HISTÒRIA DE L'ART 1R TEMA (1)

HISTÒRIA DE L’ART: TEMA 1 - L’ART GREC
PERÍODE ARCAIC (VII - V a.C)
CONTEXT HISTÒRIC
L’organització política del període arcaic estava basada en les polis, que eren ciutats-estat
governades per una aristocràcia de grans propietaris (oligarquia).
Durant els segles VII i VI aC algunes polis gregues van evolucionar cap a formes de govern
més democràtiques.
Malgrat la seva independència política, tenien la consciència de pertànyer a una cultura
comuna, amb una mateixa llengua i uns mateixos déus (panhel·lenisme).
PENSAMENT -> Època del naixement de la filosofia amb Tales de Milet, Pitàgores...
Homer ja ha escrit la Il·líada i l’Odissea (s. VIII aC).
ESCULTURA
-
És una escultura repetitiva en tècnica i composició però en realitat va viure unprocés
evolutiu i va anar marcant els progressos que s’observaran en el període clàssic.
nicialment els escultors s’inspiraven en models egipcis.
El tema preferit és la figura humana masculina (koúroi) o femenina (kórai).
Pel que fa als relleus, acostumen a decorar els frontons dels temples de qualsevol
ordre, les mètopes dels d’ordre dòric així com els frisos dels temples jònics.
1. KOUROS I KORE (VI a.c)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom: Kuros i Kore
Autor: Desconegut
Cronologia: Kouros 530 aC - Kore 510-500 aC (s VI
aC)
Lloc: Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Estil: època arcaica
Tècnica: Talla
Materials: Marbre (de Paros)
Formes: Exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Amb restes de policromia
Composició Les representacions: molt rígides i poc naturals. Braços: enganxats al tronc. Puny: tancat.
Compènsaven l'absència de moviment amb el pentinat i gestos: (oferir una fruita amb la mà.)
1
El Kouros i la Kore mostren altres característiques típiques de l'època arcaica, com el somriure arcaic
estereotipat, els ulls grans, ametllats i el cabell ordenat geomètricament.
Composició II
-
PROPORCIÓ. Natural
EIXOS DE SIMETRIA: Eix vertical.
Repetició de formes: la línia de la cella segueix la del parpella, el cabell com a protuberàncies esfèriques
Repetició de formes a diferents escales: la forma UU poc pronunciada dels muscles pectorals es repeteix
sobre les ròtules i la V de la divisió del tors es repeteix sobre els colzes.
Estil
Els grecs van adoptar el mètode de treball egipci. Els primers Kurós recorden molt les formes egípcies. En canvi
l’estil era diferent, l’estàtua grega és més abstracta i es va buscant un objecte bonic per si mateix.
Passat el temps, aquestes obres abandonaran a poc a poc la frontalidad: el braç s'estén per a oferir un do a la
divinitat, una cama s'avança.. Adoptaran el famós "somriure arcaic”, que li dóna un toc, misteriós i graciós.
Tema, forma i època
Kuroi -> Escultures dels atletes masculins
Korai -> Escultures femenines que tenen un somriure enigmàtic, vestides luxosament i amb els cabells recollits
amb trenes.
L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. De la màgia a l’estètica
Idea completament nova de l’art: l’art era un mitjà en la lluita per la vida i tenia sentit i valor -> Passa a ser
independent de tot valor pràctic, de tot profit, i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme i harmonia
és el canvi més radical que ha passat mai.
L’artista ja no depèn dels sacerdorts, comencen a tenir llibertat creativa i busquen constantment noves formes
PERÍODE ARCAIC
Precedent -> Estàtues egipcies
Consegüent -> Els guerrers de Riace, Discòbol
PERÍODE CLÀSSIC (500-323 a.c)
Etapa d’equilibri i perfecció en l’art, que s’inicia amb l’hegemonia d’Atenes, arran de les
Guerres Mèdiques, i s’acaba al final del regnat d’Alexandre el Gran.
CONTEXT HISTÒRIC
-
-
En el segle V aC les ciutats gregues de Jònia, es van insurreccionar contra l’imperi
persa. Enfrontament entre grecs i perses: Guerres Mèdiques (500-479 aC).
Els grecs van ser els vencedors i Atenes es va convertir en la polis hegemònica del
món hel·lènic, en l’àmbit econòmic, el polític i cultural.
El final de la llarga guerra contra els perses portà Atenes al punt culminant de la
seva creativitat artística i a mitjan del segle V aC la ciutat es convertí en paradigma i
punt de referència de la resta de polis gregues, etapa d’intens vigor intel·lectual i de
creació artística.
Un cop desapareguda l’amenaça persa, van reaparèixer les rivalitats entre les polis,
que es van enfrontar en la Guerra del Peloponès (431-404 aC).
