Capítol 1: La pell freda -Què s’hi descriu? L’illa, concretament, la caseta on viurà, el far i la vegetació. -Què anava a fer a l’illa el protagonista? Quina missió tenia? Anava a fer la suplència d’oficial atmosfèric, tenia com a missió mirar la intensitat, la direcció dels vents... -Com era el capità del vaixell amb què hi arriba? Com és descrit pel protagonista? Era alemany, va créixer en els barris d’Hamburg i va guanyar-se a la pàtria danesa. Compartia ideals amb Kollege, el jove escocès. És descrit amb un home més madur que el protagonista, amb molta experiència de mariner i d’aquesta manera aconsella a Kollege. -Quina primera descripció se’ns fa de l’illa? Tenia forma d’ela, amb arbres molt alts i poc separats entre sí, amb molsa extremadament alta i a la punta de l’illa hi havia un far. -Quines impressions té el protagonista quan arriben a la casa que ha d’ocupar? Era una casa abandonada, que fa temps que no s’hi habita, amb els porticons fets malbé i molt deixada. Feia venir un aspecte de a rrogància, com si en aquell hàbitat no s’hi pogués viure a causa de l’abandonament i el desordre que va poder veure en aquell moment fred i desagradable el protagonista. -Quina decisió prenen amb el capità quan no troben ningú a la casa? Van a mirar al far per veure si troben el rellevat refugiat al far. -Com descriu el protagonista el paisatge que hi ha entre la casa i el far? Quines sensacions provoca? Hi havia una barana feta de pals no gaire ben estructurada, arbres molt alts i molt apilats i amb una molsa excessivament alta que feia com un passadís enfosquit. -Què passa quan troben el faroner? Quina situació es produeix? El faroner està al llit completament tapat i li pregunten si ha vist al rellevat però no respon, el capità s’enfada i li prega que s’aixequi llavors, aquest va nu i és ple de pèl i amb una pudor a orina, i llavors li respon dient-li que no sap on és. -Quins consells dóna el mariner Sow al protagonista abans de marxar cap al vaixell? Que treballi, que llegeixi, que parli amb veu alta perquè no se li oblidi el parlar, que es miri al mirall per recordar-se de qui és... -Comentem l’última frase del capítol. Hi esteu d’acord? Justifiqueu -ho. “Però el paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins.” Crec que es refereix a que comença a veure la societat lluny d’ell, tot i que, ell es vol fer creure que no ja que ell està acostumat a la soledat, no li agrada el fet de què durant una any haurà de conviure amb la natura i no tindrà cap mena de contacte amb éssers humans a no ser de que es faci amic del faroner. Capítol 2: La pell freda Vocabulari: “Ermità empíric”: un home que viva en un lloc despoblat i es fundava només en la seva pròpia experiència. Escorbut: és un de malaltia què és produïda per la falta de vitamina C. És molt corrent en els mariners ja que no disposen de dietes riques en fruites i hortalisses fresques, havent de prendre el sol per no patir gingivitis, hematomes i anèmia. Poliglota: que sap parlar i escriure en diferents llengües. Indulgència: persona que perdona, que disculpa, fàcilment dels erros i/o les malifetes. Apostasia: Acció d’abandonar algú la religió en què ha nascut per professar -ne una altra. Qüestionari: Capítol 2 1. Com interpretes la frase que enceta el capítol? Quin creus que és el seu significat? “Hi ha ocasions en què negociem el nostre futur amb el passat”, degut al seu passat d’orfe, de militant d’un partit republicà i de problemes amb la justícia va decidir l’oferta de treball per estar apartat del món i passar pàgina d’un passa t que li ha afectat. 2. Què vol dir l’expressió “ermità empíric”? És un home que viu en un lloc despoblat i es fundava només en la seva pròpia experiència. 3. Quines són les primeres ocupacions del protagonista un cop instal·lat a l’illa? Endreçar-ho tot, conèixer el faroner, reconèixer l’hàbitat. 