Imprimir aquest article

Els anys de d o m i n a c i ó napoleónica a Catalunya i G i r o n a c o m p o r t a r e n l'aparició d ' i n d i v i dus q u e o bé atrets per l'ideari francés, o bé
— i son els mes n o m b r o s o s — per tal de conservar llurs béns, es Iliuraren a una f r a n c a coll a b o r a c i ó a m b les a u t o r i t a t s i n t r u s e s . En conseq ü é n c i a , es plan teja el p r o b l e m a per deslligar
c l a r a m e n t els afrancesats convenguts deis c o l laboracionistes ocasionáis, ja que
l'actuacró
d'uns i altres esdevé sovint c o n t r a d i c t o r i a i m a n cada de tota coherencia, O p t a r e m en aquesta
p e t i t a nota per d o n a r noticia deis i n d i v i d u s d ' u n
afrancesament n o t o r i , deixant de banda la gent
que c o m Narcís de Foixá, Ramón de Manresa
( 1 ), Doménec de V a l m a n y a , Francesc de Délas,
etc., tingueren una a c t i t u d d ' o b e r t a coHaboració
a m b els francesos, sense, p e r o , f e r man ¡fes taclons explícites d ' a f r a n c e s a m e n t .
«IOTA
SOBRE
ALGIAS
AFRAMSATS
GIROMNS
A m b t o t , d ' e n t r e els afrancesats i n d u b i t a bles, cal destacar per d a m u n t de l o t s la f i g u r a
de Tomás Puig ( 2 ) afrancesat-cataIanista
que
ocupa llocs de g r a n r e s p o n s a b i l i t a t en el govern
francés. Caries RAHOLA i Lluís M a r i s de PUIG
fan esment també de dos afrancesats remarcables, Josep G a r r i g a i Josep A n t o n i V i a d e r , a m b dós m o l t Iligats ais capitostos francesos que governaren G i r o n a , i gent m o l t i n f l u e n t en aquesta época.
I.
De tota manera també h¡ havia altres a f r ? n cesats que en llocs de menys
responsabilitats
que els que hen e s m e n t a t , pero d ' u n a i m p o r t a n cia i n d u b i t a b l e , varen recolzar els francesos en
tot m o m e n t i n ' o b t i n g u e r e n avantatjoses recompenses. D'entre aquests cal c i t a r els dos Rubireta ( 3 ) , l'un anomenat Josep i l ' a l t r e Doménec.
M a l g r a t t e ñ i r el mateix c o g n o m , sembla que no
els unía cap mena de p a r e n t i u , albora que les
seves lasques eren m o l t d i f e r e n t s .
(1808 -1814)
per
Ramón Alberch
i
Josep i Doménec Rubireta
Fugueras
ir>9
( 1)
Ramón de Manresa f o u batlle i regidor d u r a n t
la d o m i n a c i ó francesa i seguí ocupant carrees
de confianza després de la v i n g u d a de F e r r a n
VI lé. Una rápida vJsíó de la seva persona I i tat
i l'expedient de p u r i f i c a c i ó que se I i f é u , es
pot f r o b a r a L l . M . de Puig Girona Francesa.
1812-1814. G i r o n a , E d i t . G ó t h i a , 1976, p p : 78
i 208-210.
(2)
C f r . L l . M . de Puig, El pensament polític de
Tomás Puig, Tesi de L l i c e n c i a t u r a , U.A.B., 1 9 7 5 ;
i també Caries R a hola La dominació napoleónica a Girona. Barcelona, La Revista, pp. 44 i
segs.
(3)
El n o m d ' a m b ó s afrancesats es troba escrit de
distintes maneres; Robireta, Ruvireta, Rubireta i R o v i r e t a . Desconeixem q u i n deis q u a t r e és
el corréete.
Josep Rubireta f o u n o m e n a t el 18 de nov e m b r e del 1810 per Rouyer de Lametz per a
treballar a la d i r e c c i ó de D o m i n i s de la Intendencia de G i r o n a ( 4 ) i havia d'ocupar-se d'anar a la recerca deis béns dits naclonals que la
gent amagava. De bon p r i n c i p i cobra 80 francs
al mes i un tant per cent per cada t e r r e n y o casa que descobria, d o n a t que m o l t s g i r o n i n s f u gits es negaven a d o n a r c o m p t e deis seus béns
per evitar que els franceses els h¡ segrestessin
( 5 ) . P o s t e r i o r m e n t f o u elevat al carree d ' A d m i n i s t r a d c r de Béns Nacionals deis Cantons Est i
Sud-est de Girona i Receptor de Béns Nacionals
del Cantó de G i r o n a , feina q u e realitzá els anys
1812 i 1813.