2
-
-
Esparta va encapçalar l’oposició a Atenes i les guerres van acabar amb la derrota
d’aquesta última a finals del segle V aC.
Atenes li va costar temps recuperar-se. Fins el 370 aC aproximadament no torna una
altra vegada l’esperit creatiu, però els canvis produïts dins la societat són tant
importants que n’afecten la dinàmica artística.
Després de la Guerra del Peloponès calia una organització política que unís tots els
grecs i posés fi a les constants disputes entre les polis.
La iniciativa va sortir d’un regne del nord, Macedònia, el rei del qual va iniciar la
conquesta del territori grec.
Però va ser el seu fill Alexandre el Granqui la va concloure el 330 aC i va continuar
la seva expansió: va envair Pèrsia, va conquerir Egipte i va arribar fins a l’Índia.
PENSAMENT->
-
El centre d’interès principal de la cultura grega era l’home en totes les seves facetes:
física, intel·lectual, moral i religiosa.
La vida en petites comunitats (polis) va generar en els grecs una visió del món a
escala humana, sense les desmesures dels grans imperis d’ Egipte o Mesopotàmia.
La pràctica política de debatre en l’assemblea va propiciar l’intercanvi d’idees i la
discussió.
És també l’època dels grans filòsofs: Pitàgores, Sócrates, Plató... i dels grans
dramaturgs com Eurípides o Aristòfanes.
ARQUITECTURA->
-
Té unes característiques molt semblants a la del període arcaic.
Es tractava d’una arquitectura al servei de la comunitat i a escala humana.
El sistema constructiu és arquitravat.
La columna prevalia sobre el mur com a element sustentador; el mur era només un
element de tancament.
Era una arquitectura de valors escultòrics perquè atorgava més importància a
l’aspecte exterior que a l’espai interior.
El seu concepte racional de la bellesa exigia que cada part de l’edifici estigués en
proporció i harmonia amb el conjunt.
Predominen els ordres dòric i jònic.
És en el període clàssic quan l’arquitectura grega arriba al seu moment de màxima
perfecció i plenitud
ESCULTURA->
ESTIL SEVER (500-450 aC)
- A principis del segle V aC els escultors havien progressat molt en el camí de la
representació del cos masculí. Entre altres factors hi va tenir un paper fonamental el
treball de la tècnica del bronze, que permetia la representació del cos en actituds
més vitals i en moviment.
PERÍODE CLÀSSIC PLE (450-400 aC)
- Miró va iniciar un període de gran creació dins l’escultura grega.
- Policlet va aconseguir amb la seva obra un model masculí basant-se en la teorització
i l’aplicació de noves normes de composició: el cànon, el contrapposto, que es veuen
reflectides en el Dorífor.
- Fídies es va fer càrrec de la direcció de les obres de reconstrucció de l’Acròpolis,
destruïda durant les Guerres Mèdiques i va treballar en el moment més esplendorés
de la història d’Atenes.
3
PERÍODE CLÀSSIC TARDÀ (400-323 aC)
- Praxíteles, autor dels primers models de figures femenines, va treballar en el darrer
període de l’època clàssica. Va aplicar el principi del contrapposto de Policlet
aconseguint que la figura descrigui una lleugera corba
2. EL PATERNÓ - Temple d’Atenea (423 a.c)
El Partenó és el temple més gran del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes.
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom de l’obra: El Partenó.
Arquitecte/s: Ictinos i Cal·lícrates.
Fídies,
coordinació
general
de
l’Acròpoli i de la decoració escultòrica.
Cronologia: entre 447 i 438 a.C. (432
a.C la decoració escultòrica)
Localització: Acròpoli d'Atenes.
Estil: Grec clàssic.
Materials: Marbre del Pentèlic i fusta.
Sistema constructiu: Arquitravat.
Materials: Marbre del Pentèlic, totalment policromat i fusta. El mont Pentèlic és una cadena
muntanyosa al costat d'Atenes. És coneguda per ser el lloc d'on s'obtenia el famós marbre pentèlic
amb el que es van fer nombrosos monuments grecs.
Arquitectura arquitravada: cobertes rectes sobre suport vertical
La seva manifestació més elemental: dolmens prehistòrics: dues pedres verticals i una
horizontal a sobre.
L'Arquitectura grega: arquitectura llindada. Els suports (columnes) i cobertes ha estat
utilitzats sovint per tota l’arquitectura posterior fins als nostres dies. Orde Doric
ANÀLISI FORMAL
Elements formals: elements de suport i suportats
Elements de suport: columnes dòriques: capitell dòric. Base de tres graons estereobat: últim
graó: estilòbat.
Elements suportats o cobriment: l’entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa. Coberta
inclinada a dues aigües i dos frontos triangulars.
