Tr criptomoneda (1)

La Criptomoneda
Marc Menéndez Fabregat
2n Batxillerat-A
Santi Mascaró Cardona
ÍNDEX:
1.
Introducció
2.
Què són les criptomonedes?
3.
La seguretat Informàtica
4.
3.1
És segur invertir en criptomonedes?
3.2
Què és la blockchain?
3.3
Telèfons Blockchain
3.4
Qui són els miners i com controlen el Blockchain?
Bitcoin
4.1.
Bitcoin lliure d’impostos
5.
Ethereum
6.
Les ICOs
7.
On es guarden els bitcoins?
8.
Què són els caixers bitcoin ATM?
9.
Impacte mediambiental de les criptomonedes
10.
Part pràctica
11.
Conclusions
12.
Bibliografia i webgrafia
1
1. Introducció:
Abans de l'inici del Treball de Recerca i l'elecció del tema a estudiar, es tenia ben clar que
aquest estigués relacionat amb les criptomonedes.
Un altre aspecte que es tenia clar del tema, era que hi destaqués clarament la part més pràctica.
Sense deixar de banda la recerca, és clar. Així doncs, a partir d'aquests fonaments, es va anant,
pensant i buscant idees que s'adaptessin a aquests principis i sobretot, que donessin la suficient
motivació per dedicar-hi molts mesos.
Les criptomonedes engloben un ventall de temes molt ampli i diversos entre ells, i potser el que es
va fer més difícil, va ser decidir un d'aquests. Per fer-ho, l'autor es va posar en contacte amb
l'ajudant de Cristina Carrascosa membre de l'Observatori Blockchain de la Unió Europea, i
explicant-li la situació, va facilitar-hi informació. Després de parlar amb l'ajudant de Cristina
Carrascosa i explicar-li les idees que es tenien previstes, es va decidir enfocar el treball, entorn si les
criptomonedes poden substituir al diners fiduciari. Ja es tenia la part més complicada assolida, però
encara quedava aprofundir més i posar el fil a l'agulla per iniciar-lo definitivament. Per fer aquest
últim pas abans d'iniciar-lo, se li van donar idees sobre diverses opcions que es podien realitzar per
dur a terme la part pràctica del treball i veure si amb els recursos dels quals es disposava, es podria
fer. Al final es va decidir fer un estudi sobre les inversions en les criptomonedes. Depenent de quins
canvis tinguessin els valors d'aquestes, el treball miraria cap a un o un altre punt de vista.
L'autor es va decantar per aquesta opció, ja que li semblava un tema original, innovador, i que està
tenint molta influència en l'actualitat, a part de generar-li molta curiositat. Així ha estat com després
de seguir tot aquest procés, s'ha optat per aquesta línia de treball que es presenta a continuació.
La meva recerca té com a principal finalitat estudiar l'eficàcia de les criptomonedes, i la diferència
(si n'hi ha) entre aquesta i el diner fiduciari. Per altra banda, també s’estudiarà com actuen les
criptomonedes al llarg d'un curt període de temps.
2
2. Què són les criptomonedes?
A través de la història, hi ha hagut molts mitjans d'intercanvi de béns i serveis. Com per exemple el
mètode del bescanvi, l'ús de materials com el ferro, l'or, etc. Tot fins arribar al sistema que fins a
l'actualitat ha funcionat millor, el diner fiduciari, ja que aquest té totes les característiques del diner
(és divisible, homogeni, escàs, senzill de transportar i durable), però actualment ha sorgit una
moneda que podria superar aquest diner fiduciari: la moneda digital o també anomenada
criptomoneda. Les criptomonedes són un tipus de diners que existeix només en el món digital, sense
una forma física. Es van crear com una alternativa als diners tradicionals i es van fer populars pel
seu disseny avançat, el seu potencial de creixement i el seu anonimat.
A diferència de la moneda fiduciària, el cost de produir moltes criptomonedes és elevat donada
l'enorme quantitat d'energia necessària per a alimentar els ordinadors, que resolen les endevinalles
criptogràfiques. Finalment, l'emissió descentralitzada implica que no hi ha una entitat que recolzi
l'actiu, de manera que l'acceptació es basa completament en la confiança dels usuaris que la utilitzin.
Les criptomonedes i les tecnologies en què es basen ofereixen beneficis, però també comporten
riscos, com per exemple pèrdues en l'actiu.