Mes d i f í c i l c o n s t i t u e i x e s b r i n a r els m ó b i i s
que induVren Doménec Rubireta — l ' a l t r e a f r a n c e s a ! — a coNaborar a m b els franceses, ni de
q u i n a manera va d u r a t e r m e aquesta col-laboració. Dic aixó pe! fet que rep la p r i m e r a p r o p o s ta d ' h o n o r s i carrees el 29 de d e s e m b r e del
1809 a instáncies del Mariscal Augereau des del
q u a r t e r de Fornells de la Selva. Com és possible
que, després de menys de 15 dies d'haver capitula t la c i u t a t , ja se'I proposés per a carrees
c e r t a m e n t i m p o r t a n t s ? L'única expllcació possible és que Rubireta ja devia collaborar a m b els
franceses de m o l t temps abans. Aquest h o m e
era «Bachiller en Sagrada T h e e l e g i a » , i les raons
q u e d o n a Augereau per a n o m e n a r - l o A r d i a c a
de Besalú i Canonge ¡ D i g n i t a t de la Catedral
de G i r o n a son les següents: «los leales y p a r t i culares servicios hechos al E j é r c i t o I m p e r i a l por
Dn. D o m i n g o Rubireta, Bachiller en Sagrada
Theologia, y p o r a u t o r i d a d del Rey Dn. Josef
Napoleón 1.°, P á r r o c o de la Villa de Figueras habiendo s u f r i d o las mas crueles persecuciones
por c u m p l i r e x e m p l a r m e n t e las obligaciones de
su M i n i s t e r i o A p o s t ó l i c o y c i m e n t a n d o p u b l i c a
y p r i v a d a m e n t e la Paz, T r a n q u i l i d a d , y Subord i n a c i ó n a su Soberano, cuios m é r i t o s e x a m i n a dos por Nos, hallamos ser verdaderos y a c o m pañados de las mas brillantes c i r c u n s t a n c i a s q u e
a d o r n a n la persona de D. D o m i n g o Rubireta, a
cuyo f i n le d e c l a r a m o s acreedor a todas las gracias» ( 8 ) ,
A l ' A r x i u H i s t o r i e M u n i c i p a l de G i r o n a hem
t r o b a t una Metra de la dona d'en Rubireta i l'expedient de p u r i f i c a d o q u e — d o n a t el seu inter é s — p u b l i q u e m en apéndix ( ó ) . C o m és natur a l , la muller de J. Rubireta allega q u e el seu
espós agafá carrees a m b els franceses per tal de
p o d e r s o b r e v i u r e i q u e per t a n t calla de¡xar-lo
en Ilibertat. El ¡ u t j a t de p r i m e r a instancia de Gir o n a , en c a n v i , q u a l i f i c a Rubireta de persona de
«perversa c o n d u c t a » , « h o m b r e de mala fé» i d i u
que, q u a n el varen p o r t a r d e t i n g u t a G i r o n a a
p r i m e r s del 1814, m o l l a gent cridava c o n t r a ell,
i la t r o p a va liaver de p r o t e g ¡ r - l o per evitar-!i
les ires deis seus c o n c i u t a d a n s ; esmenten que
« m a n i f e s t ó t o d o el p u e b l o la satisfacción que le
cavia en ver arrestado a un h o m b r e tan perverso y afrancesado» ( 7 ) . El mes segur és q u e les
dues p a r t s c a r r e g u i n les t i n t e s , i q u e el q u e perdé a Rubireta f o u el típus de feina que realitzá, q u e a m b tota seguretat li valgué ¡'antipatía
de tots els afectats. Cai a f e g i r ' q u e Rubireta, c o m
a b o n negociant q u e e r a , veié en la f e i n a q u e li
o f e r i r e n els napoleonics una bona possibil¡tat
de guanyar d i n e r s ; és, qairebé sens d u b t e , un
afrancesat per raons e c o n ó m i q u e s , lluny de q u a l sevol raonamerit de tipus Ideológic.
