La Criptomoneda Marc Menéndez Fabregat 2n Batxillerat-A Santi Mascaró Cardona ÍNDEX: 1. Introducció 2. Què són les criptomonedes? 3. La seguretat Informàtica 4. 3.1 És segur invertir en criptomonedes? 3.2 Què és la blockchain? 3.3 Telèfons Blockchain 3.4 Qui són els miners i com controlen el Blockchain? Bitcoin 4.1. Bitcoin lliure d’impostos 5. Ethereum 6. Les ICOs 7. On es guarden els bitcoins? 8. Què són els caixers bitcoin ATM? 9. Impacte mediambiental de les criptomonedes 10. Part pràctica 11. Conclusions 12. Bibliografia i webgrafia 1 1. Introducció: Abans de l'inici del Treball de Recerca i l'elecció del tema a estudiar, es tenia ben clar que aquest estigués relacionat amb les criptomonedes. Un altre aspecte que es tenia clar del tema, era que hi destaqués clarament la part més pràctica. Sense deixar de banda la recerca, és clar. Així doncs, a partir d'aquests fonaments, es va anant, pensant i buscant idees que s'adaptessin a aquests principis i sobretot, que donessin la suficient motivació per dedicar-hi molts mesos. Les criptomonedes engloben un ventall de temes molt ampli i diversos entre ells, i potser el que es va fer més difícil, va ser decidir un d'aquests. Per fer-ho, l'autor es va posar en contacte amb l'ajudant de Cristina Carrascosa membre de l'Observatori Blockchain de la Unió Europea, i explicant-li la situació, va facilitar-hi informació. Després de parlar amb l'ajudant de Cristina Carrascosa i explicar-li les idees que es tenien previstes, es va decidir enfocar el treball, entorn si les criptomonedes poden substituir al diners fiduciari. Ja es tenia la part més complicada assolida, però encara quedava aprofundir més i posar el fil a l'agulla per iniciar-lo definitivament. Per fer aquest últim pas abans d'iniciar-lo, se li van donar idees sobre diverses opcions que es podien realitzar per dur a terme la part pràctica del treball i veure si amb els recursos dels quals es disposava, es podria fer. Al final es va decidir fer un estudi sobre les inversions en les criptomonedes. Depenent de quins canvis tinguessin els valors d'aquestes, el treball miraria cap a un o un altre punt de vista. L'autor es va decantar per aquesta opció, ja que li semblava un tema original, innovador, i que està tenint molta influència en l'actualitat, a part de generar-li molta curiositat. Així ha estat com després de seguir tot aquest procés, s'ha optat per aquesta línia de treball que es presenta a continuació. La meva recerca té com a principal finalitat estudiar l'eficàcia de les criptomonedes, i la diferència (si n'hi ha) entre aquesta i el diner fiduciari. Per altra banda, també s’estudiarà com actuen les criptomonedes al llarg d'un curt període de temps. 2 2. Què són les criptomonedes? A través de la història, hi ha hagut molts mitjans d'intercanvi de béns i serveis. Com per exemple el mètode del bescanvi, l'ús de materials com el ferro, l'or, etc. Tot fins arribar al sistema que fins a l'actualitat ha funcionat millor, el diner fiduciari, ja que aquest té totes les característiques del diner (és divisible, homogeni, escàs, senzill de transportar i durable), però actualment ha sorgit una moneda que podria superar aquest diner fiduciari: la moneda digital o també anomenada criptomoneda. Les criptomonedes són un tipus de diners que existeix només en el món digital, sense una forma física. Es van crear com una alternativa als diners tradicionals i es van fer populars pel seu disseny avançat, el seu potencial de creixement i el seu anonimat. A diferència de la moneda fiduciària, el cost de produir moltes criptomonedes és elevat donada l'enorme quantitat d'energia necessària per a alimentar els ordinadors, que resolen les endevinalles criptogràfiques. Finalment, l'emissió descentralitzada implica que no hi ha una entitat que recolzi l'actiu, de manera que l'acceptació es basa completament en la confiança dels usuaris que la utilitzin. Les criptomonedes i les tecnologies en què es basen ofereixen beneficis, però també comporten riscos, com per exemple pèrdues en l'actiu. La primera vegada que es va anomenar el terme criptomoneda va ser el 1998, on Wei Dai va reflexionar sobre la idea de desenvolupar una nova forma de pagament que fes servir un sistema