10 Ceritims lo - Hemeroteca Digital

Anuncio
BAKCKLONA 21 JüNY
1894.
10 Ceritims lo
4
t
¡Lo primer cabell blanch!
Copia fot. de A, Esplugas.
NÚM. 303
l
1 V
352
LA TOMASA
CRÚNIGA DE LA SETMANA
Muley! Ab la seva
mort no ha pogut lograr
que las bossas de Europa iniciessin la mes petiia baixa y lo Muley que 1' ha succehit ha inaugurat lo seu voluptuós regnat fent
tallar lo cap á quatre ¡nfelissos
que no havian vist ab bons ulls
que lo imperi anés á passar al fill
de la circasiana.
Los pessimistas preveuhen una
guerra civil al altra part de 1' estret corn si en aquella patria de las plantufas hi hagués
deixat may d' exis:ir.
De totas maneras, sembla que '/ de las sis ha sigut ja
reconegut per la major part de las kábilas y tot lo mes
que pot resultar es anyadir uns quants ceros a! número d' aquells que ; ls van escapsar á rais d' anarsen |o
difunt al cel de Mahoma, cel,.que á ser vritat, ha de
ser un punt molt gustos d' estarhi.
Passém are á un altre Muley, perqué 'n Sagasta es
1' home de mes turbant del mon y á n' éíl 'ns referím.
Aquells que varen treurer los caballs del cotxe per
arrastrarlo, á pesar de que van colocarse en bon lloch,
la cara los deu caure de vergonya.
Lo senyor del peu misterios ja s' ha tret la careta y
ha dit á la fa\ de la nació que faría la seva santa voluntat qu' es la del país (,Garrofa!)
Los conservadors fent veurer que defensan la rahó,
quan lo que miran es 1' arrós de la taula fussionista, 1'
cnvesteixen de (erm com lo toro á .1' Espartero en
aquella tarde desgraciada y donant cada escándol, convertint lo senat en pescateria.
*
* *
No se si efecte del calor que ja 's comensa á deixar
sentir, la sanch aquestos dias ha corregut qu' es un
gust. En lo carrer de 'n Robador sent lo teatro de la
guerra una cervecería, va haverhi la de Dios es Cristo
esbarriantse algunas pinyas de las qu' en van arrepleglar lo vigilant, lo cobrador d' higiene y algún altre
que 'ls van visurar á la casa de socorro del carrer de
Barbará.
Per allí al carrer de Parlament un sabater (ditxós
gremi) va brallarse donant mort á un seu cunyat;
segcns s' esplica lo matador, tenia rahó, pero diu 1'
adagi francés: Qui n'entend qu'une cloche, n'entend qu'un
son y com que 1' altra campana ha perdut lo balall no
pot sentirse, y no poguentse sentir, aneu á sapiguer
qui te rahó... De tots modos es alió de la cansó de 'n
Tururú'., que qui gemega ja harebut.
*
* *
Com també gemegan aquells joves apinyolats pels
del ordre de Gracia, á la quenta la autoritat de la vehina vila no está per cansons y aquells joves anavan passeig amunt volent emular las glorias de 'n Gayarre
sense fer pagar res d' entrada. Sort que lo senyor
Grau Sachs cridará á 1' ordre á los del ordre y los
hi dará lo correctiu perqué no torni á succehir... fins
un altre día.
Y prou per avuy.
ESTODIANT.
LOS QUE DESPUNTAN
^¡fotografías instantáneas £•
s deis que pfofundisan quan barrina;
á las Lletras sa Musa 'ls hi fá honor;
té rimas al istil de Campoamor
y pensaments ratllants ais de 'n Bartrina.
Té un nom sólit á dins del periodismo
ahont no mes festiu ben poch escriu.
Y aixó que, retratat, no es pas festiu;
per massa sentiment psrt 1' humorisme.
Es petit y aixerit: ab sa figura
acredita un cop mes, ab mots ben dits,
1' adagi aquell de que «en los pots petits
'textualmentj hi ha la bona confitura.»
Estudia, ensenyant, com lo primer;
puig 1* obliga á ensenyar, donchs, la Ensenyansa
MARINEL-LO—son nom—no fa fermansa;
pro fa rotllo '1 seu alias, LLIMONER.
K. BOT.
Remey per fer venir son
- » •
D,
SONBT
'ESDE la gent pobreta á la gent d' upa,
tothom quan lo repós per fi ho demana,
procura ben dormir; que es costum sana
y així '1 neguit del cós se desocupa.
Mes, es cosa que á molts los preocupa
poguer dormí un ratet de bona gana,
á voltas perqué passi la galvana
que un agafa ab la feyna que s' ocupa.
Pero jo, á qui al mon se desespera
de no poguer dormir, franch li diré
que tinch fet un remey molt bó y bonich.
D1 efecte segurissim; de manera
que qui vulga dormí... sois té de fé...
llegí un rato los versos que jo escrich.
F. ARÓLAS BALAGUER
EPÍGRAMA
En Joan á un inglés debia
ben aprop de deu mil duros
y passava grans apuros
perqué pagar no podía.
—Vull cobrar—deya ab tó sech
I' inglés; —perqué el temps esor.
—Está bé, donchs, bon senyor;
cobri ab temps lo que li dech.
ANTÓN VILALTA.
