teatre

MITES NÒRDICS: L’inici i el final d’una era
ESCENA I: Al principi no hi havia res…
Cantem la cançó “Tristes estepes”
(Ens col·loquem en mitja lluna i diem el nostre text quan haguem fet un pas
endavant i gesticulant cada part de la nostra frase detingudament. Acompanyem les
nostres frases amb una aquarel·la o una petita titella.
Ja estem disfressats dels personatges que representem).
-Tanqueu els ulls per uns instants i imagineu com devia ser el principi dels temps…
No hi havia res ni ningú. Miressis on miressis, trobaves el buit i tot estava ple de res.
-En un moment determinat, aquest no res es va tornar alguna cosa i aquesta cosa
es va dividir en dos regions:
-Una l’anomenaren Muspelheim fet de foc i flames i l’altre era Niflheim cobert de gel
i de boira espessa.
-Quan Muspelheim i Niflheim van trobar-se per primera vegada, una gran explosió
va evaporar el gel en mil bombolles i el foc els hi va inspirar la vida.
-D’aquesta primera vida en va néixer el primer gegant conegut com Ymir i al seu
costat es va alçar una vaca que el va alletar fins a quedar ben tip.
-No us ho creureu, però dels peus de Ymir en van sortir els primers trolls i de les
seves aixelles els primers fills i filles gegantesses que s’anomenaren Jotuns.
-La vaca va anar llepant el gel durant un dia, després el segon i finalment, el tercer
dia va començar a aparèixer els cabells de Buri, el primer déu!
-Buri i Bestla, una de les filles de Ymir, van donar a llum a tres criatures: Odin, Villi i
Ve que en créixer van començar a tenir por de Ymir, doncs el consideraven un
gegant temible i despiadat.
-Van planejar la seva mort i quan el van haver matat, amb el seu cos van fer tot el
que avui veiem:
-La sang va regalimar fins omplir els rius i els mars, la carn va ser la terra i els ossos
les muntanyes, els cabells van ser els arbustos i les plantes i finalment, van alçar el
seu crani fins col·locar-lo a la cúpula del cel.
-Els déus van continuar tenint fills i filles i milers d’aventures van omplir els seus
dies.
-Tot seguit us els presentarem….
ESCENA II: Les divinitats Aesir
(El narrador va dient els noms i les divinitats van fent un pas endavant i diuen el seu
text).
Odin, era pare dels Aesirs i un dels més poderosos. Tenia un poltre de vuit potes i
des de dalt del seu tro reial podia veure tot el món.
Frigg, la deessa de l’amor i la fertilitat, donava protecció a les persones que li
demanaven.
Thor, déu del tro era un dels més valents i temut per tots i cada un del Jotuns. Tenia
un cinturó i un martell màgic que tombava al més fort.
Loki, el déu de l’engany era fill de gegants però es va fer germà de sang amb Odín i
per això va passar a viure amb els Aesir.
Sif, era la deessa de la fidelitat i amb els seus cabells daurats ajudava a millorar les
collites de cereals.
Balder era el déu de la llum i sempre tenia una mirada bondadosa cap als demés
Heimdall era el vigilant d’Asgard, la llar de les divinitats. Tenia la oïda tan fina que
podia sentir els pèls de les ovelles al créixer.
Freya, la deessa de la bellesa, tenia un collaret preciós i una capa de plomes que la
feien volar veloç com un falcó.
Tyr era el déu dels duels i va perdre la seva mà per poder lligar un llop perillós i així
protegir la resta d’Aesirs
Skade era la deessa de l’hivern i era una de les millors esquiadores i caçadora amb
arc.
Udgarsloki era un dels Jotuns més poderosos i era el guardià del seu castell.
Burlava la força de Thor amb el seu enginy.
