J.. Feni<á y G.

Anuncio
poguer negar lo princel&gt;que la donzella era tant llesta
com el!, i sent aixis Iiaria de ciimpiir sa promesa i
jurameiit lo qual r a fer am molt de gest. S'en va
anar doncs, arn tot son reial seguiment, cap al bosc,
i va dir a la donzell:~i als seris pares quand ella volgu&eacute;s la pendria per muller. 1 ella hri va volguer seguidament de bon grat.
Mes el1 va tindre por llarores que la nuria fos encare m&eacute;s llesta qu'ell meteis; i h&raquo; i-a v&laquo;Igiier observar. P e r ais&oacute; va posar una condici&oacute;: que quand el1
arriv&eacute;s a re; i ella fos regna mai Iial-ia de barrejar-se en els lffers del reialme, qri'an el!, i no a ningu mes prrtanj-erian. S i per cas ella faltava an ais&oacute;,
el1 restara Iliiirt de rehutjar-la i tornar-la altre col)
a casa dels seus pares. Accept&aacute; la promesa aqueixa
condici&oacute;, perii, ella tamb&eacute; ne rolgu&eacute; posar un'altra,
i va esser q u e arrivat cas que l princep se cans&eacute;s
d'ella i no la rolgu&eacute;s mes teinps, i la torn&amp;s a casa
dels seus pares, qu'ella pogu&eacute;s pendre del palau,
all&oacute; &lt;iu'ella iolgu&eacute;s, o s'estim&eacute;s m&eacute;s. Al princep li
ira semblar molt 114, i Iii va coiivindre ilesseguit.
41s vells els hi sabia greu deixar anar llur filla
pero corn veien qu'nnara 3 esse tant ditsosa, li (lonaren el consentiment de matriinoni. Varen vestir a
la iiuvia de seda c a r m ~ s i l'adornaren
,
:rmb o r i joies
preciases, li &lt;lonare11 carroces i dames d'honor, i
tot lo clem&eacute;s de la Cc~rt,i se celebraren les noces,
am grand lulo i multa joia.
A n i passant lo temps i la gentil jore l~arellarivien coin Joseph i ~Maria,s'estimaren molt i no podien anar millor les coses. T o t lo poble deiza que la
dona del princep era l~ermosissima i la jutjaira molt
llesta qu'&eacute;s In millor. Al poc &lt;le temps desprks del
casament va morir lo rei pare q u e j a era vell i 1 fiI1
lo succei en el throno. Goier~iairne l rrialme i jutjava al seu poble molt bC. i tuthom rie stava molt content. Mai la regna s e barrejava en els nrgocis del
Stat sino de les coses de pal;iit i era honoracla i rstimada d e totbom.
Per&oacute; v;i arrivar iin di&quot;, q i ~ ehi Iiavia fires en la
ciutat i molts @ag.esos anaren als mercats de blad,
bestiar i alcres mercaderies. '$1 cap-al-tard, molts
s3en&amp;rna\:en mitj beguts, amb els animals cap a liurs
pobles i masies i uns ijuants en-ser mitj cami entraven a fer l&gt;eguda en un hostal d'aprop la carretera,
per accabar d'omplir la m e s t ~ ~ -ina Ili dintre se 1s hi
passi el temps enracnant. Un d'aquestos pagesus
portava una somera qu'rstava n prenys, i inentres
bein i garlaven cls concurreiits, la someretta al s t a
ble va fer un pollinet. &iacute;luand a Il&aacute; a la matinada tot
fent csses i giravols cad'liu a n i al stabje a cercar lo
seu animal, Lo rurluet ja's tenia tot dret am les seves
quatre potes, per&oacute; tot atolonrtrat i neguit&oacute;s de trobar-se en un puesto riou, molt different d'avans, se
pos&aacute; a corre cap a un rec&oacute; del stablc a ont I'hostaler
hi tenia 1 bestiar, i les cavalleries.