D'aquestes paraules s'infereix q u e D. Rubireta degué realitzar una f u n c i ó de recolzament
a la invasió francesa en aconsellar els seus f i dels que es lÜuressin sense Iluitar ais invasors,
tot i que desconeixem quines raons eís devia
d o n a r per a f e r - h o . El t í t o l d ' A r d i a c a de Besalú se li concedía per d e f u n c i ó de Francesc del
Castillo i el C a n o n i c a l per l ' ó b i t de Josep Bar a n d i a . De tota m a n e r a , alguna i r r e g u l a r i t a t devia c o m p o r t a r aquest n o m e n a m e n t q u a n un home tan illustrat c o m Tomás Puig aconsellá A u gereau de c o n s u l t a r - h o a m b el Rei, alludint a un
decret p u b l i c a t al n ú m . ó del Suplement de
r « E c o de los Pirineos». Donat que aquest afer
ocasiona greu malestar e n t r e l'estament eclesiáslic, el qual es resistía a d o n a r c o m p l i m e n t a
les o r d r e s d ' A u g e r e a u , aquest m i t j a n g a n t el Comí ssari Regi Garriga enviá una nota al Bisbe
Ramírez de Arellano, el 10 de gener del 1810,
tot d i e n t - l i q u e « d i s p o n d r á que en el preciso
t e r m i n o de dos horas después de r e c i b i d a la
presente» es dones possessió a D. Rubireta deis
carrees esmentats ( 9 ).
{4)
A.H.M.G. Correspondencia Francesa 1810, 18
de novembre.
(5)
Josep Rubireta dugué a terme una tasca pacient i efectiva, ¡a que la immensa majoria
deis béns segrestats ais gironins fugits o expatriáis foren trobats — i posteriorment Üogats^—per ell mateix. Per una ullada general del fenomen desamortitzador francés a Girona es pot
consultar: R. Alberch i Fugueras, «Notes sobre la desamortització napoleónica a les comarques gironines», a Revista de Girona, núm.
80 (1977), pp. 223-235.
(6)
A.H.M.G. Manual d'Acords 1814, fols. 9 i 10,
29 d'abril. Vegi's apéndix.
(8)
A.D.G. Secció C. Lligail 129, nijm. 114.
{7)
Ibidem.
(9)
Ibid. núm. 112.
160
A Girona hi actuaren
els
afrancesáis
convenQuts
i
lambe
els
col.laboracionistes
ocasionáis.
i/nthi^M^
Ramírez de Arellano, fidel a la seva p o l í t i c a
de c o n t e m p o r i t z a r a m b els franceses li atorgava
r é n d e m e a m b d ó s carrees, acabant a m b un expressiu parágraf q u e dera «absolviendo «ad caut e l a m » al m e n c i o n a d o D n . D o m i n g o Ruvireta de
las e x c o m u n i c a c i o n e s , suspenciones e i r r e g u l a ridades en q u e acaso hubiese i n c u r r i d o » ( 1 0 ) .
A i x ó assenyala q u e segurament Rubireta ja s'havia e n f r o n t a t a m b els seus s u p e r i o r s altres vegades, encara que en desconeixem els m o t i u s .
Per acabar, v o l d r i a esmentar un i n f o r m e q u e
l ' A j u n t a m e n t g i r o n í realitzá el 18 de j u l i o l del
1814, en el qual assenyalava l ' a c t i t u d deis metges g i r o n i n s envers els francesos ( 1 3 ) . A i x í d i u
que Sebastia Bataller, capellá de S.M. f o u m o l t
addicte al G o v e r n Francés, encara q u e es descone/x si a r r i b a a fer el j u r a m e n t ; de l'esmentat Josep A. Viader s'assenyala que f o u m o l t
addicte ais francesos i que a r r i b a a t e ñ i r t i t o !
de crutadá f r a n c é s ; afegeixen que «en el dia se
halla preso y se le haze s u m a r i o » . Del metge
Narcís Porcalla es d i u que «fue r e q u e r i d o por
el g c v i e r n o i n t r u s o a servir en los hospitales con
sueldo, y se le c o n o c i ó algo afecto a los f r a n c e ses», i de Narcís G e r m e n , C o n t r o l a d o r d ' h o s p i tals i de la duana de la Jonquera se Tassenyala
c o m a a d d i c t e ais francesos. De l'únic d'aquests
acusats q u e se'n conserva p o s t e r i o r noticia és
d'en Narcís Porcalla, q u e c o n t i n u a desenvolupant
la seva tasca a G i r o n a en els anys p o s t e r i o r s al
1814, i de Narcís G e r m e n q u e f o r m a v a p a r t del
C o n s i s t o r i g i r o n í l'any 1830. A la resta de metges, Ignasi Pujadas, Francesc Gelabert, Pau Belimás, Ignasi M u r t r a , Francesc Manca i Pere Planells se'ls q u a l i f i c a n o r m a l m e n t en aquest i n f o r m e c o m a «buenos españoles», sigui per n o
haver treballat a m b els francesos o per haverho fet a m b m o l t a d i g n i t a t , l i m i t a n t - s e a c o m p l i r
a m b la seva tasca médica.
