parroquia de sta maria de camprodon 19621021

Anuncio
EL D O M U N D
DEL
CONCILIO
u RAS misionerat
ampujan la novecillo de Pedro.
Cuondo constotamoi que las Iglesias nacionales disidentas cejan en
su ampafio misional, lo
Iglasia de Cristo cada vez
síente con mds ardor la
acuciante llomada da
Cristo: «Tango otras ovejas que po son de este
redil y es necesúrio llati/hu^
marlas y que se haga un solo rebafio y un solo Postor:^. Los tentdculos misionúles de la Iglesia Catòlica han llegado hasta todos los extremos de la tierra en
nuestros días y los católícos vamos tomando conciencia de nuestro deber
gravfsimo para la coyuntura que nos hd tocado en suarta vivir.
Porqua «toda» la Iglesia debe sentirse misionera y no solo un dfa y unas
horas tino todo el ofio y siempre. Però conviane dar el aldabonazo de la llomada, por lo menos una vez al oRo y que esta oldabonozo llcgue a todos y a
todas portes. A esto viene el DOMUND, asta Domingo mundial da las Misionas
que se celebrd incluso en países de Misión.
Oroción ferviente para que el Sefior de lo mies monde operorios ü segar la
mies que espero cimbreonte de fruto opimo. Porque todo el fondo de religiosidad que hay entre los pagonos, es de Cristo y ho de ser camino què conduca
0 Cristo. Oremos.
Limosna. Y tan generosa como sea posible paro que la gran mdquino misional puedo avanzar sin tropiezos acohómicos. Con al vil dinaro, podamos gonar
olmos. Hermoso trueque.
Vocociones. Falton muchos misioneros. Hagamos ambiente ysepomosque
en los Misionas los srgloras tienen también su puesto en vanguordio.
A
IHOJAI
^
a
s
DOMINOO,
31 Dl OCTU^É Dl 19*2
Dom. XIX d. Pantacastét
AAO
II
NÚM. ««
Il·ilMtMn )p AJi·l·MrKM·i
Aurtidoii
VIÒÜ
hUf.un
D·pfill· U f l l , 8,14,S5S • VtM
/C:
^ / <ï\v k-A'^*'** i
fA^ AQUELL TEMPS...
Mateu. 22, 34-46
fJesús els digué encara en paràboles:
El Regne del cel s'assembla a un rei
que va celebrar les noces del seu fill. Va
enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però no hi volien anar.
Va tornar a enviar uns altres seroents,
dient: Digueu als convidats: Mireu, tinc
preparat el meu banquet; han matat Ja els
vedells i l'aviram, i tot és a punt; veniu a
les noces, però
ells no en feren
cas, i se'n van
anar, l'un al seu
camp, Valtre al
seu negoci; i
els altres agafaren els seus
servents,
els
van ultratjar I
els van matar.
El rei, indignat,
va enviar les seves tropes, va exterminar
aquells homicides i els va incendiar la
ciutat. Llavors digué als seus servents: Les
noces són a punt, però els convidats no
n'eren dignes; aneu, doncs, a tes sortides
dels camins, i tots ets qui trobeu, crideulos a les noces. Aquells servents van sortir,
van aplegar tots els qui van trobar, dolents,
i bons; i la sala del banquet es va omplir
de convidats. Aleshores entrà el rel a veure
els convidats, i va notar allà un home que
no duia vestit de noces. Amic, li diu, d com
has entrat aquí sense vestit de noces? Però
ell va callar. Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus, i llanceulo a fora, a les tenebres; allà hi haurà els
plors i el cruixir de dents. Molts són certament cridats, però pocs són elegits».
V ~ ^ r • r IB
Comentem
El regne dels cels és l'Eglésta on Déa ens
convida per tal de celebrar les noces del sea
Fill amb la Hamanitat, No podem desoir la
invitació car seria menysprear el do de Déo.
Ni els negocis ni els interessos terrenys poden
oposar-se a que anem i entrem dins el convit
dels bens celestials que se'ns donen en l'Església. Déu ens castigaria com a aquells convidats rebels.