La primera vegada que es va anomenar el terme criptomoneda va ser el 1998, on Wei Dai va
reflexionar sobre la idea de desenvolupar una nova forma de pagament que fes servir un sistema
criptogràfic, però no va ser fins al 2009 quan una persona anònima amb el pseudònim de Satoshi
Nakamoto va crear la primera criptomoneda el Bitcoin.
L’empresa malwarebytes es una empresa internacional dedicada a la seguretat informàtica en
dispositius electrònics com ara ordinadors, telèfons mòbils entre altres.
Segons l’empresa malwarebytes (https://es.malwarebytes.com/cryptojacking/):
La paraula "criptomoneda" ve de la combinació d'altres dos termes, "criptografia" i "moneda". Es
defineix com a diners electrònics basats en els principis del xifratge matemàtic complex. Totes les
criptomonedes existeixen com a unitats monetàries descentralitzades i xifrades que poden
transferir-se lliurament entre els participants de la xarxa. Dit d'una altra manera, una criptomoneda
és electricitat convertida en línies de codi que tenen un valor monetari.
3
3. Seguretat informàtica:
Hi ha multitud de pàgines web per poder servir per invertir en les diverses criptomonedes que s'han
creat amb el pas del temps; cada web té un mètode de seguretat, aquest és la criptografia.
La criptografia és el desenvolupament d'un conjunt de tècniques que permeten alterar i modificar
missatges o fitxers amb l'objectiu que no puguin ser llegits per tots aquells usuaris que no estiguin
autoritzats a fer-ho.
La criptografia funciona a través de la utilització de xifres i codis per escriure per exemple missatges
en documents o dades confidencials que circulen a través de xarxes socials o l'internet. La seva
utilització és tan antiga com l'escriptura, ja que els romans van fer ús d'aquests codis per ocultar els
seus projectes de guerra, així només les persones que sabien el que significaven els símbols s'havien
el que posava.
Amb l'evolució de la tecnologia, la criptografia ha estat modificada, divulgada i després constituïda
amb algoritmes matemàtics. A més de mantenir la seguretat de l'usuari, la criptografia protegeix la
integritat de la pàgina web, així com la del remitent i el destinatari, entre altres.
Dins la criptografia hi ha dos tipus de claus criptogràfiques: les simètriques i les asimètriques.
Les claus simètriques són les que amb la utilització de diferents algoritmes s'encripten documents,
per ocultar la informació. D'altra banda, les claus asimètriques són aquelles, on amb la utilització de
fórmules matemàtiques s'utilitzen dues claus una pública i una privada, la pública és aquella a la que
qualsevol persona pot tenir accés i la privada, on només el receptor pot desencriptar la informació.
3.1 És segur invertir en criptomonedes?
Invertir en criptomonedes és cada vegada més popular. És una oportunitat d'inversió global
disponible per a qualsevol persona en qualsevol part del món. Són un instrument altament rendible,
molt volàtil i amb un cert factor de risc.
Les criptomonedes s'estan convertint en un mitjà de pagament acceptable a tot el món. La tecnologia
Blockchain és de confiança, no pot ser falsificada, manipulada o canviada.
4
Les criptomonedes són un tipus de bé que no estan supervisades per organitzacions com per exemple
la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) o el Banc d’Espanya.
Si es parla de seguretat en el àmbit de guanyar beneficis pot ser que el preu de la criptomoneda
decaigui o augmenti, aquest és un risc que pateixen tots els inversors alhora d'invertir en els actius,
això vol dir que aquestes persones que pateixen aquests riscos no s’aseguren al cent percent que hi
hauran beneficis. D’altra banda si es refereix en si és segur el mètode d’inversió la resposta és si, ja
que hi ha infinites aplicacions o pàgines webs que ha estat demostrat que són fiables, apart les
criptodivises operen amb els seus propis codis i, a causa de la naturalesa de la tecnologia blockchain,
és gairebé impossible duplicar transaccions o produir criptomonedes falses.
3.2 Què és la blockchain?
El Blockchain és la cadena de blocs més coneguda fins avui en dia. En el cas de les criptomonedes
són els llibres contables on es realitza cada una de les transaccións. 1
En cada bloc es pot emmagatzemar registres o transaccions vàlides dels usuaris, informació referent
a aquest bloc, la seva vinculació amb el bloc anterior i el bloc següent a través del hash2 de cada
bloc.
