Obres públiques i infrastructures del transport

Anuncio
Preguntes Més Freqüents
Normativa:
Obres públiques i
infraestructures de transport
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected]
Data: 18-12-2008 Versió 1
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Preguntes Més Freqüents
Normativa: Obres públiques i infraestructures de transport
Aquest document inclou informació sobre la normativa aplicable a les obres públiques i
a les infraestructures dels medis de transport. Aquesta informació s’ha extret dels
informes elaborats pel servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes
efectuades pels usuaris del servei.
La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte
que existeix la possibilitat de que posteriorment s’hagin publicat nous document legals
que complementin o anul·lin els citats a les respostes.
Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin
estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció.
Aeroports
Especificacions sobre la senyalització lluminosa i visual als aeroports i als
seus voltants (16-09-2008)
Ports
Legislació i normes sobre els ports i les esculleres (06-05-2008)
Tramvies
Circulación de tranvías por la ciudad. Regulación de distancias a las
viviendas (27-02-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
2
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Aeroports
Especificacions sobre la senyalització lluminosa i visual als aeroports i als
seus voltants (16-09-2008)
La senyalització lluminosa i visual al voltant dels aeroports està regulada per un
Conveni promogut per la “Organización de Aviación Civil Internacional” (OACI ICAO). El podeu adquirir a traves de la web de la OACI:
http://www.icao.int/icao/en/sales/cat_2008_es.pdf
Anexos al Convenio sobre Aviación Civil Internacional
Normas y métodos recomendados internacionales adoptados por el Consejo de la OACI en
virtud de los Artículos 54, 37 y 90 del Convenio sobre Aviación Civil Internacional.
Conjuntamente con las normas y métodos recomendados, que por conveniencia se han
designado como Anexos al Convenio, están los preámbulos explicativos, las notas y, en
algunos casos, textos de orientación adicionales aprobados por el Consejo para su
inclusión en cada uno de los Anexos y destinados a ayudar en la aplicación de las normas
y métodos recomendados. Los Anexos tienen suplementos en los que se enumeran las
diferencias que los Estados contratantes han informado a la OACI que existen entre sus
reglamentos y métodos y las normas y métodos recomendados internacionales
correspondientes.
Anexo 14 — Aeródromos.
Volumen I — Diseño y operaciones de aeródromos.
El Anexo 14, Volumen I, contiene normas y métodos recomendados en los que se
prescriben las características físicas, las superficies limitadoras de obstáculos y las ayudas
visuales que deben proporcionarse en los aeródromos, así como ciertas instalaciones y
servicios técnicos normalmente proporcionados en un aeródromo.
4a. edición, julio de 2004.
Reimpreso en noviembre de 2005, incorpora las Enmiendas 1 a 7. 248 págs.
E, A, C, F, I, R ISBN 92-9194-358-4 Núm. de pedido AN14-1 $129,00
Enmienda 8 (fecha de aplicación 23/11/06) y Enmienda 9 (fecha de aprobación 15/6/06)
Núm. de pedido AN14-1/S/13
Indiquem a continuació la legislació espanyola localitzada respecte als aeroports i
les servituds aeronàutiques:
Decreto 584/1972, de 24-2-1972, de servidumbres aeronáuticas
BOE N. 69, de 21-3-1972
Real Decreto 1541/2003, de 05-12-2003, por el que se modifica el Decreto
584/1972, de 24-02-1972, de servidumbres aeronáuticas, y el Decreto 1844/1975,
de 10-07-1975, de servidumbres aeronáuticas en helipuertos, para regular
excepciones a los límites establecidos por las superficies limitadoras de obstáculos
alrededor de aeropuertos y helipuertos.
BOE.Nº 303 de 19-12-2003
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
3
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Ports
Legislació i normes sobre els ports i les esculleres (06-05-2008)
Ports:
La legislació sobre les ports, a Catalunya i Espanya, és la següent:
Ley 27/1992 de 24-11-1992 de Puertos del Estado y de la Marina Mercante.