LA TOMASA
CURIOSITATS
|As d.fi untas foimts de la pena de mort que regihiiu i'hifctoiia, son tañías, que 's necessittaia
gruu vo umen pera descríuierlas,y algunas de ellas
delatan tal ¡uxo de crueltat, que qui'da justificat aqutjll
ditxo de que: i» íera mes lera d é l a creació es 1' home,
jmig aquest no obra per instint, com lo Ueó de¡ Atlas
ó la pantera de J¡»vu.
Los hebreus IIHHVÍ.II quatre penas de mort: i1 estran-.
gulació, io fooh, la lapidario y i' enere uuament. Y no
era alió a« icunom;8¡¡r doiors á las víctimas, al reves, cada iiuplici tenía 'ls seus horrorosos accessoris
pera fer mes tembie ío lorment.
Ademes d' aquets suplicis de la legislació hebrea,
paria 1' Escriptura d' aitres mes inhumans importats
per las diferents invassóns á ia Terra Santa, com per
txtmpie: serrar ¡o Gondempntit tn dos troSíO?, d' orig<n persa;estimburlo dtsde dalt d' una roca ó tirano
dintreun pou pié de cendra, deis siiiachs y aitres.
Los juheus han volgut demohtrar encara que inutilintnt, que 'i suplici de la crtu va s< r importa! á la
Judea per los romans, qusn en le&ütat 'is correspon á
u' ells sois la gloria d1 aquesta mena de suplici amenisat per las diferemas formas del sagrat lábaro, haventnhi deede la que descriu Just Lipsioconsistent en
una estaca punxagiida clavada á t e n a y en la que, la
victima era Hígada pels peus eieuhais l' un tobre del
aitre, fins la original y eunc-gudu de S.«nt Andreu.
Los cartaginesos y 'ls egipcia feyan servir la creu
sois pera peujaihi lo condempnat quau era ja cadavrt.
Los grechs empleavan pera las penas capitals lo lias
y '1 veneno, usant eópecialment la cicuia pulque estalviava torments al condeiupnul, raego qu' honra ais
déspotas d' aquell iempo de üuiüaue, á pesar de que,
quan se tractava dt¡ cortu crimiuais, no 's desdenyavan
tampoch d' usar supücis twn criiels com los de í'erlos
morir de fam fceniantlos á una taula expléudidsment
servida; y ais suicidas loa hi taÜavhn la má dreta enterranilosvius en ílochs asquerosos. Los extraugers domicüiats en i' Ática y ios esclaus eran tirats al mar ó
en pous erissats de puuxas.
En Roma y durant lo período tu. que varen regir las
lleys reals, solía aplicarse lo supiici de la dt-gpllació
precedida delasfOtament. Los esclaus eran sacrificáis
en siti especial anomt-.nat lo Sejiicrtium.
La lley Pompeya castigava al parricida ficantlo en
un sach en companyía d" un fc&cursó, un gos rabiós,
un mico y un gall, per reunir lo reo, segons dita lley,
los instints plegats de ditas quatre bestias.
Tambó va estar en us en Roma la estrarigul&cíó, suP'ici importat d' Orieut en 1' época de la primera
guerra púnica.
Lo suplici del foch, assignat en la lley Cornelia á la
Magia y Astrología, va continuar apiieantse tota la
Edat mitxa y fins en 1' época de la revolució francesa.
Ab dit suplici 's castigava baix lo códieh de ieodosi
ais adúltera y moneders falsos.
353
Eatre 'is galos y geimánichs los condempnats eran
penjats dehs arbiea, y en lo l'ucro Juzgo 'B castigava
ab la casiració al ¡.dúlieio y á 1' adúltera se la utava
á las flanifis.
Eu 1' A^mani , feudal esteva di ! oga 1' espaB», lo
foch, la iorca, la roda, 1' a tixia, en ti... deiuujeune de
lorments! ots á qu»l mes crueiS, so^s compainuieí ais
hasta inginyosos de 1' Inquisicio entre 'is quais Torquemada tn sois 18 anys va veurer cremar 68U0 personas vivas y 6500 tn estatua.
JiO catsSi.dor furtiu ngafat irifraganti, era Uigat subre
un ciervo, y bolt 1' animal, 1' auava deixant A tio^aos
per los tionohs y locas dei bobeh.
Airivt.m j * á 1' época moderna'us topém ab /os
horrorosos cástichs imposats ais regicidas com Fere
Barriere, Joan Ghatel, Ravaillac y aitres que foien estenallats, cremats ab sófre, estany y cei<i buLeuui y
dfcBcuartisats al impuis de quatre caballs indomiis.
En p.é sig;e XVII en Oháteau (jironde, una dona
acusada d íucest, va ser tirada viva en un pou y dinue dl ell apedregada com poJid terse en lo temps
bibiith.
La decapitació va usarse en Espaaya pera 'is nobles
al jgual que en os paissosdel JSOII. Ara uta io gaiiotal
igu a que Fransa la guillotina que va comentar nh la
revo.uuió. Inglaterra y Russia ut»n la forca desde molt
ttmps ha, y lo Nort America emplea io gran invent
del sigle: la clbcuicuat pera donar la mort ais seus
BÚldllB.
¿(¿uan »' abonrá aquesta odiosa pena que va naixer
ab ia barbaile y va tai" creixer lo despotisme?
¡Qül BCül
PEPET UEL HORT.
DOüO^A
u.
•N jorn te vaig veure alegre,
ab lo trajo engalanat,
lapat ton juvenil rostre
per un vel, com ia neu, blanch,
lent cami capá la Iglesia
ab un hom jo'-'e al contal.
Y 'Is que allí te conteinplavam
menúes anavas passant,
ab veu niolt baixeta, deyam:
« Qu' está alegrel |'S va á casar!»