La cadena completa es guarda en cada node (és un punt d'intersecció ) de la xarxa que conforma la
blockchain, per la qual cosa s'emmagatzema una còpia exacta de la cadena en tots els participants de
la xarxa.
La tecnologia Blockchain té com origen en el 1991, quan Stuar Haver-hi i W. Scott Stornetta van
descobrir el primer treball sobre les cadenes de blocs assegurats criptogràficament.
3.3 Telèfons Blockchain
1
Els llibres comptables serveixen perquè empreses i autònoms pugui portar una comptabilitat
ordenada que els permeti seguir cronològicament totes les seves operacions administratives i
mercantils.
2
El hash es un códi únic que diferencia un bloc d’un altre.
5
Els telèfons Blockchain són dispositius en els quals es dóna un major interès en la cadena de blocs.
A més, també dóna una especial importància a la criptografia i les aplicacions descentralitzades 3.
La seguretat millorada és una de les característiques més comuns en aquests telèfons. Aquests es deu
al fet que és necessari protegir les criptomonedes i claus privades dels usuaris. Mentre que altres
dispositius fins i tot permeten executar un node complet de Bitcoin o extreure criptomonedes.
Alguns exemples de Telèfons Blockchain serien:
HTC Exodus 1s: El seu sistema de seguretat, el Trusted Execution Environment (TEE), s'activa en
signar transaccions i aïlla temporalment el sistema operatiu per a protegir les seves dades. A més, té
una funció per a recuperar la clau social si aquesta s'ha perdut, de manera que només els contactes
de confiança s'uneixin per a ajudar-los si es perd una clau.
Però el més ressaltant d'aquest telèfon Blockchain és que pot mantenir un node de Bitcoin4 complet.
Samsung Galaxy S10: El Samsung Galaxy S10 és un dispositiu de gamma alta. Aquest porta
integrar la tecnologia Blockchain per a aquells amants de la criptografia.
Aquest telèfon Blockchain posseeix la seva pròpia cartera criptogràfica i una gamma d'aplicacions
descentralitzades. A més, és compatible amb una gran varietat de criptomonedes, entre les quals
ressalten Bitcoin, Ethereum, LEO Token, Chainlink i USD Coin.
3.4 Qui són els miners i com controlen el Blockchain?
La mineria de criptomonedes es pot definir com el procés pel qual es validen i agrupen transaccions
d'una xarxa, per després afegir-les a un llibre comptable, conegut com a blockchain. Aquest procés
brinda seguretat a la xarxa al mateix temps que permet la generació de noves monedes. En poques
paraules, és l'activitat que permet que les criptomonedes com Bitcoin funcionin.
3
Les d'Apps o Aplicacions descentralitzades són eines o app que no són gestionades per empreses i
és on els usuaris es relacionen directament sense intermediaris entre ells, generalment a través d'una
cadena de blocs.
4
Un node complet és un ordinador o telèfon blockchain en la xarxa entre parells de Bitcoin que
allotja i sincronitza una còpia de totes les blockchain del Bitcoin.
6
A aquest procés se'l coneix pel nom de "mineria" pel fet que, en essència, és similar a la mineria de
qualsevol mineral com l'or o el carbó. Només que s'usen programes i maquinària de computació per
a extreure valor de la xarxa.
Quan es minen criptomonedes, es posa el poder de processament de la maquinaria al servei d'una
xarxa, digui's Bitcoin, Ethereum, Litecoin, Monero, etc. Aquestes xarxes de criptomonedes
necessiten el poder dels equips per a confirmar que les transaccions dels seus usuaris són vàlides.
Totes les transaccions vàlides són agrupades en un bloc que després s'afegeixen a la blockchain,
processant així grups d'operacions comercials.
A través de la definició anterior, podem dir amb certesa que la mineria és la columna vertebral de la
majoria de les monedes xifrades. Mitjançant aquest procés, totes les dades de la xarxa es
transfereixen i es registren en blockchain.
A més, a causa de l'estructura del peer-to-peer (P2P), es pot gestionar els fons de manera
descentralitzada. Ja que, també és la mineria la que inclou els miners contractats d'arreu del món per
permetre que la cadena de blocs estigui "present" en el tractament de les dades sense haver de
dependre d'un servidor central que gaudeixi d'un intermediari privilegiat. Això distingeix les
criptomonedes d'altres serveis financers, com els bancs tradicionals o els processadors de
pagaments, que verifiquen, aproven i registren totes les transaccions dels seus clients. En resum, la
mineria ha realitzat dues funcions importants: fer que la criptomoneda funcionin les 24 hores del dia
i introduir un mètode per processar dades de manera descentralitzada.
