02. ART CLASSIC ROMA1

UNITAT 1: ART CLÀSSIC GRÈCIA
1. ARQUITECTURA
1.1.
COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI.
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: Colosseu o amfiteatre Flavi.
-
AUTOR: Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià)
-
CRONOLOGIA: s. I (72 – 80 )
-
TIPOLOGIA: Amfiteatre.
-
MATERIALS: Blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc.
-
ESTIL: romà imperial.
-
LOCALITZACIÓ: Roma.
a) SITUA L’OBRA EN EL SEU ESPAI CRONOLÒGIC;HISTÒRIC I CULTURAL.
Espai cronològic: S. I (de l’any 72 al 80).
Espai històric i cultural: En el moment que es situa la fundació mítica de Roma per Ròmul i Remus (segle VIII a. C.)
habitaven en la península itàlica diferents pobles, alguns molt hel·lenitzats. Entre aquests destacaven els etruscos,
que van proporcionar a Roma el ritus de la seva fundació i el model de ciutat que posteriorment va estendre per tot
el món romanitzat, els fonaments de la seva religió i els sacrificis endevinatoris i funeraris.
El primer sistema de govern dels romans fou la Monarquia, l’últim rei, Tarquini el Superb, amb la seva tirania
va despertar l’esperit republicà i va suscitar una nova fase en la història de Roma: l’inici de la República (segle VI a.
C.). La societat es diferenciava en dues classes: els patricis (el grup privilegiat que controlava el poder econòmic) i els
plebeus, que lluitaven per obtenir la igualtat jurídica.
La expansió territorial per la Mediterrània, suposà la creació d’un exèrcit professional i va engrandir Roma
però també fomentà l’aparició d’una plebs urbana cada vegada més disconforme. Als segles I i II a.C. es van produir
guerres civils. Al final del període republicà, August va instaurar l’Imperi, forma de govern centrada en la persona del
governant i pràcticament hereditària (segle I d.C.).
Les dinasties d’emperadors del segle I d.C. van encarnar l’ideal de governant militar (les campanyes
bèl·liques), i pietós (suprem pontífex) i divinitzat. Al segle III, les crisis econòmiques, la davallada de la vida urbana i
la pressió dels pobles bàrbars van portar al desordre polític. Fou en aquells moments quan el cristianisme va
començar a estendre’s. Després del fracàs de les reformes administratives dels últims emperadors, serà finalment la
religió cristiana, convertida per l’emperador Teodosi en religió oficial de l’Imperi la que va mantenir la universalitat
de la civilització romana, orientada ara a nous ideals.
b) ESTIL. ENUMERA CINC CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST ESTIL.
El Colosseu o amfiteatre Flavi és d’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir un origen molt eclèctic ja que assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits;
va ser especialment notable l’herència etrusca, la grega i finalment l’hel·lenística, aquesta darrera procedent de
l’Orient Pròxim i d’Egipte. I és especialment en l’arquitectura on es veu aquesta diversitat d’influències.
2. Incorporar sistemàticament l’ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la d’aresta.
3.Fer servir els tradicionals ordres grecs (dòric, jònic i corinti) als quals s’afegeix l’ordre toscà, d’origen etrusc, i
l’ordre compost, una creació de l’art romà, que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (
fulles d’acant) al capitell.
4.Prioritzar els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el
camp de l’enginyeria.
5.Desenvolupament de l’arquitectura des d’una clara concepció urbanística. La ciutat fou el punt de referència de la
civilització romana.
c) TIPUS DE PLANTA. PARTS DE L’ESPAI INTERIOR I EXTERIOR...
El Colosseu és una edifici de planta el·líptica. Cobert de maó i recobert de marbre ( marbre travertí), tova i
pedra. De sistema constructiu arquitravat i voltat. D’arquitecte desconegut i encarregat per l’emperador romà
Vespasià.
A l’interior de l’edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea) que no aprofita els desnivells del
terreny; sinó que s’aixeca sobre moltes voltes superposades,recolzades damunt pilastres de travertí. El cor de
l’edifici,gràcies a això, és ple de quilòmetres i quilòmetres de passadissos amb voltes i d’escales, una obra mestra
d’enginyeria pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració s’hi va usar la volta de
canó i la més complexa volta d’aresta. L’interior era una veritable obra d’art i de luxe: als intercolumnis del segon pis
i del tercer hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d’estuc... Avui dia és com una
carcassa buida.
La graderia envolta l’arena,l’espai circular central on es feien les celebracions. Domicià va fer construir sota
l’arena la segona obra d’enginyeria que creà escola: un subsòl dissenyat per agilitzar l’espectacle. Així les feres eren
conduïdes a l’arena amb ascensor (tiratge manual amb una politja); hi havia enginyosos passadissos i escales o
corredors voltats i també una estudiada distribució d’habitacions i cambres; a més s’hi va instal·lar un sistema
impermeabilitzat de conducció d’aigua per transformar l’arena en una gran piscina per a les batalles navals. Aquest
magnífic subsòl era cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable.
En quant els elements de suport i suportats, és un edifici de notable complexitat estructural que es basa en
una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. Des de l’exterior s’hi aprecia la
utilització de l’arquitectura de voltes típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també
sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen
el límit de cadascun dels tres primers pisos.
d) ESTRUCTURA DE LA FAÇANA O EXTERIOR. ELEMENTS ORNAMENTALS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ.
2
Exteriorment la façana s’erigeix sobre un estilòbat damunt el qual s’aixequen els quatre pisos que conformen
l’edifici. El primer pis o planta baixa,format per 80 arcades,és d’ordre dòric toscà i en reflecteix les característiques
de robustesa i virilitat; el segon pis es correspon amb l’ordre jònic i es compon de base, fust i un capitell de volutes
que li confereix un aire més delicat; el tercer pis és d’ordre corinti,el més elaborat de tots tres, que destaca pel
capitell amb fulles d’acant. El quart pis i darrer,construït en temps de l’emperador Domicià,presenta un àtic
massís,decorat amb lesenes ( faixes estretes i de poc gruix) d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades.