4. Resumiu quines són les tasques que li havien encomanat les diverses societats científiques europees. -Els russos, de la Universitat de Kíiv, l’havia encomanat que fes un experiment biològic per la proliferació dels rosegadors menors introduint una raça de conills siberians per tenir carn fresca en cas de naufragi d’algun vaixell. -La societat geogràfica de Berlín li adjuntava quinze pots plens de formol per omplir-los d’insectes autòctons. -Una empresa comercial de Lió li encomanava els seus serveis en la part de mineralogia per a la possible exportació d’or en el cas de l’existència en l’illa. -Un missioner catòlic li va encarregar que omplis uns qüestionaris amb els indígenes locals. 5. Quin és el contingut de la carta que troba? Com afecta al protagonista? Un contingut polític que li ofereix que continuï amb el seu anterior partit polític. El protagonista s’enfada amb molt d’odi i els va insultar tot i la gran distància fins i tot volia treure’s la vida. 6. Descriu la formació intel·lectual que va rebre. Va fer estudis de grau mitjà, i es va convertir en tècnic de logística marítima (TLM), tenia nocions de oceanografia i meteorologia, de comunicacions fent servir el Morse. També havia fet un curs de gaèlic en el que no va aprendre res. 7. Quina consideració tenia dels anglesos? Per què? Eren molt arrogants, tractaven els habitants de les seves colònies com gossos i els exigeixen per les poques engrunes que rebien. Els hi robaven el temps i la terra . Ell ho pensa perquè era irlandès i ho va viure en primera persona també l’havien parat diverses 8. vegades sempre malpensant malpensant d’ell i perquè el seu amic Tom, va morir a la presó. Quin és l’origen familiar del protagonista? Resumeix la descripció que fa de la seva joventut. Era orfe, irlandès, i va estar a un orfenat fins els 19 anys, l’administració li va adjudicar un tutor civil el qual rebia un subsidi a canvi d’allotjament fins l’emancipació del protagonista. 9. Quin episodi refereix que va estar a punt d’enviar-lo a la presó? Per què? Quan un control va parar a ell i el seu amic Tom, els hi van desmuntar-les bicicletes i hi van trobar un paper a l’interior del manillar que deia que se suspèn una reunió clandestina. 10. On va anar a parar quan va acabar la seva estada a Blactorne? Va sortir de Blactorne i no era major d’edat va ser adjudicat a un tutor civil a Dublín. 11. Resumeix l’educació que va rebre després. Quina finalitat tenia? El tutor va fersensibilitat tot de lectures que finalitat de protegir-lo de la rudesa delseu món, vanli afegir a unai exercicis pell que ja eratenien massalafina. 12. Què va passar quan aquest va morir? Com que era molt jove i tenia estudis i tenia una estrambòtica cultura humanística, els republicans van considerar que es dediques a la part logística que no al combat directe. 13. A partir de la descripció que fa el protagonista del seu passat, a quina època creieu que passa l’acció del llibre? L’època en que s’estava lluitant per la independència d’Irlanda un cop acabada la Primera Guerra Mundial i abans de la Gran Depressió (1920). 14. Busca informació sobre la independència d’Irlanda i l’exèrcit republicà (IRA)(PPT). 15. Quina és la sensació que li queda al protagonista després d’assolir la independència del seu país? Es van complir les seves il·lusions? Què va passar? Quina decisió va prendre? Primer va tenir un dia feliç, un sol dia, després es va donar compte que els dirigents governaven amb un despotisme simètric als anglesos. No se li van complir les il·lusions per ells Irlanda era l’argument per assolir el govern. Van canviar els colors de la opressió, estaven els anglesos evacuant d’Irlanda i el nou govern ja disparava contra els seus vells camarades. Va refusar un petit càrrec de la nova administració i va optar per escapar-se a un món en sense homes . Capítol 3: vocabulari -Patoll: Conjunt de gent que van plegats desordenadament. -Perfídia: Que és traïdor envers qui confia en ell. -Indolència: Que no fa mal, que no causa dolor. -Agònic: Període de transició entre la vida i la mort, que apareix en la fase final de moltes malalties. -Asèptic: Absència de microorganismes patògens. Capítol 3: qüestionari 1. Explica l’encontre amb Batís. En Batís va apuntar a en Kollege amb una escopeta quan aquest anava a coneixe’l. Però no va voler-li parlar tot i les p reguntes d’en Kollege però al dir -li que el mataria amb l’escopeta, l’irlandès, va marxar. 