*LAS AVF,NTUR.lS D E NONO&raquo;
episodios [le encantamientos, brujos, liadas, principes
y reyes, que los ni&ntilde;os leen llenos de sobresalto,
convirti&eacute;ndose de tal suerte e n terreno abonado para
toda clase supersticiones y fanatismos.
Una moraleja encierran estos libros, es cierro;
pero tan oculta, tan incomprensible y velada, que :ni
siquiera la visli~mbranlos ni&ntilde;os, que de la lectuta
d e tales obras, solo conservan eh su memoria e l recuerdo de lo sobrenatural y fant&aacute;stico.
P o r otra parte, la moirii que enciercan; es. una moral acomodaticia, rlue cuando inis lograri despertcir
en los tiernris lectoresi sentimientos que, cual.el &lt;le
la caridad, si -un dia fueron t&lt;jnsi&lt;lerados como .el
summum son hoy ya repetidamente discutidos. 6
&laquo;I.as aventuras de N'unox es u i libro cornplc~imrnte opriesto ' estos otros.
Nada ocurre en CI que no tenga esplicaci&oacute;n racivnal y l&oacute;yica, y lo q u e pnra hacerlo interesante 'al
ni50 se ha fantaseado y separado de lo real, estii con
Ya en otra ocasi6li y ~lcsdesitio distinto, hube d e
tributar mis sinceros pl&aacute;cemes &lt;x la &laquo;ISscuela Moderna&raquo; &lt;le Barcelona, con motivo de la ~iul&gt;licaci&oacute;ndel
&laquo;Cuinpendi&laquo; &lt;le 1-fictoria Univcrsalu de la que es autora Do&ntilde;a Clemencia Jacqiiinet, Directora &lt;le dicha
&laquo;Escuela&raquo;.
Hoy he de ;ipl:iiidir de nuevo ila citada &laquo;Escuela&raquo;, por haber puliiica&lt;l&laquo;, traducido correctamente
al castellano por Anselmri Lorenzo, el &lt;lelici&laquo;so libro
d e Juan &lt;;Y*\-e que i l w a por titulo el epigrafe con
que encabezo estas l&iacute;neas. '
&laquo; L a s aventiiras de Nonon, es factor esencialisi'mo
del plan (le edncaci&oacute;n, mej&lt;ir'tlued e ense&ntilde;anza, que
se &lt;lesarrolla &lt;:n l g i ul?scuela Moderiia&raquo;.
No es el liI&gt;rr&gt;que me ocupa, uno de t a n t o libros
conque se pervierten las inteligencias ya de suyo
d&eacute;l,iles, y poco consistentes de SUS infiintiles lectores, con la narraci&oacute;ii (le surprendentes y fantLsticos
fCo&gt;ifi~~irnva.j
&iexcl;Qu&eacute; ti-ist qiie ii'es I'hivern (luan el cor plora
l'niisencia d'altre cor!. ..
i &lt; &gt; u i trist que ii'es I'hiiern pera'l que anyora
1&lt;i foch del ver amor!
J..Feni&lt;&aacute; y G.
3
Revista del Centro de Lectura
tanta linbilidacl combinatlo, yue el lector deduce d e
ense&ntilde;anias sin que reello naturales y ~&gt;rovecliosas
quiera el mis dCbi1 esfuerio de su tierna iateligenci;~.
L a moral que de toda la obra se desprende y nutre al infantil lector, es una moral noble, honrada,
inspirada en 10s m&aacute;s puros sentimientos, ajena &aacute; toda clase de preocupaciones y conrencionalismos,
nioral humana, que emana del hombre, de la naturaleza, de la eterna Madre.
En este libro, aprende el ni&ntilde;o &aacute; ser bombre, &aacute;
hacerse apto para vivir en una sociedad niiis perfectz que la nuestra, sin conrencionalismos, sin odios,
sin eguismos.