Aquest nivell feia diverses funcions: contribuïa a augmentar-ne la cabuda, proporcionava més ombra a l’interior
gràcies a la seva alçada i millorava l’efecte visual que produïa una planta tan gran respecte a l’alçada. En aquest
quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens
(Velarium) que protegia del sol i de la pluja els 50.000 espectadors que podia acollir l’amfiteatre.
SIGNIFICAT:
El Colosseu, situat al llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró,és probablement l’edifici més gran de
l’antiguitat. Va ser un generós regal de l’emperador Vespasià al poble en un intent d’allunyar-se de les
extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia un caràcter públic i d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts de
lluita entre gladiadors i feres salvatges,s’hi escenificaven batalles mitològiques o històriques i fins i tot, s’hi feien
simulacres de batalles navals. Es tractava d’espectacles diürns, a l’aire lliure, i per això calia el gegantí tendal
protector.
La distribució dels espectadors a l’amfiteatre era un reflex de la societat
romana i de la seva jerarquia;
cadascú ocupava l’espai segons la seva categoria. En els pitjors llocs, a dalt de tot, hi havia els reservats als esclaus,
als estrangers i a les dones.
Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i
garantien una rapidesa en l’allotjament i la sortida dels espectadors,de tal manera que en només tres minuts es
podia efectuar l’evacuació dels 50.000 espectadors.
Actualment l’edifici es troba malmès, ja que hi falta la meitat de la façana; durant el Renaixement els papes
el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions.
L’amfiteatre va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi romà, la planta el·líptica del qual sorgeix
de la unió de dos teatres grecs.
La superposició d’ordres en els diferents pisos era una successió habitual en l’època hel·lenística. Ja havia
etat utilitzat al Teatre Marcel i va ser un model molt copiat posteriorment durant el Renaixement i el Barroc.
Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al subsòl van ser un model prototípic molt
seguit en la construcció d’altres amfiteatres, i fins i tot, algunes solucions han servit de model en recintes esportius
moderns, com passa amb els estadis de futbol. L’amfiteatre, o unió de dos teatres, va ser una innovació
genuïnament romana, ja que els grecs disposaven únicament de teatres.
Bé que és impressionant, la façana del Colosseu no deixa de ser conservadora; la superposició d’ordres ja
s’havia portat a terme abans,com és el cas del teatre Marcel i del Tabularium (edifici,perdut avui dia,que allotjava
l’arxiu estatal de Roma), però fou l’amfiteatre Flavi el que consagrà el model i el difongué per províncies. Aquesta
3
fou una solució que Alberti, durant el Renaixement italià (Quattrocento), posà en pràctica al Palazzo Rucellai i que
tingué força influència en edificis posteriors.
FUNCIÓ:
El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià; és una manifestació del seu poder i de les seves
gestes; Fou creat per donar una imatge benefactora (panem et circenses) i amb una clara intenció propagandística.
La seva inauguració sota el regnat de Titus va convertir-se en una festa que durà 100 dies.
El nom de Colosseu no fa referència a la seva qualitat de colossal, sinó al fet que es va construir a prop d’una
estàtua colossal de Neró.
4
1.2.
EL PANTEÓ DE ROMA
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: Panteó.
-
AUTOR: Desconegut.
-
CRONOLOGIA: 118 – 128.
-
TIPOLOGIA: Temple.
-
MATERIALS: formigó, granit, maó, marbre i fusta.
-
ESTIL: romà imperial.
-
LOCALITZACIÓ: Camp de Mart (Roma).
a) SITUA L’OBRA EN EL SEU ESPAI CRONOLÒGIC;HISTÒRIC I CULTURAL.
Espai cronològic: El Panteó fou construït entre els anys 118-125.
(IGUAL QUE EL PANTEÓ)
b) ESTIL. ENUMERA CINC CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST ESTIL.
El Panteó és d’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir un origen molt eclèctic ja que assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits;
va ser especialment notable l’herència etrusca, la grega i finalment l’hel·lenística, aquesta darrera procedent de
l’Orient Pròxim i d’Egipte. I és especialment en l’arquitectura on es veu aquesta diversitat d’influències.
2.Incorporar sistemàticament l’ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la d’aresta.
3.Fer servir els tradicionals ordres grecs (dòric, jònic i corinti) als quals s’afegeix l’ordre toscà, d’origen etrusc, i
l’ordre compost, una creació de l’art romà, que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (
fulles d’acant) al capitell.
4.Prioritzar els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el
camp de l’enginyeria.
5.Desenvolupament de l’arquitectura des d’una clara concepció urbanística. La ciutat fou el punt de referència de la
civilització romana.
c) TIPUS DE PLANTA. PARTS DE L’ESPAI INTERIOR I EXTERIOR...
El Panteó és un edifici de planta circular. Construït amb formigó,maó,marbre,pedra, i fusta i amb el sistema
constructiu: arquitravat i voltat.
L’interior del Panteó va fer època i encara avui és impressionant. La cel·la parteix d’una planta circular
presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet
que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin vuit nínxols entre pilar i pilar.
La meravellosa cúpula posseeix una estructura d’anells i nervis que configura els cassetons,uns
compartiments buits de forma quadrada que es van fent més petits a mesura que s’acosten al capdamunt.
5
A part d’un discret àtic amb finestres, el veritable focus de llum és un òcul o finestra circular de gairebé 9 m
de diàmetre que il·lumina el recinte i el ventila. La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va
recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia.
Per entendre l’exterior del Panteó s’ha de saber com fou concebut en el temps en què va ser construït. Igual
com en els fòrums imperials, l’edifici havia de estar precedit per una immensa plaça porticada que només havia de
deixar veure el pòrtic d’entrada; aquest,mirat frontalment, amaga totalment el cos principal de l’edifici ( el tambor) i,
a primer cop d’ull,es podria confondre amb un temple grec clàssic.
En quant els
elements de suport i suportats, cal remarcar el pòrtic que és octàstil,és a dir vuit columnes
exemptes sostenen el frontó triangular de pedra que presideix la façana. Vuit columnes més contribueixen a
aguantar les cobertes de les tres naus següents.
