Escrivim i composem

1 Escrivim
i componem
Sumari
1 La música com a llenguatge
2 El ritme
3 La melodia
4 L’harmonia
5 La textura
El grup Camut Band va néixer l’any 1995 amb la
unió de Rafael i Lluís Méndez, destacats coreògrafs
i ballarins de claqué, i Toni Español, líder del grup de
percussió i dansa africana Cae Ma Deila.
1
En l’espectacle Sonoritats, Camut Band es llança a la
recerca de nous sons i crea un món màgic de ballarins
que fan música amb els peus mentre ballen. Els diversos materials colpejats pels ballarins de claqué produeixen sons que es combinen amb efectes i sonoritats
electròniques. La veu també forma part del conjunt
sonor, expressant l’emoció del moment sense fer ús de
les paraules.
El fragment que hem vist és un clar exemple d’aquesta
fusió del ritme amb altres elements sonors i musicals.
Comencem!
En aquesta actuació hem vist diferents intèrprets fent música de
maneres ben diverses. Totes aquestes, però, s’ajunten per aconseguir un resultat: l’obra musical.
D’una banda, tenim un instrumentista, el qual interpreta un
seguit de notes que formen
una melodia greu que es converteix (com veurem més endavant) en un obstinat melòdic.
De l'altra, un grup de cantants
(veus masculines i femenines)
interpreten una seqüència musical en què sentim diferents
notes a la vegada. Per tant, produeixen harmonia.
Finalment, dos ballarins (un noi i
una noia) hi posen el ritme baixant i pujant per una escala. Com
podeu veure, fan uns ritmes amb
els peus de manera coordinada i
seguint uns patrons establerts.
I així arribem al resultat, que és l’obra musical.
No hi ha dubte que la música és una manifestació artística molt
especial.
Però quins paràmetres seguim a l’hora d’elaborar una creació musical? De quins elements disposem per fer-ho? Com podem escriure-la i quin llenguatge utilitzem? Això és el que estudiarem i
practicarem en aquesta primera unitat.
El grup Camut Band és un bon exemple a l’hora d’experimentar
amb la creació musical. Seguim-los i endinsem-nos en aquest
món tan fascinant!
Pensa i reflexiona
•
Sé distingir en una cançó què és el ritme i què és la melodia?
•
Quan escolto una música, em fixo en com està construïda?
•
Si vull compondre una peça musical, sé què haig de tenir present?
1 La música com a llenguatge
Observa i escolta Comenta amb els companys i les companyes la manera de comu­nicar-se amb el públic de cadascun
dels intèrprets que veiem en aquesta actuació dels Camut Band. Què utilitzen per fer-ho?
2
1
Des de sempre, els homes i les dones han demostrat que els agrada escoltar els
sons produïts per les veus i els instruments. Segur que tu mateix, en alguns moments de la teva vida, has fet o has gaudit de la música d’una manera o d’una altra.
Comunicació vol dir transmissió de coneixements, d’idees, de sentiments o d’impressions. Al llarg dels segles, els éssers humans han trobat moltes formes de comunicar-se entre ells, entre les quals podem destacar la parla o l’escriptura.
La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment utilitzat per la humanitat. Fixem-nos en uns quants exemples:
2
• Moltes societats feien servir els tambors per comunicar-se. Avui dia, en ple segle xxi,
encara hi ha cultures que els utilitzen.
• En molts indrets encara es fan servir els tocs de campanes per comunicar a la
població algun esdeveniment important (incendis, festes assenyalades, enterraments, casaments…).
• Els programes de televisió o de ràdio acostumen a tenir una sintonia que els
identifica i que ens ajuda a saber quan comencen.
3
• Els tons dels nostres telèfons mòbils ens permeten distingir quan estem rebent
una trucada o un missatge de text o d’una xarxa social.
Per tot això, podem afirmar que la música és una forma de comunicació, però com que
també és un llenguatge artístic, el compositor o la compositora la utilitza com a mitjà
d’expressió personal. Quan escoltem una obra musical, establim una comunicació amb
qui l’ha creada i, fins i tot, amb qui la transmet.
8 Unitat 1
1.1 Elements que intervenen
en la comunicació musical
Com hem dit abans, quan un compositor o una compositora crea una obra musical
intenta expressar una sèrie d’idees o impressions. Per fer-ho, disposa dels elements del
llenguatge i l’escriptura musicals, que li permeten, si vol, escriure la partitura de la seva
obra. Però a l’hora d’escoltar-la, amb la partitura no n’hi ha prou. Cal que algú la interpreti cantant o tocant algun instrument. Per això diem que el paper de l’intèrpret és
importantíssim en la comunicació musical. Però com es realitza aquesta comunicació?
La música és l’art de combinar sons. Per tant, el so és el principal element de
la comunicació musical.
Segons els científics, el so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte. Aquest objecte, el qual anomenem font sonora, transmet aquesta vibració
al medi on es troba i hi provoca unes oscil·lacions anomenades ones sonores. Les
ones sonores es propaguen a través del medi fins a nosaltres, que les podem sentir
gràcies al sentit de l’oïda.
Per saber-ne més
L’aparell que permet veure en
una pantalla la forma de les ones
sonores s’anomena oscil·loscopi.
Així, doncs, els elements necessaris perquè existeixi el so són:
Font sonora
Allò que provoca les ones
sonores.
Medi de propagació
Material que transmet les
ones sonores.
Oient
Qui rep les ones sonores i,
per tant, sent el so.
