Any XIV Barcelona, 15 de Juliol de 1893 Núm. 312

''%
L Jr*!.
P E R I O D I C H QUINZENAL, A R T Í S T I C H , L I T E R A R I Y C I E N T I F I C H
Barcelona, 15 de Juliol de 1893
Any XIV
F u n d a d o r ! Garlos Sanpons y Garbo
PREUS DE SUSCRIPCIO
Espanya
Paíssos de TUnió Postal.
15 pessetas
8 pessetas
4 50 pessetas
Números solts, I pesseía.— Los extraordiriaris á preus convencionals.
Se publica'U días 15 y últira de cada mes.
DIRECTOR
FRANCESCH
MATHEU
Núm. 312
PREUS DE SUSCRIPCIO, PAGANT EN OR
ANY
SEMESTRE
3 pesoí forts
Cuba y Puerto-Rico
5 pesos forts
3'SO »
•
Filipinas, M¿^ch y Riu de la Plata. . . .| 6 >
•
Totas las suscripcions han de pagarse per endevant.
Redacció y Administració: Gran Vía, 220,
DON Y A D O L O R S MGNCERDÁ DE MAGIA, per Thomás Pijoliu.
Anuncis y reclams á preus fixos.
tul
LA
194,
SUMAR!
T'E^,yCrhiica
g^eneral, per L. Mercader. — P r o c l a m a d o católica,
p e r j á u m e Collell, Pbie. — Lavcu
de Ripoü! (poesía), per Francespll^JMatheü. — La Montserrat,
peí Dolors Monceidá deMaciá.—
\' = igualada,
per L. García del R e a l , — VEsiudia?ii
de la
Garrotjj'.. iaíyi, novela per Joseph B e r g a . — Notas del IVCentenari
Colontbi^
p e r Joseph Fraiiquesa y G o m í s . — Unió Catalanista.
Acortspresos
Per V Assaynblea de Reus.— Las ayguas de Saiit Hiiari de Sa'• calm, per L . G. del R . — P o p u l a r i t a t s , per P a u Bertrán y Bros.
i — N o s t r e s grabáis. — Espectaclcs , per X . — Notas úiUs. — Lli\
bres
rebuis.
G R A B A T S — D b n y a Dolors Mancerdá de Ifaciii, per Tilomas Pijoliu. — Lo inirall no ens^anya, quadro de Zictendraht. — Esinolant
la espasa^ q u a d r o de Blume-Siebert. — Blanca, quadro de Blaas.—
L^Estudiant
de la Garrotea,
ilustracions per Joseph Berga y Celeslí Devesa. — Igualada:
Rambla
de Sant Isidro; Plassa de la
Constitucié; díbuxos trets de fotografías per J. Subietas-Lleopart.—
Francesch
AragÓ, e=tátua inaugurada á París lo día i i del mes
pissat.
CRÓNICA GENERAL
Les festes celebrades ab motiu de, la restaurado
del monestir de Santa María de Ripoll han estat
afavorides, com era d'esperar, per gran concurs
d'entusiastes catalans que acudiren á donar major
Jluhiment y assenyalar d'una manera remarcable
tota la significació que ha de teñir pera la nostra
patria tanmemorable succés;una bona part d'aqueix
. lluhiment se deu á l'activitat deis vehins de Ripoll^
que s'afanyaren á guarnir los carrers de la vila ab
ramatge, banderes y domassos, y disposaren llur iluminació, dé manera que l'aspecte que aquella ofería
era sumament animat. En la vigilia del día de la
consagració ó sía en lo derrer de juny, se celebra
en la esglesia de Sant Pere una funció preparatoria,
en la qual lo senyor Bisbe de Lleyda predica fent
ressaltar la importancia de la solemnitat del día següent; al vespre de la metexa vigilia les miísiques
tocaren per la vila, qu'estava iluminada per la electricitat. La festa de la consagració del temple fou al
matí del día primer de juliol, oficianthi'ls senyors
prelats de Vich, Lleyda y Segorbe; acabada aquesta solemnitat, s'organisá una professó que's dirigí á
la esglesia de Sant Pere, ahont hi eran depositades
les reliquies de Mártirs dutes de Roma per lo senyor Bisbe, y les traslada á la restaurada Basílica, en
la qual se verifica, immediatament d'ésser de retorn
la professó, la consagració delsaltars, y després hi diguéper primer cop la missa lo senyor Bisbe de Vich.
Fou imposant l'acte de transportar les venerandes
despulles deis ilustres personatges, figures glorioses
de la nostra historia, á la Santa Basílica pera ésserhi
guardadas d'una manera definitiva: en mitx d'una
gran gentada seguí son curs lo corteig, en lo qual
s'hi veya ais senyors Bisbes presents á les festes, ais
representants de varies associacions patriótiques y
de poblacions, Ajuntaments y Diputacions de Catalunya, delegats de la Unió Catalanista , eos de la
noblesa catalana de gran uniforme; s'hi veya igualment la patriótica bandera que dona l'Associació
Artístich-arqueológica mataronina, y particularment
les urnes contenint les preuades reliquies deis comtes Jofre y Berenguer III, dutes per delegats de la
Unió Catalanista y per socis de la Lliga de Catalunya, les deis comtes Rodolf y Tallaferro, y'ls abats
Desbachs, per representants de la noblesa catalana,
notaris, clero y estudiants del Seminari; la vista de
la comitiva feu bategar de sant entusiasme'ls cors
de la gentada aplegada á contemplarla, qu'en varis
indrets del curs esclatá en grans aclamacions á Catalunya.
En lo matí del diumenge, día 2 del corrent, fou
també tornada en solemne professó á sa antiga estada la venerada imatge del Sant Crist, única que
resta de la destrucció del monestir, y's celebra la
anunciada solemnitat religiosa, predicant en la nostra llengua l'Excelentíssim é Ilustríssim senyor doctor don Salvador Cassanyas, Bisbe de la Seu d'Urgell; fent notar dit senyor Bisbe en son discurs, que
la gloria de la nova consagració correspon compler, tament al Ilustríssim doctor Morgades, y que la restauració del monestir no deu estimarse solament en
l'ordre artlstich, sino també en lo patriótich, puix
lo monestir de Ripoll es símbol de les glories de
Catalunya y en conseqüencia de ses tradicions y aspiracions polítiques; termina implorant la benedicció de la Verge de Ripoll pera les autoritats y'l poblé de Catalunya, com pera tots los qui han
ajudat á la reconstrucció del monument.
Al meteix día tingué lloch un diñar pera festejar
la felís terminació de la obra, al qual assistiren los
senyors Bisbes, les Autoritats de Ripoll, individuos.
ToM XIV
ILUSTRACIÓ CATALANA
de la noblesa, etc., etc. Després d'haver explicat lo
benemérit prelat vigatá les vicissituts per que passá
sa empresa fins á son acabament, los senyors Bisbes
de Barcelona y Menorca, ab paraules molt decidides
y oportunes interessaren al senyor Arquebisbe de
Tarragona en la petició que á aquest dirigían los representants de tres importants entitats de la nostra
térra, tais son la Unió Catalanista, la Lliga de Catalunya y'l Centre Excursionista de Catalunya, pera
conseguir que sía un fet la restaurado deis monestirs de Poblet y Santes Creus, tal com s'ha obtingut
ab lo de Ripoll; lo senyor Arquebisbe oferí fer quant
puga á dit intent, indicant al meteix temps los graves obstacles que s'hi oposan, y també oferí son
concurs al nobilíssim obgecte expressat lo senyor
marqués de Comillas.
La Unió Catalanista determina celebrar una sessió de propaganda, la qual s'efectuá cap al tart del
meteix diumenge en lo casino de la pob'ació, presidintla'l distingit advocat y catedrátich don Joan
Permanyer, president de la Unió. Dirigiren la paraula al públich, que umplí del tot la gran sala
ahont se celebrava la reunió,'ls senyors Alsina, Riera, Campmany, Serra y Guimerá, fentho ab patriótiques y notables poesíes los senyors Matheu, director d'aquesta ILUSTRACIÓ, Franquesa y'l ja citat senyor Serra, diputat provincial per Reus; tots foren
llargament aplaudits. Acabada la sessió, ana una
comissió á posar en conexement del ilustre patrici
doctor Morgades l'acort pres pe'ls representants de
les associacions catalanistes relatiu á fer grabar en
bronzo les paraules consignades en la fulla que com
recort de la consagració del monestir dona á la estampa, y posar dit bronzo en un lloch públich de
Ripoll.
Ais funerals verificáis solemnement en lo dilluns,
día 3, hi assistí grandíssima concurrencia umplint á
gom lo temple. Oficiá'l senyor Bisbe de Barcelona
y predicá'l de Segorbe, Ilustríssim doctor Aguilar,
qui en cátala exposá erudites consideracions históriques respecte á la nostra patria y marca la influencia civilisadora que, d'una manera especial en ella,
exercí la religió de Sant Benet, la gloria del restaurat monestir y la de ses ilustres figures, expressant
també la necessitat de fer la restauració del carácter
cátala pera obtenir la restauració de Catalunya. Axí
acabaren les festes religioses de la consagració, en
res desdihents de la grandesa del gloriós monument,
arca de les tradicions y símbol de la suspirada Uibertat de la nostra patria.
Lo que passa á Espanya d'ensá que'ns goberna
la gent que ara priva, no havía passat may en lloch
del món. ;Quí ha vist may un concert de protestes,
nutrit y axordador com lo que sentim fa una temporada? Ja no's troba per medicina un espanyol que
alabe l'administracció actual, ja ningú's recata de
dir pestes deis que dirigexen y monopolisan la cosa
pública.
Dexant en banda lo de Galicia, que promet durar y que fa obrir los ulls á les altres regions, edificades pe'l exemple de virilitat que donan los nostres germans de la térra de l'anyoransa, aquí y per
tot arreu se despertan los mes ensopits y comensan
á plantar cara á la turba de vividors polítichs que
enfiláis en l'escambell nos fan befa,'ns deshonran
y'ns empobrexen sens conciencia. Al un costat se
celebra un meeting pera protestar contra l'aborrit
monopoli de les cerilles; al altre'ls industriáis y propietaris cridan contra la tributado insoportable á
que'ls condemna un sistema de gobern que'n trau
mes al sol que no n'hi há á l'ombra; per aquí'ls
vinyaters amenassant; los vinicultors rondinant contra l'impost ideat pe'l ministre d'Hisenda y convocant reunions imponentíssimas en totes les poblacions importants de les comarques que teñen en la
prodúcelo del vi un de sos principáis medis de subsistencia; los advocáis que's declaran en vaga; los
apotecaris que's disposan á fer lo meteix; los uns
per defensar lo pá guanyat ab la suhor del seu front;
los altres per mantenir sos drets y fer respectar sa
dignitat; aquexos per esperit regional y'ls de mes
enllá per instint de conservado; los pobres perqué
ja no poden aguantar mes tanta miseria y'ls richs
perque's rebelan contra'l propósit d'arruinarlos que
sembla talment que inspire ais nostres gobernants;
es un desgavell que no havía vist nat al món; y
mentres tant á l'una banda's mou soioll y's turba
l'ordre, á l'altra'ls anarquistes ajudan á fer malbé
tot lo que poden, aquí's crida, allá s'amenassa, mes
amunt hi há vagues y motins, ab lo natural suplement de les garrotades y de victimes ignocents.
¿Ahont som? ¿es que axó ha de durar gayre? ¿ó es
que ve depressa'l desenlias d'aquesta comedia que'ns
resulta tan pesada, y'ns anem acostant á un nou estat de coses que no'ns acabe d'empobrir y no'ns
fassa abaxar la cara al devant de tot lo món? No hi
há res ben espatllat que no sía ben adobat; benehini los desacerts deis darrers butxins, perqué
d'aquí'ns ha de venir á no trigar gayre un daltabaix
que acabe ab tanta farsa y assegure un relatiu benestar pera la nostra, desventurada patria. Axó
se'n va.
;
L'art musical cátala ha sufert una grossa. gérdua
ab la mort del respectable mestre don Gabtiel Balart. Era compositor entes y reputadíssim prófessor
d'armonía, y desempenyava ara ab bon acert la direcció de les cátedres de música del Conservatori
del Liceo de Barcelona.
Lluny d'aquí, en un manicomi, ha acabat sa vida'l
célebre novelista francés Guy de Maupassant, un
deis mes privilegiáis talenis en lo món liierari de la
nació vehina; dexa un tresor de Ilibres publicáis, algún deis quals pot considerarse de cap de brot enire'ls mellors fruyts que ha produhii la moderna escola literaria francesa.
Lo distingit escriptor cátala don Narcís 011er ha
estat obgecte de molts y delicats obsequis durant sa
estada á Santander, demostrant ab aquesta ocasió
los literats de la Montaña les simpatíes que senten
pe'l nostre esplendorós renaxement. Entre aquexes
mostres de simpatía deu figurarhi la forada que li
dedicaren en bon nombre'ls aludits escriptors, envianthi sa adhessió alguns altres á qui fou impossible assistirhi. Feu la presentado del senyor 011er
Filustre novelista senyor Pereda, que proposá un
brindis entusiasta pe'l escriptor cátala, un altre per
la literatura catalana, y un altre pe'l reputat autor
senyor Pérez Galdós, qui era també deis concurrents al acte. Brindaren després altres senyors, alguns d'ells fentho ab belles poesíes, y essent tots los
parlaments acullits ab gran entusiasine. Finalment
parlá'l senyor 011er declinant modestament la representado de les lletres catalanes que li assignavan
los santanderins y atribuhint los obsequis que li feyan al desitx de satisfer lo deute en que erradament
creyan estar ab los escriptors de Catalunya, per la
acuUida dispensada al gran novelista montanyés
don Joseph María de Pereda; y termená dihent que
de les corones que li donavan desde sa arribada,'n
volía pendre dues pera posarles ais fronts de Pereda
y Galdós y transmetre lesrestants ais nostres primers
escriptors, que portan la veritable representado de
les lletres catalanes; les paraules del senyor OUer
foren aplaudides en gran. Fou aquell acte una bona
manifestació de la estima deis distingits iiiontanyesos á la nostra patria y á la nostra literatura, ben representada pe'l notable escriptor cátala.
L.
MERCADER.
PROCLAMACIO CATÓLICA
.-i f.ivor del lis de la llengu.a catal.iii.i en r a d o c t r i n a m e n t religiós del
nostre poblé, dirigida al Reverendíssim é Ilustrís.siiii Senyor Arquebisbe de Tarragon.-i, Primal d'E=panya y a h demés Iliistrissinis Prelats de Catalunya reunits ab motiu de la consagració de
Santa María de Ripol'. fi)
ILUSTRÍSSLMS Y REVERENDI'SSIMS SENYORS:
En exos moments tan solemnes pera la Religió
y per la Patria, en exa faustíssiina diada de la nova
dedicado y consagració de la Basílica de Santa María de Ripoll felisment restaurada, no será intempestiu ni desplaurá certament á Vostres Senyoríes
que un sacerdot cátala, unint sa veu al universal
concert de congratulacions y enhorabones, dongue
franca y lleal sortida ais afectes de son cor y s'atravesca á endressar á A'ostres Senyoríes una representado que no dubta ha de ser benévolament escoltada y favorablement acullida.
Y no per vana fantasía ni jactanciosa comparansa la he intitulada Proclamado Católica, nom célebre d'aquella famosa representado y memorial
d'agravis que'ls Estaments del Principat de Catalunya elevaren á la Magestat del Rey Don Felip IV,
(i) Copiem de La Vcjc de Cuta^iinya aquest important docum e n t a l qual nos adherim de tot cor, desitjantli lui bon éx't.— iNota
de la Redacció.)
