Que ls agrado?... Donchs no pot ser, estém en

Anuncio
NÚM.
ANY VII
BARCELONA
22 FEBRER
287
1894
Que l s agrado?...
Donchs no pot ser,
estém en días de peix.
Cópi» fot. .e A, Esplugas
LA TOMASA
112
CRÓNICA DE U SETMANA
Las pulmonías.—La
por.
Barcelonins: la vida natural 'ns obliga á no trencar
las nostras coslums; [al carrer! ¡al café! ¡al teatrol
Quan plou també sonim á Ja vía pública encara que
armats ab lo parayguas.
No alterém las nostras costums.
Que fa xáicch.'1 ¡al carrerl
Pero ab... paraygua.
ES'TUDIANT.
SBANS aquesta íruyta madrilenya anomenada pulmonías, no se servía may en las taulas barceloninas,.pero ara, ¡a 'Ishi doném ais madrilenyos vint á
acabar átrenta sn lo consum de tan ediíicanta fruyta.
En pocas setmanas son tánts los atacats del microbi
Pulmos-tninium que jo, que no soch aprensíu, 'm sembla sentí '-sempre en los pulmóns la bellugadissa de las
trescentas vint yset camas que, segons lo Dr. Harmmann, possehéix aquest nou Aula de la economía individua!.
Entre las víctimas qu' han escapat á las urpas d'
aquets mestres microscópichs, 's conta lo nostre amich
Sr. Laguía, y aixó que ja va la segona ó tercera vegada
que li han clavat la má á sobre aquestos oriundos de
la patria deis xanxullos y las embusterías, lo robo y la
concupiscencia,
Una de las que han sucumbit á las caixaiadas del feroce infussori.. (si no ho es, ho sembla per 1' alsada) es la
esposa de nostre amich D. Jaume Molgosa, á qui acompanyém en lo sentiment; tocant á atacats, son en gran
nombre y Deu vulga que sigan los menos los qu'. encara hajan de pagar tribut á aquesta epidemia que s' ha
desarrollat ab tanta íúria entre nosaltres.
Ja 'n tenirn prou ab 'n Sagasta, 'n Gamaso y 'n Moret, tot lo demés es ploure sobre mullat y un rigor que
no 's necessita, puig ja es prou calamitat aquest triunvirato per acabar ab la paciencia y la vida de tots los
filis d' aquesta desventurada térra.
¿Ahont son? ¿qué s' han fet aquells nets deis almogavars que tanta fama de ternes y guapos tenian per
totas quatre ó cinch parts del món? Sembla impossible
que siguém filis deis héroes de la Gamancia y deis de
las barricadas del carrer de las Egipciacas!...
La Galia sí qu' encara té filis., que ho digan sino los
teatros y cafés de París hont hí pulula rnes concunencia
desde '1 fet del café Terminus.:. ¡He'm de ser menos
los filis de Samíago, lo brau guerrer, que ni 1' apocaliptich dragó va poguer acabarli. las agallas?
Hora es ja de posarse sobre sí, y Barcelona deu fer,
per conveniencia propia, lo que per desgracia li está
ensenyant París, aixó es, récullir i o g u a n t llensat pels
enemichs de 1' humanítat y esperarlos frente á frente,
no amagats en lo quarto fosch de cada casa, hont hi
pot entra també I' explossiu encara mes á mansalva.
Omplim cafés y teatros; dem vida ais llochs púbüchs
ab lo cap alt y 1: indignació pintada ais ulls, que major
será la dificulta! de que puga perpetrar aquets crims
de lesa humani:at una agrupació que vol conseguir ab
violencia lo propalar una doctrina, que, ni sent bona,
fora admesa ab la forma antipática que pretenen
desarrollarla.
La convicció y '1 bon exemple poden donar resultáis
satisfactoris; fugint d' aquest circuí, sois han de trovar
la antipatía, 1' odi, y ! ' execrado de totas las clases sociáis.
} en estas disputas
llegaron los perros.
So sé qué ho fá; cada vegada al véurela
m' acosti cap á n' ella 'm diu lo cor;
pero cada vegada '1 cap m' ho priva,
dihentme ab un accent esgarrifós:
No hi pensis mes; inútil es que 't cansis
sempre corrent darrera \ seu amor.
Si t' estimes te 'n donaria provas,
y may te n' dat cap. Replica '1 cor:
Mes d- una 'n tcns: la rosa encara guardas
que un dia 't va entrega com á recort.
Ño f'ou com á recort (lo cap contesta)
va ser perqué era seca, sense olor...
No hi vagis perqué 'm consta que 't desprecia.
Pero i cor torna á d i n n e : Si que 't vo!.
Acóstathi: jo 't juro que t' estima;
acóstathi: i' adora; ja ho sé jo.
¡Si sempre pensa ab tu> igual que quan pensas
tú ab ella, somniant mil ilusións!...
Jo sé qu 1 á voltas quan está soleta,
's creu ser duenya ja del teu amor;
's creu que tú ii dius paraulas dolsas;
's creu que tú extasiat li las petons;
qu' ella asentada a! teu costat, 't mira;
que V acaricia ab los seus ulls de foch;
que. f eslreny en sos brassos íins que 's cansa...
espera, en ti, que hi vagis, y ab amor
preguntis si t' estima... Y ¡o cap crida:
No creguis lo que 't diu. Y crida 'I cor:
Créurne, perqué es vritat; y T un y I' allre
's barallari, cridant: ¡que si; que nól..
y mentre '1 cap y 'I cor ai.xí '1 temps perden;
mentre estañt sostenint tais discussións,
ella fuig de prop meu, y llavors quedo
igual qu' abans, es dir, tornantme boig!..
J BUÉ VENTURA
ESQÜITXOS
Fins la llenya que fa 'ls arbres
sol tení reparacións;
1' una serveix per fer sants
1' altre serveix per carbó.
A na '1 cel goberna Üeu;
los dimonís al infern;
y á 'n aquesta valí de llágrirnas
sois goberna lo diner.