11
Altre cop, t' he tornat vcurc;
pero no alegre com ants:
sino trista: 'ls ulls plorosos;
poriant un trajo endolat,
í'ent segui per companyia
un nin, que conta pochs anys.
Y 'I veuret' qu' aixis anavas,
no he tardat en exclamar:
«,Que trista va ijPobre donal
jMiij any ia que s' ha enviuda;!»
BERNABÉ LLOKENS.
L.A TOMASA
LA BONAVENTURA.
-S sc'Küe-'Jics aixís, hermosura, no ho
dupüs, algún día "l íarán un cap nou.
LA
TOMASA
LA VERBENA DE S. JOAN
-Si are no hi veig casori li dich á n1 en Quimet
que ja pot fer 1<J que vulga.
356
LA TOMASA
Un Final de capítol de novela
(Conclusió)
De sopte, ellri, en una de sas habituáis transacción»,
digué:
—¿Sents?... Escolia aquesta habanera que la orquesta toca... Si, si, es la ms.teixa que tantas vegadüs
havíam ballat tots dos... allá, en nostra vila. . ¿No la
coneixes?...
—No hi ballat may aquí, pero vull feiho ab tú: vull
refrescarlos recorta de altres temps mes ditxosos...
—Pero dona!., que...
—Es inútil tot quan diguis. Vull bailar!..
—Ja que t' hi empenyas... Pero al menos treute 1'
abrich y '1 boa y...
— ¡Ca, ca! aixía mateix. B.stará que jo balü de
aquesta manera, perq e derná totas m' imitin. Eatich
de moda.
YentrBllasant son bras ab lo meu, me arrastra cap
á bax al saló de ball.
Una volta en lo saló, ella s1 apoya ab abandono
atrayentme suaumen!, ficsos sos hermosos ulls ais meus:
jo sentía los esbatechs de son agitat pit eom rebol ian
sobre !1 meu, no menos agita!; mentres son caldejat
respir m! abrasava las gaitas fenfme perdre la serenítat, que en vá volía conservar.., De sa caraanava desapareixent la palidés natural per es«er substituida per
un tint rosat que poch á poch ana mijint de tó, fins
á pendre '1 color de las rosellas.., ¡Si 'n deya de cosas
aquella rojor/.. Jo sens donarme comple de lo que 'm
passava, fl' anava estrenyent, e3trenyent, cada vegada
ab mes orsa, com si volgués ofegarla contra monpit;
tan acosóte estavam que nostres llabis, sens volguer,
se rossa^an, atrayentse instintivameut, domanant juntarse, refrescarse de la ardencia que respiravam .. Ni
una paraaia esmenarem: ¿y per qué dirno.3 res? prou
eloqüenís eran nostres ulls, y nostres suspira, y las estretas de mans, que no callaren ni un moment. Encimismats, extassiats, anavam seguint los cadenciossos
compasaos de la americana, quan de pronipte, me
adono de que desapareixia la rojor de fias gaitas, que
sos brassós ja no m' estrenyian ab la foisa de isbaus.
que sos ulls perdían sa fixessa, y qua son caparronet
anava decandintse, fins a deixaise caure ab repós sobre de ma espatlla...
- ¡Marieta! . ¡Marieta!...—Vaig exclamar sostenint
son desmayat cós; y veyent que no responía, vaig retirarla del ball deixantla sense sentits, en una cadira.
La seva anrga Carolina, va baixá corrents pera ausiliarla, fentho ab In mateixaEolicitut que ho hauiia fet
una mare per sa filia.
Poch costa feria tornar en sí:--Qné ha si?nt? qué
ha sigut?—eran las preguntas que u feym.—Rss; la
debilitat que me ha ocasionat ua cubriment de cor...
un cansament... feya tan temps que no ballava!.. en fi,
no ha estat res, gracias, gracias...
Un cop refeta del desmay, un cotxe nos conduhí al
carrer de Montserrat, en lo qual vivía 1» Marieta, venint també ab nosaltres la seva amiga, que ocupava lo
pis del costat en la mateixa casa, ahont ia deixarem.
Al entrar al quarto de la Marieta, aquesta se tregüé,
mes ben dit, se arrencá '1 boa del coll, partintlo en dos
meytats; ab igual nervioeitat se tregüé 1' abrich fent
saltar los botons y rompent las bagas, y deixantse
caurer en lo sofá, exclama:
—¡M' ofego! .
Comensant tot seguit, ab febril agitació, á desbrotxarse '1 coa, á treure 's la falda y sfluixantse la demés
roba, se tregüé la cotilla, tirantho tot de revés, en un
munt informe, com si aquellas pessas de roba de hnstant cost, snessin d^siinodas al atrotinat sach del draP'yi'e.
Jo dret, al mitj del qutirto, havía assistit en silenci
á la original y esbojarrada toilette de aquella dona per
mí tant estimada, y que ss 'm presentava de sopte en
cós de camisa, ensenyantme la blancor y morbositat
de son pit, ab aquell confiat descuit de la dona que V
creu sola y lliure Je indiscretas miradas.
— SHU. — digué fentma puesto en lo sofá.
— No vull seure.
— ¿Per qué?
—Perqué me !n vaig.
