Ara me `n vaig á casa y no estich pas gens d`

Anuncio
ANY
vn
BARCELONA
22
NOVEMBRE
Í894.
NÚM.
325
Ara me 'n vaig á casa
y no estich pas gens d' alió.
jo. tan jove y... ¡ay Senyó!
¡qui 'n: ven y -rn veurá'demá!
LA TOMASA
660
CRÓNICA DE U SETMANA
UNA CARITAT PER L' AMOR DE DEU !
Poesía de D. Fernando Zanon arreglada al catali.
f
STiCH vejent que tot y portant tanta fama la pobre Espanya, de p»is ahont la moralitat deixa
moít que desiljar, &i anessim estudiant á fondo la qü«tió, tal volta 'ns trqbaiíain que encara pod íam donar
llisons de moral á alguna nació que pas3» per mes civilisada que la nostra.
Per lo menos pembla deduirse aixís deis escandaloBOS fets que diariament paesan en la República Fran
cesa, y que no solsament atacan á una agrupació sola
ó á una sola classe de la societat, sino que en totaB las
institucióas y tant entre 'la aristócratas com entré la
elasse baixa, hi teñen Cabuda loa actes mes dignes de
recriminació.
Lo capitá Dreyfus, aquell célebre juheu que 's venía
los pleñs de fortificació de la frontera francesa y que
tantas malediccións va fer canrer sobre la aeva raasa,
que, sort que ja hi deu estar acoatumada, ara 'ns ha fet
sapiguer que té un cómplice.
Tablean.
Y aquest cómplice es francés, y francés de pura
rassa.
¿Per qué no lo maleheixen?
Y á mes de francés es guapo y ex-sargento de infantería y segona diuhen molt inteligent, sobre tot en el
arte de hacerse amar. Per lo menos aixís sembla demostrarho una colecció de retratos, cartas y cabells
que li han trovat en un doble fondo de una de las Hevas maletas, junt ab copias de varios planes de forts
y altres papéis que '1 comprometen molt.
Segons sembla, tan '1 sargento com lo capitá tindrán
que compareixer aviat devant lo tribunal que 'ls ha
de jutjar.
S' esperan encara mes revelacións.
*
* *
per un magre ca
un cegó de naixement
pobre de llura y de pá
una almoyna vá implora
necessaria al seu sostent.
De gana 'm moro, germans,
— diu si sentir '1 es possible—
allargueume vostras mans
/no sigueu per mí inhumansl
¡mon dolor es insufrible!
Las llágrimas cara avall
creman sas gaitas curtidas;
sent al cap forts cops de malí
y camina ab molt travall
lias penas may son (ingidasl
Y segueix de porta en porta
y van las horas passant
y sa flaquesa es mes forta
veyent sa esperansa morta
puig poch á poch va espirant.
|Deu meu! inútil fal-lera
—diu exhalant un sospir—
y cau al mitj de la acera
¿y '1 socors?.. es la 1 litera
per portarlo al cementir.
Al que no s' ho pot guanyá
doñea una caritat,
doneuli un boss! de pá
perqué, Deu 'ns ho maná
/com deber d' humanitatl
JOAN JOBDI.
PREGUNTAS
La antiga costum de la palmeta y algún castanyot
que fins ara Bemblava estar exclusivament relegada ais
estudis de primera ensenyansa, comensa ja á pendrer
carta de naturalitat en loa instituts y á seguir aixíi»,
aviat veurém en los exámecs d«l doctorat donar un
cop de palmeta perqué 1' alumno fumava en Jo precia
instant de passar lo catedráiich peí devantseu.
Per motius mes fúdls desgraciava la fesotnía deis
deixeples, lo catedrátich de francés del instituí de Valladolit, senB qu' en vint anys de fer aquesta feyna hi
hagués hagut cap pare que li hagués fet en éll lo que
feya ab los seüs filis.
Al fi y al cap lo claustre del''instituí ha acordat
suspendrerl' provisionalment en lo cárrech, sometent
després I1 assumpto al consell de Instrucció Pública.
L' acta en si, no pot ser mes asquerós.
Ara sois falta que se '1 dtsixi campar lliurement després d' haberlí fet un simulacro d' amonestació.
Segurament no fora la primera vegada que hauria
P»ssst.
;
ESTUDIANT.
— ¿Qiin es lo gos mes poca cosa?
—Lo ea—iré.
—¿Y lo mes hermós?
—Lo ca—bel'.
•—¿Y lo mes virtuós?
—Lo ca—fé.
—;Y lo mes bailado?
— Lo ca—-ball.
—¿Y o mes limpio?
•—Lo ca—net
—¿Y lo mes aristocrátich?
— Lo ca—rey.
—¿Y lo mes inglés?
—-Lo ca—lor.
— ¿Y lo mes petit?
—Lo ca—nana.
—¿Y lo mes greixós?