(Tothom surt de l’escenari)
ESCENA III: El robatori del martell de Thor
(Thor passeja per l’escenari amb el seu martell a la mà)
NARRADOR/A: Com us hem dit, Thor era un Aesir molt valent i tenia un cinturó i un
martell que li donaven una força inigualable. Quan passejava per Asgard, tothom se
sentia una gran protecció. L’amenaça dels gegants i les gegantesses estava ben
lluny quan el martell de Thor era per allà…
Per això, sempre en tenia cura i no el perdia mai de vista.
(Thor s’estira a dormir i una mà amagada li pren el seu martell. Thor es desperta i
comença a cridar mentre s’estira els cabells i la barba dramàticament)
THOR: Lokiiiiiii!!! Vine aquí ara mateeeeeix!!!!!
(En veu baixa:) Han robat el martell, però no ho pot saber ningú, sinó els gegants
podrien aprofitar per venir a fer de les seves!
LOKI: Ja sé què farem Thor! Li demanarem a Freya les seves ales de falcó i volaré
per tot arreu fins a trobar el lladre!
(Arriben a la sala de Freya, on s’està posant el seu preciós collaret mentre canta
una melodia).
LOKI: (En veu baixa:) Han robat el martell de Thor, necessitem les teves ales per
anar-lo a buscar abans no sigui massa tard.
FREYA: Això és terrible! Sense el martell de Thor podria passar-nos qualsevol
desgràcia. Us entrego les meves ales per aquesta missió i us demano que les
protegiu com el més preuat tresor. Espero que el trobeu ràpidament abans no sigui
massa tard.
(Loki es posa les ales i marxa de casa de Freya)
Qui m’hagués dit a mi que Loki, el mateix que em va robar una vegada aquest
collaret, seria ara el qui vol treure’ns d’aquesta situació.
ESCENA IV: Loki viatja a Jotunheim
Narrador/a: Loki avança veloç pel cel com una fletxa amb la direcció ben marcada.
Està a punt d’arribar a Jotunheim, l’immens regne on mengen i descansen els
gegants i les gegantesses. Els arbres són alts com els núvols i les cases grans com
les muntanyes.
(Thrym està assegut en una pedra pentinant-se els cabells i saluda a Loki amb veu
riallera. Loki desconfia d’ell)
THRYM: Com estan avui els Aesir? S’han llevat amb forces per venir a matar algun
Jotun?
LOKI: Bon dia Thrym, m’alegra veure’t tan bé. Per casualitat no sabràs on ha anat a
parar el martell de Thor?
THRYM: Mmmm…. el martell de Thor…. Ho vaig fer mentre dormia i anar tirant,
anar tirant, saps què és el més interessant? El vaig enterrar 800 metres sota terra i
ara no sabria com recuperar-lo.
LOKI: Maleït! (diu mentre apreta les mans de ràbia).
THRYM: Podria recuperar-lo, però només ho faré si convenceu a Freya perquè es
casi amb mi! Tinc or, cavalls i moltes coses més. L’únic que vull és tenir a Freya al
meu costat!
(Loki surt volant cap a Asgar on l’esperen Thor i Freya)
Narrador/a: Loki torna cap a Asgar, Freya i Thor l’esperen ansiosament, però en
veure’l arribar, saben que no porta bones notícies.
LOKI: Thrym ha enterrat el martell 800 metres sota terra i només ens el tornarà si et
cases amb ell per sempre més! Ràpid Freya, agafa el teu vel de núvia i marxem
volant cap a Jotunheim!
FREYA: Què????? De cap manera! (Freya està presa de la ràbia i el collaret es
trenca en mil bocins) Mai em casaré amb un xantatge com aquest, ni amb un Jotun
ni amb ningú!
NARRADOR/A: Els Aesir es reuneixen en assemblea per decidir quina és la millor
opció de totes.
ODIN: Hem de trobar una solució ràpidament, els Jotuns saben que estem sense el
martell.
TYR: El més senzill és que Freya marxi a viure a Jotunheim i es casi amb ell avui
mateix.
SIFF: Freya no pot casar-se amb un Jotun d’aquesta manera. Ella és la deessa de
l’amor i la fertilitat, com podem fer-li una cosa així?