criptogràfic, però no va ser fins al 2009 quan una persona anònima amb el pseudònim de Satoshi Nakamoto va crear la primera criptomoneda el Bitcoin. L’empresa malwarebytes es una empresa internacional dedicada a la seguretat informàtica en dispositius electrònics com ara ordinadors, telèfons mòbils entre altres. Segons l’empresa malwarebytes (https://es.malwarebytes.com/cryptojacking/): La paraula "criptomoneda" ve de la combinació d'altres dos termes, "criptografia" i "moneda". Es defineix com a diners electrònics basats en els principis del xifratge matemàtic complex. Totes les criptomonedes existeixen com a unitats monetàries descentralitzades i xifrades que poden transferir-se lliurament entre els participants de la xarxa. Dit d'una altra manera, una criptomoneda és electricitat convertida en línies de codi que tenen un valor monetari. 3 3. Seguretat informàtica: Hi ha multitud de pàgines web per poder servir per invertir en les diverses criptomonedes que s'han creat amb el pas del temps; cada web té un mètode de seguretat, aquest és la criptografia. La criptografia és el desenvolupament d'un conjunt de tècniques que permeten alterar i modificar missatges o fitxers amb l'objectiu que no puguin ser llegits per tots aquells usuaris que no estiguin autoritzats a fer-ho. La criptografia funciona a través de la utilització de xifres i codis per escriure per exemple missatges en documents o dades confidencials que circulen a través de xarxes socials o l'internet. La seva utilització és tan antiga com l'escriptura, ja que els romans van fer ús d'aquests codis per ocultar els seus projectes de guerra, així només les persones que sabien el que significaven els símbols s'havien el que posava. Amb l'evolució de la tecnologia, la criptografia ha estat modificada, divulgada i després constituïda amb algoritmes matemàtics. A més de mantenir la seguretat de l'usuari, la criptografia protegeix la integritat de la pàgina web, així com la del remitent i el destinatari, entre altres. Dins la criptografia hi ha dos tipus de claus criptogràfiques: les simètriques i les asimètriques. Les claus simètriques són les que amb la utilització de diferents algoritmes s'encripten documents, per ocultar la informació. D'altra banda, les claus asimètriques són aquelles, on amb la utilització de fórmules matemàtiques s'utilitzen dues claus una pública i una privada, la pública és aquella a la que qualsevol persona pot tenir accés i la privada, on només el receptor pot desencriptar la informació. 3.1 És segur invertir en criptomonedes? Invertir en criptomonedes és cada vegada més popular. És una oportunitat d'inversió global disponible per a qualsevol persona en qualsevol part del món. Són un instrument altament rendible, molt volàtil i amb un cert factor de risc. Les criptomonedes s'estan convertint en un mitjà de pagament acceptable a tot el món. La tecnologia Blockchain és de confiança, no pot ser falsificada, manipulada o canviada. 4 Les criptomonedes són un tipus de bé que no estan supervisades per organitzacions com per exemple la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) o el Banc d’Espanya. Si es parla de seguretat en el àmbit de guanyar beneficis pot ser que el preu de la criptomoneda decaigui o augmenti, aquest és un risc que pateixen tots els inversors alhora d'invertir en els actius, això vol dir que aquestes persones que pateixen aquests riscos no s’aseguren al cent percent que hi hauran beneficis. D’altra banda si es refereix en si és segur el mètode d’inversió la resposta és si, ja que hi ha infinites aplicacions o pàgines webs que ha estat demostrat que són fiables, apart les criptodivises operen amb els seus propis codis i, a causa de la naturalesa de la tecnologia blockchain, és gairebé impossible duplicar transaccions o produir criptomonedes falses. 3.2 Què és la blockchain? El Blockchain és la cadena de blocs més coneguda fins avui en dia. En el cas de les criptomonedes són els llibres contables on es realitza cada una de les transaccións. 