Seguretat de les instal·lacions 1 - Col·legi d`Enginyers Industrials de

Preguntes Més Freqüents
Normativa:
Seguretat de les
instal·lacions - 1
Accidents greus i plans d’emergència
Aparells elevadors
Distribució de subministres
Instal·lacions interiors d’aigua
Instal·lacions de climatització i aigua calenta
Instal·lacions de combustibles
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya [email protected]
Data: 27-07-2010 Versió 2
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Preguntes Més Freqüents
Normativa: Seguretat de les instal·lacions
Aquest document inclou informació sobre la normativa relativa a la seguretat en tot
tipus d’instal·lacions: elèctriques, de gas, d’abastament d’aigua, de combustibles,
d’aparells elevadors, de climatització i aigua calenta, de telecomunicacions, de
protecció contra incendis.... Aquesta informació s’ha extret dels informes elaborats pel
servei Consulta a l’Expert en resposta a les consultes efectuades pels usuaris del
servei.
La informació està actualitzada a la data indicada en cada cas. Cal tenir en compte
que existeix la possibilitat que posteriorment s’hagin publicat nous documents legals
que complementin o anul·lin els citats a les respostes.
Es recomana consultar els altres documents de Preguntes Més Freqüents que puguin
estar relacionats amb la temàtica d’interès, com ara Construcció i edificació o
Marcatge CE.
Accidents greus i plans d’emergència
Legislació i bibliografia sobre plans d’emergència i evacuació (07-02-2008)
Una instal·lació on hi ha uns dipòsits de nitrogen líquid, oxigen líquid i argó
líquid està subjecte al Real Decret 1254/1999 de riscs d’accidents greus?
(02-04-2008)
Aparells elevadors
El muntacàrregues d’una empresa és apte per ser utilitzat per persones?
(13-06-2008)
Legislació per legalitzar grues d’obra (31-07-2008)
Distancia mínima entre una grúa y una línea de alta tensión (26-08-2009)
Distribució de subministres
Legislació aplicable a les galeries de serveis, en relació als cables d’alta i
mitja tensió i els de telecomunicacions (telefonia i fibra òptica) (24-01-2008)
Distància mínima entre xarxes elèctriques, de telecomunicacions i
subministrament d’aigua i de gas en una via pública (04-09-2008)
Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de
cables elèctrics d’alta tensió (20-04-2009)
Legislació i normes aplicables a instal·lacions d’aigua potable i combustibles
gasosos amb conduccions de polietilè (12-12-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
2
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Instal·lacions interiors d’aigua
Es obligatòria la instal·lació de fluxors a les cisternes dels inodors de les
biblioteques? (09-05-2008)
Qui és el responsable de garantir la pressió d’aigua adequada en punts de
consum en un habitatge (cas particular d’una vivenda a Vilanova del Vallès)
(26-09-2008)
Els dipòsits d’aigua d’una instal·lació d’aigua potable en un edifici
d’habitatges es poden situar al soterrani? (11-11-2008)
Instal·lacions de climatització i aigua calenta
Legislació sobre climatització i instal·lacions d’aigua a naus industrials. (0702-2008)
Legislació aplicable a les instal·lacions hospitalàries de climatització, aigua
calenta i il·luminació (12-02-2008)
Legislació per una sala de màquines de climatització amb instal·lació de gas
i elements elèctrics o electrònics (21-02-2008)
Legislació i normes aplicables als suports pels conductes de l’aire
condicionat (11-4-2008)
La ventilació de les aules de formació, segons el RITE, pot ser natural? (1305-2008)
Legislación aplicable a las instalaciones de ventilación de la cocina de un
local de pública concurrencia en Barcelona (16-06-2008)
Càlcul de la demanda d’ACS en un museu (17-7-2008)
Possibilitat de no implantar un sistema de recuperació de calor en unes
oficines (19-11-2008)
Legislació sobre ventilació de naus industrials on es realitzen processos de
soldadura (20-01-2009)
Normativa per realitzar el càlcul de la potència a instal·lar per l’escalfament
de les piscines cobertes (23-02-2009)
Instal·lacions de combustibles
Legislació sobre instal·lació de dipòsits de gasoil (05-02-2008)
Legislació sobre seguretat d’una benzinera i sobre l’emmagatzematge
soterrat de benzina (05-03-2008)
Legislació aplicable a una instal·lació d’emmagatzematge de biodiesel (2104-2008)
Legislació sobre estacions de servei a Eivissa (02-06-2008)
Quines són les distàncies de seguretat entre dipòsits de GLP en superfície i
dipòsits de benzina en estacions de servei ? (22-12-2008)
Legalització de dipòsits de combustible per grups electrògens a obres (16-32009)
Ventilació dels locals on hi ha una instal·lació Receptora de Gas Natural
d’una bugaderia industrial (28-08-2009)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
3
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Legislació aplicable a les instal·lacions de gas per locals comercials i
industrials (07-09-2009)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
4
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Accidents greus i plans d’emergència
Legislació i bibliografia sobre plans d’emergència i evacuació (07-02-2008)
La legislació vigent sobre els plans d’emergència aplicats a edificis i locals comercials
és la següent:
Real Decreto 393/2007, de 23-03-2007, por el que se aprueba la Norma Básica de
Autoprotección de los centros, establecimientos y dependencias dedicados a
actividades que puedan dar origen a situaciones de emergencia.
BOE.Nº 72 de 24-03-2007
El Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo publica unes Notas
Técnicas de Prevención, entre les que destaquem la següent, relativa a plans
d’emergència, tot i que és una mica antiga i fa referència a una legislació que ja no és
vigent:
NTP 361 “Planes de emergencia en lugares de pública concurrencia”
La podeu descarregar i trobar més informació a: http://www.mtas.es/insht
A més, a la Biblioteca d’EIC disposem dels següents llibres sobre el tema:
Luís Mª AZCUENAGA LINAZA;
Elaboración de un plan de emergencia en la empresa.
Madrid : Fundación Confemetal , 2001 . 149 p.
ISBN 8495428466
Número de referència: 614.8 AZC
Geary W. SIKICH;
Manual para planificar la administración de emergencias.
Mèxic : McGraw-Hill , 1998 . XVII, 484 p.
ISBN 970101832X
Número de referència: 614.8 SIK
Lluís POU I MARIN;
La planificación preventiva. Los planes de autoprotección y su implantación: recintos
con gran cantidad de público.
Desconegut : [s.n.] , 2000 . 29 f.
Número de referència: 614.84 POU
Salvador CASADESUS PURSALS;
La evacuación de edificios.
Terrassa : UPC. Departament d'Estadística i Investigació Operativa , 2007 . II, 64 p.
ISBN 8469024892
Número de referència: 614.8 CAS
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
5
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
ASOCIACION PARA LA PREVENCIÓN DE ACCIDENTES; CONFEMETAL;
Guía de un plan de acción preventiva en la empresa.
Madrid : Fundación Confemetal, 1997 . 156 p.
ISBN 8489786372
Número de referència: 614.8 GUI
Una instal·lació on hi ha uns dipòsits de nitrogen líquid, oxigen líquid i argó
líquid està subjecte al Real Decret 1254/1999 de riscs d’accidents greus?
(02-04-2008)
El Real Decret 1254/1999 de mesures de control dels riscos inherents als
accidents greus s’aplica a les substàncies classificades com a perilloses segons el
Real Decret 363/1995 sobre classificació i etiquetat de substàncies perilloses. En
relació al nitrogen, oxigen i argó hem buscat les seves classificacions de
perillositat:
Nitrogen: No està classificat com a substància perillosa
Oxigen: Classificat com a comburent i amb la frase de risc “R8= peligro de fuego
en contacto con materias combustibles”
Argó: No està classificat com a substància perillosa
A la part 1 de l’Annex d’aquest Real Decret no estan enumerats ni el nitrogen ni el
argó. Per tant, i donat que aquestes substàncies no estan classificades com a
substàncies perilloses, les instal·lacions on es troben aquestes substàncies no
estan afectades per la legislació d’accidents greus.
A la taula de la part 1 de l’Annex de l’esmentat Real Decret, hi figura l’oxigen, amb
un llindar per l’aplicació d’aquesta legislació d’un mínim de 200 Tm. Com que,
segons afirmen, només tenen una quantitat de 39 Tm, entenem que tampoc
l’oxigen dipositat a les instal·lacions no està subjecte a aquesta legislació.
Aparells elevadors
El muntacàrregues d’una empresa és apte per ser utilitzat per persones?
(13-06-2008)
Per tal que un aparell elevador es pugui utilitzar per persones, caldria que complís
amb la legislació vigent d’aparells elevadors que contempla els ascensors i els
muntacàrregues, d’acord amb les definicions següents, segons la OGE Oficina de
Gestió Empresarial:
Ascensor: aparell elevador, instal·lat permanentment, que s'atura a nivells definits i que
utilitza una cabina, les dimensions i la constitució de la qual permeten l'accés de persones, i
que es desplaça, almenys parcialment, al llarg de guies verticals o de guies la inclinació de
les quals sobre la vertical és inferior a 15º.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
6
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Muntacàrregues: aparell elevador, instal·lat de manera permanent, que s'atura a nivells
definits. Consta d'una cabina inaccessible a les persones per les seves dimensions i
constitució, que es desplaça al llarg de guies verticals (o amb una inclinació inferior a 15º).
Aquesta legislació és diferent segons la data d’instal·lació i posada en
funcionament.
A partir de 1-9-1999 es contempla la necessitat de disposar del marcatge CE per
als ascensors i de legalitzar la instal·lació abans de la seva posada en
funcionament, a través de les entitats d’inspecció i control, així com d’efectuar
revisions periòdiques.
Per als ascensors anteriors a 1-9-1999 que és la data d’entrada en vigor del
marcatge CE, la darrera modificació de la legislació vigent (Real Decreto 57/2005,)
contemplava la necessitat d’adequar les mesures de seguretat del parc
d’ascensors existent (abans de l’entrada en vigor del marcatge CE d’ascensors)
d’acord amb un conjunt de 16 mesures, que s’adjunten a continuació:
MEDIDAS
1 Instalar en el foso un interruptor de parada, un interruptor de iluminación del hueco y una
toma de corriente, para uso del personal de mantenimiento.
2 Modificar el faldón bajo el umbral de la cabina, haciéndolo de la mayor altura posible,
compatible con la profundidad del foso, hasta un máximo de 75 cm.