Activitats Observa aquestes dues fotografies i, amb l’ajut del professor o la professora,
troba-hi els elements que acabem d’explicar i compara’ls.
Llibre de treball
1. Observa tres situa­cions en què
es produeix so i omple les fitxes.
Unitat 1 9
1.2 Les qualitats i la representació gràfica del so
Ho sabies?
Música i física
L’acústica és la ciència que estudia el so, i és una branca de la
física.
Com qualsevol altre fenomen físic, el so posseeix unes propietats determinades
anomenades qualitats que ens permeten estudiar-lo i comprendre’l millor. Aquestes qualitats són la base de l’escriptura musical.
Com segurament recordaràs, les qualitats del so són: altura, durada, intensitat i
timbre.
Altura
Expressa si els sons són aguts o greus.
Durada
Expressa si els sons són llargs o curts.
Intensitat
Expressa si els sons són forts o fluixos.
Timbre
Expressa el color del so i de quina font sonora prové.
Quan escrivim notes i altres signes en una partitura, el que estem fent és indicar les
qualitats dels sons que formaran la música.
L’altura s’expressa escrivint les notes més amunt o més avall en el
pentagrama. Com més amunt es troba una nota, més aguda, és,
com més avall, més greu.
La durada s’expressa amb les figures musicals. Cada figura té una
durada establerta que s’expressa en pulsacions o temps. També
hi ha altres signes que modifiquen la durada, com la lligadura, el
puntet o el calderó.
agut
llarg
curt
greu
lligadura
La intensitat s’expressa amb els signes de dinàmica, que indiquen a l’intèrpret si el so que ha de produir ha de ser més o
menys fort.
fluix
Llibre de treball
2. Identifica de quina qualitat del
so es parla a cada fragment de
conversa.
10 Unitat 1
calderó
El timbre s’expressa indicant davant del pentagrama el nom de
l’instrument o veu que l’ha d’interpretar.
fort
Activitats Identifica, amb l’ajut del professor o la professora, quina qualitat del so expressa
cada signe d’aquesta partitura.
3. Escriu quina qualitat del so expressen els signes assenyalats.
puntet
1.3 So, soroll, silenci
Ho sabies?
Un so ens pot molestar per diverses raons. Potser el trobem massa fort, o té un timbre que ens sembla desagradable. O potser interfereix d’alguna manera en les nostres activitats, com pot ser una alarma que es posa a sonar mentre estem dormint.
Contaminació sonora
Habitualment, un so que resulta molest s’anomena soroll.
Però cal remarcar que aquesta definició de soroll és totalment subjectiva, és a dir,
personal: pot ser que allò que a nosaltres ens sembla un soroll, per a altres persones sigui un so completament musical i agradable, i a l’inrevés.
Quan mirem la seva ona sonora en un oscil·loscopi, molts d’aquests sons que una
majoria de gent troba desagradables tenen ones de forma irregular.
Està demostrat que l’exposició a
nivells sonors alts provoca, entre
altres coses, estrès, alteració del
son i irritabilitat.
Fixa-t’hi bé!
Observa com de vegades hi ha
sorolls que es fan servir per fer
música. 3-6
L’interval de temps en què no es produeix cap so s’anomena silenci.
És molt difícil trobar situacions quotidianes en què el silenci sigui el protagonista.
També és molt difícil trobar llocs en què es guardi un silenci absolut, com per exemple una biblioteca.
Curiosament, el silenci és un recurs molt utilitzat en la música com a element que
contrasta amb el so. Uns espais de silenci ben distribuïts poden crear moments de
tensió enmig d’una obra musical, i evitar la monotonia d’una música contínua.
El silenci té també la funció d’indicar el principi i la fi d’una obra musical. Fixem-nos
en la pintura: els quadres estan sempre envoltats d’un marc que serveix per assenyalar-ne els límits i per destacar-los a la paret. En el cas de la música, aquest paper
de marc correspon al silenci, que existeix abans que comenci una peça de música
i després que s'acabi.
Per saber-ne més
El compositor John Cage (19121992), influenciat per la filosofia
oriental, va compondre una obra
que consisteix únicament en silenci, sense cap so. Es titula 4’33”
(4 minuts, 33 segons), que és
l’estona que dura l’obra, i té tres
moviments.
Activitats Escolta el següent fragment 4 del ragtime Stoptime Rag, de Scott Joplin
(1868-1917). Com el nom de la peça indica, l’autor hi va introduir unes aturades o
moments de silenci inesperats. Amb l’ajuda del professor o la professora, identifica aquestes aturades i omple-les picant amb les mans o amb els dits.
Llibre de treball
4. Assenyala els silencis de la partitura i escriu-ne el nom.
Unitat 1 11
2 El ritme
Observa i escolta Mira aquesta actuació del grup Camut Band i comenta amb els companys i les companyes la seva
manera de fer música.
7
Ho sabies?
Música i matemàtiques
La música està relacionada amb
les matemàtiques, ja que aquestes estan presents en molts aspectes de la música, com per
exemple el ritme.
Com has vist en el vídeo, el ritme és tan important que, de vegades, tan sols interpretant ritmes fem música. Però com el podem expressar gràficament en una
partitura?
Com dèiem en l’apartat anterior, per representar gràficament la durada dels sons
utilitzem les figures i els silencis. A més, el trencat del compàs indica on van els
accents principals.