DÓLOPS Mo.NT.
LA TOMASA
113
«se
¡BARRÍNI SENYÓ CANÓNS!
o no ambiciono del tnon
o tindre ditjas en gran,
':
ni arriba á sé una eminencia
encar que tinch grós lo cap.
No he pensat may en sé bisbe
ni frare ni capellá
ni volantí ni mistayre
ni en fer d' arrenca-caixals.
No 'm cap-ñcan las modistas:
no he pensat may en casarm'
ni en conquista nom de poeta
puig faig sois, versos de raig.
Lo diñe, no m' encaparra,
tindre fincas, poch me fá,
no 'm moro per divertirme
ni m' amohina '1 travall.
V únich qu' á mi 'm preocupa,
1' únich que 'va fá barriná,
1' únich que i meu tupí pensa,
1' únich qu' estich desitjant,
es trobar un medi fácil
de poguer execütar
m' aspiració verdadera
lo meu constaht ideal;
mon somni dols de ventura:
la causa del benestar:
la fo.nt de goig y delicia
1' eterna felicitat. .
—¿Pero, qué vol aqueix ximple?—
sensdupte algú exclamará:
Tinguáu un poch dé paciencia
que vaig á exposá '1 meu plan.
*
* *
Fá temps que '1 meu cervell pens>a
un plan hermós, colosa!:
Velshi aquí en pocas paraulas
lo problema plantejat:
¿Fora possible qu' un home
(ó una dona qu' es igual)
passés set ó vuyt setmanas
dormint sense despertar?
Encar qu' á primera vista
sembli a¡xó bastant estrany
si 's ficsan en tot lo mon,
hi ha raressas molt mes grans.
¿No sembla cosa impossible
jugá ab 1' electricitat?
¿Y 1' invenció de! vapor?
¿Y 1' art de fer jochs de mans?
¿Y no es ben raro '1 teléfono,
lo para-rayos y '1 gas?
</Y 1' invenció de la pólvora
y del coto de embasta?
¿Y '1 qu' hi hagi encare gendres
vivirá ab sa sogra en pau?
¿no ho troban mes impossible,
que lo que jo he plantejaí?
*
* *
No hi ha dupte, á totas horas
los sabis van barrinant
per deixans á tots nosaltres
ab trenta mil pams de nás.
¡Y que en son de papa-natas!
¿No valdría mes busca
ni que fosab llums de ganxo...
per cualsevulga forat...
la solució matemática
del meu problema tan gran?
¿Quin, com ell, pot reportarnos
tants y tants bons resultáis?
Dormint un home no gasta
home neix y desseguida
somica ¡ves si es estrany!
Molt abans'de darlo á dida
ja compren qu' es un engany
y una comedia la vida.
'L crian, 's fa grande.t
y al cap de sis anys escassos
¡peleulo al pobre Peret!
Ja me i fan caure de nassos
¡y á estudi s' ha dit, baylet!
Quan té aprés, ab.molt desfici,
quasi tot 1' abecedarí,
ja li fan pendre un ofici
¡au marrech, p«sa judici,
trevalla... y que Deu t' ampari!
Si, trevallanu !á calés,
diu, vaija, ja ha arribat 1' hora:
desde avuy no 'm canso mes:
veu una xicota y... res
(vull dir que se 'n enamora.)
•S casa moit afectal
ab la Tecla ó ab la Emilia
y ais cinch anys ¡desgraciad
ja es un home carregat
de rnal-de-caps... y familia.
Si per distreure 'ls fastichs
busca amorosas intrigas
ab companys pobres, ó richs,
1' enredan tots 'ls amichs
no 'i cal vestí, ni calsá,
no s' enfada, no renega,
ni fuma puros de estanc'h.
No fá cap papé ridicul,
n o ' s pot jugá un capital,
no hi ha por de fé cap planxa,
ni '1 poden engatussá.
Quan un dorm, lo eos descansa,
s' estalvia '1 travallá,
lo profk qu' un home akansa
quan dorm, que creen que no hi há
altre moment en que gosi
de tanta felicitat,
Devant de tans beneficis.
¿sabis perqué estéu paráis?
Vejéu si entre tols trobéu
d' aquix problema la cíaj.
Poisé inventan! algún lixis
fet ab algo... extravagant
que 's begués á cu I ¡eradas
com un que prengui un gelat.
1 'robarían solució
al que jo os haig proposit
que, creyéu, os donaría
proíitosos resultats.
Desde are jo 'm comprometo
(si es que ho logréu realisar)
á comprarn dugas botellas
bsbéntmelas al instant,
y 'm íico al Hit desseguida
ben arrupit y abrigat...
fentne peta una bacayna
que duri... deu ó dotse anys.
LLARCH.
y 1*' explotan las amigas.
Vé que á la fi 's va fent vell;
ab las malaltías brega
y may mes suri de! tropel!, perqué, quan se Ko cu'at el!,
la seva dona gemega.
Ultima calamitat: v
de viure fastigueijat
s' ajéu y i rhon pert-'dc vista.
Vaija, per mí, la vritat,
¡viure es la cosa mes trista!
OCLIJIE OILL.
LA TOMASA
CLICHÉS DEL SIGLE XX
—Mira M poca vergonya del meu marit.
—Queda donchs concertat
—Si senyora... á espasa!
-Basta, caballeras, 1' honor está satisfet.
—'Ns estjmem... qué voir
—Li enviaré dugas amigas.
—Las rebré.
—Si te 'I puch clava hont jo sé,
treurás '1 bé.
—Jo també.
—Ja estém curadas?
—Si, Inés, ~ab 1' hipnotisme, no es res.
J
LA TOMASA
LAS NOSTRAS ARTISTAS
—Desde alió del Liceo, no he ballat mes que en Lo
moro de las pantufas y avuy en aquesta comedia.