3 Dotar de puertas a las cabinas, junto con un indicador posicional de la cabina, visible
desde su interior.
4 Instalar en la cabina iluminación y alarma de emergencia.
5 Dotar de protección a las poleas de reenvío de suspensión, de desvío, de compensación
y de máquinas.
6 Instalar contacto de seguridad de aflojamiento de cable limitador.
7 Dotar de un dispositivo de parada que actúe cuando el ascensor no arranque o patinen
los cables.
8 Posibilitar que se pueda controlar fácilmente, desde el cuarto de máquinas, si la cabina
se encuentra en una zona de desenclavamiento.
9 En los motores alimentados directamente por una red, la llegada de energía deberá ser
cortada por dos contactores independientes.
10 Instalar en cabina un sistema de comunicación bidireccional que permita una
comunicación permanente con un servicio de intervención rápida en edificios de ocupación
diaria temporal (edificios públicos o de oficinas), estacional o viviendas de baja ocupación,
y otras situaciones que determine el órgano competente de la comunidad autónoma.
11 Instalar una barandilla en el techo de la cabina cuando el espacio libre entre el borde del
techo y la pared del hueco sea mayor de 30 cm.
12 Eliminar el amianto de los mecanismos de frenado, cuando se sustituyan éstos.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
7
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
13 Cuando se cambie el equipo tractor deberá lograrse una precisión de ± 2 cm del nivel de
parada de la cabina respecto al nivel del piso.
14 Cuando se proceda al cambio de una bomba del equipo hidráulico, el nuevo equipo
deberá disponer de una bomba manual para desplazar la cabina hacia arriba.
15 Cuando se cambie la cabina se instalarán en ella y en el descansillo órganos de mando
inteligibles por minusválidos y se dotará a la cabina de un dispositivo de control de
sobrecarga.
16 Cuando se cambie el grupo tractor junto con la cabina o con el bastidor, deberá
instalarse un dispositivo que impida el movimiento ascendente incontrolado de la cabina.
A la web de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE) trobareu informació sobre els
tràmits que s’han de realitzar per tal de legalitzar un aparell elevador. Els han de
legalitzar una entitat d'inspecció i control (ECA o ICICT) per tal de que es
garanteixin les condicions de seguretat que marca la reglamentació vigent. Vegeu:
http://www.gencat.net/oge/tramits/grues_ascensors/installacions/index.html
Legislació per legalitzar grues d’obra (31-07-2008)
Les grues torre han de tenir en compte el que s’especifica a la següent disposició:
Real Decreto 836/2003 de 27-06 por el que se aprueba una nueva Instrucción
técnica complementaria 'MIE-AEM-2' del Reglamento de aparatos de elevación y
manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones.
BOE.Nº 170 de 17-07-2003 (+ corr. errors BOE.Nº 20 de 23-01-2004)
Resumen: Es aplicable a todas las grúas torre de más de 15 kN.m de momento nominal,
movidas mecánicamente, destinadas a la elevación y distribución de materiales, tanto en
obras como en otras aplicaciones.
Regula los aspectos relativos a fabricación y comercialización (art. 4), instalación y puesta
en servicio (art. 5), empresas instaladoras (art. 6), utilización (art. 7), mantenimiento y
revisiones (art. 8), empresas conservadoras (art. 9), empresas instaladoras-conservadoras
(art. 10), inspecciones extraordinarias (art. 11) y modificaciones esenciales en grúas
instaladas (art. 12).
Per altra banda, a la pàgina web de l’Oficina de Gestió Empresarial de la
Generalitat de Catalunya (OGE), s’indica que les instal·lacions de grues i
ascensors han de ser legalitzades per una entitat d'inspecció i control (ECA o
ICICT) per tal de garantir les condicions de seguretat que indica la reglamentació
vigent. Podeu consultar:
http://www.gencat.net/oge/tramits/grues_ascensors/installacions/index.html
La OGE facilita, a través de la seva pàgina web, els impresos normalitzats
corresponents a cada tipus d'instal·lació. Podeu consultar:
http://www.gencat.net/oge/documents/ascensors_grues/index.html
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
8
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Distancia mínima entre una grúa y una línea de alta tensión (26-08-2009)
En la Instrucción técnica relativa a grúas torre:
Real Decreto 836/2003 de 27-06 por el que se aprueba una nueva Instrucción
técnica complementaria 'MIE-AEM-2' del Reglamento de aparatos de elevación y
manutención, referente a grúas torre para obras u otras aplicaciones.
BOE.Nº 170 de 17-07-2003
Dice lo siguiente:
Artículo 5. Instalación y puesta en servicio.
5.1 Proyecto de instalación. La instalación de los aparatos incluidos en esta ITC requiere la
presentación de un proyecto ante el órgano competente de la comunidad autónoma,
suscrito por técnico titulado competente y visado por el colegio oficial al que pertenezca.
En el anexo II se indica el contenido mínimo del proyecto de instalación. Dicho proyecto se
realizará de acuerdo con lo expresado en cuanto a condiciones de instalación en la norma
UNE 58-101-92, parte 2 «Aparatos pesados de elevación. Condiciones de resistencia y
seguridad en las grúas torre desmontables para obras. Condiciones de instalación y
utilización».
La referencia a la imposibilidad de contacto de cualquier parte de la grúa, así como de las
cargas suspendidas, contenida en el segundo párrafo del apartado 4.1 de la norma UNE
58-101-92, parte 2, se entenderá referida en líneas de baja tensión exclusivamente a la
imposibilidad de contacto eléctrico.
Por tanto, remite a la norma UNE 58101-2: 1992, la cual se convierte de obligado
cumplimiento. Dicha norma dice lo siguiente:
4. INSTALACIÓN DE LA GRÚA Y DE LA VÍA
4.1 Emplazamiento
El emplazamiento de la grúa y de su camino de rodadura será elegido de manera tal que:
El espacio libre mínimo para el paso de personal, entre las partes más salientes de la grúa
y cualquier obstáculo, sea de 0,60 m de ancho por 2,50 m de alto. En caso de imposibilidad
de aplicación de esta condición, se prohibirá el acceso de personal a esta zona peligrosa.
En ningún momento cualquier parte de la grúa, así como las cargas suspendidas, pueden
entrar en contacto con líneas eléctricas. Si estas líneas eléctricas son de alta tensión
debe existir entre estas líneas y dichos elementos un espacio de seguridad de 5 m
mínimo medidos en su proyección horizontal.
Es decir, el espacio mínimo exigible entre una grúa y una línea de alta tensión es
de 5 metros.
Distribució de subministres
Legislació aplicable a les galeries de serveis, en relació als cables d’alta i
mitja tensió i els de telecomunicacions (telefonia i fibra òptica) (24-01-2008)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
9
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Actualment no hi ha legislació aplicable a les galeries de serveis; en tot cas la
normativa existent regula les xarxes de distribució que transcorren pel subsòl, però
es tracta de xarxes soterrades.
Les disposicions són les següents:
Decret 120/1992, de 28-04 de característiques que han de complir les proteccions
a instal·lar en les xarxes dels diferents subministres públics que passen pel subsol.
DOGC núm 1606 de 12-06-1992
Decreto 196/1992, de 04-08 por el que se modifica el Decreto 120/1992 de 28-04
de características que han de cumplir las protecciones a instalar en las redes de
los diferentes suministros públicos que discurren por el subsuelo.
DOGC núm. 1649 de 25-09-1992
Resolució TRI/301/2006, de 3-2-2006, pel que s’estableixen els requisits de
senyalització i protecció de les xarxes soterrades de distribució elèctrica de mitja i
alta tensió, en l’àmbit territorial de Catalunya.
DOGC núm. 4584 de 2-3-2006
I també el document:
Fecsa Endesa. Condicions tècniques i de seguretat de les instal·lacions de
distribució de Fecsa Endesa. Norma tècnica particular de línies subterrànies de
mitjana tensió. NTP-LSMT. Octubre 2006.
En aquestes disposicions es regula l’encreuament i el paral·lelisme dels cables, i
especifiquen entre 20 i 30 cm., en funció del tipus de distribució.
Adjuntem la resposta a una consulta que es va realitzar a la Subdirecció d’Energia,
relativa a la prevenció i detecció d’incendis en galeries subterrànies d’alta tensió,
l’any 2004:
De: [email protected]
Enviado el : miércoles 3/3/04 10.01
"Senyora,
De la revisió de la documentació tècnica corresponent a la implantació de les galeries de
servei a Barcelona, es dedueix que no hi ha una reglamentació específica de prevenció i
detecció d'incendis per a aquestes instal·lacions específiques. Tanmateix, les disposicions
que s'invoquen són:
1) Reglament electrotècnic de baixa tensió
2) Recomanació de la "Societé suisse des ingénieurs et des architectes" SIA 205. Edició
del 1984. "Pose des conduites souterraines". Publicada per la Societé suisse des
ingénieurs et des architectes de Zurich.
3) Reglamento e instrucciones técnicas de las instalaciones de calefacción, climatización y
agua caliente sanitaria. Publicat pel MOPU.
4) Recomanacions de l´Institute of electrical and electronics engineers,Incc, pel que fa a
telecomunicacions.
Així mateix el sistema de prevenció i detecció d'incendis establert va comportar la
instal·lació dels següents elements:
1) Portes tallafocs.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
10
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
2) Extintors.
3) Detectors de fums i de temperatura connectats amb el "dispatching" de les galeries,
coordinat tot amb un protocol d’actuació que incloïa la intervenció dels bombers.
Atentament,
Josep Maria de Juan Capdevila
CAP DEL SERVEI D'ENERGIA ELÈCTRICA
Distància mínima entre xarxes elèctriques, de telecomunicacions i
subministrament d’aigua i de gas en una via pública (04-09-2008)
A nivell de legislació estatal, està vigent aquesta disposició:
Real Decreto 842/2002 de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento
electrotécnico para baja tensión.
BOE.Nº 224 de 18-09-2002
L’article 2.2 de la Instrucció Técnica ITC–BT-07 sobre “Redes subterráneas para
distribución en baja tensión” está dedicat íntegrament a “Condiciones generales
para cruzamiento, proximidades y paralelismo”. En aquest article podem llegir els
següents requisits:
Cruzamientos:
Siempre que sea posible, se procurará que los cables de baja tensión discurran por
encima de los alta tensión.