Recordes quines són les figures musicals, els silencis i la seva equivalència? Aquí
en tens un resum:
Figura
Rodona
Blanca
Negra
Llibre de treball
Corxera
5. Equivalències entre figures.
Semicorxera
12 Unitat 1
Durada del so
Silenci
2.1 Diferència entre ritme i pulsació
1816
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons. La
pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el
ritme i, per tant, n’és la base.
La velocitat de la pulsació, també anomenada tempo, pot ser més ràpida o més lenta
i s’indica amb una paraula italiana a la part superior esquerra de la partitura. Aquestes paraules poden ser: adagio (lent), andante (velocitat semblant a la de caminar),
moderato (moderat), allegro (alegre), presto (ràpid)...
1980
L’aparell que ens permet mesurar el tempo s’anomena metrònom i consta
d’una caixa i un pèndol amb un contrapès mòbil. També hi ha metrònoms
electrònics i actualment es poden trobar aplicacions per a mòbils i tauletes
que fan la mateixa funció.
Com recordaràs, en una partitura les figures musicals s’ordenen en compassos.
El compàs fa referència a dos aspectes diferents però relacionats de la partitura:
2010
—— Quan prens una pulsació com a base i la marques seguint una accentuació regular,
estàs marcant un compàs. El compàs s’indica amb un trencat a l’inici de la partitura.
El nombre superior d’aquest trencat ens indica la quantitat de figures que entren
en aquell compàs, i l’inferior ens indica el tipus de figura de referència. Aquests
són els compassos més habituals i el seu significat:
Indicador
Significat
Per trobar a quina figura correspon el denominador, s’ha de buscar en relació amb la rodona:
2/4
2 pulsacions de negra
=1
3/4
3 pulsacions de negra
=2
4/4 o C
4 pulsacions de negra
=4
3/8
3 pulsacions de corxera
=8
2/2
2 pulsacions de blanca
= 16
—— Un compàs és també un grup de pulsacions, la primera de les quals és accentuada.
Els compassos se separen amb línies divisòries.
Cada compàs pot contenir qualsevol combinació de figures i silencis, sempre que
el seu valor sigui exactament el que indica el trencat inicial.
Evolució del metrònom.
Llibre de treball
6. Omple els espais buits amb les
figures que creguis convenients.
7. Omple compassos.
Unitat 1 13
2.2 Polirítmia
Si recordes l’actuació que hem vist dels Camut Band, els ballarins fan ritmes amb
els peus combinant seqüències rítmiques interpretades amb cada un d’ells. Podem
dir que cada peu realitza un ritme diferent, cosa que fa que sentim alhora diferents
ritmes combinats. Això mateix passa amb la bateria.
Una bateria és un conjunt d’instruments amb què una sola persona pot fer diferents ritmes a la vegada, ja que toca el bombo amb el peu dret i el xarleston (plats
tocats amb pedal) amb l’esquerre, i pot destinar les mans a tocar amb baquetes els
altres instruments. Tant en el cas de la bateria com en el dels ballarins anteriors,
s’estan interpretant polirítmies.
Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos
instruments o amb un de sol.
Activitats Fixa’t bé en la polirítmia que interpreten aquests alumnes d’ESO. Comenta-la a
classe: què utilitzen? Fan tots el mateix? Comencen a la vegada?…
8
El professor o la professora picarà aquests dos ritmes un darrere l’altre:
A
B
a) Saps identificar en quin ordre els ha picat?
b) Dividiu la classe en grups i repartiu-vos els ritmes anteriors. Cada grup triarà
un timbre diferent per picar el ritme que li correspon. Amb la supervisió del
professor o la professora, i tot seguint la pulsació que us marcarà, primer proveu de tocar un ritme darrere l’altre. Després, toqueu-los a la vegada.
c) Toca aquesta partitura per a bongos. Si no n’hi ha a la classe, pots fer-ho amb
dos tambors o dues superfícies de timbre diferent.
d)
14 Unitat 1
Escolta l’acompanyament i pica els ritmes A i B amb el timbre que decideixis,
5
d’acord amb el professor o la professora. Si entre tots aconseguiu picar al mateix
temps els dos ritmes (A i B) i el dels bongos, produireu una polirítmia a tres veus.
2.3 Els acompanyaments rítmics
Un acompanyament rítmic es pot fer de maneres diverses:
• Repetint un mateix ritme. És l’anomenat obstinat rítmic. Per exemple:
• Imitant el ritme de la melodia que l’acompanya. Per exemple:
2.4 Què és un rap?
Segur que coneixes intèrprets de rap, però saps quina relació té el fet de rapejar
amb el món del ritme?
Un rap consisteix a dir rítmicament un text sobre una base musical. Es pot dir
que rapejar és interpretar ritmes amb la veu parlada.
De vegades el text d’un rap es prepara amb antelació. També es pot improvisar al
moment, en el marc d’una «batalla», que és com s’anomenen les competi­cions cara
a cara entre diferents rapers.
Ho sabies?
Música i literatura
Les paraules tenen ritme, i si
aconseguim llegir-les tenint en
compte això, la nostra lectura
serà més fàcil d’entendre. Quan
una cançó o un rap aconsegueix
trobar aquest ritme, el resultat
és molt millor.
9-11
Activitats Escolta un exemple de rap. Amb els companys i les companyes, feu un petit
6
debat intentant esbrinar quins paràmetres segueixen els intèrprets de rap, com
interpreten els seus textos, quina relació té el ritme del rap amb el ritme del text, si
improvisen o diuen textos preparats anteriorment...
Prepareu per parelles o en grup una versió rapejada del poema «Refrany», d’Enric
Casasses, sobre la base enregistrada d’estil hip-hop. 7
Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.