Però cal entrar en l'Església i participar
dels béns celestials, ornamentats amb vestits
de festa, ço és amb la gràcia, en especial qni>n
hom ha de rebre els Sagraments que s'anomenen de vius. Aquell desgraciat r-it hi entrà
sense aquest vestit que es donava a l'entrada
de la casa senyorial on es celebrava el convit,
fou foragitat i castigat «everament car era un
atreviment que denotava menyspreu i enemistat amb el que convidava. Avui, que < Is homes
han perdut, segons ens digué el Papa Pins XII,
lo condència de pecat, convé predicar i puntualitzar bé aqaestr. ''octrina. Quants pecats
de sacrilegi! Es el pecat dels Jndes de tots els
temps. Temem per nosaltres i pels nostres
germans sense conciència. Plorem aquesta
desventura.
Ciertas precauciones que eviten en los
niflos la mollcie y ezcesiva afectuosidad,
lo mismo que la vida higiènica y laboriosa, la vigilància discreta -sin inspirar
receles - de palabrai y posturas, de amblente, personos, cumpaftios, amistades,
lecturas, recreos, espectécutos, etc, gorantizaràn la normal evolud6n de las pariones del foven.
(Nonnai de decència cristiana)
iiíiiEeiio ii[ l i leKsm
íTiene la Igleiia derecho a conferir tltulos
acadèmicos con validez civil? íBs ello atilbuclón exclusiva del Esiado?
Desde luego, históricamente, nadie podr6
negar que los centros de la Iglesia han conferido titules, tanto acadèmicos como profesionales,
h jbiendo tenido estos pleno aceptación en la
Sociedad civil. Y por mucho Üempo solo las
Universidades de la Iglesia conferlan grados.
Hoy mismo innumerables centros de la Iglesia
esparcidos por las diversas naclones del globo
actúan de la misma manera, confirlendo títulos
que son universalmente aceptados en la Sociedad civil donde dichos centros radlcan, incluso
en estades no catdlicos.
Por otra parte, el derecho de enseflar íno
lleva aparejado conslgo e! de certificar la aptitud, o no aptitud, del ensefiído, que es a lo
que equivale el otorgamiento del titulo de competència profeslonal?
Por tanto, a una entidad social solvente en
sus programas, con garantlas de moralidad profeslonal en su personal docente, 2se le podré
nagar el derecho a otorgar el titulo qne acredita
el saber y la aptitud?
Qertamente, «1 Estado, en virtud de la tutela jurídica que ejerce en pro d^l Bien Común,
puede y debe vigilar, con el fin de garantizar la
autèntica aptitud y cepacidad del otorgante y
del beneficiado con el titulo, para evitar peligros de engaflo a efectos de la segui idad social;
peio el Estado no puede monopoliüar la colación de grados, ya que no puede monopoUzar
la ensefianza, Si podré reservarse el derecho
exclusivo a otorgar ciertos tltuIos que capacitan
para una profesión pública estatal, política o
administrativa, però no en profeslones libres
que tlenen carécter social.
Para garantizar esa vigilància de la paz
pública y coordinación de derechos puede
establecer un adecuado control por medio de
exémenes apiopiados) però tombièn hay que
advertir que existen otros medlos para informarse y cerciorarse de la cepacidad y competència de los titulades, e incluso algunes son
de níayor garantia. - De «EDUCADORES»
Dia 21. DOMIN. XIX D. DB PENTECOSTES. - DOMUND, diumenge mundial de les missions. Preguem pels infidels i ajudem a aquesta gran obra. St.
Hilarii, ab.,' Sia. Unula, vg. i mr. i St.
A$t«ri, mr.
Did 22. DU. Sia. María Sahmé. i Sia.
Alddia.
Dia ?3. Dm. St. Antoni M." Claret, fill
de Sallent, apòstol del s. XIX. Missioner
insigne, Arquebisbe de Cuba i confessor
d'Isabel II. Prodigi de Santedat i esperit
apostòlic, fundador dels missioners Fills
de rimmaculat Cor de Maria. St. Teodor,
pvie.
Dia 24. Dmc. St. Rafael. Arcàngel. El
seu nom significa medicina de Déut curà
Tobias 1 és advocat de caminants i malalts. St. Procle. b.
Dia 15. Dj. St. Bernat Galvó. bisbe de
Vich, eminent per la seva caritat i esperit apostòlic, miracler extraordinari. El
seu cos es conserva a la Catedral de
Vich. St. Criíant i Sia. Daria, mra.
Dia 26. Dv. Sis. Llucià i Marcià, patrons de Vich, màrtirs dels primers segles, convertits del paganisme en veure
que les seves arts màgiques res no podien centra Crtst i els cristians. St. Evaritt, p. i mr. i St. Gaudlót, h.