La distancia mínima entre un cable de baja tensión y otros cables de energía
eléctrica será: 0,25 m con cables de alta tensión y 0,10 m con cables de baja tensión.
La distancia del punto de cruce a los empalmes será superior a 1 m. Cuando no puedan
respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más
recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado
2.1.2.
Cables de telecomunicación
La separación mínima entre los cables de energía eléctrica y los de
telecomunicación será de 0.20 m. La distancia del punto de cruce a los empalmes, tanto
del cable de energía como del cable de telecomunicación, será superior a 1 m. Cuando no
puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable
instalado más recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en
el apartado 2.1.2.
Estas restricciones no se deben aplicar a los cables de fibra óptica con cubiertas
dieléctricas. Todo tipo de protección en la cubierta del cable debe ser aislante.
Canalizaciones de agua y gas
Siempre que sea posible, los cables se instalarán por encima de las canalizaciones de
agua.
La distancia mínima entre cables de energía eléctrica y canalizaciones de agua o gas
será de 0,20 m. Se evitará el cruce por la vertical de las juntas de las canalizaciones
de agua o gas, o de los empalmes de la canalización eléctrica, situando unas y otros
a una distancia superior a 1 m del cruce. Cuando no puedan respetarse estas distancias
en los cables directamente enterrados, la canalización instalada más recientemente se
dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2.
Conducciones de alcantarillado
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
11
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Se procurará pasar los cables por encima de las conducciones de alcantarillado. No se
admitirá incidir en su interior. Se admitirá incidir en su pared (por ejemplo, instalando
tubos), siempre que se asegure que ésta no ha quedado debilitada. Si no es posible, se
pasará por debajo, y los cables se dispondrán en canalizaciones entubadas según lo
prescrito en el apartado 2.1.2. Depósitos de carburante Los cables se dispondrán en
canalizaciones entubadas según lo prescrito en el apartado 2.1.2. y distarán, como
mínimo, 0,20 m del depósito. Los extremos de los tubos rebasarán al depósito, como
mínimo 1,5 m por cada extremo.
Proximidades y paralelismos:
Los cables subterráneos de baja tensión directamente enterrados deberán cumplir las
condiciones y distancias de proximidad que se indican a continuación, procurando evitar
que queden en el mismo plano vertical que las demás conducciones.
Otros cables de energía eléctrica
Los cables de baja tensión podrán instalarse paralelamente a otros de baja o alta
tensión, manteniendo entre ellos una distancia mínima de 0,10 m con los cables de
baja tensión y 0,25 m con los cables de alta tensión. Cuando no puedan respetarse
estas distancias en los cables directamente enterrados, el cable instalado más
recientemente se dispondrá en canalización entubada según lo prescrito en el apartado
2.1.2. En el caso de que un mismo propietario canalice a la vez varios cables de baja
tensión, podrá instalarlos a menor distancia, incluso en contacto.
Cables de telecomunicación
La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y los de telecomunicación
será de 0,20 m. Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables
directamente enterrados, el cable instalado más recientemente se dispondrá en
canalización entubada según lo prescrito en el apartado 2.1.2.
Canalizaciones de agua
La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y las canalizaciones de
agua será de 0,20 m. La distancia mínima entre los empalmes de los cables de energía
eléctrica y las juntas de las canalizaciones de agua será de 1 m. Cuando no puedan
respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la canalización
instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el apartado
2.1.2.
Se procurará mantener una distancia mínima de 0,20 m en proyección horizontal, y
que la canalización de agua quede por debajo del nivel del cable eléctrico. Por otro lado,
las arterias principales de agua se dispondrán de forma que se aseguren distancias
superiores a 1 m respecto a los cables eléctricos de baja tensión.
Canalizaciones de gas
La distancia mínima entre los cables de energía eléctrica y las canalizaciones de gas
será de 0,20 m, excepto para canalizaciones de gas de alta presión (más de 4 bar),
en que la distancia será de 0,40 m. La distancia mínima entre los empalmes de los
cables de energía eléctrica y las juntas de las canalizaciones de gas será de 1 m. Cuando
no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la
canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el
apartado 2.1.2.
Se procurará mantener una distancia mínima de 0,20 m en proyección horizontal.
Por otro lado, las arterias importantes de gas se dispondrán de forma que se aseguren
distancias superiores a 1 m respecto a los cables eléctricos de baja tensión.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
12
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Acometidas (conexiones de servicio)
En el caso de que el cruzamiento o paralelismo entre cables eléctricos y canalizaciones de
los servicios descritos anteriormente, se produzcan en el tramo de acometida a un edificio
deberá mantenerse una distancia mínima de 0,20 m.
Cuando no puedan respetarse estas distancias en los cables directamente enterrados, la
canalización instalada más recientemente se dispondrá entubada según lo prescrito en el
apartado 2.1.2.
La canalización de la acometida eléctrica, en la entrada al edificio, deberá taponarse hasta
conseguir una estanqueidad adecuada.
Al Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por la que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11. BOE.Nº 211 de 04-09-2006, a l’article 5.3
es llegeix el següent:
5.3 Ejecución de las instalaciones.
Las instalaciones reguladas por este reglamento deberán ser realizadas por las empresas
que determine, en cada caso, la correspondiente ITC.
Cuando las instalaciones de gas concurran con las correspondientes a otras energías o
servicios deberán adoptarse las medidas precautorias correspondientes, en especial por lo
que se refiere a las canalizaciones y distancias en cruces y paralelismos, según lo
establecido en los reglamentos específicos y las ITCs que les sean de aplicación
A Catalunya, les distàncies entre serveis a la via pública estan regulades per les
següents disposicions:
Decret 120/1992, de 28 d’abril, pel qual es regulen les característiques que han de
complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments
públics que discorren pel subsòl.
DOGC 1606 de 12-6-1992
Decret 196/1992, de 4-8-1992, de modificació parcial del Decret 120/1992 pel qual
es regulen les característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre
les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
DOGC 1649 de 25-9-1992
Ordre de 5-7-1993, per la qual s’aprova el procediment de control aplicable a les
xarxes dels serveis públics que discorren pel subsòl.
DOGC 1782 de 11-8-1993
Resolució de 9-10-1996, per la qual es desenvolupa l’Ordre de 5-7-1993, que va
aprovar el procediment de control, aplicable a les xarxes de serveis públics que
discorren pel subsòl.
DOGC 2341 de 28-2-1997
Orden TIC/341/2003 de 22-07 por la que se aprueba el procedimiento de control
aplicable a las obras que afectan a la red de distribución eléctrica enterrada.
DOGC.Nº 3937 de 31-07-2003
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
13
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Resolución TRI/301/2006, de 03-02-2006, por la que se establecen los requisitos
de señalización y protección de las redes soterradas de distribución eléctrica de
media y alta tensión, en el ámbito territorial de Cataluña.
DOGC.Nº 4584 de 02-03-2006
Legislació aplicable a la prevenció d’incendis en galeries subterrànies de
cables elèctrics d’alta tensió (20-04-2009)
El mes de març passat es va publicar el següent Reglament sobre línies d’alta
tensió:
Real Decreto 223/2008, de 15-02-2008, por el que se aprueban el Reglamento
sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta
tensión y sus instrucciones técnicas complementarias ITC-LAT 01 a 09.
BOE.Nº 68 de 19-03-2008
És d’obligat compliment a partir dels 2 anys de la seva entrada en vigor (19-92008), i es considera d’aplicació voluntària a partir del 19-9-2008.
Hem parlat amb un expert de la Subdirecció d’Indústria del Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa, qui ens ha comentat que moltes empreses
instal·ladores ja l’estan aplicant, tot i que encara no és d’obligat compliment. En cas
de no voler estar al que diu aquest Reglament, i donat que no hi ha cap altre
legislació vigent, haurien de demanar indicacions a Bombers de la població on es
fa la instal·lació, per si tenen alguna especificació al respecte.
El Real Decret 223/2008 esmentat diu el següent, a la seva Instrucció tècnica
complementària ITC-LAT 06 Línies subterrànies amb cables aïllats:
4. INSTAL·LACIÓ DE CABLES AÏLLATS
...
4.3 En galeries
...
Galeries de longitud superior a 400 m
Les galeries de longitud superior a 400 m, a més de les disposicions anteriors han de
disposar d'il·luminació fixa, d'instal·lacions fixes de detecció de gas (amb sensibilitat mínima
de 300 ppm), d'accessos de personal cada 400 m com a màxim, enllumenat de
senyalització interior per informar de les sortides i referències exteriors, envans de
sectorització contra incendis (RF120) amb portes tallafocs (RF 90) cada 1.000 m com a
màxim i les mesures oportunes per a la prevenció contra incendis.
Legislació i normes aplicables a instal·lacions d’aigua potable i combustibles
gasosos amb conduccions de polietilè (12-12-2008)
a) Aigua potable
La legislació vigent aplicable a les canonades d’aigua potable es troba a:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
14
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Orden 28-07-1974. Pliego de prescripciones técnicas generales de obligado
cumplimiento en todas las obras del Ministerio de Obras Públicas y Transportes,
para tuberías de abastecimiento de agua.
BOE.Nº 236 de 02-10-1974 (+ corr.errors BOE 260 de 30-10-1974)
Real Decreto 140/2003 de 07-02-2003 por el que se establecen los criterios
sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.
BOE.Nº 45 de 21-02-2003 (+ corr.errors BOE.Nº 54 de 04-03-2003)
És possible que les companyies d’aigua disposin de plecs de condicions en els
que exigeixen un tipus determinat de canonades.
Les normes UNE vigents sobre canalitzacions de polietilè per conducció d’aigua
potable són les següents (no s’han contemplat les normes sobre assaig dels
materials):
UNE- EN 12201-1:2003 (+UNE- EN 12201-1:2004 ERRATUM) Sistemas de
canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE).
Parte 1: Generalidades
UNE- EN 12201-2:2003 (+UNE- EN 12201-2:2004 ERRATUM, + UNE- EN
12201-2:2003/1M:2005) Sistemas de canalización en materiales plásticos para
conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos.
UNE- EN 12201-5:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para
conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 5: Aptitud al uso del sistema.
UNE-CEN/TS 12201-7:2007 EX Sistemas de canalización en materiales plásticos
para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 7: Guía para la evaluación de la
conformidad.