—-Ah, no!., no te 'n aniráa—diguéaixec«ntse; y tirantme 'la brassos al coll. ml obliga á seure '1 seu coslat, y girant vers á mí soe hermosos ulls humitejats
per las liágrima», continué:—¿Per qué vo!s fugir de
mí?.. ¿Es que ja no m' estimas?., ¡tant que t' estimo
jo/.. Mira, ni un sol día, DÍ un sol moment, hi deixat
de pensar en tú. En las bromas, disbauxas, balls, partidas de campa y demés diversións propias d' aquesta
accidentada vida que porto, may, may, lo teu recort se
ha allunyat de mí... ¡t'estimo tant.'.. De vegadas hi
peasat: Soch jove, diuhen que soch guapa; passo la
vida anant de tiberi en tiberi, de dislauxa en disbauxa, maltractant miserablement la juventut y la bellesa,
pero ¿y demá?.. y pensant en lo demá, me llenso ab
mes esbojorrament á aquesta classe dj vida, malgastant ma migrada y estantissa sa!ut, ab 1' esperansa de
que aquets mateixos excessos y bojerian me lliurarán
de que arrivi é veurer aquest demá tan fosch y terrible...
Un cop de tos trenca la seva peroració, y recolsant
son cap sobre de moa pit, se queda Uarga estona plorant sosegad ament, ab aquell plor benfactor que espaigeix las penas y que aplaca las revol tas borrascas
del cor.
—Sossegat, sossegat, Marieta,—vaig dirli veyent
son plor continuat—te trobas excitada, trasformada
per las emociona que has rabut; te convé repós y sossego, es tart y... mira, la lámpara va apagantse per
moments...
—Millor! pera veure 'fc no necessito llum: quan hi
volgut veuret, m' ha bastat tancar los ulls y allavors
sí, que t' he viat á pler...
—Y 'm veurás de avuy en avant aense necessitat de
aclucarte... pero ara 't demano que 't fiquis al Hit; necessitas descansar, jo 't faré un rato de companyía y
demá...
—No, no; demá no vindrias: te conech massa... ara
't tinch y no fe 'n anirás... perqué no 't deixaré marxar.—
Y se 'm abrassá fortament, plor»at y rihent al mateix tpmps, com uní folla, unint sos xardorossos Uábis
ab ¡os meus, moseganime, rebregaut eon pit nú contra
mon pit y sas galia«, rojas, bruz mtas, frech á frecb ab
las mevas, tapantme '!s sentits, aquella excitan! perfum de dona que inundava, que m' embriagava y que
acaba per ferme caurer rendit, en lo mateix moment
que la lámpara finava, en brassoB de aquella dona...
LA TOMASA
357
contra mon pit, empalmadas nostras bocas que no desi, que tant estimava encara, ezclumaut:—¡Marieta!..—
¡Jaumet!..—murmura ella ab profont suspir; y ressoná yan altres paraulas que:
—¡Marieta!., ets meva, meva/.
en la fosca habitació un petó llarch, ardent, iodescrip—¡Si, si!., teva!.. jsempre teva!..
. . . . . .
tible, que posa en conmossió tot mon cós com ai hagués rebut una descarga eléctrica, y perdent lo mon de
vista, foil, vaig abrassarla, estrenyentla, rebregantla
KAMONBT R.
( A UN XIVATO DE LA
PESTANYI)
-LLENGUATJE CALÓ ( 1 ) J
lo tren de 1' aratxi
que arriva á las nou de Fransa,
fá poch va vení un somé
de forata, ab una marca,
y "s dirigiren á peu
á una borda de la Rambla.
Lo somé duya un rumboy
de punjo baril de lama
encornat ab un tibant
de serolla fina y cara.
Vssún pántuls de dril,
un estaitx de jipijapa,
unjerdo d' aquells mes curts,
una esíreta de las blancas,
llima planxada de fil
y de xarol las pesantas;
y com que no feya gil
duya la nuba plegada.
Se li veya de un iros lluny
la tralla de sorno I larga.
Feya fila de parné,
fila de ponar machada;
era un péjol deis mes richs;
la bulaba molt, semblava.
La marca que anava ab éll
duya un safo ñ, mudada,
campanas de tou del car
y un sach cossat deis de llana.
Poriava un porta á una má,
y un farsell de farga á 1' altra.
Tenía un caro baril,
xichs 'ls pinrés, bonas bastas,
li parlavan 'ls secays...
\Ubai Qu' era molí barbiana.
Darrera d' ells un xuquel
'ls ni seguia las passas;
era un xuquel monrabat
a! istil deis xuquels d' aygua,
y 's veya que 'n varen fer
bona feyna las xarrantas.
* *
Al indret del tiroy Nou
'¡s espelmavan uns cabras
qu' eran quaire buscas vells
que ab véu molt baixa grasnavan
Dos eran d' aquells que van
á vespella, Joan per alire;
10 tercé ha jalat llimonas
jo no sé quantas vegadas;
y castanyas de baró
á n' el quart diu que li agradan.
Passa 'I somé Rambla amunt
fe.it de brasset ab la marca,
quan de sopte un cabra d' ells
(lo mes trepa ful deis quatre)
la seva marxa interromp
y á la parella s' arramba;
y donantlos coba ful
oferintshi ab rooita barra,
11 pringa '1 parlo corrents
y á mes li birla la tralla,
menúes que 'I somé, agrahit
deis oferimeñts del cabra,
(sense adonarsen de res)
's íica má á la butxaca
y li pugina un baré,
vint rumbis, dantli las gracias.
*
*
•
*
Aixís que arriva '1 somé
á la borda de la Rambla,
nota que 'I parlo ha perdut,
y á mes del parlo, la tralla.