El tambor per la seva banda,consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual s’assenta una cúpula
hemisfèrica. La sustentació d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana,que portà els materials
emprats fins al límit de la resistència.
La massa del mur del tambor combina el formigó amb tres sèries superposades d’arcs construïts amb maons.
Aquests arcs són de càrrega i constitueixen uns veritables contraforts interns que distribueixen la pressió de la
cúpula i la concentren en vuit pilars,repartits estratègicament per la planta circular de la cel·la.
d) ESTRUCTURA DE LA FAÇANA O EXTERIOR. ELEMENTS ORNAMENTALS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ.
El pòrtic mostra una façana formada per gegantines columnes monolítiques de 18 m d’alçada,de granit
egipci,amb capitells corintis i bases de marbre blanc,que suporten un entaulament amb la inscripció de l’antic
temple d’Agripa.
Exteriorment el tambor,contràriament a la manera de treballar dels romans,no té la gràcia ni la proporció
perfecta que aporta el seu interior espectacular. Es mostra com un cilindre mancat d’ornamentació. Les tres línies
d’imposta delimiten els tres pisos d’arcs superposats,que es poden reconèixer perfectament.
Els elements ornamentals que decoren l’interior aixequen una façana fictícia a base de marbres i materials
nobles i curulla de columnes, cornises, pilastres... que no aguanten res. Aquest conjunt ornamental tan grandiós
amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l’edifici i revela l’admiració per l’arquitectura
arquitravada grega.
SIGNIFICAT:
El Panteó és una obra representativa de l’art romà tardà,el període d’esplendor de l’emperador Adrià. Era la
tercera reconstrucció que se’n va fer, ja que havia estat devastat per dos incendis i l’havien restaurat els emperadors
Domicià i Agripa, respectivament. Entre els anys 118 i 125 Adrià féu erigir un nou Panteó en el mateix indret on hi
havia abans el d’Agripa, però a causa de la presència de les termes en féu girar 180º l’entrada per poder construir
una plaça porticada que ressaltés la façana de l’edifici.
El Panteó estava dedicat a tots els déus de l’Olimp, tal com es deriva del seu nom en grec: pan és tot, i theos,
és déu i el seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana,així trobem que la cúpula està dividida en 5
6
cercles de 28 cassetons cadascun que simbolitzen els dies del mes lunar,que també es poden llegir com les 5 esferes
concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol en el centre. Els nínxols que envolten la cel·la estaven dedicats
als 5 planetes que els romans coneixien i al Sol i la Lluna,fonts de llum. La forma de la cúpula plasmava la volta
celeste, il·luminada pel Sol al centre,una visió fàcilment extrapolable a Roma, que en aquells moments era el centre
de l’univers entorn del qual girava el món conegut.
Els antecedents més directes del Panteó són els antics tholoi grecs (temples circulars), que eren edificis
funeraris dedicats a herois; també s’hi detecta una influència orientalitzant a la coberta en forma de cúpula. La
transcendència de la cúpula ha estat enorme en l’arquitectura occidental. Brunelleschi la va estudiar per a la
construcció de la cúpula del Duomo de Florència, i, entre molts d’altres també va servir de model a Bramante per
construir San Pietro in Montorio, Miquel Àngel per la cúpula de la Basílica de Sant Pere, a Bernini a l’església de
Santa Maria Assunta , d’Ariccia i a Palladio a la Vil.la Capra.
Fins al segle XIX, i en plena revolució de l’arquitectura del ferro,no va ser possible superar les dimensions de
la cúpula del Panteó.
FUNCIÓ:
El Panteó era un edifici de caràcter religiós. És una obra que mai ha deixat d’estar viva. Tancada al culte pagà
en el segle IV i saquejada pels bàrbars l’any 410,va ser salvada de mals pitjors i convertida, en el 608, en l’església de
Sta. Maria dels Màrtis –Sta. María Rotonda-, advocació que ha conservat. Avui és església nacional en la qual es
troben sepulcres il·lustres
.
7
1.3.
MAISON CARRÉE.
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: Maison Carrée
-
AUTOR: desconegut.
-
CRONOLOGIA: 16 a. C.
-
TIPOLOGIA: Temple.
-
MATERIALS: Pedra calcària.
-
ESTIL: romà imperial.
-
LOCALITZACIÓ: Nimes (França)
a) SITUA L’OBRA EN EL SEU ESPAI CRONOLÒGIC;HISTÒRIC I CULTURAL.
Espai cronològic: Segle I a.C. (any 16 a. C.).
(IGUAL QUE EL PANTEÓ)
b) ESTIL. ENUMERA CINC CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST ESTIL.
Maison Carrée és d’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir un origen molt eclèctic ja que assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits;
va ser especialment notable l’herència etrusca, la grega i finalment l’hel·lenística, aquesta darrera procedent de
l’Orient Pròxim i d’Egipte. I és especialment en l’arquitectura on es veu aquesta diversitat d’influències.
2. Incorporar sistemàticament l’ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la d’aresta.
3.Fer servir els tradicionals ordres grecs (dòric, jònic i corinti) als quals s’afegeix l’ordre toscà, d’origen etrusc, i
l’ordre compost, una creació de l’art romà, que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (
fulles d’acant) al capitell.
4.Prioritzar els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el
camp de l’enginyeria.
5.Desenvolupament de l’arquitectura des d’una clara concepció urbanística. La ciutat fou el punt de referència de la
civilització romana.
c) TIPUS DE PLANTA. PARTS DE L’ESPAI INTERIOR I EXTERIOR...
El temple Maison Carrée és un edifici religiós de planta rectangular, pseudoperípter (envoltat de columnes
que als laterals estan adossades). Presenta, a més, un pòrtic hexàstil -6 columnes- amb una escala monumental, al
qual s’afegeixen 4 columnes exemptes més als costats, que completen tot el perímetre del vestíbul.
A l’interior del temple i envoltada per 20 columnes adossades , només hi ha la cel·la. Aquesta estança
sagrada no té cap tipus d’obertura a l’exterior ni tampoc cap divisió interna, i només s’hi pot accedir per la part de
davant de l’edifici.
