descarregar fitxa (pdf - 354kb)

Yvonne, princesa de Borgonya
fitxa pedagògica
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
L'autor
Witold Gombrowicz
Małoszyce, Polònia, 1904 - Vence, França, 1969
Neix al si d'una família benestant de la noblesa
polonesa. Estudia dret a la universitat de
Varsòvia del 1926 al 1932. Durant els seus
estudis s'endinsa a la vida cultural de la capital,
participant a les animades tertúlies intel·lectuals
dels cafès Zodiak i Ziemianska.
El 1933, publica un grapat d'històries breus
sota el títol Memòries de l'època immadura,
que no obté bones crítiques. Escriu Yvonne,
princesa de Borgonya el 1935. L'èxit arriba el
1938 amb la novel·la Ferdydurke, que critica
feroçment el món nacionalista d'una part de la
societat de Varsòvia.
En esclatar la II guerra mundial, viatja a
Argentina convidat amb d'altres escriptors
polonesos. Alemanya envaeix Polònia en
aquells dies de 1939 i Gombrowicz decideix
allargar la seva estada a Buenos Aires. Passa
per una època d'extrema pobresa.
A través d'alguns compatriotes, obté feina a la sucursal argentina del Banc Polonès. A
estones, en el seu avorrit lloc de treball, escriu Transatlàntic el 1953.
El 1958 i continua vivint a Argentina fins el 1964, treballant de periodista, traductor,
professor de filosofia alhora que concentra al seu voltant un grup d'acòlits. Una traducció
colectiva de Ferdydurke al castellà l'amistança amb Ernesto Sábato.
Després d'una invitació de la Fundació Ford a Berlín, s'estableix a Royaumont, prop de
París, el 1964. Contracta a Rita Labrosse, canadenca, com a secretària personal. Es casen
a mitjans dels 60 i s'instal·len a Vence, prop de Niça. Mor el 1969.
La repercussió de l'obra de Gombrowicz comença a finals dels anys 50 amb Transatlàntic,
representada a París amb un notable èxit de crítica. També en aquesta època es
comencen a publicar els extensos Diaris, on reflexiona sobre Argentina i deixa entreveure
la seva homosexualitat. Mentrestant, les seves novel·les i peces teatrals són censurades a
la Polònia comunista fins molt avançats els anys 70, encara que el seu amic Giedroyc
publica a París les obres en llengua polonesa a l'editorial Kultura des del 1950.
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
2
Witold Gombrowicz, una semblanza
Per Eduardo Berti
(Revista Lea, Buenos Aires, febrer de 2002)
El 21 de agosto de 1939, un trasatlántico de bandera polaca llegaba a Buenos Aires. Era el
Chrobry, que hacía su viaje inaugural, con una comitiva de personalidades. La noticia de
su arribo mereció un breve recuadro en La Nación. Se informaba allí que había tres
escritores entre los viajeros; uno de ellos, "Witol (sic) Gombrowicz, un humorista moderno,
de vasta cultura".
Witold Gombrowicz tenía en aquel tiempo 35 años. Nacido
en la nobleza rural, educado en un colegio católico de
Varsovia, recibido más tarde de abogado, llevaba publicados
tres libros: un volumen de cuentos (1933), la pieza de teatro
Yvonne, princesa de Borgoña (1935) y la novela
Ferdydurke (1938), "libro inclasificable" al decir de Bruno
Schulz, otro brillante escritor de su generación. Aunque
incipiente en apariencia, la literatura de Gombrowicz estaba
por entonces delineada. En los relatos y en la novela (para
muchos, su obra maestra) se encontraba ya plasmada una
de sus ideas centrales: que el hombre vive atrapado "entre
Dios y la inmadurez", entre lo acabado (la "forma") y lo
imperfecto; que cuanto más se siente amenazado por la
muerte, más nostalgia le inspira "el movimiento ascendente
de la juventud".
Lejos estaba de imaginar Gombrowicz, cuando su barco zarpó del puerto de Gdynia, que
en pleno viaje estallaría la Segunda Guerra y que él resolvería quedarse en la Argentina. El
país le impresionó como una especie de "torre de Babel", dado el múltiple aporte
inmigratorio. De la sociedad porteña le llamó la atención esa "cultura burguesa tan
poderosa que la hace parecer más cercana a París o a Roma que Polonia". Pero los
primeros tiempos fueron duros, como lo revela esa sátira semiautobiográfica que es su
segunda novela Trasatlántico (1953).
Gombrowicz se alojó primero en Flores, en la calle Bacacay; luego habitó diversas
pensiones, entre ellas una en Tacuarí 242. Poco a poco se fue vinculando con los artistas
locales: Roger Pla, Antonio Berni, Leonides Barletta. Escribió en revistas como El Hogar o
Aquí está, y en La Nación, gracias a Arturo Capdevila y Eduardo Mallea. Hasta llegó a
colaborar, bajo el seudónimo de Mariano Lenogiry, en una revista católica llamada Criterio.