Elements formals: la planta Es rectangular de 31 m x 69 m,
Dividida en:
-Pronaos
-Naos: Sala principal a on es guardava l'estàtua de la deessa. A la naos s’accedeix pel
pòrtic oriental hexàstil.
-Opistòdom: la sala més petita on es guardava el tresor del temple.
Tot calculat matemàticament. En recerca de l’harmonia a través de les matemàtiques.
4
L’entaulament del Partenó
Compost per: un arquitrau, un fris i una cornisa
Construïts per aguantar i inclinar el sostre per tal d'aconseguir que fos una coberta a dues
aigües on l’aigua desembocava en els frontons respectius.
Espai interior: tancat i simètric. Dividit i bloquejat per murs.
Elements formals: decoració
Relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i
religiós de Pèricles. Hi ha 92 mètopes que representen la Història de Grècia: el combats
dels déus contra els gegants, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.
El fris del Paternó
Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. Hi ha el:
Frontó occidental (oest): representa la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la
protecció de la ciutat amb la victòria final d’Atena.
El frontó oriental (est) estava decorat amb les escultures que representaven el naixement
d’Atena del cap de Zeus
El fris interior es continu Tema: processó de les Panatenees.
Acroteri: Element decoratiu de l’arquitectura grega i romana clàssiques. Elements
decoratius com estàtues, estauetes de pedra, vasos de terracota que es col.loquen damunt
d’una cornisa.
INTERPRETACIÓ I ANALISI SOCIOCULTURA
Interpretació de l’obra: va ser un encàrrec de Pericles, com a obra per l'enbelliment
monumental d’Atenes.
És un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts,
protectora de la ciutat d’Atenes).
Anàlisis sociocultural: Pericles estava en el govern. Ictinos va ser el principal responsable
del projecte del Partenon La construcció començà el 447 aC i acaba en 9 anys, sent el
primer monument construït a l’Acròpolis.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA
Temple en honor de la seva deessa protectora i com a ofrena de tota la comunitat.
Funció del temple: Acollir l’estatùa de la divinitat, el culte i els ritus se celebraven a l’exterior.
Això explica que al temple grec l’espai interior fos secundari i no tingués simbolisme que es
reservava a la decoració exterior. L’estany davant l’estàtua de la deessa protectora, a part de
conservar la humitat, captava la llum i reflectia l'estàtua per fer-la mes grandiosa.
INFLUÈNCIA ANTERIOR I REPERCUSSIÓ
L’arquitectura grega tenia com a referent el sistema arquitravat que s’utilitzava a Egipte.
El Partenó es considera la culminació de la perfecció arquitectònica grega i exemple de
refinament i esveltesa, i un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura.
Tota l'arquitectura clàssica posterior tindrà el Partenó com a referència obligada.
5
3. TEMPLE D’ATENEA NIKÉ (421 a.c)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom de l’obra: Atena Àptera o Atena Niké.
Arquitecte/s: Cal·lícrates.
Cronologia: 421 aC (projecte del 449 aC)
Estil: Grec clàssic.
Localització: Acròpolis d'Atenes.
Materials: Marbre del Pantèlic.
Sistema constructiu: Arquitravat, on predomina les línies
rectes. L’arquitectura arquitravada utilitza cobertes rectes
(llindes o arquitraus) sobre qualsevol tipus de suport
vertical. La seva manifestació més elemental són els
dòlmens prehistòrics: dues pedres verticals i una
d’horitzontal a sobre.
ANALISI FORMAL
Elements formals: elements de suport i suportats
Element de suport o alçat: columnes jòniques.
Elements suportats o cobriment: Entaulament. Format per l’arquitrau. Fris amb decoració
continua. També suportava acroteris que eren les estàtues decoratives situades a les puntes
del frontó.
Elements formals: la planta
Temple amb 4 columnes a les façanes anterior i posterior (Temple amfipròstil i tetràstil).
La planta es molt simple. Rectangular, amb dos pòrtics als costats curts. Pronaos i
opistòdoms.
L'entaulament del temple Atenea Niké
L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau: dividit en tres franges superposades.
Fris: amb un seguit de relleus continus. La coberta actualment perduda era de dos
aiguavessos.
Elements formals: espai exterior
Estructura: allindada. Amb columnes (elements de suport). Temple amfipròstil: columnes a
la façana i a la part posterior) i tetràstil (quatre columnes). Les columnes són jòniques (de
4m d’alçada). Destaquen les seves dimensions reduïdes. Fet a mesura humana.