Demana auxili; hi fan cap
de tots 'ls forats y bandas
'ls guras y 'ls balandrams
per' sapiguer de que 's tracta.
Lo somé. desesperat,
explica '1 fet, foll de rabia.
La pestanyi li promet
carregar (si 's iroba) a\ cabra;
" y '1 somé, ja resignat,
pipant un trucant 's calma,
yesperant '1 Joan vinent
's (ica ál piltre ab la marca,
(qu' era un piltre de tres tóus
y ab núvols neis de bugada)
després d' havé arreplegat
una curda soberana.
•
*
*
#
A causa d' haver jurbat
tot 1' aratxi, per desgracia,
ningú va donar cap pas
com lo somé desitjava;
empró si que al altre Joan
cap allá á la matinada
la siva furava '1 jas
deis mossegas de la Rambla;
y, per sa part, i s xinels
lluhint ]' estaitx y las llaujas
no 's daban gens de repós
per' carregá 'ls quatre cabras.
Després d' haver pancat molt
sivas y xinels en dansa,
1' endemá aprop del Morrot
va ser carregat 1 cabra
que se 'n va anar de la muy
quan li varen posar grapa.
Aixís que I' uripandó
cap á la posia dinyaba,
emremitj de dos xinels
que ab la llisca 1' encornaren
va fer cap á 1' estaró
treginant moka guindama.
La pestanyi va manar
que 's practiques sens' lardansa
un registre minuciós
á la borda d' aquell cabra
que vivía ab un asich
al Poblé Sech—segons garlan—
y adintre d' un bagul vell
varen trovarli unas fallas,
pápils bruts, un llarch xurímolts rumbis fuls, una escarpa,
mosiras de peñiscaró,
una róndela de llana,
una tura y un estaitx
de reso, una lluna y farga;
qu' eran objectes^nn^ató
ja feya mokas sermanas.
* *
' Ls xerrayres, casi tots,
lo día següent contavan
aquet fet ab molts detalls,
alabant sense recansa
á ias monas ó xinels
que van fer la carregada...
Y qui no m ' hagi enturbat,
ja no sab; que guilli á la Rambla.
PEPET DEL CARRIL.
I Qui deis lectors no conegui 'ls equivalents deis raots en caló, ja 'm fari 'I favor (si li ve bé) d' enterarse 'n i la Rambla de Sta. Mónica, á i' hora que la tancan ó siga á primera hora.
<
s
o
<
O.
p
o
360
LA TOMASA
CIRCO EQUESTRE BARCELONÉS
NOVETATS
Han debutat los germans Casneli que per lo repertori de
objactes musicals que posseheixsn y per lo afinats que saben tocar, han merescut disiincións molt acentuadas de la
concurrencia per compendre qué de son género es lo mes
superior que 'ns ha visitat.
Pera demá divendres s' anuocia una extraordinaria funció á benefici deis populars clowns Tonino y Antonet,
en la que hi figuran parodias do El dúo déla Africana,
La verbena de la Paloma, Fregoli y Jjmis espectacles que
últimament han cridat la atenció en los teatros.
JARDÍ ESPANYOL
Tantas quantas representacións s' han donat del afortunat drama D. Alvaro ó la fuerza del sino han sigut plens á
vessar y triunfos lograts pera la Srta. Cobeñas y losSrs Gimenez,Cuevas y Diaz y molt particularment pera lo Sr. Calvo (Ricardo] que de lo protagonista ne fá una verdadera creació, sent causa de que ab la colossal interpretado que hi dona, lo públich entusiasma! se desbordi en agassajos y aplausos al final, obligando á dirigir la paraula al públich
pera darli las gracias.
Sabém que pera lo próxim dissapte ab motiu de la verbena de S. Joan, se prepara una extraordinaria funció ademes
de figurar en lo programa un magnifich castell de fochs artificiáis y banda militar pera amenisar los intermedis.
No hi ha que sur si será pié.
CATALUNYA
La única notretatdel benefici del Sr. García Valero, sigueren
las sevillanas bailadas per la Srta. González, qui ho feu ab
lo salero propi de las filias de la térra de María Zaníizima.
Demá anuncia lo seu benefici la simpática tiple Srta. González ab verdadera varietat de obras, puig ademes de la consabuda Verbena de la Paloma ne forman part Colegio de
Señoritas, El Marquesito, Enaguas y Pantalones y wals Mensajero de amor del mestre Coto.
Si bé creyém que hi haurá un pié, resulta lo programa
suculent y apetitos, y per lo tant vayase lo uno por el otro,
T1VOLI
Lo tan popular autor cómich Sr. Pina y Domínguez, ha
presentat á la Empresa d' aquest teatro una nova sarsuela,
arreglo de la obra francesa Tolo, la que ha batejat ab lo
nom de El colegial Totó, havent arreglat los respectius números de música lo Sr. Vidal.
Los ensaijosestán tan adelantáis, tant que probablemenl
podrá teñir lloch 1' estreno á últims de la present setmana.
Pendran part en lo desempenyo de la mateixa la Srta. Pre-;
tel y los Srs. Banquells, Carbonell y Pinedo.
Dada la pericia en lo género de dits arregladors s' espera
un verdader éxit y que ¿11 sigui lo de la temporada, molt
ho celebrariam.
GRAN-VÍA fabans CALVO-VICO)
La empresa d' aquest afortunat teatro podría anunciar
en la seva secció respectiva d' anuncis teatrals, que siguen los Henos ja que diariament lo logra veurer casi atestat tan en las galerías ctfm ¿9 las localitas.