—i^o ca—llar.
A.
661
LA TOMASA
O ID _A_
carbassejada en lo Certamen, que '1 Centro Grádense'celebra lo día 18 d' Agost del present any
LEMA —Sois pot se un descamisat ,
/' hom que no va encorbatat.
que las corbatas sevas han passat á la Historia
y han compartit la gloria •{,-.
ab fets y valentías que 's deuhen recordar.
Í V _ 7 H Musas/ inspireume; .vibrar feune ma lira
que vull á la corbata cantar trovas formáis,
en alti-sonahts versos, no ab los versets de fira,
sino ab aquells que 's tira
dret á las Engla'ntinas allá en los Jochs Floráis.
Sens dupte qu' ets l',adorno mes bell de la persona
y 1' únich per qui 1' home se mira dins 1' espill,
prenenthi mil posturas, matant allí la estona,
com si 'n fos una dona
de aquellas que quan surten volen cegá ab son brill.
Én temps remots se 't troba que ostentas ta bellesa
en grandiós llás de puntas, sempre molt ben planxat,
en pits d' homes de ciencia, plebeyas y noblesa,
:
en la llampant realesa
y, en fi, en las classes totas de aquella.societat.
Y no son sois los homes losque ab tú s'engalanan,
també avuy las senyoras per tú s' han decidit,
y las qu' encar' no 'n teñen tot lo día demanan
y ploran y s'exclaman
fins qu' ha afluixát la bossa I' atribulat marit.
Felip quint, !' execrable, de trista recordansa,
corbata també usava de gran y ampie plastrón;
gastant de las mes caras y; de la antigua usansa,
q u e ' l s hi duyah dé Fransa,
primorosament fetas ab puntas de Alerijon. <.
Ningú podrá negarte que 'ts prenda d' importancia,
establiments fins s' obran florits com mes de Maig,
exclussius per corbatas, móntats ab elegancia,
fent grata allí la estancia
hermosas senyoretas que 's cuydan del despaig.
Robespierre que la Fransa ne cap-girava un día,
fent trontollar los tronos de tot lo mon en pés,
portar rica corbata per gran ditxa tenía,
sent la seva manía
mudársela ab freqüencia per uri tres y no res.
No acabar may sería, ni tinch tanta memoria,
si tots los personatjes ha'vía de esmentar,
Si jo fos'com un
si pogués fe y desfé, pera ton cástich
te voldría aprop meu
y com sé que no 'm vols y que 't faig fástich,
te tindría en mos brassos, y jo aixís,
véjente á tú patint fora felís;
Ab nús á lo Topete hi ha qui sempre la porta,
altres carinyo teñen al llás á Lavalier,
los,engomáis ben dreta.. los mal endressats torta,
camálichs fea y forta
y 'ls Mossos de la Esquadra ab nús de carreter.
Hi ha qui no s' acontenta ab ta sola bellesa
y perqué mes llueixis t' adorna ab un bríllant
montat en áurea águila, de artística, riquesa,
que va ab tú sempre presa
com fanalet eléctrich de lluín centellejant.
A la guerra de Flaqdes, alli en lluriyana térra,
cujdaván la corbata los ,Tercioscastellans,
.
ab lo mateix carinyo que las armas de guerra, ,
anant tant, per la serra,
com per ciutats y vilas, camins, boscos y plans.
En temps tan ominosos com.deloscürantisme,
quan en Fernando séptim portavá paleto,
encorbatats anavan qu' era un ridiculisme,
perqué 1'absoiutisme, ; 7
que aixís á.n' éll li esqueya, volía da '1 boñ ló.
Corbata blanca portan ios que van d' etiqueta,
també per servir 1' usan en lo café 'ls garepas;
flamenchs y los toreros tan Uarga y tan estreia
que sembla una cinteta,
y 'ls que van de trapillo portan sénzills cordóns.
No sempre á tú se 't troba demunt de las petxeras
en llassos de mil formas que á la botiga 't fan;
també ab tú condecoran, per las gestas guerreras,
á las brillants banderas
deis batallóns intrépits quan una hassaaya fan.
:
Avant, avant corbata; ves fent sempre ta vía;
cap prenda avuy desbanca ton orédit ja arrelat;
podrán cambiar ta forma las modas algún día,
\
pero ton nom, /follía! . . .
aquest, per in ceternum, será '1 que sempre ha estat.
í RAMONET R.
y barrejant 1' alé
de dos cors.que ab horror palpitarían
te besaría, sí,
mentras mos ulls de rabia s'.pbrirían
pera veuret patí.
.
',
P. COLOMEK.
LA
TOMASA,
MCSTAS l)b\L JAPÓN
DKSPRÉS DE LA
BATALLA
DE
CUT--KO-l'UMX
LA TOMASA
LA TOMASA
6ó4
D
me 'n recordaré per molts anys que visqui: era una plujosa tarde del mes d' Octubre
de.., quan després da passAr comptes ab mi mateix,
determino comprar un parayguas. Entro á casa 'n Quadros:
—Buenas.