En un d'aquests e n f r o n t a m e n t s Doménec Rubireta «cura p á r r o c o de Fígueras» es queixá al
C o r r e g i d o r Tomás Puig que l ' A j u n t a m e n t
no li
havia v o l g u t signar el full de c o b r a m e n t del seu
sou, tot i q u e p o r t a v a la seva s i g n a t u r a . L ' a j u n t a m e n t de Figueres d i u q u e n o l¡ va conéixer la
s i g n a t u r a , encara que m o s t r a que no hi
havia
bones relacions en fer referencia a un afer ant e r i o r en el qual d i u de Rubireta «el m o d o burlesco
con
que se expreso
en o t r o
asumpto»
( 1 1 ) . De tota manera Rubireta peí 1812 gaudia
deis dos carrees esmentats a n t e r i o r m e n t , si f e m
cas d ' u n estat n o m i n a l deis m e m b r e s de la Catedral de G i r o n a — f e t
peí mes de j u l i o l — o n
hi consta l ' u s d e f r u i t d ' u n c a n o n i c a t , albora que
s'assenyala la seva edat: 49 anys ( 1 2 ) .
( 10)
Ibid.
(11)
A.C.A.
núm.
HISENDA.
113.
Caixa
X L I . Lligaíl
(12)
A.C.A.
HISENDA.
Caixa
XLVI.
(13)
Lligall
ó.
ó.
161
A . H . M . G . Manual d'Acords
1814, 18 de
¡ultol,
fol.
110. T a m b é C. Rahola, op. c i t . p. 2 9 , fa
una
petita
regesta d'aquest
informe.
APENDIX
Florentina Rovireta demana
conducta del seu espos
justificació
de
a su t i e m p o sean oidas sus j u s t i f i c a c i o n e s y reconocida su inocencia, q u e asi lo i m p l o r a en
m e d i o de su lastimosa s i t u a c i ó n , y en el m o d o
q u e m e j o r proceda. F l o r e n t i n a Rovireta».
la
«en vista del o f i c i o de Dn. Feo. Cavanes,
Juez de p r i m e r a instancia de esta C i u d a d , su
fecha doce del actual pasando a i n f o r m e la sol i c i t u d de F l o r e n t i n a Rovireta, sobre j u s t i f i c a c i ó n de la conducta de su M a r i d o , Josef Rovireta, según es de ver de d i c h o o f i c i o , y s o l i c i t u d ,
q u e d i c e n así. D i r i j o a ese A i u n t a m i e n t o el adj u n t o expediente, f o r m a d o a instancia de Flor e n t i n a Rovireta, c o m o C o n j u n t a Persona de su
M a r i d o Josef Rovireta, a f i n de que V.S. i n f o r me lo c o n v e n i e n t e , con arreglo a lo p r o v i d e n c i a d o a su c o n t i n u a c i ó n . Dios g u a r d e a V.S. m u chos años. G e r o n a , doce a b r i l , M i l ochocientos
catorce. Feo. Cavanes. A i u n t a m i e n t o C o n s t i t u c i o n a l de esta C i u d a d .
Expedient de purificació de Josep Rubireta
«Gerona dece a b r i l de m i l ochocientos catorce. Fórmese expediente de P u r i f i c a c i ó n , a ten o r del a r t i c u l o diez y seis, del Rl. Decreto de
veinte y u n o s e p t i e m b r e m i l ochocientos doce,
' pásese al A i u n t a m i e n t o de esta C i u d a d , paraq u e a la m a i o r b r e v e d a d , y con d e v o l u c i ó n , i n f o r m e a tenor de a q u e l , y el once Agosto y cat o r c e N o v i e m b r e del m i s m o año, q u a n t o se le
ofrezca, y parezca, sobre lo expuesto por este
Interesado y fecha, tráigase para p r o v e e r : lo
m a n d o el Sor. D n . Francisco Cavanes, A l c a l d e
M a i o r , y Juez de P r i m e r a Instancia i n t e r i n o de
esta C i u d a d , y su p a r t i d o , de q u e doy fee. F r a n cisco Cavanes. Pedro Puig, Escrivano.
M.I.S. F l o r e n t i n a Rovireta, c o n s o r t e de J p h .