ToM XIV
en 1640, quan la nostra patria gemegava baix la
mes dura opressió y's cuydava ofegar ab les estretes del dogal de la prepotencia castellana, personificada en lo despótirh é inhuma govern del Comte
Duch de Olivares; puix si be es cert qu'ara no estam
ílagellats ab les metexes vexacions que'ls nostres antepassats sufrirán y ab llágrimes de sanch ploraren,
pressentint la mort de les seves santes Ilibertats; no
obstant es evident que la Patria catalana's troba sériament amenassada en lo mes vital de son modo
d'ésser y de governarse, y no hi há home pensador
y verdader patrici que no conega la necessitat de
fer un suprem esfors pera revindicar la nostra personalitat é impedir á tota costa que'l poblé cátala,
tan noble, tan actiu y sobre tot tan gelós de sa independencia, acabe d'embordonirse ab la maléfica
influencia d'una centralisació absorvent y corruptora, y no quede convertit á la curta ó á la llarga en
un poblé d'ilotes sense conciencia de son passat y
mortes totes les esperanses en l'esdevenidor.
Y d'aquest gran dany no hem de darne sois la
culpa á la política centralista que, principalment
desde Felip V, ha anat lenta, pero segurament, realisant la somiada unificació de la nació espanyola;
sino qu'es precís confessar que á l'obra deis polítichs
qu'han procurat l'assimilació en totes les formes
possibles, y per tots los medis inclusa la violencia,
dominant en l'admininistració pública, abassegant
la magistratura forense y fentse enterament seva la
escola, s'hi ha ajuntat com á factor principal de la
nostra ruina la enervacio del nostre carácter y la facilitat incalificable ab que molts deis filis del Principat de Catalunya renegan de les costums heretades y s'avergonyexen fins de parlar y d'ensenyar á
sos filis la llengua materna.
Mentres literariament la llengua catalana ha fet
una hermosa revivalla en nostres díes, emulant la
nostra literatura á les mes brillants de la present
centuria; en la vida y tráete social va perdent terreno cada día, y lo qu'es pitjor, se la c o m e n s a j a á
aborrir y á traure del temple y casa del Senyor,
qu'hauría de ser sempre'l refugi deis débils y deis
perseguits.
¡Oh, Reverendíssims Senyors! ¡Quín mal tan gran
es aquest y quant funest ha d'ésser per la térra catalana! Parlémne, sí, parlémne ab la ma al cor y la
pensa en Deu, parlémne ara que fins los mes indiferents, á la vista del Temple y Panteó deis Comtes
Soberans alsats de sa ruina, senten com una revinguda saludable en ses venes, de la sanch deis seus
progenitors.
No será mes qu'un foch de falles tot aqueix moviment anomenat regionalista, no serán mes que
rams de flors tirats sobre un cadáver les nombroses
obres literaries que'ls nostres ingenis cada día publican, si no's comensa tot y no s'acaba en nom y
en virtut d'Aquell qu'es de tota la creació Falpha
y l'omega y en qui, segons frase del Apóstol Sant
Pau, deuen instaurarse totes les coses. Y mes m'atreviré á dir, sens temor de pecar d'exagerat: si'l clero
cátala, guiat y dirigit pe'ls seus naturals y llegítims
Pastors, no's posa al devant de la restaurado catalana, predicant en cátala y ensenyant sempre la doctrina en cátala y fent reviure á tot arreu l'esperit de
la nostra nobilíssima y cristiana nissaga, es iniitil
tot lo que farém, y en lo frontispici del Temple restaurat podría posarshi la trista Uegenda de ¡Fims
Cathalonicel
Desgraciadament poden veure Vostres Senyoríes
lo qu'está passant á Catalunya, y d'un modo especial á Barcelona que per ser la capital, dona, y avuy
mes que may, ab la gran facilitat de comunicacions,
lo patró y norma á les demés ciutats y viles del Principat. La predicació es ja del tot castellana ó casteUanisada; son ja moltíssims loscapellansquese'n donan de menos de predicar en la llengua de sa mare,
y per captar un passatger aplauso y unes enhorabones que no deurían buscarse, convertexen la Sagrada
Cátedra, fins en humils llogarets y petites parro-
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
quies, en tribuna profana, axis pe'ls temes escuUits
com per la forma y manera d'explicarlos, en un castellá generalment detestable, verdaders eructos d'articles periodístichs que'l poblé embabiecat per lo
remor de viridantinm foliorum, pren á bon compte,
sense trauren cap profit espiritual ni de bons ensenyaments ni de interna compunció (i). Y si grave
es aquest dany, mes ho es encara'l de la ensenyansa
catequística donada en llengua castellana en casi
totes les escoles, axí publiques com particulars, sense
excepció de láichs y religiosos, trobantse'ls párrocos
diariament en lo conflicte al preparar los noys y noyes per la primera comunió, que haventlos d'examinar en cumpliment de lo prescrit en les Sinodals,
de Catecisme en llengua catalana, les criatures responen en castellá perqué axí'ls ho ensenyan en los
colegís. Escola hi há de monges en poblets de Catalunya, en que s'ensenya la doctrina y les oracions
primeres én castellá, perqué va á la costura la filia
del cabo de la guardia civil... A Vich, á Vich meteix, que vist de lluny sembla'l baluart del catalanisme, hi há colegí de monges que posa en lo prospecte la nota infamant: En el Colegio no se permite
hablar sino el español (2) y d'una costura sé que á
les filletes deis nostres terrellons se'ls ensenya per
seccions lo Pare nostre y V Ave María en castellá.
Lo que axó significa y les conseqüencies que porta no les desconexen Amostres Senyoríes, y sería ferlos
un agravi senyalarles; pero síam permés recordar
aquí que'l Sagrat Concili de Trento en la sessió
XXIV maná que la ensenyansa del Catecisme se dongués al poblé en son llenguatge natiu, vernácula
lingua, y aquexa santa y saludable prescripció fou
renovada y sériament recordada ais sacerdots del
nostre Principat per los Pares del Concili Provincial de Tarragona en 1727, en la Constitució IV,
ahont se diu terramantrnenV. pra;cipitur nepatiantur
Evangelium explicari alia lingua quam materna.
Be conexía aquesta necessitat aquell insigne Bisbe á qui plora encara Barcelona, l'Ilustríssim senyor
Urquinaona, qui anant de Visita Pastoral ab aquell
zel que'l devorava per la salvació de les animes, moltes vegades al acabar les sues fervoroses prediques
deya ab accent de desconsol: «[oh, si jo pogués saberlo cátala per ferme entendre d'aquesta bona
gent!» puix, com deya acertadament l'Arquebisbe
Vilamitjana, lo poblé cátala no enten los sermons
en castellá ó'ls enten malament.
195
clusiu en lo que toca al adoctrinament religiós del
no§tre poblé, no son catalans sino perqué han nascut en esta térra.
Les conseqüencies d'aquesta gran errada y fatal
desviado del bon sentit, á ningú s'ocultan, y'l menys
perspicás pot veure cóm va baxant lo nivell religiós
y moral del nostre poblé, cóm se pert lo temor de
Deu y creix lo menyspreu de la Religió, cóm va
cundint la ignorancia de les veritats sobrenaturals y
encenentse'l foch de les terrenals concupiscencies;
y mentres els predicadors predican d la moda y s'ensenya la doctrina en castellá que desseguit s'esborra,
com me deya gráficament no fa molt un sagalet de
Arenys de Mar, lo poblé se maleja llegit ab fruició
periódichs deis de la casta que descriu lo poeta francés Frangois Coppée, en los següents versos:
le Journal qui sept fois par semaine
vend á tous pour un sou de colera et de haine
et qui dans les faubouvgs deverse chaqué soir
un peu de basse envié et d'impossible espoir.
En axó estam, Reverendíssims Senyors, y cal dirho ab tota la cruesa; mentres Vostres Senyoríes escriuen les seves pasturáis en castellá, que ab prou
feynes los capellans llegexen, les fulles volanderas
escritcs en cátala ben intehgible, escampan lo veri
del error y de la mes refinada malicia en los mes
apartáis recons de Catalunya.
Es hora, donchs, de posarhi l'oportú remey y á
Vostres Senyoríes períoca la iniciativa. «¡Que Catalunya sía catalana!» exclamava l'Arquebisbe Vilamitjana; y per serho de veres, ho ha de ser en lo mes
fonamental de la vida qu'es la ensenyansa religiosa.
Que poguem dir prompte del Episcopal cátala lo
que ja fa alguns anys escrivía en la Revue du Monde
Catholique lo publicista senyor de Monzic, parlant
de Provensa:
«La llengua provensal qu'ha reconquistat son
»lloch en los Ilibres y en les Academies, lo recon»quistará també en la trona;puix li han sigut oficial»ment obartas per l'Episcopat meteix, inspirantse
»en un pensamentplé de solicitut piadosa que's re»monta fins al Concili de Tours celebrat envers les
»darreríes del regnat de Carlemany; tan cert as que
»la Iglesia es invariablement fiel á ses tradicions.
»Monsenyor Terrís, bisbe de Frejus, en una Pastoral
«escrita en idioma provensal, acaba de cridarla al
»honor de servir d'intérprate ais misteris y á les vesritats de la fe, y exhorta ais sacerdots de sa dióces»sis á emplearla per la predicació de la divina pa)>raula sempre que convinga.
¿No han pensat Vostres Senyoríes en lo que ha
de significar per lo nostre poblé aquest divorci entre ell y la Iglesia, en eix punt de la predicació y
»Noble y fecunda iniciativa d'un vigilant y zelós
ensenyansa de la Doctrina? ¿Quín efecte ha de ferli
al pobre treballador trobarse qu'en la Iglesia no se «pastor que preocupantse da la missió d'obrir á la
«ensenyansa religiosa un accés mes fácil en la inteli parla la llengua qu'ell parla en sa casa y en son
obrador? Si tots los díes estam dihent y repetint »ligencia del poblé, está ben persuadit de qua'l camí
qu'es precís que la Iglesia s'atrague la democracia, »més segur per arribar á son cor as lo parlarli sa
si continuament nos está aconsellant lo gran Papa »llangua, la llengua de son bressol y de sa llar, la
Lleó XIII qu'es menester anar de dret al poblé y «llengua en la que ha sentit de la boca de sa mare'ls
guanyarli'l cor, si'l lema de la política católica deis «primers consells y regles de ben viure; la llengua
temps moderns ha de ser aquella divisa, qu'en mal »de ses penes y de ses alegríes, esta llengua ara reshora prengué Mazzini, Dio epopólo; si, en una pá- »taurada y ennoblida, tan apta y bona per inspirar
ranla, un día la Iglesia ha de batejar aquesta selvat- «l'amor de Deu y'l respecte á la Iglesia, puix qu'es
ge he?-oína de la democracia moderna, segons digué «alia la expressió ingenua deis recorts de les afecja fa cinquanta anys lo pare Ventura; ¿cóm hem. «cions y deis sentiments deis quals eix amor n'es
d'acostarnos al nostre poblé cátala los sacerdots ca- «com la flor.»
talans, sino parlantli la llengua seva qu'es lo verb
Si la llengua deis grans Comtes y Reys es desterde la nostra ánima, y qu'en últim terme es la nota rada deis palaus de justicia y deis parlaments y Conessencial y característica de la diferenciació etno- sistoris, si la llengua deis nostres Cónsols y prohoms
gráfica, perqué es la fiel expressió del estat psicoló- no té entrada en les publiques oficines y se la rebugich? Los catalans que no donan importancia á la ja en les escoles, almenys que la llengua ab que Sant
conservado de la materna llengua y al seu us ex- Ramón de Penyafort refutava la perfidia judayca y
ab la que Sant Vicens Ferrar evangelisava l'Europa,
la llengua da tants sants y de tants missioners res(i) H a arribat á tal punt lo mal, que no fa pas dos mesos en una
sone sempre en nostres temples y ab ella conserve'!
jjarroquia del Eisbat de Barcelona, que per prudencia y cariíat no citareni, lo Párroco (iDeu lo fassa bol) al convidar ais feligresos á una festa
nostre poblé l'enteniment ciar, lo cor sá y la volundigué, per excitarlos, «que pujaría un predicador niolt bo de Barcelona,
tat dreturera.
que predicaría en c.-istellá, y que tenía un gesto y un g a r b o com un comediant,» (Textual).
Catalunya espera de Vostres Senyoríes aquest acte
[i) D'espanyol ho es tant lo cátala com lo castellá; y per (;ó la
de bon seny y de restaurado verdadera. Qu'entre
Academia de la Llengua no diu Diccionario
de la lengua
española^
Tal agre ressó de les fastes de Ripoll, oigan Vostres
sino Diccionario
de la lengua
castellana.
19'»
LA
ILUSTRACIÓ
ToM XIV
CATALANA
LO MIRALL NO ENGANYA, quadro de Zictendraht.
Senyorles retrunyir en ses orelles y mes encara en
son cor paternal, aquelles páranles de la Sagrada
Escriptura: ParvuUpetieruntpa7iem, y per Deu, no
vullan que may se puga dir del clero cátala que non
erat qui frangerei eis...
Que la gracia del Esperit Sant abundosament ilumine étinspire á Vostres Senyoríes lo que mes convinga per la gloria de Deu, exaltado de la santa
Iglesia y be de la Patria Catalana.
Besa respectuosament lo anell de Vostres Senyoríes Reverendíssimes y demana la paternal benedicció son humil servidor y capellá
JAUME COLLELL, PBRE.
Vich, 30 de Juny de 18^3.
LA VEU DE RIPOLL
1
Quaire poetes somiadors,
de nüstra lleiigua planyent los mals,
un día's feren sos defensors
y l'aclamaren en Jochs Floráis.
Y aquexa llengua qu'havem mamal
floreix y grana desde llavors,
y aquexa llengua qu'havem mamat
l'amor de patria remou pe'ls cors.
—Axécat, poblé, renaix com jo;
vés qué soch ara y el qu'era abans;
axécat, poblé, renaix com jo;
reféu la patria, bons catalansl —
FRANCESCH MATHEÜ.
RipoU, 7 Juliol 1893-
II
Quatre poetes van coraensá';
ja no som quatre, ja som á cents,
ja fins un Bisbe n'es capitá
d'aquesta mena de sometents.
Y á la veu santa d'aqueix prelat
les pedrés velles mouen soroU,
y á la veu santa d'aqueix prelat
de ses ruines s'alsa RipoU.
III
Demunt la iglesia y el claustre amich,
demunt la porta historiada arreu,
ohíu cóm crida'l campaná'antich
ab veu de bronzo, gloriosa veu;
LA M O N T S E R R A T
La d i s t i n g i d a e s c r i p t o r a d o n y a Dolors Moncerdá
de Maciá acaba de p u b l i c a r ab a q u e s t títol u n a novela de costums del nostre temps, de la qual copiem
p e r mostra'l p r i m e r capítol q u e posem á c o n t i n u a c i ó :
C A P Í T O L P R I M E R . -— L A FAMILIA
BACH.
Don Joaquím Bach y Brucells, era en la época en
que comensem la nostra narració, persona molt coneguda entre la classe mitja de Barcelona. Sos antecedents, eran los de la majoría deis menestrals
enriquits.
ToM XIV
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
197
•
ESMOLANT LA. ESPASA, quadro de Blume-Siebert.
Comptava apenas dotze anys, que'ls seus pares,
pagesos deis voltants de Lleyda.'l portaren á Barcelona, pera posarlo d'aprenent en unad'exas botigas molt en boga, pe'ls anys de 1840, anomenadas de mantegayre, en las que'ls amos, regularment
filis de Cerdanya, entremitx de mantas, flassadas,
tapabocas, géneros de punt y enfilalls de moradas
y vermellas barretinas, hi venían saborosa mantega,
que directament rebían del seu país. Los aprenents,
sempre catalans, pero de montanya, entravan pera
menjar y dormir á la casa, en la que si eran honrats y axerits, regularment hi passavan los quatre
anys del aprenentatge; sortintne tan espabiláis,
com estalviadors y poch vanitosos, en lo relatiu á
no donarse vergonya de fer tot lo que creyan podía
conduhirlos á la realisació de sos ideáis, qu'en
aquella época de gustos moderatSj se reduhla senzillament á lo que se'n diu fer diners.