Tanmateix, això no és l'únic que fa la mineria. Aquest procés també és necessari per garantir la
seguretat de la xarxa de la criptomoneda. Per exemple, gràcies al treball dels miners, només es
registren les transaccions correctes, es comprova la legalitat de les dades i s'evita la doble despesa.
També protegeix la xarxa de possibles intents de modificar les dades o dades enregistrades per
controlar-ne el funcionament. Com que l'única manera de revertir les transaccions de les
criptomonedes és acumular més del 51% de la taxa d'hash de tota la xarxa, com més activa es fa la
mineria blockchain, més difícil és centralitzar-la.
Finalment, però no menys important, la mineria és una activitat que forma part del cicle d'eliminació
de nous actius criptogràfics de la xarxa. Tot i que la taxa de retirada de criptomoneda està fixada al
7
codi del protocol de xarxa, els miners amb la seva potència de càlcul són els que desbloquegen les
monedes de nova creació cada vegada que minen un bloc.
4. Bitcoin
El Bitcoin és una criptomoneda o també anomenada moneda digital. És un tipus de pagament que no
està recolçat per cap país. Aquesta moneda virtual reserva l'anonimat de les persones propietàries
d'aquestes monedes (els bitcoins).
Les transaccions es fan a través d’internet, mitjançant codis amb la tecnologia blockchain explicada
en l'apartat 3. El coneixement d'un d'aquests codis fa propietari a aquell individu que hagi invertit en
l'actiu aquest actiu s’anomena criptoactiu.
La primera criptomoneda que es va crear va ser el Bitcóin, que va ser creada en el 2009 per un
programador (o grup de programadors) amb el pseudònim Satoshi Nakamoto. L’abril del 2018 hi
havia més de 1.500 criptomonedas, segons coinmarketcap.com; a més del bitcoin, les criptomonedes
més utilitzades són el Ethereum i el Ripple.
Amb els Bitcoins, com qualsevol diner es pot pagar un bé o un servei, es poden comprar encara més
bitcoins o altres criptomonedes a partir de la mateixa moneda virtual, per realitzar aquestes
transaccións és necessari un intermediari que podria ser una aplicació o una pàgina web.
Alguns bancs han creat targetes de crèdit on les persones amb criptomonedes les poden utilitzar per
fer pagaments com si aquestes siguin diner fiduciari, fent un intercanvi de divisa instantani, pagant
el 20 per cent del que es paga com costos extres.
4.1 Bitcoin lliure d’impostos
Aquesta moneda virtual es lliure d’impostos en vuit països: Portugal, Malta, Bielorrusia, Alemania,
Malasia, Singapur, Suiza i Eslovenia.
En aquests països no s’han de pagar impost sobre els guanys del capital, ni sobre l'IVA quan a la
compra o venda de bitcoins o altres actius digitals. Sí que és cert que si es venen els actius en
aquests països i s’envien els diners a un país on la criptomoneda no és lliure d’impostos, quan els
diners arribin al compte s’han de pagar els impostos corresponents.
8
Aquests impostos corresponents serien l’impost sobre els guanys del capital i sobre l'IVA.
5. Ethereum
Ethereum és una plataforma digital que implementa la tecnologia blockchain i amplia el seu ús a una
varietat d'aplicacions. Ethereum és la segona criptomoneda més gran del mercat.
La plataforma Ethereum va ser creada l'any 2015 pel programador Vitalik Buterin, amb l'objectiu de
crear una eina per a aplicacions descentralitzades i col·laboració. Ethereum (ETH), la criptomoneda
original, és un testimoni que es pot utilitzar en transaccions amb aquest programari. Igual que
Bitcoin, Ethereum existeix com un sistema financer peer-to-peer independent, lliure d'interferències
governamentals. Igual que Bitcoin, el valor del personatge va augmentar en poc temps.