UNE- EN 13244-1:2003 (+UNE- EN 13244-1:2004 ERRATUM) Sistemas de
canalización en materiales plásticos, enterrados o aéreos, para suministro de
agua, en general, y saneamiento a presión.
Polietileno (PE). Parte 1:
Generalidades.
UNE- EN 13244-2:2003 (+UNE- EN 13244-2:2004 ERRATUM) Sistemas de
canalización en materiales plásticos, enterrados o aéreos, para suministro de
agua, en general, y saneamiento a presión. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos.
UNE- EN 13244-5:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos,
enterrados o aéreos, para suministro de agua, en general, y saneamiento a
presión. Polietileno (PE). Parte 5: Aptitud del sistema a la función.
UNE-CEN/TS 13244-7:2006 EX Sistemas de canalización en materiales plásticos,
enterrados o aéreos, para suministro de agua, en general, y saneamiento a
presión. Polietileno (PE). Parte 7: Guía para la evaluación de la conformidad.
UNE 53394:2006 IN Materiales plásticos. Código de instalación y manejo de
tubos de polietileno para conducción de agua a presión. Técnicas recomendadas.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
15
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
UNE- EN 805:2000 Abastecimiento de agua. Especificaciones
exteriores a los edificios y sus componentes.
para redes
UNE- EN 806-2:2005 Especificaciones para instalaciones de conducción de agua
destinada al consumo humano en el interior de edificios. Parte 2: Diseño.
(en el Anexo A facilita la lista de materiales aceptables, entre los que se
encuentran el polietileno y el polietileno reticulado)
UNE- EN ISO 15875-1:2004 (+ UNE EN ISO 15875-1:2004/A1:2007) Sistemas de
canalización en materiales plásticos para instalaciones de agua caliente y fría.
Polietileno reticulado (PE-X). Parte 1: Generalidades.
UNE- EN ISO 15875-2:2004 (+ UNE EN ISO 15875-2:2004/A1:2007) Sistemas de
canalización en materiales plásticos para instalaciones de agua caliente y fría.
Polietileno reticulado (PE-X). Parte 2: Tubos.
UNE- EN ISO 15875-5:2004 Sistemas de canalización en materiales plásticos
para instalaciones de agua caliente y fría. Polietileno reticulado (PE-X). Parte 5:
Aptitud al uso del sistema.
UNE- CEN ISO/TS 15875-7:2005 Sistemas de canalización en materiales
plásticos para instalaciones de agua caliente y fría. Polietileno reticulado (PE-X).
Parte 7: Guía para la evaluación de la conformidad
UNE- ENV 12108:2002 (+UNE-ENV 12108:2002 ERRATUM:2007)Sistemas de
canalización en materiales plásticos. Práctica recomendada para la instalación en
el interior de la estructura de los edificios de sistemas de canalización a presión
de agua caliente y fría destinada al consumo humano
UNE 53331:1997 IN ( + UNE 53331:2002 IN ERRATUM) Plásticos. Tuberías de
poli(cloruro de vinilo) (PVC) no plastificado y polietileno (PE) de alta y media
densidad. Criterio para la comprobación de los tubos a utilizar en conducciones
con y sin presión sometidos a cargas externas.
UNE-ISO 22391-1:2008 Sistemas de canalización en materiales plásticos para la
instalación de agua caliente y fría. Polietileno resistente a la temperatura (PE-RT).
Parte 1: Generalidades
UNE-ISO 22391-2:2008 Sistemas de canalización en materiales plásticos para la
instalación de agua caliente y fría. Polietileno resistente a la temperatura (PE-RT).
Parte 2: Tubos
UNE-ISO 22391-5:2008 Sistemas de canalización en materiales plásticos para la
instalación de agua caliente y fría. Polietileno resistente a la temperatura (PE-RT).
Parte 5: Aptitud al uso del sistema.
b) Combustibles gasosos
La legislació aplicable a les instal·lacions de combustibles gasosos:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
16
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11.
BOE.Nº 211 de 04-09-2006
Deroga a:
• Real Decreto 1853/1993, de 22 de octubre, por el que se aprueba el
reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domesticos,
colectivos o comerciales.
• Orden de 18 de noviembre de 1974 por la que se aprueba el reglamento de
redes y acometidas de combustibles gaseosos
Les normes UNE vigents sobre canalitzacions de polietilè per subministrament de
combustibles gasosos són les següents (no s’han contemplat les normes sobre
assaig dels materials):
UNE-EN 1555-1:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el
suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades.
UNE-EN 1555-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el
suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos.
UNE-EN 1555-5:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el
suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 5: Aptitud al uso del
sistema.
UNE-CEN/TS 1555-7:2004 Sistemas de canalización en materiales plásticos para
el suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 7: Guía para la
evaluación de la conformidad.
UNE-EN 12007-1:2001 Sistemas de suministro de gas. Canalizaciones con
presión máxima de operación inferior o igual a 16 bar. Parte 1: Recomendaciones
funcionales generales.
UNE-EN 12007-2:2001 Sistemas de suministro de gas. Canalizaciones con
presión máxima de operación inferior o igual a 16 bar. Parte 2: Recomendaciones
funcionales específicas para el polietileno (MOP inferior o igual a 10 bar).
Instal·lacions interiors d’aigua
Es obligatòria la instal·lació de fluxors a les cisternes dels inodors de les
biblioteques? (09-05-2008)
La instal·lació d’inodors en edificis i les característiques que han de tenir està
actualment regulada pel CTE:
Real Decreto 314/2006, de 17-03-2006, por el que se aprueba el Código Técnico
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
17
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
de la Edificación (CTE).
BOE.Nº 74 de 28-03-2006
En el seu Documento Básico HS 4 Salubridad diu el següent:
Sección HS 4 Suministro de agua
3.6 Ahorro de agua
1 Todos los edificios en cuyo uso se prevea la concurrencia pública deben contar con
dispositivos de ahorro de agua en los grifos. Los dispositivos que pueden instalarse con
este fin son: grifos con aireadores, grifería termostática, grifos con sensores infrarrojos,
grifos con pulsador temporizador, fluxores y llaves de regulación antes de los puntos de
consumo.
2 Los equipos que utilicen agua para consumo humano en la condensación de agentes
frigoríficos, deben equiparse con sistemas de recuperación de agua.
A l’apèndix A. Terminologia, defineix què és un fluxor:
Fluxor: llave, temporizada, de cierre automático que al ser abierta es capaz de
proporcionar un caudal de agua abundante en un breve periodo de tiempo, empleada
generalmente para sustituir el depósito de descarga en los inodoros y otros aparatos
empleados en servicios de uso público.
És a dir, els edificis públics (i entenem que en aquest cas es tracta de biblioteques
públiques) han de disposar de fluxors als inodors.
Qui és el responsable de garantir la pressió d’aigua adequada en punts de
consum en un habitatge (cas particular d’una vivenda a Vilanova del Vallès)
(26-09-2008)
Introducció:
Cal tenir en compte que la legislació tècnica d’instal·lacions interiors d’aigua es va
modificar l’any 2006, amb l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) el
29-03-2006 i per tant s’ha de conèixer sota quina legislació s’ha executat i tramitat la
instal·lació davant d’indústria.
Anteriorment, les instal·lacions s’havien de dissenyar i executar d’acord amb les
anomenades normes NIA:
Orden 09-12-1975, sobre normas básicas para las instalaciones interiores de
suministro de agua (NIA).
BOE.Nº 11 de 13-01-1976 (+ corr.errores BOE.Nº 37 de 12-02-1976)
Resolución 14-02-1980, por la que se complementa el apartado 1.5 del Título I de
las normas básicas para las instalaciones interiores de agua, en relación con el
dimensionamiento de las instalaciones interiores para tubos de cobre.
BOE.Nº 58 de 07-03-1980
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
18
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Tanmateix, en el disseny i execució de la instal·lació, també cal tenir en compte si
en el municipi a on es troba l’habitatge, existeix alguna disposició legal d’àmbit
local, com ara un Reglament del servei municipal de abastament de aigua potable
que pugui establir requeriments més específics.
Pel que fa a la pressió màxima que pot arribar de xarxa, aquesta vindrà
determinada per la companyia subministradora i pot variar en funció de la
localització. Aquesta pressió pot venir indicada en un Reglament Municipal del
servei municipal de abastament de aigua potable. En el cas de Vilanova del Vallès
no hi ha publicat cap reglament.
Pel que fa a la pressió de servei i a la pressió en punts de consum, les normes
NIA estableixen el següent:
Título 1. 1.4. Materiales que constituyen las instalaciones interiores
1.4.1. Los materiales empleados en tuberías y grifería de las instalaciones interiores
deberán ser capaces, de forma general y como mínimo para una presión de trabajo de
15 Kg/cm2 en previsión de la resistencia necesaria para soportar la de servicio y los golpes
de ariete provocados por el cierre de los grifos. ....
...
Título 6. 6.2. Pruebas de las instalaciones.
6.2.1. Todos los elementos y accesorios que integran las instalaciones serán objeto de las
pruebas reglamentarias
6.2.2. Antes de proceder al empotramiento de las tuberías, las Empresas instaladoras
están obligadas a efectuar la siguiente prueba:
6.2.2.1. Pruebas de resistencia mecánica y estanquidad.
Dicha prueba se efectuará con presión hidráulica.
a) Serán objeto de esta prueba todas las tuberías, elementos y accesorios que integran la
instalación.
b) La prueba se efectuará a 20 Kg/cm2. Para iniciar la prueba se llenará de agua toda la
instalación manteniendo abiertos los grifos terminales hasta que se tenga la seguridad de
que la purga ha sido completa y no queda nada de aire. Entonces se cerrarán todos los
grifos que nos han servido de purga y el de la fuente de alimentación. A continuación se
empleara la bomba, que ya estar conectada y se mantendrá su funcionamiento hasta
alcanzar la presión de prueba. Una vez conseguida, se cerrará la llave de paso de la
bomba. Se procederá a reconocer toda la instalación para asegurarse de que no existe
perdida.
c) A continuación se disminuirá la presión hasta llegar a la de servicio, con un
mínimo de 6 Kg/cm2 y se mantendrá esta presión durante 15 minutos. Se dará por
buena la instalación si durante este tiempo la lectura del manómetro ha permanecido
constante. El manómetro a emplear en esta prueba deberá apreciar, con claridad, décimas
de Kg/cm2.
d) Las presiones aludidas anteriormente se refieren a nivel de la calzada.