Llibre de treball
8. Com està fet aquest
acompanyament?
Unitat 1 15
3 La melodia
Quan es parla de música, molt sovint es fa referència a la melodia. Però saps què
vol dir exactament aquesta paraula?
Ho recordes?
El pentagrama té cinc línies i
quatre espais. Sempre es compten començant per baix.
Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada.
Normalment, en una melodia hi ha sons de diferents altures i durades. 12 La manera
com es combinen és el que dona personalitat pròpia a cada melodia. El nostre cervell
és capaç d’aprendre i recordar una quantitat immensa de melodies, que reconeixem a
l’instant quan les sentim de nou.
Activitats Aquestes són les tres claus que
es fan servir. Quan es canvia de
clau, canvia el nom de totes les
notes del pentagrama!
8
Escolta aquesta melodia tradicional catalana. La coneixes? Sabries cantar-la?
El Noi de la Mare, popular catalana
3.1 Com s’escriu una melodia?
Com has vist a la partitura anterior, una melodia s’escriu dins d’una pauta anomenada pentagrama. Les durades dels sons s’expressen per mitjà de les figures
musicals que ja coneixes, i les seves altures s’indiquen escrivint notes més amunt o
més avall.
Llibre de treball
9. Escriu al pentagrama les notes
indicades.
16 Unitat 1
Com pots veure, quan les notes de la melodia són tan agudes o tan greus que surten del pentagrama, s’escriuen per mitjà de les línies i els espais addicionals. La
clau de sol ens indica que a la segona línia hi ha la nota sol. A partir d’aquesta nota
es van assignant notes a la resta de línies i espais del pentagrama, seguint sempre
l’ordre de les notes de l’escala. Però hi ha instruments i veus que cal escriure fent
servir la clau de fa o la clau de do.
3.2 L’escala
Les melodies es construeixen fent servir les notes d’una escala determinada.
Una escala és una sèrie de notes conjuntes que pugen o baixen en una mateixa
direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anomenen graus.
Hi ha molts tipus d’escales. Les més freqüents són l’escala major i l’escala menor.
Escala de do major (model)
Escala de la menor (model)
En aquestes dues escales pots observar:
• Que l’escala agafa el nom de la primera nota, anomenada tònica.
• Que la distància entre notes veïnes és sempre un to (T) excepte entre les
notes mi-fa i si-do, separades només per un semitò (S = mig to).
• Que l’escala major i la menor tenen diferents sonoritats. Això passa perquè
els tons i semitons de les dues escales es troben entre graus diferents.
L’escala major i la menor es poden formar sobre qualsevol nota. Per exemple, sobre
la nota re:
Escala de re major
Escala de re menor
Per formar-les, cal aconseguir que els semitons estiguin en les mateixes posicions
que en les escales model anteriors. Això es fa per mitjà d’alteracions (sostinguts o
bemolls). Aquestes alteracions es posen al principi de la partitura i formen l’armadura. Al llarg de tota la peça, cal alterar les notes indicades a l’armadura.
Important
El sostingut ( ) puja mig to.
El bemoll ( ) baixa mig to.
El becaire ( ) anul·la l’efecte de
les alteracions.
re major
Llibre de treball
re menor
10. Ordena les notes de la cançó
El Noi de la Mare.
Unitat 1 17
Ho sabies?
Música i art visual i plàstica
El disseny de les línies melòdiques en una partitura ens dona
una visió artisticoplàstica de la
peça musical. Alguns pintors
s’han inspirat en partitures per
fer les seves obres, com Pablo
Picasso a Tres músics.
3.3 La línia melòdica
Quan llegim una melodia escrita en un pentagrama, veiem que les seves notes van
dibuixant una línia melòdica.
La línia melòdica és el disseny que segueixen les notes d’una melodia.
Aquest disseny depèn sobretot de si a la línia melòdica hi ha:
Llibre de treball
11. De quin tipus són aquestes
melodies?
• Un predomini de notes conjuntes.
• Un predomini de salts entre notes.
• Una combinació més o menys equilibrada de salts i notes conjuntes.
Com que les melodies s’escriuen d’esquerra a dreta i tenen un aspecte lineal, molt
sovint es diu que la melodia és el component horitzontal de la música.
Activitats Escolta tres tipus de línia melòdica molt habituals:
a)
9
Una melodia en la qual predominen les notes conjuntes.
Rossinyol que vas a França, popular catalana
b)
10
Una melodia en la qual predominen els salts entre notes.
La filadora, popular catalana
c)
11
Una melodia en la qual es combinen els salts i les notes conjuntes.
Concerto grosso op. 3 núm. 11, A. Vivaldi
18 Unitat 1
3.4 L’àmbit
Una característica que dona molta personalitat a una melodia és l’àmbit.
L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més
aguda d’una melodia.
Fixa’t en aquest fragment melòdic: 12 les dues notes marcades són la més greu i
la més aguda. Traslladades a un pentagrama, es pot comptar l’interval que formen.
El poder del cant, popular catalana
Llibre de treball
Un interval és la distància en altura
que hi ha entre dues notes. Es mesura
comptant quants graus de l’escala hi
ha d’una nota a l’altra (incloent-hi amb
dues notes).
12. Quin és l’àmbit d’aquestes
melodies?
13. Compta intervals.
3.5 Les dinàmiques
Si el compositor o la compositora de la peça no ho especifica, una mateixa melodia es pot interpretar amb dinàmiques molt diferents.