Les columnes, tant les que exerceixen la funció de suport com les exemptes són corínties. L’edifici es tanca
amb una coberta de dos aiguavessos.
8
La longitud del temple és el doble de l’amplada. I presenta diferències substancials segons el cantó des d’on
es miren qualsevol dels seus quatre costats.
En la seva construcció s’ha fet servir pedra calcària (que amb el temps s’ha tornat vermellosa).
d) ESTRUCTURA DE LA FAÇANA O EXTERIOR. ELEMENTS ORNAMENTALS. SIGNIFICAT I FUNCIÓ.
Seguint les característiques dels temples romans, s’aixeca sobre un pòdium elevat d’influència etrusca, que
només permet l’accés principal a través d’una àmplia escalinata. El pòrtic està presidit per sis columnes corínties
altes i esveltes de 17 m, un entaulament format per un arquitrau de tres platabandes; un fris amb la decoració
perduda i una cornisa. El conjunt està coronat per un frontó que, en aquest cas, no té decoració. Als murs laterals i
a la capçalera també hi ha columnes corínties, la major part de les quals estan adossades al mur de la cel·la.
Aquestes columnes corínties tenen el fust acanalat, fulles d’acant i ornaments florals al capitell.
El fris lateral manté una decoració floral, a diferència del fris frontal, que l’ha perdut.
La part frontal – l´única que té una escalinata per pujar dalt del pòdium-, es veu clarament diferenciada de
les parts laterals i de la part posterior. L’alta façana domina tot l’espai que té al davant i l’escala convida a entrar-hi,
mentre que qualsevol altre cantó es presenta infranquejable per a qui s’acosta.
Si els temples grecs afavoreixen la perspectiva des dels angles, perquè així es pot admirar l’harmonia de les
columnes que els envolten, l’única visió coherent per a un temple romà és la frontal.
SIGNIFICAT:
El temple estava dedicat als númens de Roma i Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa,
i fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família. Malgrat això crida l’atenció l’escassetat d’escultures, la
manca de relleus al·lusius i l’absència de representacions al frontó. L’ornamentació floral, per contra, resulta una
mica recarregada
Aquest temple el va fer construir Agripa, mà dreta de l’emperador August, que es va encarregar d’organitzar la
infraestructura pública de la Gàl·lia.
Els temples romans van seguir els elements tradicionals de l’arquitectura religiosa grega –planta rectangular,
ordres clàssics, sistema constructiu arquitravat-, que van fusionar amb les innovacions etrusques. –podi elevat.
La decoració floral del fris recorda els motius que poc després es van utilitzar per decorar l’Ara Pacis a Roma.
Les extraordinàries possibilitats arquitectòniques i estètiques que es deriven de la utilització depurada de l’ordre
corinti i la importància atorgada al pòrtic de la Maison Carrée van tenir una influència important durant el
Renaixement i, sobretot, en els temples neoclàssics, com La Madelaine de París.
Ubicat al centre de Nimes, en el seu inici el temple de la Maison Carrée ocupava un lloc preeminent de l’antic
fòrum romà, creat a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. La priorització de la
façana de davant per sobre de les altres cares de l’edifici va fer que els temples romans esdevinguessin una peça
important del traçat urbà i es convertissin en obres pensades per ser contemplades frontalment.
FUNCIÓ:
9
Té una funció religiosa. Edificat en honor d’August i producte d’una calculada romanització monumental
del Mediterrani. Com moltes de les edificacions romanes, té un afany cohesionador de les diverses províncies de
l’Imperi.
10
1.4.
AQÜEDUCTE DE TARRAGONA, AQÜEDUCTE DE LES FERRERES O PONT DEL DIABLE.
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: Aqüeducte de les Ferreres
-
AUTOR: desconegut.
-
CRONOLOGIA: primera meitat del segle I d. C.
-
TIPOLOGIA: aqüeducte.
-
MATERIALS: pedra calcària local (saldó)
-
ESTIL: romà imperial.
-
LOCALITZACIÓ: Barranc dels Arcs (Tarragona).
a) SITUEU L’OBRA EN EL CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL CORRESPONENT.
Context cronològic primera meitat del segle I d. C..
Context històric i cultural:
La ciutat romana de Tarraco té l’origen en la creació pels germans Escipió d’un petit assentament militar, l’any 218
a.C. durant la Segona Guerra Púnica (Roma vs. Cartago). Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància
estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular.
La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec) s’hi afegien uns
hàbits culturals de tipus higiènic que n’implicaven un consum important (banys, termes).
La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de dolenta qualitat. L’escassedat d’aigua devia ser un problema seriós a
inicis del segle IV a.C.
La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. Els romans
varen incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del Proper Orient i del món hel·lenístic i hi varen
afegir la seva pròpia experiència.
Tarraco estarà assortida per tres aqüeductes. El Pont del Diable és un d’ells, possiblement el més antic que rep les
aigües del riu Francolí.
b) DIGUEU A QUIN ESTIL PERTANY L’OBRA I ENUMEREU CINC CARACTERÍSTIQUES FORMALS O CONCEPTUALS
DE L’ARQUITECTURA, L’ESCULTURA O LA PINTURA D’AQUEST ESTIL.
L’aqüeducte de Tarragona, conegut amb el nom de les Ferreres és d’estil romà imperial. Aquest estil es
caracteritza per:
1.Tenir un origen molt eclèctic ja que assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits;
va ser especialment notable l’herència etrusca, la grega i finalment l’hel·lenística, aquesta darrera procedent de
l’Orient Pròxim i d’Egipte. I és especialment en l’arquitectura on es veu aquesta diversitat d’influències.
2. Incorporar sistemàticament l’ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la d’aresta.
11
3.Fer servir els tradicionals ordres grecs (dòric, jònic i corinti) als quals s’afegeix l’ordre toscà, d’origen etrusc, i
l’ordre compost, una creació de l’art romà, que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (
fulles d’acant) al capitell.
4.Prioritzar els aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el
camp de l’enginyeria.
