preguntes mes freqents - Col·legi d`Enginyers Industrials de Catalunya

Preguntes Més Freqüents
Normativa:
Construcció i edificació
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected]
Data: 18-12-2008 Versió 1
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Preguntes Més Freqüents
Normativa: Construcció i edificació
Aquest document inclou informació sobre la normativa aplicable a projectes de
construcció i edificació. Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel
servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del
servei.
La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte
que existeix la possibilitat de que posteriorment s’hagin publicat nous document legals
que complementin o anul·lin els citats a les respostes.
Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin
estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Legalització d’activitats o
Seguretat de les Instal·lacions.
Aparcaments
Ventilació de vestíbuls d’independència d’aparcaments (06-02-2008)
Regulació dels accessos de vianants als pàrquings (05-03-2008)
Disposicions legals sobre dimensions i alçades de les places de pàrkings
(23-12-2008)
Barreres arquitectòniques
Legislació sobre accessibilitat per a minusvàlids a recintes hotelers (26-022008)
És obligatoria l’aplicació de la legislació referent a supressió de barreres
arquitectòniques a un auditori de l’any 1993? (11-02-2008)
En la reforma d’un edifici privat d’habitatges, l’ascensor ha de complir amb
el codi d’accessibilitat? (02-05-2008)
Habitatges
Legislación sobre la dimensión de los patios de ventilación de viviendas
(01-12-2008)
Indústries
Com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una indústria? (1-04-2008)
Quina és l’alçada mínima d’una oficina d’una indústria? (13-08-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
2
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Piscines
Legislación y normas aplicables a las piscinas prefabricadas de acero (2910-2008)
Altres
Legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per
benzineres (24-01-2008)
Consideracions respecte al nombre de lavabos i amplada de passadissos
d’un centre comercial (17-03-2008)
Legislació i normes sobre ventilació de sales de màquines (25-4-2008)
Segons el CTE, és obligatori subministrar xapes galvanitzades d’un
determinat gruix de recobriment? (29-08-2008)
Legislació referent a la instal·lació de parallamps a edificis (20-10-2008)
És obligatori, per qüestions sanitàries, enrajolar lavabos i obrador en una
rostisseria de Mollet del Vallès? (12-11-2008)
Què s’enten per “orden de encargo” en relació amb un projecte d’obres?
(12-11-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
3
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Aparcaments
Ventilació de vestíbuls d’independència d’aparcaments (06-02-2008)
A més del que diu el CTE al “Documento Básico SI Seguridad en caso de
incendio” que ja coneixeu, el “Documento Básico HS Salubridad”, “HS3 Calidad del
aire interior”, defineix les condicions pels sistemes de ventilació a aparcaments.
No hem localitzat cap document que eximeixi que els vestíbuls d’independència
dels garatges hagin d’estar ventilats. Indiquem a continuació alguns documents
que us poden ser d’utilitat:
UNE-EN 13779:2005 Ventilación de edificios no residenciales. Requisitos de
prestaciones de los sistemas de ventilación y acondicionamiento de recintos
Tres documents elaborats per la TINSCI i per la Direcció General de Prevenció i
Extinció d’Incendis de la Generalitat:
- DT 08: 2007 Trasters en aparcaments
TINSCI, 2008
- DT 02: 2004 Evacuació de fums en els aparcaments
TINSCI, 2004
- Condicions de protecció contra incendis en aparcaments
Fitxa d’aplicació del CTE de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i
Salvament de la Generalitat de Catalunya
Altres documents de la TINSCI estan accessibles a:
http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm
Regulació dels accessos de vianants als pàrquings (05-03-2008)
Els accessos de vianants als aparcaments es troben regulats al CTE:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006
El seu Documento Básico SU Seguridad de Utilización diu el següent:
Sección SU 7
Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
4
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
1-Ámbito de aplicación
1 Esta Sección es aplicable a las zonas de uso Aparcamiento y vías de circulación de
vehículos existentes en los edificios, con excepción de los aparcamientos de las viviendas
unifamiliares.
2-Características constructivas
1 Las zonas de uso Aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su
incorporación al exterior, con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y
de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5% como máximo.
2 El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin
que haya que realizar maniobras de marcha atrás.
3Existirá al menos un acceso peatonal independiente. Para que un acceso peatonal
contiguo al vial para vehículos se pueda considerar como independiente deberá cumplir las
siguientes condiciones:
a) su anchura será de 800 mm, como mínimo;
b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como
mínimo, o bien mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel
cumplirá lo especificado en el apartado 3.1 de la Sección SU 1;
4Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de
Clase 3 en función de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el
apartado 1 de la Sección SU 1.
3-Protección de recorridos peatonales
1 En plantas de Aparcamiento con capacidad mayor que 200 vehículos o con superficie
mayor que 5000 m2, los itinerarios peatonales utilizables por el público (personas no
familiarizadas con el edificio) se identificarán mediante pavimento diferenciado con pinturas
o relieve, o bien dotando a dichas zonas de un nivel más elevado. Cuando dicho desnivel
exceda de 550 mm, se protegerá conforme a lo que se establece en el apartado 3.2 de la
sección SU 1.
2 Frente a las puertas que comunican el aparcamiento con otras zonas, dichos itinerarios
se protegerán mediante la disposición de barreras situadas a una distancia de las puertas
de 1200 mm, como mínimo, y con una altura de 800 mm, como mínimo.
4-Señalización
1 Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el código de la circulación:
a) el sentido de la circulación y las salidas;
b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h;
c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso;
Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además
los gálibos y las alturas limitadas.