HEIMDALL: Sense ella, estarem perduts...
ODIN: Però sense el martell de Thor les nostres vides corren un gran perill!
FRIGG: Recordeu que Freya va deixar la seva família per venir a viure amb
nosaltres i des de llavors, ha portat la vida als nostres jardins amb les seves flors i la
seva música. L’hem de protegir!
TYR: Sí Frigg, tens tota la raó. Però el gegant ens ha deixat molt clar que no ens
tornarà el martell fins que Freya es casi amb ell.
SKADE: Sí, però jo sé molt bé el que és un casament no desitjat i no ho vull per
ningú. Tots aquests caps pensant al mateix temps… alguna idea bona en sortirà!
HEIMDALL: Ja ho tinc!!! Thor es farà passar per Freya i es casarà ell amb el Jotun!
THOR: T’has tornat boig, ves-hi tu a casar-te amb el Jotun!!
(Els Aesir només fan cas a Heimdall i prenen les robes de Freya i vesteixen a Thor
sense deixar-lo parlar)
HEIMDALL: Amb aquesta faldilla tan llarga t'amagaré les cames peludes!
SIFF: Amb aquests fils daurats et farem una perruca ben suau.
ODIN: Aquestes joies faran que semblis la núvia més preciosa del món!
(Loki apareix vestit de dona)
LOKI: Espereu! Un moment! Una núvia, necessita una donzella al seu costat que
l’acompanyi en el moment del casament!
(Loki i Thor marxen cap a Jotunheim. La resta desapareixen)
ESCENA V: Recuperen el martell
(La taula està parada amb els millors menjars. Els Jotuns seuen al voltant preparats
per la cerimònia ).
LOKI: venim a casar Freya amb Thrym. On és el nuvi?
(Thor comença a menjar desesperadament)
THRYM: Caram, mai havia vist una núvia tan golafre!
LOKI: La pobra noia ha estat preparant-se durant vuit dies pel casament i no ha
tingut temps ni per menjar.
(Thrym vol aixecar el vel per veure la seva núvia. S’espanta i fa un pas enrere en
veure els seus ulls)
THRYM: Ostres! Per què els ulls de Freya brillen vermells com les brases?
LOKI: La pobra noia ha estat preparant-se durant vuit dies pel casament i no ha
tingut temps ni per dormir.
THRYM: Tant se val, porteu el martell de Thor i poseu-lo a la falda de Freya per
poder pactar el casament!
(Una música d’intriga sona mentre Thrym deixa el martell sobre Freya i s’asseu al
seu costat. Thor s’aixeca el vel i fa un somriure d’orella a orella i comença a sacsejar
el martell. Colpeja a Thrym que dona voltes fins que cau estabornit a terra.)
THOR: Ràpid Loki! Tornem cap a Asgar abans no sigui massa tard!
NARRADOR/A: Les aventures van continuar durant molts i molts i sabem que
l’enemistat entre els Jotuns i els Aesir va ser molt llarga, però també hi va haver
alguns moments de pau i reconciliació.
ESCENA VI: La mort de Balder
Narrador/a: Els anys anaven passant i la vida a la Terra era cada vegada més
complicada i tothom havia anat canviat cap a pitjor. L’únic que es mantenia igual era
Balder.
BALDER: Últimament tinc malsons a les nits i em preocupa que aquests somnis
tinguin un missatge que encara no puc entendre.
(Balder camina preocupat. Odin camina cap als peus de Yggdrasil i s’ajup davant
seu. Escolta el seu missatge i es tapa el rostre amb les mans).
ODIN: Oh, estimada àvia que descanses sota les arrels del sagrat arbre… Què pots
dir-me dels malsons del nostre estimat déu de la llum?
(Frigg està asseguda amb Balder en una roca)
ODIN: Frigg, Balder… l’esperit de la meva àvia m’ha dit que els teus dies de vida
estan comptats. Aviat ens hauràs de deixar per anar cap a Helheim, el regne dels
morts.