El gener de 2016, l'èter cotitzava al voltant d'1 $, i el gener de 2018, la criptomoneda va assolir un
màxim històric de 1.391 $. Tanmateix, a partir d'octubre de 2020, Ether cotitza per sobre del seu
màxim històric a poc menys de 390 dòlars. S'ha demostrat que el seu valor és volàtil, amb
fluctuacions freqüents durant el dia. Tot i que només és una dels centenars de criptomonedes, també
és una de les poques amb una important capitalització de mercat, juntament amb els seus principals
competidors Bitcoin i Bitcoin Cash. Aquesta criptomoneda va començar quan Vitalik Buterin va ser
contractat per treballar en Bitcoin com a programador als 17 anys l'any 2011. Vitalik Buterin va
veure les mancances de Bitcoin i va crear Ethereum com a tecnologia blockchain. El millor.
Ethereum va haver de passar unes quantes etapes per arribar on és ara, abans de ser creat amb la idea
d'un jove, el 2014 finançat per una ICO. Més de 18 milions de dòlars EUA. Ethereum no va llançar
la seva primera criptomoneda anomenada Frontier fins al 2015.
6. Què són les ICOs?
ICO és un acrònim que significa Initial Coin Offering, és a dir, oferta inicial de moneda. Aquest
terme s'utilitza quan una empresa surt a borsa i vol oferir les accions als possibles inversors a canvi
de diners.
En el cas de ICO, el que es pretén finançar és el naixement d’una nova criptomoneda, com per
exemple va ocórrer amb Bitcoin o Ethereum.
9
Les ICOs no només serveixen per finançar criptomonedes, sinó que també poden ser utilitzades en
inversions de blockchain.
L'objectiu d’una ICO es recaudar diner, un exemple és Ethereum que va recaudar més de 18 milions
de dòlars americans.
7. On es guarden els bitcoins? (wallet)
El terme wallet fa referència a una cartera o moneder virtual en el qual podem gestionar els nostres
actius criptogràfics. És un programari o maquinari dissenyat exclusivament per a emmagatzemar i
gestionar les claus públiques i claus privades de les criptomonedes. El wallet permet enviar o rebre
pagaments en criptoactius.
El disseny de les wallets és de vital importància per a poder operar i gestionar els nostres fons. El
que s'emmagatzema en les wallets són les claus públiques i privades dels inversors, no les
criptomonedes.
8. Què són els caixers bitcoin ATM?
A mesura que augmenta la popularitat de Bitcoin, també ho fan els mitjans per a comerciar-ho. Per a
molts usuaris, la principal opció per a operar amb bitcoins és subscriure's a un intercanvi de
criptomonedas com Coinbase o Binance. Una altra opció que està guanyant popularitat a causa de la
seva facilitat d'ús és utilitzar un caixer automàtic de Bitcoin.
Els caixers automàtics de Bitcoin (o ATM) s'estan convertint gradualment en una de les formes més
populars de comprar criptomonedas. Des que es va inaugurar el primer BTM del món a Vancouver
en 2013, hi ha hagut un augment en el nombre d'instal·lacions de caixers automàtics a tot el món a
mesura que el mercat ha crescut exponencialment.
Com funcionen els caixers automàtics de Bitcoin?
10
Un caixer automàtic de Bitcoin es veu i funciona com un caixer automàtic tradicional. No obstant
això, existeixen algunes diferències notables entre els dos equips.
El primer és el mètode d'intercanvi. Amb un caixer automàtic tradicional, només necessita obtenir
una targeta de dèbit o crèdit i inserir-la en la màquina per a recuperar els seus diners. Una vegada
que el caixer automàtic cobra els seus diners, la transacció es completa. Aquest procés és
completament diferent al dels caixers automàtics de Bitcoin. En lloc d'accedir al seu compte i
realitzar transaccions amb una targeta de dèbit, un caixer automàtic de Bitcoin funciona enviant
diners i proporcionant una adreça de cartera per a rebre la criptomoneda guanyada.
En aquest sentit, els caixers automàtics de Bitcoin connecten als usuaris a un intercanvi de
criptomonedas, la qual cosa els permet realitzar ordres de compra o venda. En alguns casos, alguns
operadors de caixers automàtics precargan les seves existències de xifratge i les venen als usuaris
finals.