2. Descriu l’atac dels monstres. Els llums del far il·luminaven la casa, vaig sentir un soroll graciós, com si fos un petit ramat de cabres. A la porta hi havia una mena de ratera per on va entrar un braç sencer llarguíssim que buscava alguna cosa, no era d’un humà. Vaig cridar d’espant al sentir crits de una mena de hienes al voltant de l’habitatge. Eren més alts i prims que jo, molt àgils, hiperactius. Van trencar els vidres de la finestra per entrar a l’interior. Cares estranyes, ulls com ous, ninetes com a agulles, sense celles ni llavis i amb la boca gran. Amb un tronc encès va colpejar-los fent que s’obliguessin retrocedir. Eren a fora però ell va poder tancar les finestres, reforçar la port i juntament amb l’apagada l’apagada de la ll llum um del far va van n marxar de l’habita l’habitatge tge d’en Kollege. Kollege. Capítol 4: qüestionari 1. Quina reflexió fa el protagonista i quines precaucions pren a partir de l’atac dels monstres? Que fos com fos no quedava més remei que establir una defensa organitzada. En Batís tenia un fortí vertical i crearia una trinxera a nivell de terra. El problema es que tenia poc temps i molt poca energia ja que els monstres eren molt àgils i des de que va arribar a l’illa no havi a dormit. 2. Quin dilema se li presenta a partir d’ara? Pactar amb en Batís a canvi rebre ajuda. 3. Descriu la següent trobada amb en Batís: Va arribar Batís i li va dir al protagonista que no es podien entendre, que ell era el més fort i el que portava més temps resistint, Kollege li va dir que era un criminal, l’altre ho va negar, no era violent, només volia defensar-se, Kollege li va llençar un grapat de sorra als ulls i no es va prendre la molèstia de contestar-li. Capítol 5 Kollage, no era una bon tirador, així que va decidir practicar una mica amb les seves armes de foc. El Kollage, sofreix grans canvis d’humor, té por als monstres, i considera a Batís Batís com un boig. Fins i tot, té pensaments d’acabar amb ell. Però, finalment pensa que és massa cruel matar a una persona. L’endemà al matí, matí, el Kollage, decideix anar-se a banyar a una font. Quan el, estava submergit a l’aigua, de sobte va aparèixer un monstre que portava un jersei i anava a buscar aigua a la font. El Kollage, va saltar sobre de ell, i li va donar una pallissa. El Kollage, va crear la teoria, de que el monstre havia estat ensinistrat per en Batís. Quan el Kollage, estava a punt de matar al monstre, va aparèixer Batís dient-li que no ho fes. Llavors, el Kollage li va dir que parlessin, però en Batís si va negar. A continuació, el Kollage, li va dir que si no dialogaven els mataria als dos, però Batís va marxar corrent i el Kollage va matar al monstre. Al cap d’unes, hores Batís, va anar a veure al Kollage disposat a dialogar. Els dos personatges, varen dialogar, Batís va explicar-li la història de l’illa i el perquè hi havia una far. Poc a poc, es va anar fent de nit i els dos personatges varen decidir tornar al Far. Quant estaven a punt de començar a pujar el turó on estava el far, els personatges varen observar unes ombres al Far. Eren monstres, van disparar contra ells però ràpid van marxar. Per precaució, van decidir passar la nit fora el Far. Capítol 6 En Kollage, va dormir 50 hores seguides, i quan es despertar, es va adonar que estava dins del far. En Batís i la seva mascota, l’havien instal·lat, i havien transportat les seves pertinències dintre el far. Batís, li va ensenyar a Kollage els m mètodes ètodes que havia ideat per defensar-se de l’atac del monstres. Havia arreglat el llum del Far, per fer senyals de rescat i per poder veure si algun monstre els atacava durant la nit. Aquella mateixa nit, van rebre atacs dels monstres, tots