Elements formals: decoració
Fris: de relleus. Descriu les lluites entre grecs i perses a:
-Les Guerres Mèdiques
-La Guerra del Peloponès (esdevinguda durant la construcció del temple)
Es creu que els escultors eren deixebles de Fídies
6
Una part dels relleus esculpides amb la tècnica dels draps mullats, que permet destacar
l’anatomia (Important la de Victòria)
Elements formals: espai interior
Espai interior: només hi ha una porta d’accés a l’interior. Ocupat per una sola estança (naos
o cel.la) on s’hi trobava l’estatua monumental de la deessa de fusta policromada. La
il.luminació era abundant, natural gràcies a la gran porta d’accés i les petites dimensions de
la nao.
INTERPRETACIÓ I ANÀLISI SOCIOCULTURAL
Construcció temple: 421 a C. Encarregat per Cimó.
Durant l’Edat Mitjana el temple va ser desmuntat i es va fer servir per reconstruir la muralla
que envoltava la ciutat. Actualment s’ha reconstruit fins a l’alçada de la cornisa.
Aquest temple, commemora la victòria sobre els perses a la Batalla de Salamina
SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA
Pensat per acollir la imatge sagrada de la divinitat i les ofrenes dels fidels. Era un altar
d’acció de gràcies. Dedicat a la deessa grega de la Saviesa i de l’Estratègia (patrona
d’Atenes).
Es creu que en el seu interior hi havia una estàtua d’Atena victoriosa de fusta. No tenia ales
amb aquesta idea la victòria no podia fugir i acompanyaria sempre als atenesos.
INFLUÈNCIA ANTERIOR I REPERCUSSIÓ
Aquest temple es un dels primers exponents d’estil jònic, destacant per la seva senzillesa
arquitectònica.
4. ERECTÈON (421 a.C)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom de l’obra: Erectèon.
Arquitecte/s: Mnèsicles.
Cronologia: entre 421-405 aC
Localització: Acròpolis d'Atenes.
Estil: Grec clàssic.
Materials: Marbre del Pantèlic.
Sistema constructiu: Arquitravat.
(mateix que Paternó)
ANÀLISI FORMAL
Cariàtides: estàtues de forma humana
L'entaulament de l'Erectèon
Entaulament compost per: arquitrau, fris i una cornisa.
7
Murs i columnes construïts per aguantar i inclinar el sostre.
Elements formals: espai exterior
Edifici irregular a causa de què van construir-lo en un terreny desigual, el van encabir entre
els antics temples de culte de Zécrops i Erecteu, els quals van acabar unint-se per formar
l’Erectèon que coneixem actualment.
La seva façana cal destacar les famoses cariàtides, que tenen una doble funció de suport i
decorativa.
Elements formals: decoració
El pòrtic de les Cariàtides és el més conegut. Compost per sis figures femenines d’esquema
semblant a les Korai, però amb més naturalisme i moviment.
Cal destacar el naturalisme i detalls dels vestits. Indiquen on es troba la tomba de Cècrops.
Elements formals: espai interior
Es respecta antics recintes de culte. Una part de l’edifici es sobreposa damunt de les restes
de l’antic temple. A causa del desnivell del terreny, la planta d’aquest és irregular.
Eix principal: espai rectangular. Temple dedicat a Posidó i Erecteu. Al temple de Posidó i
Erecteu s’hi accedeix pel pòrtic nord (totes dues destinades al culte). Al pòrtic sud s’hi
accedeix pel vestíbul i una escala condueix a la tomba Cècrops.
INTERPRETACIÓ I ANÀLISI SOCIOCULTURAL
Lloc de culte religiós dedicat a diversos deus (Posidó i Atena) i als diversos herois (Cècrops,
Erecteu el primer rei d’Atenes).
A més cal afegir que la filla de l’heroi Erecteu tenia un espai a l’exterior de l’edifici anomenat
Pandroseion.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA
L’Erecton va ser dedicat als déus Atena i Posidó i a l’heroi Erecteu, primer rei d’Atenes.
El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària, que van ser esclavitzades
pels grecs, fet que va donar lloc representar-les com a suport de l’entaulament de
l’Erecteon.
La funció del temple era donar un lloc a la pràctica dels vells cultes que, després de la
construcció del Partenó, havien quedat sense santuari.
INFLUÈNCIA ANTERIOR I REPERCUSSIÓ
L’arquitectura grega tenia com a referent el sistema arquitravat emprat amb anterioritat a
Egipte i Creta. Però l'Erectèon és el reflex en arquitectura de la ruptura amb la tradició de
l'austeritat, la moderació, la simetria i l'equilibri del temple grec que s'havia anat
desenvolupant dins l'Acròpolis al Partenó. Aquesta ruptura es manifesta en la llibertat
compositiva i formal del temple, en la riquesa dels elements decoratius de les cariàtides i en
els detalls de les columnes.
8
5. ELS GUERRERS DE RIACE (460 - 430 a. C)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom: A, guerrer jove; Escultura B, guerrer vell
Autor: Desconegut
Cronologia: 430 a.C.