—¿Qué volía?
—Un parayguaa... regular, vuy dir una mica bó.
—Aquí 'n té, trihi.
—Aqueat: dich agafantne un de seda y d*, punyo capritxós ¿qtiant val?
—Quatre duros.
—¡Caramba! es car.
—Miri, aquí 'n té de mes baratos.
—No, aquet m' ha fletzat y ja cap. mes m' agradaría.
—Donchs ja ho sab, esprecio fijo.
—Corrent.
Pago, cobran y tot cofoy surto al carrer en disposició d' estrenar lo paraygua.
La pluja havía parat: ja 1! eslrenarém mes tart, y
tot catxondantme ab ell, emprench lo camí de case;
mes abans d'arribarhi, fico inadvertidament, una de
sas puntas en una claveguera y... clack, peta '1 bastó,
/bona 1' hétn feta.' ¿qué faig ara? Torném á ca 'n Quadros perqué I' adobio.
Hi arribo, explico la desgracia y quedém en que per
deu rals hi posarán un' altre bastó, mes ab lo mateix
punyo, pues era lo que mes m' agradava del parayIBMPEB
Li posan, pagOj y ja soch al carrer; era fosch, emprench dé nou la direcció de casa tot fenl voltá '1 parayguaá per darme cert aire de calavera; mes de
prompte sentó caiatrinch, catatrincJi ¡qu' ee! me giro
y veig qu' en una de las voltas havía twnjat un vidre
del aparador d' una botiga de genoro^ de punt.
Surt 1' amo enfutisraat; la genfc forma rotllo, 1' home crida y jo 'm disculpo... pero no va' ti val y resoleh
pagar quaranta rals que Be 'm demaha peí vidre trencat y aixís logro sortir d' empentas y qiiístióas.
Tot pensant ab loa sia daros y mitj que 'm co3tava
ja aquell parayguas que sois ne valía quatre, arribo á
casa tot mal humorat, vaig per mirar quin' hora es y
adiós rellotje, ja havía volat! Seas dupte me 'n havian
despossehit á favor de las empentas ocasionadas per 1'
última hassanya del parayguag.
Un rellotge que 'm costava ¡1.¿ durot! ¡Malvinatje
'1 parayguas y tot! 6 duros y mitj y 12 son 18 y mit,!
¡Divuyt daros y mitj senae haverlo sisquíera estrenat!
A 1' éndemá mateix, Burlo de CUSB; no plovía pero
estava nútral, y com es natural portava '1 ditxói paraygua; pero perqué no se 'm trenquéj ficantae en al-
gún forat de 1' empedrat ó per no írencar un1 altre
yidre, no '1 portava ájtall de bastó ni '1 feya voltar,
sino que ben plegado!, lo duya sota '1 bras.
Feya fret y vent y anava ab las mans en las butxícas del pantalón y en la boca un cigarro da paper. Ja
feya rato que caminava quau sentó una dona que diu:
—Senyor, miri que se li crema '1 parayguas.
':•
Miro... y efectivament, cremava com mistos d' esca,
aixís com també ja 's comensava á cremar lo jaqué que
vestía '1 qual feya poohs días que 1' havía estrenat
Renegant com un carrete en día da fanch, torno á
ca 'n Quadros perqué mudin la tela, ja que no hi havía ni una talla aprofitable.
Donant cinquanta rals tot queda arreglat; ja 'm teñen doachs altre cóp al C9rrer, que encare no havía
estrenat y 'm coBtava dal día abans 18 duros y mitj y
del corrent 2 y mitj de la tala y 7 dtl jaqué... 28 duros cabals.
•'•_;.
Donchs comfdeya, surto al carrer no sabent ja com
durlo perqué no causes desgracias, quan en'ú'q^i cantonada per deixar lo pas á una senyorá, me csuá térra
y ¡cataplum! ab lo cap tiro una gran plata de merengues que un xicot portava ab mans bollas pe '1 fret
que 's deixa sentir.
•
LliUÍS MlLLÁ;
(Se acabará )
AL NOTABLE ARTISTA
tas cansóns diabólicas
xistosas y epigramáticas
y ab tas operetas cómicas
en las que ab maneras rápidas
totas las figuras típicas
representas, com si elástica
fos ta persona, que artística
es á mes de molt simpática,
has fet que la opiaió pública
t' admires ab tota 1' ánima
y l' aplaudís tan 1' hipócrita
com qui 's moca ab mitxa mániga,
ja en mollas coplas satíricas
com en tas creacións mágicas,
puig, si cautiva ta música
mes ta mímica dramática.