5.Desenvolupament de l’arquitectura des d’una clara concepció urbanística. La ciutat fou el punt de referència de la
civilització romana.
c) DESCRIVIU EL TIPUS DE PLANTA, LES PARTS DELS ESPAIS INTERIOR I EXTERIOR, ELS ELEMENTS DE SUPORT
(PILARS I COLUMNES I L’ORDRE AL QUAL PERTANYEN), ELS SUPORTATS (VOLTES, CÚPULES, CIMBORIS,
ARQUITRAUS…) I ELS DECORATIUS.
L’aqüeducte no era només el pont que salva el barranc, sinó tota la conducció des del riu on provenia l’aigua
fins al desguàs a la ciutat.
Els elements de suport del tram aeri de l’aqüeducte eren els pilars de la base que sostenen els arcs de mig
punt inferiors que alhora sostenen una plataforma amb els arcs superiors. L’element suportat és la galeria de
conducció d’aigua. El material utilitzat són carreus rectangulars de pedra. Amida més de 800 m. d’alçada (813).
L’aqüeducte està construït a base de carreus rectangulars col·locats en sec, sense argamassa. Els pilars
inferiors formen fileres de carreus esglaonats que formen piràmides truncades coronades per cornises des d’on
arrenquen els primers arcs de mig punt que acaben en una plataforma des d’on s’aixequen els pilars superiors que
tenen forma de prismes rectangulars, sobre els que s’aixeca el segon conjunt d’arcades de mig punt. Tots els pilars
tenen una arrencada comuna de dos arcs que enforteix l’estructura.
Damunt de l’arcada superior se situa el canal per on circula l’aigua entre dues parets de pedres arrebossades
amb argamassa. El canal es va construir amb morter impermeable fet de calç i ceràmica.
Al punt d’origen de l’aqüeducte l’aigua passava al canal des d’un dipòsit de capçalera creat amb les aigües
del riu Francolí. Aquest canal impermeabilitzat s’adaptava al terreny, bé soterrat excavant turons i muntanyes que es
ventilava mitjançant la construcció de pous cada 20 o 30 metres que servien també pel manteniment, bé a cel obert,
amb canals construïts a nivell de terra, per sota es construïen clavegueres pel drenatge de les aigües de pluja o en
forma de ponts amb arcades quan calia travessar un barranc. Sempre calia mantenir una inclinació perquè el cabal
de l’aigua circulés. Quan l’aigua arribava a la ciutat era recollida i depurada en un gran dipòsit i després es distribuïa
per la ciutat amb una xarxa de canonades de plom.
d) COMENTEU EL SIGNIFICAT I LA FUNCIÓ DE L’OBRA.
SIGNIFICAT:
L’Imperi romà per tal d’unificar totes les províncies va procedir a la romanització del territori que havia
conquerit. En aquest sentit van construir tota una xarxa de vies de comunicació, entre les quals es troben els
aqüeductes, els ponts o les vies, així com edificis similars als de Roma: teatres, amfiteatres, circs, teatres, basíliques,
presents a totes les ciutats importants com Tarraco.
12
Molts d’aquests ponts i aqüeductes romans estan envoltats de llegendes d’origen medieval relacionades
amb la seva construcció que tenen en comú un pacte amb el diable i la pèrdua d’una ànima. Per això popularment
s’anomenen Ponts del Diable.
La llegenda del Pont del Diable de Tarragona explica que quan el seu constructor havia aixecat mig pont, un
fort temporal el va fer caure i davant el desastre va invocar l’ajut del diable per reconstruir-lo. Satanàs li va proposar
reconstruir-lo a canvi de l’ànima de la primera persona que begués l’aigua que portava l’aqüeducte. Un cop aixecat
de nou, el constructor va fer beure aigua a un ase que va ser lliurat al dimoni.
FUNCIÓ:
La funció útil de l’aqüeducte de Tarragona és la d’abastir d’aigua la ciutat de Tarragona. La funció simbòlica
era propagandística de l’Imperi romà que feia arribar els seus avenços tècnics a tots els indrets de l’Imperi i també
romanitzadora, ja que es tractava d’unificar l’Imperi i fer que totes les ciutats s’assemblessin a Roma.
13
2. ESCULTURA
2.1.
AUGUST DE PRIMA PORTA.
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: August de Prima Porta.
-
AUTOR: desconegut.
-
CRONOLOGIA: 20 a.C.; còpia l’any 14 d. C.
-
TIPOLOGIA: escultura exempta.
-
MATERIALS: Còpia de marbre d’un original de bronze desaparegut.
-
ESTIL: romà imperial.
-
TEMA: commemoratiu.
-
LOCALITZACIÓ: Musei Vaticani.
a) SITUA L’OBRA EN EL SEU ESPAI CRONOLÒGIC;HISTÒRIC I CULTURAL.
Espai cronològic: Segle I a.C.( l’original: any 19 a. C.). ( còpia: 14 a. C.).
(IGUAL QUE EL PANTEÓ)
b) ENUMERA CINC CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST ESTIL.
August de Prima Porta és d’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir una gran influència de l’escultura hel·lenística, fins al punt que és gràcies a les còpies romanes que es
coneixen moltes estàtues gregues.
2.Un marcat realisme en contraposició amb l’idealisme de l’escultura grega.
3.Subordinació de l’escultura a l’arquitectura. Força realitzacions escultòriques tingueren com a finalitat ornamentar
obres arquitectòniques, com és el cas dels relleus commemoratius.
4.Els materials més comuns utilitzats són el bronze, la pedra i el marbre.
5.El retrat i els relleus commemoratius adquiriren una gran rellevància i originalitat. El retrat procurava ser fidel als
models i els relleus commemoratius solien evocar i celebrar esdeveniments històrics.
c) ENUMERA LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS. ESTRUCTURALS. MATERIALS.
L’ August de Prima Porta és una còpia feta amb marbre ( de Luni o de Carrara) i amb la tècnica de la talla
d’un original en bronze amb la tècnica de la fosa i policromada en colors vius, com el vermell o el blau.. És una
escultura exempta, unifacial, la seva tipologia és dempeus i d’autor desconegut (Comitent: el Senat romà). Es troba
als Museus Vaticans (Roma).