LA TOMASA
116
liabitant del Mogreb guarda en las sevas arquimesas
ampollas de Jerez y Matiz milla compradas en Algeciras, fent cas omís de las prescripción^ del Corán, modificadas peí cervell escrutador d' una gent qu' ha domostrat teñir trassa fin? per amagar 1' ou ais nostres
mes ilustiats estadistas.
Si lo pare de Fatima pogués obrir 1' ull y veyés lo
fruyt de la seea obra!... jo crech que dirí : •—¡Teuíu!
;
arrivat á n1 aquella época de 1' any en que 1' manjéu tocino! bebéu vi... y moriuvos.
Si 'ls nostres llegisladors ec esiáítichs veyessin las
iglesia ordena la abstinencia, piro que, raras son
las personas que demostrin ab la cara cumplir los pre- taulas deis fanátichs poderosos en los divendreí de
ceptes que li ordenan !as disposicions d' antichs concilis quaresma, estioh segur que nxclamarían també;-^-Pür
y que las saben de auditu ó per trsdició; disposicions havervos d' eufitar de bons lluspos y bonas llagostas,
desgastadas ab lo refrech deis anys y la despreocupa- tan se val qup hi barrejéu talla de l'omillo y peus ab
ció que va cundint rápidaraent gracias á nl aquesta naps, y esquinsarian lo F'ieuri en hont tais sabias distolerancia gubernativa que 'ns ha portat al mateix posicions están escritas.
Ne té d' aixó la culpa la societat? no. Qaan las distemps 1' ascepticisme y las bombas explossivae.
No volem dir que siga general l'-olvit á las prácti- p sicións no son d' un ordre general é inquebrantable,
cas religiosas deis oostres ávis... ca!.. íes d' aixó. Fa- quac no obran sobre 'ls sentiments inaats en 1' home,
han de sufrir quebrant per necessitat. . aquella sábis
milias hi han que se sacrifican fots los divendres de varen
al cap en comptes da parlar al cor, órgano
quaresma adoptant nn meiú, propi de tel época; de — aquest,parlar
que no ha sufert i:i sufrirá modificacións menterrant de las sevas taulas hasta '1 llart pecaminós tras <-xisteixin las rassas hu nanas.
pera tranquihsarsé la conciencia, y echant mano com
Si a' hagués ordenat la caritat com á precepte en
á primer píat de la innutrjtiva sopa de rap seguida de
unas quanías rodanxas de Ilúa al gratín, Menguados ab los divendres de quaresma, fora avuy tan verga la disecrevisses, ñero ab escalunyas, anant aixís omplintse '1 posició com lo día que hagués sigut escrita, perqué es
ventre de geni de mar que va á fer lo sea travall auxi- una dispo^ició indiscutible rebossant lógica y vritat
liar de digestió facilitada per Jo saliveitg saturat de per los seus quatre cantóns.
Da totas mineras, d' aquesta vacilació filia del rapare nostres, sota las naus d' endolada iglesia.
'•• Aquestos son los menos, es vritat; pero es un consol ciocini, no falta qui se 'n aprofita.
Ja bastant han psgat lo pato... No cal que se 'ls
qu' encara hihaja qui, fent cas omís del raeionalisme,
diga:
mal profit vos fassi.
'B entrega cegó á !a liturgia de 1' antigó y enaprén lo
La persecució sobre d' ells era terrible al acostarse
eamí, encara que pedregón, de la mansió áurea hont ni
na lo jurat que premia tais sacrifici?, tanta acendrada la quaresma; lo mar de Jslandia vos ne podría donar
fé, y tantas tormentosas abstinencias. Pero, ja se sab... bon compte.
Hora es ja de que calmi aquesta terrible degollado
per anar á Capua s' ha de passar per Catines, pera
d'
isfnocents.
lograr los beneficis de la venturansa s' han de sufrir
Temps es ja de que se is deixi un xich en pan.;
los martiris áe la abstinencia.
/Pobres bacallate!
; Prou que, en cambi, tenim lo Monstrum 'horrendum
del re?ers de la medalla.
SBBEALLONGA.
¡Quantsy quants nl hi ha que sense repaiarenla
santitat del día, 's desdejunan ab un tall de cansalada
rancia sobre una llesca de pá... que al arrivar al mitj
día s' atracan d' escudella de sagí, que si no está adobada ab suculenta talla de bou y quartos de gallina,
SO N E T
no per xó es menos pecaminosa.. ¡Com no han de ser
eondemnats per unanimitat lo dia de la vista celestial!
\ ¡Oh! atans no era aixís. ¡tenipus edax reruml Jo,
quan noy, havía anat moltas vegadas ío dimecres de
X_,ARAULA no h¡ sentit mes peneírant
cendra á enterrarlo á la plassa de la Bona-nova y dava
que 1' or. ¿Qui no compren lo seu valor,
gust ab la mística alegría que bulliciosas collas s' atrasi cáníbiá tót seguit fins de color
cavan de bacallá y bunyols de vent, regáis ab vi pur
las mes visibles eosas al instant?
de ca 'n ISen, ajudant á la forsa dijestiva improvisats
En jove converteix al vell aymant;
balls sobre la sorra y cayent homes y donas demunt un
transforma '1 criminal, en gran senyor
deis altres, sense malicia de cap mena.
y quan se mor algú, calma '1 dolor...
Es cert que no meditavan cap pas de la passió... es
si '1 mort deixa metálich abundanl.
vritat que fent tintinas y eníonant cants equivochs y
Los plets, lo sol guanyar qui mes or té;
maliciosos empieaian lo camí de regrés ab una fortó
los tituls, lo saber... tot va venut;
de vi qne no s' hi podía teñir cara, pero duyan la
las faltas, ab diner se las cubreix;
panxa plena del evangelich bacaliá y alió 'la feya inla dona se 't ven 1' honra per diñé;
vulnerables ais atetas deis dimonis... alió era '1 vade
y per diñé, si 't mostras molt llanut
retro á la proximitat del deu de las Tenebras.