No vinch jo á ferte cap crítica
ni vull tirarte cap sátira,
tan sois es mon intent, Frégo.li,
recordarte aquí una máxima
de una senyora aristócrata
ab molts ribets de romántica
que després de veure ab éxtassis
tas produccións instantáneas
Camaleonle y Relámpago
digué eixas paraulas gráficas
— ¡Ave María Puríssima..!
[aquest home es una máquina!
J. STARAMSA.
r
LA TOMASA
Fauna
Xina 's troban moltas especies d' Europa pero,
en cambi se 'n trovan d'altras completamentdesconegudas entre nosaltres. Lo caball es molt mes petit que '1 nostre y d' aspeóte menos marcial.
Las hicendas de criausa representan á Xina una
gran riquesa, vejentse pels camps grans remata de búfalos, yébús y toros molt mansos, puig lo pagés del
Celest imperi té una graoia especial pera domar tota
classe de bestia.
Los animáis de cerda son d' una rassa raquítica en
comparació de las rassas d' Europa.
Ea hont hi ha gran varietat de rassas es ab gossos
sent algunas d' ellas dedicadas úaicament á comestible
de las quals ne fan gran estima.A las provincias pobladas de Xina á penas 's trovan fieras; abundanten cambi la guineu, lo porch espí d' ludias y lo camell de
Bactriana. Lo grupo zoológich deis roedors es abundant principalment la classe de nutrias quals pells son
un ram de riquesa considerable.
695
L 1 elefant, la pantera, 1' os blancb y '1 tigre habitan
la purfc occidental de Kuan-sí,
Los ciervos hi soa també en gran nombre y están
representats per ¡numerables especies. Ea lo S. O. hi
habitan grans familias de cuadrumana algunas próximament emparentadas ab 1' orangután.
IV Ornitología xina es tambó d' una riquesa notabilissima.
•'-.'•.
Los aucells mes notables y de mes brillants colors
esmaltan las selvas y montanyas de Set-chuen, exploradas per Armand David en 1871 distinjintse per la
eeva extraot diñaría hermosura lo faisán dorat y platejat, un lufóforo vistosissim, lo cuco deKachimir y a¡tres.
La fauna ictiológica deis rius y llachs interiora es
encar molt poch estudiada. Se sah no obstant que hi
existeixin diversitat de tortugas, peculiars del pais.
Da lepidópteros n' hi ha infinitas varietats, algunas molt hermosas, coneixentsen també moltas de
cucha de seda de qual materia se ' n í a tan comers com
en tot lo resto del mon habitat.
En fi, pocas porcións del globo terráqueo posseheixen las inmensas riquesas en la seva fauna com la: hont
está enclavat 1' extenssissim imperi de la Xina.
PBPET DEL HOET. •
DA MARIETA DE JJA
LJk Marieta de la Torre
bé prou la coneix tothom
per la noya mes hermosa
de dolze horas al entorn.
Sas galtetas, son dos rosas;
sos llábis, un pom de flors
y sos cabells de tan rossos
talment semblan íilets d' or.
Quan fan bailas á la plassa
sempre es la que va en renou;
tothom voi á la María
perqué es mes maca que '1 sol.
Tan joveneta;
setze anys ha fet.
¡Jove y ja estima; Ay la María
quina sort tél.
Que j * estima la María
massa que se !i coneix,
no es necessari que ho diga,
pintat en son rostre *s veu.
Lo jovent, tots la voldrían;
tots voldrían I' amor seu. .
Bé n' hi tiran d' amoretas,
mes no fá cas de cap d' ells.
A qui estima la María
lo seu cor prou qu' ho sab bé,
tan bé de nit com de día
pensa sempre ab en Rafel.
Tan que I' estima;
/quina sort d' élll
;Ay Marieta, la de la Torre,
qui 't podra haver!
Vritat es qu' ella 1- estima;
pro en Rafel, també fa igual
y á tot' hora 'Is podreu veure
que van costat per costat.
Si va á missa may la deixa,
sempre h¡ van xiuxiuejant,
y al entrarhi, li don' 1' aygua
per poguerse persignar.
:
A n' allá, cap d' élls escolta
lo que diu lo capellá, ...
ni 's recordan de fer sanctus
ni pensan qu' han de resar.
Y es que allavoras...
tots dos solets,
sois amor sen ten, y aixó'Isembauma
sense volguer.
Quan al só de la tenora
salta y brinca lo jovent
no tingueu pas por, que hi faltin
la Marieta y en Rafel.
Es un gust veure 'Is com bailan;
son 1' encant de 1' altra gent
no s' hi veu cap mes parella
que puga igualars' ab élls.
Si se 'n diuhen d' amoretas
tot ballant!.. ¡quánts juraments!
las paraulas qu-' élls se diuhen
son mes dolsas que la mel.
—¡Qui fos María!—
—¡Qui fos Rafel!—
Los altres joves, van murmurantne
mirantse á n' élls.