2 Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y
delimitadas mediante marcas viales o pinturas en el pavimento.
També s’haurà d’estar al que diuen les Ordenances municipals o metropolitanes.
Per exemple les Ordenances Metropolitanes d’Edificació de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona diuen:
Article 115. Accés i sortida de vianants
1. L’accés de vianants al garatge-aparcament públic es farà a través de locals o passos
destinats únicament al servei propi, i separats per murs o tanques d’una altura de 0,80 m.,
com a mínim, de qualsevol altre local o dependència aliena. Es permetrà, en
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
5
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
circumstàncies especials adequades, l’accés per muntacàrregues o cintes transportadores,
amb unes característiques de capacitat i de càrrega útil que s’hauran de consignar en rètols
col·locats de manera que es puguin llegir fàcilment per empleats i usuaris. En aquest últim
cas, els pisos elevats i soterranis corresponents tindran, cada un, dues sortides
d’emergència independents per al personal. Les caixes dels muntacàrregues hauran de
quedar aïllades de la resta del local, a excepció de l’accés, per murs d’obra o material
incombustible.
2. Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, amb un informe previ dels serveis tècnics
municipals, podran substituir-se les dues sortides d’emergència per una única amb unitat
de pas equivalent, en consideració al nombre de places, facilitat constructiva i una altra
circumstància anàloga.
Disposicions legals sobre dimensions i alçades de les places de pàrkings
(23-12-2008)
Al Código Técnico de la Edificación (CTE), ni a cap altre disposició legal de nivell
estatal o autonòmic pel que hem pogut comprovar, no parla de les dimensions
mínimes de les places de pàrking. Indiquem a continuació els Documents del CTE
que fan referència a pàrkings:
- “Documento Básico HS 3 Calidad del aire interior”, dona les prescripcions
sobre les condicions generals dels sistemes de ventilació dels aparcaments.
- “Documento Básico SE.AE Seguridad Estructural. Acciones en la edificación”
, al punt 3.1 parla de la sobrecàrrega per ús.
- El “Documento Básico SI Seguridad en caso de Incendio” parla de diversos
aspectes relacionats amb la protecció contra incendis que han de complir els
aparcaments.
- El “Documento Básico SU Seguridad de Utilización” parla d’aspectes com els
paviments, les proteccions, les escales i rampes i seguretat front al risc causat
per vehicles en moviment.
Les Ordenances Metropolitanes d’Edificació, per contra, sí que donen indicacions
sobre les dimensions dels aparcaments:
http://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/edificacio.htm
(veure títol II, Capítol 3er, article 104 sobre les dimensions de les places
d’aparcament, i el 109 per les alçades)
També és possible que les Ordenances Municipals de l’Ajuntament on s’ha de fer
l’aparcament contingui indicacions sobre el tema.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
6
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Barreres arquitectòniques
Legislació sobre accessibilitat per a minusvàlids a recintes hotelers (26-022008)
La legislació referent a supressió de barreres arquitectòniques és la següent:
A nivell de l’Estat Espanyol:
Ley 13/1982 de 07-04-1982 de integración social de los minusválidos.
BOE.Nº 103 de 30-04-1982.
Concretament el títol IX, Secció 1.
Real Decreto 556/1989, de 19-05-1989, de medidas mínimas de accesibilidad de
los edificios.
BOE.Nº 122 de23-05-1989
Resum: El presente Real Decreto establece, de forma genérica, exigencias dimensionales
mínimas, que, afectando a la accesibilidad y desplazamientos en los edificios para
personas con movilidad reducida, tendrán carácter supletorio de las disposiciones que
corresponda dictar a la Comunidades Autónomas en ejercicio de sus competencias.
Ley 51/2003 de 02-12-2003 de igualdad de oportunidades, no discriminación y
accesibilidad universal de las personas con discapacidad.
BOE.Nº 289 de 03-12-2003.
Resum: Esta ley tiene por objeto establecer medidas para garantizar y hacer efectivo el
derecho a la igualdad de oportunidades de las personas con discapacidad.
Se aplicará en los siguientes ámbitos:
a) Telecomunicaciones y sociedad de la información.
b) Espacios públicos urbanizados, infraestructuras y edificación.
c) Transportes.
d) Bienes y servicios a disposición del público.
e) Relaciones con las Administraciones públicas.
Las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación establecerán, para cada
ámbito o área, medidas concretas para prevenir o suprimir discriminaciones, y para
compensar desventajas o dificultades.
Real Decreto 505/2007, de 20-04-2007, por el que se aprueban las condiciones
básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad
para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones.
BOE.Nº 113 de 11-05-2007
Resum: El Capítulo I (art. 1 a 8) establece condiciones para el acceso a edificios y
utilización de los mismos: Objeto, accesos, edificios accesibles, espacios situados a nivel y
en diferentes niveles, utilización, información y señalización y seguridad en caso de
incendio.
Las condiciones básicas tienen por objeto garantizar a todas las personas la utilización no
discriminatoria, independiente y segura de los edificios (art. 1.1).
Para satisfacer este objetivo los edificios se proyectarán, construirán, reformarán,
mantendrán y utilizarán de forma que se cumplan, como mínimo, las condiciones básicas,
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
7
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
promoviendo la aplicación avanzada de tecnologías de la información y
telecomunicaciones, al servicio de las personas con algún tipo de discapacidad (art. 1.2).
A nivell de Catalunya:
Decreto 93/1986, de 20-03, de requisitos mínimos de infraestructura de los
alojamientos turísticos.