En Joaquím, fill extern, qual Ilegítima no passava
de tres á, quatrecentas Iliuras, vins;ut á Barcelona
ab lo propósit de fer estalvis, pe'ls que, desde petitet, havía mostrat decidida afició, se posa á trebaUar ab tant afany y bon acert, que ais vint y sis
anys se trobava ja amo d'una acreditada botiga, situada en los voltants de Santa María del Mar. Algú
ha dit, si en aquella época s'havía enamorat, mes
ó menos fondament, d'una bonica noya, fadrína
sastressa d'una botiga vehina: pero en Joaquím sabía molt de comptar; havía vingut á Barcelona per
fer diners; lo género de la botiga, no era encara tot
seu; la noya, no sois era pobra, sino que també ho
era la seva familia, ab lo que sempre tindría un pobre á la porta, y com tot justament per aquell
temps s'escaygués que la propietaria de la casa del
davant, moría, dexant á una neboda, única hereva
seva, la finca y un capitalet de dos ó tres mil duros
en diners, lo bon Joaquím obrí uns uUs com unas
taronjas, ycom era ja entrant de la casa y molt ben
reputat en ella per sas qualitats de honradesa y laboriositat, á pesar de que la noya no tenía res de
guapa y comptava tres ó quatre anys mes qu'ell,
lo nostre heme reflexiona, y dexant de part los enamoricaments ab la sastressa, demaná y obtingué la
má de la neboda de la difunta propietaria, ab la
que s'hi casa sis mesos després.
La nuvia, anomenada Francisqueta Guix, era lo
que se'n diu una bona xicota. Contenta de trobarse
ab marit, pe'l que feya anys suspirava, s'hi entrega
en eos y ánima; y quan ab lo temps la prosperitat
de la casa li confirma l'aptitut de'n Joaquím pe'l
negoci, sa natural timidesa declina en un cert acobardiment, que contribuhí á que l'espós, ensuperbit
per l'éxit cada día crexent de la seva fortuna, únich
goig y aspirado de la seva vida, se constituhís en
rey absolut de tot lo que'l rodejava, cregut de bona
fé, que puix tenía diners, ho tenía tot.
La primera educació deis tres filis d'aquest matrimoni, un noy y duas noyas, corregué exclusivament baix la direcció paterna; ja que per la idiosincrasia de la dona y la infatuitat del marit, la
igS
mare no exercí ab los seus filis mes que'ls cuydados
que's reservan á una criada distingida. En Joaquím
s'emmiscuhí,donchs,enla criansa moral de las criaturas, en lo que, com es desuposar, donada la seva
manera de ser, ab los diners ho feya tot. Ab diners
los feya creure; ab diners los feya pendre las medi
ciñas quan estavan malalts; ab diners los recompensava lo seu bon comportament; y, com es natural,
prenentlos los diners, los castigava al fer entremaliaduras ó malesas.^ Difícil es preveure fins ahont lo
hauría portat lo seu entusiasme per aquesta educació monetaria, si acontexements mes afortunats encara, no haguessin cambiat del tot la vida modesta
y metc)dica de la familia.
A trenta mil duros, aproximadament, havía ascendit la fortuna d'en Bach ais deu anys del seu
matrimoni; pero axó qu'en la seva primera juventut
hauría estat lo non plus ultra de las sevas aspiracions, li era ja poca cosa, desde'! moment que ho
possehía. La Bolsa, aqueix Monte Cario, California
per uns, abim de deshonra y de pobresa per altres, comensá á atraure la immensitat de las sevas ambicions. Havía sigut afortunat en tot y no
podía perdre: la idea'l sednhí, ho proba y l'éxit va
coronar sas primeras tentativas. Las ganancias lo
enardiren y en son magí hi formiguejá la idea de
fer un cop gros, que'l permetés desexirse de la botiga de mantegayre, ahont la sua vanitat hi vivía ja
anémica y encongida. La sort, scmpre propicia per
ell, seguí afavorintlo en jugadas de major entitat, y
gracias á arreplegar en una d'ellas la fusió de las
martorells y fransas, en Joaquím se trobá ab un respectable capital d'un parell de cents mil duros.
Donats los seus antecedents, en Bach distava
molt d'ésser un home instruhit; sabía escriure pera
fer ab cert rasgueig los comptes y rebuts de la casa;
llegir lo suficient pera enterarse deis encárrechs que
li feyan y fins de la crónica y deis partes telegráfichs del Diario de Barcelona, mentres després del
diñar, ab quatre ó cinch companys, saborejava sa
tassa de Moka en una de las taulas del arrecerat
Café Español de la Plassa Real. Pero la picardía y
un notable sentit práctich, lo portaren ahont segurament no l'hauría portat la ciencia ni'l talent; que
fou á la conservació de la fortuna que acabava d'adquirir, apartantlo de la Bolsa tan bon punt realisá
lo capital que hi havía fet, assegurant ab tan sabi
procediment las pérduas que mes ó menos tart hi
hauría tingut; y, un xich malhumorat de no haver
estat mes atrevit en sas liltimas jugadas, passá á
preocuparse, puix que ja era rich, de ferse senyor.
Veñuda jila botiga y feta sa instalació en una casa
de sa propietat, al carrer de Lauria, en Bach dona
una mirada á son entorn. Era precís que la senyora,
que ja desde aquells moraents podía anomenársela
donya Francisqueta, se poses l'indispensable sombrero y's penses en la educació deis filis, també indispensable, á son entendre, pera que á son degut
temps poguessen establirse matrimonialment, segons ho requerían las exigencias de sa nova posició.
i:. Las qüestions religiosas, ja may havían preocupat, ni un sol instant, lo cor ni l'enteniment del enriquit mantegayre. Quan prenía criadas, las hi preguntava si anavan á confesar y á missa, perqué creya que las que axis ho fessin, serían mes fiadas que
las altras, y res mes. En quant á ell, tots los diumengesacompanyava la senyora á missa de dotze, á Sant
Jaume ó á Santa Agna; quan passava Nostr'Amo,
se treya'l barret de copa, encare que fes fret y vent,
y cada any raenjava de peix lo dijous y divendres
de la Setmana Santa. Relativament á sos sentiments
caritatius, en un cólera que havía passat en un poblet de la costa, havía donat cinch duros per una
suscripció pública que s'havía fet entre la colonia
barcelonina, y ab axó y alguns xavos y quartos donats ais pobres que l'escomctían pe'l carrer, lo bo
de don Joaquím estava completament satisfet v
á'hauría barallat ab qualscvulla iiuc hagués posat en
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
dubte los seus sentiments de cristiá, católich, apostólich y roma.
Ab lo dit, no es d'extranyar, que al pensar en la
educació del fill y de las duas filias que Deu li havía
donat, fixantse en que la majoría de las familias
ricatxas de Barcelona posavan los noys en los co legis de religiosos y las noyas en los convents de
monjas, en Bach tingues lo bon acert de fer lo meteix; y una volta'ls filis á pensió y compráis dos
sillons al Liceo, pera teñir ahont passar las vetlladas
d'hivern y agafar relacions mes iguals á sa nova
posició, don Joaquím y sa muller no tingueren que
pensar ja mes qu'en fer castells á l'ayre, relativament
ais ventatjosos casaments que, al teñir la edat, podrían realisar los seus filis, ab lo dmer y educació
ab qu'estarían enriquits, y mes á mes. quan lo seu
físich no dexava que desitjar al mes exigent.
Dos anys feya que s'havía tret del convent á la
mes jove de las noyas anomenada Adehí, en lo moment en que aneni á comensar la nostra narració.
En Felip, lo fill mes gran, ja de vint y cinch anys,
havía fet lo batxillerat en lo colegí deis pares Jesuítas de Manresa, ahont havía estat fins ais disset,
comensant allavoras per gust propi la carrera d'enginyer industrial, quins primers dos anys havía
guanyat ab notas de Notable y Sobresaliente; no
axis en los demés, que ja á l'época que'l trobem
feya tres anys que's matriculava pe'l quart, del que
encara no havía exit, gracias á las distraccions que'l
voltavan y ais continuáis viatges efectuáis al extranger, ahont havía passat molt llargas temporadas.
De Biarritz acabava d'arribar feya pochs días,
quan trobá á la seva familia preparantse pera marxar á Larrua, bonich poblet de la costa de Llevant,
ahont la familia Bach possehía un magníñch chalet
que havía estat senzilla torreta en los anys de sa
botiga de mantegayre, y ahont, al cambiar de posició, arquitecte y ebanistas habían fet prodigis, si no
de bon gust, de costosos mobles y enfarfegats
guarniments. Encara que don Joaquím havía anat
ab sa familia algún any á Fransa, la excursió no
havía passat may del mes de juliol; l'agost y'l setembre, en Bach, per res del món los hauría passat
en cap altre Uoch. En son chalet de Larrua hi eran
presentáis tots los forasters richs ó luxosos que
anavan á la població; en sa casa's donavan balls y
concerts; en sa casa s'organisavan excursions; en sa
casa's donava una espléndida festa lo día de San
Joaquím, que fins la ressenyavan en las correspondencias d'estiu alguns periódichs de la capital, y en
sa casa, en petitas reunions d'intimitat, se sabían y
comentavan los mes insignicants detalls de quantas
familias actual y anteriorment havían posat lo peu
en lo poblé de Larrua, y per fí, don Joaquím y sa
familia, que á Barcelona passavan desapercebuts
entre tants d'altres, eran no sois adulats y festejáis
entre la colonia forastera, sino que tinguts per casi
indispensables.
Ab aquestos antecedents, pot judicarse ab quina
satisfácelo donya Francisqueta y sas duas filias de
vint y divuyt anys respectivament, preparavan en
diversos calaxos, colocáis sobre cadiras, los vestils
y robas que havían de ficar en tres grossos mundos,
oberts en lo centro de la sala.
—¡Rediantre! ¿tot aquest vestuari vos en haveu
d'emportar? - exclama don Joaquím, qu'en companyía del seu fill acabava d'arribar del carrer.—¡Ni
que hi anessiin pera passarhi la vida!
—¡Ja ho pots ben dir!—salta donya Francisqueta,
que desde feya molts anys trobava sempre ben dit
y ben pensat tot lo que s'ocorría al seu espós.—
¡Jo'm marejo solament de veurho!
—Ja li asseguro, mamá, ¡que se li acudexen unas
cosas á vosté!... ¡Sembla que cada any li sía noul
—feu la raes gran de las duas noyas, anomenada
Teresina.—¡Sempre té por que'ns emportem massa
roba y sempre som las que anem mes mal vestidas!
Si tenim d'anar ais balls ¡be'ns havem d'emportar
roba per ball! Anem á missa ¡donchs nos havem
ToM XIV
d'emportar vestits per anar á l'esglesia! ;Y per passeig? jy per estar á casa?... ¡No li dich res! ¡Y nosaltres que rebem á tanta gentl ¿Qué podríam estalviar limitantho molt? ¿tres vestits? ¡Y semblaría que
havem tornat á menos!
—¡Té molta rahó la nova!—exclama don Joaquím, que la idea de tornar á menos, fins en sentit
figurat lo mortificava;—los diners son pera quan
shan de menester! Després que tants se'n gastan,
no es cosa de fer un papcr ridícul per un parell de
vestits mes ó menos... lo que haveu de fer es vigilar
que no vos falti res.
—¿Veu, mamá, com jo li deya que'ns podíam
haver quedat aquells dos modelos de la Madamcr
—salta l'Adela, tot prenent de las mans de la cambrera un plech de camisas planxadas, ab las que
dexá curullat un deis calaxos del mundo.
—Sí, sí, '1 teu pare tot vos ho compraría; pero
t¡uan veu los comptes, ja ho pensa d'una altre manera!... y, ben fet que fá,—prosseguí donya Francisqueta adoiiantse de que sens pensar acabava de
criticar al seu marit.—¡Perqué si ho dexava á las
vostras mans!... ¡Ay, Deu meu! ¡Ja caldrá que vos
casen ab un potentat, perqué sino...
— Com que si no ho es, ja no'ns hi casarém! ¿Yeritat, papá?—interrompé la Teresina, dexant un
vestit á mitx plegar, pera dirigirse á don Joaquím,
qu'exclamá ab complaguda satisfácelo:
—¡Ben dit! ¡ben dit, nova! La qüestió son diners,
diners y diners! Ab lo temps, tot passa... lo temps
tot se'n ho emporta... y res, alió que diuen los
castellans: Los duelos con pan son menos.
— Be, papá; pero á mi'm sembla qu'en axó també
hi poden haver las sevas excepcions, — intervení
l'Adela, abaxantse pera arreglar los plechs d'un
matine de batista, á fí d'amagar la rojor que se li
havía pujat á las gaitas.—A voltas hi há joves, que
si no teñen un gran capital... teñen porvenir... (jue
se'ls hi veu que farán carrera...
—¡Farán! ¡Farán!... ¡Lo que ja está fet es lo que
m'agrada á mi!... ¡Me'n rich plá be jo deis homes
axerits, si no teñen quartos! ¡Lo positiu! ¡lo positiu!... En lo sigle en que vivini, los diners son la
clau de tot... lo demés ¡tot son falórnias!... Lo qu'es
per casa ¡no cal pas que s'acosti cap burinot que no
tinga la seva ]josició ben assentada, perqué se'n
anirá ben esquilat. ¡T'ho asseguro!
— ¡Ay, Joaquím!—exclama ab veu compungida
donya Francisqueta.—¡Y que'n tardarás d'anys á
casar á las noyas ab aquestas pretensions! Perqué
jo ho veig ben be ab totas las nostras amistáis. ¡De
casaments com tu voldrías, no'n corren gaj-res!
— ¡Se treballan, dona! ¡Se treballan! Y lo que no
surt un día, surt un altre... Axó deis casaments també vol la seva ciencia... Si com jo crech, realiso un
negoci que tinch entre mans, desseguida'm posaré
á axecar duas casas en los terrenos del carrer del
Bruch. Ja sé que no'm produhirán res... Si avuy per
avuy, las fincas no donan per las contribucions...
pero desd'ara, ja comensaré á dir que las edifico
pera donarne una á cada noya, lo día que's casin y
¡ja veurás! ¡Los dots es menester que's vegin, al día
d'avuy!
— ¡.Ay, papá meu! ¡Y que be que ho pensa tot,
vosté!—exclama la Teresina, dexant un mundo á
mitx tancar, pera fer una forta abrassada á don Joaquím, que la rebé embabiecat de satisfácelo, en
tant que l'Adela interposava temerosament á mitja
veu:
—Sí, vosté ja ho diu; pero, vaja ¡per mi no es
del tot afalagador teñir que pensar que la volen á
una pe'l dot!
—¡Pe'l dot! ¡peí dolí ¿Y donchs, ximpleta? Que't
pensas que'ls joves no saben de comptaral temps
que som? Me sembla, noya, que tens unas dérias
que no son gayre del cas... En la vida real no hi há
mes que lo positiu. ¿Ho entens? Tot lo demés son
ximplesas. Mira, jo'm vaig casar ab la teva mare,
perqué vaig conéxer que anava á fer una cosa ben
ToM XIV
encertada. Jo'm vaig dir: Es una bona noya, y té
setze mil duros lo día que's casará. Ella va pensar:
es un bon jove y té una galán botiga que'n val altres tants... Y dit y fet; nos varem casar. ¡Y ja me'n
rich de matrimonis que hajan viscut mellor que
nosaltres!
En Felip, que desde sa entrada en la sala no havía parat d'esfullejar lo Brusí y que per las contraccions de sa fesomía y la mofeta rialla que mes
de duas voltas havía entreobert sos Uavis, dexava
veure lo poch atractiva que li era la conversa, al
sentir las darreras apreciacions del seu pare, s'axecá sobtadament preguntan!:
—¿Y que no s'ha de diñar avuy?
—Tens rahó, noy. ¡Si ja es prop d'un quart de
tres!—exclama donya Francisqueta, axecantse darrera seu y cridant: —¡Pepa! ¡Ramona! ¿Qué feu per
aquesta cuyna? ;No he dit que havíam de diñar á
las duas en punt? ¿No sabeu que havem de marxar
en lo tren de las cinchr
En Felip se posa al costat de la seva mare, y passantli carinyosament la má per la cintura, li digué
á mitja veu:
—Vinguim á donar una mirada á la maleta que
he portat de Biarritz, pera veure si hi tinch tot lo
menester, perqué jo me'n vaig ab vostés á Larrua.