Cuando la guerra terminó y quedó establecido en Polonia un gobierno comunista,
Gombrowicz comprendió que el exilio iba ser largo. Corría 1945 y tomó dos decisiones
capitales: alquilar una habitación; conseguir que Ferdydurke se tradujese al español. La
habitación de la casa de Venezuela 615 fue la misma que ocupó hasta el fin de su estancia
porteña. La traducción de la novela, financiada por su amiga Cecilia Debenedetti y a cargo
de un comité colectivo presidido por los cubanos Virgilio Piñera y Humberto Rodríguez
Tomeu, se llevó a cabo en el primer piso de la confitería Gran Rex, donde funcionaba
desde 1941 una sala de ajedrez regenteada por el también polaco Paulino Frydman. La
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
3
versión fue sometida al veredicto de Ernesto Sábato, a quien le desconcertaron ciertos
giros: que dijera, por ejemplo, "carro" en vez de "coche".
La revista Sur, que tanto influía sobre los gustos literarios, ignoró olímpicamente
Ferdydurke. "No nos gustó, lo descubrimos más tarde", diría Silvina Ocampo. El
desencuentro fue mutuo, porque a Gombrowicz nunca le entusiasmaron mucho las
ficciones de Borges, cuya metafísica le parecía "compleja, esteril, aburrida y poco original".
"No es Borges quien me irrita", se explayaría en 1962, "son los borgianos, ese batallón de
estetas".
Opiniones como estas cimentaron su fama de polemista, que él mismo alimentaba en las
tertulias de los cafés La Fragata, El Palomar o El Querandí. El sofista polaco que se
presentaba como conde y resumía su ideología en "la simple negación de todo lo que
afirma mi interlocutor", acabó reuniendo un séquito de jóvenes seguidores, tanto en
Buenos Aires como en Tandil, ciudad a la viajó varias veces entre el '57 y el '60. Eran
ferdydurkistas el filósofo Alejandro Rússovich, el físico y matemático Juan Carlos Gómez,
el escritor Jorge Di Paola, el periodista y poeta Miguel Grinberg o el dibujante Mariano
Betelú.
Los años que pasó como empleado del Banco Polaco de
Buenos Aires (1948/55) fueron acaso los más prolíficos de su
exilio. Aunque una ex compañera admitió que "nadie en el
Banco creía en él ni leía los libros", por esos años
Gombrowicz comenzó la novela Cosmos y escribió la obra
teatral El casamiento (elogiada en su oportunidad por
Camus y Martin Buber) y la novela Trasatlántico, cuyo
personaje/narrador vive aventuras homosexuales en la
estación Retiro, de las cuales muchos aún discuten si
reproducen o no su experiencia personal.
Fue gracias a una beca que Gombrowicz pudo regresar a
Europa, en 1963. Pasó por Alemania y luego viajó a Francia.
No volvió a pisar Polonia, ni tampoco la Argentina, a pesar
de que las cartas enviadas a Buenos Aires (y firmadas Toldo,
Witoldo o W.) proclamaban su regreso. Graves problemas de salud se lo impidieron.
Conoció entonces a quien sería su mujer, Rita. Se estableció en Vence y contempló la
llegada "un poco tardía" de su consagración mundial: premio Formentor '67 (Borges lo
había obtenido años atrás), obras teatrales estrenadas en París y en Estocolmo (en los
años noventa el mismísimo Ingmar Bergman montó Yvonne en Suecia), dos últimas
novelas (La pornografía o La seducción; Cosmos) ampliamente traducidas. El escritor
Dominique De Roux le propuso realizar un libro de reportajes donde Gombrowicz se
proclamó "existencialista" antes que Sartre y "estructuralista antes que todos los demás".
Luego de su muerte, en 1969, salieron a la luz obras inéditas: diarios personales, un curso
informal de filosofía y la novela inconclusa Los hechizados, a la que Thomas Bernhard
rindió recatado homenaje en su libro Trastorno, donde un personaje secundario (el
jardinero) se llama precisamente Gombrowicz. No es el único caso: Rayuela de Cortázar,
Respiración artificial de Piglia y hasta los escritos sobre la novela de Milan Kundera
mencionan o rinden merecido tributo a su literatura tan inspiradora.
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
4
Gombrowicz a Argentina:
Per Witold Gombrowicz
Vaig anar a l'Argentina un mes abans que esclatés la guerra i allà em vaig passar els
següents vint-i-tres anys. Tot va ser casualitat. Casualitat? Un dia al cafè Zodiak, a
Varsòvia, vaig conèixer un escriptor de la meva quinta, Czeslaw Straszewicz. Em va dir:
"viatjo a Sudamèrica". "Com?" "En un mes, el nou transatlàntic polonès Chorbry surt cap a
Buenos Aires. En viatge inaugural. Hi he estat convidat com escriptor, per tal que escrigui
algunes columnes pels diaris". "Creus que m'hi convidarien?" "Prova-ho. Ja diré qui ets.