1 En cada bloc es pot emmagatzemar registres o transaccions vàlides dels usuaris, informació referent a aquest bloc, la seva vinculació amb el bloc anterior i el bloc següent a través del hash2 de cada bloc. La cadena completa es guarda en cada node (és un punt d'intersecció ) de la xarxa que conforma la blockchain, per la qual cosa s'emmagatzema una còpia exacta de la cadena en tots els participants de la xarxa. La tecnologia Blockchain té com origen en el 1991, quan Stuar Haver-hi i W. Scott Stornetta van descobrir el primer treball sobre les cadenes de blocs assegurats criptogràficament. 3.3 Telèfons Blockchain 1 Els llibres comptables serveixen perquè empreses i autònoms pugui portar una comptabilitat ordenada que els permeti seguir cronològicament totes les seves operacions administratives i mercantils. 2 El hash es un códi únic que diferencia un bloc d’un altre. 5 Els telèfons Blockchain són dispositius en els quals es dóna un major interès en la cadena de blocs. A més, també dóna una especial importància a la criptografia i les aplicacions descentralitzades 3. La seguretat millorada és una de les característiques més comuns en aquests telèfons. Aquests es deu al fet que és necessari protegir les criptomonedes i claus privades dels usuaris. Mentre que altres dispositius fins i tot permeten executar un node complet de Bitcoin o extreure criptomonedes. Alguns exemples de Telèfons Blockchain serien: HTC Exodus 1s: El seu sistema de seguretat, el Trusted Execution Environment (TEE), s'activa en signar transaccions i aïlla temporalment el sistema operatiu per a protegir les seves dades. A més, té una funció per a recuperar la clau social si aquesta s'ha perdut, de manera que només els contactes de confiança s'uneixin per a ajudar-los si es perd una clau. Però el més ressaltant d'aquest telèfon Blockchain és que pot mantenir un node de Bitcoin4 complet. Samsung Galaxy S10: El Samsung Galaxy S10 és un dispositiu de gamma alta. Aquest porta integrar la tecnologia Blockchain per a aquells amants de la criptografia. Aquest telèfon Blockchain posseeix la seva pròpia cartera criptogràfica i una gamma d'aplicacions descentralitzades. A més, és compatible amb una gran varietat de criptomonedes, entre les quals ressalten Bitcoin, Ethereum, LEO Token, Chainlink i USD Coin. 3.4 Qui són els miners i com controlen el Blockchain? La mineria de criptomonedes es pot definir com el procés pel qual es validen i agrupen transaccions d'una xarxa, per després afegir-les a un llibre comptable, conegut com a blockchain. Aquest procés brinda seguretat a la xarxa al mateix temps que permet la generació de noves monedes. En poques paraules, és l'activitat que permet que les criptomonedes com Bitcoin funcionin. 3 Les d'Apps o Aplicacions descentralitzades són eines o app que no són gestionades per empreses i és on els usuaris es relacionen directament sense intermediaris entre ells, generalment a través d'una cadena de blocs. 4 Un node complet és un ordinador o telèfon blockchain en la xarxa entre parells de Bitcoin que allotja i sincronitza una còpia de totes les blockchain del Bitcoin. 6 A aquest procés se'l coneix pel nom de "mineria" pel fet que, en essència, és similar a la mineria de qualsevol mineral com l'or o el carbó. Només que s'usen programes i maquinària de computació per a extreure valor de la xarxa. Quan es minen criptomonedes, es posa el poder de processament de la maquinaria al servei d'una xarxa, digui's Bitcoin, Ethereum, Litecoin, Monero, etc. Aquestes xarxes de criptomonedes necessiten el poder dels equips per a confirmar que les transaccions dels seus usuaris són vàlides. Totes les transaccions vàlides són agrupades en un bloc que després s'afegeixen a la blockchain, processant així grups d'operacions comercials. A través de la definició anterior, podem dir amb certesa que la mineria és la columna vertebral de la majoria de les monedes xifrades. Mitjançant aquest procés, totes les dades de la xarxa es transfereixen i es registren en blockchain. A més, a causa de l'estructura del peer-to-peer (P2P), es pot gestionar els fons de manera descentralitzada. Ja que, també és la mineria la que inclou els miners contractats d'arreu del món per permetre que la cadena de blocs estigui "present" en el tractament de les dades sense haver de dependre d'un servidor central que gaudeixi d'un intermediari privilegiat. Això distingeix les criptomonedes d'altres serveis financers, com