dos van lluitar contra ella. Les estratègies que va idear Batís eren molt útils. Els tres dies després de l’atac, no van rebre més atacs, però Batís no abaixava la guàrdia mai, deia que en qualsevol moment podien aparèixer. L’amistat entre Kollege i Batís no millorava, Batís era un home molt reservat, i que mantenia relacions sexuals amb la seva mascota, un monstre. El far es va convertir en la seva nova llar i fortalesa. Capítol 7 El Kollege escriu tot el que li passa al far durant quatre mesos. Explica que algunes setmanes no hi ha cap atacs dels monstre. Com és hivern les nit duran més i els dies menys. En Batís segueix fornicant amb la mascota. Explica el que mengen. També un dia inspecciona a la mascota i se’n adona de que és molt semblant als humans. I que cada cop gasten més bales, i no pot ser. Capítol 8 Van anar passant els dies, i els atacs dels monstres eren eren més constants. Un dia, el Kollage i en Batís, varen decidir anar fer un vol. El Kollage, li va comentar que podien utilitzar la dinamita del vaixell portuguès que s’havia enfonsat a la costa, per acabar a més de sis-cents monstres. A Batís, no li va fer gaire il·lusió, deia que molt difícil accedir fins a aquelles profunditats. Mentre el Kollage intentava convèncer a Batís, els dos anaven satisfent les seves ànsies sexuals amb el monstre. Capítol 9 Finalment, el Kollage, va convèncer a en Batís i van idear un pla per a la immersió, també van idear un pla de comunicació mitjançant una corda. Van anar agafar aga far la xalupa a la platja, i es van endinsar dins el mar. El vaixell portuguès, estava a cent metres de la costa. Quan van arribar al punt ideal, el Kollage es va posar el tratje tr atje de bus. En la primera immersió, el Kollage no va tenir gaires problemes. Quan van omplir la xalupa de caixes van viatjar fins a la costa, allí les van deixar i les van obrir. En observar el que havia, van decidir anar a buscar les caixes que faltaven. La segona immersió no va anar tant tant bé. El Kollage, va tenir més cura amb la corda que li permetia respirar, degut a la por a que l’acer la talles. Quan va arribar a la bodega del vaixell, va carregar les altres caixes a la politja. Però de sobte, va perdre de vista la sortida i no sabia com sortir. Al cap d’uns segons, un monstre li va aparèixer davant seu, i això va augmentar el seu nerviosisme. Però aquell monstre era inofensiu i li va ensenyar la sortida i el va acompanyar fins a la xalupa. En arribar a la xalupa, xal upa, en Batís, el volia matar, però el Kollage li va impedir. Capítol 10 Quan els protagonistes, varen arribar a la platja nevada, van transportar els explosius fins al far. L’endemà al mati va dissenyar un pla per col·locar els explosius i posteriorment els van col·locar en tres fileres. Durant molts dies, el monstres no paraven d’atacar i en Kollage i en Batís feien vida normal dins el far. Al cap de tres dies, van rebre un gran atac de monstres. Varen matar-los ràpid amb els explosius que havien aconseguit. Durant les explosions Kollage estava preocupat per Batís, no sabia on era, però ell estava al balcó de dalt observant l’atac. Capítol 11 Va anar passant els dies i no rebien cap atac. En Kollage va anar refent el calendari, i va arribar a la conclusió de el dia que l’havien d’anar recollir ja havia passat. Kollage es va imaginar la seva vida en la illa, ell volia morir. Els continuaven passant i no rebien cap atac, la relació entre Batís i Kollage es va anar refredant, Batís continuava amb la seva vida quotidiana, i en Kollage s’anava preocupant. Un dia de sobte, van rebre l’atac d’un monstre, aquest anava acompanyat de quatre més, que el protegien. Llavors L lavors els protagonistes van descobrir que els monstres tenien por d’ells. Capítol 12 En Kollage decideix, descobrir qui és la dona que ell havia vist. Va buscant, fins que un dia amb Batís, descobreixen la seva casa. Quan entre a l’habitacle, descobreixen que no es una noia i que és un monstre. Els dos s’espanten molt, però