E l esp&iacute;ritu ~~rofunclainentehumano que en &laquo;Las
aventuras &lt;le Nonox campea, se filtra insensiblrmente en el &aacute;nimo del ni&ntilde;o, que s e siente &aacute; medida que
adelanta en la lectura de la obra, poseido de los m&aacute;s
grandes seiitimientos.
No se ha &lt;le oli.i&lt;lar, que el ni&ntilde;o, el hombre en
e n b i s e adavta f&aacute;cilmente todo cu&aacute;nto se le
ense&ntilde;a, y de igual suerte est&aacute; dispuesto &aacute; ser un
malva&lt;lo que i s e r convertido en un h&laquo;mbr+ digno.
17s el ni&ntilde;u blrin&lt;la pasta obediciite &aacute; las manos del
yue la moldea; &lt;!ntrega&lt;ia.i manos iiib&aacute;biles, res~ilt a r i masa iiiforiiii:, mientras que si son manos h&aacute;biles las que la manejan p o d r i convertirse en admirzr&iexcl;&gt;le obra &lt;le arte.
Con los cuentos con pretensiones de morales, falsainciite morales, se educa &aacute; las generaciones futura e11 1ii supersticibi~,y se las ense&ntilde;a &aacute; vivir de c m -
Mireu-se la Mariagna
sota la piassa s e st&aacute;
tres fadriiis rlu'lii enra&uuml;nen
tots tres s'lii i.o!en casar.
L o primer n'&amp;s un sargento,
l'altre n'is un cdpit&aacute;,
l'altre n'is lo cap de guardia
qu'es lo qui se l'endur&aacute;.
Dem&aacute; n'lian de fer ballades
Mariagna va a ballar;
quand ja n'eren a mitj ball
sa marc la va cridar: ,
-Puja puja hfariagna,
a
aigua n'lias d'&aacute;nar.
-A quina iont aniria
que 1 gaiaii m'hi troliir&aacute;?
-Vesten ;i la font mts fonda
pusea
91
vencionalismos, Con &laquo;Las aventuras &uacute; c Sono&raquo;, se
las educa en lo natural y en 10 racion:ii y l&oacute;gico.
Esta es mi f i r m e convicci&oacute;n que expongo sin embajes ni rodeos, felicitando nuevamente h la &laquo;I&lt;scuela ivloderna~por s u Iiumaiia labor, n o porque crea
que mi modesto cuanto sincero aplauso pueda seri-ir
de estimulo &aacute; sus sostenedores, pues S&amp; que no Iii
han menester, sino para satisfacer la necesidad que
siento de l&gt;roclamar p&uacute;biicameiite y en voz muy alta,
la bondad &lt;lelo que por bueno tenga.
Pedro A. Save.
IZcus 1 3 Mayo 19o.i.
No dudo que eres Iicrmosa
&lt; I U &amp; dudar? si veo,
tii cutis cual alabastro,
tus ojos cual dos luceros,
tu cuerpo esbelto cual palma
que mece CI aire inquieto.
&iquest;y por
&lt;&gt;uisiera yo Iiermosa niiia,
darte mi alma entre besos,
quisiera unir para siempre
nuestra vida en lazo eterno,
si mi amiga fiel, la duda,
no me dijera en secreto:
]quiz&aacute;s le sobran bellezas
y le faltan sentimientos!
qu'a Ili no t'lii trobarA.
Mentres els cantis ii'ompliii
lo galan hi va pascar:
-Tata sola Mariaena
a cerca aigua't fant anar?
-Encare que ragi sol;r
a mi ningu m robar&aacute;
que la meva boniquesa
no n'&eacute;s per animorar.
L'agafa per la m i blanca
cap al liort la vol portar:
quand a dins del seu liort eren
lo sol els pensa abrusar.
-T&eacute;'i berret meu Mariagna
que I so[ no t'en tocar&aacute;.
-Jo no rrull lo teu berret
qu'al meu cap no hi pot cntr:ir.
'l'roben una pomereta
se n posen a enraiinar,
les ra&uuml;ons qu'a lli n tenien
n'eren tot d e festejar.
Descargar