DOGC.Nº 677 de 25-04-1986
Resum: El presente Decreto establece que en la construcción o ampliación de alojamientos
turísticos se deberá prever las instalaciones necesarias para satisfacer los siguientes
servicios:
- Suministro de agua potable.
- Suministro de energía eléctrica.
- Evacuación de aguas residuales.
- Recogida y tratamiento de residuos.
- Estacionamientos.
- Medidas tendentes a la supresión de barreras arquitectónicas.
Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de
barreras arquitectónicas.
DOGC.Nº 1526 de 04-12-1991 (+corr. errors DOGC.Nº 1527 de 09-12-1991)
Resum: La presente Ley tiene por objeto garantizar a las personas con movilidad reducida
o cualquier otra limitación la accesibilidad y la utilización de los bienes y servicios de la
sociedad así como promover la utilización de ayudas técnicas adecuadas que permitan
mejorar la calidad de vida de dichas personas, mediante el establecimiento de las medidas
de fomento y de control en el cumplimiento de la normativa dirigida a suprimir y evitar
cualquier tipo de barrera u obstáculo físico o sensorial.
Están sometidas a la presente Ley todas las actuaciones en materia de urbanismo,
edificación, transporte y comunicación que sean realizadas en Catalunya por cualquier
entidad pública o privada, así como personas individuales.
Decreto Legislativo 6/1994 de 13-07-1994 por el que se adecua la Ley 20/1991,
de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras
arquitectónicas, a la Ley 30/1992, de 26-11, de régimen jurídico de las
administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. Publicat a
DOGC.Nº 1926 de 27-07-1994
Decreto 135/1995 de 24-03-1995 de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25-11-1991,
de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de
aprobación del Código de accesibilidad.
DOGC.Nº 2043 de 28-04-1995 (+ corr. errors DOGC.Nº 2152 de 10-01-1996)
Resum: Pretende desarrollar las normas reglamentarias dictadas para garantizar la
accesibilidad y la utilización de los bienes y servicios de la sociedad a las personas con
movilidad reducida o cualquier otra limitación, así como promover la utilización de ayudas
técnicas mediante el establecimiento de la normativa que se ha de suprimir y evitar
cualquier tipo de barrera o obstáculo físico o sensorial.
Lo que se dispone en el presente Reglamento es de aplicación a las actuaciones que se
realicen en Catalunya en materia de urbanismo, edificación, transporte y comunicación.
Así mismo también trata sobre las acciones para fomentar la accesibilidad a dichas
personas y suprimir las barreras (en este sentido se crea el fondo para la supresión de
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
8
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
barreras arquitectónicas y la donación de ayudas técnicas), medidas de control y régimen
sancionador.
Incluye los siguientes anexos:
Anexo 1.- Normas de accesibilidad urbanística.
Anexo 2.- Normas de accesibilidad a la edificación.
Anexo 3.- Normas de accesibilidad en el transporte.
Anexo 4.- Criterios de accesibilidad en la comunicación.
Anexo 5.- Reglamento de régimen interno del Consejo para la Promoción de la
Accesibilidad y la Supresión de Barreras Arquitectónicas.
Anexo 6.- Símbolos de accesibilidad.
Anexo 7.- Principales parámetros de accesibilidad.
Aquest Decret està derogat parcialment pel:
Decreto 204/1999 de 27-07 por el que se da nueva redacción al capítulo 6 del
Decreto 135/1995 de 24-03 de promoción de la accesibilidad y de supresión de
barreras arquitectónicas y de aprobación del código de accesibilidad
DOGC.Nº 2944. 03-06-1999 (+ corr.errors DOGC.Nº 3048. 03-01-2000).
Pel que fa al CTE (Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, BOE Nº 74, de 28-032006) al Document Bàsic de Seguretat d’Ús es fa referència determinats aspectos
relacionas amb l’accessibilitat:
CTE DB SU 1 “Seguretat en front del risc de caigudes”
CTE DB SU 2 “Seguretat enfront del risc d‘impacte i atrapament”
CTE DB SU 3 ”Seguretat front al risc d’aprisonament”
És obligatoria l’aplicació de la legislació referent a supressió de barreres
arquitectòniques a un auditori de l’any 1993? (11-02-2008)
Segons ens han informat el Servei jurídic Sirius, ofert per l’Institut Català
d’Assistència i Serveis Socials, hi ha obligatorietat de fer accessible l’accés a
l’escenari a partir de l’any 1995, sempre i quan s’hagi de demanar un permís o
llicència a l’Ajuntament per tal de realitzar una reforma, ampliació o canvi de
llicència d’activitat.
En aquest cas cal complir amb el Decret 135/1995 (referenciat més abaix).
Si pel contrari, no s’ha de realitzar cap ampliació, reforma o canvi d’activitat i no cal
realitzar cap tràmit amb l’Ajuntament, no hi ha obligatorietat de fer accessible
l’accés a l’escenari.
A continuació llistem la legislació existent a Catalunya:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
9
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Ley 20/1991, de 25-11-1991, de promoción de la accesibilidad y de supresión de
barreras arquitectónicas.
DOGC.Nº 1526 de 04-12-1991(+ corr.errors DOGC.Nº 1527 de 09-12-1991)
Decreto Legislativo 6/1994 de 13-07-1994 adecua Ley 20/1991, de 25-11-1991,
de promoción de la accesibilidad y de supresión de barreras arquitectónicas, a la
Ley 30/1992, de 26-11, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del
procedimiento administrativo común.