FRIGG: No ho penso permetre! Faré prometre a tots i cada un dels éssers vius de la
terra que no faran al meu fill! Pedres, flors, llops i persones juraran tenir cura de
Balder per sempre més.
(Els Aesir formen una anella de protecció contra Balder i juguen a llançar-hi coses)
SIFF: Totes les pedres han jurat protegir al nostre estimat Balder! Res el pot ferir
dins l’anella de protecció!
SKADE: Totes les plantes i flors del món també ho han jurat! Res li pot passar al
nostre déu de la llum.
TYR: Tots els humans ha jurat la seva protecció! Divertim-nos una mica més!
NARRADOR/A: Loki havia anat de mal en pitjor i els Aesir ja no comptaven gairebé
mai amb ell. Ressentit, es passava moltes hores en una cova solitària.
LOKI: Tothom ha jurat la seva fidelitat a Balder. Tothom menys el Vesc. Aquesta
branqueta de res podria acabar amb la vida del déu més estimat per tothom.
HOD: Jo no puc jugar a llençar coses a Balder, no hi veig prou bé.
LOKI: No et preocupis, jo et preparo aquesta fletxa innocent, apunto i tu només l’has
de disparar.
HOD: Que bé! Gràcies per ajudar-me! Així em podré divertit com els demés llançant
coses al meu germà!!
(Balder cau a terra i Loki marxa corrent. Els Aesir agafen el cos de Balder i el posen
en una barca. L’omplen de flors mentre sona una música trista. S’acomiaden d’ell
mentre marxa al regne del morts. Els Aesir queden a terra desconsolats)
FRIGG: Els dies han passat i la mort de Balder continua fent-nos mal. Qui s’atreveixi
a recòrrer el fosc camí cap a Helheim per recuperar el nostre estimat Balder, rebrà el
meu amor etern.
TYR, SIFF i SKADE: Nosaltres farem el cor fort i hi anirem!
HEL: Com heu gosat venir fins aquí a molestar al propi Hel? Guardià dels morts.
SKADE: Els dies sense Balder són tristos i dolorosos. Les flors no troben el sentit
per obrir-se, ni els núvols per ploure.
TYR: Sense la seva llum, el destí de la humanitat està perdut. Totes les persones
que volem aconsellar, no ens escoltaran si no tenim la veu de Balder amb nosaltres.
SIFF: Venim a demanar-te que Balder vingui amb nosaltres al regne dels vius per tal
que la vida pugui continuar amb alegria i esperança com ho ha fet fins ara.
HEL: D’acord, us ajudaré. Però m’heu de demostrar que totes i cada una de les
criatures de la terra estan plorant la mort de Balder tan com dieu abans que acabi el
dia.
(Els tres baixen el cap i marxen al regne dels vius)
FRIGG: Ràpid! Envieu missatgers per tots els racons fins que tothom sàpiga que
haurem d’estar plorant la mort de Balder fins que acabi el dia, només així el podrem
recuperar!
NARRADOR/A: Es van passar el dia per tot arreu explicant a pedres, arrels, flors i
ocells el que havien de fer per tal que Balder tornés a la vida.
(Els Aesirs caminen per la sala fent veure que parlen amb tothom. Finalment es
troben a una velleta en la mateixa cova que estava Loki)
SKADE: Com és que no esteu plorant com els demés?
LOKI: Balder mai va fer res per mi, així que no vessaré ni una llàgrima pel seu
record. Que Hel el tingui al seu regne per sempre més.
(Loki es replega sol a la cova i la resta d’Aesir seuen a terra mirant el públic)
NARRADOR/A: Els Aesirs van anar recuperant l’alegria de viure cada dia una mica
més i les flors del món van tornar-se a obrir, però Balder va deixar un buit en els
seus cors que va durar per molt de temps. Loki va acabar pagant per la seva
malifeta, però el destí de la resta dels nostres amics… deixarem que el descobriu
per vosaltres mateixos.
FI