9. Impacte mediambiental de les criptomonedes:
Les criptomonedes han sigut per la humanitat un avenç molt important a nivell d’inversió pero
moltes persones no s’adonen, quines conseqüències té crear aquestes monedes digitals:
Per exemple parlant del bitcoin el seu consum elèctric per produirlo es superior al consum elèctric
de tota dinamarca. Aixó fa que les fabriques que produeixen electricitat produiexin més quantitat, en
general que contamini més
Una altra seria que les instal·lacions necessàries perquè aquest sistema de pagament funcioni
produeixen més emissions de CO₂ que molts països del món.
11
10. Part Pràctica:
En aquesta part del treball s'ha creat un compte a l'aplicació CoinMarketCap, en la qual s'ha invertit
en diferents actius de criptomonedes, la mateixa quantitat de diners (200€) concretament a les
criptomonedes següents: Solana, Shiba, Ethereum i Bitcoin.
Gràfic General:
Aquest gràfic pretén mostrar d'una manera més generalitzada, les dades de totes les inversions de
l'autor, el preu i el preu en (US) són el mateix són el preu de venda actual un en euros i l'altre en
dòlars consecutivament, les inversions són el nombre de diners que s'han generat des de la inversió
base de 200 €, a part a sota d'aquesta xifra es pot observar la quantitat de tokens (monedes) que es
tenen de cada una, un exemple podria ser Ethereum que es tenen 0,1246 tokens amb un valor de
497,97 €, el preu mitjà de compra, és el preu que es va fer la compra i es va iniciar la part pràctica i
l'últim és els guanys i les pèrdues on surten les dades dels beneficis obtinguts en aquests casos.
12
Bitcoin:
En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha
tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint pèrdues, ja que el preu actual del Bitcoin
és inferior al de compra.
En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual del
Bitcoin, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden
veure previsions de com anirà el Bitcoin, a part diu el percentatge de pèrdues en aquest cas que és de
l'1,01%.
Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i el Bitcoin seria BTC.
13
Ethereum:
En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha
tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint pèrdues, ja que el preu actual del
Ethereum és inferior al de compra.
En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual del
Ethereum, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden
veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de pèrdues en aquest
cas que és de 3,11 %.
Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i el Ethereum seria ETH.
14
Shiba:
En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha
tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint beneficis, ja que el preu actual de Shiba
és superior al de la compra.
En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual de
Shiba, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden
veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de beneficis en aquest
cas que és de 1,48 %.
Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i Shiba seria SHIB.
15
Solana:
En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha
tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint beneficis, ja que el preu actual de Solana
és superior al de la compra.
En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual de
Solana, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden
veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de beneficis en aquest
cas que és de 1,48 %.
Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i Solana seria SOL.
16
Rànquing de les onze criptomonedes amb més valor al mercat actualment:
Aquí són les 11 criptomonedes que actualment dominen el mercat de les monedes virtuals, des del
Bitcoin fins a Shiba, l'autor a invertit en 4 d'aquestes criptomonedes, ja que pretén demostrar els
beneficis que es poden obtenir a partir d'aquests actius.
Es pot observar en la taula el preu actual de la criptomoneda, el que es preveu en 24 hores i en set
dies consecutivament les fluctuacions de diners que els hi passarà, també es pot observar tota la
quantitat de diners que es generen i s'han generat per cada criptomoneda, el volum d'augment
d'aquestes monedes digitals i les accions en circulació.
17
11. Conclusió:
Tenint en present que no s'ha d'entrar en un conflicte entre els diners fiat (l'emès pels governs) i
criptomonedes, ni cridar a un sistema antic ni a l'altre modern podem dir que és un sistema econòmic
alternatiu tenint els seus avantatges i inconvenients.
Els diners fiduciaris actualment és inflacionari, és dir el seu valor disminueix any a any des del
moment en què deixa de tenir el patró Or com que no és recolzat pel patró Or només ha quedat
recolzat pel deute dels governs i en emetre cada any més bitllets és el motiu perquè causa inflació en
els últims decennis, en el cas de la criptomoneda és al contrari, aquesta no està suportada per cap
estament, el seu valor està determinat per l'oferta i la demanda, no es poden emetre més quantitat de
criptomonedes que les estipulades inicialment pel que el seu valor serà depressionari, com a
exemple el bitcoin (la moneda més representativa) on el seu subministrament total és de 18,91
milions de bitcoins, el màxim que obri i que mai se superés seran 21 milions de criptomonedes, el
diferencial que queda per emetre es creessin en les mineres per a pagar-los les seves comissions,
aquest és el motiu perquè previsiblement sempre serà depressionari, serà un bé escàs, en tenir la
previsió que sigui un bé escàs i car la seva fracció més petita és un "Satoshi" el divisible d'un bitcoin
entre 100.000.000.