Si n' está de contentona...
si n' ha de teñir de goig...
la Marieta de la Torre,
diu que 's casa dintre poch.
. No ha volgut per maridarse
cap ricatxo ¡com hi ha mon!
Prefereix quedarse pobre
que no anar rublerta d' or.
i Bé prou que tots la volían!
Ja podría :enir dot
si ella hagués volgut casarse
y deixar son prime 1 amor.
Pro la María
diu y fa bé:
Sois á n' éll aymo; pe'n Rafel guar1' amor primer!
(do
BERNABÉ LLORÉNS.
ta
<
s
o
p
<o
-o
O
E
3
3
'
cr ñ
tí
O
1.a
LA IV MASA
668
na tots los dias á la escullida concurrencia que hi assisteix,
ha volgut per tractarse da ser los últims dias, echar la casa
por la ventana y per la present setmana ha combinat tres
funcións extraordinarias en las que éll sol executa tot lo
programa de la nit, intertepretant 6o personatjes distints ab
ioo transformación». La primera que tingué lloch lo dilluns passat, sigue un verdtder éxit. La donada ahir d¡mecres y la de demá divendres, aplassém los datos pera la
setmana entrant aixis com també la que s' anuncia pera
dilluns com á despido de tan eminent artista.
UN CÓMICH RETIRAT
PRINCIPAL
La única novetatde la setmana ha sigut 1' estreno de la
comedia La joven América que ab tot y portar la firma de
Taboada y ademes la recomendado del éxit obtingat en
Madrit, una sola representado basta pera deixar saciada á
la concurrencia.
La reprisse de Paris fin de siglo poch interés tingué, puig
es obra que ja al estrenarse no mogué gayre soroll.
En la execució se hi siisungí ab lliberlats no gayre com f»
lo Sr. Manso. Per aquest motiu sentí alguna demostrado
poch corréete.
Pera demá divendres s' anuncia I1 estreno de La esfinge,
obra del reputat esmptor Feuillet.
NOVETATS
La pescateria sayaete deis Srs. Mirabent y Mestres, resulta ser un verdader quadro del natural, habent sabut sos
autors donar á las escenas justa nota cómica indispensable
en aquest género teatral, procurant ademes en los personatjes pulirlos en lo possible en los ditxaratxos y frasses que
continuament en dit lloch fpescateríaj se senten, majormen tractant ab ariiele tan propici á sabrosos epigramas.
La execució en general acertadíssima y en particular notable per la Sra. Pali y Srs. Daroqui, Pigrau y Virgili.
La decoració ab que ha sigut presentada ¡a obra, superior á tot elogi y per ella mereixen nostre aplauso los Srs.
Moragas y Mir; lo primer per la pericia que ha demostrat y
lo segón per lo desprendiment tíngut ab decoració tan notable per un saynete.
ROMEA
Las funcións donadas en aquest extraordinariament favorescut colisseu han sigut molt concorre-gudas durant la
passada octava.
S' ha estrenat la pessa: Una dona y un Deu, del Sr. Pous,
y s' anuncia 1' estreno d' una comedia del Sr. Riera y Bertrán, titulada: Tocats de I' ala, que próximament deurá estrenarse.
Dias passats va teñir lloch la lectura de Lo nuvi, del senyor Fcliu y Codina pera qual obr» sembla qu' está pintant
ja 1' eximi artista Sr. Soler y Rovirosa.
TIVOLI
Res de noj, á causa de que las obras representadas Marina, De S. Pol al Polo Nort, y La Mascota han sigut lo su-
ficient pera lograr bonas entradas, aixis com també ab son
acertat desempenyo obtenir aplausos los artistas que ab
tan acert dirigeixen los Srs. Puig y Colomer.
GRAN-VIA (abans CALVO-VICO;
L' home del día ó siguí en Frégoli no content encara ab
las mostras d' admirado que son maraviUós travall ocasio-
•D.
' EU lo guardi, Francisquet.
—¿Qué tal, hermosa Carmeta?
vosté sempre tan fresqueta.
—¿Qué sab vosté si tinch fret?
—No, dona; no vull di aixó,
vull dir, que 's manté tendreta
com la gaya poncelleta
que per tot derrama oló—Bueno, ja estém com ahí
y jo per xó no hi venía.
—¿Donchs per qué?
—Per si tenía
alguna cosa per m¡,
—Primer de tot, tinch '1 cor
que '1 guardo sois per vosté;
després tinch sucre y café
de qualitat superior.
Tinch un arrós de primera,
tinch latas de champignons,
tinch fideus y macarróns
de sémola verdadera.
Tinch un formztje de bola
mes vermell que sas galtetas;
tinch mido de fer pastetas
llabó de nap, y escayola.