Dia 27. \>i. St Vicent, màrtir espanyol. Sie. Sabina i Crieteta, mrs.
HOY»
DOMUND
DEL CONCILIO
Oración, limosna pro Misiones.
ESQUEIXOS DE LA VIDA
J^a petita
Un petit lliri de puresa tacat amb sang
martirial. Confesso avergonyit que aquesta
història que us contaré fa enrogir les galtes
i hom creu que Diu jutjarà terriblement les
nostres covardies. Escolteu aç lesto narració:
El missioner ha fet cristiana la petita i
simpàtica Noèlia, malgrat que eU seus pares
segueixen pagans. Aquella nena tenia un
caràcter i una bondat tan grans que el Pare
Blanc no dubtà en donar-li el Baptisme. Ben
cofoia n'estava Noèlia.
lloèlia
una altra salvatjada, potser. Poc sàvia què
succeiria. Si almenys tingués al missioner
o prop...
Arriben o un paratge desert i cobert
d'arbres corpulents. Aquell homenot va mirant per trobar l'arbre que cerca. Aro ja l'ha
vist. Ee un arbre altíssim, d'una frondositot
exuberant. Al cim de lo copa hi viuen unes
terribles formigues que devoren a la vespra-
—Parel Ara tinc l'ànima blanca, oi?
—Sí, Noèlia, ben blanca com la neu de
la muntanya més alta. Conserva-la així sempre. Jo me n'he d'anar a altres Missions,
Tornaré, si o Déu plau, però recordo't que
l'Angel del Senyor estarO amb tu per
protegir-te.
Bona falto li feia o la petita Noèlia
aquesta seguretat. Marxà el Missioner i els
seus pares, pobres, ven(]ueren la seva fílleto
o un polígam ferotge d« lo regió. Aquest
salvatge s'enamorà d'aquell lliri en veure'l
ton blanc, per trossejar-lo i enllotar-lo. Un
esglai com mai l'havia sentit, corregué pel
cos i l'ànimo de Noèlia i s'encomanà fervorosament al seu Àngel, consagrant o Déu la
seva virginitat.
Aquello fera rugia quan la petita Noèlia
no volia consentir en ser joguina de les
seves passions.
—Ets meva i prou, clamava el salvatge.
—Sóc de Déu i d'Ell només, sospirava lo
nena.
Veient que era inútil tot, el salvatge s'emportà Noèlia cop al defora. Lo portava estocada o una cadeno com si fos un animal
qualsevol. No es deien res. Noèlia estava
acostumada jo o sofrir els cops i les novallades d'aquell home-fero. Avui esperava
da els animals que s'emparen a lo sombra
d'aquell arbre. Noèlia ho sap i quan veu que
dquell home la lligo fortament o lo soca de
l'arbre malestruc, llençd un crit d'angoixo.
—Ohi noill noill aquí, noill
De res valen els seus crits. Si cedeix, l'amo
la deslligarà. Però aquella valenta no cedirà. Tres dies i tres nits estarà allà i cada dia
l'omo anirà o veure si vol consentir. A lo fi,
sucumbeix i os devorada en viu per aquelles
formigues carnívores sense qne la seva voluntat hagi estat torçodo.
Quan ve el Missioner al cop d'una temporoda i preguntà per Noèlia, els coterranis
li ensenyaran un pilotat d'ossos bidncs al
peu de l'arbre fatídic ficats dins un sot que
cobreix un petit esbarzerror.
JORDI D'ESPUNY
ilXCLUSIYISMO? 2 ) ^ ea
Signe el mismo tema <Iglc;ia». Es samamente trascen-
denul.
Súbditos de la Iglesia pneden, y dcben, ser todos los
hombres
De hecho, solo son los qae se bantízan, porqae solo el
Bautísmo es la puerta.
Mas, es preciso qne los bantízados se mantengan en la
fe de la Iglesia y snmisión a la autoridad de la misma.
Jesucristo la fnndó, no como ona sociedad invisible e interior, simplemente, sinó como
una Sociedad que pndiesen verla y conocerla los hombres, como es natural, para entrar en ella.
Isaías, en sn visión profètica, la comparaba al «monte de la casa de Dios, tl cnal habfan
de venir de todas las regiones».
Es cierto que no le falta nada para ser una sociedad perfecta en sn orden, pues dispone
de tcdos los medios necesarios para co:idacir al hombre al fln sobrenatoral para el qoe ha
sido creado.
Y no depende de ningnna otra sociedad, antes es superior a todas.