Els primers compositors de la història no indicaven a les
seves partitures ni les dinàmiques, ni el tempo, ni els instruments que les havien de tocar. A poc a poc, però, van
anar incorporant a les obres musicals indicacions pròpies
sobre la interpretació; amb el metrònom podien fixar el
tempo i amb les dinàmiques podien indicar la intensitat.
Al quadre de la dreta hi pots veure els signes de dinàmica
més habituals.
pianissimo (molt fluix)
piano (fluix)
mezzoforte (mig fort)
forte (fort)
fortissimo (molt fort)
crescendo (creixent)
diminuendo (disminuint)
Activitats Aquí tens una mateixa melodia tradicional
en dues versions, cadascuna amb uns signes de dinàmica diferents. Interpreta-les
totes dues procurant respectar les dinàmiques indicades. Pots fer-ho tocant un instrument melòdic o bé picant el ritme amb
les mans o amb instruments de percussió.
A
B
Plou i fa sol, popular catalana
Unitat 1 19
3.6 L’estructura
L’estructura
també s’anomena
forma.
Cal fixar-se en:
• Quantes parts té?
• Quines característiques
tenen?
• Com estan ordenades?
Procediments
bàsics per crear
estructures
15
VARIACIÓ
Es repeteix el
mateix fragment
amb alguns
canvis: AA’
13
A
REPETICIÓ
Es repeteix el
mateix fragment
musical: AA
A
A'
La balalaica, popular russa
A
El bon caçador, popular catalana
A
CONTRAST
Darrere un
fragment musical,
en ve un altre de
completament
diferent: AB
14
B
14, 15
Margarideta, popular catalana
20 Unitat 1
Una
melodia o
fragment musical
que té un sentit
complet s’anomena
frase musical. Pot tenir
final suspensiu o
conclusiu.
A
A
Cotillon, E. P. Chédeville
Oda a l‘alegria, L. v. Beethoven
BINÀRIA
Dues parts
diferents que
poden repetir-se:
AABB
B
Formes
musicals
bàsiques
TERNÀRIA
Dues parts
diferents. Es
repeteix la primera
al final: ABA
18
17
A
REEXPOSITIVA
Dues parts
diferents. La primera
es repeteix al principi i
torna a sortir al final:
AABA
B
19
El comte Arnau, popular catalana
20
RONDÓ
La primera part
(tornada) es va
alternant amb altres
parts completament
diferents
ABACADA…
A
A
B
A
B
El rei Herodes, popular catalana
Concert per a trompa i orquestra núm. 2, W. A. Mozart
Escolteu sencer aquest
rondó de Mozart i
aixequeu la mà cada
vegada que sentiu la
tornada (part A).
16, 17
21
13
Unitat 1 21
4 L’harmonia
Observa i escolta Mira bé aquests fragments i comenta amb els companys i les companyes si en el que sentiu hi
ha harmonia o no, i com ho identifiqueu.
14
L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes
perquè sonin a la vegada.
Descalç he volgut pujar, popular tirolesa (adap. Artur Martorell)
En aquest apartat aprendràs a harmonitzar una melodia, que vol dir crear-li un
acompanyament senzill a base d’acords i arpegis.
22 Unitat 1
4.1 Els acords
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps.
Els acords més utilitzats són els acords tríades (de tres notes). Sobre la nota base
(fonamental) es col·loquen les notes que s’hi troben a distància de tercera i de quinta.
De tots els acords tríades de l’escala, cal que recordis que els més importants són
els que es construeixen sobre les notes bàsiques de l’escala: la 1, anomenada tònica, i la 5, anomenada dominant. Sovint necessitaràs també l’acord sobre la nota 4,
anomenada subdominant.
A l’escala de do major, aquests acords són:
Activitats Fixa’t en la melodia següent. Observa quines notes hi ha a cada compàs i amb quin
dels dos acords principals coincideixen més. Prova d’acompanyar-la amb l’instrument
harmònic que tinguis a l’abast.
El poll i la puça, popular catalana
Sabries fer el mateix amb aquesta altra melodia? En quina escala està composta? En tindries prou amb els dos acords principals? O necessitaries l’acord de
subdominant?
Llibre de treball
Ob-La-Di, Ob-La-Da, John Lennon i Paul McCartney
18. Fixa’t en la melodia i respon a
les preguntes.
Unitat 1 23
Ho sabies?
Hi ha molts instruments que poden tocar arpegis, però des de
ben antic s’ha associat a un instrument que els fa servir molt
sovint a la seva música: l’arpa. De
fet, la paraula arpegi ve del verb
italià arpeggiare, que vol dir 'tocar l’arpa'.
4.2 Els arpegis
Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps,
sinó una darrere l’altra.
Moltes melodies s’inicien amb l’arpegi de l’acord de tònica o de l’acord de dominant:
En Jan Petit, popular catalana
A l’hora de fer un acompanyament es pot triar fer-lo amb acords o amb l’arpegi
corresponent. Per exemple:
• Amb acompanyament d’acords:
• La mateixa melodia amb els acords arpegiats:
• I, evidentment, sempre hi ha la possibilitat de combinar les dues opcions:
Llibre de treball
19. Escriu l’arpegi de l’acord.
20. Quin acord és?
24 Unitat 1
4.3 Els obstinats melòdics
Igual com a l’inici de la unitat has estudiat els obstinats rítmics, també es pot fer un
acompanyament amb un obstinat melòdic. Com en el cas del rítmic, consistirà en
una repetició d’una cèl·lula melòdica més o menys llarga.