Donya Francisqueta se queda com qui veu v ¡ sions, en tant que don Joaquim, que per ésser al
altre extréni del quarto, no havía entes las paraulas
del seu fiU; pero que per la cara y aciitut de la seva
dona comprengué que passava quelcom d'extraordinari, pregunta:
—¿Qué diu aquest?
En Felip paregué que ab la veu del seu pare's
refeya d'un cert empaig, que visiblement havía dexat traslluhir al parlar ab donya Enriqueta, y p r e nent lo tó ferm del qui ha molt pensat lo que va á
fer, digué acentuant paraula per paraula:
—Que aquest any ¡jo també hi vaig á Larrua!
Una onada de carmí enrejolá'l rostre de don Joaquim, que exclama ab violencia:
—¡Si jo ho vull hi anirás! ¡Bona'n fora que després de quatre anys de gastarme'1 mar y las arenas
per aquestos mons de Deu, fent viatges y mes viatges y esguerrante la carrera, ara tornessimá las andadas! Si t'ho has posat al cap, ja t'ho podrás baxar
ais peus. ¡Encara no n'havem tingut prou de disgustos!
—Ningú parla de que vulga donarli disgustos, ni
que vulga tornar á las andadas, com vosté diu,—
replica en Felip ab calma, pero sens dexar son tó
de fermesa.—¡Veliaquí lo que fan vostés! Fer pensar, moltas vegadas, ab lo que un ja no pensaría...
¡Y no tornem á parlar mes d'aquesta qtíestió, perqué tots nos hi enfadaríam! ¡Es prou pesat que á
vinticinch anys, un tinga que donar part y quart de
tot com si anés á estudi! ;No he fet lo que vosté ha
volgut, perqué axis li ha semblat be? ¿No'm va dir
que'ls homes s'han de divertir y que de donas lo
món n'estava pié? ;No va ésser vosté'l qui'm feu viatjar quan jo no'm volía moure? Donchs mentres fassi lo que vosté meteix m'ha predicat, no hi há perqué enfadarse! A mi aquest estiu me convé passarlo
á Larrua, y com no hi haig de fer res de lo que vosté no vol, crech que val mes que m'estigui á casa
meva, que, fent parlar á tothom, me'n vagi á la
fonda.
Don Joaquim resta un breu espay de temps sense
respondre. Per duas vegadas obrí la boca, y com
arrepentit de la idea que anava á esplayar, torna
enrera la comensada paraula, fins que, fregantse
las mans, digué, dirigintse envers al menjador:
—Be... be... ;Es á dir qu'en lloch d'anar á Sant
Hilari, com havías dit, vens á Larrua? En fí, tu
meteix: crech que ja tens edat de sapiguer lo que't
convé... Y si no vas dret jpitjor per tu! Perqué jo de
disbarats, no te'n dexaré fer, ¿m'entens? Lo que no
ha de ser, no será. ¡Sí qu'estaríam frescos!... Si
m'haguessis cregut á mi ¡qué'n fora de diferenta la
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
cosa!... ¡Quan pensó que jo m'he tingut que fer tot
sol... y tu, un xicot que ab la teva posició, ó, mellor
dit, ab la meva,—feu en Bach repensantse—podías
fer un magnífich casament... trobar un primer dot...
— Y be, papá, ¡no li passa pas la edat! que's divertexi! ¡Si tots fan lo meteix!—interposá l'Adela,
desitjosa d'acabar aquell incident, que havía vingut
á rompre l'animació de la familia; y tot allargant
una cadira á don Joaquim, li passá carinyosament
la má per sa grisenca barba, dihentli á cau d'orella:
— ¡Se torna mes lleig, quan s'enfadal ..
Lo comensament del diñar transcorregué en mitx
d'un embarrassós silenci; semblava que tots tenían
por d'entaular conversa, temerosos tal volta de que
qualsevuUa paraula fes remoure un assumpto que's
veya visiblement que tota la familia tenia interés
en ofegar. Mes la nuvolada ana aclarintse; lo sol de
la jovenesa, trayent sa mirada riallera pe'ls hermosos ulls d'aquellas dugas noyas, plenas de totas
las ilüsions y felicitats de la vida, espargint per son
entorn aqueix impalpable no sé qué d'infantivola
alegría, parescut á cants d'aucells y á flayre de gessamins, que's despren de la joventut ditxosa, fongué las boyras que havían enfosquit per llarga estona la fag de pare y fiU, y quan duas horas després, dins d'un enxarolat faetón, s'hi acomodavan
donya Francisqueta ab Vantuca, lo vano y un petit
sach de má; don Joaquim, ab una pesanta maleta,
ahont s'hi havían tancat los cuberts de plata y las
joyas de las senyoras; en Felip ab un bonich gos de
casta inglesa, que no parava de remenar la qúa; las
noyas ab dos grossos rams de flors, que'l portar y
jardiner á l'hora de la casa, las hi havía donat al
baxar la escala; y en lo cupé las minyonas, ab lo
cistell de las provisions, las capsas deis sombreros y
un gros farcell de roba, que no s'havia pogut enquibir en los tres mundos, dos bauls y una cistella,
que omplía lo dalt del faetón; tan sois en la cara y
posat del hereu Bach se cómprenla que'l curt altercat hagut entre pare y fill tenía las arrels mes fondas de lo que á primera vista semblaba.
DOLORS MONCERDÁ DE M A C I Á .
IGUALADA
Cop d'uU histórich.—Lo viatge—Bellesas notables —Pervindre falaguer.—Salutació ais amichs.—Lo Sant-Crist.—Lo sagristá Isidro.—
Recort del duch de Vendóme.
La propera inauguració de la vía férrea per la
que tant ha treballat Igualada y que ha de tornarli,
al menos en part, son antich prestigi industrial,
donará á aquest article l'atractiu de la oportunitat.
No m'aturaré á escatir si fou aquesta important
ciutat l'antiga Jespus, com general ment se creu.
Axó períoca al historiayre. Es indubtable que son
origen pot fixarse á una época bastant Uunyana, haventhi rastre d'una llarga dominació romana. Una
data memorable en sos anals, es la del any 825,
quan Ludovich Pío la rescata del poder deis alarbs,
y era indubtable sa importancia militar en aquells
temps, de lo que'n donan fé'ls restos de fortificacions y atalayas que subsistexen encara en sos encontorns. Lo rey Pere IV, lo Ceremoniós, la voltá
mes estretament de fortificacions, y entre fets d'un
altre ordre, que acreditan la estimació en que la tenían los monarcas, es digne d'esment la estada á
• Igualada de la cort d'Aragó, en Abril de 1416. Lo
día 2 de dit mes morí en aquexa ciutat lo famós
don Ferrán I, dit lo de Antequera.
La historia d'Igualada pren Ilustre y relleu ab
acontexements nombrosos, que revelan la valentía
de sos vehins y la fermesa de son noble carácter.
L'esmentat rey don Pere IV fou qui'ls dona mes
assenyaladas mostras d'estimació, entre ellas la de
que fossin considerats iguals en drets y franquesas
ais vehins de Barcelona.
*
Desde Barcelona lo viatge se fa cómodament,
per mes que fins ara no hi haja ferrocarril; no hi há
mes que dirigirse á la empresa de transports que té
son despaig á la entrada del carrer de Sant Pau, y
que disposa d'un personal excelent, haventhi conductors que s'han fet vells servint á la casa.
Las bellesas del camí pujan de punt entre CapeUades y Vallbona. Conexía la fama deis panoramas
199,
d'aquest país, pero vaig trobar que la realitat era
encara mes hermosa que la ilusió que'n tenía. Altra
vegada consignaré mas impressions, quan, de tornada d'Igualada, visiti detingudament á Capellades.
La celebritat d'aq-uesta població prové de las ayguas
que avuy donan vida á sa importantissima industria
paperera; mes la plana igualadina es mes pobre en
aygua. La riera Noya, ab las torrenteras d'Odena y
Espelt, son las que la regan.
De duas cosas parlarém pfincipalment ab mos
companys de viatge, en sa majoria igualadins: de
son famosissim Sant-Crist y de la importancia decisiva que té pera la població la obertura de la vía
férrea que ha d'enllassarla directament ab Barcelona.
Y quan vaig ovirar á Igualada, ayrosament extesa en aquella amplissima planura, qual regularitat es sois de tant en tant alterada per una qu'altra
carena, enjoyadas per la primavera; quan la vaig
considerar en lo centre d'una regió productora
ahont afluhexen los recursos d'una munió de pobles
que poden créxer y revifarse molt ab las novas comunicacions, vaig judicar molt foiiámentadas las
esperansas d'aquells amables companys, associantme coralment á son desitx de prosperitat pera aquest
país.
Las excelents recomanacions que portava me
posaren tot seguit en relació ab personas que, no
solament m'han ajudat molt en ma tasca de cronista, sino que se'm oferiren y m'obsequiaren tan coralment, que quan torni á véurels l'any que ve, si
Deu vol, ma major satisfácelo será trobarlos sans y
bons, y encaxarhi com ab antichs amichs. De moment saludo, entre ells, á don Salvador Godo, molt
inteligent en las Lletras, nebot del ilustrat escolapi
mataroní, perqué fou ell qui'm serví d'introductor
pera presentarme ais demés; á don Joan Bas y Jordi, jove que, en lo noble afany d'instruhirse, no's
limita á figurar entre'ls mes reputáis blanquers, sino
que conreua las ciencias y las arts, y ha escrit un
interessant estudi sobre la historia d'Igualada, quals
datos m'han sigut molt útils; y á don Joseph Serra
y Constansó, lo Joan del Noya de El Cronista, y'n
Saldoni de Jespus de La Renaxensa, es dir, un enginyós y animat company; forman los esmentats la
trinitat del element jove que m'atenia y acompanyava á tot arreu.
—¿Qué es lo primer que vol veure?—me pregunta en Bas y Jordi.
—Lo Sant-Crist.—
Y'ns en anarem cap á la iglesia parroquial, y
conseguí que'l senyor rector nos lo dexés veure
molt de á la vora, pera lo qual haguerem de pujar
per la estreta escala que per darrera del altar va al
adoratori.
,[!
|
Jo me'l havía figurat de tamany natural, y no
passa de tres pams d'alsada: la creu passa poch de
set.
No cregan tampoch que la esculptura sía una
obra mestra; diuen qu'es de fusta, pero deu ésser
incombustible, perqué va exir sencera d'un incendi; está revestit del color colrat y brillant que dona'l temps y del qual tan notable exemple oferéix
la Moreneta de Montserrat, color del que no pot
dirsen negre.
Lo que us asseguro, es que al veure aquell SantCrist flectiren instantáneament los genolls. Sembla
que US mira á pesar de tindre caygudas las parpeUas sobre aquells ulls envidriats per la mort. Allavoras la fe acut poderosament á fortificar vostra
creensa en la virtut d'aquella mirada divina; jo vaig
sortirne ab lo cor bategant y ab l'ánima plena de
inefable consol.
* *
Isidro, lo sagristá que's cuyda de la santa imatge,
es un tipo popular á Igualada. Quan m'ensenyá lo
rich toyssó que s'ensenya en la capella com ofrena
feta per lo famós general de Felip V, lo duch de
Vendóme, m'encisá contantme la historia d'aquella
memorable ofrena, esmaltada, per dirho axis, per
son entusiasme.
—Lo duch de cap manera havía pogut vencer á
Igualada, y cregué tot seguit que tenía en contra
un poder sobrenatural. Li ensenyaren la Verga y
altras imatges, y digué: «jNo ha sigut cap d'aquexasl» Li ensenyaren lo Sant-Crist, y caygué de genolls en térra exclamant: «¡Aquest únicament es
qui m'ha vensut!»
Y allavoras lo célebre mariscal se Uevá'l toyssó,
y'l deposita ais peus de la veneradissima imatge del
Crucificat.
Fins á un altra día.
L. GARCÍA DEL REAL,
20Ó
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
BLANCA, quadro de Blaas.
ToM XIV
LA
ILUSTRACIO
20I
CATALANA
DfurCrappotxa
Joseph Berga
Eram set ó vuyt que, si
fa ó no fa, tanta vocació tenía l'un com l'alrre; tiravam per capellans, perqué
ens deyan que menjaríam
Yf
pa blanch, y com nostras
familias lo menjessen prou
negre^ de fajol sol, á voltas barrejat ab favas
y blatdemoro, res d'extrany que a g u a n t e s sem la vida d'estudiant pobre, que sempre
hi há un pitjor, y per ma part lo pitjor era,
qu'en la casa de mos pares la ballava molt
mes magre. Lo cert es que cap de nosaltres
tenía un quarto ni un clau per penjar la
roba.
.;
Los pobres no fan com los richs, que tots
son parents y teñen extesa la sanch per tot
lo món. Axo sí, aviat se troban. La pobresa engendra simpatía, la gent de pochs
quartos aviat se conexen.
Nos reunirem sis, que ni triats, tots del
costat d ' O l o t , acostumats á beure aygua
fresca y regalada, y á anar prims de ventre.
Nostras conversas versavan g e neralment sobre
lo meteix tema,
inventar m e d i s
per apagar la gana , tirar plans
económichs, é
ideas d'empresas
l u c r a t i v a s . En
vuyt mesos de
'
curs escolar, r e correguerem vuyt patronas, desde'l carrer
de Pedret fins al Portal del Carme, e s a dir,
tot Girona, ab lo pretext de fer economías,
p e r q u é aquesta aprofitava millor las e n g r u nas, p e r q u é aquella era mes fiada y mes
neta, p e r q u é l'altra era massa Uuny del seminan y gastavam una pesseta mensual de
espardenyas negras.
S'acabava'l mes, ficavam la roba dins un
mocador, los llibres á sota'l bras, y á probar altra mestressa. Ni un de la colla possehía un miserable bagul; lo día que per
tres rals ne vaig comprar un á l'Areny, era
jo envejat per mos companys y considerat
com un propietari.
Nos guanyavam la vida exercint diversas
industrias, y un día, per unanimitat, determinarem allotjarnos en lo Mercadal, carrer
de Ginesta; anarem á veure una patrona
revellida y geperuda, santa dona, tant que
li deyan ida santa", y la casa era coneguda
en tot lo barri per cal Santu. ¡Pobra velleta! Son pare era un héroe del siti de Girona, que passá grans martiris. Recordó com
sa filia, commoguda,'ns contava las facecias
de la tremenda Uuyta. A n'ell li portavan
lo menjar á la muralla del Hospici, y de
tant sentir la campana de la catedral, ni cas
ne feyan. Un día, al exir de casa, ohí tocar
á bomba; torna á pujar la escala y exclatá
un terratrémol devant la porta; la bomba,
fent saltar las parets d'un hort, s'havía ficat dins la portalada, hont jugavan duas
germanetas sevas y la metxa fumava desesperadament. De sobte torna á baxar, te
m'agarra las nenas, emportántselas, rossegantlas carrer amunt, y ais pochs passos,
reventa'l formidable progectil, arrunant tota
la casa, fent gran clot á la entrada, hont se
colgavan dos parells de bous, y salvantse
ellas per miracle.
Cadaestudiant pagava cinch pessetas mensuals á la patrona, obligada á donarnos Hit
y á coure'l menjar que venía á costamos
diariament uns dos rals per barba.
Un deis meus colegas afeytava en la barbería La Brillante^ cantonada del carrer de
la Cort Real; altre á Santa Eugenia; altre
copiava no sé quíns manuscrits per un b e neficiat de la Catedral; jo, que tenía aficions
estéticas, íreqüentava la botiga d'un daurador de Las Ballesterías, qui gratis et ainore
y per las grans simpatías ab la gent d'iglesia,'m permetía enterarme deis secreta d e
l'art, iniciantme poch á p o q u e t en son complicat intríngulis.