en Kollage està convençut de que l’Arenis és bona i que no els hi farà mal. Fins i tot el Kollage i l’Aneris mantenen relacions sexuals. Van posar la bandera blanca a la platja juntament amb un arma de foc. Volien transmetre el missatge “l’alto al foc”. En Batís estava completament en contra deia que els monstres eren dolents per naturalesa. En canvi en Kollage comença a pensa malament d’en Batís, pensa que és un fugitiu o que està boig, degut al seu comportament. Capítol 13 L’endemà al matí, Kollage va anar a veure a en Batís, ell li va dir que tenia un pla: podien anar a buscar més dinamita al vaixell per tal de matar tots els monstres que quedaven. En Kollage no li va fer cas. De sobte es va posar a ploure, en Kollage va anar a casa del meteoròleg, allí es va trobar amb l’Aneris, i van mantenir relacions sexuals. L’endemà al matí. Kollage va veure un vaixell, i va anar corrent fins al port per fer una senyal de socors, li va demanar ajudar a en Batís, però aquest no li va fer gaire cas perquè deia que no pararien. Efectivament el vaixell va passar de llarg. Durant la nit en Kollage va obrir els ulls i va veure una mena de monstres petits al voltant del far. Kollage els va anar observar, i en veure que eren inofensius van començar a establir una molt bona relació amb aquells monstres petits. Kollage pensava que eren molt mo lt similars als humans. Capítol 14 L’ hivern va marxar, i la primavera va arribar. Casa cop de rebien menys atacs dels monstres, ells creien que era degut a la relació que havien establert amb els nens, el fet de que els nens estiguessin amb evitaria futurs atacs. I així va ser no van rebre cap més atac, mentrestant en Kollage anava mantenint relacions sexuals amb Aneris i no tenien gaire relació amb Batís. Capítol 15 Aquell matí de primavera, els nens no van anar al far, i els protagonistes van començar a pensar que aquell no seria un dia normal. Efectivament al cap d’una estona en Triangle va aparèixer amb altres monstres disposats a dialogar, però en Batís fidel als seus ideals va agafar l’escopeta i va disparar contra ells, aquestos van marxar ràpidament. Kollage va decidir anar a buscar a Batís, el volia escarmentar. Quan van arribar al far, els dos protagonistes van protagonitzar una baralla. Kollage, deia que Batís era poc empatic; i Batís deia, que Kollage era un traïdor. Això va ocasionar un batalla. Aquesta va ser aturada quan de sobte, una gran multitud de monstres van envoltar el far, llavors Batís va decidir sortir amb l’escopeta per matar-los, però aquestos es van tirar a sobre del Batís. Quan Kollage va decidir anar a ajudar a en Batís, els monstres ja se’l havien endut, i segurament ja no el tornaria a veure. Capítol 16 Els dies es van anar fent llargs degut a la mort d’en Batís, i de tan en tan en Kollage es barallava amb l’ Aneris. Durant aquells dies en Kollage va reflexionar sobre la seva relació amb Batís. Un dia, de sobte els monstres van envoltar el far, Kollage va decidir sortir a veure si podien dialogar amb ells, ell pensava que volien a l’ Aneris. Quan va ser al seu costat, no el varen atacar, no li varen fer res i en Kollage va decidir tornar al far amb Aneris. Quan ja eren dins al far, Kollage va pegar a Aneris. Capítol 17 En Kollage, es volia evadir de la realitat, i cada dia ss’emborratxava. ’emborratxava. Un dia l’Aneris el va despertar, un mariners, anaven a buscar Batís. S’havia acabat el contracte de Batís i un altre noi l’anava a substituir. Quan el capità va veure que Batís no hi era, i van acusar a en Kollage d’assassinat però aquest va dir que era innocent i que Batís havia desaparegut. Finalment el capità s’ho creu i decideix marxar de l’illa. Quan els el s mariners marxen el nou oficial atmosfèric, s’instal·la a la seva nova casa. Kollage decideix explicar les seves aventures a l’illa, i el nou oficial es va atemorir. Diu que vol marxar, i finalment decideix marxar caminant per l’aigua, i llavors es quan Kollage descobreix que tot ha sigut una al·lucinació.