¡se 't ofereix un cel que no existeix!
;
/ O témpora! ¡ 0 mores! lo córch va pcnetrant de mica
LLIJIS
SALVADOR.
en mica entre las massas eocials... las costums sanas
desaparecen, la fé 'a psrt, y mentres lo cristiá gosa á
analisar la perqué de disposiciós encíclicas, lo mateix
DEJUNÍ
LA TOMASA
117
feya de la nieva passío. Per demostrarme lo dematí fent
cercavUa ab un jovenet, ex-rival, y las corrandas de la
tarde las htbia bailadas ab un attréj també ex. Ja ae
sab que !as flors bonas, teñen mokas papallonas.
Entra ella, mus tampooh anava, sola: i' acompayava
I1 indispensable burinot. No sabía jo quina tecla toeava,
foch y llamps que haguessin caigut á la térra, m' haulo segon día de Carnaval en un poblé del Am- rian semblat poch per castigar I' atreviment de! xitxap purdá; ia tarde avansava y ja comeasava la fosca. rello. Jo sufría, sufría molt y eoneguantha ella 'm proLoa músichs del poblé desde son alt tablado preiudía- curava recompensar de tart ea tart ab algíiaa incenvan las corrandas, mentres que la música de regiment diaria mirada de las que sois posseheix losecret.
Y arriba un instant crítich: lo barret que cubría !1
que aquell any fou llogada's despedía fins á Sa nit,
á cubrir graciosamínt ks rossas tredeixantnos sentir un pas-doble capas de partir lo cor cap del ex, pasea
nas del cap d1 elia. Me 'n rich jo de Nohsrleosom y
ais que ja no 'i tenían partit.
La gentjove s' agafava per la cintura y entre mitj Sirflgossans, y de tots 'ls qae intervenen ab aiso deis
calendaris; si m' hagués preguntat aquell moment lo
d' apretadas filas de curiosos, saltava y brincava, pas
sava per sobre de tot, y aprofitava U distancia que 'Is numero de estrellas las hauría ditas totas, ja que toseparava de la Mamá per donar un» forteta abrassa- tas las vaig veurer.
E-tava jo á 200 sobre cero; lo cap 'm bnlüa y la
da, que mes de quatre voltas arrancava crits d' escándol é indignació á las vellas que venían de las Quaian- sanch espurnej<iya pels ulls, que semblavan talment
ta horas, y quals vestits. negíes formavan notable con- dos taronjas. M' aixeco, y d' un sait vetam aqui al seu
costat.
trast ab loa cendrossos de la jovenalla.
•—Digatn, digam. ¿Qué significa aqaeix» burla¿ ¿Qa1
Mes avall, un grupo de doua-*, vestidas da negre
es
aqueix barret?
^otas, lo qual indicaba viudetat, que ab veu baixa anaY ella mentrestant reya.—No hi tía per tant, home.
van dífaent... ¿qué se jo.lo que deyan? no se 'ls entenía,
perqué serapre s' acostuma llenBá soito vocee la calum- Aqueix barret es meu.
—•/Teu! ¡Teu! vaig exclamar cayent desplomat sobre
nia.—¿Ja hí som totas? pregunta la que feya de jefe,
una
sogra que tenía totas las líneas de Muley Araaf.
y á la resposta afirmativa del corro, se encaminaren
Y agafo 'i barret y me '1 emporio.—Si es teu lo conper avall. [Desgraciat de aquell que agafessin per teservaré com á recort, y si no fio ea, mira noya també.
ma! prou !n sortiiia fet picadillo.
Mentres tant la alegre joventut no desmayava en 'm fara servey. Ja no sabia pas.lo que 'm feya. Seu,
EOS brincos y abrassadas, y cantant lo tipich ball de ha?ía dit ella, y es evident que mentía p6ro a mí 'm
los corrandas que acabava de tocar la música, s' es- semblava impossible la mentida en una noya de tan
parramava cota taca d' oli per tots los cafés y casinos angélica! s perfeccións.
Momentg, minuts de dupte terrible an mon ánima
del poblé. Ja La Unió está pié; lo mateix á ca 'n Rodríguez; no dich res de la Gorgs; poro ahont sembla que queda envellida 20 anys: no diuhen las crónicas si
que s' ha decantat la pait femenina es á ca 'n Badó, 'm va surtir algún cabell blanch, pero proudegué ser
que no hi cap en si de goíg veyent las taulas presas aixís á jutjar per la excitaeió que tenía al posar los
per assalt per las noyas mes bonicas de la yila. ¡Qae 'n peus á la entrada de casa. Havía arrivat al trance mes
difícil, hi havía que dissimular, pus no sonvenía se 'n
farán de gasto/Perqué lo galán paga.
Aquest, poch mes, poch menos, es '1 cuadro que ofe- entoressin á casa.
Ja eatavan Eopant: g.ooh com la cera y tremolant
leix lo carrer mstjor de una vila durant los tres días
com
fulla d' arbre eeca, 'm dirigía mon puesto, en '1
de Carnaval, al caure la tarde per fer lloch al vespre;
y tal eom vos I1 he pintat aquí, era la tarda que va qual ja tenía la sopa preparada; veneno hauría volgut
succehir lo que tinch ganas de contarlos, perqué m' m'hagués sig t cada culiarada per acabar aixís mes
prompte lo meu tormsnt.
acompanyeu in mentibus en lo meu desconsol.
—¡Eg, eg/ ¡eg, eg!
Va 1' historia del barret.
—¿Qa' es aixd, qué tens? 'ai deya la nieva mare.
Eran tres ó quatre joves de la gresca, tertulis de 'n
Eosendo, qué estavam observant allá hont s1 encami- ¿qu' es lo que t' ha engorgoasat? ¡Apa, tus, tus fort!