El CTE, Document Bàsic HS Salubritat, Sección HS 4. Suministro de agua
estableix el següent:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
19
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
2.1.3 Condiciones mínimas de suministro
...
2. En los puntos de consumo la presión mínima debe ser:
a) 100 kPa para grifos comunes (1kg/cm2);
b) 150 kPa para fluxores y calentadores (1,5 kg/cm2).
3 La presión en cualquier punto de consumo no debe superar 500 kPa (5 kg/cm2).
3.2.1.5.2 Sistemas de reducción de la presión
1. Deben instalarse válvulas limitadoras de presión en el ramal o derivación pertinente
para que no se supere la presión de servicio máxima establecida en 2.1.3.
2. Cuando se prevean incrementos significativos en la presión de red deben instalarse
válvulas limitadoras de tal forma que no se supere la presión máxima de servicio en
los puntos de utilización.
Conclusió:
Independentment de la normativa tècnica amb la que es dissenyi i executi la
instal·lació, la responsabilitat de que aquesta instal·lació funcioni adequadament
hauria de recaure en tots i cadascun del agents que hagin participat en el procés
constructiu de la instal·lació i que es demostri que han incorregut en una
“negligència”, voluntària o no, i ja sigui directament o subsidiàriament: projectista,
empresa instal·ladora/instal·lador, direcció d’obra, etc..
Els dipòsits d’aigua d’una instal·lació d’aigua potable en un edifici
d’habitatges es poden situar al soterrani? (11-11-2008)
Entenem que el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) no aplica l’edifici d’habitatges ja
que la sol·licitud de llicència d’obres és anterior a l’entrada en vigor del CTE.
La legislació sobre instal·lacions de subministrament d’aigua vigents fins l’entrada
en vigor del Document Bàsic HS Salubridad- HS4 Suministro de agua era:
Orden 09-12-1975, por la que se aprueban las 'Normas básicas para las
instalaciones interiores de suministro de agua'
BOE.Nº 11. 13-01-1976 (i corr. errors BOE 12-02-1976).
Hem revisat aquesta Ordre i no hem trobat cap referència a la qualitat de l’aigua
(en canvi, el CTE HS4 2.1.1 diu que la qualitat de l’aigua de la instal·lació ha de
complir el que indica la legislació vigent sobre aigua per a consum humà)
Però sí que s’ha de tenir en compte el:
Real Decreto 140/2003, de 7 de febrero, por el que se establecen los criterios
sanitarios de la calidad del agua de consumo humano.
BOE 45 de 21-2-2003
que diu el següent al seu àmbit d’aplicació:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
20
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Artículo 1. Objeto.
El presente Real Decreto tiene por objeto establecer los criterios sanitarios que deben
cumplir las aguas de consumo humano y las instalaciones que permiten su suministro
desde la captación hasta el grifo del consumidor y el control de éstas, garantizando su
salubridad, calidad y limpieza, con el fin de proteger la salud de las personas de los
efectos adversos derivados de cualquier tipo de contaminación de las aguas.
Per tant, aquesta disposició és d’obligat compliment, i el que diu respecte als
dipòsits d’aigua a l’article 11.1, també:
Artículo 11. Depósitos y cisternas para el agua de consumo humano.
1. Los depósitos públicos o privados, fijos o móviles, de la red de abastecimiento, de
distribución o de instalaciones interiores y cisternas para agua de consumo humano
deberán cumplir con lo dispuesto en el artículo 14.
Todo depósito de una instalación interior deberá situarse por encima del nivel del
alcantarillado, estando siempre tapado y dotado de un desagüe que permita su vaciado
total, limpieza y desinfección.
Instal·lacions de climatització i aigua calenta
Legislació sobre climatització i instal·lacions d’aigua a naus industrials. (0702-2008)
L’àmbit d’aplicació del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios
(RITE) és el següent:
Artículo 2.Ámbito de aplicación.
1. A efectos de la aplicación del RITE se considerarán como instalaciones térmicas las
instalaciones fijas de climatización (calefacción, refrigeración y ventilación) y de producción
de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la demanda de bienestar térmico e higiene
de las personas.
Per aclarir aquest àmbit consultem el document ”Comentarios al Reglamento de
instalaciones térmicas en los edificios (RITE-2007)” publicat per IDAE el 2007, que
diu:
Artículo 2. Ámbito de aplicación Se consideran Instalaciones Térmicas las instalaciones
fijas de climatización (ventilación, refrigeración ycalefacción) y de producción de agua
caliente para usos sanitarios, destinadas a atender la demanda de bienestar e higiene de
las personas en cualquier tipo de edificio, incluso edificios de uso industrial.
El RITE no será de aplicación para las instalaciones térmicas destinadas a procesos
industriales, agrícolas o de otro tipo.
És a dir, el RITE és d’aplicació als sistemes de climatització de les naus industrials
per atendre el benestar de les persones, però no a les instal·lacions tèrmiques de
les naus de processos industrials.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
21
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Les “Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua NIANBE” actualment ja no són vigents, ja que han quedat substituïdes pel text del
CTE, Document Bàsic “HS Salubridad- Sección HS 4 Suministro de Agua”.
Legislació aplicable a les instal·lacions hospitalàries de climatització, aigua
calenta i il·luminació (12-02-2008)
Les instal·lacions hospitalàries no disposen a Catalunya ni a Espanya de legislació
específica pel que fa a instal·lacions. En tot cas, el propi Institut Català de la Salut pot
tenir alguna especificació concreta, a la qual nosaltres no tenim accés.
Si que és d’aplicació a l’àmbit hospitalari el decret d’ecoeficiència dels edificis:
Decret 21/2006, de 14-02-2006, per el que es regula l’adaptació de criteris
ambientals i d’ecoeficiència als edificis.
DOGC.Nº 4574 de 16-02-2006 (+ corr. errades DOGC.Nº 4678 de 18-07-2006)
També s’haurà de tenir en compte l’eficiència energètica de l’edifici:
Real Decreto 47/2007, de 19-01-2007, por el que se aprueba el Procedimiento
básico para la certificación de eficiencia energética de edificios de nueva
construcción.
BOE.Nº 27 de 31-01-2007 (+ corr. errades BOE.Nº 276 de 17-11-2007)
Climatització
Com a marc general legislatiu les instal·lacions hospitalàries han de complir amb el
RITE:
Real Decreto 1751/1998, de 31-07, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus instrucciones Técnicas
Complementarias (ITE) y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones
Térmicas de los Edificios
BOE núm. 186 de 05-08-1998. Corr. err. BOE.Nº 259 de 29-10-1998
Real Decreto 1218/2002, de 22-11, por el que se modifica el Real Decreto
1751/1998, de 31-07, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones
Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas Complementarias (ITE)
y se crea la Comisión Asesora para las Instalaciones térmicas de los Edificios.
BOE núm. 289 de 03-12-2002
Aigua calenta sanitària
És d’aplicació el CTE, en particular el Document Bàsic “HS Salubridad- Sección HS 4
Suministro de Agua”.
Instal·lacions elèctriques - il·luminació
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
22
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Per que fa a il·luminació i instal·lacions elèctriques tampoc hi ha legislació especifica
per les instal·lacions hospitalàries, per tant, han de complir la legislació general:
Real Decreto 842/2002 de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento electrotécnico
para baja tensión.
BOE.Nº 224 de 18-09-2002
Específicament les següents instruccions:
•
ITC-BT 28 Instalaciones en locales de pública concurrencia.
• ITC-BT 38 Instalaciones con fines especiales. Requisitos particulares para la
instalación eléctrica en quirófanos y salas de intervención.
Legislació per una sala de màquines de climatització amb instal·lació de gas
i elements elèctrics o electrònics (21-02-2008)
Si a la sala de màquines existeixen sistemes de detecció de gas, que activen una
electrovàlvula que talli el subministrament elèctric, no hi ha inconvenient en fer una
instal·lació de climatització en la sala de màquines que ja tenen.
Com es tracta d’instal·lacions de climatització amb instal·lacions de gas i
instal·lacions elèctriques a la mateixa sala, cal tenir present la següent legislació:
Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE).
BOE.Nº 207 de 29-08-2007.
I concretament a la seva Instrucció IT 1.3.4.1.2 parla de les sales de màquines i les
característiques de seguretat que hauran de complir en funció de les
característiques dels locals i elements a instal·lar en elles.
Per a la instal·lació de gas cal complir amb:
Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por la que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11.
BOE.Nº 211 de 04-09-2006
Cal tenir en compte el Reglament per a Baixa Tensió:
Real Decreto 842/2002 de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento
electrotécnico para baja tensión.
BOE.Nº 224 de 18-09-2002
Finalment, la instal·lació de gas al ubicar-se a la sala de màquines, mateixa sala on
hi ha components elèctrics, en cas que hi hagi una fuita, podria afectar la
normativa sobre atmosferes explosives:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
23
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Real Decreto 400/1996, de 01-03, por el que se dicta las disposiciones de
aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 94/9/CE,
(Directiva ATEX) relativa a los aparatos y sistemas de protección para uso en
atmósferas potencialmente explosivas.
BOE.Nº 85 de 08-04-1996
Legislació i normes aplicables als suports pels conductes de l’aire
condicionat (11-4-2008)
En relació a la construcció de suports i petites estructures sobre les que s’han de
recolzar els conductes d’aire en instal·lacions industrials, hem esta revisant la
legislació vigent, i no hi ha cap disposició legal que reguli aquest tipus
d’estructures.
Però si que hi han les següents normes al respecte
UNE 100152:2004 IN Climatización. Soportes de tuberías.
UNE 100153:2004 IN Climatización. Soportes
selección.
antivibratorios. Criterios de
UNE-EN 12236:2003 Ventilación de edificios. Soportes y apoyos de la red de
conductos. Requisitos de resistencia.
UNE EN 12220: 2000 Ventilación de edificios. Conductos. Dimensiones de bridas
circulares para ventilación general.
Si està interessat en l’adquisició d’alguna d’aquestes normes, es pot adreçar a la
Biblioteca dels EIC.