L'operativitat del futur ja aquesta aquí es pot instal·lar un wallet en un telèfon mòbil, anar
recarregant la cartera amb criptomonedes i pagar amb contactless en els comerços que ho admetin.
Si s'analitza aquesta mateixa operativitat amb les monedes Fiat, el sistema és idèntic amb la
diferència que no intervé el sistema bancari amb el cobrament de comissions i la moneda que
s'utilitza no és inflacionària, és a dir un article no costarà més car any rere any.
Una altra de les virtuts que tenen les criptomonedes, és que es poden efectuar pagaments en
qualsevol lloc del planeta des de sense sotmetre's a les comissions del sistema bancari, afegint que el
pagament és immediat, quan el sistema bancari tradicional pot arribar a trigar diversos dies depenent
del lloc, l'exemple recent de la manipulació en les monedes fiat s'ha produït en el conflicte
d'Afganistan on una vegada que els americans han abandonat el país i els talibans han pres el poder
el dòlar americà va ser prohibit en el comerç local, els béns de primera necessitat només es podien
comprar amb la moneda local, la situació provoco que aquests vens s'encarissin fins i tot en un per
100 i la població encontro la solució a comerciar amb bitcoin aconseguint l'estabilitat de preus que
no tenien amb la moneda local.
18
Igual que en el mercat de valors també existeixen criptomonedes en intent d'especulació, grans
inversors com per exemple Black Rock, fons suberans o inclusos governs que comencen a adoptar la
moneda com el Salvador intenten manipular l'evolució dels preus realitzant grans compres de
bitcoins. Aquesta pràctica que es pot entendre perjudicial no és nova perquè ja s'utilitzava en el
mercat de valors amb les accions de les empreses o les matèries primeres, en aquesta situació els
especuladors van en contra dels accionistes i inversors, en el món de les criptomonedes els
posseïdors d'aquestes són de tot el planeta, és a dir un número tan immers que els grans especuladors
no són prou grans per a influir en l'oferta i la demanda cal pensar que l'acceptació de les
criptomonedes afecta a tot el planeta i en el tercer món on les seves monedes Fiat són excessivament
dèbils l'acceptació de les criptomonedes és brutal.
L'exemple que s'ha posat d'inversions en un últim semestre ha estat per a demostrar que no ha existit
perduda de valor sinó que s'ha revalorat la inversió s'han invertit 800 € donant uns beneficis de
3521,36 € tenint un valor actual de 4321,36 €, això suposa un interès positiu del 440% tenint present
que en el món bancari no s'haguessin donat interessos per aquests 800 € inicials, i si i haguessin estat
80.000 euros d'inversió, en el negoci bancari hagués donat un 1%, és a dir 800 euros i en el món de
criptomonedes s'haurien rentat 352000 euros, els números són prou evidents per a treure una clara
conclusió, això no vol dir que existeixi evasió fiscal, d'aquest benefici s'ha de pagar un 20% de
tributació, en cap moment s'ha enfocat aquest sistema econòmic cap a la possible evasió fiscal, es
pot utilitzar complint la normativa fiscal i operand legalment amb aquestes criptomonedes.
Aquestes són els avantatges o els desavantatges que poden tenir els dos sistemes (criptomonedes i
fiat), sembla que el futur no serà una competència sinó que serà una coexistència, les generacions
actuals més joves entenen com un recurs afegit aquesta situació, és comprensible que les
generacions de més edat tinguin reticències inicials, així i tot, només pel motiu que poden haver
alguns avantatges s'hauria de provar abans de rebutjar-lo.