L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta tot el pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se
en el cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per donar vida i força a la figura, amb el contrapposto. Troba
l’equilibri entre el braç dret aixecat en un gest de comandament, mentre que l’esquerre -que es correspon amb la
posició de la cama del mateix costat- sosté la túnica.
14
El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia
a l’obra de bronze original, i serveix per recordar l’origen diví de l’emperador August, que, com a membre de la gens
Iulia, era descendent d’Enees, fill de Venus.
August, amb unes mides lleugerament superiors al natural, hi és representat amb el braç dret alçat com a
signe d’autoritat, en l’actitud d’un orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb una cuirassa molt cenyida
que li marca l’anatomia il·lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. En aquests relleus els bàrbars de
la frontera de l’Èufrates tornen les àguiles que havien pres a les legions de Cras quan el van derrotar,i la Gàl·lia i
Hispània es mostren vençudes.
Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en models grecs clàssics i optaren, pel que fa a les
representacions de les cares, per un gran realisme. Es podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia una certa
idealització. Malgrat tot,l’expressió d’August, demostra que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat.
Aquesta escultura de l’emperador va donar lloc a un nou prototip, a partir de les premisses del qual van ser
representades moltes de les màximes autoritats, tot i que van calçats amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa
terrenal i no al aspecte diví.
El veritable origen de la nova tradició del retrat romà es trobava en el culte als avantpassats i als fidelíssims
retrats funeraris de l’art etrusc. Passa per una segona etapa d’influència hel·lenitzant, com és el cas d’aquesta
escultura d’August de Prima Porta. Després hi ha una tercera, caracteritzada pel realisme, per acabar amb una
última, de simplificació.
Hi ha més de vuitanta representacions d’August en diversos moments de la seva vida. Són una sèrie de
retrats excel·lents, que ens mostren els seus trets fins i distingits, la seva expressió pensativa i la seva gens robusta
constitució;fins i tot n’hi ha de la seva decrepitud. En el d’Ostia, dels Museus Vaticans, és encara un nen,però ja ens
mostra el seu nas afilat i la preocupació en l’entrecella .Els retrats esculpits en la seva maduresa ens el mostren en
els múltiples aspectes de la seva personalitat,en qualitat de pretor, com a pontifex maximus, o com aquest del
comentari,d’emperador.
Tant a la còpia,feta quan l’emperador ja era mort,com a l’original, August és il·lustrat amb un rostre jove,
que en cap cas no corresponia a la realitat.
d) EXPLICA EL TEMA REPRESENTAT. MODEL LITERARI. SIGNIFICAT. FUNCIÓ.
TEMA:
El tema és commemoratiu. August és representat com a emperador en tota la seva glòria; com a home,amb
un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els
èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà.
SIGNIFICAT:
L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la
pacificació de la Gàl·lia i d’Hispània.
15
August va ser divinitzat després de morir i la seva muller rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva
sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua signifiquen que aquesta va ser feta després de morir, quan August ja
era a l’Olimp.
El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què els parts tornen als romans uns trofeus de guerra
com si fos un gran triomf, però només havia estat un enfrontament més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos
pobles. Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua que havia de representar August en
el seu aspecte diví perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. En el relleu Tiberi,en el que
és una acció propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a la trobada amb l’emissari part acompanyat per la
lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment. Als costats hi figuren
les dues províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl·lia ( a la dreta). A la cuirassa també hi són presents
Apol·lo i Diana, protectors d’August.
En aquesta escultura August es revela en un moment de màxima autoritat,quan amb el braç enlairat arenga
les seves tropes i es mostra victoriós. Aquesta representació del general triomfador també constata un fet polític: la
pèrdua del poder del Senat davant el cap únic. De fet, mentre el Senat va manar no permeté que els generals
utilitzessin políticament les seves victòries militars.
FUNCIÓ:
La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política,tant d’August i de la seva família com
de l’Imperi.
16
2.1. ARA PACIS AUGUSTAE.
FITXA TÈCNICA:
-
TÍTOL: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August.
-
AUTOR: desconegut.
-
CRONOLOGIA: 13 – 9 a.C.
-
TIPOLOGIA: altar
-
MATERIALS: marbre de Carrara.
-
ESTIL: imperial romà.
-
TEMA: commemoratiu.
-
LOCALITZACIÓ: Museo dell’Ara Pacis (Roma)
a) SITUA L’OBRA EN EL SEU ESPAI CRONOLÒGIC;HISTÒRIC I CULTURAL.
Espai cronològic: Del 13 a. C.
(IGUAL QUE EL PANTEÓ)
b) ESTIL. ENUMERA CINC CARACTERÍSTIQUES D’AQUEST ESTIL.
L’Ara Pacis és un altar que pertany a l’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir una gran influència de l’escultura hel·lenística, fins al punt que és gràcies a les còpies romanes que es
coneixen moltes estàtues gregues.
2.Un marcat realisme en contraposició amb l’idealisme de l’escultura grega.
3.Subordinació de l’escultura a l’arquitectura. Força realitzacions escultòriques tingueren com a finalitat ornamentar
obres arquitectòniques, com és el cas dels relleus commemoratius.
4.Els materials més comuns utilitzats són el bronze, la pedra i el marbre.
5.El retrat i els relleus commemoratius adquiriren una gran rellevància i originalitat. El retrat procurava ser fidel als
models i els relleus commemoratius solien evocar i celebrar esdeveniments històrics.
c) ENUMERA LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS. ESTRUCTURALS. MATERIALS.
d) L’ Ara Pacis Augustae és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central.
Presenta dues entrades; la principal, que s’aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l’oest i era la que
utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l’altra porta, orientada a l’est, eren introduïts al recinte
sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L’altar, que ocupa l’espai central, està situat damunt un pedestal
esglaonat.
Aquest altar és de marbre,la tècnica és la talla i en les formes combina l’alt, el mitjà i el baix relleu. La seva
localització és el Camp de Mart, al Palazzo Fiano, Roma.