Lloc: Museu Nacional de la Magna Grècia de Reggio di Calàbria.
Estil: Grec clàssic
Tècnica: Fosa a la cera perduda.
Materials: Bronze
Formes: Exempta, 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna.
Cromatisme: Policroma
COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA: Són dues figures masculines fetes en bronze. Estan molt ben reproduïdes
les venes, els tendons i els músculs.
Les figures es troben dempeus, en posició vertical, transmet l’idea d’equilibri.
La manera de com li cauen els cabells crea en els guerrers un aspecte de naturalitat. Tenen uns ulls molt
aconseguits, també tenen les pestanyes de coure i les dents de plata.
Es troben en repòs i en contrapposto (pes del cos sobre una cama), i tenen un punt de vista bàsicament frontal.
PROPORCIÓ -> Natural
RITME I TEMPS: No tenen massa mobilitat. Hi ha un moviment del cap en direcció oposada a la cama flexionada
(en el cas del guerrer B molt lleugerament).
LLUM I TEXTURA: l’acabat és polit i llis i la llum rellisca per la seva superfície, però crea alguns efectes de
clarobscur.
ESTIL DE L'ÈPOCA I DE L’AUTOR
- Conserva certes característiques de l’etapa arcaica: la frontalitat, la rigidesa i l’ús de la geometria, com per
exemple els genolls i el ventre.
-
Tot i a la rigidesa que encara conserven les escultures l'autor va intentar reproduir un lleuger contrapposto,
és a dir, una cama suporta el pes del cos mentre que l'altre està més distensa, elevant lleument el maluc.
-
Hi ha una evolució cap a l'idealització, arribant a la bellesa a través de la simetria i les proporcions. Es
perfecionen les formes demostrant un alt coneixment de la natura i l'anatomia. Detalls realistes dels
músculs
FUNCIÓ: Es creu que la seva funció era la de ser exposats en algun lloc públic, sempre frontalment.
Estil clàssic més primitiu, conegut amb el nom d'estil clàssic sever o primer classicisme.
9
B. TEMA I ÈPOCA:
- El guerrer vell (B) representa a l'heroi Àiax “El Mayor” Telamó, va lluitar a la Guerra de Troia i es va suicidar
abans de que acabés per paranoies que li va causar la deesa Atena. Va ser un dels guerrers més forts i
valerosos que van lluitar en aquesta guerra. Es diu que era familiar de l'heroi Aquiles. Està representat per
l'escultura que porta un barret de cuir.
- El guerrer jove (A) representa al rei Àiax Olieu “El menor”, que també va lluitar a la Guerra de Troia. Va violar
a Cassandra, filla de Priamo, rei de Troia, després d'haver entrat a la ciutat dins del mític cavall de fusta.
Està representat per l'escultura amb una tira de cuir al cap, subjectant-li el cabell.
C.CONTEXT HISTÒRIC. Inicis P. Clàssic. S. VaC. PERÍODE CLASSIC
Precedent -> L’art arcaic i els Kuros i Kores
Consegüent -> Hel·lenisme i Laocont i els seus fills
6. DISCÒBOL DE MIRÓ (460 a.C)
Nom: El Discòbol
Autor: Miró
Cronologia: 460-450 a.C
Lloc: Hi ha diverses còpies, una d’elles (Discòbol Lancelotti) al Museu de
les Termes de Roma (Itàlia).
Tècnica: Talla
Materials: Marbre (Còpia romana). Original bronze
Formes: Exempta.
Cromatisme: Monocroma
COMPOSICIÓ: És una escultura dinàmica ja que en ella predomina el moviment, les curves i les rectes.
En la perspectiva predomina la visió dels abdominals girats i el cos contosionat en ple moviment
EIXOS DE SIMETRIA: S'hi pot traçar una curva des de l'inici de la mà esquerra per on agafa el disc fins la
punta del peu dret, que és el que es manté en repòs, i una linea recta des del cap fins al maluc (2) i una altra
continua a aquesta des de el maluc fins el peu esquerra (3) que es on queda
recolzat tot el pes del cos.
PROPORCIÓ. Natural
RITME. Moviment equilibrat
TEMPS. Voluntat d´eternitat
ESTIL DE L’ÈPOCA I DE L’AUTOR
Estil de l’autor: La seva realització s'emmarca entre l'art arcaic i l'art clàssic grec. D'aquesta manera,
la intenció de plasmar el moviment i la captació de l'instant queda deslluïda per una rigidesa, un
esquematisme i unes estructures geomètriques perfectes que li resten naturalitat.
10
TEMA: El discòbol representa un model d'escultura figurativa, ja que presenta la figura d'un ésser huma tirant
el disc.
El tema del discòbol seria la representació per excel·lència de l'esforç de l'atleta tirant el disc.
