que le ofrecen una medalla en la que pueden grabar su tiempo y la fecha de la carrera. La fotografía está perfectamente organizada. El corredor es informado de que se le harán fotografías en particualar en la meta. Se le aconseja, independientemente, de su cansancio físico, que levante los brazos y sonría como un vencedor. Además de las fotografías, le tratarán de vender un vídeo y camisetas con su resultado impreso. La conmemoración forma parte de los actos rituales. Cada corredor tienen algo de coleccionista, encantado de conservar el recuerdo de estos momentos importantes de su existencia: a los 50 años, tendrá un cajón lleno de medallas y un armario lleno de camisetas, y a veces una caja llena de uñas de sus pies, tributo que su cuerpo paga a la carrera. Fuente: Segalen, Martine, 1994, Les Enfants d’Achille et de Nike. Une ethnologie de la course à pied ordinaire, París, Métailié, pp. 144‐154 RITUS CONTEMPORÀNIS MANIFESTACIONS CONCERTS MULTITUDINARIS ‐ Successió ritualitzada de crits, bots, gests i moviments corporals compartits ‐ Connotació religiosa que enlaira als seus protagonistes a la categoria de sacerdots oficiants que interactúen amb els fidels entregats LES MARQUES ‐ Caràcter mític. Provoquen fascinació a l’imaginari social i individual ‐ Els espais de consum (hipermercats, centres comercials, etc.) representen les catedrals de la nostra època RITUS CONTEMPORÀNIS NOUS TEMPLES DE LO SAGRAT: Els espais a on es desenvolupen les activitats esportives assoleixen una connotació sagrada (relació directe amb el ritual). Estan plens de símbols que desperten l’efervescència emocional dels seguidors i tenen com a objectiu accentuar el sentit ritual de l’activitat. Paral.lelisme entre els estadis i el coliseu romà. Pels aficionats, els estadis són com a catedrals, llocs d’adoració, temples a on es celebren cerimònies que afermen la seva fidelitat al ritus (actes de devoció i fe). Les catedrals i els estadis tenen una simbologia que provoca emotivitat, cants d’adoració i figures significatives que representen personatges mítics o heroics. Els souvenirs de l’equip són símbols que reforcen la devoció per l’activitat esportiva o l’esportista, són equivalents als rosaris, les creus, etc. DÉUS CONTEMPORANIS: els esportistes. Construcció social dels personatges que la societat idolatra mitjançant la seva mitificació. Els esportistes representen els guerrers, els herois, els déus. Se’ls hi reconeixen capacitats físiques i humanes superiors. Alguns autors estableixen un paral.lelisme amb símbols i figures religioses del catolicisme o altres religions MOLTES GRÀCIES