Pero, res, 1' engorgossament no passava, y no m'
narían las bellesais de] poblé per seguirlsi is pasos ¿Son
añadas á ca 'n Badó? Donchs cap allá falta gent, y allá hauría passat encare eo aquestas horas, si fent un de'ns encaminaren!, per seguir !a brometa. Ja no s' hi ca- sesperat eBÍors no m' hagués tret una cosa, un estorb
bía: lo café estáva pié á bessá, pero ab la bona volun- que se 'm havía atragantat.
¡Era un fil d' or! ¡era.un cabeíl dc ella! ¡era '1 robo
tat d'alguns ámichs que hi trobarem, 'ns poguerem
que á son precios cap havía fet lo sombrero!
s e u r e r . '••'.'
^
Cessá la lluyta interna, y 's convertí en interiora
¡Pim, pam! Mosso, porta quatre Vermutchs francés,
exclamacióna
de pordó. Perdonara, filia meva, que Ke
digaé un,—Ep, no, ja veurás, á mi portam Toriao,
digué un company que sempre porttva la contra y no estat molt imbécil al duptar de tú.
Acavá '1 sopa y 'm dirigí al ball: també hi era ella,
voiia may pendre lo que demanava la colla.
pero
no hi vaig baila perqué m' hauría tornat á engorEQ aqueixas, las portas del café, anavan vomitant gent y mes gent, noyas y mes noyas; si bo goSfá: no 'm podía privar del gas; da í'erii un petó.
Avuy lo barret aquell y lo cabelí son las mes preuhanica,era la qu' había entrat,, mes ho era la que dositjava ficarse dintre. Es dir, un conjunt de bellesas que das joyas que po3eheixo y posehirá sempre, perqué lo
no havía perqué demanar mes. Ea mitj de moltas al- segon servirá per ofagarme lo día que ella 'm desdeny
íres hi entra ella. ¿Qui era ella? Una deifcat qne 'm te- y ab lo primer vull ser enterrat.
JOAN JOBDI.
nia, ¿qué dich? que 'm té lo cor robat y que poch. cas
LA TOMASA
LAS QUAJRE FACES DEL AMOR
POETICH
—Tan sois vuy que pensi ab mí;
no vuy res mes... veüaqui.
—No ho sé, pero ho diu un llibre;
no hi ha res com 1' amor libre.
ROMANTICH
—Es una fló envenenada;
oloremla; ma esiimadal
—Gom vulguis, Arturo.
—Vindré sol.
—No... vina ab un duro.
LA TOMASA
LO DENGUE
r
—Y donchs... ahont van?
—Ohl... fa un mes que viatjem pera no está
lloch; per mor del dengue.
—Era un pelat, y ara, gracias al Dengue,
he heredat de quaranta sis parcnts y aquest
qu* espeío que s'acabi de convencer
LA TOMASA
120
sigui lo mes vnrát possible, já que durant la passadaí
mana ha estrenat, Vencer en buena lid, apropósit sois, f
lluhir lo Sr. Riquelme en la imitació de malograts aii
espanyols; La Bayaclera que dona ocasió á dirse en esi
certas paraulas pera entussiasmar ¡os oidos de algunsp
de familia y poder recrear al mateix temps.la vista ab la;
hibició de pantorrilias; y Los nuestros, sarsuela molt ti.
rior la lletra á la música, encare que aquesta es nrc.
per ¡o Sr. Chapí.
Lo púbüch per sa part, pnp.cipalment en los días fesi;
omplena lo loca! y gosa d! esp¡;ctacle doble y triple, jar
en las principáis pessat» inusicals hi demana sa repstídí
UN CÓMICH RETIRAT.
NOVEDATS
Pera lo dil'.uns próxim está anunciada la funció á benefici de V aplaudida primera dama jove, D.a Adelina Sala. A
mes de posarse en escena la preciosa obra Las travesuras
de Juana tindrán lloch los estrenos de un monólech del
nostre estimat company de Redacció Sr. Barbany (Pepet
del Carril) titulat: Per massí...y de un saynete deüominat:
Lo Sultán original deis aplaudas amors Srs. Daimases Gil
yGuasch Tombas.
Dadas las simpatías de que disfruta la Srta. Sala y lo escullit de la funció, no es aventurar assegurar un prontos
benefici á favor de tan distingida actriu.
Avuy deu efectuarse 1'estreno del drama sacro Jesús de
Nazarelh,qua\ reparto y luxo ab que ha sigut presentat per
la Empresa, vé inserten altre lloch del present número.
De son éxit y mérir, ne parlarém degudament en la setmana entrant.
ROMEA
En lo próxim número ,'ns oc'uparím del Jesús anunciat
pera estrenarse áhir.
Lo próxiftidilluns tindrá lloch lo benefici de D; Jaume
Capdevila. ;...
Lo dimarslodel Sr. Fárrer y Codina.
La funciódel diumenge passat á la tarde en la que s'anunciá ¡Tenorios] per última vegada en día festiu per la tarde,
me esqué tos honors del Quadro, tenint que entornársen infinitat de personas per falta de localitats.
Participém á nostres apreciats lectors is
ab lo número 288 donará fi lo tomo tercerl
folleíí y per lo tant en lo 289 donará con»
lo quart en lo qual hi anirá una preciosa t
berta.
S' está ulttm-ant la impressió de la comeí
de gran éxit en tres actes ¡TENORIOS!,
manera que á principia déla setmana ente
¡á posarém a l a venta pública
O
|l aicu, cor amích 1' ofíclonat díbulxaí
%ILADOMS
*-*-
TIVOLI
Inesperadament debuta lo reputat bau Sr. Visconti ab lo
«Duca Alfonso» de Lucreúa l'orgia habent lograt en tota ¡a
obra y molt partícularment en I' aria de la vendetta una colosal ovació. Molt acertadament l'acompanyaren la Sra. Ferni, y lo Sr. Brotat, á qual artista se li observan progresius
adelantos en totas quantas obras pren part.