Rovireta, Negociante de esta C i u d a d , ante V.S.
parece, y c o m o mas bien c o r r e s p o n d e d i c e ; q u e
su r e f e r i d o M a r i d o , d u r a n t e la permanencia del
G o v i e r n o I n t r u s o , en esta C i u d a d , t u v o q u e o b tener algún Empleo por necesidad, y por fuerza, c o m o espera j u s t i f i c a r l o : Que los insinuados
destinos, y aquella falta de p r e c a u c i ó n que nace de ciertas apariencias que suelen tener ciertos n a t u r a l e s , de o t r a p a r t e buenos, le pueden
haver i r r o g a d o alguna mala o p i n i ó n en el esp í r i t u de algunos, que no se meten a sondear
el f o n d o de las cosas, pero que el se halla seg u r o en su i n t e r i o r , y espera no solamente c i n cerar su c o n d u c t a , si que aun j u s t i f i c a r no menos p l e n a m e n t e t o d o el bien que ha p r o c u r a d o
al p u b l i c o . Poco antes de salir los franceses
de esta c i u d a d , el M a r i d o de la exponente salió
de la m i s m a por diligencias de sus negocios.
C o n t i n u a b a con ellas, q u a n d o t u v i m o s la f o r t u na de que entrasen las Tropas de nuestro Exerc i t o : la Exponente se a p r e s u r o a saber su parad e r o para hacer llegar a su n o t i c i a , que no podía regresar en v i r t u d de las ordenes expedid a s ; La Exponente ha p o d i d o e n t e n d e r , el si alguna Persona, se ha presentado a V.S. a instar
c o n t r a el su M a r i d o , o que alguno p r a c t i c ó d i l i gencias para p r e n d e r l o , y desde este lance, no
he sabido de e l . Este golpe no puede menos el
haverle causado una f u e r t e y dolorosa sensac i ó n , siendo la Exponente Sabedora de la inocencia, c i r c u n s t a n c i a s y defensas q u e su M a r i d o
tiene. Por lo m i s m o arde en deseos de que se
conosca la v e r d a d , y sea del t o d o a c r i s o l a d a , o i da y p u r i f i c a d a a su c o n d u c t a , y en consecuencia, p o r el m u c h o interés que le cave en este
asunto.
Y en c o n s i d e r a c i ó n , a que el interesado Josef Rovireta, ha observado una perversa cond u c t a d u r a n t e el t i e m p o que han p e r m a n e c i d o
los franceses a esta C i u d a d , de m o d o que desde luego f u e e m p l e a d o p o r los enemigos, en el
T r i b u n a l de Policía, d e s c u b r i e n d o los censos y
censales q u e hacían varios d e los vecinos de esta C i u d a d , y de la C o m a r c a , f a c i l i t a n d o o t r a s
muchas noticias paraque pudiesen los Enemigos apoderarse de los r é d i t o s , t o d o en g r a v e
p e r j u i c i o de esta C i u d a d , sus vecinos, y comerciantes, con c u i o m o t i v o f u e desde luego aborrec i d o de todos los buenos españoles, habiéndose
m a n i f e s t a d o p a r t i d a r i o en s u m o g r a d o de los
m i s m o s franceses.
Que aun antes de s u c u m v i r la Plaza, estaba ya tenido y r e p u t a d o por h o m b r e de mala
fee, buscando s i e m p r e medios y p r e t e x t o s para
i n c o m o d a r a estos pacíficos m o r a d o r e s . Que luego q u e desaparecieran los Enemigos, t e m e r o s o
sin duda por sus i n i q u o s procederes f u g ó de la
C i u d a d , y que h a b i e n d o sido a p r e e n d i d o y cond u c i d o a la Cárcel p u b l i c a , m a n i f e s t ó t o d o el
Pueblo la satisfácelo que le cavia, en ver arrest a d o a un h o m b r e tan p e r v e r s o y afrancesado,
en t é r m i n o s que al e n t r a r l o en la C i u d a d , lo
acompañaba una m u l t i t u d de gente g r i t a n d o
c o n t r a e l , y a no haver sido la t r o p a q u e lo cond u e l a , quizas con d i f i c u l t a d habría llegado v i v o
a la Cárcel.
A c o r d a r o n que se i n f o r m a s e al r e f e r i d o Señor Juez de P r i m e r a Instancia, expresándole tod o q u a n t o se dexa r e f e r i d o , y a ñ a d i e n d o a mas
a u e e! A i u n t a m i e n t o c o n s i d e r a , que el r e f e r i d o
Ruvlreta, no debe permanecer en esta c i u d a d .
P r o v i n c i a , ni Reino, pues de o t r o m o d o , p o r su
i n t r e p i d e z y genio, y c o n d u c t a , ocasionarla m u chos disgustos».
A V.S. p i d e y suplica q u e a d m i t a su c o m p a recencia en d i c h o n o m b r e , se d i g n e V.S. disponer l o c o n v e n i e n t e en j u s t i c i a , paraque después
162