FUNCIÓ: Es creu que el discòbol va ser una de les tantes obres que va fer d'atletes a Olimpia . Emplaçament:
exterior
A. FORMA I ÈPOCA: El discóbol es considerada una escultura de transició de l'art grec entre el període arcaic
i el pre-clàssic. Es considera de període arcaic per les datas en que va ser construida i perquè els escultors de
la seva generació, feien escultures de tipus arcaic, amb un moviment mínim i sense expressivitat realista. La
estatua representa per primer cop un moviment realista, on es separa el pes del cos, per aquest motiu també
es considerada com una obra clàssica, per l'exaltació del moviment i de la bellesa.
PRECEDENT -> L’art arcaic i els Kuros i Kores
CONSEGÜENT-> Hel·lenisme i Laocont i els seus fills
OBRES RELACIONADES -> Dorífor de Políclet
7. HERMES AMB DIONÍS (390-330 a.C)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom: Hermes amb Dionís infant.
Autor: Praxíteles.
Cronologia: 390-330 aC.
Localització actual: Museu arqueològic (Olímpia)
Tècnica: Talla
Materials: Marbre
Formes: Exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Policroma
COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA-> Formada amb un eix vertical i el cos forma una corba (S invertida) la
corba praxiteliana, típica de Praxíteles: el contrapposto, més pronunciat (que forma la S), dóna més suavitat i
lleugeresa al cos i equilibri entre el moviment i el repòs.
L’escultura d’Hermes segueix el cànon de Policlet; el cos per set vegades el cap. Dionís també segueix el
cànon però no queda ben proporcionat.
Les escultures mostren uns cabells ja més naturals. Hi ha tendresa en les seves mirades, expressen els seus
sentiments. La túnica aconsegueix naturalitat amb la tècnica dels draps molls, manera molt natural, marcant
els plecs. Això dóna una sensació de pes.
PROPORCIÓ -> Natural
RITME I TEMPS -> Proporciona una sensació d’equilibri entre el moviment i el repòs. Tot i que fa una pausa,
aconsegueix la sensació de moviment. Tot amb una voluntat d’eternitat
LLUM I TEXTURA -> Llum uniforme sobre la superfície del cos d’Hermes, creant-hi modulacions i subtils
matisos, menys als plecs de la túnica i als cabells, on hi ha zones de clarobscur.
11
Estil de l’època-> Braços desenganxats del cos, l’escultura segueix el cànon de bellesa de Policlet, té
contrapposto, i introdueix algunes característiques del període hel·lenístic, (la manera de representar teles i
dels sentiments.)
Els cossos són més afeminats , no són tan atlètics, i són més suaus i armònics.
TEMA: Representen a Hermes i Dionís, l’episodi en el qual Hermes s’emporta a Dionís al món Nisa perquè el
cuidin les Nimfes. Segons una altra versió als reis d’Orcomen, per protegir-lo de l’ira d’Hera, ja que Zeus té a
Dionís amb Sémele, princesa de Tebes. Zeus va encongir a Dionís perquè les nimfes el cuidessin. L’escultura
ens representa la pausa que fan pel camí, quan Hermes porta en braços el seu germanastre i li dóna raïm,
símbol del “déu del vi”. Aquí es veu la tendresa amb què cuida al seu germà petit i com el petit ho vol agafar
amb la mà, tot i no estar conservada.
FUNCIÓ: Decorativa estètica, per exposar-la en un lloc públic. Es va trobar el s. XIX al tempre d’Hera. Es creu
que era una escultura per commemorar la pau entre els poble d’Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró d’Elis
i Hermes de l’altre..
A. FORMA I ÈPOCA: Aquesta concretament pertany a finals del període Clàssic i transició cap a l’Hel·lenístic.
Al segle IV aC. Atenes perd l’hegemonia política i les guerres del Peloponès. Això va crear crisi, inquietud... i
també es reflecteix en l’art, que començarà a perdre la serenitat típica del període clàssic.
B.CONTEXT HISTÒRIC. Finals Clàssic. S. IVaC: Les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen
a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338 aC) pare d’Alexandre el Gran.
Precedent-> Art arcaic o l’art classic sever
Consegüent-> Hel·lenisme i Laocont i els seus fills.
PERÍODE HEL·LENÍSTIC (323-31 a.C)
Etapa de grans canvis que comprèn des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la
incorporació d’Egipte i Orient a l’imperi romà.
CONTEXT HISTÒRIC
- Després de la mort d’Alexandre el Gran el 323 aC, els seus generals van rivalitzar
entre si pel control de l’imperi, que van acabar dividint en tres grans regnes:
Macedònia, Egipte i Àsia Menor.
- Els centres artístics ja no van ser les velles ciutats com Atenes, sinó altres de la
perifèria del món grec, Rodes, Alexandria, Antioquia, Pèrgam..., ara centres d'art.