Una de las obras que ha representaren la passada setmana ha sigut Cádiz que creyém se executá sense ¡a preparació deguda, ja que obtingué un desempenyo molt inferior
á lo que n' esperavam, donats los elemems ab que conta
la companyía.
Pera avuy s' anuncia 1' estreno de Gardenia sarsuela arreglada per lo Sr. Colomer ab música original del Sr. Pérez
Cabrero, obra que sabém será presentada ab escrupulosa
propietat, tant en decorat, com trajos, atrés, calsat, etc., etc.
Ab molt bon acert s' ha ressucitat la sarsuela catalana
De Hant Pol al Polo Nort, hav^nt merescut aplausos sos
executants Sras. Mateu, Colomé y Obregón y Srs. Haervas,
Bergadá, Planas y Alfonso.
Pera aVuy está anunciat lo re estreno de Las reformas,
que, tractantse d'una revista que ha de teñir visos d' actúalitat, inútil es dir que en algo ha sigut reformada per son
autor Sr. Pous.
Molt nos piau que la direcció d' aquest favorescut local
dongui prcdilecció á las sarsuelas catalanas, puig que demostra ha compres que ab ellas están mes al seu centre los
artistas de la casa, y á la par que compren los seus interessos se demostra proteccionista.
CONCERT5 D' EUTERPE
Pera diumenje festivitat de S. Joan Baptista lo tan apiauditcOiOd' Euterpe anuncia lo tercer concert de la present
temporada en lo concorregut Tívoli ab programa selecte y
variadissim del que 'n íormará part la segona audició del
tan aplaudit coro doscriptiu Los carboners estrenat ab extraordinari aplauso en 1' últim conce.t.
UN CÓMICH RETIRAT.
^N bes te vaig demanar
y després de molt pregar
en va una estona,
ruborosa y mitj plorant
me vas anar acostant
ta cara mona.
M' havías mil copsjurat
que ningú havía besat
may ta careta,
y al anarte jo á besar
tu me vares presentar
¡ay! ta boqueta.
Ta boca era niuhet bell,
ta Mengua feya d' aucell
picant mos llabis...
si ningú 'ls hi va ensenyá
qu' eslrany que tos llabis ja
fossin tan sabis.
MERO COL.
OÍ
rt
rt
S
o
"EJ
a
be
o
C
«5
o
o -d
> a
rt
^
8
.2bg8
3 -d <L> -rt
S a,
oj
•o
i
•="* -d
O
O-OJ v
V
a
be
ni rt
(X
o
oí O rt
OJ ¿J
rt Ü OÍ
• rt • " "
""N a p e
a 3
a ij
o c iC
en O
J
oí nj
rt
1
C X!
2
oí <u
¡ v be
So 3
OJ
LÍ
a t»
S 3 S?
rt¿ ^,
<U O
u¡ + J 4-J
be° i^o
2
.3.9 Q
2 §
>» rt
• *
a
a
u
V
OJ
ir. 3
- «
2 3*-"
"c 8 cr rt
a
«
- S
0 rt
•M
o)
rt ui
oj
d a
D -
bei2
h o
5¿d
O
>
oj
rt
oj be
rt
rt O g
oí o
3 p.
rt g Í3 u
o « S Í
be G « C/3
be
a
o;
OJ
v >—' <u
s í rt be a
•d "d
ni rt oj
be
•d
C O »3
a) rt
tí -
a a
rt
rt
§á
^ .rt O u
a
o
^ 2 OO
c
1
2
&_T.2
a u o ^
rt JU
§
rt
. rt
tí «3
<U 1) ,
a
OJ
Sos
í
3 O
rt
C bs u
Si
01
oj
O
Cv
S
a
rt
O)
Ul
OJ
rt
a
,-
a «
oí i;
2
be
O,
OJ
•- rt t¡
O) T I
rt
o
u-
m
rt 3
rt V
'X ?. u °
•3
3
a
rt
•" O «
be OT OJ
>» *•• T !
L
oj
O
S
00
OJ
s sa -
8
3
a 3
a
rt ,
<L) JU
ü
w
H o rt
rt 3
3
B
o.
oí
-•a
OJ
a r°t
JB J
X -
^
o,
i) •«
TÍ be
. rt
S
S~ a^
Q rt
oj
<u
Ul
0) <
f» _
'
o
o
Sí
ge 1
3
f»
2-a 3
•n
D p
fü te
oS
2 o
3 s?
O 3
C
c
50
O
>
r
>
x
o
tfíí
¡-" P S
re
»a c
«
o
O
i»
CU O
O "i
r
B
si
to g
3
O
S "•
O nfS >1
P=P(
U>
O
• *o
S.
53*
O*
f9
co
13
V
B
,3
O Tí
»
Ci
*8
S
pJ 2.
a. ^
o w
.
pj O! r» &•
w
co
3
' (13
» r> *
o
S
si
8.81S 8
M
lo *
OJ
n 2. 3
TOMASA
DE TOT
Per fers passá la calor,
eom lo balt, íes hi ha millor.
—Si 'm veyés aquest sulián Be-de-las-sis
poiser laría carrera.
Ja hi escriuría per aquest certamen, pero
com diu que s' ho arreglan ells... .
Vegisab lo roeu marii y si élt ho vol.,
LA TOMASA
sea
1
, ASSÉIJANT pe '1 jardí de casa leva,
un día vaig trovar
per térra una poncella: vaig cullirla
y al anar i olorarla, llensá un ]ay!