Tinch ametllas y avellanas,
pansas, membrillo, pinyóns,
monjetas, pésols, sigróns,
figas, prunas, orellanas,
pebre, canyella, fariña,
salfumant, sosa, fregalls,
confiis, bolados, secalls,
sabó, galletas, benzina,
y cinch cents anieles mes
que '1 dirlos no -m cansaría,
si de sobras no sabia
que ho sab com dos y un fan tres.
—/Recristo, qu' es cansona!
may acaba la palica.
—Fins aqui, un homeli esplica...
—Lo que fá deu anys que ho sé.
—No s' enfadi per xó, dona,
que si 'm vol dir per qué vé
y es que puch, la complauré
cumplint com bona persona.
—¿Que no ho sab? essent aquí
á 1' hora d' anar á plassa...
—|La comprench! vol una casa
per poguerhi ana á serví.
FRANCESCH COMAS.
"3
03 Q^
OH bio-13 . a . '
a,
*~i
»T2
:
ni
o
OH
|
<u
w
rt
•Í2 5 '
'
•
_
C 3 °T3=3
.%>.£. «
a 4-. -
.y e
a <u
rt
" :S T 3
2 t»os u.
a S
O en
m
en
^ rt« o
- o
rt O
3
ft
3.s,
•>.2
•
rt
-° ??
u rt ' £
btf-j Xi
en a:
4) O
a
en
<u rt
v
o
C
O
o
u
^
6ii
3
3
1
a <-i o
rt d a
Si u ai ai u —!
et u
ai
en
H
ni
b í OH
-o .rt JS
rt
OHT3
-
•M -r o w
rt
'en
u
2 c
rt <u
—
4-»
.2
rt i-,
el
js'rt-23«r c
<v<
rt e
¿*$
TJ'ü O
rt
O
C
rt
O
OH
u
•rt en g
•u a
O 3
H sí
rt
> rt O
P 3
p
93
So
•3S
o"
1
?tr
3
o-5
E «• S
3" 93
» <
p
£fi 3 ^~\
rt rt <y
r» ¡3* irq
«> p
9». ñ<
93 '
3
J> a
»§ S 5 »'
—
3
. ir.
rt
O-
r.
x
3
o
r-»
Si
5"
93 S ¡
• O2,
a. s
93
i , o
) 3 3
3 ?
3
p 3 fl>
9i O
•3 N
93 C-
o
3
O.
i—
w
93
S
9>
w"B
S3
9» S -
í"
ÍÍ
p
W
93
2 . 93
- ¡
P O
3
,
P
—.
=
a
5g
o. —
rt 3<5
l-t
55*
93
3 2.
cr 93
O
o
93
«3
JO
O
O
iT
3
fü 9-
3
o
3
V¡
93
^'
3 i" -o
"i p So. »•' n>
S cd
SJ
5.w
M
3
3 cr :
:
>5
5 ~2.c
->
3
' rt O'
,(íq 9-1
D
. 3s 93> gg 3 3 «-
II
T 93
P ^3
3 »
00
LA
TOMASA
INDUSTRIAS
>v^
_^
—¡\>ué crida, qji ,.nda aquel! Sa>.cS<vtI Si íab
no rn' han de fer ros
'-•-'
¡, ,í,, r í :<Ü d u r o v vos: mo 'n <!arA tíos*
— "I 'tti.v!
Nv> ni' or^a'ivrfi.'j q u " sci"i»*l ':ÜSOS.
—V t u , qué: 1
—Buscaré fryna
y"
—Ja ho se 'I q u e vil ilirl. A >. ¡i¡^ •!
w
.
.070 ...
LA TOMASA.
PERA APUNTACIÓNS DEL SORTEIG DE NADAL
M>:gníficament litografiáis
é impresos á'dugas tintas ab una alegoría de la Fortuna
{os punts suspensius son parerits del elcetra y del
ai' aixó.
Uns y altres obran del mateix modo, ab la sola diferencia que aquells mots fan servey verbalment y aquets
punt* s' utilisan per escrit.
Treu de molts apuros un rengle de punts quan I'
escriptor s'enreda ó no sab qué dir.
Son un pretext los punts sjjspensius pera no cometre planxa,s.
*:
No 'os cregu;eu; devegadas son ben comprometedors.
..; '•
Lo mal es que quan serveixen mes'son 'ls signos
ortográíichs que valen menos: aneuho á entendre.
Sembla una contíádiccfó Id ,<jú'e acabém d''«firmar y
no ho es, ó sino... dilema alicanto:
Q volen dir lo que 's calla.
O callan lo que 's vol dir.
Si volen dir lo que 's calla, ¿qué poden dir?
Y si callan lo que dirse vol, ¿qu' es lo que diuhen?
Luego, ab la excusa de que volen dir molt, no diuhen res.
De manera que se 'ls dona molla importancia, y lógica rn-ent no 'n teñen gens.
•Lo sensible es que lo que deixém demostrat té una
eseepció dob-ble que malvinaije lo favor que 'ls hi fá.