els bancs tradicionals o els processadors de pagaments, que verifiquen, aproven i registren totes les transaccions dels seus clients. En resum, la mineria ha realitzat dues funcions importants: fer que la criptomoneda funcionin les 24 hores del dia i introduir un mètode per processar dades de manera descentralitzada. Tanmateix, això no és l'únic que fa la mineria. Aquest procés també és necessari per garantir la seguretat de la xarxa de la criptomoneda. Per exemple, gràcies al treball dels miners, només es registren les transaccions correctes, es comprova la legalitat de les dades i s'evita la doble despesa. També protegeix la xarxa de possibles intents de modificar les dades o dades enregistrades per controlar-ne el funcionament. Com que l'única manera de revertir les transaccions de les criptomonedes és acumular més del 51% de la taxa d'hash de tota la xarxa, com més activa es fa la mineria blockchain, més difícil és centralitzar-la. Finalment, però no menys important, la mineria és una activitat que forma part del cicle d'eliminació de nous actius criptogràfics de la xarxa. Tot i que la taxa de retirada de criptomoneda està fixada al 7 codi del protocol de xarxa, els miners amb la seva potència de càlcul són els que desbloquegen les monedes de nova creació cada vegada que minen un bloc. 4. Bitcoin El Bitcoin és una criptomoneda o també anomenada moneda digital. És un tipus de pagament que no està recolçat per cap país. Aquesta moneda virtual reserva l'anonimat de les persones propietàries d'aquestes monedes (els bitcoins). Les transaccions es fan a través d’internet, mitjançant codis amb la tecnologia blockchain explicada en l'apartat 3. El coneixement d'un d'aquests codis fa propietari a aquell individu que hagi invertit en l'actiu aquest actiu s’anomena criptoactiu. La primera criptomoneda que es va crear va ser el Bitcóin, que va ser creada en el 2009 per un programador (o grup de programadors) amb el pseudònim Satoshi Nakamoto. L’abril del 2018 hi havia més de 1.500 criptomonedas, segons coinmarketcap.com; a més del bitcoin, les criptomonedes més utilitzades són el Ethereum i el Ripple. Amb els Bitcoins, com qualsevol diner es pot pagar un bé o un servei, es poden comprar encara més bitcoins o altres criptomonedes a partir de la mateixa moneda virtual, per realitzar aquestes transaccións és necessari un intermediari que podria ser una aplicació o una pàgina web. Alguns bancs han creat targetes de crèdit on les persones amb criptomonedes les poden utilitzar per fer pagaments com si aquestes siguin diner fiduciari, fent un intercanvi de divisa instantani, pagant el 20 per cent del que es paga com costos extres. 4.1 Bitcoin lliure d’impostos Aquesta moneda virtual es lliure d’impostos en vuit països: Portugal, Malta, Bielorrusia, Alemania, Malasia, Singapur, Suiza i Eslovenia. En aquests països no s’han de pagar impost sobre els guanys del capital, ni sobre l'IVA quan a la compra o venda de bitcoins o altres actius digitals. Sí que és cert que si es venen els actius en aquests països i s’envien els diners a un país on la criptomoneda no és lliure d’impostos, quan els diners arribin al compte s’han de pagar els impostos corresponents. 8 Aquests impostos corresponents serien l’impost sobre els guanys del capital i sobre l'IVA. 5. Ethereum Ethereum és una plataforma digital que implementa la tecnologia blockchain i amplia el seu ús a una varietat d'aplicacions. Ethereum és la segona criptomoneda més gran del mercat. La plataforma Ethereum va ser creada l'any 2015 pel programador Vitalik Buterin, amb l'objectiu de crear una eina per a aplicacions descentralitzades i col·laboració. Ethereum (ETH), la criptomoneda original, és un testimoni que es pot utilitzar en transaccions amb aquest programari. Igual que Bitcoin, Ethereum existeix com un sistema financer peer-to-peer independent, lliure d'interferències governamentals. Igual que Bitcoin, el valor del personatge va augmentar en poc temps. El gener de 2016, l'èter cotitzava al voltant d'1 $, i el gener de 2018, la criptomoneda va assolir un màxim històric de 1.391 $. Tanmateix, a partir d'octubre de 2020, Ether cotitza per sobre del seu màxim històric a poc menys de 390 dòlars. S'ha demostrat que el