Qui sap, potser funcioni. La travessa seria més divertida si som dos."
I va anar bé. Sovint llegeixo als diaris que
vaig anar a Argentina per fugir de la guerra.
Res d'això! Em vaig preparar pel viatge
sense pensar-hi gaire i va ser tan sols per
casualitat (casualitat?) que no em vaig
quedar a Polònia.
El dia abans de partir ho tenia tot preparat,
els papers en ordre i vaig passar pel cafè.
"Tens el permís de les autoritats militars,
no?" em va dir un. "Tinc el meu passaport.
Vaig presentar tots els certificats militars que
tenia, sinó, no el tindria". "No n'hi ha prou!
Necessites un permís especial de les
autoritats militars. És només un formalisme,
però no et permetran pujar al barco sense ell." Vaig mirar el meu rellotge. Tres quarts de
set menys cinc minuts. Les oficines de l'exèrcit tanquen a les set. Vaig ficar-me a un taxi i
vaig pujar al quart pis. Massa tard. Les portes estaven tancades. Passaven tres minuts de
les set. Igualment vaig picar a la porta. Va aparèixer el porter. "L'oficina està tancada. Si us
plau, pari de fer soroll".
La porta es va tornar a tancar. Adéu Amèrica! Vaig començar a baixar les escales entristit:
tot d'una, a baix, molt de soroll. Era l'equip de futbol que anava a un partit internacional a
Dinamarca. També havien arribat tard. Vam picar altre cop la porta. Aquest cop, el porter,
ens va deixar entrar-hi i com a favor especial ens van segellar els permisos. Ja ho veuen,
els meus vint-i-tres anys a Argentina van dependre d'uns minuts...
Com haurà estat aquesta forma de marxar... fou com si una mà gegantina m'hagués agafat
del coll de la camisa per fer-me fora de Polònia i abocar-me a aquesta terra perduda enmig
de l'oceà -perduda, però europea... tot just un mes abans de la guerra. Em pregunto
perquè aquella mà no em va posar a l'Europa occidental. Perquè, suposo, hagués acabat a
París. Si no hagués deixat enrera Europa hagués viscut a París després de la guerra, quasi
del cert. Però la mà no va semblar que així ho volgués perquè, a la llarga, París m'hagués
convertit en un parisenc. I em veia en el deure de ser anti-parisenc. Es que, aleshores, no
estava prou immunitzat. El meu destí era passar molt més llargs anys als confins d'Europa,
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
5
lluny de les capitals i lluny dels grans aparells literaris, escrivint, com diuen avui a Polònia,
"pels calaixos d'escriptori". Mirin el mapa. Seria difícil escollir un millor lloc que Buenos
Aires. L'Argentina és un país europeu. Un descobreix allà la presència d'Europa, de
manera més forta encara que a la mateixa Europa, però al mateix temps que saps que ets
fora d'Europa - i a més a més, en aquell país ramader, no hi ha estima per la literatura.
Màgia. Una quasi preconcebuda forma de vida. Quan més ens allunyem de la Forma, més
ens sotmetem al seu poder. Misterioses contradiccions, contrastos...
Vàrem desembarcar a Buenos Aires el 22 d'agost (el 2 és el meu número) de 1939 (la
suma dels dígits és també 22), després d'una tranquil·la travessia que va durar tres
setmanes. La situació internacional semblava que millorava. Però al dia següent d'arribar
els telegrames de Moscou i Berlín anunciant el pacte Nazi-Soviètic van caure com un raig
damunt de tot el món. Guerra! Una setmana més tard les primeres bombes alemanyes
queien a Varsòvia.
[...]
Del capítol IV de W.Gombrowicz - "A kind of testament" (1973). Calder & Boyars, London
[traducció J. Ferron]
Yvonne, de què va?
La història podria ser un clàssic: un príncep es sent captivat per
una noia que, suposadament, no te cap mena de gràcia i que, a
més a més, no és pas de sang blava. Però aleshores, el públic,
descobreix que la història no en te pas res, de clàssica. I així es
descobreix el bo i millor de la capacitat creativa de Gombrowicz.
Des del primer moment, el príncep Felip no pot tolerar la
presència d'Yvonne i fa riota del seu aspecte; però al mateix
temps, no pot sofrir el fet de veure-s'hi tan atret com obligat a
menysprear-la. I tot d'una, en un desafiament inaudit, es
compromet a casar-se amb ella.