Me refereixo á quan significan algo desvergonyit ó
iadecent; qu' e's quan ab la capa d' una prudencia hipócrita diuhen jffies de lo que dirían los móts que se
suprimeixen.
'
v.
Per aixó la moral té una guerra declarada á las raticencias deis punts suspensius. ;S' han prostituit tant!
Y la digniiat no 'jjs-.-prot veure perqué ab tnolta freqíiencia'ls punís suspensius resultan instruments de
vínjansa y seojals d'ehveja,.
Devegadás fi'mes mal un rengle de punts d'aquestos... que tín rengle de bofetadas.
Repareu que 'Js es.criptojs que 'n gastan mes son 'ls
mes ases ó 'ls mes pocas yergonyas.
.(Alto! Jo no hi entro). :
Es molt cómodo loferne us; no trovo estraay que
^Q
-•«Sil
Hs)
Los de ivo Julls á &q céntims
Id. » n o » á 5t> »
Id. » 3 : J » á 3 5
»
VENTAS AL PER M VJOR Y MENOR
====LITOGRAFIA, BARCEÍ.ONESA
de Eamón Sstany
5, Carrer ele Sant RamftB.í
Ais seriyors corr^sponsáls de LA TOMASA lhhreters, kioskos y
d meb punts da \enti se It, fuá li>det»quento acostumat.
D Frederich Soler, á 1' hora i'
entrar lo n.ostre número en prempsa, seguía en lo grave estat que ja
varem publicar en la próxima passada setmana, si be, ab las alternativas propias de la malaltía que
trac i.a de destruirla preciosa vida
del eximi poeta.
La casa del malalt 's veu continuament visitada per innumerables personas de la nostra societat en totas sas esferas; desde '1 rich al pobre, desde 1' industrial al obrer y
desde 1' encopetat aristócrata al individuo ele la classe mes
baixa. La popularitat que tenía alcansada 'n Pitarra surt
ara á llum, clara,visible,en motiu del terrible trance en que
's troba 1' insigne autor de Las joyas ds la Roser.
Sembla que '1 fret deu teñir feyna per algún altre puesto
ó tal vegada ha descarrilat lo trenhoát venía.
Hi ha alguna capa per aquets mons de Deu, cap al tart,
;La crítica á la moda té. uns bons auxiliar ab f!s;¿.. ./
¿Vol reventar una. obra?... Perdigonada de penis pero '1 que la porta casi se 'n deu donar vergonya.
suspensius... y adeu autor. ¿Vol posarla ais núvols?...' . Ho comprenem.
se n ' abusi.
•
•",
..•'.;, :.\*'•,••;
Pildoras de puntsr y... trágalas, públich.
, \
,Are; la crítica passada de moda, qu' es la imparcial,, :. Ka pochs días ha tingut Ubch un judici oral per jurats
ni tira ab perdigóns ni fá boletas. No necessita ptints:- en la Audiencia provincial de Tarragona promogut per lo
pera cusir diciámená.
*; Jutjat de Valls ab motiu deis sanguinosos fets ocorreguts en
Uns quants punts suspensius á temps fán gracia, fári Montblanch en la terrible nit del i3^Septembre del any
passat,
l'efecte, no pot negarse.
'Per dita causa estava processat Baldomero Jofré, pare de
Pro, la qüestió es trovar 1' oportunitat de son empleo;
la. nena que sigue morta en dita nit.
endevinar 1' ocasió.
: :" ¿ „,
No perqué tinguin cap valor, repeteixo; sino perqué /Xi mataren la filia y per añyadidura lo processaren. Se.
omplsn.
r
•••••..;••
pot consolar que lo Jurat 1' absolgué liiurement.
Pro, com que are mafeíx en qualsevol article ó en Donchs no faltava mes!
qiialsevulga poesía s' hi.veufien mes punts que lletras,
A la quenta, ja se sab qu' han de ser tarugos lo qu' ha
es lo motiu que s' han llensat á perdre... ¡S' han abande servir per arreglar lo carrer da Pelayo.
dpnat massa...l '
Després diuhen que las cosas van poch á poch...
BAEBAMY.
l.A
671
A Sisilia va enfonsarse la bóveda d1 una iglesia mentres
los fidcls estavan pregant á las alturas perqué calmes 1'
estregó deis terremotos.
No va ser mala contesta...
Era lo carrer de Pelayo s'están instalant dos fotografías
que ab las dos que ja hi ha establertas en dit carrer, semblará la Tapineria deis fotógrafos.
Ara no mes falta que posin un dependent á cada portal
pera dir ais que passan:
—Senyor... ¿que 'n vol de bons?
Lo Gobern demana á Barcelona un grapat de millons de
pessetas.
. Jo trovo que quan las demana es que te rahó; pero com
que lo ditxo diu que qui paga mana, y en aquest punt qui
paga es Barcelona, jo de Barcelona, diría ais de Madrit que
no 'm ve bí lo pagar.