BOE.Nº 283 de 25-11-1992 (+ corr. errors BOE.Nº 298 de 12-12-1992)
Ley 62/1997 de 26-12-1997, de modificación de la Ley 27/1992 de 24-11-1992, de
Puertos del Estado y de la Marina Mercante.
BOE.Nº 312 de 30-12-1997
Orden FOM/4247/2006, de 28-12-2006, por la que se aprueban las normas y
condiciones generales para la contratación de Puertos del Estado y las
Autoridades Portuarias.
BOE.Nº 17 de 19-01-2007
Ley 5/1998 de 17-04-1998 de puertos de Catalunya.
DOGC.Nº 2632 de 05-05-1998 (+ corr. errors DOGC.Nº 2653 de 04-06-1998)
Decreto 258/2003 de 21-10, de aprobación del Reglamento de desarrollo de la Ley
5/1998 de 17-04, de puertos de Catalunya.
DOGC.Nº 3999 de 30-10-2003
Decreto 41/2007, de 20-02-2007, por el que se aprueba el Plan de puertos de
Cataluña.
DOGC.Nº 4827 de 22-02-2007
Carreteres: Murs d’esculleres:
A la següent Ordre, del Ministeri de Foment, parla del murs d’esculleres de les
carreteres:
Orden FOM/1382/2002 de 16-05 por la que se actualizan determinados artículos
del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes
relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.
BOE.Nº 139 de 11-06-2002
Resum: Dona una nova redacció a determinats articles de la “Orden de 6 de febrero de
1976, del entonces Ministerio de Obras Públicas, que queden redactats com s’indica al
annex d’aquesta Ordre. Vegeu el “658 Escollera de piedras sueltas”, pàgina 35 i següents.
Per altra banda, hi ha dos normes UNE sobre el tema, tractat des del punt de vista
del tipus d’àrids i pedres que s’han d’utilitzar a les esculleres
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
4
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
UNE EN 13383-1: 2003 Escolleras. Parte 1: Especificaciones. ( + UNE-EN 133831/AC:2004)
UNE EN 13383-2: 2003 Escollera. Parte 2: Métodos de ensayo.
Tramvies
Circulación de tranvías por la ciudad. Regulación de distancias a las
viviendas (27-02-2008)
La LOTT regula entiende como ferrocarril lo siguiente:
3º Los transportes por ferrocarril, considerándose como tales aquéllos en los que los
vehículos en los que se realizan circulan por un camino de rodadura fijo, que les sirve de
sustentación y de guiado, constituyendo el conjunto camino-vehículo una unidad de
explotación.
El Reglamento que la regula:
Real Decreto 1211/1990, de 28 septiembre por el que se aprueba el Reglamento
de la Ley de Transportes Terrestres
BOE Nº 241 de 8-10-1990
Dice:
Título VIII Policía de Ferrocarriles
Capítulo II Delimitación de los terrenos inmediatos al ferrocarril
Artículo 281.
1. La zona de servidumbre consiste en sendas franjas de terreno a ambos lados de la línea
férrea, delimitadas interiormente por la zona de dominio público, y exteriormente por dos
líneas paralelas a las aristas exteriores de la explanación, a una distancia de 20 metros,
medidos en horizontal y perpendicularmente al carril exterior de la vía férrea desde las
aristas exteriores a la explanación.
2. La zona de afección de la línea férrea consiste en sendas franjas de terreno a ambos
lados de la misma, delimitadas interiormente por los límites externos de las zonas de
servidumbre, y exteriormente por dos líneas paralelas a las aristas exteriores de la
explanación, a una distancia de 50 metros medidos en horizontal y perpendicularmente
al carril exterior de la vía férrea desde las aristas exteriores de la explanación.
3. Las distancias previstas en los dos puntos anteriores para definir las zonas de
servidumbre y de afección podrán ser modificadas para casos concretos por el Ministerio
de Transportes, Turismo y Comunicaciones, siempre que se acredite la necesidad de la
modificación y no se ocasione perjuicio a la regularidad, conservación y libre tránsito del
ferrocarril.