;
Diumenje y ab un pié deis que fan enorgullir ais empressarís, se posa en escena CU Ugonotti obtenint en conjunt
un satisfactori éxit, habent sigut los héroes de dita ópera y
por ordre correlatiu, las Sras. Aponte y Fabregas y los senyors Mestres, Leoni y Angioletti. La orquesta y cotos ab
dir,que foren dirigits per lo Sr. Pérez Cabrero en dia que es
tava de vena, queda feta sa apología.
Ab estranyesa observarem que lo Marcelo, important personatje de la ópera, no fos desempenyat per lo que realmenl
perteneix ó sia lo Sr. Visconti, com á primer baix de la cusa,
¿Hi ha misten entre-mitj?
1-1 art d' Apeles (1) cultivas ab gran trassa,
no mes par afició y matar la estona.
Com que 1' Art qualsevol aqui no dona,
no t' hi aficionis gayre, Eussebio, ó massa.
Qui per amor al Art.jay/ s- escarrassa;
qui peri' Árt fins !o guany, com tu, abandoiu,
es menos, estimat que qui ambiciona
y per sabi, no sentho, per tot passa.
Créüme á mí: 1' Art y !a Literatura
(tof y sent en un sigle de cultura)
protegeixen ais que sois baix lo prisma
de! vil negoci miran tota ciencia...
'Ném á fer vola estéis y... ¡prou paciencia!
Críume, Eussebio: no !ns hi rompém la crisma,
PEPET DEL CARRIL,
CIRCO ECUESTRE BARCELONÉS
Sembla que lo Sr. Cereceda á pesar del éxit que encara
La espada de honor, tracta de que, lo repartan
(I) Mestres.
rt
"O
I
•—i.
^f
>•«
C
O rt
a
•+
be
¡g
rt
o
O
••*
en
M
«
CU
So g
o
•be..,.
CU U
rt
" o >
O tí O
en
rt
1
••£>••.
.Q
&£••
•3
!>.
4>
!
G.
^
art «G
G rt
CU
O u
S
G"
rt
•"*•
3
rt
Q.
tí
^
OJ
:Ü O
.X-tn
> éñ
a
U
rt' en
o
rt ^
O
ü
IH
-»-1
"
CU
- 3 -
' rt- o
__ CU
41 a
P .go-cr-cu: "C S
5-4
,^ 1
1
3
bXlrt
O "*~ n J - ' é -
en n!'
.^rt -H'
C G
•rt rt
«•
rt
£.1
-
. rt
'• rf
•• 1 3
3
" s > a C
en
-cu. cu
rt
rt
cu rt
á I.I!
C G
PH
O rt
00^
3
cr1 rt
4)
3 u
O"1 en
J3
u
¿3
rt
•S^s
ttfi*$s?g£z$%$*«
I. s
„!_.*-' '—i
3 o n dr
p-OK? » t ) C Í 5 ' o ' O « !
S a3 «"
o
*-*
- 5
P ft
B
O 3 re
S
SU ^
3
S S
a
n
o
l
~-í •
a. 9t
(n
w
' Cu O -^—•
O
¡a
m so
& r»
p O
M {? P
n
O
en •
M
'
2 ÍLo n •
5" g. •
p"
tr o
3
O
n
S
P
S ^ n ci. 3 »
„ B„ O„ rr,
3 ffi
g -o
s
« g2 «'
1 -1
Q -f-» tí* re es
~
2 « S i° <2 3-= 5'ffq
B o
3
Tí
°tr-aH.
"-3c
x » o g &.- ti.
i" a 09 P P pce •
c PJ
o
S ET 8
a B 8' S C
P
O,^o Ocrq 5 ; i = - s p'
"2.^-H:SO» 3
l
S
3 re
p ,^.13 »** re'
re
" £Lcr
00
a
3
•*' 3* c
-os:
5" ,„ «-••
p
*O &.
H
•o
p
2
p X) (5, í - P- w °2 » 8 ~
k " S t 5 .-. «^
C
ft>
o
H
>— O
8
3 e- 3f?
3
«•3
re^i
8^5
. p P 0$
H . F C- BreBc
00
TD (K¡ 0 . 13 P
o
g
o r
a
en
O
w
o
B
O
P
-í
O
p í(
-• p
Sf
s-i
P ja
re
KT
LA TOMASA
RELLOTJE VIVENT
Las 9 matí
10
4 tarde
LA TOMASA
122
.
I
^iMJA
V_y»s son pare un bon artista
de los que pintan parets,
sa mare una bugadera
. tipad' anar pels safreigs;
son germá íá do camálich,
son oncle ha sigut fuste;
té una tía carnicera
y un cusí cansaladé.
Ella ha fet de leixidora
y serví mes de quatrc anys
á una sabia llevadora:
mes, lipa deis desenganys
que lo servir li ha donat,
fa algún temps q u ' es posáá actriu
y sembla que fia prosperat
bastant, segons ella diu.
Encar que de veu primeta
lo seu tipo li ha bastat
per fers veure una miqueta.
A un pobre primo ha pescat,
y la antiga teixidora,
filia d' una bugadera,
es artista, es gran senyora...
y ves, ¡corra! hi al darrera!..
ElJGENI MüNTUA.