Activitats Escolta un fragment de L' Arlésienne, de Georges Bizet, i ves seguint
l’obstinat melòdic següent:
22
15
Ho sabies?
Música i cinema
Tot i que el cinema va néixer mut,
en els seus inicis hi havia músics
que acompanyaven les projeccions en directe. Avui dia, la banda
sonora d’una pel·lícula acostuma
a ser la seva millor publicitat.
16
Aquest fragment porta per títol Carilló i intenta imitar un toc de campanes que es
va repetint.
Analitzarem, per parts, la banda sonora de la pel·lícula Carros de foc, del compositor grec Vangelis (1943), guanyadora d’un Òscar l’any 1982.
Fixa’t en les diferents parts que la componen i, amb l’ajut del teu professor o la teva
professora, descobreix com sona cadascuna:
A
Cartell de la pel·lícula Carros de foc,
de Hugh Hudson.
B
C
D
E
Carros de foc, Vangelis
Ara escolta la banda sonora de la pel·lícula i fixa’t en quina funció té cada un dels
fragments anteriors. Pots triar entre:
23
• Introducció
• Obstinat rítmic
• Tema A
• Obstinat melòdic
• Tema B
Unitat 1 25
5 La textura
5.1 El teixit de la música
Fins aquí has vist el ritme, la melodia i l’harmonia, els elements bàsics del llenguatge musical. Amb aquests coneixements ja tens unes eines que et permeten
fer música. Però sabries com utilitzar-les? Un compositor o una compositora, com
qualsevol altre creador, a més de tenir elements per crear, ha de tenir les habilitats
i els procediments que li permetin fer-los servir d’una manera adequada.
Activitats Recorda com es representen aquests tres elements en una partitura:
Ball cerdà, popular catalana
Amb els teus coneixements musicals podràs localitzar clarament aquests tres elements en qualsevol partitura. Cal dir, però, que aquests tres elements bàsics estan
tan lligats entre si que la majoria de vegades no és possible separar-los completament. Formen el teixit de la música, que s’anomena textura.
La textura és la manera en què es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia
per formar una obra musical.
Al llarg d’aquest apartat aprendràs a analitzar la textura d’una obra musical, i sentiràs
els elements rítmics, melòdics i harmònics que estan sonant al mateix temps. De vegades,
però, aquesta anàlisi auditiva resulta difícil. En canvi, seria més senzill identificar aquests
elements si els poguéssim escoltar separadament.
Llibre de treball
21. Descriu els elements del llenguatge musical que hi ha en una
partitura.
22. Observa aquesta partitura
i identifica quin instrument fa
l’acompanyament rítmic, l’harmònic i la melodia principal.
26 Unitat 1
Activitats Torna a veure un fragment de l’espectacle Sonoritats del grup català Camut
Band i fixa’t bé en tots els intèrprets que hi participen.
1, 2 o 7
Un cop acabat, i recordant el que has après fins ara, comenta amb els companys
i les companyes si es podia diferenciar la melodia, el ritme, l’harmonia, si hi havia
acompanyament rítmic o harmònic…
Creus que cada intèrpret és responsable d’un d’aquests elements musicals? Sabries
relacionar-los?
5.2 Desmuntem una cançó
Una peça musical es construeix combinant diversos elements. Has pensat mai com
estan construïdes les cançons que t’agraden? Per ajudar-te a descobrir-ho, sentirem una cançó del grup català La Carrau i la desmuntarem per veure quins elements musicals la formen.
El grup La Carrau es va formar l’any 1997. La seva música combina elements de
la tradició musical catalana amb influències d’altres estils. La instrumentació del
grup reflecteix aquesta barreja d’influències.
La cançó de La Carrau que desmuntarem porta per títol «Un entre tants», i va
aparèixer al seu disc Una dotzena. La lletra de la cançó es basa en un poema del
poeta valencià Vicent Andrés Estellés (1924- 1993), i la música va ser composta
per La Carrau. Escolta com sona. 26
Quins elements formen aquesta cançó?
LES MELODIES
El violí i l’acordió diatònic toquen la melodia inicial.
27
Després s’hi afegeix el llaüt, que els acompanya amb una melodia
secundària.
De quina família instrumental són?
L’ ACOMPANYAMENT HARMÒNIC
La guitarra i el baix
28
elèctrics comencen tocant sons
sense afinació determinada, amb
funció rítmica, però després ja
passen al seu paper habitual: la
guitarra toca acords i el baix elèctric
interpreta la línia de baix.
Saps diferenciar-los?
LA SECCIÓ DE VENTS
En aquesta cançó, la secció de vents subratlla sobretot
29
l’harmonia.
Trompeta, saxo tenor i trombó comencen tocant
acords amb notes llargues. Més endavant fan breus
intervencions intercalades amb la melodia principal.
Creus que són de vent-fusta o de vent-metall?
L’ACOMPANYAMENT RÍTMIC
El toquen la bateria i altres instruments de percussió.
Quins altres instruments hi reconeixes?
30
Unitat 1 27
5.3 Diferents textures
Etimològicament,
monofònic vol dir ‘un sol so
o una sola veu’; per tant,
només cal un sol cantant o
instrumentista. Però si la
melodia és interpretada
per un o més instruments o
veus i tots toquen o canten
la mateixa melodia, la
textura segueix sent
monofònica.
El comte Arnau, popular catalana
Per què creus
que aquesta
partitura n’és
un exemple?