Artículo 282.
En suelo calificado como urbano por el correspondiente planeamiento urbanístico, las
distancias establecidas en los artículos anteriores para la protección del ferrocarril serán
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
5
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
de cinco metros para la zona de dominio público, ocho metros para la de
servidumbre y 25 metros para la de afección, contados en todos los casos desde las
aristas exteriores de la explanación. Dichas distancias podrán ser reducidas por el
Ministerio de Transportes, Turismo y Comunicaciones siempre que se acredite la
necesidad de la reducción y no se ocasione perjuicio a la regularidad, conservación y libre
tránsito del ferrocarril, sin que la correspondiente a dominio público pueda ser inferior a
dos metros.
En Cataluña, la Ley Ferroviaria dice:
Ley 4/2006, de 31 de marzo, Ferroviaria
DOGC. Nº 4611 de 10-04-2006
Título VI
Normas específicas para los sistemas tranviarios
...
Artículo 40. Dominio público y zonas de protección.
1. Son de dominio público los terrenos ocupados por la infraestructura tranviaria, incluidos,
en todos los casos, los ocupados por la plataforma de vía y aquellos donde se hallan los
elementos funcionales o instalaciones afectos al uso y explotación del tranvía. También
forman parte del dominio público afecto al servicio tranviario el subsuelo y la proyección
vertical de los terrenos ocupados por la infraestructura tranviaria, en la forma que se
determine por reglamento.
2. La administración titular y el ente local correspondiente, como titular del subsuelo y de la
proyección vertical de los terrenos, en los casos en que la infraestructura tranviaria, en todo
su recorrido o en alguno de sus tramos, deba integrarse en el dominio público viario
municipal, deben establecer por convenio, en función de sus competencias respectivas, las
condiciones que sean precisas para hacer viables el establecimiento y la explotación del
tranvía. Este convenio debe concretar las condiciones de uso del dominio público municipal
y las obligaciones de ambas administraciones. Asimismo, debe establecer las condiciones
en que debe prestarse el servicio del transporte tranviario con relación a la circulación, las
vías públicas afectadas, los cruces, la seguridad de los peatones, la regulación del tránsito
y los demás aspectos que se consideren necesarios.
3. Solo pueden efectuarse obras o instalaciones en la zona de dominio público, previa
autorización de la administración titular de la infraestructura tranviaria, si son necesarias
para la prestación del servicio público de transporte de viajeros o bien si lo requiere la
prestación de un servicio de interés general. Excepcionalmente, por causas debidamente
justificadas, puede autorizarse que obras o instalaciones de interés privado crucen la zona
de dominio público. En el caso de obras de urbanización o relativas a los servicios o
actividades municipales, la autorización corresponde al ayuntamiento, previo informe de la
administración titular de la infraestructura.
4. Las autorizaciones de la administración titular de la infraestructura tranviaria deben fijar
las condiciones técnicas y temporales de ejecución de las obras o instalaciones
autorizadas en la zona de dominio público, procurando que la afectación del sistema de
transporte de viajeros sea mínimo. Antes de otorgar la autorización preceptiva, debe
concederse audiencia al operador del sistema tranviario para que informe sobre los
condicionantes técnicos de las obras previstas en la zona de dominio público.
5. La autorización a que se refieren los apartados 3 y 4, si la infraestructura tranviaria se
integra en el dominio público municipal, debe darla el ayuntamiento correspondiente, previo
informe del operador del sistema tranviario y de la administración titular de la
infraestructura tranviaria, que tiene carácter vinculante en cuanto a los aspectos de
naturaleza ferroviaria.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
6
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
6. La zona de protección es contigua al dominio público y consiste en una franja de terreno
de ocho metros contados desde las aristas exteriores de la plataforma de vía. Esta franja
debe reducirse en zonas de suelo urbano consolidado, a propuesta del ayuntamiento
afectado y previo informe favorable de la administración titular de la infraestructura
tranviaria. En la zona de protección, no pueden ejecutarse obras y solo se permiten los
usos que son compatibles con la seguridad del tránsito tranviario.
