LA MÚSICA AL LLARG DE LA HISTÒRIA •

LA MÚSICA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
• PERÍODES EN LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA
La música, així com la cultura en general i la societat, també ha anat evolucionant en el decurs dels segles. Per
un millor estudi de l'evolució de la música al llarg de la història, s'han establert tradicionalment unes èpoques
històriques on es poden agrupar una sèrie de característiques, més o menys comunes, que responen a les
necessitats d'un moment determinat de la societat.
Els diferents períodes en què s'acostuma a classificar la història de la música i la seva durada aproximada, són:
Edat antiga, Edat mitjana (s.V−XIV), Renaixement, (s.XV−XVI), Barroc (s.XVII−meitat s.XVIII),
Classicisme (segona meitat s.XVIII), Romanticisme (s.XIX), Segle XX.
• COM IDENTIFICAR L'ESTIL I L'ÈPOCA D'UNA MÚSICA
Cada època o estil musical es caracteritza per unes peculiaritats que es poden descobrir en les seves músiques,
observant, escoltant i analitzant atentament els seus elements constitutius. Els elements bàsics del llenguatge
musical occidental són:
• Ritme: el ritme és el que fa que una música tingui sons llargs i curts. La Pulsació es bàsica per a la
música occidental. Per analitzar el ritme d'una música ens basarem en:
• En la pulsació, regular o irregular.
• En el compàs: binari, ternari, irregular, etc.
• Si presenta polirítmies, és a dir ritme diferents en les diferents veus.
• Si presenta alguna línia purament rítmica.
• Melodia: la melodia es una successió de sons diferents que té un sentit en la ment del compositor. La
reacció davant d'una melodia es una qüestió molt personal, que cal respectar. Per analitzar la melodia
d'una música ens basarem en:
• La seva línia melòdica principal, és a dir, en el disseny que formen les notes de la melodia més destacada.
• L'àmbit o distància entre la nota més greu i la més aguda de la melodia principal
• L'existència de més d'una línia melòdica.
• El tipus d'escala en què està composta
• L'estructura de la melodia.
• Harmonia: l'harmonia és la combinació de tots els sons que es produeixen a la vegada. Per analitzar
l'harmonia d'una música ens basarem en:
• La construcció dels acords.
• La construcció horitzontal o vertical de les línies melòdiques. La construcció horitzontal es coneix com a
contrapuntística en ella totes les veus tenen importància. La construcció vertical és l'harmònica, i es basa
sobretot en els acords.
• Timbre − Instrumentació
• Forma: en música, s'entén per forma l'esquema de composició que segueix el músic per expressar les
seves idees. Les formes és poden classificar d'acord amb criteris molt variats. Farem referència als
apartats següents:
1
• Formes majors: si consten de diferents moviments o són de grans dimensions
Formes menors: si consten d'un sol moviment o són de curta durada.
• Formes vocals: si hi intervé la veu humana.
Formes instrumentals: si estan pensades per a un o més instruments.
• Formes estructurades: si segueixen un esquema fixat.
Formes lliures: si no estan subjectes a cap estructura o esquema fixat.
Per exemple, definim simfonia com: forma musical major, instrumental orquestral, estructurada en tres o
quatre moviments.
• Gènere: cada obra musical es classifica en un gènere determinat segons el contingut, la intenció del
compositor o la utilitat que se li vulgui donar. Entre els diferents gèneres existents veiem:
• Música religiosa: està escrita amb propòsits religiosos. Acostuma a dividir−se en: religiosa litúrgica
(composta expressament per a cerimònies religioses com ho són cant gregorià, missa, motet...) i religiosa no
litúrgica (obres de contingut religiós, però que per la seva extensió o pel seu estil massa operístic no
acostumen a interpretar−se en cerimònies religioses com ho són oratori, passió...).
Música profana: és tota la música que no té res a veure amb temes religiosos.
• Música popular es pot dividir en dos grups: folklòrica que és una música típica d'un poble, d'una ètnia o
d'una nació. Música popular lleugera són les cançons en que molt sovint i predominen els interessos
comercials que hi ha darrera de la música que no pas la seva qualitat.
Música culta és tota la música que els intèrprets l'han compost adreçada a la societat culta, que avui s'anomena
equivocadament com a música clàssica
• La música culta es pot dividir en: pura en la que el compositor només a pensat en barrejar sons, ritmes, etc.
és una música abstracta. Descriptiva té com a objectiu descriure (sense usa les paraules) qualsevol
esdeveniment, fet, escena, etc. programàtica en la qual el compositor utilitza tots els elements que disposa
la música per descriure els successos al llarg d'una argument literari sense utilitzar les paraules, també és
pot anomenar música narrativa. Dramàtica és la que va lligada a la paraula, que bàsicament s'utilitza en la
música teatral.
• Textura: és la manera en la que el compositor combina diferents línies melòdiques i acords en una
obra músical.
• Monofònica o monòdica: una sola línia melòdica sense cap suport harmònic
• Polifònica: dues o més línies melòdiques que sonen a la vegada.
Polifònica harmònica: una melodia amb un acompanyament basat en acords en què totes les parts segueixen el
mateix ritme de la melodia.
1.3. LA MÚSICA ABANS DE L'EDAT MITJANA
Suposem que a la prehistòria hi havia música perquè s'han trobat xiulets d'os, raspadors, corns, arcs musicals...
però no se sap del tot cert si eren per a fer música. També s'han trobat pintures al fresc en que hi surten
2
dibuixades homes i dones en disposició de fer una dansa, però tampoc se sap del tot cert.
Sabem que totes les cultures de la humanitat tenen i han tingut música perquè grups tribals tecnològicament
prehistòrics, canten, ballen i toquen música amb instruments manufacturats.
La música a l'Edat Antiga
En totes les civilitzacions d'aquesta època hi ha agut música, però cal destacar Grècia i Roma.
Grècia
Per als grecs la música era un art diví, com demostra el fet de que prové de la paraula musa. Segons el que
relaten alguns mites , la música tenia el poder d'influir en l'estat d'ànim dels éssers animats i inanimats d'una
manera màgica. Segons la mitologia els deus foren els inventors dels instruments musicals.
Tots els músics tocaven la mateixa melodia encara que hi afegien ornamentacions. Un dels motius pel qual no
es conserven partitures gregues pot ser el fet de que s'improvisava. Alguns filòsofs com Aristòtil o Plató
creien que la música influenciava en l'estat d'ànim de la gent, per això van aconsellar prohibir les músiques
amb efectes nocius i promoure la música que feia a les persones més justes, valeroses i esforçada. Pitàgores va
comprovar que els sons de les cançons és podien representar amb números i per això la música té una relació
molt estreta amb les matemàtiques. Aristoxen va escriure un tractat on exposava el sistema dels modes grecs.
Roma
A Roma la música s'usava en espectacles de circ, on també sonava, entre els cors i l'orquestra, l'orgue. Malgrat
l'existència d'un gran tractat de textos teòrics basats en tractats grecs, només sabem d'una obra musical
empleada en una obra teatral anomenada Terenci. A partir del s.I d.C. el cristianisme es propaga per l'Imperi
romà. La primera música cristiana tenia influencies romanes, gregues i de cants jueus, i amb la barreja de tots
tres va sortir el cant pla o gregorià.
3