DOGC.Nº 1926 de 27-07-1994
Decreto 135/1995 de 24-03-1995 de desarrollo de la Ley 20/1991, de 25-11-1991,
de promoción de la accesibilidad y supresión de barreras arquitectónicas, y de
aprobación del Código de accesibilidad.
DOGC.Nº 2043 de 28-04-1995 (+ corr.errors DOGC.Nº 2152 de 10-01-1996)
Les dades de contacte de Sirius són les següents:
SIRIUS (Servei Jurídic del ICASS)
Agnès Sala
Telf: 93 483 84 18
email: [email protected]
En la reforma d’un edifici privat d’habitatges, l’ascensor ha de complir amb
el codi d’accessibilitat? (02-05-2008)
El Decret 135/1995 que desenvolupa la llei per la que s’aprova el Codi
d’Accessibilitat es refereix a l’accessibilitat exigible als edificis d’ús públic (article
19) i a les condicions d’accessibilitat dels edificis d’ús privat de nova construcció
que disposin d’ascensor (article 27). Però en canvi no es refereix a la necessitat de
disposar d’un ascensor adaptat en edificis reformats, per al qual cosa entenem que
no és d’aplicació aquest Decret.
Únicament, i tal com diu l’article 31, els propietaris i/o usuaris poden fer les obres
de transformació de l’habitatge per tal d’aconseguir la seva adaptació, si així ho
decideixen:
Article 31
Adaptació especial de l'habitatge
31.1 De conformitat amb els articles 35 i 36 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre,
de l'habitatge, els propietaris i els usuaris poden dur a terme les obres de transformació
necessàries perquè els interiors dels habitatges o els elements i els serveis
comuns de l'edifici siguin utilitzables per les persones amb mobilitat reduïda que hi hagin
de viure, sempre que disposin, si s'escau, d'autorització de la comunitat, segons el
que preveu la Llei 3/1990, de 21 de juny, per la qual es modifica la Llei 49/1960, de 21 de
juliol, de propietat horitzontal, o del propietari, respectivament, sens perjudici de les
autoritzacions administratives que siguin preceptives.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
10
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
31.2 En el supòsit que la comunitat o el propietari deneguin l'autorització a la qual
es refereix l'apartat anterior, aquesta pot ser sol·licitada al Departament de Benestar
Social, complint els requisits següents:
Acreditar la situació de mobilitat reduïda i acreditar que l'habitatge no és practicable o
accessible per a qui hi resideix o hi ha de residir habitualment i permanentment.
Presentar una descripció detallada de les obres que cal fer, acreditativa que no són
d'entitat desproporcionada a la causa.
31.2 Per a l'atorgament o la denegació de l'autorització administrativa sol·licitada, cal
tenir en compte el que estableix el present Reglament i també la proporcionalitat entre
les obres i la causa que les motiva.
Està previst que les escales d’edificis d’habitatges es puguin reduir per tal de poder
instal·lar un ascensor. A l’octubre de 2006, la TINSCI va publicar un document
tècnic en el que es defineix l’ample mínim d’escala quan cal reduir-lo en edificis
d’habitatges existents per a instal·lar un ascensor i millorar l’accessibilitat. Vegeu el
document:
TINSCI DT4 Reducció escales per instal·lar ascensors
a la plana http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_prevencio_06.htm
Habitatges
Legislación sobre la dimensión de los patios de ventilación de viviendas
(01-12-2008)
El artículo 234 de las Normas Urbanísticas del PGM, habla de las características
dimensionales de los patios de ventilación.
En Catalunya, para obtener la célula de habitabilidad, los patios de una vivienda
deben atenerse a lo que dice en los artículos 2.4.4 i 2.4.5 del:
Decreto 259/2003 de 21-10-2003, sobre requisitos mínimos de habitabilidad en
los edificios de viviendas y de la cédula de habitabilidad.
DOGC.Nº 3999 de 30-10-2003
Desde el punto de vista de seguridad contra incendios, deberá tener en cuenta el
Documento Básico SI del CTE y el documento interpretativo de la TINSCI:
Patis per a la ventilació d’escales protegides i especialment protegides
Document TINSCI, Juliol 2006
(ver el documento en
http://www.gencat.net/interior/esc/docs/TINSCI/DT_6_pati_interior.pdf
En caso de conflicto, lo que diga en las Ordenanzas Municipales del Municipio
donde se ubique la vivienda prevalecerá ante lo que diga el Plan General
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
11
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Metropolitano (ya sea en sus Normas Urbanísticas como en sus Ordenanzas
Urbanísticas)
Indústries
Com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una indústria? (1-4-2008)
Per assenyalar les vies de circulació en una indústria s’ha de complir les
indicacions relatives a la senyalització als llocs de treball:
Real Decreto 485/1997 de 14-04, sobre disposiciones mínimas en materia de
señalización de seguridad y salud en el trabajo.
BOE.Nº 97 de 23-04-1997
A l’Annex VII, punt 3 es parla de com s’han d’assenyalar les vies de circulació en una
indústria.
Quina és l’alçada mínima d’una oficina d’una indústria? (13-08-2008)
L’alçada mínima d’unes oficines està establerta al:
Real Decreto 486/1997 de 14-04 por el que se establecen las disposiciones
mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
BOE.Nº 97 de 23-04-1997
L’annex I d’aquest Real Decret diu el següent :
“2. Espacios de trabajo y zonas peligrosas.
1º Las dimensiones de los locales de trabajo deberán permitir que los trabajadores realicen
su trabajo sin riesgos para su seguridad y salud y en condiciones ergonómicas aceptables.