28 Unitat 1
La textura
monofònica o
monòdica
Les
combinacions
possibles de ritme,
melodia i harmonia
són tantes que els
compositors tenen un
camp inesgotable
de creació.
Les
textures que
es fan servir més
sovint i que
constitueixen la base
de la música de la
nostra cultura
són:
31
Una sola melodia
sense cap tipus
d’acompanyament.
La partitura
i la
fotografia
en són dos
exemples.
Sabries dir
per què?
La textura
de melodia
acompanyada
32
Una línia melòdica,
protagonista de la
peça, i un
acompanyament
harmònic i/o
rítmic.
Wiedersehn, F. Schubert
La textura
polifònica o
contrapuntística
33
Hi intervenen dues o més melodies a la
vegada. Cadascuna d'aquestes melodies té
el seu caràcter propi i són independents
(tenen ritmes i línies melòdiques diferents).
Utilitza molt la imitació.
Etimològicament,
polifònic vol dir
‘diversos sons o
veus’.
Le chant des oiseaux, C. Janequin
La textura
homofònica
34
Aquí tens una
partitura
homofònica.
Com ho saps?
Hi intervenen dues o més melodies a la
vegada, però totes segueixen el mateix
ritme. Això fa que es formin acords, que
són els grups verticals de notes que sonen
a la vegada.
La partitura i la
fotografia en
són dos
exemples.
Sabries dir per
què?
Claros y frescos ríos, anònim
23, 24, 25, 26
Unitat 1 29
Recorda
1. La música com a llenguatge La música ha estat sempre un mitjà de comunicació important i universalment utilitzat per la humanitat.
El so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte.
Els elements necessaris perquè existeixi el so són:
Font sonora
Lligadura
Medi de propagació
Allò que provoca les ones
sonores.
Material que transmet les
ones sonores.
Oient
Qui rep les ones sonores i,
per tant, sent el so.
Les qualitats del so són:
Puntet
Calderó
Altura
Expressa si els sons són aguts o greus.
Durada
Expressa si els sons són llargs o curts.
Intensitat
Expressa si els sons són forts o fluixos.
Timbre
Expressa el color del so i de quina font sonora prové.
2. El ritme Figura
Durada del so
Silenci
Rodona
Blanca
Negra
Corxera
Semicorxera
El ritme és l’element de la música que combina les durades dels sons.
La pulsació, en canvi, és un moviment periòdic i regular que permet mesurar el
ritme i, per tant, n’és la base.
Metrònom.
30 Unitat 1
Polirítmia vol dir tocar a la vegada ritmes diferents, ja sigui amb diversos instruments o amb un de sol.
3. La melodia Una melodia és una successió de sons que té un sentit per a qui l’ha creada. S’escriu dins d’una pauta anomenada pentagrama.
Una escala és una sèrie de notes seguides (sense salts enmig) que pugen o baixen
en una mateixa direcció ascendent o descendent. Les notes d’una escala s’anomenen graus.
L’àmbit és la distància (interval) que hi ha entre la nota més greu i la nota més
aguda d’una melodia.
Per analitzar o per compondre una melodia, cal fixar-se en l’estructura (quines
parts té, quines són les seves característiques i com estan ordenades). En el camp
de la música, l’estructura s’anomena també forma.
4. L’harmonia L’harmonia és l’element de la música que resulta de combinar diferents notes perquè sonin a la vegada.
Un acord és un grup de notes que sonen al mateix temps. Els acords més utilitzats
són els acords tríades (de tres notes).
Un arpegi és la interpretació de les notes d’un acord, però no al mateix temps, sinó
una darrere l’altra.
Un obstinat melòdic és un acompanyament que consisteix en una repetició d’una
cèl·lula melòdica més o menys llarga.
5. La textura La textura és la manera com es combinen el ritme, la melodia i l’harmonia per
formar una obra musical.
Textura monofònica
o monòdica
Melodia
acompanyada
Hi ha una sola melodia sense cap tipus d’acompanyament.
Està formada per una línia melòdica, protagonista de la peça, i
un acompanyament harmònic i/o rítmic.
Textura polifònica o
contrapuntística
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada. Cadascuna
d’aquestes melodies té el seu caràcter propi i són independents. Utilitza molt la imitació.
Textura homofònica
Hi intervenen dues o més melodies a la vegada, però totes
tenen el mateix ritme. Això fa que es formin acords.
Llibre de treball
Comprova. Verifica el que has
après al llarg d'aquesta unitat.
Unitat 1 31
Mapa conceptual
Pots fer servir aquest mapa per estudiar i repassar els conceptes importants de la unitat,
però et recomanem que construeixis el teu propi mapa al teu Llibre de treball. Per fer-ho,
amb l'ajuda d'eines digitals, converteix aquest mapa conceptual en un mapa mental.
SOROLL
Altura
SILENCI
Durada
Qualitats
SO
Intensitat
Llenguatge
universal
Timbre
MÚSICA
Mitjà de
comunicació
Art
Escala
Línia melòdica
Melodia
Pulsació
Polirítmia
Dinàmiques
Ritme
Rap
Àmbit
Estructura
OBRA
MUSICAL
Monofònica
Acords
Harmonia
Arpegis
Textura
Melodia
acompanyada
Polifònica
Homofònica
32 Unitat 1
Autoavaluació
Què has après al llarg de la unitat? Tria l'opció amb la qual t'identifiquis més:
4. Identifico els acords i els arpegis…
a ) en una partitura i auditivament, sense cap dificultat.
b ) en una partitura i auditivament, però em costa una mica.
c ) en una partitura, però no auditivament.
d ) només si m’ajuden.