7. El derecho de uso que deben conceder las administraciones titulares de los puentes,
túneles y demás infraestructuras de obra civil a favor de la administración titular del sistema
tranviario que pasa por los mismos debe acordarse por medio de la firma de los convenios
pertinentes entre las administraciones implicadas.
En el País Vasco:
Orden . 04-05-2001 aprueba el Reglamento de circulación y señales del ferrocarril
metropolitano de Bilbao.
BOPV.Nº 105 de 04-06-2001
Orden de 15-10-2002 por la que se aprueba el Reglamento de Circulación de
Tranvías de Eusko Trenbideak -Ferrocarriles Vascos, S.A
BOPV nº 209 de 4-11-2002
También es posible que exista alguna regulación a nivel municipal o metropolitano.
Por ejemplo, en las Normes Urbanístiques del Pla General Metrolopolità del Àrea
Metropolitana de Barcelona:
(http://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/normes.htm)
Secció 4a
Sistema general ferroviari
Article 191. Règim de limitacions.
1. Sens perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, aquest Pla General
conté les determinacions que, des de la perspectiva de l’ordenació urbana, s’han d’establir
respecte al sòl afectat a aquest sistema i a l’entorn o espai sotmès a un règim de
limitacions per raó d’aquest sistema.
2. La construcció i edificació i l’establiment d’instal·lacions i, si escau, els usos, al sòl
immediat a les vies fèrries, estan subjectes a les limitacions que per raons de seguretat o
de conservació de les vies s’estableixen a la legislació de policia de ferrocarrils.
Article 192. Limitacions per raons urbanístiques.
A més de les limitacions establertes per la legislació especial en matèria ferroviària
respecte a edificacions, construccions, instal·lacions i usos, i sens perjudici d’aquestes,
s’estableix per aquest Pla General, per raons d’ordenació urbana, la inedificabilitat en tota
la franja confrontant per un o altre costat amb el ferrocarril, en una amplada de vint
metres comptats des de l’eix de la via fèrria més pròxima, llevat per a edificis o
instal·lacions al servei directe de la xarxa ferroviària que requereixin, per exigències del
servei ferroviari, una ubicació més pròxima a la via.
Article 193. Aplicació de la limitació en àrees edificades.
1. La inedificabilitat establerta a l’article anterior s’aplicarà sigui quina sigui la qualificació
del sòl immediat al sistema ferroviari, fins i tot en aquelles àrees en què s’hagin realitzat
edificacions dins de la franja de protecció definida a l’article precedent.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
7
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
2. No obstant això, al sòl urbà, qualsevol que sigui la seva zonificació, i sens perjudici de
les operacions de reforma que es puguin realitzar, no hi regirà la limitació d’inedificabilitat a
la franja de vint metres en els supòsits següents:
a. Quan entre els solars i la via fèrria s’interposi un vial. En aquest cas l’edificació
continuarà l’alineació existent enfront d’aquest vial encara que se situï dins la franja de vint
metres definida a l’article anterior.
b. Quan dins la franja de 20 m. esmentada existeixi una zona edificable donant front a un
vial situat a major distància. En aquest cas es requerirà l’elaboració d’un pla especial o
estudi de detall referit a illes completes per determinar la profunditat de la franja edificable i
el límit de la zona lliure.
Article 194. Plans Parcials de sectors immediats a les vies fèrries.
1. Els Plans Parcials d’ordenació urbana corresponents a sectors de sòl urbanitzable
programat o no programat, immediats o travessats per les vies fèrries, han de regular
l’edificació i l’ús i ordenar el sòl, respectant les limitacions imposades per la legislació
especial ferroviària i per aquestes Normes.
2. Quan el veïnatge del ferrocarril no impedeixi, limiti o destorbi la destinació, en tota o en
part, de la franja no edificable de vint metres d’amplada a espais verds o estacionaments,
es podrà destinar aquest sòl a aquesta finalitat, computant-lo a aquests efectes.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
8
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Descargar