Aixó 'm sorprengué molt; puig no sabia
que sospirs una flor pogués llensar;
y al esplicarte á tú tal aventura,
ruborosa vas dirme baix... molt baix:
«Ha sospirat perqué sobre sas fullas
un bes jo ni he eíiampal
y al acostarla tú cap ais teu llabis
ab tú i meu bes se 'n ha volgut anar.»
•
.
*
*
'
'
*
La Divina Trinitat
al veurer t' havian dat
:
los angeléis tan bon cor,
:
á n' ella volgué semblarte
•t
y ab tres dons va engalanarte:
.
Bellesa, viftut y amor.
*
* *
Lo riu vá á morí al mar: la tendrá aucella .
volá.á gosá en son niu;
y '1 ríieu cor al anar darrera d' ella
fá com-.1' aucell y '1 riu.
Puig busca, com !' auceli, la benhauransa
que creu trovar al niu del seu amor;
y, lo mateix que '1 riu, á morí 's llansa
en lo mar de desdeny que porta al cor.
J. BUÉ VENTURA.
EPIGRAMA
Disputant ab fort calor
sobre qui mes caritat
de la Rosa y Trinitat
havian fet de mes cor;
ab un momentarrogant,
la Trinitat respongué:
—Jo sempre á un pobre daré
tot quant duch al meu devant.
SALABBRT
ftt ú
\n%
Jcguina en UD ac.e y eu pro&a o iginal de
JOSEPH AMVT CAI'MANY
estrenada ab extraoidinari éxit en lo Teati3 Romea
(Cátela) en la nit del 7 Maig paasat
: X pesseta
De venta en nostra Administrado,
5,
SANT RABIÓN, 5
L'¡úhim'número de LaTAurora
órgino de la Associació 'deis coros
de Clavé, publica 1' estat de comptes produhit per 1' excursió á Saragóssa ab motiu del festival que 'a
1
dona en dita ciutat lo próxirn passat mes de Maig.
D.-spr^s de seranotat fins 1' últim céntim, se desrrín que
ab lot y hav^rse pagat los gastos ocasionats; benetici (era
los pobres do la locaütht y banefici de las socistats coral-,
queda un remanent de pessstas 6 4 3 ' l 2 .
'
Aixís nos agradan los comptes; ben clars.
bi sempre s' hagués obrat de igual modo en los festival»
tíincrpenses, cstétn ben segurs que no hi hauría hagut las
«disidencias que tots sflbéin, formantsü per tal mo:iu los dos
bandos.
Diu un periódica qu' un capellá va fer 1' amor, sense encarregarli ningú, en lo Gementiri del Este, á una s^nyora
que duya una corona á un difunt.
;
¡Rüdcu! Si aixó es vritat, ja no 's pot arrivar á mes.
u as senyoras que vagin á visitar algún morí, ja cal que
faisin i' ull viu.
L' espasa Fuentes ha sufert una terrible cogida.
Encara está calent lo del Espartero.
Senyoi! ¿Quan se suprim rá aquest espectacle, bárbaronacional'
Que 'as treguessin aquesta divergió deis carteüs y á ' n
Moret del gobern y aixó semblaría una bassa.
D'oli.
Escohi amich Guell:
¿No podría lograr que alguns abouats á palcos del seu
teatro Gran-vía, lessin menos brómela de la que acostuman
fer d¡ariament"i
No ho dihém per és, no, pero com hem Síniit queixas,
sabí
Vasté mateix.
Hem ungut lo gust de veurer funcionar la máquina de fer
cigarrillos, denunciada injustament, lograra los senyors
Puigarnau, Roídos y G.a una sentencia d' inculpabilitat que
sibe los ha honraten alt grau, no ha conseguit resarcirlos
de las inmensas pérduas ocasionadas pei litigi.
Los denunciadors, segons veus, se »' han anat al cel y la
máquina victoriosa 's verija fabricant d' un i un 24,000 cigarrillos en un dia.
Lo nostre aplauso ais Srs. Puigirnau, Roídos y C.a per sa
doble victoria.
Los diputats y senadors per Catalunya reunits en 1' Motel
de Embajadores de Madrit, han acordat celebrar una reunió
cada diumenge pera cambiar impressións.
Per supuesto... ¿menjant?
LA TOMASA
Dilluns passat se dongué sepultura al fill Ramón, de nostre atnich don Estebe Galofre, düe.nyo del Eden-Coneert.
Inútil ereyém manifestar que acompanyém al amich y á
sa distingida esposa donya María Molgosa a! just dolor que
ls embarga.
Lo Bachiller Jordi pensava aquesta setmana dedicar un
articlet á las noyas de Palamós, mes no ha pogut ser, ha
fet tart.
Altre dia será, y poch á poch anirán desfilant per la vista
de nostres lectors la colecció d' institucións que son lo mes
p reuhat adorno d' aquella hermosa vila de la costa.
Fins á la vista, y bona festa major.
Aquestos días hem llegit en los periódichs remitits del
gremi de vaquers, que ab datos concrets y xifras irrevocables demostran clarament los perjudicis que causará al
Erari Municipal 1' encabessment de 33,ooo pessetas per la
introdució de la llet deis pobles comarcans á nostra capital,
ja qu' ¿11 mata per complert al gremi d'aquesta ciutat; puig
ab dita cantitat s' elimina ais apremiats de ditas poblacións
de contribuhir á totas las gavelas, impostos, contribucións,
drets de consums, etc., etc., que en conjunt los d' aqui pagan anyalment la friolera de 889,909*56 pessetas.