La ventilació de les aules de formació, segons el RITE, pot ser natural? (1305-2008)
El nou RITE, a la seva “IT 1 Diseño y dimensionado” diu el següent:
IT 1.1.4.2 Exigencia de calidad del aire interior
IT 1.1.4.2.1 Generalidades
1. En los edificios de viviendas, a los locales habitables del interior de las mismas, los
almacenes de residuos, los trasteros, los aparcamientos y garajes; y en los edificios de
cualquier otro uso, a los aparcamientos y los garajes se consideran válidos los requisitos
de calidad de aire interior establecidos en la Sección HS 3 del Código Técnico de la
Edificación.
2. El resto de edificios dispondrá de un sistema de ventilación para el aporte del suficiente
caudal de aire exterior que evite, en los distintos locales en los que se realice alguna
actividad humana, la formación de elevadas concentraciones de contaminantes, de
acuerdo con lo que se establece en el apartado 1.4.2.2 y siguientes. A los efectos de
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
24
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
cumplimiento de este apartado se considera válido lo establecido en el procedimiento de la
UNE-EN 13779.
IT 1.1.4.2.2 Categorías de calidad del aire interior en función del uso de los edificios
En función del uso del edificio o local, la categoría de calidad del aire interior (IDA) que se
deberá alcanzar será, como mínimo, la siguiente:
IDA 1 (aire de óptima calidad): hospitales, clínicas, laboratorios y guarderías.
IDA 2 (aire de buena calidad): oficinas, residencias (locales comunes de hoteles y
similares, residencias de ancianos y de estudiantes), salas de lectura, museos, salas de
tribunales, aulas de enseñanza y asimilables y piscinas.
IDA 3 (aire de calidad media): edificios comerciales, cines, teatros, salones de actos,
habitaciones de hoteles y similares, restaurantes, cafeterías, bares, salas de fiestas,
gimnasios, locales para el deporte (salvo piscinas) y salas de ordenadores.
IDA 4 (aire de calidad baja)
IT 1.1.4.2.3 Caudal mínimo del aire exterior de ventilación
1. El caudal mínimo de aire exterior de ventilación, necesario para alcanzar las categorías
de calidad de aire interior que se indican en el apartado 1.4.2.2, se calculará de acuerdo
con alguno de los cinco métodos que se indican a continuación.
A. Método indirecto de caudal de aire exterior por persona
a)Se emplearán los valores de la tabla 1.4.2.1 cuando las personas tengan una actividad
metabólica de alrededor 1,2 met, cuando sea baja la producción de sustancias
contaminantes por fuentes diferentes del ser humano y cuando no esté permitido fumar.
Tabla 1.4.2.1 Caudales de aire exterior, en dm3/s por persona
Categoria
IDA 1
IDA 2
IDA 3
IDA 4
dm3/s
por
persona
20
12,5
8
5
Els nivells de IDA de categoria 2, de 12,5 dm3/s per persona de la taula 1.4.2.1
únicament es poden aconseguir amb ventilació forçada, no essent possible
proporcionar-los amb ventilació natural.
Legislación aplicable a las instalaciones de ventilación de la cocina de un
local de pública concurrencia en Barcelona (16-06-2008)
La legislación aplicable a las instalaciones de ventilación de una cocina de un local
de pública concurrencia es la siguiente:
En los bares o restaurantes la ventilación está supeditada a los parámetros de
calidad del aire en estos locales:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
25
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Real Decreto 1027/2007, de 20-07-2007, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en los Edificios
BOE.Nº 207 de 29-08-2007
Ver en particular la IT 1.1.4.2 Exigencia de calidad del aire interior
Remite a:
UNE-EN 13779:2005 Ventilación de edificios no residenciales. Requisitos de
prestaciones de los sistemas de ventilación y acondicionamiento de recintos
Otra norma relacionada es:
UNE 100165:2004 Climatización. Extracción de humos y ventilación de cocinas.
Càlcul de la demanda d’ACS en un museu (17-7-2008)
Per calcular la demanda total d’aigua calenta sanitària (ACS) en un museu, s’ha de
consultar la taula 3.1 del “Documento Básico HE Ahorro de Energía” del CTE. Els
valors unitaris que apareixen a la taula s’han de sumar per a cada un dels criteris
de demanda aplicables. Així, tot i que els museus no estan contemplats a la taula,
es pot assimilar a un ús administratiu i a més, si té cafeteria o si té restaurant, s’ha
de sumar la demanda corresponent per a aquests usos.
El càlcul del dimensionat de la instal·lació es realitza tenint en compte dos
paràmetres: la demanda d’ACS i el grau de contribució solar (que es calcula
segons la taula 3.3).
Els mateixos càlculs també s’hauran de fer segons el Decret d’Ecoeficiència, i
segons la Ordenança municipal corresponent. En el projecte es faran servir els
resultats més desfavorables en demanda i en contribució solar. Habitualment els
resultats més desfavorables són els derivats de les Ordenances Municipals.
Possibilitat de no implantar un sistema de recuperació de calor en unes
oficines (19-11-2008)
Segons indica el RITE actualment vigent, en la seva IT.1 de disseny i dimensionat
de les instal·lacions, la necessitat de recuperar l’energia de l’aire expulsat està en
funció del cabdal d’aire expulsat:
“ IT.1.2.4.5. Recuperación de energía
...
IT.1.2.4.5.2 Recuperación de calor del aire de extracción
1. En los sistemas de climatización de los edificios en los que el caudal de aire
expulsado al exterior, por medios mecánicos, sea superior a 0,5 m3/s, se recuperará la
energía del aire expulsado.”
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
26
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Legislació sobre ventilació de naus industrials on es realitzen processos de
soldadura (20-01-2009)
Podem afrontar la el problema des de dos punts de vista:
a) Incendis
El RSCIEI (Real Decreto 2267/2004, de 03-12, por el que se aprueba el
Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales,
publicat al BOE núm. 303 de 17-12-2004) indica al seu article 7 de l’Annex II les
condicions de “ventilación y eliminación de humos y gases de la combustión en los
edificios industriales”.
Remet a la norma:
UNE 23585:2004 Seguridad contra incendios. Sistemas de control de temperatura
y evacuación de humos (SCTEH). Requisitos y métodos de cálculo y diseño para
proyectar un sistema de control de temperatura y de evacuación de humos en caso
de incendio.
b) Llocs de treball
S’haurà de tenir en compte la legislació que estableix les condicions ambientals
dels llocs de treball , establertes per la següent disposició:
Real Decreto 486/1997, de 31-07, por el que se establecen las disposiciones
mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.
BOE núm. 97 de 23-04-1997
A l’annex III s’especifiquen les condicions ambientals dels llocs de treball. Parla de
la temperatura i de la renovació d’aire dels locals de treball
Normativa per realitzar el càlcul de la potència a instal·lar per l’escalfament
de les piscines cobertes (23-02-2009)
El RITE, a la seva Instrucció Tècnica 1 “Diseño y Dimensionado” diu el següent:
IT 1.1.4.3.2 Calentamiento del agua en piscinas climatizadas.
1. La temperatura del agua estará comprendida entre 24° y 30 °C según el uso principal de
la piscina (se excluyen las piscinas para usos terapéuticos). La temperatura del agua se
medirá en el centro de la piscina y a unos 20 cm por debajo de la lámina de agua.
Però en el propi RITE no especifica com s’han de fer els càlculs de la potencia
necessària per realitzar l’escalfament de les piscines cobertes.
En el “Documento sobre preguntas y respuestas sobre la aplicación del RITE”,
elaborat per ATECYR i el IDAE, diu el següent:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
27
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
IT 1.1.4.3.2 Calentamiento del agua en piscinas climatizadas.
1. La temperatura del agua estará comprendida entre 24° y 30 °C según el uso principal de
la piscina (se excluyen las piscinas para usos terapéuticos). La temperatura del agua se
medirá en el centro de la piscina y a unos 20 cm por debajo de la lámina de agua.
2. La tolerancia en el espacio, horizontal y verticalmente, de la temperatura del agua no
podrá ser mayor que ± 1,5 °C.
IT 1.1.4.3.1.
Como dimensionar la producción de ACS?
Ya desde el RITE de 1998, se abandonó la obligatoriedad de una acumulación equivalente
a dos horas de producción, como exigía el RICCACS de 1981; como prevención de la
Legionelosis se tiende a acumulaciones menores, lo que implica mayor potencia para el
servicio de ACS.
EL dimensionado de las instalaciones de ACS consiste en combinar la potencia de
producción con la capacidad de acumulación, con el fin de poder atender a la demanda
punta; cuanto menor sea la acumulación, mayor deberá ser la potencia, siendo la situación
limite las instalaciones de producción instantánea en las que la potencia debe ser capaz de
hacer frente a la mayor punta de consumo que se presente en el día..
Lo habitual es considerar la energía que se consume en ACS en la hora punta y
dimensionar la instalación teniendo en cuenta la energía almacenada en los
depósitos y sumarle la de producción.
Creiem que aquests mètodes càlcul es trobaran en manuals tècnics. No obstant,
hem localitzat les següents normes UNE sobre mètodes de càlcul dels requisits
d’energia dels sistemes de calefacció dels edificis:
UNE-EN 15316-3-1:2008 Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el
cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte
3-1: Sistemas de agua caliente sanitaria, caracterización de necesidades
(requisitos de acometida)
UNE-EN 15316-3-3:2008 Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el
cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte
3-3: Sistemas de agua caliente sanitaria, generación.
UNE-EN 15316-4-5:2008 Sistemas de calefacción en los edificios. Método para el
cálculo de los requisitos de energía del sistema y de la eficiencia del sistema. Parte
4-5: Sistemas de generación para calefacción de locales, calidad y prestaciones de
los sistemas de calefacción urbana y de los sistemas de gran volumen.
UNE-EN ISO 13790:2008 Eficiencia energética de los edificios. Cálculo del
consumo de energía para calefacción de espacios.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
28
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Instal·lacions de combustibles
Legislació sobre instal·lació de dipòsits de gasoil (05-02-2008)
Les instal·lacions d’emmagatzematge de carburants i combustibles líquids per al
seu ús propi estan regulades pel “Reglamento de Instalaciones petrolíferas”, y en
concret por la ITC MI-IP03, aprovada per:
Real Decreto 1523/1999 de 01-10 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (més la correcció d’errades)
Orden 27-06-2000 que modifica la Orden 20-11-1998 para adaptarse al Real
Decreto 1523/1999 de 01-10 que modifica el Reglamento de instalaciones
petrolíferas y sus Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03 y MI-IP04.