seu valor és volàtil, amb fluctuacions freqüents durant el dia. Tot i que només és una dels centenars de criptomonedes, també és una de les poques amb una important capitalització de mercat, juntament amb els seus principals competidors Bitcoin i Bitcoin Cash. Aquesta criptomoneda va començar quan Vitalik Buterin va ser contractat per treballar en Bitcoin com a programador als 17 anys l'any 2011. Vitalik Buterin va veure les mancances de Bitcoin i va crear Ethereum com a tecnologia blockchain. El millor. Ethereum va haver de passar unes quantes etapes per arribar on és ara, abans de ser creat amb la idea d'un jove, el 2014 finançat per una ICO. Més de 18 milions de dòlars EUA. Ethereum no va llançar la seva primera criptomoneda anomenada Frontier fins al 2015. 6. Què són les ICOs? ICO és un acrònim que significa Initial Coin Offering, és a dir, oferta inicial de moneda. Aquest terme s'utilitza quan una empresa surt a borsa i vol oferir les accions als possibles inversors a canvi de diners. En el cas de ICO, el que es pretén finançar és el naixement d’una nova criptomoneda, com per exemple va ocórrer amb Bitcoin o Ethereum. 9 Les ICOs no només serveixen per finançar criptomonedes, sinó que també poden ser utilitzades en inversions de blockchain. L'objectiu d’una ICO es recaudar diner, un exemple és Ethereum que va recaudar més de 18 milions de dòlars americans. 7. On es guarden els bitcoins? (wallet) El terme wallet fa referència a una cartera o moneder virtual en el qual podem gestionar els nostres actius criptogràfics. És un programari o maquinari dissenyat exclusivament per a emmagatzemar i gestionar les claus públiques i claus privades de les criptomonedes. El wallet permet enviar o rebre pagaments en criptoactius. El disseny de les wallets és de vital importància per a poder operar i gestionar els nostres fons. El que s'emmagatzema en les wallets són les claus públiques i privades dels inversors, no les criptomonedes. 8. Què són els caixers bitcoin ATM? A mesura que augmenta la popularitat de Bitcoin, també ho fan els mitjans per a comerciar-ho. Per a molts usuaris, la principal opció per a operar amb bitcoins és subscriure's a un intercanvi de criptomonedas com Coinbase o Binance. Una altra opció que està guanyant popularitat a causa de la seva facilitat d'ús és utilitzar un caixer automàtic de Bitcoin. Els caixers automàtics de Bitcoin (o ATM) s'estan convertint gradualment en una de les formes més populars de comprar criptomonedas. Des que es va inaugurar el primer BTM del món a Vancouver en 2013, hi ha hagut un augment en el nombre d'instal·lacions de caixers automàtics a tot el món a mesura que el mercat ha crescut exponencialment. Com funcionen els caixers automàtics de Bitcoin? 10 Un caixer automàtic de Bitcoin es veu i funciona com un caixer automàtic tradicional. No obstant això, existeixen algunes diferències notables entre els dos equips. El primer és el mètode d'intercanvi. Amb un caixer automàtic tradicional, només necessita obtenir una targeta de dèbit o crèdit i inserir-la en la màquina per a recuperar els seus diners. Una vegada que el caixer automàtic cobra els seus diners, la transacció es completa. Aquest procés és completament diferent al dels caixers automàtics de Bitcoin. En lloc d'accedir al seu compte i realitzar transaccions amb una targeta de dèbit, un caixer automàtic de Bitcoin funciona enviant diners i proporcionant una adreça de cartera per a rebre la criptomoneda guanyada. En aquest sentit, els caixers automàtics de Bitcoin connecten als usuaris a un intercanvi de criptomonedas, la qual cosa els permet realitzar ordres de compra o venda. En alguns casos, alguns operadors de caixers automàtics precargan les seves existències de xifratge i les venen als usuaris finals. 