- Després de la desintegració de l’Imperi, les circumstàncies polítiques i socials van
canviar: els grans clients de l’art ja no eren les polis sinó particulars poderosos que
pretenien exaltar el seu poder, el seu llinatge o la seva riqueses amb les obres d’art.
- Culturalment es van produir dos fenòmens paral·lels: l’esperit grec es va expandir
per Orient i, al mateix temps, la influència oriental va impregnar la cultura grega i la
va transformar
- La cultura personal per damunt de l’ideal era el que animava i estimulava la
creativitat artística. Aquest període va suposar el final del classicisme i el naixement
d’un art dominat pel colossalisme i el refinament.
12
PENSAMENT->
-
És l’època d’Aristòtil, Euclides, Eratòstones o Arquímedes. Apareixen els corrents
filosòfics de l’escepticisme, l’epicureisme i l’estoïcisme.
Les grans ciutats es converteixen en els centres del saber, de les ciències i de l’art. Es
produeix un gran progrés en l’àmbit de les ciències, la medicina, l’astronomia i les
matemàtiques.
ARQUITECTURA
-
Va mantenir els tipus tradicionals d’edificis, als quals ben sovint hi va afegir novetats
en un afany de recerca de l’originalitat.
S’aprecia la influència oriental, sobretot perquè es va accentuar la tendència a la
monumentalitat, deixant de banda l’escala humana del període anterior.
Per altra banda, l’ordre dòric, massa sobri, va caure en desús i va ser substituït pel
jònic i, sobretot el corinti, que eren més decoratius.
ESCULTURA ->
-
Es caracteritza per la cerca de noves formes d’expressió: es donava importància als
sentiments i a l’expressivitat, el virtuosisme i la perfecció tècnica.
El camp temàtic es va ampliar enormement i es va obrir a la representació ja
freqüent de nus femenins, d’estrangers i, fins i tot, de temes quotidians.
Es buscava l’efectisme de les formes, amb moviments acusats, figures en torsió,
grups complexos d’estàtues exemptes o visió multilateral de les figures.
Es va accentuar l’interès per les situacions tràgiques i les expressions patètiques,
reflex d’una visió nova del món.
8. ALTAR DE ZEUS (180 a.C - 160 a.C)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom de l’obra: L'Altar de Zeus a Pèrgam
Arquitecte/s: Desconegut.
Cronologia: 197-151 aC
Localització: Original a Pèrgam (Turquia)
Actualment: el museu de Pèrgam
(Berlín).
Estil: Grec hel·lenístic.
Materials: Marbre
Sistema
constructiu:
Arquitravat.
(explicació Paternó)
ANÀLISI FORMAL
Elements formals elements de suport: El gran podi massís format pels murs de càrrega
i la gran escala. A sobre les columnes jòniques .
Elements suportats: L’entaulament pla amb forma d’u.
Elements formals: espai exterior i decoració
Exterior: una gran escalinata de set metres
13
Pòdium: un gran fris. (120 m d’allargada i 25 m d’alçada). Del fris destaca l’expressivitat i
moviment de les figures representades.
Per sobre l’entaulament s’hi veuen figures d’animals així com sers mitològics. Hi destaca la
línia recta, sobretot l’horitzontal.
Elements formals: espai interior
Una monumental plataforma: amb una planta pràcticament quadrada. Protagonisme a
l’escalinata.
Aquest Altar te altures anormals. Un enorme podi, amb un fabulós fris esculpit. Majestuosa
escala.
CONTEXT HISTÒRIC: Escola artística a Pèrgam, Durant el regnat, el rei de Pèrgam es
va construir l’altar per ordre del propi rei
CONTEXT ARTÍSTIC: Grec hel•lenistic, concretament de l’escola de Pèrgam.
Art grec amb influències orientals com el colossalisme.
Hi ha barreja de l’esperit clàssic més influències orientals, eclecticisme
En el fris s’hi veu el treball d’us 40 escultors diferents però amb un estil
unificat , és a dir que seguien un únic projecte. El luxe oriental està reflexat
amb vestits de les escultures.
INTERPRETACIÓ I ANALISI SOCIOCULTURAL
Es tracta d’un altar dedicat a Zeus.
Al relleu del fris es veu representada la batalla de la gigantomàquia, la lluita entre els
Déus de l’Olimp i els gegants. Els Déus qui van guanyar la batalla simbolitzaven el
rei de Pèrgam i els gegants simbolitzaven els invasors.
SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA
Fris: representa la gigantomàquia entre Déus i gegants. Els Reis de Pèrgam
representen els déus i els invasors com els gegants (caos i desordre).
Hi ha una part amb elements comuns amb el Partenó. La ciutat de Pèrgam es
considera hereva dels atenesos.