És remarcable la combinació de l’alt relleu amb el relleu mitjà i el baix relleu, amb la qual s’aconsegueix una
extraordinària sensació de profunditat. Així, les figures del primer pla es representen en relleu alt mentre que les de
segon i tercer pla es fan amb mig i baix relleu. Alhora, el fet de donar més volum a les figures en primer terme
remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició
17
una gran mobilitat tot i el predomini de les línies verticals. També cal destacar el realisme dels rostres, que
individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements. En qualsevol cas, la representació és
remarcablement elegant. No només es respecta minuciosament el protocol familiar i polític de la processó, sinó que
tota aquesta discorre pausadament i ordenadament. Amb les seves togues majestuoses i les seves actituds
reposades. I encara que és clara la influència de Fídies amb la seva Processó de les panatenees, el cert és que aquí és
diferent la composició, el ritme del relleu i la individualitat dels personatges.
e) EXPLICA EL TEMA REPRESENTAT. MODEL LITERARI. SIGNIFICAT. FUNCIÓ.
TEMA.
Aquest relleu és la crònica en imatges d’un fet important en la vida de Roma. La cara exterior de l’estructura que
envolta l’altar està totalment coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix
longitudinalment en dues franges. La franja inferior està decorada amb fulles d’acant, mentre que a la superior s’hi
representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August, artífex de la pau romana. Als
cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de
capitell corinti.
La divinització d’August, està present en el programa iconogràfic de l’Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les
façanes d’accés al recinte s’hi representen personatges mitològics que es vol vincular amb la biografia de
l’emperador. A la façana oest s’hi desenvolupen dues escenes, per desgràcia mol fetes malbé: a l’esquerra, hi ha
Mart, el déu de la guerra que observa, complagut, la lloba capitolina alletant els dos bessons; a l’altra banda, el troià
Enees –fundador de la ciutat que després es convertí en Roma- fa un sacrifici; destaca especialment la semblança
d’Enees amb August.
La façana de la porta est mostra, a un costat, la deessa de la Terra flanquejada per dues nimfes aquàtiques i
acompanyada dels seus fills; alguns investigadors, però, opinen que no es tracta de Tella, sinó de la Pau o de Venus
Genetrix, mare de la gens Júlia, el llinatge d’August. I a l’altre costat, en molt mal estat, la plasmació de la deessa
Roma.
Les façanes laterals exhibeixen els relleus pròpiament commemoratius que representen la processó de l’any 13
a. C. en honor de la Pax Romana. Al costat sud els sacerdots encapçalen la comitiva; els segueixen un home amb una
destral per sacrificar els animals i el general Agripa, August i la resta de la família imperial. Al costat nord desfilen el
Senat i les dones i els nens de la cort d’August. Dins de la processó s’hi poden veure dues figures femenines que
simbolitzen Roma i la Pau.
La cara interior de l’estructura que encercla l’altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, és
a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.
SIGNIFICAT.
Els relleus de l’Ara Pacis exalcen la figura d’August, el primer emperador de Roma. El títol d’august és un adjectiu
encomiàstic que significa sublim i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l’any 27 a. C.
18
L’atribució d’aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l’emperador, a qui les lloances
dels poetes vinculaven Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons
Ròmul i Rem.
Aquest petit temple estava consagrat a un numen (deïtat pagana), el de la Pau. August fou l’artífex d’aquest
període tranquil de la història de Roma.
Segueix l’estructura dels antics “templa minora”, espais sagrats voltats d’una palissada de fusta amb una sola
entrada. També es relaciona amb altres tipus de monuments, com ara arcs de triomf o columnes commemoratives.
Així, frisos com el de la processó de la família imperial de l’Ara Pacis remeten als relleus de la columna Trajana o l’arc
de Constantí. En tots ells els personatges no estan idealitzats, sinó que esdevenen una veritable galeria de retrats.
Finalment, s’hi van fer excavacions exhaustives entre el 1936 i el 1937; i l’any 1938, coincidint amb el bimil·lenari
d’August, es va inaugurar el monument reconstruït, tal com és avui dia, protegit per una urna de vidre.
FUNCIÓ:
L’Ara Pacis
és un edifici religiós erigit per donar gràcies als déus per la Pax Romana i també per la
prosperitat de l’època d’August.
F.15.FIGURA EQÜESTRE DE MARC AURELI.
19
 FITXA TÈCNICA:

TÍTOL: Escultura eqüestre de Marc Aureli.

AUTOR: desconegut.

CRONOLOGIA: segle II (176 d.C.)

TIPOLOGIA: retrat eqüestre

MATERIALS: Bronze daurat.

ESTIL: romà imperial.

TEMA: commemoratiu.

LOCALITZACIÓ: Palazzo dei Conservatori dels Musei Capitolini (Roma). N’hi ha una rèplica a la Piazza dei
Campidoglio (Roma).
A) SITUEU L’OBRA EN EL CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL CORRESPONENT.
Context cronològic: Entre el 161 i el 180 d. C.
Context històric i cultural: En el moment que es situa la fundació mítica de Roma per Ròmul i Remus (segle VIII a. C.)
habitaven en la península itàlica diferents pobles, alguns molt hel·lenitzats. Entre aquests destacaven els etruscos,
que van proporcionar a Roma el ritus de la seva fundació i el model de ciutat que posteriorment va estendre per tot
el món romanitzat, els fonaments de la seva religió i els sacrificis endevinatoris i funeraris.
El primer sistema de govern dels romans fou la Monarquia, l’últim rei, Tarquini el Superb, amb la seva tirania
va despertar l’esperit republicà i va suscitar una nova fase en la història de Roma: l’inici de la República (segle VI a.
C.). La societat es diferenciava en dues classes: els patricis (el grup privilegiat que controlava el poder econòmic) i els
plebeus, que lluitaven per obtenir la igualtat jurídica.