Sus dimensiones mínimas serán las siguientes:
a) 3 metros de altura desde el piso hasta el techo. No obstante, en locales
comerciales, de servicios, oficinas y despachos, la altura podrá reducirse a 2,5
metros.
b) 2 metros cuadrados de superficie libre por trabajador.
c) 10 metros cúbicos, no ocupados, por trabajador”
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
12
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Piscines
Legislación y normas aplicables a las piscinas prefabricadas de acero (2910-2008)
Las piscinas prefabricadas de acero no disponen en España de ningún trámite de
homologación ni marcado CE. Como marco legislativo general han de cumplir la
legislación sobre seguridad de productos:
Real Decreto 1801/2003, de 26-12-2003, sobre seguridad general de los
productos.
BOE.Nº 9 de 10-01-2004.
Este Real Decreto es una adaptación de la Directiva Europea 2001/95/CE. Impone
la obligación general de seguridad para cualquier producto destinado al
consumidor, o que pueda ser utilizado por consumidores. Un producto se
entenderá que es seguro cuando no presenta riesgos para la seguridad de las
personas. Esto se puede demostrar si cumple las normas técnicas armonizadas, o
si no existen (como es el caso de estas piscinas), si cumple otras normas
nacionales o europeas. Las normas que hemos localizado sobre piscinas
construidas con paneles metálicos son únicamente las siguientes:
Edelstahl Rostfrei. Merkblatt 831: 2000 Edelstahl Rostfrei in Schwimmbädern
Descriptores: Applications * Chemical composition * Chromium steels * Cleaning *
Components * Construction * Corrosion resistance * Corrosion-resistant steels *
Design * Fine steels * Finishes * Indoor pools * Material properties * Material
selection * Materials * Rustless * Selection * Specification (approval) * Stainless *
Stainless steels * Steel construction works * Steel grades * Steels * Structural
metal work * Structural steel members * Structural steel work * Surfaces *
Swimming pools * Tension crack corrosion * Use * Implementation
Edelstahl Rostfrei D 882: 2001 Dokumentation 882: Neue Perspektiven mit
Edelstahl Rostfrei in Schwimmbädern
Descriptores: Applications * Chemical composition * Chromium steels * Cleaning *
Components * Construction * Corrosion resistance * Corrosion-resistant steels *
Design * Fine steels * Finishes * Indoor pools * Material properties * Material
selection * Materials * Prevention of corrosion * Rustless * Selection * Specification
(approval) * Stainless * Stainless steels * Steel construction works * Steel grades *
Steels * Structural metal work * Structural steel members * Structural steel work *
Surfaces * Swimming pools * Tension crack corrosion * Water slides * Use *
Implementation
DIN 18195-7: 2008 Water-proofing of buildings - Water-proofing against pressing
water from the inside - Part 7: Dimensioning and execution
Abstract: This standard deals with the waterproofing of structures by means of
bitumious materials, metal strips and synthetic waterproofing sheats to prevent
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
13
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
leakage of water pressing from the inside, i. e. water exerting hydrostatic pressure
on the waterproog seal from inside, such as in drinking water tanks, reservoirs,
swimming pools and stormwater retention tanks. This standard does not deal with
seals for earthworks or for protection against chemicals.
Incluimos también la norma siguiente, aunque se refiere a la prevención de la
corrosión en depósitos de agua potable
UNE EN 12502-1: 2005 Protección de materiales metálicos contra la corrosión.
Recomendaciones para la evaluación del riesgo de corrosión en sistemas de
distribución y almacenamiento de agua. Parte 1: Generalidades.
Recomendamos la consulta de las normas que elabora el Consejo Superior de
Deportes, que depende del Ministerio de Educación, Política Social y Deportes,
llamadas Normas sobre Instalaciones Deportivas y de Esparcimiento (NIDE). La de
piscinas al aire libre se encuentran en:
http://www.csd.gob.es/csd/instalaciones/3normasespecTec/1normasNIDE/04Nide3/
nide-3-normas-de-proyectos-piscinas/piscinas-aire-libre/7-condiciones-de-disenocaracteristicas-y-funcionalidad-de-piscinas-al-aire-libre/
Dice lo siguiente:
7.5 Vasos:
- Los vasos de piscina se construirán con una estructura que garantice la estabilidad y
estanqueidad del vaso y será independiente de la estructura de las playas perimetrales,
disponiéndose las juntas de dilatación así como las juntas estancas y sellados necesarias.
...
- El revestimiento de las paredes y fondos del vaso será de un material impermeable que
permita una fácil limpieza y desinfección, resistente a los agentes químicos de depuración
del agua y de características antideslizantes al menos en el fondo y en el rebosadero,
admitiéndose como mínimo los de clase B (ángulo ≥ 18º) según método de ensayo DIN
51097. Las esquinas estarán redondeadas para facilitar la limpieza.
La legislación en Catalunya sobre piscinas de uso público, que no habla de
piscinas metálicas, es la siguiente:
Decreto 95/2000, de 22-02-2000 que establece las normas sanitarias aplicables a
las piscinas de uso público.
DOGC.N º 3092 de 06-03-2000
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
14
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Altres
Legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per
benzineres (24-01-2008)
Pel que fa a la legislació aplicable a la construcció d’estructures metàl·liques per
benzineres cal tenir present:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006
I en concret els Documentos Básicos:
DB-SE: Seguridad Estructural
DB-SE A: Acero
Trobareu més informació i els textos legals del CTE a:
http://www.codigotecnico.org/index.php?id=33
Existeixen diverses normes tècniques referides a estructures metàl·liques :
UNE ENV 1090-1: 1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas
generales y reglas para edificación.