lo teatro de Novedats té
vuy dijous 1' estreno de la
\ de gran espectacle en 5 acquadros, original y en vers
ugel (Juitnerá y música del
mestre L). Enrich Morera Jesús de
Nazarelh, baix lo seguent repare
Jesús, Sr. B o i r « ; iftte de Deu, Sra. Pala; Maria de MagdaUi, Sra. Ferrei, Sal mi, Srta. Morera; Maria, Srta. Sala;
Ma U, Sja. Castillo, Thamar, Sta. Fontova; Ersa, Sra. Pérez;
iíajweí/Srta. Caparé; Veré, Sr. Daroqui; Joan, Sr. Fernández^ 'Jaume 'I majot, sr. Rorneu; Andren, Sr. Áspero; l'elif,
•Sr. Ferrán, Bcti lomeu, Sr. Gual; Simón, Sr. Malaret; Tadeu,
Sr. Clavel; T<mis, Sr. Moncuniil; Muleu, Sr. Martínez;
j.anw& 'I menor, senyor Alvarez; Judas, senyor Virgili; LbtU.iv, Sr. Partía, Pons Pilat, Sr. Borras (J,); Caifas,
Si Pígrau; .IHJ», Sr. Carnicero; Nicodemus, Sr. Guitart;
Roboan, Si ,Ortu; Jum , Sr. Colomer; Jacob, Sr. Bonnin;
í\Jal, Sr. Kerraudiz; i*i.bcdcu, Sr Borras (J.); .1 bnun, senyor
Odena; Barrabas, Sr. parcra; Marcius, Sr. Bonnin; Andrónías, Sr. Méndez; Malens, Sr. Virgili (fill); Samuel, Sr. Martínez; Job, Sr. Méndez; Hume i.", Sr. Bertrán; fióme •:•..";
Sr, Bonet; Hume 5.", Sr, Margarit; Maim, Nena Daroqui;
Jara, Nena Pérez; J finís, Nena Bertrán; Natán, Non Tor- nfftó': /íe.'i, N'civ Tórnalo; sai.i:t\lots; soldats; honicb; donas;
nens etc. etc.
Dita obra sigue posada en escena per lo reputat primer
actor y director D.. Enrich Borras, anant á cárrech de don
Francebch Soler y Rovirosa la direcció de la part artística,
prenent part una orquesta de >o profesors y habentse construhit ó o t r a j o s , 14 decoracións y una brillant apoteosis
per los reputats escenógrafos senyors Soler y Rovirosa,
Moragas y Vilumara.
L' ajuntament de Sant Martísembla ¡o gobern d' Espanya.
;.•
'•'.•• •
Hi ha una unió que fa un goig d' alió mes.
Hi ha cada discurs bilingüe, que tremola la térra.
Pobre patria de las síquias!
En virtut del brillant éxit alcansat perla.gran comedia cu
tres actes, titulada: ¡Tenorioil, de nostre apréciat Director
Sr. Ferrer y Codina, la Empresa del Teatro Romea li ha
•iísposat una fundó d' honor que tindrá lloch en dit coüsseu lo próxim dimars, 27 del corrent. Lo programa es lo
que segueix, compost de tres obras del mateix autor: Li
preciosa comedía en un acte titulada: AUCELLS DE PAPER.. ;
La gran comedia en tres actes: ¡TENORIOS!; y estreno del
fu
ve
sa
«
gi
s a í n e t e (ñ de sigle) en u n acte, titolat: U N CONCERT DE J
BOFETADAS, en ¡o q u a l h i t r a v a l l a tota la c o m p a n y í a y del ;oíi
que a' hi han brillants noticias.
Los pedidos de localhats son grans.
Ja casi se sab ¡o resultat de la indemnisació.
Segons diu a!gú 1' import no será molt.
Are locant ais plassos, ja es mes ciar:
Serán tres:
«Tarde, mal y nunca».
có
• ac
lo
El ?.6 del corrent tindra lloch en lo teatro Gran-Via lo
benefici de la reputada primera actriu D.a Conxa Pallardó
de Comas.
Lo "programa lo forman La dama de las Camelias y i»
Malvesia de Siljes, en ¡a que la beneficiada hi está be del tot, I
No Juptém que dat 1' escullit del menú y laa simpatías ¿: m
tan notable actriu, 's veurá concurregut lo teatro del carret '
len
de Cortes.
A Pamplona diu que las donas cridavan; ¡que vinga'n
Ganiaso á cobrar!
Si.,, que vinga aquí també... que no se 'n snirá sense rebre.
Diners... s' entén.
.
.•
-«
Galantment invitáis per 1! antich' y reputat impresor d1
aquesta ciutat D. Leodegari Obrador?, hem pogut veure 'ls
motiles de la segona lámina movible, dé la : cual es autor; y
trevalL artístich si' un -tnéri't excepcional que á judici deis ,.
perits en tipografía es lo summum en l'.art tspográfich.
Dit travall, que dú'M tíiol de «El Mosquito», es .la reprodúcelo exacta d' una «tecoració per medi de ínfinitat de pessas ajustadas de tota classe de maquinaria pera imprimif, ~
t>' exposará dintre bréu teuips en.un iinportant establiment,
destiuat sens dupte á causar 1' admirado general; puig es
obra, digna succesora de la primera d' aq'uesta especie qu£
ab lo títol de i'La Hormiga» exposá son autor lo mateii
senyor Obradors en un establiment del carrer de Zurbano,
y que vá cridar poderosament 1' atenció.
bl
Kebi '1 senyor Obradors, nostra felicitació, ja que ab sos nc
talent y ab sa paciencia ha col-locat tan amunt 1' art tipo- m
gráíich cátala.
. ,•
LA. TOMASA
. Ja fa algunas setmanas que 's troba malalt y ab situació
•bastant aflictiva, nostre amich y company de redacció don
:Joseph M.s Codolosa, lo que ha sigut causa de que nostres
íapreciables iectors se vejessin privats de saborejar sa xispa
; en los humorístichs^ travails ¡iteraris qu' acostumavan á
sortiren nostras col-mnas deguts á sa festiva ploma.
Inútil creyém dir que desitjém lo promptc alivi dvl
amich.
Nostre apreciat colega La Aurora, órgano de la Associarió deis coros de Cl^vé, publica en son úitim número l&s
;bases pera '1 gran festival que deu efectuarse en 14 deMaig
.:del present any en la capital aragonesa, ¡a invicta Sa-
123
Marruecos, 20.—9 id.—Persisíeix l o cólich... y 1' estómach segueix no couhentme.
Arahefet un rahim enter de dátüs que semblava
que sortia de la planta.
CAMPS.
Id, 20 —10 id.—Quin cólích mes tossut!.. Lo metje
Rhas-Pha-Fhort ja no sab qué ferhi... No 'm faltaría
sino morir d' aixó!