La expansió territorial per la Mediterrània, suposà la creació d’un exèrcit professional i va engrandir Roma
però també fomentà l’aparició d’una plebs urbana cada vegada més disconforme. Als segles I i II a.C. es van produir
guerres civils. Al final del període republicà, August va instaurar l’Imperi, forma de govern centrada en la persona del
governant i pràcticament hereditària (segle I d.C.).
Les dinasties d’emperadors del segle I d.C. van encarnar l’ideal de governant militar (les campanyes bèl·liques), i
pietós (suprem pontífex) i divinitzat. Al segle III, les crisis econòmiques, la davallada de la vida urbana i la pressió dels
pobles bàrbars van portar al desordre polític. Fou en aquells moments quan el cristianisme va començar a
estendre’s. Després del fracàs de les reformes administratives dels últims emperadors, serà finalment la religió
cristiana, convertida per l’emperador Teodosi en religió oficial de l’Imperi la que va mantenir la universalitat de la
civilització romana, orientada ara a nous ideals.
B) DIGUEU A QUIN ESTIL PERTANY L’OBRA I ENUMEREU CINC CARACTERÍSTIQUES FORMALS O CONCEPTUALS DE
L’ARQUITECTURA, L’ESCULTURA O LA PINTURA D’AQUEST ESTIL.
El retrat eqüestre de Marc Aureli pertany a l’estil romà imperial. Aquest estil es caracteritza per:
1.Tenir una gran influència de l’escultura hel·lenística, fins al punt que és gràcies a les còpies romanes que es
coneixen moltes estàtues gregues.
20
2.Un marcat realisme en contraposició amb l’idealisme de l’escultura grega.
3.Subordinació de l’escultura a l’arquitectura. Força realitzacions escultòriques tingueren com a finalitat ornamentar
obres arquitectòniques, com és el cas dels relleus commemoratius.
4.Els materials més comuns utilitzats són el bronze, la pedra i el marbre.
5.El retrat i els relleus commemoratius adquiriren una gran rellevància i originalitat. El retrat procurava ser fidel als
models i els relleus commemoratius solien evocar i celebrar esdeveniments històrics.
C) EXPLIQUEU LES CARACTERÍSTIQUES FORMALS (UN SOL BLOC, DIVERSOS BLOCS, TIPUS DE RELLEU…),
ESTRUCTURALS (EMBALUM RODÓ, UNIFACIAL, MULTIFACIAL…), TÈCNIQUES (TALLA, FOSA…) I MATERIALS
(MARBRE, PEDRA, BRONZE, FUSTA…) D’AQUESTA OBRA.
El retrat eqüestre de Marc Aureli és un original en bronze que, de forma excepcional, no es va fondre durant
l’Edat Mitjana perquè es vas creure que era una representació de Constantí, emperador que autoritzà el
cristianisme. És una escultura d’embalum rodó, multifacial, exempta, feta amb la tècnica del buidatge del bronze i
decorada amb làmines d’or, que amb el pas del temps gairebé han desaparegut. Tant en el cabell com a la barba es
va utilitzar la tècnica del trepanat.
En la seva composició predominen les línies horitzontals, verticals i obliqües. Aquestes línies s’accentuen en
el braç dret de Marc Aureli i en la pota aixecada del cavall. És una composició tancada i equilibrada, a la qual cosa
contribueix considerablement la positura del cavall, amb el cap i la cua cap avall i les potes marcant direccions cap al
centre de la composició, i la mateixa posició de l’emperador, dominada per l’equilibri i l’estabilitat. En quant la llum,
destaca la sensació de clarobscur, trobant-hi zones molt aclarides i d’altres molt fosques la qual cosa aporta realisme
i crea un efecte pictòric. Per la seva banda, el bronze embellit amb làmines d’or atorgà, en el seu moment, a la figura
un gran impacte visual. A més l’escultor va utilitzar pasta vítria als ulls.
D) EXPLIQUEU EL TEMA REPRESENTAT. ICONOGRAFIA. SIGNIFICAT I FUNCIÓ.
TEMA.
El tema que tracta El retrat eqüestre de Marc Aureli és el del poder i la grandesa divina. Les escultures
eqüestres eren símbols de poder polític, i aquell a qui se’l distingia amb aquest honor se li suposava l’autoritat i la
fermesa per guiar el seu poble en les seves decisions.
L’obra ens mostra l’emperador com a senyor terrenal sempre victoriós i conqueridor. El braç estès indica que
està pacificant les masses.
SIGNIFICAT:
L’emperador Marc Aureli era conegut amb el sobrenom del “savi”, regnà des de l’any 161 fins al 180. Era un
home culte i amant de la filosofia, seguidor de l’estoïcisme i un bon governant. Aquest és l’únic retrat eqüestre d’ell
que es conserva. Marc Aureli va passar per ser l’estadista més pacifista de la Història de Roma i un convençut
antimilitarista, cosa que no va impedir que les circumstàncies polítiques l’obliguessin a passar la major part de la
21
seva vida en els camps de batalla. Era un home de raó, i així sembla retratat en aquesta escultura. El simbolisme es
reforçava amb la presència de la figura d’un bàrbar que hi havia a sota el cavall, avui desaparegut.
Es conserven nombroses proves documentals que hi havia des de l’època republicana un gran nombre
d’estàtues eqüestres a Roma. I que, així mateix, des de l’època d’August eren habituals les representacions dels
emperadors damunt d’un cavall en actitud de revista militar (adlocutio), vestits amb una túnica i una capa
(paludamentum), i amb el braç estès saludant el poble i l’exèrcit. Però no ens ha arribat cap altra escultura eqüestre
que la de Marc Aureli.
El retrat psicològic és evident. Fins i tot, el cavall amb la seva actitud rotunda però no violenta, contribueix a
transmetre la idea de poder serè i savi.
FUNCIÓ:
La funció d’aquesta imatge és servir com a propaganda política.
L’obra es localitzava a la plaça de Sant Joan de Laterà, si més no, fins al segle X, per bé que serà M. Àngel qui
la traslladaria a la plaça del Capitoli, on ha estat fins al seu recent trasllat al Museu del Capitoli.
La seva influència serà decisiva en retrats eqüestres com el Colleoni de Verrochio o el Gattamelata de
Donatello.
22