Lo daurador me proporciona íntimas r e lacions ab lo senyor Perfet, mestre de d i buix, amo de la botiga que tothom conexía
á Girona, hont pe'ls volts de Nadal no s'hi
entenían de feyna, comprant figuras de pessebre, las mes bonicas y lluhehtas de tota
la ciutat, donantli gran anomenada.
Jo era qui li feya las figuras, y per g u a nyar dos rals de jornal devía modélame
quinze ó setze cada día, perqué, contant
primeras materias, vernís en los ulls y altras
futesas, no donantmen al engrós sino dos
quartos de cada una, ja's pot calcular la
ganancia.
En lo carrer deis Plats, á ca'n Dillet, á
voltas n'hi tenía, tres ó quatre centas pera
coure. De totas passadas, áforsa de llevarme
dematí y plegar tart, conseguía jo un capitalet que, unas setmanas ab altras, pochse'n
faltava pera subvenir á mas reduhidas n e cessitats.
Jo'ls hi deya á mos companys, que llurs
ocupacions eran prosaycas, que no comprenía com hi há homens que's dexin afeytar,
ni qui's prestí á desempenyar exa feyna. La
meva industria era superior y mes noble,
honrant la persona y essent mes lucrativa;
se convenceren prompte de mas afirmacions
al veure que la Santa'm. feu pintar la capelleta de g u i x del menjador, adornada ab
quatre columnas y frontis triangular, feyna
que, pagats gastos, me valguéla respectable
suma de dos duros. Dos mesos pagats per
avens. Primer encárrech formal qu'he ting u t en ma vida.
La capella fou visitada per innumerables
estudiants y donas del carrer, que's desferen en elogis, ponderant mas habilitats
y felicitant á la Santa per teñir á casa gent
tan instruhida. La fama, correguent mes de-
pressa que'l vent, en pochs mesos s'escampá
per gran part de Girona, de manera que
pe'l mars següent, los catedrátichs del Seminari, noticiosos del meu valor en materias
d'art, m'inclogueren en la comissió o r g a n i sadora de las festas de Sant T o m á s .
L'iglesia de Sant Martí fou transformada
com per art d'encantament y'ls diaris de
LA
Girona parlaren deis o r n a m e n t s del temple,
d e l b o n a c e r t , d e l g u s t e x t r e m a t d e la comissió o r g a n i s a d o r a . A m i ' m p o s a r e n s o b r e
los n ú v o l s .
NOTAS DEL IV CENTENARI COLOMBI
ir
«La mayor cosa después de la creación del mundo, sacando la encarnación y muerte del que lo crió,
es el descubrimiento de Indias; y asi las llaman
Mundo Nuevo». Ab aquexas paraulas comensa la
dedicatoria á Carlos V de sa Historia general de
/«í/«(//ai, lo capellá. d'Hernan Cortés, Francisco
López de Gomara, y si. ellas solas demostran l'importancia qu'alguns anys després de la mort de Colon se donava á un fet tan extraordinari, fan ressaltar també la gravíssima falta comesa per la Poesía
al no saber aprofitarsen y ponderarlo degudament.
Es certament inexplicable qu'en los dos sigles de
prodigios moviment intelectual, en que treu la literatura castellana del Renaxement tots los seus mes
llampants esplendors, no surti un sol poeta á celebrar d'una manera axecada la gran obra de Colon,
preferint en cambi'ls mes discrets malaguanyar las
sevas condicions naturals en cantar assumptos frevols ó d'interés secundan. ¡Trist paper representa
l'épica espanyola llensant á recó un tema tan
espléndit com lo del descobriment d'América, que
á mes de lo temptador que havía de ser ais poetas, podía donar digne expansió á tots los sentiments
patriótichs, pera entregarse Uigada de peus y mans
á mesquinas imitacions llatinas ó italianas, esllanguintse sense calor ni vida entre la opressió de metilos estrets y convencionals! ¿Quín valor té avuy, á
pesar de tractarse d'un assumpto tan immens com
lo de la Passió de Jesucrist, saber si la Cristiada
del P. Hojeda pot ó no competir ab la del P. Vida,
quan ni una ni altra'ns oferexen mes qu'un mérit
literari relatiu? ¿Per qué havía d'ofegar Valbuena
las sévas magníficas facultáis, entre la divagació
continua d'un poema caballeresch, que de cap manera podía arribar may á seguir, ni de Uuny, la volada irregular pero infinita del ardentíssini y enUuhernador Ariosto, son patró? ¿Qué'n fem de las
mokas bellesas parcials que té'l poema d'Ercilla si
sa manía d'imitado las hi fa perdre tota originalitat
y las dexa casi fonedissas entre una narració fadigosa y en general prosaica? ¿De qué serveix, en fí,
lo gran talent poétich de Villaviciosa, si perseguir
lo recort d'una parodia, falsament atribuhida á Ho- •
ILÜSTRACIÓ
ToM XIV
CATALANA
mer, l'ha de perdre miserablement describint uns
combats imaginaris entre moscas y formigas?
Los épichs espanyols, y parlo deis que tenían
condicions de debo per arriscarshi, no's sentiren
may atrets per l'idea de dexar á la posteritat un
poema nacional. Aquella quixotada sublim de l'Es
panya d'últims del sigle xv y de tot lo sigle xvi, que
li feu descobrir mons y espantar l'Europa, qu'á Lepanto enfonzá la mitja lluna y á Pavía retrassá per
un sigle lo crexent poderiu de Fransa, y que casi
sens vana hipérbole pot dirse que la feu senyora de
totas las térras y de tots los mars, no arriba may á
excitar l'inspiració d'un sol poeta, j a q u e res diuen
contra d'aquexa afirmado las migradas probaturas
deis que s'afanyaren en ponderar algunas conquestas particulars ó individuáis empresas. Si'Js poetas
son tornaveus de: la conciencia pública, poch devía
commoures aquexa, tal com molts se ¡censan, á las
continuas novas, que de per tot arreu arribavan, de
dominacions y de victorias, qu'en últim resultat havían de fondres com la boyra y ja no solament ser
inútils, sino la causa de tota la nostra desventura,
Aquí tothom era soldat y conquestador, treballador
casi ningú. Los reys, mentres s'afanyavan en imposar Ueys y constitucions ais extranys, axalavan ó
destruhían las deis propis. L'apatía,"l defalliment,
fins la miseria interior se feren generáis; Don Quixot arriba á obtenir lo títol de Caballero de los Leones, pero ¡cóm devía anar l'hisenda del pobre boig
mentres rodavape'l món enorgullintse ab l'esclat de
las sevas fantasiosas victorias?
La perspectiva que'ns envoltava era massa trista
perqué vingués un geni, un home superior, á celebrarla; y'ls mellors poetas preferiren gastar lo temps
en entreteniments retórichs. Per altra part, ¿hihagué
may una idea complerta, un plan decidit, un concert d'aspiracions que presidissen á las gestas maravellosas d'aquell excepcional é inexplicable período? ¿Cóm trobar lo geni que concretes y Uigués en
un concepte general tan desgarbelladas empresas,
heroicitats tan extravagants, expedicions tan heterogéneas y glorias tan desconcertadas? Ab tot aquell
embuU de desballestadas aventuras, la poesía no hi
trobá res á fer: ja las celebra Cervantes.
Pero si la retracció deis poetas resulta aquí lógica y natural, ¿cóm explicarse (jue la extenguessen
fins á oblidar lo fet del descobriment d'América
que, ademes de sa propia magnitut, era l'únich que
podía condensar y Ilegitimar aquella febre d'expansió, aquell desfici religiós y aquell afany de conquesta natural de l'época? Portugal, que sabe fixar
mellor las sevas aspiracions, declarantse la dominadora deis mars de las Indias orientáis y encaminant tots los seus esforsos á aqueix obgecte, fou
també literariament mes fortunada qu'Espanya, y
trobá un Camoens. Allí'l sentiment patriótich, extremat fins al deliri, tal com ha de ser en un gran
poeta, qui, al contrari del historiador y del crítich,
ha de rebutjar l'imparcialitat per freda y ha de
traure de l'exageració las mellors bellesas, produhí
una d'aquellas joyas literarias destinadas á brillar
eternament.
Camoens, al enllassar enginyosament tota l'historia de sa patria ab lo fet capital de l'expedició
de Vasco de Gama, compongué una obra verament
nacional, y lo cert es qu'aquella ratjada de joventut
y de vida que palpita per totas las estrofas, aquell
géneros entusiasme ab que tot se descriu y compta, aquella férvida admirado per sa patria,
quasi cúme da cabega
de Europa toda, o reino Lusitano
onde a térra se acaba, e o mar comega,
e onde Phebo repousa no Océano:
y per los grans descobriments fets per sa geni que
E, se mais mo,ndo houvera, lá chegara
fan del poema Os Lusiadas lo gloriós monument
literari de tot; un poblé, y per l'encertada elecció
d'assumpto, y original manera de tractarlo (en ell
l'imitació clássica es puráment externa), la mes hermosa y entusiasta obra épica que ha produhit may
riberia, y devant de la qual quedan per cert en
lloch ben pobre los pálits ensaigs de tots los poetas
castellans d'aquell temps.
Dexant aquexas consideracions apart, lo cert es
que si l'oblit deis poetas de Castella en celebrar la
obra de Colon constituheix una verdadera falta
d'agrahiment, ve á ser també un buyt en l'historia
literaria d'Espanya, que semblava demanar la realisació del poema del descobriment, lo qual hauría
tingut sempre la ventatja de que ab l'oportunitat del
tema, hauría redimit no poch las imperfeccions que
haguessen pogut enlletgirlo.
Lo únich que podría dirse en defensa de tan injustificat retrahiment, es que sent Colon no una gloria
d'Espanya sino de tota rhumanitat, no trobá tampoch l'acullida que's merexía en las literaturas extrangeras d'aquell temps, per mes que sobrin poemas dedicáis á sa memoria, y encara que aquexa
rahó no basti pera absoldre á la poesía castellana
de sa falta, no dexa desgraciadament de ser una
gran veritat.
Fou una llástima que'l gran Torquato Tasso
abandones l'idea que sembla havía concebut d'escriure'l poema de Colon. Ningú com ell per endevinar la grandiositat de l'arriscada empresa; ningú
com ell per descriure l'augusta soletat deis mars,
Uavors per primer cop trencada, las esperansas y
angoxas deis nous argonautas, l'alegría del descobriment, la verge aparició d'una naturalesa nova.
Diu Chateaubriand que'ls dos grans temas de la
epopeya moderna son las Creuadas y'l descobriment d'América; qui com Tasso canta á las primeras d'una manera tan bella y acabada, era l'indicat
pera dotar á Italia d'un altre poema bessó d'aquell,
que dexés á la posteritat memoria digne deis viatges de Colon.
Per mes que se i'acusi de falta de vigor y d'energía en la pintura de carácters, may ha dexat ningú
d'admirar la forsa, la vida y'l color de sas descripcions; y per lo meteix ¡quant de doldre es que no poses la má en aquella obra que per naturalesa havía
de ser en sa major part descriptiva! Tres solas estrofas nos dexá en sa Gerusalemine (de la 30 á la 33
del cant XV), referents á aquell assumpto, y ellas
solas indican quant de debó'l sentía:
Tempe verrá che fian d'Ercole i segni
favole vile ai navigand industri;
e i mar riposti, or senza nome, e i regni
ignotí ancor, tra voi saranno íllustri.
Fia che'l piu ardito allor di tutti i legni,
quanto circonda il mar, circondi e lustri,
e ]a térra misuri, immensa mole,
vittoríoso, ed emulo de! Solé.
Y si sois s'aten á la forma, ¡quánta armonía y
quánta pulcritut! Com regala ais sentits la deliciosa
música d'aquestos versos, dignes de cisellarse en lo
mellor monument axecat á Colon'
Un uom della Liguria avrá ardimento
all'incognito corso esporsi in prima;
né'l minaccevol frémito del vento,
né l'inospito mar, né il dubbio clima,
né s'altro di periglio o di spavento
piíi grave e formidabile or si stima...
ü aquells altres:
Tu spiegherai, Colombo, a un novo polo
lontano si le fortúnate antenne
ch'a pena seguirá con gli occhi il voló
la fama c'a mille occhi e mille penne...
Es cert que tot aquest passatge no es mes qu'una
brillant imitado d'altre semblant que, en son Or- ,
lando (també en lo cant XV), mitx sigle abans ha- ;
vía compost r^/-/í)í/<7, y que fins s'hi troba la re-•
producció de l'idea general y d'alguna imatge poética d'aquest:
ToM XIV
Ma volgendosi gli anni, io veggio uscire
daU'estreine contrade di l'onente
nuovi Argonaut! e nuovi Tifi, e aprire
la strada ignota infin al di préseme...
e del Solé imitando il cammin tondo
ritrovar nueve terre e nuovo mondo.
Pero de tota aquexa comparació no resulta res en
perjudici del Tasso. La axalabrada musa de 1'Ariosto, molt mes genial que la d'aquell, axó sí, no era
possible que's sabes contenir en comptarnos los fets
y viatges d'un sol heme, per gran que fos. A mes
d'axü, s'ha de recordar que'ls últims versos citats fan
alusió á Colon y á Vespuci indistintament, ais quals
ni anomena tan sois, barrejant la seva gloria ab la
de Vasco de Gama, Hernán Cortés y la de Carlos V, á qui tant admira, y que escrivint l'obra no
molts anys després de la mort del héroe genovés,
no es gens extrany que desconegués l'importancia
de sas expedicions y que ni somiés en sublimarlas.
En cambi, '1 Tasso intenta ferho, y en son temps se
conexla mellor la trascendencia d'a(|uell fet. V per
axü dich que com cap deis poetas successius que
han volgut realisar son pensainent pot posarse al
seu costat, es ben de doldre que la gesta immortal
del mariner de Genova no hage sigut cantada per
la lira dolcíssima del poeta de Sorrento.
Si'ls prodigiosos viatges de nostre héroe demanavan un poema que no han trobat, la llarga serie de
sofriments de sa accidentada vida semblava demanar un drama, pero la mala estrella de Colon, que
l'ha continuat perseguint en mort com en vida, ha
volgut que tampoch per aqueix cantó aparegués cap
obra acabada que sapigués donar lo merescut relleu
á sa figura. Y, cosa mes extranya encara, fins la metexa poesía lírica, mes abundant y mes expansiva
que las altres, no ha lograt sagellar may ab una
composició genial la gloria del desventura! genovés,
oferint tan sois en tots temps odas o elegías de más ó
menos preu, pero sempre de vol escás y d'interés
secundar!.
Casi no hi há cap poeta eminent que no haja parlat ab entusiasme de Colon y que no l'haja celebrat
y admirat en alguna de sas estrofas; pero casi tampoch n'hi há cap que l'haja adoptat com á tema
exclusiu d'alguna de sas poesías. Las ratjadas magníficas d'alguns d'ells, la de Schiller sobre tots, no
son sino filias d'una impressió fugitiva, y es tant mes
de doldre sa falta de detenció en aqueix punt, quant
tots ells demostraren sentir profondament l'importancia del personatge.
Y ja que de poesía anem parlant y que la prodúcelo del Centenari tan enorme com inútil no'ns
ha de donar gran feyna, anem á veure tot lo que ha
produhit fins avuy, ab poch notables omissions,
aqueix ram de la literatura colombina, encara que
la revista resulte molt compendiada y lleugera.
Mes abans d'entrar en materia es just consignar,
com observació especial encara que no nova, que
ningú ha sentit may l'impressió poética del descobriment ni l'ha descrit ab mes ingenuitat ni ab ánima mes commoguda que'l meteix Colon en la relació que'ns ha quedat de son primer viatge y que
extracta y comenta lo Pare Las Casas y publica al
any 1825 l'ilustre Navarrete en lo primer volum de
sa Colección de viajes. Aquexa bellíssima relació,
junt ab las dos cartas dirigidas ais aragoneses Lluís
Santángel y Gabriel Sánchez, qu'en lo fons son una
sola, y per medi de la qual, traduhida ál llatí y reproduhidaen sis edicions durant l'any 1493, conegué Europa la descoberta de las Indias occidentals,
demostran, en mitxde sa imperfecció de forma, tanta intensitat de sentiment, tant amor á la naturalesa,
y tan apassionada forsa d'expressió, que no es extrany que alguns vejan en aquexos escrits no ja lo
document d'incomparable valor histórich, sino la
203
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
revelado de tot un home de gran cor, d'un poeta.