9. Impacte mediambiental de les criptomonedes: Les criptomonedes han sigut per la humanitat un avenç molt important a nivell d’inversió pero moltes persones no s’adonen, quines conseqüències té crear aquestes monedes digitals: Per exemple parlant del bitcoin el seu consum elèctric per produirlo es superior al consum elèctric de tota dinamarca. Aixó fa que les fabriques que produeixen electricitat produiexin més quantitat, en general que contamini més Una altra seria que les instal·lacions necessàries perquè aquest sistema de pagament funcioni produeixen més emissions de CO₂ que molts països del món. 11 10. Part Pràctica: En aquesta part del treball s'ha creat un compte a l'aplicació CoinMarketCap, en la qual s'ha invertit en diferents actius de criptomonedes, la mateixa quantitat de diners (200€) concretament a les criptomonedes següents: Solana, Shiba, Ethereum i Bitcoin. Gràfic General: Aquest gràfic pretén mostrar d'una manera més generalitzada, les dades de totes les inversions de l'autor, el preu i el preu en (US) són el mateix són el preu de venda actual un en euros i l'altre en dòlars consecutivament, les inversions són el nombre de diners que s'han generat des de la inversió base de 200 €, a part a sota d'aquesta xifra es pot observar la quantitat de tokens (monedes) que es tenen de cada una, un exemple podria ser Ethereum que es tenen 0,1246 tokens amb un valor de 497,97 €, el preu mitjà de compra, és el preu que es va fer la compra i es va iniciar la part pràctica i l'últim és els guanys i les pèrdues on surten les dades dels beneficis obtinguts en aquests casos. 12 Bitcoin: En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint pèrdues, ja que el preu actual del Bitcoin és inferior al de compra. En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual del Bitcoin, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden veure previsions de com anirà el Bitcoin, a part diu el percentatge de pèrdues en aquest cas que és de l'1,01%. Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i el Bitcoin seria BTC. 13 Ethereum: En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint pèrdues, ja que el preu actual del Ethereum és inferior al de compra. En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual del Ethereum, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de pèrdues en aquest cas que és de 3,11 %. Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i el Ethereum seria ETH. 14 Shiba: En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint beneficis, ja que el preu actual de Shiba és superior al de la compra. En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual de Shiba, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de beneficis en aquest cas que és de 1,48 %. Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i Shiba seria SHIB. 15 Solana: En aquest gràfic es pot observar des de la inversió al juny fins a l'octubre passat quina tendència ha tingut aquesta criptomoneda, actualment l'autor està tenint beneficis, ja que el preu actual de Solana és superior al de la compra. En l'aplicació CoinMarketCap es pot observar que a part de posar el gràfic, indica el preu actual de Solana, el canvi actual al qual es té invertit, per veure si es tenen o no beneficis, també es poden veure previsions de com anirà aquesta criptomoneda, a part diu el percentatge de beneficis en aquest cas que és de 1,48 %. Com a dada extra cal destacar que les criptomonedes s'abrevien i Solana seria SOL. 16 Rànquing de les onze criptomonedes amb més valor al mercat actualment: Aquí són les 11 criptomonedes que actualment dominen el mercat de les monedes virtuals, des del Bitcoin fins a Shiba, l'autor a invertit en 4 d'aquestes criptomonedes, ja que pretén demostrar els beneficis que es poden obtenir a partir d'aquests actius. Es pot observar en la taula el preu actual de la criptomoneda, el que es preveu en 24 hores i en set dies consecutivament les fluctuacions de diners que els hi passarà, també es pot observar tota la quantitat de diners que es generen i s'han generat per cada criptomoneda, el volum d'augment d'aquestes monedes digitals i les accions en circulació. 