Quin ñ mes prosaich!
MARTÍ.
Id, 20.—12 id.—Me 'n vaig com un canti.
Deseu los dornasos perqué no contó poder disfrutar
de 1' entrada triunfal ab qué m' haviau de rebrer.
Si ab la llet de carne!! no se m' estronca aixó, estich
perdut. ¿7c transit gloria mundi.
Dissapte passat lo Centro Cómico Lirico dongué la.sexta
funció de la present temporada en ¡o elegant teatro de Noveda !S.
CAMPS,
. . •
La escullida concurrencia que hi assistí, sortí s,umament
satisfeta de 1' acertat desempenyo que alguns socis donaren
«[' obra mestra de Echegaray, El gran galeota, distingintse la senyoreta Santoncha y 'ls senyors Rodríguez
1 Vila. La funció acaba ab lo bonich juguet Devuelta del
olro mundo, en que lo senyor Fuster feu gala de sa viscómica.
Restablert ja del tot de la grave enfermetat que durant
mol temps ha aqueixat á nostre particular amich lo reputat
fotógrafo Sr. Torija, ha tornat á posarse al frente de son
acrcditat embliment, situat en lo carrer del Vidre, n.° 6, de
loque'ns alegretn molt vivament.
Lo «imars anava per la carretera de Sant Andreu un cotiefúnebre duhent un morí, un capellá y un escola.
Total: tres morts.
Perfis' ha salvat Barcelona! Lo niunicipi ha comprat
nada menos que 5a pintas pagantse 700 pelas.
Suposém que son aquellas de que s e ' n va parlar tant
temps passat.
Vaja... ja 'ls keu contal... siga 1' cnhorabona.
Encar qu' algú se 'n atipi
y se 'n fassin francatxelas,
¿qué son ni set centas pelas
per lo nostre Municipí?
BIBLIOGRAFÍA
llem rebut un exemplar de Carlos 1 preciosa comedia en i acte y en prosa, original de Mane! Rovira y
Serra, que fou estrenada ab gran éxi't en ¡o teatro Romea la nit del día 24 Novembre passat.
Agrahitn á son autor I' envió.
bella aymía de mon cor,
que 't fes una poesía
que valgués tot un tresor.
Cantan*, de tú la bellesa
ab versos molt ben puüts;
puig si te davan sorpresa
y estessin molt ben escrits
y penetració profunda
rumbessin per tots cantóns,
pera regalo, unaianda
melarías dé petóns, :
Sobre tot, vas objectá,
dihento varias vegadas,
eix vers molt m'agradará
si es de frasses elevadas.
Y jo, que per tu, préndela,
inspirat per 1' amor teu,
moltas voltas de poeta
he fet, sens saberte greu,
avuy agafo !a ploma
per cumplir ab la missió:
si t' agrada, sens íer broma,
comensa á ferme. un petó.
Ja que crech, alfiny al cabo
qu' he cumplen ab lo elevat,
puig sápigas que 1'acabo
aquí, á dalt del terrat.
ESCAMILLO.
PEEIÓDIOII PESTIU, UJ-IJUSTUAT Y LITBRAK1
as
-j. PBKD8 DE SUSCRIPCIÓ! •!-
«Del nostre cable particular» "
Marruecos, 20.—8 matí—'M' ha agafat uncplich terri
ble!,., erech qu' es de tnenjar massa bus.,, 1' estómach
no 'ls vol y los faig sencés; tant, que ab una rebaixa,
:
me 'ls «.ompra un moro de rey.
'
'
MARTÍ.
•
I'DO pessetas,
Espanya y Portugal, trimestre.
2
»
Cuba y Puerto Ricq, id.
:
Extranger,
. id.
3 ' 5 b • -»•'
o'io
»
Número corrent. . . . . .
NOTA.—Tota re'clamació podrá dirigirse á-1' Adniinistració
y Redacció.del periódich, carrer de Sant Ramón, número 5.
LITOGRAFÍA BARCELONESA
DE RAÍÍÓS ESTANY
LA TOMASA
—Aquest encara es mes estrany que jo.
TEE1TCA-CLOSCAS
SECCIÓ
XARADA
Animal es ma primera,
virtut veurás en segona
y en los cafés trabarás
mon total, qu' es cosa bona.
JOAN JOFBE.
TRENCA-CAPS
Pera Rolgató
Ribas.
Lector: si buscas ben bé
ea lo present sobrtscrit
trocarás tot desseguit
treseynas pera fustí.
GEROGLIFRJH
ANAGRAMA
La total de ca 'n Pascual
d' una tot caigué y es feu mal.
1893
D
X í
TOS
X
LIER I
ISIDRO PATAU.
LOGOGRIFO NÜMÉRICH
2 3 4 5 C> 7 8 9—Nom d' home.
4 2 3 8 7 4 5 3-Ofici.
12 3 7 2 8 9—Nom d' home.
3 2 1 9 8 2— Id. de dona.
6 7 3 7 2 —Poblé valencia.
2 1 5 3— Id. cátala.
5 8 5—Una lletra.
9 3—Drama cátala.
5-Vocal.
ANTÓN PHATS.
J. MONTANÉ.
J. ESCOLA
SOLUCIÓNS
i 10 INSERTAT fS 10 KtiMftd 2 8 6
Xarada.—A-v re a.
Anagrama .—Camilo—Miloéá.
Sinonimia . -Rkh.
Logogrifo numérich.—Valero.
LITOGRAFÍA BARCELONESA
Í
—===5, S A N T R A M Ó H ,
KSTAN
5.-Baroelona=-
En dit establiment se fan, á preus reduhidissims y ab la major promptitutr tota c'lasse
de impresos com son tarjetas, facturas, memorándums, sobres, membrets
etc., etc.
També se trovará un assortit inmens de cromos, propis pera
anuncis industriáis, menús, programas, etc. etc.
Gran especialitat en carnets pera reunións
y societats.
Descargar