¡Cóm atrau, en efecte, aquella narració sempre interessant y pintoresca, trencada á cada pas per exclamacions dignes d'un noy, aquella explossió d'una
ánima maravellada devant de centenars d'illas,
totas verdas y hermosas, que passan devant sos ulls
y que sembla que totas lo demanan sense saber
quina triar, ni per quina decantarse! «Volví á la
nao y vide tantas islas que yo no sabia determinarme á cual iria primero, y aquellos hombres que yo
tenia tomado ine decían por señas que eran tantas
que no habia número...» ¡Y cóm puja l'entusiasme
al descriure cada una de las en que desembarca!
L'admiració li fa interrompre á cada pas las notas
de son Diari, la magnificencia de las térras deseobertas lo dexa embadalit y en estat d'indecisió; sembla que voldría que en aquells instants solemnes
tothom gosés com ell d'espectacle tan nou y tan espléndit, y ab crexents hipérboles ofega las sevas
descripcions, algunas vegadas justíssimas, en frases
exaltadas y ponderacions cent cops repetidas.
- Cada illa que descobreix li sembla la mellor y
en la vaga manera de determinarlas totas, no troba prou páranlas ab que fer en tendré sa natural
bellesa. A cada pas se llegexen expressions com
aquexas : « Esta isla (Guanahaní) es bien grande y
muy llana
y toda ella verde ques placer de mirarla.» «Ella es isla muy verde
(la Fernandina)
y vide muchos árboles muy disformes de los nuestros... ques la mayor maravilla del mundo.» «Aquí,
diu de Saometo, en unas grandes lagunas, y sobre
ellas y á la rueda es el arbolado en maravilla... y el
cantar de los pajaritos que parece que el hombre
nunca se queria partir de aquí... y después los árboles de mil maneras... que yo estoy el mas penado
del mundo de los no conoscer.» «Es la mas bella
que vieron ojos humanos», exclaina al descriure
Cuba, «y las noches tan temperadas coino el mes
de Mayo en el Andalucía.» «Todos afirman ser imposible que haya otra región mas bella», diu al admirar una illa y axó no es obstacle perqué al veure
l'altra exclami «que si las otras son muy hermosas
esta es mas.»
Y tot ho veu sempre ab ulls d'enamorat y per
igual s'entusiasma parlant deis indis «muy bien hechos, de muy fermosos cuerpos y muy buenas caras, los cabellos gruesos cuasi como sedas de cola
de caballo e cortos...» que describint los pexos de
aquells mars o las herbas y fruytas d'aquellas térras.
Y es lo notable qu'en mitx d'observacions científicas de molt preu, que ja'l gran Humboldt ha assenyalat degudament, no sápiga endevinar que's troba
Uuny de la térra que cerca, y es curios al acostarse
á Cuba veure cóm la fantasía li fa real lo seu somiat Cipango, y prepara enibaxadas pe'l gran Khan,
y's disposa per anar á Quinsay y ja's veu avassallada
aquella térra qu'ell creu tota d'or.
Lo cert es que la lectura de son Diari té, ab tot y
sas extranyesas, un encís inexplicable, y que si'l
fervor religiós que l'anima, l'amor á la humanitat y
á la naturalesa y la passió per tot lo bell que demostra sempre no'l convertexen en un poeta, no's
negará per lo menos qu'estém ben lluny de toparnos ab r«hombre de malas pasiones y de tendencias
crueles» que vol haver descobert en ell l'escriptor
y artiller de Madrid, Sr. Vidart.
Potser d'una manera mes extravagant pero ab no
menos ingenuitat s'admiran las qualitats apuntadas
en lo Uibre de Profecías de la recuperación de la
Santa Ciudad de Hierusalen y del descubrimiento de
las Indias (1501), obra comensada per l'Almirall
genovés y en la que intervingué son fill Ferran y
que completa y tal vegada arregla en sa major part
son gran amich lo P. Garricio. Lo Ilibre de que's
parla, fill d'un iluminat y casi d'un maniátich, vol
demostrar qu'en molts passatges del Antich y Nou
Testament se troban alusions continuas al descubrinient de las Indias, y si be la prosa y'ls versos que'l
forman son d'un gust deplorable, resulta del meteix
una erudició tan marcada, una cita tan abundant
d'autors profans y sagrats, que desseguida convencen de que Colon no era l'home de conexements
vulgars que molts han suposat, sino qu'en lo ram
d'estudis á que's dedicava, sabía tot quant s'havía
escrit en tots los temps. Mes no es axó lo important,
y tan poch cabal fa de sos estudis, qu'arriba á creure que Deu l'ha fet servir d'instrument per confondre ais sabis que negavan sas teorías, puix se val
moltas vegadas deis noys y deis ignorants pera fer
conéxer la veritat, y de lo que solsament fa gala es
de sa práctica en lo mar: «todo lo que fasta hoy se
navega, todo lo he andado.»
Pero lo que realment sobressurt en lo Ilibre es
aquella fé viva, ardenta, ([ue l'anima en tots los
seus actes y que no'l dexa may: «Quien tuviere tanta fe como un grano de panizo, le obedecerán las
montañas»; «quien tuviere fe, demande, que todo se
le dará.» Aquexa fé que, com á altre Ramón Lull,
lo fa creureen la fácil conquista del Sant Sepulcre y
qu'en una carta dirigida al Papa li fa prometre
qu'axecará ab los tresors de las Indias «diez mil de
a caballo e cien mil de pie para esto», aquexa fé
expressada en las Profecías quan ja, caygut en desgracia, tornava á quedar sense medis ab que poguer
renovar su, capa raidii, es lo que torna á animar lo
Ilibre y'l fa admirable y encisador, per mes que resulte en lo conjunt desUorigat y extrany y obra d'un
visionari.
Axis y tot, ahont más poden admirarse las qualitats de Colon, es, com ja s'ha dit, en lo Diari de
son primer viatge.
Lo que dona valor á las notas d'aquell Diari
axis com á la carta de Colon á Gabriel Sánchez,
qu'es com una síntesis del meteix, es la sinceritat
de sentiment. Sense axó l'obra no resultaría res. Al
meteix any en que's publica dita carta, lo teólech y
legista Giuliano Dati tingué l'infelís idea de traduhirla en octavas reals italianas. Qualsevol que conegue tan estrafalari poema, al cotejarlo ab la carta
que l'inspirá, podrá veure com si poesía hi há en la
narració, no está pas en las buydas estrofas del poeta de Florencia, sino en lo calor y la vida ab que'l
bon genovés sabía animar la descuydada prosa de
sos escrits.
¡Quan certa es en poesía aquella hermosa sentencia de André Chenier:
DAr¡ des transporls de Fáme est unfaible interprite;
L'Art ne fait que des vers: le cceur seul est poli el
J. FRANQUESA y
GOMIS.
UNIÓ CATALANISTA
ASSAMBLEA DE D E L E G A T S CELEBRADA Á R E U S
LO.S DÍAS 2 8 Y 2 9 DE M A I G 1 8 9 3 ( 2 . * DE LA U N I Ó . )
Tema: «Orgnnisació y medis pera portar á la práctica las Bases de
la Assamblea de Manresa. >
íVCORT.S PRliSOS PER L'ASSAMBLEA
M E D Í S PERA CONSEGUIR L'APLICACIÓ
PARCIAL
É IMMEDIATA D E DITAS BASES.
LLENGUA. — Haventse de reivindicar Fus del cátala com á idioma oficial per tots los medis legáis, se
acorda:
Dirigirse á tots los Ajuntaments de Catalunya y
demés corporacions oficiáis y particulars pera que
l'usin en las sessions y actes oficiáis, fentlos notar
que no hi há cap disposició legal que previngui lo
contrari.
Dirigirse á tots los mestres, axis d'escolas públicas com privadas, pera que l'usin en ellas, fentlos
notar las ventatjas de la ensenyansa comparativa de
las llenguas catalana y castellana, de conformitat
ab lo acordat en las Assambleas pedagógicas.
Excitar á tots los advocats catalans, pera que reivindiquin lo dret que teñen los testimonis catalans
LA Ii.usTRACió
204
CATALANA
ToM XIV
u
H
H
Z
O
u
<:
w
a
<i
<
OH
en
<
<
<
d'usar la nostra llengua, en las sevas declaracions
devant deis tribunals de Justicia, axis com pera que
demanin, en nom de la recta administració d'aquesta, qu'en los informes devant del jurat se'ls permetí Tus del cátala.
Dirigirse á tots los Prelats de Catalunya pera que
manin que, de conformitat ab los Cánons, se prediqui en cátala y en aquest idioma's practiquin totas
las devocions que ab arreglo á las sagradas rúbricas
no hagin de ferse en llatí.
Procurar que's portin á efecte'ls treballs comensats anys enrera pera la constitució de l'Academia
de la llengua.
Recomanar á tots los delegats que usin sempre
la llengua catalana en totas las manifestacions de
la vida consentidas per la lley.
INSTRUCCIÓ.—Haventse de procurar qu'en tots
los rams se dongui de conformitat ab la naturalesa
y manera de ser de Catalunya, s'acorda:
Preparar un plan general d'estudis que descansi
en la tradició científica del país y las necessitats
prácticas de Tactual civilisació, partint del principi de la diferenciado de la ensenyansa segons las
regions.
Excitar á tots los centres y societats catalanistas
á que fundin cátedras y conferencias d'ensenyansa
catalanista, procurant que s'establexi un patronal
d'escolas catalanas.
Fundar premis anyals pera'ls mestres que mes se
distingexin en la ensenyansa de la llengua, historia
y literatura de Catalunya.
IMPRENTA.—Essent aquest un deis medis mes eficassos pera la propaganda, s'acorda fomentar las següents publicacions:
Publicacions de primei-a ensenyansa: A. Compendi d'Historia de Catalunya.—B. Biografías de personatges célebres catalans (Jaume I, Fivaller, Claris, etc.)—C. Narracions de fets patriótichs (expedicions de catalans y aragoneses á Orient é Italia,
conquistas de Mallorca, de Valencia, d'AImería, de
Tortosa, siti de Barcelona, etc.) —D. Mapas del desenrotUo territorial de la Nacionalitat catalana en
diferentas ¿pocas.—E. Y tots aquells Uibres d'ensenyansa y recreatius en general que's cregui convenients.
Publicacions de popiilarisació en general: A. Monografías sobre institucions populars y políticas de
Catalunya, com Corts, Consulats, Sometent, Gremis, Concell de Cent, etc.—B. Monografías sobre
lo desenrotllo industrial y comercial del Principat
en la época de la seva autonomía. —C. Estudi de
la influencia de Catalunya en la civilisació en general.
O
>—(
(/)
H
Z
tí
k
oí
Publicacions especiáis catalanistas: A. Memorias
explicativas de las diferentas Bases aprobadas en la
Assamblea de Manresa.—B. Memoria sobre la influencia que tindría l'autonomía en la riquesa general de Catalunya.—C. Memoria demostrativa de
la necessitat de l'autonomía de Catalunya pera la
conservació del Dret Cátala.—D. Solucions del catalanisme ais problemas socials.—E. Publicació de
un compendi en forma de preguntas y respostas
deis principis que integran la doctrina catalanista.
Publicacions relligiosas: Devocionaris y demés
Ilibres piadosos en cátala.
DRET.—Necessaria com es la conservació de la
llegislació civil catalana, aquesta metexa necessitat
imposa l'introduhirhi oportunament las reformas
que'ls nous estats socials exigexen, y per aquesta
rahó s'acorda:
Dirigirse ais poders públichs, demanant la creació d'una Comissió de Códichs á Catalunya que,
essent composta no mes de catalans, tingui la facultat de proposar las reformas que cregui convenients al Dret Cátala, ab lo ben entes de que ha de
obtenir la seva aprobado tota disposició legal, encara que sía emanada del poder llegislatiu, que pugui alterar l'estat actual de la llegislació civil catalana.
TOM XIV
LA ILUSTRACIÓ CATALANA
205
FRANCESCH ARAGO, estatua inaugurada á París lo día 11 del mes passat.
Sent axis meteix impossible que'ls Jutges y Magistrats pugan aplicar ab acert lo Dret Cátala, no
conexent las prácticas y costums que'l completan
ni sentint lo valor que anima sas institucions, se
acorda ademes:
Dirigirse ais poders públichs demanant se reformin las Lleys Orgánicas del poder judicial en lo
sentit:—Primer. De que totas las causas civils deguin fallarse en última instancia dins de Catalunya;
y Segon. De que tots los Magistrats y Jutges de Catalunya hagin de ser catalans.
OBRAS PÚBLICAS.—S'acorda: Preparar un plan
complert d'obras públicas pera'l Primpcipat, encaminat á fomentar los interesos agrícolas, industriáis
y mercantils, partint del principi de donar expansió
á tots los elements de riquesa que avuy están improductius.
Dirigirse á las Diputacions provincials, Ajuntaments y Prelats de Catalunya pregántloshi que per
lo bon nom de nostra térra y be del art, cuydin de
la conservació y restauració deis monuments artístichs y de carácter histórich, avuy casi tots en estat
de ruina, y que procurin en lo possible, pera millor
lograrho, per medi de sa adquisició, ferlos de domini públich,
TRIBUTACIÓ.—S'acorda: Lapublicació d'una Memoria en que s'hi posin en comparació las sumas
immensas que Catalunya entrega al Estat en concepte de tributs ab las que'n reb pe'ls serveys que
aquest li presta.
Proposar un sistema tributari ab los medis práctichs de substituir lo sistema actual de contribucions per un altre consistent en arreglos económichs
2o6
ToM XIV
LA iLUSTRACió CATALANA
entre las Regions y l'Estat sobre la base de cantitats fixas.
QUINTAS.—S'acorda dirigirse á tots los Ajuntaments de Catalunya, trasmeténtloshi l'acort pres en
la Assamblea de Manresa, sobre'l servey militar
pera que s'enterin de las ideas que sosté'l catalanisme en aquest punt.
MEETINGS.—L'Assamblea de la U N I Ó
CATALA-
NISTA, regonexent la importancia de las reunions
públicas com á medi de propaganda, los recomana
molt especialment en los períodos d'agitació, sobre
tot quan sía per motius concrets interessants pera
Catalunya, y mes encara, en los electorals.
PREMPSA.— Axis meteix l'Assamblea manifesta
son desitx de que la prempsa catalanista prosseguexi
Pera la práctica deis treballs á i, ue's referexen los ab entusiasme sos treballs de propaganda á favor
anteriors acorts, la Junta permanent nombrará las de Tautonomía de Catalunya, y li prega que soscomissions que sían necessarias y en la forma que tingui enérgicament, y procuri donar la major pucregui convenient; ademes se constituirá una <íjunta blicitat ais acorts de las Assambleas que ha organieconómica-!) dependent de la UNIÓ, de la que'n será sat y organisi d'aquí endevant la UNIÓ, axis com ais
demés actes interessants de las Associacions cataTresorer lo de la Junta Permanent, pera arbitrar
fondos per medi de suscripcions, donatius, especta- lanistas.
cles, venda de las Memorias que no s repartexin graRELACIONS ÍNTER-REGIONALS. — L'Assamblea
iuitament y demés que se li poden acorrer.
acorda iniciar una reunió de carácter inter-regional
de representants de Galicia, Navarra, las Provincias
MEDÍS PERA CONSEGUIR L'API.ICACIÓ TOTAL DE LAS bascas y Catalunya, á fí d'obtenir, per medi d'una
METEXAS.
acció comú,'l plantejament del Regionalisme.