¿En, quina pensada.'
Telegramas
Donh-Arturho, 21.—8 matí.—Los xinos, á cops de
qúa, s' han defensat deis japonesos que no han pogut
resistir aquella serie de fuetatadas.
Sembla que a 1' últim los xinos cansats de rebrer han
dat senyals de que la mosca los hí ha pujat al nás, y han
deturat 1" exercit japonés en sa marxa conquistadora.
Los gats son mansos y molt cobarts pero si tant se 'ls
cálenla I' esquena 's tomban de par.xa en 1- ayre ó 's tiran
sobre qualsevol.
Y com que hi ha qui diu que ios gats provenen de la
Xina...
Joth-Flich, 21.—9 id.—La emperatriu de la Xina ha
parit bassonada, y ' s tracta de fer padrí á D. Emilio Castelar y al Sr. Sagasta.
Ultra-Tomba, 21.—10 id.—En los teatros se nota
desde ahir moka falta de concurrencia, haventse suspés la dansa macabra anunciada en lo teatro del Leteo.
No estranyin nostres lectors que no 'ns ocupém poch ni
molt deis últims moments del tristement célebre Santiago
Salvador ajusticiat ahir matí.
H¡ ha cosas que, com deya 1' altre: Hay que retirar de
SANT DEL DÍA:
ellas la vista con horror y el estómago con asco.
Y... prou.
L' afició á la grossa de Nadal sembla que ha sufert una
bnixaconside rabie; anys enradera á la fetxa que 'ns trobém
ja la demadissa de bitllets era extraordinaria, avuy per
avuy sembla que las administracións_/Mmí¡« ab pipa,
Oh... que s' esperin.
San
Kascaté
Lo próxim diumenje seguirán las funciona de regláment en lo Temple de la Punxi. Ocupará, com de costura, la cátedra de Sant Pere mes baix lo reverend
PareDiluvi seguint perorant sobre lo tema: Los hereus
de confiansa
Litografía Barcelonesa de RAMÓN ESTANY
5, Sant Ramón, 5-BARCHLONA
DE
LíOITAOIGS||-f
Procedents de las principáis fábricas de Fransa, Alemanya é Italia, propias pera dependents
de Cafés, Perruquerías, Fondas, aixís com també pera las corporacións de Serenos,
Yigilants, Carters y tota classe de industrias com Forners, Lampistas, Sabaters,
Carboners, Escombriayres, Carreters, Cotxero3, Sastres, etc., etc.
toaess I© Í^AMÓN
5, Sant IRam-ón., 5.-BAECELO3STA.
PREUS SENSE COMPETENCIA
I-A
TOMASA
^ nm
—¿Cjué tens f*epeta?
~-Ay... queja 'm ve-alió.
SBCCIO
JDTD
GER0GL1FICH
í I
TRENC A-CAPS
XARADAS
r
II I
Per cuinsr es ma primera,
utj botáni.h pruna dos,
nota muskal ¡e?ce>-«
y crimiiral l o m s u <o(.
Ql'lMET BoRRELL.
H
P»rt del eos es 'a primera,
U segona un «mima!,
vers casfüllá invers tetcera
y un nom d' borne la iu¡aí.
JOSKPH M.a
KELÍU.
DR
I
PKSM
DENGUE Y ¡'¡•'ANC.'VSSO
S A I .A.«i
Ko'-Tiin-r
ab
i
|
í
ras, tc'8í
ÜCJÜ
., ,„> ,!•.;, ,
j
.: ¡res p..-
VTFT B A R R E D * .
'R
E. M . ' . , ÍBINVAS.
>
•\
i
>i
\S
- ^ 4 •-' ° 7 * • " '•••••rn j i ; ¡: nnai } 2 ? 4 • "í - • - i ¿ : V : ^ . ' .
s
s
:
*
:••
:
>>, •< -ri 'L: d o n a .
;
i
•/
l
->
~
•'
V
M
ó'.
c mo'ias
na (triares
;
.
••i
r )
' °
í! '; '. —
3 ^>. —
4.—
'
''••"
••"'
i
!
i
\tl
ii i
i
¡
ifckO 3 2 3
M
0
R. m b o —
«
-.¡
(
. •*.
(
fEi.u r,
;
1
V A i'
X ti R R A
M A
¡ 0 N A
P
á
.i
'-'
i ISÜ e q u i v o -
r
LUUOGRIFO NUME
TKUS Í>K SILABAS
J.' ralll» vtrlical_y horisontnl: Nom
de dona; 2 . ' ; Ofici de dona; V : Nom
de don».
I. I I II
i. í I I
I \ 1I
I I I
I I
I I I
I 1
0 S A
A
.(
I.o ^og¡ ¡to nu¡i
— Templarios.
Las
jr.ca-caps
—
.ampanas de Ca
Tr
Descargar