De donde se sigue que la autoridad -?ligiosa no depende de la autoridad civil, ni el
gobietno de la Iglesia, del gobiemo civil.
La Iglesia se divide en docente —de ensefiar— y discente —de aprender—. En ciérigos
—de cleros, herència, qoe no es otra, para ellos, qoe Jesucristo— y laicos —de laos, poeblo—.
R. R.
i i i m UNA YOCàCION DIVINA
AL MATRIMONIO?
S< seüor. El matrimonio es on estado o
«modo» de servir a Dios, sefiaiado por El a
muchos hombres, para qoe alU se santifiquen
y propagnen la espècie humana. Los casados
son también miembros del Cuerpo místico de
Jesucristo, cuya diversídad de órganos es el
Espíritu Santo qnien là determina. Dios da a
cada individuo las cualidades o aptítudes convenient es al ejercicio de sn especifica rocadón
y tanto las «congínitas» Como l«n adqoiridas,
son la «seiíal» pue tenemos los hombres para
diagnosticar las vocaciones. Los qoe se intro-
ducen en el matrimonio sin la idoneidad
requerida, sufreil enormes desèngaüos y fracasos. La «recta intencíón» de osar cónfbnne
a los dirtados de la razón y de los preceptòs divines las'aptitndes y facilidades t^ne
lleva consigo la vida conyogal, en especial en
el uso de los placeres sexoales. es una sefial
inequívoca de autèntica vocación divina ;natrimonial.
La afición, el deseo, el gusto a todo eso
qne supone fundamefttalment'e «la tksií;' <1a'
familia», el «dulce hógar», es bnen» sefial'ysn
falta hace sospecHar la carència de votíaición
al matrimonio; sin embargo ho son ellos solos
argumentes evidentes de vocación matrimonial. «Cada coal^ hermanos '•rdfcè S. Pablo—
en la vocación qne foe Ilamado, en esa permanezca delante de Dios» (Heb. 5, 30). Los ]6venes Uamados por la vocación divina matrimonial debçn prepararse seriamente para
corresponder a ell^ con dignidad.
P.P. B.
FABRICADO EN ALEMANIA
No es que el senor y ia seííora Panadés
estén convencidos de que cualquier prodacto
extranjero —desde nna piedra de mechero
haste nn antomóvil— sea de mejor calidad
por el solo hecho del <m-de in...>. Ni siquiera
que por eso resalte rais barato, ann introdncido de contrabando.
jCal Lo que ocurre es qoe la gozan contendo a sns araistades nna sèrie de viajes y
circnnstancias màs o menos verosfmiles —me-
nos qne tais— en qne pasaron tal objeto,
barlando las adnanas fronterizas. A fnerza de
describirlas tentes veces, ellos mismos se lo
han creído. Son faroleros.
Yo jnzgo —íestà nsted de mi parte?— qne
tanto en Espafia como fnera de ella hay cosas
mny bnenas y otras qne no lo son tento, o no
lo son nada. Y cada nna hay qne valoraria
según sn mérito.
Ultimamente se ha fabricada en Alemania nn prodncto qne podemos imitar en Espafta, sin permisos de importaclón ni derechos de aduanas.
La idea nació en Fulda. Campana contra el
hambre en el mundo. Y los católicos alemanes
respondieron inmediatemente con 35 millones
de marços. Ya sabé nsted qne el marco esti
ptas. 14 y céntimos. La sarna total es lo de
menos. Toda snma es cantidad. Lo mis interesante es la calidad del prodncto.
Un matrimonio renuncia a sn deseo de
comprar nn magnifico Opel conformàndose
con nn Volkswagen... y acaba rennnciando a
éste y entrega sn dinero para la campaüa. En
Hambnrgo nn desconocido deposita en un
sobre 12.000 marços en nna casa parroquial.
En Frankfurt nna mujer sacrifica lodo el dinero ahorrado para ir a Lourdes. En Dusseldorf
nna familia no toma azucar y desayuna solo
pan durante la Cuaresma. Amas de casa que
reducen a lo indispensable sns compras. Campesinos qne snprimen sn tradicional costnmbre de «echar el tragnito» despnés de la misa
del domingo. Y así sncesivamente.
Todo ello forma parte de esos estnpendos
35 millones de D M. Calidad en la caridad.
Caridad sin fronteras.