DOGC.Nº 3182 de 13-07-2000
Més informació a:
http://www.gencat.net/oge/tramits/quimics/installacions/prod_petrolliers/index.html
Legislació sobre seguretat d’una benzinera i sobre l’emmagatzematge
soterrat de benzina (05-03-2008)
Les benzineres estan regulades per:
Real Decreto 2201/1995 de 28-12, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP 04 'Instalaciones fijas para distribución al por menor de
carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público'.
BOE.Nº 41 de 16-02-1996 (+ corr. errors BOE.Nº 79 de 01-04-1996)
Resum: Se aprueba la ITC MI-IP 04 'Instalaciones fijas para distribución al por menor de
carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público', del
Reglamento de Instalaciones Petrolíferas, aprobado por R.D. 2085/1994, de 20-10, que se
incluye como anexo al presente R.D.
En la presente ITC se establecen las prescripciones técnicas a las que se han de ajustar
las instalaciones fijas para distribución al por menor de carburantes y combustibles
petrolíferos en instalaciones de venta al público.
Se aplicará a las nuevas instalaciones fijas para la venta al público de carburantes y
combustibles petrolíferos así como a las ampliaciones y modificaciones de las existentes.
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors BOE.Nº 54 de 03-03-2000)
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
29
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Resum: Se modifican los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de Instalaciones petrolíferas,
aprobado por el R.D. 2085/1994, de 20-10, y las ITC MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas
para uso propio', y ITC MI-IP04 'Instalaciones fijas para distribución al por menor de
carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público', que se
adjuntan como anexos I y II del presente R.D.
Anexo II.- Instrucción Técnica Complementaria MI-IP04 'Instalaciones para suministro a
vehículos'. La presente instrucción técnica pretende establecer las prescripciones técnicas
a las que han de ajustarse las instalaciones para suministro a vehículos, de acuerdo con la
definición establecida en esta instrucción.
A més cal tenir present el Reglament de seguretat contra incendis en establiments
industrials, donat que segons el seu article 2.b, les benziners es poden considerar
com a emmagatzematges industrials:
Real Decreto 2267/2004, 03-12-2004, por el que se aprueba el Reglamento de
seguridad contra incendios en los establecimientos industriales.
BOE.Nº 303 de 17-12-2004.
També han de complir el Reglament de Baixa Tensió.
Real Decreto 842/2002 de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento
electrotécnico para baja tensión.
BOE.Nº 224 de 18-09-2002
Consulteu la ITC-BT-29 Prescripciones particulares para las instalaciones de
locales con riesgo de incendio o explosión.
A Catalunya a més cal tenir en compte:
Resolución 11-11-1988 por la cual se aprueba la Instrucción de 28-06-1988
interpretativa de la MI BT 027, capítulo 9, relativa a estaciones de servicio, garajes
y talleres de reparación de vehículos a motor.
DOGC.Nº 1087 de 30-12-1988 (+ corr.errors DOGC.Nº 1128 de 07-04-1989)
Resum: La instrucción MI BT 027, capítulo 9, fija las condiciones que han de reunir los
elementos de las instalaciones eléctricas de determinados locales especiales, según se
encuentren en los volúmenes peligrosos o fuera de ellos, considerando la mayor o menor
probabilidad de la presencia de atmósfera explosiva.
El ámbito de aplicación de la presente Resolución afecta a las estaciones de servicio,
garajes, talleres de reparación de vehículos y aparcamientos públicos.
Els aparells que s’hi instal·lin hauran de complir la legislació referida a atmosferes
explosives:
Real Decreto 400/1996, de 01-03, por el que se dicta las disposiciones de
aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo 94/9/CE,
(Directiva ATEX) relativa a los aparatos y sistemas de protección para uso en
atmósferas potencialmente explosivas.
BOE.Nº 85 de 08-04-1996.
Resum: Este Real Decreto que adapta la Directiva 94/9/CE (Directiva ATEX), se aplica a
los aparatos y sistemas de protección para uso en atmósferas potencialmente explosivas.
Y también se aplica a los dispositivos de seguridad, control y reglaje destinados a utilizarse
fuera de atmósfera potencialmente explosiva pero que son necesarios o que contribuyen al
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
30
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
funcionamiento seguro de los aparatos y sistemas de protección en relación con los riesgos
de explosión. Clasifica los grupos y categorías de aparatos en:
Des del punt de vista de seguretat dels treballadors:
Real Decreto 681/2003 de 12-06, sobre la protección de la salud y la seguridad de
los trabajadores expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el
lugar de trabajo.
BOE.Nº 145 de 18-06-2003
Resum: Este Real Decreto tiene por objeto, en el marco de la Ley 31/1995, de 8 de
noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, establecer las disposiciones mínimas
para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores que pudieran verse
expuestos a riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo, según se
definen en el artículo 2.
Legislació aplicable a una instal·lació d’emmagatzematge de biodiesel (214-2008)
El biodiesel, segons el Real Decret 61/2006, té unes característiques assimilables
a les benzines i els gasoils (veure article 8):
Real Decreto 61/2006, de 31-01-2006, por el que se determinan las
especificaciones de gasolinas, gasóleos, fuelóleos y gases licuados del petróleo y
se regula el uso de determinados biocarburantes.
BOE.Nº 41 de 17-02-2006
Per tant, entenem que si el combustible s’ha de consumir a la pròpia instal·lació, el
seu emmagatzematge està regulat per la ITC-IP03 del “Reglamento de
Instalaciones petrolíferas”, aprovada pel:
Real Decreto 1523/1999 de 01-10 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509, y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999
Si no és per ús a la pròpia instal·lació, hauran de complir la MI-IP 02 “Parques de
almacenamiento de líquidos petroliferos”:
Real Decreto 2085/1994 de 20-10, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Petrolíferas.
BOE.Nº 23 de 27-01-1995
Real Decreto 1562/1998 de 17-07 por el que se modifica la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP 02 'Parques de almacenamiento de líquidos petrolíferos'.
BOE.Nº 189 de 08-08-1998
Podeu trobar més informació a:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
31
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
http://www.gencat.net/oge/tramits/quimics/installacions/prod_petrolliers/index.html
Legislació sobre estacions de servei a Eivissa (02-06-2008)
Presentem a continuació un llistat de les disposicions legals vigents a Espanya
sobre estacions de servei, agrupades per temes:
a) Legislació tècnica
Orden de 31 mayo 1969, de Normas para instalación de Estaciones de Servicio
BOE.Nº 239 de 06-10-1969
Real Decreto 2201/1995 de 28-12, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP 04 'Instalaciones fijas para distribución al por menor de
carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al público'.
BOE.Nº 41 de 16-02-1996 (+ corr. errors BOE.Nº 79 de 01-04-1996)
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr. errors BOE.Nº 54 de 03-03-2000)
Real Decreto 842/2002 de 02-08 por el que se aprueba el Reglamento
electrotécnico para baja tensión.
En concret, la ITC-BT-29: Prescripciones particulares para las instalaciones de locales con
riesgo de incendio o explosión.
Si es subministren combustibles gasosos:
Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por la que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11.
BOE.Nº 211 de 04-09-2006
b) Venda de combustible
Real Decreto 1905/1995, de 24-11, por el que se aprueba la distribución al por
menor de carburantes y combustibles petrolíferos en instalaciones de venta al
público y se desarrolla la disposición adicional primera de la Ley 34/1992, de 2212, de ordenación del sector.
BOE.Nº 304 de 21-12-1995
Resum: La distribución al por menor de carburantes y combustibles petrolíferos en
instalaciones de venta al público sólo podrá realizarse en instalaciones previamente
autorizadas para desarrollar esta actividad y en las condiciones establecidas
reglamentariamente.
c) Carreteres
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
32
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Real Decreto 1812/1994 de 02-09-1994 por el que se aprueba el Reglamento
General de Carreteras.
BOE.Nº 228 de 23-09-1994
Resum: Este Reglamento tiene por objeto el desarrollo de la Ley 25/1988, de 29-07, de
Carreteras, en todo lo que se refiere a la planificación, proyección, construcción,
conservación, financiación, uso y explotación de las carreteras estatales.
Cap. VII.- Elementos funcionales de la carretera. Áreas de servicio.
Real Decreto 1911/1997, de 19-12-1997 por el que se modifica el Reglamento
General de Carreteras aprobado por el Real Decreto 1812/1994.
BOE.Nº 9 de 10-01-1998
Orden 16-12-1997 por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado,
las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicio.
BOE.Nº 21 de 24-01-1998
Resum: La presente Norma pretende desarrollar los preceptos del Reglamento General de
Carreteras relativas al régimen jurídico y condiciones técnicas sobre el otorgamiento,
modificación y suspensión, temporal o definitiva, de las autorizaciones de accesos a las
carreteras cuya gestión está atribuida a la Dirección General de Carreteras, así como a la
construcción de instalaciones de servicios y suministros, y de sus correspondientes
accesos, en las márgenes de las carreteras estatales y sus vías de servicio, fuera de las
áreas de servicio.
Orden FOM/392/2006, de 14-02-2006, de modificación parcial de la Orden 16-121997, por la que se regulan los accesos a las carreteras del Estado, las vías de
servicio y la construcción de instalaciones de servicio.
BOE.Nº 42 de 18-02-2006
Orden FOM/1740/2006, de 24-05-2006, por la que se modifica la Orden 16-121997, del Ministerio de Fomento, por la que se regulan los accesos a las carreteras
del Estado, las vías de servicio y la construcción de instalaciones de servicios.
BOE.Nº 134 de 06-06-2006
d) Control d’emissions
Real Decreto 2102/1996, de 20-09-1996, sobre el control de emisiones de
compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes del almacenamiento y
distribución de gasolina desde las terminales a las estaciones de servicio.
BOE.Nº 259 de 26-10-1996
Resum: Se aplicará a las operaciones, instalaciones, vehículos y buques empleados en el
almacenamiento, carga y transporte de gasolina de una terminal a otra o de una terminal a
una estación de servicio. Los precursores y componentes de la gasolina y sus aditivos
quedan excluidos del ámbito de este Real Decreto.
e) Illes Balears
L’única disposició sobre estacions de servei que s’ha localitzat dins la legislació
autonòmica de les Illes Balears és la següent:
Orden 15 de mayo 1991 por la que se modifica Orden Ministerial 31 mayo 1969,
de normas de instalación de Estaciones de Servicio. BOIB.Nº 64 de 21-05-1991
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
33
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Quines són les distàncies de seguretat entre dipòsits de GLP en superfície i
dipòsits de benzina en estacions de servei ? (22-12-2008)
L’emmagatzematge de dipòsits de butà, propà i altres hidrocarburs liquables en
dipòsits en superfície està regulat al Reglament sobre distribució i utilització de
combustibles gasosos:
Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por la que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11.