UNE ENV 1090-2:1999 Ejecución de estructuras de acero. Parte 2: Reglas
suplementarias para chapas y piezas delgadas conformadas en frío.
UNE-ENV 1090-3:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 3: Reglas
suplementarias para aceros de alto límite elástico.
UNE-ENV 1090-4:1998 Ejecución de estructuras de acero. Parte 4: Reglas
suplementarias para estructuras con celosía de sección hueca.
UNE-ENV 1090-6:2001 Ejecución de estructuras de acero. Parte 6: Reglas
suplementarias para acero inoxidable.
UNE-ENV 1993-1-1:1996 EUROCÓDIGO 3: Proyecto de estructuras de acero.
Parte 1-1: Reglas generales y reglas para edificación. (+ UNE-ENV 1993-11/A1:1996)
PNE-EN 1993-1-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2:
Estructuras expuestas al fuego
PNE-EN 1993-1-3 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-3:
Reglas generales. Reglas suplementarias para perfiles y chapas de paredes
delgadas conformadas en frío
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
15
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
PNE-EN 1993-1-4. Eurocódigo 3. Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-4:
Reglas generales. Reglas suplementarias para los aceros inoxidables
PNE-EN 1993-1-5 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-5:
Placas planas cargadas en su plano
PNE-EN 1993-1-8 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-8:
Uniones
PNE-EN 1993-1-9 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-9:
Fatiga
PNE-prEN 1993-4-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 4-2:
Depósitos
A més a més, adjuntem la legislació aplicable a benzineres tant a Catalunya com a
l’Estat Espanyol i que contemplen diversos aspectes com: accessos per carretera,
Reglament d’instal·lacions petroleres, instal·lacions elèctriques, posta en servei,
emissions i etiquetat ecològic. Es troben recollits al llistat següent:
Decreto 130/1994 de 16-05 por el que se regula el establecimiento de
instalaciones de venta al por menor de gasolinas y gasóleos de automoción.
DOGC.Nº 1906 de 08-06-1994.
Orden 16-12-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas
instaladoras, entidades de inspección y control y de los titulares, con relación a los
parques de almacenamiento de líquidos petrolíferos y las instalaciones fijas para
su distribución al por menor.
DOGC.Nº 2800 de 07-01-1999
Resolución MAH/2386/2005 que establece los criterios ambientales para el
otorgamiento del distintivo de garantía de calidad ambiental a las estaciones de
servicio y a las unidades de suministro.
DOGC.Nº 4449 de 17-08-2005
Resolución MAH/2385/2006, de 08-05-2006, de modificación de la Resolución
MAH/2386/2005, de 02-08-2005, por la que se establecen los criterios ambientales
para el otorgamiento del Distintivo de garantía de calidad ambiental en las
estaciones de servicio y a las unidades de suministro.
DOGC.Nº 4681 de 21-07-2006
Real Decreto Ley 4/1988 de 24-06 por el que se modifica el régimen de distancias
mínimas entre estaciones de servicio.
BOE.Nº 153 de 27-06-1988
Real Decreto 155/1995, de 03-02-1995 por el que se suprime el régimen de
distancias mínimas entre establecimientos de venta al público de carburantes y
combustibles petrolíferos de automoción.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
16
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
BOE.Nº 42 de 18-02-1995
Real Decreto 1905/1995, de 24-11, por el que se aprueba la distribución al por
menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al
público y se desarrolla la disposición adicional primera de la Ley 34/1992, de 2212, de ordenación del sector.
BOE.Nº 304 de 21-12-1995
Real Decreto 2085/1994 de 20-10, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Petrolíferas.
BOE.Nº 23 de 27-01-1995
Real Decreto 2201/1995 de 28-12, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP 04 'Instalaciones fijas para distribución al por menor de
carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público
BOE.Nº 41 de 16-02-1996 (+ corr.errors BOE.Nº 79 de 01-04-1996)
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de
15-09-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr.errors BOE.Nº 54 de 03-03-2000)
Real Decreto 2102/1996, de 20-09-1996, sobre el control de emisiones de
compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes del almacenamiento y
distribución de gasolina desde las terminales a las estaciones de servicio.
BOE.Nº 259 de 26-10-1996
Orden 16-12-1997 por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado,
las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicio.
BOE.Nº 21 de 24-01-1998
Orden FOM/392/2006, de 14-02-2006, de modificación parcial de la Orden 16-121997, por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de
servicio y la construcción de instalaciones de servicio.
BOE.Nº 42 de 18-02-2006
Orden FOM/1740/2006, de 24-05-2006, por la que se modifica la Orden 16-121997, del Ministerio de Fomento, por la que se regulan los accesos a las carreteras
del Estado, las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicios.
BOE.Nº 134 de 06-06-2006
Resolución 11-11-1988 por la cual se aprueba la Instrucción de 28-06-1988
interpretativa de la MI BT 027, capítulo 9, relativa a estaciones de servicio,
garajes y talleres de reparación de vehículos a motor.
DOGC.Nº 1087 de 30-12-1988 (+ corr.errors DOGC.Nº 1128 de 07-04-1989)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
17
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Consideracions respecte al nombre de lavabos i amplada de passadissos
d’un centre comercial (17-03-2008)
Els centres comercials estan regulats a Espanya per la Ley 7/1996 de 15-01, de
ordenación del comercio minorista (BOE núm. 15 de 17-01-1996).
Aquesta llei indica que la obertura de grans superfícies estarà subjecte a una
llicència comercial específica, l’atorgament de la qual correspondrà a la
Administració autonòmica corresponent.