19
12. Bibliografia i webgrafia
Economipedia (2012): Origen característiques de la criptomoneda [en línia], Economipedia
actualitzat
11
gener
2022
[Consulta:
9
març
2021],
disponible
a
<https://economipedia.com/definiciones/criptomoneda.html >
La comisión nacional del comercio (2018): Lo que hay que saber sobre las criptomonedas [en línia],
la comisión nacional del comercio actualitzat octubre 2018 [Consulta: 12 març 2021], disponible a
<https://www.consumidor.ftc.gov/articulos/lo-que-hay-que-saber-sobre-las-criptomonedas >
Investing (2007): Principals Criptomonedas [en línia], Investing actualitzat 2022 [Consulta: 20 març
2021], disponible a <https://es.investing.com/crypto/ >
Sáez Hurtado Javier (2020): Les 10 criptodivises (o criptomonedas) amb més futur [en línia],
Iebschool actualitzat 20
Agost del
2021
[Consulta: 21
Agost 2021],
disponible a
<https://www.iebschool.com/blog/criptodivisas-criptomonedas-invertir-finanzas/ >
Segarra Pablo (2010): Criptomonedas: avantatges, riscos i futur segons tres experts [en línia], 20
minuts[Consulta:
15
Juliol
2021],
disponible
a
<https://www.iebschool.com/blog/criptodivisas-criptomonedas-invertir-finanzas/ >
Bit2me (2015): Què és Mineria de Criptomonedas? [en línia], bit2me [Consulta: 22 Juliol 2021],
disponible a <https://academy.bit2me.com/que-es-minar-criptomonedas/ >
Cointelegraph (2013):
Criptomonedas: què són i com funciona els diners digitals [en línia], Cointelegraph [Consulta: 23
Juliol
2021],
disponible
a
<https://es.cointelegraph.com/bitcoin-for-beginners/what-are-cryptocurrencies >
Ven Guille (2015): Què és la Criptografia [en línia], tecnología+información [Consulta: 25 Juliol
2021],
disponible
a
<https://www.tecnologia-informatica.com/que-es-la-criptografia/#Que_es_la_Criptografia >
20
López Alonso Eduardo (2021): Què és el bitcóin? És segur invertir en bitcoins? 10 claus [en línia],
el
periodico
[Consulta:
25
Juliol
2021],
disponible
a
<https://www.elperiodico.com/es/economia/20210224/bitcoin-que-es-6467132>
Pastorino Cecilia (2018): Blockchain: què és i com funciona aquesta tecnologia [en línia],
welivesecurity
[Consulta:
27
Juliol
2021],
disponible
a
<https://www.welivesecurity.com/la-es/2018/09/04/blockchain-que-es-como-funciona-y-como-se-es
ta-usando-en-el-mercado/>
Díaz Auri (2019): Vista als principals telèfons Blockchain [en línia], criptotendencia [Consulta: 1
setembre
2021],
disponible
a
<https://criptotendencia.com/2019/10/28/vista-a-los-principales-telefonos-blockchain/ >
Ricou Eduardo (2020): Què és Ethereum (ETH)? [en línia], stromgain [Consulta: 3 setembre 2021],
disponible a <https://stormgain.com/es-es/blog/what-ethereum-eth >
Ig (2020): Què és Ethereum i com funciona? [en línia], Ig [Consulta: 3 setembre 2021], disponible a
<https://www.ig.com/es/ethereum-trading/que-es-ether-y-como-funciona >
Nieto Alejandro (2017): Què és una ICO? La tecnologia que està revolucionant el finançament
empresarial
[en
línia],
xataka
[Consulta:
5
setembre
2021],
disponible
a
<https://www.xataka.com/empresas-y-economia/que-es-una-ico-la-tecnologia-que-esta-revolucionan
do-la-financiacion-empresarial>
Bit2me (2020): Què és una wallet o moneder de criptomonedas [en línia], bit2me [Consulta: 6
setembre 2021], disponible a <https://academy.bit2me.com/wallet-monederos-criptomonedas>
Tradingybolsaparatorpes (2020):
Tradingybolsaparatorpes
Què és una wallet o moneder de criptomonedas [en línia],
[Consulta:
8
setembre
2021],
disponible
a
<https://www.tradingybolsaparatorpes.com/blog/compra-y-venta-de-bitcoins-sin-impuestos#:~:text=
No%20es%20necesario%20pagar%20impuestos,la%20moneda%20que%20se%20emplee >
Payá Natacha (2021): Contaminació per criptomonedas: la seva gran petjada en el medi ambient [en
línia],
Tiempo
[Consulta:
10
setembre
2021],
disponible
a
21
<https://www.tiempo.com/noticias/actualidad/contaminacion-criptomonedas-bitcoin-ethereum-elonmusk.html >
Raisin (2021): És rendible invertir en criptomonedas? [en línia], Raisin [Consulta: 20 setembre
2021], disponible a <https://www.raisin.es/inversion/rentable-invertir-criptomonedas/ >
22
23