17 11. Conclusió: Tenint en present que no s'ha d'entrar en un conflicte entre els diners fiat (l'emès pels governs) i criptomonedes, ni cridar a un sistema antic ni a l'altre modern podem dir que és un sistema econòmic alternatiu tenint els seus avantatges i inconvenients. Els diners fiduciaris actualment és inflacionari, és dir el seu valor disminueix any a any des del moment en què deixa de tenir el patró Or com que no és recolzat pel patró Or només ha quedat recolzat pel deute dels governs i en emetre cada any més bitllets és el motiu perquè causa inflació en els últims decennis, en el cas de la criptomoneda és al contrari, aquesta no està suportada per cap estament, el seu valor està determinat per l'oferta i la demanda, no es poden emetre més quantitat de criptomonedes que les estipulades inicialment pel que el seu valor serà depressionari, com a exemple el bitcoin (la moneda més representativa) on el seu subministrament total és de 18,91 milions de bitcoins, el màxim que obri i que mai se superés seran 21 milions de criptomonedes, el diferencial que queda per emetre es creessin en les mineres per a pagar-los les seves comissions, aquest és el motiu perquè previsiblement sempre serà depressionari, serà un bé escàs, en tenir la previsió que sigui un bé escàs i car la seva fracció més petita és un "Satoshi" el divisible d'un bitcoin entre 100.000.000. L'operativitat del futur ja aquesta aquí es pot instal·lar un wallet en un telèfon mòbil, anar recarregant la cartera amb criptomonedes i pagar amb contactless en els comerços que ho admetin. Si s'analitza aquesta mateixa operativitat amb les monedes Fiat, el sistema és idèntic amb la diferència que no intervé el sistema bancari amb el cobrament de comissions i la moneda que s'utilitza no és inflacionària, és a dir un article no costarà més car any rere any. Una altra de les virtuts que tenen les criptomonedes, és que es poden efectuar pagaments en qualsevol lloc del planeta des de sense sotmetre's a les comissions del sistema bancari, afegint que el pagament és immediat, quan el sistema bancari tradicional pot arribar a trigar diversos dies depenent del lloc, l'exemple recent de la manipulació en les monedes fiat s'ha produït en el conflicte d'Afganistan on una vegada que els americans han abandonat el país i els talibans han pres el poder el dòlar americà va ser prohibit en el comerç local, els béns de primera necessitat només es podien comprar amb la moneda local, la situació provoco que aquests vens s'encarissin fins i tot en un per 100 i la població encontro la solució a comerciar amb bitcoin aconseguint l'estabilitat de preus que no tenien amb la moneda local. 18 Igual que en el mercat de valors també existeixen criptomonedes en intent d'especulació, grans inversors com per exemple Black Rock, fons suberans o inclusos governs que comencen a adoptar la moneda com el Salvador intenten manipular l'evolució dels preus realitzant grans compres de bitcoins. Aquesta pràctica que es pot entendre perjudicial no és nova perquè ja s'utilitzava en el mercat de valors amb les accions de les empreses o les matèries primeres, en aquesta situació els especuladors van en contra dels accionistes i inversors, en el món de les criptomonedes els posseïdors d'aquestes són de tot el planeta, és a dir un número tan immers que els grans especuladors no són prou grans per a influir en l'oferta i la demanda cal pensar que l'acceptació de les criptomonedes afecta a tot el planeta i en el tercer món on les seves monedes Fiat són excessivament dèbils l'acceptació de les criptomonedes és brutal. L'exemple que s'ha posat d'inversions en un últim semestre ha estat per a demostrar que no ha existit perduda de valor sinó que s'ha revalorat la inversió s'han invertit 800 € donant uns beneficis de 3521,36 € tenint un valor actual de 4321,36 €, això suposa un interès positiu del 440% tenint present que en el món bancari no s'haguessin donat interessos per aquests 800 € inicials, i si i haguessin estat 80.000 euros d'inversió, en el negoci bancari hagués donat un 1%, és a dir 800 euros i en el món de criptomonedes s'haurien rentat 352000 euros, els números són prou evidents per a treure una clara conclusió, això no vol dir que existeixi evasió fiscal, d'aquest benefici s'ha de pagar un 20% de tributació, en cap moment s'ha enfocat aquest sistema econòmic cap a la possible evasió fiscal, es pot utilitzar complint la normativa fiscal i operand legalment amb aquestes criptomonedes. Aquestes són els avantatges o els desavantatges que poden tenir els dos sistemes (criptomonedes i fiat), sembla que el futur no serà una competència sinó que serà una coexistència, les generacions actuals més joves entenen com un recurs afegit aquesta situació, és comprensible que