En el cas de Catalunya:
Ley 18/2005 de 27-12-2005, de equipamientos comerciales.
DOGC.Nº 4543 de 03-01-2006 (+ corr.errors DOGC.Nº 4644. 30-05-2006).
Resum: Esta Ley establece las directrices que deben adecuar los equipamientos
comerciales e impulsa un modelo de urbanismo comercial, de ocupación y utilización
racional del territorio que permita un desarrollo sostenible. Promueve la adaptación de
equipamientos existentes, regula la implantación de grandes y medianos establecimientos
y establece condiciones que garanticen libertad de elección de consumidores, equilibrio
entre empresas presentes y nuevas.
Però és a les Ordenances Municipals o Metropolitanes (que pel que comenteu a la
vostra consulta ja coneixeu) on pot estar regulat el nombre de lavabos i l’amplada
dels passadissos (la normativa urbanística metropolitana de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona es troba a http://www3.amb.cat/normaurb2004/index.htm)
Legislació i normes sobre ventilació de sales de màquines (25-4-2008)
La legislació relativa a ventilació de sales de màquines o calderes, si es tracta de
sales de màquines d’instal·lacions tèrmiques, és:
Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE).
BOE.Nº 207 de 29-08-2007
(veure en concret la IT 1.3.4.1.2 Salas de máquinas)
Pel que fa a les normes tècniques sobre ventilació de sales de màquines o
calderes:
UNE 100020:2005 Climatización. Sala de máquinas.
UNE 9013:1992 Sala de calderas.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
18
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Segons el CTE, és obligatori subministrar xapes galvanitzades d’un
determinat gruix de recobriment? (29-08-2008)
El CTE és un codi destinat a vetllar sobre la seguretat de les edificacions. El
responsable d’aquesta seguretat ha d’assegurar que els materials que hi posa, i
l’execució de l’obra i les instal·lacions compleixen els requisits exigits. Per tant, no
és que vostè, com a fabricant de xapes, estigui obligat a subministrar un
recobriment (galvanitzat) de 275 gr/m2 de capa de zenc, sinó que el responsable
de la edificació i de l’acompliment del CTE ha de garantir que els materials que hi
posa són segurs, i ha d’exigir als seus proveïdors que els materials compleixin amb
les normes indicades al CTE.
La norma UNE ENV 1090-2:1999 diu el següent:
10 TRATAMIENTOS DE PROTECCIÓN
Este capítulo de la Norma Europea Experimental ENV 1090-1 es aplicable con las
excepciones siguientes:
....
La norma ENV 1090-1:1996 diu el següent:
10.3 Metódos de recubrimiento
...
10.3.2 Galvanización:
(1) La galvanización se debe realizar de acuerdo con ISO 1459, ISO 1460 o ISO 1461,
según proceda.
La norma UNE EN ISO 1461: 1999 citada especifica, al capítol 6.2 l’espessor dels
recobriments, i facilita unes taules (Tabla 2 i Tabla 3). Al capítol 6.5 dona els
criteris d’acceptació, indicant que l’espessor del recobriment no ha de ser inferior
als valor expressats a les taules 2 i 3. A l’ Anexo D.3 facilita unes taules (Tabla D.1
i Tabla D.2 - veure l’annex d’aquest informe) on indica les masses aproximades de
recobriment que corresponen als espessors donats a les taules 2 i 3 citades
anteriorment.
Recomanem la lectura de la norma UNE EN ISO 1461: 1999 completa.
Legislació referent a la instal·lació de parallamps a edificis (20-10-2008)
El CTE regula la instal·lació de parallamps
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
de la Edificación (CTE).
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
19
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
BOE.Nº 74 de 28-03-2006
I en concret els Documentos Básicos:
DB-SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo
El CTE està modificat per la següent disposició:
Real Decreto 1371/2007, de 19-10-2007, por el que se aprueba el documento
básico «DB-HR Protección frente al ruido» del Código Técnico de la Edificación
(CTE) y se modifica el Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se
aprueba el Código Técnico de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 254 de 23-10-2007
Hi podem llegir les següents modificacions, referents a la instal·lació de parallamps
a edificis:
- En el Documento básico SU Seguridad de utilización, apartado SU 8-1, el punto 1 queda
redactado de la siguiente forma: “Será necesaria la instalación de un sistema de protección
contra el rayo, en los términos que se establecen en el apartado 2, cuando la frecuencia
esperada de impactos Ne sea mayor que el riesgo admisible Na.”
- En el Documento básico SU Seguridad de utilización, apartado SU 8- 2, el punto 1 queda
redactado de la siguiente forma: “La eficacia E requerida para una instalación de
protección contra el rayo se determina mediante la siguiente fórmula:
- En la tabla 2.1., en la última línea de la columna “Eficiencia requerida” se añade una
llamada a nota (1) y al pie de la tabla el siguiente texto para dicha nota: “(1)
“Dentro de estos límites de eficiencia requerida, la instalación de protección contra
el rayo no es obligatoria.”
És obligatori, per qüestions sanitàries, enrajolar lavabos i obrador en una
rostisseria de Mollet del Vallès? (12-11-2008)
Totes les activitats que es dediquin a la venta minorista d’aliments destinats al
consum humà (siguin establiments de restauració o comercials) han de complir la
següent disposició:
Real Decreto 381/1984 de 25-01 por el que se aprueba la Reglamentación
Técnico-Sanitaria del comercio minorista de la alimentación.