Introduïda a la cort real com a núvia del príncep, la jove Yvonne, simple i absolutament
silent, provoca tota una xarxa de passions, d'inquietuds i d'enigmes en la cort del rei. La
presència muda i atemorida d'Yvonne, princesa de Borgonya, incita i excita, tornant bojos
als cortesans i els erotitza, i els irrita, i els reuneix per acabar cometent un crim.
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
6
Propostes didàctiques
A continuació es proposen diferents temes per tal que els professors triïn els més
adients: convidem a treballar àrees diverses com la historiografia, el cinema, els
llenguatges artístics o l'espai.
Les activitats estan recomanades pels dos cursos de Batxillerat.
Activitat 1 – La II guerra mundial: exilis
L'exili és una part més de tota guerra. Va
de la mà de la guerra civil espanyola i en
el cas que ens ocupa, també de la II
guerra mundial.
Gombrowicz es veu obligat a establir-se
fora del seu país a partir de la invasió de
Polònia per part d'Alemanya. Com ja hem
vist, per una carambola del destí,
l'escriptor es troba fora del seu país quan,
els alemanys, provoquen l'inici del que
avui coneixem com a II guerra mundial.
Des del 1939 fins al 1945, milers de
persones van haver de fugir dels seus
països d'origen. Molts d'ells són militants
compromesos amb les causes més
progressistes, d'altres, els cervells més
creatius i privilegiats d'Alemanya, Àustria,
Txecoslovàquia,
Polònia,
Bèlgica,
Noruega, França, ... L'ocupació nazi s'estén arreu d'Europa. I els europeus exportaran els
seus talents a terres americanes.
Busca talents com el de Gombrowicz i troba altres intel·lectuals que van exiliar-se a països
americans (del nord, del centre o del sud) de les següents disciplines artístiques. Fes-ne
una breu biografia de cadascun.
• Cinema
• Pintura
• Literatura
• Teatre
• Música
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
7
Activitat 2 – Monarquia o República?
Vivim en un estat de Monarquia Constitucional. Això vol dir que una família real
aixopluga la nostra democràcia. Ens representa, però en un país on la mateixa
constitució diu que tots som iguals, provoca que algú neixi amb uns drets superiors
a un altre. Són representants de per vida. I sovint descobrim que hi ha preguntes
que ningú no respon entorn un tema que ens afecta directament. Per què tenim
reis? Per què d’altres països no en tenen?
Per suposat, és una forma
d’organitzar-nos, però n’hi ha
d’altres.
L’Estat Espanyol ha
provat en dues ocasions de tirar
endavant una república. I ha
fracassat. També Catalunya va
tenir una I República Catalana...
Busca informació al voltant del
tema de la República i de la
Transició Democràtica dels anys
70-80 a Espanya. I defensa després la tesi d’un estat monàrquic o un estat
republicà en un parell de fulls.
Aquí tens alguns links on trobar informació. I pots consultar qualsevol enciclopèdia
que tinguis a mà.
Per saber de la I República Espanyola:
http://www.historia-es.com/spain/c_05_in.php
Per saber de la II República Espanyola:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola
Per saber de la República Catalana:
http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/moderna.jsp
Per entendre l’avui de l’Estat Espanyol:
http://www.salman-psl.com/la-transicion/indexcast.html
www.la-moncloa.es/web/pdf/constitucion.pdf
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
8
Activitat 3 – El teatre de l'absurd i l'existencialisme polonès
“No, jo no sóc existencialista", va dir Albert Camus el 1945, en el transcurs d'una
entrevista a Jeannine Delpech.
Una definició enciclopèdica al voltant de les obres de
Gombrowicz sempre barreja els següents conceptes:
l'anàlisi psicològica profunda, un cert sentit de
paradoxa i l'absurd i un to antinacionalista.
El teatre de l'absurd endinsa les seves arrels en
l'existencialisme. A l'època que li va tocar viure a
Gombrowicz, tothom l'englobava en aquest vessant
filosòfic. Per a l'existencialisme, l'home no és la seva
pròpia finalitat, sinó que només existeix en la seva
capacitat de projectar-se fora de d’ell mateix (allò que
tothom anomena Transcendència).
Com que les posicions són molt diferents davant el
que s'anomena existencialisme,
ara et toca a tu treballar el concepte:
• Blaise Pascal, filòsof del segle XVII, va avançar les principals inquietuds de
l'existencialisme modern. Cerca informació de Pascal i descriu què va
aportar de nou a la història del pensament.
• Busca el significat de les paraules següents: individualisme moral,
subjectivitat, compromís, angoixa, transcendència. Totes elles responen a
temes comuns dels escriptors existencialistes. En la mateixa recerca, digues qui és
el principal autor representant del teatre existencialista a Catalunya.
• Probablement, ara t'és més fàcil explicar què és això de l'existencialisme i dir
si encara està a l'ordre del dia.
Yvonne, princesa de Borgonya: fitxa pedagògica
9