Reus, 29 de Maig de 1893.—Per acort de l'As-
L'Assamblea declara necessaria la intervenció samblea de Delegats de la UNIÓ CATALANISTA.—
del catalanisme en la vida política activa, prenent Lo President, Joan J. Permanyer. — Los Secretaris,
part en las Iluytas electorals; pero protesta de que Manuel Pulguera y Duran.— Emili Saguery Olive t.
no per axó accepta'l régimen actual, sino que's limita á aprontar los medis que li ofereix pera extendre
la esfera de la seva propaganda y pera obtenir leLAS AYGUAS DE SANT H I L A R I D E SACALM
galment la realisació de las sevas aspiracions.
moderna, entre ellas, la instalado de llum eléctrica
en 100 llantias d'incandescencia de 30 candelas de
potencia cada una, produhint la electricitat un sait
d'aygua situat á tres kilómetros de distancia.
Molts detalls dona la prempsa diaria de la espayositat y magnificencia de las salas y habitacions,
etcétera. La mes hermosa es lo menjador, d'uns 30
metros de llargada per uns 10 d'amplada y 8 d'alt;
magnífica pessa ab un precios respatller de fusta,
rematant ab un fris de cartró, imitació de rejolas.
A las testeras hi há duas vidrieras de colors que armonisan admirablement ab lo senzill tant com ayrós trespol. Son també pessas superbas las destinadas á café y'l luxós saló de descans.
Lo diñar y sopar que'ns doná'l senyor Martí estigueren á la altura de sa reputado d'espléndit y de
mestre en l'art culinari, y l'esmorsar ab que'ns
obseq\iiá lo día següent, en la preciosa Pont Vella,
l'ajuntament de Sant Hilari, mereix també un reccrt
per la expansió que hi regná. Hi hagué brindis molt
entusiastas y versos molt oportuns, y nos en enduguerem una impresió inolvidable. Gracias á uns y
altres anfitrions.
Hem llegit l'erudit é interessant Ilibre Termas de
Sant Hilari, estudi físich-clínich-hidrológich per lo
doctor Nicoiau Pérez Jiménez, y'l recomanem á q u i
desitji enterarse de las virtuts d'aquellas ayguas y de
la importancia grandíssima qu'están cridadas á
teñir en lo succesiu, ja que posseheix Sant Hilari
un establiment de primer ordre, gracias al patriotisme, á la inteligencia y á la perseverancia de don
Martí Pagés.
R.
A aquest obgecte, acorda lo següent:
Per haver entrat ja en máquina lo número anterior quan tornarem del inolvidable viatge, no'n poguerem donar compte á nostres lectors ab major
oportunitat; mes ja que la prempsa diaria ho feu
detalladament y que'ns trobem en plena estado
estiuhenca, no es tart tampoch pera consignar la
nostra impressió.
Fou unánimement entusiasta la que detallaren
nostres companys en la prempsa, ja del viatge que
emprenguerem desde Barcelona en unió deis disLas candidaturas serán formadas en las pobla- tingits metges senyors Pons, Torres, Solsona y Pécions en que hi hagi una ó varias Associacions ca- rez Jiménez, lo director del establiment balneari, ja
de la magnificencia y comoditats d'aquest, gracias
talanistas, per lo president ó presidents de las me- ais esforsos de son inteligentíssim propietari, lo setexas y pe'ls delegáis de la UNIÓ en la localitat, nyor Martí Pagés, amo del popular restaurant de la
convocant lo president de la Societat si sois n'hi há Rambla, ja deis obsequis que reberem del meteix
una, ó'l president de la Societat mes antiga dintre senyor Martí y del ajuntament de Sant Hilari, y
sobre tot, de las bellesas sorprenents d'aquells
de la UNIÓ si n'hi há varias; en las altras serán prollochs, de sa frescura y de las virtuts y riquesas
posadas pe'ls delegats de la UNIÓ Ó pe'ls qu'espe- d'unas a)'guas fa temps famosas.
cialment se nombrin per la Junta Permanent, assoDuas horas de tren fins á Hostalrich, y quatre de
ciantse en comité ab las personas mes importants cotxe, li tocan al viatger que surt de Barcelona; y
de la població que sían conegudas per son amor á aquexas quatre horas no's fan pesadas, en primer
la térra catalana y per son afecte al sistema d'elec- lloch, per lo panorámich del camí, y en segon lloch,
per lo excelent servey de cotxes-jardineras establert
ció per classes.
per don Pau Aixelá, en combinado ab lo senyor
Martí. La carretera, en lo tros d'Hostalrich á ArbuELECCIONS PROVINCIALS V LLEGISLATIVAS. — En
tots los districtes en que's pugui Uuytar ab alguna cias, poblé situat á mitx canil, es un delitos passeig
constantment margenat de plátanos, quals brancas
probabilitat d'éxit, se presentarán candidats decidientortolligadas forman una espessa volta. En la cadament catalanistas pera'ls cárrechs de diputats rretera no hi havía pols y'ls cotxes hi corrían ab la
provincials y á Corts.
metexa regularitat que pels passeigs del Park.
A Hostalrich se'ns reuniren dos diputats provinEn los districtes en que hi hagi alguna ó algunas
Associacions catalanistas, lo President de la mes cials; lo senyor Roca, secretari de la Diputado de
Girona, y alguns periodistas de dita capital, y allá'l
antiga dintre de la UNIÓ, convocará ais demés presenyor Martí nos obsequia ab un esmorsar de prisidents y ais delegats de la metexa que represen- mer ordre. Arbucias es un poblé á la moderna y en
tin ais diferents pobles de la circunscripció y tots que hi abundan las fesomías agradables. També'l
junts designarán las candidaturas que's tracti de senyor Martí nos hi obsequia ab un vermouth. Lo
presentar. En los districtes en que no hi hagi cap mes accidentat es lo tragecte d'Arbucias á Sant
Hilari. Serpenteja lo caml entre montanyas y n'hi
Associació catalanista,'1 delegat que la Junta Per- há prou ab lo panorama de Montseny, al que arrimanent designi procedirá á la convocado deis de- baren! á dominar, pera ferio inolvidable. Després
de pujar mes d'una hora y mitja, en pochs minuts
més.
Las candidaturas axis designadas serán consulta- arribarem el poblé de Sant Hilari. Lo vehinat acudía en massa á rébrens, ab son alcalde y'ls senyors
das, abans de ferse públicas, á la Junta Permanent rector y jutge al devant, al só d'una música que'ns
de la UNIÓ, la qual donará son parer sobre las me- precedí fins á la plassa, passant per sota un arch de
"' teixas al President ó delegat que hagi convocat la fullatge que ostentava la següent inscripció: Sant
reunió electoral, pero sense que aquesta manifesta- Hilari de Sacalni á Lis Autoritats, Prempsa y Comissió.
d o de la Junta tingui cap carácter obligatori.
Lo candidat deurá sempre fer una pública manifestació d'adhesió al programa ó principis del ReAb las reformas fetas baix la direcció del celebrat
gionalisme.
arquitecte don August Font, l'establiment pot figuL'Assamblea condempna expressa y enérgicament rar entre'ls millors de sa classe. L'edifici antich ha
tot medi electoral abusiu, y molt especialment las aumentat ab un altre pis y ademes un eos baix
de 30 metros de llargada, per 26 d'amplada y 8
falsificacions de documents y compra de vots, ma- d'alt. S'han aumentat las habitacions fins á fer", nifestant que creu preferible la pérdua de las elec- ias capassas pera mes de 600 banyistas, amoblantlas ab lo luxo y comoditats qu'exigeix la vida
dons, á recorrer á aquestos indignes medis.
ELECCIONS MUNICIPALS.—En tots los municipis se
proposarán y defensarán candidaturas purament
administrativas que representin las forsas vivas del
país, essent compostas per las personas mes significadas y acreditadas en la propietat, la inteligencia
y'l treball, allunyant en absolut de l'administració
municipal ais que no tinguin mes mérits que'ls serveys prestats á sos partits.
POPULARITATS
iVuyts y nous y cart<is q u e no iligan.)
NOTES PRESES DE CARA Á LA LLAR, PER P. BERTRÁN
Veus aquí un'altra embrassa-llengues:
«El cel está enrejolat, ¿quí'l desenrejolerá?;'! desenrejolador que 1 desenrejolare, bon desenrejolador
será.»
Quan se'n van á dormir alguns diuen, diu:
—Me'n vaig á San Culgat del A'allés, que molts
ho anomenan y no saben hont es.
h. ivtgsx aX ball de la paperina son unes quantes
noyes, y son dugues las qu'enrahonan: Tuna diu á
l'altra, diu:
—:Vols venir riereta amunt, riereta avall?
—No, no, que tinch feyna (fa l'altra).
—jQuína feyna teniu?
—Rentar els plats y passar bogada.
—¿Ahont teniu el marit?
—A la plana de Vich.
—¿Qué US portará?
—Un dafetá.
—¿De quín color?
—Vermellós.
—Vos m'heu robat un gall.
—Vos una gallina.
—¿Voleu bailar el ball de la paperina?
Y llavores totes s'agafan, fent rodona com pe'l
ball rodó, y van ballant, dient: ]E1 ball de la paperina! ¡el ball de la paperina!...
liijcoiiiendamos el verdadero Hien'o Bravais, adoptado cu los Hospilalcs de Taris y que prescriben los
módicos, contra la Anemia, Clorosis y Debilidad; dando
a la piel del bello sexo el sonrosado y alei-ciopelado
que tanto se desea Es el mejor de todos los Iónicos
y reconstituyentes. No produce estreñimiento, ni diarrea, teniendo además la superioridad sobre todos los
ferruginosos de no fatigar nunca el estómago.
C R E M A D E LA MECA
Importante recela para blanquear el cutis; sana y benéfica;
con una pequeñísima cantidad se aclara el cutis más oscuro y
le da la blancura suave y nacarada del marfil (Precio en Pa-
rís 5 fr.) Dusser.—1, R u é J. J. R o u s s e a u , P a r í s .
lOM XIV
LA ILUSTRACI© CATALANA
NOSTKES
GRABATS
Donya Dolors Moncerdá de Maoiá.
Pochs noms hi haurá en la nostra literatura mes coneguts que'l de la distingida eí5criptora qual retrato donem en la primera
plana d'aquest número. Dotada per la naturalesa d'una excepcional flexibilitat d'aptituts
literarias, lo meteix ha cultivat la poesía lírica, descriptiva ó narrativa, que la dramática, y lo meteix la prosa periodística que
la ja mes difícil de la novela. Sempre, hontsevuUa que hi haja hagut una crida ais poetas, allá ha acudit ella á prestar lo concurs
de las sevas forsas; hontsevulla que a'hajan
encaminat las corrents literarias, allá haanat
ella á portarhi una nota mes, conlribuhint
axis constantment á mantenir Tesplendor de
la renaxensa literaria de Catalunya.
Com á poetissa, son volum de Poesías
mostra be sa variada fesomía; en ell s'hi troba desde l'oda altissonant de conceptes inflats, fins á la imitació popular de frase senzilla y gráfica, desde la estudiada narració
histórica fins á la delicada expansió deis
senüments mes intims. Los volums deis diferenis certámens que's celebran, tant á
Barcelona com en las principáis poblacions
de la nostra térra, están plens de sas poesías;
y no hi há gayre be un sol periódich cátala
hont sa firma no s'hi haja estampat repetidament.
Ara ha donat al públich una novela, La
Montserrat, que acaba d'estampar en un bonich volum, y quals mérits no hem de sospesar nosaUres, ni fura aquest el lloch aproposit; baste dir que s'estan venent los exemplars ab molta pressa y que l'interés de la
obra li dona per part del públich una bona
acuUida. Per lo capítol que'n copiem en altre
lloch d'aquest número podrán veure nostres
abonats la calitat del Uibre, que per altra
part no necessita las noslras recomanacions.
A una escriptora qu'ab tant d'afany trebaila pera enriquir las bibliotecas catalanas,
posant en sas obras tot lo valer de sa inteligencia, tota la forsa de sa imaginació, totas
las exqui.sitats de son coi- de dona, ¿no havía
de pagarli aquesta II.USTRACIÓ'1 tribut que
rendcix sempre ais que sobressurten en un
concepte ó altre y sobretot en serveys á la
nostra revivada literatura? .Aprofitant la publicació de son últim Ilibre com ocasió oportuna, posem en nostra primera plana son
retrato en testimoni de justa estima, de franca simpatía y de cortés homenatge. Rébil
la senyora Moncerdá, no per lo qu'es, sino
per lo que significa, y seguexi dohant al públich los fruyts de son talent, que sempre'ls
rebrán ab gust sos amichs y admiradors.
Lo mirall.
Lo mirall es un confident á qui á voltas
donem comple deis nostres pensaments mes
intims. Mirin si no aquesta noya com hi ensaja lo somrís ab que rebrá luego al duenyo
de tots los seus pensaments, encisantlo ab
aquell rengle de perlas preciosíssimas.
Esmolant la espasa.
Ais xicots els engrescan molt tots els
actes deis militars. Y aquest que, com á mes
gran, es natural que vol exeici de jefe, se
está esmola qu'esmolarás una espasa de fusta
ab la qual me sembla que'n matará pochs de
contraris.
Blanca.
Blanca; ulls negres y grossos; ñas poch
pronunciat y Uabis voluptuosos modelantse
en un semblant ahont hi regna la calma de
la ignoscencia, axis se'ns presenta aquesta
noya, que tardará poch en despertar en algún
cor l'esclat de la passió mes viva.
Ij'estudiant de la Garrotxa.
Aquesta noveleta que comensem á publicar en aquest número, aniíá historiada ab
multitut de grabats; per axó han treballat
tots los pintors y escultors olotins, que han
volgut prestar son concurs á la publicado
de la novela de son paysá y company. Los
dibuxos anirán, donchs, firmatsper los Berga,
Blay, Devesa, Vayreda... ¿Qué mes se necessita per honrar un text, que la companyía de
aquests artistas?
Igualada.
Per acompanyar los escrits deis senyor
Real, en que ressenyará sa visita á aquella
important població, publiquem aquests gra.
bals trets de fotografías que'ns han facilitat
los fotógrafos igualadins.
novelista es també un autor dramátich á la
moderna, mes sense la esclavitut deis preceptistas moderns, r\\xe. ahioícasuismes, apriorismes y altres, com diu rhumorísiich Gourdon, han descuberímolts ismts y no han sabut
obrir lo de Panamá.
Ara li toca la tanda á Feliu y Codina La
Dolores, ja coneguda aquí, suposem que no'ns
vindrá de nou. L'únich que millorará serán
las bellesas de dicció, ja que per mes castís
que sía'l diálech, en boca de nostres actors
catalans resulta sempre un poch cantellut.
No s'hi pot fer mes. Axó no vol dir que no
ho fassin be, pero mellor farían los catalans
en ireballar únicamení en la seva Uengua,
ja qu'en la extranya no. Son tan aplaudits
perqué no poden esborrá'l certificat d'origen.
207
Aquests baños teñen en una cara la vista
del citat monesiir ab l'himne patriótich que
compongué pera dita festa'l canonge de la
Seu de Vich, lo Mestre en Gay Saber Mossen
Jaume Collell, y en l'altra'ls colors de la
bandera catalana ab la inscripció < ¡Visca
Catalunya!»
La composició artística es deguda á don
Francisco Flos y Calcat; y'l baño constitueix
un bon récort de las últimas festas de Ripoll,
per lo que'l recomanem ais nostres lectors.