BOE.Nº 211 de 04-09-2006
A la seva ITC-ICG 05 Estaciones de servicio para vehículos a gas diu que les
estacions de servei de GLP es faran d’acord amb les especificacions establertes a
la norma UNE 60630:
UNE 60630: 2003 (+ UNE 60630/1M: 2003 + UNE 60630/1M: 2004 Erratum)
Estaciones de servicio de GLP para vehiculos a motor
Al seu punt 4 “Zona de almacenamiento”, parla de distàncies mínimes de seguretat
a punts de distribució a altres hidrocarburs líquids. Al seu punt 5 “Zona de
suministro”, parla també de distàncies mínimes de seguretat a altres elements
constructius o dipòsits d’emmagatzemament. A les taules 1 i 2 especifica quines
són aquestes distàncies.
Recomanem també la lectura de les següents normes:
UNE 60250:2008 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo
(GLP) en depósitos fijos para su consumo en instalaciones receptoras.
UNE 60210:2001 Plantas satélite de Gas Natural Licuado (GNL).
UNE-EN 12979:2002 Sistemas de gases licuados del petróleo (GLP) para
automóviles. Requisitos de instalación.
UNE 60631-1:2008 Estaciones de servicio de GNC para vehículos a motor. Parte
1: Estaciones de capacidad de suministro superior a 20 m3/h.
Legalització de dipòsits de combustible per grups electrògens a obres (16-32009)
Abans de posar en marxa la instal·lació de dipòsits de gasoil per grups electrògens
d’obres, és necessari presentar davant de les Entitats d’inspecció i Control la
documentació que justifiqui l’acompliment de les condicions tècniques i
administratives establertes. La instrucció tècnica a complir és la MI-IP03
“Instalaciones de almacenamiento para su consumo en la propia instalación” del
Reglament d’instal·lacions petrolíferes.
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
34
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Son d’aplicació les disposicions següents:
Real Decreto 1427/1997 de 15-09, por el que se aprueba la Instrucción Técnica
Complementaria MI-IP03 'Instalaciones petrolíferas para uso propio'.
BOE.Nº 254 de 23-10-1997 (+ corr. errors BOE.Nº 21 de 24-01-1998)
Real Decreto 1523/1999 de 01-10-1999 por el que se modifica el reglamento de
instalaciones petrolíferas, aprobado por el Real Decreto 2085/1994 de 20-10 y las
Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03, Real Decreto 1427/1997, de 1509-1997 y MI-IP04, Real Decreto 2201/1995 de 28-12-1995.
BOE.Nº 253 de 22-10-1999 (+ corr.errors BOE.Nº 54 de 03-03-2000)
A Catalunya, el procediment administratiu per a l’aplicació d’aquesta ITC està
regulat per les següents disposicions:
Orden 20-11-1998 sobre el procedimiento de actuación de las empresas
instaladoras, de las entidades de inspección y control y de los titulares en las
instalaciones petrolíferas para uso propio reguladas por la instrucción técnica
complementaria ITC MI-IP03 Instalaciones Petrolíferas para uso propio, del
Reglamento de instalaciones petrolíferas.
DOGC.Nº 2782 de 09-12-1998
Orden 27-06-2000 modifica la Orden 20-11-1998 para adaptarse al Real Decreto
1523/1999 de 01-10-1999 que modifica el Reglamento de instalaciones petrolíferas
y sus Instrucciones Técnicas Complementarias MI-IP03 y MI-IP04.
DOGC.Nº 3182 de 13-07-2000
Orden TRI/395/2005 de 04-08-2005 de modificación de la Orden 21-01-2003
referente a la regulación de instalaciones existentes sin autorización o inscripción
en el Registro industrial de almacenamiento de carburantes y combustibles
líquidos para su consumo en la propia instalación, reguladas por la instrucción
técnica complementaria MI-IP03.
DOGC.Nº 4484 de 06-10-2005
Ventilació dels locals on hi ha una instal·lació Receptora de Gas Natural
d’una bugaderia industrial (28-08-2009)
Es tracta del projecte d’una Instal·lació receptora de gas natural, a una pressió
inferior a 5 bar, per una bugaderia industrial d’uns 200 kg de potencia calorífica. La
seva consulta és si per la ventilació del local, han de complir amb la norma UNE
60670-6.
La resposta del Sr. Portero, de la Direcció General de Calidad y Seguridad
Industrial del Ministerio de Industria és la següent:
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
35
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
“Si he comprendido bien la consulta, la instalación de gas que se
quiere realizar no contempla la instalación de ninguna caldera o
generador de calor o frío con potencia útil superior a 70 kW.
En ese caso, no resulta aplicable la previsión de que se utilice la
norma UNE 60601, la cual se refiere únicamente a ese tipo de
aparatos (y por ello, no se aplica a los demás -“aparatos para
lavado, secado o planchado”, entre otros-).
Es decir, una instalación de aparatos, por mucho que supere los
70 kW, no lleva a aplicar la norma UNE 60601, salvo que sí exista
una caldera o generador en esas condiciones y dicha norma solo
se aplicaría a éstos últimos”.
Efectivament, el punt “1 Objeto y campo de aplicación” de la norma “UNE
60601:2006 Salas de máquinas y equipos autónomos de generación de calor o frío
o para cogeneración, que utilizan combustibles gaseosos” indica que aquesta
norma estableix els requisits exigibles als locals on hi hagin generadors per la
producció de calor o fred mitjançant fluid caloportador, o bé equips de cogeneració
de consum calorífic nominal conjunt superior a 70 kW que utilitzin combustibles
gasosos.
Entenem, doncs, que han d’aplicar el que diu el Real Decreto 919/2006 sobre
utilització i distribució de combustibles gasosos a la seva ITC-ICG 07:
“2. Diseño y ejecución de las instalaciones receptoras
En edificios de nueva construcción y edificios rehabilitados, cuando dispongan de
chimeneas para la evacuación de los productos de la combustión, estas se diseñarán y
calcularán de acuerdo con los procedimientos descritos en las normas UNE 123001, UNEEN 13384-1 y UNE-EN 13384-2, y los materiales deberán ser conformes a la norma UNEEN 1856-1 cuando estos sean metálicos o a la norma NTE-ISH-74 cuando sean no
metálicos.
Con carácter general, la evacuación de los productos de la combustión deberá
efectuarse por cubierta. Excepcionalmente, cuando se trate de aparatos estancos o de tiro
forzado de potencia útil nominal igual o inferior a 70 kW, así como de tiro natural para la
producción de agua caliente sanitaria de potencia útil nominal igual o inferior a 24,4 kW, la
evacuación de los productos de la combustión podrá realizarse mediante salida directa al
exterior (fachada o patio de ventilación), sin perjuicio de lo que establezca el Reglamento
de instalaciones térmicas de los edificios.
En edificaciones ya existentes que se reformen, si disponen de conducto de evacuación
adecuado al nuevo aparato a conectar y si este reúne las condiciones establecidas en la
reglamentación vigente, la evacuación de los productos de la combustión se realizará por el
conducto existente.
Aquellos patios de ventilación destinados a la evacuación de los productos de
combustión de aparatos conducidos, deben tener como mínimo una superficie en planta,
medida en metros cuadrados, igual a 0,5* NT, con un mínimo de 4 m2, siendo NT el
número total de locales que puedan contener aparatos conducidos que desemboquen en el
patio. En caso de patios de ventilación en edificios de nueva edificación, la superficie
mínima en planta será igual a 1 NT, y siempre mayor que 6 m2.
Además, si el patio está cubierto en su parte superior con un techado, este debe dejar
libre una superficie permanente de comunicación con el exterior del 25% de su
sección en planta, con un mínimo de 4 m2.”
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
36
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.
Legislació aplicable a les instal·lacions de gas per locals comercials i
industrials (07-09-2009)
El RIGLO, “Reglamento de Instalaciones de Gas en Locales Destinados a Usos
Domésticos, Colectivos o Comerciales” va ser derogat a partir del 04-03-2007 en
que va entrar en vigor el nou Reglament:
Real Decreto 919/2006, de 28-07-2006, por la que se aprueba el Reglamento
técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones
técnicas complementarias ICG 01 a 11.
BOE.Nº 211, de 04-09-2006
És aplicable tant a les instal·lacions de gas per locals comercials com per
instal·lacions industrials.
Pel que fa als procediments administratius, la Direcció General d'Energia i Mines
ha emès la Instrucció 1/2007 per a l'aplicació a la Comunitat Autònoma de
Catalunya d'aquest Real Decret:
Instrucción 1/2007, de 28-02-2007, de la Dirección General de Energía y Minas,
sobre procedimiento administrativo para la aplicación en la Comunidad Autónoma
de Catalunya del RD 919/2006, de 28-07-2006, por el cual se aprueba el
Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus
instrucciones técnicas complementarias ICG 01 a 11.
DOGC. s/n, de 28-02-2007
A més segueix vigent l’Ordre:
Ordre 28/03/1996 sobre el procediment d'actuació de les empreses instal·ladores,
de les Entitats d'inspecció i control i dels titulars de les instal·lacions de gasos
combustibles
DOGC.Nº 2196, de 19-04-1996
Per tenir més informació al respecte recomanem el web de la Oficina de Gestió
Empresarial (OGE):
http://www.gencat.cat/oge/tramits/aigua/gas/intallacions_gasos/index.html
© Consulta a l’expert – Enginyers Industrials de Catalunya
Data: 27-07-2010 Versió 2
37
[email protected]
Nota: Aquestes respostes s’han elaborat a partir de la normativa publicada, així com de la informació obtinguda dels
organismes competents. En cap cas el contingut d’aquestes respostes és jurídicament vinculant. L'Associació
d’Enginyers Industrials de Catalunya no pot acceptar cap responsabilitat legal per les conseqüències que es poguessin
derivar d'accions empreses com a resultat de les conclusions que s’han extret de les respostes.