BOE.Nº 49 de 27-2-1984 (+ corr.errors BOE. Nº 101 de 27-4-1984)
En aquesta disposició podem llegir que els establiments dedicats al comerç
minorista de l’alimentació s’enrajolaran, o es pintaran amb pintura plàstica o
similars:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
20
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
TITULO II
ART. 10. Condiciones de los establecimientos.
Los locales destinados al comercio minorista de alimentacion deberan reunir las
siguientes condiciones:
10.7. Las paredes y los techos se revestiran de azulejos , pintura plastica u otros
materiales de especial resistencia a los lavados y a la temperatura de los locales.
10.8. Dispondran de agua corriente potable con servicio de lavabo para las necesidades
del establecimiento.
Una altre disposició que s’ha de tenir en consideració és el Real Decreto
3484/2000, encara que no menciona que sigui obligatori enrajolar ni l’obrador de
manipulació d’aliments ni els lavabos:
Real Decreto 3484/2000 de 29-12-2000 que establece normas de higiene para la
elaboración distribución y comercio de comidas preparadas.
BOE.Nº 11 de 12-01-2001
En quant a la necessitat d’enrajolar els lavabos, no s’ha trobat cap disposició
relacionada amb la restauració que indiqui la seva obligació. Al Real Decreto
486/1997 tampoc s’indica que sigui obligatori:
Real Decreto 486/1997 de 14-04 por el que se establecen las disposiciones
mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
BOE.Nº 97 de 23-04-1997
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
21
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Per ampliar informació, pot consultar un resum de les condicions tecnosanitàries
que han complir els restaurants en aquesta URL:
http://www.diba.es/salutpublica/seguretatalimentaria/fitxes/restaurant.asp
Per conèixer la normativa de seguretat alimentària a l’àmbit del comerç minorista,
pot entrar en aquesta URL:
http://www.diba.es/salutpublica/seguretatalimentaria/normativa.asp
Per últim, possiblement la rostisseria estigui afectada per les següents ordenances
municipals de Mollet de Vallès:
Ordenanza reguladora de la intervención integral de la Administración municipal
en las actividades e instalaciones
BOPB. Nº55 de 04-03-2004
Ordenanza Municipal de de Mollet de Vallès de los establecimientos de
concurrencia pública en el ámbito de las actividades recreativas de restauración,
musical, de juegos y atracciones, audiovisuales y similares
BOPB.Nº 225 de 19-09-2000
Què s’enten per “orden de encargo” en relació amb un projecte d’obres?
(12-11-2008)
Pel que fa a la aplicació a projectes, el “Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio,
por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08)”, diu el
següent:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
22
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Disposición transitoria única. Aplicación a proyectos y obras.
Lo dispuesto en este real decreto no será de aplicación a los proyectos cuya orden de
redacción o de estudio, en el ámbito de las Administraciones públicas, o encargo, en
otros casos, se hubiese efectuado con anterioridad a su entrada en vigor, ni a las obras
de ellos derivadas, siempre que estas se inicien en un plazo no superior a un año para
las obras de edificación, ni a tres años para las de ingeniería civil, desde dicha entrada
en vigor.
En relació amb la interpretació d’aquesta disposició transitòria, i sobre el significat
de “orden de encargo” en aquest context, hem consultat amb l’Àrea Jurídica del
Col·legi, i ens han contestat el següent:
De la redacció de la disposició transitòria esmentada entenem que, en contractes
no referits a les administracions públiques, “l’encàrrec” es refereix a actuacions de
qualsevol tipus efectuades abans de l'1 de desembre, de les que n’hagi de resultar
una edificació, sempre que les seves obres comencin en un any a comptar de l’1
de desembre, en obres d’edificació, o en tres anys en obres d’enginyeria civil.
Per “encàrrec” entenem tot document que serveixi de forma contractual i que
permeti entendre que existeix una relació entre promotor i una de les restants
figures jurídiques de la construcció (constructor, projectista...) que constati
l’existència d’una obligació d’edificar. Normalment un contracte escrit, un full
d’encàrrec, un pressupost acceptat...etc. No hi ha una forma obligatòria o solemne
en aquesta mena de contractes. Inclús valen si fossin verbals, tot i que existiria un
problema de prova en aquests casos. Però, a grans trets, tot document que
permeti demostrar que existia una voluntat d’executar una obra d’edificació hauria
de ser vàlid. Sempre, es clar, que l’obra comenci en un o tres anys (entenem que a
comptar des de l’1 de desembre, però la redacció també permet entendre que a
comptar des de la data de l’encàrrec)
El problema, segons entenem, és la constatació fefaent de la data de l’encàrrec.
S’ha de tenir en compte que l’article 1227 del Codi Civil diu que la data d’un
document privat, com pot ser un contracte entre les parts, no es comptarà respecte
de tercers sinó des del dia en que s’hagués incorporat o inscrit a un registre públic;
des de la mort de qualsevol dels que el van signar; o des que es lliurés a un
funcionari públic per raó del seu ofici. Per tant, la data del contracte anterior a l’1 de
desembre, perquè l’Administració se “l’hagi de creure” o es porta a algun registre o
es lliura a algun funcionari. En cas contrari, l’Administració no té cap obligació
d’entendre que la data del contracte privat és la veritable i sempre pot al·legar que
la data abans de l’1 de desembre ha estat falsificada per no sotmetre’s a la nova
normativa.
Per tant, el que s’ha d’aconsellar és que, sigui com sigui, o elevi a públic el
contracte (per notari) o el presenti a l’Administració per iniciar l’expedient o el
registri (i pot ser el visat li serviria com a sistema de registre).
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 18-12-2008 Versió 1
23
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.