Vaja, que per planxas y saber de contar los nostres edils,
deixan tamañitos á los de las Batuecas.
¡Y pensar qu' encare hi va haver periódich qué 'ls va
felicitar!...
En un deis teatros de Girona s' ha estrenat un' obra titulada: Redimida, original (segons diuhen) del general Salcedo, havent obtingut un éxit ruidos.
Falta saber si la concurrencia era composta solsament
del element militar, perqué podría ser.
Apa, Sr. Maní Camps, preparis vosté á escriurer algún
epissodi sobre lo de Melilla, que de segur no li faltarán...
aplausos.
Tres suicidis han tingut lloch á Madrit en pochs dias.
Lo que demostra que 'n 1' Espanya de 'n Sagasta y 'n
Moret se gosa d' una tranquilitat extraordinaria.
Segurament que algún d' aquets suicidis ha sigut per no
teñir qué menjar.
Sn cambi los nostres representants per qualsevol motiu
'» reuneixen en fraternal banquet pera parlar en favor de la
classe obrera.
363
Cosas d' Espanya y de la setmana passada.
Mentres la minoría republicana recullia datos mortíferos
pera lograr la supressió de las corridas de toros, la noblesa
madrilenya estava trevallant en las monyas luxosas ab qne
havían de ser engalanáis los toros que debían lidiarse en la
corrida de Benenciencia que tingué lloch lo diumenge passat en Madrit.
Sembla que los farmacéutichs han acordat no despatxar
mes receptas de la beneficiencia municipal desde primer de
Julio!, si abans no han cobrat 1'impon que'ls resulta de
los cinch trimestres que se 'ls adeudan.
/Quinze mesos sense cobrar!
Ja es una ganga teñir aquets inglesos tan mansos.
Per mi 'ls voldría.
Diu qu1 hem lograt una victoria sobre'ls moros allá á
Manila.
No se 'ns ne podría fer un recibo d' aixó?
Es qu' estém escamats ab las deis altres moros.
TEATRO NACIONAL
• Gran funció extraordinaria dedicada al princep de
Sagunto y de Numancia.
1 Sinfonía sobre motius del Moro Benani,
2 La gran comedia que fará riurer molt, de costúms orientáis.
L1 amagada d' ou
al
Princep cristiá
exornada ab tot 1' aparato que son argument requereix.
3 La pessa bufa en un acte
f|a indemnísacic
H aH9aa
Per la que s' ha pintat un barco ab tota la tripulació
ab un pam de nás cada hu.
Risitm teneatis.
Llegim un telegrama lamentantse de que d' una casa del
Polígono en Melilla,los moros n'anavan treyent grans cantitats de plom.
|Pobre gent!... jo estich segur que 'ns l'haurian tornat.
Ab balas.
Los quadros deis expositors á Chicago diu qu' han sufert
una metamórfossis.
Cuadro hi ha que representava un paissatjede demati y
ara es una posta de sol.
Altres que ab cel seré, representan un día d' ayguat, tant,
qu' hasta regalan á' aygua.
Y es que diu que varen estar tres mesos al ayre libre y
á la intemperie.
Y segur qui hi havía comissións.
Y que cobravan.
«Del nostre cable particular»
Tánger, 19—4, matí,—'N Mahomet Torres sembla
que ha aprés los recursos del nostre Amo del Tupé.
Quan han vingut pels quartos ha dit"que"[tenia Un
flemón.
HESPER-HEU-LOS.
Id, 19—6, id.—Lo Lega\pi no se n' ha tornat ab la
qúa entre las camas perqué no te camas ni qúa, pero
se 'n ha tornst ab lo timó darrera la quilla.
A la nit algún mariné ha vist sobre lo castell de proa
la diosa de la vergonya plorant,
JANON-THENIM.
"I
L.A TOMASA
—S' ha vist mes pega? A xixanta sis anys
surtirme '! caixal del senyl
SECCIÓ IDE
guent: i: apellido; 2: mes de 1' any; 3:
Una bestia mólt Ueu'gera ' •'• • gran eitensió de aygua; 4: membre
del eos huma; 5: xifra romena.
XARADA
as ma primera;
una nota mólt bufona
es la segona
y nota musical es
, ,
sens dupte la Ires.
Per últim, ficsát una estona
en total, que es ñora de dona.
.!. TENIPSE.
INTRÍNGULIS
Buscar un nom de pirsona que treyent una lletra per redera resultólo se-
J. BORDAS.
GEROGLIFICH
1
.
3
D
MA-R1-A-NA
DOS APGENENTS.
SOLUGIONS
» LO HSEETÍI 88 LO NÚMERO 3 0 2
Xarada.— A na-cle-to.
Inlríngulis.—La Catalana.
Guadrat.—C a S a s
P a E 11 a
P a V i a
C a I x a
C a LL a r
D r A m a
Gerogüfish.—V any té. ¡res cents sexanta cinch días.
Lit. Barcelonesa de Ramáta Estany
= 5 , Sant Ramón
5—BARCELONA —
LITOGRAFÍA BARCELONESA
3RL A. I t í l O 3XT -JES S T A.
—=5,
SANT RAMÓN,
5.-Barcelona=-
En dit establiment se fan, á preus reduhidissims y ab la major promptitut, tota classe
de impresos com son tarjetas, facturas, memorándums, sobres, membrets
etc., etc.
També se trovará un assortit inmens de cromos, propis pera
anuncis industriáis, menús, programas, etc., etc.
Gran especialitat en carnets pera reunióos
y soejetats.
Descargar