En Espaüa, por ejemplo, se celebra ya el
Dia de la Caridad. Se inicio en nnestra Diòcesis. Nuestro Prelado nos exhorto a acogerlo
con autentico espíritn eoangéUco y a colaborar con todo entusiasmo. tComparaciones
con los católicos alemanes? No, no. En Espana
y fnera de ella hay cosas muy bnenas... Y
cada una hay que valoraria según sn mérito
òQné le parece, senor Panadés, poder conversar con sns amigos de este cnrioso prodncto
alemin, però realizado en casa?
A. B. de V.
POiVILLO Al. AfR£
•
•
•
•
Hay en el mando mnchos indecisos que no acaban de ver nnnca la hora de actuar.
El amor verdadero impulsa mncho rais a la acción que los equilibrios de los inteleccnales.
Hablas de qne hay mncho qne reformar. Bien; es verdad. Y tú, 6en qné te has reformado?
Primero realizar en nosotros. Despnés llevarlo a los demàs.
La tristeza tiene sns encantos y la alegrfa sns amargnras.
<$>•:• <••:••>«•>.> <^·^ •:•«<•«•» · ^ « 4 > • · > « • • « · s > • · > • • « < > « « < ^ • « < ^ • · ^ • « • • • · 9 > • • • < · • • • • « • « • •
El CONCILIO COMO ESPECTACULO
•
••••••••••«•••••••«^•••••••••••••••«•••••••••••••••••••••*
La catolicidad no es tan
sdio un movimiento interior,
Invisible, que dlscurre por los
cauces soteirados de la Gracia.
La vlsibilidad pertenece a la
naiuraleza mlsma de la Iglesia.
Por eso la universal expansión
de su unidad tiene tambien
un aspecto tangible, una espectacularidad,
que es obligatòria en el cristiano, siguiendo el
mandato de Jesúi: «Que vuestra loz brille ante
los hombres de tal suerte que vean vuestras
buenas obras y glorifiquen al Padre que estA en
los CieIos> (Mat. V, 16).
Si el crlsUano no puede ocultar su luz bajo
el celemín, la Iglesia tampoco puede ocultar su
piopio esplendor, la glòria de su unidad, su
santidad y su universalidad. La espectacularidad, rectamente considerada, es una condición
de la ca(oiicldad. Y por eso el Concilio, fiel a
la catolicidad, es también un glorioso espect6cuIo. «íPor qué no se ha de dar -escribe el
Cardenal Alírink- a los numerosos eziranieros,
que quizó vendi&n a Roma para ver algo del
Concilio, a toda la Iglesia y al mundo entero,
una expreslón concreta de la unidad mística
del Cuerpo de Cristo, dé esta unidad en la fe,
en el ministerio y en el culte, que se manifestarà alli graclas a la presencia de toda lo jerarquia de la Iglesia, de los obispos de todos los
palses y de todos los pueblos, de todas las
razas y de todos los colores, que son los sucesores del Coleglo de .os Apóstoles con Pedró a
la cabeza? No se tratarfa de una demostración
de potencia, slno de un signo, de' unidad cómo
el Seftor la qui80>.
Esta espectacularidad no debe confundirse
con el senssclonalismo. Es hlia de la luz, del
amor y tiene un gran valor apostólico, una
fuerza apologètica y una sorprendente eficàcia
pastoral. lesús no quiere el exhlbicionismo, sinó
la atracción amorosa, la ezhiblción de la luz,
para que los que caminon sin ella veon el recto
sendero, se sienton orrastrados
por la màgica seducción del
buen ejemplo y glorifiquen a
Dios. AdemAs, el Vaticano II
va a celebrane en el momento
en que la asombrosa tècnica
humana ha alcanzsdo las
cimas mis oltas para la dlfuslón de la luz, de la palobra, de la imagen.
Pocos meses antes del Concilio, el 23 de julio
de 1962 y pracias al tatèlite «Telstar», ha nacido
la «Mundovisión», por la que las imigenes
pueden ser ya transmitidas flelmente de uno a
otro continente.
Las cémaras de la Telèvisión estan presentes
en la Basílica de San Pedró y sus imAgenes
son difundldas a miUones y millones de espectadores. Nunca se ofreció a la catolicidad
una orportunldad igual para mostcarse de modo
tangible y conmovedor dnte la humanidad entera. Ya luan XXIII desde el primer momento,
en la fase preparatòria del Omcilio, asignó a la
gran asamUea esta noble misión de espectacularidad) «Ofrecer un maravlUoso espectAcuIo de
verdad, de unidad y de caridad, que, al ser Vlsto
por aquellos que estAn separados de la Sede
Apostòlica, cQnstituyo para ellos una suave
invitación a buscar y conseguir la unidad».