les generacions de més edat tinguin reticències inicials, així i tot, només pel motiu que poden haver alguns avantatges s'hauria de provar abans de rebutjar-lo. 19 12. Bibliografia i webgrafia Economipedia (2012): Origen característiques de la criptomoneda [en línia], Economipedia actualitzat 11 gener 2022 [Consulta: 9 març 2021], disponible a <https://economipedia.com/definiciones/criptomoneda.html > La comisión nacional del comercio (2018): Lo que hay que saber sobre las criptomonedas [en línia], la comisión nacional del comercio actualitzat octubre 2018 [Consulta: 12 març 2021], disponible a <https://www.consumidor.ftc.gov/articulos/lo-que-hay-que-saber-sobre-las-criptomonedas > Investing (2007): Principals Criptomonedas [en línia], Investing actualitzat 2022 [Consulta: 20 març 2021], disponible a <https://es.investing.com/crypto/ > Sáez Hurtado Javier (2020): Les 10 criptodivises (o criptomonedas) amb més futur [en línia], Iebschool actualitzat 20 Agost del 2021 [Consulta: 21 Agost 2021], disponible a <https://www.iebschool.com/blog/criptodivisas-criptomonedas-invertir-finanzas/ > Segarra Pablo (2010): Criptomonedas: avantatges, riscos i futur segons tres experts [en línia], 20 minuts[Consulta: 15 Juliol 2021], disponible a <https://www.iebschool.com/blog/criptodivisas-criptomonedas-invertir-finanzas/ > Bit2me (2015): Què és Mineria de Criptomonedas? [en línia], bit2me [Consulta: 22 Juliol 2021], disponible a <https://academy.bit2me.com/que-es-minar-criptomonedas/ > Cointelegraph (2013): Criptomonedas: què són i com funciona els diners digitals [en línia], Cointelegraph [Consulta: 23 Juliol 2021], disponible a <https://es.cointelegraph.com/bitcoin-for-beginners/what-are-cryptocurrencies > Ven Guille (2015): Què és la Criptografia [en línia], tecnología+información [Consulta: 25 Juliol 2021], disponible a <https://www.tecnologia-informatica.com/que-es-la-criptografia/#Que_es_la_Criptografia > 20 López Alonso Eduardo (2021): Què és el bitcóin? És segur invertir en bitcoins? 10 claus [en línia], el periodico [Consulta: 25 Juliol 2021], disponible a <https://www.elperiodico.com/es/economia/20210224/bitcoin-que-es-6467132> Pastorino Cecilia (2018): Blockchain: què és i com funciona aquesta tecnologia [en línia], welivesecurity [Consulta: 27 Juliol 2021], disponible a <https://www.welivesecurity.com/la-es/2018/09/04/blockchain-que-es-como-funciona-y-como-se-es ta-usando-en-el-mercado/> Díaz Auri (2019): Vista als principals telèfons Blockchain [en línia], criptotendencia [Consulta: 1 setembre 2021], disponible a <https://criptotendencia.com/2019/10/28/vista-a-los-principales-telefonos-blockchain/ > Ricou Eduardo (2020): Què és Ethereum (ETH)? [en línia], stromgain [Consulta: 3 setembre 2021], disponible a <https://stormgain.com/es-es/blog/what-ethereum-eth > Ig (2020): Què és Ethereum i com funciona? [en línia], Ig [Consulta: 3 setembre 2021], disponible a <https://www.ig.com/es/ethereum-trading/que-es-ether-y-como-funciona > Nieto Alejandro (2017): Què és una ICO? La tecnologia que està revolucionant el finançament empresarial [en línia], xataka [Consulta: 5 setembre 2021], disponible a <https://www.xataka.com/empresas-y-economia/que-es-una-ico-la-tecnologia-que-esta-revolucionan do-la-financiacion-empresarial> Bit2me (2020): Què és una wallet o moneder de criptomonedas [en línia], bit2me [Consulta: 6 setembre 2021], disponible a <https://academy.bit2me.com/wallet-monederos-criptomonedas> Tradingybolsaparatorpes (2020): Tradingybolsaparatorpes Què és una wallet o moneder de criptomonedas [en línia], [Consulta: 8 setembre 2021], disponible a <https://www.tradingybolsaparatorpes.com/blog/compra-y-venta-de-bitcoins-sin-impuestos#:~:text= No%20es%20necesario%20pagar%20impuestos,la%20moneda%20que%20se%20emplee > Payá Natacha (2021): Contaminació per criptomonedas: la seva gran petjada en el medi ambient [en línia], Tiempo [Consulta: 10 setembre 2021], disponible a 21 <https://www.tiempo.com/noticias/actualidad/contaminacion-criptomonedas-bitcoin-ethereum-elonmusk.html > Raisin (2021): És rendible invertir en criptomonedas? [en línia], Raisin [Consulta: 20 setembre 2021], disponible a <https://www.raisin.es/inversion/rentable-invertir-criptomonedas/ > 22 23