1. Identifico les qualitats del so i les reconec en una
partitura…
a ) de manera ràpida i sense dubtar.
b ) tot i que a vegades tinc dubtes.
c ) amb certa dificultat.
d ) amb molta dificultat i necessitant ajuda.
5. Quan escolto una peça musical…
a ) n'identifico clarament la textura.
b ) em costa identificar-ne la textura si no veig també la
partitura.
c ) tinc dificultats per reconèixer-ne la textura encara
que vegi la partitura.
d ) no sé reconèixer-ne la textura i necessito ajuda per
fer-ho.
2. Ritme, pulsació i compàs són tres conceptes…
a ) que sé diferenciar i reconèixer.
b ) que sé diferenciar però em costa reconèixer.
c ) que em costa diferenciar i reconèixer.
d ) que no sé diferenciar ni reconèixer sense ajuda.
3. Quan creo una melodia…
a ) ho faig utilitzant tots els elements treballats a classe.
b ) ho faig utilitzant només alguns dels elements treballats a classe.
c ) ho faig sense utilitzar conscientment els elements
treballats.
d ) necessito ajuda per aconseguir-ho.
6. Un cop acabada aquesta unitat, puc dir que…
a ) he après coses interessants i a la vegada m'he divertit.
b ) he après coses interessants però ha estat força avorrit.
c ) he après poques coses, però m'ho he passat bé.
d ) no he après res de nou i m'he avorrit força.
Pensa i reflexiona
Ara que estàs acabant la unitat, reflexiona i...
•
Tria dos conceptes que t'han quedat molt clars i que sabries explicar.
•
Fes dues preguntes sobre aspectes que no has acabat d'entendre.
•
Indica dos temes en els quals t'agradaria aprofundir.
Et recomanem
És una aplicació web que serveix per crear i editar partitures
i poder-les escoltar. També permet emmagatzemar, imprimir,
buscar i compartir notació musical en línia. Té una versió gratuïta per a usos no comercials.
Entra a www.noteflight.com, investiga i experimenta.
Et pot resultar senzill i, fins i tot, divertit.
Unitat 1 33
Passem a l’acció
Inventem
i escrivim
Inventem i escrivim
una cançóuna cançó
Al llarg d'aquesta unitat hem estudiat els elements que formen la
música. Ara es tracta que en grup compongueu una peça en la qual
es vegin representats el ritme, la melodia i l'harmonia. Com en tot
procés de creació, per fer-ho cal seguir uns passos:
1
TEXT
ACCENTS
RITME
Triar o crear un text
Cal trobar un text que us agradi,
que us emocioni o amb el qual us
sentiu identificats, i que no sigui
excessivament llarg. El podeu triar a partir
d'una obra literària ja escrita o bé el podeu
crear de nou. En el primer dels casos,
recordeu que sempre haureu de citar de
quina obra i quin autor és el fragment que
heu seleccionat. A mode d'exemple
triarem un fragment d'un poema inclòs
a Bruixa de dol, de Maria Mercè
Marçal.
MELODIA
ACOMPANYAMENT
[…]
«Amb totes dues
mans
alçades a la lluna,
obrim una
finestra
en aquest cel
tancat.»
2
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit i
la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Trobar els accents
literaris del text
Cal llegir el text diverses vegades
per tal de decidir quines són les
síl·labes que considerem que tenen més
importància des d'un punt de vista literari.
En un treball en grup és important posar
en comú per què trieu unes síl·labes i no
unes altres, quines creieu que donen
més sentit al text… Per exemple,
podríem triar aquestes:
es mans
« A m b to te s d u
na,
a lç a d e s a la ll u
st ra
o b ri m u n a fi n e
n c a t. »
e n a q u e st c e l ta
34 Unitat 1
3
Buscar un ritme
apropiat per al text
Les síl·labes que hem
assenyalat hauran de ser
pronunciades amb més força; per
tant, haurien de ser primers temps
de compàs. Això vol dir que
abans de cada síl·laba marcada
hi haurem de posar una
línia divisòria.
Amb
els companys i
companyes del grup
haureu de decidir quin
compàs voleu seguir. Per
exemple, en aquest cas
decidirem 2/4, i haurem
d'escriure un ritme que
s'adeqüi a les síl·labes que
han quedat dins de
cada compàs
4
Afegir-hi una
melodia
Com heu vist en aquesta
unitat, la base melòdica d'una
composició és l'escala amb què
està composta. Tal com hem fet
amb el ritme, adjudicarem
una nota a cada síl·laba
del text.
Utilitzarem les notes
de l'escala que triem (per
exemple, do major).
Començarem per la dominant (sol) i
acabarem amb la nota tònica (do).
Afegirem les notes al ritme anterior.
Evidentment, les possibilitats rítmiques i
melòdiques són moltes, i com que feu la
Hi voleu acompanyament?
composició en grup cadascú pot fer una
Ja heu vist que l'harmonia serveix per enriquir una
estrofa diferent. El resultat final
melodia. Seguint el que s'ha explicat a la unitat, utilitzarem només
dependrà del gust dels
els acords de tònica, subdominant i dominant (T, SD i D). En el cas de do
compositors i les
major, seran:
compositores.
5
Un resultat possible podria ser:
També podríem
arpegiar algun dels
acords, repartir les notes
dels acords entre diferents
instruments, afegir un
obstinat rítmic o un de
melòdic…
Ara us toca a
vosaltres!
Unitat 1 35