LLIBRES REBUTS
Isofi, faxiles escollides, novamenl tiaduhides per Antoni Bulbena Tusell. Es lo primer
volum de la Biblioteca selecta que, segons
Lo día II del mes passat, mentres nosallo senyor Bulbena, té per obgecte donar á
tres celebravam la trasladó de las despullas
T E A T R E DE CATALUNYA. Antoni Vico
llu?n un assaig de stlecció en la forma mes
de Berenguer lo Gran, se celebrava á París
abans de marxar á América ha tingut la deapropiada al nosíre idioma, cuydantlo depuun acte de gran interés també per la rassa
ferencia de donar vuyt ó deu funcions en
rar de tota influencia extranya é corruptora.
catalana: la glorificado d'un de sosfilismes
aquest teaire, posant las obras en que mellor
La tirada curtíssima que d'aquests tomets se
ilustres, Francesch Aragó, al qui acaban de
está l'aplaudit actor. Aquesta vegada hi há
fa.'ns obliga á recomanar á nostres abonats
erigir un monument. Vejas lo que'n diu un
posat el coU y son molts los que diuen:
que no dexin de comprarlos si es que volen
deis periódichs ilustrats mes importants de
fins ara tío havia vist trebaílar..á,.e}i,-^.}^(,o.
teñirlos ab seguretat. Se vendrán á o'5o pesla nació vehina:
(Sonsuelo, La levita. El nudo gordiano, 'J.._o
setas y á I pessetaen paper especial. Aquest
«Aquesta estatua, obra del escultor Oliva,
sublime en lo vulgar. Un drama nuevo, y La
primer volum acredita al senyor Bulbena de
qui havía ja modelat pera'l petit vilatge de
muerte civil han obtingut acabat desempenyo
fidel traductor y d'escriptor cátala molt reEstagell, ais Pirineas Orientáis, hont lo gran
y han arrencat forts picaments de mans, deis
comanable.
astrónom nasqué, una primera estatua, s'axeque ha participat també l'AntoniaContreras.
ca sobre un terraplé que fa la cantonada del
Llegáis literaris, per Francisco de Febrer.
iQue la campanya ultramarina ti sía profiboulevard Aragó y del faubourg Saint JacAb aquest titol s'han donat á conéxer, pres
tosa.
ques. Está de cara al Observatori y's troba
tant axis assenyalada mercé á rrtistrá literatu
T E A T R E CALVO VICO. La empresa ha
emplassada en la prolongado de l'avinguda
ra, las obras en vers y prosa que dexá es
trobat lo secret d'obtenir entradas y aplaucentral del jardí, es á dir, en lo meridiá mecritas lo malaguanyat Francisco d'e Febrer
sos baxant los preus. Axis per un ral se pot
teix de París. -Aragó está representat dret
Acompanya á aquests treballs lo discurs ne
sentir una companyía regular y un Rey que
ab un instrument astronómich á sos peus;
crológich que's llegí en la vetllada que'.
rabió que Deu n'hi dó. També s'han posat
un'amplacapa rabriga;ell n'aguanta'lsplechs
Circuí literari de Vich dedica al que fon son
Los sobrinos del capitán Grant y El otro
ab sa má esquerra; ab lo bras dret extés,
soci y fomentador. Las poesías de Febrer se
monaguillo.
sembla continuar una demostrado comensa
recomanan per vibrarhi de valent en ellas
CIRCO EQUESTRE BARCELONÉS. Un debut
da.—La estatua es de bronze, té una alsada
lo doble sentiment de la Patria y de la fe.
notable ha sigut lo de la simpática Mlle. Pe.
de quatre metres y s'axeca sobre un alt peAb molt de gust consignem lo rebut d'aquest
trescu, qu'executa la dansa de las mans. Obté
destal de pedra,>
tomet.
molts aplausos cada nit y es una bona adLA iLUSTRACirt CATALANA considera
El Código Industrial, por Pedro Estasen.
quisició pera la Empresa.
aquesta festa com de casa, ja qu'es en honor
Havem rebut del distingit advocat y econoX.
d'un fin de la nostra térra, y reproduheixen
mista senyor Estasen aquest notable treball
aquestas planas la estatua que se li ha erigit
seu, que llegí en sa recepció en la Academia
en lo cor de París,
de Dret y que té la circunstancia d'ésser de
NOTAS UTILS
gran actualitat especialment pera Catalunya.
La
fama justament adquirida que té son auFa poch qu'ha mort á Sabadell don Joan
ESPECTACLES
Vives y Figueras, persona molt apreciada y tor en materia d'economía política y del
acreditada en la fabricació d'anissats y des- Dret en general, nos excusa d'entrar á ferio
T E A T R E LÍRICH. Segueix la companyía tilado de brisas. Sa fábrica havía siguí fun- degut elogi de la seva obra, per la que'l feRossell Arana oferint novetats, entre las dada á Tarragona l'any 1785 per don l'au liciiem, regraciantli l'atenció del envío. Si's
que recordó A cartas vistas. El pinar de Vives; després se muda á Sans, y per últim posessin en práctica algunas de las solucions
doña Paula y La Casa del Duelo. També son descendent don Joan, haventse associat proposadas per lo senyor Estasen en sa mes'hi dona una variada fundó á benefici del ab lo propietari de Sabadell don Joseph Vi- moria, Catalunya'n tocaría profitosos resulAsilo del Bon Pastor y de la germandat ver, fundaren en aquesta població la impor- táis.
deis cómichs, ab Kermesse en los jardins y tant casa coneguda ab la rahó social de ViPro Patria. Revista mensual. Llavem reun programa variadíssim desempenyat per lo ves y Viver, fins que'l senyor Vives se reti but lo primer volum corresponental mes de
personal mes escullit de las Companyías rá per atendré á sa salut. Llavors prengué maig d'aquesta important publicado, que
que per aquí actúan. Los resultáis foren á son cárrech la fábrica don Jaume Vilar- veurá la Uum en nostra ciutat, dirigida pe'l
briUants y la matinée resulta espléndida ab dell Liado qui, junt ab son fiU don Joseph, reputai escriptor don A. García Llansó.
tot y'ls rigors de la estado.
continúan aumentat lo crédit de sa elabo- Basta indicar las firmas deis treballs que hi
En Rossell celebra son benefici posant rado, perqué está feta ab la major puresa y há en lo primer volum pera judicar de la
Los hugonotes, El oso muerto y La salsa de escrupulositat. Es casa que no s'ha anunciat importancia de Pro Patria.
Aniceta. Lo teatro pié á vessar.
Hi há las firmas de Balaguer, Mistral, Mimay, creyent que'l niillor anunci per ella es
T E A T R E DEL TÍVOLI. Ha obtingut éxit la satisfácelo de sos numerosos consumi- Uien, Castelar, Fastenrath, Coroleu, J''eliu y
pobríssim Elvira y Abelardo, arreglo de dors.
Codina, Apeles Mestres, Colombina, BonaLiern y música de Litolff. Per lo tant la
ventura,
Giiell y Mercader, Balsa de la Vega,
Lo senyor Vinardell ha obert á Sabadell
empresa s'ha tornat á agafar ab Miss liellyet. un nou y elegant magatzem en la plassa de Moszkonki. Los productes d'aquesta publicació se destinan al foment de la Biblioteca
T E A T R E DE NOVETATS. El Poder de la Marquilla.
Museo Balaguer de Vilanova, quin EutUetí
impotencia, d'Echegaray, obtingué un éxit
va continuat en la Revista. Se suscriu en los
superior encara al que havía obtingut Ma,Nostre antich suscriptor de Gracia, don principáis centres d'Espanya y Extranger al
riana. Sembla que finalment lo reputat draJoan Vázquez, Director del «Colegio Mer- preu de 12 pessetas l'any. La correspondenmaturg ha sacudit sas alas de gegant y s'ha
cantil Grádense», ha trasladat son acreditat cia á don R. García Llansó, Aribau, 30, Barremontat desde las fondas planuras ahont
establiment de la Plassa de la Constitució celona.
reposava feya temps sense encertar cap
al carrer Major d'aquella vila, á un espayós
assumpto en totas sas moltas tentativas. Ara
La Acuarela v sus aplicaciones, por M.
local situat en la Fontana.
s'ha rehabilitat; Sic vos non vohis, Mariana
Fuster. Ab molt gust y sens perjudici de
y El Poder de la impotencia, son prou pera
paríame mes extensament acusem rebut de
formar una reputado á qui no la tingues.
Mem tingut el gust de veure uns baños aquesta notable obra, recomanantla á nosAra s'han posat, segumt la tanda d'estre- molt curiosos, comniemoratius de la festa tres abonats á quins de segur han de comnos. La loca de la casa y Realidad de Pérez inaugural de la restauració del monestir de plaure las condicions de la metexa. Tant
Galdós, á qui tenim entre nosaltres y á qui Ripoll, que s'han posat á la venda en l'acre- la impressió com los fotograbáis y cromodono la benvinguda desd'aquest lloch. La ditada casa Segur, al carrer de Fernando, lipias de Thomas, fan de la edició un veri
table modelo de luxo editorial.
opinió unánimement ha declarat que'l famós número 14.
Francesch Aragó.
zo8
LA iLUSTRAcró CATALANA
ToiH x r v
V E L O U T I N E FAY
El mejor
y mas célebre polvo de tocador
DIPOSIT de MOBLES ll8 ? m / I '
Tallers d ' E b a n i s t e r í a y T a p i s s e r í a
FRANCISCO CASTELLTORT
Amoblaments
^ ^ ^ ^
^"^^i^^^Áf
per chalets
y casas de camp.
/ •• ¿L
/ .
#
•"
j
/ ^
preparado con bismuto
por Ch. * S.3^p perfumista
9, Rué de la Paix, FARIS
VERDADERAS PILDORAS DEL D' BLAUD ^
Empleadas con el mayor éxito, hace mas de SO anos, por la mayoría de los
médicos, para curar la .a.neinia, la Clorosis icolores pálidos' 3' para facilitar el
desarrollo de las jóvenes. La inscripción de estas pildoras en el nuevo
Codex francés, dispensa de todo elogio.
NOTA.
- Eslas pildoras no se venden mas que en frascos de 200
y medios frascos do 100 al precio de 5 y 3 francos, y nunca sueUas.
Exíjase sobre cada pildora el nombre del inventor como en esta marca.
\
k\
j/^a
POLVO OE ARROZ EXTRA
D E S C O N F Í E S E D E L A S FAL.S1FICACÍONE.S
P A R Í S : 8, Rué Payenne. — Oe i-snia en las principalis Farmacias.
MEDICACIÓN ANALGÉSICA
\í¥ ^^^^M^
Solides
economía.
\
^^A^M^.
56, P e l a y o , 5 6 1
Ií^e^,^^^^'^%,<^^
jS^olucion
Comprimidos
i^^^ms^'^^^s,
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^
BARCELONA
j\r 4
<!»
NOTABLE REGALO
A LOS CONSUMIDORES DE LA
lerfumería P A T R I A
de una oleog-rafía de 5S X 85 centímetros,
del interesante cuadro
pintsdo por D. JOSÉ CUSACHS
JABÓN FINO P A T R I A . - - J A B Ó N EXTRAFINO P A T R I A
POLVOS ARROZ P A T R t A . —EXTRACTO TRIPLE P A T R I A
La con.'servación de la hermosura requiere cuidados exquisilos é inútil seiia encarecer cuanto contribuyen á ella los
componentes más indispensables del tocador qiíe hoy anun-
EXALGINA 9
DE
«i»
<P
EL HIERRO
BMVAIS
i representa exactamente eí hierro j
I contenido en la economia. Experimentado por ios principales médicos del \
mundo, pasa inmediatamente en la
sangre, no ocasiona estreñimiento, no
l fatiga el estómago, no ennegrece los i
I dientes. TómeDie veinte gotas eo cada comid&;
Eiij&se la Terd&dera Kara.
^^
De Venta en todas las Farmacias.
Por H&jor: 4 0 v 4 2 , r . St-L&zare, Paris.
BLANCARD
S
COREA
REUMATISMOS
DOLORES
Fárica le PErfiimería J O S É F O N T Sepitía 1S/, BarcÉna
NEVRALGiCOS,
DENTARIOS,
MUSCULARES,
UTERINOS.
LLIBRERÍA D' A. VERDAGUER
ANOS
IERRO
Único aprobado
ÉXITO
QlaUACADEMIA
E V EDENMEDICINA
N E DE
ÜPARÍS
por
' para curar A n e m i a , P o b r e z a de la S a n g r e , D o l o r e s de Estomag^o.
Suscripció 3 tots los periódichs catalans.
(Ilustracions, Revistas, Diaris.)
Exigir la flrm QUEVENNEy el Sello de •' l'UNION des FABHICANTS''.- París, 14. r. Beaux-Arts.
Ravibla del
2 p
MEDrCA-CION
inofensiuo y el mas
poderoso medicamento
I C O N T R A EL DOLOR
nM:iiiiimifliJ.7n;Ma
g PÍLDORAS Y JARABE
g
El mas actiüo, el mas
Mií;,S-—Barcelona.
VERDADEROS GRANOS
TÓNICA.
^m
P A R Í S , r u é Bonaparte, 40
>•*
iod.Tj.r'o
tSíS-*
d.e H i e r r o
J¡t Exíjase l a firma y el sello
'I H J
de g a r a n t í a .
|
\
S^nofflninonnnntinnnntainri
FOTOGRABA!
Y FOTOTIPIA
«!»
6
Mobles d' art de totas épocas y estils, y
mobles económichs de fantasía y capritxo.
Querido enfermo.—Fíese Vd. á mi larga experiencia,
y haga uso de nuestros GRANOSde SALUD,pues ellos
le curarán de su constipación, le darán apetito y le
devolverán el sueño y la alegría.— Asi vivirá Vdmuchos años,disfrutando siempre de una buena salud
üontaner Í3S y 135, entre'l de láaliorca y Provensa
BARCELONA
J. Thozzias & C
A L a u r i a 1"^^
TELÉFONO 156
ASMA Y CATARRO
i l Cnrados por los GKTARRILLOS ESPIG. 2 fr. la Cajita.
^'
6
6
Y D K G O R A T D" H A B I T A C I O N S
»*
PARÍS
40, r u é Bonaparte, 40
«!»
TilLEHS D'EBiílSmiA
inal-teralole
<^
.^«Si*
v^^'^'V''
.«Si»'
o
6
ó-»«-o-9e-e-e-<r6
BLANCARD
Con.
9
9
9
JAQUECAS
cia la PERFUMERÍA PATRIA.
De venta en Perfumerías, Peluquerías y Droguerías.
<!>
Opresiones. T o s . C o n s t i p a d o s , R e u m a s , . i J e n r a l ^ l a s
Venta por Mayor : PARÍS. J. ESPIC, rué Salul-Lazare, 20.
Exigir esta fírmu sobre caia cigarrillo.
Depósito en todas las Droguerías y Farmacias de España.
PATE AGNEL « AMIDALINA Y GLICERINA
Este excelente Cosmético Uanquea y suaviza la piel y la preserva de cortaduras, írritO'
dones, picazones, dándolo un aterciopelado agradable. En cuanto á Jas manos, les da
solidez y transparencia á las uñas.
En la Perfumería Central de AGNEL, 16, Avenue de l'Opéra.
t/eit las seis Perfumerias sucursales uueposee en París, asi como en todas las buenas Per/umerias
LA PATE EPILATOIRE DUSSER
Privilegiada en 18S8, destruye hasta las ralees el vello del rostro de las damas (Barba, Blgole, etc.), aln nlngnn peligro psra el entl», sun el maa delicado. SO a ñ o s de éxito, de altas recompensas en las Ex oalolones
los titules de abastecedor de varias familias reinantes y los miles de testimonios, do los cuales Tartos emanan de altos personages del cuerpo medical, garantizan la eficacia y 1» escelente calidad de esta preparación.
Se vende en cajas, para la barba y las me)lllas, y en 1/3 c a j a s para el bigote ligero. — U E P I L I V O R E destruye el vello loquiUo de los brazos, volviéndolos con su empleo, blancos, finos y puros comth
el m a r m n l . — I > X T S S E ; I * , Inventor, 1, I*TTHJ J B A . P I - J A . O Q X J B S - l B O T T S a E J A . T J , r » A . I * I S . (fin América, «n/Oíias/as Perfamerias)
En Madrid : MBI.CHOU GAKCIA, depositario, y en las ParltimeriaB PASCUAL, FRERA, INGLESA?'DRQ0IOI.A, etc. — En Barcelona : VICENTE FERHER'Jeposltarlo, y en las Perfumerías LAFONT, ato.
t^s^^^iats Ini tiráis d' ^f^'^.í^trCfi 'trtutiem
v iiU^^*-.-A
'mp. »VA Iluitracj¿a.* a c^rroch He F. Oiró, Pñíaüie A* Sanl joaa, aum. inít.
S'ínvian
nutmrft
df ittestra fora
dt BarcgU,tt/<