Por ultimo, no hay que olvidor el caràcter
conyugal de la Iglesia. Cristo es el Esposo, ella
es la Esposa. Y la belleza de la Esposa debe ser
espectAcuIo y fuente de |ozo para el Esposo.
San Pablo se referia a este bello aspecto de la
Iglesia «Btm texto cèlebrei «Cristo anli6 a la
Iglesia y se entregó a Si mlsmo por ella para
santificaria, puriflcAndola con el bafio del agua
por la palabra a fln de hacer parecer ante Si
gloriosa a la Iglesia sin que tenga mancha ni
arruga ni cosa pareclda, slno que sea santa e
inmaeulada».
Bk la catolicidad quien confiiere a la Iglesia
su visible belleza, su mégico esplendor.
Parròquia d» Santo Moria de Camprodon
Diuiftenge, dia 2Í d'Octubre de 1962—-A dos quarts de 8, Missa en sufragi de
Anna Puigvert (a.C/s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Cartne, Missa d'accidde gràcies a la Verge dels Dolors. A les 12, Missa Funeral en sufragi de Joan
Coll Gardella (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies a la
Mare de Déu. Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4 Sant Rosari, Mes del Roser i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia BS.—A dos quarts de 8, Missa a Sant Antoni en acció de gràcies. A
les 9, Missa en sufragi de Dolors Peris-Mencheta de Sedó (a.C.s.)
Dimarts, dia 23.—Les Misses de dos quarts de 8 y la de las 9, en acció de gràcies a Sant Antoni.
Dimecres, dia 24.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies que fa dir Marina Tenas. A les 9, Missa en sufragi dels difunts famílies Blanch-Pous (.a.C.s.)
Dijous, dia 25.— A dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Mare de Déu
del Roser. Ales \7, Missa.
Divendres, dia 26. — A dos quarts de 8, Aniversari segon de la moit de Isidre
Iglesias Surroca (a. C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Isidre Iglesias Surroca (a. C. s.)
Dissabte, dia 27.—k dos quarts de 8, Missa d'acció degrícies al Nen Jesús de
Praga. A les 9, Missa d'acció de gràcies al Nen Jesús de Praga.
Diumenge, dia 28 d'Octubre. —Festa de Crist Rel. A dos quarts de 8, Missa
en sufragi ^'Anna Puigvert (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme,
Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C. s.) A les 12, Missa d'acció de
gràcies a Sant Pancràs. Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi del difunts Peitiví Btancli (a.Cs.) Tarda, a les 4, Funció Eucarística amb Exposició Major, Sant Rosari> Visita al Santíssim I Processó per dintre el Temple. Hi son invitades les Magnífiques Autoritats, Col'íegis i fidels.
Veu de lo Parròquia. Amonestacions Canòniques. Primera de Josep Luengo Sierra, solteíi natural de Setcases, fill legítim de Manuel i Maria; amb Rosa Torrent Soler, soltera, natural de Rocabruna, filla legítima de Miquel i Maria. Domènec Planesas Pérez, solter, natural de Camprodon,filllegítim de Valentí i Anna; amb
Pilar Ruari Ribes, soltera, natural de Verges,fillalegítima de Narcís i Teresa.
Necroiòipica: Morí en la pau de Crist ahir, després d'haver rebut els Sants Sagramehts^é la Penitència, Eucaristia, Extremunció i la Benedicció Apostòlica, el nostre germà Joan Coll Gardella (a.C.s.)
A rem^r«ar· Capta extraordinària del Domund: Avui en totes les Esglésies
del mon Catòlic es fa la Capta de les Missions. Mai entendrem prou, l'esforç de Redempció de Cultura í Civilització que porten a cap aquests heroics soldats de trinxeres que son els Missioners! Que no els manqui ni la teva pregària ni la teva almoina!.
Cotecisme Parroquial. Avui es comença de bell nou el catecisme. El Catecisme
és la quintaessència de la Nostra Santa Religió. Qui no sap Catecisme no pot viure
en Cristià. I qtü no viu en Cristià en una Cultura que en el fons es Cristiana, seià
sempre un desorbitat i anormal. Pares: sí voleu que els vostresfillscreixin sans d'ànima i cos, que aprenguin el Catecisme!.
P. Anflada Camprodon
Descargar