La funció de l’obra és religiosa, concretament per fer sacrificis, i per commemorar
les batalles contra els invasors i donar gràcies a Zeus..
INFLUÈNCIA ANTERIOR I REPERCUSSIÓ
L’ Altar va ser construït al taller de Pèrgam Va ser l’ altar més gran de l'Antiguitat i segueix el
mateix esquema dels altars anteriors. Però el pòdium elevat amb el fris escultòric el fa
original i creatiu.
Els relleus amb les escenes narratives serviran de model a la “Columna Trajana” romana.
La teatralitat, dinamisme i gran expressivitat influiran sobre l’art Barroc del s. XVII.
14
9. LAOCONT I ELS SEUS FILLS (197 a.c - 151 a.c)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom: Laocont i els seus fills .
Autor: Agesandre (pare) Polidor i
Atenodor (fills).
Cronologia: segle III - II a.C (còpia
romana en marbre s.I aC)
Lloc: Ruïnes palau Titus /
Museu Vaticà
Estil: Escultura hel·lenística
Tecnica: Talla
Materials: Marbre (Original en
bronze)
Formes: Exempta
Tipologia: Grup
Cromatisme: Monocroma
COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA
Estructura piramidal. La composició és oberta. Formada per un triangle, que inclou els tres caps de les figures, i
una diagonal que va des del colze del pare fins al terra passant per tot el cos. Els cossos s’agiten en les tres
dimensions de l’espai.
Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió del rostre i del seu cos.
Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat. El fill
petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç, boca
oberta, arrugues de dolor
PROPORCIÓ -> Natural
RITME I TEMPS -> La lluita contra les serps ens dóna una sensació de moviment. Tot amb una voluntat
d’eternitat
LLUM I TEXTURA -> Abundància de clarobscurs.
TEMA: Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar enviades per Apol·lo
com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí.
Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili, segons alguns
pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen
una gran coincidència
FUNCIÓ: Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia
haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres
d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la
seva vida i les seves anècdotes.
L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i equilibri
clàssics.
PRECEDENT-> L'art clàssic com l’Hermes amb Dionís infant de Praxíteles
CONSEGÜENT-> Art Romà
15
10. VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA (190 a.c)
DADES GENERALS (CATALOGACIÓ)
Nom: Victòria de Samotràcia.
Autor: Pitòcrit de Rodes (atribuïda).
Cronologia: II a.C
Lloc: Museu del Louvre (París).
Estil: Escultura hel·lenística
Tècnica: Talla
Materials: Marbre
Formes. Exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Monocroma
COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA: És una Niké o Victòria, representada com a una dona amb ales
que acaba de posar-se sobre la proa d’un vaixell.
- La composició és oberta, les línies, eix de l'obra són les diagonals i corbes, que produeixen desequilibri.
Descansa el pes sobre la cama dreta mentre l’esquerra va cap enrere, en una suau i llarga ondulació.
De front, la figura es retorça i s'obre en les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s'observa una
gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al perdut cap. El dinamisme de la composició es completa
amb les múltiples i delicades corbes del vestit. El moviment impetuós de la niké s'expressa en els draps que
s'agiten i volen i en les ales desplegades cap als costats i enrere. L'escultor ha volgut captar l'instant en què es
posa.
El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit, i en les ales
desplegades cap els costats i enrere.
La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i
misteri, dotant el cos de la Niké d’una bellesa molt seductora.
PROPORCIÓ. Natural
RITME I TEMPS. Sensació de moviment. Tot amb una voluntat d’eternitat
LLUM I TEXTURA: Abundància de clarobscurs.
ESTIL DE L´ÈPOCA. Una de les més belles del món antic, s'atribueix a Pithócritos, escultor poc conegut de
l'Escola de Rodes, una de les principals de l'etapa hel·lenística
L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, últim període de l’escultura grega: complicació
compositiva, il·lusionisme escenogràfic, grandiositat i ruptura de la proporció classicista, realisme, trencament de
l’equilibri, gust pel moviment, tensió dramàtica, sensualitat i bellesa, i habilitat tècnica
TEMA: Representa de manera al·legòrica la Victòria militar.
FUNCIÓ: Funció commemorativa. Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la
victòria naval que obtingueren a Sire enfront d’Antioc III de Síria, l’any 190 aC. I que els suposà el control
d’àmplies comarques de la Caria i la Lícia i l’aliança amb nombroses ciutat i illes pròximes.
CONTEXT HISTÒRIC-> La mort sobtada d'Alexandre l'any 323 aC va fragmentar l'Imperi macedoni en
diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o
Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals,
que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.
PRECEDENT -> L'art clàssic com l’Hermes amb Dionís infant de Praxíteles CONSEGÜENT-> Art Romà
16
17